El jaciment del Molí

d'Espígol (Tornabous-Urgell)

Museu d 'Arqueologia de Catalunya Barcelona

Miquel Cura i Morera va néixer a Manresa el 23 d'agost del 1943 i va morir a Barcelona el 19 de
mary del 2002. Va ser una persona que en la seva vida va tenir dues grans passions, una fou el
món de I'arqueologia i de la historia, i I'altra la política. Aquí tractarem de reflectir la tasca
realitzada com a arqueoleg , que es va centrar entorn de la problematica deis processos de
neolitització/megalitisme i del món preroma iber; últimament la seva deria era I'hel·lenisme on es
va centrar en els darrers anys tot intentant cercar paral·lels.

D'aquestes investigacions i excavacions arqueologiques sorgiren més de 115 publicacions. Cal

destacar, entre altres coses, la creació de la nova i actualment vigent periodització del megalitisme
a Catalunya publicat a "Evolution et typologie des mégalithes de Catalogne" (Vannes 1975), que
fins lIavors no estava clarificada. També la recerca sobre el vas campaniforme a " ~horitzó
campaniforme antic deis PaIsos Catalans", publicat a la revista Fonaments el 1986, i que fou el
seu treball de Diplome d'Études Aprofondies (DEA) presentat a la Universitat de Perpinya el 1985.
Va compaginar els estudis d'investigació entorn de la cultura iberica dins la franja mediterrania
comenyant en un principi per Catalunya i acabant per intentar fer una analisi del com i el perque .
Aixo el va portar, després de Ilargues campanyes al jaciment del Molí d'Espígol de Tornabous, a
fer la seva tesi doctoral la qual és el motiu d'aquesta publicació.

Com a científic cal destacar-ne I'activitat permanent en la participació de congressos i col ·loquis
amb ponencies i comunicacions.

Fou membre de l'lnstitut d'Arqueologia i Prehistoria de la Universitat de Barcelona, conservador

de la Secció d'Arqueologia del Museu de Manresa, membre fundador del Centre d'Estudis
Bagencs, conseller de redacció de la revista Fonaments, investigador col ·laborador de la UMR 27
del CNRS de la Universitat de Rennes, membre del Centre de Recerca d'Estudis Catalans
(CREC) de la Universitat de Perpinya, academic corresponent de la Reial Academia de Belles Arts
de Sant Jordi i de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, així com secretari de l'lnstitut
de Prehistoria, Protohistoria i Arqueologia d'aquesta darrera institució; i finalment arqueoleg del
Servei d'lnvestigacions Arqueologiques de la Diputació de Castelló on va treballar els seus últims
tres anys, amb un bon record deis seus companys i col·legues.

Sempre el recordarem pel seu taranna polemitzador i crític , per la seva gran humanitat i pel seu
profund sentit de viure.
ROSÓ VILARDELL

Jaciment del Molí d'Espígol. (Fotografia del Museu d'Arqueologia de Catalunya)

 Barcelona
Museu d'Arqueologia
de Catalunya

mm Departament
W
Generalitat de Catalunya
de Cultura
i Mitjans de Comunicació
 BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DAD ES CIP

Cura Morera, Miquel, 1943-2002

El Jaciment del Molí d'Espígol (Tornabous-Urgell) : excavacions

arqueologiques 1987-1992. - (Monografies / Museu d 'Arqueologia de
Catalunya-Barcelona ; 7)
Bibliografia
ISBN 84-393-7335-3
l. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona 11. Catalunya. Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació 111. Títol IV. Col·lecció: Monografies
(Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona) ; 7
1. Excavacions arqueologiques - Tornabous 2. Molí d'Espígol (Tornabous :
Jaciment arqueologic) 3. Tornabous - Arqueologia
904(467.1 Ur Tornabous)

COORDINACIÓ EDITORIAL: Teresa Carreras

Jordi Principal

DISSENY GRAFIC: Josep M. Mir

IMPRESSIÓ: Grafiques Alzamora, SA

ISBN: 978-84-393-7335-3
DIPOSIT LEGAL: Gi 558-06
EL JACIMENT DEL MOLí D'ESpíGOL
(TORNABOUS-URGELL).
EXCAVACIONS ARQUEOLOGIQUES 1987-1992

BARCELONA, 2006

Miquel Cura
EL JACIMENT DEL MOLí D'ESpíGOL
(TORNABOUS-URGELL).
EXCAVACIONS ARQUEOLOGIQUES 1987-1992

BARCELONA, 2006

Miquel Cura
 PREFACI

La publieació de la tesl doctoral de Miquel Cura pretén saldar un doble deute: d'una banda, perqué s'ho-
nora la memoria í es reconeix la dedícació i l'esfor9 esmerQats durant anys pel Dr. Cura per tal de tirar enda-
vant i posar en ordre una difícil herencia científica; de I'altra, perqué finalrnent veu la lIum el primer corn-
pendí, estudi científic integral, del jaciment del Molí d'Espígol, un deis monuments ibérics més importants
de Catalunya, i que ha romas en bona part oblidat i poe valorat patrimonialment i cíentífica des d'un punt
de vista institucional. Així dones, amb aquesta obra no solament s'ofereix un tribut a la memoria de
¡'investigador que va invertir bona part de la seva vida científica en el jaciment, sinó que també es vol donar
al Molí d'Espígol un just reeoneixement. Amb tot, cal tenir ben presont a qué res pon aquest treball. Es trac-
ta d'una tesi doctoral, culmin8ció d'anys d'esforQ i reflexió, 011 el Dr. Cura intenta ordenar les dades i la in10r-
¡nació procedents de les antiguos intervencions dutos a terme per Mn. Llorons i el prof. Maluquer de Motes
durant gairebé quinze anys, Ilomogene'itzar-Ies ¡ter-les correspondre amb els resultats deis seus propis tre-
balls desenvolupats al jaciment des del final deis anys vuitanta, Peró a més, aquest treball esdevé tata una
declaració de principis científics 011 no solament es plasmen els anys de recerques de Miquel Cura, sinó
també la seva ínterpretació sobre el jaciment o la significació que atorgava a les restes i a la seva evolució
7
dins un context historie ampli i cornplex, que moltes vegades transcendeix el mare estricto de 1'8nalisi de
les restes arqueológiques del Molí d'Espígol i del seu entorn més immediat.
D'altra banda, la concepció formal de I'obra com a tesi doctoral, com a treball de recerca destinat a I'ava-
luació cientificoacademica amb uns protocols pautats, fa que precisament hagi de ser entesa com a tal i no
com un veritable estudi pensat en funció d'una monografia o publicació. Aquest pas, la "transformació¡' del
trobal! de recerca en obra publicable, comporta la modificació i adequació do part deis continguts a partir
de la corrocció d'orrados, do la incorporació de suggeriments i noves aportacions ciontífíques fetes durant
el procés d'avaluació académica o ja postel'iorrnent i, en darrel' termo, de I'alleugeriment d'algunes parts
quo, si bé en el compendi original eren del tot necessaries de resultes del seu format corn a tesi, en una
publicació de difusió científica resultaríen feixugues i poc recomanables. I és precisament aquest treball de
lJ
"transíormació el que el Dr. Cura no va poder dur a terme. Per tant, ens trobem amb el repte d'afrontar ara
la publicació d'una obra amb aquestes peculiaritats, escrita ¡pensada deu anys enrere, amb tol el que aixó
implica. Al Ilarg d'aquest temps, la recerca arqueológica, els estudis sobre el món ibéric i sobre ceramolo-
gia han avan<;at de manera important: s'han publicat nous treballs, s'han celebrat reunions científiques on
s'han plantejat noves línies de treball, i I'aplicació de técniques analítiques als estudis arqueológics s'ha
generalitzat. Peró, a més, s'han produit noves descobertes en 01 mateix conjunt del Molí d'Espígol, desco-
bertes prou rernareables que sens dubte no Ilaurien deixat indiferent el Dr. Cura. Aquesta 1asea d'aetualit-
zació¡ que pertany ostríetarnent a I'arnbit personal de I'autor, no s'ha pogut aeomplir, i, consegüentment,
els eontinguts que es reprodueixen a la pUblicaeió reflecteixen la realitat del moment d'elaboració del tre-
ball de recerca,
El eriteri que ha regit, dones, el procés d'edició ha estat la reproducció, de la manera rnés fidel possiblo,
del text eserit pel De. Cura, tot eonservant-ne I'estructura de tosi doctoral, peró alleugerinHa d'aquolls con-
tinguts cOllsiderats més feixues i la no-ineorporaeió deis quals no afectés el sígnifieat i el desenvolupament
de I'obra, amb la finalitat últíma de donar un sentit rnés dinamic al conjunt. Així dones, els plantejaments
teórics i metodológics que segueix I'obra, els estudis i els seus resultats i també tata la part intorpretativa
no Ilan patit modificacions: són aquolls que el Dr. Cura va exprossar sense reserves el 1996. Altrament, la
part grafiea ha estat en bona part actualitzada per tal d'adequar-Ia al suport informatic, fonamentalrnent la
representació de les lamines del material arqueológie. En canvi, algunes figures internes que presentaven
 problemes de coherencia en relació amb el text s'ha avaluat més prudent no incloure-Ies, davant la impos-
sibilitat de consultar-ne o discernir-ne el sentit contextual en ¡'obra.
En conclusió, I'opció no ha estat en cap moment la realització de la tasca de "transformació" de la tesi doc-
toral en publicació, sinó la reproducció de la tesi doctoral adequant-Ia als esquemes que imposa una publi-
cació de difusió científica de qualitat. Per altra part, la publicació de la tesi del Dr. Cura representa també
el tancament d'un cicle d'activitats i recerques que es remunta a les primeres intervencions arqueol6giques
al jaciment, les quals segueixen una línia de continu'itat que s'inicia amb les excavacions primerenques de
Mn. Llorens, continuá amb la gran impulsió del període en que el prof. Maluquer de Motes va estar al cap-
davant del jaciment, i va desembocar en els treballs que el Dr. Cura va dur-hi a terme del 1987 al 1994 de
manera practicament ininterrompuda. La concJusió d'aquest cicle marca també ¡'inici d'una nova etapa en
la recerca científica al Molí d'Espígol des d'uns plantejaments actuals i d'acord amb la línia d'actuació i
potenciació del jaciment per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Finalment, no voldria cloure
aquesta breu introducció sense fer esment del significat especial que per a mi ha representat la coordina-
ció d'aquesta obra, perraó de I'amistat que m'unia a en Miquel Cura: el darrer acte d'homenatge a I'amic
i el plaer de veure com, després de tots aquests anys, el seu lIegat veu la lIum.

8
 PRESENTACIÓ

Es una profunda satisfacción poder presentar este volumen, El jaciment de Molí d'Espígo/ (Tornabous-
Urge/l). Excavacions arqueo/ógiques 1987-1992, que se publica como obra póstuma del arqueólogo y llo-
rado amigo Miquel Cura i Morera.
El yacimiento de Tornabous, como se conoce entre los arqueólogos, es en la actualidad el yacimiento ibé-
rico más representativo de los Llanos de Urgel, una comarca de tanta personalidad de la Cataluña interior
perteneciente al territorio ilergete, pero, me atrevo a decir, también puede considerarse como uno de los
más representativos de toda la Cultura Ibérica y, en especial, en la de sus áreas más septentrionales situa-
das al Norte del Ebro que ofrecen su propia personalidad al reflejar la tradición céltica de su substrato de
los Campos de Urnas.
Descubierto a mediados del pasado siglo XX, corresponde el honor de su valoración inicial a Mn. Antoni
Llorens, entonces Director del Museo Diocesano de Solsona, quien inició las excavaciones a partir de 1970.
En ellas, en el lejano año de 1971, ya participó Miquel Cura, quien después proseguiría los trabajos con
Joan Maluquer de Motes, que se hizo cargo del yacimiento de 1974 a 1984, hasta que, finalmente, fue el
propio Miquel Cura el que, desde 1987 a 1992 se hizo cargo de la dirección y del estudio del yacimiento. 9
Pero, además, este poblado pronto atrajo a los mejores investigadores catalanes del mundo ibérico, pues
por él han pasado y de él se han ocupado, además de Joan Maluquer de Motes, cuya figura siempre se
pOdrá asociar a Tornabous, otros estudiosos entre los que quisiera incluirme yo mismo con toda modestia,
junto a Miquel Tarradell, Mercó Roca, Joan Sanmartí o Jordi Principal.
Ha sido, sin embargo, Miquel Cura quien supo asociar su personalidad como investigador y buena parte de
su compleja vida, no exenta de sobresaltos, a la labor de desenterrar y dar a conocer este importante yaci-
miento. El Molí d'Espigol queda como memoria del afecto que todo arqueólogo acaba tomando al yaci-
miento objeto de sus desvelos y al que tantas veces se le dedica mucho más tiempo del que pudiera pare-
cer, no sólo por los días pasados en su excavación, que suelen ser casi siempre de recuerdos placenteros
a pesar de la dureza de vída que la Arqueología exige en ocasiones, sino por la necesidades de su estudio
posterior y, algo que no se suele tener en cuenta, y es que, aún cuando se estén haciendo otras cosas, los
problemas científicos y de todo tipo que exige la dedicación a un yacimiento de tanto interés como el de
Tornabous siguen dando vueltas por la cabeza de su excavador. Por este motivo tan real, en todo arqueó-
logo que verdaderamente sienta la Arqueología como vocación, la memoria de Miquel Cura ha quedado vin-
culada, diríamos que casi atrapada, en su yacimiento favorito, al que dedicó tantos desvelos y tantas horas
de su vida, de forma que podría pensarse que en é! sigue su presencia como la de un héroe clásico en torno
a su heroon.
Tras cerca de 20 años de excavaciones, como participante, como ayudante y como director, el Molí
d'Espigol de Tornabous constituyó también su Tesis Doctoral, en cuya lectura tuve la satisfacción de parti-
cipar. Esta circunstancia me permitió ya entonces comprender el interés de la obra que aquí se presenta,
que le animé sin vacilación a publicar para darla a conocer como merecía. Como tantas veces ocurre en la
vida, los planes se posponen, el tíempo pasa y la trágica muerte de Miquel Cura nos sorprendió sin que
hubiera podído alcanzar este objetivo. Pero la antorcha ha sido cogída por su buen amigo Jordi Principal,
cuyo loable esfuerzo se ha enfrentado con gran acierto a los años pasados y a la necesaria transformación
de un manuscrito de tesis doctoral en una monografía científica, cuyos lenguajes y fórmulas de presenta-
ción son muchas veces bastante más dispares de lo que sería de desear. Pero el interés del monumento,
su asociación a tantas figuras de la Arqueología Ibérica y la memoria de un amigo han hecho que hoy ten-
 gamos la satisfacción de tener entre las manos esta importante monografía sobre el poblado del Molí
d'Espígol de Tornabous.
El interés del yacimiento se pOdría sintetizar en que, tras haber iniciado su vida hacia el siglo VI a.C. siguien-
do tradiciones de los Campos de Urnas, refleja en la Plana de Urgel el largo proceso de medio milenio de
lo que entendemos como "iberizacíón". Por eilo, el poblado del Molí d'Espígol será siempre un documento
esencial para comprender los procesos de cambio cultural y de avance hacia la vida urbana ocurridos
durante el I milenio a.C. en la Península Ibérica, que, en un marco más amplio, debe englobarse en los inte-
resantísimos procesos históricos de las colonizaciones mediterráneas y del consiguiente proceso de acul~
turación y, en consecuencia, también de cambio socio-cultural y de etnogénesis.
La obra está estructurada con todo acierto y desde su publicación ya puede considerarse "clásica" en el
sentido mítico de esta palabra, aunque los descubrimientos y estudios hayan proseguido, pues, como toda
obra fundamental, no constituye un punto final, sino una amplia puerta que anima a seguir trabajando y
superar lo ya descubierto. La monografía esta concebida como una memoria de excavación con el corres-
pondiente estudio. Tras una interesante introducción, se exponen de forma breve pero muy clara la historia
del yacimiento y su ambiente geográfico, una de las claves de su importancia. A continuación se describen
los trabajos de las excavaciones de 1987 a 1992, con las estructuras aparecidas, tanto de vivienda como
de fortificación. Otros dos capítulos se dedican, respectivamente, a los hallazgos arquitectónicos, cuya sin-
gular importancia ya hemos resaltado, y a los objetos aparecidos en las excavaciones, expuestos siguien-
do el orden lógico habitual en este tipo de estudios. Por último, se aborda el tema de las referencias histó-
ricas prerromanas y se finaliza con la presentación de las nuevas hipótesis de trabajo que plantea este
valioso estudio, cuyos puntos esenciales expone el autor en unas conclusiones finales.
Aunque, como siempre ocurre, querríamos saber más y que M. Cura hubiera excavado y estudiado más el
yacimiento, como era su deseo, la obra en su conjunto impresiona por su interés, desde la planimetría, una
de las más completas y racionales del mundo ibérico, con su característica tradición de casas de mediani-
les comunes organizadas en calles que, en este caso, prácticamente parecen concéntricas, un tema mere-
cedor de que en su dia se analice en profundidad, hasta los ricos materiales que han permitido fechar la
10 vida y etapas del poblado y conocer sus actividades, muy bien ilustradas en 190 láminas al final de la obra,
que dan idea del esfuerzo puesto en su documentación. Basta este dato para comprender el porqué esta
publicación perdurará siempre como documento imprescindible de un yacimiento esencial, pues, frente a
modas actuales de "publicación efímera", la Arqueología es, probablemente, la única ciencia que destruye
los datos con los que se construye y que no puede repetir en un laboratorio los análisis que necesita para
su avance, ya que un yacimiento, cuando se excava para su estudio, ya nunca más vuelve a su estado ori-
ginario, por lo que, si no se publican bien los datos, toda interpretación que se haga carece de la base cien-
tífica necesaria para su debida sustentación. Basta esta reflexión, no por sabida hoy menos oportuna, para
agradecer el esfuerzo puesto en esta monografia por su autor, Miquel Cura, y por Jordi Principal, quien ha
demostrado su afecto de amigo y sus conocimientos para prepararla para imprenta y al ocuparse de su edi-
ción, un verdadero ejemplo de amistad y de servicio a la Arqueología.
No queremos terminar esta Presentación sin encarecer al lector el gran interés de esta obra que hemos
intentado poner en relieve. Ya no es ocasión de felicitar a su autor, Miquel Cura, por su esfuerzo en ofre-
cernos una síntesis tan valiosa, pero sí lo es de recordar con todo afecto su grata amistad y su memoria
para siempre vinculada al Molí d'Espígol de Tornabous. También es de justicia expresar el agradecimiento
a cuantos han intervenido para que esta importante obra sea realidad, desde las instituciones que la han
patrocinado hasta a la persona de Jordi Principal, cuya amistad común con Miquel Cura tanto nos honra y
cuyo esfuerzo merece el mayor reconocimiento. Gracias a todos, pues el esfuerzo realizado ha permitido
que podamos disponer ya de una visión estructurada del singular yacimiento del Molí d'Espigol en
Tornabous. No dudamos que es la mejor contribución a la memoria de Su autor y al mayor prestigio de la
Arqueología Catalana y Española.

MARTíN ALMAGRO-GaRBEA
Académico Anticuario de la Real Academia de la Historia
 AGRAi"MENTS

En donar per finalitzat aquest treball, un s'adona del temps transcorregut des que comengá a plantejar-Io
fins a posar-hi el punt final, i de les incidencies que s'hi han anat succeint, i en guarda agradables records
i també altres de penosos, Els darrers en general s'obliden un cop enllestit el treball, peró aquest no pot
ser el nostre cas, així que trencaré el formulisme habitual de I'ordre deis agra'iments per dedicar un record
a tots aquells que no I'han vist finalitzat.
En primer lIoc, he d'esmentar el meu mestre, el professor Joan Maluquer de Motes, amb el qual, amb el
transcurs deis anys, la relació alumne-professor esdevingué una bona amistat, plena de confianga, Durant
alguns anys aquesta relació es va veure interrompuda en el tracte personal directe, peró lIuny d'afeblir-Ia,
aquelles circumstáncies la van consolidar, Avui ja no pot veure finalitzat aquest treball que, en el seu origen,
era simplement una col,laboració per ordenar les seves campanyes d'excavacions al Molí d'Espígol, i que
posteriorment esdevingué un veritable treball de recerca en dipositar el professor en mi la confianga per tal
de donar continu'itat als treballs en el jaciment. Per tot aixó, i amb la recanga de no haver pogut donar-Ii
aquesta satisfacció, per un cúmul de circumstancies adverses, el seu record i el meu reconeixement als
seus merits han d'encapgalar aquest apartat d'agra'iments,
11
He de seguir amb el professor Miquel Tarradell, que amb la seva extraordinária amabilitat m'orientá vers el
tema d'aquesta tesi i durant molts anys insistí en la necessitat de completar I'obra del prof, Maluquer de
Motes, Malauradament ell també ha quedat privat de veure finalitzat aquest treball i, de nou amb la recan-
<;;:a de no haver pogut oferir-Ii aquesta satisfacció, les seves meritories reprimendes mereixen el meu record
més sincero
D'altra banda, també he de tenir un record per a Mn, Antoni Llorens, per I'amistat que em va lIigar a ell a
partir d'aquella ja lIunyana campanya del 1971 al Molí d'Espígol, la qual, de fet, va ser I'inici de la meva
estreta relació amb el Museu Diocesá de Solsona, des d'on básicament s'ha projectat la major part de la
nostra tasca investigadora.
He d'agrair a la prof, Merce Roca la confianga que ha tingut en la culminacíó d'aquest treball; finalment el pes de
la responsabilitat de la direcció de la tesi ha recaigut damunt d'ella, Grácies per la seva confianga i amistat.
De fet, darrere tot aquest treball s'amaguen un seguit de persones que, de vegades sense saber-ho, hi han
col,laborat d'una manera decisiva i als quals he de donar també les grácíes:
En primer lIoc, a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i molt concreta-
ment al Dr, Eduard Carbonell, per I'ajuda que sota el seu govern va dispensar al Molí d'Espígol. Als caps
del Servei d'Arqueologia, senyors Jordi Peiret i Ramon Ten, que al lIarg deis anys han tingut la responsabi-
litat administrativa del jaciment i han hagut d'aguantar les meves peticions i reclamacions,
A la Sra, Maite Mascort, per la paciencia i diligencia que ha demostrat a I'hora de resoldre'ns les qüestions
administratives; al Sr, Josep Gallart, deis Serveis Territorials de Lleida, pel seu suport, i al Sr, Lluís San s pels
treballs topográfics,
A Mn, Joaquim Calderer, per I'ajuda prestada i la comprensió que ens ha atorgat des del Museu Diocesá i
Comarcal de Solsona (MDCS), que ell dirigeix, i al Sr, Jaume Sernades, conservador del Museu, En el
mateix sentit, faig extensius els agraYments als senyors Jaume Espinagosa ¡Oriol Saura, del Museu
Comarcal de l'Urgell, Tárrega (MCUT),
Al prof. Joan Sanmarti, en el qual he trobat sempre el suport científic, que m'ha aconsellat i ajudat a supe-
rar les dificultats que a poc a poc anaven sorgint, ¡que m'honora 8mb la seva amistat.
Igualment a I'amic Dr, Jordi Principal, en el qual he trobat una "mil dreta" i que ha tingut la paciencia
d'aguantar-me lIargues dissertacions sobre la problemática de Tornabous,
 No puc acabar sen se donar les grácies a les doctores Maria José Conde, Núria Tarradell i Carme Belarte
pels seus con se lis i orientacions en lIurs respectives especialitats, així com al Sr. David Asensio, També als
col·laboradors desinteressats que han participat en les excavacions arqueológiques: Rafael Gomá, Jordi
Guárdia, David Rigau, Ángels i Jaume Pujades.
I sobretot als meus ami es de Tornabous, senyors Florenci Ferrer, Francisco Ferré, Amadeu Ros, Joan Villanueva
i el doctor Francisco Ribó, que m'han fet agradables les lIargues estades en els curts dies d'hivern.
Finalment, vull recordar la meya familia, la mare i els meus fills Alexandra i Guillem, que sempre m'han donat
suport i moltes vegades han hagut de suportar el meu allunyament.
El meu agra"(ment darrer ha de ser per a la meya companya, Rosó Vilardell, a la qual dec en bona part la
forga que m'ha esperonat per a la consecució definitiva del present trebal!.
Espero no oblidar-me de ningú, i si aixi fas de mano disculpes humilment. A tots, moltes grácies.

12
 INTRODUCCIÓ. INTENCIÓ, DIFICULTATS
I OBJECTIUS*

INTENCIÓ crit, peró, hi ha fortes contradiccions respecte del

El present treball vol presentar I'estat de la recerca
al jaciment preromá del Molí d'Espígol a Tornabous,
un deis jaciments menys coneguts per raó de la
seva escassa divulgació bibliográfica, malgrat que
ha estat objecte de diverses campanyes d'excava-
cions arqueol6giques: les primeres van tenir 1I0c
durant els anys 1970 a 1972 i foren dirigides per
Mn. Antoni Llorens, aleshores director del Museu
Diocesá de Solsona; van ser prosseguides al lIarg
de deu anys per part del prof. Joan Maluquer de
Motes, del 1975 al 1984, i finalment a partir del
1987 per part nostra. Tot un conjunt de circumstán-
eles no només van impedir que els nostres prede-
cessor8 arribessin a publicar les seves corres po-
nents memories d'excavació sobre els seu s trebalJs,
sinó que també van provocar que ara ens trobem
davant greus mancances d'altres tipus, com la
inexistencia de diaris d'excavació de la major part
de les campanyes. Per ser més exactes, hauríem
d'aclarir que de Mn. Llorens disposem d'una
memoria manuscrita, si bé fou inspirada ¡redactada
seguint el model de les memories d'excavacions
que es realitzaven els anys vint.' En aquest manus-
diari d'excavacions que ell mateix portava. Amb tot,
almenys hi trobem algunes informacions valides i
orientatives. Aquest no és el cas del prol. Maluquer
de Motes, ja que, dotat d'una memória prodigiosa,
retenia tata la informació en la seva ment.
Malauradament aquesta informació s'ha perdut,
malgrat que era intenció seva la publicació d'una
extensa monografia sobre el jaciment, que s'hauria
anat redactant amb la nostra col·laboració a mesu-
ra que s'efectuessin les tasques de neteja i consoli-
dació deis diferents sectors del jaciment.
13
DIFICULTATS
Ja es pot intuir, dones, que les dificultats que plan-
tejava, a priori, un treball de recopilació i posada
en ordre de la informació sobre el Molí d'Espigol
eren múltiples. En primer lIoc, ens trobávem
davant la dificultat d'interpretar unes restes sense
un context estratigrafic conegut, on I'única infor-
mació es basa en les dades estratigráfiques obtin-
gudes per nosaltres, ultra I'estudi acurat deis dife-
rents paraments per tal de poder interpretar

* Des del punt de vista formal, el treball conserva I'estructura de la tesi presentada el 1996, que es composava de dos volums: el primer
(capítols 1-4 de la monografia) es dedicava a I'exposició de les campanyes d'excavació i a I'analisi de les estructures arquitectoniques;
mentre que el segon (capítols 5-8 de la monografia), abordava I'estudi deis materials i la interpretació del senlil i la significació del jaci-
ment, així com del seu conlext historic. Aquesta estructura també queda reflectida en la represenlació gratica: les lamines 1-83 corres-
ponen a les del volum I en qué I'autor presentava una selecció del material arqueologíc procedent de les seves excavacions, organitzat
per contextos, pero excloent-hi els mataríais d'importació (ceramiques fines, amfores i comunes) que s'incorporaven, pero, al volum 11. Les
lamines 84-190 corresponen al volum 11, en qué s'hi Irobava representada una selecció deis materials d'importació (vaixella fina, amforas
i caramica comuna) procedenls tant de les intervencions arqueologiques realitzades pel propi autor com de les antigues excavacions de
Mn. Llores i el prol. Maluquer de Motes amb el complement d'alguna col·lecció particular, material aquest darrer (antigues inlervencions,
coHeccions) majoritariament mancat de context; així mateix, en el segon volum s'hi trobaven representats exemplars escollits de cerami-
ca ibérica pintada, ceramica ibérica, ceramic grisa, roig ilerget o ceramica ama, agrupats per produccions, procedents de les antigues
excavacions, i que foren utilitzats per ¡'autor a I'hora d'elaborar I'estudi conjunt deis materials.
Per tal de fer més enlenedora per al lector aquesta estructura utilitzada per en Miquel Cura i que s'ha conservat en la monografia, s'lla
optat per incorporar peus de lamina particularitzats en cadascuna de les 190 lamines, en els quals es pot trabar la informació correspo·
nent a la producció, la classe i I'origen contextual del material.

1." Concretament s'inspira en aquelles memories de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades redactades per Mn. Joan Serra i
Vilaró.
 I'evolució de les estructures arqueológiques.
Maluquer de Gracia Cura
Seguint les informacions obtingudes a partir de les Motes (1986) (1991)
intervencions anteriors, donavem per segura la (1986)
referéncia transmesa pel prof. Maluquer de Motes
·50 I
segons la qual el carrer 3, completament excavat
fins a un nivell enllosat, equivalia a la fase
Tornabous 111 i corresponia al segle IV a.n.e. -100
Aquesta informació ens marcava un horitzó estra-
tigráfic, i per tant havia de resultar menys dificultós
arribar a identificar les dues fases precedents. De -150
fet, ja després de la nostra campanya del 1987 i 3B
sobretot de la del 1988, ens adonárem que I'es·
-200
tructura evolutiva de les restes visibles no era tan I 3A Ila
simple i, consegüentment, ens varem veure obli- 2C
gats a dividir la fase Tornabous III en dues subfa· 11 IIb
-250
ses: Illb i lila; aquesta darrera equivalia, juntament 2B
amb una altra subfase anomenada Ilb, a la fase
2A
Tornabous II del pro!. Maluquer de Motes, mentre -300 1B
que la seva fase Tornabous I equivalia a la nostra 111
1A lila
Tornabous Ila, ja que amb posterioritat trobárem
-350 IIlb
uns indicis més moderns que equivalen a una nova
fase Tornabous l. A més, també disposávem de les
divisions teóriques propugnades pel Dr. Francesc -400
Gracia a partir de I'estudi d'algunes cerámiques IV IV
importades (Gracia 1986).
Figura 1. Taula comparativa de les perioditzacions/fases
Peró en el transcurs de la campanya del 1991 ens del poblat.
varem adonar que !'horitzó que consideravem
14 segur, és a dir, I'enllosat del carrer 3, resultava
incorrecte amb relació al sector de davant l'Edifici directament des de I'excavació, i on amb el transo
Singular A. En aquest indret els nivells 3 i 2, de curs del temps se n'han esborrat les referéncies, o
resultes de les diferents inclinacions deis paviments les bosses s'han esberlat o han estat rosegades pels
del carrer, es presentaven practicament tangencials, ratolins. També cal coneixer el metode d'excava-
per la qual cosa el prof. Maluquer de Motes, en con· cions emprat pel prof. Maluquer de Motes, a partir
solidar un paviment enllosat horitzontal, havia unifi- de sondeigs en forma de grans quadres amb testi·
cat un tram del nivell 3 i un tram del nivell 2. Aquesta monis d'un metre entre ells (3 x 3, 3 x 5 o 5 x 5 m)
apreciació tardana ens féu trontal/ar la interpretació que eren anomenats 01, 02, 03 .. en cada cam·
de bona part del jaciment (fig. 1), molt en concret en panya; posteriorment s'abandona aquesta referen-
referéncia amb l'Edifici Singular A. que, amb la seva cia i es numeraren els quadres: 35, 36, 37, etc.
porta flanquejada per basaments de columna, era Aquesta numeració s'aplicá des del nivell superficial
una de les imatges més representatives del jaci· i més o menys es mantingué per anomenar I'estan-
men!. Aixó explica que en alguns lots de materials ya que apareixia majoritáriament a I'interior del qua-
les sigles marcad es no es corresponguin amb el dre. D'aquí I'existéncia de nombroses bosses amb
posterior nivell interpretat. referéncies ambigües. Per exemple: "H. o O. 37,
Evidentment som plenament conscients que el nivell 6, junt amb I'altre costat de la paret nord", que
métode emprat per documentar els materials no ha en principi cal interpretar com a materials proce-
estat el correcte. Hauríem hagut de fer I'esfory dents d'un indret entre la paret nord de I'estanya 37
d'emprar el sistema de les unitats estratigráfiques de i el final del sondeig, és a dir, en realitat, pertanyents
Harris, peró aquestes resultaven difícils d'aplicar, a I'estanya 36 o 38. La referéncia a un nivell 6 és
sobretot quan en un jaciment com el Molí d'Espígol impossible, car I'estanya té tan sois una poténcia de
ja es disposava de gran quantitat d'estructures par· 50 cm i prácticament I'excavació s'ha aturat en el
cialment o totalment excavades. Una segona dificul· paviment corresponent a una primera fase conserva-
tat ha estat haver de treballar amb material s mano da; aleshores aquest famós nivell 6 significa mate·
cats de referencies. Aquest panorama és molt més rials recollits en la sisena passada del pie. Altres
descoratjador: un es troba davant els material s vegades trobem anotacions com "entre cota 0,45 a
encara sense netejar, posats en bosses de plastic 0,60", peró desconeixem quin era aleshores el punt

de referencia. Per tant, s'havia d'afrontar una tasca
minuciosa de comprovació de les anotacions de
cada bossa, no en ellaboratori, sinó sobre el terreny,
a fi de comprovar si les dades corresponien a la rea-
IItat; en nombrosos casos els resultats han estat
negatius, segurament per raó deis canvis de la
numeració en cada campan ya, on una referencia del
moment de I'excavació podía ser substitu'lda poste-
riorment per la numeració general del planol.
Pero, a més, hi ha un altre problema, i és que a les
bosses de material solament hi resten els fragments
de ceramiques comunes de tipus iberic, trossos
d'amfora i ceramiques a ma. Les ceramiques fines
importad es susceptibles de datar el conjunt eren
retirades directament per dur-ne a terme I'estudi, i
pocs fragments d'aquestes presenten anotació de
procedencia. La mateixa sort sofriren altres ele-
ments, com les peces de bronze, monedes o cera-
miques grises estampillad es i de vernís roig.
En resum, després de netejar els materials de les
campanyes del 1975, 1979 i 1984, arribarem a la
conclusió que els resultats no justificaven la dedica-
ció del temps emprat. Per aquest motiu, solament
hem treballat a partir deis materials apareguts en les
nostres excavacions, les peces restaurades del
MCDS de les campanyes de Mn. Llorens -de les
quals, com a mínim, tenim la referéncia de troballa-
i les peces conservades actualment al MCUT, provi-
nents de la campan ya del 1975 del prol. Maluquer
de Motes i que corresponen a les estances de
l'Edifici Singular C.
A aquestes dues hi afegiríem una tercera dificultat
que podríem ano menar de "moral de camp", com a
reflex del treball en solltari i amb escassos mitjans. Al
lIarg de les nostres cinc campanyes hem hagut de
treballar sois, excepte la col'laboració de dues per-
sones per netejar els materials de les campanyes del
1975 i 1984 i I'ajuda de voluntaris en la curta cam-
panya del 1992. El treball en solltari implica, pero,
que practicament cada fragment de ceramica ha
passat dues o tres vegades per les nostres mans:
per al seu rentatge i siglatge i, si s'ha escaigut, per
al seu dibuix. Aixó ens ha proporcionat una conei-
xenya exhaustiva deis materials del MolI d'Espígol
que no hauria estat possible si haguéssim disposat
d'altres mitjans i col·laboradors, atés que s'hauria
produ'it un obligat repartiment de la feina. Quant a la
penúría de mitjans, tenint en compte que es tracta
d'un jaciment traspassat en gestió a la Generalltat
de Catalunya, creiem que no val la pena d'insistir-hi,
car ja és prou coneguda en els cercles de I'arqueo-
logia catalana actual: sense aigua corrent, sense
lIum, sense taula ni cadira, sense eaixes per emma-
gatzemar el material, sen se bosses de plástic ...
Maneanees que s'han suplert amb una manega i un
INTI~ODUCCI6. INTENCI6. DIFICULTATS IOBJECTIUS
MONOGRAFIES 7. MAC·BARCELONA. 2006
parell de galledes de plastíc, o portant personalment
la mínima infraestructura, com ara una taula i una
cadira, o pidolant caixes de fusta als pagesos, o, a
I'hivern, quan es feia fosc, a mitja tarda, emportant-
nos els materials per siglar al bar de Tornabous.
Finalment, cal remarcar les dificultats derivad es deis
condicionants del bagatge intel'lectual, és a dir, la
mateixa historiografia de I'arqueologia catalana. En
aquest sentit assenyalaríem I'existéncia de quatre
grans etapes en la investigació del món preroma a
Catalunya:
a) La primera va del 1907 al 1940 i está representa-
da per la síntesi establerta pel prol. Pere Bosch
Gimpera, sota dos importants condicionants: en pri-
mer 1I0c, I'inici d'una coneixen<;a arqueológica cien-
tífica sobre aquest món, i en segon lIoc, el pes
intel·lectual que representaven les excavacions
d'Empúries. El seu resultat s'emmarca, doncs, dins
una visió étnica i filohel·lénica, és a dir, dins el
corrent intel·lectual dominant aleshores a Catalunya,
representat pel moviment del noucentisme, que
entre altres components es caracteritzava per I'ano-
menat classicisme nacional, concepció ideológica
expressada així per Jaume Boflll: "[ ... ] si en tota
organització políticosocial cal que es reflecteixi I'es-
perit de la raya i de la terra, I'organització pollticoso-
cial catalana cal que sigui eminentment classica,
15
mediterrania [ .. .j". La reestructuració nacionalista del
noucentisme necessitava per tant una base histórica
on fonamentar el "nou catalanisme", d'aquí que una
de les seves tasques prioritaries fos la recerca de les
arrels nacionals des del passat més remot de la
nació fins al món classic mediterrani i, amb aquest,
I'heréncia del món grec en exclusiva (Empúries) com
a tret diferenciador respecte als altres pobles de
l'Estat. Dues obres van esdevenir cabdals en aquest
sentit: Etnologia de la Península Ibérica (Bosch
Gimpera 1932), en el vessant científic, i Historia
Nacional de Catalunya (Rovira i Virgill 1922-27), que
cobrí el vessant de divulgació popular.
b) La segona etapa comprén del 1940 al 1970 i está
representada per una continu'itat deis postulats
anteriors com a mostra de fídelltat al prol. Bosch
Gimpera, aleshores exlliat a Méxic (Escala de
Barcelona), a manera de resistencia als condicio-
nants polítics i ideologics dominants. L'inici de les
excavacions d'Ullastret durant aquesta etapa s'ava-
luá sota la visió de la importáncia de I'impacte cul-
tural grec sobre el món indígena. L:obra Les arrels
de Catalunya (Tarradell 1962 [1991]) és I'exponent
director d'aquesta época. Pero, d'altra banda, I'ar-
queologia espanyola iniciá clarament un procés
d'assimllació del lIegat grec amb afany unificador
per tal d'esborrar i dissipar diferéncies. Obres com
Hispania Greca (García Bellido 1948) i sobretot els
 primers volums d' Historia de España (Menéndez
Pidal 1954-60) en són bons exemples.
e) De la tercera etapa, que abraya la década deis
anys setanta, destaquen les excavacions de l'lnstitut
Alemany en els jaciments de la costa andalusa, on
va anar agafant cos la importáncia del lIegat del món
fenici, i la seva repercussió en !'arqueología catalana
amb la publicació de I'article "Los fenicios en
Cataluña" (Maluquer de Motes 1969). A partir d'ales-
hores s'inicia una cursa per tal de pujar les cronolo~
gies: els nous jaciments preromans que s'excavaven
teníen més o menys importancia en funció de la seva
antiguitat, i es recercava dins el període del bronze
final, estructurat aleshores des del migdia de Franya
(Guilaine 1972), per buscar fins al més petit element
susceptible de veure-hi I'origen d'un feble estímul
colonitzador mediterrani. Conceptes i perioditza-
cions sota les denominacions de preiberic i iberic
antlc van fer la seva aparició, peró si bé per una
banda es continuava sostenint la unitat del món ibé-
ric, radicalitzat aleshores básicament per la concep-
ció politicoideológica d'uns PaYsos Catalans, per I'al-
tra es donava un fals "provincialisme", dissimulat
sota la tutela económica de les diputadons provin-
cíals I en el manteniment de prestigis académics a
partir de la nova creació d'universitats. En la majoría
deis treballs, que se suceeYen rápidament, s'observa
16 la prevalenya de I'element individual per damunt de
I'intent de sintesi: per cada dues págines de nove-
tats se'n publicaven deu de coneeptes ja coneguts i
sense revisió crítica. En general, hi havia una ten~
déncia positivista d'aproximació al métode de la
investigació prehistórica, i es dotava els treballs de
certs tecnicismes científics a partir d'analisis, aspec-
te que sens dubte és lIoable peró que comporta un
menyspreu pel vessant históric, que queda aixi rele-
gat a les síntesis uniformitzadores,
d) La darrera etapa s'inicia a la década deis anys vui-
tanta, amb la restauració de la Generalitat de
Catalunya i amb una nova concepció política i histó-
rica de la qual van sortir malparats I'arqueologia i en
general tot el món antic. La proclama institucional del
Mil·lenari de Catalunya n'és el máxim exponent, i el
nou Museu d'História de Catalunya (MHC) una de les
seves realitats, que ens aproximen als ninotaires deis
pares d'atraccions, en el més complet mimetlsme
amb la ideologia dominant de caire nord-americá.
OBJECTIUS
Hom pot, dones, en el present treball recórrer a dues
posicions: limjtar~se a donar noves informacions que
s 'afegeixin com un complement més a les ja conegu-
des o bé, a més a més, arriscar-se a formular nous
plantejaments historicoarqueólogics. Evidentment,
en aquesta qüestió intervé I'element subjectiu que
afecta I'autor del treball i, de fet, la motivació de la
tesi. Per a alguns, una tesi doctoral és un formulisme
administratiu obligatori, condicionat per unes certes
imposicions de temps que cal superar per mantenir-
se en la cursa administrativa a fi de projectar el seu
futur i, en general, és el punt de partida de la investi-
gació. En altres casos, una tesi doctoral és tan sois
un mitja per intentar recollir i ordenar unes experien-
cies personals que moltes vegades han quedat
reflectides en anteriors treballs d'investigació i, per
tant, esdevé un balany autocritic d'una etapa ante-
rior, a propósit d'una tematica concreta d'investiga-
ció, per rectificar-ne o matisar-ne la eontinu'ltat,
Com que el nostre cas correspon a la segona opeió,
caldra reestructurar la trajectória investigadora a
partir de quatre preguntes concretes:
a) Qué sabem en realitat sobre el jaciment del Molí
d'Espigol? Primer, cal partir de I'estudi del territori i
de la recollida d'informacions proporcionades per
les excavacions que s'hi ha realitzat.
b) Com hem d'interpretar contextualment aquest
jaciment? Indagant els comportaments socials de la
comunitat que hi habitava, a partir de la informació
que es pugui extreure deis seus plantejaments urba-
nístics i domestics.
e) Són válides les pautes cronológiques que utilit-
zem per a la seva datació? Cal analitzar els ele-
ments de la seva cultura material tot replantejant-
nos críticament certs elements, com les ceramiques
importades, considerades tradicionalment verita-
bies fóssils directors.
d) Per qué existeix aquest jaeiment i quines són les
seves circumstancies de relació amb la resta del
món preromá de Catalunya? Pode m respondre a
aquesta pregunta mitjanyant dues vi es d'interpreta-
ció histórica: o bé intente m imbricar les respostes
obtingudes amb la concepció de I'esquema tradi-
cional vigent o, per contra, intentem modificar I'es-
quema a partir de les dades obtingudes amb ante-
rioritat.
Evidentment, ens decantem per la segona via, tot ¡
que ja advertim des d'aquest manifest d'objectius
que cal tenir en compte que I'esquema final, hete-
rodox, és el resultat d'una reflexió no mancada d'al-
gunes hipótesis. La seva eonfirmació dependrá,
dones, de la facilitat que en el futur tinguin les dife-
rents peces del coneixement arqueológic per imbri-
car-s'hi. Si volem tractar I'arqueologia com a ciencia
calen noves propostes que incitin al debat i a la crí-
tica, L'immobilisme conservador, amb tortes dosis
de dogmatisme, és el causant de relegar I'arqueolo-
gia als museus: "Tot se sap, tot está en el seu 1I0c i
res no s'ha de moure",
 HISTORIA I APROXIMACIÓ AL MEOI NATURAL
DESCOBRIMENT I HISTORIA
DE LES EXCAVACIONS
La primera referéncla coneguda d'un jadment d'é-
poca ibérica en el terme municipal de Tornabous
corres pon slmplement a una nota en el catáleg de
jaclments Ibérlcs en I'obra E/ pob/ament prehistóric
a Cata/unya (Serra Ráfols 1930), segurament extre-
ta de la notícia d'unes excavacions real¡tzades !'any
1919 per Josep Pulg I Cadafalch en el terme de
Tornabous, de les quals no n'ha quedat detall, I que
de tates maneres sembla que no s'arribaren a rea-
Iltzar en l'lndret del poblat slnó en la zona del Turó
Gros, en unes escasses restes d'epoca ibérica
amagades sota una construcció d'época medieval.
El primer Indlcl fiable parte Ix d'un graflt Ibérlc plntat
sobre ceramica que Mn. Joan Serra i Vilaró va pro-
porcionar a Manuel Gómez Moreno ¡que aquest
publlcá anys més tard amb la sola referéncla de
Tornabous (Gómez Moreno 1949). Alxí I tot, la
coneixeng8 d'aquest jaciment queda memoritzada
per Mn. Antoni Llorens, col·laborador de Mn. Serra,
en els seu s anys al seminari de Sol son a, que recor-
dava que aquest darrer parlava d'un gran jaciment
ibéric a Tornabous. Passaren els anys i el 1955,
Mn. Llorens, lIavors director del Museu Dlocesá de
Solsona, decidí emprendre la recerca del poblat i el
localitzá a la partida coneguda com el Clot de
l'lnfern; també s'assabentá aleshores que el seu
propietari tenia intencló d'anivellar el petit tossal, a
fl que permetés cultlus de rec amb algua del canal
d'Urgell.
Les primeres gestions 8mb el Ministeri a Madrid no
obtingueren respasta, j amb la Diputació Provincial
de Llelda flns I tot van ser més nefastes: el van des-
patxar al·legant que el terme municipal de
Tornabous no pertanyla al blsbat de Solsona, I Ii van
1.- Els treballs realitzals en el jaciment del Moli d'Espígol durant els anys 1970 a 1972, corresponenls a les qualre primeres campanyes
d'excavacions oficials, realitzades sota la direcció de Mn. Antoni Llorens ¡Solé, aleshores director del Museu Oiocesa de 80lsona. foren
assegurar que els arqueólegs de l'lnstltuto de
Estudios Ilerdenses es farien carrec del jaciment.
Peró no hl van Intervenir, I durant I'estlu d'aquell any
la part occidental del jaclment fou destru'ida I anlve-
lJada. Amb motiu de les primeres remocions apare-
gueren gran quantltat de fragments cerámlcs, I els
anys següents aquests atragueren I'atencló del
Sr. Ramon Boleda, el qual va arribar a reunir-ne una
petita col·leccló que es conserva en la vlla de Verdú.
L.:any 1970, Mn. Llorens, aprofltant I'amlstat I el
mecenatge del Sr. Josep Rlbalta, prapletarl prap del
jaciment, va portar a terme la seva primera cam-
panya d'excavaclons, després de la qual va Infor- 17
mar la Dirección General de Bellas Artes de la
Importáncla del jaclment I va obtenlr d'aquest orga-
nisme el corresponent permís oficial per a I'any
següent, si bé sense rebre cap ajuda económica,
pel fet que els materials arqueológics anirien desti-
nats al Museu Diocesa de Solsona.
Durant I'any 1971 es van portar a terme dues cam-
panyes d'excavacions. En la primera Mn. Llorens va
assoclar-hl el pral. Maluquer de Motes, director de
l'lnstitut d'Arqueologla I Prehlstórla de la Unlversltat
de Barcelona, el qual escriví una memória que poc
després va ser publicada (Maluquer de Motes et alli
1971). La segona la va realitzar sol I sense mltjans
económics, ja que havia sorgit un litigi entorn de la
di receló deis treballs. Flnalment, el Dr. Martín Almagro
Basch, aleshores comissari general d'Excavaciones
Arqueológicas, confirma Mn. Llorens com a director,
el qual, així, encara va realitzar una nova campanya
I'any següent. La substltucló del Dr. Almagro pel
prof. Maluquer de Motes al capdavant de la comlssa-
rla va significar el final de les intervenclons del Museu
Dlocesá de Solsona, peró Mn. Llorens ja havla acon-
segult el seu objectiu prlmari d'obtenlr un bon lot de
materials arqueológics per al Museu. 1
~
 L'etapa compresa entre el 1975 i el 1984 correspon
a les excavacions realitzades pel prol. Maluquer de
Motes amb la col'laboració deis prolessors ajudants
del seu departament, entre els quals hem de desta·
car la malaguanyada ligura de Ramon Paliares i
Comas, Durant aquests anys es va concretar la com-
pra del jaciment per par! de la Dirección General de
Bellas Artes, i posteriorment, el 1981, la gestió del
jaciment lou traspassada com a competencia de la
Generalitat de Catalunya. Al lIarg d'aquestes deu
campanyes d'excavacions, el prol. Maluquer de
Motes va donar prioritat a I'excavació en extensió a fi
de completar rápidament una visió urbanística del
jaciment, í lins i tot algunes vegades els metodes de
treball utilitzats no loren els més adequats, let que li
comporté crítiques deis seus ajudants. Malau·
radament la tasca de camp del prol. Maluquer de
Motes es va veure interrompuda per malaltia la pri·
mavera del 1985, i tampoc la seva obra escrita es va
poder complementar amb el detall de les seves
actuacions de tots aquells anys, car morí sobtada·
ment a linal de setembre de I'any 1988. Aixi, sobre el
jaciment tan sois han estat publicats un opuscle·tríp·
tic (Maluquer de Motes 1979), una breu ressenya de
les activitats (Maluquer de Motes 1982), la seva Guia
del Jaciment (Maluquer de Motes 1986) i algunes
consideracions generals en referencia a les estructu-
18 res arquitectóniques (Maluquer de Motes et alii 1986).
La tercera i fins al present última etapa s'inicié el
1987, en que per delegació del prof. Maluquer de
Motes ens vam fer carree de la direcció de les eXC8-
vacions, sota la supervisió del Servei d'Arqueología
de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d'a·
dequar el jaciment a les visites públiques. Al lIarg
d'aquests anys s'han posat al descobert algunes
estructures importants que confirmen el Molí
d'Espígol com un deis jaciments del període preromé
més rellevants i excepcionals de Catalunya (Iig. 2).
El present treball aporta principalment les activitats
d'aquesta darrera etapa de les investigacions, i
complementa aquelles que el prol. Maluquer de
Motes no va tenir ocasió de donar a conéixer, sobre
les quals creiem tenir I'obligació d'insistir, no sola·
ment perque són un lIegat important del patrimoni
de Catalunya, sinó per retre un homenatge a la
vélua científica d'aquell que fou el nostre mestre.
SITUACIÓ I ENTORN GEOGRÁFIC ACTUAL
LA GEOGRAFIA
Situació
El jaciment arqueológic se situa a 1" 05' 18" longítud
est i a 41" 43' 20" latitud nord, en el limit nord·orien·
tal de la plana de l'Urgell, en el terme municipal de
Tornabous (fig. 3). El jaciment ocupa la prímera ondu·
lació del terreny, a uns 310 msnm, al peu d'un turó de
341 msnm ubicat al nord·oest del tossal d'Espígol
(370 msnm), que és I'altura dominant de la contrada.

recollits en un "diari d'excavacions" que, malgrat que esta pie d'anecdotes i comentaris aliens a I'excavació, COllstilueix una fonl docu-
mental interessanl per conéixer aquells Ireballs.
A més, Mn. Llorens ens ha deixat els manuscrits de dues memories deis treballs que ell va portar a terme: una primera, redactada I'any
1973, que fou enviada a la Dirección General de Bellas Artes a Madrid, en compliment de la normativa aleshores vigent deis permisos
d'excavacions; ¡una altra redactada uns deu anys més lard amb I'objectiu que fas publicada per la Generalilal de Calalunya.
Malauradament, ambdós manuscrils han romas inedits perque el prof. Maluquer de Motes s'oposa a la seva publicació. L'enfrontament
entre ambdós era un tema prou conegut en el món de I'arqueologia catalana d'aleshores. Amb ells es repetia la vella historia d'enfronta-
ments entre la Universitat de Barcelona i el Museu Diocesa de Solsona que ja havien protagonilzal el Dr. Bosch Gimpera i Mn. Serra i Vilaró
els anys vin\.
Sóc lestimoni i par! implicada en aquest afer, ja que aleshores servia de pont o mitjancer entre ells, de resultes de l'amistat amb que m'ho-
noraven lots dos, pels quals conservo una grata memoria de respecte i admiració. Per aquest motiu, crec que em puc permetre -aHegant
el complement anecdotic, pero de fel historic, de les excavacions del Molí d'Espígol- deixar constancia de la valoració que, transcorre-
guls els anys, s'ha de fer de Mn. Llorens, i més quan durant els darrers anys de la seva vida es troba implicat com a cap de turc del bis-
bat en I'afer judicial deis retaules de Solsona, on certamenl alguns diners foren destinats a finanyar les excavacions del Molí d'Espígol.
Mn. Llorens responia, en la seva eondieió de canonge de la catedral de Solsona, al tipic capella amb estudis d'eslada a Roma que defu"
gia la figura del classic "mossen Tronxo", carieaturitzat en I'obra de Mn. J. Bailarín com a prolotipus del clergat d'un bisbal de muntanya.
Era un home intel·ligent, un xie eixelebral pero dotat d'un tort caraeter, eom queda de manifest en una de les topades amb el proL
Maluquer de Motes a Balaguer que ell mateix va explicar en una entrevista periodística:
"Vaig trobar-me amb el Maluquer de Motes en una reunió d'estudiosos que hi va haver a Balaguer, i després de parlar un xic m'engega:
'És que pensa tornar-hi, a Tornabous?'. 'Ja ho cree!', li vaig dir. 'Dones esta molt equivocat!', digué tibat Maluquer de Motes. 'Qui esta
equivocat és voste! Passi-ho bé', i vaig marxar."
Des de la decada deis cinquanta, Mn. Llorens havia ocupat la direeció del Museu Diocesa de Solsona, on havia portat a terme la recupe-
ració de les pintures romaniques de Pedret; després es dedica a la investigació de temes historics, pero fins lIavors no s'havia ocupat de
practicament res d'arqueologia. Aleshores, ell eonsiderava que havia de completar la seva tasca al davant del Museu aportanHli una bona
eol'lecció de peces, i aquesl tou I'objectiu primari de la seva inlervenció al jaciment del Molí d'Espígol. En poc lemps, recordant les expe-
riencies que ellllavía compartíl en la seva joventut amb Mn. Serra en I'excavació d'Anseresa, i documentanl-s8 més del que s'ha di! -com
queda pales en els seus manuserils,,·, en va tenir prou per aventurar-se en aquella lasca. Aquest era el principal motiu pel qual el praL
Maluquer de Motes el considerava un inlrús en el camp de I'arqueologia i I'origen de I'enfrontament entre tols dos, sobretol quan els resul-
tats comenysren a ser importants. Pero, una vegada més, un "murri clerigus solsoniensis" s'avanyava a la Universitat i així s'iniciaven les
excavacions en un jaciment puntal de la nostra arqueologia.
 HISTORIA I APF10XIMACIÓ AL ME:!)I NATUF1AL
MONOGRAFIES 7, MAC-BARCEI_ONA, 2006

Figura 2. Planta del jaciment.

