Micalet02 Diversitat PDF

Fitxes de reforç, ampliació i avaluació
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Micalet 2
Llengua
Avaluació inicial
Fitxes de reforç, ampliació i avaluació
Comprensions lectores
Micalet 2
Llengua
El quadern d’atenció a la diversitat Micalet 2 de Llengua per a 2n d’Educació Primària és
una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera i recull els
ensenyaments mínims i les indicacions metodològiques de la LOE, així com els continguts
curriculars determinats per la Conselleria d’Educació.
Textos
Neus Millo i Departament Didàctic
Direcció editorial
Josep Gregori i Maria Viu
Coordinació editorial
David Morell
Revisió didàctica
Edicions Bromera
Correcció lingüística
Mar Aranda, Santi Cervera i Juli Jordà
Coordinació tècnica
Xavier Tortosa
Infografia i maquetació
Carles Barrios, Eva Bueno, Susana Fraguas, Pere Fuster i Daniel Roselló
Disseny i coberta
Pere Fuster
Fotografies i il·lustracions
Lluís Cadafalch, Carles Barrios, Pere Fuster i Arxiu Bromera
L’editorial autoritza la reproducció amb finalitats didàctiques d’aquestes Fitxes d’atenció

a la diversitat als mestres que usen els materials curriculars de Bromera.txt a què es
refereixen, però recorda que no es permet la reproducció, per fotocòpia o altres mitjans,
d’aquests materials.
© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1, 46600 Alzira

www.bromera.com - bromera@bromera.com
Imprimeix: Gramagraf
MIXT
1a edició: setembre, 2011 Paper procedent de
ISBN: 978-84-15390-24-4 fonts responsables
DL: B-33359-2011 FSC® C074301
FITXES FOTOCOPIABLES
Unitat 1
Avaluació inicial La llotja
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.
2. Llig el text i escriu les majúscules que faça falta.

sara viu a valència. els caps de setmana va a veure mateu i maria, els seus avis.
viuen en un poble de la marina que es diu benissa. allí s’ho passa d’allò més bé amb
els seus cosins anna i sergi.
3. Llig i completa les paraules amb s, ss, c o ç.
H$em vist $érvol# 'a la $erra.

L'a 'carro 'a 'de la reina 'de feste# porta un lla .
Al meu 'co í Lluí# li 'agrada $el llu .
Unitat 1
Avaluació inicial La llotja
Nom:
Data:
4. Llig i escriu segons el moment en què ocorre l’acció.

abans, ara, després
Estem fent el dinar. →
Este matí ens hem divertit molt. →
Que bé, anirem al teatre! →
5. Escriu el contrari d’estes paraules.
obert → buit → gran →
fàcil → baix → gros →
6. Llig i conta les paraules que té cada oració.

Mar fa entrepans de sobrassada.
Jordi pinta les parets de la casa.
Els avis vindran demà.
L'a primera 'oració té paraule#, la segona,

, i la 'que fa tre# $en té .
Unitat 1
Reforç 1 La llotja
Nom:
Data:
1. Treballa amb el diccionari. Obri el diccionari per qualsevol pàgina i copia una
paraula en el núvol del mag.
Repetix l’operació tres voltes.
Seguint l’ordre de l’abecedari, ordena les paraules dins de l’estrela.
He triat: Ara tenim:
2. Troba estes paraules en el diccionari i copia què signifiquen.
baló:
gall:
oasi:
3. Llig i pinta l’opció que tinga sentit.

Albert fa sis anys sis dies .
Emili fa sopar per a tots l’arbre .
A classe treballem en silenci ahir .
Unitat 1
Reforç 2 La llotja
Nom:
Data:
1. Escriu les lletres.
a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme
ve i
ene o pe cu erre esse te u ve doble ics grega zeta
2. Fixa’t i relaciona segons la e de cada paraula.
terra La de mel càmera

cella gel
La de neu
serra guerrer
3. Fixa’t i relaciona segons la o de cada paraula.
roig La de sol
mona
orella roca
La de món
coll telèfon
Unitat 1
Ampliació 1 La llotja
Nom:
Data:
1. Escriu les lletres que van davant i darrere en l’abecedari.
b 'o u
h r f
2. Fixa’t en l’exemple i escriu paraules que sonen igual.
cel
mel ceba
poma cova
3. Ordena alfabèticament estes paraules i escriu què signifiquen. Utilitza el diccionari.

milotxa, endoll, dromedari
1.
2.
3.
4. Llig i completa esta descripció sobre la teua classe.
L'a meua 'classe $é# lluminosa fosca . É#

'gran xicoteta i $està sempre molt 'ordenada
'desordenada . T$é finestre#,
pissarra i biblioteca 'd’'aula 'on hi ha molt#
.
Unitat 1
Ampliació 2 La llotja
Nom:
Data:
1. Fixa’t en l’exemple i fes el mateix amb la resta.

Paraula Vocals Consonants
clau a u c l
suma
arbre
figa
2. Numera les paraules segons l’ordre en què estan en el diccionari.
font alfabet amic espill telèfon
3. Escriu l’abecedari complet.
4. Escriu què fa cada persona.

jardinera: arregla els jardins.
contacontes:
mecànic:
sabater:
Unitat 1
Comprensió lectora La llotja
Nom:
Data:
Lluís i l’autobús 24
Mentre Lluís esperava l’autobús, se li va El vehicle avançava ràpidament. De
acostar un ciclista sense bicicleta amb el sobte, van sentir un soroll estrident i va
maillot, els guants i el casc. notar que ell i tots els passatgers eren
–Bon dia, xicot. Ha passat l’autobús espentats amb força cap a la part de
24? davant.
–Jo l’espere i no l’he vist. L’autobús s’havia detingut.
–Millor. He perdut les ganes de –Eh! Conductor! De poc ens fas
pedalejar i vull tornar a casa. caure! –deien des de darrere.
–I on has deixat la bicicleta? –li –Per frenar tan fort he perdut les
preguntà Lluís. ulleres! –es queixava una dona.
–Vés a saber on deu estar! La vaig –Ara, com arreplegaré les pomes
perdre l’hivern passat. que s’han escampat? –preguntava un
El silenci de Lluís va sorprendre home que venia del mercat.
aquell esportista. El xòfer va explicar:
–No t’estranyes de veure’m vestit –Perdoneu. No és culpa meua. El
així? –preguntà. semàfor ha perdut l’enteniment. Tenia el
–De cap manera. És comprensible. verd encés i de sobte ha canviat al roig
Encara li dura l’afició. com un llamp!
–Mira! L’autobús!
Vicent Marçà. Sense perdre la calma
Van pujar i just els va vindre, perquè
Edicions 96 (adaptació)
anava de gom a gom.
1. Respon.
7 Com li diuen al xiquet?
7 Què espera?
7 Qui li pregunta si ja ha passat l’autobús?
7 Per què el ciclista no porta bicicleta?
Unitat 1
Comprensió lectora La llotja
2. Què significa la paraula estrident? Marca.

Que té un so agradable.
Que té un so semblant al d’un ocell.
Que té un so agut i desagradable.
3. Llig i marca els enunciats certs.

La història passa de vesprada.
El ciclista portava l’equipament en una maleta.
L’autobús circulava a poc a poc.
La frenada va escampar les pomes d’una bossa.
El conductor va perdre les ulleres.
El conductor va dir que la frenada era culpa seua.
4. Què significa que l’autobús anava «de gom a gom»? Tria una explicació.
L’autobús estava ple.
L’autobús estava buit.
L’autobús portava rodes de goma.
5. Imagina que et trobes un ciclista com el del text i escriu tres preguntes que li faries.
6. Pensa i contesta.
7 Quan has pujat per darrera vegada en un autobús?
7 Amb qui anaves? . On anaves?
7 C
reus que l’autobús del text circula per la ciutat o per carretera?
Per què?
Unitat 1
Avaluació La llotja
Nom:
Data:
1. Escriu les lletres que falten en l’alfabet.

A B D E G H J K M O P Q R U V X Y .
2. Ordena alfabèticament les paraules.

vall, muntanya, riu, poble
1. 2. 3. 4.
3. Llig i marca l’opció correcta.

La e de pèl és com la de pera cel i la de vent com la de terra cent .
La o de sol és com la de trompa foc i la de fosc com ones or .
4. Separa les paraules, escriu-les d’una manera ordenada i forma oracions.

MARIALLIBRETESTEDOS
LAPASTISSOSFAMARE
5. Fixa’t i completa.
B D F H J L
a ce e ge i ca eme
N P R T V X Z
ve i
o cu esse u doble grega
Unitat 1
Avaluació La llotja
6. Escriu estes professions en ordre alfabètic.

novel·lista, mestra, fuster, agricultora, dentista, perruquer
1. 2. 3.
4. 5. 6.
7. Llig i pinta les paraules segons el codi:

e oberta → blau e tancada → carabassa
o oberta → roig o tancada → verd
Esta vesprada obrin la ludoteca. Anirem a peu a l’hora de berenar i jugarem a les
boles de colors. Arnau és un expert baixant pel tobogan. Per a saber que som de la
mateixa classe, durem una camiseta verda.
8. Llig i tria les paraules correctes per a descriure la teua habitació.
L'a meua habitació $é# 'ampla $estreta i

molt poc lluminosa. L$e# paret# són 'de
'color . Està sempre molt
'ordenada 'desordenada . Hi ha 'armari,
'cadira, taula i molt# poc# 'conte#.
Unitat 2
Reforç 1 Vitamines de magrana
Nom:
Data:
1. Pinta les paraules ben escrites i copia-les.

combustible conbustible enbarcació embarcació

novenbre novembre canpanar campanar

temporal tenporal vampir vanpir

2. Llig i escriu els punts que falten. Encercla les majúscules que van darrere de
cada punt.
La gosseta de la filla de l’alcalde ha
desaparegut La nena s’ha dedicat a posar
cartells a les botigues per a trobar la
gosseta Mimí El que no s’imaginava era
l’enrenou que s’ha armat al poble Però, va
descobrir que tenia uns bons veïns
3. Llig i marca les oracions amb sentit.

Nosaltres dinem al menjador.
Vicent té una demà.
Els divendres fem esport.
Xavier ha aprés a tocar el taula.
Unitat 2
Reforç 2 Vitamines de magrana
Nom:
Data:
1. Escriu els noms i relaciona.
mp

mb

2. Llig i escriu punt on faça falta.

Llúcia i Carles han anat a París Els agrada molt viatjar i sempre tenen les maletes a
punt Coneixen molts països com França, Itàlia o Alemanya. Diuen que volen viatjar
arreu del món
3. Llig i canvia la paraula destacada per una altra que tinga sentit.
A Maria li agrada menjar llibres.
Laura ha dut un ram de taules.
El xiquet lladra cada nit.
4. Relaciona.
mans 7 7 oïda
nas 7 7 tacte
ulls 7 7 olfacte
llengua 7 7 gust
orelles 7 7 vista
Unitat 2
Ampliació 1 Vitamines de magrana
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.
2. Afig paraules i escriu oracions amb sentit.

Joan toca el tabal tots els...
Lluïsa compra pa al...
3. Escriu els ingredients que fan falta per a fer este batut de plàtan.
Ingredients:
, , , .
Peleu els dos plàtans i talleu-los a rodanxes.
Poseu els trossos de plàtan en el recipient
de la batedora. Afegiu un got de llet i tres
cullerades de sucre. Bateu els ingredients i
aboqueu-ho en un got amb gel.
Unitat 2
Ampliació 2 Vitamines de magrana
Nom:
Data:
1. Llig i marca les afirmacions certes.

Després de punt no escrivim més.
En acabar un oració escrivim un punt.
Escrivim punt final en acabar un text.
Després de punt escrivim amb lletra minúscula.
2. Escriu els noms.
3. Llig i escriu les oracions perquè tinguen sentit.

Josep és pilot d’ales.
Carme dorm huit dies.
Les vitamines són bones per al clarinet.
4. Troba els noms dels òrgans dels sentits en la sopa de lletres i escriu-los.
A S F J O V N tacte → mans
S A N U L E A
O R E L L E S vista →
P L U L E R J
olfacte →
M A N S N T A
S O T E G U C gust →
B L R A U J A
I N S C A Z U oïda →
Unitat 2
Comprensió lectora Vitamines de magrana
Nom:
Data:
L’alimentació infantil
L’alimentació dels xiquets interessa tant als metges com als pares i les mares. Hi ha
problemes que es poden evitar si ens alimentem bé des de menuts.
En els primers quatre mesos, les criatures de bolquers s’alimenten de llet. La llet
de la mare és la millor, ara, també hi ha altres llets preparades per a nadons.
Després s’han d’introduir altres aliments, com estos:
• Els cereals, com l’arròs i el blat, que sovint són el primer element diferent de la
llet que tastem.
• La fruita, com la taronja, la poma, el raïm... que solem començar a menjar per
a berenar.
• Les hortalisses que comencem a menjar quan tenim cinc o sis mesos, després
dels cereals i la fruita.
• La carn, que s’introduïx després de la verdura. Convé començar pel pollastre
perquè té menys greixos.
• El peix que, en general, comencem a menjar-ne després de fer nou mesos.
Diari d’Andorra (adaptació)
1. Contesta.
7 De què es parla en el text?
7 De què s’alimenten els xiquets quan naixen?

7 De quin tipus pot ser la llet que prenen els nadons?
7 Coneixes algun xiquet de bolquers? Quants mesos té? De què s’alimenta?
7 Quines altres atencions necessita un xiquet de bolquers?

