You are on page 1of 20

Apunts

Intermedi 2 · Unitat 3
“Aprendre a aprendre”
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

Índex

Presentació 1
Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de llengües 2
Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme 6
Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües 11
Contingut fonètic i ortogràfic 16
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

Presentació
A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
T’ajudaran a dur a terme les accions següents:

Objectius · Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de llengües.


· Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme.
· Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües.

1
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

1. Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de


llengües
Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· reconèixer i comprendre l’estructura i la intenció comunicativa de textos


informatius orals i escrits propis dels mitjans de comunicació,
· resumir una informació a partir de conceptes o d’elements previs,
· els pronoms de complement directe i de complement circumstancial de lloc,
· vocabulari.

2
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

1. Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de


llengües

Reconèixer i Els textos informatius propis dels mitjans de comunicació, com ara les notícies i els
comprendre reportatges, siguin orals o escrits, persegueixen una mateixa intenció comunicativa:
l’estructura i la informar d’uns fets.
intenció
comunicativa de Tot i compartir la finalitat, tenen característiques específiques que els distingeixen.
textos informatius D’una banda, les notícies presenten els fets informatius sense voluntat
orals i escrits propis d’interpretar-los i han de tenir una estructura narrativa simple, clara i eficaç. De
dels mitjans de l’altra, els reportatges narren i contextualitzen els fets informatius. En aquest cas,
comunicació l’estructura narrativa és més lliure i pot variar segons l’enfocament. Els efectes
(bloc 1, activitats 3, 4 i sonors i visuals es poden fer servir per posar èmfasi en aquells aspectes que es volen
5) remarcar.

Resumir una Per fer el resum d’un text, hem de tenir en compte que:
informació a partir de
conceptes o · Cal fer-hi constar només la informació important i pertinent que volem transmetre.
d’elements previs · S’ha d’entendre sense haver de llegir o escoltar el text original.
(bloc 1, activitats 2, · Les idees principals s’han de separar de les secundàries.
10, 11 i 13) · En un resum, no hi calen exemples ni citacions directes.
· El resum ha de ser coherent i cohesionat, igual que el text original.
· En un resum, s’ha de procurar fer servir frases pròpies i evitar copiar les del text
original.
· Les frases d’un resum solen ser més curtes i simples que les del text original.
· Per a cada text no hi ha un únic resum, ja que les idees es poden sintetitzar de
moltes maneres.
· Alguns elements lingüístics, com el temps verbal o la persona gramatical, poden
canviar al resum respecte del text original.

3
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

1. Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de


llengües

Pronoms de Els pronoms són partícules que poden representar elements que, o bé han aparegut
complement directe i explícitament en el discurs, o bé són implícits en el context comunicatiu.
de complement
circumstancial de lloc
(bloc 1, activitats 8 i 9)

El complement directe de tercera persona es pot representar pels pronoms el, la, els,
les, en i ho.

Els pronoms el, la, els i les fan referència a complements directes determinats, és a
dir, introduïts per un article definit (el, la, els, les), per un demostratiu (aquest,
aquell...) o per un possessiu (el meu, la meva...).

· Haureu de fer les preguntes al final de l’explicació. Us prometo que les respondré
totes. (= les preguntes)
· No trobo enlloc aquell llibre de la biblioteca; no sé pas on el vaig deixar. (= aquell
llibre de la biblioteca)
· Has vist la meva professora? La busco per comentar-li un dubte. (= la meva
professora)
El pronom en fa referència a complements directes indeterminats, és a dir, que no
porten cap determinant o que porten un article indefinit (un, una, uns, unes), un
numeral (dos, tres...), un indefinit (algun...) o un quantitatiu (gaire...).
· Avui he fet dos exàmens i demà en tinc dos més! (= exàmens)
· He d’aprendre molt vocabulari; fa poc que sóc aquí i encara no en tinc gaire.
(= vocabulari)

4
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

1. Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de


llengües

Pronoms de Fixa’t que el pronom en només es refereix al nom que representa; els numerals, els
complement directe i indefinits i els quantitatius que l’acompanyen s’han de mantenir.
de complement
circumstancial de lloc El pronom ho representa complements directes neutres, és a dir, que fan referència a
(bloc 1, activitats 8 i 9) tota una oració o als pronoms això i allò.

· He d’explicar què m’ha semblat el llibre, però no sé com fer-ho. (= explicar què m’ha
semblat el llibre)
· Em pots repetir això? No ho he acabat d’entendre... (= això)

El complement circumstancial de lloc es pot representar pels pronoms en i hi.

El pronom en fa referència als complements de lloc introduïts per la preposició de.

· Jo surto de classe a les set i l’Andreu en surt a les vuit. (= de classe)

El pronom hi fa referència als complements de lloc introduïts per les altres


preposicions.

· Avui no he pogut anar a la biblioteca, però demà sí que hi aniré. (= a la biblioteca)

Vocabulari Noms:
l’aprenentatge (m.), els apunts, la gramàtica, el manual, el mètode, la prova i el
tutor, la tutora.