Entremig es troba una depressió fin s als 320 msnm Geomorfologia
per on discorre actualment el canal d'Urgell. La topo- La plana de l'Urgell té el seu origen geológic en un
grafia del paisatge és molt simple. Agafant com a cen- terraplenament provocat per la forva erosiva deis
tre el jaciment, al nord trobem el petit turó abans rius durant I'alternanga ritmica d'aquests en el qua-
esmentat i el limit oriental de la plana, amb una exten- ternari, que va fragmentar els estrats calcaris de les 19
síó de 2 km encaixada entre aquel! i el vessant meri- costes ve'ines formad es en I'oligoce.
dional de la serra d'Almenara (450 msnm); a I'est hi ha
el tossal d'Espigol, i a partir d'aquest un terreny ondu-
lat de petits turons que augmenten progressivament
d'algada al lIarg de 15 km fins a arribar als primers
contraforts de la Segarra (cota 500 msnm); per I'oest
s'estén la gran plana de l'Urgell (300/200 msnm), que
discorre fins al riu Segre (a uns 25 km de Balaguer i a
40 km de Lleida); pel sud fin s al riu Corb (a uns 24
km), al peu de la serra de Belltall, que fa la parlició
d'aigües entre l'Ebre i la Mediterránia Ua a la provincia
de Tarragona, a 85 km) (fig. 4).

Figura 4. Perfil orografic de la zona on s'ubica el jaciment.

EL CLIMA

N
"'\~
La temperatura
~,. Catalunya, en general, forma part de I'anomenada
zona temperada, ja que les temperatures mitjanes hi
oscil·len entre els 13°C i el 17'C, i s'hi nota la
influéncia de I'aigua tébia de la Mediterránia. Ara bé,
aquesta mitjana es veu modificada amb grans varia-
Figura 3. Situació del jaciment. cions térmiques per raó de les condicions del relleu.
 Així, a les planes interiors, I'hivern fred i I'estiu xafo-
gós donen el més fort contrast térmic de Catalunya.
Per exemple, contrastant les dad es del període
1906-1925 s'observa que la temperatura mitjana
del mes de gener a Tornabous fou de tan sois 4'C,
mentre que al mes d'agost en aquest mateix perio-
de va pujar fins als 23°C; aixó indica una variació
térmica d'aproximadament 20'C. Pero a més cal
tenir en compte que, si comparem I'oscil·lació total
d'aquests mateixos anys, la diferéncia registrada
augmenta entre la mínima absoluta, lO,4'C, i la
máxima absoluta, 39,4'C.
La pluja
Si bé la temperatura és un element climátic d'im-
portáncia del qual depenen considerablement la
fesomia, les condicions d'habitat i les circumstan~
cíes económiques d'un territori, no ha són menys
les precipitacions. La quantitat d'aigua caiguda i el
ritme en qué cau conformen tant o més que la tem-
peratura el carácter d'un pais. Per aquest motiu els
geografs han dividit Catalunya en dues zones: la
humida i la seca. Així, s'estima per a les planes de
l'Urgell una precipitació anual d'entre 300 i
400 mil·límetres, la qual cosa les converteix en les
més seques de Catalunya, en connexió amb la zona
árida aragonesa deis Monegros.
20
La humitat
Un altre deis elements que caracteritzen un clima és
la humitat ambiental; per aixo cal ten ir en compte que
la humitat depén també de la temperatura, que origi-
na boires en les zones fredes. Aquesta és una de les
caracteristiques de les planes de l'Urgell durant els
mesos d'hivern, i arriba a graus d'elevada saturació
(boires ploraneres) i a la formació de gebre (boires
gebradores) quan la temperatura disminueix per sota
deis O'C. Amb tot, cal dir que hi ha anys que les boi-
res ocupen tata la plana durant uns dos mesos
(gener i febrer), i solament en comptades ocasions el
sol es fa visible algunes hores a pie migdia. Tots
aquests elements condicionen la definició del clima
mediterrani continental. Evidentment pot ser que les
condicions exposades no siguin les que es registra-
ven en I'antiguitat, pero com a mínim podem adop-
tar-les com a indicatives per intentar aproximar-nos a
les condicions de vida sobre aquest territor;, En tot
cas, si comparem aquesta zona amb altres arees de
clima mediterrani, com per exemple la costa, resulta
evident que hi ha grans diferéncies climátiques.
LES AIGÜES
El riu Segre és sens dubte I'únic de tot el sector occi-
dental que pot ser denominat com a tal, car tot I el
seu origen pirinenc es pot beneficiar de les condicions
de pluviositat i neu, fet que origina les seves crescu-
des els mesos de maig i de juny. La resta deis ano-
menats rius neixen en la zona deis altiplans centrals o
en la confluéncia d'aquests amb la serralada del
Prelitoral, on els índexs de pluviositat arriben tan sois
a 700 mm. A més, cal ten ir en compte que en els seus
recorreguts practicament no reben cap altre cabal, i
que travessen les grans planes de sedimentacions
eocéniques. Així, tan sois el petit riu Sió arriba a apor-
tar algunes aigües al Segre, pero l'Ondara i el Corb es
perden per evaporació, tal com ho fa, per exemple, el
Guadiana en arribar a la Manxa; aquest fenomen és
molt habitual a les planes árides. Aquestes darreres
condicions hidrografiques en certa manera donen ori-
gen a petits estanyols propis deis climes árids, on les
aigües corrents, mancades de continuHat a causa de
I'evaporació rapida, no tenen forya erosiva suficient
per excavar lIurs llits i per aixo s'acumulen temporal-
ment a les fondalades, tal com succeeix al nord d'Á-
frica amb els xots algerians. Avui, d'aquests estanyols
practicament sois en queden dos, i encara amb ame-
naya de desaparició: I'estany d'Uxafava a Ivars, que
no arriba a les 200 ha i té una profunditat de 4 m
-pero aquesta ínformació correspon al moment en
qué fou aprofitat per vessar-hi les aigües residuals
deis regatges del canal d'Urgell, i per tant originária-
ment encara devia ser més petit-, i I'estany del Poal,
de menys d'1 ha i d'1 m de profunditat, que s'eixuga
completament durant les secades persistents. Amb
tot, hi ha testimonis d'altres estanyols o basses, avui
dessecats ¡ reconvertits en camps de conreu des que
la plana es pot regar amb les aigües del canal
d'Urgell. Així, hi havia I'estany del Conill a Linyola, el
d'Anglesola (del Ilatí Angu/ariola), i aquest devia ser
també I'origen de la bassa del Molí d'Espígol, al peu
del jacimen!. L'aigua esdevé, doncs, I'element clau
per reconéixer les condicions de la plana d'Urgell.
LA VEGETACI6
El sól
El carácter general d'un paisatge geográfic i les seves
possibilitats agrícoles, ramaderes o forestals depenen
molt de quina mena de sol hi predomina. Atesa la
seva composició geológica, els sois poden quedar
representats pels anomenats serozems, amb un horit-
zó superior feblement humífer, una zona rica en car-
bonats cálcics -i sovint amb importants quantitats de
guix i de sals sodiques- i finalment una roca argilolli-
masa, amb una capa xerorendzina, molt esquelética,
pulverulenta i de color grisenc. La presencia a absén-
cia de carbonats té una gran significació per a la vida
de les plantes, grácies al procés de descarbonatació,
pero aquest requereix una pluviositat importan!. El

factor de pluviositat és el que manca per naturalesa a
les planes de l'Urgell, peró ha estat substitu'it per la
irrigació gracies a la construcció del canal, que ha
convertít el paisatge: de I'aridesa a unes condicions
óptimes per a I'explotació d'arbres fruiters.
Les plantes
Com a conseqüencia de les condicions climatiques
i de la composició del sól, el bosc d'alzina típic
mediterrani (Quercus ílex sp. ilex) ha experimentat
un empobriment notable i ha aparegut una subes-
pecie diferent, la carrasca (Quercus ilex sp. rotundí-
lolia) , que creix més lentament que la raga del lito-
ral; aixó ha provocat que el bosc hagi caigut temps
ha, incapag de resistir I'acció de la destral, de la
pastura i del foc. Aquest procés ha ocasionat que la
garriga del Quercus coccílera i la brolla del
Rosmarino-Ericían, de valor pastoral, cobreixin
actualment la major part d'aquest territori; a aques-
tes formacions vegetal s s'associen I'espart (Lygeum
spartum) , les botges (Artemísía herba-alba) i el sis-
call (Salsola vermículata). Amb tot, és evident que
en el transcurs del temps i sobretot I'acció de I'ho-
me han degradat aquest paisatge; per tant, en el
lutur caldrá accentuar els estudis paleoecológics.
Les dades paleoecologiques
Fins al present i a causa de la manca de mitjans
económics no s'han pogut efectuar en el jaciment
les análisis pol·líniques i antracológiques que per-
metin reconeixer-hi les condicions ambientals. No
obstant aixo, resulta interessant observar les dades
provinents de Punta Farisa a Fraga (Maya et alH
1993), ja que mostren com a partir del bronze mitjá
comenyaren a donar-se les condicions ambientals
que preludiaven una aridesa progressiva, afavorida
pel clima subboreal i sobretot per I'acció antrópica,
que s'oposava a la regeneració d'algunes especies
arbóries, com ara I'alzina-garric (Quercus ifex-cocci-
lera), els pins blancs (Pínus halepensís), I'om (U/mus
sp.) i les cupressácies (Juníperus sp.), és a dir, el
ginebró, el cMec i la savina. Complementades per
la presencia de matolls representats pels brucs i
argots (Rhamnus sp.) i les efedres (Elhedra sp.). I les
més importants són les herbacies, representades
per les poácies silvestres (gramínies silvestres) i les
botges (Artemísía sp.) (Burjachs 1993, 41 i ss).
En resum, es detecta ja un paisatge forga obert amb
nuclis més o menys boscats, peró on sobretot impe-
raya el bosc baix de la maquia de garrics i d'arQots.
La degradació de la máquia per I'acció antrópica,
amb aparició de cereals (constatació lógica en
haver-se efectuat aquest estudi al costat d'un hábi-
tat), va comportar I'establiment de formacions més
obertes, com ara els brucs i brolles d'estepa, i un
HISTÓRIA I APROXIMACIÓ AL MEDI NATURAL
MONOGRAFIES '1. MAC-BARCEIDNA, 2006
domini majoritari de prats estepics. Unicament crei-
xien nuclis d'oms i de bogues als voltants de cursos
d'aigua i basses. Lestudi antracológic ens aporta
més informació al respecte, a partir de les analisis de
carbons (Ros Mora 1993, 45-47). Així la visió es
complementa, a més del pi blanc, amb la máquia de
lIentiscle (Pístacía /entiscus), arbre petit i poc de-
senvolupat amb aspecte de matoll i característic deis
espais oberts, i amb la interessant preséncia deis
Tamarix sp., plantes de zones arides relacionades
amb aigües més o menys salobres. De fet, aquest
panorama té les mateixes apreciacions paleoeco!6-
giques que les análisis realitzades al tossal de
Solibernat a Torres de Segre i als Vilars d'Arbeca, i
per tant no pot diferir gaire del que devia presentar
el Molí d'Espígol. Les condicions d'aquesta vegeta-
ció configuren I'existencia d'un clima continental i
eixut, similar a I'actual. Les evidencies faunístiques
aportades pel Moli d'Espígol, i més concretament
aquells que fan referéncia al testimoni de les restes
d'aus, constaten aquestes condicions.
L'ESTUDI DEL TERRITORI
LES CARRERADES
21
L'existencia en un territori de carrerades constitueix
un element importantíssim que fins al present no
s'ha tingut en compte en I'arqueologia catalana
(Cura, Principal 1995b). Les carrerades són vi es de
transhumancia deis ramats, principalment d'ovelles,
peró també de bóvids. Históricament es remunten a
les primeres disposicions del Consell de la Mesta, a
partir del segle XVII, en qué aquest organisme obtin-
gué jurisdicció a Catalunya. De fet, I'existencia
d'uns camins destinats exclusivament al moviment
de ramats constitueix més una limitació que no pas
un privilegi, ja que es regula el trajecte dintre d'uns
limits, imposats pel desenvolupament agrícola.
Aquests camins, doncs, constitueixen el darrer
exponent d'una activitat transhumant avui practica-
ment desapareguda per I'estabulació, els pinsos o
la transhumancia motoritzada mitjanyant camions.
La transhumancia no és una creació deis grups
humans, sinó que de fet la imposa I'instint del
mateix animal de desplagar-se a la recerca de pas-
tures. Els grups humans només catalitzen i regulen
aquests processos naturals, i sois eviten la transhu-
mancia quan poden assegurar I'alimentació deis
ramats gracies a un excedent de farratges.
Així, les pastures baixes hivernals les localitzem a la
depressió interior de I'área lIeidatana (Segriá, Urgell i
Pla d'Urgell), i a continuació es perllonguen cap a la
zona de l'Ebre i la costa de Tarragona; i les pastures
 d'estiu estan tradicionalment ubicad es a I'área piri-
nenca. El fet, dones, que una d'aquestes carrerades
passi a menys de mig qUilómetre del jaciment és un
element a tenir en compte per poder reconeixer una
de les possibles activitats económiques del Molí
d'Espígol. Aquesta carrerada la podem seguir a partir
deis itineraris coneguts. Parteix de la zona de I'estany
d'lvars i a tocar del jaciment connecta amb la proce-
dent de Vilagrassa i Verdú. En aquest terme municipal
hi conflueixen dues carrerades més: la procedent
d'Arbeca que arriba d'Ascó, a la zona de l'Ebre, i la
procedent del Perelló, a la costa tarragonina, que ja
ha enlla9at amb una altra que té el seu origen al Baix
Penedés i passa per Guimerá i Ciutadilla. La via pros-
segueix en direcció nord cap a Puigverd d'Agramunt i
Sanahuja, on es bifurca cap a Pinell i per la ribera
Salada fins a Tuixent i les pastures de Josa del Cadí,
o bé prossegueix cap al Solsonés per Llobera, Olius i
Navés, on empalma amb la procedent de Calaf.
LA PROSPECCIÓ I EL MAPA ARQUEOLÓGIC
Aquests darrers anys, I'arqueologia a Catalunya ha
desenvolupat tot un conjunt d'activitats de camp
basades en la prospecció del territori que en definitiva
han confeccionat els mapes arqueológics actuals, on
s'han incrementat de manera notable els jaciments,
22 entenent per jaciment qualsevol unitat geográfica on
hi hagi algun tipus d'element arqueológic. Peró, en
general, aquests mapes ten en un greu ínconvenient:
distorsionen la realitat, ja que s'hi assenyalen d'una
manera uniforme tOt8 els jaciments, sense diferenciar
el grau de fiabilitat de la informació. Així, per exemple,
cal ser molt prudents a I'hora d'assenyalar com a jaci-
ment les reeoUides superficials de ceramiques en un
camp de conreu, car de tots és sabut que molts
camps de conreu s'han creat a partir d'aportacions
de terres procedents de diferents indrets, la qual cosa
comporta la presencia de fragments ceramics origina-
ris de I'indret on s'han recollit les terres, i per tant d'a-
questa manera és molt fécil incrementar el nombre de
jaciments per duplicació. Aventurar-se aleshores a
interpretar conceptes sobre poblaments dispersos a
base de possibles fondos de cabanes més o menys
agrupades ens sembla arriscal.
Així dones, considerem que els mapes arqueológics
han de reflectir sobretot el grau de fiabilitat de la
informació, i per aquest motiu trobem encertada
alguna proposta al respecte (Rocafiguera 1995, 27),
si bé creiem que cal matisar-Ia:
- Grau 1: Jaciment conegut només per indicis (tra-
dició oral, documentació antiga d'escas relleu o
troballes de superficie).
- Grau 2: Jaciment conegut per intervencions anti-
gues portad es a terme amb poca fiabilitat i que
actualment s'han perdut; ¡ estructures incertes
acompanyades d'alguns materials recollits en
prospecció.
- Grau 3: Jaciment conegut per excavacions pun-
tuals a manera de sondeigs, que no permeten
una visió amplia del conjunto
- Grau 4: Jaciment excavat amb una certa exten-
sió, pero escassament documentat, amb perdua
de molta informació (recollida preferencial de
materials).
- Grau 5: Jaciment totalment excavat o en curs
d'excavació amb dipósit de material s classificats.
Básicament diferim de la proposta model en no
acceptar com un grau de coneixen9a 3 la prospec-
ció per a recollida de materials, que per a nosaltres,
a falta d'estructures, equival simplement a un indici
que en el tutur el ¡aciment ha d'accedir a graus
superiors.
ELS PRECEDENTS DE L'EDAT DEL BRONZE
L'estudi sobre les condicions de poblament i les
seves relacions macroespacials es deu principalment
a J. M. Puche (1993). El panorama de la plana de
l'Urgell durant el bronze inicial-mitjá es caracteritza
per I'abséncia de jaciments, fet que contrasta amb la
coneixen9a de diferents assentaments a la ribera del
Sió i en menor nombre a la valí del Corb; constatem,
dones, una tendencia de concentració deis jaciments
a la vora de les valls fluvials, amb una possible explo-
tació de I'área de secá amb finalitats ramaderes.
L'edat del bronze recenHnal representa una época
de ruptura i canvi profund respecte a les tradicions
de poblament anteriors. Així, durant el bronze recent,
on la cultura material mostra una clara continuHat
respecte a I'etapa anterior, trobem ja alguns jaci-
ments com el Castell de l'Ofegat, el Tossal del Mor i
les Avalls, peró de fet aquests ¡aciments tornen a
estar ubicats en indrets que dominen l'Ondarra i gau-
deixen de les seves condicions aqüíferes. Durant el
bronze final o fase deis camps d'urnes s'estableix el
predomini definitiu de les planes, peró sempre a par-
tir de jaciments ubicats en turons alts que les domi-
nen; de moment no se'n coneix cap d'assentat
estrictament a la plana. El principal nucli es concen-
tra sobre la serra d'Almenara i els seus entorns: tos-
sal del Moro, tossal de Santa Llúcia, Tossal de I'Áliga,
necrópolis de túmuls d'Almenara (Maluquer de Motes
1973) i Tossal Redó. Els altres es troben des de
Tárrega fins als contraforts de la Segarra: tossal del
Mor, castell de l'Ofegat i Tossal de les Bruixes.
Finalment, la majaria d'aquests jaciments tenen una
continu.,.tat durant el ferro I i I'época ibérica.
Evidentment, aquestes valuoses informacions resul-
tat de prospeccions o febles sondeigs requereixen

interpretacions crítiques. La primera que s'imposa
fa referencia a la identificació i catalogació deis
materials. Ens sembla que en I'estat actual es fa
difícil diferenciar, a partir deis materials ceramics, la
divisió entre bronze inicial-mitja i bronze recent,
sobretot tenint en compte que aquestes ceramiques
representen un substrat de lIarga perdurabilitat que
conviu amb les primeres ceramiques amb acana-
lats, i de fet la troballa esporádica d'un fragment
amb acanalats pot fer canviar de catalogació un
¡acimenl. La segona és que fins al moment present
es considera que no hi va haver ocupació de la
plana fins a I'aparició del Molí d'Espígol, i s'estima
en hipótesi, a partir de la troballa d'alguns frag-
ments de cerámiques amb acanalats, que el ¡aci-
ment té el seu origen al segle VII a.n.e.; aquest fet,
com veurem, plante¡a el problema de la perdurabili-
tat d'aquests fragments. El can vi de patrons d'as-
sentament, de fet, no es doná fins a I'etapa d'iberit-
zació. Aixó implica, al nostre entendre, que hem de
ser molt prudents en la valoració antiga de tots
aquests petits ¡aciments. Podríem denominar-los
"indrets de campaments de tradició antiga", és a dir,
lIocs privilegiats per a campaments estacional s i de
control de la plana; així, caldria entendre la ubicació
del Molí d'Espígol no com el centre d'una organit-
zació jerarquica d'assentaments humans que arti-
culava tot un sistema d'explotació racional del terri-
tori, sinó més aviat com una conseqüéncia de
I'existencia d'aquests campaments. En definitiva, el
que intentem entreveure a partir d'aquestes infor-
macions és un model de colonització: I'existencia
anterior a I'epoca iberica de petits campaments, i la
creació posterior d'un oppidum forá per a la capta-
ció de la riquesa, a manera d'un mercaU
EL MOL! D'ESpiGOL I EL SEU TERRITORI
El ¡aciment del Molí d'Espígol, situat a I'extrem
oriental de la plana de l'Urgell, presenta una zona
d'influencia i de relació sobre el territori que hem
definit a partir de tres cercles concentrics a fi de
poder delimitar les seves fronteres naturals en fun-
ció deis accidents topográfics del terreny (fig. 5).
a) 1r cercle. Área territorial de control efectiu, amb
un radi de 6 km a I'entorn del ¡acirnent, i amb els
límits següents:
- Pel nord, la serra d'Almenara, amb una altura
maxima en el punt culminant de 460 msnm, és a
dir, la serralada que s'aixeca uns 130 m sobre la
plana í que constitueix, com el seu nom indica, un
2.- Sistema de colonització prou conegut, a manera deis forts francesos i brilanics al Canada del segle XVIII. S'inicia amb la coexistencia
de dues comunitats, fins que el desenvolupamenl del nucli fora fa que aquest acabi imposant-se sobre I'indígena, la sigui per un procés
d'assimilació o de relegament, i configurant aleshores el seu propi sistema de dependencies piramidals per a I'explotació del territorio
HIST6RIA I APROXIMACIÓ AL MEDI NArUF1AL
MONOGRAFIES 7. MAC"BARCELQNA. 2006
Figura 5. Zones d'influencia.
punt de vigia i control no sois de la práctica tota-
litat de la plana de l'Urgell, sinó també sobre la
banda nord de la vall del Sió.
- Per I'oest, els turons d'Espígol i del tossal Gros,
que queden al darrere el ¡aciment i són indrets
efectius de control visual sobre l'Urgell Alt, planell
d'estructura muntanyenca i trencada a causa de
¡'erosió que s'estén tíns a la zona de contacte
amb els primers contraforts de la Segarra.
- Pel sud, els turons de Sant Eloi i del Mor sobre
Tárrega, que controlen la vall del riu Ondarra. Al
tossal del Mor hi ha un petit ¡aciment d'epoca pre- 23
romana amb presencia de ceramiques atíques.
- A I'oest, sen se definir-se, s'obre I'extensió horit-
zontal de la plana de l'Urgell, on molt possible-
ment cal admetre com a límit I'estany d'lvars, a
uns 9 km del Molí d'Espígol.
El 50% d'aquesta área de control efectiu, a ponent i
migdia, está representat per la plana d'Urgell, per les
seves condicions ecológiques; I'altre 50%, a nord i
lIevant, correspon a la zona muntanyenca de seca.
b) 2n cercle. Área de control immediat, amb un radi
de 12 km, que respondria a territoris controlats per
petits ¡aciments més o menys dependents del Molí
d'Espígol. Els seus límits serien els següents:
- Al nord, després de la serra d' Almenara, es traba
la rica vall del Sió, on trobem el nucli actual
d'Agramunt (antiga seu del comtes d'Urgell; i al
nord-est, el límit correspondria a la serralada de
Bellmunt (370 msnm), continuació per I'oest de la
serra d' Almenara.
- A I'est, la frontera queda desdibuixada i poc
apreciable en la zona de relleu accidentat d'unió
entre l'Urgell Alt i el primers contraforts de la
Segarra.
 - Al sud, es controla la vall de l'Ondarra, a I'est de
Tárrega, amb I'important jaciment del Pla de les
Tenalles de la Mora (Granyanella), i la prolongació
de la plana de l'Urgell fins a la cicatriu formada
per I'erosió del riu Corb, a Verdú, on trobem els
petits jaciments del Tossal Rodó i els Estinclells.
- A I'oest, continua I'extensa plana horitzontal de
l'Urgell, sense cap aeeident geográfic notable,
tret del riu Corb en travessar la plana. En aques·
ta zona s'entra en contacte 8mb el que devia ser
I'área de control immediat de I'important poblat
del Tossal de les Tenalles a Sidamon; més con·
cretament aquest control es devia exercir des del
petit jaciment del Tossal del Molí del Poal, a tocar
d'un antic estany.
El territorí ara s'íncrementa amb dues valls fértils
reaprofítables per al conreu de cereals, peró cadas·
cuna de les quals sembla estar controlada per esta·
bliments de certa importáncia, sobretot a la vall de
l'Ondarra, amb el jaciment del Pla de les Tenalles i,
en menor entitat, el de la Fogonussa A, a Sant Martí
de Ríucorb.
e) 3r cercle. Área de relació, amb un radi de 24 km,
que ja ens atansa a tot un conjunt de grans centres
poblacionals:
- Pel nord s'arriba al riu Segre, a I'altura de I'aetual
població d'Artesa de Segre, amb el poblat
24 d' Antona, i a la vall del riu Llobregós, on s'ha
localitzat un conjunt de petits jaeiments d'época
preromana, entre els quals destaquen els de la
Bruela, de Puig Castellar i les Guixeres de Talteüll
a Biosca (Puehe, Sorribas 1991), al peu de I'anti·
elinal de I'altiplá del Solsonés.
Pel nord·est s'arriba a la plana de Guissona, I'an·
tiga 18S80, on a més de les restes romanes (Pera
1993) foren localitzades restes d'un establiment
indígena preromá (Colominas 1941).
- Per I'est s'arriba fins a I'actual ciutat de Cervera,
capital de la Segarra, important vil'la medieval
emmurallada, on els indicis de !'ocupació prero-
mana són febles, en bona part a causa de les
remodelacions d'época medieval; al costat hi tro·
bem el petit jaciment de Sant Pere Gros
(Garrabou 1984).
- Al sud hi ha la serra del Tallat (800 msnm), que
forma un anticlinal de 400·500 m d'altitud res·
peete de la comarca de la Canea de Barberá;
més a I'oest es situa el jaciment deis Vilars
d'Arbeca, ja a la comarca de les Garrigues.
- Al sud·oest trobem I'important jaciment del
Tossal de les Tenalles de Sidamon, que sembla
correspondre a I'altre gran poblat que explotava
la plana de l'Urgell a part del Molí dEspígol; la
frontera entre ambdós seria el tra,at del riu Corb
al mig de la plana.
- Per I'oest arribem al riu Segre, frontera natural on
trobem la necrópolis i el petit poblat de la Pedrera
de Vallfogona de Balaguer, a la riba esquerra del
Segre.
- Finalment, al nord·oest, tot i que hi continua passant
el Segre, els límits de I'área de relaeió serien
Balaguer, I'antic valiat islámic i després capital deis
comtes d'Urgell, i la serra de Camarasa, on hi ha
I'important jaciment de Monteró (700 msnm), que
per les troballes de prospecció sembla correspondre
al segle 11·1 a.n.e., peró que atesa la seva excel·lent
situació -amb domini visual de tata la plana de
l'Urgell i de la ciutat de Lleida- sembla evident que
podria haver estar ja ocupat en época més antiga,
potser per una talaía. En aquest mateix indret aca-
baria pel nord la zona de relaeió del Tossal de les
Tenalles de Sidamon.
De tates aquestes referencies, podem extreure'n les
següents conclusions:
El territori de la plana de l'Urgell, amb els seus
580 km quadrats de superfície, hauria estat prácti·
cament controlat per dos grans nuclis poblacionals:
el Tossal de les Tenalles de Sidamon i el Molí
d'Espígol de Tornabous, si partim de la premissa
que cap deis grans focus a la riba dreta del Segre,
com ara Balaguer o Lleida, no teníen influencia
sobre la plana. Tata I'área de control immediat del
Tossal de les Tenalles quedaria inclosa dintre els
límits meridionals i occídentals de la plana de
l'Urgel!. Els límits oriental s podrien haver estat con·
trolats pel Molí d'Espígol, i teóricament també altres
territoris, com la Vall del Sió i de l'Ondarra, malgrat
que tenen característiques suficíentment diferencia-
des. És precisament per aquest motiu que creiem
que aquests ja no depenien del Molí d'Espígol, i que
aquesta perdua de territori es veia compensada
amb el domini de la part septentrional de la plana
que en principi havlem definit com a fuea de relació.
Aleshores, el límit entre tots dos nuclis poblacionals
hegemónics hauria d'establir·se en el riu Corb, que
travessa la plana. A més, hi ha una altra qüestió que
hem de tenir present, i és la necrópolis de
Vallfogona de Balaguer, que ens ha ofert I'important
conjunt funerari d'una elit (Plens 1986). Caldrá pre·
guntar-nos si no hi havia entre els dos jaciments
hegemonics una certa relació: possib!ement com-
partíen el mate ix espai funerari, que per creences
s'hauria ubícat a la vara del riu i en ¡'indret de con-
fluencia deis seus cercles de relació.
 LES EXCAVACIONS ARQUEOLOGIQUES
(1987-1992)
ESPAIS DE COMUNICACIÓ (fi9. 11)
EL CARRER 1
El carrer 1 va ser excavat per Mn. Llorens en el
transcurs de la segona campanya, I'any 1971, i
posteriorment pel prof. Maluquer de Motes.
Actualment continua en les mateixes condicions en
qué el van deixar. Parteix de la cru'llla amb el carrer 3
-com a prolongació del carrer 5- en direcció sud, i
ofereix un trayat lIeugerament arquejat. Disposem
d'uns 30 m de lIargada d'aquest carrer, fins al lIoc
en qué queda tallat per la destrucció efectuada els
anys cinquanta en aquesta part del jaciment.
Presenta una amplada de 4 m en el nivell actual,
entre les cotes 94,7 i 95, peró devia ser menor en
els estrats inferiors, ja que a I'estanya 3 no hi ha
rastre de la seva paret oest, en quedar per sota del
paviment actual del carrer 1 . Així, en el moment pre-
sent i a manca d'intervenció per part nostra, creiem
que el carrer 1, que disposa de 4 m d'amplada,
correspon a la fase de Tornabous 11.
EL CARRER 2 (CAMPANYA 1987)
El carrer 2, de dimensions redu'ldes, es troba entre
el carrer 3 i I'angle nord-oest de la "Gran Playa"
(antic carrer 6 del prof. Maluquer de Motes), amb
una longitud de 9,5 m i una amplada que oscil·la
entre 1,9 i 2,2 m. Aquest carrer havia estat excavat
inicialment alllarg de la campanya del 1971, fins a
la cota 95,6. En ser excavat posteriorment el carrer
3 (fins a la cota 94,7), el carrer 2 quedava molt més
elevat, amb les pluges el tall s'erosionava i les
seves terres havien arribat a tapar I'enllosat del
carrer 3. Per aquest motiu, la nostra actuació se
centrá a desplayar el tall fins a la perpendicular deis
murs del costat sud de I'estanga 6, i en aquest
indret vam construir un mur fal8 de pedra que evi-
tés I'erosló,
En I'excavació es constataren tres nivells. El primer
I'anomenárem nivell 2a (Iám. 1 i 131.5) i, de fet, molt
possiblement corresponia a la base del paviment en
que es presentava el carrer 2, perqué es trobava tan
sois a uns 10 cm per sota d'aquest. En realitat, des-
prés hem arribat a la conclusió que no es tracta
d'un veritable nivell de carrer, sinó d'un estrat de
formació recent que con tenia moltes pedres de I'en-
derroc deis murs que flanquegen aquest carrero A
continuació vam trabar un potent estrat estéril d'uns
50 cm de terra, fins que va aparéixer un nou nivell
amb ceramiques, el qual equivalía aproximadament
al mateix nivell que el sócol de I'entrada amb graó 25
de I'estanga 6, que era per a nosaltres el veritable
nivel12, així que aquest I'anomenarem nivell 2b (lám.
2 i 121.1). Per sobre de I'enllosat que apareixia com
a nivell 3, i que está a la cota 94,7, es formá un nou
nivell arqueológic, i es verificá que I'enllosat del
carrer 2 era la pro!ongació deis enllosats del carrer
3 i de I'estanga 6. Aquest nivell 3 era trencat per una
trinxera de fonamentació del mur 08st de I'estanya
6, peró no pel mur del costat oposat pertanyent a
I'estanga 15.
EL CARRER 3 (CAMPANYES 1988, 1989,
1991 11992)
Aquest carrer constitueix I'arteria vial més important
descoberta fins al present en tot el jaciment, amb
una amplada que oscil·la entre els 4 i els 4,4 m, i se
n'ha descobert una longitud aproximada de 40 m,
des de la cru'illa amb els carrers 1 i 5 fins al davant
I'estanga 301. El carrer queda alineat amb la Porta
d'lIerda (nord-oest del jaciment), i es perllonga en
direcció sud-est, amb una orientació de 60° aproxi-
madament respecte al NM. A cada costat s'hi aixe-
quen importants construccions de caracter públic,
com l'Edifici Singular A, descobert pel
prof. Maluquer de Motes, i el conjunt representat
per l'Edifici Singular D, identificat a partir de la
 darrera campanya del 1994, ambdós al seu costat
nord; en el costat sud s'hi aixequen els edifícis sin-
gulars B i C (Edifici de les Cambres Ouadrangulars).
Són edificacions que sobresurten per la seva excep-
cionalitat respecte d'aquelles altres que podríem
considerar unitats base repartides al lIarg de la resta
de carrers descoberts. L'estratigrafia general d'a-
quest carrer mostra tres fases. En destaca princi-
palment I'enllosat del nivell inferior o C3/3, per la
seva qualltat. Del nivell intermedi C3/2 no en conei-
xem res, ja que fou excavat en la seva totalltat pel
prol. Maluquer de Motes. Ouant al nivell superior,
C3/1, quedava format per I'enderroc de pedres, si
bé en els plánols del prof. Maluquer de Motes sem-
bla que s'evidencia I'existéncia d'un mur al qual ens
referirem més endavant. Amb tot, hem de remarcar
que fins avui no s'ha pogut observar en cap indret
de I'enllosat I'existéncia d'empremtes que demos-
tri n una circulació de carros.
A fi de conéixer millar les característiques d'aquest
carrer, cal diferenciar cadascun deis tres sectors
que presenta:
a) 1r sector. Correspon a la part central, amb una
longitud d'uns 19 m, davant l'Edifici Singular A.
Aquesta part fou excavada pel prof. Maluquer de
Motes entre els anys 1976 i 1983. En desconeixem
molts elements, com ara I'estratigrafia i el registre
26
de materials. Del nivell intermedi C3/2 tampoc en
coneixem res; I'únic que n'hem descobert, a partir
de I'observació de les cotes d'al9ada deis sócols de
les portes d'entrada de les edificacions que el flan-
quegen, és que tenia un marcat pendent vers el
sector de la Porta d' lIerda, segurament per expulsar
les aigües de la pluja pel petit carreró entre les
estances 1 i 80. Molt probablement era enllosat.
Respecte al nivell inferior C3/3, es conserva avui a
nivell del seu enllosat, el qual, d'altra banda, i com
expl¡carem a continuació, també presentava certa
incllnació en direcció al sector de la Porta d'lIerda,
peró no tan accentuada com la del nivell superior.
Hem fet tres petites intervencions en relaeió amb
aquest paviment. La primera es va realltzar durant la
campanya del 1988, en qué es va netejar I'enllosat
en I'espai situat a I'est de l'Edifici Singular A, en la
cru'llla amb el carrer 4, davant les escales constru'l-
des pel prol. Maluquer de Motes. Els materials apa-
reguts sobre el nivell de I'enllosat C3/3 ens perme-
ten obtenir una datació entorn del segle IV a.n.e., i
es reafirma així la datació propasada pel
prof. Maluquer de Motes, peró no tant per la pre-
sencia de ceramiques atiques sinó, en opinió nos-
tra, per I'alt percentatge de cerámiques oxidades,
que no es poden incloure dins les típiques recone-
gudes narmalment com a iberiques comunes (les
quals també hi són presents).
La segona actuació va tenir Uoc en el transcurs de
la campanya del 1989, en qué várem netejar I'es-
tructura de pedres de 2 m d'amplada i 6 m de lIar-
gada que apareix davant l'estan9a 17 de l'Edifici
Singular D, que o bé es tracta del sócol d'una gran
edificació d'época anterior o bé d'una simple
estructura a manera de varera que -amb els seu s
25 cm de diferéncia respecte de I'enllosat del C3/3-
protegeix I'entrada de l'estan9a 17 del perill que
pugui provenir de les aigües de pluja del carrer 4,
que desemboca en aquest indret. Els materials apa-
reguts són molt desiguals cronológicament: hi tro-
bem peces del segle IV i d'altres del segle 111 a.n.e.,
tates barrejades, fins al punt que no creiem que
aquest lot de materials pugui ser aprofitat per
extreure'n cap conclusió, Creiem que en aquest
indret s'havien acumulat terres procedents de les
estances de l'Edifici Singular A. El tercer sondeig
corres pon a la campanya del 1991, i es va realltzar
a la zona de confluencia amb el carrer 5, ates que
en aquesta cru'illa el paviment enllosat del carrer es
trobava a la cota 94,95, i per tant 25 cm més eleva-
da que la resta de I'enllosat del carrer 3; conse-
güentment, les aigües de la pluja hi quedaven
estancades. Per trobar una solució a aquest proble-
ma s'optá per aixecar part de I'enllosat, a la mane-
ra d'una trinxera d'uns 40 cm d'amplada, a fi de
col·locar-hi un canó de plástic de 10 cm de diáme-
tre i 5,5 m de lIargada i així poder desaiguar-Io. En
aixecar I'enllosat hi aparegueren alguns fragments
cerámics que aleshores siglárem com a C3/4, ja que
els interpretavem com a corresponents a un nivell
anterior enllosat. Pero aquesta apreciació va resul-
tar erronia: les lIoses que aixecarem no correspo-
nien al nivell 3, sinó a un nivell superior, el C3/2; per
tant, de fet els materials corres ponen de nou al
nivell C3/3 (Iám. 4).
b) 2n sector. Es la zona més oriental, des de les
escales constru'ides pel pral. Maluquer de Motes fins
a davant de l'estan9a 300, a nivell de la cota 95,91.
En aquest sector ja hi va intervenir Mn. Llorens en la
campanya del 1972, quan travessá per aquest indret
I'amplada del carrer 3; posteriorment hi intervingué
el prof. Maluquer de Motes, i finalment nosaltres,
durant la campanya del 1989, en qué igualárem tot
el seu nivell per sota de les pedres del ja destru'it
nivell C3/1 (MEc3/2) (lám. 5-7 i 122.1). En el gráfic
adjunt (fig. 6) podem comprovar que en aquest
estrat les ceramiques de tipus iberic són majorita-
ries, i que hi manquen, d'altra banda, les de tipus
oxidant, la qual cosa ens indicaria que ¡'estrat es
formá en el segle 111 a.n.e. També en aquest estrat
es va trabar un fragment de ceramica de vernís
roig ilerget (Iám. 131.6), peró no estem segurs que
calgui donar-hi valor cronológic, ja que de fet,

com hem exposat anteriorment, alguns materials de
nivells superiors poden haver quedat inclosos en
aquest estrat a causa de les diferents excavacions
realitzades. Ens mereixen la mateixa opinió els
escassos fragments d'olletes tipus Tornabous de
ceramica comuna a torno
Figura 6. Distribució del material del context MEc3/2.
c) 3r sector, En la campanya de I'any 1992 s'ampliá
la cala per davant de l'estan9a 301, i aleshores es
localitzá el nivell de I'enllosat del nivell superior del
carrer 3 (Iárn, 8-10, 121,2, 122,1, 124.4-5 i 130,5 i
7), el qual en realitat está constitu.,-t per pedres pro-
vinents d'un mur que s'assenta sobre restes d'un
enllosa!. En el gráfic següent (fig, 7) es pot observar
com els percentatges han canviat respecte de I'es-
trat C3/2, tot i que la cerámica de tipus ibéric hi
continua essent majoritaria, pero practicament
n'han desaparegut les vares del tipus "cap d'ánec",
Per primera vegada, observem que les ceramiques
comunes a torn de tipus Tornabous hi queden ben
representades, i fins i tot superen les ceramiques
tradicionals de cuina obrad es ama.
Les produccions de vernís negre ¡ els fragments
d'amfores ebusitanes es mantenen similars a les
de 1'88trat anterior, pero ara el vernís negre
correspon majoritariament a campaniana A i per
tant ens trobaríem, en funció de la seva posició
estratigráfica, amb un nivell que dataríem d'una
fase del principi del segle II a,n,e, De fet, aquest
Figura 7. Distribució del material del context 92MEc3/1.
LES EXCAVACIONS AFIQUEOLÓGIClUES (1 987·1992)
MONOGFIAFIES 7. MAC·I3ARCELONA, 2006
enllosat del nivell C3/1 quedá parcialment des-
truH perque a sobre s'hi construí un mur -identi~
ficat en la darrera campanya del 1994, molt mal-
rnés- d'1,7 m d'amplada, que es perllonga al
lIarg de gran part del carrer 3 i que el prof,
Maluquer de Motes havia dibuixat en els seu s
plánols interpretant-Io aleshores corn a part del
parament caigut de l'Edifici Singular C,
EL CARRER 4 (CAMPANYES 1988, 1989 i 1990)
Aquest carrer esta orientat de sud a nord. S'inicía
en el carrer 3, on el prof, Maluquer de Motes va fer
construir unes escales, i prossegueix cap al nord del
jaciment pel costat est de l'Edifici Singular A Té una
arnplada de 3 m i se n'han descobert uns 14 rn de
longitud, Básicament no es presenta enllosat, si bé
en el primer tram, a continuacló deis 4 primers
rnetres que va excavar el prof, Maluquer de Motes,
hi havia indicis d'un enllosat molt destru'it, El carrer
presenta una inclinació vers el sud, de la cota
27
Figura 8. Distribució del material del context MEc4/2.
97,15, davant l'estan9a 264 al nord, a la cota 96,
davant l'estan9a 64, El cornen9árern a excavar
durant la campanya del 1988 i prosseguírem les tas-
ques durant el 1989,
L'estudi global de tots aquests fragments, com es
desprén del gráfic (fig, 8), ens permet datar I'estrat
clarament en el segle III a,n,e,; malgrat aixó, tenint
en compte que s'excava en un estrat inferior al
pedruscall i restes d'enllosat, aquests material s
correspondrien a un veritable nivell C4/2 (Iám, 11-
17,91,1, 122,6, 123,2-3 i 131,2), Ha confirmaria I'es-
cassa presencia de les ceramiques comunes a torn,
amb les característiques olletes tipus Tornabous,
Durant la campanya del 1990 fou excavat un darrer
tram de 2 m, a partir del nivell superficial i fins al
nivell de les restes de I'enllosat, on els rnaterials sí
que corresponen clarament al nivell C4/1, Per
aquest motiu els diferenciarem deis anteriors
(ME90c4/1) (Iám, 18),
 EL CARRER 5 (CAMPANYA 1990)
Oiscorre des del carrer 3 en direcció nord fins al
costat oest de l'Edifici Singular A, on obren les
seves portes les estructures habitacionals del Barri
Adossat a la Muralla. Presenta una amplada mitjana
d'entre 3 i 4 m, I de moment s'ha reconegut prácti·
cament en tata la seva lIargada, que fa 48 m (deis
54 m teórics que té).
En fundó de les excavacions realitzades pOdem
dividir aquest carrer en quatre sectors:
a) El primer va ser excavat pel prof. Maluquer de
Motes i presenta una longitud de 12 m des de la
cru'illa del carrer 3 fins a davant de I'estanga 84; en
teoria está excavat per sota del nivell C5/2, i no se
sap com seria en el nivell C5/3. Ens manca, per
tant, tata la informació de les excavacions en
aquest primer sector.
b) El segon sector és un tram d'uns 13 m de lIarga·
da que va des de davant de I'estanga 85 fins a I'es·
tanga 90, I en bona par! correspon sen s dubte al
nivell superior C5/1, si bé aquest ja s'ha sobrepaso
sat quan es fa visible I'estructura que s'ha interpre·
tat com a claveguera, descoberta pel prof. Malu·
quer de Motes, i que passa pel mig del carrer. Per
salvar el desnivell entre la cota 95,60 final del primer
sector i la cota 96,19 a I'inicl de la claveguera, el
28 prof. Maluquer de Motes va construir un mur de
contenció i unes escales. D'aquest segan sector,
tampoc en coneixem els material s apareguts, si bé
més endavant comentarem en detall ¡'estructura de
la claveguera.
e) En el tercer sector, de 22 m de lIargada, várem
tenir oc asió d'intervenir-hi durant la campanya del
1990, i el comentarem tot segul!.
d) El quart sector, de 7 m, resta per excavar.
El sector excavat I'any 1990 del carrer 5
En aquest tercer sector, el carrer 5 es divideix al seu
torn en tres trams, determinats básicament pel tram
intermedi de 9 m de lIargada, format per un enllosat
de grans dimensions que sen s dubte correspon al
nivell C5/1, per davant de les estances 94 a 96. En
aquest tram, ja excavat pel pral. Maluquer de
Motes, sois es va procedir a la neteja de I'enllosa!.
A partir de l'lntermedi, el tram situat al costat nord
es trobava, de fet, en el nivell 1, sen se I'enllosat, fet
que només s'explica si aquest tram era de lIoses
més petltes i fou arrencat pel prof. Maluquer de
Motes. Pero com que s'havien rebaixat les estances
91 i 92/93 a un nivell més baix, en teoria al nivell 2,
decidírem rebaixar aquest tram fins a aquest nivel!.
O'altra banda, també decidirem excavar aquest
sector perqué en el tall sud del carrer 5, entre els
nivells teórics 1 i 2 (Iám. 19 i 130.8), s'observaven
algunes pedres en la posició central del carrer, I vam
creure aleshores que devien correspondre a la con-
tinuació de la claveguera excavada per prof.
Maluquer de Motes en el sector intermedi d'aquest
mateix carrer. Malgrat que partiem de I'evidéncia de
la possible claveguera, no vam poder·la constatar
com a tal en el tram excavat per nosaltres, peró era
evident que tates aquelles pedres pertanyien a una
estructura a manera d'un mur d'1 ,7 m d'amplada,
constru'it a doble parament, i per altra part tampoc
podien correspondre a pedres de I'enderroc deis
murs de fayana de les estances que flanquegen el
carrer 5. Aleshores no varem saber exactament de
qué es tractava, peró avui, després de la campanya
del 1994, ens trobem que les restes d'aquell mur
són sens dubte la prolongació d'una estructura que
en el seu dia fou releta a manera de claveguera pel
prof. Maluquer de Motes, fins al punt que molt pos·
siblement aquest mur aixecat sobre el carrer té
certa relaeió amb el mur identificat en el tram orien-
tal del carrer 3 davant I'estanga 301, i que anome·
nem muralla 4 (vegeu més avall).
Al nord d'aquest tram intermedi enllosat i fins al final
del tercer sector, el prof. Maluquer de Motes havia
procedit a rebaixar el sediment fins a superar el
nivell de I'enllosat, i s'apropá a les cotes del nivell 2
de les estanees 98 i 99; per tant ens vam veure obli·
gats a excavar aquest sector encara uns 20 cm. En
rebaixar aquests 20 cm ens aparegué un mur que
s'endinsava en el tall del costat est i que presenta·
va una fabrica irregular i poe curasa, de tendencia
atalussada en la seva cara nord. El mur té una
amplada de 2 m i se'l reconeix en una longitud
d'uns 3 m (muralla 2). Si s'observen les cerámiques
aparegudes en els dos sectors excavats el panora-
ma resulta diferent del tipie de les cerámiques del
nivell 2 deis altres carrers i proper al del nivell 3 del
carrer 3, peró, malgrat que correspon evidentment a
un estrat del segle 111 a.n.e., continua presentant un
percentatge elevat de cerámiques oxidades. Se'ns
planteja per tant la qüestió de si el nivell 2 en reali·
tat ha desaparegut o bé hi ha aportacions de terres
d'altres indrets del jacimen!.
Aquesta opinió es refor9a no només per I'aparició
de la muralla 2, sinó sobretot perqué aquesta es
disposa sobre les restes de la muralla 1 amb relació
al carrer 8, amb dos trencaments en el seu para-
men!. El primer, que seria el més antic, queda aline·
at sobre I'eix central del carrer 5, amb una amplada
de 4 m; mentre que el sega n es desvia cap a ponent
uns 3,5 m, i I'amplada es manté entorn deis 4 m.
Aquest desviament es deu a la presencia sobre I'eix
perpendicular del carrer 5 de la muralla 2. De fet,
hem d'esperar una futura intervenció en aquest sec-
tor de la part alta del carrer 5 per poder esbrinar

exactament com i quan es va produir la desviació
de j'eix del carrer. Avui solament estem en condi-
cions de constatar símplement aquest canvi en la
planificació urbanística.
EL CARRER 6 O GRAN PLAQA (CAMPANYES 1989,
199011991)
Quan el pral. Maluquer de Motes, I'any 1975, va
reexcavar les estances meridionals de l'Edifici
Singular e, va anomenar carrer 6 la zona perpendi-
cular a aquest edifici on s'obrien les entrades d'a-
quelles estances. De fet no es tracta d'un veritable
carrer, sinó deis límits septentrional s d'un gran
espai o playa, la qual actualment no tenim comple-
tada. Aquest espai es reconeix a partir, essencial-
ment, de dos costats edificats: per una banda, la
fayana sud de l'Edifici Singular C, que correspon al
seu costat nord, i per I'altra, les construccions del
Barri Est del carrer 1, que equivalen al costat oest.
Finalment, en la darrera campan ya de I'any 1994
hem comenyat a trabar les construccions que tan-
quen aquesta playa pel seu costat est, és a dir, que
ara per ara ens queda reconéixer aquelles que la
delimitarien pel costat sud. El nivell de la superficie
del terreny es traba entorn de la cota 96, i práctica-
ment esta format per un nivell estéril amb escassos
material s fins a la cota 95,2.
Durant les campanyes del 1989, 1990 i 1991 hem
anat descobrint aquesta Gran Playa rebaixant sim-
plement aquest nivell superficial en uns 80 cm,
sense aprofundir més quan hi apareixien els primers
fragments cerámics. Actualment, la Gran Playa pre-
senta una superficie de més de 200 me, i solament
hi hem descobert una entrada a partir del seu
extrem sud-oriental, el carrer 2, a més de I'existen-
cia d'un carreró d'1 m d'amplada en el costat oest,
que en realitat més que un accés devia correspon-
dre a una sortida d'aigües, a fi de no afectar les
estances del Barri Est del carrer 1. Solament durant
la primera campanya de I'any 1989, quan encara
creiem en I'existencia del carrer 6 com a tal, varem
excavar davant la fayana sud de l'Edifici Singular C.
Figura 9. Distribució del material del context MEc6/1.
l_ES I:=XCAVACIONS ARQUr:QLÓGIQUES (1987-1992)
MONOGI~AFIE:S 7. MAC-BAI~CELONA. 2006
Els percentatges de cerámiques (fig. 9) ens mostren
clarament que corresponen en realitat als material s
típics d'un nivell 2 (MEc6/2) del final del segle 111
a.n.e. en una fase antiga, ja que practicament no hi
apareixen ceramiques comunes ti pus olletes
Tornabous (Iám. 20-21 i 131.1).
EL CARRER 7 (CAMPANYA 1990)
Apareix a I'exterior i al Ilarg de la muralla 1 a partir
de la Porta d'lIerda en direcció nord, amb una lIar-
gada d'uns 50 m. Está parcialment enllosat i se li
atribueix una amplada d'uns 2 m. De fet, aquest
carrer fou descobert amb motiu de la neteja de la
cara externa de la muralla 1 pel pral. Maluquer de
Motes, peró com que per a aquesta neteja s'utilitzá
una maquina excavadora, no solament se'n desco-
neix tata I'estratigrafia, sinó que fins i tot se n'han
perdut tots els materials. Sabem, després de I'ex-
cavació del sector de la Porta d'lIerda, que la cons-
trucció d'aquest carrer es degué efectuar al final del
segle IV a.n.e., quan es constru'iren els diferents
barris d'extramurs.
Hi ha indicis d'estructures habitacionals al lIarg del
seu costat oest, que estan encara per excavar, si bé
deuen haver quedat molt mal meses per I'actuació
de la maquina excavadora en el moment de la nete-
ja de la muralla 1. Tot i així, el prof. Maluquer de 29
Motes havia deixat en la cara externa de la muralla,
darrere de I'estanya 90, un testimoni de terres de
2 x 2 m per tal de mantenir un ametller, peró com
que les arrels havien estat tallades, a la fi es va morir
I'arbre. Per aquest motiu decidirem retirar aquest
testimoni durant la campanya del 1990, amb I'espe-
ran9a que ens praporcionés una estratigrafia, la
qual cosa no va ser possible car en realitat eren
terres aportad es que tapaven I'estrat arqueológic
de damunt I'enllosat, i no s'hi podia apreciar cap
diferenciació, que només va ser possible detectar-la
una vegada netejats i inventariats els materials (lám.
22-24.9 i 86.8). Malgrat tot, es va poder constatar
que sobre I'enllosat hi havia ceramiques atiques.
EL CARRER 8 (CAMPANYA 1990)
El carrer 8 discorre entre les restes de la muralla 1 i
les estances del Barri d'Extramurs que hi obren les
seves portes. Té una amplada d'entre 2 i 2,5 m i
una lIargada de 60 m. S'inicia a I'oest com a pro-
longació del carrer 7. Aquest carrer fou excavat en
la seva práctica totalitat pel prof. Maluquer de
Motes, i per tant no en tenirn cap informació. És evi-
dent que el carrer tenia com a rninirn dos nivells,
peró aquesta hipótesi solament la podem constatar
amb relació a I'extrem del costat de lIevant, on el
 prof. Maluquer de Motes va deixar uns 15 m de I'en-
Ilosat corresponents al nivell 1, entorn de la cota 98.
En la nostra actuació de I'any 1990 es va netejar
aquell tram d'enllosat (ME90c8/1), i s'hi localitzaren
escassos fragments cerámics (lám. 24.1-2). Una
altra intervenció respecte del nivell C8/1 fou regular
el tall de final d'excavació del prof. Maluquer de
Motes, des de la superficie del terreny, a la cota
¡::;;;¡
Figura 10. Distribució del material del context ME90c8/2.
98,2, fins a I'enllosat, que es troba en la cota 97,8.
Finalment, per comprovar la cronologia del nivell 2,
es van aixecar uns 6 m d'aquest enllosat davant
I'estanga 155. Aquest nivell 2 (ME90c8/2) no es pre-
senta enllosat i apareix a la cota 97,5.
30 Malgrat que els materials amb informació estratigráfica
de qué disposem són escassos (Iám. 24.3-8, 25 i 87.4
i 9), és evident que hi ha diferéncies notables (fig. 10),
no sois per la tipologia de les produccions importa-
I
\ "~ -,,-~\--
Figura 11. Eixos viaris del Molí d'Espígol.
des, sinó respecte deis altres tipus de cerámica. És
a dir, de fet el nivell C8/1 correspon aproximada-
ment als nivells 1 o 2 de la resta de carrers, mentre
que el nivell C8/2 correspon al nivell 3.
L'ENTRADA DEL NORD-EST O PORTA DE IESSO
Aquesta entrada fou localitzada en la darrera cam-
panya del 1994, i correspon a una antiga porta de la
muralla 1; posteriorment quedá inclosa dins el recin-
te del jaciment en construir-s'hi el Barri Extramurs.
Es tracta d'un espai obert de 4 m d'amplada, flan-
quejat a tates dues bandes pels trams de la muralla
1, que en aquest indret s'engruixeixen fins als
2,6 m. Els material s apareguts són majoritáriament
cerámiques obrades a má, peró també amb febles
percentatges de cerámiques a torn de tipus oxidant,
normalment de pastes groguenques pál·lides.
L'ENTRADA OEST O PORTA D'ILERDA
Es traba a I'extrem 088t del carrer 3 o carrer princi-
pal i, de fet, correspon a uns deis espais d'accés de
la muralla 1, malgrat que posteriorment va quedar
inclosa en el poblat quan aquest es va ampliar amb
nous barris fora de la muralla primitiva (Barri
Extramurs a ponent del carrer 7). El carrer 3 inter-
romp la seva amplada de 4 m després de la cruHla
amb els carrers 1 i 5, de resultes de la construcció
d'una estructura d'habitatge/magatzem integrada
per les estances 2 i 1. L'estanga 1 es presenta molt
!!Il Tornabous JJJ
!!Il Tornabous I1b
Tornabous na