Unitat 2
Comprensió lectora Vitamines de magrana

L’alimentació infantil interessa només als pares i les mares.
Un xiquet de sis mesos pot beure suc de taronja.
La carn s’introduïx abans que la verdura.
Les hortalisses s’introduïxen després dels cereals i la fruita.
3. Què pot menjar una persona quan té huit mesos? Encercla.
4. Que convé fer per a informar-se sobre l’alimentació infantil? Marca les dos
respostes més aconsellables.
Preguntar a un veí.
Consultar el pediatre o la pediatra.
Llegir llibres sobre alimentació infantil.
5. Llig la carta i marca el plat que més t’agrade de cada.
Primer plat
Ensalada (lletuga, tomaca, ceba i olives)
Espaguetis
Paella
Segon plat
Xulles a la brasa
Pollastre al forn
Lluç a la planxa
Tercer plat
Fruita: poma, taronja...
Flam
Gelat: nata, xocolate, maduixa...
Unitat 2
Avaluació Vitamines de magrana
Nom:
Data:
1. Resol els mots encreuats.
2. Relaciona i escriu oracions.

Manel i Lluís 7 7 porta 7 7 la guitarra.
L’avi 7 7 toquen 7 7 d’excursió.
Els xiquets 7 7 van 7 7 gorra.
3. Escriu el nom de cada sentit al costat de l’òrgan adient.
vista
Unitat 2
Avaluació Vitamines de magrana
4. Encercla les paraules mal escrites i torna a escriure les oracions bé.
A l’àvia li agrada la meua conpanyia.
Els llauradors senbren creïlles.
Pep i Maria toquen el tanbor.
5. Llig i marca les oracions amb sentit.

La biblioteca està plena de contes interessants.
Per Nadal nadarem a la fira.
El gos de Rosa és molt simpàtic.
Lluís és veí de gelat.
6. Escriu punt on faça falta i

encercla les majúscules que
trobes. Després, fés un dibuix
relacionat amb el text.
Joan és un home vell Cada
dia, passeja pel poble amunt
i avall Diu que té cent anys
perquè cada dia es menja
una poma Sempre fa bromes
amb els xiquets que coneix
Unitat 3
Reforç 1 Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
1. Pinta de roig les paraules que tenen ga, go o gu, i de verd les que tenen gue o gui.
gat cigonya iogurt formigues
anguila fagot mànega foguera
2. Pinta de verd la paraula ben escrita.

piragüista
piraguista
paraigues
paraigües
pingüí
pinguí
3. Encercla de blau els noms propis i de verd els noms comuns.

xiquet termòmetre Voro
Carme Benicarló cullera
4. Escriu una oració amb cada nom propi i amb cada nom comú de l’activitat
anterior.
Unitat 3
Reforç 2 Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.

2. Escriu dos oracions amb cada paraula.
cap
cama
3. Fixa’t i unix.
cap
ulls 7 7 melic
tronc
mans 7 7 peus
braços
boca 7 7 genolls
cames
Unitat 3
Ampliació 1 Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
1. Veges com funciona la màquina i completa.
piga pigue#
arruga
figa
espiga
2. Troba les paraules en la sopa de lletres i escriu-les.
C P A A G U L L A
F I G U E R A V N
A N A N T H N A G
G G M G A B G Ç U
O Ü B U U P U R I
T I A E E N I O L
B Q E N Z I L F A
3. Escriu on està cada un: al cap, al tronc, als braços o a les cames.
El nas:
El colze:
El melic:
El genoll:
Unitat 3
Ampliació 2 Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
1. Completa les paraules amb g, gu o gü.
$eru 'a inda
pira $e# 'oril·la

2. Imagina i completa.
Nom comú
Nom propi
Nom comú
Nom propi
Nom comú
Nom propi
Unitat 3
Comprensió lectora Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
Em diuen Àngels, però no sóc cap angelet

Em diuen Àngels, però segons la meua iaia pareix que, tot i el nom, sóc un dimoni
sense cua.
Tinc huit anys i mig, pigues a punta pala, una màquina d’escriure vella, set nines,
molts contes, però no tants com voldria. També tinc una amiga molt amiga que li
diuen Cinta Pinyol d’Oliva, un amic, Pau Martí, que m’agrada molt, una enemiga,
Anna Mateu Cul de Fideu, una germana de deu anys prou insuportable amb uns peus
enormes i una mare estalviadora. Mireu si ho és, d’estalviadora, que quan es decideix
a comprar-nos roba, és tres talles més gran de la que ens cal.
–Així m’agrada, ampleta –diu ella.
Després, quan ens la fa posar, la vora de dins dels pantalons ens arriba als
genolls i els jerseis semblen camises de dormir de llana.
Sembla que ma mare, la meua germana i jo, tant si hi ha crisi com si no, sempre
anem escuradíssimes de diners. La mare està pagant la hipoteca del pis, que encara
no he aclarit què és, però que no s’acaba mai. De tota manera, crec que encara que
els diners ens eixiren per les orelles, faríem el mateix. Això de no tirar mai res és una
mania persecutòria de la mare.
Estrella Ramon. Àngels i la bruixeta. Edicions del Bullent (adaptació)
1. Contesta:
7 Com li diuen a la xiqueta?
7 Quants anys té?
7 Quines coses diu que té?
Unitat 3
Comprensió lectora Hi ha un esquelet

La iaia d’Àngels diu que és un dimoni sense cua.
A un amic li diuen Joan Petit.
Sa mare és molt estalviadora.
La germana té set anys i és molt simpàtica.
A sa casa tenen per costum no tirar mai res.
3. Què diu la mare quan els compra roba tres talles més gran de la que cal?
4. Qui creus que conta la història? Marca.

La mare d’Àngels.
Cinta Pinyol d’Oliva.
Àngels.
Pau Martí.
5. Què vol dir «ser un dimoni»?

Ser una xiqueta tranquil·la.
Ser trapasser, entremaliat.
Fer por als altres xiquets.
Tindre cua i ser de color roig.
Unitat 3
Avaluació Hi ha un esquelet
Nom:
Data:
2. Llig i canvia els dibuixos per paraules.
Laia explica el conte d’un i un .
Ens llevarem els per a collir .
La és groga i verda.
3. Completa les oracions amb un nom comú i un nom propi.
Este $é# $el 'del veí i li

'diuen .
Visc $en $este 'que $e#

'diu .
Unitat 3
Avaluació Hi ha un esquelet
4. Llig i completa les paraules amb g, gu o gü.
El 'at 'de la veïna 'dorm 'davall 'de la fi $era.

P'au $é# pira ista i toca la itarra.
El metge $e# lleva $el# uant# per posar l’un $ent.
5. Escriu oracions amb estos noms comuns i propis.
ciutat i Elx
gos i Masclet
riu i Ebre
6. Escriu una part del cos que estiga a...
la cara: els braços:
el tronc: les cames:
7. Escriu els cinc apartats que ha de tindre una carta.
1. Lloc i : V'alència, 3 'de 'gener 'del 2011.

2. : Com 'anem, Maria?
3. : T’$escric per 'a felicitar-te...
4. : Espere veure’t prompte.
5. : Sílvia.
Unitat 4
Reforç 1 Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
1. Pinta de blau les paraules amb ca, co, cu, i de verd les que tinguen que, qui.
xocolate cucurutxo camell orquestra
cuiner caramel séquia Miquel
2. Explica amb una paraula què fan estes persones i completa.
El nen plora, la modista i $el# pare# .

3. Escriu passat, present o futur segons quan ocórrega l’acció.
L’any que ve farem tercer.
Anem d’excursió a Santa Anna.
La setmana passada va ploure molt.
4. Completa el carnet amb les teues dades.
Nom: Número de soci:

Cognoms:
Data de naixement: FOTO
Domicili:
Localitat: Codi postal:
Telèfon: E-mail:
Unitat 4
Reforç 2 Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
1. Troba els noms en la sopa de lletres i escriu-los.
A C L E M C A
Q U E I X A L
U C T E Y R N
I O A C I T R
N P X A C A C
Z A I O B P R
E R R D J S B
2. Relaciona segons quan passa l’acció.

Demà serà dissabte. passat Sopem pésols i peix.
Hui juguem a futbol. present Ahir vam anar de berenar.
Va ser molt divertit. futur D’ací a uns dies arribarà l’hivern.
3. Escriu l’estació de l’any que corresponga.
F'a fred i 'a volte# neva. É# l’

F'a 'calor. É# l’
Plou i fa sol. É# la
F'a vent i plou. É# la
Unitat 4
Ampliació 1 Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
1. Completa les paraules amb c o qu.
El 'arter repartix 'arte# i pa $et#.

'arle# juga a bàs $et 'de# 'que té inze 'any#.
P'orta’m un ucurutxo 'amb 'gelat 'de bres illa.
L’$e ip d’$es iador# porten roba 'de 'olor#.
2. Completa.
Hui
Ahir
D$emà
3. Completa les dades del carnet i en acabant respon.
Club de pilota de Murla Soci 25

: Ferran : Boloix Boscà
: 26 de juliol
: carrer de Jaume I, 12
: Murla : 03792
: 965 301 219
7 De qui és el carnet?
7 En quin poble viu?
7 D’on és el carnet?
Unitat 4
Ampliació 2 Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
1. Fixa’t en l’exemple i completa.
fàbrica → fàbriques oca →
→ vaques closca →
→ túniques harmònica →
2. Escriu una oració en passat, una en present i una en futur.
3. Fixa’t i escriu coses típiques de cada estació.
A l’hivern fa fred i $es fa prompte 'de nit.

A la primavera
A l’$estiu
A la tardor
4. Escriu una nadala i fes-ne un dibuix.
Unitat 4
Comprensió lectora Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
El principi de l’aventura
Tot començà una vesprada a finals d’estiu. Baldo Menta, escriptor cèlebre d’històries
infantils, venia de fer una llarga passejada pels voltants de Villefranche, el poble
on vivia. Aleshores, va veure un vell amb barret de palla mirant al cel. Sense deixar
de caminar, va dirigir la mirada cap al cel, però no hi va veure res. En arribar al seu
costat, a la vora del camí, Baldo encara no sabia què era el que atreia tant l’atenció de
l’home.
–Fixe-s’hi bé– li digué finalment, agafant-lo pel muscle–. Allà, allà dalt.
Baldo continuà fent cara de no veure res.
–Al costat d’aquell núvol –continuà l’home, assenyalant-lo amb el dit–. No ho
veu? És una bandada de cigonyes.
De seguida, Baldo Menta va descobrir una gran bandada d’ocells que volaven en
una formació quasi perfecta.
–Ah!, sí! Ara les veig! Que bonic! I quantes que en van!
–I com volen d’alt! –va afegir una velleta amb una cistella d’herbes de muntanya
que s’havia detingut al seu costat.
Josep Millo. Les cigonyes venien de París. Baula (adaptació)
1. Respon a les preguntes.

7 Qui és Baldo Menta?
7 En quin poble viu?
7 A qui va veure una vesprada?
7 Quins ocells va veure Baldo?
Unitat 4
Comprensió lectora Dies curts i nits llargues
2. Llig i encercla els tres errors i escriu les oracions perquè siguen certes.
Baldo passejava una vesprada a finals de la primavera.
Baldo va veure un vell amb un barret de tela.
La velleta portava una cistella amb verdura.
3. Ordena el que passa en el conte.
Una velleta amb L’home

Baldo Menta
una cistella observa del barret li assenyala
passeja pels voltants
l’escena al costat dels la bandada de
d’un poble
altres dos. cigonyes
4. Relaciona.
una bandada 7 7 arbres
un bosc 7 7 vaixells
és un conjunt de
una serralada 7 7 ocells
una flota 7 7 muntanyes
5. Imagina que coneixes l’escriptor Baldo Menta i escriu tres preguntes que li faries.
Unitat 4
Avaluació Dies curts i nits llargues
Nom:
Data:
Q
U
C
C O
2. Tria dos paraules de l’activitat 1 i escriu dos oracions.
3. Llig i completa.
ara, ahir, després, abans, ara, demà, hui, adés
$estava malalta, $estic mé# bé i

segur 'que ja $estaré bé 'del tot.
$estava llegint, jugue 'a pilota i
berenaré.
no hi havia 'ordinador#, $en
tenim 'quasi tot#.
Unitat 4
Avaluació Dies curts i nits llargues
4. Llig i completa amb c o qu.
El pes 'ador navega 'amb la bar a.

L$e# ro $e# 'de la muntanya són d’un 'olor 'grisó#.
El pare 'de R'a $el $é# 'ar itecte.
L$e# for $ete# i le# ullere# $estan 'a taula.
5. Llig i encercla els verbs que hi ha.
Per Nadal dinem amb la família. La mare i el pare cuinen un sopar ben bo. Els iaios
conten històries. Els meus cosins i jo riem tots junts i juguem a jocs ben divertits.
6. Escriu tres oracions.
La setmana passada
Esta setmana
La setmana que ve
7. Completa este carnet de soci.
Nom: Número de soci:

Cognoms:
FOTO
Data de naixement:
Domicili:
Localitat: Codi postal:

Telèfon: E-mail:
Unitat 5
Reforç 1 Si se’n va la llum
Nom:
Data:
1. Llig i encercla de roig les paraules amb ce, ci i de verd les que tenen ça, ço o çu.
Al circ hem vist dones forçudes amb llança.
Al forn fan cistelles de dolços i pastissos de ceba.
A escola cantem cançons gracioses.
2. Llig i classifica.
colze, música, rosa, donzella, pinzel, preciosa
z s
3. Llig i escriu si és una pregunta o una exclamació.
Lluís ha guanyat una medalla!
Diumenge vindràs a ma casa?
Plou!
Per favor, podríeu ajudar-me?
4. Relaciona els adjectius amb la part del cos que descriu.

blaus 7 Ulls 7 punxegut
rulls 7 Cabells 7 llisos
xato 7 Nas 7 menudets
Unitat 5
Reforç 2 Si se’n va la llum
Nom:
Data:
C O L Z E C L
D U I N Z I D
A E H R A R O
F O C L O E L
A S Z E B R A
S A B A T A P
2. Relaciona cada oració amb un signe i escriu-les.

