Apunts

Intermedi 3 · Unitat 3
“Si vols ser feliç, relaxa’t!”
Índex

Presentació 1
Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general 2
Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut, i raonar-les 7
Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats 11
Reservar serveis d’entreteniment i de salut 17
Contingut fonètic i ortogràfic 19
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

Presentació

A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.

T’ajudaran a dur a terme les accions següents:

Objectius · Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general.

· Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut, i raonar-les.
· Demanar informació sobre ofertes d’activitats.
· Reservar serveis d’entreteniment i de salut.

1
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

1. Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:
· resumir una informació: idees principals i secundàries,
· les conjuncions de coordinació,
· la formació de substantius i d’adjectius en els àmbits de l’oci i de la salut,
· l’ús del guionet en mots formats per prefixació, en mots repetitius i expressius, i en
mots que inclouen un punt cardinal,
· vocabulari.

2
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

1. Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general

Resumir una Per fer el resum d’un text, el primer que cal és identificar-ne les idees principals. Per
informació: idees aconseguir-ho, cal tenir present que:
principals i
· Les idees principals transmeten la informació essencial del text.
secundàries
· Les idees secundàries introdueixen, expliquen, amplien, exemplifiquen o concreten la
(bloc 1, activitats 3 i
idea o les idees principals.
4)
Un cop destriades les idees, cal elaborar el resum. El resum no és únicament la suma
de les idees principals. A l’hora d’elaborar-lo, cal tenir en compte que:
· Les idees principals s’han de transmetre fent servir frases pròpies, sense copiar de
manera literal les del text original.
· Les frases d’un resum solen ser més curtes i simples que les del text original.
· Alguns elements lingüístics, com el temps verbal o la persona gramatical, pot ser que
canviïn respecte del text original.
· El resum s’ha de poder entendre sense haver de llegir o escoltar el text original.
· El resum ha de ser coherent i cohesionat, igual que el text original.
· Per a cada text no hi ha un únic resum, ja que les idees es poden sintetitzar de
maneres diferents.

3
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”
1. Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general
Les conjuncions de Les conjuncions de coordinació són mots que serveixen per enllaçar dos elements
coordinació equivalents o que poden funcionar de manera independent. Fixa’t en el quadre
(bloc 1, activitat 7) següent:
i Uneix dos o més elements
d’una oració o dues o més
oracions afirmatives.
Introdueix l’últim element
d’una enumeració.
ni Afegeix elements a un element
negatiu.
Per intensificar la negació, pot
introduir tots els elements
coordinats.
o Indica alternativa entre dos o
més elements.
Seguida de l’adverbi bé, pot
introduir tots els elements
d’una sèrie per donar èmfasi.
En una enumeració, també
introdueix l’últim element de la
llista d’alternatives.
o sigui Introdueix un element que és
una explicació o una
equivalència de l’altre.
però Uneix dos elements que
contrasten.
tant... Considera individualment dos
com... elements i n’indica que l’un
s’afegeix a l’altre.
Al gimnàs, farem aiguagim i graons.
Vam trucar a l’hotel i vam fer la
reserva per al cap de setmana.
L’oferta de la casa rural inclou
allotjament, pensió completa i una
excursió amb guia.
No vols venir al refugi ni et vols
quedar a casa. Què vols fer, doncs?
L’allotjament no té ni piscina ni aire
condicionat.
Farem natació o bicicleta. Encara no
ho sabem.
Anirem a un balneari o bé ens
quedarem a casa; tot depèn del temps.
El preu inclou un d’aquests
tractaments: un bany de xocolata, una
sessió d’aromateràpia o un massatge
a quatre mans.
Hem reservat l’allotjament amb pensió
completa, o sigui, amb tots els àpats
inclosos.
L’oferta inclou els bitllets d’avió, però
cal pagar a part els trajectes entre
l’hotel i l’aeroport.
M’encanta passejar per la muntanya,
tant a cavall com a peu.
4
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

1. Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general

Formació de Un dels processos per crear paraules noves consisteix a unir dos mots o més. El
substantius i significat del mot resultant és diferent del que tenen els mots simples que el formen.
d’adjectius en els
· aiguagim, migdia, para-sol
àmbits de l’oci i de
la salut En els llenguatges d’especialitat, les noves paraules acostumen a formar-se partint de
(bloc 1, activitats 8 i components cultes, és a dir, que conserven la forma grega o llatina. Per exemple, si es
9) vol crear un mot per definir la teràpia basada en les propietats dels colors, es tendeix
a formar-lo a partir de cromo- (cromoteràpia) i no pas a partir de color- (colorteràpia).
Alguns components usuals són:
anti- = contra → anticel·lulitis
auto- = un mateix → autoanàlisi
cromo- = color → cromoteràpia
hidro- = aigua → hidromassatge
infra- = sota → infravaloració
musico- = música → musicologia
cardio- = cor → cardiopatia
psico- = ment → psicologia
reflexo- = reflex → reflexoteràpia