mal mesa, ja que per aquest indret, durant anys,
s'han retirat les terres de les excavacions d'aquest
sector del jaciment i, de fet, de les seves parets
nord i est solament en resten febles indicis. Es trac-
tava d'una estanya d'uns 6 m d'amplada, i deixava,
per tant, un petit carreró d'1 m d'amplada entre ella
i I'estanya 80, destinada segurament a la sortida
d'aigües, fet que també degué contribuir a la prác-
tica desaparició d'aquests murs. Peró abans que es
construís I'estructura d'habitatge/magatzem a qué
ens referim, la meitat de I'espai que devia ocupar
I'estanya 1 era un espai obert, és a dir, s'hi perllon-
gava amb els seu s 4 m d'amplada el carrer 3, i
sobrepassava la vertical de I'antiga muralla 1,
A partir d'aquest indret, el terreny es presentava
reomplert de pedres que havien estat arrancades
per una máquina (toro) durant la primera campanya,
el 1970, en I'intent per part de Mn, Llorens d'obrir
un pas cap a I'interior del poblat. El prof, Maluquer
de Motes practícament no hi intervingué mal (es
limitá a comentar: "Tot está destru'it pel toro de
Mn, Llorens"), a excepció de I'extrem sud-oest,
darrere I'estanya 80, just al final de la part visible de
la muralla 1, on va tapar amb grans liases I'esvoranc
fet per la maquina en creure que la intervenció de
Mn, Llorens havia destru"-t aquella part de la muralla
i que les pedres rebentades en procedien, No obs-
tant aixó, ja el prof, Maluquer de Motes havia
comengat a trobar un mur en direcció oest, a ¡'exte-
rior de la muralla 1, paret que interpretava com a
límit sud del Barri Extramurs a ponent del carrer 7,
Peró un cap excavat I'indret de I'estanya 1 i identi-
ficada la prolongació de la muralla 1 per I'exterior,
darrere I'estanya 1, localitzárem una important paret
adossada al parament extern de la muralla 1 que es
perllongava en direcció oest, i paral'lela a la que ja
havia localitzat el prof, Maluquer de Motes, Per la
seva técnica constructiva, resultava evident que no
es podia tractar d'una simple paret de les estructu-
res del Barri Extramurs d'aquest sector,
Aleshores decidírem retirar tot aquell pedregar que
quedava entre les dues parets, creíent sempre la
hipótesi del prof, Maluquer de Motes segons la qual
procedia de la muralla 1, i sobretot perqué des de la
campanya del 1988 ja sabíem que aquesta muralla
tenia aproximadament 2 m més de poténcia d'alló
que era visible en superficie, Atés que resultava difí-
cil retirar aquestes pedres manualment per raó de la
grandária d'algunes de les peces, haguérem de
recórrer a j'ajuda d'una maquina, convenc;;:uts que
en retirar-les trobaríem encara les primeres filades
de la muralla 1, és a dir, que completaríem el tram
de muralla que restava al sud de I'estanya 80, Així i
tot, aban s de recórrer a la solució de la maquina,
entre les cotes 94,7/94,3 aparegueren alguns frag-
LES EXCAVACIONS AI~QUEOlÓGIOUES (1987-'1992)
MONOGF1AFIES 7. MAC·I3ARCElONA, 2006
ments ceramics pertanyents a un nivel! inferior a les
estructures de I'habitatge/magatzem en la zona del
petit carreró d' 1 m d'amplada al nord d'aquestes
(MEmO/2) (Iám, 27,3 i 123,5), Peró la nostra supo-
si ció no es confirma, car aparegué ¡'angle escairat
de la muralla 1 a la cota 94,3,
En aquest indret vam trabar una entrada a la mura-
lla en el costat sud i, per altra part, hi acabava el
gruix d'aquella paret que s'estenia en direcció oest,
amb una amplada d' 1 m, En constatar la preséncia
d'una entrada, decidirem treure definitivament tates
les pedres per obtenir-ne una visió completa, No
acabárem, peró, la tasca, ja que amb gran sorpresa
nostra hi aparegué una gran claveguera que sortia
per aquella entrada, Tampoc s'ha localitzat I'angle
nord de I'entrada de la muralla 1, segurament per-
qué ha quedat destru'it, o bé perqué la paret localit-
zada pel pral. Maluquer de Motes está avanyada
respecte d'aquest angle, ja que és aquesta paret la
que ens marca els límits de I'excavació, tot i que
está bastida des de la cota 92,5 i se'n conserva
més d' 1,5 m d'alyada, Fou aleshores quan ens ado-
narem que sobre les parets que s'estenien en direc-
ció oest perpendiculars al trayat de la muralla 1, s'hi
dibuixaven les restes d'una rampa que presentava
una inclinació del 10%. Aquesta rampa correspon,
de fet, a la prolongació del carrer 3, Sobretot en
funció de les estructures que hi apareixen, tot i que 31
estan molt mal meses, podem arribar a identificar-ne
tres moments:
a) El superior queda marcat pel parament, molt mal-
més, d'uns 45 cm d'amplada en sentit sud-nord i
d'1,8 m de lIargada, que queda penjant i per
damunt el nivell 2 de I'estanya 1, Es tracta, dones,
d'una construcció tardana a la qual s'adossaven les
parets laterals d'aquesta estanya, Els material s hi
són escassos i apareixen entre les pedres del mur, i
en bona part tots deuen correspondre a la fase
moderna de I'estanya 1 (ME-PR/1) (Iám, 27,1-2),
b) En un segon moment, I'estrat va per sota d'a-
quest mur i es perllonga cap a I'oest, limitat ara ja
definitivament pels dos paraments lateral s, on hi ha
mol tes pedres, tates les quals semblen portar una
inclinació vers I'oest. Entremig de les pedres caigu-
des Ua que de terra n'hi ha molt poca), hi aparegue-
ren alguns material s que es poden datar dins el
segle 111 a,n,e, (lám, 26 i 128,7),
c) El darrer moment es caracteritza per la presencia
de pedres d'una grandaria superior, que no presenten
inclinació vers I'oest i entre les quals, a més, hi ha
abundancia de terres. En excavar aquest tercer nivell
(ME-PR/3) ens vam adonar que en els marges de les
dues parets laterals quedaven assenyalades certes
liases que denotaven I'existéncia d'una rampa i que,
per tant, n'estavem excavant el reompliment. Hi van
 apareixer alguns fragments ceramics que en principi,
i a manca de fragments d'importacions, semblen indi-
car-nos que la rampa es devia construir en el segle IV
a.n.e., i que per tant eorrespondria a la fase de
Tornabous 111 i s'hauria de posar amb relaeió al earrer
3 en el seu nivell 3, que és I'enllosat; també devia
haver estat utilitzada al lIarg de la fase Tornabous IIb,
i va quedar inutilitzada amb la eonstrueeió de I'habi-
tatge/magatzem en el moment de Tornabous lIa.
ESPAIS A MANERA D'UNITATS
D'HABITATGE/MAGATZEM
Anomenem unitats d'habitatge/magatzem (UH/M)
aquelles estructures doméstiques que es earaeterit-
zen per presentar basicament tres m6duls rectan-
gulars, eadaseun deis quals fa 6 i 7 m de lIargada i
una amplada de 2 m aproximadamen!. Dos d'a-
quests m6duls formen una sola unitat a manera
d'una habitaeió bieompartimentada, que disposa de
porta d'entrada própia, mentre que el tercer n'és
independent i té la seva própia porta d'aeeés.
Aquesta darrera unitat formada per un sol módul
sembla correspondre a un magatzem ja que, en
genera!, sempre es presenta molt més rica que la
resta, i amb gran quantitat de fragments eerámies
32 pertanyents a vasos eontenidors (ámfores o tena-
lIes). Seria, per tant, lógie admetre que la unitat
eomposta de dos móduls res pon a I'espai d'habi-
tatge, peró hi manca un element important eom és
la llar de foe. En general tates aquestes estructures
són d'una gran pobresa de materials. Per altra
banda, tots aquests espais d'habitatge/magatzem
presenten una ubicació molt característica en funció
de les muralles, i es diferencien elarament de les
edificacions de caracter singular que s'aixequen al
carrer 3 o eix central del jaciment. Fins ara s'han
identifieat un total de 18 UH/M, que es eonstruYren
a partir de la subfase Tornabous lila i sobretot de
Tornabous lib.
LA UH/M 1 (Iig. 12)
Está situada al eostat oest del earrer 1 i taneant el
carrer 3. Fou excavada parcialment durant la cam-
panya del 1971 per I'equip de la UB (Maluquer de
Motes el alii 1971), que en va identificar elarament
un módul que es presenta enllosat (estan9a 2) (lám.
28.4-7) a la cota 94,7, i part d'un altre de situat al
eostat nord (estan9a 1). La resta, molt mal mesa, fou
excavada per nosaltres el 1991. Cal difereneiar-hi
dues edificacions. La més moderna, molt destruYda,
estava eomposta per tres móduls; d'aquests, els
dos primers formaven una estan9a d'una amplada
de 5 m, amb parets de 0,4 i 0,5 m de gruix, a exeep-
ció de la del fans, que era un mur d'1 ,5 m, i amb
unes parets laterals entorn deis 7 m de lIargada.
Aquesta edifieaeió tallava la projeeeió del earrer 3, a
I'oest, i deixava simplement un carreró d'1 m amb
les parets de I'estan,a 80. El seu paviment, no enllo-
sat, es traba a la cota 95. El tercer módul era inte-
UH/M I
....... '
Figura 12. La UH/M1.
grat per l'estan9a 2. El mur del fons, d'1 ,5 m, eorres-
ponia a una prolongaeió del tragat de la muralla 1,
eom si s'hagués intentat eobrir amb aquest mur I'an-
tic pas de I'entrada de la Porta d'lIerda, i el petit
carreró era un pas cap a una poterna.
La segona edifieaeió, la més antiga, s'inieia de fet a
partir de l'estan9a 2 i eorrespon al seu nivell enllosat;
aquesta, dones, devia formar part d'una estan9a
doble que es projeetava vers el sud, i que fou destru'i-
da pel tall deis terraplenaments que sofrí el jaeiment
durant la década deis anys einquanta. Així, I'espai que
oeupaven els dos móduls de I'edifieaeió posterior era
una petita pla,a d'aeeés del earrer 3 a la rampa de
I'entrada de la Porta d'lIerda; aquest espai presenta-
va un possible enllosat molt malmés, que eorrespon-
dria al nivell mitjá del earrer 3 (C3/2). Malgrat que tre-
ballárem sobre nivells remoguts, resulta evident que
els materials loealitzats a partir de la cota 95 i fins a la
cota 94,7 eorresponen al final del segle 111 a.n.e.
(ME1/2) (Iám. 27.4-5). Es va intentar identificar un
segon nivell (ME1/2b) per sota de la cota 94,7 fins a
94,4, el qual anomenárem nivell 2b (lám. 28.1-3).
LES ESTRUCTURES ADOSSADES
A LA MURALLA 1 (CAMPANYES 1988, 1989 11990)
Es traeta del eonjunt de quatre UH/M adossades a la
cara interna de la muralla 1, que delimiten el earrer 5
pel eostat oest, equivalents a les estanees 80 a 93.

La UH/M 2
Está formada per les estances 80, 81/82 i 83, tates
les quals foren excavades en el seu primer nivell pel
prof. Maluquer de Motes. L'estanga 80 fou excava-
da fins a la cota 95,2, i per tant desconeixem quants
nivells ocupacionals s'hi havien localitzat (molt pos-
siblement un). Nosallres la rebaixárem un darrer
nivell, fins a I'estrat de fundació, a la cota 94,97, on
les seV8S parets s'assenten sobre un enllosat que
es relaciona amb la projecció del carrer 3, nivell
intermedi (C3/2). Corres pon a una estanga de 2,8 m
d'amplada per 6 m de lIargada. L'estudi deis seus
paraments ens mostra que en la fase antiga era
molt més gran i inclo'ia les estances 81 i 82, amb les
quals es comunicava mitjanyant un espa! a ¡'extrem
est de la paret del costat nord. Aquests espais van
ser tapats i I'estanga va quedar individualítzada en
la fase recen!. Aixó pOdria fer pensar que I'entrada
es va realitzar juntament amb el rebaix de la mura-
lla 1, al costat oest, peró aquesta hipótesi no és
correcta, perqué aleshores la seva porta es trabaría
en un altre indret que no ha pogut ser identificat, ja
que el prof. Maluquer de Motes va restaurar els seu s
paraments.
És una de les poques estances que ofereix restes
d'una llar de foc, de forma rectangular, segons cro-
quis elaborat pel mateix prof. Maluquer de Motes, i
col·locada al mig de I'estanga; malgrat I'erosió que
havia sofert, encara vam poder identificar aquestes
restes (lám. 29.1-4 i 122.4). Un tercer nivell aparei-
xia sobre I'enllosa!. També aquest, i en la mateixa
posició que ¡'anterior, afería la presencia d'una llar
de foe, amb un preparat de trossos de ceramiques
a manera de sócol. Aixi, I'estanga 80 ha de corres-
pondre, com a més anliga, a la fase Tornabous IIb,
hauria estat constru'ida sobre les restes d'enllosat a
la cota 94,9 i formaria part de la plaga que s'asso-
cia amb la Porta d'llerda (Iám. 30). Les estances 81
i 82 representen un módul d'una planta rectangular
de 2,2 m d'amplada per 6,5 m de lIargada, dividida
per una paret transversal de 40 cm de gruix, situa-
da a 4 m de I'entrada des del carrer 5. Aquesta
paret divisória configura, dones, I'estanga 81 al cos-
tat est, al costat del carrer 5, i I'estanga 82, de plan-
ta quadrada de 2 x 2 m, queda a tocar de la mura-
lla. Peró, com hem assenyalat anteriorment, en el
seu nivell antic ambdues estances formaven part de
la mateixa unitat, juntament amb I'estanga 80, ales-
hores sen se presencia de porta d'entrada en ¡'es-
tanga 81 respecte al carrer 5.
Tata I'estanga fou prácticament buidada pel
prof. Maluquer de Motes, i tan sois en recuperárem
alguns materials en efectuar la neteja del paviment
(ME81/2) (Iám. 31.2). Aquests materials han de rela-
cionar-se amb els apareguts en I'estanga 82
u:s EXCAVACIONS AI'1QUEOLÓGIQUES {1 987 -1992}
MONOGRAI'IES 7. MAC-BARCELONA, 2006
(ME82/2), ja que en aquest nivell, com s'ha dit,
ambdues formaven una mateixa unitat (Iám. 31.3-4).
Quant als nivells superiors, excavats pel prof.
Maluquer de Motes, en destaca la riquesa de mate-
rials ceramics, majoritariament amfores i grans tena-
lIes, aixi com diversos elements de ferro (argolles)
en I'estanga 81, la qual correspondria dones a un
magatzem, i una Ilantia hel·lenística de vernís negre
en I'estanga 82 (lám. 114.3). Peró en netejar les res-
tes d'un mur que per I'interior de I'estanga 81 refor-
ga la paret del costat sud i carrega a la paret divisó-
ria entre ambdues estances (ME81/1), o sigui,
pertanyent a la fase més superior, aparegueren
alguns materials (Iám. 29.6-5, 31.1 i 131.3). Aquest
conjunt és interessant per la possible datació de la
ceramica de vernís rolg ilerget, ja que la presencia
d'un semis roma sembla indicar-nos que ja ens tro-
bem a les primeres décades del segle 11 a.n.e.
Respecte al tercer módul, també fou completament
excavat pel prof. Maluquer de Motes fins a la cota
95,2/95,3, és a dir, tots els nivells d'ocupació de
I'estan,a 83 ja havien estat excavats; nosaltres,
dones, ens vam limitar a recuperar alguns escassos
materials durant la neteja del paviment (Iám. 31.5-6).
Aquests material s corres ponen molt possiblement
al terraplenament de terres per constituir el pavi-
ment de I'estan,a, i el fet que incloguin cerámica
grisa estampillada ens mostra que molt possible- 33
ment la seva construcció tingué lIoc ja en el segle III
a.n.e. Quant als paraments, tot sembla indicar que
corresponen també a un únic moment; es tracta
d'una estanga de tipus rectangular de 2,2 m d'am-
piada per 6,9 m de lIargada, amb una única porta
d'entrada d'l ,7 m de lIum.
La UH/M 3
La unitat bicompartimentada queda representada
per les estances 84 i 85. Tates dues són rectangu-
lars, peró, de fet, res ponen a una sola habitació de
6 m de lIargada per 4,6 m d'amplada, amb restes
d'una paret transversal a la meitat en la fase antiga,
que va ser destru'ida en la fase moderna i de la qual
només es conserva un tram de parament d'uns 2 m
tocant a la paret de fagana amb el carrer 5. En la
fase antiga, la paret transversal deixava un pas
entre ambdues estances al costat de la muralla
d' 1,5 m aproximadament. En aquesta fase antiga
(ME84/2), que és de I'única de qué hem pogut reco-
llír material s (Iám. 32.1-8), sobre la cota 95,2/95,3,
no hi ha porta respecte de I'estanga 84; I'entrada es
traba en la part corresponent a I'estanga 85, i fa uns
90 cm de lIum.
Els material s apareguts confirmen clarament que la
construcció d'aquestes estances pertany al segle III
a.n.e. Altrament, cal afegir que el prol. Maluquer de
 Motes excavá el primer nivell, en qué, com ja hem
indicat anteriorment, havia desaparegut la paret
transversal divisoria, si bé aquesta, segons els pla~
nols del mate ix professor, era de tápia. Per altra
part, és en aquest moment que en el fans de I'es-
tanya 85 s'aixecá una paret de 20 cm de gruix,
adossada a la muralla, que es perllonga també molt
destrurda en I'estanya 84, o bé es construí una nova
porta en relació amb I'estanya 84, d'1 m d'ampla-
da. El tercer módul d'aquesta unitat corres pon a
I'estanya 86, de planta rectangular i de 2,4 m d'am-
piada per 7 m de Ilargada, amb una sola porta de
0,9 m de lIum, utilitzada en les dues fases. Tata I'es-
tanya fou excavada pel prof. Maluquer de Motes, i
en desconeixem els materíals.
La UH/M 4
La nova estructura quedá formada per dos móduls
unificats, corresponents a les estances 87 i 88, amb
una planta de 5 m d'amplada per 7 m aproximada-
ment de lIargada, i unificad es a través d'un pas de
2 m a tocar de la cara interna de la muralla. El seu
nivell superior fou excavat pel prof. Maluquer de
Motes fins a la cota 97,07. En la campanya del
1989, dones, s'ha pogut excavar el paviment
34
Figura 13. Distribució del material del context ME87-88/2.
corresponent al nivell 2, a la cota 96,4, on desapa-
reix completament la paret intermédia i solament hi
ha una entrada d'1,2 m de lIum situada a
I'estanya 87 (lám. 32.9-10, 33-34, 121.5 i 122.3).
Sobre aquest paviment (ME87 -88/2) hi ha restes
d'una llar de foc central de planta rectangular de
70 x 100 cm, construi'da solament amb terra endu-
rida sen se preparat de graves ni de fragments cerá-
mies.
Tal com ens mostra I'histograma (fig. 13), els per-
centatges prácticament concorden amb els que
aferíen els carrers 4 ¡ 6, és a dir, pertanyents a un
nivell Tornabous lib. L'estanya 89 també va ser
excavada pel prol. Maluquer de Motes, i fins i tot
s'hi va intentar ter una cala en profunditat, superior
al nivell 2, peró a causa de la gran quantitat de
pedres que hi apareixien es va renunciar a prosse-
guir-Ia. Nosaltres hem decidit terraplenar-la de nou i
deixar-Ia al nivell 2 teóric, a la cota 96,36.
La UH/M 5
L'estanya 90 és una unitat independent de planta
rectangular de 2,2 m d'amplada per 6,8 m de lIar-
gada, i amb porta de comunicació al carrer 5, de
0,9 m de lIum. Després d'excavar aquesta habitació
fins al seu nivell 1, el pral. Maluquer de Motes hi
havia deixat un testimoni d'1 m d'amplada que la
travessava obliquament. És un deis pocs indrets on
es pagué apreciar una estratigrafía completa. Així,
les terres del testimoni ens oferiren un conjunt de
materials (ME90/1) deis quals destaca un vaset
bicónic d'época molt tardana, del segle I a.n.e.
(Cura, Garcés 1990) (Iám. 35), fet que demostra que
en el jaciment hi va haver una ocupació posterior o
Tornabous l. En el nivell 2 (ME90/2), datable a partir
deis materials exhumats al final del segle 111 o inici
del 11 a.n.e. (Iám. 36), ja vam tenir perfectament deli-
mitada I'estanya, que és de planta rectangular de
7 m de lIargada per 2 m d'amplada; en aquest
moment es reforQá la paret que delimita I'entrada.
Per sota d'aquest paviment trobárem un estrat
d'uns 20 cm de poténcia, amb alguns materials que
corresponen al nivell de terraplenament per assen-
tar-hi el paviment del nivell 2; a continuació, va apa-
reixer un nivell compacte de pedres similar al de
l'estanQa 89. Aixi doncs, encara que hem siglat
aquests materials com a nivell 3, de fet es tracta
d'una preparació prévia al nivell 2. D'aquesta estra-
tigrafia es desprén que la claveguera excavada pel
prof. Maluquer de Motes al mig del carrer 5 és pro-
bablement una construcció molt tardana, del segle 1
a.n,e., ja que si fas realment una claveguera, cosa
que no creiem, no es dataria per la seva base de
construcció, sinó per I'enllosat superior, i aquest
equival al nivell 1 de l'estanQa 90. Respecte als dos
móduls que formen les estances 91 i 92/93, no hi
hem efectuat cap intervenció perqué el
prol. Maluquer de Motes ja les havia rebaixades fins
al nivell 2, a la cota 96,7. Formen, malgrat aixó, una
estanya bicompartimentada amb paret de separa-
ció que parteix de la cara interna de la muralla 1, de
0,4 m de gruix, i que no afectava el nivell 1. Les
seves mides són 5 m d'amplada per 7 m de Ilarga-
da.
ESTRUCTURES QUE DELIMITEN LA GRAN PLAyA
PEL COSTAT EST (CAMPANYES 1989 1 1991)
La UH/M 11
Es tracta d'una unitat molt malmesa, ja que aquest
sector també fou afectat per I'espoliació de pedres

que patí el jaciment destinada al bastiment de les
construccions que avui dia configuren el nucli urbe.
de Tornabous, tal com ens mostra la degradació del
parament a tocar del carrer 1, on van desaparéixer
els paraments de la fayana sobre aquest carrero La
UH/M 11 va ser excavada pel prof. Maluquer de
Motes, i en sabe m ben poca cosa, tret que s'hi
detecten clarament dos moments ocupacionals,
com s'observa en els paraments de les parets lon-
gitudinals que recolzen en la paret que delimita a
I'est la Gran Playa. De I'anomenada estanya 38, no
en sabem res. Oevia fer uns 3 m d'amplada en el
seu nivell inferior: en desconeixem, pero, la !largada,
ja que n'han desaparegut les parets de la banda del
carrer 1 . En el nivell superior, fins i tot creiem que no
es tractaria d'una estanya habitacional própiament
dita, sinó d'un pati o cobert, ja que ha perdut espai
en benefici de l'Edifici Singular B. En la neteja del
paviment es va constatar ¡'existencia de restes
d'una llar de foc molt destru"ida per sota la paret sud
de I'estanya 8. L'estanya 33, al costat sud de I'an-
terior, és més ben coneguda. Seria, en principi, de
tipus rectangular, de 2 m d'amplada; peró de fet
creiem que juntament amb la 38 formen una sola
unitat, bicompartimentada per un mur d'uns 3 m de
lIargada. No obstant aixó, aquí hem de tenir en
compte una reconstrucció del prof. Maluquer de
Motes respecte a I'acabament d'aquest mur i el mur
del costat oest, que són falsos. Aquesta recons-
trucció, en tot cas, podria correspondre al nivell 1, i
no a12, com es presenta actualment. Sabem que en
el nivell 1 la porta s'obria a la Gran Playa, i que esta-
va delimitada per una reestructuració teta 8mb la
técnica de lIoseta plana de calarenc. A més, una
fotografia del prof. Maluquer de Motes evidencia
clarament aquests dos nivells (Maluquer de Motes
1986, 13), ja que mostra el testimoni que el profes-
sor va deixar en I'angle sud-est com a suport d'una
gran tenalla del nivell 1. De I'estanya 36 tampoc no
en sabem res. Correspon a una estanya de tipus
rectangular de 2,2 m d'amplada i que deu tenir una
lIargada superior als 6,5 m. Segurament és I'estan-
ya rectangular adjunta a la bicompartimentada
38/33 amb la qual forma la unitat habitacional. Fou
completament excavada pel prof. Maluquer de
Motes.
La UH/M 12
Formada per I'estanya 37, de tipus rectangular de
2 m d'amplada, aquesta unitat fou excavada pel
prof. Maluquer de Motes fins al seu nivell 2 (lám.
37.1-2). La paret del fans respecte de la Gran Playa
demostra, per la seva perpendicularitat, ¡'existencia
d'aquesta unitat habitacional que es complementa
amb I'estanya 39. L'estanya 39 és bicompartimen-
LES EXCAVACIONS ARQUEOL.6GIQUES (1987·1992)
MONOGF1AI'IES 7. MAC·BARCELQNA, 2006
tada, amb un mur de tápia que separa el sector
nord, perfectament enllosat en una amplada de 3 m
i amb un banc adossat al mur del costat nord. Tata
aquesta estructura esta excavada en el seu nivel! 1,
com ens mostra el desplayament deis dos para-
ments del costat nord: el superior i delimitador de
I'enllosat que carrega a la paret del fans, i I'inferior,
reconegut a partir de l' estanya 37 des del seu nivell
2. La cota del paviment enllosat es traba a 94,74. El
tercer modul a partir del mur de compartimentació
de tápia (estanya 40) fa 2,4 m d'amplada. En aquest
sector i en I'angle sud-oest hi ha una estructura
semicircular similar a la de I'estanya 154A. No s'hi
reconeixen les entrades, ja que encara no s'ha
excavat el costat oest d'aquestes estances.
La UH/M 13
La intervenció del 1991 afectá les estances 41 i 42,
que corres ponen a les dues darreres excavades pel
prof. Maluquer de Motes durant la campanya del
1984. La nostra tasca va consistir básicament a
retirar el testimoni d'1 m d'amplada que I'excavador
havia deixat per dividir els dos ámbits (Iám. 131.4).
Precisament sota d'aquest testimoni aparegué una
paret de 40 cm d'amplada que separa ambdues
estances. Així, I'estanya 41 fa d'amplada, en la cap-
yalera, 1,8 m; i I'estanya 42,2,4 m; s'hi repeteix de
nou la relació d'estanya estreta i estanya ampla, i 35
amb tata probabilitat tates dues formen una unitat
individualitzada. Al costat sud de I'estanya 42 hi ha
un petit carreró d'l m d'amplada que deu corres-
pondre a una sortida d'aigües del sector de la
playa. En aquest indret, durant la campanya del
1984 s'hi efectuá una excavació en profunditat (cala
O), que ens vam veure obligats a reblir per fer-hi
passar una canonada de desguás. Malauradament,
en la cala O no s'ha pogut establir una estratigrafia
a partir de les bosses que contenien els materials ¡,
d'altra banda, les cerámiques importades que
podrien datar-la foren separades del lot de la resta
de les ceramiques.
ESTRUCTURES AL COSTAT NORO DE L'EDIFICI
SINGULAR A (CAMPANYA 1988)
Ens referim a un conjunt d'estances que apareixen
al nord de l'Edifici Singular A, entre els carrers 4 i 5.
Es tracta d'una illa de construccions que molt pos-
siblement acaben en el seu extrem nard, amb un
carrer que sembla detectar-se en el tall del carrer 5
i que tindria una amplada de 3 m. L'illa en qüestió
tindria uns 352 m', incloent-hi els 144 m' de l'Edifici
Singular A. Cal diferenciar-hi dos conjunts: el d'a-
quelles estances que obren les seves portes d'en-
trada al carrer 5 i el de les que ha fan sobre el carrer
 4. Tots dos conjunts comparteixen una paret mitge-
ra d'uns 40 cm d'amplada, en sentit nord-sud, que
constitueix la paret del fons de les estances.
El conjunt d'estances relacionadas amb el carrer 5
Van ser excavades en el seu primer nivell pe!
prof. Maluquer de Motes en la seva darrera cam-
panya de I'any 1984.
La UH/M 6
Aquesta unitat está formada per l'estan9a 202 -que
correspon a una habitació estreta de 2 m d'amplada
per 6 m de lIargada, amb una entrada d'1 m d'am-
piada en posició central respecte a l'estan9a- i per les
estances 201 i 200, que en realitat formen una sola
unitat de 5,4 m d'amplada per 6 m de lIargada.
Possiblement estava bicompartimentada per un mur
de fang, peró aquest parament intermedi no arribava
a tancar I'espai fin s a la paret del fons; s'hi reprodueix,
doncs, I'esquema habitacional de les estances 260 i
261 que es troben al seu costat est i en relació amb
el carrer 4. Hem de fer notar que I'entrada actual de
l'estan9a 200 és falsa i que, per tant, no hi havia
porta; només n'hi ha una a l'estan9a 201, en posició
lateral i de 80 cm de lIum. Aquesta edificació s'ados-
sa al costat nord de I'estructura de l'Edifici Singular A,
i les seves parets es desvien Heugerament respecte a
36
la paret de l'Edifici Singular A. A tocar del parament
del costat nord, corresponent a l'estan9a 201, hi ha
un sócol de forma quadrada de pedres d'1 x 0,8 m.
Les nostres intervencions en aquest sector es por-
taren a terme durant la campanya del 1988, princi-
palment en relació amb les estances 200 i 201, ja
que gran part de la paret transversal entre ambdues
havia caigut a conseqüéncia de la pressió exercida
per les terres de l'estan9a 201, la qual es trobava a
la cota 96,4, és a dir, uns 40 cm més alta que el
paviment de l'estan9a 200. Desconeixem exacta-
ment quants nivells habitacionals podia haver exca-
vat el prof. Maluquer de Motes, peró el més proba-
ble és que si atorguem a la cota 96,4 de l'estan9a
201 el paviment teóric del primer nivell, la cota
95,98 de l'estan9a 200 correspondria al nivell 2. Així
dones, decidirem rebaixar-Ies un nivell cadascuna
per consolidar el parament transversal entre amb-
dues. En comprovar que les restes de la paret del
fons de l'estan9a 201 eren presents tan sois en el
primer nivell, rebaixárem l'estan9a 201 al nivell de
l'estan9a 200 (Iám. 37.3-9).
Respecte a l'estan9a 200, també decidírem rebai-
xar-Ia fins a la cota 95,54 (ME200/3), a fi de com-
provar la cronología deis materials d'un estrat infe-
rior que equivaldria al nivell 3. Tot i estar atribu'it a un
nivell 3, aquest nivell ocupacional, pels seu s mate-
rials, queda datat en el segle 111 a.n.e. (Iám. 38.4-6).
Aixó ens obliga a replantejar-nos la qüestió deis
nivells; en realitat pensem que tots els nivells detec-
tat8 fins al present en aquestes estances són ante-
riors al segle IV a.n.e. Per altra part, en I'estan-
9a 200 s'observa clarament que els paraments són
posteriors a la paret del fons originária de
l'estan9a 260. En aquest nivell 2, l'estan9a 200 és
de planta rectangular estreta, i disposa de porta
d'entrada d'1, 1 m de lIum. Aleshores cal plantejar-
nos si en realitat no hi ha tres nivells, sinó simple-
ment dos: la diferencia de cotes respondria així a un
cert esglaonament de resultes del pendent del
mateix carrer 5, i totes aquestes edificacions s'hau-
rien constru'it progressivament al lIarg del segle 111
a.n.e. Respecte a l'estan9a 202, es procedí única-
ment a retirar-ne un petit testimoni de 6 cm de
poténcia (ME202/1) que s'havía deixat sota una
gran llosa plana a tocar de la paret lateral nord, de
manera que tata I'habitació va quedar a la cota
96,7. Els elements de qué dísposem són massa
escassos per atrevir-nos a fer-ne una datació, pero
és en aquest nivell on hem localitzat un deis pocs
fragments de ceramica ibérica pintada amb motius
florals, per tant hi ha la possibilitat que aquesta
estan9a, en el seu nivell 1, correspongui a una fase
molt tardan a d'ocupació del jaciment (Iám. 38.1-3).
La UH/M 7
La UH/M 7 está formada per una estanya estreta, la
203, de 2 m d'amplada per poc més de 6 m de lIar-
gada. Aquesta estan9a experimenta una reducció
de les seves dimensions en doblar-se el parament
del costat sud, amb una nova paret de 30 cm d'am-
piada. Disposa d'una porta de 80 cm de lIum.
Completaria aquesta unitat l'estan9a 204, que está
parcialment excavada i que molt possiblement sigui
de grans dimensions. Desconeixem exactament els
materials apareguts en les estances d'aquest sector
en el seu primer nivell, a excepció de les descrip-
cions recollides per la prol. G. Munilla en el seu diari
d'excavacions, que gentilment ens va proporcionar,
i on s'observa que els fragments ceramics de vernís
negre res ponen a campaniana A.
El conjunt d'estances relacionades amb el carrer 4
En el costat oposat, en relació amb el carrer 4, es
detecten molt millor les estructures i es repeteix
aproximadament la mateixa disposició que hem
assenyalat en relació amb les estances de! carrer 5.
Totes les estances esta n excavad es en el seu primer
nivelí. De fet, el prof. Maluquer de Motes s'havia
limitat a resseguir els murs de tot aquest conjunt i a
deixar-hi al mig un testimoni rectangular de 44 m'.
Aixi, comp!etarem aquestes estances i els vam ator-
gar una numeració a partir del 260.

L'estan,a 262
En primer lIoc, comprovárem que cap de les estan-
ces obre les seves portes directament sobre el
carrer 4 tret d'una, la 262, que de fet sembla un pati
descobert o carreró estret d'1 ,8 m d'amplada per
6 m de lIargada. S'excavá el seu testimoni central
fins al seu nivell 1, a la cota 96 (ME262/1) (Iám. 41).
A partir d'aquest carreró o pati es devien abrir les
portes que donen accés a les UH/M 8 i 9.
La UH/M 8
Está formada per les estances 260 (Iám. 38.7 i
122.5) i 261, que presenten prácticament la matei-
xa planta quadrangular de 6,4 m de lIargada per 5
m d'amplada, bicompartimentada per un mur que
recalza a la paret del fans, es perllonga prop de 5 m
i deixa un pas d'1 ,5 m abans d'arribar al mur de la
fayana del carrer 4. La porta es devia trabar al fans,
a I'angle nord-oest de l'estan9a 261 (Iám. 38.8, 39-
40 i 130.9), amb sócol format per la mateixa paret
del costat nord, raó per la qual resulta difícil conéi-
xer la seva amplada. Aquesta paret, a la vegada, va
ser refor,ada per un mur de millar qualitat de 40 cm
de gruix i 4,7 m de lIargada a partir de la paret de la
fa,ana. Adossada al final del mur de compartimen-
tació, de 30 cm de gruix, i pertanyent a I'estan,a
261, hi ha una llar de foc de forma circular de 60 cm
de diámetre, amb una preparació de fragments
informes d'amfora ibérica.
La UH/M 9
Apareix a I'altre costat del carreró (estan,a 262), i
reprodueix la mateixa estructura que I'anterior, és
a dir, esta formada per dues estances rectangu-
lars delimitades per una paret de compartimenta-
ció que, recalzada en el mur de la fayana, no arri-
ba a la paret del fans i deixa un pas d'1,5 m
d'amplada. L'estan,a 263 fou completament
excavada fins al seu primer nivell després de reti-
rar-ne el testimoni de terres deixat pel pro!.
Maluquer de Motes (Iám. 42-43.1-2 i 121.4). La
porta és del mateix sistema que la descrita en
I'estan,a 261, amb sócol d'l, 1 m d'amplada, i es
troba en I'angle sud-est de I'estan,a. Finalment,
I'any 1989 excavárem parcialment I'estan,a 264,
el material de la qual, for,a abundant, atribuírem a
un nivell 1 (Iám. 43.3-8, 44-45, 120.9, 121.7 i
122.2 i 7). En conjunt, les restes materials apare-
gudes en tates aquestes estances ens mostren
clarament la seva pertinen,a al final del segle 111
a.n.e. i, és evident que les cinc estances relacio-
nades amb el carrer 4 ofereixen percentatges
similars deis diferents tipus ceramics, on la cera-
mica ibérica és sempre majoritaria.
LES EXCAVACIONS AROUEOL.ÓGIQUES (19wr·, 992)
MONOGRAFIES 7. MAC-BARCELONA, 2006
ESTRUCTURES DEL BARRI EXTRAMURS
(ZONA EST) (CAMPANYA 1990)
Aquest conjunt está format per onze estances,
excavades pel prof. Maluquer de Motes i situad es
en la zona nord-oriental del jacimenl. Disposem
d'escassa informació sobre aquestes estructures, ja
que els material s recuperats d'aquelles interven-
cions resten avui no solament mancats de referen-
cies estratlgrafiques ciares sinó també dispersos,
per haver estat destriats de les cerámiques de ver-
nís negre, les quals ens haurien proporcionat en
bona part la informació imprescindible per refer I'e-
volució ocupacional d'aquest barri. Per tant, I'única
informació de qué en disposem són les escasses
dades obtingudes durant la nostra campanya de
I'any 1990, en qué procedírem a les tasques de
neteja i consolidació d'aquest barri. L'anomenem
Barri Extramurs perque s'aixeca a !'exterior del perí-
metre de la muralla 1, si bé hi ha indicis que també
havia estat protegit per un possible nou sistema
defensiu o muralla 3. Cal també advertir que bona
part d'aquest barri quedá afectat per les tasques de
recuperació i aprofitament de pedres del jaciment,
que van ocasionar la desaparició de les parets ¡ el
sistema defensiu del seu extrem oriental. L'estudi
detallat deis paraments de les estances descober-
tes ens permet identificar-hi com a mínim quatre 37
estructures del tipus habitatge/magatzem.
La UH/M 14
Localitzada en I'extrem sud d'aquest barri, aquesta
unitat está formada per tres estances: la 153, la 152
i la 151. L'estan,a 153 presenta una planta rectan-
gular de 2,2 m d'amplada per uns 6 m de lIargada,
i va ser excavada pel prof. Maluquer de Motes fins a
la cota 97,66, és a dir, uns 15 cm per sota del nivell
enllosat del carrer 8, on es traba una porta d'uns
80 cm. Quan durant la campanya del 1990 procedí-
rem a la neteja d'aquesta estanQa, varem retirar-ne
un testimoni elevat deixat pel prof. Maluquer de
Motes sobre una gran llosa plana a la cota 97,98,
sota la qual aparegué un enterrament infantil.
Aquesta informació ens permet su posar que, en
principi, el prof. Maluquer de Motes excavá dos
nivells habitacionals: el primer correspondria a la
cota 97,98 i es relaciona amb I'enterrament infantil,
i el segon seria equivalent al paviment de la cota
97,66. De fet, aquests dos nivells també quedarien
assenyalats per una diferencia en el parament intern
de la paret oest al costat de la porta d'entrada, on
és evident un canvi notable entre la tecnica del mur
que correspon al nivell 1, i una millar fábrica en
bloc s escairats per al nivell 2, moment al qual
correspon, així mateix, la construcció del mur lateral
 del costat nord. Totes aquestes apreciadons no
varen ser observad es en el transcurs de la nostra
intervenció; per aixo, quan rebaixarem l'estanC;8 fíns
a la cota 97,30, el nou paviment que hi vam locallt-
zar I'identificárem erróniament com a ME153/2,
quan en realitat equival al nivell 3. La nova estanya
apareguda en aquest nivell 3 canvia radicalment
d 'estructura, i la seva amplada es redueix a
1,7 metres, ja que les parets laterals que correspo-
nen a aquest nivell són més gruixudes; concreta-
ment, el parament del costat nord té un gruix de
65 cm, on s'assentava el mur del nivell 2, de 35 cm.
Per altra banda, el mur del costat oest en relació
amb el carrer 8 no presenta porta d'entrada i
també, al seu torn, queda uns 15 cm desplayat vers
I'interior de I'estanya respecte de la vertical deis
paraments deis nivells 2 i 1. En el paviment del
nivell 3 hi vam trobar dues moles senceres de molí
circular que, encara que aparegueren sobrepasa-
des, no s'acoblen, i per tant no pode m considerar-
les com a peces d'un mateix conjunt. Juntament
amb els moHns vam descobrir també un cilindre de
pedra sorrenca de 20 cm de diámetre, amb una
cassoleta erosionada per fricció d'un eix meta.l-!ic.
Encara que els materials apareguts en aquest nivell
són escassos (Iam. 46.1-3), la preséncia conjunta
de fragments de vernís negre atic, cerámiques de
38 tipus iberic i variants d'altres ceramiques oxidades,
aixi com I'alta presencia de ceramica a me. 8mb les
superfícies brunyides, permeten aproximar una
datació general per al nivell 3: al final del segle IV
a.n.e. o comenyament del 111 a.n.e. Peró com que
les parets laterals continuaven baixant respecte al
paviment del nivell 3, en la campanya del 1991 aca-
bárem de rebaixar aquesta estanya fins al fonament
d'aquestes parets, arribant a la cota 97,10. Així,
constatárem que aquests 20 cm corresponien, de
fet, a un estrat de terra aportada, prácticament
estéril, que formava en certa manera el socol per
construir el primer paviment de l'estan9a, a fi d'evi-
tar, en la mesura del possible, I'entrada de la humi-
tat a través deis paraments.
L'estanya 152 es localitza al costat nord de la pre-
cedent i, com aquella, es tracta d'una estanya de
planta rectangular, que fa 2,4 m d'amplada per una
lIargada que s'aproxima als 6 m, ja que ens manca
la paret de tancament de I'estanya pel costat es1.
Va ser excavada pel prol. Maluquer de Motes fins a
la cota 97,60, on de nou resulta evident que n'ex-
cavá dos nivells, per la ubicació de les entrades.
Així, en el nivell 1 hi podria haver, en relació amb el
carrer 8, un espai de 70 cm en el seu extrem nord o
bé no hi hauria cap obertura. Per contra, el nivell 2
presenta una porta d'entrada d' 1,20 m. La paret del
costat nord fa 45 cm de gruix i es correspon amb el
nivell 2. Com que el contrast de les dues portes
d'entrada evidenciava I'existéncia de dos possibles
nivells excavats pel prof. Maluquer de Motes, quan
decidírem rebaixar aquesta habitació resultava
pales que entravem en un tercer nivel! ocupacional
(ME152/2b). A diferéncia de I'estanya anterior, no
várem poder identificar clarament el paviment del
nivel! 3, i per aixó rebaixárem I'estanya fins a la cota
97,20, on acabaven les parets laterals. En el para-
ment del costat nord, hi vam trobar la porta d'en-
trada, per sota mateix de la del nivell 2 peró d'una
amplada menor, 0,95 m, i desprove'ida de sócol. El
parament transversal del costat nord té una longitud
de 4,8 m i per la seva fábrica es diferencia clara-
ment del parament del nivell 2, que s'hi sObreposa.
Malgrat que no hagi aparegut cap fragment de cerá-
mica de vernís negre que ens permeti datar aquest
nivell, hi trobem de nou la relació de cerámiques de
tipus iberic amb oxidad es groguenques, així com
encara algun fragment de cerámica a má de super-
fícies brunyides (Iám. 46.4-7), és a dir, unes asso-
ciacions similars a les que ens oteria l'estanQa
veYna, amb qué també es relaciona per les cotes
deis seus nivells d'ocupació. Així dones, ens incli-
nem a atorgar-hi, al seu nivell fundacional, la matei-
xa datació.
L'estanya 151 també és de tipus rectangular, fa 2 m
d'amplada i la seva lIargada sobrepassa els 4,20 m.
No podem precisar-la més perqué, com en les ante-
riors, el seu sector oriental fou destruH per al rea-
profitament de pedres, i per tant va desaparéixer la
paret del seu costat est. Com les anteriors, fou
excavada pel prol. Maluquer de Motes fins a la cota
97,20, és a dir que en aquesta estanya nosaltres de
fet ja no hi hem intervingu1. Encara s'hi detecta la
continuació del parament nord del nivell 1, que -ja
molt malmés- arriba a cegar I'antiga porta d'entra-
da del nivell 2 d'aquesta estanya. Corres pon al
nivell 2, de fet, tot el tram del parament del costat
nord, on s'obre una porta al carrer 8, de 80 cm
d'amplada, amb un sócol a manera de dos graons
en el seu extrem sud. La paret transversal del cos-
tat nord té un gruix de 50 cm i, en teoria, el pavi-
ment del nivell 2 es trobaria en la cota 77 ,62. S'hi
constata, així mateix, I'existéncia del nivell 3, amb
idéntica amplada de porta i sócol d'aquesta. La
seva cota actual es troba entorn de 77,20, si bé
aquest nivell correspon a I'edificació antiga modifi-
cada per la construcció de I'estanya complexa 154,
que eorrespon basieament al seu nivell 2.
Deseoneixem els materials apareguts en I'excavació
del prof. Maluquer de Motes. La nostra intervenció
de I'any 1990 esllmitá a retirar el testimoni de terres
que tancava I'estanya 151 pel costat est (ME151/2),
amb l'esperan9a de trobar indicis de la paret de tan-

cament (Iám. 47.1-2). Els resultats van ser negatius,
i comprovárem que aquest testimoni, de fet, respo-
nia a una formació a partir de terres remogudes
durant I'espoliació de les pedres del jacimen!.
La UH/M 15
Les estances 154A i 154B formaven origináriament
una sola habitació, que constitueix el nucli d'aques-
ta estructura d'habitatge/magatzem. De nou va ser
excavada pel prol. Maluquer de Motes, per la qual
cosa ens en manca molta informació, Pero a dife-
rencia de les anteriors no presenta indicis de ¡'exis-
tencia del nivell 1, i en bona part es construí durant
la fase corresponent al nivell 2, tot i que s'hi poden
detectar algunes modificacions. Aixi doncs, en el
seu nivell 2, fase antiga (2b), apareix dividida en
dues estances rectangulars: 154A (Iám. 47.3-4),
que fa 1,8 m d'amplada, i 154B (Iám. 47.5-6), de
2 m d'amplada, separad es per una paret transver-
sal de 35 cm d'amplada. Una altra paret del mateix
gruix compartimentava I'estanga 154B. A ambdós
costats d'aquesta paret transversal i en relaeió amb
el carrer 8, s'hi devien abrir les portes respectives,
d'uns 80 cm d'amplada. Quan va tenir Iloc la remo-
delació posterior, fase 2a, la paret intermédia es
rebaixá i desaparegué en la cota 97,63; I'espai es
converti aixi en una sola habitació de 4,15 m d'am-
piada. Les antigues portes van ser tapiades i es
construi una nova porta central de 90 cm d'ampla-
da, amb sócol idos graons. També fou en aquest
moment que, en I'angle sud-oest i adossat al para-
ment 08St, es construí un parament en forma de
quart de circumferéncia de 30 cm de gruix que
forma un receptacle tancat, i que el prof. Maluquer
de Motes identificava com un forn.
No coneixem els materials localitzats pel
prof. Maluquer de Motes corresponents a la fase 2a,
peró quan en la campanya del 1990 excavárem I'es-
tructura circular identificada com a forn (ME154F)
no hi va apareixer cap indici de cendres o terres cre-
mades, ni les pedres deis murs mostren el minim
senyal de foco Aixi i tot, els materials apareguts
resulten interessants: el fet curiós és la presencia de
55 peces disco'ldals o fitxes retallades, la major part
de les quals aparegueren apilotades, des de les més
grans fíns a les més petites, formant, com a mínim,
quatre pilons. Per tant, és ben segur que malgrat la
seva estructura no es tracta d'un forn, pero també
és cert que en desconeixem la funció. Tot seguit
excavárem el nivell inferior (ME154/3) (Iám. 48.1)
que, de nou, resultá ser I'estrat de reompliment per
assentar-hi el paviment, ja que comprenia tota I'es-
tanQa i era anterior a la construcció del parament
transversal. Finalment rebaixarem el nivel! de terra
del costat est d'aquesta estanga per tal de localit-
LES EXCAVACIONS AfiOUEOLÓGIOUES (1987-1992)
MONOGI~AFIES 7. MAC-BARCELONA, 2006
zar-hi algun parament, i a 1,5 m del parament de
I'entrada n'aparegué un de molt destrun, de 2,7 m
de longitud, peró que no correspon a I'estructura de
I'habitatge/magatzem, ja que es troba relacionat
amb la cota 97,20. No hi vam trobar materials
inventariables.
La unitat quedaria completada per I'estanga 155, de
planta rectangular de 3 m d'amplada i 4 m de lIar-
gada, tota perfectament en llosa da. Presenta una
entrada en posició central respecte al carrer 8, d'a-
proximadament 1,2 m d'amplada. Va ser excavada
totalment pel prof. Maluquer de Motes com les
anteriors i en desconeixem I'evolució habitacional;
no obstant aixó, I'estudi detallat deis paraments en
relació amb la porta d'entrada ens indica que com a
mínim disposa de dues fases: I'antiga o fase 2b,
corresponent a I'enllosat de la cota 97,7, en qué
I'estanya era més redu'ida, amb una paret al seu
costat sud constru'ida amb técnica de blocs dispo-
sats verticalment en forma de llibre, de 45 cm d'am-
piada, i a la qual quedava juxtaposada la porta
d'entrada; i una fase recent, 2a, en qué el mur del
costat sud fou rebaixat per compartir el mur nord de
I'estanga 154B, de manera que I'estanga passá a
disposar deis 3 m d'amplada, a la vegada que es va
refer la porta d'entrada tot mantenint-ne la mateixa
amplada en posició central, amb un possible pavi-
ment a la cota 97,5. Com que I'habitació era enllo- 39
sada no hi varem poder intervenir directament, pero
sí que en I'extrem est poguérem netejar part de I'es-
trat de terres per sota I'enllosat (ME155/3), un teóric
nivell 3 que de nou, peró, no permet extreure'n cap
conclusió.
La UH/M 16
Aquesta unitat queda ben representada per I'estan-
ga 156 -de planta rectangular, al costat sud-, la 157
-quadrangular, en posició central- i finalment la
158, al costat nord, que genera tota una problemá-
tica, ja que afecta una estructura habitacional més
antiga. De I'estanga 156 ben poc en podem dir, ja
que fou excavada completament en les campanyes
del prof. Maluquer de Motes, i es trobava aleshores
a la cota 97,29. És de planta rectangular, fa 1,4 m
d'amplada i la seva lIargada conservada és de més
de 5 m. La seva porta d'entrada s'obre al carrer 8,
amb una amplada d'1 ,30 m i situada a I'extrem sud
del parament del costat oes!. Amb tot, s'hi diferen-
cien dues fases: la 2a, amb les mides ressenyades i
un paviment teMc entorn de la cota 97,6; i una altra
de més antiga, la 2b, on la porta arribaria a 1,4 m
d'amplada, a la cota 97,29.
Aquestes dues fases constructives es reconeixen en
la paret lateral del costat nord, peró encara s'obser-
ven millor en I'estanga 157, de planta quadrangular,
 4 m d'amplada i 5 m conservats de Ilargada. S'hi
distingeixen clarament dues portes d'entrada
sobrepasades, al seu extrem sud. La superior, fase
2a, és estreta, de 80 cm d'amplada, amb un sócol
format per un gran bloc de pedra sorrenca de
20 cm d'alcada, i está relacionada amb el parament
del costat oest, que intercala grans blocs de pedra
sorrenca en posició vertical i frontal i está lIigat amb
la paret lateral del costat nord. La cota del paviment
es trobaria aproximadament a 97,3. Peró I'estanva
estava buidada per les excavacions del
prof. Maluquer de Motes fins a la cota 97,40. La
nostra intervenció de I'any 1990 (ME157/2) ens va
permetre comprovar, en part, el paviment de la fase
antiga, 2b, que apareix irregularment entom de la
cota 97,42, és a dir, que en part ja hi havia intervin-
gut el prof. Maluquer de Motes. La porta d'entrada,
per a aquesta fase, fa 1,35 m d'amplada. Els mate-
rials permeten, en principi, datar aquesta fase en el
segle 111 a.n.e. (Iám. 49.1-2). Prosseguint I'excavació
fins a la base de les parets, a la cota 97,72, trobá-
rem I'estrat 3 (ME157/3), peró en realitat no es trac-
ta d'un paviment sinó de materials aportats amb les
terres per constituir la capa a'illant del paviment, ja
que hi trobárem les trinxeres de fundació deis murs.
En aquest nivell es barregen elements molt diver-
sos, peró la majoria corresponen al segle 111 a.n.e.
40 (Iám. 48.2-5). Aquest fet, malgrat la preséncia d'ele-
ments més anties, com ara fragments aties -deis
quals destaca una vara d'enócoa, peca del final del
segle V a.n.e.- o una gerra de cerámica oxidada
mostren que la UH/M 16 res pon a una construcció
tardana.
L'estanca 158 es presenta molt interessant per
comprovar I'evolució de les estructures en aquest
barri. Excavada com la resta pel pral. Maluquer de
Motes, actualment se n'ha perdut malta informació.
L'única interven ció de I'any 1990 va ser retirar el
testimoni de I'angle sud-oest per comprovar I'evolu-
ció de les portes (ME158/2a); es traben els únics
material s inventariables aparegueren a la cota 97,5.
Aquest nivell per sobre de les estructures més anti-
gues, que no poguérem documentar. Situades en el
costat nord de I'estanca i en relació amb les estruc-
tures de I'estanca 159, i estan formades per la paret
est, en I'extrem nord de la qual es detecta una porta
de 85 cm d'amplada, i la paret est i la nord, que for-
men aquí un angle entrelligat. La paret nord, d'altra
banda, queda tallada a 1,8 m sense acabar d'arri-
bar a la paret lateral de I'estanva 157, que fou cons-
truYda posteriorment. Així dones, interpretem que en
el moment de construir les UH/M 16 i UH/M 17
sobre I'antic espai vial es deixa un pas alternatiu per
la zona de I'estanva 158, un passatge de 4 m d'am-
piada que segueix els cánon s viaris del jaciment. I
fou en aquest nivel! on localitzarem els únics mate-
rials de I'estanca, durant la campanya del 1990.
En una fase posterior tot aquest carrer es reestruc-
turá, i la UH/M 17 es va ampliar amb una nova
estanca. S'aixecá una nova paret, alineada amb la
de facana al carrer 8 de I'estanca 158 per I'extrem
nord -de petita pedra sorrenca-, i a la vegada es
remuntá la paret lateral del costat nord; per I'extrem
sud se'n va construir una de nova i, com a delimita-
ció entre ambdues, una gran porta central d'1 ,2 m
d'amplada. Aquestes construccions es van fer en la
fase 2a. Fins i tot, en un mament posterior, es refor-
vá I'angle sud-oest amb un petit parament de
30 cm de gruix per la seva banda interna.
La UH/M 17
Está formada per I'estanca 159 -rectangular, de
2,5 m d'amplada i una lIargada conservada de quasi
7 m- i I'estanca 160 -amb una amplada de 3 m i
una lIargada que deu sobrepassar els 7 m (falta
excavar el seu extrem est). En I'estanva 159 es dife-
rencien clarament també tres fases constructives,
peró dissortadament fou excavada totalment pel
prof. Maluquer de Motes i per tant no en coneixem
els materials. L'estudi deis paraments ens permet
refer les fases següents:
a) Un primer nivell, detectat a partir de la paret est,
s'ha de posar en relació directa amb el nivell 2a, de
I'estanca 158, amb el seu paviment teóric a la cota
98,2.
b) Un segon nivell, caracteritzat per la construcció
8mb lIosetes planes de calarenc, arribava a aSS8-
nyalar el sócol d'una porta al costat sud, d'aproxi-
madament 1 m d'amplada (aquesta amplada i situa-
ció es mantenen per als tres nivells). El seu
paviment estaria entorn de la cota 98.
e) I finalment el nivell 3, amb porta i sócol a la
cota 97,7 i base de les parets a 97,52.
Les tres fases es comproven igualment en els can-
vis de técnica constructiva del parament lateral del
costat nord.
L'estanya 160, de la mateixa manera que I'anterior, fou
completament excavada pel pral. Maluquer de Motes,
peró s'hi va deixar un testimoni d' 1 m que cabria la
paret lateral nord de 50 cm de gruix i que, en retirar-lo
durant la campanya del 1990, ens proporcioná alguna
informació (Iám. 49.3-5). Els materials hi resulten
escassos ¡tata valoració cronológica pot ser suscepti-
ble d'error, peró malgrat aixó resulta interessant remar-
car-ne el tercer nivell, ja que creiem que correspon bé,
com a més antic, a un moment del final del segle IV
a.n.e. (ME160/2a). Evidentment, la peya reprodu'ida a
la lám. 188.2 procedent d'aquest context es pot con-
fondre molt -per la seva forma i fins i tot la seva deco-
ració- amb algunes urnes del Uenguadoc, on es com-

