27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA

E L   S E G U N D O   C O N G R E S O   I N T E R N A C I O N A L   D E   E S C R I T O R E S   P A R A   L A   D E F E N S A   D E   L A   C U LT U R A
( Va l e nc i a ­ M a dr i d­ B a r c e l o na ­ Pa r í s ,   J ul i o   D e   1937)

Una de las No  po de m o s  o lv ida r  e s ta  po ne nc ia  c o le c tiv a , que

resoluciones del tra ns c r ibo  ínte gra m e nte  c o n la  c o nv ic c ió n de  que
Primer Congreso c o ns tituy e  e l do c um e nto  m á s  s ignific a tiv o  de  la
I nte r na c io na l de inte le c tua lida d v a le nc ia nis ta  dura nte  la  gue r ra  c iv il
Es c r ito r e s  pa ra e s pa ño la .El te x to, le ído  e l 10 de  j ulio  de  1937 e n la
la   De f e n s a   d e   la S a la  C o ns is to r ia l de l A y unta m ie nto  de  Va le nc ia  pe r
C ultura , Carles Salvador en nombre de la delegación del País
celebrado en el Valencià, dice así:
Palais de la
Mutua lité  de A s s i s ti m   a vu i ,   p e r   tr i s te s   c i r c u m s tà n c i e s   i

Pa r ís  e ntr e  e l 21 e n la  no s tr a  m a te ix a  c a r n, a  una  gue r r a

y el 25 de junio c r u e l   i   vi o l e n ta ,   p r o vo c a d a   p e l s   e l e m e n ts

de 1935, r e a c c io na r is  inte r na c io na ls . En a que s t

c o ns is tió  e n la m o m e nt, ple na m e nt de c is iu pe r  a l

c r e a c ió n de  una  A s o c ia c ió n I nte r na c io na l de p e r vi n d r e   d e l   m ó n ,   e n   a q u e s t  m o m e n t  d e

E s c r ito r e s   p a r a   la   De f e n s a   d e   la   C u ltu r a   ( A I DC )   c u y o liquidació de les oposicions al progrés,

C o m ité  I nte r na c io na l que dó  c o m pue s to  po r  do c e no s a ltr e s , e s c r ipto r s  na c io na lis te s

e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  de  induda ble  pr e s tigio, uno va l e n c i a n s ,   vo l e m   u n i r   l a   n o s tr a   ve u   a l   c o r

d e   lo s   c u a le s   e r a   Va lle ­I n c lá n .   E s ta   A I DC   v e n ía   a d e   l e s   ve u s   i n te r n a c i o n a l s .

s us tituir  a  la  a ntigua  A s o c ia c ió n de  Es c r ito r e s  y

És  a que s ta , indubta ble m e nt, la  lluita  fina l i
A r tis ta s  Re v o luc io na r io s  (A EA R ), c r e a da  e n m a r zo  de
d e c i s i va   d e l   va l o r s   a b s o l u ts   d e l   m ó n .
1933 e n Pa r ís  y  c uy o  ó r ga no  de  e x pr e s ió n, la  r e v is ta
J u g u e n   a vu i ,   s o b r e   e l   ta p í s   e s p a n yo l ,   d o s
Commune , apare ció e n julio de  e se  mismo año. La
va l o r s   a b s o l u ts ,   to ta l s   i   d e f i n i ti u s :   l ’ é s s e r   i
s e c c ió n v a le nc ia na  de  e s ta  A EA R  s e  fundó  e l 7 de
el no­ésser. Amb poques paraules:
m a y o  de  1933 e n lo s  lo c a le s  de l A te ne o  C ie ntífic o
l’afirmació i la negació de l’home i, per
( c a l l e   d e l   M a r,   2 3 )   d e   V a l e n c i a ,   a u n q u e   e l   g o b e r n a d o r
c o n s e g ü e n t,   e l   p e r vi n d r e   d e l   m ó n ,   e l
c iv il  d e   e n to n c e s ,   e l  a z a ñ is ta   Lu is   Do p o r to ,   p r o h ib ió
p e r vi n d r e   d e   l a   c u l tu r a .   A r a   b é ,   s ’ h a n
la palabra “revolucionarios” y sus impulsores
e s d e vi n g u t  a   l a   n o s tr a   te r r a   f e n ò m e n s
t u v i e r o n   q u e   c a m b i a r l a   p o r   l a   d e   “ p r o l e t a r i o s ”.   A s í ,
remarcables, no ja per la seua
c o n   l a   a s i s t e n c i a   d e   P a u l   V a i l l a n t ­ C o u t u r i e r,   d i r i g e n t e
tr a ns c e ndè nc ia  po lític a , s inó  pe r  la  s e ua
de  la  A EA R , s e  fundó  e n nue s tra  c iuda d la  pr im e ra
tr a ns c e ndè nc ia  c ultur a l.
filia l e s pa ño la  de  la  A EA R  inte r na c io na l c o n e l
no m br e  de  Unió n de  Es c r ito r e s  y  A r tis ta s  P r o le ta r io s Ho m   s a p   d e   s o b r e s   j a   q u e   E s p a n ya ,   e l   q u e
de  Va le nc ia  (UEA P ), c uy o  m a nifie s to  fue  public a do c o m u n m e n t  d e n o m i n e m   E s p a n ya ,   c a r i x
ese mismo 7 de mayo de 1933 por el periódico d ’ u n a   u n i ta t  e f e c ti va ,   e s p e c í f i c a ,   p e r   é s s e r

valenciano El Pueblo. c o ns tituïda  pe r  un no m br ó s  e s te l de  pe tite s