-logia = ciència → fisiologia

-patia = malaltia → cardiopatia

5
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

1. Comprendre el contingut i la finalitat d’un text d’interès general

Ús del guionet en Porten guionet:
mots formats per · Els mots que comencen amb un punt cardinal: nord-est, sud-americà, sud-est...
prefixació, en mots · Els mots repetitius i expressius: baliga-balaga, pengim-penjam, poti-poti...
repetitius i · Els mots en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x:
expressius, i en cama-roig, gira-sol, escura-xemeneies...
mots que inclouen · Els mots en què la unió dels dos elements que el formen pot comportar lectures
un punt cardinal errònies: Cap-roig, Mont-roig, Puig-reig...
(bloc 1, activitats 10, · Els substantius formats amb el prefix no-: no-violència, no-res...
11, 12 i 13)
No porten guionet:
· Els mots formats amb components cultes: aromateràpia, audiovisual, hidrotermal...
· Els mots formats amb prefixos diferents de no-: antiestrès, autoestima, desnutrició,
infravalorar, preromànic...

Vocabulari Noms:
(bloc 1, activitats 8, l’anticel·lulitis (f.), l’antiestrès (m.), l’aromalogia (f.), l’aromateràpia (f.), l’autoestima
9, 10, 11, 12 i 13) (f.), l’autovaloració (f.), la cardiopatia, l’estira-i-arronsa (m.), la fisiologia, la hidrologia,
l’hidromassatge (m.), la hidropatia, la hidroteràpia, l’infrasò (m.), la infravaloració, la
musicologia, la musicoteràpia, l’osteologia (f.), la psicopatia, la psicoteràpia, la
reflexologia i la reflexoteràpia.
Adjectius:
baliga-balaga, hidrotermal, hidrotèrmic, hidrotèrmica i pengim-penjam.
Adverbis:
trinco-trinco.
Expressions:
a corre-cuita, a mata-degolla i fer la viu-viu.

6
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

2. Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut, i

raonar-les
Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:
· les expressions d’acord, de desacord, d’estranyesa i d’incertesa,
· expressar la causa.

7
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

2. Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut, i

raonar-les
Expressions d’acord, de Per expressar acord, desacord, estranyesa i incertesa podem dir:
desacord, d’estranyesa
Ben trobada.
i d’incertesa
Bona idea.
(bloc 1, activitat 17)
I és clar que sí.
mostrar acord
Justa la fusta!
Molt rebé.
Tens raó.
Això són bajanades.
De cap de les maneres.
Ni parlar-ne!
expressar desacord Ni pensaments!
Ni pensar-hi!
No em facis riure!
Ui, fuig.
Com ho dius, això?
Però què dius?
manifestar estranyesa
Què dius ara?
Què és, això?
No ho tinc clar.
No m’acaba d’agradar.
revelar incertesa No m’acaba de fer el pes.
No sé què dir-hi.
Vols dir?

8
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

2. Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut, i

raonar-les
Expressar la causa Per expressar una relació de causa entre dues oracions és freqüent emprar la conjunció
(bloc 1, activitats 18 i perquè, però existeixen altres recursos per fer-ho.
19)
perquè Introdueix una causa sense cap Li han prohibit els banys calents
connotació significativa. perquè té problemes de
La causa s’expressa després de circulació.
l’oració principal.
ja que Introdueix una causa que tant —A la pàgina web diu que de
pot anar abans com després de dilluns a dijous l’estada al
l’oració principal. balneari és un 10% més barata.
Quan la causa s’expressa abans, —Ja que fan descomptes, què et
el parlant la presenta com una sembla si faig la reserva per
informació coneguda per anar-hi dimecres?
l’interlocutor.
Quan la causa s’expressa Em faré un massatge anticel·lulític,
després, aporta una informació ja que tinc un val de descompte.
addicional a l’oració principal.
La coma entre l’oració que
introdueix la causa i la principal
és obligatòria.
com que Introdueix una causa que el —Com va anar la sortida del cap
parlant presenta com una de setmana?
informació nova per a —Força bé, però, com que feia
l’interlocutor. mal temps, no vam sortir de la
La causa s’expressa abans de casa rural.
l’acció de l’oració principal, fet
que li dóna èmfasi.
La coma entre l’oració que
introdueix la causa i la principal
és obligatòria.

