Apunts

Intermedi 2 · Unitat 2
“Quin personatge, en Josep!”
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

Índex

Presentació 1
Preparar la biografia d’un personatge rellevant 2
Comunicar la celebració d’un acte amb un missatge de correu electrònic 8
Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge 10
Llegir en veu alta un parlament en honor d’algú 15
Contingut fonètic i ortogràfic 18
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

Presentació

A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat. T’ajudaran
a dur a terme les accions següents:
Objectius · Preparar la biografia d’un personatge rellevant.
· Comunicar la celebració d’un acte amb un missatge de correu electrònic.
· Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge.
· Llegir en veu alta un parlament en honor d’algú.

1
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· els temps verbals del passat: el perfet d’indicatiu, el passat simple i el passat perifràstic
d’indicatiu, l’imperfet d’indicatiu i el plusquamperfet d’indicatiu,
· vocabulari.

2
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Temps verbals del El perfet d’indicatiu es fa servir per parlar d’accions o de situacions relacionades amb
passat: el perfet l’espai temporal actual. Fixa’t en la il·lustració:
d’indicatiu
(bloc 1, activitats 4, 5 i 6)

En Joan pren com a referència el període avui, en el qual ell es troba; per això fa servir el
perfet d’indicatiu.
No sempre que es fa servir el perfet d’indicatiu és per referir-se a un passat recent; el
període que prenem com a referència pot ser molt llarg, però sempre ha de ser una unitat
de temps actual, és a dir, no acabada.

En Joan parla de viatges que va fer fa temps, però, com que pren com a referència aquest
any, fa servir el perfet d’indicatiu.
Les mateixes frases en passat perifràstic d’indicatiu serien totalment incorrectes:
· Aquest matí vaig anar a comprar.
· Aquest any vaig anar de viatge dues vegades.

3
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Temps verbals del Amb el passat simple o amb el passat perifràstic d’indicatiu ens referim a accions o a
passat: el passat simple situacions que van tenir lloc en un període de temps ja acabat. Fixa-t’hi:
i el passat perifràstic
d’indicatiu
(bloc 1, activitats 4, 5 i 6)

En tots dos casos en Joan es troba fora del període a què es refereix; per això fa servir el
passat.
Fixa’t també que en Joan pren aquestes accions com acabades: tant anar a comprar com
anar de viatge es desenvolupen durant un període de temps, però en fer servir el passat
les tractem com accions que van començar i van acabar en el període a què ens referim.
Les mateixes frases en perfet d’indicatiu serien totalment incorrectes:
· Ahir al matí he anat a comprar.
· L’any passat he anat de viatge dues vegades.

4
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Temps verbals del
passat: l’imperfet
d’indicatiu
(bloc 1, activitats 4, 5 i 6)
La característica principal de l’imperfet d’indicatiu és que serveix per presentar accions i
situacions que s’estaven desenvolupant en el moment a què ens referim; és a dir, que
aleshores no estaven acabades. Fixa’t en els seus usos:
· Descriure persones, coses i situacions en el passat:

· Parlar d’accions habituals en el passat:

· Explicar les característiques del context en què succeeix una altra acció:

5
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Temps verbals del El plusquamperfet d’indicatiu serveix per parlar d’accions passades anteriors a un altre
passat: el moment del passat. Fixa’t en la manera com es fa servir:
plusquamperfet
d’indicatiu
(bloc 1, activitats 4, 5 i 6)

Passat simple El passat simple és un temps verbal que s’empra molt poc a la llengua parlada, ja que s’hi
(bloc 1, activitat 4) fa servir gairebé sempre el passat perifràstic d’indicatiu; és a dir, es diu ella va cantar en
comptes de dir ella cantà. Tot i així, a la llengua escrita i dins un grau de formalitat alt,
és relativament freqüent l’ús del passat simple.
Aquestes en són les tres conjugacions regulars:
cantar perdre dormir
jo cantí perdí dormí
tu cantares perderes dormires
ell / ella / vostè cantà perdé dormí
nosaltres cantàrem perdérem dormírem
vosaltres cantàreu perdéreu dormíreu
ells / elles / vostès cantaren perderen dormiren
Cal tenir en compte que l’ús de la primera persona (jo cantí) és molt poc habitual.