na c io na lita ts  que  de s  de  fa  s e gle s  i pe r  una
Es e  c a m bio  de  un C o ngr e s o  I nte r na c io na l de
unila te r a l c r e è nc ia  de  fa ls a  unita t, ha n
Es c r ito r e s  “e n de fe ns a  de  la  c ultura ” y  no
vi n g u t  s o p o r ta n t  u n a   i n f a m   i   ve r g o n yo s a
“revolucionarios” no era baladí sino que venía a
difa m a c ió  –i à dhuc  o pr e s s ió ­ pe r  pa r t de ls
e x pr e s a r  la  nue v a  po lític a  c ultura l a ntifa s c is ta  que
e le m e nts  c e ntr a litz a do r s  que  le s
iba n a  im puls a r  de s de  e nto nc e s  lo s  Pa r tido s
p r e d e s ti n a ve n   a   m o r i r   b a i x   u n   c o m p l e t
C o m unis ta s . A que l P r im e r  C o ngr e s o  I nte r na c io na l, e n
o b l i t.   La   r e a l i ta t  e s p a n yo l a ,   p e r ò ,   e r a   u n a
e l que  e ntr e  e l 21 y  e l 25 de  j unio  de  1935 s e
a l tr a .   La   vi d a   b u l l e n t  d e   q u e   f r u ï e n   l e s
r e unie r o n e n la  Mutua lida d de  Pa r ís  do s c ie nto s  tr e inta
dite s  na c io na lita ts  m a lgr a t e ls  e s fo r ç o s
de le ga do s  pe r te ne c ie nte s  a  tr e inta  y  o c ho  pa ís e s ,
i n ú ti l s   p e r   l l e va r ­ l i ­ l a ,   l e s   f é u   a l l e ta r   e n
c o ns tituy ó  una  gra n m a nife s ta c ió n a ntifa s c is ta  de  la
r e be l.lió  c o ns ta nt, fr o nt pe r  fr o nt de l po de r
inte le c tua lida d m undia l y  o btuv o  una  r e s o na nc ia
c e ntr a l. A r a  bé , s a be m  de  s o br e s , que
inte r na c io na l m uy  r e le v a nte . La  de le ga c ió n e s pa ño la
a que s ta  fr a nc a  te ndè nc ia  de  de s lliga r ­s e  de
e s tuv o  c o m pue s ta  fina lm e nte  po r  Julio  Á lv a r e z  de l
l’Es ta t c e ntr a l pe r  a  c o ns tituir  un Es ta t
Va y o  –quie n e n un dis c ur s o  titula do  pr e c is a m e nte
l l i u r e   o   f e d e r a l   vo l u n tà r i a m e n t,   n o   p o t  s e r
“De f e n s a   d e   la   c u ltu r a ”  d e n u n c ió   la   b r u ta l  r e p r e s ió n
vi s ta ,   e n   c a p   m a n e r a ,   c o m   u n a   i n te g r a c i ó
gube r na m e nta l c o ntra  lo s  pr o ta go nis ta s  de  la
d e   l ’ E s ta t  e s p a n yo l   – p u i x   q u e   é s   u n a   c o s a
r e v o luc ió n a s tur ia na  de  o c tubr e  de  1934­, y  po r  lo s
ino r gà nic a  i fa ls a ­ ni c o m  a  a te m pta t a
e nto nc e s  m uy  j ó v e ne s  e s c r ito r e s  A ndr é s  C a r ra nque
l’inte r na c io na lis m e . No s a ltr e s  pr o c la m e m , i