a causa de Introdueix una causa el resultat A causa de l’estrès té una

de la qual és negatiu o depressió.
desfavorable.
Té una depressió a causa de
Pot situar-se tant abans com
l’estrès.
després d’aquesta oració.
per culpa de Introdueix una causa el resultat Per culpa de la nevada, vam
de la qual és molt negatiu o molt quedar aïllats a l’hotel.
desfavorable.
Vam quedar aïllats a l’hotel per
Pot situar-se tant abans com
culpa de la nevada.
després d’aquesta oració.

9
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”
2. Posar en comú les preferències sobre activitats lúdiques i de salut i
raonar-les
Expressar la causa gràcies a Introdueix una causa el resultat de
(bloc 1, activitats 18 i la qual és positiu o favorable.
19)
Pot situar-se tant abans com
després d’aquesta oració.
atès que Introdueix una causa en contextos
formals.
Pot situar-se tant abans com
després de l’oració principal.
atès, Introdueix una causa en contextos
atesa, formals.
atesos, Concorda en gènere i nombre amb el
ateses + nom que acompanya.
nom
Pot situar-se tant abans com
després de l’oració principal.
per + Introdueix una causa el resultat de
infinitiu la qual és negatiu o desfavorable,
perfet sovint amb un to de recriminació.
Generalment, la causa s’expressa
després de l’oració principal.
Gràcies a la teva recomanació,
ens va tractar molt bé.
Ens va tractar molt bé, gràcies a
la teva recomanació.
Atès que no ha presentat la
inscripció al curs, no el podrem
admetre.
No el podrem admetre, atès que
no ha presentat la inscripció al
curs.
Atesos els riscos que comporta
l’excés de pes, li aconsellem de
seguir aquesta dieta.
Li aconsellem de seguir aquesta
dieta, atesos els riscos que
comporta l’excés de pes.
Ens hem quedat sense allotjament
per haver fet la reserva massa
tard.
10
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:
· com funcionen la disposició de la informació, l’adequació, la coherència i la cohesió
en un missatge de correu electrònic,
· demanar informació utilitzant la interrogació directa i la indirecta,
· la flexió dels adjectius acabats en -aire, -ista, -cida, -ble; en -aç, -iç, -oç; en -e àtona i
en -leg,
· vocabulari.

11
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Missatge de correu Per tal d’escriure un missatge de correu electrònic efectiu cal tenir en compte alguns
electrònic: aspectes:
disposició de la
disposició de · Un missatge de correu electrònic està format per la salutació,
informació,
la informació el cos del missatge, el comiat i la signatura.
adequació,
· És important no oblidar-se d’escriure el tema del missatge en
coherència i cohesió
l’espai reservat a l’assumpte.
(bloc 2, activitats 2,
adequació · El missatge ha d’adaptar-se a la persona destinatària i al
3, 4 i 5)
propòsit comunicatiu. És a dir, cal fer servir el registre i el
grau de formalitat que més s’hi adiguin per aconseguir
l’objectiu del missatge.
coherència · Convé donar només aquella informació pertinent i necessària.
Per tant, no s’hi inclouran dades que puguin desviar-se del
propòsit discursiu del missatge.
· La informació del missatge s’ha de presentar de forma
ordenada. Primer, cal anunciar breument el tema que es vol
tractar; després, cal desenvolupar-lo.
· Per definir l’estructura del text s’usen connectors que indiquen
la introducció, l’ordre de les idees, la conclusió...
· El propòsit del missatge anunciat en l’assumpte cal que
s’ajusti amb el que s’exposa al cos.
cohesió · Cal fer servir sinònims, ja que enriqueixen el text, eviten les
repeticions i les redundàncies i reprenen referències anteriors.
· És necessari emprar connectors perquè serveixen per enllaçar
les idees del text.
· El tractament que es faci servir per dirigir-se a la persona
destinatària s’ha de mantenir des del principi del missatge fins
al final.
· S’han d’usar pronoms per reprendre referències anteriors.
· Cal tenir en compte les concordances entre els diversos
elements de la frase i del paràgraf.

