Apunts

Intermedi 3 · Unitat 2
“A pagès”
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

Índex

Presentació 1
Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un poble a partir 2
d’informació extreta de diferents fonts
Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de la vida en un 7
poble, a partir d’experiències personals
Contingut fonètic i ortogràfic 12
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

Presentació
A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
T’ajudaran a dur a terme les accions següents:
Objectius · Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un poble a partir
d’informació extreta de diferents fonts.
· Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de la vida en un
poble, a partir d’experiències personals.

1
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

1. Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un

poble a partir d’informació extreta de diferents fonts
Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· explicar experiències de la vida quotidiana: la narració breu,

· l’ús dels dos punts davant de citacions i d’exemples,
· els mots que tenen significats diferents segons el gènere i remarques sobre el
gènere d’alguns noms,
· els substantius i els adjectius compostos,
· vocabulari.

2
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

1. Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un

poble a partir d’informació extreta de diferents fonts
Explicar experiències Narrar una anècdota, alguna cosa que ens ha passat, consisteix bàsicament a
de la vida quotidiana: explicar una successió de fets. Normalment la narració segueix aquest esquema:
la narració breu
(bloc 1, activitats 5 i 6) Plantejament Es presenta una situació inicial.
Desenvolupament Es produeix algun canvi que altera aquesta situació i
l’acció progressa vers un final.
Desenllaç La situació final conclou la història i dóna sentit a tots
els elements que hi han aparegut.

El que fa progressar la narració són els verbs, que expressen les accions que duen a
terme els personatges; també hi tenen importància els marcadors temporals
(adverbis, complements...), que l’ordenen cronològicament.
Cal tenir en compte, a més, que en un text narratiu gairebé sempre hi ha
descripcions. D’entrada, és habitual descriure el lloc on succeeixen els fets. També
es caracteritzen els personatges mínimament o se’n destaca algun aspecte. D’altra
banda, es pot interrompre el fil narratiu per descriure qualsevol detall rellevant per a
la història. En aquest fragment, les frases destacades en negreta corresponen a
fragments descriptius.

· Quan vaig veure en Jordi, vaig sortir corrents i el vaig aturar. Estava igual que
com el recordava: alt, morè, amb els ulls ametllats, amb barba de tres dies...
El vaig saludar efusivament, però ell es va quedar allà, palplantat, amb cara de no
reconèixer-me. No m’ho podia creure: estava segura que era ell. Tenia la mateixa
cara, els mateixos cabells, la mateixa actitud... Si gairebé no havia canviat!
Vaig començar a esbroncar-lo: com es podia haver oblidat de mi?

3
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

1. Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un

poble a partir d’informació extreta de diferents fonts
Mots que tenen
significats diferents
segons el gènere i
remarques sobre el
gènere d’alguns noms
(bloc 1, activitat 12)
gènere masculí
el canal (via d’aigua)
el cremallera (ferrocarril de
muntanya)
un editorial (article de diari)
el fi (objectiu)
el llum (aparell)
el son (estat del cos en dormir)
el terra (sòl, paviment)
el clau (peça petita de ferro que
se sol clavar amb un martell)
el còlera (malaltia)
el pols (batec)
el pudor (modèstia)
el salut (salutació)
el vall (excavació)
gènere femení
la canal (conducte, canonada)
la cremallera (sistema de
tancament i d’obertura d’una peça
de vestir, d’una bossa, etc.)
una editorial (empresa que es
dedica a la producció de material
gràfic)
la fi (acabament)
la llum (claror natural)
la son (ganes de dormir)
la Terra (planeta), la terra (altres
sentits)
la clau (estri que serveix per obrir
i tancar)
la còlera (ràbia)
la pols (partícules de terra)
la pudor (mala olor)
la salut (estat de l’organisme
lliure de malalties)
la vall (depressió entre
muntanyes)

Hi ha algunes paraules a què associem un gènere que no els pertoca, per influència
del castellà.

són noms masculins són noms femenins

els afores un avantatge una amargor una anàlisi
el bacteri el corrent una au la calor
el costum un desavantatge la claror la dent
el deute el dubte una esplendor la marató
els espinacs el front una olor les postres
el lleixiu el marge la psicoanàlisi la remor
el pebre el pendent la resplendor la resta
el senyal la sida la síndrome
la suor