https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html 1/6
27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA
de  R ío s  y  A r tur o  S e r ra no  P la j a , m ie ntra s  que  Pa blo
N e r u d a   y   R a ú l   G o n z á l e z   Tu ñ ó n   a c u d i e r o n   c o m o
de le ga do s  de  C hile  y  A r ge ntina , r e s pe c tiv a m e nte . Lo s
d is c u r s o s   d e   A n d r é   G id e   ( “De f e n s a   d e   la   c u ltu r a ”)   y
A ndr é  Ma lra ux  (“La  o bra  de  a r te ”) fue r o n
e s pe c ia lm e nte  m e m o ra ble s  y  la  pr e ns a  v a le nc ia na  no
fue  a j e na  a  un a c o nte c im ie nto  inte le c tua l de  ta l
m a gnitud. Po r  e j e m plo, la  r e v is ta  Nue v a  C ultura
reprodujo en su número 5 (junio­julio de 1935) una
“Reseña del Congreso” realizada por su “enviado”
Armando Bazán, así como un resumen de las
inte r v e nc io ne s  de  G ide  y  Ma lra ux . Po r  s u pa r te , El
Me r c a ntil Va le nc ia no  fue , s in duda , e l pe r ió dic o  de  la
c iuda d que  de dic ó  m a y o r  a te nc ió n a  e s te  P r im e r
C o ngr e s o : e l 4 de  j ulio  de  1935 public ó  un a r tíc ulo  de
He r be r t Re a d, m ie m br o  de  la  de le ga c ió n ingle s a  e n
dicho Primer Congreso; el 12 dedicó en su página de
“A r te .   C i e n c i a .   L i te r a tu r a ”   u n   a m p l i o   e s p a c i o   a l
m is m o  c o n la  public a c ió n fra gm e nta r ia  de  lo s
discur so s de  G ide , Julie n B e nda , Pa ul Niza n, Lo uis
Aragon y Jean Cassou, acompañados por una breve
no ta  intr o duc to r ia  fir m a da  po r  F[e de r ic o ] M[iña na ]; e l
1 4   a p a r e c i ó   u n   a r tí c u l o   d e   J o s é   Dí a z   Fe r n á n d e z   s o b r e
“Lo s  e s c r ito r e s  y  la  po lític a ”; e l 19 r e pr o duj o
f r a g m e n ta r i a m e n te   e l   d i s c u r s o   d e   Ma l r a u x ;   y,
fina lm e nte , e l 20 v e ía  la  luz  un a r tíc ulo  de  C a m ille
B o uglé . Y  no  o lv ide m o s , po r  o tra  pa r te , que  e l 23 de
a br il de  1936 s e  public ó  e n El Me r c a ntil Va le nc ia no  e l
a n u n c io   d e   la   a s a m b le a   f u n d a c io n a l  d e   la   A I DC   d e
Va le nc ia , que  iba  a  c e le bra r s e  a  la s  s ie te  de  la  ta r de
de l día  s iguie nte , v ie r ne s  24, e n e l do m ic ilio  s o c ia l
d e   l a   C a s a   d e l   M a e s t r o ,   p l a z a   d e   C a s t e l a r,   1 2
(edificio Barrachina).
La ce le bración e n
Va le nc ia  de  e s te
Segundo Congreso
I nte r na c io na l no
fue un regalo caído
del cielo sino el
r e s ulta do  de  un
proceso que vale la
pe na  r e c o ns tr uir
con brevedad. En
e fe c to, e n j unio  de
1936 se reunió en
Londre s e l
S e c r e ta r ia do
general ampliado
d e   la   A I DC
inte r na c io na l quie n,
a  ins ta nc ia s  de
Ricardo Baeza y
José Bergamín,
aprobó que el Segundo Congreso se realizara en
España. A comienzos de noviembre de 1936, el
S e c r e ta r ia d o   I n te r n a c io n a l  d e   la   A I DC   r a tif ic ó   e n
P a r í s   l a   d e c i s i ó n   d e   c e l e b r a r l o   e n   Ma d r i d   y,   e n   e s te
s e n tid o ,   r e m itió   u n   te le g r a m a   a   la   A I DC   e s p a ñ o la
firmado por Romain Rolland, André Gide, Jean­
Richard B loch, A ndré  Chamson y  Louis A ragon.
Pe r o  pr e c is a m e nte  a  inic io s  de  no v ie m br e  de  1936 la
c a ída  de  Ma dr id pa r e c ía  inm ine nte . És ta  e s  la  ra z ó n
po r  la  que  e l S e gundo  C o ngr e s o  I nte r na c io na l,
https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html
parlem per la pròpia experiència
d’e s c r ipto r s , que  qua n m é s  a fe r r is s a t a  la
te r r a  pa ir a l s ’é s , m é s  inte r na c io na lis ta  ho m
a r r i b a   a   é s s e r .   I   n o   vo l e m   a d m e tr e   j a   –
d e s p r é s   d e   l ’ e x a m e n   d e l s   e x e m p l e s   s o vi è ti c
i   e s p a n yo l ­   c a p   m a ti z a c i ó ,   b a r r e j a m e n t  n i
inte nt de  c o nfus io nis m e  pe r  pa r t de ls
e l e m e n ts   a n ti r r e vo l u c i o n a r i s ,   r e s p e c te   a l
de ba t de  la  qüe s tió .
A c tua lm e nt, e n la  no s tr a  gue r r a , ha n
e s d e vi n g u t  f e ts   r e m a r c a b l e s   q u e   e n s
o bligue n a  pa r la r  a ix í. S ó n a que ts , a  ba nda
l a   r e a l i ta t  h i s tò r i c a   d e   q u e   E s p a n ya   n o   é s
UNA , sinó  V À R I A , e l r e co ne ix e me nt
c o nfo r m e  a  la  C o ns tituc ió  de  due s
n a c i o n a l i ta ts   p e l   g o ve r n   d e l   Fr o n t  P o p u l a r :
E u z ka d i  i  A r a g ó ;  e l  r e a f e r m a m e n t  d e l
s e ntim e nt na c io na lis ta  fr o nt a ls  m é s  gr e us
pr o ble m e s , i la  c a pa c ita c ió  de ls
na c io na lis te s  pe r  a  lliur a r ­s e  de  le s  ur pe s
del feixisme, primer, i per a ajudar al
m a nte nim e nt de  la  gue r r a  d’inde pe ndè nc ia ,
després.
P e r ò  a que s te s  na c io na lita ts  ibè r ique s , que
e x is te ix e n a m b una  ple na  pe r s o na lita t i una
ple na  c o ns c iè nc ia  po lític a , no  s ó n
únic a m e nt un fe t po lític , ge o gr à fic  o
his tò r ic . S ó n ta m bé  un fe t c ultur a l. I , pe r
c o ns e güe nt, un fe t è tic , que  de m a na  a m b
una  s e r e na  c o ns c iè nc ia  de l m o m e nt, un
m ínim  r e c o ne ix e m e nt de  la  s e ua
pe r s o na lita t, una  m ínim a  j us tíc ia .
S ta lin r e c o ne ix , a l s e u llibr e  El m a r x is m e  i
el problema nacional, que la primera
c a r a c te r ís tic a  d’una  na c ió  é s  la  c o m unita t
d’idio m a . He m  d’a fe gir  no s a ltr e s , que
l’idio m a  é s  la  fo na m e nta c ió  de  la  c ultur a , i
que  ninguna  na c ió  tindr à  una  ple nitud
c ultur a l m e ntr e s  no  tinga  dr e t a  l’ús  o fic ia l
del seu idioma, perquè açò és la pedra
fo na m e nta l pe r  a  la  c o ns tr uc c ió  de l
m o num e nt de  la  c ultur a .
E s te m   r e u n i ts   a vu i ,   e l s   r e p r e s e n ta n ts   d e
to ts  e ls  pa ïs o s , ba ix  una  ba nde r a  c o m una
de  de fe ns a  de  la  c ultur a . S a be m  què  é s
una  c ultur a , i que  la  c o m unita t de
m a nife s ta c io ns  c ultur a ls  e n c a da  pa ís  de l
m ó n pr e n e l c a ir e  i e l s e ntit e s pe c ia lís s im s