binen la tradició deis peus alts de la fácies Gran Bassin
lila decoració d'ones de la ceramica anomenada gris
focea, peró aquestes peces estan datades del segle VI
a.n.e. (Arcelin-Pradelle et alií 1982) i aquest no és el
nostre cas en fundó de la seqüencia estratigrafica: per
aixó creiem que aquesta peya s'ha de posar en relació
amb les cerámiques grises estampillades. Si projectem
I'estratigrafia obtinguda amb les estructures arquitec-
tóniques, podem comprovar com el nivell 1 es corres-
pon amb la part alta de la paret est, la qual, tot i que
es presenta rebaixada, deixa entreveure el sócol d'una
porta d'1 ,2 m d'amplada a la cota 98,4. Al segon nivell
(ME160/1 b) Ii correspon una nova porta, limitada per la
técnica de la lIoseta prima de calarenc que ja havíem
observat en el nivell 2 de I'estanya 159. Aquesta nova
porta, desproveYda de socol, té les mateixes dimen-
sions que l'anterior i es traba també en I'extrem nord
de I'habitació. El tercer nivell (ME 160/2a) té la seva
correspondencia en la porta d'entrada, ben definida
per la majar part del mur del costat est, d'1 m d'am-
piada, i se situa a la cota 97,8. El darrer estrat, amb
una potencia de 40 cm resulta esteril, i I'interpretem
com aterres aportades per assentar-hi el paviment del
nivell3.
L'estanga 161
Correspon a la darrera habitació coneguda en I'ex-
trem nord d'aquest barrí. Molt possiblement el
pral. Maluquer de Motes n'excavá els dos primers
nivells, i actualment es traba en la cota 97,7.
Nosaltres no hi realitzarem cap intervenció, i 8ns
vam limitar a netejar-ne el superficial.
ELS EDIFICIS SINGULARS
A banda de les estructures que anomenem de tipus
habitatge/magatzem, el jaciment del Molí d' Espigol
8ns proporciona la coneiXeny8 d'unes edificacions
peculiars, poc conegudes en I'arqueologia preroma-
na de Catalunya. Pel seu caracter excepcional, sen s
dubte, i davant la dificultat d'atorgar-Ios un nom
respecte a la seva funció, el prof. Maluquer de
Motes els qualificava d"'edificis singulars", denomi-
nació que continuem respectant. Actualment conei-
xem uns cinc d'aquests edificis o conjunts, la major
part situats en relaeió amb el carrer 3 o eix principal
del pOblat. Aquest factor d'ubicació s'ha de tenir
molt en compte per comprendre la possible funció
social i política d'aquest jaciment.
L'EDIFICI SINGULAR A (ES-A) (CAMPANYA 1988)
Correspon, sens dubte, a I'edificació més especta-
cular del ¡aciment i la més difosa grácies a les publi-
LES EXCAVACIONS AFlQUEOl..6GIQUES (1987-1892)
MONOGRAFIES 7. MAC-BAI'lCEI..oNA. 2006
cacions del prof. Maluquer de Motes, a partir de la
seva entrada flanquejada per dos basaments de
columnes; peró dissortadament, a la vegada també
és la menys coneguda arqueolbgicament, ja que el
prof. Maluquer de Motes no va poder publicar-la en
detall i la major part del material es troba avui des-
contextualitzat. Cal advertir que aquesta edificació
no solament va experimentar diferents modifica-
cions en el transcurs del seu període de vida i ocu-
pació activa, sinó que, en principi, respon a dues
unitats ben diferenciades malgrat la seva interrela-
ció. Per tant, descriurem cada una d'aquestes uni-
tats per separat, i anomenarem com a Edifici
Singular A1 I'edifici del costat oriental, que corres-
pondria a la part més antiga, i com a Edifici Singular
A2 la unitat occidental. Ambdues presenten una
fayana sobre el carrer 3, en I'illa compresa entre els
carrers 5 i 4, amb una longitud de 16 m, i solament
una entrada en relació amb l'Edifici Singular A2.
L'Edifici Singular A1 (ES-A1)
Es tracta básicament d'una edificació de planta
quadrangular d'uns 35 m', compartimentada en
quatre petites estances (62 a 65). Aquest tipus de
construcció també apareix en I'ES-B. En primer lIoc,
destaca el parament de la seva fagana respecte al
carrer 3, que s'observa uniforme a partir del nivell
41
inferior d'aquesta via, amb una alyada d'1,4 m, i
que está construn amb blocs de grandária mitjana i
petita de pedra sorrenca. Per la seva naturalesa,
aquests blocs semblen provenir de I'antic mur del
gran socol aparegut sota la paret transversal en
sentit estloest de la seva compartimentació. No s'hi
observa cap indici d'entrada respecte al carrer 3,
per la qual cosa hem d'acceptar que per accedir en
el seu interior necessariament s'ha d'utilitzar j'entra-
da d'ES-A2. El prol. Maluquer de Motes I'havia
excavat fins al primer nivell, a la cota 96,34 de I'es-
tanga 64, en la qual no s'ha intervingut de nou i
resta com a testimoni per a futures excavacions.
Respecte a I'estanya 65, aquesta es trobava a la
cota 95,8 i per tant hem de su posar que correspon-
dria al nivell 2, que, per altra part, és on s'aixeca el
mur de separació entre ambdues estances.
Les excavacions del prof. Maluquer de Motes
havien rebaixat les estances 62 i 63 fins la cota 95,5
aproximadament; i en I'estanga 62 havia efectuat
una trinxera més fonda al lIarg de la cara interna del
mur de fayana, peró les terres procedents d'aques-
ta trinxera foren dipositades sobre la cota 95,5 i I'e-
rosió va provocar I'ompliment parcial de la trinxera.
Així, en retirar aquestes terres en les estances 62 i
63 varem tenir ocasió d'excavar per sota de la cota
95,5 i fins a la cota 95,2, que correspondria, en
principi, a un nivel! que anomenarem 3b, ja que era
 a la mateixa alyada que I'enllosat del carrer 3 (Iam.
50). Tanmateix, els material s documentats a I'estan-
98 62 no tenen cap garantía estratigrafica a causa
de la terrera de la trinxera. Fou I'excavació de I'es-
tan ya 65 la que ens permeté conéixer millor I'evolu-
ció estratigrafica d'aquest edifici, on localitzarem
dos nous nivells ocupacionals (nivell 3a, a la cota
95,55) (lam. 51.1-4). Les restes de fauna aparegu-
des corresponen a dues mandíbules d'ovicaprí i la
part davantera del maxil·lar superior d'un équid,
tallada netament peró que conserva les dents. Les
parets de I'estanga devien estar revestides amb un
estuc de color vermell. Tots aquests detalls es com-
pleten amb I'aparició de dos enterraments infantils
sota el paviment, que corresponen a dos perinatals
(Cura 1989a; Mercadal 1989). El segon nivell apa-
reixia a uns 25 cm de I'anterior (ME65/3b), i es data-
ria en principi com del segle IV a.n.e. (Iam. 51.5-9).
L'Edifici Singular A2 (ES-A2)
Les faganes d'aquesta construcció donen al carrer
5 i al carrer 3; en aquest últim s'hi detecta I'entrada,
que en determinada fase es veié ennoblida per dos
basaments de columnes a cada costat. Aquestes
estructures foren excavades pel prof. Maluquer de
Motes I'any 1978/79 i, per tant, la informació de qué
en disposem és practicament nul·la. De fet, quan
42 I'any 1988 hi intervinguérem, aquest sector es tro-
baya en les condicions següents:
L'estanga 61, que equival a la major part de I'edifici,
es trobava en la cota 95,2, a excepció d'una trinxe-
ra més fonda a 94,6 i practicament reomplerta per
terres procedents deis nivells superiors, aportad es
per la pluja. Aquesta trinxera, de quelcom més
d'1 m d'amplada, havia estat excavada per poder
veure des de I'interior de I'estanga el mur de fagana
al carrer 3. Hi havia un testimoni molt desfet de terra
sobre I'estanga 55n, que aguantava un parament de
40 cm de gruix adossat a la cara sud del mur de
separació entre les estances 66 i 200, i que havia
provocat que I'estanga 66 quedés dividida en dues
habitacions, 66w i 66e, encara que en aquest tram
el parament ja havia estat retirat. Aquest parament i
el testimoni de terra passaven per sobre del mur de
tancament de I'estanga 55n. Com que aquest para-
ment estava parcialment enderrocat per I'erosió del
testimoni de terra, la nostra primera tasca fou reti~
rar-Io definitivament (Iam. 52.1-4).
Molt més interessant resulta I'excavació del nivell de
I'estanga 61 per sota de la cota 95,5 on el
prof. Maluquer de Motes havia localitzat la llar de
foc central, i que equivaldria al paviment del nivell 3
1.- Actualment es troba en el seu nivell 2 teoric, a la cola 96,4.
(Iam. 52.5-7): la nostra excavació i els materials que
hi aparegueren equivaldrien, dones, a un nivell t80-
ric 3b (Iam. 53-54) que passaria per sota deis enllo-
sats de les cel·les 55n i 55s a la cota 95, equivalent
a la vegada al nivell de la porta d'entrada flanqueja-
da per les dues bases de columnes. Aquest nivell
s'ha de datar ja del segle IV a.n.e. i seria anterior a
la construcció de les dues cel·les 55n i 55s. A més,
ens adonarem que el mur de pedra sorrenea que
delimita I'estanga 61 pel costat nord, aixecat en
aquest moment del nivell 3b, presentava una porta
central d'1 ,2 m d'amplada que posteriorment havia
estat cegada. És a dir, que I'estanga 66 en el nivell
3 havia format part de I'ES-A" (Iam. 55-57).
Aquest nivell palesa la seva adscripció dintre el
segle IV a.n.e. no tan sois per la preséncia de cera-
miques atiques i I'absencia d'amfores ebusitanes,
sinó també per una presencia important -encara
que quantitativament menor que la de ceramiques
de tipus ibéric- de produccions de ceramiques oxi-
dades de pasta groguenca. També hem de remar-
car que en el nivell 3 aquesta estanga té una relació
directa amb I'estanga 61, i queda incorporada a
I'estricte ES-A2 no només per la porta, sinó també
perqué s'hi van recollir 14 mandíbules d'ovicaprí
pertanyents a animals joves. En I'estanga 55s no
s'hi va intervenir ja que estava enllosada, i va que-
dar dones a la cota 95.
L'EDIFICI SINGULAR B (ES-B) (CAMPANYA 1987)
Es tracta de I'edifici situat en I'angle sud-est de la
cru'llla deis carrers 3 i 1, i format per dues estances
quadrangulars (la 3 i la 6) i quatre de petites, com a
resultat d'una compartimentació (estances 4, 5, 7 i
8) similar a la de l'ES-A1. Les estances 3 i 6 foren
excavad es per Mn. Llorens i posteriorment pel
prof. Maluquer de Motes durant la campanya del
1971 (Maluquer de Motes et alii 1971), i la seva
interpretació origina una disputa entre ells, car per a
Mn, Llorens sois hi havia un estrat incendiat, mentre
que el prol. Maluquer de Motes n'interpretava dos.
En la campanya del 1987 intentarem resoldre
aquest problema excavant ambdues estances fins
al nivell de I'enllosat del carrer 3, és a dir, la cota
95,2.
L'estanga 6 és una construcció de planta quasi qua-
drangular d'uns 14,4 m', a la cru'illa oest del carrers
3 i 2, amb entrada pel carrer 3. Després de rebaixar
uns 50 cm de terra practicament estéril hi aparegué
un enllosat parcial que es perdia en aproximar-se al
parament del costat esto Aquest enllosat es corres-

ponia amb el nivell del carrer 3 i, per tant, responia
teóricament al nivell 3. L'espai que correspon a la
porta té una longitud d'1,6 m, i forma un graó de
40 cm d'al,ada respecte al carrer 3. Aquest graó
está constru'it amb un parament de petites 1I0setes
de calarene i ens indica clarament un nivel! superior
al de I'enllosat, nivell que es correspon al paviment
que ens va deixar el prof. Maluquer de Motes.
L'entrada del nivell 3 seria d'1 m, ja que hi ha restes
de 50 cm del parament més antic a tocar de I'angle
nord-oest de I'estan,a. Els materials apareguts
durant I'excavació foren escassos (Iám. 58.1-7).
L'únic element que permetia establir una datació era
un petit fragment átic, i aquesta datació corresponia
amb I'atorgada pel prof. Maluquer de Motes a I'en-
1I0sat del carrer 3. Així mateix, la preséncia de cerá-
miques oxidades en aquest nivell correspon a un
altre element que avala aquesta datació.
L'annexa a la 6 és I'estan,a 3, situada al costat oest
1, com ¡'anterior, de planta quadrada. Quan iniclarem
la present campanya, el pis de I'estan,a 3 es troba-
va a la cota 95. O'aquesta cota fins al nivell de I'en-
1I0sat del carrer 3, més concretament en I'angle
nord-est, restaven 26 cm de poténcia de terra que
decidírem excavar per deixar tot el conjunt a un
mateix nivell uniforme. Pero, en arribar a la
cota 94,7, no aparegué cap indici de paviment, fet
que obligá a continuar rebaixant I'estan,a fins a la
cota 94,3, on vam trobar un ric paviment d'habita-
ció, que anomenárem nivell 3 (lám. 58.8-9, 59 i
91.6) (fig. 14), peró amb la dificultat que es trobava
a uns 40 cm per sota de I'enllosat del carrer 3. El
mur del c08tat 088t es reconeix poe, només se'n
distingeix el tram superior, format per grans blocs
de pedra sorrenca similars als de la filada superior
de la paret de separació entre les dues estances. La
resta de paraments inferiors no es poden apreciar,
ja que queden per sota de I'actual nivell del carrer 1.
En aquest mur, i a 2,3 m de I'angle nord-oest, sem-
bla apreciar-s'hi I'espai d'una porta d'1 m de lIum.
Els paraments del mur en el costat nord són els més
ben coneguts, ¡ presenten tres fases. La superior
está formada per blocs de calarenc combinats amb
grans blocs de pedra sorrenca, aquesta principal-
ment en les filades superiors pero sen se continuYtat,
és a dir, unes característiques de parament similars
en part als murs descrits en el costat nord de I'es-
tan,a ve'ina o estan,a 6. Per sota hi ha un parament
format per blocs petits i molt regulars de pedra
sarrenca que ten en la seva base a la cota 95, o
sigui, al nivell del paviment en comen,ar la campa-
nya. El tercer tipus de parament de pedra de cala-
rene s'adossa per la seva part superior a l' enllosat
del carrer 3, i per la inferior al paviment del nivell 3.
Finalment, en el costat sud el mur presenta dos
LES EXCAVACIONS ARQUEOLÓGIQUES (1987-1992)
MONOGRAFIES 7. MAC·BARCELQNA, 2006
tipus de paraments similars als dos inferiors del mur
nord. Pero en un determinat moment el tram supe-
rior es va refor,ar per I'interior amb un afegit d'1 ,35
m de longitud, amb un mur format per petites 1I0se-
tes de calarenc. Al mig de I'estan,a hi havia un tes-
timoni cilíndric de terra que sostenia el socol de
pedres on s'assentava un molí localitzat en la cam-
panya del 1971, i que responia al nivell1, sobre la
cota 95,4; malgrat que el testimoni es trobava bas-
tant erosionat, es va decidir mantenir-Io, La manca
de paviments entre la cota 95 i la cota 94,3 del nivell
3 va ser posteriorment constatada al lIarg de la
campanya del 1989, en qué es retirá el referit testi-
moní.
Hem d'assenyalar que en iniciar I'excavació per
sota el paviment de la cota 95, i en I'angle nord-
oest, a tocar del parament nord, es localitzaren les
restes d'un sacrifici fundacional, representat per un
cap i ossos d'una extremitat de cabrito Així mateix,
en el paviment del nivell 3, al costat del mur del cos-
tat nord, aparegueren unes plaques de guix allar-
gassades, aplanades per un costat i amb una ares-
ta en I'altre. Hem constatat que aquestes plaques
corres ponen precisament a les juntures entre els
43
Figura 14, Distribució del material del context ME3/3.
blocs de tápia. Encara avui es poden trobar plaques
similars de cal9 o ciment en les edificacions moder-
nes de la zona constru'ides amb tápia. La datació
deis dos fragments de cerámica grega apareguts
durant I'excavació d'aquest nivell ens situa cap a
principi del segle IV a.n.e. Les cerámiques comunes
són majoritariament fetes a ma o bé produccions a
torn oxidades, tot i que es pot comprovar que algu-
nes peces ja són imitad es en ceramica iberica.
Respecte a I'estratigrafia, és evident que les dife-
rencies de tecnica en els murs marquen I'existencia
de tres fases, pero en estratigrafia solament tenim
referencia de dues. Per aixo resulta versemblant la
hipótesi del prof. Maluquer de Motes, i la seva insis-
tent opinió segons la qual Mn. Llorens havia barre-
jat dos nivells.
 La construcció adossada a les estances quadran-
gulars ex posad es anteriorment fou excavada tant
per Mn. Llorens, en teoría nivel! 1> com posterior-
ment pel prof. Maluquer de Motes, nivell 2. Peró en
aquesta edificació, en no haver-hi intervingut direc-
tament, ens limitárem simplement a la neteja deis
paviments. La seva interpretació ens resulta molt
difícil. Sabe m que en el nivell 1, les estances 7 i 8
formaven una sola unitat de típus rectangular de
6 m de Ilargada per escassament 3 d'amplada, amb
una petita porta de graó intern en I'angle nord·oest
que donava al carrer 2 (en la campanya del 1994,
comprovárem que aquesta porta amb graó fou
inventada pel prof. Maluquer de Motes). Aquesta
habitació havia sofert un incend;, Respecte al
nivell 2, hem observat en la darrera campanya del
1994 que la porta es manté en el mateix indret que
en el nivell 1, i fa 90 cm d'amplada; que tot el para·
ment del c08tat est correspon a aquest moment, i
que les parets corresponents a aquest nivell deter·
minen una planta quasi quadrangular de 7 per 6 m,
dividida en quatre petites habitacions d'uns 7 m' (4,
5, 7 i 8). És a dir, una estructura similar a la part
oriental de I'ES·A. També hi havia una porta de
comunicació entre les estances 4 i 7, així com un
mur que havia estat rebaixat en el moment del nivell
1, al mig de I'estanya 8, i que empalmava amb I'es·
44 caire del mur del costat est, on s'assentaven els dos
sócols. Tota aquesta estructura també havia sofert
un incendio
Malauradament els materials apareguts en aquesta
estructura corresponents al nivell 1 es traben al
MDCS i molts estan barrejats, de manera que no
podem saber la seva procedencia exacta. El mateix
Mn. Llorens va explicar-ne la raó: "Per un descuit,
se'ns varen barrejar algunes bOBses de materíals de
I'habitació F amb els de I'habitació G". De les exca·
vacions del prof. Maluquer de Motes, estances 4 i 5,
no en coneixem res.
L'EDIFICI SINGULAR C (ES-C) (CAMPANYES 1987
11989)
Aquesta construcció, formada per vuit estances de
planta quadrangular, apareix entre el carrer 3 o
carrer principal i la Gran Playa, i sen s dubte consti·
tueix un altre edifici de caracter singular, de
18 x 10m. Les habitacions que donen al carrer 3
foren excavades per Mn. Llorens, i les que donen a
la Gran Playa, pel prof. Maluquer de Motes durant la
campanya del 1975.
Les primeres estances, 15 i 17, foren motiu d'inter·
venció per part nostra durant la campanya de 1987.
L'estanya 15 és de planta quadrangular de
3,6 x 3,8 m, equivalent a 13,6 m'. Té una entrada
que s'obre a meitat del seu mur nord, sobre el
carrer 3, de 0,9 m d'amplada. S'observa clarament
en els seus murs un canvi de técnica constructiva a
partir del nivell 2, on s'aplicá el sistema de la Ilose·
ta plana de calarenc per emmarcar la nova entrada,
dotada d'un sócol format per una gran llosa on
s'observa una cassoleta d'erosió de I'eix de la
porta. Les excavacions de la campanya del 1971
per part de Mn. Llorens posaren al descobert un pri·
mer nivell, peró entre el 1975 i 1984 aquesta estan-
ya fou motiu d'una nova intervenció per part del
pro!. Maluquer de Motes, el qual n'excavá la meitat
nord fins a la cota 95,2 i apilá la terra extreta sobre
I'altra meitat, per la qual cosa encara poguérem
reconéixer el paviment de terra trepitjada, que
corresponia al nivell 2 (lám. 60.1·5). Nosaltres pros·
seguírem I'excavació fins al nivell 3, i vam deixar així
I'estanya al mateix nivell que el carrer 3, a la cota
94,8. El nivell 3 presenta un pis lIeugerament enllo·
sat i restes d'una llar de foc, sobre paviment de
grava, prácticament al mig de I'estanya. Els mate·
rials apareguts en aquesta estan9a practicament no
permeten establir cap datació, sobretot al nivell 3
(lám. 60.6·10); no obstant aixó, hi van aparéixer
cerámiques de tipus oxidant que no hi havia en el
nivell 2, el qual, per fragments d'ámfores, s'ha de
datar dins la segona meitat del segle 111 a.n.e., i fins
i tot a principi del segle II a.n.e., per la nansa d'ám·
fora grecoitálica, és a dir, fase Tornabous lib. Per
tant, creiem que el nivell 3 correspondria com a
mínim a la fase de Tornabous lila.
Al costat est de I'estanya 15 hi ha I'estanya 17, de
planta quadrangular de 3,9 x 4 m. Excavada en els
seu s primers nivells I'any 1971, es deixa un testi-
moni en el seu angle nord-est, on hi havia un enllo-
sat quadrangular. L'erosió havia malmés I'enllosat,
motiu pel qual es retirá; no obstant aixó, entre les
1I0ses es va poder encara recuperar alguns mate-
rials del nivell 1. L'enllosat es trobava en la cota
95,7. El paviment que trobárem a la cota 95,5 era el
del nivell 2 (Iám. 61), o així ho vam suposar, perqué
a uns 10 cm aparegué el vertader nivell de paviment
del pis. En aquests moments ens manca saber si el
nivell de la cota 95,5 era un veritable nivell o bé si es
tractava tan sois deis indicis superiors del nivel! que
localitzárem a la cota 95,4. Amb tot, rebaixárem
I'estanya fins a la cota 94,8, on aparegué un nou
paviment, que incloYa una llar de foc d'estructura
rectangular de 90 x 70 cm en posició central, i un
enllosat quadrangular d' 1,30 x 1,65 m en I'angle
sud-oest, similar al localitzat en el nivel! superior i
que s'havia deixat de testimon;, Aquest nivell, peró,
oferia pocs materials i passarem a anomenar-Io
nivell 3 (Iám. 62, 1·2), ja que aproximadament res-
ponia a la mate ix a cota que el carrer 3.

A partir de I'entrada de I'estan,a 17, i sobre el
carrer 3, vam localitzar una vorera, que forma un
graó de 20 cm respecte de I'enllosat del carrer, el
qual queda a la cota 94,7. La vorera fa 1,7 m
d'amplada per 5,8 m de lIargada, i devia servir per
impedir I'entrada d'aigües a I'interior de I'estan,a, ja
que aquesta queda enfront del carrer 4, amb
pendent vers el cim del jaciment.
Les estances 19 i 20 es traben en el nivell 1, a la
cota 95,5, i no han estat motiu de cap nova inter-
venció des de les excavacions de Mn. Llorens; sim-
plement s'hi ha efectuat una neteja (Iám. 61.3-4).
L'estan,a 19 fa en aquest nivell 5 m x 4 m, és a dir,
la paret de cap,alera es troba despla,ada 1 m, amb
la qual cosa es trenca la unitat estructural d'aques-
ta edificació a partir d'un eix central; pero aquesta
paret és una reestructuració que solament afecta el
nivell 1. A diferéncia de la resta, no presenta entra-
da en relació amb el carrer 3. L'estan,a 20, per con-
tra, té una entrada amb graó d' 1,2 m d'amplada, i
el seu paviment queda uns 30 cm més baix que el
nivell 1 del carrer 3. En el seu angle nord-est hi ha
el típic enllosat quadrangular d'1 ,3 x 1,6 m, i es pot
constatar que aquest espai quedava tancat per una
paret de toves. Solament s'hi procedí a la neteja
superficial del pavimento
Respecte a les estances 10 i 18/26, excavad es pel
pral. Maluquer de Motes en la campanya del 1975
(lám. 63-65), no s'hi ha realitzat cap nova interven-
ció i resten a la cota de 95,4. Ambdues són de plan-
ta quadrangular i fan 4 x 3,7 i 4,2 x 3,9 m, respecti-
vament. Practicament podem dir el mateix de
I'estan,a 23, al nivell de la cota 95,5, on la neteja
del primer paviment proporcioná molt pocs mate-
rials (lám. 62.5-7).
Fou en l'estan y8 24 on es realitza una intervenció
interessant (Iám. 66, 121.6 i 123.4), ja que el seu
paviment quedava a la cota 95,68, marcada per un
pedruscall de forma ovalada al mig de I'estan,a que
no sabíem exactament a qué corresponia. Varem
iniciar-ne la neteja, i comprovarem com aquest
pedruscaJl s'assenta sobre un nou paviment, que
apare ix en la cota 95,40. Aquest paviment es per-
lIongava a la vegada per sota de la paret nord, que
separava aquesta estan,a de I'estan,a 19, fins que
apareixia una nova paret, alineada ara amb les reco-
negudes a les altres estances, és a dir, despla,ada
1 m més al nord. En certa manera aquesta troballa
resol el debat entre Mn. Llorens i el prof. Maluquer
de Motes sobre I'existéncia d'un o dos nivells en
aquesta estructura, ja que demostra que hi ha dos
nivells independents I'un de I'altre, i no dos nivells
dins una mateixa fase. És a dir, les produce ion s de
Nícies-Ió són anteriors a I'aparició de la campania-
na A.
LES EXCfWACIONS AROUEOLÓGIQUES (1987"1992)
MONOGf'1AFIES 7. MAC"BN1CELONA, 2006
L'ÁREA DE L'EDIFICI SINGULAR D (ES-D)
(CAMPANYES 1989 I 1992)
El seu cankter excepcional no s'ha ídentifícat fins a
la darrera campanya del 1994, en curs d'estudi i no
compresa en el present treball. Aixó no obstant,
podem fer-ne un breu esbós.
Es tracta de les estructures arquitectoniques que
apareixen en la cru'lI!a nord-occidental deis carrers 3
i 4, amb I'edifici quadrangular format per les estan-
ces 300, 301 i 302, de 7,5 x 7,5 m, com a centre.
Aquest edifici obre entrades al carrer 3, i la seva
paret oest prácticament queda alineada amb la
paret est de I'ES-C, a I'altra banda del carrer. Peró
la peculiaritat més interessant són les construccions
al costat oest d'aquest edifici, és a dir, en relació
amb el carrer 4. Aquest carrer, de fet, no arriba amb
la seva amplada -d'aproximadament 3 m- a formar
cruHla amb el carrer 3, car finalitza a I'altura del final
de l'ES-A1; és a dir, que des de la paret est d'a-
quest edifici fins a la paret oest de I'ES-D hi ha un
espai de 12 m, interromputs símplement per restes
d'un mur en sentit nord-sud, de 2 m de Ilargada,
que forma dos angles amb fa,ana sobre el carrer 3.
Aquest tras de paret delimita dos espais: a I'oest,
I'anomenada estan,a 298 (Iam. 67-68.1-4), que
queda ben delimitada a partir de 5 m del carrer 3,
45
entre dos murs paral·lels al carrer 4, separats per
una distáncia de 3 m, i que es veu tancada per una
paret transversal a 10 m del carrer 3; i al costat est,
I'estan,a 299 (Iám. 68.5-9 i 69), amb un espai d'en-
trada respecte a I'estan,a 298 de 3 m d'amplada i
situat a 5,5 m de la paret occidental de I'edifici qua-
drangular; és a dir, unes dimensions que dífícilment
podien anar cobertes. Peró el més interessant és
que I'estan,a 299 de moment i en I'estat actual de
les excavacions, no queda tan cada per cap mur
transversal ¡, en canvi, hi apareixen parets curtes de
2 m de lIargada, que formen una mena de recintes
a manera de les tabernae deis fórums (estances 303
i 304), de 2 m d'amplada. Aquestes parets trans-
versals són molt primes, amb gruixos de 0,35 m o
de 0,20 m en el cas de la que separa les estances
303 i 304, que és de toves. Esperem que futures
excavacions permetin reconéixer millor tot aquest
sector.
Les estances 300, 301 i 302 formen un gran edifici
quadrangular amb una superfície de 56 m2 i dues
entrades d'1 m d'amplada al carrer 3, pertanyents a
les estances 300 i 301; des d'aquesta última s'ac-
cede ix a I'estan,a 302, una petita cel·la de de 5 m'
situada darrere I'estan,a 300. L'estan,a 300 fou
excavada per Mn. Llorens, que I'anomena
Habitació O. És una edificació rectangular de
5 x 2,25 m, i disposa d'unes parets d'excel'lent téc-
 nica constructiva, amb un gruix de 0,5 m, que ja cri-
daven I'atenció respecte a la resta de paraments del
jaciment. L'estanga 302 es traba, dones, situada
darrere la precedent, i és de petit format, tan sois
5 m', amb una entrada de 0,5 m d'amplada. Els
seU8 paraments per la cara exterior són similars als
de I'estanga 300, peró per I'interior semblen folrats
per liases verticals. Mn. Llorens, de fet, solament
arribá a marcar-ne la superficie de les parets (estan-
ga P). D'altra banda, sorprenia que en aquesta peti-
ta cel'la I'única vegetació que hi creixia fossin joncs,
fet que indica que I'habitació reté I'aigua. Per
aquest motiu intentare m comprovar si disposava
d'un enllosat, i la rebaixárem fins a la cota 96,7,
peró no hi vam trobar cap indici significatiu (lám.
70.1-6).
Durant la campanya del 1992, la neteja del sector
del carrer 3 va permetre reconéixer ¡'existencia
d'una nova estan<;a, la 301, al seu costat nord, amb
una porta d'entrada d'1 ,2 m a tocar de I'edifici O-P,
estances 300-302. Aquesta nova estanga va ser
excavada parcialment fins a la vertical de la paret de
la separació O-P sen se que aparegués cap delimi-
tació pel seu costat nord (Iám. 70.7-9 i 71.1-4). Per
contra, s'identificá el seu parament pel costat est. El
paviment es troba a la cota 96,8 i, per tant, al
mateix nivell de I'enllosat del carrer 3. A 2,1 m de
46 I'entrada i al. mig de I'amplada de I'estan<;a, s'hi
localitzá una pedra plana a manera de sócol per a
un pilar. Amb posterioritat, durant la campanya del
1994, en documentar-se la paret del costat nord
-que és la continuació de la paret nord de I'estan<;a
302-, s'ha pogut conéixer les seves dimensions
totals: fa 6,8 x 3,6 m, és a dir, una superficie de
24 m'. Aixi mateix, s'ha localitzat al mig de I'estan-
g8 una nova pedra plana a manera de socol i situa-
da a 2,2 m de la paret nord.
ALTRES ESTRUCTURES
LA ZONA ALTA DEL JACIMENT (L'ACROPOLlS?)
(CAMPANYA 1990)
Hi podria haver encara una altra edificació comple-
xa en la zona més alta del jaciment, a la cota 99, en
relació amb les estances 250 i 251 , també assenya-
lades per Mn. Llorens, el qual es limitá a seguir-ne
dos paraments. Si bé prácticament buidá I'estanga
251, en la 250 descobri un enllosat a la cota 98,6.
Motivats per la troballa, durant la campanya del
1990 intervinguérem en aquest sector i vam posar al
descobert aquestes dues estances, que fan
5 x 2 m. N'ha desaparegut prácticament la paret del
c08tat nord, a conseqüencia de la construcció de la
muralla 2. Segons el mateix Mn. Llorens, I'enllosat
de I'estanga 250 correspon al segle IV a.n.e., per
I'aparició de fragments de figures roges, concreta-
ment una tapadora de lécana (Iám. 85.1-2). Amb
tot, també Mn. Llorens assenyalá que aquest nivell
es trobava a sota d'un altre de practicament super-
ficial que s'ha perdut a causa de les tasques agri-
coles; per tant, tots els indicis apunten que aquesta
zona ha patit una forta erosió que ha fet desaparéi-
xer, com a mínim, més d'1 m de les estructures del
segle 111 a.n.e. Aquest és un problema que no
podem resoldre en I'estat actual de les excavacions,
ja que no s'ha pogut connectar la zona alta amb la
resta de zones excavades (Iám. 72.1-3). A més, hi
ha la qüestió de la muralla interna o muralla 2: és
possible que tot plegat fas origináriament un turó
fortificat a manera d'acrópolis? Sens dubte es una
possibilitat que no hem de descartar. No várem
poder identificar I'estrat superficial al qual feia refe-
rencia Mn. Llorens, peró sí que el vam trobar, evi-
dentment molt perdut, en la zona que equivaldria a
I'estanga 249, on es confon amb el nivell superficial
a la cota 99.
L'ESTRUCTURA ADOSSADA AL COSTAT EST
DE L'EDIFICI SINGULAR C (UH/M 10)
Es tracta básicament de dues habitacions obertes
respecte al carrer 3, que anomenem numericament
les estances 21 i 22 i que corresponen a les restes
d'una unitat habitatge/magatzem (UH/M 10) ados-
sada al costat oriental de I'ES-C. L'estanga 21 fa en
la zona de cap galera 2 m d'amplada, mida que
equival a una estanga estreta; la 22, en canvi, dobla
aquestes dimensions. Per altra part, si tenim en
compte la paret de capgalera de les dues estances
i la distáncia d'aquesta fins al carrer 1, ambdues tin-
drien una lIargada que superaria els 7 m. Les estan-
ces 21 i 22 foren excavad es en part per
Mn. Llorens, que les va anomenar respectivament
habitacions LL i M. El prof. Maluquer de Motes va
acabar d'excavar, també en part, I'estan<;a 22. La
nostra actuació de I'any 1989 afectá principalment
I'estanga 21. Actualment tates dues es traben en la
cota 95,7.
LES ESTRUCTURES DE L'EXTREM NORD
DEL CARRER 5 (CAMPANYA 1990)
Són unes estances rectangulars (estances 94 a 99)
que ja no es troben adossades al parament intern
de la muralla 1: les seves parets longitudinals
discorren per sobre d'aquesta. En aquest cas, la
nostra actuació de la campanya del 1990 es va limi-
tar a treure un testimoni de terres deixat pel

pro!. Maluquer de Motes com a límit de la seva cala,
d' 1 m d'amplada, que afectava les estances 96 i 97
(lám. 72.4-6 i 121.8). És a dir, excavárem des del
nivell superficial fins a la cota 97, que molt proba-
blement respon al paviment del nivell 2 d'aquestes
dues estances. Quan rebaixarem l'estanQ8 96 fins al
seu nivell 2 teóric (lam. 73), aparegué un pedruscall
que la travessava obliquament. Llavors, en desco-
brir en el tercer tram del sector nord del carrer 5 un
mur d'1,7 m d'amplada (muralla 2?), ens adonarem
que el pedruscall estava alineat amb una teórica
continuació d'aquest mur. Per aquest motiu decidi-
rem comprovar si realment el mur continuava a ¡'es-
tanga 96; aixi, rebaixárem el nivell 2 de I'habitació i
ens vam endinsar en el nivell 3. El mur va apareixer
després d'una interrupció d'aproximadament 6 m.
És a dir, el nivell 2 de I'estanga 96 és posterior a
aquest mur. No obstant aixo, com ja hem assenya-
lat al respecte del carrer 5, caldran tutures excava-
cions per conéixer millor la problematica de tot
aquest sector.
LES RESTES ATRIBUIBLES A FASES ANTERIORS
A TORNABOUS lila
Pocs indicis coneixem de la fase anterior a la gran
reforma urbanística del jaciment representada per la
fase de Tornabous lila.
LA GRAN CLAVEGUERA (CAMPANYA 1992)
Apareix en el sector de la Porta d'lIerda, sota la
rampa d'accés a I'enllosat del nivell 3 del carrer 3;
de tragat lIeugerament curvilini, discorre per sota del
mur meridional que sosté la rampa. S'han desco-
bert uns 3 m d'aquesta claveguera, que té una
amplada interna de 60 cm i una altura de 80 cm.
Les seves parets laterals, de 40 cm de gruix, esta n
constru'i'des 8mb blocs escairats de pedra sorrenea,
similars als que constitueixen la muralla 1. De tota
I'estructura, crida I'atenció el sistema constructiu de
la coberta, que difereix de les parets laterals, les
quals són similars, d'altra banda, als blocs de farci-
ment de la rampa. La coberta en qúestió está cons-
tru'ida amb blocs de pedra sorrenca no escairats
d' 1,1 x 0,2 x 0,3 m, col·locats verticalment a fi de
suportar el pes del farciment de la mateixa rampa.
La cota superior d'aquesta claveguera es troba a
92,95, i la base de la muralla 1 esta a 92,75, és a
dir, només és 20 cm més baixa; i per altra banda
aquesta diferencia és conseqüencia precisament de
la disposició vertical deis blocs de la coberta, és a
dir, de la seva possible reestructuració: originaria-
ment la coberta devia ser horitzontal, i aleshores les
LES EXCAVACIONS ARQUEOLÓGIQUES (1987 ·1992)
MONOGRAFIES 7. MAC·BARCELONA, 2006
cotes es corresponien. Per tant, sembla evident que
la construcció de la claveguera i la de la muralla 1
són coetánies (Iam. 74.1-4). Peró cal tenir en comp-
te un detall important: quan es va construir la
rampa, la claveguera no queda en desús, tot el con-
trari, es modifica la seva coberta per poder suportar
el pes de la rampa; també sabem que en principi el
carrer 3, en el seu nivell 3, no disposava de clave-
gueram, i que es troba a la cota 94,7, és a dir, 2 m
per sobre de la claveguera. No hi ha, per tant, rela-
ció aparent entre ambdues estructures en I'anome-
nada fase Tornabous 111. Malgrat aixó, també hem
de ser prudents i advertir que sospitem que el tram
occidental de I'enllosat del carrer 3 no pertanyeria al
nivell 3, sinó a nivells superiors.
Si observem amb detall les cotes de les entrades de
les portes en el costat sud del carrer 3, comprova-
rem que en les fases de Tornabous II i Tornabous 111
les cotes oscil·len cap a I'oest:
."
.' .'
TorÍlabousll Tornabous 111 Enllosat
Estanga 17 95,9 94,8 94,7
Estanga 15 95,5 94,7 94,7
Estanga 6 95,3 94,6 95,2
Estanga 3 95 94,3 95
47
Per tant, resulta evident que es van confondre els
nivells de I'enllosat a partir del carrer 2, i I'enllosat
que tenim davant la porta porticada de I'ES-A no
correspon a Tornabous 111, sinó a Tornabous 11. El
nivell 3 esta encara per excavar en aquest sector, el
veritable nivell 3 acaba en la rampa a la cota 94,1 i,
per tant, ens resta aproximadament 1 m de potén-
cia per coneíxer on pot haver-hi indicis de connexió
amb la claveguera, la qual, per altra part, ascendeix
en direcció est.
ESTRUCTURES SOTA L'EDIFICI SINGULAR
A (CAMPANYA 1988)
Corresponen, de fet, a un conjunt de parets arrasa-
des en construir-se I'ES-A i, per tant, participen de
la confusió anteriorment exposada deis nivells del
carrer 3. De fet, ja el prof. Maluquer de Motes havia
practicat una trinxera a tocar del parament sud de
I'estanya 61, que baixava molt més que el nivell de
I'enllosat del carrer 3. Per aquest motiu, durant la
campanya del 1988 decidírem anivellar aquesta
gran estanya fins a aquest nivell; durant els treballs
es documentá una paret molt desfeta de 35 cm de
gruix, a 1 m del parament nord, que s'introdueix per
sota de I'estanga 55 nord, a la cota 94,5. Aquesta
nova paret ens dividí J'estanya en dues zones. La
 que majoritariament corres pon a l'estan y 8 61, és a
dir, al costat sud, I'anomenárem estanga 461, ja que
pertany a un estrat anterior a la planificació urbanís~
tica del jaciment tal com fins ara I'hem conegut; cal
advertir, peró, que molt possiblement els materials
procedents d'aquesta excavació (lám. 75.1-7) es
barrejaren amb alguns del nivell 3 de I'estanga 61, a
causa de la práctica del prol. Maluquer de Motes
d'excavar trinxeres i dipositar-ne la terra a ¡'interior
de I'estanga. A la banda nord d'aquesta paret, I'es-
trat que s'introdueix per sota de I'estanga 66 I'hem
anomenat estanga 466 (lám. 74.5-7).
En relació amb l'ES-A1 s'han reconegut dues parets
en sentit 8st-oest. La primera apare ix sota el mur
que divideix longitudinalment aquest edifici, i está
formada per grans blocs escairats de pedra sorren-
ca que fan 30 x 60 cm. L'altra és paral·lela a aques-
ta, está feta de pedres de tall petit i fa 35 cm de
gruix; és, per tant, similar a la descoberta en I'es-
tanga 461, la qual sen s dubte és anterior a I'enllosat
del nivell 3 del carrer 3. Anomenem, dones, com a
estanga 462 I'espai comprés entre aquestes dues
parets. De fet, els materials apareguts durant els
treballs d'excavació són assimilables als del nivell 3
del carrer 3 (Iám. 75.8-10 i 76.1-5), peró les parets pro-
venen de nivells inferiors que no hem pogut excavar en
estar aquest espai completament enllosat.
48 A I'altre costat del gran mur de blocs escairats, per
sota de I'estanga 65 i a la cota 94,9, hi ha un nivell
de cendres que passa per sota de les parets en
\ Muralla 2, s. III aC
\ ¡¡¡¡ Muralla 4, s. 1 aC
\
\
Figura 15. Les diferents muralles del Molí d'Espígol.
direcció a l'estan98 64, ¡que és anterior a la cons-
trucció de l'ES-A1, el qual correspondria a la teóri-
ca estanga 465 (Iám. 77). Exceptuant els materials
de I'estanga 462, que es corresponen bé amb la
fase de Tomabous 111, la resta de materials semblen
procedir d'una etapa cronológica anterior, ja que les
ceramiques de tipus oxidat i a me. formen tot el con-
junt i no s'hi constata la presencia de ceramiques
importades; de fet, es tractaria del mateix horitzó
que proporcionen les dades més antigues en els
diferents sectors de la muralla 1, que veurem a con-
tinuació.
ELS SISTEMES DEFENSIUS
En tractar-se el jaciment del Moli d'Espígol d'un
"poblat de plana", les condicions topográfiques del
terreny no constitueixen un factor condicionant ¡
imperatiu de la configuració deis seus sistemes
defensius, com sí succeeix, en general, en altres
jaciments d'epoca preromana. Les modificacions
experimentades pels sistemes defensius al lIarg del
període ocupacional del jaciment res ponen evident-
ment a criteris constructius adequats a les conei-
xences poliorcetiques de cada moment i a I'evolució
del creixement del poblat. Fins al present, les exca-
vacions arqueológiques, amb totes les seves limita-
cions, ens han permés identificar fins a un total de
quatre sistemes defensius (fig. 15).
¡¡¡¡ Muralla 1, s. V aC
¡¡¡¡ Muralla 3, inici s. III aC

LA MURALLA 1
Correspon, ara com ara, al sistema defensiu més
antic reconegut i, en gran part, condiciona j'ordena-
ció urbanística del mateix jacimen!. Es tracta d'una
muralla lineal de perímetre oval, desprove'ida d'al-
tres elements delensius, de 2,20 m de gruix, cons-
tru'ida essencialment amb blocs rectangulars de
pedra sorrenca a partir d'un doble parament ben
acurat, i amb un reompliment de pedres a l' interior.
Es reconeix al lIarg d'uns 115 m en el sector sep-
tentrional del jaciment, lins al punt que podem ava-
luar-la aproximadament en la seva totalitat com
d'uns 400 m de perímetre. És a dir, que tanca i pro-
tegeix un espai que no arriba a 1 ha. La seva al ya-
da conservada s'aproximaria, en alguns indrets, els
3 m. En el tram de muralla que coneixem, s'han
descobert dues entrades que hem anomenat Porta
d'llerda i Porta de lesso, ja que per la seva orienta-
ció es corresponen de manera aproximada amb la
direcció d'aquests dos nuclis anties. Es traben res-
pectivament a uns 30 i 20 km de Tornabous, la pri-
mera al nord-oest (315") i la segona al nord-est
(60"); presenten així entre elles una desviació d'uns
105°, equivalent a un angle recte. Per tant, tenint en
compte el perimetre total de la muralla, hem de
su posar que hi havia dues entrades més. Per docu-
mentar aquesta muralla, disposem essencialment
de la cala realitzada en I'estanya 82.
La cala estratigrafica en I'estan<;:a 82
Un cap netejada aquesta petita estanya fins a la base
deis murs sud i nord, decidírem efectuar una cala
estratigráfica per comprovar la poténcia de la mura-
lla. Va resultar que a partir de la cota 95,3 comenya
un farciment de pedres, algunes de grandaria consi-
derable, i hi vam reconéixer un mínim de tres nivells,
on aparegueren escassos fragments ceramics, fins a
la profunditat de la cota 92,7 on acabava la muralla
1. És a dir, que aquesta té una alyada de 2,8 m. El
primer nivell apareix a la cota 93,5 (M E82/A) , i el
segon (ME82/B) a la cota 93,4. De fet, suposem que
aquests dos nivells corresponen a un d'únic. El tercer
nivell o base de muralla (ME82/C) es traba a la cota
a 92,7. Pel que es dedueix d'aquesta estratigrafia, la
muralla fou constru'ida en un moment en que la cera-
mica a torn era ja present al jaciment, en coexisten-
cia amb les darreres produccions de ceramiques d'a-
canalats. Pel que fa a la datació, cal establir dues
hipótesis: la primera, acceptar la cronologia vella res-
pecte de les cerámiques d'acanalats, fet que ens
portaria a datar la muralla 1 com a mínim al final del
segle VII o principi del VI a.n.e.; peró si assumim que
es va donar una lIarga duració de les ceramiques
amb acanalats en la zona de I'interior de Catalunya,
LES EXCAVACIONS ARQUEOLÓGIOUES (1987-1992)
MONOGRAFIE'S 7. MAC"BARCELür>.JA, 2006
aleshores la cronologia I'atorgaria la ceramica a torn,
que, per les seves característiques de tipus oxidat,
groguenca, no difereix d'altres peces localitzades en
estrats del segle IV a.n.e.; així, la muralla no hauria
estat construida abans del segle V a.n.e.
Darrere el tram es! de la muralla 1
A fi d'isolar el tram de la muralla 1 que apare ix amb
una longitud de 7 m en el sector est del jaciment, al
costat del carrer 8, per la cara interna d'aquest tram
de muralla procedírem a retirar la terra del tall que a
causa de I'erosió s'hi havia acumulat al darrere. Pero
després de retirar aquesta terra i arribar a la cota
97,5, que prácticament era la que origináriament
havia deixat el prof. Maluquer de Motes, comenyaren
a apareixer material s que semblen de cronologia vella
(Iám. 76.6-7). Per no complicar I'excavació deixárem
aquest sector per a una propera campan ya. En la
campanya del 1991 seguírem a partir de la cota 97,5.
Llavors va aparéixer un canvi en la textura de la terra
i es va poder constatar un nivell arqueológic adossat
a la muralla 1, el qual, pel conjunt de materials apa-
regut (Iám. 78 i 79.1-2), es pot assimilar sen se pro-
blemes al localitzat a la cala de I'estanya 82. Aquest
estrat arqueológic queda, per altra part, delimitat per
dos murs molt deslets que s'adossen a la muralla 1 i
que defineixen un espai de 5 m. Ara, en el tall, també
s'observa I'aparició de I'argila groga, la forma de la 49
qual s'inclina vers el sector de la torre 1, i que es
traba per sobre d'aquest nivell, fet que ens conlirma
que estratigráficament MEme/3b i I'estrat que passa
per sota de la torre (ME-T/3b) són coetanis.
Sector de la Porta d'IIerda
A partir de les excavacions efectuades en les entra-
des conegudes d'aquesta muralla, el sondeig en
l'estanQa 82 i les excavacions practicad es en el
darrer tram de muralla reconegut en el sector nord-
est, resulta evident que la muralla es construí en un
moment en qué la cera mica obrada a torn ja era
present al jaciment, si bé la majoria de peces enca-
ra es treballaven a má, i d'aquestes se n'han trobat
algunes que són decorades amb acanalats. Tot aixo
ens inclina a fixar el moment de construcció de la
muralla en el V a.n.e., o com a máxim al final del
segle VI a.n.e. Aquesta muralla fou completament
amartitzada en ser desmantellada parcialment al
final del segle IV a.n.e., o durant les primeres déca-
des del segle 111 a.n.e., per tal de construir el Barri
d'Extramurs (vegeu més amunt).
LA MURALLA 2
Va ser reconeguda a partir de la campanya del 1991
en el sector de la Porta de lesso (fig. 16); fins al
 moment se n'ha posat al descobert un tram d'uns
16 m de longitud, i se n'ha identificat un altre tram
que talla el carrer 5. S'avalua així parcialment en un
perímetre de 34 m. Está constru'ida, a diferéncia de
la muralla anterior, amb blocs de pedra calcária, i
presenta una secció trapezo'ldal amb la cara exter-
na lIeugerament inclinada, amb un gruix d' 1,7 m a la
part superior i de 2 m en la base. Es troba lIeugera-
ment retirada a uns 8 m a I'interior del perímetre de
la muralla 1, en el sector nord del jaciment, i con-
serva una al,ada de prop de 2 m. A diferéncia de la
muralla 1, aquesta está complementada en el sec-
tor de la Porta de lesso per un gran bastió rectan-
gular o torre que sobresurt 7 m de la cara externa
de la muralla i té un front de 6 m; els trams de mura-
lla deis costats del bastió queden refor,ats per un
doblament del parament de 2 m més de gruix.
4111.
50
[ ] Tomabous III
Sector de la Porta d'le,j'l'O
D Tomabous IIb
• Tomabous IV· V
Figura 16. Sector de la Porta de le880.
El primer nivell, que cobreix tot aquest sector,
carrespon basicament a material s remoguts i super-
ficial8, d'escassa informació arqueológica (Iam.
79.3-6). Un segon nivell apareix a partir de la cota
98,9, en qué tot el sector queda cobert per una
argila groguenca i estéril, a excepció de la zona de
la torre, que presenta una terra de color rogenc
(ME-T/2). El costat sud de la torre inclou un contra-
fort exterior on s'obrí una porta d'1 ,3 m de lIum, la
qual, de fet, és una obertura posterior feta sobre
el parament original de la torre (Iám. 80, 81.1-4,
129.2 i 130.6). Aquesta es troba plena de pedres.
Varem intentar excavar-la, pero haguérem de renun-
ciar-hi, ja que algunes lIoses estaven travades en les
parets. A I'exterior de la muralla hi ha una altra
potent capa d'argiles grogues, completament esté-
ril, des de la cota 98,4 fins a la cota 97,3. Aquesta
capa está totalment adossada a la cara externa deis
murs i hi fa talús fins a uns 2 m per davant de la cara
frontal de la torre. A la cota 97,3 aparegué un feble
estrat de terres rogenques i carbonets, on s'assen-
ten les restes de la torre (ME-T/3b) (Iám. 81.5-8).
LA MURALLA 3
Es reconeix únicament en un petlt tram de 6 m i té
com a finalitat protegir el Barri Extramurs del nord-
es!. Malauradament, aquest sector ha estat un deis
indrets més afectats per I'espoliació de pedra del
jaciment, que n'ha fet desaparéixer gran par!.
Aquesta muralla podria haver estat construida, en
bana mesura, amb una tecnica mixta que utilitzava la
tápia per bastir-la en al,ada. Aquest indici, de
moment, sembla confirmar-se a partir de les restes
conservades, ja que en realitat sois en queda la base,
un pedruscall de 3 m d'amplada, que conté en el seu
interior un parament de 50 cm per reforyar-Ia o bé
per assentar-hi un bastió rectangular, que sobresorti-
ria uns 70 cm de la cara externa de la muralla. Es
construí molt probablement al final del segle IV a.n.e.,
ja que el parament intern queda alineat amb la paret
de separació de les estances 152 i 153, moment que
correspon al primer període ocupacional del Barri
Extramurs, el qual protegeix (fig. 17). Possiblement
es desmantellá en construir-se la muralla 2.
1'33 15?
Huralla 3
Figura 17. Les restes de la muralla 3.