4
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

1. Explicar experiències o anècdotes relacionades amb la vida en un

poble a partir d’informació extreta de diferents fonts
Substantius i Un mot compost és la suma de dos mots per formar-ne un de nou. El compost té un
adjectius compostos significat diferent del dels mots que l’originen i, en alguns casos, la categoria
(bloc 1, activitats 13 i gramatical també varia.
14)
categoria gramatical
dels mots originals
substantiu + adjectiu
adjectiu + substantiu
substantiu + substantiu
verb + substantiu
adjectiu + adjectiu
substantiu + adjectiu
substantiu + verb
adverbi + verb
categoria del mot exemples
compost
substantiu celobert, aiguamoll,
mitjanit, altaveu,
malnom...
substantiu fotocòpia, ferrocarril,
filferro, aiguaneu...
substantiu ploramiques, cobrellit,
trencaclosques,
obrellaunes,
guardacostes, gira-sol,
picaplets, parabrisa...
adjectiu agredolç, llatinoamericà,
anglosaxó, sordmut...
adjectiu camallarg, esquenadret,
panxacontent...
verb ullprendre, capficar-se,
malvendre...

Ús del guionet

Duen guionet:

· Els mots compostos que contenen un punt cardinal: sud-americà, nord-oest...

· Aquells mots en què el primer element acaba en vocal i el segon comença amb r, s o
x: busca-raons, gira-sol, escura-xemeneies...
· Aquells en què la manca de guió dificultaria la lectura o generaria pronúncies
errònies: cap-roig, blanc-i-blau...
· Els mots compostos repetitius i expressius: baliga-balaga, nyigui-nyogui...
· Els mots compostos en què el primer element duu accent: pèl-roig.

Vocabulari Expressions per indicar moments imprecisos del dia:

a mig matí, a mitja tarda, a primera hora, cap a, cap al tard i pels volts de.

5
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Contingut Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· adaptar el discurs a la situació comunicativa,

· les pautes i les estratègies per revisar un text,
· els elements de cohesió en un text,
· vocabulari.

6
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Adaptació del discurs Qui produeix un missatge sempre fa una interpretació del context (a qui s’adreça, en quin
a la situació entorn es troba, etc.) i hi adapta el discurs.
comunicativa Així, si és en un bar, en una conversa entre amics, pot parlar obertament de les seves
(bloc 2, activitats 5, 6 i
experiències i dels seus sentiments sense preocupar-se gaire pel grau de formalitat o per
7)
l’organització interna del discurs. En canvi, si ha de redactar una proposta per a
l’Ajuntament del municipi on viu, ha de tenir en compte un seguit de normes socials i
lingüístiques i ha d’adaptar-hi el seu missatge.
Hi ha alguns elements que, en general, són propis dels contextos informals, i alguns altres
que són propis dels contextos formals:

context informal context formal

Se sol emprar la primera persona per a
l’emissor (jo, nosaltres) i la segona per
al receptor (tu, vosaltres).
Se sol fer servir el tractament de vostè,
vostès (o de vós). Sovint, l’emissor i el
receptor queden difuminats; per
exemple, a través de denominacions
col·lectives (la gent, tothom, els veïns,
l’Ajuntament...), amb l’ús d’oracions
impersonals, etc.

· Crec que al poble hauríem de fer
eleccions i fer fora l’alcalde. No us ho
sembla?
Es fan servir força totes les
modalitats oracionals: declarativa,
interrogativa i l’exclamativa.
· Molts veïns creuen que caldria
convocar eleccions i renovar
l’Ajuntament.
La modalitat declarativa s’empra molt
més que la resta.

· No hi ha ni un caixer al poble! Que · En tot el poble no hi ha cap caixer,

vivim al segle XIX o què? cosa que és impròpia de l’època en què
vivim.

7
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”
2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de
la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Adaptació del discurs L’emissor fa un ús expressiu de la llengua,
a la situació per mitjà de recursos diversos: interjeccions
comunicativa (caram, vaja, ostres...), expressions i frases
(bloc 2, activitats 5, 6 i fetes (me’n faig creus!), figures retòriques
7) (metàfores, comparacions, ironia, exageracions),
etc.
La tria del lèxic (substantius, adjectius, verbs,
adverbis...) també contribueix a transmetre
l’emotivitat de l’emissor.
· Francament, el “meravellós” autobús nou és
una autèntica tartana. Per plantar-se al poble
del costat triga una eternitat.
Es tendeix a utilitzar oracions simples unides
per coordinació.
· Ara anem bastant bé, però podríem anar millor.
Pot haver-hi canvis en el grau de formalitat.
Es poden fer servir recursos propis del registre
familiar.
· La piscina nova ha quedat realment bé. S’hi
està de conya!
Es fa un ús poc expressiu de la
llengua. Els sentiments i les
opinions de l’emissor s’amaguen
darrere un lèxic amb una càrrega
valorativa més moderada.
· L’autobús nou no està a l’altura
de les expectatives. El trajecte
fins al poble del costat dura massa
estona.
Es tendeix a construir oracions
més complexes i a unir-les amb
connectors textuals.
· La situació actual és prou bona.
Tot i així, tothom s’adona que
podria ser millor.
En general, es manté un grau de
formalitat mitjà-alt.
· La piscina nova ha quedat molt
bé. Estar-s’hi resulta molt
agradable.
8
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Pautes i estratègies La revisió és una part imprescindible del procés d’escriptura d’un text. A continuació
per revisar un text trobaràs algunes de les estratègies que cal seguir per dur-la a terme.
(bloc 2, activitat 10)
· Cal revisar el text a mesura que es va escrivint, en comptes de fer-ho només quan ja està
acabat. És una manera d’evitar errors, ja que obliga a reflexionar constantment sobre el
que s’escriu i, a més, facilita la revisió final del text.