de l c a r à c te r  d’a que lla  na c ió . A r a  bé , quins
s ó n e ls  pe r ills  c o ntr a  e ls  qua ls  a ne m  a
de fe ndr e  la  c ultur a ? A l no s tr e  e nte ndr e , la
de fe ns e m  c o ntr a  e l fe ix is m e , que  é s  la
ne ga c ió  de  l’ho m e , i c o m  to ta  m a nife s ta c ió
c u l tu r a l   p r o vé   d e   l a   vo l u n ta t  i n d i vi d u a l   o
c o l . l e c ti va   d ’ u n   o   va r i s   h o m e s ,   n o s a l tr e s   n o
po de m  dubta r  que  e l fe ix is m e , e n ne ga r
l’ho m e  ne ga  ta m bé  la  c ultur a , i m é s
e nc a r a , ne ga  le s  m ino r ie s  c ultur a ls , ne ga
le s  c ultur e s  na c io na ls  i ne ga  e l dr e t
d’e x is tè nc ia  c ultur a l , que  no  po lític a , a  le s
m ino r ie s  na c io na ls . P e r  a ix ò  no s a ltr e s ,
s e ns e  e ntr a r  e n m é s  ge ne r a litz a c io ns ,
2/6
27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA
a unque  c e le br ó  s e s io ne s  ta m bié n e n Ma dr id, fue
inaugurado en Valencia. Y en enero de 1937 una
a s a m b le a   d e   la   A I DC   e s p a ñ o la   r a tif ic ó   e l  a c u e r d o .   E n
c o ns e c ue nc ia , e l Minis te r io  de  I ns tr uc c ió n P úblic a  y
B e lla s  A r te s , de l c ua l e ra  r e s po ns a ble  e l c o m unis ta
Je s ús  He r ná nde z , no m br ó  s e c r e ta r io s  a  tr e s
e s c r ito r e s   d e   la   A I DC   ( J u a n   G il­A lb e r t,   q u ie n   n o s   h a
de ja do  s us  r e c ue r do s  de l C o ngr e s o  e n Me m o ra bilia ;
Em ilio  P ra do s  y  A r tur o  S e r ra no  P la j a ) y  le s
e nc o m e ndó  la  c o m ple j a  ta r e a  de  o r ga niz a r lo . La
inauguración el 4 de julio de 1937 en la Sala de
S e s io ne s  de l A y unta m ie nto  de  Va le nc ia  de  e s te
S e gundo  C o ngr e s o  I nte r na c io na l de  Es c r ito r e s  pa ra
De f e n s a   d e   la   C u ltu r a   p o r   p a r te   d e l  p r e s id e n te   d e l
go bie r no  r e public a no, e l do c to r  Jua n Ne gr ín,
c o ns tituy ó  s in duda  e l a c to  de  pr o pa ga nda  inte le c tua l
m á s  e s pe c ta c ula r  r e a liz a do  po r  e l Minis te r io  de
I ns tr uc c ió n P úblic a  y  B e lla s  A r te s  dura nte  la  gue r ra
c iv il e s pa ño la . En e s te  C o ngr e s o  ­que  c e le br ó
ta m bié n s e s io ne s  e n Ma dr id (día s  5, 6, 7 y  8),
Barcelona (día 11) y que se clausuró en París (días
16 y  17 de  j ulio  de  1937)­ inte r v inie r o n m á s  de  un
c e nte na r  de  e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  de  to do  e l
m undo, e ntr e  lo s  c ua le s , pa ra  da r  una  im a ge n
a de c ua da  de  s u c a te go r ía  inte le c tua l y  pr e s tigio
lite ra r io, m e nc io ne m o s  a  lo s  fra nc e s e s  Lo uis  A ra go n,
Claude Aveline, Julien Benda, Jean­Richard Bloch,
A ndr é  C ha m s o n, A ndr é  Ma lra ux , Lé o n Mo us s ina c ,
Tr i s t a n   Tz a r a   y   P a u l   V a i l l a n t­
C o utur ie r ; a  lo s  s o v ié tic o s  I ly a
E h r e n b u r g ,   Fe d o r   K e l y n ,   Mi j a i l
K o l tz o v,   I v a n   Mi k i te n k o ,   A l e x i s
To l s t o i   y   V s e v o l o d   V i s h n i e v s k i ;   a
los alemanes Theodor Balk,
B e r to lt B r e c ht, Willy  B r e de l, Ego n
Er win K is c h, He inr ic h Ma nn, Ma r ia
O s te n, Ludwig Re nn, A nna
S e ghe r s , Kur t S te r n y  Er ic h
W e i n e r t ;   a   l o s   i n g l e s e s   W.   H .
A ude n, Ra lph B a te s , S te phe n
S p e n d e r   y   S i l v i a   To w s e n d   W a r n e r ;   a   l o s   h o l a n d e s e s   J .
B r o u w e r   y   J e f   La s t;   a l  b e lg a   De n is   Ma r io n ;   a   lo s
da ne s e s  Ka r in Mic ha e lis  y  Ma r tin A nde r s e n Ne x ö  ; a l
n o r u e g o   N o r d a l h   G r i e g ;   a l   s u i z o   C h a r l e s   F.   V a u c h e r ;   a
lo s   ita lia n o s   A m b r o g lio   Do n in i  y   Nic o la   P o te n z a ;   a l
po r tugué s  Ja im e  C o r te ç a o ; a  lo s  búlga r o s  K r is tu
B e le ff y  Ludm il S to y a no ff; a l c hino  S e ­U; a  lo s
no r te a m e r ic a no s  Ma lc o lm  C o wle y  y  La ngs to n Hughe s ;
a   l o s   m e x i c a n o s   J o s é   M a n c i s i d o r,   O c t a v i o   P a z   y
C a r l o s   P e l l i c e r ;   a   l o s   c u b a n o s   A l e j o   C a r p e n t i e r,
Nic o lá s  G uillé n y  Jua n Ma r ine llo ; a l pe r ua no  C é s a r
Va lle j o ; a  lo s  a r ge ntino s  C a y e ta no  C ó r do v a  I tur bur u
y   R a ú l   G o n z á l e z   Tu ñ ó n ;   a   l o s   c h i l e n o s   V i c e n t e
Huido br o, Pa blo  Ne r uda  y  A lbe r to  Ro m e r o ; a l
c o s ta r r ic e ns e  V ic e nte  S á e nz ; a  lo s  e s c r ito r e s
e s pa ño le s  Ra fa e l A lbe r ti, Jo s é  B e r ga m ín, C o r pus
B a r g a ,   R a f a e l   D i e s t e ,   G u s t a v o   D u r á n ,   M a r í a   Te r e s a
L e ó n ,   A n t o n i o   M a c h a d o   y   R a m ó n   J .   S e n d e r,   a s í   c o m o
a  lo s  a r tis ta s  y  e s c r ito r e s  fir m a nte s  de  la  po ne nc ia
c o le c tiv a , le ída  po r  A r tur o  S e r ra no  P la j a : A nto nio
S á nc he z  B a r budo, Á nge l G a o s , A nto nio  A pa r ic io,
A r tur o  S o uto, Em ilio  P ra do s , Edua r do  V ic e nte , Jua n
G il­A lbe r t, Jo s é  He r r e ra  Pe te r e , Lo r e nzo  Va r e la ,
Migue l He r ná nde z , Migue l P r ie to  y  Ra m ó n G a y a .
Lo s  te m a s  pla nte a do s  a  la  r e fle x ió n c o le c tiv a  de l
https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html
vo l e m   f i x a r   e l   n o s tr e   p e n s a m e n t,   l a   n o s tr a
p o s i c i ó   n a c i o n a l i s ta   d a va n t  e l   f e t  c o n c r e t
de ls  pe r ills  que , c o nj uga nt­s e , a te m pte n
c o ntr a  la  no s tr a  c ultur a  a utò c to na .
Ne ga nt e l dr e t d’e x is tè nc ia  c ultur a l a  le s
minories nacionals, el feixisme sap ben bé
que  e l que  ne ga  é s  l’e x is tè nc ia  d’un m itj à
fo na m e nta l de  c ultur a  i d’e x pr e s s ió  no r m a l
per al poble. És en el poble on s’ha
c o n s e r va t,   p e r   a n ys   i   s e g l e s ,   l ’ e s s è n c i a   d e
la  lle ngua . Els  e le m e nts  a r is to c r à tic s  o
s im ple m e nt e ls  que  e s  de ie n c ults , no
vo l i e n   e m p r a r   a q u e l l a   l l e n g u a ,   ú n i c a m e n t