6
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

1. Preparar la biografia d’un personatge rellevant

Passat simple En el cas dels verbs amb formes velars (aquells en què la primera persona del present
(bloc 1, activitat 4) d’indicatiu acaba en -c, com ara beure o tenir), el passat simple manté aquestes formes
(-gu-).
infinitiu primera persona del present passat simple
d’indicatiu
beure bec beguí, begueres, begué...
conèixer conec coneguí, conegueres, conegué...
tenir tinc tinguí, tingueres, tingué...
venir vinc vinguí, vingueres, vingué...
En d’altres verbs d’ús molt habitual, com voler o haver, la primera persona del present
d’indicatiu no acaba en -c (vull, he), però el passat simple manté la forma velar (volgué,
hagué).
Et serà útil conèixer les formes de passat simple dels verbs irregulars ser i fer.
ser fer
jo fui fiu
tu fores feres
ell / ella / vostè fou féu
nosaltres fórem férem
vosaltres fóreu féreu
ells / elles / vostès foren feren

Vocabulari Expressions temporals per situar fets en una cronologia:

(bloc 1, activitats 3 i 7) a la darreria, a la primeria, a les acaballes, a mig, a mitjan, al començament, al voltant,
ara per ara i pels volts.
Etapes de la vida:
l’adolescència (f.), la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa.

7
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

2. Comunicar la celebració d’un acte amb un missatge de correu

electrònic

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les formes introductòries de notificació i de conclusió d’un missatge en un entorn
mitjanament formal,
· vocabulari.

8
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

2. Comunicar la celebració d’un acte amb un missatge de correu

electrònic

Formes introductòries A l’hora d’escriure un missatge de correu, acostumem a fer servir un seguit de fórmules
de notificació i de fixades per introduir el text i per concloure’l.
conclusió d’un
introduir el missatge
missatge en un entorn
· M’adreço a vosaltres per...
mitjanament formal
· Us escric per...
(bloc 1, activitats 14, 16
· El motiu d’aquest correu és...
i 17)
· Em plau comunicar-vos que...
· Lamento haver de comunicar-vos que...

concloure el missatge
· Estic a la vostra disposició per...
· Us agraïm que...
· Així, doncs, confio que...
· Aprofito l’avinentesa per...
· Si us cal més informació...

Vocabulari Expressions temporals per referir-se al futur:

(bloc 1, activitat 15) d’avui en vuit / quinze, el mes que ve / entrant / vinent i pròximament.

9
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

3. Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les parts d’un discurs d’homenatge,
· els signes de puntuació: el punt i seguit i el punt i a part, el signe d’admiració, els punts
suspensius,
· la perífrasi de probabilitat (repàs),
· vocabulari.