12
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Missatge de correu Tingues en compte que hi ha diverses maneres de presentar la informació:
electrònic:
Progressió lineal Per tenir una vida saludable s’ha
disposició de la
de fer esport cada dia.
informació, IC1→ IN1
Un esport senzill i fàcil és
adequació, IC2 → IN2
caminar uns vint minuts diaris.
coherència i IC3 → IN3 Aquestes passejades diàries
cohesió IC4 → IN4... estimulen la circulació i faciliten
(bloc 2, activitats 2,
la digestió.
3, 4, 5 i 11)
Els trastorns circulatoris i
digestius són un dels problemes
més habituals que caracteritzen
la societat moderna actual.
Progressió de tema constant El tai-txi va ser creat per Zang
Sanfeng prop de l’any 1100.
IC1 → IN1
Aquesta disciplina s’inspira en les
IC1 → IN2
evolucions d’una serp davant
IC1 → IN3 l’atac d’un ocell i és una de les
IC1 → IN4 primeres arts marcials que ha
... arribat als nostres dies i que cada
cop guanya més practicants. El
tai-txi s’ha fet tan popular perquè
és un excel·lent exercici de
meditació en moviment que no fa
servir la força bruta i que es pot
practicar a qualsevol edat.

13
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Missatge de correu Progressió de temes derivats Al nostre centre hi trobareu
electrònic: diverses activitats dirigides:
disposició de la I0 (informació general) Natació, especialment indicada
informació, per a les persones que volen fer
adequació, exercici i mantenir-se en forma
coherència i sense haver de fer esforços
cohesió excessius.
(bloc 2, activitats 2, Graons, gimnàstica al ritme de la
3, 4, 5 i 11) IC1→ IN1 IC2 → IN2 IC3 →IN3 IC4 →IN4 música que enforteix aquelles
parts del cos que solem tenir més
adormides a causa d’una vida
sedentària.
Aeròbic amb bicicleta, modalitat
ideal per cremar adrenalina. El
ritme és fort i cal tenir unes
condicions físiques mínimes.
Aiguagim, exercicis gimnàstics
dins l’aigua que permeten
tonificar tot el cos sense carregar
en excés les cames. Està
especialment indicat per a
embarassades i per a gent gran.

14
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Demanar informació Les oracions interrogatives es classifiquen en dos grans grups: les que requereixen
utilitzant la una resposta del tipus sí / no i les que n’admeten una de més oberta.
interrogació directa
Les preguntes que requereixen una resposta del tipus sí / no es formen a partir
i la indirecta
d’oracions declaratives i poden ser introduïdes per la conjunció que:
(bloc 2, activitat 7)
—(Que) aniràs al balneari aquest cap de setmana?
—Sí, marxaré divendres al vespre.
Les preguntes que admeten una resposta oberta es construeixen amb un interrogatiu:
com; de què; on; per què; quan; quant, quanta, quants, quantes; què; qui; quin, quina,
quins, quines; etc.
—Quants dies t’hi estaràs?
—Tot el cap de setmana.
Totes les oracions interrogatives poden ser directes o indirectes. A diferència de les
interrogacions directes, les indirectes es formulen a partir d’un verb de llengua o de
pensament (saber, preguntar, demanar...), que introdueix la pregunta.

pregunta directa pregunta indirecta

— (Que) aniràs al balneari aquest Voldria saber si aniràs al balneari
→
cap de setmana? aquest cap de setmana.
M’ha preguntat quants dies m’hi
—Quants dies t’hi estaràs? →
estaré.

Les preguntes directes es marquen amb un signe d’interrogació al final i tenen una
entonació ascendent. Les indirectes, en canvi, no duen signe d’interrogació final i
tenen l’entonació d’una oració declarativa.

15
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

3. Demanar informació i aclariments sobre ofertes d’activitats

Flexió dels adjectius No tots els adjectius tenen quatre formes diferenciades. En alguns casos, les formes
acabats en -aire, -ista, - masculines i femenines coincideixen.
cida, -ble; en -aç, -iç, -
Adjectius acabats en -aire, -ista, -cida i -ble
oç; en -e àtona i en -leg
(bloc 2, activitat 12) singular plural
masculí masculí
femení femení
rondinaire rondinaires
excursionista excursionistes
insecticida insecticides
amable amables
Adjectius acabats en -aç, -iç i -oç
singular plural
masculí masculí femení
femení
fugaç fugaços fugaces
infeliç infeliços infelices
atroç atroços atroces
Alguns adjectius acabats en -e àtona
singular plural
masculí femení masculí
femení
ample ampla amples
culte culta cultes
pobre pobra pobres
Adjectius acabats en -leg
singular plural
masculí femení masculí femení
anàleg anàloga anàlegs anàlogues
homòleg homòloga homòlegs homòlogues

16
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

4. Reservar serveis d’entreteniment i de salut

Contingut Per assolir aquests continguts necessites saber:
· els elements que integren una conversa telefònica mitjanament formal,
· els adverbis més freqüents de manera, quantitat, lloc i temps.