c o n s e r va d a   p e l   p o b l e   s o ta   e l   p r e te x te   d e
q u è   e r a   u n   “d i a l e c te ”  q u a n   e l   q u e   vo l i e n   d i r
e r a   q u e   l a   p a r l a va   e l   p o b l e ,   i   o f e g a r   a i x í
to ta  m a nife s ta c ió  c ultur a l. El fe ix is m e  ha
fe t m é s  e nc a r a . B a ix  e ls  dic ta ts  d’une s
c o nfo s e s  ide e s  d’unita t, pr o hibix
a c tua lm e nt, e n e ls  te r r ito r is  r e be ls , l’ús
de ls  dia le c te s  r e gio na ls . P e r  a ix ò  e ns
sembla incomprensible que, a hores d’ara,
e n c a r a   a l g ú   vu l l g a   o p r i m i r   e l s   i d i o m e s   i
pe r s o na lita ts  na c io na ls  i e s  diga  de fe ns o r
de  la  c ultur a . La  m illo r  de fe ns a  de  la
c ultur a , c r ide m  no s a ltr e s , é s  la  to ta l
de fe ns a  de ls  inte r e s s o s  c ultur a ls  de  le s
pe tite s  na c io na lita ts . La  de fe ns a  de  la
c ultur a  ha  de  r a dic a r , d’una  m a ne r a  ínte gr a
i e nè r gic a , e n l’a bs o luta  de fe ns a  de  le s
p e r s o n a l i ta ts ,   a u c tò c to n e s   i   và r i e s ,   d e   l e s
minories nacionals. I no ja pel que puguen
s ignific a r  d’a po r ta c ió  a  la  c ultur a
i n te r n a c i o n a l ,   u n i ve r s a l ,   s i n ó   p e r q u è   s ó n
le s  m é s  dir e c ta m e nt a m e na ç a de s  pe l
fe ix is m e , le s  m é s  o pr im ide s  dur a nt s e gle s ,
i le s  que  m é s  im m e dia ta m e nt pe r ille n. I  s i
no  fó r a  pr o u a ix ò , pe r què  r e pr e s e nte n
l’únic a  m a nife s ta c ió  pr ò pia  de ls  po ble s
o pr im its , de ls  po ble s  m a lm e s o s  pe ls
c e n tr a l i s m e s   u n i ve r s a l s .
He m  fix a t j a  la  no s tr a  po s ic ió  c la r ís s s im a
fr o nt a ls  pr o ble m e s  de  la  c ultur a , e n la
s e ua  fa s e  de  Na c ió  i C ultur a . S o ls  e ns
r e s ta , a r a , a dr e ç a r ­no s  a r dida m e nt a ls
r e pr e s e nta nts  de ls  a ltr e s  po ble s  ibè r ic s
pe r què  e s  s o lida r itz e n a m b le s  no s tr e s
p a r a u l e s   i   f a c e n   u n a   c a m p a n ya   g e n e r a l   i
mancomunada per la defensa dels
inte r e s s o s  ge ne r a ls  de  le s  no s tr e s
r e s p e c ti ve s   m i n o r i e s   n a c i o n a l s .   E l s   n o s tr e s
s o lda ts  de fe ns e n, a m b le s  a r m e s  a  la  m à ,
l a   c u l tu r a   e n   l e s   tr i n x e r e s   d e   l a   vi c tò r i a .
Els  no s tr e s  ulls  c o ne ix e n de  m is è r ie s , de
plors, de dolors. Però confiem en el
p e r vi n d r e ,   e l   s e n ti m   a r r e l a d a m e n t  n o s tr e ,
pe r què  te nim  fe  e n e ls  s o lda ts  i fe  e n la
c ultur a . No  é s  pr o u pa r la r , no  é s  pr o u dir ­
ho  i e s ta r ­s e  quie t. És  pr e c ís  ta m bé
m o ur e ’s .  C o m ?  De f e ns a nt  no s a ltr e s ,
na c io na lis te s  ibè r ic s , a m b la  plo m a  i la
pa r a ula , e l dr e t inqüe s tio na ble  que  te nim
a l r e c o ne ix im e nt de  le s  no s tr e s
3/6
27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA
Congreso fueron los
s iguie nte s : El pa pe l de l
e s c r ito r  e n la  s o c ie da d,
Dig n id a d   d e l
pe ns a m ie nto, El
indiv iduo, Na ció n y
c ultura , Hum a nis m o, Lo s
pr o ble m a s  de  la  c ultura
e s pa ño la , He r e nc ia
c ultura l, La  c r e a c ió n
lite ra r ia , Re fue r zo  de  lo s
la zo s  c ultura le s  y  A y uda  a  lo s  e s c r ito r e s  e s pa ño le s
r e public a no s . A ho ra  bie n, a l m a r ge n de  e s ta  v a r ie da d
te m á tic a , e n to do s  lo s  dis c ur s o s  hubo  una nim ida d e n
r e s a lta r  que  e l pue blo  e s pa ño l e s ta ba  luc ha ndo
c o ntra  e l fa s c is m o  inte r na c io na l po r  la  dignida d
hum a na , po r  la  de fe ns a  de  la  c ultura  y  po r  la  libe r ta d
de l ho m br e  y  de l pe ns a m ie nto . El bo m ba r de o  de
G u e r n i c a   o   e l   a s e s i n a to   d e   Fe d e r i c o   G a r c í a   L o r c a ,   p o r
ejemplo, alcanzaban un valor simbólico como
e x pr e s ió n de  e s a  ba r ba r ie  fa s c is ta . I dé ntic o  c o ns e ns o
s e  pr o duj o  e n to r no  a  la  c o nv ic c ió n de  que  la
c o ntinuida d his tó r ic a  de  la  c ultura  e s pa ño la  e s ta ba
e nc a r na da  po r  la  inte le c tua lida d “le a l” a  la  Re públic a
y  v inc ula da  a  la  r e s is te nc ia  po pula r  c o ntra  e l
fa s c is m o . Pe r o  la  de fe ns a  de  la  c ultura  no  e ra  una
a c t i t u d   m e r a m e n t e   p a s i v a   o   “ c o n s e r v a d o r a ”,   s i n o   q u e
e x igía  c o nv e r tir  a  la  c ultura  –e n s e ntido  gra m s c ia no ­
e n e l funda m e nto  ra c io na l que  c o nv e r tía  a l m ilic ia no
o  m ilic ia na  e n pe r s o na s  c o ns c ie nte s  de l s e ntido
profundo de la lucha y de los valores que implicaba
la  de r r o ta  de l fa s c is m o . G ue r ra  o  r e v o luc ió n o  gue r ra
y  r e v o luc ió n, lo  pr io r ita r io  e ra  ga na r  la  gue r ra . Po r
o tra  pa r te , la  c o nc ie nc ia  de  que  la  gue r ra  c iv il
e s pa ño la  a lc a nz a ba  una  dim e ns ió n inte r na c io na l y  de
que  e n e lla  s e  e s ta ba  j uga ndo  e l po r v e nir  de l m undo
fue  un te m a  r e ite ra do  y  r e c ur r e nte  e n m uc ho s
discursos.
El C o ngr e s o  pla nte a ba  pr o ble m a s  c ultura le s  de  fo ndo
que  hubie s e n r e que r ido  una  r e fle x ió n inte le c tua l
c o le c tiv a  e n un c o nte x to  de  r e la j a c ió n y  s o s ie go  m uy
dife r e nte  a l de  una  gue r ra  c iv il. Muy  le j o s  a que llo s
e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  de  la s  to r r e s  de  m a r fil y  de
la s  m us a ra ña s  po é tic a s , la  inda ga c ió n de  fo r m a s
c o nc r e ta s  de  a y uda  a  la  Es pa ña  r e public a na  y  la s
c o nde na s  de  la  po lític a  de  no ­inte r v e nc ió n pra c tic a da
po r  la s  de m o c ra c ia s  bur gue s a s  o c c ide nta le s  fue r o n
c o ns ta nte s . Po r  o tra  pa r te , e l r e pla nte a m ie nto  de  la
pr o pia  func ió n s o c ia l de  la  lite ra tura , de l c o m pr o m is o
de l e s c r ito r  o  de l po de r  r e a l de  la  pa la bra  c o m o  a r m a
e s pe c ífic a  de  la  inte le c tua lida d fue r o n c ue s tio ne s