Quin fred fa 7
Com et diuen 7 !
Quin berenar més bo 7 ?

Has fet els deures 7
3. Pinta el camí que

ha de fer el carter
per dur les cartes
des del parc fins a
l’ajuntament passant
primer pel forn.
Unitat 5
Ampliació 1 Si se’n va la llum
Nom:
Data:
1. Llig i completa les paraules amb c o ç.
En én el llum de la cuina, per favor.
Hi ha en isam i eba?
El bra del for ut és ben gran.
Tenim una istella plena de dol os.
2. Llig i completa amb s o z.
Al circ hi havia una trape ista sense abates.
Té un ram amb dot e ro es roges.
El pintor pinta pai atges amb un pin ell prim.
La ona d’acampada és precio a.
3. Llig i escriu els signes d’exclamació o d’interrogació.
Com et diuen Em diuen Tonet.
Quin ram més bonic És un regal d’aniversari.
Quin oratge farà demà Per fi farà un bon dia
4. Escriu dos oracions amb estes paraules.

aiguaneu, aiguallimó
Unitat 5
Ampliació 2 Si se’n va la llum
Nom:
Data:
1. Completa amb c o ç.
adreça → adre es adre ar → adre ador.
dolç → dol or dol et → endol ir.
2. Completa i escriu de blau les que porten z i de roig les que porten s.
trape i
dot ena
Z
espa a
S
esglé ia
oològic
3. Escriu dos preguntes i dos exclamacions.
4. Dibuixa dos coses per a les que necessitem l’aigua i explica per què.
Unitat 5
Comprensió lectora Si se’n va la llum
Nom:
Data:
El miracle de l’aigua
Conten els més vells de la Marina que, prop de la serra de Santa Pola, hi havia una
fonteta d’aigua ben dolça molt prop de la mar.
Vivia en aquella serra una xica molt bella que s’estimava molt la mar. Desitjava
viure a la mar, però no a la vora, no, sinó dins de la mar. Tots els dies baixava a un
racó que només ella coneixia i, aleshores, plorava en silenci.
Un dia, el Sol li va preguntar:
–Per què plores?
–Perquè m’agradaria viure dins de la mar.
–Però això no pot ser! A la mar solament viuen els peixos –va explicar el Sol.
La jove continuà plorant.
A la nit, fou la Lluna groga i redona qui li va preguntar:
–Per què plores?
–Perquè m’agradaria viure dins de la mar.
–Però, això és impossible, bella i dolça donzella! Ni pots viure a la mar, ni tocar el
cel amb la mà. Va, va, no plores més!
La jove no tenia consol i la Lluna va seguir el seu camí.
Tant i tant va plorar la jove, que en aquell racó només conegut per ella va brollar
una font, les aigües de la qual davallaren a la platja.
Llorenç Giménez. El secret de les cinc llegendes. Edicions Bromera
1. Respon.
7 Qui és la protagonista del conte?
7 En quina comarca vivia?
7 Com era l’aigua de la fonteta?
Unitat 5
Comprensió lectora Si se’n va la llum
2. Llig i marca les que siguen certes.

Els vells de la Marina conten esta llegenda.
La font estava lluny de la mar.
La xica desitjava viure a la platja.
El Sol i la Lluna parlen amb la xica.
3. Llig i ordena segons apareix en el text.
Tots els dies, la xica plorava en un racó.
Les llàgrimes de la jove formaren una font.
La Lluna l’animà perquè deixara de plorar.
La jove va parlar amb el Sol.
4. Encercla les paraules que apareixen en el text.

donzella menuda jove xicota xavala joveneta xica
5. Inventa un títol diferent.
6. Explica per què no podem viure dins de la mar.

Unitat 5
Avaluació Si se’n va la llum
Nom:
Data:
2. Escriu els noms.
3. Escriu dos oracions amb paraules de les activitats 1 i 2.
4. Escriu el signe d’exclamació o el d’interrogació segons faça falta.
Quin oratge fa Com has crescut En quin carrer vius Que divertit
Unitat 5
Avaluació Si se’n va la llum
Nom:
Data:
5. Llig el text i classifica les paraules destacades.

Els del grup de pintura vam fer una excursió. Vam agafar les bicicletes, vam penjar
unes cistelles i vam agafar els pinzells i els llenços per anar a la plaça del poble. A
la plaça hi ha moltes plantes, dotze roses i una font.
Amb c Amb ç Amb s Amb z
6. Tria una paraula de cada de l’activitat anterior i escriu oracions.
7. Llig i escriu on corresponga.

7 Escolta, tu saps què és una ludoteca? 7 I què es fa en una ludoteca?
7 Ui, un gran invent! 7 Ui, xica! Es pot jugar, llegir, fer deures...
Unitat 6
Reforç 1 Internet, telèfons i...
Nom:
Data:
1. Fixa’t i completa amb g o j.
elat taron a ira-sol
2. Busca en el text de la pàgina 28 dos paraules femenines i dos masculines i

copia-les.
Paraules femenines:
Paraules masculines:
3. Completa els mots encreuats i escriu una oració amb cada paraula.
1 2 1. Vehicle que transporta persones que circula
damunt d’unes vies pels carrers d’una
ciutat. Funciona amb electricitat.
3 2. Tren subterrani que transporta persones
per dins d’una ciutat.
3. Vehicle automòbil d’ús urbà destinat a
transportar persones i que té parades fixes.
4 4. Cotxe amb xòfer que transporta gent per
una ciutat.
Unitat 6
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.
2. Ara, classifica’ls.
Amb g Amb j
3. Ordena i escriu les oracions.

menja el meu germà un gelat
Jaume dormir de abans llig
4. Llig i escriu M si la paraula destacada és masculina, i F si és femenina.
Lluís ha guanyat la medalla.
Vindràs a ma casa diumenge.
Portes telèfon?
Per favor, deixa’m la llibreta.

Unitat 6
Ampliació 1 Internet, telèfons i...
Nom:
Data:
1. Llig i completa les paraules amb g o j.
La meua ermana ha estat malalta.
La flor del esmil és blanca i fa bona olor.
Hui ha sigut un dia plu ós.
Ara lle iré este llibre i després aniré a passe ar.
2. Fixa’t en el títol del llibre i inventa un títol de llibre per a cada un del transports
que et proposem.
autobús L’autobús d’aniràs i no tornaràs.
tramvia
taxi
metro
3. Escriu el dictat.
Unitat 6
Ampliació 2 Internet, telèfons i...
Nom:
Data:
1. Escriu els noms i completa les oracions.
El cambrer va posar al got del refresc.
Em vaig llevar el perquè no feia fred.
El pare de Marta és .
2. Relaciona cada nom amb el o la.

fenoll 7 7 autobús
mestra 7 el 7 carter
plaça 7 7 barca
oncle 7 la 7 telèfon
gata 7 7 rabosa
3. Completa:
Els noms són masculins si podem escriure davant . I són femenins si podem
escriure davant .
4. Escriu les paraules on corresponga.

llavadora, taxi, telèfon, tramvia, ordinador, autobús, metro, eixugador
transport públic aparells

Unitat 6
Comprensió lectora Internet, telèfons i...
Nom:
Data:
La garsa i el peix
Hi havia una garsa pescant al seu racó preferit del riu. S’hi estava quieta com una
estàtua, amb el bec llarg i punxegut preparat per a clavar-lo en un peix ben saborós.
Al voltant de les potes, els peixos nadaven, sense ni tan sols adonar-se que hi era. La
garsa esperava i esperava:
–Estos peixos no són prou grossos per a mi –va dir–. Esperaré que en passe un
de ben gros.
Així que, va continuar esperant, i encara hi havia una pila de peixos, però sempre
eren massa petits.
–Jo no vull una cosa per a picar, vull fer un dinar com cal –va pensar la garsa.
I va esperar i esperar encara més.
De sobte, tots els peixos van marxar cap a les aigües més profundes del riu.
Ara no hi quedava cap peix per tal que la garsa el poguera pescar. Ni tan sols un de
menut.
–Maleït siga! –va exclamar–. No m’hauria d’haver esperat tant.
I tot el que es va endur per dinar va ser un caragolet verd i menut.
Michael Morpurgo. 21 faules d’Esop per llegir en 5 minuts. Beascoa (adaptació)
1. Respon.
7 Quin animal és el protagonista de la faula?
7 Què feia al riu?
7 Què volia pescar?
Unitat 6
Comprensió lectora Internet, telèfons i...

El bec de la garsa era llarg i punxegut.
La garsa volia qualsevol peix.
Un peix gros va veure la garsa i va fugir.
Els peixos nadaren cap al fons del riu.
Al final, la garsa està molt contenta.
3. Ordena segons apareix en el text.
Hi havia una garsa en un racó del riu, quieta com una estàtua.
La garsa observava els peixets dins de l’aigua.
La garsa estava trista perquè s’havia quedat sense peixos.
La garsa esperava que passara un peix gros.
Els peixets menuts nadaren cap al fons del riu.
4. Quin ensenyament ens dóna la faula «La garsa i el peix»?

Marca la resposta.
La pesca és una activitat molt avorrida.
Les garses preferixen peixos grans.
Agarra el que et donen i no sigues exigent.
5. Inventa un títol diferent per a la faula.

Unitat 6
Avaluació Internet, telèfons i...
Nom:
Data:
1. Llig i completa amb g o j.
aume creu que els dies més bons de la setmana són di ous i diumen e.
T’has de rentar les mans si men es taron es.
El meu ermà portava una ram de esmil.
Vam lle ir la lle enda d’un egant malvat.
2. Unix els dibuixos amb la o el i escriu.
el la
3. Escriu el nom del transport que corresponga davant de cada definició.

: vehicle públic per a viatgers que circula per damunt de vies pels
carrers.
: tren subterrani que circula per les ciutats grans.
: vehicle automòbil destinat a transportar persones per la ciutat

amb parades fixes.
: cotxe que transporta persones per la ciutat on vulguen anar.
4. Què és una faula? Marca la resposta correcta.

Una faula és una història de persones que acaba bé.
Una faula conta fets que passen de deveres.
Una faula és una història en què intervenen animals i que sol contindre una
ensenyança.
Unitat 6
5. Completa les paraules amb g i j.
Àn ela vol pu ar a la muntanya per collir una flor ro a. Ser i li ha dit que
vam pu ar durant el mes de uny, perquè ara encara fa massa elor.
6. Llig, completa i copia la regla d’ús de la g i la j.
S’escriu davant de les vocals a, o, u. I s’escriu davant de e, i.
7. Fixa’t i escriu el masculí o el femení de cada paraula.
gat cosina
Manuel mestra
xiquet gossa
8. Fixa’t en la imatge i inventa el succés.

7 Què passa?
7 Quan passa?
7 On passa?
7 Quin titular posaries?
Unitat 7
Reforç 1 Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
1. Llig i encercla segons el codi.

roig → ny verd → ll blau → l·l
Lluís és instal·lador de gas i enguany en vacances se n’ha anat a la muntanya on
conta que ha vist libèl·lules, aranyetes, papallones...
La Lluna és satèl·lit de la Terra.
Els titelles de guant també es diuen putxinel·lis.
2. Classifica les paraules de l’activitat 1.

Amb ny Amb ll Amb l·l
3. Relaciona.
el 7 7 nina
la 7 7 pi
els 7 7 home
les 7 7 flautes
l’ 7 7 cavalls
4. Llig i escriu el, la, els, les o l’.
bruixes i monstres només existixen en fantasia.
informàtic ha arreglat ordinador de meua germana.
cireres, poma i ou són per a fer un pastís.

Unitat 7
Reforç 2 Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
1. Torna a escriure estes paraules i encercla les ny i les ll.

paella 'genoll tonyina 'canyar
2. Escriu una oració amb cada una de les paraules de l’activitat anterior.
3. Tria l’opció correcta.

els la el els
màquines aigua conductor llibres
les l’ l’ les
4. Relaciona.
ordinador 7 7 Conjunt de tecles d’un ordinador.
teclat 7 7 Màquina per a rebre i guardar informació.
pantalla 7 7 Instrument per a moure’s per la pantalla de l’ordinador.
ratolí 7 7 Superfície on es veu el que hi ha en l’ordinador.
Unitat 7
Ampliació 1 Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
2. Llig el missatge i respon a les preguntes.
Missatge de marcibor@ravatxol.val
Enviat el 20-2-2011 a les 16:22
Bon dia Maria,
Com estàs? Espere que t’agrade l’escola
7 Qui escriu el missatge?
del poble on heu anat a viure. Segur que
tindràs una mestra tan especial com
Laia i hauràs fet uns altres amics. 7 A qui l’escriu?
Recorda telefonar-me quan vingues a
7 Què recorda Marc a Maria?
veure els teus avis i podrem anar al parc
a jugar.
Una abraçada. 7 De quina data és el missatge?
Marc.
3. Recordes què és una rondalla? Marca la resposta.

Recull de poemes i rimes senzilles.
Conte popular, sovint transmés oralment, destinat, especialment, a entretindre els
xiquets.
Unitat 7
Ampliació 2 Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
1. Relaciona i escriu les paraules.
cas
ll
pa
ny a
pi
2. Separa les paraules en síl·labes.
senyora: - - monyo: -
pollastre: - - margalló: - -
3. Llig i completa amb la, el, les, els o l’.
gos de Ximo és amo de caseta.
motxilla, estoig i llibretes són meues.
alumnes de segon han guanyat partit de bàsquet.
4. Ordena els passos per a escriure un missatge de correu electrònic.