Amb tot, cal assenyalar que hem realitzat sondejos
amb una maquina excavadora a I'exterior de la mura-
lla 3, en direeeió a I'edifiei-magatzem, i no hi hem
eonstatat restes d'estruetures. No obstant aixó, a uns
3 m de profunditat hi tornen a apareixer fragments
ceramics, els quals corres ponen tipol6gicament a
materials del segle 111 a.n.e. Aleshores, interpretem
que o bé hi havia un fossar davant la muralla o bé es
traeta del perfil topografie originari, a manera d'un
vessant de turó. En realitat, el nivell actual respon,
dones, aterres aportades en epoques históriques per
proeedir a I'anivellaeió deis eamps de eonreu.
LA MURALLA 4
La seva localització resulta problematica, pero no per
aquest motiu s'ha de rebutjar la possibilitat de la seva
existencia, ja que el fet de plantejar-s'ho pot permetre
que es confirmi en futures excavacions, En la darrera
eampanya de I'any 1992, es va observar sobre el
nivell superior enllosat del earrer 3 i davant I'estan,a
301 la presencia d'un parament molt destruH, d'1,7 m
de gruix. Aquest parament, que anteriorment es per-
lIongava en direeció oest per damunt el earrer 3, ja
havia eridat I'ateneió tant del prof. Maluquer de Motes
eom de Mn. Llorens. Ambdós, peró, van interpretar
aquestes pedres entrelligades i alineades eom a
panys de paret eaiguts de les estanees del eostat sud
sobre I'enllosat del carrer, interpretació que resulta
incomprensible, ja que les pedres es manteníen trava-
des i estaven al mig del carrer, mentre que les parets
de pedra seca en realitat s'enfonsen, i les pedres
cauen en desordre verticalment.
Un parament similar i també d'1,7 m d'amplada
apare ix al mig del carrer 5 i corres pon a I'anomena-
da claveguera del carrer 5, ja que aleshores aques-
ta construcció bastida a doble parament va ser
identificada com una claveguera, en netejar el
pedruscall intern entre els dos murs. Resulta insólit
admetre I'existencia d'una claveguera protegida per
sócols i més elevada que el nivell del carrer. Quan
en la campanya del 1989 varem intentar localitzar-
ne la continuació, convenyuts de la seva existencia,
comprovarem que no n'hi havia rastre, peró tampoc
ens adonarem exactament que aquelles pedres
corresponien a un verdader mur. Finalment, i també
en possible relació amb aquesta muralla, en el sec-
tor de la Porta de lesso hi ha un altre petit tram de
mur d' 1,7 m d'amplada que apareix a nivell superfi-
cial i s'assenta sobre el talús d'argiles estéril s de
color grac. Si unim tots aquests índicis de para-
ments d'una mateixa amplada i d'identica posició
estratigr8Jica en el nivell més superficial obtenim
una estructura més o menys de planta quadrangu-
lar, entorn d'uns 50 m de costat, edificada sobre les
LES EXCAVACIONS ARQUEOLÓGIQUES (1987·1992)
MONOGr.JAFIES 7. MAC·BARCELONA, 2006
runes del jaciment. Aquesta estructura ens pot
donar lIum, en un futur, sobre la veritable funció d'a-
quells nivells superficials i prácticament desapare-
guts de I'anomenada fase de Tornabous 1.
ALTRES BARRIS PERIFÉRICS AL NUCLI
DEL JACIMENT
Les diferents modificacions experimentades en la
configuració topogratica, a causa deis anivellaments
del terreny per al seu aprofitament com a camps de
conreu, han originat que apareguin a I'entorn del
jaciment altres indrets amb fragments ceramics,
detectats en tots els casos per prospeccions super-
ficials. En la majar part deis casos, aquesta presen-
cia de fragments ceramics és, dones, una qüestió
conjuntural i, per tant, sense valor arqueológic. No
obstant aixó, hi ha tres indrets on és improbable
que la presencia de fragments ceramics es pugui
atribuir a un simple transport de terres:
a) El primer és una la zona actualment ocupada per
una granja de pares i els seus entorns (ZP) que es
traba a I'oest del jaciment, a I'altre costat de I'antiga
bassa natural, avui reomplerta ¡ reconvertida en un
camp de conreu, sobre una petita ondulació del
terreny (Cura 1990, 180). Durant la decada deis anys
setanta, en ampliar-se aquesta explotació amb noves
51
construccions, hi aparegueren diferents restes arqueo-
lógiques que foren visitades pel prof. Maluquer de
Motes, el qual no els va atribuir cap importáncia i les
va qualificar de "corralines", tot ¡que també va asse-
nyalar que segurament es tractava "d'un barri periferic
i pobre, respecte del nucli emmurallat del jaciment".
Peró de resultes que al mateix temps aparegueren
alguns forats reomplerts amb ossos, es va difondre la
creenya popular que en aquell indret s'ubicava la
necrópolis del jaciment. En realitat, els forats contenien
porcs morts i enterrats amb caly. Durant la campanya
del 1987, el propietari del terreny ens va fer donació
d'alguns materials que havia recollit en aquest indret
(lam. 82-83, 121.3 i 124.2-3), tots els quals donen una
datació tardana, de principi del segle 11 a.n.e.
b) El segon indret, que anomenem 3M, correspon
també al cim del turó situat al costat est del jaei-
ment, és a dir, a uns 200 m del nucli emmurallat. Es
traeta d 'un turó possiblement ja terraplenat fin s a la
capa de calarenc per plantar-hi un camp d'amet-
Ilers. Les troballes, molt més esporádiques que en
el cas anterior ¡ resultat de recollides superficials,
semblarien també de dataeió tardana en relació
amb el seu moment d'ocupació.
c) El tercer lIoc es traba al costat nord de la ZP, al
vessant oest de la prolongació del mateix turó.
Només s'hi han trobat fragments d'ámfores grecoi-
taliques i Dr1 italiques.
 LES ESTRUCTURES ARQUITECTONIQUES
ELS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
L'estudi de les restes del Molí d'Espígol ens al ligona
poe sobre els materíals utilitzats -podra, fang, fusta
i altres elements vegetals-, ja que ens manquen
moltes análisis per fer. No obstan1 aixó, la soya
mateixa estructura arquitectónica ens proporciona
algunos orientacions, si partirn del principi que
impasa la Ilei del míním esforc;:, és a dir, recórrer a
les soluciolls més facils i, per tant, aquellos més
accessibles per la soya proxirnitat al jaciment.
LA PEDRA
En les construccions del Molí d'Espígol s'utilitzen
dos tipus de pedra: el calarenc i la podra sorrenea,
Ambdues presenten els seus afloraments a tocar
del jaciment ¡tonen I'origen 8n els sediments lacus-
tres del final de I'eocé i de I'oligocé. El calarenc
forma unes capes primes que practicament es tro-
ben al nivell superior del terreny, alternades amb
capes d'argila. L'erosió les ha posat al descobert i
en conseqOéncia es trenquen en forma de plaques.
La pedra son'enca, per contra, forma terrasses poe
potents que apareixen per sota del calare nc.
Queden al descobert en aquells indrets on I'erosió
ha fet desaparéixer les capes argiloses i de cala-
rene. Aquestes dues roques són, dones, les que
fornien els elemen1s lítics per a la construcció, si bé
hem de tenir en cornpte que mentre que el calarenc
era aprofitat praeticament en el seu estat natural, en
forma de plaques Illés o rnenys esquarterades, la
pedra sorrenca requeria una manipulació a fi d'ob-
tenir-ne blocs utilitzables per a la eonstrucció.
S'observa a partir de les estratigrafies que les cons-
truccions més antigues, les corresponents a la
muralla 1 o a I'ES-A, estan formades per blocs
esquarterats de pedra sorrenea, mentre que en
fases posteriors s'utilitza sobretot el calarenc, com
es pot comprovar a la muralla 2 o I'ES-A2. Aquesta
substitució segurament va ser deguda a I'esgota-
ment deis aflormnents de pedra sorrenca propers al
íaciment. Cada tipus de pedra pennet unes téeni-
ques constructives diferents.
De la pedra sorrenea, ben esquarterada, s'obtenen
bloes regulars que s'aíusten practicament sense
necessitat de talques. Per altra part, i si el 91'uix de
la paret ho permet, els blocs es poden col-locar
alternadament: uns formen longitudinalment el front
del parament, i uns altres es col·loquen longitudinal-
ment respecte de I'interior del mur; així la paret
resultant ofereix una maíor solidesa.
Respecte deis murs constru'(ts amb calarenc, es 53
poden reconéixer díferents fabriques:
a) Imitació de la técnica d'alternanya en la col·locació
deis blocs, pero no en un mateix pla, sinó en plans
sobreposats. En són exemples la muralla 2 o la torre.
b) Construcció de dos paraments en paral·lel, amb
técnica de paret de pedra seca (vegeu més avall),
amb múltiples falques per igualar els blocs i un
rebliment més o menys caótic a I'interior.
e) Utilització a base de Ilosetes planes de 3-5 cm de
gruix.
d) Col'locació de plaques verticals i un reblirnent do
petit pedruscall a I'interior.
Un altre concepte a revisar és el de paret de pedra
seca. Resulta difícil d'acceptar que aquesta sigui la
técnica empmda en determinats murs, sobmto1 els
destinats a habitatge. És 16gic pensar que les parots
devien estar travades amb un morter de fang pas··
tat, tot i que en una exeavació és difícil constatal'-
ha, perque el conjunt ha quedat enterrat; d'altra
banda, un cap aquestes parets queden al deseo ..
bert, en pocs anys la terra o el rnorter de fang s'es-
corren per les juntures, a causa de la pluja, i es eon-
verteixen aíxí en parets de pedra seca. En el seu
estat actual, doncs, les parets mostren algunes
característiques que no són raonables. Hi ha para-
ments de faQana poc acurats o irregulars, aíxí com
espais entre les pedres, per on passa el fred cap a
 I'interior, unos anomalies que es resalen facilrnent
arrebossanl les parots o aplicanHli UIl revestirnont
lIisca!; solucions, por altm part, que irnpedeix8n la
propagació de la hUlllitat i I'accés de petits anirnals
a I'interior de I'habitatge.
Una teoría que hom de desrnentir, ¡ que s'!la genera-
litzat per extmpolació, és el de I'escassetat de podre,
per assirnilació amb altnJs indrets de les planos occi-
dontals. Al Molí d'Espígol la pedra no és un elelllent
oseas, ans tal el contrari. Precisarnent una de les
millors raons per 8scollir' aquest indret a I'hora d'aixe~
cal' un aSs8ntarnent S81"ia la facilitat d' obtenir podra
per a les cons1ruccions. Aquesta és la darrera zOlla
on aixó és possible, cal' més a 1'08S1 ja cOllloncen les
grans planes sedimentaries, 8mb materials detrítics
de mesura í 1all petíts. La pedra hi ós tan abundant
que s'utilitzava per ter terraplenaments de mós de dos
metres de potencia, tal com es pot apreciar a la cala
de l'estanQ8 82 (vegeu más amunt) o a la cons1rucció
de la rampa de la Porta d'llerda (vegeu mós amunt).
Evidentment, I'acumulació de pedra a la zona com-
pmta I'arramassall d'aquest material en els seus
entorns i, de tet, aixó va originar que en epoques Ilis-
tóriques l'indl"Gt esdevinguós una pedrera on s'anava
a buscar la pedra necessaria per a les edificacions de
I'actual nucli de Tornabous. També hem de tenir en
compte que I'intent, els anys cinquanta, de terraple-
54 nament del peti1 turó on s'ubica el jaciment -i que en
destruí una part- no va prosperar precisament per la
gran quantitat de pedra que en sortia. D'aquí, dones,
que actualment considerem que s'ha abusat del crite-
ri que la pedra solament es va utilitzar per construir els
sócols deis paraments de les estructures i que la
cOllstrucció en fang era 1l1ajoritaria.
Novarnent advertirn del perill de les pretesos simili~
tuds a partir de models actuals. Així, per exernple, en
I'actual nuclí de Tornabous I'edificació rnajoritaria és
en pedra, provinent de I'indret del jacimellt.
Solament les construccions lT1enors són fetes de
tapia. Aquesta condició més económica es reflecteix
tarnbé en els masos o els coberts disseminats pel
camp, els quals ens han servít de model per a les
hipotetiques recons1itucions de les estructures del
jacirnont. Es dóna una preferencia per la constl"ucció
amb pedra quan es disposa de recursos económics
pel" al seu transporto La construcció amb tapia n'és,
dones, un substitutiu, sigui per irnposició del terreny
o per una qOestió econórnica, Aquest raonarnent és
valid per al Molí d'Espígol, on, com a mínim, les dues
tecniques convivien í se n'aplicava ulla o altra
segons característiques i funció de cada edificació, o
bé seQons el moment históric: de la Illateíxa Illanma
que, com lIem pogu1 observal", hi va haver una pre-
ferencia por la construcció amb pedra sorrenca
durant les fases antigues i després es va Ilaver de
recórrer al calarenc, I'esgolament de la pedra en
superfície --de resultes de la seva amortització por
aculTlulació de nivells en tapar els antics rnurs-
podl"ia ser la causa que la construcció en fang esde-
vingués molt més usual en les fases niés modernes.
EL FANG
El segon material utilitzat al jacirnent és el fang, amb
les seves diferents varietats. I_es toves són petilos
unitals emmotllades de fang i palla, assecades a sol
i Sel"ena, Practicament no n'hi ha, al Molí d'Espígol, ja
que sois n'llern localitzat una mitja dotzena d'exem"·
plars, que fan entorn de 25 x 12 x 10 cm, i han apa··
regut serlipre en la fase de Tornabous 11, La tapia, per
contra, ós un rnur do terra premsada i a1ape'¡'da entre
taulons o caixes que s'aixeca en el seu emplac;:alllent
definitiu. Pero no tot8 els tipus de terra sel"veíxen per
a la seva construcció, i cal un procés preví de tallli-
satge i balTeges ("confitat"). Una élitra dificultat impm-
tant per a la construcció de la tapia és la necessitat
deis elemenls de fusta per fer I'encotrat, que reque-
reix I'activitat d'un fuster per obtenir els taulons o, si
es vol, I'existencia d'una serra de ferro de considera-
ble grandaria, i aquest ós un elernent que desconei-
xem en el rnón anterior a I'epoca romana.
La tapia és un sistema de construcció barata ditosa
tradicionallllellt en epoques históriques a les
comarques de l'Urgell i el Segria, a conseqOoncia
de la manca de podra en aquestes planes de sedi-
mentació. Per tant, ens cal ser una mica crítícs i no
recórrer de nou a les similituds deis Illodols actuals.
Aquestes construccions en fang a manera de tapia
en 01 segle 1II a.n.e., ¿corresponen al mateix criteri
que la tapia actual, o al seu precedent descrit en
época rornalla (PUN. HN 35.48.169)? Patser 8S
tractaria, més probablernent, de parets de fang
fetes 8mb Illasses d'argila apilotades, després alli-
sades (bauge, en francos) i aíxecades a intervals
successius d'1 m d'alQada, sense haver de recólTer
a I'ellcofrat (Doat el alll 1979, 93·104). EIl qllalsevol
cas, tant aquesta dalTGr'8 técnica COIll la tapia tradi-
cional nOlllés són atacad es por la l"lulIlitat.
Convenientment a"illades adquireixen una resistencia
comparable a determinats cirnents, 8mb I'avantatge
que tenen molta més elasticitat, que les fa més
durables. Ouan s'excaven construccions de fang
apareix normalment la dificultat de delimitar-ne les
parets. Aíxó nOlllés es pot fer tenint en cornpte la
difel"ent duresa de la terra imlllediata, si les parets
es conserven bé, pero si es presenten caigudes o
enrunades la dificultat e8devé molt rnés acusada
(Maluqller de Motes el alll 1986,1/·18).
Al Molí d 'Espígol es reconeixen algunes parets de
fang, principalment les de cOlllpartimentació de les
 I.U-; I.,~.; 111UC 11)111.·,; />J10UIITr::IU!~rOUI :;
IvlONOCmA¡·II·S l. MAC·I:¡AHCI..u)r~!\. ?U(J(,

estructures que anomenem d'habitatge/magatzem; da més cal ton ir en comp1e la variabili1al deis edificis
no es pot reconéixer si es constrUI·ren amb encofrat ell funció do la sova funcionalitat o categoría social.
o sense. Arnb tot, és evident que la técnica amb En el cas del Molí d'Espígol, podom observar que
encofrat era prou coneguda, com ho demostren els les superfícies a cobrir impliquen un sistenla d'ern~
fragments de guix per rejuntar els blocs de tapia bigat en general no superior als 2,5-3 Ill. Pero, per
localitzats a l'ostan,8 3, amb un nivel! del final del altra part, desconeixern quin era el pes que havion
segle IV a.n.e. (vegeu més alllunt). de resistir aquestes bigues, és a dir, quin era el gruix
de la biga.
LA FUSTA I ALTRES ELEMENTS VEGETALS A partir d'aquestes dues reflexions es pot compren-
dre que els índexs de variabilitat esdevenen lllol1
La importancia de la fusta és fonamental perqué, amplis. Així, es podria haver aptat per bigues de
COIll a elelllen1 decisiu de les cobertes, deterrnina 20 cm de diametre mitja, i en aquest cas s'hauria
I'aspecte de I'arquitectura. La migradesa de les evi- hagut de realitzar una tala important d'arbres, per
déncies arquoológiques pel que fa a les parts cons- aprofitar els primers 3 m de les soques: a bé, en
tru"¡"des en fus1a -juntament arnb un aprofundilllent comptes d'embigats tradicionals, es podrien haver
insuficient en I'estudi de les estructures de susten1a- utilitzat entrellagaments de branques de no rnés de
ció, que no solament afecta el jaciment que estu- 8 cm les més gruixudes. A I'hora de triar una o altra
dielll, sinó que malauradament té un caracter gene- opció cal ten ir en compte el paisatge vegetal descrít
1"81- dificulta les hipótesis de reconstr·ucció deis en el primer capítol. Si s'utili1za I'embigat tradicional
madels de cabertes, fet que explica la gran vanabili- de 20 cm de diametre, els únics arbres que podien
tat de pautes en les restitucions hipotétiques deis proporcionar aquesta característica constructiva
poblats. Creiern que s'ha de partir d'un elernent eren els arbres de ribera (oms, vernissos, pallancres,
important per abordar la interpmtació de les cober- etc.), existents a la contrada peró poe abundants, i
tes: el canon de les superfícies a cobrir; i una vega- la tala deis quals comporta un pracés de regenera-
ció d'uns 20 anys. Peró si els constructors es van
decantar por la segona solució, podien recórrer als
I I rebrots d'alzines, que per arribar a sobrepassar els 3
Duo
" - m d'alyada sois necessi1en 7 anys, ¡encara els que- 55
soco 1 (j"entT,xJa
...... ------- dava la possibilitat deis afegits amb una técnica de
cistelleria per arribar als 3 m de longitud. Hom pot
calTer~ e així preveure que per cobrir I'ES-C, I'edifici de majors
dimensions, solament calien vuit bigues mestres (de
4 III de longitud i 0,25 III do diámetro) por tal d'as-
t-Jivcl1 A segurar un pis superior estable, i en I'ES··A, solamenl
El problema de la interpreta ció deis paviments en una per cobrir I'estanya 61. És a dir, que avaluant el
relació amb un nivel! de carrer
tolal de les construccions identificados fins al pre-
En 9cnorGI s'adopta 01 cr·iteri que 01 nivell do! pavirnont
d'ulla habitació és el qU(~ es presenta rnés pmper ¡inferior sent en el jacinlelTl, el nornbm de bigues rnestres
al nivell del C8n"Ol" (e == A). Així, les podres que os troben arribaría tan sois a un m8.xirn d'una dotzena, Tarnbé
pet" dallluIl1 d'aquest pavilllenl s'illterprelen COIll El res1es cal suposar que s'utilitzaven cardes (d'espart, possi-
ele la par·el caiguda, i l'es!ré,1 de lorra super·ior, corn él
blement), un element al qual mai es fa referencia i
msultat do la descorTiposició de les parets do füllg. Por
tant, el nivel! B equivaldria a una ocupació posterior que que en canvi és un material de primera necessitat
sogella la pritTlOl"a fase ocupacional i, de fe!, aquest nou per a la construccíó.
pavilllen! s'adossa a les restes del IllUI· de p3l"et. eom a
Segana qüestió: quin era el pes de la coberta?
r·e~~ulta! d'aixó, els pavirnen1s queden sompre per sola del
nivell del carrer, i se su posa aleshores l'exist6nciü cJ'un Sernbla evident que fonamentalmont es constru"ien
graó inferior a partir d'al~Jlm deis blocs de pedra. Pero (j'a- amb canyes, palla o altms elements vegetals; el pro-
questa manera l'habitElció sernpre queda exposada a blema radica en la impermeal)ilització de l'estanQa
illlllldacions, i sobreto1 a la humita!, que des del nivell del
carrm (el passa direct8ment al suposal nivell A. eontm
de la pluja, i alesllOI"8S hi ha qui considora que les
aquosta opinió, cal recóner El algullos obres do construc· materies vegetals es barmjaven amb fang í es dona-
ció (SeyIllOlH" 1976) per adonar-nos que el nivell del pavi· va un petit pendent a les teulades. Aixo representa
ment ha de ser· sempre supnrior al nivell del carrer, üel que no solalllent un pes important, sinó tamlJé I'existen-
!"Ji haqi al~wna causa que ho illlpedeixi (e ,~ B). Tot r·adica
en 18 cOllstrucció d'ull sócol d'a·illalllen! forlllat en la seva
cia d'un encanyissat com a suport, ¡un embigat tra-
IJa~;e pero pedrü~; i recobor-l pe!" ulla poten! capa eje telTD dicional. Aquest sistema hauria donat a les edifica-

~
n '';'él.ssontü 01 pavillloll1 do I'!labitació. Així, los filtr"aciom; cions un aspecte similar al deis habitatges actuals
d'.,.liQijeS i hllmitats pl"Ocedenls del cmmr discorlel"Íerr ¡Jl~r del nord d'África. També S'lli podria havor aplicat
sota el piwinKlrlt eJe l'llélbrtacró.
•...... _..............._. __ _ __.__._-_...__...
.. ... una altra solució, consistent a ITlarltenir la coberta el
.
~
_
.
_
.
_
.
-
.
_
~
.
~
~
_
.
 - -----
monys posant possible a baso ele garbe-;s cjE'; canyf.lS
UII/M 11 38 3:1 36
o matel'ial similal- nOlllés recobartes por un Iliscat de 11 8 m:~? 3x? 2 x 6,8 2,5 x l __
fang, pero aleshores calia que 01 pendent s'aproxi- UH/M 12 37 39 40
Illés als 4()" perqué 1'8igua hi lIisqués I-apidalllent 48IT¡:-'? 2,5 x 6 3x? 2,2 x '1
(aquesta és la técnica popular deis pallers). En UH/M 14 153 151 152
aquest cas la configuració visual del pobla1 canvia·· 49 m'? 1,8 x 6,8 ...... 2xl
_-~""---""
2,2 x 6,8
ría radícalment, i lindl-ia un aspecte centmeuropeu UH/M 15 154A 154B 155
(Seymour 1976, 2~0·2~ 1). ~9 In"?
.. __ .. .. _. 1,'1 x l'i 2 x 77 2,5 x 77
-,,_.....

~
.
~
UH/M 16 156 157 158
? 2,2 x 7? ? 7
f--......: ......._._._-
ELEMENTS ARQUITECTÓNICS UH/M 17 158 159 160
_._.. ,~ ..
? 7 2,2 x l 3x7
Podem diferencial- les estructures arquitect6niques UH/M 10 21 22
4211'/? 2,2 x 6 4x6
del jaciment en dos grans 1ipus:
UH/M 13 ~1 42
a) Les estl'lIctures més o Illenys relacionables amb
32 m; 1,8 x 6,8 2,5 x 6,8
una arquitectura dmnéstica, que comprenen d'una ..-
UH/M 8 260 261 262
banda les anmrlOnades unitats d'haIJitatge/magal ..
44 m' 2 x 6,5 2,11 x 6,5 1,8 x 6,5
zelll i de I'altra els edífícis singulars.
UH/M 6 200 201 202
b) Les estructums de car~Jcter militar. 43 In' 2,2 x 6 2,7 x 6 2 x 6,5
UH/M 7 203 20~
ARQUITECTURA DE CARÁCTER DOMÉSTIC
1--.. ? 1,8 x 6,5 ?
UH/M 9 263 264
Les UH/M _ ?
... __ ...:. 2x6 . ?
En el capitol anterior, en traciar les excav3ciollS UH/M 1 1 Ibis 2
arqueológiques, jD Ilern fet 1l1(-')Ilció de les estruclu·· 42 nY'? 5 x 67 2x6
res que anomonelll d' habitatge/magatz8m, Estan UH/M 2 80 81/82 83
formados per tres estancos de planta rectangular, 56 rn" 2,5 x 6 2x7 2x7
56 UH/M 3 85 86
dU8S de les quals forrnen una sola unitat bicompar·
52 ni/ 2,;4x 7 2x7 2x7
timentada, amb un pas de comunicació entre amb-
dues i pravo'idos d'una porta d'entrada; la segana
unitat queda representada per la tercera estsllg8,
UH/M 4
48 m?
UH/M 5
2,r
90
x6 2,~8x6
91
89
_2x6
............
92/93
.."'----
lambé de planta rectangular, i amb porta exclusiva,
52 m? 2xl 2 x 6,8 2,2 x l
Aquesl tipus d'üstructurC-3S apareix8n Gn posició _.
perifél-ica él. I'eix contral del pablat, repmsentat pel Figura 18. Toul8 cornparativa de la superfície ¡les rrlC-;SU-
carrer 3, í per 1an1 en relseió amb els paramonts do IT~S de les UH/M.
les mural les. Difemncimímn tres grans ban'is for--
mats per estructures el'aquest tipus:
a) El barrí oest adossat a la Illuralla 1, on es reco·· Les parets
neixen un total ele cinc el'aquestes ostructures, Els pamments d'aquest ti pus d'estructures són pre-
(UH/M 2, 3, t, i 5). cisamellt els que presenten rnés dubtes a I'hora de
b) El barri adossat al sud-oest de la Gran Playa, on recon6ixer-lle les téclliques constructives. En pl'irner
tmbem tres conslruccions més d'aquest ti pus lIoc, en un cas molt concret, el del barri oe8t ados-
(UH/Mll ,12 i 13). sat a la muralla 1, hem de pal'tir d'aquesta caracte-
e) El Barrí Extramurs, és a dir, a I'exterior de la rística que el defineix: (·)structul-es que es construei··
muralla 1, en el sector est del ¡acimBllt (UH/M 1~, xen adossades al parament intern d'un trarn de
15,16 i 17). muralla. Molt possíblement aquest tret definitmi es
I finalment també podríern incloure dins aquest pot també aplicar al Ban'i Extramurs del cos1at est
model les estances adossades al costal nord de del jacinlent, respecte a les ¡-estes de la muralla 3.
I'ES·A (UH/M 6, 7, 8 i 9). Assenyalem el principi de teoría militar poi quall'odi-
Basicament tOles aquestes cOllstnJcciollS cornpar- ficació d'aquestes esll'uctul-es ha de corl'8spondre a
teixell no solamenl un mateix sistema d'mdenació una fase d'ammtització de les rnuralles corn a 818-
arquitoctónica i ulla corta similitud de proporcions ments defensius, cal' resulta difícil adllletre que la
en les supmfícios ""que ascil·len entre oIs 113 í els defenSa pugui rolllandre 0.1 cin'i d'una muralla qU8n
56 Ill"--, sinó també altres elernents socundaris que darmm d'aquesta es pol provocar fécilment j'incen-
descrivirn a continuació (fi9. -18). di de-:; les cobertes do palla o r8matge ele les estan··

ces adossades, perque no és sois el foc, sinó també
el fum el que desguarneix la muralla deis seus
defensors. Peró, en canvi, una antiga muralla esde-
vé un indret óptim i facil per suportar edificacions
adossades, atesa la solidesa deis seus paraments.
Si exceptuem la UH/M 2, que presenta unes carac-
terístiques constructives originals i que descriurem
més endavant, podem observar que en la resta de
les UH/M del barri oest adossat a la muralla 1 les
parets laterals s'han construH totes en un mate ix
període, i se n'han conservat els murs de pedra,
que actualment falO més d'1 m d'al,ada. Aquestes
parets són rnajoritariament bastides amb pedra
sorrenca, si bé inclouen alguns blocs de calarenc,
característica que confinnmia la utilització de
pedres de la muralla 1. Per contra, en els paraments
de f8(;,::ana relacionats amb el carrer 5 es detecten
algunes modificacions que permeten identificar cla-
rament I'existencia de dues fases constructives,
sobretot en relació amb el desplagament o modifi-
cacions experimentats pels espais de les portes.
Hom creu poder interpretar que en la fase inicial, en
el transcurs del segle 111 a.n.e., aquestes construc-
cions -és a dir, en tata I'estructura que correspon-
dria a la planta baixa- eren majoritariament de
pedra. L'existencia d'un pis no és descartable, i
més tenint en compte que recolzen sobre la mura-
lla. Peró respecte de la segona fase, a j'inici del
segle II a.n.o., és evident que es continuaven utilit-
zant les parets laterals de la fase anterior, tot i que
el pavirnent intern havia pujat de nivell, i es van reter
les parets de la fayana, sernpre amb pedra de cala-
renc. El problema se'ns presenta per la poca alQada
de mur conservat, i ens pl'8guntem si es tracta de
les restes que en queden després de I'espoliació de
pedres que ha sofert el jaciment o si, per contm,
hem d'interpretar que aquesta escassa altura
correspon a un simple sócol. Si fas així, aleshores
resultaria evident que sobre el socol de pedres
s'haul'ia aixecat una paret de fango
De construccions amb fang se'n detecten ja en la
fase antiga per construir les parets do compartimon··
tació en les unitats grans: hom en 1roba indieis a les
estances 8~ i 85, a la UH/M 3, i tal11bé a les estan-
ces 87 i 88, a la UH/M4. En el cas similar de les
estructures UH/M del Barri Extramurs sí que podem
parlar amb rnés proves de I'existencia de sócols que
se sobreposen els UllS als altres per formar les
parets laterals i, per tant, de murs de fang sobre
aquests. Es pot constatar en les edificacions d'a-
quest barl'i - almenys en la fase antiga, que ha estat
I'excavada per n08altl'8s--, en que els sócols de
pedm i"Otenien en el seu interior una poten! capa de
torra que a'lllava de la hurnitat el pavimont de les
ostances, el qual quedava a un nivell supel'im del
1-151;;; I f{UCTtJlil '[o; Al H)1J11 Le I ÓI~I(JUI_:;
Iv'¡()I'-l()UllNIL-S /. 1\1f1C-n/\I1(;¡-'LOW\. /Ol)li
paviment del carrero En un altre indret, en el balTi
adossat al costat sud-oest de la Gran Playa, hi apa-
reix la mateixa superposició de sócols i, per 1allt,
aquí de nou ellS trobaríem amb edificacions de fango
En resum, a la Ilum de les actuals coneixonces
podem afirmar que no es dóna un únic comporta-
ment cons1ructiu, malgrat que tates aquestes
estructures segueixen una mateixa pauta funcional
quant a la distribució d'espais. L.. es diferencies no
són tant d'ordre cronológic com, molt possible-
ment, de categoria o jerarquització en funció de la
seva ubicació a I'interior del poblat.
Els sostres i les teulades
Ja 1-1em advertit anteriorment de la dificultat interpre-
tativa entorn d'aquests elements, per nlanca de
constatació arqueológica. No obstant aixó, i ates es
les característiques estructurals deis paraments, és
evident que totes les estructures d'aquest tipus que
s'adossen a un tram de muralla han de cobrir-se a
un sol vessant. Les plantes rectangulars deis seu s
rnóduls ens indiquen que no arriben a necessitar Ull
ernbigat consistent, ja que I'arnplada a cobrir és infe-
rior els 3 rn. La dificultat radica, d'una banda, a inter-
pretar la inclinació de la ca berta. La salució teórica
rnés óptirna seria obtenir inclinacions de 45°, peró
aquesta s'ha de descartar, ja que aleshores la paret
57
del fons tindria una alQada d'entre 7 i 8 m com a
mínim. Caldria, doncs, una inclinació menor, i rnal-
grat aixó I'alyada de la paret del 10ns continuaria
essent important (per aquest motiu hi ha la muralla);
per tant, hem d'interpretar que en el fons d'aquestes
estances hi dc-wia haver un pis superior a manera de
pallissa, el qual disposava de poques bigues irnpor-
tanls per suportar el pes d'un encanyissat recobOl't
de fango Amb tot, desconeixem exactament quina
funció podria tenir aquest pis. Resultaria lógic que
disposés d'un paviment consistent si tenia una fun-
ció ocupacional més o menys pennanent, peró si es
destinava a un allre tipus de funció doméstica, com
per exemple a espai per assecar aliments, aleshores
el pavinlent ja no requeriria tanta consistencia.
Un cas diferent de teulades es documentr\ al bmri
adossat al costat sud-oest de la Gran Playa, on les
construccions admeten teulades a doble vessant, és a
dir, de longituds entorn deis 3,5 m cada un i, per tant,
hom pot calcular I'altum maxima de les edificacions
entre 3,5-4 m per a inclinacions rnaximes de 45°. Així
doncs, aquí sembla que es p01 descartar I'existencia
d'aquesta hipotética pallissa superior. També desco ..
neixern com acabaven els extrems d'aquestes teula-
des, peró per a una millor protecció de les pmets do
fang seria lógic su posar que devien sobresorlir bastant
de la vertical de les seves parels; consegüentnlenl,
aixó també justificaria I'amplada deis carrers.
 Les portes
Les portes que donen a un carror són. sen s dubto,
I'elernent que perrnet la individualització de cada
unitat. COI1l ja 110m exposat, aquest tipus d'edifica-
cions consten de dues unitats: una de doble módul,
compartimentada, ¡una segana d'un sol ll10dul
indepondent. Així, hi 118uria dues portes per cada
ullitat. En geneml, les portes s'obron en un extrom
del mur de la far;;;8n8, a tocar d'un anglo, per aprofi-
tar més el parament i racionali1zar d'aquesta mane-
ra I'espai interior. Les amplades d'aquestes obertu-
res ascii-len entre 0,8 m i i 111, pero d'aquestes
dimensions no en podem deduil' una diferenciació
clara entre les portes que corresponon a la unitat
doble i les de la unitat simple. lampee podem
deterniinar degudament I'algada de les portes. Com
que els nivells superiors del poblat sernpl"8 es docu-
menten Illolt degradats, és difícil obtenir dades cer-
tes. Per altra part, en les restes de les estructures
inferiors les successives reconstruccions s'acostu-
maven afer desprós d'una regulació de parets per
aprafitar-Ies allllenys com a fonall1ents i, per tant,
se'n desconeixen les algades. Així, tarnpoc helll
pogut constatar si les portes estaven recobertes per
una Ilinda sobre la qual s'assentava un trarn de
paralllent o si, per contra, la porta quedava definida
tan sois per I'altura del sostre de coberta.
58 Solament en un cas hem pogut trobar en aquest tipus
d'estructures I'indici que ens mostrós la pmsencia
d'una estructura de fusta: I'erosió del socol COIll a
conseqüencia d'ull eix lateral. Hem de su posar per
1an1 que no hi havia portes de fusta, i que les entra··
des es tancaven alllb un sistema de cortines de pells
o bé alllb encanyissats. De totes maneres hern de
tenir present que en aquestes estructures la il·lulllina-
ció de I'estanya provenia de la porta d'entrada.
Les finestres
No en tenirn cap infmlllació, pel fet que ha desapa-
regut la majar part de I'alyada de les pamts, i per
tant no s'hi ha pogut apreciar indicis d'obertUl"es a
manera de finestres. No obstant aixó, com que I'ú-
nica entrada de lIum era la porta, sembla evident
que en les unitats dobles el módul que no disposa-
va de pmta es trabaría així Illancat d'il·luminació, i
nlés tenin1 en compte que la cornunicació entre
ambdós móduls s'efectuava sernpre pel costat opo-
sat a I'entrada, segurarnent per protegir-se del fl"8d.
Cal, doncs, considerar la possibilitat que en el para·
mant de fayana Ili hagués una petíta finestra per a
la il·luminacíó d'aques1 compartirnent fosco
Les lIars de foc
La llar és I'element rnés important d'una casa, ¡la
seva presencia fa que una estanyél pugui iniel·IJre··
tar-se com a indret d'llabitació, Tanlllateix, aquest
elelllent és absent a les estructures del jaciment. Al
lIarg de les nostres carnpanyes d'excavacions prac-
ticarnent no Ilem localitzat en cap nivell ocupacional
la presencia de Ilars de foc, a excepció de les
estances 80 i 87, i a les inforrnacions recollides
dUl"8llt les campanyes del prof. Maluquer de Motes
solament n'apareixen en les estances 80 i 38, que
són les mós properes a I'eix del carrer 3 (fig. 19).
L_a no-presencia de Ilars de toc en aquest tipus
d'estructures ens fa replantejar la seva funcíonalitat,
a partir de dues hipótesis interpretatives (fig. 19):
a) Si veritablernent hern de considerar aquestes
construccions COIll a indrets de vida doniestica,
alllb una divisió de I'espai en tres móduls -vestíbul,
sala i magatzem, que en definitiva correspondrien a
una evolució de la casa protohistórico. de la vall de
l'Ebre (Maluquer de Motes 1954; 1958)-. I'abséncia
de Ilam de foc ens obligaría a pensar en una orga··
nització social cornplexa, amb un repartiment
comunitari del menjar. Peró, altrarnent, aquesta
absencia sembla incompatible amb un habitatge
permanent durant tot I'any, tenint en compte les
baixes temperatures deis mesos d'I·1ivern s la zona.
b) Tsmbé podríem considerar que aquestes estruc-
tures sois tenien un csracter ocupacional estacional
o esporadic, que eren una especie de cel·les que
s'ocupaven només en determinats dies, una o dues
vegades I'any, per acollir-hi hostes amb rnotiu de
Illercats o festes religioses; així resultaría molt rnés
adrnissible que en aquests curts períodes Ili hagués
una distribució cOillunitaria deis alinients. La no-
Figura 19. Difel·ents tipus de IIm8 de loe docurnentades al
jaciment.

presencia de Ilars en funció del calor tambó ens
indicaria que aquestes reunions s'efectuaven en
estacions de clima benigne. Així dones, una ocupa-
ció de caracter esporadic sombla resoldre en part la
pl"Oblematica entorn de les teulades, les quals es
podien impl"Ovisar senso gran esfor<;; constructiu
atesa la possiblo procarietat d'Qcupació. Alnienys
sembla que aquest era 01 caracter que devien tenir
aquestes ostructures en el seu origen; una funció
diferent, amb ocupacions molt més estables, que-
daría plasmada en la fase de Tornabous Ila<
Els forns (?)
El prof. Maluquer de Motes insistí en diverses oca-
sions sobre I'existencia d'un forn de caire familiar a
l'estall,8 154 (Maluquer de Motes 1986,13;
Maluquer de Motes et alii ·1986, Ll7). Es tracta d'una
estructura de pedra en forma de quart de cercle que
tanca un angle de I'estanga, amb una longitud radial
de 0,7 m. En la campanya del 1990 VéUll netejar I'in··
terior d'aquesta estructura, i no hi constatarem cap
indici de rastes de Í"oc ni de cendres, ni les pedres
deis seus paramonts presentaven senyals de toc; és
més, a I'interior s'hi localitzaren 55 fitxes retallades
de ceramica, la major part apilonades des de la més
gran f"ins a la rnés petita, en quatro grups. Una
estructura semblant apare ix on un deis angles de
I'ostan<;;a 40, i aquí tampoc no s'hi Ila trobat cap
indici de foco No obstant aixó, crida I'atonció quo on
els dos casos aparoguin enllosades les estancos
pmperes, ós a dir, la 155 i la 39, que d'altra banda
són les úniques onllosades de tot el jaciment.
Creiern que no es tmcta de cap fmn; es tmctaria
d'una estructura de funció indeterminada.
Evolució ¡fases constructíves deis barris formats
per UH/M (fig. 20 i 21)
Evolucíó de les estructures del barri adossat a I'inte-
rior de la rnuralla 1
Les inÍ"ormacions sobre aquest conjunt d'estances
són molt escasses, ja que el praf. Maluquer de
Motes pl'acticament va excavar-les 101es i n'hem
perdut nmltes referéncies.
L.a UH/M 1
És la més incornpleta de totes, ja que es traba l1Iolt
mallllesa. Amb tot, s'identif"ica clararnent el seu
módul individual corresponent a la fase do
Tornabous Ila, I'estan<;;a 2, amb unes dirnensions
actuals de 2 x 6 111 (que originariament podien arri-
bar a 7 m). Els dos móduls restants que fOiTnarien
]'habilació bicornpartimentada devien tenil' una
amplada total d'uns 5 rn, peró no sabem COIll era el
pararnent de sepamció ni quines característiques
I.L~) l.::; 1111 Je rUI il :,',
i\I"~(jl JllTe I ()f\II(JUI':"
M()NCK~I'1AI·II:S (. 1v1/\C·I:\Nl(TI OWI. ?(j(j()
tenia; també hem perdut gl·8n part elel pararnent de
fa<;;ana i, per tant, desconeixern igualrnent la posició
de la pana d'entrada.
Sabern, no obstant aixó, que aquesta construcció, i
més concre1ament el rnódul del costal nord de I'ha-
bitació bicompartimentada, se sobropo8ava a la
pmjecció del carrar 3, i anul·lava dofinitivament I'an-
tic accés de la Porta d'llel·da, redu"it així a una peti··
ta poterna d'1 l1l d'arnplada. Per aixó la paret del
fons era en realitat com un petit 1rarn de muralla,
amb un gruix d'1,5 m aproximadament, que, a la
vegada, se sobreposava él I'antiga muralla 1. Pel
que fa a I'estructura en una fase més antiga, oqui-
valent a Tornabous Ilb, solament poder·n dir que la
disposició smnbla invertir~se, és a dir, que la UH/M 1
s'iniciava a partir del módul del mig en direcció sud
i aquest cons1iiuú::1 aleshores el rnódul individual,
mentre que I'estan<;;a 2, completarnent onllosada,
formava part de I'habitació doble.
La UHIM 2
Estaria formada per les estances 80, 81/82 i 83,
amb diferents rnodificacions que representen tres
fases constructives, fet que constitueix una excep-
ció respecte a la resta de les unitats veúles. Aixó pot
ser degut al fel que aquesta es troba ubicada a I'ex-
trem oe8t del carror 3 o carrer principal.
59
En un rnOl"nent antic de la fase de Tornabous Ilb, i
potser constru·¡"da ja en la fase de Tornabous lila, hi
havia una (mica edificació practicament do planta
quadrangular, de 4,5 x 6-7 m, amb una paret de
compartimentació en sentit estloest adossada al
pararnent intern de la muralla 1 i que postoriorrnent
separa les estances 80 i 81/82. L'estanGa 80 dispo-
sa d'una llar de foc en forma I·ectangular al mig de la
seva superfície, d' 1 x 0,7 m, amb una preparació de
fragments de ceramica oxidada a la base de la capa
d'argila, i una porta d'entrada sobre el carrer 3 d'1, 10
m d'amplada al bell mig del rnur del costat sud.
Aquest rnur, d' 1,1 m d'alt, es manté durant les tres
fases, és a dir que molt possiblernent aquesta estruc-
tura estava constrUida majoritariament arnb pedra.
En un moment posterior, i ja plenarnent dintre la
fase de Tornabous Ilb, aquesta edificació es recon-
vertí en una UH/M en ser-hi adossada l'estanGa 83,
d'aproxirnadament 2 m dJamplada per uns 7 m de
lIargada, i amb una gran porta d'entrada d'1,7 m
d'amplada, que aleshmes s'unifica amb l'estan<;:8
81/82; Ilavms es construí la pl"Olongació de la paret
de separació amb I'estan<;:a 80 i se cega l'an1iga
pmta; així, on aquost nivel! l'estanQél continuava
presen1ant una llar de foco
Ja en el moment final, Tornabous Ila, la individual va
ser IJestanQa 83: s'hi construí una paret de separació
8I"nb I'estan<;;a 811B2 i rnoll pl"OlJablement os I·odukon
 les clilllellsiolls de la seva porta d'entrada, També l'c:)8-
tanqa f31/f32 sofrí una cOlTlpartílllentació: s'!li construí
una paret de sepmació paral·lela a la Illuralla 1 por for-
mar així la petita estanc;a B2, i aquesta paret es pel',·
Ilonga adossant..la a la paret lon9itudinal de sepmació
amb I'estanc;o. 80, peró sense arribar al mur de fac;ana
respecte al carrer S: en aquest rnur s'hi va abrir una
entrada de O,B m d'mnplada. Aleshores el problema
radica en I'estanc;a 80, que queda mancada de porta
d'entrada. I és un problema que no podel1l resoldre,
cal' en I'angle sud-esi d'aquesta estanc;C1, que va ser
refet pel praL Maluquer de Motes, hi podria !laver
Ilo.gul una porta en relació amb el carrer 5, d'1,2 m
d'amplada, que ja hauria estal en vigencia en la fase
anterior; pero a la vegada tampoc podem descartar
que hi Ilagués una porta amb socol sobre la parel de
separo.ció no reforc;:o.d8 per la paret de 0,35 III de gruix
i arnb mlació a IJestanc;a 81, arnb un espai de 0,90 m
apmximadalllont. Oisposern dJuna fotogro.fia de l'e8-
tanc;a 81 amb els seus materials in situ, publico.do. pel
pro!. Maluquer de Motes (1986, 9). Podol11 dedu;r que
la imatge en rnostra el nivell rnés modern, és a dír, I'e-
quivalent a la fase de Tomabous Ila, ja que la compo.r-
tirnentElció entre les estances 81 i 82 I-li apareix (-;n rnla-
ció amb aqu8sts materíals.
60
r()l(~,\BO\)S II!
Figura 20. f:_volució del bani 0881 arJossal a la nllJl"alla 1 en
los fases Tornabous 111 i 111).
La UHIM 3
Está formada pel' les estances 84 i 8S, que confi-
guren l'llabitació compmtimentada, d'uns 38 m:', i
I'Elstanc;:a 86, quo és la cambra reclangulm allmga~
da i individual, amb una entrada de 0,8 m d'ampla-
da. Aquesta darrero. estanya rnanlingué próctica'·
nlent la mateixa distríbució durant los duos fases.
S'hi observen novetals respecte de les es tan ces
BSIB6. En el seu Illoment antic, Tornabous Ilb, prn-
sentava una porta de 0,9 m d'mnplada en rnlació
mnb I'ostanc;a 85, í hi Ilavia una parnt de tópia COIll
El compmtimentació, de la qual encara el pral.
Maluquer de Motes nTlavia deíxat r'ostes, amb un
pas d'1 ,S m que no arribava El adossar-se a la cara
interno. de la muralla. Aquest rnur de tapia acabavo.
en el seu extrern ost é:1.rnb un parament de pedra
corn a refan;. L'estanc;:a 84 no disposava d'entrada.
En la darrera fase, I'estructum es modifica: s'obrí
una porto. en mlació mnb el carrer 5 en I'estanya
84, d'1 ,1 m d'arnplada, i se cegú I'c;spai ele I'antiqa
porta, que pastc:)ríonnent fou abel'l pel praL
Maluquer do Motes per' donar una porta a cada
estanY8. No so.lJel1l si hi I-lé)via paret intermedia de
compartimentació d'ambdues estances, pel-ó pen-
sem que és molt probable que hi fos ¡que estigués
TORNABOUS Ha
U!-lfi'd4
UI-l!M3
UHfM2
o ·-lm
I I
Figura 21. BarTi oest adossat a la murall;:) -\ ell la fase
Tornabous Ila.
 I I-~-; i-~-; II{UC IIJflL'~; i\liOIJI ¡ u; 1'()I~I()IJl_:>
kl,()I'-1U(\f-l/\1'1f Si 1v1i\C I)Ai{{~I'.I_UI~fI, ;-'()(,I(i

constrUida amb fanq, Per ultra part, és en aqUE'1stE\
fase que en el fans de l'es1anGa 85 s'aíxeca una
paret de 20 cm adossada a la cara interna de la
Illuralla que es perllongava 1ambé, mol1 destru'lda,
en I'estan,a 84.
La UHIM 4
S'hi l'epe1eixen les rnateixes característiques que
en l'ostruc1ura anterior: de nou les dues estances
compartimentades, estances 87 i 88, presenten
sengles portes (fet que ellS indica que el pmf.
Maluquer de Motes 8n va abrir una; no es poi di s-
tingir ell aquost cas quina seria la tapiada, pero en
un plan 01 sou es mosira lancada l'es1anQa 87). La
paret rnitgera, de pc-')dra i de 0,35 m d'alllplada, no
arriba a quedar adossada a la cara interna de la
rnuralla, i deixa un pas de 2 IT1. El praf. Maluquer
de M01es solamont en va excaval' la prilllora fase;
pos1eriormeni nosaltros n'excavamm la segon8, i
hi trobMelll solmnent una porta en relació amb
l'estanGa 88, de 0,9 111 d'alllplada. La paret l11itge··
ra em probablement de fango Hi van apareixer ros·
tes d'una llar de foe. Respecte a l'estanQa 89, no
en tenim cap infonnació, ja que el praí. Maluquer
de Motes hi va inten1ar fer una cala en prafunditat
fins a arribar a la cota 95, és a dir, a més d' 1 l1l del
nivell de la fase primera, peró va acabar desistint
davant els grans blocs de podres que hi aparei-
xien.
Evolució de les estructures del Barrí Extramurs (fig.
22 i 23)
La UHIM 14
Esta formada pel' les estances 153, 152 i 15'1. S'hi
identifiquen com a Illíllirn tl"()S mornents constructius,
diferenciats clal"8lllent pel' dues fabriques en els seu s
pamlllents: I'una correspon a la fase Illés antiga i I'al-
tra pertany a dos 1ll0lllen1s més I'ecents, que foren
excavats pel praL MaluquGr de Motes. Aquestes tres
estances corresponen en I'ealitat a tres rnóduls de
tipus I·ectangular. De resultes, poro, de l'os1a1 deis
paraments longitudinals en les fases recents, les habi-
tacions quedc-m rnolt escapGades en el seu extrern est
i, per tant, rosulta difícil identificar la possible dis1ribu-
ció de la UH/M. Elllloment més modern es traba molt
destnJ"It. No obstant aixo, smnbla aprecial'-se que I(-)s
estancos 153 i 152 consiiiu'¡'en I'habitació bicompal·ii ..
men1ada, amb una possitJle porta d'entrada de 0,7 III
d'amplada a tOC8r de I'angle nord de l'eslanGD 152.
En un momeni antel'ior, la pOl"ta d'entrada feia '1,2 rn
eI'amplada i es trobava en 1'8ngle sud de l'estanQa
-152, L'es1an(,(a 153 en principi no va disposar d'en-
tl"ada en cap deis dos rliornents, si bé la fase més
I'ecent es pl'esenta nl0lt enderrocada, I_'estan(,(a 151
seria elmódul independont, arni:> la seva pr'opia entra-
da durant les dues fases, situada sempre en elmateix
indret i en tots dos casos fornida de socol. 61
~III