c a nde nte s  que  s e  pla nte a r o n a  la  c o ns ide ra c ió n
c o le c tiv a  de  lo s  c o ngr e s is ta s .
Lo s  e s c r ito r e s  e x tra nj e r o s  que  v ia j a r o n a  Va le nc ia  e n
j ulio  de  1937 pr o c e día n de  pa ís e s  dis tinto s , e n
s itua c io ne s  po lític a s  div e r s a s  y  c o n ide o lo gía s
pe r s o na le s  dife r e nte s . En e s te  s e ntido, no  e ra  lo
mismo acudir como miembro de la delegación
s o v ié tic a  o  m e x ic a na  –pa ís e s  e n lo s  que  ha bía
tr iunfa do  una  r e v o luc ió n y  que  e s ta ba n a y uda ndo
a c tiv a m e nte  a  la  Re públic a  e s pa ño la ­ que  ha c e r lo
de s de  “un pa ís  a pa c ible  y  ne utra l” c o m o  No r ue ga
(G r ie g); c o m o  ta m po c o  e ra  idé ntic o  a c udir  de s de
No r te a m é r ic a  –s ím bo lo  de  un c a pita lis m o  e n c r is is
tr a s   e l   c r a c k   e n   1 9 2 9   d e   Wa l l   S tr e e t­   q u e   h a c e r l o
https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html
pe r s o na lita ts , fo na m e nt de  la  no s tr a
c ultur a ; de fe ns a nt no s a ltr e s , na c io na lis te s
inte r na c io na ls , de  no s tr e s  inte r e s s o s
g e ne r a ls ,  p e r q uè   DEFENS A NT   LA   C ULT UR A
P A R T I C ULA R ,  P EC ULI A R   DE  C A DA   P O B LE  –I
ENC A R A   MÉS ,  DE  LES   P ET I T ES
NA C I O NA LI T A T S   O P R I MI DES ­,  ÉS   C O M  ES
P O T   A R R I B A R   A   DEFENS A R   LA   C ULT UR A
G ENER A L, UNI V ER S A L.
La pre se ncia de  una de le gación de l País Vale ncià e n
un C o ngr e s o  I nte r na c io na l de  Es c r ito r e s  c o ns tituía
una  r igo r o s a  no v e da d his tó r ic a  que  v e nía  a  s ubra y a r
la  v o lunta d de  “no r m a liz a c ió n” c ultura l y  po lític a  que
o r i e n t a b a   n u e s t r o   p r o c e s o   d e   “ r e d r e ç a m e n t ”.
Luc ha r  c o ntra  e l fa s c is m o  e n 1937 e ra  de fe nde r  la
c u l tu r a   y,   e s p e c í f i c a m e n te ,   d e f e n d e r   l a s
na c io na lida de s  c ultura le s , una  de fe ns a  que  no
e ntra ba  e n c o ntra dic c ió n c o n e l inte r na c io na lis m o
s ino  que  ­s e gún a que llo s  “e s c r ipto r s  na c io na lis te s
v a le nc ia ns ” que  s e  a fir m a ba n “na c io na lis te s
inte r na c io na ls ”­ c o ns tituía  la  únic a  m a ne ra  a uté ntic a
de  de fe nde r  la  c ultura  univ e r s a l.
La  e s ta nc ia  e n nue s tra  c iuda d de  a que llo s  e s c r ito r e s
a ntifa s c is ta s  de  to do  e l m undo  fue  a pr o v e c ha da  po r
la  pr e ns a  v a le nc ia na  (e l “dia r io  s o c ia lis ta  de  la
m a ña na  A de la nte , e l “ó r ga no  de l Pa r tido  C o m unis ta ”
Fr e nte  Ro j o, e l “dia r io  r e public a no  de  iz quie r da s ” El
Me r c a n ti l   V a l e n c i a n o ,   e l   “ p o r ta v o z   d e   l a   Fe d e r a c i ó n
A na r quis ta  I bé r ic a ” No s o tr o s  o  e l “dia r io  r e public a no ”
El P ue blo, e ntr e  o tr o s ) pa ra  info r m a r  a m plia m e nte
sobre  e l Congre so. La
r e v is ta  Ho ra  de  Es pa ña
le dedicó
m o no gr á fic a m e nte  s u
núm e r o  V I I I  (a go s to  de
1937) y reprodujo
algunos discursos,
además de publicar
ínte gra  la  po ne nc ia
c o le c tiv a  de  e s c r ito r e s  y
a r tis ta s  e s pa ño le s . Es ta
ponencia, por su rigor
inte le c tua l y  c a lida d
lite ra r ia , c o ns tituy e , a
m i   m o d o   d e   v e r,   e l
do c um e nto  de
pe ns a m ie nto  e s té tic o
m á s  lúc ido  s us c r ito  c o le c tiv a m e nte  po r  la  j uv e ntud
lite ra r ia  y  a r tís tic a  e s pa ño la  s ur gida  dura nte  lo s  a ño s
de  la  S e gunda  Re públic a . En e fe c to, le j o s  de  la
de m a go gia , e l do gm a tis m o  o  e l s e c ta r is m o, a c e r ta ba n
a  m a tiz a r  c o n c la r ida d la  ne c e s ida d y  lím ite s  de  un
a r te  de  a gita c ió n y  pr o pa ga nda  y  v e nía n a  a po s ta r
po r  una  lite ra tura  de  c a lida d ­c o m pr o m e tida  c o n la
guerra y con la revolución pero desde la más
a bs o luta  inde pe nde nc ia  e s té tic a ­ c o m o  la  m e j o r
manera de propaganda “al servicio de la causa
p o p u l a r ”.   P o r   s u   p a r t e ,   N u e v a   C u l t u r a   p u b l i c ó   t a m b i é n
e n s u núm e r o  4­5 (j unio ­j ulio  de  1937) fra gm e nto s  de
a lguno s  dis c ur s o s , m á s  e l te x to  ínte gr o  de  la s
po ne nc ia s  c a ta la na  y  v a le nc ia na , a s í c o m o  e l te x to  de
l a   “ R e s o l u c i ó n   f i n a l ”.
4/6
27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA
de s de  un e x ilio  fo r zo s o  c o m o  m ilita nte s  de  la
Re s is te nc ia  a ntifa s c is ta  (e l a le m á n B r e de l o  e l
ita lia n o   Do n in i) ;   n i  a c u d ir   a   Va le n c ia   d e s d e   e l  f r e n te
de  gue r ra  c o m o  un c o m ba tie nte  de  la s  B r iga da s
I nte r na c io na le s  que  e s ta ba  e m puña ndo  a  v ida  o
m ue r te  la s  a r m a s  (Re nn) que  luc ha r  c o ntra  e l
fa s c is m o  c o n e l a r m a  únic a m e nte  de  s us  plum a s ,
c o m o  lo  e s ta ba n ha c ie ndo  la  inm e ns a  m a y o r ía  de  lo s
de m á s  e s c r ito r e s  que , na tura lm e nte  , no  e s ta ba n
o bliga do s  a  s e r  ne c e s a r ia m e nte  hé r o e s . Ni ta m po c o
po día n s e r  s e m e j a nte s  lo s  c o m pr o m is o s  c o ntra ído s  a
su regreso. Por encima de experiencias humanas y
e m o c io ne s  pe r s o na le s , e l c o m pr o m is o  c o le c tiv o  de
a que llo s  e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  e x tra nj e r o s  e ra
funda m e nta lm e nte  “m o ra l” y  s upo nía  un de be r  de
m o v iliz a c ió n de  la  o pinió n públic a  inte r na c io na l a
tra v é s  de  r e po r ta j e s , libr o s , a r tíc ulo s , c o nfe r e nc ia s  o
m a nifie s to s . Ma lc o lm  C o wle y  e ra  m uy  ho ne s to  c ua ndo
a fir m a ba  que  lo  únic o  que  po día  ha c e r  e ra  pr e s e nta r
un info r m e  v e ra z  a nte  la  o pinió n públic a
no r te a m e r ic a na  y  de nunc ia r  e l filo fa s c is m o  de  la
c a de na  pe r io dís tic a  He a r s t. Po r que  lo s  de be r e s  de  la
inte le c tua lida d a ntifa s c is ta  e ra n e nto nc e s , a nte  to do,
