Professional Documents
Culture Documents
1. Un tutor està escoltant com un alumne li conta les seues vivències i problemes amb altres
companys. Conformement va escoltant el relat, el tutor va interpretant el que el xic conta en
termes psicològics (ex., autoestima del xic, relacions de lideratge-submissió en el grup de
companys, etc.).
Hi ves reflectit ací algun/s de los cinc tipus de representacions mentals estudiats en el
capítol?
En primer lloc, existeixen representacions episòdiques per part de l’alumne, ja que aquest
representa mentalment esdeveniments succeïts dels quals ha tingut experiència directa.
Per altra banda, hi trobem representacions de tipus oral-narrativa per diverses raons com que
l’alumne conte les seues vivències i problemes, és a dir, relata en veu alta allò que li ha passat
amb l’entorn, especialment amb els companys. A més, el més probable és que l’alumne (amb
ajuda o sense del tutor) siga capaç de contar de manera lineal i amb coherència les seues
vivències per tal de que el tutor tinga una millor comprensió d’aquestes: quin va ser l’origen o
principi dels seues problemes, com ha anat desenvolupant-se amb el temps, quina n’és la
situació actual, etc.
Així mateixa, i relacionat amb lo anterior, es tracta d’una representació oral-narrativa perquè
la situació contribueix a donar coherència a allò que ocorre a l’entorn, de tal manera que la
vida de l’alumne resulta comprensible per al tutor ja que aquest primer és capaç de
representar-la com una narració coherent.
Sí, seguint l’ordre cronològic d’aquesta situació, en primer lloc trobaríem una redescripció
representacional de la representació mental episòdica (l’alumne recorda allò que ha viscut) a
una altra oral-narrativa (l’alumne narra allò que ha viscut).
A continuació, tindria lloc el fet de que el tutor realitza una redescripció representacional de la
representació mental oral-narrativa (allò que l’alumne li conta) a una altra abstracta
(coneixements psicològics previs que té el tutor).
1
2. Suposem que un professor segueix aquest procediment didàctic:
a) exposa el tema als estudiants seguint més o menys el que diu el llibre de text;
b) a continuació els posa unes preguntes referides a l'exposició que acaba de fer;
c) finalment, després d'una estona, corregeix i qualifica les contestacions dels alumnes.
Et sembla que aquest procediment didàctic s'ajusta be al que significa ensenyar, tal como
s'ha explicat en el capítol? Argumenta la teua resposta.
Segons s’ha anat veient al llarg del temari, perquè un ensenyament siga efectiu caldria
començar amb una activació de coneixements previs per part de l’alumnat (mitjançant pre-
qüestons), per tal de que aquests extragueren informació de la memòria a llarg termini i el/la
professor/a averiguara quin és el nivell dels/ de les alumnes i avaluar el nivell i sentit de les
creences. Per tant, començar exposant el tema als estudiants sense saber si compten o no
d’alguna base, no s’ajustaria bé al fet d’ensenyar.
D’igual manera, s’hauria de realitzar un quart pas que faria referència a donar feedback o
retroalimentació als alumnes. L’avaluació no hauria de ser una nota simple, asèptica, sinó més
bé un diàleg instruccional que facilitara l’aprenentatge de l’alumne al mateix temps que ajuda
al professorat a prendre nota sobre el grau d’aconseguiment dels aprenentatges que ha tingut
l’alumnat.