La UHIM 5 TORl\: ABOl 's JI

Fou oxcavada pel prof. Maluquer de Motes fins 8
tJI l/ivJ 1.'1 ~ I'cp:n:lcj()
una segona fase, peró Ili V8. cieixar un testimoni
11::
transvmsal d'1 l1l d'amplada. Gracies a aquest
011:1
testirnoni, ens hem pogu1 adonar que en aques1
011\1
soctor cornencen a apareixer les restes de la fase
de Tornabous 1; així, la fase superim excavada pel Uf-l/MI."!
pral. Maluquer de Motes és del segre I a.n.o.,
rnentre que la segona, és a dil', en l'e8ta1 actual (-)1"1
que es traba, correspon a Tornabous Ila.
L'estructura que ofereix en la faso de Tornabous
Ila continua repetínt el mateix sistema: una halJi1a-
ció individual, l'estanQa 90, que fou I'8IJaixada pel' lJH/i\,1J 6
nosaltres fins al nivel! de Tornabous Ilb; ¡les
estances 91 i 92, que corresponen a I'estructura
compartimentada amb restes de la paret rnitgem
de pedra, que possiblernent no arribava a ados··
sar-se al mUI' de faGana, si bé aques1 ja ha dos··
aparegut. Tata I'estructura té una superfície de 52
m:-', En general, cl'eiem que totes aquestes edifica- LJI-lItv117

cions foren realitLades majoritarimnent 8rnb parets

de pedl'a; no obstant aix6, tarntlé tenim testimo-
niada la presencia de parmnent de tapia en I'es-
tar1Ga 87/88. Figura 22. Evolució eJel f3mri Exlr'é,lnHJrs.
 Pero sons dubto la fase més anUga és la més inte··
ressant sobretot perqué a les seves estructures,
an1el'iors a tota la cons1rucció d'aquest barri i amb
habitacions de planta rectangular, se'ns fa difícil
entreveure-hi I'estructura repetitiva de les UH/M. Així,
I'estanc;;a 153 ens queda completament tancada,
sense diferenciar-s'hi porta, possiblement per raó
d'estar els seus murs aplanats en construir-s'tli les
reedificacions posteriors; peró, a la vegada, és
estrany que trobem com a paret longitudinal en el
costat sud un excel·lent mur de 65 .. 70 cm d'ampla-
da, que queda alineat 21mb el mur tmvesser que s'ob-
serva a I'interior de la muralla 3. Malauradament, la
datació d'aquesta estructura a partir deis materials
aparoguts resulta imprecisa, pero no podem descar-
tar que la seva consirucció correspongui a final del
segle IV o principi del segle III a.n.e. L'estallc;;a 152
pl'esenta, ara sí, una porta ben definida de 0,95 m i,
de nou, en I'eslanc;;a 151, i en aquesta mateixa
estructura mitiga, Ili traben'} una porta de 0,8 m.
La UH/M 15
Conlprén les estances 154A, 1548 i 155, 21mb una
superficie aproximada d'uns 49 m~'. I_es seves carac-
terístiques arquitectoniques I'allunyen un xic del
model general de les estructures d' habitatge/rnagat-
2em. En primer Iloc hem d'assenyalar que s'hi dife-
62
rencien tres fases, si bé en construir la fase intermé··
dia pl'acticament es van destruir les restes de
I'edificació antel'ior, que solament queda insinuada
pel murs laterals. Així, aquests paraments antics van
ser anivellats fins a la cota 97,4, on ~amb una poten-
cia de 30 cm- es termplena tota la supel'fície de la
nova estructura. En la fase in1errnédia es cons1ruí
una estanc;a bicornpartilllentada, que inclou la 154A,
de 2 rn d'arnplada i la 1548, d"¡,8 rn; la paret de
j aplicm a I'estanc;;a 157, si bé aquesta no disposava
compartimentació és, en realitat, un socol de pedres
de 30 cm d'altura i 35 cm de gruix; per tan1, a sobre
pmbablernent s'hi aixecava una p8l'et de fang, que
formava a la vegada un angle de 90° amb una paret
paral·lela a la de fac;;ana que dividía I'estanga 1548,
a uns 5 III de la fac;ana. També en aquesta fase es
devien construir els paraments de fac;ana, tots de
pedra, ja que actuallllent es conserven fins a una
altura de 90 cm. No sabem si hi havia, pel" tant, dues
entrades a cada costat de la paret de cornpartimen-
tació; sois podem valorar la de I'estanc;;a 1548, de
80 cm d'amplada. El nivell d'aquesta estructura
correspon a la cota 97,4. En una darrera fase, una
nova modificació dona origen a una estructura com-
plexa, peró dissortadament no en tenim inforlliació
ja que fou excavada pel praL Maluquer de Motes
durant la campanya del 1981. Aleshores va desapa-
réixer la parat mitgera de fang entre les estances
154A i 1548 i la de separació dins I'estanc;a 1b413,
de manera que va quedar una gran habitació de poc
més de 4 m d'amplada i amb una poda central
d'1 m, fet que obliga a tapar uns 40 cm de rantiga
porta de I'estanc;a 1548. Aquesta porta es traba al
nivell enllosat del carrer 8, a la cota 97,8, mentre que
el paviment de I'estan<;;:a queda 20 cm mes baix; el
desnivell motiva la construcció, per I'interior, d'un
graó de pedm sorrenca precedit d'una gran llosa de
calarenc d' 1 ,4 m de longitud.
A tocar de la nova porta i en relació amb I'estan<;;:a
154A hi ha el quart de cercle amb una paret de 35 cm
que el prof. Maluquer de Motes identificava COIll un
torn i que s)adossa al mur de fac;ana per I'indret de
I'antiga porta. L'estanQa 155 correspondria al rnodul
estret i independent. En una primera fase feia 2,4 rn
d'amplada; en la fase intermedia es I'8duí a 1,9 m i es
va enllosar completament, i finalrnent en la darrera fase
es va tornar a ampliar a 2,3 m i continua en (IS el nivell
enllosat. No podern saber si tenia o no porta en la fase
antiga ja que ens ho impedeix el paviment enllosat
que, per altra parto esta al mateix nivell del carrer 8. Ara
bé, en la fase intermedia disposava d'una porta d' i:1
m d'amplada que en la fase final es r'eduí a 90 cm.
La UH/M 16
Aquesta estructura també va experimentar diferents
canvis. En I'estanc;;a 156 es detecten de nou i clara-
ment dues fases constructives que se sobreposen
simétricament: en la fase inferior disposava d'una
porta d'1,5 m d'amplada que posteriorment, en la
fase més moderna, es reduí a 1.4 m. El paviment del
nivell més modern correspondria a la cota 97,5, i el
paviment antic, a 18 cota 97,2. Sembla, pOI' tant, que
aquesta estanQa corres pon clarament a I'habitació
independent. Les mateixes observacions es poden
de porta d'entrada Gn relació Hlllb el carrer 8 en el
seu nivell més antic. En la segona fase s'hi construí
una porta de 0,8 m d'amplada, Cal també advertir
que en la fase moderna la paret mitgera amb I'estan-
c;;a i 58 es va reduir fins a quedar mol1 més pl"ima,
amb un gruix de 0,35 m, i les seves restes corres po-
nen segurament al socol d'una paret de fang no con-
smvada. En principi, aquesta estanQa sembla partici··
par de les camcterístiques de l'llabitació de gran
forrna1. l:Jero I'estanya 158 presenta moltes modifica-
cions. En primer 1I0c, s'hi reconeix I'estructura do la
fase antiga, amb una porta d' 1,1 ni d'amplada a
tocm de la paret de separació é1lllb I'estanc;;a 157: a
continuació hí ha el parament de la fac;ana, constitu'lt
per un so col de 50 un i damunt seu una pmet de
fang. El carúcter uniforme (j'aquesta paret conserva-
da entre els dos parmnents de pedra és pmcisarnent
el que erlS ha portat a plantejar-nos que al jaciment
no hi Ila veritables pan-'lts de tapia, ja que si íos així

TORNABOUS IJlil
Figura 23. Estructures dC-;l1 Semi Extrmnurs 8ntmiOl"s al
segle 111 a.n.e.
s'hi obsorvarion les habituals juntures propios de la
técnica d'oncofrat de la tapia. En una segona fase
l'estanQa es va refer, peró es va donar una desviació
a la seva paret de fa<;:ana, se'n va construir una de
50 cm de lIargada en I'espai de I'anterior i a conti-
nuació un socol de pedres assentat sobre I'antiga
paret de fango Així, en aquesta fase restan<;:a 158 110
disposava de porta I pertanyla a I'UH/M 17.
La UH/M 17
L'estanQa 159 corres pon a un modul individual de
2,4 m d'amplada. Va ser totalment excavada pel
prof. Maluquer de Motes en la campanya del 1981.
S'hi observen possiblement tres fases i una entrada
de 0,9 rn, sempre en el rnateix indl·et i amb una
amplada constant. És interessant constatal· que en
la fase antiga la porta disposava d'un socol de
30 cm pel· 1mraplen8l" el seu pavirnent, i que I'aca-
bament del mur de faQana va ser anivellat amb la
técnica de Iloseta plana por assentar-I·li una paret de
fang, que correspondria a la fase intennedia. En I'es-
tanQa 160 es diferencien talllbé tres fases construc-
tives. Així, de la fase an1iga es conserven bona pal·t
de 10ts els seu s pamlllents, amb una altura de la
paret de fa<;:ana de 90 cm, i una porta d'·l rn d'aITl-
piada. La fase intenrledia hi és representada per la
técnica de Iloseta de calarellc, que delimita Ulla
porta d'1 m d'amplada. 1, finalment, la fase mcent
1-1 ;; 1: ~;·I !{l}CI UI U:S AHO! JllI el (iHIOlJl' ~.~
M{)I'ÍUUfll\I:If:!·~ 1. ivlI\C [lN~CU Oi'J!" ;'O()(i
s'o!Jserva en un socol continu com a paret de fa<;:a··
na. De I'estall<;:a 161 solalllent coneixem la primera
faso, on que disposava d'una entrada d'1,30 ni i
estava dividida per un socol de pedres de 0,35 Clll
de gruix, paral·lel a la parel de faQana, a una distan-
cia de 4- rn. Actualrnent queda a la cota 97,7.
Evidentment, desconeixmn malta de la infonnació de
les oxcavacions del proL Maluquer de Motes, i sGl"ia
interessant esbrinar la data en que s'abandona i si
va aparéixer un nivell d'incendi o no. Les úniques
constatacions que podern aportar a partir deis resul-
tats de les !lostres excavacions ós que el barri es
comenQa a construir al final del segle IV o principi del
segle 11I a.n.e., ja que Ili Ilelll1robat alguns fragments
de ceramiques atiques, pero practicalllent Ilolllés en
els estrats de terraplenarnen1 per assentar-hi els pl·i-
mers pavirnents i, per taní, són ten·es aportades
d'altres indrets. QU811 hOIll pogut excavar el pavi-
Illent de la construcció més antiga, tant a l'estanQa
153 com a la 157, ja no hi han aparegut fraglllents
atics i sí en calwi els primers fragrl1ents de vernís
negre atribu"ibles al Taller de Roses, així com alguna
ceramica gris estampillada, un context que marcaria
el final d'aquestes estances a mitjan segle 1II a.n.e.
No obstant aixó, en una fase posterior s'establí una
clara diferenciació en els paraments que dividí el
barrí en dos sectors. D'una banda, selllbla que hi ha
63
una continuHat respecte de la fase anterior a les
UH/M 14 i 15, les quals posteriorment es van veure
afectad es per una remodelació; en I'estanc;a 154A
apareix la mateixa estructum indeterminada en
forma de quart de cercle que ja havíelll observat en
l'estanQa 40 i quo allí es corresponia a la fase de;
Tornabous Ila. Pel· contra, el sector nord, in1091"8t
por les UH/M ·16 i 17, es reconstruí amb la técnica
de la Iloseta plana de calarenc, característica de la
faso Tornabous 11. Pel' aquGst motiu i davant la
manca d'inforrnaciolls precises de les excavacions
del praL Maluquer do Motes, poddelll admetre la
hipótosi que molt possiblement aquest sector es va
reconstruir amb posterioritat al primer, és a dir, que
durant un lapse indotenninat hi va ilaver un ospai
senso edificar per davant de la torre i la muralla 2.
Els edificis singulars
Anomenem com a Edificis Singulars (ES) totes aquo··
Iles constl'uccions del Molí d'Espígol que per les seves
estructures arquitoctóniques difereixen completament
de la resta d'edificacions majoritaries reconegudes
fins al pmsont. 30m plenament conscients que aquest
nom resulta ambigu i poc indicatiu, peró creiem que té
l'avanta1ge do no comprollletre'ns a atol"9ar-los altms
denorninacions en relació 8mb la seva funcionalitat, ja
que de Illornent no pensem quo estiguelll en condi-
cions de detel'minar-Ia. Aixó no exclou que presentelll
 ulla Ilipotosi interpretativa de la possible funció de
cada una d'aquestes construccions.
QU8nt als elements arquitoctonics, assenyalaríem en
primer Iloe que els edificis singulars no representen
grans innovacions en relació 8mb la resta d'edificacions
pel que fa a la técnica constructiva de les soves parets.
El seu element definidor són principalment les plantes
complexos. El pmblom8 principal, sons dubto, és com
dovien estal' CObOI'tS, i si hi havia en alguns d'ells veri-
tablos estructures de dolJle pis. Creiem que en tates
aquestes construccions, precisament per SOl' nlinorita-
ries, no implica cap problema greu acceptar j'existen-
cia d'ulls embigats molt més importants deis que
devien presentar les UH/M. De fet, 101s els edificis sin-
gulars requereixen bigues d'uns 5 111 de lIargada per
cobrir alguna de les seves ilabitacions. Tant en l'E8-A 1
com en 1'[8-8 ens trobem 1ambé amb unes es1ructu-
res repetides: les habitacions quadrangulars, dividid es
a la vegada per quatre parets, una estructura de suport
mol1 imporlan1 i innecessaria si no Ili ha de carregar un
pis superior; fins i tot podria ser que es tractés d'una Figura 24. L'Edifici Singular A duranl la fase ES-A I
(Tomabous Ila?).
mena de torres privades. També cal assenyalar que
algunes de les estances d'aques1es construccions pre-
A aquesta sala, d'uns 30 mi, s'lli accedeix des del
senten restes de llar de loe, un element que, com ilem
carror 3 per una porta d'1,6 m d'al1lplada.
vist anteriorment, practicament no es constata en les
Completen la construcció una estanya rectangular de
UH/M. Finalment, cal destacar la presencia de les dues
5 x 2,5 m (estances 66w i 55n), amb porta d'entrada
bases per a columnes que flanquegen I'entrada de
64
de 0,9 m aberta el carrer 5, i dues petites estances
l'ES··A2, les quals segurament són olements reaprofi-
quadrangulars (65 i 63), que devien comunicar amb
1ats d'una cons1rucció més antiga.
la gran sala. L'estanya 64, per contra, queda deslli-
gada del conjunt i roman relacionada amb l'estan9a
Evolució de les estructures de l'Edificí Singular A
260; tot sel1lbla indicar que es produí una IInportant
Com hom indicat antoriorment, 1'[S-A2 és, sens ampliació en les dependencies domestiques. Na
dubte, I'edificació més espectacular del jacimen1, tenim cap informació sobre la seva cronologia.
comenc;:ant per la seva entrada flanquejada per dos b) ES-A II (lig. 25). La porta d'entrada té una ampla-
basaments de columnos; dissortadament, també és da do 2,5 m i dóna a una gran sala de 8 x 4,5 m
la menys conoguda des del pun1 de vista arquool6-
gic. Aquesta construcció va experimentar diÍ"erents
modificacions en el transcurs del seu períade ocu-
pacional 1, davant el greu error interpretatlu detoctat
respecte als nivells (~stratigrafics en relació amb el
carrer 3 (vegeu más amunt), cal sabretot establir I'e- ES-A II
volució de les seves estructures.
Hem assenyalat anteriorlllent que l'E8-A res pon en
realita1 a dues unitats: l'A1 forma I'anglo sud-est, i
l'A2, I'angle sud-aest. Per comprendre rnillor I'evalu-
ció de la seva estructura, iniciarolllla doscripció a par-
tir del nivell superior, i anirem pel· 1ant de la fase més
rnoderna a la más anti9a detectada, donant a cada
una, en principi, una numeració aleatoria, que servíra
per fixar postel·iorrnent la seva identificació en fases:
a) ES-A I (fig. 24). Aquesta fase está representada per
una gran sala rectangular de 7 x 4 m que inclou les
estances 6·1 i 66e, arnb dos apéndixs laterals de
planta quadrada a tocar del mur de fayana (estances Figura 25. L'Edifici Singular A durant la fase ES-A 1I
55s i 62), que fan aproximadament 2,5 rn de costat. (ToITlal)ous 111) olla?).
 11,.:; i':-óIIH)CllJI\I~; fII{()IJi¡!'Cl(JI~I()lJl'~'~
1v1()I'-l()nl~(~I'II-;; /, Mi\C·i3f\HCII ONfI. ;'(J()()

(estances 61, 55s i 55n), és a dir, dc';! 36 rn:". Aquesta

gran sala tenia al costat nord un accés a I'estanc;:a
I"8ctangular 66, d'1 ,2 m d'arnplada, i un altre accés
mal definit a l'estanGa 62, de planta quadrada. No
S'lli identifica clarament cap relació amb les e81é-ln-
ces quadrades 63, 64 i 65, car els espais de comu-
nicaGÍó es presenten tancats, probablement a causa
de la rernodelació posterior. No es pot datar amb
precisió.
e) IcS·A 111 (lig. 26 i 2"1). Con'espol1 al moment de la
4",
eOl1strucció de l'ES-A2, amb una porta d'1,6 m,
amb graó i flanquejada per dues grans bases de r.1'o!ucilí de !'L"tliji"¡ .'';;11.1;11/01' A

columnes 13mb tl·iple rnotllura treballada únicament

per la part del davant, i amb un in1ercolumni de 4 Ill.
La sala (estanc;:a 6·1) tó unes dirnensions de 4 x 1.] m,
amb una llar central de forma rectangular. Al eostat
oest d'aquesta sala Ili ha dues petites cel·les qua··
drangulars (estances 55n i 55s). No presenta COIllU-
nicació amb I'estanc;:a 66, que quecJa en aquesta
fase individualitzada de la resta del conjunt. L'ES-A 1
apareix identic a la fase anterior, en forma cJ'un cas
rectangular de 6,5 x 5,5 m, amb quatre cornparti-
ments a Illanem d'una possible torre, ja que s'hi
observen unes possibles escales d'aceés a un pis
superior. Sabem que l'ES··A2 es va construir en el
segle 111 a.n.e., i que I'estanc;:a 65 es pl"8sentava
recoberla d'un estucat pintat de color vermell i amb
Figura 26. L'Eclifici SinqLJlar A dumnt los fases E:S-A III 65
dos enterraments infantils al pavilllent (Cura 1989a; (TomaboLls Ilb) i ES-A IV·VI (TOI"nabolls lila? ¡anterior).
Mereadal (989).
d) ES-A IV (fig. 26). De I'ES-Al cOl1eixom solament
les faQ8nes de blocs de pedra son'enca en relació - ES-A II = 1ornabous Ilb olla (7) = segona meilal
8mb ols carrers 3 i 4. ·"I'"o1's aquests blocs de pedm del segle 111 a.n.e. (?)
sorronea deuen provenir d'uné! edificació anterior. .~ IcS-;'\ III ._, Tornabous Ilb " segle III a.n.O.
No podoll1 pmcisar amb seguretat si el gran socol ~ ES·,A IV o·· Tomabous lila (?) segona ITloitat del
de pedra sorronea que divideix aquesta edificació se~Jle IV a.ll.e.
va s(~r constl"uH Gn aquest moment o prové (J'una ... ES·A V (7) no identificat amb clareeJa!.
fase anterior, que ós el lliÓS [Jmbable. Les estances ~ ES-A VI,:::, estructures antel'iors a la constlTlcció
63 i 64 són ellllosades. Situelll la vigencia d'aques- del complox ,c;: segle V 8.n.o, (7)
ta fase dins la segon<J rneitat del segle IV a,Il.O.
e) ES-A V (lig. 26). eorrespon al mornent de la cons
trucció d'un important edifici, del qual solament
coneixelll I'indici d'un sócol de grans blocs eseai··
rats de pedm smrenca.
oES-A VI (lig. 26). En coneixem dos paramonts Ion-
gitudinals en sontít estloest, tot8 dos d'escass8 con-
sistencia) ¡'un a l'estanQ8 61 i I'altre en relació amb
les estancos 63 i 64. Hi abunda la cerámica a ma i
no s'hi detecten importacions de ceramica atíca.
Amb totes les reserves, creiern que aquestes modi··
ficacions que S'OlJS8IVen en I'ES-A cmrespondrien
globalment él les segClents fases ostablertes per al
jacim8n1 del Molí d'Espígol:
- ES-A I Tornabolls Ila (7) = primer quar! del
Figura 27. r':¡c-,conslrLJcció hipotética dc-; ITdifici Silloulm A
segle 11 a.l1.e. (7) E:m la fase l:-:S·,A 111.
 Evolució de les estructures adossades al costat nord
de l'Edifici Singular A
Al costat nord de I'ES-A, s'hi aixequen deu estan-
ces de tipus I'8ctangular, que completen així una illa
d'edificacions compresa entre els carrers 3, 4 i 5 i
d'unes dimensions de 16 x 21 11"1, incloent-hi el
mateix ES-A. Sembla que aquestes deu estructures
són conseqüencia d'una planificació molt concreta
a partir d'una paret en sentit nord/sud, que fa d'eix
central i reparteix cinc estances per cada costat.
Peró aquesta paret no és unifonTle, sinó que esta
constitu'ida per trams que corresponen a les dife-
rents estances, Tates les estances s'han excavat
fins al seu primO!' nivell, a excepció de I'estanya
200, en qué s'ha arribat a un segon nivell.
Les UHIM 6 i 8
Les estances 260 i 261 formen una sola unitat, com-
partimentada per una paret que disposa d'un socol
do pedres de 0,35 cm d'amplada i que parte ix de la
paret del fons pero deixa un espai de 2 m de comu-
nicació entre les dues habitacions. No presenta cap
obertura en el mur de fayana en relació amb el carrer
4. Tanca aquesta estructura la paret nord de I'estan··
ya 261, un rnur de 40 cm de gruix que en un deter-
rninat nloment es va haver de reforgar amb una paret
interior de 0,35 cm, segurament de fang, des de I'an-
66
gle nord-est fins a 4,5 m. La paret original del costat
nord és perllonga fins al carrer 5, i es dobla en dil'ec-
ció nord per constituir el muntant sud de I'estanga
202 i per tant també la paret nord do I'estanya 201.
En la fase del nivell 1 es va construir una pmet de
fang que separava les estances 201 i 261, segura·
mont en el mateix rnoment que es reforgava la paret
anterior, i al llora os va obrir una porta d'1 m d'am-
piada en relació amb I'estanya 262. I_es estances
200 i 201 també forrnen una sola estanc;:a comparti-
mentada per un Illur de pedra de 45 cm de gruix que
prové del nivell inferior, pero que en aquest nivell sois
té una longitud de 4 l1l a partir de la paret de fac;:ana
del carrer 5. La paret de fayana recolza en l'ES-A2, i
és contínua fins a una entmda d"l m d'amplada que
correspon a I'estanc;:a 201; és a dir, I'estanya 200 no
disposa de porta d'entrada individual en aquest
nivell, malgrat que al pmf. Maluquel' de Motes li va
semblar identificar-la, pel fet que en el nivell 2 d'a~
questa estanc;:a sí que I'li ha una porta, d' 1 m d'am-
piada, a tocar del mur de pedra que en aquest nivell
es perllonga fins a enllagar, un xic desviat, amb I'an-
gle nord··oest de la paret de capc;:alera de I'estanya
260. Finall1lent destaquel1l que en I'estanya 201,
recolzat en la paret nord, hi Ila I"Gstes d'un pedestal
fOITnat per podres, de planta rectangular de 0,75 xi
rn. Aquest pedestal queda practicament central"
enfrant del passatge d'unió entre les estances 200 i
201. L'estanya 262, amb una amplada de 2 rn,
queda oberta respecte del calTer 4, i segurament no
anava coberta, car en el fons i per cada costat SIO-
bren possibles portes pel' a les estances 261 i 263.
Interpretem aquesta estanc;:a com un patio
La UHIM 9
L'estructura de les estances 263 í 264, malgrat que
aquesta dan'era encara no esta comple1ament exca-
vada, és idéntica a la de les estances 260 i 261, és
a dir, formen una sola unitat compartimentada, i la
paret de sepamció entre ambdues queda adossada
al mur de fayana respecte del carrer 4, amb una lon-
gitud de 5 m; queda així un passatge d'1,5 m en el
fons de ¡'estructura. En I'angle sud··est de I'estanya
263 possiblement l'li ha una porta anib socol de 0,9
rn d'arnplada que dóna al pati o estanya 262.
La UHIM 7
Aquesta disposició no es repeteix en les estances del
carrer 5, malgrat el fet estrany que I'estanga 202 pre-
sentí una porta en posició central d' 1 m d'amplada,
de manera que aquest espai es podría interpretar, de
nou, com un possible patio Les estances 203 i 204
formen molt possiblement una nova unitat, malgmt
que la darrera no está completam8nt excavada. De la
mateixa manera que a I'estanya 261, el pamment en
relaeió amb el possible patl queda reforgat per una
paret interior. Hi ha una entrada de 0,8 m respecte
del carrer 5. A 2,4 m en sentít nord de la intersecció
de la paret de separació de les estances 203 i 204
amb el mur de faQana es forma un anglo, i a partir
d'aquest resta un espai de 3 !TI fins a I'aparició d\m
nOll angle, que respon a noves 8structures. Aquest
espai cormspon, doncs, seguralllent, a la presencia
del carrer 9, que delimita pel nord Illlla d'estruc1ures
adossades a I'ES-A. Sembla evident que tates
aquestes estructures anaven cobertes a doble ves-
sallt arnb eix central en la prolongació del mur de
separació entre I'ES-A1 i A2, és a dil', amb un siste··
rna de teulada que per la seva longitud ha de ser
similar al que cobria les estructures de les estancos
adossades a la muralla 1, a I'altm costat del carrO!' 5.
Destaquem finalment que en aquesta unitat sois s'lla
localitzat ulla llar de foe, a I'estanya 261. És de plan-
ta circular, d' 1 !TI aproxirnadament de diametre, i es
traba just al final de la paret transversal de comparti-
Illentació. Es presenta recoberta per una capa d'ar-
gila cuita alllb un preparat inferior de trossos d'amfo-
ra o contonidors de cerámica ibérica.
Evolució de les estructures de l'Edifici Singular B
(Iig. 28)
La fayana d'aquesta construcció dóna al carrer 3,
entre els carrers 1 i 2, i cobreix una superfício de
 t..u; l:~·; IIIlJellJI1ES N'lOUlll.:CI ()1~IOlJU;
MONOCHAI'![S l. IJ,N.>l:lill"lC¡·.I.Oi'-Jl\ ?()()(J

8!.l m:'~, si IJé devia ser originariament un edifici d'uns
70 m;', que es va ampliar posteriorment. En primer
lIoc, dones, cal diferenciar la seva estructura baslca,
que seria la d'un rectangle de 7 x 10m dividit en
quatre unitats pel' importants murs intorns do 0,5 m
de gruix. Aquests murs potents i do fabrica
excel'lent semblen ja deixar entrevoure que servien
per suportar una estructura superior o primer pis. A
diferencia de les cOllstruccions UH/M, les superfícies
d'aquest edifici obliguen a emprar materials impor-
tants, corel ara un embigat de prop de 4 m de longi-
tud; aixó irnplica, ara sí, I'existencia de veritables
bigues. L'ES··B correspondria així, en el seu estadi
original, a una estructura amb teulada a doble ves-
sant respecte del cmrer 3 i a I'espai del costat sud.
El sistema de teLdada posteriorrnent es modifica en
edificar-se un conjunt d'estructures precisament en
aquest costat sud. Aquesta construcció, que seria
I'originaria, no la podem identificar amb claredat, ja
que les excavaciolls arqueológiques no ens han per-
mes completar la seva planta, sobretot en el seu
costat sud. Així, solament coneixem parcialment les
duos estances que donen al carrer 3.
El nivell 3 de I'estan<;:a 3 permet reconeixer amb
facilitat tres deis seus murs, amb una alqada desco-
berta fins al moment de 0,5 m, mentre que el mur
del costat oest es traba parcialment destru"it. Un fet
important a destacar és que és un deis pocs Ilocs
ció s'obrí alesllores una porta d'accés a l'es1an<;:a 7,
d'1 m d'amplada, en relació amb el carrer 2.
Tota aquesta remodelació sembla imposada per la
nocessitat de cobrir espais a causa d'un embigat
feble, entorn deis 2 m, fins al punt que a l'estan9a
8, que per la seva amplada de 6 m requeria un sos-
1re de majors proporcions, s'hi observa I'existencia,
sobre l' allt'lc parament, de dos blocs per al suport
de pilastl'8s per solucionar la dificultat de la seva
cobertura. Evidentment, aquestes deduccions les
fem a partir de I'estudi deis paraments, ja que tenirn
rnolt escassa informació arqueológica d'aquesta
estructura, excavada primer per Mn. Llorens i pos-
tmiorment de nou pel prof. Maluquer de Motes.
Ambdós assGnyalen que tota l' estructura va sofrlr
dos incendis conseeutius (TornaboLls IIb i lIa),
80b1'8 la base de les seves inforniacions, és evident
que en la fase do Tornabous Ilb I'estanya 3 era un
magatzem, per la gran quantitat de ceramica apare-
guda i la presencia d'un molí sobre pilastra en posi-
ció central (Maluquer de Motes el 81111971,31), Per
contra, I'estanya 6 presentava Gn aquest mate ix
nivell GI típic pavirnent enllosat de forma rectangular
en el seu angle nord-est, fe1 que implicaría la proba-
ble existencia d'una llar de foc en posició centml que
segurament no fou identificada per raó de la presen-
cia delnivell d'incendi. En definitiva, dones, i malgrat
la remodelació tardana que experimenta part d'a- 67

on s'ha identificat la cons1rucció d'alguns para- quost edifici, ens trobem amb una estructul'8 similar
ments a base de tapia, és a dir, amb murs de fang a la que es mostrara doblada en I'anomenal ES-C.
encofrat: precismnent en el n'lvell 3 110m local'¡tzat
uns fragments de guix allargats, d'entre 30 i 40 cm,
que presenten una cara allisada, mentre que I'opo·
sada forma una cresta de 6 cm, i aques1s elements
de guix són idontics als de ciment pmcedents de
tapar les juntures deis blocs de tapia que trobem a
les cons1ruccions modernes de la zona.
En una reconstrucció posterior que experimenta I'e··
difici, mol1 possiblement ja en el segle 111 a.n.e., s'a-
bandona la tecnica de la tapia, i amb tota seguretat
fou aleshores que es reconstruí totalment amb pedra
la planta baixa d'aquesta edificació i molt pl'obable-
rnent també va desapareixel' l'estructul'8 superim a
les estances 3 i 6. En el mateix moment en que va
TORNAllOUS !la TORNA130US llh
tenir lIoc aquesta reconstrucció, en la meitat del cos-
tat sud es va formar una nova cornpart'¡mentació
amb la construcció de dos nlllrS que van dividir les
dues estances originaries d'aquest costat i van for-
mar així quatre cel'les (estances 4, 5, 7 i 8). La paret
del costat sud va ser destruida totalment i es cons··
truí una nova paret desplayada que agafa part de
I'estl'uclura de UH/M ·11. Aquesta, aleshores, també
va experimentar les seves modificacions, com ara
TORNABOUS Ina·mil
I'aparició d'una nova porta en la seva pare1 est, és a
dir, I'accés per la gran playa. Amb la nova modifica- Figura 28. Evolució efe ITdifici Singular 8.
 Evolució de les estructures del barri del costat oest
de la Gran Playa (Iig. 29)
En aquest barri s'llan identificat tres UH/M: 11, 12 i 13.
La UHIM 11
[S18 formada pOI' tres lllódul8: les ostancos 38 i 33
serien la gmn estanya bicolllpartilllentada, i la 36, la
individual. Hel1l d'aclal'ir, en prirner Iloc, que d'a··
questa 8018l"1"1ent es conserva el parament del costat
de la Gran Playa, i n'llan desaparegut els mUlOs en
mlació amb el carrer 1. D'altra banda, també hell1
comprovat que I'ampliació de I'ES··S va afectar el
c08tat nOl"d d'aquesta estructura, de rnanera que en
va desapmeixer el mur nord; per aquest motiu la llar
de foe de I'estanya 38 queda tallada por la paret sud
de !'estanc;:a 9. El fet més curiós és que, en un deter-
minal moment, en el seu nivell superior es va obrir
una porta d'entrada de 0,9 m d'amplada, corres po-
nent a I'estan<;:a 33, en relació amb la Gran Pla<;:a,
peró posteriorment aquesta obertura fou tapiada, i el
lógic és suposar que les portes d'entrada al Ilarg de
la vida d'aquesta edif"icació devien correspondre al
carrer 1 i, per tant, actualment han desaparegut. És
interessant constatar que el marc d'aquella porta
s'efectua amb la técnica de Iloseta petíta de cala-
renc, que és la t6cnica característica de les edifica-
cions del final del segle 111 a.n.e. (Tornabous Ilb).
68
La UHIM 12
Va ser constru'ida a continuació de la precedent en
direcció sud, a partir de la paret que limita amb la
Gran Playa pero desviant··se'n Ileugerament en sen-
tit esi per fel' una cmba. Les pmtes correspondrien
él. la zona destru'l'da en relació 8mb 01 carmr 1.
L'estanQa 37 és, sens dubte, I'habitació individual,
montre que les estances 39 i 40 formarien I'habita-
ció bicompartirnentada. Destaca l'estan9a 39 per··
qué es presenta completarnent enllosada i amb
doble parament respecte als niurs de separació
amb l'estanQa 37. A I'estan<;;:a 40, troborn de 1l0U
I'estructura semicircular que el praL Maluquer de
Motes interpretava com a forn. Resulta, doncs,
curiós COlll aquests dos elernents "·el pavirnent
onllosat que cobreix tota una estanc;a i I'estl'uctura
on forrna de quart de cercle- es tmben de nou en
relució, d'una rnanera sirnilar a corn apareixon en la
UH/M 15 del barri extramlll'S (vegeu més arnunt).
La UHIM 13
Esta cmnposta solament per una habitació IJicom-
pmtimentada, clarament adossada a la unitat ante-
rior (estances 41 i 42) i construYda en la seva totali-
tal mnb la técnica de la Ilosela plana de calarenc, fet
que situa la seva data de construcció al final del
segle 1II a.n.e. La soya paret del fons es torna a des-
UH/M]l
~
33~
U!-l!M12 39 UlifM12
40
TOI~NABOUS IJb
TORNABOUS I1a
Figura 29. Evolució de les estructures del balTi del costat
08st de la Oran 1:Jls y8,
viar lIeugerament cap a I'oest per donar una forma
corbada a la planimetria de tot aquest sector. La
parat de separació entro les estancos 41 i 42 és un
simple socol de 0,30 m de gruix, que ens indica que
aquesta paret va ser aixecada amb fango Tarnbé poi
ser que s'aixequessin amb fang la resta de para-
ments, ja que la técnica de lIoseta plana de calarenc
sembla la idonia per construir els socols remunla1s
amb fango Malauradament, la documontació
arqueológica no ens aporta gaire infarmació sobre
aquest conjunt, ja que totes aquestes estructures
faren excavades pel praf. Maluquer de Motes.
Evolució de les estructures de l'Edifici Singular e
(fig. 30)
Anomenat tarnlJé I'''edífici de los estances quadran-
gulars", és una edii'icació constrUida 10ta en un
mate ix moment, malgrat que s'hi poden diferenciar
dos grans rnoduls símilars als de I'ES-B originats a
partir d'una paret central de 0,6 m d'amplada en
sentit nord-sud, i que es doblega en els seus
extrems per constituir pal"t de les dues fac;:anes res··
pecte al carrer 3 en I'estan<;:a 19 i respecte al
carl'8r 6 a I'estanqa 18/26. L'edificació presenta una
superficie total de '180 ITI?, i fa 18 m de Ilal'D pel'
10m d'amplada. Cada módul esta integrat per qua-
tre estancos practicament quadmngulars, fet que
irnplica que aquestes llal)itacions es van llaver de

co!:)!'ir amb uns embigats importants, de més de
4 m de Ilargada, Croiem, doncs, que era un edifici
amb teulada a doble vessant i Illolt probablernent
disposava d'una es1ructura superior. Les teulades
es devien inclinar vers els carrers 3 i 6, ja que així
només havien de cobrir un espai inferim a 5 m; I'al··
gada maxillla seria dones d'uns 5 m (fig. 31).
Els prirners nivells de la cons1rucció fmen excavats
tant pel' Mn. Llmens -en el sed m del carrer 3- com
pel prol. Maluquer de Motes -ell el costat del carrer
6-, pel' tant la inforrnació recollida resulta bastant
insuficient. Nosaltres tan sois hem intervingu1 en tres
es1ances, 15, 17 i 24, les quals ens han penlles
reconeixer alguna de les seves característiques.
L'edifici en qClestió sembla bastít duran! la segona
meitat del segle IV a.n.e., i com a mínirn tota I'es-
tructura corresponent a la planta baixa estaria cons ..
tru'i'da amb murs de pedra, que li donen consisten-
cia. Aquests murs van estar vigents al lIarg de
practicarnent tot el S(-JU període d'ocupació, malgmt
que 01'1 el segle 111 a.n.e, es va refer I'edifíci a conse-
qüencia de I'augment del nivell del carrer 3, i alesho-
res probablement bona part deis seus murs van ser
completats amb paraments de fang, Peró aixó és
solalllent una possibilitat, que no podem confirmar a
conseqüencia de la perdua d'intmmació correcta de
I'al,ada de les parets de resultes de I'espoliació de
pedres que ha sofen el jaciment. En la fase más 8nti-
ga, identificada en les estances 15 i 17, s'observa
una distribució identica de I'espai, 8mb presencia en
totes dues habitacions d'una llar central de forma
rectangular i un petit enllosat rectangular d'1 ,5 m) en
un deis anglos. Aquesta Illaleixa distribució es traba
en el nivel! superior a l'ostanQa 20. Por tant, ÓS evi-
dent que la seva funció es va mantenir al lIarg de 10t
el seu període ocupacional. O'altra IJancJa, corn ja
I'lenl assenyalat anterimment, és la mateixa distl'ibu-
ció que 11em constatat a I'ES-B. A partir de les infor-
Illacions proporcionados per Mn. L.lorens i el prof.
Maluquer de Motes sabem talllbé que, en els nivells
superiors, les estances 10 i 17 i talllbé la 20 dispo-
saven de llar central. Més dubtosa seria la presencia
d'una llar en l'estanQ8 24, pero ¡'estructura de
pedres que hi apareix en el centre podria correspon-
dre a aquest 018l"nol1t, ja que esta parciallTlGllt reco-
berta per una capa d'argila cuita. Així dones, no és
aV8nlurat adllletre la possibililat que hi hagués una
11m de foc per cada dues estances, característica
que talllbé es dóna en I'ES··B.
Ouant a la tecnica arquitectónica d'aquest edifici,
resulta verilablement curiosa, ja que les parets van
ser consüu"ides a IllanOra de braGos d'una esvasti-
ca: cada pal"81llen1 longitudinal es doblega en els
seus extrerns per constituir els pararr18nts de fsga-
na, Illentre que les parets de divisió en 8entit est-
I.I:~) I.SIHUCItJlli.;; 1I110lJlII ClON!OIH:;
Iv\UI'iOCI1MII <; ¡, ¡V¡AC·lli\1 ~(;I:I.(mi\, ;'()()f'
oest s'adossen a les primeros. Aquest tipus de
cons1l"ucció implica que I'embigat c8l'regui sobre les
parets laterals, men1re que les de capQalera tenen
una importancia relativa, solament per determinar
I'eix deis vessants. Per aixó ens trobem que la paret
mitgera entre les estancos 19 i 24 on la seva fase
tardana no es troba alineada respecte de la resta de
parets de capQalera de I'edifici. Es tracta, dones,
d'una rnodificacíó que de tel afecta I'estructura del
mateix edifici, i s'ha de posar en relació 3mb la
construcció de I'anomenada UH/M '10, adossada al
seu costat est.
li!
.IV" 1)
[<lIt""'I'''''III,
Figura 30. Evolució de I'Ediíici Singular C. 69
Respecte a les portes d'entrada, aquestes s'obser··
ven bé en el sector de les estances del carror 3: a
l'estanQa 15 la porta es troba en posició central i fa
0,9 m d'amplada; a l'estanQa 17, en posició lateral i
arnb la mateixa amplada (en la fase antiga, el seu
socol presenta una cassoleta d'erosió a consoqOen-
cia de I'eix d'una porta de fusta); él l'estanQa 19 i en
el nivell superior, descontrada i de 0,8 m d'amplada;
i finalment, a I'estanga 20, també en el nivell SUpG~
rior, en posició central i de 0,9 m d'amplada.
Molt més problematiques resulten les identificacions
do les portes en el sector del carrer 6. A l'estanQa
10, en la segona fase hi havia una porta lateral
d'1 rn d'amplada, que es reduí a 0,8 III ell la fase
se9üont; a I'estanya 18/26 trobem el mateix feno ..
mon que en I'anterior; a I'estanya 24, la presencia
d'una porta lateral de 0,9 m, tapiada ja en la fase
segona; i a l'es1anGa 23, una porta idéntica a les de
les estances 10 i 18/26, si bé s'ha produH una dos-
trucció parcial del sou anglo (segurament per don8l'
pas a un carre1ó durant I'excavació). Així doncs,
cada estanQa disposa de la seva pl'ópia porta d'on·
trada, a excepció de l'ostanQa 24, poró per altl'a
part aquesta és I'única en que la paret transversal
deixa un pas de cOlllunicació d'1,2 fll en relació
 8mb l'ost8n<;:819, tant per la paret descentrada de
la darrera fase al costat ost corn després, en la fase
segona, anib la paret originaria pel costat oost.
Figura 31. Reconstr'Ucció hipotética do l'Edifici Singular C.
L'área de l'Edifici Singular D
Aquest edifici va ser identifica'l com a tal en la cam-
panya del 1994, i per tant I'estudi de les seves
excavacions no queda globalrl1ent integrat en el
present treball. Malgrat aixo, creiem que descriure'l
mínim8ment pot resultar molt interessant per ava··
luar el caracter excepcional del jaciment. Semblaria
que el nucli central d'aquest edifici esta constitu'it
per tres estances: la 300, la 301 i la 302, que for-
men una construcció practicament quadrangular de
8 x 8 rn, integrada per dues estances que obren les
70
seves portes d'1 m d'amplada al carrer 3. L'estan<;oa
300 és de tipus rectangular i fa 6 m do Ilargada per
2,5 m d'amplada, amb ITlurs de 0,55 m de gruix; al
seu costat nord es troba una petita cel-Ia, l'estanQa
302, de 2 x 2,5 m, amb una petita porta al costal
est que dóna a l'estallQa 301, la qual esta. adossa-
da a les dues anteriors a mallera d'una prolongació
d'aquestes vers I'est, fa 8 x I'j m i conté dos blocs
de pedra disposats sobre I'eix central, segursment
por sostenir dues pilastres. Aquesta edificació limita
pel costat oest amb unes estructures obortos i
adossades a un paralllont que os traba a 5 m en
sentit nord-sud de I'ES-D; aquestes estructures for-
men les petites estances 303 i 304, precedides per
I'arnpli espai de l'estanQa 299, de 7 x 5 m, el qual
queda obert respecte del carrer 3 amb una gran
entrada de 3 m d'amplada en el parament quo dis-
corre en sentit nord .. sud i que comunica amb un
altre gran espai o plaga de 7 x 6 m a la cru'llla deis
carrers 3 i 4, al nord del qual hi ha una nova estruc-
tura oborta de 4 x 2,8 m, I'estanca 298. Hem de
ressenyar que en tot aquest arnpli sector format per
I'ES-D i les Gel·les obertes 303 i 304 no l1a aparegut
ni un sol fragnlent de deixalla óssia; per contm, a
l'estanQa 30!.J es va trobm un diposit votiu integmt
per una patera atica de la forma L.alTlb. 22, un aríbal
d'ill1portació, un vas de tres cassoletes a ma ¡una
gmn fíbula de I..a Tone.
ARQUITECTURA DE CARÁCTER MILITAR
Sistemes arquitectónics militars
El coneixeniont i la naturalesa deis sistem8S de
defensa emprats a cada rnoment de la vida d'una
comunitat humana no és solarnont I'índex del nivel!
técnic assolit, sinó també un aspecto molt impar ..
tant per comprendre I'entmn en el qual es pro-
dueix la historia de cada época. A diferencia d'al-
tres re~Jions geografiques, la prehistoria catalana
110 8118 proporciona exemples clars de fortifica-
cions defensivos fins al período del bronze final, 8n
qué es comenQ8 a detectar la soya presencia en
forma de murs rnés o menys amples de línía contí-
nua que delimiten un clos tancat, resultat d'un
concepte de defensa programat i l'ealitza1 com una
obra col· lectiva de 10ta la comunitat. Seria el cas
d'Olérdola (Álvarez et aljj 1991) i de la Mussara
(Rovira, Santacana 1982). Peró cal preguntar-nos
si aquests murs responen a un vertader concepte
de muralla sota un criteri militar, és a dil", a I'equili,·
bri entre els elements de defensa i I'annarnent
ofensiu. Malgrat que en els exemples anteriors no
es reconeix tot el seu perímetre, els indicis sem,·
bien apuntar que els rnurs delimiten zones ade-
quades a les condicions topogr8fiques del terreny
i que en general, dones, tanquen arnplis espais
que superen les 2 ha, i els seus perímetres super-
en amb escreix els 500 m Iineals. És obvi que amb
aquestes dimensions la defensa militar del recinte
havia de requerir un important nombre de defen-
sors, la qual cosa no con corda gens amb les
coneixences arqueológiques que proporcionen
tots aquests jaciments, que sernbla que eren habi-
tats por petits nuelis farnilíars. Els murs, per tant,
responien rnés a un tancatlobstaele que no pas El
una finalitat defensivahnilitar; i de nou tot ens porta
a pensar que I'espai elos va ser concebut essen-
cialment per a la protecció deis ramats enfrant d'e ..
lements externs depmdadors, com per exemple
els Ilops, o fins i 101 contra els rabatoris per part
d'altres grups humans; la defensa de tot el perí-
metre es concentraría aleshores en la disputa del
sector de la porta d'entrada.
Aquesta hipótesi interpretativa quedaría avalada
per la contraposició que ens oforeix el jacill1ent
deis Vilars d'Arbeca (Garcés et aljj 1993), aproxi·
rnadament d'aquGsta mateixa época, el qual sen s
dubto respon a una vertadera defensa de caracter
militar, per les seves torres i sobretot el seu oseas
perímetre. El jacirnent en qües1ió repmsenta per
pl"irnera vegada un concepte 1l0U de defensa que
supera el sistema defensiu de tancar un espai a
partir d'una continu'itat de les parets de capQalera
deis habitatges, com seria Ilexemple de Genó