17

4. Reservar serveis d’entreteniment i de salut
Conversa telefònica
mitjanament formal
(bloc 2, activitats 15, 16
i 17)
Vocabulari
(bloc 2, activitat 17)
Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”
A l’hora de mantenir una conversa telefònica mitjanament formal, cal:
· tenir present la relació entre els interlocutors i el canal,
· usar estratègies de cortesia, sobretot quan es demana alguna cosa al receptor,
· tenir en compte l’entonació, ja que és un element clau en la interpretació del que diem;
per tant, és un mecanisme que també participa en la cortesia,
· donar informació amb precisió,
· evitar donar dades innecessàries,
· presentar-se i acomiadar-se encara que sigui breument,
· parlar a una velocitat adequada, ni massa ràpidament ni massa lentament.
Adverbis:
a deshora, a dojo, de baix estant, d’un dia per l’altre, pel cap baix, si fa no fa i tothora.
18
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Contingut · Usos generals de la dièresi.
· Algunes particularitats de la dièresi.
· La dièresi en les formes verbals.

19
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Usos generals de la La dièresi és el signe gràfic que es fa servir per indicar que una i o una u no forma diftong
dièresi amb la vocal que la precedeix.
(bloc de fonètica i
· con-du-ï-a, ge-ni-üt
ortografia, activitats 1,
2, 3 i 9) Observa que la dièresi indica que es pronuncia la i o la u com una vocal amb prou entitat
per formar una síl·laba diferent, en contra del que passa quan forma part d’un diftong.
La dièresi també s’escriu per indicar que cal pronunciar la u dels grups qu, gu davant de e o
de i.
· aigües, lingüística, qüestió, obliqüitat

Algunes particularitats Malgrat els usos generals, no s’escriuen amb dièresi els mots següents:
de la dièresi
mots començats amb els prefixos anti- antiinflamatori, autoinjecció, coincidència,
(bloc de fonètica i
, auto-, co-, contra-, re-, semi- + vocal contraindicació, reincident, reunificar,
ortografia, activitats 4, 5
iou semiintensiu...
i 9)
mots acabats en vocal + -isme, -ista taoisme, altruista...
mots acabats en les terminacions Pius, pòdium...
llatines -us, -um
Tot i això, sí que duen dièresi:
· reüll, proïsme

20
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Dièresi en les formes Totes les formes del present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + ar duen dièresi a
verbals la terminació, tret de la primera i la segona persona del plural.
(bloc de fonètica i
present de subjuntiu
ortografia, activitats 6,
canviar crear continuar
7, 8 i 9)
(jo) canviï creï continuï
(tu) canviïs creïs continuïs
(ell / ella / vostè) canviï creï continuï
(nosaltres) canviem creem continuem
(vosaltres) canvieu creeu continueu
(ells / elles / vostès) canviïn creïn continuïn
També duen dièresi la tercera persona del singular i la tercera persona del plural de
l’imperatiu.
imperatiu
canviar crear continuar
(jo) - - -
(tu) canvia crea continua
(ell / ella / vostè) canviï creï continuï
(nosaltres) canviem creem continuem
(vosaltres) canvieu creeu continueu
(ells / elles / vostès) canviïn creïn continuïn

21
 Intermedi 3 · Unitat 3 “Si vols ser feliç, relaxa’t!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Dièresi en les formes Els infinitius, els gerundis, les formes del futur i les del condicional dels verbs acabats en
verbals vocal + ir no duen mai dièresi a la i i són, per tant, excepcions als usos generals de la
dièresi.
infinitiu
conduir agrair
gerundi
conduint agraint
futur
(jo) conduiré agrairé
(tu) conduiràs agrairàs
(ell / ella / vostè) conduirà agrairà
(nosaltres) conduirem agrairem
(vosaltres) conduireu agraireu
(ells / elles / vostès) conduiran agrairan
condicional
(jo) conduiria agrairia
(tu) conduiries agrairies
(ell / ella / vostè) conduiria agrairia
(nosaltres) conduiríem agrairíem
(vosaltres) conduiríeu agrairíeu
(ells / elles / vostès) conduirien agrairien

22