de be r e s  de  a c c ió n. Po r  s u pa r te , Ludwig Re nn, c o n la
a uto r ida d m o ra l que  le  c o nfe r ía  s u c o ndic ió n de
br iga dis ta , a pe la ba  a  la  im a gina c ió n de  c a da  e s c r ito r
pa ra  e nc o ntra r  a lte r na tiv a s  c o nc r e ta s  de  luc ha :
“Luc ha d c o ntra  la  gue r ra ; o s  lo  r o ga m o s ; luc ha d c o n
la pluma y con la palabra como cada uno pueda
m e j o r,   p e r o   l u c h a d ”.   ba r ba r ie  fa s c is ta  y  lo s  e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  de
Las de le gacione s de
e s c r ito r e s
hispanoamericanos,
inv ita do s  po r  Pa blo
Ne r uda  de sde  Pa r ís,
fue r o n e s pe c ia lm e nte
sensibles, por obvias
razones de lengua e
his to r ia , a  la  ho ra  de
r e s a lta r  la  im po r ta nc ia
que  te ndr ía  la  v ic to r ia
republicana para el
de s tino  de  s u c o ntine nte . En e s te  s e ntido, s u
“A p e l a c i ó n   d e s d e   Ma d r i d   a   l o s   e s c r i to r e s
h i s p a n o m e r i c a n o s ”,   f i r m a d a   c o n j u n t a m e n t e   p o r
a r g e n t i n o s   ( C ó r d o v a   I t u r b u r u ,   G o n z á l e z   Tu ñ ó n ,   R o j a s
Pa z), c hile no s  (Huido br o, Ne r uda , Ro m e r o ),
c o s t a r r i c e n s e s   ( S á e n z ) ,   c u b a n o s   ( C a r p e n t i e r,
Fe r n á n d e z   S á n c h e z ,   G u i l l é n ,   Ma r i n e l l o ,   P i ta
R o d r í g u e z ) ,   m e x i c a n o s   ( M a n c i s i d o r,   P a z ,   P e l l i c e r )   y
pe r ua no s  (Va lle j o ), c o ns tituy e  un e m o tiv o  do c um e nto
que  a pe la  pa té tic a m e nte  a  la  a c c ió n s o lida r ia  e n pr o
de  la  Es pa ña  r e public a na : “Es pa ña  e s  e l futur o  de
His pa no a m é r ic a . (...) Lo  pe dim o s  de s de  Ma dr id, la
he r o ic a , a s o m br o  de  la  tie r ra  y  ho no r  de l lina j e
h u m a n o ”.
La  de fe ns a  de  la  c ultura  s ignific a ba  inte le c tua lm e nte
la defensa de un nuevo humanismo revolucionario, de
un hum a nis m o  s o c ia lis ta  e n pr o  de  la  dignida d
hum a na  y  de  la  libe r ta d de  lo s  pue blo s . Po r  e llo, e s ta
de fe ns a  de  la  c ultura  im plic a ba  ta m bié n, e n a que lla
Es pa ña  r e public a na  e n gue r ra  c o ntra  e l fa s c is m o, la
d e f e n s a   d e   l a s   n a c i o n a l i d a d e s   c u l t u r a l e s .   Y,   e n   e s t e
s e ntido, no  po de m o s  o lv ida r  la s  pa la bra s  le ída s  po r
Carles Salvador en nombre de la delegación del País
https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html
En a que llo s  día s  v a le nc ia no s  lo s  c o ngr e s is ta s
r e c ibie r o n tr e s  im po r ta nte s  libr o s  pr e pa ra do s  po r
e s c r ito r e s   v in c u la d o s   a   la   A I DC   e s p a ñ o la :   e l
Romancero General de la Guerra de España, la
Crónica General de la Guerra de España y la
a nto lo gía  de  Po e ta s  e n la  Es pa ña  le a l. Y  ta m bié n
a que llo s  e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  pudie r o n a s is tir  a  la s
diez y media de la noche del día 4 de julio a una
r e p r e s e n t a c i ó n   e n   e l   Te a t r o   P r i n c i p a l   d e   l a   M a r i a n a
P i n e d a ,   d e   Fe d e r i c o   G a r c í a   L o r c a ,   p u e s ta   e n   e s c e n a
dir igida  po r  Ma nue l A lto la guir r e  e n ho m e na j e  a  s u
a uto r  y  e n la  que  a c tuó  Luis  C e r nuda  c o m o  do n Pe dr o .
Es a  m is m a  m a dr uga da , s in e m ba r go, lo s  c o ngr e s is ta s
r e c ibie r o n la  v is ita  de  a v io ne s  fa s c is ta s  que , a  m o do
de  bie nv e nida  a  la  inte lige nc ia , bo m ba r de a r o n la
ciudad.
A l m a r ge n de  inc ide nte s  c o m o  la  po lé m ic a  e x c lus ió n
de  A ndr é  G ide  o  de  a lguna s  m is e r ia s  po lític a s  o
ins ufic ie nc ia s  e s té tic a s  de  lo s  pr o pio s  dis c ur s o s
pronunciados, lo que no se puede negar en modo
a lguno  a  e s te  S e gundo  C o ngr e s o  I nte r na c io na l e s  s u
gra nde z a  a ntifa s c is ta . Po r que  s u ra z ó n funda m e nta l
e ra  pr e c is a m e nte  é s a : to do s  a que llo s  e s c r ito r e s
e x tra nj e r o s  v inie r o n a  una  Es pa ña  e n ple na  gue r ra
c iv il pa ra  e x pr e s a r  la  s o lida r ida d inte r na c io na l de l
a ntifa s c is m o  inte le c tua l c o n la  Re públic a  e s pa ño la .
C o n la  te m pe ra tura  pa s io na l pr o pia  de  a que lla s
tr á gic a s  c ir c uns ta nc ia s , e l S e gundo  C o ngr e s o
s ignific ó  un a c to  de  o po s ic ió n inte le c tua l a  la
to do  e l m undo  fir m a r o n, c o n la  r e s o luc ió n fina l, e l
c o m p r o m i s o   m o r a l   d e   m o v i l i z a r,   c o n t r a   l a   c r i m i n a l
po lític a  de  no ­inte r v e nc ió n pra c tic a da  po r  la  m a y o r ía
de  s us  G o bie r no s , a  la  o pinió n públic a  inte r na c io na l
en solidaridad con la República española. Así, con
to da  la  ra z ó n de l m undo  pudo  a fir m a r  e l e s c r ito r
G a b r ie l  G a r c ía   Má r q u e z   e n   s u   “Dis c u r s o   d e
ina ugura c ió n” de l S e gundo  Enc ue ntr o  de  I nte le c tua le s
para la S obe ranía de  los Pue blos –pronunciado e n La
Ha ba na  e l 29 de  no v ie m br e  de  1985­ e s ta s  pa la bra s
lapidarias:
S ie m pr e  m e  he  pr e gunta do  pa ra  qué  s ir v e n lo s
e nc ue ntr o s  de  inte le c tua le s . A pa r te  de  lo s  m uy
e s c a s o s  que  ha n te nido  una  s ignific a c ió n his tó r ic a
r e a l e n nue s tr o  tie m po, c o m o  e l que  tuv o  luga r  e n
Valencia de España en 1937, la mayoría no pasan de
s e r  s im ple s  e ntr e te nim ie nto s  de  s a ló n.
En la  Es pa ña  de  1937, c o n un pue blo  e n a r m a s  c o ntra
e l fa s c is m o  inte r na c io na l, e l S e gundo  C o ngr e s o
I n te r n a c io n a l  d e   E s c r ito r e s   p a r a   De f e n s a   d e   la
C ultura  no  po día  s e r  un C o ngr e s o  m á s , un s im ple
e ntr e te nim ie nto  de  s a ló n, s ino  un C o ngr e s o  de  la
inte le c tua lida d a ntifa s c is ta  m undia l que  tuv o  e nto nc e s
y  tie ne  a ho ra  –s e te nta  a ño s  de s pué s ­ “una
s i g n i f i c a c i ó n   h i s t ó r i c a   r e a l   e n   n u e s t r o   t i e m p o ”.
 
