Professional Documents
Culture Documents
Intermedi 2 · Unitat 3
“Aprendre a aprendre”
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Índex
Presentació 1
Conèixer experiències relatives a l’aprenentatge i a l’ensenyament de llengües 2
Elaborar un qüestionari i dur-lo a terme 6
Oferir pautes per facilitar l’aprenentatge de llengües 11
Contingut fonètic i ortogràfic 16
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Presentació
A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
T’ajudaran a dur a terme les accions següents:
1
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
2
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Reconèixer i Els textos informatius propis dels mitjans de comunicació, com ara les notícies i els
comprendre reportatges, siguin orals o escrits, persegueixen una mateixa intenció comunicativa:
l’estructura i la informar d’uns fets.
intenció
comunicativa de Tot i compartir la finalitat, tenen característiques específiques que els distingeixen.
textos informatius D’una banda, les notícies presenten els fets informatius sense voluntat
orals i escrits propis d’interpretar-los i han de tenir una estructura narrativa simple, clara i eficaç. De
dels mitjans de l’altra, els reportatges narren i contextualitzen els fets informatius. En aquest cas,
comunicació l’estructura narrativa és més lliure i pot variar segons l’enfocament. Els efectes
(bloc 1, activitats 3, 4 i sonors i visuals es poden fer servir per posar èmfasi en aquells aspectes que es volen
5) remarcar.
Resumir una Per fer el resum d’un text, hem de tenir en compte que:
informació a partir de
conceptes o · Cal fer-hi constar només la informació important i pertinent que volem transmetre.
d’elements previs · S’ha d’entendre sense haver de llegir o escoltar el text original.
(bloc 1, activitats 2, · Les idees principals s’han de separar de les secundàries.
10, 11 i 13) · En un resum, no hi calen exemples ni citacions directes.
· El resum ha de ser coherent i cohesionat, igual que el text original.
· En un resum, s’ha de procurar fer servir frases pròpies i evitar copiar les del text
original.
· Les frases d’un resum solen ser més curtes i simples que les del text original.
· Per a cada text no hi ha un únic resum, ja que les idees es poden sintetitzar de
moltes maneres.
· Alguns elements lingüístics, com el temps verbal o la persona gramatical, poden
canviar al resum respecte del text original.
3
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Pronoms de Els pronoms són partícules que poden representar elements que, o bé han aparegut
complement directe i explícitament en el discurs, o bé són implícits en el context comunicatiu.
de complement
circumstancial de lloc
(bloc 1, activitats 8 i 9)
El complement directe de tercera persona es pot representar pels pronoms el, la, els,
les, en i ho.
Els pronoms el, la, els i les fan referència a complements directes determinats, és a
dir, introduïts per un article definit (el, la, els, les), per un demostratiu (aquest,
aquell...) o per un possessiu (el meu, la meva...).
· Haureu de fer les preguntes al final de l’explicació. Us prometo que les respondré
totes. (= les preguntes)
· No trobo enlloc aquell llibre de la biblioteca; no sé pas on el vaig deixar. (= aquell
llibre de la biblioteca)
· Has vist la meva professora? La busco per comentar-li un dubte. (= la meva
professora)
El pronom en fa referència a complements directes indeterminats, és a dir, que no
porten cap determinant o que porten un article indefinit (un, una, uns, unes), un
numeral (dos, tres...), un indefinit (algun...) o un quantitatiu (gaire...).
· Avui he fet dos exàmens i demà en tinc dos més! (= exàmens)
· He d’aprendre molt vocabulari; fa poc que sóc aquí i encara no en tinc gaire.
(= vocabulari)
4
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Pronoms de Fixa’t que el pronom en només es refereix al nom que representa; els numerals, els
complement directe i indefinits i els quantitatius que l’acompanyen s’han de mantenir.
de complement
circumstancial de lloc El pronom ho representa complements directes neutres, és a dir, que fan referència a
(bloc 1, activitats 8 i 9) tota una oració o als pronoms això i allò.
· He d’explicar què m’ha semblat el llibre, però no sé com fer-ho. (= explicar què m’ha
semblat el llibre)
· Em pots repetir això? No ho he acabat d’entendre... (= això)
Vocabulari Noms:
l’aprenentatge (m.), els apunts, la gramàtica, el manual, el mètode, la prova i el
tutor, la tutora.
Verbs:
aprendre, estudiar, memoritzar, practicar i repassar.
Adjectius:
catalanoparlant i didàctic, didàctica.