Connecta Internet. Encén l’ordinador. Obri la pàgina de correu.
Envia el missatge. Escriu el missatge.
1.
2.
3.
4.
5.
Unitat 7
Comprensió lectora Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
Els colors
En el món les coses es veuen de colors diferents; però només si tenim claror, perquè
els colors només es veuen si hi ha llum. Per això, de nit, si no tenim llum clara, no es
distingixen. El negre és el color de la nit.
Si ens fixem bé en tot el que ens envolta, veurem de seguida quatre o cinc, o més
colors. I veurem també que hi ha coses de colors molt semblants, sense ser iguals.
Hi ha tres colors primaris: el roig, el blau i el groc. Si mesclem estos colors
podrem obtindre tots els altres. Fixa’t en estes mescles i observa el color resultant:
blau + groc → verd
groc + roig → carabassa
roig + blau → morat
Una manera divertida de comprovar-ho és dibuixar en una cartolina un cercle i
dividir-lo en sis parts. Després, pintem cada part amb un dels sis colors i retallem el
cercle. Finalment, fem passar pel centre la punta del llapis o un fil d’aram i girem el
disc amb prou velocitat. Què podem observar? Tan sols es veu el blanc! I és que el
blanc és la unió de tots el colors.
Les faldilles de l’àvia. Editorial Teide (adaptació)
1. Respon.
7 Quin és el teu color o colors preferits?
7 Què fa falta per a veure el color de les coses?
7 Quin és el color de la nit?
7 Quins són els colors primaris?
Unitat 7
Comprensió lectora Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:

Hi ha quatre colors primaris.
Si mesclem el color blau i el roig obtenim el morat.
El color carabassa és una mescla del groc i el roig.
El negre és la unió de tots el colors.
3. Pinta cada dibuix del color que trobes adient. Explica la teua tria.
He pintat l’arbre de color perquè
He pintat de color perquè
He pintat
4. Ordena els passos per a fer l’experiment.
Pinta cada part amb un color i retalla el cercle.
Dibuixa un cercle en una cartolina. Dividix-lo en sis parts.
Gira el disc a prou velocitat.
Passa la punta d’un llapis pel centre del cercle.

Unitat 7
Avaluació Contes a mà i a màquina
Nom:
Data:
1. Completa les frases amb ll, l·l, ny o l.
Els gori es s’alimenten de fu es.
Maria es fa un mo o per a ba ar les danses.
El co egi d’infermers està tancat.
Al ca aix guardem els apis.
2. Relaciona i escriu.
el 7 7 cartes
la 7 7 invents
les 7 7 porter
els 7 7 autobús
l’ 7 7 cadira
3. Escriu un missatge de correu electrònic en què convides algú al teu aniversari.

Unitat 7
Avaluació Contes a mà i a màquina
4. Escriu els noms.
5. Llig i pinta els articles que estan bé.

El l’ autobús de la l’ escola fa tres parades.
Els Les arbres de la les muntanyes ens fan ombra.
A els l’ home de el la fusteria li diuen Ferran.
6. Ordena els passos que has de seguir per a enviar un missatge de correu
electrònic.
Envia el missatge.
Encén l’ordinador.
Connecta Internet.
Escriu el missatge.
Obri el correu.
7. Llig i completa amb estes paraules:

feliç, disgustat, trist, content
El dia del meu aniversari estic .
Si perdem un partit de bàsquet estic .
Si la mare s’enfada amb mi estic .
Els dies que anem d’excursió estic .

Unitat 8
Reforç 1 El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.
2. Encercla els adjectius que expliquen com són els objectes i escriu oracions en el
quadern.
lleig veloç olorosa

alt vell simpàtica
suau modern malvada
3. Llig i escriu les comes que falten.

Al barri hi ha botigues de tota mena. Hi ha
forns verdureries peixateries carnisseries
espardenyeries papereries...
4. Marca en quines faenes de casa col·labores.

fer la bugada arruixar les plantes
fer els llits parar taula
Unitat 8
Reforç 2 El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
1. Relaciona i escriu les paraules.
br
bl
2. Escriu paraules que lliguen amb estos adjectius.
dolç alta
ampla lent
3. Encercla els quatre noms de vents.

ponent vent llevant migjorn
gregal aire pluja
Unitat 8
Ampliació 1 El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
1. Llig i completa amb br o bl.
Per Carnestoltes ens posem un barret de color au.
El bi iotecari ha comprat lli es nous.
La meua germaneta vol anar al aç de ma mare.
La mestra vist amb una usa blanca.
2. Escriu adjectius.
3. Escriu oracions amb les paraules de l’activitat 2.

Unitat 8
Ampliació 2 El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
2. Llig i completa amb estos adjectius:

suau, alta, morena, gran, profunda, menut
La mare de Joan és i .
El cadell és i .
La mar és i .
3. Imagina l’aparador d’una botiga

d’esports i digues què hi ha.
A l’aparador de la botiga veig...
Unitat 8
Comprensió lectora El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
Això era una volta, ja fa molts anys, un país llunyà on hi havia un rei molt curiós. De
nit, el rei tenia per costum anar per les portes de les cases dels seus vassalls. I així
era com sabia tot el que el poble pensava d’ell.
Aquella nit escoltava per les cases del carrer d’Amunt, on vivien sastres, saquers
i espardenyers. Arribà a una casa on vivien tres germanes que feien espardenyes.
Maria Antònia, Vicenta i Carmeta vivien juntes des que van morir els seus pares
treballaven cada dia perquè eren pobres i s’havien de guanyar el jornal. Quan el rei
acostà l’orella al pany de la porta, va sentir Maria Antònia vinga riure:
–Ha, ha! Si em casara amb el forner del rei, quins pastissos més dolços menjaria!
Ha, ha!
Vicenta deia:
–Ha, ha! Si jo em casara amb el cuiner del rei, quins menjars més exquisits que
em faria! Ha, ha!
En veure que la Carmeta no deia res, les germanes li van preguntar si no tenia
cap desig. Aleshores ella digué:
–Què puc pensar? Si vos caseu amb el forner i el cuiner del rei, jo amb qui em
puc casar, amb el mateix rei?
Les germanes van riure i se’n van burlar molt, ignorant que aquell jove rei
que, fent la rateta, intentava assabentar-se de tot per a ser un bon governant havia
escoltat la conversa.
Josep Palomero. El pardalet sabut i el rei descregut
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (adaptació)
1. Respon.
7 Quan passa la història?
7 On passa?
7 Quins són els noms de les germanes?
7 Quina faena feien?
Unitat 8
Comprensió lectora El sol torna a casa nostra
2. Qui vivia en el carrer d’Amunt? Marca l’opció correcta.

Sabaters, forners i espardenyers.
Saquers, comerciants i espardenyers.
Sastres, saquers i espardenyers.

El rei era molt curiós.
El rei volia assabentar-se què hi havia de sopar a les cases dels vassalls.
Les tres germanes havien de treballar perquè eren pobres.
El rei escoltà la conversa perquè acostà l’orella al pany.
Vicenta desitja casar-se amb el forner del rei.
4. Emparella les paraules que tinguen un significat igual o semblant.

pobre 7 7 selecte
exquisit 7 7 ensucrat
dolç 7 7 humil
5. Encercla els oficis que apareixen en el text.

comerciant saquer mariner forner
sastre soldat espardenyer cuiner
6. Relaciona cada paraula amb el que significa.

jornal 7 7 Mecanisme que servix per a tancar una porta, un calaix...
vassall 7 7 Diners que guanya un treballador durant un dia.
pany 7 7 Persona que depenia de l’autoritat d’un senyor o d’un rei.
governament 7 7 Persona que governa un territori.
Unitat 8
Avaluació El sol torna a casa nostra
Nom:
Data:
Clara demana que la porten al .
El contacontes explica la història del llop i les .
Tenim un per a anotar dades importants.
2. Imagina i escriu dos adjectius per a cada nom.
El riu és i .
El lleó és i .
Laia és i .
3. Escriu coma on cregues que fa falta.

Hui és l’aniversari de Mercé i sa mare ha preparat entrepans pastissets rotllets coca
de llanda i un pastís ben gran.
4. Llig i completa amb les paraules següents:

primer, després, finalment
, l’habitació estava ordenada. van arribar els
xiquets i ho van escampar tot per terra. , el pare els va manar que
ho arreplegaren tot.
Unitat 8
Avaluació El sol torna a casa nostra
C A I C O N O
C A O I C D A
U I M R E B B
Z E B R A E P
N B R U I X T
B L O C T A R
P E R O N O C

6. Escriu oracions amb estes paraules.

llibre, biblioteca
bloc, brúixola
7. Imagina un catàleg de joguets i escriu quins n’hi ha.
En el catàleg de joguets hi ha
8. Pinta les paraules que siguen noms de vent.

migjorn pluja gregal núvol
aigua llevant sol ponent
Unitat 9
Reforç 1 Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
1. Encercla les paraules que sonen com carro.

cartera arrel caragol ratolí arròs carretera
2. Pinta del mateix color les paraules que tinguen el mateix significat.
au ximenera pic ocell
cim portar fumeral dur
3. Fixa’t en l’exemple i completa.
carn → carnisser → carnisseria
→ pastisser →
sabata → →
4. Escriu una oració amb cada paraula i fes-ne un dibuix.

clavell, romaní
1.
2.
1 2
Unitat 9
Reforç 2 Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
1. Escriu els noms.
2. Relaciona cada paraula amb una que tinga el mateix significat.
valent 7 7 hort
roig 7 7 fraula
maduixa 7 7 audaç
camp 7 7 vermell
3. Fixa’t i forma paraules de la mateixa família.
-er -er
fest- -iu port -eria
-a -a
4. Encercla els noms de plantes que trobes.

rosella serp conill romer
margalló timonet abella rabet de gat
Unitat 9
Ampliació 1 Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
1. Escriu els noms i troba’ls en la sopa de lletres.
Z U A G T R
A R P A A T
U A R R A R
T B I R E D
E O U A N E
G S U G O R
R A T O L I
2. Escriu paraules que tinguen el mateix significat que estes:
portar → ximenera →
vermell → patata →
3. Marca la paraula que sobra en cada família de paraules.

sol assolellat solt solana
llibre llibertat llibreta llibreria
jardí joc jardineria jardiner
4. Explica com vas de ta casa a l’escola.

Unitat 9
Ampliació 2 Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
1. Llig i completa amb r o rr.
Al costat del iu i al co al de afel hi ha mosquits.
Joan llançà a òs en el casament de aquel.
M’han contat la faula del atolí i la abosa.
La oda del ca o ja no oda.
2. Relaciona les paraules que tenen significats semblants.

conversar 7 7 adversari
rival 7 7 respondre
alegre 7 7 raonar
contestar 7 7 content
3. Escriu la paraula definida i de quina família són.
Anar a peu:
Passejada molt llarga a peu:
Que camina molt:
Totes les paraules són de la família de .
4. Llig i marca les que són certes

El cotó i el lli servixen per a fabricar teles i roba.
El clavell i la margarida servixen per a fer infusions.
La menta i l’espígol servixen per a decorar els jardins i les cases.
Unitat 9
Comprensió lectora Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
Les plantes del senyor Cantalombardi

Les fulles d’alguns arbres havien començat a caure. Érem a la tardor, però a
l’hivernacle del senyor Cantalombardi feia bon estar. Helena i jo, Martí, havíem pujat
a fer-li una visita, com moltes vesprades i l’ajudàvem a plantar les plantes, perquè
érem bons xiquets.
Helena encara seria molt més bona si no estiguera tot el dia fent-me la guitza i
dient que vol ser la meua xicona. I no és que no m’agrade, però em posa nerviós que
ho amolle davant de tots.
–Vosté passa moltes hores ací, cultivant plantes i fent planter de llavors –vaig dir
al senyor Cantalombardi–. Tot això, per a què?
L’home va deixar el cossiol que tenia a la mà i es va espolsar les mans de terra.
–Bé, m’agrada estudiar-les.
–Però si sempre estan quietes, les plantes. Quina gràcia té això?
–Les plantes són éssers vius molt beneficiosos per a la natura i també per a les
nostres vides.
–I per què són beneficioses? –vaig preguntar.
–Són aliment. Quan mengem les hortalisses,
els llegums, els cereals, la fruita, ens aporten les
vitamines i els minerals que necessitem.
–Ja, clar, això. I també servixen per a fer bonic
–vaig dir–. O almenys això diu ma mare, que té un
ficus al costat del televisor.
Víctor Raga. Bufa, quin paisatge!

Edicions Bromera (adaptació)
Unitat 9
Comprensió lectora Passejada per la muntanya
1. Respon.
7 Qui conta la història: Helena, Martí o el senyor Cantalombardi?
7 Quina estació de l’any és?
7 Per què són beneficioses les plantes?

Les plantes sempre estan quietes.
Helena posa nerviós Martí.
Al senyor Cantalombardi no li agrada estudiar les plantes.
Les plantes també servixen per a fer bonic.
La mare de Martí té un ficus al balcó.
3. Què significa l’expressió «fer la guitza»? Esbrina-ho i marca.

criticar molestar cridar
4. Relaciona cada paraula amb la imatge que corresponga.

hivernacle llavors planter cossiol
5. Escriu dos preguntes que faries al senyor Cantalombardi.