· Durant tot el procés d’escriptura cal tenir a prop un diccionari, però no és l’única eina de
consulta de què convé disposar. Una gramàtica, un diccionari de verbs conjugats i un
manual d’estil són elements que faciliten molt la feina i que permeten solucionar la majoria
de dubtes que poden sorgir en escriure.

· A banda de les faltes d’ortografia, s’ha de revisar si el contingut del text s’adequa a les
persones destinatàries; si les idees estan ben expressades i ben ordenades; si es dóna la
informació necessària, sense incloure-n’hi de sobrera; i, finalment, si el text té el format
adient.

· És molt recomanable fer llegir el text a una altra persona, perquè potser hi identificarà
errors i mancances que a l’autor o a l’autora li han passat per alt. A partir dels comentaris
rebuts, es pot refer el text per tal de millorar-lo.

9
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Elements de cohesió Els factors de cohesió d’un text són tots aquells mecanismes sintàctics i semàntics que
en un text permeten establir lligams entre les diferents parts que el constitueixen. Alguns d’aquests
(bloc 2, activitat 16) elements són:

La concordança entre subjecte i verb

La meva veïna i jo volem enviar una
carta de queixa per la falta
d’enllumenat al carrer. Necessiten
que s’acompleixin les promeses
electorals.
La meva veïna i jo volem enviar una
carta de queixa per la falta
→ d’enllumenat al carrer. Necessitem
que s’acompleixin les promeses
electorals.

La puntuació
Les persones que vivim en aquest
poble hem demanat des de fa molts
anys que se’ns concedeixi una
→
subvenció per construir-hi una piscina
i és evident que estan allargant els
terminis i que ens prenen el pèl.
L’Ajuntament tampoc no respon a la
nostra demanda només ens diu que
cal trobar un espai adequat per a la
→
piscina perquè ara mateix el poble no
en disposa de cap, els veïns estem
farts d’esperar.
Les persones que vivim en aquest
poble hem demanat, des de fa molts
anys, que se’ns concedeixi una
subvenció per construir-hi una piscina.
És evident que estan allargant els
terminis i que ens prenen el pèl.
L’Ajuntament tampoc no respon a la
nostra demanda. Només ens diu que
cal trobar un espai adequat per a la
piscina, perquè ara mateix el poble no
en disposa de cap. Els veïns estem
farts d’esperar.

La correlació entre els temps verbals

Surt de casa i, de cop i volta, es va
adonar que s’ha deixat les claus
dins. Llavors truca al seu company,
però ell va marxar a casa dels seus
pares.
Va sortir de casa i, de cop i volta, es
va adonar que s’havia deixat les
→ claus dins. Llavors va trucar al seu
company, però ell havia marxat a
casa dels seus pares.

La correlació entre els noms i els pronoms que els substitueixen

Fa temps que els veïns hem sol·licitat
la construcció d’un centre d’atenció
→
primària, però encara no ens n’han
concedit.
Fa temps que els veïns hem sol·licitat
la construcció d’un centre d’atenció
primària, però encara no ens l’han
concedit.

Els connectors
Hi ha dos problemes que caldria
solucionar ara mateix per aconseguir
reanimar el poble. No es creen llocs de
→
treball i el jovent marxa. No hi ha una
bona xarxa de transport.
Hi ha dos problemes que caldria
solucionar ara mateix per aconseguir
reanimar el poble. D’una banda, no es
creen llocs de treball i el jovent marxa.
De l’altra, no hi ha una bona xarxa de
transport.
10
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Elements de cohesió Per evitar la repetició d’elements en un text, podem fer servir diversos mecanismes:
en un text
(bloc 2, activitat 16) Elisió
La meva tieta viu a Manacor. La La meva tieta viu a Manacor.
meva tieta treballa al centre de salut → Treballa al centre de salut i
i d’emergències. d’emergències.