5
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
6
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Les preguntes que afecten una part de l’enunciat es construeixen amb un interrogatiu: com;
de què; on; per què; quan; quant; quant, quanta, quants, quantes + nom; què; qui; quin,
quina, quins, quines + nom;...
7
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
8
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
quant
quanta
+ nom + verb + (complements) + ?
quants
quantes
Per demanar la identificació d’una cosa dins d’un grup, emprem els interrogatius quin, quina,
quins o quines:
quin
quina
+ nom + verb + (complements) + ?
quins
quines
9
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
· l’ús i la col·locació dins l’oració de les conjuncions i de les locucions conjuntives perquè,
com que, ja que i atès que,
· l’imperatiu i el present de subjuntiu en textos instructius,
· vocabulari.
10
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
La locució conjuntiva com que ens permet donar èmfasi a la causa i se situa al principi de
l’oració. La coma entre les dues oracions és obligatòria.
11
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Ús i col·locació dins Les locucions ja que i atès que, en general, aporten una informació addicional a l’oració
l’oració de les principal i poden situar-se a l’interior o al principi de l’oració. La coma entre l’oració que
conjuncions i de les expressa la causa i l’oració principal és obligatòria.
locucions conjuntives
perquè, com que, ja ja que
oració principal + , + + oració que expressa la causa
que i atès que atès que
(bloc 2, activitats 10 i
11) ja que
+ oració que expressa la causa + , + oració principal
atès que
· Consulto sovint el diccionari, ja que m’agrada saber què volen dir les paraules.
· Ja que m’agrada saber què volen dir les paraules, consulto sovint el diccionari.
· Només podeu faltar a classe tres dies, atès que l’assistència és obligatòria.
· Atès que l’assistència és obligatòria, només podeu faltar a classe tres dies.
12
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Imperatiu i present de L’imperatiu i el present de subjuntiu són els temps verbals més emprats en els textos
subjuntiu en textos instructius, és a dir, en aquells que tenen com a objectiu principal donar instruccions, ordres,
instructius consells o recomanacions amb la finalitat de moure algú a realitzar un procés o d’ensenyar-li
(bloc 2, activitats 12, a fer alguna cosa.
13, 14, 15 i 16)
Fem servir l’imperatiu en oracions afirmatives i el present de subjuntiu en oracions
negatives.
Per aconsellar, recomanar o suggerir, també podem emprar les estructures següents:
aconsellar
anar bé
caldre
proposar
+ que + verb en present de subjuntiu
ser convenient
ser necessari
ser útil
suggerir
13
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Vocabulari Noms:
la correcció, els deures i la pronúncia.
Verbs:
aconsellar, anar bé, caldre, concentrar-se, corregir, pronunciar, proposar, ser convenient, ser
necessari, ser oportú, ser útil i suggerir.
Adjectius:
presencial.
Expressions:
anar bé, ser convenient, ser necessari, ser oportú i ser útil.
14
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Contingut · L’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a principi de mot i a principi de síl·laba,
· l’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a final de mot,
· l’ortografia i la pronúncia dels sons oclusius a final de síl·laba a l’interior de mot.
15
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
16
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Ortografia i pronúncia Les oclusives s’ensordeixen en posició final absoluta. Així, p i b sonen [p], t i d sonen [t] i
dels sons oclusius a c i g sonen [k].
final de mot
(bloc de fonètica i [p] serp - verb
d’ortografia, activitats 1, [t] mort - nord
3, 4, 5, 6, 7 i 9) [k] fàstic - càstig
Hi ha alguna excepció: club, tub, fred, mag, i els mots femenins acabats en -etud i -itud
(quietud, gratitud...).
En canvi, si la lletra anterior al so oclusiu és una vocal àtona o una consonant, cal que ens
fixem en un derivat per saber quina lletra hem d’escriure.
príncep → principat
verb → verbal
arc → arcada
amarg → amargor
17
Intermedi 2 · Unitat 3 “Aprendre a aprendre”
Ortografia i pronúncia Per saber quina oclusiva s’ha d’escriure a final de síl·laba a l’interior de mot, cal tenir
dels sons oclusius a presents aquests conjunts de grafies:
final de síl·laba a
l’interior de mot ab-: absent, absorbir, absolut... Però no apte, aptitud...
(bloc de fonètica i ob-: objecte, observar, obstacle... Però no opció, òptim...
d’ortografia, activitat 8) sub-: subjecte, submarí...
cap-: capdamunt, capdavant... Però no cabdal, cabdell...
-tm-: aritmètica, atmosfera, rítmic, setmanal...
-gn-: cognom, ignorància, magnífic, signar...
18