(Maya 1992-93). El bagatge de tots aquests siste-
mes confluí durant la segon8 edat del ferro en els
sisternes constructius deis oppida. Aíxí, trobem el
cas d'Ansores8, Oll es manté la tradició d'un mur
defensiu a partíl' de la capQalera deis ilabitatges
per tancar un espai central (Sorra Vilaró 1921;
Cum 1978); o bé la construcció de potonts Illura-
lIes 8n eperon /Jarré que tanquon j'accés a 8mplis
espais en cinglera típics de la Catalunya centro-
rjental (Cura 1989b), com serien els casos de Turó
del MOlltgrós (Molist, Rovira 1986-89), Casal de
Puigcastellet (Molas el alíí 1991) i fills i tot el
Cogulló (Cura, Ferrall 1969; Sállcllez Campoy
1987). En aquests darrers oppida resulten evidents
cortes innovacions en la soya arquitectura militar,
com la construcció de torres rectangulars o bas-
tions que s'av8nc8n rnés o monys al parament
extern de la muralla, solucions militars conseqOen-
cia de I'impacte grec mediterrani (Maluquer de
Motes el alií 1986, 69).
La muralla 1
La coneixenQa deis sistemes defensius al Molí
d'Espígol 1"18 variat molt com a resultat de les nos-
tres campanyes d'aques1s darrers anys. Aquesta
era la visió que tenia el prof. Maluquer de Motes res-
pecte a I'anomenada muralla 1 (Maluquer de Motes
1986,14-15)
"El poblat primitiu estava rodejat d'una muralla
que es caracteritza per tenir un pararnent exterior
Ilis, sense bastions ni torres intercalades o avan-
gades [... ].
"La tecnica de la construcció és ben senzílla: dos
paralllents ben cuidats i un reomplilllent de pedres
a I'interior. L'aniplada de Illés de dos metl"es (2,1 m)
es va aprilllallt a mesura que avanga cap al nord, 011
queda limitada a poc més d'ull metre. El parament
de I'oest es conserva bastant bé, alTlf) més de dos
metres d'al<;ada. No sabem si orígínaríament era
tata de pedra o si aquests dos metres aguantaven
un mur superior de tapia, cosa quo sembla proba-
ble si es té en compte que era una técnica empra-
da practicament en t01es les cases.
"En el sector nord-est el paramellt extern fou des-
muntat en un moment incert pmo anterior a la pavi-
montació amb liases del carrer número 8, més de
mig metm més altes que la base de la muralla [ ... l.
"[ ... ] Per aixó provisionalment atribuÚ11 la muralla a la
fase de Tornabous IV i a la darreria del soglo V.
>l1_es pedros del parament nord-esi de la muralla
foren aprofitades per a la construcció del barri de
cases del mafeix sector, de les quals set han esta1
excavades. És facil observar que I'antiga muralla va
ser desmuntada en algun lIoc per donar pas als
carrers< "
I.FS 1:~:;lI~UC I UHLS AI,OUI! ¡-LIOI\jIOUi ';-~
1\~O!\jGC;nlll'I[-'~-~ 1, Iv1AC-I:lAI'KTI.oI\jI\. ;>0:)('
Avui cjía pocJom fer algunes matisacions a aquesta
descripció. En primer Iloc, actualment la muralla 1
es reconeix al lIarg d'uns 110 !TI, i la seva amplada
es manté practicament uniforme entorn deis 2 m.
En diferents indrets la muralla fou desmulltada per
donar pas als carrers, sobre1ot en el seu sector
nord, pero també S'11i ha constatat I'existencia de
duos portes d'entrada, I'una al costat oest (Porta
d'lIel'da) i I'altm alnord-est (Porta de lesso). SI bé és
cert que la muralla esta constru'lda per dos para-
ments paral·lols romnplerts de pedres, també és
cert que en determinats indrots, com ara a tocar de
les portes d'entrada, esta reforgada per blocs que
s'endinsen longitudinalment vers I'interior per
donar-ji més consistencia. Després d'efectuar una
cala on profunditat en I'estanya 82 hem constatat
que I'alyada maxima de la muralla constru'ida amb
pedra és d'aproximadament 3 m en un indret on
s'havia avaluat en nomós 1 m. Així, podem suposar
que en origen supemva facilmen1 els 4 m d'aI9ada,
i per tant hem de descartar la possibilitat que s'hi
aixequessin a sobre parml10nts de fang o tapia. Es
mantenen com a certs els criteris exposats pel
prof. Maluquer de Motes respecte de la datació de
la muralla: anterior al seglo IV a.n.e., probablement
de la darreria del segle V a.n.e.
Aquesta muralla no sois fou parcialn1ent desmun-
tada en el sector nord-est i les seves pedres apro- 71
í'itades per a la construcció del Barrí Extramurs
d'aquest sector, molt probablemellt ell Ull període
elltre el final del segle IV i la primera meitat del
segle III a.ll.e., sinó que fou desprovel'da de tata
funció defensiva, i també es van crear noves
estructures a extramurs en el sector occidental. En
aquest darrer sector, per la part interna de la mura-
lla es va efectuar un important termplenament que
cobri uns 2 m d'algada de la muralla, i durant la
segona rneitat del segle III a<n.e. es va construir
IJanomonat barri occidontal adossat a la muralla 1.
Aquesta visió d'un barrí adossat al pararnent intern
de la muralla, constru'it no quan aquesta esta com-
plint les seves funcions defensivos sinó quan es
troba amortitzada, desdibuixa -malgrat la som··
blanQa d'un tra<;at més o menys oval de la mura-
lla- la hipótesi de similitud que havíem plantejat
amb el jaciment d'Anseresa (Cura, Principal
1993a).
La muralla 2
Va ser identificada a partil' de la campallya del1 991,
quan os va reconéixol· I'existencia de la torre 1 o
bastió rectangular en el sector nord-ost del jaci·
mento El sector de muralla fins ara excavat és molí
redu'r't, solament uns 10 m do longitud, i encma no
s'l1a pogut completar ell la seva totali!a1. No obs
 tallt aix6, mostra algunes caractmístiquGs que 118m
de lc-mir en compte. En aquest sector lrobolll dos
lrarns adossats de muralla, cada un d'uns 2 rn
d'alllplada, 68 él dir, que en un deterrninat indret la
potencia I'8sulta de 4 rn, i I'alc,ada 11l8ximéJ conser-
vada es d"1,8 ríI. Aixó sernbla que s'explica per la
cOllstrucció do la tm(8. I".-ji hauria hagut, dones, dos
Illomonls conslTuctius no ~Jail'8 allunyats Gn 01
temps. En el prinlor, es tl"actaria d'un pan-llT10llt llis
de 2 m d'amplada, constniit a 7 m de distancia del
pararnont iniern de la mUI'alla '1, que discorria lIeu-
gerament E11'quejat en sentit !lord des d'aquest
indret fins él enllac;:ar 8mb la rnuralla 1 per SOt3 de
I'eslanqa 95, amb una longitud d'uns 42 ¡-n , Alesa la
soya escassa separació I'8specte de la muralla 1,
que no es presenta completament desmuntada en
altura, I'existencia d'aquesta muralla 2 no s'explica
si no és que tenia per funció protegir un sector
intern del jaciment a manera d'una ciutadella o
acrópolis, constniida en una cdevació original'ia del
terreny avui no perceptíble. Amb posterioritat,
aquest primer tmm es va trencar a conseqliencia de
la construccíó de la torre; aquesta es I"ofor<;a per
I'interim amiJ un nou pmalllonl de 2 m d'amplada,
alllb tendencia a sobreposar-se al tram anterior a
pal'tir del costat nord de la torre i adossat al pl"imer
tram en el costat sud fins a constituir una amplada
72 de 4 m en I'espai deis trarns destruHs o senso con-
tinu·itat. La constl"ucció de la torl'e i el reforc;alllent
intorn foren els culpables d'oscapc,ar les estances
250 i 251.
La tecnic8 constructiva de totes aquestes edifica-
cions rnilitms és cmnplt~lament diferent él la de la
rnuralla 1. Destaquem, en primer Iloc, que 01 I'nate-
ríal ernpmt són grans IJlocs de calaronc, (jiSpOS8ts
per filad es on s'alterna la disposició de blocs lon~Ji­
tudinals al pmarnent amb la supmposició d'altres
col·locats perpendicularment vers I'interior deis
murs. A más, en cmnptes de presentar un perfil ver"'
tieal i de cares acurades, COlll en el cas de la mura-
lla 1, aquí tal1t els lrams de muralla COITl la torre
tenen un perfil atalussat i un pamment extern ¡rTe-
guiar a I)ase (j'angles sortints do 10 a 15 cm. El
caractel' poc acurat de la faqana, la qual fins i tot es
pot aprofitar per pujar la muralla dC-:ls de I'exterim,
ens explicaría la pmsoncia de I'argíla groga que
apareix formant tal(ls a la cara e:;xtE-)rna deis para-
ments. Aquest potent 8stra1 argilós i cornpletament
esteril prové segurament d'una capa de Iliscat de:;
fang que mcobria els murs de la muralla. A banda
de clonar a les parets la textum d'un pararnent Ilis,
no hem de descartar que aquesta capa, tenint en
compte que es va fer arnb una argila de color, cons-
tituís miginariarnent un pany de fons por a repm··
sentacions piclóriqucs. En qualsevol cas, Illostra la
intenció d'ostentar un prestigi deriva1 de la conse-
cució de la muralla. Ouant a la tmre, d'identíques
característiques tecniques, té una forma trapezól'dal
amb un front de 6 m, i se'n conserva 1 m (j'altura en
aquest indret; pel seu costat sud fa 4 m davant del
prirnt)[" tram de muralla i 3 m en el costat Ilord. Per
altra part, la cara frontal de la tmre sernbla que mi-
ginariament fou rernuntada, a partir del primer metre
d'altura, per una construcció de grans blocs escai-
rats de pedm SOrrenca. S'han localitzat dos d'a-
qUGsts blocs i tenen unes dimensions aproximades
d'1 x 0,3 x 0,4 m.
De moment no este m en condicions d'assegurar
que el deslllantellament del sector de la Porta de
lesso i la muralla 1 va tenir lIoc mentre la torre
Gs1ava en vigencia, pero si fos així, fet probable,
ens trobaríem que aquest bastió intern no sois
cobria la defensa de I'entrada, sinó que estava
concebut amb una clara finalitat poliorcetica, ja
que protegia el pas pel costat dret, on I'atacant
quedava desprotegit de la defensa del seu escut.
Per altra part, tampoc queda gairo clara la possi-
ble relació entre la muralla 2 i els trams no ender-
rocats de la muralla '1. I_a coincidencia que els
eximms de dos trams de 7 m do longitud equidis··
tin exactament 9 m deis angles de la torre sembla
apuntar a tot un complex sistema poliorcetic. La
torre queda datada pels material s de ME-T/2,
que indiquen quo ostava en vigencia al final del
segle III a.n.e. És més, en aquells mornents la
torre era utilitzada segurament com a habitat-
ge, ja que hem de tenir en compte que sobl'e el
seu pmament antíc s'havia obert una porta per
I'exter'ior del sistema defensiu. Quant al nlO-
ment de la seva construcció, és evident que ha
de ser posterior als materials a ma documentats al
nivoll ME-T/3b, poró aquests material s no penlle··
ten establir una datació precisa, si bé presenten
les caracterís1iques tipológiques d'un material
anterior al segle IV a,n.e., fet que equivaldria a
considerar-los de Tornabous IV. Amb tot, aquesta
Ilipótesi presenta algun pmblellla, sobretot d'ordre
topogr3fic: així, la muralla 2 talla les estl'uctures de
les estances 250 i 251 01'1 uns nivells datats -per la
presencia d'una tapadora de lecana de figures
ro~ws- dins la sGgona nieitat del segle IV a.n.e.
La muralla 3
En tenim molt poca infmmació; de fet considerem
COI"lI a mUl'8l1a 3 les restes aparegudes darrere les
estances 152 i 153, que cOITesponen a una estruc-
tUI"8 que d(Nia defenSEJJ o protegír el Barri
Extramurs. En aquesta estructura ili manquen els
blocs de revestirnent, segurament espolíats durant
la I"ecollida de pedra que va sofrir el jacil1lent; Gil

resta solament el ¡arciment de pedruscall. Malgrat
aixo, sabem que la muralla devia tenir una amplada
superior als 3 m, la qual cosa la convertiría en la
més potent de les lacalitzades en el Molí d'Espígol.
Per altra part, resulta lagic que sigui així, car segu~
rament aquesta muralla era la més exterior. La seva
tecnica constructiva és rnol1 diferent de les ante-
riars, ja que és visible al mig del farciment de
pedres un mur de 0,7 m de gruix que travessa tot
el conjunt, a manera de relligarnent deis dos para-
ments extems avui perduts. Aquest sistema de
murs transversals a I'interior de la fnuralla recarda,
salvant les proporcions, les construccions defensi-
IXL; LSI HUCIUIH-~-:; Nl0UlnTTONIUUF;-;
t\ll()NOcnAI'I[S r, MAC-UAIKTI.()i\jJ\. ?O(}(i
ves d'algunes muralles de la Magna Grecia, corn
I'anomenada muralla de Dionís a Reggio, datada en
el segle IV a.n.e. La datació d'aquesta muralla al
Molí d'Espígol és imprecisa, pero pot sor que ens
en pugui donar un indici el fet que aquesta paret
transversal quedés alineada com si fos la continua~
ció del mur inferior de separació de les estances
153 i 152, el qual -incomprensiblement en una
paret de separació-· fa tambó 0,/ m de gruix. Així,
de nou, 81lS trobem que la muralla 3 fou aixecada
en el mateix moment de construcció del Barrí
Extramurs i, per tant, té una datació vaga, entorn
del final del segle IV a.n.e.
73
 ELS MATERIALS ARQUEOLOGICS
CERÁMIQUES D'ESTIL ÁTIC (FIGURES NEGRES,
ROGES I VERNís NEGRE)
TIPOLOGIA I CRONOLOGIA
Vasos de figures negres
Nornbre d'individus: 1
Percentatge sobre el total de los cerallliques ati-
ques: 0,39%
Solament s'ha trabat un petit fragl1lent d'un8 cílix-
escif, de la qual desconeixem la procedencia exac,
tao Per les soves característiques correspon segma-
ment a una producció tardan8 relacionada 8mb el
grup deis deixebles del Pintor d'Haimon, dins la
segana moitat del segle V o I'iniei dol segle IV a.n.8 ..
ja que en el cas concret d'Ullastret els exemplars
més 8nties s'associen 8mb fragments de cílixs del
Pintor de Marlay (e. -430), mentro que d'altl'8s per-
dLll'on i es troben ja en associacions arnb vasos de
figures roges de la priniora meitat del seglo IV 8.11.8.
(Pieaza 1977, 21). Aquestes eillx .. eseifs són abLln-
dants a Empúnos (Trias 1967,68, 93, núm. 223,
225), Ullastret (MalLlqLler de Motes el a/II, 1984, pi.
9, n. 8), Rusclno (Claustres 1951,162), Elna (Jully
1983, 282), Ensóruno (CVA. Franee 6, lám. 12-29) I
Eivlssa (Trias 1967-68, 297, núm. 5).
Vasos de figures roges
Els eraters (Iilm. 84.2, 6 I 8; 86.3, 5 I 11-12; 87.1, 7 I 10)
Nmnbre d'individus: 12
Percontatge sobre el total de les ceramiquos ati··
ques: 4.78%
Els fragrnonls pertanyents a cratol"s són abundants
entre els materíals cen~nnics decorats amb la tecni-
ca de les ligures roges loealilzats en el jaclmont dol
Molí d'Espígol. Els aquí ressenyats responen a un
lliínilTI de 12 individus, corresponents él la fomio
anomenada "crater de campana". COIll 8mb la resta
de cerarniquos de figures roges, el seu Gstudi os
basa fonamentalrnen1 en la idontificació estilística
de les representacions, i en la soya agrupació per
pin10rs i 1allor8. Peró aquesta practica no és aplica~
ble als exemplars procedents del Moli d'Espígol,
ates a la soya fragmentació, que ens impedeix reCQ-
néixer-ne els temes figuratius. Tan sois el fmgment
(lam. 86.5) sembla correspondre a una escena d'a-
mazones, composieió típica de les produecions de
I'estll anornel1al de Kertch, que es daten al Ilarg del
segle IV a.l1.e.
Respecte a la gmndaria deis craters, a partir deis
tres peus coneguts, s'observa que un d'ells, el
representat a la lam. 87.10, amb un díametre de
·187 mm, és un exemplar de emter de campana de 75
mida gran-mitjana, mentre que els altres dos (Iam.
86.11 -12) amb dlámetres de 105 mm, SÓI1 peces do
mida petita. Els vasos de mida peUta no són gaire
abundants, tot í que se n'han localitzat a les necró-
polis de Baza (Pl'Osedo 1982, lig. 193), a
l'Albuforota (Trias 1967 .. 68, 367, n '"11. 10) o -la
majar part- en el carregament del derelicte d'EI Sec
(Arribas el a/il 198?, 51-71); tarnbé lel1lm tot un
conjunt de craters atribuHs al cercle del Pintor del
Tlrs Negre (segol1 quar! del segle IV a.n.e.), com I'e-
xemplar d'EI CIgarralclo (Trías 1967 .. 68, 396, núm.
1) I altres a Ullaslrel (Plcazo 1977, 43). Els peus d'a-
questes peces, pero, són més alts i verticals que els
localllzats al Molí d'Espígal, trot que ens podrla
donar un indici de majar modemitat deis nostres
exemplars, els quals, per altra part, han perdut el
vernís negre intens ¡han adquirit una tonalitat
rogenca marmnosa. Caldra preguntar-nos, dones,
sí verladerament són produccions de figul"8s roges
de tallers atics.
Ouant al pOLI del vas de mida mltjal1a (Iánl. 87.10),
s'ha apuntat la seva similitud amb el peu del erater
32.709 del MAN de Madrid (Gracia 1986, 11), atrl-
IJuil al F'll1tor de Toya (Trias 1967-68, 468), supósll
que ens sembla arriscat, en no conéixer l' escena
figurada. Aíxo no obstant, resulta evident que molts
íragrnents, corn I'esrnentat peu el mateix íragment
 (larn. 86.5) o les nanses arnb decoració inicial eró··
vuls i pintura blanca del (bl"n. e7.7), Illostmn que
alguns exeniplars de craters poden presentar una
datació d'ari~)en de I'¡nící del seglo IV a.n.e., si bé la
majar part del nostre lot s'ínclouria en una data de
rnitjan segle.
Les cilíxs (Iám. 84.1, 4 I 7; 86.1; 87.4, 6 I 8)
Nornbl'o d'individus: 14
Percentatge sobro el total de les ceranliques ati~
ques: 4,78%
Elmateix pro!)lema que trobavern ami) els crators es
repeteix en les cílixs, ja que la fragmentacíó de les
figuracions ens impedeix donar-los una classificació
estilística. Malgrat aixó, cl'ida I'atendó que nornés
un fragment corres pon a un vas que presenta les
caractel'ístiques de les cílixs datad es en el segon
quart del segle IV a.n.e., és a dir, (~llIavi adornat amb
una garlanda de fulles pintados de blanc que ha
desaparegul, i l"es1Gs en la cara externa d'un perso··
natge vestit arnb I'himatió, de trae;: barroer i poe cui-
dat, pmsumiblement atribu"ible al cercle del Pintor de
Viena 116 (Beazloy 1963, 1522 I seq.) I d'ámplla
difusió a la península Ibórica (Rouillarcl 1975, 21 i
seg.). La I"8sta de fragments sornblon correspondre
a vasos més antics quant al seu origen, amb pre··
soncia d'una franja definida por greques o motopes
76 que ommarquen la eornposició central del fons
intern, amb figuracions d'atletes: (18m. 84.1 i 4; 86).
En principi, el seu origen os pot datar entre mitjan
segle V a.ll.o. i I'¡niei del 8eglo IV a.n.e. Per altra
part, també tenim tres bases de peu alt portanyents
a cílixs: (Iam. 87.Ll, 6 i 8), que en origen també són
anteriors al se~JI() IV a.n.o.; igualmont han de sor
anteriors els fragmonts do la lam. 811.11 i 7.
Les lécanes (Iám. 85 I 86.10; 87.3)
Nombre d'individus: 10
Percentatge sobre el total de los cerarniques 8ti-
ques: 3,98%
En olmón grec aquests vasos oren eonsidel'81s reci-
pients de tocador, per contenil' cosmetics, i corn a
1818 forlllaven part on exclusiva de I'aixovar femení
(Noble '1965, 26-27). La 8eVa tematica ofereix esce-
nes del Dinecou, i cal diferenciar 108 tapadores que
ofereixen escenos {j'[lI'nbientació mitológica, amb
presencia de la deessa Afl'Odita i d'Eros, d'aquolles
altres de cairo domestic amb pOI'sonatges fernenins
en actitud de banyar-se o maquillar·se, acampan ya"
dos de repmsentacions de petits objectes del seu
tocador. Aquostes darreros figuracions són interpm-
tades eorn de I'epau/ia (visita que les amigues feien
a IEI fllJvia l'end8l'na del seu matrillloni) (13e-3azley
1963, 14e6 i seg.), i es trobon ben repl'8sontades
pel fraqlllent (l<'lm. B5.2).
S'ha estalJlert una evolucíó decoratiVé.\ seqons la
qual os considera que són peces del final dol soglo
V a.n.e. aquelles en qub la figura d'Afrodi1a pl'8do-
mina sobre Eros, i (~S daten a partir del segon quart
dol segle IV a.n.e. les que done·m rnés protagonisme
a la figura d'Ems (Go11e 1957). Aquesta darrera
r'epresentació apmeix en els fraglllents del Molí
(j'Espígol (Iarn. 86.10). Generalrnent 1ambé s'atl'i--
1:)lJeix a aquestos eseenes domestiques una datació
tmdana si la qualitat de les figures decau Gstilística-
m8nt i els personatges sodents no tenen SUpOl"t. Ho
veiem en ols fragrnents (Iam. 86.11-5).
Atesa la seva íuncionalitat, la distribució de lecanos
se centraria en zones plenament hel·lenitzades,
com [=Illpllries (Trías 196/-68, núm. 682-699), on
destaquen alguns fraglllents idontificats corn del
cerclo del l"intO!' elo Meidlas (-420/410), o Ullastrot
(IOlcazo 1971, mJm. 229-239); també se l1'ha tmbat
algul1 fragmel11 antic a Roses (Oliva, pi. 1/16) I a
I~usclno (clully 1983, 261). A la eos1a del
Llenguadoe, tots els exemplars esta n datats al Ilarg
del segle IV a.n.o.: a Grulssan (Jully 1983, 266), a
MOl1tlaurés (JullyI983, 394), a Latles (Arnal ot a/ii
1974,IH), a Agda (Jully 19f33, 520) i a El1sél'ul1e,
que és 011 se n'ilan loealitzat més fragments (Jully
1983,885-886). Amb aques1a matelxa datacló han
aparegut alguns frag1ll8nts al lIarg de la costa cata-
lana: Torre deis Encantats, Burriac i Moleta del
Flemol (Tl'ias 1967 -68, 241, 245 I 262); I 1arnbé on
zones de I'interior del país: Sant Míquel de Sorba i
Tossal del Mor (Trías 1967-68, 264 I 268). I enema
cal afegir-ilí les magnífiques peces del Turó del
Montgl'ós al Brull (Molist, Rovira 1986-89), així com
els diferents írUqlT10llts procodents del Molí
dTspíD01. Es fa difícil consider8r tots aquests exem··
plars corn a testimollis d'acultul"l1ció en relació amb
la seva funció miginaria, i cmn que nornós ¡'li l1a pl"e-
sencia do les tapadores, el rnés probable és quo
aquestes fossin redistribu"i"des en el món indígena a
manera de vasos por beure, atesa la seva fOl"ma.
Ens trobark:~rrl, dones, davant un exemple de recon-
vorsió funcional per part del món indígena i, por
tant, cal entendre··los corn a peces de cornmcialit··
zació, i en conseqOéncia d'amortització 111011 més
tardana respecte a la dataeió quo estilíslicamont
se'ls atorga ell ol'igon, en general dins la primera
meitat del segle IV a.n.o.
Les enócoes (láll1. 86.8)
Nombre d'individus: 1
Pel"contatge sobl"8 el total de les cmarniques ati-
ques: O,39(XI
Los enocoes tanlbé cormsponon a vasos (~xcepcio­
nals en els contextos arqueológics catalans, arnb
una clan:,'! funció de gorres, arnlJ la boca trilobulada,

perfil do corba contínua dos do la IJoca fins 3 la
baso i nansa esvolta i do grans dirnonsions. Dins la
sel·ie de les onocoos, cal diíerencim les d'utililal
domestica d'altres més pelites anomenades coa, a
que s'atribueix una funció mligiosa i que apareixen
qoneralrnont on els aixovars d'onterralllents infantils
del final del soglo V a.n.8. (G,.oon 19/1). 0'aqu88t
grup, en coneixorn un exernplar a Ullastret, soqura-
rnent exportat a Occident a partir d'ull mercat de
sogona rna (Picazo 1977, 46), i fragments 1al·dans
de rnitjan soglo IV a.n.o. a Ernpúries (Trías 1967-68,
n(lm. 594). Dins I'excepcionalitat de los onocoes
tipus coa, les d'(IS domestic rnés gmns són rnés
abundanls, peró tol i aixó continuen essent poc fre··
qlion1s. A Ullastret n'llan api:1I'C-;gut alguns frag-
menis, 101s els quals són datables a la primera mei-
tat del seglelV a.n.e. (I"Icazo 1977, H), dataeló que
es correspon amb els fragme-;:nts apareguis en 01
poblat d' Anseresa a OIíus (Trias 1967 ·68, 266).
Aquesta tl"Oballa confirma la prosencia d'aquostes
po ces a I'interior de Catalunya, i si el fragrnent (Iam.
86.8) pOl"tany també a una en6coa, quedaria englo-
bat en aquost ambit.
Les pélíques I les léelts (l¡'lIn. 84.5; 86.2 I 9; 87.5)
Nombre d'individus: 4
Percentatge sobl·e el total do los ceramiquos ati··
ques: ·1,59%
Aquestes formos de vasos són rares i escassos en
general en els nuclis de població, i molt més abun··
dants COIll a part deis aixovars de los necrópolis,
ja que rnolt probablement contenien olis i pel·fums.
L.es paliques són ~JerT81es de perfil pistil·lifmrne,
8mb case (Jlobulm, coll alt i boca ampla, provD"idE~s
de dues Ilallses 18tera18; algunes variants del soglo
IV a.n.e. pmsenten un Ilavi caigut, decorat frontal-
ment amb óvuls sobro el C81llp I"Osorvat, i s'assirni-
len mtístic31llenl als conjunts deis pintors de léca-
nes. A Catalunya solament se'n coneixen alguns
fraglllonts a Elllp(¡rios (Trías 196"7-68, nLJIll. 589-
591; Jully 1983, 27·28) I a Ullastl'et (PIcazo 1976,
44·45). El petlt fragment de Ilavl (Iám. 86.2) I la
(Iam. 86.9) dol Molí d'Espigol, cmn rrlOs1ra molt bé
el seu 8s1il, s'han de relacionar amb o[s fmgments
do lecanes i, igual que aquests, poden cOrl'espon-
dre a un vas que Ilavia pmdut la sova funció do
recipient de perfums i s'utilitzava sirnploment corn
él gorra.
Quant a les lécits, el panorama de traballes és corn-
pletarnont diferent, ja que, en ser vasos tancats i do
mida petita por cantenir olis o perfurns (Richter,
Milne ·1935, ·¡tj .. ·15), S81Tlbla que los ¡Jaques quo han
aparegui en contextos indígones pociien haver mano
tingut la seva funcionaliléJl, 1~)I'(-3cisament per les
seves peculims cmacterístiqut"ls. Ouanl a la seva
I'l~; 1v.i\llllli\I~; ¡\IIOlJl,or.r".l()IC,';
M()i,j(j(;r·U\.III·;> i MI\C·IV\I'{(;¡'·I.i)Ni\. ?()(J!i
forllla, s'han do clistingir· I(·~s lécits ele cos al1 i prirn
amb carona lTltJrcada, que slano!llenen própialllent
lécits, i les de cos baix i mrodonit, anolllenades on
goneral míbals o IGcits arilJal·lístiquos i que lracta-
mm a conlinuació.
La classifico.ció de los 16cih, aribal·lístiques ~,'ha
dut a tOrillO principalrnent r:-)[l funció del moti u que
los decora: figuratiu o gomn6tric. Entre les prime-
res, ben reprosentados a EmplJrios (Tdas ·1967··
68, lám. CXXVII) I Ullastl'8t (Picaza 1977, 83), tln·
dríolll tarnbé I'oxemplm del port do Llafranc ("frías
1967·68, lám. CXXXIV, 16·17) I 01 do C" n'011v8r a
Cerdanyola, amb docmació d'una palmeta; el de
la necrópolis de Can Ilodon de I'Hor1 de Cabrera
do M <-1.1", amb un cap fernení (Bmbel·a 1968), i ols
petits fragrnents indetel-rnina1s do l30ades
(Sáncl1ez Campoy 1987, 98) I d'AIOI'd Park a
Calofell (Sanmartí, Santacana 1992, flg. 108.8).
Aquest vasos tindl'ion un origen datable entre 01
daITor tore{ del segle V a.n.e. i la primera moitat del
sogle IV a.I"1.e., COlll lllostron els exomplars amb
palmeta del del'elíete d' 1=1 See (Arribas el alii 1987,
117·119).
Les lecits aribal·lístiquc:s arnt) decmació gemnetl·ica
prosonten sobm el cos una decmació I"Oticulada de
fines línies de vernís negre í, en les interseccions
d'aquostes, una taca de pintma blanca on forma de 77
puntClt, motiu pel qual també se 108 conoix com a
léelts I'8tlculades. És el eas del lragment (Iám.
8"7.5). Aquesta modalitat de vasos apareix al Ilmg
del seglo IV a.n.o., i és mol1 corrent la seva pr'esen~
cia com a vasos funeraris a les necrópolis. No obs-
tanl aixo, El les excavacions d'Olint són abundants
los datables a la primora meitat del soglo IV a.n.e.
(Robinson 1950, 161). A Sicília, somblen pordul·al'
fins i t01 al Ilarg del tercer quart dol segle IV cul.o.,
a partil· do les constatacions de Fontana Calda,
prop ele Gela (Adamesteanu 1958, 608, llg. 236);
por aixó alquns d'aquesls vasos són considerats
producelol1s reglonals (Blsl 1967, 282).
A la necrópolis de Santa Mónica do Cmta~Jo, alguns
exemplms estan datats del primer tOI'9 del seglo IV
a.l1.e. (CI18IblI992, 61). Són també presents a
Eivissa (TmradeIl1974, 281) i en el carregamont del
derelícte d'EI Sec (Arribas el alli 1987, 117, nLlm.
100). A Catalunya, os localitzon sobl"Otot al hin/e/"-
la17cj emporitá, a banda do la nlatoixa [=rnplJrios
(Trias 196768, 649 I 8eg.): I"ontós (Oliva 196tl,
172), Ruselno (Jully, Roul1l3l'd 1980, pI. VI.21),
1l8CI'Ópolls d'()uIJlels a Slgeal1 (Jully 1983, 357) I
Ullastret, on s(·/Is ha ator9at una datació dins la
sDgona meitat del sE;qlo IV a.n.e. (Picaza 19/9,
m:lI1l. 250··252). La trolJalla del Moli d'Espígol resul-
ta, per tant, excepcional pel seu context geogr8fic.
 Els escils (Iám. 84.3; 87.2)
Nombre d'individus: 5
Porcentatge sobre el total de les ceramiques ati-
ques: 1,99%
Són vasos destinats a beure, de cavilat fonda, base
de forma circular i nanses horitzolltals en la mateixa
vora del lIavi. Aquesta forma experimenta una 8VO-
lució i a partir del segle IV a.n.8. apareix el donmni-
nat "tipus A d'Atenes" (Beazley 1942, 889) caracte·
ritzat per un perfil troncocónic amb doble Garba en
disminuir el diarnetre de la base. En general la majar
part deis escifs importats a Occident corrosponon a
vasos de mida petita amb diámetros de base entre
55 i 60 mm i per tant, les figuracions en la técnica
l
de figures roges s'hi veuen redu'i'des a les dues
eares entre les nanses; sota d'aquestes hi ha el
dibuix d'una gran palmeta, rodejada pOI' una gran
voluta. És el cas del lragment (Iám. 84.3). En aquest
petit aspai s'acostumava a representar un personat-
ge vestit amb himatió, pero aquesta figura era difícil
de realitzar, ja que el vas presenta doble curvatura;
per aixo s'optava perqué la figura no sobrepassós la
pl'imera curvatura inferior, de manera que quedava
contratela o eamaeurta, i d'aquí prové el nom de fat
bay ('xicot gras') (Beazley 1963, 1484 ·95), ja que
sobl'e els traQos poe acurats i deformats de I'hima-
lió sobresurt tan sois el cap. Ho veiem a la peQa
78
(Iám. 87.2).
Així, els escífs del grup del Fat Soy representen les
darreres produccions de ligul'es roges al Ilarg del
segle IV a.n.e., amb una amplia distribució per tot el
món grec des d'Apolónia (Venedikov el 81H 1963,
núm. Lj85~488), en el mal' Negre, fills a la península
Ibérica. Dins els territoris de la Mediterrania ocei ..
dental, han aparegut un gran nombre de vasos a
Ullastret (PlcazoI977, 73· 76; Maluquer de Motes el
ali! 1984), a EmpLlries i en general a tots els jaci ..
ments propers: Roses, Segur, Pontós, Castell de la
Fosca de Palamós, Porqu8I'es, la Cmueta, Ruscino,
Ensérune, etc. (Trias 1967·68; Jully 1983). A la resta
del territori catala, apareixen a Can Modolell,
Cabrera de Mar (Pujol, Garcia Roselló 1982·83, 78);
Mas Boseá, Badalona (Junyent, Baldellou 1972, ligo
30); Turó del Vent, Llinars (l.ópez el alll 1982, ligo
51); Turó Gros de Can Camps, Caldes de Montbui
(Trías 196768, lám. XLVI); I"uig Castellar do Santa
Coloma de Gramanet (Sanmartl el a/II 1992);
Montju'ic, Barcelona (Granados 1982, fig. 2·31);
Alorda I"ark, Calafell (Sanmarti, Santacana 1992,
lig. 68, 1); Boades, Caslellgali (Sánchez Campoy
198l, 97); Turó del Montgrós, el Brull (Molist, Rovira
198689, fig. 16); Tos8al elel Mor, TárToga (Trias
1967·68, lám. CXLI), i Moleta del Flemei, Aleal181'
(Gracia el alji 1988, 56). Talllbé se n'hsn trobat a
Eivissa (Sánchez Femández 1981), a les caves de
Son Taixaquet de Mallorca (TI'ías 1967 .. 68, lám.
CXLlV.7) i en el dereliete d'lcl See (Arribas el a/II
1987, 107 i seg.). A la costa de lIevant es docu·
menten al Puig d'Alcoi (Trías 1967·68, lám. CLXIV),
a la Bastida (Trias 1967·68, lám. CLX) i al Puntal
(Trias 1967·68, lám. CLXVI). Al sud·est es traben a
Jumilla, Cabezo del Tío Pio, Verdolay i El Cigarralejo
(García Cano 1982); a la Meseta apareixen a
Castellones de Ceal I Tesorieo d'Hellín (Broncano el
a/ll 1985, fig. 27); a I'alta vall del Guadalquivir os tro·
ben a Cástula (Blázquez 1975, fig. 85.8); i finalmen!,
sobre la costa atlantica, a Alcácer do Sal (Trías
1967 ·68, lám. CCLVI·CCLVII).
Vasos amb motius ornamentals
La cerámica de San! V.alentl (Iám. 86.4, 6 7; 87.9)
Nombre d'individus: 3
Percentatge sobre el total de les cerámiques áti·
ques: 1,19%
Aquesta ceramica, que rep 01 sou nOIll de la troba-
Ila del túmul de La Motte de Saint Valentin
(Courcelles·en·Montagne, Haute Mame). l'anyl880
(Deehelette 1913), es caractentza per la docoraeió
de cantars i escifs amb una técnica combinada do
figures roges amb decoració geométrica i fulles d'o ..
livera pintades per sobre de color blane, i pl'imera-
ment es va datar de mitjan segle V a.n.e. El seu des-
cobriment al sud d'ltalia i la presencia de la pintura
blanca comportaren posteriorment que aquests
vasos fossin englobats dins el grup de la ceramica
de Gnátia (TrendaIl1967). La seva distribucló, peró,
cobreix tota la Mediterrania, des de les costes
d'lsr8el i Rodes fins a ¡'occident ibéric, de manera
que a partir d'ulteriors estudis van ser agrupats en
nou grups i tres subgrups (Howard, Johnson 1954),
qU8 abraC;8rion aproxillladallienl un período des del
450 a.n.e. fins al comenQament del segle IV a.n.e.
Més tard, el prof. Maluquer de Motes va estudiar-ne
els exernplars occidenlals i s'inclina a 8tor9ar-1os
una datació que no superaria 01 425 a.n.e.
(Maluquer de Motes 1974, 4'1'1).
Molt possiblement no es tracta de la producció d'un
Lmie taller, sinó (J'una Illoda que era copiada en
diferents centros terrissaires. Aixó no obstant, en
presentar unes característiques decoratives facil-
mont idontificables, la cerarnica de Sant Valolltí
constitueix un element a ten ir en COlllpte per a rela-
boració de mapes de distribució. Arnb tot, lambó
l1em d'advortir que la datació pot quedar establorta
de rnanel'8 fiable, per assoclacions amb altres vasos
átics a la necrópolis d'Aléria (Jellasse 1973, 42·43).
entre el dan·er· quart del segle V a.n.e. ¡ el primer
qumt del sogle IV a.n.e.; pero els eX8I'nplars apal'8-
guts a Bolonya, a la necrópolis De Luca i Arnoaldi,
tenen datacions del tercer qual't del segle V a.n.e.

(Morigi, Vitali 1988, 285), A Ceeident solament Ilan
aparegut recipients -cantars o escifs~ deis grups 11,
IV, VI ¡VII, 8811se que aquestes agrupacions perrne-
tin, en principi, 8torgar-108 una evolució cronológica.
Les ceramiques del tipus Sant Valentí apareixen a la
península Ibérica distribu'ides en dues arees googr8-
fiques: la prirnera, que inclou la zona catalana, és de
fet una pmlongació del Illigdia de FranGa; la sego-
na, molt més feble en troballes, s'estén des de la
zona del sud-est cap al sud de la Meseta i
Andalusia. El petit format deis fragments apareguts
al Molí d'Espígol (Iám. 86.4 i 7; 87.9) pot constituir
un elelllent d'antiguitat per a aquestes cerallliques
respecte de la totalitat de la resta de traballes del
segle IV a,n.e.
Els vasos de vernís negre
Les cílixs del tipus Castulo Cup (Lamb. 42A = F 4271
= Stemless inseHíp)
Nombre d'individus: '12
Percentatge sobre el total de les ceramiques ati-
ques: 4,78%
Definides per Lamboglia com a forma 42A
(Lamboglia 1952, 188- 189), són conegudes més
sovintment pel nom de Castulo Cup, atorgat per
Shefton (1981). Aquesta eílix es caracteritza per un
Ilav] concau a I'exterior ¡una lYlotllura en I'interior del
vas. El peLl és gruixut, 8mb una petita canaleta en la
soya part superior. Es considera que aquesta forma
va aparéixer al segan quart del segle V ¡perdura fins
al primer quart del segle següent (Sparkes, Taleo11
1970, 102), període ell el qual fou importada en
gran quantitat a Occident, amb un 21m bit de distri-
bució molt similar al de la cerarnica de Sant Valentí.
Són les cílixs rnés nombrases, possiblement per
tractar-se de copes sonso un pou alt i, per tant, molt
I'esistents ¡pensados per al transport. Curiosament,
no es traben representad es ni en el derelicte d'EI
Sec ni a Cartago. A tates aquestes cílixs se'ls 8tor-
ga una datació de la segona meitat del segle V
a,n.8., pero també resulta evident, de la mateixa
manera que passa arnb la cen1mica de Sant Valentí,
que se'n poden diferenciar diverses varían1s (Gracia
et 81h 1988, 37), motiu pel qual algunes segur que
tenen corn a data d'arnortització, cmn a mínim, el
primer quart del segle IV a.n.e., i fins í 1ul mitjan
s8gle, segons es desprén de les troballes a
Tornabous (Iám. 91.4 i 6).
Les cílixs del tipus Oelieate Class
Nombre d'individus: 2
Porcen1atge sobre el total de les cerámiques ati-
ques: 0,79%
Molt menys nombrases que les anteriors, se sítuen
ell el darrer quar! del segle V a.ll.e., datació esla-
FI.~·) IvrAII'Hri\I.S 1,ll0lJFOI ()(;IC;
M()N()CnNII:~; l. Mi\C 1:l!,11CI::I..oI~i\. ?OO(i
blerta a partir de I'Ágora d'Atenes (Sparkes, Taleoa
1970, 102- 105). Es earaeteritz8n esseneialment per
presentar la vora recta en I'exterior i una petita mot-
lIura ell la cara interna. Les nanses arrenquen de la
par! baixa del cos i arriben a fins la vora o més
amunt d'aquesta. Apareixen acompanyant les
Castulo Cup, rnotiu pel qual es pot suposar que es
cornercialitzaven al mateix ternps.
Les grans copes-ese ud ella de vora reentrant (Lamb.
21 = F 2771 = Incurving rim bowl)
Nombre d'individus: 33 (+367)
Percentatge sobre el total de les ceramiques 8.ti-
ques: 13,14%
Es tracta d'una de les formes més difoses, junta··
ment amb la copa-eseudella de la forma Lamb. 22,
de les produccions que anomenern trUques (Iam.
88,4 i 6; 90.1 -3; 91.1). Aquest tipus de vas apare-
gué al comen9ament del segle IV a.n.e. (Sparkes,
Talco11I 970, 131) i es desenvolupá al lIarg de la
centLlria, fins a desaparéixer a principi del segle 111
a.n.e. a la Grécia continental (Miller 1974, ligo 4.32)
o ser irnitat en tallers occidentals C. -300 (Jehasse
1973,124, núm. 6). Es troben envernissades en la
seva totalitat, a excepció d'una fina línia a la zona
d'unió del cos amb el peu, o en la seva superfície de
reposo En alguns exernplars, apareix en aquesta
79
superficie la típica unglada o solc, tret que ha estat
considerat com una característica d'an1iguitat, ja
que es perd en les produccions més modernes;
tanmateix, aquest criteri no resulta cert, ja que pre-
cisament es manté la unglada en peces que difícil-
men1 poden ser considerades de producció atica, i
sí, per contra, en les imitacions de tallers ¡tal¡cs i
occidentals.
També alguns autors consideren I'evolució deis per-
fils de curvatura corn un element adient per es1ablir-
ne la datació, en considerar que els exemplars arnb
parets gruixudes i bornbades seden més antics,
com ara les peces de la Bastida de Mogent, data-
des tradicionallllent entre el -350 i el -330 (Lamb.
1954,136), si bé aquesta datació avui es romunta a
la primera rneitat del segle, sobretot a partir de les
tombos d'EI Cigarralejo (Cuadrado 1963, 102- 108 i
134-136). Altrament, 11i ha una variant de parets
més primes que ja no apareix a la Bastida i a la qual
es podria adjudicar una datació de la segona meitat
del segle IV a.n.e., corn es pl'etén a partir de les for-
mes loealitzades a Ólbia de Praven9a (Bats 1988,
84-85), i que serien els prototipus de la forma Larnb.
26. De feto aquesta variant és la que en general ofe·
I'oix més dub10s a I'hora d'atribuir··jj un origen atic.
Aquestes copes-escudolla Illajoritariarnent es1an
decorades amb palrnetes collegale envoltades per
una franja d'estries fines i lIargues; altres vegades, per
 palmetes comlJinate amb o sense franja d'estries. Les
darreres serien possiblement les més antigues, ja que
aquest tipus de decoració es troba en altres vasos de
I'Ágora datables del final del segle V o eomenqament
dol IV a.n.e. (Sparkes, Talcott 1970, compare u amb
els vasos núm. 614, p. 55, i núm. 53'1, p. 53).
Escudelles amb petita vora doblada cap a I'exterior
(Lamb. 22 = F 2681-2682 = Oulturned rim bowl)
Nombro d'individus: 60 (+36)
Percentatge sobre el total do los cerámiques áti-
ques: 23,9%
Aquesta forma sembla derivar d'unos pateros del
segle V a.n.e. caracteritzades per una vora de lIavi
ample i caigut vers I'exterior i peu baix i arrodonit
(Lamb. 22 arcaica), que a partir de la segona meitat
d'aquell segle comen ce n a presentar decoracions
impreses i cercles reomplerts d'óvuls i que es man-
tenen fins a la primera decada del segle IV a.n.e.
(Shear 1969, 217). La veritable Lamb. 22 amb una
reducció del grandaria del Ilavi va apareixer al final
del segle V i perdurá al Ilarg del segle IV a.n.e.
(Sparkes, Talcott 1970, 128-129). Amb tot, és evi-
dent que al Ilarg del segle IV a.n.e. va experimentar
una evolució tipológica, marcada pel canvi en el
modelatge del seu fans i peu. Aixi, les peces anti-
gues es caracteritzen pels seu s peus alts i prims, els
80 fons plans amb decoració pintada de cercles en la
cara externa i decoracions de cercles amb óvuls;
mentre que les posteriors tenen peus curvilinis, grui-
xuts i amb unglada en la superfície de repas, fons
umbilicats i totalment envernissats i docoracions
amb estl'ies. És a dir, que les bases deis exemplars
rnoderns són sil1lilars a les de la forma Lamb. 21, i
al1lbdues compmteixen idéntics rnotius docoratius
(Lamboglia 1952, 171-172).
El principal problerna resideix a reconéixer el marc
cronológic deis vasos de la serie antiga, ja que a
I'Ágora d'A1enes hi ha un buit de coneixences
important per a les eerámiques del final del segle V
i primeres décados del segle IV a.n.e. (Sparkes,
Talcott 1970, 12 i seg.), de resultes, seguramont, de
la construcció d'una conducció d'aigua que féu
innecessmis els pous i cisternes, i que ens ha privat
d'un ampli repertori deis vasos d'aquell nloment
Por omplir i comprendre aquest buit informatiu, pos-
siblement les troballes del derelicte d'EI Sec sera n
les que ens apodaran més informació (Arribas et alji
1987, 263 i seg.), ja a que partir de les seves formes
slhi reconeixen COI1'l a mínim sis possibles tallers:
- Taller Sec .. 3 o deis quatre punts el·lipsoYdals cen ..
trals, cercle de punts i palnletes cornlJinale, fons
plans i pintats amb cercles on la cara externa; peu
alt i primo O.p. entre 60 i 85 mm. Variants amb
fons umbilicats.
- Taller Sec-4 o de les palmotos combínate de
forma amigdaloide i fulles incurvades, cerclos d'ó-
vuls, fons umbilicats i peus curvilinis. O.p. de 70-
75 mm.
- Taller Sec-5 o de les palmetes simetriche, cercle
d'óvuls i palmetes combina te, fons umbilicats,
pou curvilini i unglada en la superfície de reposo
O.p. 80-90 mm. Variant que combina la decoració
d'óvuls i estries, el peu sen se unglada i la des-
aparició de les palmetes símetricl7e centrals.
- Taller Sec-6 o de les palmetes agrupate amb fran-
ja d'estries, fons umbilicats i peus amb o sense
unglada. O.p. 70-90 mm.
- Taller See-7 o de les palmetes co//egafe amb fran-
ja d'estries, fons umbilicats i peus amb unglada.
O,p. 80-90 mm (equival al taller Scc-2 do los for-
mes Lamb. 21).
- Taller See-8 de les páteres de tall gran, palmetes
combina te i franja d'estries. O.p. 125 .. 140 mm.
oues variants: la de peu alt i vertical, fans pla i
cercles pintats en el fons extern; i la de peu bom-
bat amb unglada i fons urnbilicat.
Hi ha un debat sobre la cronologla de la decoració
d'estries: per a alguns autors, les estries no haurien
aparegut !ins al segon quart del segle IV (Corbett
1949, 304; Picaza 1977, '112); altros, com BA
Sparkes, limiten encara més aquesta datació i
assenyalen el seu iniei en la década -3901-380,
basant-se en la no-presencia de decoracions d'es-
tries a Motya, destru'ida el -397 (Sparkes, Taleott
1970, 22). Restaria també el dubte de si verdadera-
1118nt el lot de les formes Lamb. 22 d'EI Sec és uni-
forme cronológicamont en origen o si, per contra,
pertany com a mínim a dos estocs de vasos: un
d'antie, del final del segle V i principi del IV a.n.e.,
provinent de diferents tallers; i un de més modern,
representat essencialment poi Taller Sec-7, que per
altra part és el més nombrós, amb peces del segon
quart del segle IV a.n.o.
L.es oscudelles de la forma Lamb. 22 són les més
abundants a Tornabous (Iám. 881-3, 5 i 7; 89.7-8;
90.4), on aproximadament se n'han trobat frag-
rnents de 60 vasos, que corresponen al 24% del
total del vernís negre, percentatge que es podria
incrementar fins al 36,4% si repartim entre les for-
mes Lamb. 22 i 21 81s fragments que no permeten
una clara identificació entre les dues formes. La
rnajoria pertanyen a la sEnie considerada antiga, és
a dir, amb orles d'óvuls i els c8l'cles pintats.
Aquest alt porcentatge d'escudelles de vora sortint
contrasta 8mb les troballes deis poblats del sud-est,
on el percentatge és supemt per les formes Lamb.
21, de vares reentrants, COIT1 es constata en la
necrópolis d'EI Cigarralejo (Cuadrado 1987). Així
mateix, i a diferencia de Tornabous, els I'ecipients

del sud-est portanyen en la soya Iliajoria él la sel'ie
decorada amb estries i peus arrodonits amb ungla-
da. Aquesta variació o bé ens marca una diÍ"erencia-
ció cronológica o bé pot sel' un indici de I'existencia
de dos corrents comel'dals, com assenyalelTl más
endavant.
Els petits vasos de vora reentrant o "salerets"
Batejats com a salerets per Sparkes, es tracta de
petits bols semiesferics amb un diametm de vora
interior als 80 mm, Se'ls divideix en dos grups
segons la forma del peu: els m6s antics, amb pau
en forma de disc, com la forma Lamb. 21/258,
correspondrian al seglo V a.n.e.; i els de peu anu-
lar, que es corresponen, de fet, amb la forma
Lamb. 24, es podrien situar entre el segon i el tm-
cer quart del segle IV a,n.e, (Sparkes, Talcott
1970,132-133).
Lamb. 21/258 = F 2711-2712-2714 i 2716 = Small
bowl with broad base
Nombre d'indlvidus: 17
Pel'centatgo sobm el total de les ceramiques ati-
ques: 6,71%
Es tracta d'U118 variant identificada a partir d'un
pega d'Ensérune (Lamboglia 1952, 175), i es carae·
tGritza per una base de superfície de repos ampla,
obliqua i reservada, que acaba en el centre del fons
extern amb una dopmssió, la majoria de les voga-
des envernissada. Identificada a I'Ágora d'Atenos a
partir del prilller quart del segle IV a.n.e. (Sparkes,
Talcott 1970, nlJl11. 826), perdurá fins a I'iniei del
sagle III a.n.e. a la Cisterna de Menó (Millol' 197~,
IllJm. 33, fig. 4). No obstant aixó, aquestes copetes
van passar a ser imitades a Occident, amb produc·'
cions locals a Cartago (Cholbi 1992, 43) o, com a
campaniana A arcaica, a Isdlia (-280¡'·220), amb
tres palmetes simetriques. També apareixen 011 el
derelicto de La Secca di Capisto/lo a Lipari (Blanck
1978, 103), que Morel data entorn del·280 i que
suposa p8l' a la ceramica de vemís negre un origen
en la Sicília occidental o directament a C8I'tago
(Morel 1978, 153): igualrnent es considera corn a
campaniana A la pega trabada a I'oppidurn do
Teste-Negre, cOITesponent a la d8l'rera fase d'ocu-
pació de I'assentmnent, datada entorn del darrer
decenni del segle 111 a.n.O. Peró en general, a aques·,
tes copes se'ls atribuoix una datació del
segle IV a.n.e. És el cas deis exemplars trabats a la
Bastida (I.amboglia 195~a, 122-123), Covalta (Vall
1971, 70-73), El CigalTaleJo (Cuadrado 1963, 109,
fig. 12) i on altres jacilTlents del sud'·est (Gélrcía
Cano 1982, 28), aixi eom El Ullastret (PleaLO 19//,
117). En el derelicte d'EI See se n'han trobat 60
peces, bona par! de les quals es caracteritzen per
r 1 ~:; l'.'1AII:I ,IAL ~_~ AI-,Ol)l: OL()(W;::;
rvírJNOUIUII-IU; /. kl¡l\C 13AI1(;ELOI\jil. ?()()(i
pres(.)ntar qualre palmotes impreses agrupades.
Estan datades del segün qual·t del seglo IV a.n.e.
(Arribas el alii 1987, 311 i seg.).
Una possible nova varíanl de la Lamb. 21/258 de
dimensions grans
Nombre d'individus: 2
Percentatge sobre el 10tal de les ceramiques ,':!ti-
ques: 0,79%
Hi ha dues pecos, (lam, 89.4-5), que presenten
id(~ntica baso a la definida en el "saleret" de la forma
Lamb. 21/25B, és a dir, una base amb superfício de
suport arnple que deixa en 01 seu centre una
depressió circular envernissada o pintada amb CN"
cles concen1rics. Pero la novetat és que aquestes
bases, amb diametres de 90 i 92 mm, corresponen
a unos pecos de grandaria considerable, si tenim en
compte que les bases deis "salorets" presenten dia-
metres entro 50 i 55 mm. Curiosament, no tenen
cap tipus de decoració impr(~sa sobre el fons interno
Aquest tipus de baso es traba també, arnb un dia-
metre de 110 mm, a la toml"a 357 d'EI Clgarmlejo
(Cuadrado 1987, 569, !ig. 247.8), una de les tom·
bes més antigues publicad es.
Lamb. 24 =F 2786-2787 = Footed saltcel/ar
(Iam. 89.6; 9·1.5)
81
Nombre d'individus: 12
l::Jercentatge sobre el total de les cerarniques flti ..
ques: t1 ,78%
Aquesta forma ha Gstat dividida en dues variants, A
i 8 (Morel 1963, 18); la que ens interessa és la
varíant 2t1A, que de fet és la mos reconeguda a
Grecia. Apareix ontre altres indrets a la cistel'na 110
de I'Ágora, datada entre el -375 i el -330 (Sparkes,
Talcott 197D, 303), i a CiliOS, datada del final del tel'·
cer quart del 80gl0 (Anderson 195~, 1/4). A la
Mediterrania occidental os coneixen peces similars
a Cartago i en imitacíons pmdü(des al 'Taller de les
Petites Estampilles durant la primera meitat del
segle III a.n.e. (Morel 1969, 88). A I'área peninsular
apareix en morts indrets: El Cigarralejo, (Cuadmdo
1963, 109 i 138), Cabezo Lucero (Fiamos Flaques
1949, 26-36), l'Albu!ereta (Salva 1969, 134),
Coval!a (Vall de Pla 1971, 671), la Bastida de
Mogont (Lamboglial 9543, 122) o Sant Miquol de
Llíria (Mezquíriz 1954, 9), amb datacions dins el
segle IV a.n.e. Al derelicte d'EI Sec hi ha exemplars
d'aquesta fonna, POI'O també d'una nova variant, la
2ilC, que recOI'da, pOI' la seva baso en disc, l'a8-
sen ya lada COIll a antiga per Sparkes (AITibas et ah!
1987,311, núm. 216); i ulla nitra val'iant de peu
gruixut apareix en les imitacions do la cerarnica
grisa eivissenca (Femández, Granados 1980, 39,
lig.14).
 Varíant amb peu arrodonít F 2713, 2714bl í 5eg,
Recollida per Morel entre les variants de la forma
L.amb, 21/25B (1981, 208,209), és una forma de
peu que presenten norrnalment les produccions de
la zona de Solunto ¡que I'esmentat autor data
entorn del ,330/'300, Els fr8gments d'aquesta
variant procedents de Tornabous (Iam. 89,3), pre-
senten ovuls i palmetes agrupades en el fans intern,
decoracions típiques que s'han d'incloure, cmn a
mínim, dins la primera moitat del segle IV a.n.e., jun-
tament amb les produccions que per les seves
característiques tecniques considerem d'origen
atic.
Els "plats de pelx" (Lamb, 23 = F 1120-1127 = Flsh
plate)
Nombre d'individus: 2
Perc8ntatge sobre el total de les ceramiques 8ti-
ques: 0,79%
Aquest plat está mal representat al Molí d'Espígol
quant als fragments que podríem considerar grecs.
De fet, solarnent tenim testimoniada la seva presen-
cia per estratigrafía, mitjanc;:ant un fragment proce-
dent del earrer 3 que es presenta I'ecobert de vernís
i amb dos soles en I'extrern de la vora. Norrnalment
aquests plats atics estan deeorats amb motius de
fauna marina realitzats amb la técnica de les figures
82
negres o roges, d'aquí la denominaeió de "plat de
peix", si bé els gmcs molt possiblement I'anomena-
ven oxíbap/l0n (Arribas el alii 1988, 293, n, 1), La
característica basica d'aquest plat és la presencia
d'una cassoleta central, per recollir I'oli o dipositar-
hi alguna salsa. Els més antics són els de figures
negres, d'entorn del -500 (Pernlce 1940, 172), I
amb figures mges els primers coneguts són les
peces de Motya, que s'han de datar amb anteriori-
tat al -397, data de destrucció d'aquest enclava-
ment car'taginés a Sicília. A partir de les excavacions
de I'Agora d'Atenes se'n poden reconeixer dues
variants: els que presenten un Ilavi gruixut i els que
el t8n8n vertical I triangular (Sparkes, Talcott 1970,
n lJn1 , 1061 (1069), I,'evolucló en la forma delllavl I
els diamelres de les peces marquen segurament
una evolució cmnologiea dins el segle IV a.n.e.
Recordem que la majoria deis plats apareguts en el
derelicte d'EI Sec són formes intermédies entre
aquestes dues variants, pero ja amb alguns exem-
plars de lIavi vertical, si bé tots presenten la carac-
terlstica unglada en la zona de repos de la base
(Arribas el alíl 198'1,293 I seg,),
Al final del segle IV o prlnclpl del segle III a,n,e"
aquestes peces continuaven en ÚS 8. Atonos,
sogons rnostren la cist8l'na de Menon o el carnpa-
l1'len1 militar de Koroni. Al lIarg del segle 111 a.n.e. es
van difondre arnpliament entre 101s els centres
terrissaires de la Mediterrania occidental: Grup de
Malacolla a Alérla (Jel,asse 1973, 135), Talle,' de les
Potltes Estampilles (Morel 1976, 112), Taller de
Roses (Sallmmtí Grego 1978, 563); I després entre
la campanian8 A, ja que són presents en el derelic-
te del Gr81ld Congloué 1 (Bellolt 1961, 84) I en les
producclons d'Elvlssa (Del Amo 1970, 211), Per
tant, sovint els fragments d'aquesta forma presen-
ten dificultats de da1ació, A I'extrelll occidental do
la Mediterrania se nTl'lan trobat, amb presencia
d'unglada en la superficie de repos, a la necrópolis
d'EI CIgarralejo, datables dlns la primera moltat del
segle IV a,n,e (Cuadrado 1963, 137,138); I també
n' han aparegut al Cabecico del Tesoro (García
Cano 1982, 88) I al Tossal de les Tenalles de
Sldal1lon (Principal 1993, 91), amb peces de vernís
negre acompanyades d'un exernplar decmat per
pelxos de figures roges (BmberáI964'65, 144, flg,
14), fragments datats dlns la segolla meltat del
seglo IV a.n.e. per la distribució deis seus di ame-
tres maxirns, que és similar a la de les troballes
d'Olbla de IOroven,a (Bats 1988, 82), Peró en gene-
ral, els plats de la forllla Larnb. 23 produ'lts en I'os-
til atic són peces poc abundants a la penínSUla
Ibérica.
Els bolsals (= Lamb, 42B)
Nombre d'llldlvldus: 4
Percentatge sobro el 101al de les ceramiques ati-
ques: 1,58%
J. D. Beazley va proposar aquesta denominació a
partir deis vasos alllb figums roges que es van tra-
bar als jacilllents de Bolonya i Salonica (Beazley
1940-45, 18), Malgmt 81guns Intents tlpológlcs de
classificació, pero, les seves variants són rmjltiples,
ja que no sois és un vas de fabrieació ática, sinó
que al Ilarg del segle IV a.n.e. tou illlitat en molls
tallers de Sicília i de la Magna Grecia (Orlandini
1957, 62 I seg,). I posterlorment pel Talle" de les
Petltos Estampilles (Morel 1978a, 156) I el de Roses
(Sanmartí Grego 1978, 541); flns I tot aparelx en Iml,
18cions de la call1paniana A antiga (Py 1978, 66). En
els jacimellts indfgenes de Ca1alunya és una forrna
poe habitual, a excepció d'Elllpúries i Ullastret
(Picaza 1977, 111), segurament perqué els bolsals
van ser desplayats al final del segle IV a,n,e, per la
prolitemció deis CElIlt,;lTS de la forma Lamb. tlO pro-
du't'ts pels Tallers de Roses. Per contra, és una
forma bell representada ell el demlicte d'El Sec
(Arribas el ahí 198/, 333 I S8\),) 1, 8n general, al sud,
os\: la Bastida de Mogollt (LBnll)oglla 1g5~a, 124).
El CIgarralejo (Cuadl'8do 1963, 121124). Cal)eclco
del Tesoro de Verdolay, Cabezo del Tío Pío I
COimlJra del Barranco Ancho (García Cano 1982).
 I'.l ~:! IVilll U HfIL:; AHnUI:OL_ÓUIV-;
MOI\lUCI1MWB 1_ MAC-13N,CI:LOI\ji\, ?UUli