Verbs:
aprendre, estudiar, memoritzar, practicar i repassar.

Adjectius:
catalanoparlant i didàctic, didàctica.

5
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

2. Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme


Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les oracions interrogatives totals i parcials,


· el signe d’interrogació,
· els interrogatius (repàs).

6
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

2. Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme


Oracions interrogatives Per demanar informació, que és l’objectiu d’un qüestionari, fem servir les oracions
totals i parcials interrogatives.
(bloc 2, activitats 3 i 4)
Aquestes oracions es classifiquen en dos grans grups: les que demanen una informació que
afecta la totalitat de l’enunciat i que es poden contestar simplement amb un sí o amb un no
(interrogatives totals), i les que demanen una informació que afecta una part de l’enunciat i
que no es poden contestar simplement amb un sí o amb un no (interrogatives parcials).

Les preguntes que afecten la totalitat de l’enunciat es formen a partir d’oracions


declaratives i poden anar introduïdes per la conjunció que:

−(Que) t’agrada estudiar català?


−Sí, m’agrada molt.

Les preguntes que afecten una part de l’enunciat es construeixen amb un interrogatiu: com;
de què; on; per què; quan; quant; quant, quanta, quants, quantes + nom; què; qui; quin,
quina, quins, quines + nom;...

−Per què estudies català?


−Perquè visc a Catalunya.

−Quantes llengües parles?


−En parlo tres: català, castellà i àrab.

Així mateix, les preguntes poden ser directes o indirectes.

preguntes directes preguntes indirectes

Que vas a classes? → Voldria saber si vas a classes.


Què et costa més a l’hora La Raquel es pregunta què et costa més a

d’aprendre una llengua? l’hora d’aprendre una llengua.

7
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

2. Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme


Signe d’interrogació Les preguntes directes es marquen amb un signe d’interrogació al final i tenen una entonació
(bloc 2, activitat 4) ascendent. Les preguntes indirectes, en canvi, no duen signe d’interrogació final i solen tenir
l’entonació d’una oració declarativa.

preguntes directes preguntes indirectes

T’agrada estudiar català? → Voldria saber si t’agrada estudiar català.

Interrogatius (repàs) Per fer preguntes, emprem aquests interrogatius:


(bloc 2, activitat 5)

―On estudies català?


on Æ lloc
―Al Consorci per a la Normalització Lingüística.

―Quan fas els deures?


quan Æ temps
―Després de classe.

―Qui és el teu professor?


qui Æ persona
―En Miquel Riera.

―Què t’agrada més de les classes?


què Æ cosa
―Escoltar cançons.

―Com recordes les paraules noves?


com Æ manera
―Situant-les en el context d’una frase.

8
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

2. Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme


Interrogatius (repàs) Per demanar la quantitat d’alguna cosa, fem servir els interrogatius quant, quanta, quants o
(bloc 2, activitat 5) quantes:

quant
quanta
+ nom + verb + (complements) + ?
quants
quantes

―Quants dies vas a classe?


―Dos.

―Quantes hores setmanals dediques a estudiar?


―Entre dues i tres.

Per demanar la identificació d’una cosa dins d’un grup, emprem els interrogatius quin, quina,
quins o quines:

quin
quina
+ nom + verb + (complements) + ?
quins
quines

―Quin dia és l’examen?


―El 12 de juny.

Els interrogatius poden anar precedits d’una preposició:

―Amb qui practiques la llengua?


―Amb els meus amics.

―Per què estudies català?


―Perquè vull treballar a Catalunya.

9
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

3. Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües


Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· l’ús i la col·locació dins l’oració de les conjuncions i de les locucions conjuntives perquè,
com que, ja que i atès que,
· l’imperatiu i el present de subjuntiu en textos instructius,
· vocabulari.

10
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

3. Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües


Ús i col·locació dins Per expressar una relació de causa entre dues oracions, podem fer servir les conjuncions i
l’oració de les les locucions conjuntives perquè, com que, ja que i atès que.
conjuncions i de les
locucions conjuntives La conjunció perquè és el connector més habitual i introdueix la causa sense cap connotació
perquè, com que, ja significativa. La causa s’expressa després de l’oració principal. La coma és opcional.
que i atès que
(bloc 2, activitats 10 i
oració principal + (,) + perquè + oració que expressa la causa
11)

· Vaig aprendre català perquè volia venir a viure a Catalunya.


· Parlo poc en català, perquè em fa vergonya.

La locució conjuntiva com que ens permet donar èmfasi a la causa i se situa al principi de
l’oració. La coma entre les dues oracions és obligatòria.

com que + oració que expressa la causa + , + oració principal

· Com que sabia francès, no em va costar gaire aprendre català.