Unitat 9
Avaluació Passejada per la muntanya
Nom:
Data:
2. Pinta del mateix color les paraules que signifiquen el mateix i, en acabant,
escriu dos oracions en què n’utilitzes alguna.
intercanviar complicat cuinar
difícil guisar baratar
3. Fixa’t i forma paraules de la mateixa família.

-ista -eria
dent -ola fruit -era
-ada -a
4. Explica l’itinerari que fas per a anar de ta casa a casa d’un amic o una amiga.
Unitat 9
Avaluació Passejada per la muntanya
5. Completa les paraules amb r o rr.
osella i obert han menjat a òs i una ensalada amb àvens i emolatxa.
Ens han obat la guita a, el guita ó i la bandú ia!
ubén epartix gelats amb el ca et.
Li han donat un am per a ibar a la meta.
6. Canvia les paraules destacades per unes altres que tinguen un significat
semblant.
Mar guisa molt bé.
La mare està contenta perquè li hem regalat una rosa.
Al riu hi ha un observatori d’aus.
7. Marca la paraula que no siga de la mateixa família.
sabata sabateria safata sabater
ocell espantaocells ocelleria anell
escriptor pintor escriptori escriptura
8. Encercla de verd els noms de plantes i de roig els noms d’animals.

timonet rosella abella margalló
romaní fardatxo sargantana rabosa
Unitat 10
Reforç 1 Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
1. Escriu les paraules i pinta de verd les que sonen com reixa, i de blau les que
sonen com panxa.
2. Classifica les paraules i escriu una oració amb una paraula de cada.
maig, catxirulo, estoig, fardatxo, goig, fletxa
ig tx
3. Fixa’t i classifica.
gosseta patinet llibrot
casota tabalet cullerot
Més grans (augmentatius):

Més menuts (diminutius):
Unitat 10
Reforç 2 Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
1. Tria i completa les oracions.

xinxeta, panxa, extrem, enganxada, extintor
A l’hora de sopar li entrà mal de .
L’ estava en un del corredor.
Tens una a la sabata.
A la taula falta el i el .
Pel mes de faré l’examen de .
3. Encercla de blau els ocells i de carabassa els mamífers.

àguila porc oronella cabra merla balena
4. Fixa’t què passa i inventa dos títols de conte.

Unitat 10
Ampliació 1 Dormir amb taurons!
Nom:
Data:

2
X
1. Que no és bonic. 1 L 4
2. Conducte per on se’n va el fum de la P
cuina i la llar.
3. Rèptil de color verdós amb quatre potes
i una cua llarga.
4. Persona que té la panxa grossa.
3 F D
2. Passa les paraules per la màquina i pensa si has de triar l’augmentatiu o el

diminutiu.
cadira
nina
gat
3. Escriu les oracions de manera que formen una història.

Maria es va posar molt trista.
La mare va dir a Maria que no podrien celebrar l’aniversari.
Aquella nit, Maria se’n va anar a dormir molt contenta.
En arribar a casa, tots l’esperaven amb una festa sorpresa.
Unitat 10
Ampliació 2 Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
1. Llig i completa amb ig o tx.
Miquel va en cot e a jugar el torne de tenis.
Al ma ja menjarem cucuru os de gelat.
A la classe de tres anys fan una fi a del color ro .
2. Fixa’t i completa la graella.

Diminutiu Augmentatiu
peu
escaleta
plantota
3. Inventa la història d’una xiqueta que es perd en un parc.
Títol:
Començament:
Què passa:
Acabament:
Unitat 10
Comprensió lectora Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
Un ocell estrany
Abans de tornar a casa, la iaia va portar David al parc i ell va aprofitar per a observar
les formigues. Eren uns insectes extraordinaris, treballadors i organitzats.
Aquell dia, però, va topar-se amb un pardalet de pell rosada, sense plomes, que
segurament havia caigut del niu. Pareixia que la bestiola estava a punt de morir-se,
respirava malament i tenia els ullots tancats.
David va sentir llàstima. Si l’abandonava, moriria de fam o de fred, o tal vegada
se’l menjarien les formigues, o algú el xafaria.
El va agafar i el va posar al palmell de la mà. Era
un ocell estrany i lleig. En quin arbre deuria estar el
niu? No se’n veia cap, als arbres del parc. I tampoc
trobà rastre dels seus pares. Què podia fer?
–David, ens n’anem a casa!
Havia de prendre una decisió: abandonar
l’animalet o emportar-se’l. Però si se l’emportava,
desobeiria les normes de la casa...
Finalment, va decidir que no podia deixar morir
aquell ésser indefens. Se’l posà a la butxacota de
l’abric i corregué cap a on hi havia la iaia.
Lourdes Boïgues. La mascota que no existia

Edicions Bromera (adaptació)
1. Respon.
7 Qui és el protagonista?
7 On ocorren els fets?
7 Per què decidix emportar-se l’ocell?
Unitat 10
Comprensió lectora Dormir amb taurons!
2. Llig i marca els enunciats que són certs.

A David li agradava observar les formigues.
David va vore caure l’ocell del niu.
L’ocell encara no tenia plomes.
La iaia dóna permís a David perquè agafe l’ocell.
David portava un anorac roig.
3. Completa.
La iaia va portar David al abans de tornar a .
Ell va aprofitar per a observar les . Eren uns
extraordinaris, treballadors i .
4. Troba en el text dos augmentatius i dos diminutius i escriu-los.
5. Ordena el que passa en el relat.
David agafa l’ocell anant alerta.
La iaia avisa David que se’n tornen a casa.
David decidix emportar-se l’ocell a casa.
David troba un pardalet sense plomes.
6. Conta què faries si trobares un ocellet com el del text.

Unitat 10
Avaluació Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
1. Completa amb ig o tx.
No et descuides la mo illa en anar a solfe .
El pintor usa una bro a per a pintar el color ro .
Per la finestra del despa entra un ra de sol.
2. Fes com l’exemple i escriu un augmentatiu i un diminutiu per a cada paraula.
nuvolet
núvol riu
nuvolot
poma lluna
3. Anota dos animals de cada classe.
Mamífers:
Ocells:
Rèptils:
Peixos:
Unitat 10
Avaluació Dormir amb taurons!
Nom:
Data:
4. Troba en la sopa de lletres les paraules següents:

panxa, estoig, raig, reixa, catxirulo, sandwitx
G R A Z T S E E B
A A T D R A S O G
A I I R U N T L T
Z G E E H D O B A
T I B I U V I R G
P A N X A I G E S
M A D A R T I K A
T U A E Z X I N O
C A T X I R U L O
5. Forma augmentatius i diminutius.

piscina, animal, corral, dinar
6. Pinta de roig els mamífers, de verd els rèptils, de groc els ocells i de blau els
peixos.
dragó gos llobarro pit-roig
sardina teuladí fardatxo balena
7. Escriu un parell oracions amb dos paraules de l’activitat 3.

Unitat 11
Reforç 1 Jo seré el grill!
Nom:
Data:
1. Encercla la darrera lletra de cada paraula i classifica-les.

forat covard collverd fuet paret set ràpid sord
Acaben en t Acaben en d
2. Les paraules que hi ha tot seguit comencen per h. Ordena-les alfabèticament.

home, higiene, herba, història, helicòpter
3. Unix i forma paraules antònimes.

convenient
in-
possible
im-
afortunat
des-
tranquil
4. Escriu oracions amb les paraules següents. I si no coneixes el significat

d’alguna, busca-la en el diccionari.
desorientat, hipopòtam
inoblidable, hivern
Unitat 11
Reforç 2 Jo seré el grill!
Nom:
Data:
1. Fixa’t i completa les paraules amb t o d.
guepar abello càli detergen inven altitu
2. Ordena les lletres i fes paraules.

moeh tuih
otrha hiar
vihenr roha
3. Relaciona cada paraula amb la faena corresponent.

esport 7 7 dentista
jardí 7 7 llauradora
dent 7 7 jardinera
fruita 7 7 fruiter
llaurar 7 7 esportista
4. Fes un dibuix d’un animal que vole i escriu-ne el nom.

Unitat 11
Ampliació 1 Jo seré el grill!
Nom:
Data:
1. Llig i completa les paraules amb t o d.
En arribar a la ciuta farem un passeig ràpi .
A Madri ha fet molt de ven .
Entra fre pel fora de la paret.
2. Troba els antònims d’estes paraules en la sopa de lletres i escriu-los.

possible plegat E L P A I I S V A L E N
C I A E S N I U N T E R
R I D T O A M R I I R I
C P E E R D P O L M E S
D E S P R E O C U P A T
adequat precís
T A P T E Q S S P R A N
Y O L L A U S N S E H A
A I E A N A I E M C A N
preocupat A N G T E T B N C I A R
A H A I H E L S P S E R
A N T Ç A M E N E T A R
3. Forma noms de professions.

cuina → ballar →
cantar → escriure →
sabata → pescar →
4. Escriu un redolí amb estes paraules:

muntanya, aranya
Unitat 11
Ampliació 2 Jo seré el grill!
Nom:
Data:
2. Fixa’t en l’exemple i escriu les paraules contràries. Utilitza in-, im- o des-.
segur → insegur fet →
pacient → tolerable →
cosit → perfecte →
3. Llig les definicions i escriu les paraules corresponents. Totes duen h.
Cada una de les 24 parts en què es dividix el dia:
Terreny on es cultiven hortalisses o fruita:
Estació de l’any entre la tardor i la primavera:

Unitat 11
Comprensió lectora Jo seré el grill!
Nom:
Data:
Les set cabretes

Pels anys de la picor, quan els animals parlaven i es comportaven, quasi quasi, com
a persones, hi havia una mare cabra que vivia en una caseta, prop d’un bosc, amb
les seues set cabretes. Les set germanes cabres eren molt obedients i sa mare no
parava de donar-los bons consells.
–No entreu soles al bosc –els deia sovint–, perquè el llop ferotge vos podria
devorar. No vos acosteu mai al riu, que és molt fondo i vos podríeu ofegar...
La mare cabra era una miqueta patidora, com totes les mares, però les set
cabretes sempre li feien cas: sabien que només volia protegir-les i guiar-les pel bon
camí.
Un dia, la mare cabra es va veure obligada a emprendre un viatge llarg a la
capital del regne. De manera que, abans d’anar-se’n, va reunir les set cabretes i els
va dir:
–Filles meues, la mare se n’ha d’anar. Haureu d’arreglar-vos sense mi durant tres
o quatre dies, però teniu menjar de sobra al rebost i no heu de patir per res. Només
heu d’anar alerta amb el llop, que és un mestre en l’art de la disfressa i, si sap que
me n’he anat, voldrà enganyar-vos. Si un dia toca a la porta de casa, no li obriu
perquè vos devoraria. Però encara que vinga disfressat, el reconeixereu perquè té la
veu aspra i ronca i perquè té els pèls de les potes negres com el carbó.
Jacob Grimm i Wilhem Grimm

Hansel i Gretel i altres contes populars. Edicions Bromera
1. Respon.
7 Quan va passar la història?
7 Què feien els animals per aquells anys?
7 Qui és l’únic personatge que parla en el conte?
Unitat 11
Comprensió lectora Jo seré el grill!
Nom:
Data:

La cabra i les cabretes vivien en un poble prop del bosc.
Les set germanes cabres eren molt obedients.
La mare cabra els donava bons consells.
La mare cabra hagué de viatjar a un país llunyà.
El llop sabia disfressar-se molt bé.
3. Ordena segons el text.
La mare necessita fer un viatge llarg.
La casa on vivien era prop d’un bosc.
La mare els deixa menjar al rebost.
La mare cabra era una miqueta patidora.
La mare els avisa que el llop voldrà enganyar-los.
4. Què significa l’expressió «la mare cabra era una miqueta patidora»?
La mare cabra es preocupava per tot excessivament.
La mare cabra patia poc pels fills.
La mare cabra consolava les persones que tenien por del llop.
5. Emparella les paraules que tinguen un significat igual o semblant.

sovint 7 7 celler
ferotge 7 7 profund
rebost 7 7 salvatge
fondo 7 7 cregut
obedient 7 7 moltes vegades
Unitat 11
Avaluació Jo seré el grill!
Nom:
Data:
1. Completa i forma paraules noves.
verd → ver or fort → for alesa malalt → malal ia
gelat → gela eria sord → sor esa ràpid → rapi esa
2. Escriu h on faça falta.
3. Llig i canvia cada paraula destacada per la seua contrària.

Diuen que este cotxe és molt segur.
La meua habitació sempre està ordenada.
És possible que demà neve.
4. Escriu noms d’animal.
Un animal que vola:
Un animal que s’arrossega:
Un animal que salta:
Un animal que nada:

Unitat 11
Avaluació Jo seré el grill!
5. Llig i completa amb t o d.
Quan fa fre no m’agrada eixir del lli .
Per l’estiu es fa de ni molt tar .
El iaio de Ricar és sor .
Alber sempre vist un jersei de color ver .
6. Llig i corregix les paraules destacades.

El jardiner conta una istòria en l’ivernacle.
Van pujar a l’elicòpter en l’última planta de l’otel.
7. Completa i fes antònims.

in- des- im-
ordenat → ordenat cansat → cansat
probable → probable mòbil → mòbil
pacient → pacient feliç → feliç
8. Forma paraules noves afegint -er o -era. Mira els exemples i completa.
fruita -er fruiter Persona que ven fruita.
llibre -era Persona que ven llibres.
pastís
fusta
Unitat 12
Reforç 1 I conte contat...
Nom:
Data:
1. Fixa’t en les paraules i conta les síl·labes que tenen.
hos-pi-tal: te-la: pi-lo-ta:
mar: mà-qui-na: po-ma:
2. Separa estes paraules en síl·labes.
copa maleta
telèfon suc
3. Llig les oracions i completa-les amb este, eixe o aquell.
En edifici d’allà viuen Joan i Laura.
cadell d’ací és del meu avi.
Viatjarem a Illa Grossa en vaixell.