Manuel   A znar  S ol er
G EX EL­ Uni versi tat  Autònom a  de  Barcel ona
5/6
27/10/2016 1937 ­ 2007 :: II CONGRESO INTERNACIONAL DE ESCRITORES PARA LA DEFENSA DE LA CULTURA
Va le nc ià  a nte  e s te  S e gundo  C o ngr e s o . Po r que  e l
r e s pe to  de  la  Re públic a  e s pa ño la  ha c ia  la s  dis tinta s
na c io na lida de s  de l Es ta do  e x plic a  la  pr e s e nc ia  e n é l
ta nto  de  una  de le ga c ió n de  C a ta luny a  ­c o m pue s ta  po r
E m i l i   M i r a ,   P o m p e u   Fa b r a ,   J o s e p   P o u s   i   P a g è s   y
Ja um e  S e r ra  Húnte r ­ c o m o  de  una  de le ga c ió n de l Pa ís
Va le nc ià  inte gra da  po r  B e r na t A r to la , R ic a r d B la s c o,
Enr ic  Na v a r r o  i B o r r à s , A do lf P iz c ue ta  y  C a r le s
S a l v a d o r,   q u e   f u e   q u i e n ,   e n   n u e s t r a   l e n g u a ,   s e   d i r i g i ó
a  lo s  e s c r ito r e s  a ntifa s c is ta s  de  to do  e l m undo .

Hipatia ­ Biblioteca d'Humanitats ­ UAB ­ Altres webs tem�tiques

Contingut: Manuel Aznar, Maria Campillo, Montse Gutiérrez i Fructuós Moncunill 
Disseny: Santiago Muxach i Riubrogent
Ilustracions procedents de la revista Hora de España fetes per Ramón Gaya 
Fotografies procedents de l'ANC, Fons fotogràfic: Generalitat de Catalunya. Segona República

© 2007

https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/exili/aznar.asp.html 6/6