Pronoms personals forts o febles

La meva tieta compra pomes. Jo La meva tieta compra pomes. Jo
→
també compro pomes. també en compro.

Adverbis o locucions adverbials

—La meva tieta va al mercat. —La meva tieta va al mercat.
→
—Jo també vaig al mercat. —Jo també vaig cap allà.

Sinònims
L’Associació de Veïns va organitzar un
concert. Tothom s’ho va passar molt
→
bé. El concert va ser un èxit.
L’Associació de Veïns va
organitzar un concert. Tothom
s’ho va passar molt bé.
L’espectacle va ser un èxit.

Hiperònims
Al mercat venen pomes, peres i
préssecs de molt bona qualitat.
→
Aquestes pomes, peres i préssecs
no són iguals al supermercat.
Al mercat venen pomes, peres i
préssecs de molt bona qualitat.
Aquesta fruita no és igual al
supermercat.

Els hiperònims són paraules de significat molt ampli que inclouen conceptes més específics.
Per exemple: el mot moble és hiperònim de cadira, taula o armari.

11
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

2. Escriure i revisar textos que recullin propostes per millorar aspectes de

la vida en un poble, a partir d’experiències personals
Vocabulari Noms:
l’accessibilitat (f.), l’asfalt (m.), el civisme, el cos de policia, l’enllumenat (m.), el grafit, la
mendicitat, la mobilitat, l’ordenança (f.), el paviment, la pintada, la promoció, la
sensibilització, la senyalització i la zona de vianants.

Verbs per presentar esdeveniments:

esdevenir, haver-hi, ocórrer, passar i succeir.

Verbs referits a l’observació:

adonar-se, comprovar, constatar, descobrir, observar i veure.

Verbs per fer demandes, propostes i suggeriments:

caldre, haver de, poder, proposar, ser necessari i suggerir.

12
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Contingut · l’ortografia de la o i de la u a l’interior de mot en les formes verbals
· l’ortografia de la o i de la u en els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir
· l’ortografia dels verbs poder i voler: indicatiu i formes no personals

13

3. Contingut fonètic i ortogràfic
Ortografia de la o i de
la u a l’interior de mot
en les formes verbals
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 2
i 8)
Ortografia de la o i de
la u en els verbs collir,
cosir, escopir, sortir i
tossir
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 3,
4, 5 i 8)
Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”
Per saber si hem d’escriure una o o una u en els verbs que tenen el so [u] a l’arrel, cal buscar
la primera persona del singular del present d’indicatiu, que conté la vocal en posició tònica:
si la vocal és una o, totes les formes s’escriuran amb o; si és una u, totes les formes
restants també aniran amb u.
· Jo rodo: rodem, rodava, rodaríeu, rodessin... (verb rodar)
· Jo jugo: juguem, jugava, jugaríeu, juguessin... (verb jugar)
En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir les formes tòniques s’escriuen amb u i les
àtones amb o.
Fixa’t en l’exemple del verb sortir. S’escriuen amb u:
· algunes formes del present d’indicatiu: surto, surts, surt, surten. (Però sortim i sortiu.)
· algunes formes de l’imperatiu: surt, surti, surtin. (Però sortim, sortiu.)
· algunes formes del present de subjuntiu: surti, surtis, surti, surtin. (Però sortim, sortiu.)
La resta de formes verbals s’escriuen amb o: sortia, sortiríem, sortireu, sortissin...
Cal tenir en compte que els derivats d’aquests verbs (per exemple, descosir, escollir o
recollir) es conjuguen de la mateixa manera.
14
 Intermedi 3 · Unitat 2 “A pagès”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Ortografia dels verbs Quant als verbs poder i voler, en l'indicatiu, només s'escriu amb u la primera persona del
poder i voler: indicatiu singular del present (jo vull, jo puc). La resta de formes (jo voldria, jo podia, jo voldré...)
i formes no personals s'escriuen amb o.
(bloc de fonètica i
Pel que fa al subjuntiu, s'escriuen amb u totes les formes del present de subjuntiu (pugui,
d’ortografia, activitats 6
puguis, puguem...).
i 7)
Totes les formes de l'imperatiu s’escriuen també amb u.

infinitiu present indicatiu present subjuntiu imperatiu altres formes

poder puc pugui pugues pots
puguis pugui podem
pugui puguem podien
puguem pugueu pogués
pugueu puguin
puguin
voler vull vulgui vulgues vols
vulguis vulgui volem
vulgui vulguem volien
vulguem vulgueu volgués
vulgueu vulguin
vulguin

15