Unitat 12
Reforç 2 I conte contat...
Nom:
Data:
1. Unix les paraules amb el número de síl·labes que tenen.

taula sabata cel color
3 2 2 1
2. Separa estes paraules en síl·labes.
escala
palmera
antena
3. Escriu el femení i el plural d’estos demostratius.

Plural Femení
este
eixe
aquell
4. Fes una llista amb cinc coses que agafaries per a anar a dormir a casa d’un
amic o familiar.
Unitat 12
Ampliació 1 I conte contat...
Nom:
Data:
1. Separa en síl·labes les paraules d’estes oracions.

Miquel toca la flauta al parc.
Maria fa treballs amb ordinador.
Jaume compra carabasses al mercat.
2. Escriu una oració amb cada un d’estos demostratius.

eixa, aquells, estes
3. Pinta de verd les paraules que signifiquen el mateix que amic, i de roig les que
signifiquen el mateix que enemic.
adversari camarada company contrari

Les faules són històries molt llargues.
Els protagonistes de les faules són animals.
Les faules donen consells sobre la vida.
Unitat 12
Ampliació 2 I conte contat...
Nom:
Data:
1. Ordena estes síl·labes i forma paraules.

dí jar lli ta bre let que es
2. Relaciona, forma oracions i escriu-les.

Este 7 7 animals 7 7 les ha collides ma mare.
Eixes 7 7 llibre 7 7 és del meu germà.
Aquells 7 7 taronges 7 7 estan molt ben cuidats.
3. Explica com prepararies el berenar o el desdejuni.
Primer,
Després,
Finalment,
4. Dibuixa un castell.
No et descuides de
dibuixar la muralla,
la torre, el pont
llevadís, el fossat i
els merlets!
Unitat 12
Comprensió lectora I conte contat...
Nom:
Data:
L’arribada de Saïda
Em diuen Ferran i a les cinc en punt he d’estar amb els pares a l’aeroport. No anem
de viatge, no tinc tanta sort. En lloc d’això, hui hi anem a esperar una nena que
passarà l’estiu amb nosaltres i que encara no conec. Només l’he vista en foto i feia
cara d’enfadada, estava molt seriosa i repentinada. Ma mare hagué de repetir-me el
seu nom tres vegades fins que el vaig entendre. A més a més, l’acabe d’aprendre a
força de repetir-lo tot el matí: Saïda, Saïda, Saïda. Em recorda moltíssim la pel·lícula
d’Aladí.
D’una banda, es tracta d’una bona notícia, perquè tindré companya de jocs tot
l’estiu, encara que me n’haja d’anar al poble amb l’àvia. Però, d’altra banda, em fa por
avorrir-me tot el dia a casa, pendent d’ella i sense poder fer la meua marxa. La mare
ha intentat tranquil·litzar-me i, almenys, no hauré de compartir l’habitació, perquè li
hem preparat el llit on dorm l’àvia quan ens visita.
En arribar a l’aeroport, el pare desapareix. Al cap d’un moment apareix
acompanyat d’una dona, i diu:
–Aquesta és Latifa, l’encarregada d’acompanyar els nens fins ací. Ella sap els
noms de tots, i fa d’enllaç amb les famílies.
–On és Saïda? –pregunte jo.
–Són tots al control de duana que han de passar les persones que vénen de
l’estranger. En un moment eixiran –contesta la dona.
Eva Peydró. Les vacances de Saïda. Edicions Bromera (adaptació)
1. Respon.
7 Qui conta la història?
7 On ocorren els fets?
7 Què recorda a Ferran el nom de Saïda?
Unitat 12
Comprensió lectora I conte contat...

Saïda arribarà amb tren.
Ferran ja coneix Saïda d’altres estius.
Ferran i Saïda aniran al poble amb l’àvia.
Latifa és la mare de la xiqueta.
Les persones que vénen de l’estranger passen pel control de duanes.
3. Llig i tria.
7 Per què està content Ferran?
Perquè se’n va de viatge.

Perquè tindrà una companya de jocs tot l’estiu.
Perquè anirà a vore la pel·lícula d’Aladí.
7 De què té por Ferran?
Té por de pujar en un avió.

Té por de barallar-se amb Saïda.
Té por d’avorrir-se tot el dia a casa.
4. Llig i completa.
Ferran i els seus coneixeran aquesta
vesprada, a l’ . Només l’han vista en i feia cara
d’enfadada, estava molt i repentinada.
5. Escriu què preguntaries a un xiquet o una xiqueta que arriba del Sàhara per a
passar l’estiu amb tu.
Unitat 12
Avaluació I conte contat...
Nom:
Data:
1. Resol els mots encreuats sil·làbics.
2. Llig i encercla els demostratius que trobes en el text.

Este cavall és el més veloç. Aquell genet guanyà la carrera gràcies a la preparació
de les seues amigues, que són eixes dos entrenadores que es preparen per al
campionat.
3. Explica com et prepararies la motxilla per a anar a fer esport.
Primer,
Després,
Finalment,
4. Encercla les paraules que siguen parts d’un castell.

ascensor muralla pont llevadís
torre porta automàtica merlet
Unitat 12
Avaluació I conte contat...
5. Ordena les síl·labes i sabràs què és. Dibuixa i escriu.

xal quei clat te ri ar ma fon te lè
6. Completa amb el demostratiu més adient.
Mila, dugues tovallola i la posarem en hamaca.
poble d’allà lluny és Xaló i d’ací és Dénia.
cases d’ací són les més noves del poble.
7. Fixa’t en l’exemple i explica per a què servixen estos objectes.

L’ordinador servix per a escriure i buscar informació.
La pinta servix per a .
La llavadora .
8. Explica com et dutxes.
Primer,
Després,
Finalment,
Unitat 1
Solucionari La llotja
Avaluació inicial 3. 1. dromedari: camell comú que només té una gepa.

2. endoll: dispositiu que s’utilitza per a connectar
1. Plat, globus, quiosc, guitarra. un aparell, un llum, etc. a la xarxa elèctrica. 3. mi-
2. Sara viu a València. Els caps de setmana va a veure lotxa: tros de tela o de paper muntat en uns llistons
Mateu i Maria, els seus avis. Viuen en un poble de la lligat a un cordell llarg que es fa volar per la força
Marina que es diu Benissa. Allí s’ho passa d’allò més del vent.
bé amb els seus cosins Anna i Sergi. 4. Resposta oberta. (Suggeriment.) La meua classe és
3. Cérvols, serra; carrossa, llaç; cosí, lluç. molt lluminosa. És gran i està sempre molt ordenada.
4. Ara, abans, després. Té quatre finestres, una pissarra i una biblioteca d’aula
5. Tancat, difícil, ple, alt, xicotet, prim. on hi ha molts llibres.
6. La primera oració té cinc paraules, la segona, set pa-

raules, i la que fa tres en té quatre. Ampliació 2
1.
Reforç 1 clau au cl
suma ua sm
1. Resposta oberta. Hem de vigilar que segueixen el pro-
arbre ae rbr
cés adequat.
figa ia fg
2. Baló: pilota grossa, i generalment de goma, plena
d’aire i recoberta de pell. Gall: ocell de corral amb una 2. 1 alfabet, 2 amic, 3 espill, 4 font, 5 telèfon.
cresta roja al cap, moltes plomes i esperons a les po- 3.
tes; és el mascle de la gallina. Oasi: lloc amb vegetació
A B C D E F G H I J K L M
i aigua aïllat enmig d’un desert.
3. Albert fa sis anys. Emili fa sopar per a tots. A classe N O P Q R S T U V W X Y Z
treballem en silenci.
4. Jardinera: arregla els jardins. Contacontes: conta con-
tes. Mecànic: arregla màquines i motors. Sabater: fa
Reforç 2 sabates, o les arregla; qui en ven.
1.
A B C D E F G H I J K L M Comprensió lectora
1. Li diuen Lluís. Espera l’autobús. Li ho pregunta un ci-
a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme clista. No en porta perquè la va perdre a l’hivern.
N O P Q R S T U V
W X Y Z 2. Que té un so agut i desagradable.
ve i 3. Són certs el primer i el quart enunciats.
ene o pe cu erre esse te u ve doble ics grega zeta 4. L’autobús estava ple.
5. Resposta oberta.
2. Amb e oberta: terra, serra, gel. Amb e tancada: cella,
càmera, guerrer. 6. Resposta oberta.
3. Amb o oberta: roig, coll, roca. Amb o tancada: orella,
mona, telèfon. Avaluació 1
1. C, F, I, L, N, S, T, W, Z.
Ampliació 1 2. Muntanya, poble, riu, vall.
1. a-b-c, g-h-i, n-o-p, q-r-s, t-u-v, e-f-g. 3. Cel, cent; foc, ones.
2. Resposta oberta. (Suggeriments.) Amb e oberta: dès- 4. Maria té dos llibretes. La mare fa pastissos.
set, paciència, terra, tela... Amb e tancada: paper, pe-
ra, temor... Amb o tancada: mona, copa, món... Amb o
oberta: sol, rosa, terròs...
Unitat 1
Solucionari La llotja
5. 6. Agricultora, dentista, fuster, mestra, novel·lista, perru-

A B C D E F G H I J K L M quer.
7. Paraules amb e oberta: peu, expert, verda. Paraules
a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme amb e tancada: esta, vesp`rada, ludoteca, anirem, be-
renar, jugarem, boles, és, expert, per, pel, saber, que,
N O P Q R S T U V W X Y Z de mateix, classe, durem camiseta. Paraules amb o
ve i oberta: obrin, hora. Paraules amb o tancada: ludoteca,
ene o pe cu erre esse te u ve doble ics grega zeta boles, colors, tobogan, som.
8. Resposta oberta.
Unitat 2
Solucionari Vitamines de magrana
Reforç 1 Comprensió lectora

1. Combustible, embarcació, novembre, campanar, tem- 1. De l’alimentació dels infants. S’alimenten de llet. La
poral, vampir. llet pot ser la materna que és, sens dubte, la més bo-
2. La gosseta de la filla de l’alcalde ha desaparegut. La na, tot i que també n’hi ha altres. Resposta oberta.
nena s’ha dedicat a posar cartells a les botigues per Resposta oberta.
a trobar a la gosseta Mimí. El que no s’imaginava era 2. Un xiquet de sis mesos pot beure suc de taronja. Les
l’enrenou que s’ha armat al poble. Però, va descobrir hortalisses s’introduïxen després dels cereals i la fruita.
que tenia uns bons veïns. 3. Farinetes, gelat, biberó.
3. Nosaltres dinem al menjador. / Els divendres fem es- 4. Consultar el pediatre o la pediatra. Llegir llibres sobre
port. alimentació infantil.
5. Resposta oberta.
Reforç 2
1. Campana, bombó, rellamp, gamba. Avaluació 1
2. Llúcia i Carles han anat a París. Els agrada molt viat- 1.
jar i sempre tenen les maletes a punt. Coneixen molts E M B U T
països com França, Itàlia o Alemanya. Diuen que vo- R S
len viatjar arreu del món. C O M P A S
3. Resposta semioberta. A Maria li agrada menjar paella. M M
Laura ha dut un ram de flors. El gos lladra cada nit. P B
4. Mans → tacte, nas → olfacte, ulls → vista, llengua → A O
gust, orelles → oïda. R
I
Ampliació 1 2. Manel i Lluís toquen la guitarra. L’avi porta gorra. Els

xiquets van d’excursió.
1. Tambor, ambulància, trampolí, camp. 3. Hem d’observar que situen cada òrgan on correspon.
2. Joan toca el tabal tots els dies. Lluïsa compra pa al forn. 4. Companyia, sembren, tambor.
3. Dos plàtans, un got de llet, tres cullerades de sucre, gel. 5. La biblioteca està plena de contes interessants. El gos
de Rosa és molt simpàtic.
Ampliació 2 6. Joan és un home vell. Cada dia, passeja pel poble
amunt i avall. Diu que té cent anys perquè cada dia es
1. En acabar una oració escrivim un punt. Escrivim punt menja una poma. Sempre fa bromes amb els xiquets
final en acabar un text. que coneix.
2. Embut, campana, bomber, compàs.
3. Resposta semioberta. Josep és pilot d’avió. Carme
dorm huit hores al dia. Les vitamines són bones per
als xiquets.
4. Tacte → mans, vista → ulls, olfacte → nas, gust → llen-
gua, oïda → orelles.
A S F J O V N
S A N U L E A
O R E L L E S
P L U L E R J
M A N S N T A
S O T E G U C
B L R A U J A
I N S C A Z U
Unitat 3
Solucionari Hi ha un esquelet