11
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

3. Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües

Ús i col·locació dins Les locucions ja que i atès que, en general, aporten una informació addicional a l’oració
l’oració de les principal i poden situar-se a l’interior o al principi de l’oració. La coma entre l’oració que
conjuncions i de les expressa la causa i l’oració principal és obligatòria.
locucions conjuntives
perquè, com que, ja ja que
oració principal + , + + oració que expressa la causa
que i atès que atès que
(bloc 2, activitats 10 i
11) ja que
+ oració que expressa la causa + , + oració principal
atès que

· Consulto sovint el diccionari, ja que m’agrada saber què volen dir les paraules.
· Ja que m’agrada saber què volen dir les paraules, consulto sovint el diccionari.
· Només podeu faltar a classe tres dies, atès que l’assistència és obligatòria.
· Atès que l’assistència és obligatòria, només podeu faltar a classe tres dies.

Atès que se sol emprar en contextos més formals.

12
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

3. Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües

Imperatiu i present de L’imperatiu i el present de subjuntiu són els temps verbals més emprats en els textos
subjuntiu en textos instructius, és a dir, en aquells que tenen com a objectiu principal donar instruccions, ordres,
instructius consells o recomanacions amb la finalitat de moure algú a realitzar un procés o d’ensenyar-li
(bloc 2, activitats 12, a fer alguna cosa.
13, 14, 15 i 16)
Fem servir l’imperatiu en oracions afirmatives i el present de subjuntiu en oracions
negatives.

oracions afirmatives oracions negatives


imperatiu present de subjuntiu
parla no parlis
escriu no escriguis
escull no escullis
sigues no siguis
fes no facis

Per aconsellar, recomanar o suggerir, també podem emprar les estructures següents:

aconsellar
anar bé
caldre
proposar
+ que + verb en present de subjuntiu
ser convenient
ser necessari
ser útil
suggerir

13
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

3. Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües

Vocabulari Noms:
la correcció, els deures i la pronúncia.

Verbs:
aconsellar, anar bé, caldre, concentrar-se, corregir, pronunciar, proposar, ser convenient, ser
necessari, ser oportú, ser útil i suggerir.

Adjectius:
presencial.

Expressions:
anar bé, ser convenient, ser necessari, ser oportú i ser útil.

14
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

4. Contingut fonètic i ortogràfic

Contingut · L’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a principi de mot i a principi de síl·laba,
· l’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a final de mot,
· l’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a final de síl·laba a l’interior de mot.

15
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

4. Contingut fonètic i ortogràfic


Ortografia i pronúncia Els sons oclusius es classifiquen en sords ([p], [t], [k]) i sonors ([b], [d], [g]).
dels sons oclusius a
principi de mot i a A començament de mot i a principi de síl·laba, la pronúncia ens indica quina lletra hem
principi de síl·laba d’escriure.
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1, [p] paraula
2, 3, 4 i 5) [b] bata
[t] taula
[d] danès
[k] curs
[g] glossari

16
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

4. Contingut fonètic i ortogràfic

Ortografia i pronúncia Les oclusives s’ensordeixen en posició final absoluta. Així, p i b sonen [p], t i d sonen [t] i
dels sons oclusius a c i g sonen [k].
final de mot
(bloc de fonètica i [p] serp - verb
d’ortografia, activitats 1, [t] mort - nord
3, 4, 5, 6, 7 i 9) [k] fàstic - càstig

Si la lletra anterior al so oclusiu és una vocal tònica, normalment escrivim p, t o c: pop,


tot, cuc.

Hi ha alguna excepció: club, tub, fred, mag, i els mots femenins acabats en -etud i -itud
(quietud, gratitud...).

En canvi, si la lletra anterior al so oclusiu és una vocal àtona o una consonant, cal que ens
fixem en un derivat per saber quina lletra hem d’escriure.

príncep → principat
verb → verbal
arc → arcada
amarg → amargor

També hi ha alguna excepció: espàrrec (esparreguera), préssec (presseguer), i la primera


persona del present d’indicatiu d’alguns verbs, que acaba en -nc (vinc, tinc...).

Els gerundis sempre acaben en -t: parlant, aprenent, llegint...

En català central, darrere l i n, les lletres t i d són mudes: gent, profund...

En català central, darrere m, les lletres p i b són mudes: llamp, rumb...

17
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”

4. Contingut fonètic i ortogràfic

Ortografia i pronúncia Per saber quina oclusiva s’ha d’escriure a final de síl·laba a l’interior de mot, cal tenir
dels sons oclusius a presents aquests conjunts de grafies:
final de síl·laba a
l’interior de mot ab-: absent, absorbir, absolut... Però no apte, aptitud...
(bloc de fonètica i ob-: objecte, observar, obstacle... Però no opció, òptim...
d’ortografia, activitat 8) sub-: subjecte, submarí...
cap-: capdamunt, capdavant... Però no cabdal, cabdell...
-tm-: aritmètica, atmosfera, rítmic, setmanal...
-gn-: cognom, ignorància, magnífic, signar...

18

You might also like