10

3. Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge
Parts d’un discurs
d’homenatge
(bloc 2, activitats 3 i 5)
Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”
Els elements que solen aparèixer en un discurs d’homenatge són els següents:
agraïment als assistents
· Gràcies per...
· Us agraeixo moltíssim que...
· Us estic molt agraït / agraïda per...
· Sou molt amables de...
fets que motiven el parlament
· La raó per què hem vingut és...
· El motiu per què ens hem reunit és...
· Ens trobem aquí per...
· Som aquí per...
manifestació de sentiments
· Estic encantat / encantada que...
· M’alegro que...
· És un gran motiu de goig...
· Quina alegria que...
· Em sento molt satisfet / satisfeta que...
· Que content / contenta que em fa...
evocació de records
· Tots recordem...
· No oblidaré mai...
· M’agradaria rememorar...
enumeració de les virtuts de la persona homenatjada
· Tothom li reconeix...
· Entre les seves qualitats cal esmentar...
· N’hem de destacar...
· Els qui més el coneixem sabem...
agraïment per la tasca duta a terme
· Et volem agrair que...
· Moltes gràcies per...
· Hem d’agrair-te...
expressió de bons desitjos
· Confiem plenament que...
· Esperem que...
· Tenim la certesa que...
· Tant de bo que...
11
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”
3. Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge
Signes de puntuació: el
punt i seguit i el punt i
a part
(bloc 2, activitats 6 i 7)
Signes de puntuació: el
signe d’admiració
(bloc 2, activitats 6 i 7)
Signes de puntuació:
els punts suspensius
(bloc 2, activitats 6 i 7)
El punt marca una pausa dins del text i assenyala l’acabament d’una oració amb sentit
complet.
Hi ha dos tipus de punts: el punt i seguit, i el punt i a part. El punt i seguit serveix per
separar oracions que, tot i ser independents, tracten sobre un mateix tema o una
mateixa idea:
· Com ja deuen saber, el motiu d’aquest acte és felicitar i homenatjar el senyor Joaquim
Cisa per haver estat nomenat director de la seu central de la Banca Bòries a Chicago.
Es tracta d’un càrrec de responsabilitat i ens omple d’orgull que el director d’aquesta
oficina hagi estat escollit per ocupar-lo.
El punt i a part s’utilitza per separar paràgrafs que expressen idees diferents sobre un
mateix tema. Fixa’t que les oracions de paràgrafs diferents guarden una relació menys
estreta que les oracions de dins d’un mateix paràgraf:
· Senyores, senyors, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ja sé que aquest acte s’ha
organitzat amb molt poc temps d’antelació i que a alguns de vostès no els ha estat gens
fàcil assistir-hi, així que els agraeixo especialment l’esforç que han fet per ser avui
aquí.
Com ja deuen saber, el motiu d’aquest acte és felicitar i homenatjar el senyor Joaquim
Cisa per haver estat nomenat director de la seu central de la Banca Bòries a Chicago.
Es tracta d’un càrrec de responsabilitat i ens omple d’orgull que el director d’aquesta
oficina hagi estat escollit per ocupar-lo.
El signe d’admiració es fa servir per expressar admiració, queixa, sorpresa, etc. Quan va
al final d’una oració, no s’ha d’escriure cap punt després del signe; en canvi, si va a
l’interior d’una oració, va seguit, generalment, d’una coma. No és correcte escriure dos
signes d’admiració o més seguits.
· Si no arriba a ser pel senyor Cisa, qui sap on seríem a hores d’ara! Ell també estava
amb l’ai al cor, i tant!, però en cap moment no va perdre els nervis.
Els punts suspensius representen una suspensió o una interrupció en el discurs. També
s’empren al final d’una enumeració oberta amb el mateix significat que l’abreviatura etc.
No és correcte, per tant, escriure els punts suspensius juntament amb aquesta
abreviatura. Cal recordar que els punts suspensius només són tres.
· Tots estàvem atemorits, angoixats, desesperats... En canvi, ell... Cap dels qui vam patir
aquell incident no podrà oblidar mai la seva actitud serena i calmada.
12
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”
3. Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge
Perífrasi de probabilitat
(repàs)
(bloc 2, activitat 11)
Fem servir la perífrasi de probabilitat deure + infinitiu per fer suposicions sobre fets que
no se saben amb seguretat, però que es consideren probables.
· En Josep s’ha aprimat molt! Deu fer molt d’exercici.
· No hi és, en Joan? Doncs deu haver anat a casa la Maria.
Fixa’t en la manera com emprem aquesta perífrasi en els diferents temps verbals.
indicatiu perífrasi de probabilitat
present d’indicatiu En Josep fa exercici. En Josep deu fer exercici.
perfet d’indicatiu En Josep ha fet exercici. En Josep deu haver fet
exercici.
imperfet d’indicatiu En Josep feia exercici. En Josep devia fer
passat perifràstic En Josep va fer exercici. exercici.
d’indicatiu
plusquamperfet En Josep havia fet En Josep devia haver fet
d’indicatiu exercici. exercici.
Com pots veure, aquesta perífrasi no es conjuga en passat perifràstic. Cal fer servir
l’imperfet d’indicatiu.
· En Josep va deure fer exercici. → En Josep devia fer exercici.
13
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