1. ga, go, gu: gat, cigonya, iogurt, fagot, mànega; gue, 1. A la xiqueta li diuen Àngels. Té huit anys i mig. Té pi-
gui: formigues, guinda, foguera. gues, una màquina d’escriure vella, set nines, molts
2. Piragüista, paraigües, pingüí. de contes, una amiga molt amiga que li diuen Cinta Pi-
nyol d’Oliva, un amic, Pau Martí, una enemiga a mort,
3. Noms propis: Voro, Carme, Benicarló. Noms comuns:
Anna Mateu Cul de Fideu, una germana de deu anys
xiquet, termòmetre, cullera.
prou insuportable amb uns peus enormes i una mare
4. Resposta oberta.
estalviadora.
2. La iaia d’Àngels diu que és un dimoni sense cua. Sa
Reforç 2 mare és molt estalviadora. A sa casa tenen per cos-
tum no tirar mai res.
1. Foguera, pingüí, àguila, gallina. 3. Els diu «Així m’agrada, ampleta».
2. Resposta oberta. 4. Àngels.
4. Cap: ulls, boca; tronc: melic; braços: mans; cames: 5. Ser un ravatxol, endrecer, entremaliat.
peus, genolls.
Avaluació
Ampliació 1
1.
1. Pigues, arrugues, figues, espigues.
N
2. Gamba, figuera, anguila, pingüí, agulla. C A
C P A A G U L L A P U L M O N S
F I G U E R A V N L R
A N A N T H N A G L
G G M G A B G Ç U
2. Laia explica el conte d’un caragol i un pingüí. Ens lle-
O Ü B U U P U R I
varem els guants per a collir figues. La furgoneta és
T I A E E N I O L
groga i verda.
B Q E N Z I L F A
3. Resposta oberta.
3. El nas és al cap, el colze, als braços; el melic, al tronc; 4. El gat de la veïna dorm davall de la figuera. Pau és pi-
el genoll, a les cames. ragüista i toca la guitarra. El metge es lleva els guants
per posar l’ungüent.
Ampliació 2 5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
1. Eruga, guinda, piragües, goril·la.
7. 1. Lloc i data: València, 3 de gener del 2011. 2. Salu-
2. Resposta oberta. (Suggeriment.) Poble, Cullera; riu, tació: Com anem, Maria? 3. Contingut: T’escric per
Palància, xiqueta, Rafel. a felicitar-te... 4. Comiat: Espere veure’t prompte. 5.
Firma: Sílvia.
Unitat 4
Solucionari Dies curts i nits llargues
Reforç 1 3. Resposta oberta. (Suggeriment.) A la primavera fa sol,

plou i comença a fer calor. A l’estiu fa calor i els dies
1. Amb ca, co, cu: xocolate, cucurutxo, camell, cuiner, són més llargs. A la tardor comença a fer fred, plou i
caramel. Amb que, qui: orquestra, Miquel i séquia. fa vent.
2. Plorar, cosir, ballar. El nen plora, la modista cus i el 4. Resposta oberta.
pare cuina.
3. Futur, present, passat.
Comprensió lectora
4. Hem de observar que completen el carnet amb les se-
ues dades. 1. Baldo Menta és un escriptor cèlebre. Viu en un poble
que es diu Villefranche. Va veure un vell. Va descobrir
una bandada de cigonyes.
Reforç 2 2. Baldo passejava una vesprada a finals de l’estiu. Baldo
1. Queixal, carta, cuc, copa, quinze. va veure un vell amb un barret de palla. La velleta por-
tava una cistella d’herbes de muntanya.
A C L E M C A
3. L’ordre és 2, 3, 1.
Q U E I X A L
U C T E Y R N 4. Un bosc és un conjunt d’arbres, una serralada és un
I O A C I T R conjunt de muntanyes, una flota és un conjunt de vai-
N P X A C A C xells.
Z A I O B P R 5. Resposta oberta.
E R R D J S B
2. Passat → Va ser molt divertit. Ahir vam anar de bere- Avaluació

nar. Present → Hui juguem a futbol. Sopem pésols i 1.
peix. Futur → Demà serà dissabte. D’ací uns dies ari-
E
barà Nadal.
S
3. Hivern, estiu, primavera, tardor. Q U I O S C
4. Resposta oberta. U U
E C A I X A
N N
Ampliació 1 A C O C A
1. Carter, cartes, paquets; Carles, bàsquet, quinze; cucu- 2. Resposta oberta. Cal que les oracions tinguen sentit.
rutxo, bresquilla; equip, esquiadors, colors.
3. Ahir estava malalta, hui estic més bé i demà segur
2. Resposta oberta. (Suggeriment.) Hui mengem pa i que ja estaré bé del tot. Adés estava llegint, ara jugue
pernil per a berenar. Ahir vam assajar el festival de a pilota i després berenaré. Abans no hi havia ordina-
Nadal. Demà començarem les vacances. dors, ara en tenim quasi tots.
3. Número, Nom, Cognoms, Data de naixement, Adreça, 4. Pescador, barca; roques, color; Raquel, arquitecte;
Localitat, Codi postal, Telèfon. forquetes, culleres.
4. El carnet és de Ferran Boloix Boscà. Viu a Murla (Ma- 5. Dinem, cuinen, conten, riem, juguem.
rina Alta). El carnet és del club de pilota de Murla.
6. Resposta oberta. Hem de comprovar que els verbs
estiguen en el temps verbal adequat.
Ampliació 2 7. Resposta oberta. Hem de comprovar que les dades
personals estan ben posades i que responen a les pre-
1. Oques, vaca, closques, túnica, harmòniques. guntes adequadament.
2. Resposta oberta. (Suggeriment.) Hem de parar aten-
ció que les oracions estiguen escrites en els temps
verbals correctes.
Unitat 5
Solucionari Si se’n va la llum

1. Amb ce o ci: circ, cistelles, ceba, gracioses. Amb ça, ço 1. Una xica molt bella. Vivia a la Marina. L’aigua era ben
o çu: forçudes, llança, dolços, cançons. dolça.
2. Amb z: colze, donzella, pinzell. Amb s: música, rosa, 2. Els vells de la Marina conten esta llegenda. El Sol i la
preciosa. Lluna parlen amb la xica.
3. Exclamació, pregunta, exclamació, pregunta. 3. L’ordre és 1, 4, 3, 2.
4. Ulls blaus, menudets; cabells rulls, llisos; nas xato, 4. Donzella, jove, xica.
punxegut. 5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Reforç 2
1. Zebra, sabata, colze, cirera. Avaluació
2. Quin fred fa!, Com et diuen?, Quin berenar més bo!, 1.
Has fet els deures? C I R E R A
3. Resposta oberta. Ara, hem d’anar alerta que el recor- I
regut triat arribe a la destinació. R
C E B A
R
Ampliació 1 A
1. Encén; encisam, ceba; braç, forçut; cistella, dolços. F O R Ç U T
2. Trapezista, sabates; dotze, roses; paisatges, pinzell; 2. Pinzell, camisa, zebra.
zona, preciosa. 3. Resposta oberta.
3. Com et diuen? Quin ram més bonic! Quin oratge farà 4. Quin oratge fa?; Com has crescut!; En quin carrer
demà? Per fi farà un bon dia! vius?, Que divertit!
4. Resposta oberta. 5. Amb c: bicicletes, cistelles. Amb ç: llenços, plaça. Amb
s: excursió, roses. Amb z: pinzells, dotze.
7. –Escolta, tu saps què és una ludoteca? –Ui, un gran
1. Adreces, adreçar, adreçador; dolçor, dolcet, endolcir. invent.
2. Amb z: trapezi, dotzena. Amb s: espasa, església, zo- –I què es fa en una ludoteca? –Ui, xica! Es pot ju-
ològic. gar, llegir, fer deures...
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
Unitat 6
Solucionari Internet, telèfons i...
Reforç 1 Ampliació 2
1. Gelat, taronja, gira-sol. 1. El cambrer va posar gel al got del refresc. Em vaig lle-
2. Resposta oberta. var el jersei perquè no feia fred. El pare de Marta és
jardiner.
3.
1 2 2. El fenoll, l’oncle, l’autobús, el carter, el telèfon; la
T M mestra, la plaça, la gata, la barca, la rabosa.
R E 3. Els noms són masculins si podem escriure davant el.
3 A U T O B Ú S I són femenins si podem escriure davant la.
M R 4. Transport: taxi, tramvia, autobús, metro. Aparells: lla-
V O vadora, telèfon, ordinador, eixugador.
I
4 T A X I
Comprensió lectora
1. La protagonista és una garsa. Pescava. Volia pescar
Reforç 2 un peix ben gros.
2. El bec de la garsa era llarg i punxegut. Els peixos na-
1. Girafa, botija, gimnàs, bajoca. daren cap al fons del riu.
2. Amb g: girafa, gimnàs. Amb j: botija, bajoca. 3. 1, 2, 5, 3, 4.
3. El meu germà menja un gelat. Jaume llig abans de 4. Agarra el que et donen i no sigues exigent.
dormir.
8. Resposta oberta. (Suggeriment.) El títol proposat po-
4. Masculina: diumenge, telèfon. Femenina: medalla, lli- dria incloure l’acció de la garsa o alguna frase sobre la
breta. seua actitud.
Ampliació 1 Avaluació
1. Germana, gesmil, plujós, llegiré, passejar. 1. Jaume, dijous, diumenge; menges, taronges; germà,
2. Resposta oberta. gesmil; llegir, llegenda, gegant.
3. Dictat. Al jardí hi ha geranis. A Joan li agrada jugar 2. El carrer, el núvol, el peu, la jaqueta, l’escola, la sabata.
amb els joguets de fusta. El gelater ha venut els gelats 3. tramvia, metro, autobús, taxi.
de nata. Fa gimnàstica i es gita després.
4. Una faula és una història en què intervenen animals i
que sol contindre una ensenyança.
5. Àngela, pujar, roja, Sergi, pujar, juny, gelor.
6. S’escriu j davant de les vocals a, o, u. I s’escriu g da-
vant de les vocals e, i.
7. Gata, Manuela, xiqueta, cosí, mestre, gos.
8. Resposta oberta.
Unitat 7
Solucionari Contes a mà i a màquina
1 i 2. NY: enguany, muntanya, aranyetes, putxinel·lis. 1. Castanya, pallasso, agulla, pinya.
LL: Lluís, papallones, Lluna, titelles. L·L: instal·lador, 2. se-nyo-ra, po-llas-tre, mo-nyo, mar-ga-lló.
libèl·lula, satèl·lit, putxinel·lis.
3. El gos de Ximo és l’amo de la caseta. La motxilla,
3. La nina, el pi, l’home, les flautes, els cavalls. l’estoig i les llibretes són meues. Els alumnes de se-
4. Les bruixes i els monstres només existixen en la fan- gon han guanyat el partit de bàsquet.
tasia. L’informàtic ha arreglat l’ordinador de la meua 4. 1. Encén l’ordinador. 2. Connecta Internet. 3. Obri la
germana. Les cireres, la poma i l’ou són per a fer un pàgina de correu. 4. Escriu el missatge. 5. Envia el
pastís. missatge.

1. Paella, genoll, tonyina, canyar. 1. Resposta oberta. Fa falta llum. El negre. El roig, el
2. Resposta oberta. blau i el groc.
3. Les màquines, l’aigua, el conductor, els llibres. 2. Si mesclem el color blau i el roig obtenim el morat. El
4. Ordinador: màquina per a rebre i guardar informació. color carabassa és una mescla del groc i el roig.
Teclat: conjunt de tecles d’un ordinador. Pantalla: su- 3. Resposta oberta.
perfície on es veu el que hi ha en l’ordinador. Ratolí: 4. 2, 1, 4, 3.
instrument per a moure’s per la pantalla de l’ordinador.
Avaluació 1
Ampliació 1
1. Goril·la, fulles; monyo, ballar; col·legi; calaix, llapis.
1.
2. El porter, la cadira, les cartes, els invents, l’autobús.
G 3. Resposta oberta.
L L O R O 4. Monyo, orella, novel·la, cavall, aranya.
R
5. L’autobús de l’escola fa tres parades. Els arbres de les
C I
muntanyes ens fan ombra. A l’home de la fusteria li
A L·
diuen Ferran.
N O V E L· L A
Y A 6. 2, 3, 5, 4, 1.
A 7. Feliç/content, disgustat/trist, disgustat/trist, feliç/
content.
2. Marc. A Maria. Li recorda que li telefone quan vaja
a veure sos avis. El missatge és del 20 de febrer del
2011.
3. Conte popular breu, sovint transmés oralment, desti-
nat, especialment, a entretindre els xiquets.
Unitat 8
Solucionari El sol torna a casa nostra
Reforç 1 2. La mare de Joan és alta i morena. El cadell és suau i

menut. La mar és gran i profunda.
1. Braç, cable, bruixa, biblioteca.
3. Resposta oberta.
2. Resposta oberta. (Suggeriments.) El conillet té la pell
suau. El cotxe de carreres és un cotxe veloç. La rosa
és una flor molt olorosa. Comprensió lectora
3. Al barri hi ha botigues de tota mena. Hi ha forns, ver-
1. Passa fa molts anys. En un país llunyà. Maria Antònia,
dureries, peixateries, carnisseries, espardenyeries,
Vicenta i Carmeta. Feien d’espardenyeres.
papereries...
2. Sastres, saquers i espardenyers.
4. Resposta oberta.
3. El rei era molt curiós. Les tres germanes havien de
treballar perquè eren pobres. El rei escoltà la conver-
Reforç 2 sa perquè acostà l’orella al pany.
4. Pobre i humil; exquisit i selecte; dolç i ensucrat.
1. Cabra, blat, cambrer, poble.
5. Saquer, forner, sastre, espardenyer, cuiner.
2. Resposta oberta. (Suggeriments.) Un caramel dolç,
un bes dolç; una rambla ampla, una falda ampla; una 6. Jornal: diners que guanya un treballador durant un
dona alta, una muntanya alta; un caragol lent, un tren dia. Vassall: persona que depenia de l’autoritat d’un
lent. senyor o d’un rei. Pany: mecanisme que servix per a
tancar una porta, un calaix... Governant: persona que
3. Ponent, gregal, migjorn, llevant.
governa un territori.
1. blau; bibliotecari, llibres; braç; brusa.
1. Clara demana que la porten al braç. El contacontes
2. Resposta oberta. (Suggeriments.) feroç, graciós, fort. explica la història del llop i les cabretes. Tenim un
3. Resposta oberta. (Suggeriments.) En el conte aparei- bloc per a anotar dades importants.
xia un llop feroç. Al circ vam veure un pallasso graciós. 2. Resposta oberta. (Suggeriments.) El riu és ample i
Un atleta fort va guanyar el campionat. profund. El lleó és carnívor i perillós. Laia és bonica i
simpàtica.
Ampliació 2 3. Hui és l’aniversari de Mercé i sa mare ha preparat en-

trepans, pastissets, rotllets, coca de llanda i un pastís
1. En horitzontal: blau, blat, braç. En vertical: zebra, ble- ben gran.
da. 4. Primer, l’habitació estava ordenada. Després van arri-
Z bar els xiquets i ho van escampar tot per terra. Final-
E ment, el pare els va manar que ho arreplegaren tot.
B L A T 5.
R
C A I C O N O
B R A Ç C A O I C D A
L U I M R E B B
E Z E B R A E L
D N B R U I X A
A B L A U T A N
P E R O N O C
6. Resposta oberta. (Suggeriments.) Vaig traure un llibre

de la biblioteca. Portava un bloc i una brúixola en la
motxilla.
7. Resposta oberta.
8. Migjorn, llevant, gregal, ponent.
Unitat 9
Solucionari Passejada per la muntanya
Reforç 1 3. Caminar, caminada, caminador; camí.

4. El cotó i el lli servixen per a fabricar teles i roba.
1. Arrel, ratolí, arròs, carretera.
2. Au i ocell, ximenera i fumeral, pic i cim, portar i dur.
3. Pastís, pastisser/-a, pastisseria; sabata, sabater/-a, Comprensió lectora
sabateria.
1. La història, la conta Martí. És la tardor. Són beneficio-
4. Resposta oberta. ses perquè ens servixen d’aliment.
2. Helena posa nerviós Martí. Les plantes també servi-
Reforç 2 xen per a fer bonic.
3. Molestar.
1. Carro, riu, serra, torre.
4. Hivernacle, cossiol, llavors, planter.
2. Valent i audaç, roig i vermell, maduixa i fraula, bancal
5. Resposta oberta.
i hort.
3. Fester, festiu, festa; porter, porteria, porta.
4. rosella, romer, margalló, timonet, rabet de gat. Avaluació
1.
Ampliació 1 C
A
1. R A Q U E T A
Z U A G T R R
A R P A A T S A R R O
U A R R A R O
T B I R E D S
E O U A N E A
G S U G O R
R A T O L I 2. Fàcil i senzill, difícil i complicat, cuinar i guisar.
3. Dentista, dentola, dentada. Fruiteria, fruitera, fruita.
2. Dur, roig, fumeral, patata.
4. Resposta oberta.
3. Solt, llibertat, joc.
5. Rosella, Robert, arròs, ràvens, remolatxa; robat, gui-
4. Resposta oberta. tarra, guitarró, bandúrria; Rubén, repartix, carret; ram,
arribar.
Ampliació 2 6. Cuina, alegre/feliç, ocell.
7. Safata, anell, pintor.
1. Riu, corral, Rafel; arròs, Raquel; ratolí, rabosa; roda,
8. Plantes: timonet, rosella, margalló, romaní. Animals:
carro, roda.
abella, fardatxo, sargantana, rabosa.
2. Conversar i xarrar, rival i adversari, alegre i content,
contestar i respondre.
Unitat 10
Solucionari Dormir amb taurons!

1. [ ]: caixa, peix. [t ]: xampinyó, xulla. 1. El protagonista és David. Els fets ocorren en el parc.
2. Amb ig: maig, estoig, goig. Amb tx: catxirulo, far- Decidix emportar-se l’ocell perquè li fa llàstima.
datxo, fletxa. Resposta oberta per a les oracions. 2. A David li agradava observar les formigues. L’ocell en-
3. Augmentatius: casota, llibrot, cullerot. Diminutius: cara no tenia plomes.
gosseta, patinet, tabalet. 3. La iaia va portar David al parc abans de tornar a casa.
Ell va aprofitar per a observar les formigues. Eren uns
insectes extraordinaris, treballadors i organitzats.
Reforç 2 4. Augmentatius: ullots, butxacota; diminutius: pardalet,
1. Panxa; extintor, extrem; xinxeta, enganxada. animalet.
2. Pitxer, sandvitx; maig, solfeig. 5. David troba un pardalet sense plomes. David agafa
l’ocell anant alerta. La iaia avisa David que se’n tornen
3. Ocells: àguila, merla, oronella. Mamífers: cabra, porc,
a casa. David decideix emportar-se l’ocell a casa.
balena.
6. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
1. Motxilla, solfeig; brotxa, roig; despatx, raig.
1.
X 2. Riuet, riuot; pometa, pomota; lluneta, llunota.
L L E I G 3. Resposta oberta. Cal parar atenció a la classificació
M P dels animals.
E A 4. Panxa, reixa, raig, estoig, catxirulo, sandvitx.
N N G R A Z T S E E B
E X A A T D R A S O G
R U A I I R U N T L T
F A R D A T X O Z G E E H D O B A
A T I B I U V I R G
2. Gatet, nineta, cadirota. P A N X A I G E S
M A D A R T I K A
3. 1 La mare va dir a Maria que no podrien celebrar l’ani-
T U A E Z X I N O
versari. 2 Maria es va posar molt trista. 3 En arribar
C A T X I R U L O
a casa, tots l’esperaven amb una festa sorpresa. 4
Aquella nit, Maria se’n va anar a dormir molt contenta. 5. Piscineta, piscinota, animalet, animalot, corralet, cor-
ralot, dinaret, dinarot.
6. Mamífers: gos, balena. Rèptils: dragó, fardatxo. Ocell:
Ampliació 2
pit-roig, teuladí; Peixos: sardina, llobarro.
1. Cotxe, torneig, maig, cucurutxos, fitxa, roig. 7. Resposta oberta.
2. Peuet, peuot; escala, escalota; planta, planteta.
3. Resposta oberta.
Unitat 11
Solucionari Jo seré el grill!
1. Acaben en t: forat, fuet, paret, set. Acaben en d: co- 1. En vertical: gelat, lleopard, dent. En horitzontal: em-
vard, collverd, ràpid, sord. botit, sud.
2. Helicòpter; herba, higiene, història, home. 2. Impacient, descosit, desfet, intolerable, imperfecte.
3. Inconvenient, impossible, desafortunat, intranquil. 3. Hora, horta, hivern.
4. Resposta oberta.
Comprensió lectora
Reforç 2 1. Va passar pels anys de la picor. Parlaven i es compor-
1. Guepard, abellot, càlid, detergent, invent, altitud. taven quasi com les persones. La mare cabra.
2. Home, horta, hivern, huit, ahir, hora. 2. Les set germanes cabres eren molt obedients. La ma-
re cabra els donava bons consells. El llop sabia dis-
3. Esport → esportista, jardí → jardinera, dent → dentis-
fressar-se molt bé.
ta, fruita → fruiter, llaurar → llauradora.
3. 3, 1, 4, 2, 5.
4. Resposta oberta.
4. La mare cabra es preocupava per tot excessivament.
5. Sovint, moltes vegades; ferotge, salvatge; rebost, ce-
Ampliació 1 ller; fondo, profund; obedient, cregut.
1. Ciutat, ràpid; Madrid, vent; fred, forat.
2. Impossible, despreocupat, desplegat, inadequat, im- Avaluació 1
precís.
1. Verdor, gelateria, fortalesa, sordesa, malaltia, rapide-
E L P A I I S V A L E N
sa.
C I A E S N I U N T E R
R I D T O A M R I I R I 2. Huit, helicòpter, elefant.
C P E E R D P O L M E S 3. Insegur, desordenada, impossible.
D E S P R E O C U P A T 4. Resposta oberta.
T A P T E Q S S P R A N 5. Fred, llit; nit, tard; Ricard, sord; Albert, verd.
Y O L L A U S N S E H A
6. Història, hivernacle; helicòpter, hotel.
A I E A N A I E M C A N
A N G T E T B N C I A R 7. Desordenat, improbable, impacient, descansat, im-
A H A I H E L S P S E R mòbil, infeliç.
A N T Ç A M E N E T A R 8. Llibrer/a; pastisser/a, persona que ven pastissos;
fuster/a, persona que treballa la fusta.
3. Cuiner; ballador, ballarina; cantant, cantador; escrip-
tor; sabater; pescador, pescater.
4. Resposta oberta. (Suggeriment.) Caminant per la
muntanya, m’he trobat una aranya.
Unitat 12
Solucionari I conte contat...

1. 3, 1, 3, 2, 3, 2. 1. La història la conta Ferran. Els fets ocorren a l’aero-
2. Co-pa, te-lè-fon, ma-le-ta, suc. port. Li recorda la pel·lícula d’Aladí.
3. Aquell, este, eixe. 2. Ferran i Saïda aniran al poble amb l’àvia. Les persones
que vénen de l’estranger passen pel control de duanes.
3. Perquè tindrà una companya de jocs tot l’estiu. Té por
Reforç 2 d’avorrir-se tot el dia a casa.
1. Taula: 2, sabata: 3, cel: 1, color: 2. 4. Ferran i els seus pares coneixeran Saïda aquesta
vesprada, a l’aeroport. Només l’han vista en foto i fe-
2. Es-ca-la, pal-me-ra, an-te-na.
ia cara d’enfadada, estava molt seriosa i repentinada.
3. Esta, estos, estes; eixa, eixos, eixes; aquella, aquells,
5. Resposta oberta.
aquelles.
4. Resposta oberta.
Avaluació
Ampliació 1 1.
ES CACS
1. Mi-quel to-ca la flau-ta al parc. Ma-ri-a fa tre-balls
FOR QUE TA
amb or-di-na-dor. Jau-me com-pra ca-ra-bas-ses al
NA TA
mer-cat.
2. Resposta oberta. 2. Este, aquell, eixes.
3. Sinònims d’amic: camarada, company. Sinònim d’ene- 3. Resposta oberta.
mic: adversari, contrari. 4. Muralla, pont llevadís, torre, merlet.
4. Els protagonistes de les faules són animals. Les fau- 5. Queixal, teclat, armari, telèfon.
les donen consells sobre la vida.
6. Aquella, esta; Aquell, este; Estes.
7. Resposta oberta.
1. Jardí, llibreta, esquelet.
2. Este llibre és del meu germà. Eixes taronges les ha
collides ma mare. Aquells animals estan molt ben cui-
dats.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
Notes
Notes
Notes
Notes

Micalet02 Diversitat PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Micalet02 Diversitat PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fitxes de reforç, ampliació i avaluació

L’editorial autoritza la reproducció amb finalitats didàctiques d’aquestes Fitxes d’atenció

© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1, 46600 Alzira

1. Escriu els noms.

2. Llig el text i escriu les majúscules que faça falta.

3. Llig i completa les paraules amb s, ss, c o ç.

H$em vist $érvol# 'a la $erra.

4. Llig i escriu segons el moment en què ocorre l’acció.

Estem fent el dinar. →

Este matí ens hem divertit molt. →

Que bé, anirem al teatre! →

5. Escriu el contrari d’estes paraules.

obert → buit → gran →

fàcil → baix → gros →

6. Llig i conta les paraules que té cada oració.

L'a primera 'oració té paraule#, la segona,

He triat: Ara tenim:

2. Troba estes paraules en el diccionari i copia què signifiquen.

3. Llig i pinta l’opció que tinga sentit.

1. Escriu les lletres.

a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme

2. Fixa’t i relaciona segons la e de cada paraula.

terra La de mel càmera

3. Fixa’t i relaciona segons la o de cada paraula.

1. Escriu les lletres que van davant i darrere en l’abecedari.

3. Ordena alfabèticament estes paraules i escriu què signifiquen. Utilitza el diccionari.

L'a meua 'classe $é# lluminosa fosca . É#

1. Fixa’t en l’exemple i fes el mateix amb la resta.

2. Numera les paraules segons l’ordre en què estan en el diccionari.

font alfabet amic espill telèfon

3. Escriu l’abecedari complet.

4. Escriu què fa cada persona.

2. Què significa la paraula estrident? Marca.

3. Llig i marca els enunciats certs.

1. Escriu les lletres que falten en l’alfabet.

2. Ordena alfabèticament les paraules.

1. 2. 3. 4.

3. Llig i marca l’opció correcta.

4. Separa les paraules, escriu-les d’una manera ordenada i forma oracions.

6. Escriu estes professions en ordre alfabètic.

7. Llig i pinta les paraules segons el codi:

8. Llig i tria les paraules correctes per a descriure la teua habitació.

L'a meua habitació $é# 'ampla $estreta i

1. Pinta les paraules ben escrites i copia-les.

3. Llig i marca les oracions amb sentit.

1. Escriu els noms i relaciona.

2. Llig i escriu punt on faça falta.

Laura ha dut un ram de taules.

El xiquet lladra cada nit.

1. Escriu els noms.

2. Afig paraules i escriu oracions amb sentit.

Lluïsa compra pa al...

1. Llig i marca les afirmacions certes.

2. Escriu els noms.

3. Llig i escriu les oracions perquè tinguen sentit.

Carme dorm huit dies.

Les vitamines són bones per al clarinet.

Diari d’Andorra (adaptació)

7 De què s’alimenten els xiquets quan naixen?

7 Quines altres atencions necessita un xiquet de bolquers?

2. Llig i marca els enunciats certs.

3. Què pot menjar una persona quan té huit mesos? Encercla.

5. Llig la carta i marca el plat que més t’agrade de cada.