3. Elaborar parlaments de felicitació per a un acte d’homenatge

Vocabulari Sentiments, estats d’ànim i actituds envers els altres:

(bloc 2, activitats 4, · Noms:
8, 9 i 10) l’alegria (f.), l’apassionament (m.), l’apatia (f.), la companyonia, l’educació (f.),
l’entusiasme (m.), l’esperança (f.), la germanor, el goig, la joia, la passió, la prudència,
la responsabilitat, la solidaritat i la timidesa.
· Verbs:
acceptar, ajudar, animar, apreciar, batallar, col·laborar, combatre, començar,
conèixer, conservar, contagiar, contribuir, cridar, demostrar, encomanar, encoratjar,
engrescar, escridassar, estimar, lluitar, plorar, recomanar, respectar, transmetre i
valorar.
· Adjectius:
admirat, admirada; alegre; assenyalat, assenyalada; content, contenta; decidit,
decidida; encantat, encantada; enèrgic, enèrgica; enlluernat, enlluernada; envejós,
envejosa; feliç; generós, generosa; honest, honesta; jovial; poruc, poruga; prudent;
raonable; reflexiu, reflexiva; resolut, resoluda; rialler, riallera i sorrut, sorruda.
· Frases fetes:
a la quinta forca, acabar com el rosari de l’aurora, amb els braços oberts, anar al gra,
cantar victòria, en un tres i no res, enrotllar-se com una persiana, escampar la boira,
estar al cas, estar amb l’ai al cor, fer córrer els dits, fer els ulls grossos, fer mans i
mànigues, fugir cames ajudeu-me, no haver trencat mai cap plat i on Jesucrist va
perdre l’espardenya.
· Interjeccions:
ai, bravo, ei, oi, ostres i renoi.

14
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

4. Llegir en veu alta un parlament en honor d’algú

Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· l’entonació pròpia de cada modalitat oracional,
· la variació tonal per fer èmfasi en les unitats més significatives,
· l’entonació i les pauses en consonància amb l’estructura sintàctica de la frase.

15
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

4. Llegir en veu alta un parlament en honor d’algú

Entonació pròpia de Les oracions enunciatives es realitzen mitjançant un patró entonatiu que es
cada modalitat caracteritza per tenir un final descendent.
oracional
(bloc 2, activitat 17)
Esperem que tot et vagi bé.
Les oracions interrogatives es realitzen mitjançant dos patrons entonatius diferents:
un amb final ascendent i un altre amb to final descendent, molt propi de les oracions
interrogatives totals introduïdes per la conjunció que.

Voleu saber-ho? Que ho sabeu?

A l’últim, les oracions exclamatives poden realitzar-se mitjançant patrons molt
diferents, ja que no s’expressa de la mateixa manera la sorpresa, la ira, l’alegria,
l’admiració, etc. En general, però, es realitzen amb canvis tonals ràpids i amplis, i
finalitzen amb un moviment tonal descendent més pronunciat que el de les oracions
enunciatives.

Quina alegria! Quantes anècdotes hem viscut!

Variació tonal per fer De vegades, ens interessa fer èmfasi sobre una part del discurs. Es tracta d’un recurs
èmfasi en les unitats estilístic que permet realçar l’interès d’un fragment. Per fer-ho, podem augmentar el
més significatives to, la intensitat i la durada del fragment que vulguem destacar.
(bloc 2, activitat 16)
· El seu exemple ens ha servit a tots com a model.
· No teníem cap associació excursionista i tu la vas crear des de zero.

16
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”
4. Llegir en veu alta un parlament en honor d’algú
Entonació i pauses
en consonància amb
l’estructura
sintàctica de la frase
(bloc 2, activitats 18 i
19)
Els signes de puntuació marquen gràficament les pauses i els canvis d’entonació que
es fan en el discurs oral. Per exemple, el punt indica una pausa llarga i un to
descendent (↓) al final de l’oració; en canvi, la coma indica una pausa breu i un to que
sol ser ascendent (↑).
· En nom de tots els alpinistes de Catalunya,↑ us dono les gràcies perquè heu
aconseguit fer onejar la nostra bandera en el punt més alt de la Terra.↓
Però no totes les pauses que es fan en la lectura d’un text estan marcades
ortogràficament. Quan ens trobem un fragment de text llarg en què no hi ha cap signe
de puntuació, cal introduir-hi alguna pausa (/) per poder respirar.
· En nom de tots els alpinistes de Catalunya, / us dono les gràcies / perquè heu
aconseguit fer onejar la nostra bandera / en el punt més alt de la Terra.
A l’hora de fer pauses no marcades amb un signe de puntuació, cal tenir en compte
que hi ha agrupacions de paraules que no admeten cap pausa a l’interior:
· entre article i nom (les activitats),
· després d’una preposició o d’una contracció (del grup),
· entre un adjectiu i un nom, o entre un nom i un adjectiu (excel·lent col·lega / grup
excursionista),
· entre un verb i un adverbi, o entre un adverbi i un verb (lluità apassionadament / no
permetré),
· entre dos adverbis (gairebé mai),
· a l’interior d’un temps verbal compost (hem fet),
· a l’interior d’una locució o d’una perífrasi (puguem continuar).
17
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Contingut · L’ortografia i la pronúncia de la r a l’interior de paraula,

· la pronúncia de la r a final de paraula,
· l’ortografia de la r a final de paraula.

18
 Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”

5. Contingut fonètic i ortogràfic

Ortografia i pronúncia El so de la vibrant simple es representa sempre mitjançant la grafia r:

de la r a l’interior de
paraula
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1,
2, 3 i 4)
· cullera, secret...
El so de la vibrant múltiple, en canvi, pot representar-se mitjançant el dígraf rr o la grafia
r. Escrivim rr:
· entre dues vocals: pissarra...
Escrivim r:
· en la resta dels casos: rosa, somriure...

Pronúncia de la r a
final de paraula
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitat 5)
En la major part del domini lingüístic català, la r a final de paraula no s’acostuma a
pronunciar. Existeixen, però, alguns casos en què sí que es pronuncia. Observa la taula
següent.
no es pronuncia
en les terminacions -ar, -er i -ir dels verbs
en infinitiu
en alguns monosíl·labs
en els mots derivats amb els sufixos -ar,
-er, -or, -dor, -sor i -tor
en altres mots d’ús freqüent
es pronuncia
en les terminacions -ar, -er i -ir dels verbs
en infinitiu, quan porten un pronom
darrere
en la major part dels monosíl·labs
en alguns topònims
en paraules cultes o d’incorporació recent
exemple
caminar, conèixer, sentir...
clar, dur, flor, plor, por...
alzinar, barber, claror, venedor,
ascensor, actor...
ahir, carrer, febrer, segur...
exemple
pensar-s’ho, fer-se, dir-li...
bar, car, cor, far, gir, llar, mar, mur, or,
per, pur, rar...
Amer, Guardamar, la Quar, Ter, Ur,
Xúquer...
dòlar, efímer, fòsfor, licor, obscur,
sever, sonor...

19

5. Contingut fonètic i ortogràfic
Ortografia de la r a
final de paraula
(bloc de fonètica i
d‘ortografia, activitats 6
i 7)
Intermedi 2 · Unitat 2 “Quin personatge, en Josep!”
En la major part del domini lingüístic català, la r a final de paraula no s’acostuma a
pronunciar. Per aquest motiu, de vegades costa saber quan cal escriure-la. Observa la
taula següent.
s’escriu r a final de paraula exemple
en els infinitius acabats en -ar, -er i -ir arribar, créixer, sortir...
en paraules derivades amb els sufixos alzinar, barber, claror, venedor,
-ar, -er, -or, -dor, -sor i -tor ascensor, actor...
en les paraules que tenen derivats madur → madurar, segur →
amb r seguretat, tutor → tutora...
20