Les eopes-eseil (Iám. 91.3) Coilllbra del Barl'3nco Ancllo, Jurnilla (Malina García
Nombre d'individus: 3 el alii 1976); La Muela de los Baños, Castulo
Perc8ntatge sobre el total de les ceramiques ati- (8lázquGZ 1975, lig. 91); Estacar de RObarinas,
quos: 1,18% Cástula (Olmos 19/9, lig. 166), i Malillo de Caldona,
Batojados també corn a cílixs-8scif (Picaza 1977, Torrubia (Arribas, Molina 1968-69, 164).
1Otl-1 06), se n 'han trobat de prodtúdes tall1 8mb
vernís negre com 8mb figures roges, i es daten QÜESTIONS I PROBLEMÁTICA
entre el -420 i el -380. Per la seva banda, J. J. Jully Problemática de la valoració quantitativa (lig. 32
les identifica 8mb la forma deis bolsals. N'han apa- i 33)
regut exemplars a Emp(,,-ies, a Roses (,Jully 1983, Els fragrnents ceralllics de vasos eonsiderats eOIll a
60 i 107), a Ullastret (Picazo '1977, 105), a la Moleta produecions atiques, o més ben dit, d'estil atie, loca-
del Remei (Gracia el alii 1988, 42) i al lossal del lítzats en el jacilllent del Molí d'Espígol corres ponen
Moro de f"inyeres (Trías 1967-68, 269).
VASOS FN FR VN TOlAL
Els eseils del tipus A (~ Lamb. 43 ~ F 4311-4341- . ..
"" ~
!-~ - - - -c-------- .. ~

4342 i 4382) Cílixs 14 19 33

Nombre d'individus: 9 Craters 12 2 14
Lec8nes 10 1 11
Percentatge sobre el total de les ceramiques sti-
Enóeoes 1 1 2
ques: 3,58%
Pélices 2 2
A pal"tir del segle IV a.n.e. els escifs van experimen-
Lécits 2 2
tar una evolució en el perfil de les soves parets, 8mb
Eseifs 5 9 14
la incorporació d'una doblo curvatura que es va anar
Cantars ~l 1 4
pronunciant durant el transcurs del 80910. Es van
Hídries 1 1
labricar a Atenes lins ben entrat el seglo III a.n.e.
Lamb.21 33 33
(Sparkos, Talcott 1970, 84-85 i 269); peró aquesta
Lamb. 22 60 60
forma talllbé fou adoptada per altres centres ¡talics
L.amb. 21 022 36 36
productors de ceramiques, tant de la Call1pania COIll
Lamb. 23 2 2 83
de SlCÍlia (Trendall 1967) o d'Etrúria (Pasquinucci
Lamb. 24 12 12
1972, 234), 011 els vasos podien ser simplement
Lamb. 21/25 17 17
envernissats de negre o bé pintats mitjanc;ant la téc- I_amb. 21/25 gr 2 2
nica de les figures roges, Aquesta abundancia de Lamb. 428 1 1
tallel's productors es palesa en la gran varietat de Copa··escif 1 3 4
pastes i tipus de vemís deis fragments apareguts al ~.,.~

._--------- --'- .. - ~--

1 50 199 250
Molí d'Espígol (Iám. 89.1·2; 91.2). D'altra banda, .. - ---'----------
_
.
_
-
~
tenint en cOlllpte que molts deis fragments s'han Figura 32. Taula tipol6gica i de quanlificació de-,; les cerá-
identificat a partir do les seves bases, ens queda el rnlques gregues.
problema de detenninar si es trac1a de vasos amb
figul'es roges o to1's envernissats de negre,
Els esclls són nombrosos a Empúl'ies (Jully 1983, 61
i 80g.; Sanmartí Grego el alii 199~) i a Ullastret (Picazo
1977, 110), peró en els contextos del món indígena
en general són peces excepcionals, en cOlllparació
8mb les cílixs ¡les escudellos do 18 forma Lalllb, 22, A
Catalunya se'n localitzen exemplars a Can Modolell,
Cabrera de Mar (RouillardI981, 7); necrópolis de
Cabrora de Mar (Barberil 1968, 103-105); Penya del
Moro, Sant Just Desvern (Barbon], Sanlllartí Grego
1982, 92); Montju'le, B8I'celona (Granados 1982, 174);
Puig Cal'dener, Manmsa (Cura, Sanlllartí Grego 1981),
i la Moleta del Romei, Alcanal' (Gracia el alíí 1988, 41).
A la resta de la península tindríern els exelllplars de la
Gessera, Caseres (Sanmartí Grego 1975, 97, fig. 5);
F'ulg de la Nao, Benicarló (Sanmartí Grego 1976, Figura 33. Cornpul"ació percenlual de 188 eel'úmiques gl'e-
gues: vaixella aliea respecte de les cer8Tniques llel,lenísli·
222); El Clgarralejo, Mula (Cuadrado 1963, 114); La ques dr-,; vernís negre j vaixella ática de v(-';l"Ilis negr-e r8S"
Senda, MLlrcia (Gareía Cano 1982, ligo 38-39), pecte dc-) les cerarniques de figures roges.
 aproxilTladarnent a uns 250 vasos cer¡'-lrnics. Por la
soya quantitat, tot i que sois han estat documentats
rnitjanc;:ant petits fragments, representen una presen ..
cía impmtant si es compara amb les informacions
d'altres jaciments de la mateixa epoca a Catalunya,
excnptuant els casos d'E::mplJries, Ullastret o algun
altre indret del hínter/and ornporita, com per exemple
Ponlós. És cert que hom podria adduil' que els por··
cen1atges de fragmen1s ceramics estan en relació
directa amb la insistencia o continu'itat de les investi-
gacions arqueológiques, peró en aquest supósit hom
d'advel"tir que els estrats arquoológics que en teoria
pmporcionen aquests fragments representen només
el 15% de la zona excavada. Així, el percentatge de
ceramíques importades del seglo IV a.n.o supera en
termos absoluts el de les peces de vernís negre recu··
perades en els nivells hel'lenístics, tot i que aquests
¡'lan estat excavats en proporcions molt superiors.
Aquest és un raonament cabdal que s'ha de tenir
pmsent, alhora que s'ha do cercar una explicació a
I'existencia i funcionalitat del Molí d'Espigo!.
Problematica de la datació
Els vasos de figures roges
Els vasos decora1s amb I'estil de figures roges cons ..
ti1ueixen un elernent sobrevalora1 a l'hora de fixar
datacions arqueológiques. Aquestes pecos es daten
84
segons criteris artís'lics, a partir deis parametms es1a ..
blerts per una Ilarga tradició d'esludis olaborats a par-
tir' do vasos excepcional s diposita1s en les col·lec-
cions deis grans museus i recollits en la confecció del
Corpus Vasorum Antiquorum, peró que presenten el
gn-3u incolwenient de ser peces mancad es de context
al"queológic. Aques1 important bagatge investigador
en la história de I'al't ¡'la implica1 una cena subordina-
ció i dependencia do los troballes arqueológiques, fins
al punt que en la majaria deis casos no s'estableix
I'estudi i la crítica de les condicions estratigrafiquos i
la problematica his1órica que presenta cada troballa,
sinó que, en un abús de falsa erudició, es recorre
pacientlllcnt a la cerca d'aquest o aquell altre detall
en el referit Corpus Vasorum Antiquorum, i es menys-
tenen els contextos. Corn a conseqüéncia d'aquesta
practica bibliogratica, s'abandona el que hauria de sel'
l'objectiu pl'irnari de tota investigació arqueológica:
per que, quan i en quin context apamix el vas.
Cal remarcar que sens dubto és necessari establir un
conjunt de condicionsnts específics per a cada terri-
tori, per trencSI"la uniíOl'l1lítat generalitzada amb que
aquests vasos són tractats. Resulta obvi que no es
poi donal' la mateixa valOl'ació cronológica a vasos
artísticament similars apareguts a Atenes o localit ..
zats en un poblat indígena a la periferia del món
antic. Per aixó el vas importat sois constitueix un ele-
menl mes, SOI"iS dubte important, peró que sempre
s'ha de valorar dins el conjunt de la troballa. Així i tot,
a íalta d'altms elements puntuals i tan sois de mane-
ra generalitzada, podem difel'enciar unes perioditza··
cions amplies, norlllallllent acceptades, peró que
nOlllés penneten da181' post quern. De fet, corn a
protohistoriadors, mancats sovin1 de dates Ilistóri-
ques, el nostre interes no rau a coneixer la data de
producció d'aquests vasos, sinó la d'amortització.
Els vasos de vernís negre
a) Ceramiques atiques o d'estil atic?
En primel" Iloc, cal advertil' que si per a les produc~
cions de vernís negro utilitzern I'expressió ceramica
d'estil [WC en cornptes de la denorninació de cera··
rnica arica acceptada tradicionallllent es essencial-
rnent per la manca d'iníorrnació sobre aquesta
qüestió en l'arqueología del nostre país, que practi··
call1ent es redueix a I'obra de B. A. Sparkc"')s i L.
Talcott sobre I 'Ágora d'Atene8 publicada el 1970, és
a dil", desfasada ja un qU8l't de segle. A part d'a ..
quest estudi, disposem de dues obres posteriors
sobre la ceramica de vernís negre. La primera, de J.
P. Moro! i publicada el 1981, s'ocupa dc.; tot un con··
junt d'imitacions de les produccions atiqu(-3s realit-
zados en tallers de les ciutats de la Magna Grecia i
de Sicília, ceramiques de les quals simplement
assenyala la "procedencia local o regional" sense
pl'acticam8nt cap altra iníormació, en gl'8n pmt poi
fet que fins al pl'esent no s'ha publicat la part com··
plementaria de l'obra que Ilavia de trac1arels 11101ius
decoratius d'aquestes ceramiques.
La 8090na obra, de F. Chelbi i publicada el 1992,
versa sobro les ceramiques de vemís negre de
Cmtago i segueix la proposta de classificació tipoló ..
giea de More!. Tampoc pal'la de les decoracions,
peró malgl'8t aixó resulta molt mes explícita, ja que
assenyala que a Cmtago Ili arrilJaven produccíons
de vernís negro procedents de Sicília i, rnés espora-
dicament, de l'EtrLJI"ia meridional i del Laci, i que
eren difícils de distingir de la mateixa ceramica
atica. Les produccions sicilianes n'illlitaven les for-
mes, i nomes se'n distingien per algunes caracterís-
tiques técniques corn la qualitat i coloració de I 'argi-
la, 1rots, peró, que I'autor no especifica. O'aquí que
tot sernbli apuntal' que no hern de caure en I'errol'
de considerar com de ceramica ~)tica lotes les
peces que classificarr'em com a t81s de resultes de
les nostres límitaciolls. Por prudencia, doncs, prefe-
rim parlm de cerarnica d'estil atic. Espel'8rn que en
el futur les analisis arqueollletriques, rnalgrat tata la
pmblematica que comporten, ells aportin més
dades per distingir les diferents produccions.
b) El prol:llellla dc"') les decoracions
Les coramiques de vemís negre d'estíl atíc es carac·
toritzen por les seves decoracions de palmetes impre-
ses en nega1iu i, en general, de petil formaL Un al1re
 1"1 ::; 1,111\1 fHINS I\HOLJLOI OCIe:;
MOH()C,H!\l"W.'; (, MAC 13(\I1CI'J()I~A ;){)(j(i

tret dístintiu 6s que, quan es decoraven els vasos, I'a- - Palmotes col/egate, unides per trayos curvilinis,
plicació del punxó sobre el poSí1iu de la palmeta 8'e" amb alternan~a. Segona meitat del segle IV a.n.e.
fectuava Illentre la peya gírava en el torn, fet que difi- Ami) tot, en aquest intent de sisternatització a partir
cultava la pressió en sentit vertical i originava una de les cornposicíons tarnbé s'ha de tenir present la
ímpressió defec1uosa obliqua que trenca la simetria forma del vas. Així, les palmetes aggruppate i sirn-
de la palmeta (Arribas el al!! 1987, 204). A aquesta metriche decoren V[1SaS de petit forrnat (p. ex. LarnlJ.
clara dificultat d'identificació, caldria afegir-hi la que 21/258) o la zona cen1ral d'altres de gran fonnat,
corrospon a la seva difusió publicada en forma de que aleshores poden desenvolupar les nitres dues
dibuix, ja que, en ser decoracions impreses en nega- composicions de palrnetes combinate o col/egate, si
tiu, s'!laurien de dilJuixar a doble 1ray, pero el seu for- lJé aquestes dan'eres tarnbé poden ocupar la posició
mat no ho permet, i alguns intents de dibuix amb central. De Illornent, un deis pocs treballs on s'ha
aquest motode han originat represen1acions més pro- intenta1 anali1zar les palrnetes ha estat el del derelic-
peros a una coliflor que a una palmeta. Per aquest te d'EI Sec (Arribas etalf! 1987, 207-215); s'hi han
rnotiu s'opta generalment per dibuixar·les a 1ray sim- identífícat onze 1allers, pero és evident que si es
ple, pero 101 i aíxo en la majoria de les publicacions les valoren 10ts els factors es troben rnoltes variants,
palmeles s'acaben convertint, COIn a resul1at de les com mostrem en el quadre s(-)güent (fig. 34):
I"educcions grafiques, en taques de tinta impossibles ...."._- ._"-
de desxifrar. Aquestes dificultats, dones, limiten TALLERS FORMES DECORACIÓ _._....
extraordinariament I'estudi d'aques1s materials, ja que Sec 1 lamb.21 Posíció central: oda de blobs
només la publicació de les troballes del del'elicte d'EI P. "combina/e" (palmetes compactes
Sec pemlet la seva identificació (Arribas et alii 1987). petlt format)
Corona de spots
l::Jossiblement per aquest problema d'identificació de r;;---"-
Sec 2
--_.-
Lamb.21 Posició central: P. "callega/e"
les palmetes s'ha optat per classificar tates aquestes
(palmetes desple9_odes)
decoracions a partir d'altres elements decoratius,
Sec 3 Lamb.22 Posició central: 4 blobs en creu
amb I'intent de veure en aques1s una p08sible evolu··
Orla de blobs
ció que permeti datar les peces. P "collegole" (palmetes desplegades)
Així, en I'Ágora d' Atenes (Sparkes, T8lco11 1970, 30) Fans extem: cercles concentrics
I-c--'-
s'ha establert una diferenciació de les composicions Sec 4 Lamb.22 Posició central: orla d'ovuls
85
a partir deis elements que presenten: _.",. P "combiliate" (pallll~!~s amiqdaloid~?).
- Orles d'óvuls o 91'8ns punts el·lipso·ldals (blobs), Sec 5 Lamb.22 Posició central: P. "aggrupa/e"
(palmetes desplegados)
caractedstics de les produccions del segle Va.n.e.
Orla d'óvuls
.- Cercles coneóntl'ics puntejats (spots), del final del ....... _.
_ __..... P. "comb¡lIafe"
segle V a principis del segle IV a.n.e. Sec 6 Lamb.22 Mones palmetes soltes (palmetes
-. Irnpressions d'estries fetes n rodeta, a par1íl' deis compactes)
anys390/-380. Corona de spots
- l:::on8 externs pintats ami) cercles, que denoten
Lamb. 21/258 P "aggruppale"
Lamb.40 p, "simmetriche"+corolla d'eslries
també ID. modo del segle Va.n.e. Lamb.428 P. "simf).~~lric!Je" o COl'On8 de YQ!2:¿_
Peró fins quan van perdurar aquests elements? Sec 7 Lamb.22 Posicló central: p, "cambmate"
L'aparició de les estries obrades amb rodeta signifi- (palmetes desplegades)
ca la desaparició de 18S orles d'óvuls? Amb anterio- Comna d'estl'ies _......
~"._-_.

ri1at, el profossor N. Lamboglia va establil' la seva Sec 8 '-amb.22 Posició central: P. "col/egato"
propia diferenciació él partir de les compo8icions (palmotes desplegades)
Orla d'estries
formades per les palmetes i els trayos que les unei-
,) "collegale"
xen (I..amboglia 1952, 201). Corona d'estries
- Palmetes combinate, és a dil", unides cada una Fans extern: cercles concenlrics
amb la segl1ent, mitjallyant un tray curvilini incís LamlJ 21 Posició central: P. "ca/legate"
que descansa tangencialnlent sobre el cercle d'ó- Corona d'estries
vuls. Del segle V a.n.e. fins a la primera rneitat del Sec 9 Lamb.21/258 Posició central: P. "aggruppate"
segle IV a.n.e. I lalmetes desplogacles_)_._____
Sec 10 Lamll. 428 Posició central: P. "cornbtnéite"
- Palmetes simmetriche en la zona central del vas i
(palmotes sense nueil)
en posició radial a partir d'un petit cercle central. Corona d'estl'ios
. .~_ __
... _.. ._. ..
-----",,,
Segle IV a.n.e.
-~-~._-

Sec 11 Alm 111 Posició central: P. "collegate"

- Palrnetes aggruppate en la zona central del fans (palrnetes sonso nucli)
íntelTl, en posició radial pero sense el cercle cen- -- --_ ... _---
Corona.. d'estries .._ - - - - . _ -
~-~_.~._

tral, és a dir, que es toquen tangencialment per I(-)s Figura 34. Fls (Jiferents "lallers" do cerúrnicét ática do vornís
seves bases. Segle IV a.n.e. rKJgn·) elel Sec a pal'Ur de I'allalisi de les vnrinnts clecOl'atives,
 La identificació d'aquGsts tallers 0, més bOIl dit,
produccions assenyalaria la presencia, en un vaixell
carregat 8mb abundant ceramica de vernís nogre
considerada ática i que es va enfonsar durant el
sogon quart del segle IV 8,n.8., d'un conjunt de
peces cmnercialitzables (tallers 3 i 8), anib el fons
extorn decorat amb cerelos pintats o bé 8mb deco--
racions d'orles reomplertes d'óvuls (tallers 4 i 5),
vasos que correspondrien, seguint les dalacions de
I'Ágma d'Atenes, al final del segle V a.n.e. Peró
d'aquest ampli conjunt d'EI Sec en podem extreure
una similitud respecte deis vasos localitzats al Molí
d'Espígol, 011 la forma mós representada és la
Lamb. 22, 8mb palmetas combínate, cerelo d'óvuls
i fons pintats 8mb cerelos concéntrics. De la rnatoi-
xa manera, tampoc semblen ten ir valor cronol6gic
les propos1es d'evolució estilística elaborades per
Lanll)oglía ja que, com hem vist, tots ols models de
combinacions de palmetes convivion en un mateix
carregamen1. Aleshores cal su posar, en principi,
que les dií8l'ents decoracions responien essencial-
rnent a criteris subjectes a la qualitat i sobretot a les
limitacions que imposava I'estructura morfológica
de cada vas. Aíxí. per exemple, les orles reompler-
tes d'6vuls í les palmetes combinate eren facils d'e-
laborar sobre la forma Lamb. 22, montre que en les
formes Lamb. 21, per raó de la vma men1rant pro,·
86
nunciada, s'havia renunciar a aquesta decoració i
preferentment slop1ava por I'orla d'estries i les pal-
metes ca/fegate en posició central.
Problematica de la comercialització
Les relacions entre comerciants i clients
"Dans quollo rnosuro les A1héniens adaptaient leur
répertoiro céramique aux go01s de leurs clients lon-
tains?" (Morel 1994, 334 i seg.). En prilller lIac, cal
preguntar-se qui eren els "clionts lIunyans", ja que
no es poden posar en el rnateix nivel! la demanda de
ceramiques gregues per part de Cartago o qualso-
vol al1re centre hej·lenitzat, í la hipotética demanda
del rnón indígena occidental. Els exemples quo
posa 01 rnatoix Morel són la demanda de Cartago,
concretarnent el "plat de peix" de lIavi curt i engrui-
xat, modol poc abundan1 a Atones i ampliament
difós El Cartago, ja que ell dofillitiva és un plat que
recorda els trets de la vaixolla púnica (Chelbi 1994,
31). Aquest cas es complomenta amb I'estudi deis
nlaterials del derelicto d'EI Sec, 011 de 53 "plats de
peix" (7,4 % del total), solament 9 exemplars són de
lIavl amplo (1,2%), que al capdavall són els del tipus
que apareix a Occídent. f.\ixó explicaría els baixos
percentatges d'aquesta variant al sud-est (3,9%)
pellinsular i a Tornabous ("1 %), així COIll el fet que no
es documentin els plats de ['altra varian!. T01 ¡que
aquesta última sí que es documenta a Eivissa, no
superaria els mercats de rodislribució de la
Mediterránia centreoccidental (MmeI1994, 331).
Caldra, per tant, admetre que arribaven a Cartago
101s heterogenis de ceramiques ¿tiques, on so'n fota
una tria preferencial, per exelllple el8 "pl8tS de
peix", els plats (rolled rim) de la fOl'ma Almagro 111,
els balsals (Lamb. 42B) i el escifs (Lamb. 43); men-
tre que altl'es formes, sobrotot les escudelles de
vora reentrant (Laml). 21) i les de petit lIavi doblat
(Larnb. 22), peces comunes a Atenes, no teníen
acceptació i per aquest motiu eren redistribtiides
vers Occident. En el grafic següent es poden corn-
provar els percontatges de les formes més usuals
de la cerarnica de vernís lIegre d'estil atic. S'hi
observen ciares diferenciacions entre Cartago i el
del'elicte d'EI Sec, Tornabaus i el sud-est (Bastida,
Covalta i Llíria), pero en general veiem que els vasos
rnajorítaris a Cartago eren minoritaris a Occident, i
viceversa.
Malauradament, no podelll aportar percenta1ges de
les cel'amiques de vemís negre d'Enipúrios i
Ullastret pel' comparar-los amb Tornabolls; no obs"
tant aixó, tot indica que també Ili arribaven alts por ..
centatgos de vasos de vornís negre, la demanda
interna en feia la seva tria preferencial, i la resta era
recomercialitzada cap al món indígena. Per exem-
pie, a Ullastret es detecten uns 280 fragments
corresponents a escifs, deis quals només 17 tenen
una datació anterior a la primera meitat del
segle IV a.n.o. Per contra, les troballes d'escifs en
els jaciments indígenes són ocasionals (14 exem-
plars a Tornabous, tenint en compte que aquest és
un deis jaciments catalans que n'ha proporcionat
rnés). Evidentment, la disminució d'escifs a j'interior
del país té I'explicació lógica dol transport terrestre:
es pl'Oferia comercialitzar un vas sense nanses, per
exernple I'escudella de la forma Lamb. 22, que un
vas amb nanses tipus escit o cílix. Pel' altra part,
horn CI'OU que la cOlllercialització vers el Illón indí-
gena fou tal'dana i moltes vegades amb vasos de
segona ma. Aíxí, es coneixon un petit conjunt d'es-
cifs arnb grafits ibérics de propietat procodents
d'Empúries (Sanmarti Grego el alii 1994, fig. 1-2), i
un altre exemplar amb caractorístiqlles similars pro-
cedent del Puig Cardener a Manresa (Cum,
Sanmartí Grego 1981), que sens dubte és una pega
procedent d'Empúries recornercialitzada després
d'haver··s'hi inscri1 el nom del sou primel' propietari
(Cura 199310, 223b).
Algunes qüestions teóriques
Diferen1s autors han estudiat els mecanismos de
relació i d'intercanvi que dofinien el comerg de les

ceramiquos atiques vers Occident. Peró hem de
pmtir de la premissa es1ablerta per J,-P' Morol que
la vaixella era simplornont un cornponent afegit als
nólits de los transaccions comercials on I'economia
antiga, i per tant per si sola no justifica el cornere;.
Aixó no obstant, la soya presencia "par ses varia-
tions qualitatives et quantitatives a partil' de donné··
es de base tort cOlllmunes (une rr13tiere prerniere
tres répandue, uno technique e1 un apparoillage
relativemont simples) constituo un barornétre
cormct des tendances de la production et du corn-
Ineree" (Morel 19/6, 268).
Caldra a continuació espocificar algunes qüestions
relatives al comere; antic des dol punt de vista de
les ceramiques fines, ja que do fet són aquestes les
que on principi penr18ton determinar la cronología.
A tal efecte, 1"10m do tenir en compto I'existencia
d'un primer circuit comercial marítilll, 01 qual com-
portava:
a) L.'2Hnbil de producció i de consulll primari. L.es
produccions terrissaires naixien essenciallllent per
cobrir les necessitats del consum de la soya regió
originaria; per tan1, en datacions mquoológiques
l1em d'assumir una proxilllitat entre les dates de
producció i d'utilització, i en canvi la practica inexis-
lenda de dates d'arnorlització, atesa la facilitat per
adquirir nous productos.
b) El procés de comercialització. Els excedonts de
producció nOlllés es donaven si la vaixella produ't"da
resultava prou competitiva per obrir un mercat en
altres zones, i segons la dernanda provinent d'a-
questes. A partir d'aquí 8S podien donar dos supó-
sits: una comel'cialització rn6s o rnenys dírecta o la
intel'venció on la transacció comercial d'un o més
intenllediaris. Si acceptem I'existencia d'una
COlllorcialilzació dimcla, el desfasarnont cronológic
queda redü¡'t entl"8 la datació assignada en la zona
originaria de producció i el l1loment d'amortitzacíó
en la zona exportada, moti u pel qual ilem d'aplicar
una datació en termes post quern a les dates
acceptades en I'ambit de producció. Peró si accep-
tem el segon supósit, el marge s'arnplia des do la
datació originaria fins a una nova da1ació molt pos-
terior, ja que hem de tenir pl'esonts els períodes
d'ernmagatzematge i de represa comercial d'a-
quests vasos quan no eren venuts en un prirner
mercat, i la consegOenl formació d'una cadena més
o menys Ilarga d'intermediaris. A més d'aquestes
consideracions, també cal tenir en compte la
comercialilzació d'estocs de vasos passats de
moda o de segona mfJ.
1.- COITI pmfectamonl es mcull en liJ rcforcllcia (lel p."nudo· Scylnx al cotnery cat"la~Jinós del sen le IV a.n.o. ell dirocció n l'extl'clll OCCi(Jl:lI11'
"d: cOlllc;¡-cianls fCllicis lmnsporlen un(JLúmls, podra dT(Jipln, cNÚI'niques úliques" (Rouill<ll'c.i 19"((5, 1j7)
EI.S Iv1AIFHIAI.S Afl0UI,()I.()CIO;
MOI'iUCI'IAllkS /. 1\1AC·f3NIC;I'I.ONA. /()()1.1
e) L'agent receptor. L.a capacital económica deis
agen1s receptors no s'ha de valorar en relació amb
el seu poder adquisitiu respecte a la vaixella, que de
fet és un complenienC sinó amb la soya capacitat
per adquirir la resta del nólit o del producto quo veri-
tablelllent l1lotivava Ell cOl1lerQ.
Tampoe 11em d'oblidar que al lIarg de la historia el
comere; rneditorrani s'ha caracteritzat, precisalllont,
por incloure en petites quantitats productes molt
variats,' i per la l1lultiplicitat d'escalos í de transac-
cions cOI1lGrcials. Aquesta dinamica comercial es
vincula al complicat entrellat económic i social deis
estaments de comerciants, reflectit on els plorns
cornercials d'Ernpút'ies i de Pech MallO (Santiago
1994) i plasmat dins la tradició histórica en I'ordre
politicoeconólllic d'algunes ciutats de la
Mediterrania occidental (Cmtago, Siracusa, Cumas,
Massalia, Ebusus o Gados), 011 els cornerciants i
armadors teníen una posició hegernónica adquirida
gracios als guanys marítims reinvertits en I'adquisi··
ció do propietats, que a la vegada sustentavon un
major increlllent comercial.
Pero a tates aquestos reflexiolls encara ens falta
afegir~lli, en el nostre cas, I'existencia d'un segon
circuil comercial terrestre, és a dir, la difusió de la
vaixella atica des del part marítirn on havia arribat
fins a ser adquirida per un pablo indígena de I'into-
87
fior del país. Aquest circuit comportava els aspectes
següents:
a) La valoració que es feia d'aquesta ceramica en el
port receptor. En tractal'-se de contros m6s o rnenys
hol·lenitzats, els vasos ceramics s'adquirien per ser
utilitzats com a vaixella de pl'estígi, en contraposició
a les produccions loeals, consídemdes cerarniquos
comunes.
b) Els mecanismes de difusió a I'intorior dol país.
Creiom completament distorsionada i errónia la visió
lradicional del marxant que anava repartint cerami-
ques pels diferents poblats indigenes de I'interior
del país. Acceplaríom rnillor l'existencia en determi ..
nats indrets d'unes "fires", avalades pel poder polí··
tic o religiós, on podíen arribar alguns vasos rebut-
jats pel contre recoptor (poces tarades, de baixa
qualitat o de sogona 11la) , sempre que anessin
acornpanyats d'un major volum d'altres produc-
cions locals o cml'lUnes. En tot cas, és evident que
el desfasament cronológic augmenta de nou.
e) La valoradó de la coramica por part pel món indí-
gena. El val m que s'atmgava a aquestes cerami··
ques n'allargava encara més la duració: en tractar·
se de peces exótiques, i per tant difícilment
 substitu'lbles, gaudien d'un lIal"g pmíode d'arnmtit-· deis vasos de vernís negl'8, amlJ les datacions tradi··
zació. cionalrnent aeceptades (fig. 35):
Part d'aquesta ceramica podía fins i tot iniciar un _..... ..

~
tercer circuit d'in1errelació dins el món indígena, VASOS 1a 1/2 2a 1/2 1a 1/2 2a 1/2
s. V a,n.e, S. Va.l1.e. s. IVa.n.e. s. IV ":11:.":
8090n8 els graus de dependencia Gntre les diferents
Cílixs 3 15 2 ..
comuniials, fel que queda documentat arquoológi- _~-

Copes-esell 1 3
cament per la twballa d'un o dos vasos aties en un ---~

jacirnent. Por les mons que acabem d'oxposar, no ~s ._.. ....

~
3 6
30m partidaris de les datacions ClJl"tOS. No obstan1 Cantars 1 -.- ..
¡----- -~_.,. ~~_.

aixo, resulta difícil avaluar ols diferenls desfasa- Lecanes 1 •. _-_.-

monts cronológics a conseqüéncia deis motius ~ges ..
1 -.- ._._---
3nteriorment exposats, 8(1)rotot pel que fa als Craters -~"". -,.-
_•. 2
1ll0m8nts anteriors a la gran massificació que es Larnb. 21 ._.- . 29? 4
produí on el segan quart del seglo IV a.n.8. A tall Larnb. 22 60?
d'oriontació, proposaríem por a I'ambit de la L.arnb. 23 ._.. ~
8 4
,.~.-

Medi1errania occidental un vental! cronológic de Larnl). 24 ...... _,_ ..4_.. _-

_ ..10 ..• - -3- -
.

-
~
vinH-cinc anys a partir de la data mitjana accepta- Lamb. 21/25 2?
.
da per a la producció 8 Atenes, I incrementar-la en Lamb. 21/2591 2?
. ..".. ...
clnquanta anys a partir dol Illoment final do produc-
_,~

3
.. ...-
84? 64? 13
ció si la troballa s'ha malitzat en el contoxt del rnón ~

indígena. Figura 35. Distribució cronológica (jels vasos do vornís

¡=inalrnent, cmiern perillós admetre corn a fóssils
dimetors de I'arqueologia alguns "conjunts tancats"
8mb ceramiques d'estil atie. Si s'accepta que tots
els vasos del "conjunt" eren coetanis i van Sor
adquirits tots en un doterminat mercat, resta la difi-
cultat i el dubte de eom el mmxant Ilavía format el
88
seu 101. O, en altres casos, de corn eren els aixo-
vars de les sepulturos, ja que aquestes podien reu-
nir vasos de diferents procedéncies. Un conjunt
tancat "lInic" no poi tenir valor per si sol: cal,
doncs, establir correspondéncies i relacions a fi de
determinar I'origen de tots els vasos que formen el
eonjunt.
Problemes de cronologia
Sobre les ceramiques d'estil atie
Ouant als vasos de figures roges, ja 110m assenyalat
antmiorment els criteris artístics en qué s'!la basat
pl·incipalmonl I'estudi de la seva evolució cronológi-
ca i, por tant, no insistirem de nou a propósit cj'a-
quest sistema, que personalment consídemm molt
dubtós des del punt do vista arqueológic, ellcara
que sigui acceptat lllajoritarialllenV Respecte de
les ceranliquos de VOIT1ÍS nogre, precisalll8nt en ser
productes menys valorats des del vessant artístic,
no han ostat tíngl.ldes en cOlllpte fins a epoq1.l8s
recents on els indrets on podien aportar aprecía-
eiolls valuases: Ilocs original·is de producció o bé
escales próximes en la distribució comercial. En el
següent quadl'8 I'8produYIll la distribució cronológica
nHgro aLic.
Pel·ó deis criteris anteriorment exposats per a les
ceramiques de vernís negl·e es desprén que o bé cal
rnodificar les datacions proposades on I'Ágora
d'Atenes i acceptar una amplia duració deis lTlodels
decoratius fins ben entrat el segle IV a.n.e., o bé
suposar que s'exportaven a Occident vasos pas-
sats do 1I10da (restes d'eslocs) o de segona ma. La
resolució d'aquesla dísjuntiva és, doncs, una qües-
tió basiea, que essencialment os traduoix a detelTni-
nar la datació de les formos Lalllb. 21 i 22, que són
les Illajoritaries (~n el jacil1lc?nt Si acceptel1l les
datacions de I'Ágora, practicament es dóna una
certa equivalencia entro les produceions de la sega ..
na meltat del 8eglo V i les de la prilTiora meitat del
soglo IV a.n.8. (84 v.n. ;- 14 ü. 98 vasos; 64 ;- 31
::::: 95 vasos); pero si datom los Lamb. 22 dins la pri-
mera Illeitat del segle IV a.n.o., alesl·101'os les pro-
porcions canvien radicalrnent (2i1 V,ll. + 14 U. :.o:; 38
vasos; 124 + 31 ;::: 1511 vasos), En tOl cas, cmiem
que aquesta darrera opeió és la més aproximada, ja
que és evident que les figures roges es van incre··
mentar en el segon quart del segle IV a.n.e.: i d'al-
tra !J8nda selllpre hem de tenír en cornpte el retard
que s'origina amb els processos de comBrcialització
i d'amortització.
No penselll, dones, que el problema radiqui en el
1I1mnel11 cronológic d'arribada de talo qual vas en
eoncmt. El veritable problema és conéixer el

2.- Les cori'lmiques gn'~Jur:;s fiuurmJos no conslitucixe!l un Gas ai'llat (j'ill1posició do les connolocions ortistiq1l0S sobre els estudis ilrqLl0ü-
IÓI-lics. Us critefis c"lilistic~~ télll1hé condicionen. por exempl(), 01 CDlllp de la IIll1llismfitic<l. De (et. nques! problema es vel ori(Jinar a p<lI'tir
de ia simbiosi mt!at"qllé;olo~,JiB (3stablorta pds inve:;,li(Jndors del se~JI(-) XIX.

mornent final d'mnortització d'aquestes cerarni--
ques, que en el Ilostre cas concret corres pon al pas
de Tomabous III a Tornabous 11. En I'estat actual de
la investigació portada a tenne en el jacirnent, les
cerarniques d'estil atic no s'associen en la fase
Tornabous III a cap altra cel"amica que permeti una
coneixen<;;a cronológica fiable, és a dir, en aquests
estrats no hi Ila presencia de les produccions de
Petites Estampilles, ni deis anomenats tallers occi-
dentals, ni una amfora forana identificable.
El rnornent final del corner<;; de cerarniques d'estilatíc
S'assenyala I'inici del dornini rnacedónic sobre
Grecia, després de la batalla de Oueronea, I'any
-338, corn el final de les irnportacions a1iques a
Occident. Evidentment aquest fet históric mmca el
cOlllen<;;ament d'una nova etapa on les relacions
cOlllercials, que a partir de lIavors, amb la caiguda
de l'lmperi Persa i I'aparició deis regnes hel·lenís··
tics, es despla<;;aren d'Occident a Orien!. Tmnpoc
henl d'oblidm que entorn d'aquesta mateixa data el
domini cmtagines sobre Sicília va patir una forta
davallada amb la interven ció de T irnoleó.
Segummen1 cal ten ir en cOlllpte aquest let i les
seves conseqüencies com una causa més de la
interrupció d'aquell comen;;:. Així, totes aquestes
condicions históriques semblen apuntar que a partir
del tercer quart del seglo IV a.n.e. es pot donar pel'
acabada I'anterior dinámica comel"cia!. Aixó implica-
ria I'aparició d'una alternativa: la producció de cera-
I¡liques, sobretot de vernís negre, a Occident, de la
Illateixa manera que a partir de principi del segle IV
a.n.e. s'llavin pmduH a la Magna Grecia I'aparició
deis 1allms terrissairos de Capua, de la Lucania,
Daunia, Taren1 o Sicília. Eviden1rnent, en les seves
primeres pmduccions els nous tallers occidentals
imitaven les formes i vernissos de la vaixella atica;
de fe1, són tot aquell conjunt do vasos que no ens
atrevim a qualificar com a atics i per als quals man··
tenim I'antiga denominació de precarnpanians.
Aquests vasos, produ'l"ts encara de forma minorita-
ria, es IJarrejaven amb els estocs existents i amb
I'ús deis vasos rnés antics.
Aleshores cal preguntar-nos si el criter-i establert a
partir de la qualitat del vernís és valid per diferenciar
aqucstes produccions, o bé si cal sobretot tenir en
compte les variabilitats apreciables visualllient 011
les argilos, malgra1 que aquestes són un elelllent
molt imprecís, a falta d'analisis arquoometriques.
Hom pot recórrer él les variabilitats de les argiles que
s'observen en tot el conjunt de fragrnents apareguts
al Moli d'Espígol on podern estal:llir tres grups de
rnodalilats crornatiques: una entorn del marró-
rogenc, una altra de groc-rogenc, i finalrnent una
torcen) de malTó ciar. No en podem extroure, de
1.1>; M/IITf11/11 :, i\f~UUI:()I.ÓUI(;:;
!v10I\lOCliNII::; l. MfI(.~·l"iflf1C[1 01\11\. ?()U(i
Illornent, cap conclusió ferma; tan sois assenyalem
quo rnolts fragments tendeixen a assimilar-se a la
coloració de les argiles deis tallors occidentals i do
la mateixa call1paniana A.
Aquesta és, alnostre entendre, la problematica que
es dóna en goneral entre el darrer terQ del seglo IV i
el primor ten~ del segle 111 a.n,e" moment a partir del
qual els tallers occ"rdentals presonten trets inequí-
vocs en les seves produccions. Així, per exemple,
els petits "salerets" de la forma Lamb. 24, que van
adquirir gran difusió durant la segona meitat del
segle IV éUl.e. i que es trobe·m ben representats al
Molí d'Espígol, oforoixen dubtos quant a la seva atri··
bució: cal considerar··los globalment com de proce-
déncia atica o bé en rnolts casos ja són produc-
cions deis tallers occidontals? A més, no podern
descartar altres realitats, com el papor que podien
exercir altres centres de producció que coniercialit-
zaven les seves própies corarniquos, sob1'e010t a par-
tir de la segona meitat del segle IV i fins al primor
ten;;: del seglo III a.ll.e: si les produccions sicilianes
es van guanyar el mercal de Cartago enfront de les
importacions atiques, que havien l1lantingut la StNa
hegernonia durant la primera meitat d'aquell segle
(Cllelbi 1995, 18), seria lógic suposar que alguns
d'aquests vasos van an'ibar a les costos catalanes.
Amb tot, I"1mn de tenir present que quan s'interrom··
pia un flux comercial, i amb aquest la possibilitat de 89
substitució facil deis pmductes, augmentava el valor
de les poces que quedaven i consegüentment
també la seva durada. Aquest soria el cas del jaci-
Illen! de Covalta d'Abaida (Valls 1971),011 apareixen
fragments clarament atribüibles als tallers oeciden·
tals, i rnés concretalllent a les produccions que
denominem Tallors do Roses, amb palrnetes en
relleu i grans peus verUcals, fragments quo són
minoritaris davant les ceramiques d'estil o tradició
atica, i que pel" aquost rnotiu no han estat objecte
de gran difusió, alhora que s'ha fixat erróniolllent la
fi del poblat vers el -330, quan en realitat es pot
remuntar fins a Illitjan segle III a.n.e.
Funcionalitat deis vasos
Com resulta Ilabitual en la panorarnica de les cera··
miquos d'estil Mic localitzades a l'Occident rnedite··
rrani, els vasos dest"lnats a bouro eren els rnés nom-
brosos: copes i pateres, 59,2%; vasos amb nanses,
22,4%; i en menor pmporció, escifs, amb un 5,5%,
Poró a aquests percentatges cal afegir-hi, en opinió
nostra, les tapadores de lecanes, amb un ¿¡,4%.
Difícilment es pot acceptal' que les lecanes deson··
volupessin la funció original'ia quo tenien en 01 rnón
groc (cap seta de tocador d'LJS femení), sinó que les
seves tapadores 01'01'1 cOlllercialitzades a manera do
copes. Així, el pmcontatge total de vasos destinats
 a beure ascendeix al 86%. El segon grup correspon
als vasos desiinats al servei del vi: craters de cam-
pana i, en percentatges menors, peliques, enócoes
i hídries, alT1b un total del 7,6%. F:inalment, i com a
simple testimoni, queden les lecits, vasos en gene-
ral molt minoritaris en els contextos de població
peró abundants en ambits funeraris, per raó del seu
ús com a contenidors de perfums.
LES CERÁMIOUES GREGUES A CATALUNYA:
PERIODITZACIÓ
L'aparició de les ceramiques gregues a l'actual1erri-
tori de Catalunya es concentra essencialrnent a I'ex-
trem nard--ost, sobre10t a p8l'tir de les troballes
d'Empúries (paleapolis, neapolis i necrópolis) i el
seu hinterland (Ullastret), on les pl"imeres cerami-
ques importades es dataríen al Ilarg del seglo VI
a.n.e., pero tant si responen a vasos originaris de la
GI'ecia de l'es1 com a produccions corínties són poe
nombrases. De fet, totes aquestes troballes es rela-
cionen estmtament amb I'existencia d'una ruta de
cabotalge al Ilarg del golf de Lleó a partir de
Massalia, ruta definida tradicionalment com d'ex-
pansió del comen; foceu. Peró de la rnateixa mane-
m corn passava en els territoris nord-pirinencs, es
produ"(en alguns intents per accedir a I'interior del
90
país utilitzant les xarxes i"luvials. Així, a la val! del
Llobregat destaquen, en primer Iloc, a tocar de la
seva desernbocadura, les tmballes de la Penya del
Moro a Sant Just Desvern, amb presencia d'una
cílix ética de figures negres, petits fra9ments de
ceramica cmíntia i alguna copa joni8 B2, juntament
amb altres cerúl1'liques a tOril do difícil íiliació
(Barbora, Sanmartí Gmgo 1982); i més a I'intmior,
prop de la confluencia del Llobregat amb c~1
Cardener, el descobriment de dos fragments do
copes ¡ónies B2, a Boades (Cura 1977, 341), I d'ul1
fragment atic de leeit del típus Blaek Deianeira a
Puig Cardener, a Manresa (Cura, Sanmartí Grego
1981, 116), Tates aquestes peces tenen una COI1'
nexió amb el fragment de copa jonia de BlIrriac
(Rouillard 1981, 7,14),
Les troballes greglles a la zona do l'Ebre són ospo-
radiques, com el fragmen1 atribuH a una copa jonia
a Mas de MlIssols o algun vas etrusc aparegut a la
Moleta del Rerneí i a la Gessera (Sanmartí Grego
1973a). En aquesta zona, la influencia fenícia esta-
va molt rnés arrelada (Maluqu8l' de Motes 1969),
COIn demostren les noves eonstatacions
d'Aldovesta (Mascan et alií 199'1) i el Barmnc deis
Gafols. Aquest comerc; es mantingué durani la pri-
mera meiia! del segle V a.n,e., sense que tinguem
indicis d'un increment de les importacions cerarni-
ques, que os localitzen basicamen1 només a
EmpLlI'ies i Ul18s1ret, si bé de nou i esporadicament
n'apareixen alguns fragments isol81s en terres de
l'iI118riOl', com el fra9mel1t de Ciuladilla (Jully 1983) i
les peces trobades el1 la zona de l'Ebre, a ColI del
MOl'O de la Serra d'Alrnas i ColI del MOI'o de
Gandesa (Sal1rnarti Grego 1973a), A partir de la
segona rneitat del segle V a,n.e. es constata Ull
incrernent important de vasos de figures roges a
Empúries, exemplars que majorital'iament presenten
una datació de producció entre els anys -440 i el
-390 i entre els quals destaquen els craters de
columnes, una gran variotat de cílixs del tipus
Castulo Cup i Delicated Class, els esciís amb figu-
ració del mussol i sobret01 la ceramica de Sant
ValentL Tots aquests vasos no sois cobreixen abun-
dosamen1 els jaciments del h'f'¡terland emporita,
pl'incipalrnent Ullastret (Maluquer de Motes, Pi cazo
1992), SillÓ que també s'han localitzat en propor--
cions notables a la costa, entorn de la vall del
Llobregat (Salllllartí 1994), des d'oll es deviell
transportar vers I'interior del territorio
L.a presencia d'identics vasos al sud-esi, la Meseta
sud, l'a[1 Guadalquivir i fins la costa atlantica anda-
lusa dóna testirnoni per primera vegada tambó de
I'expansió del comen;: grec o d'un "comen;;: empori-
1a", com I'anomenen alguns autors (Fernández
Jurado) Cabrera 1987; Blánquez i 990). Pero
aques1 fet no resulta oxclusiu de la península
Ibérica, ja que només cal recordar les troballes de
cerarniques gregues a punts molt allunyats de la
costa, com el mateix tLlIllUI de Saint Valentin
(Dechelette 19 13), Ens trobelll davallt l' expallsió
d'un comen;: grec generalitzat per tota la
Meditem3nia a la mcerea de metalls, i no es tracta,
per tant, d'un 1et conjun1uml pmpi i exclusiu de la
península Iberica. El seu alJast responia a un estímul
generalitzat, seguralllent pmvocat per I'aeceptació
del valor de la moneda en el Illón greco Gracies a la
moneda s'establí la paritat entre els diferents
metalls i en conseqLlencia tot objecte metal'lie es
convertía en una font d'atresorarnent. Malgrat aixo,
al linal del segle V a.n.e. sembla que un conjunt de
circumstancies Ilistóriques va posar fi a tota aques-
ta intensa dinarnica comercial que Ilavia enriquit
pl'incipalment les ciutats gregues de Sicília i la
Magna Orecía: d'una banda, aquosts territoris es
veien amenaQats per les conquestes militars de
Car1ago sobre Sicília i la irrupció deis brelti i els
11Icans, que ocupaven les ciutats greglles de la
costa tirrena; de I'altra, els pobles anomenats 9a1s,
en expansió vers el sud, tallaven les vies continen--
1als de subministrament de metalls.
Aquesta panmarnica general de cHnvis a1ectá
tambó la situació de la península Ibórica, on a partir
d'aquell moment es produí l'ap8l'ició i expansió

rapicia de nous rnodels d'assentamonts fortificats,
els oppid8, que cobrien una franja entre 100 i
150 km al Ilarg de la cos1a. Les causes d'aquesta
transformació són una incógnita, i el debat deis
inves1igadors so centra entre els defensors de I'evo-
lució autóctona per aculturació moditem~\Ilia i els
que pregonen una ruptura o expansió del pobla-
men1 do la costa vers ¡'interior. Davant aquesta pro-
blematica i en relació amb la informació que es pot
extreme de los ceramiques gregues, cal preguntar-
nos si no ens trobem amb una nova fase comercial
iberoplJnica. Entre els anys -390 i -350 es pot
observar una difusió espectacular de vasos d'ostil
atic, que supera la dol período antel"ior peró que, a
diferencia de les decades íinals del segle V a.n.e.,
prElcticament no sobrepassa en direcció est el riu
Hérault, fet que implicaria el trencalllent de la via
tradicional de relació entre Massalia i Empúries. És
en aquest rnornent que Empúrios va gaudir de prou
independencia i va esdevenir una polis; i COITlple-
montariament 110 féu també Roses, Ambdues
poblacions van passar aleshores a controlar econó-
rn'icament una zona d'influ8nc'ia que en línies gene-
mis es pot fixar entm I'Hérault i l'Ebre i on I'element
grec, sompre minoritari, havia do recórrer a un esta-
ment indígena hel'leni1zat que anomenem ibél'ic,
COI1l reflecieix Estrabó: "arnb el telllps les dues
cmnunitats es reuniren en una Illateixa entitat políti-
ca en qué es barrejaven lIeis barbares i gregues, de
la rnateixa manera com Ila succeH en altl'es indrets"
(Str. 3.4.8). Es tractaria, doncs, d'un fenomen sirni ..
lar al que van experimentar les ciutats gregues de la
Magna Grécia: allí tou l'estal1lent barbar conquista-
dor el que u3.pidalllent s'hel'leni1za; en el cas
d'Elllpúl'ies i Rllode, fou el resultat d'una hibridació
pOI' mantenil" la supervivencia.
Aquestes noves entitats van introduir canvis en els seus
t'lpus valms 11l0netaris i els van diferenciar deis de
'1
Massalia, en una recerca de valors nOlllinals que coin-
cidissin éllllb els valors púnics (García·Bellido '1994,
117 I 127). Aquest fel és simultalli a la represa del
COmel"y Illediterrani, ara a Illans de Cartago, que apor-
ta a Occident les produccions de cerallliques atiques.
I_a introduceió de cerallliques gregues vers les planes
de I...leida es devia efectuar des deis indrets geografica-
Illent Illés propers i naturals, sense intervenció empori-
tana, i no a través de proteses vies cOlllercials per I'in,·
teriar del territori (Cura 1990). FinalrnGnt, resta el
problema de determinar el Illolllent final de les impor·,
tacions de cerallliques gregues i el consegüent ¡niei
d'una nova eoncepció deis models econólllics i
socials, representada, a manera d'una contimil'tat en
evolució, pel' I'anmnonat període íbórie pie a partir del
final dol segle IV a.n.o. i duran! tot el segle 111 a.n.e.
I":! S MAl UlIAI.~; AHOUU)1 ('¡liIC·;
1v101\j()('.!1I\F!I'.S 1, MAC rJAHCL·LONiI. ?()iJ(i
CERÁMIOUES HEL·LENíSTIOUES
(VERNís NEGRE)
TIPOLOGIA I CRONOLOGIA
Quantificació i criteris de representativitat
En aquest alllbit, el Illaterial do que disposem és,
encara que fmgmentat Illolt repres0mtatiu, ja que el
lot de cerallliques Ilel·lenístiques de vernís negro
proceden! del Molí d'Espígol és 01 més nombrós de
I'arqueologia catalana, si exceptuem el 101
d'Empliries (Sallmarti Gl'Ggo 1978) i el d'Ullastrel,
que no ha esta1 publicat fins al present. Tamnateix, a
la vista de la fragmentació i dispersió del material,
decidíl'8rn optar per la quantíficació selectiva d'indi-
vidus, i els vam agrupar per forllles i classes repre-
sentades, sense 1enir en compte el nomlJre de frag-
menis. Aquesla quantificacíó fOl! realitzada a partil'
del sistema de nombro mínírn d'individus (NMI), En
aquest sentit, entenem I'individu com una unitat de
mesura definida pels "fraglllents actius", o sigui,
aquells que aporten més informació i monys impreci-
sió a I'hora de separar peces d'lferents, rnajor"itaria-
ment vores i bases. Així, el NMI s'estableix sobre la
base de la pl"eponderancía d'un d'aquests tipus d'e-
lements de forma (vares, nanses, bases, etc.); en el
cas que algun tipus ceram'lc no estigu'i representat
91
per cap forma sinó només per fragments informes,
es compta un individu per a aquesta categoría.
Aquest tipus de quan1ificació ha estat utilitzat en
diversos jaciments, principalment al migdia de
Fran,a, com ara Ólbia de PI'OV81l,8 (8atsI988) i
Lal1es (Py, Adrollor 1991), i recentmell! s'lla aplical
també al Tossal de les Tenalles de Sidamon
(Principal 1993). Així dones, les peces descrites en
aquest estudi I"opmsenten unitats individualitzades a
partir de diferents fragments. En el cas con ere! que
ens ocupa, el procés consisteix en I'observació
directa deis fmgments i I'agrupació d'aquells que
formaven part d'un mateíx conjunt o pOQa, actual-
ment fragmentada ¡dispersa, COIll a pas provi. A
p3l'tir d'aquí, es procedeix a la seva atribució a una
classe deternlinada i potiterimment, a la seva qUEm··
1ificació com a unitat diferenciada, per a I'obtenció
del NMI. De fel, el sistema de quantificació s'apro-
paria més al nornbre lipo/agic d'individus, en la
mesura que s'han tingut on consideració dues
v3l'iables basiques a I'hora de la seva definició: I'a-
tribució a un tipus ceramic i a una forma det8l'rnina-
da. Pel que fa els criteris de I'8pl'8sentatIvHat, s'han
estudiat totes les unitats inclividualitzables, pero no
s'I·18n dibuixat en la seva 1otalitat. D'aquesta mane-
ra, s'han primitzat les formes que oferien un perfil
eomplet de la peya, els fragments que representa··
ven algun tipus de decoració o de nlodificacions per
 volulltat de l'llmne (grafíts, marques) í les fOl'llleS
fragmentades mós representativos, així com los
seves varlallts més significativos.
Caracterització i representació de les formes
L_8 ceramica llel·lonística de vernís negre trabada al
jacimen1 del Molí d'Espígol presenta en primer lIoc
un repertan' de formes do vasos ceramies eseas
peró moli repetitiu. Farem refen3ncia en primer lIac a
la denmninació de I'abjeete ceramic, pl'incipalment
a partir dol seu possiblo (lS, i tenint en eompte la
relació utilitat-forma-dimensions de la pec;:a. Així,
obtindríem tres grups ben diferencials:
a) Fmmes abortes. Cmr8spon als objeetes amb un
diametre nlaxim aproximadament coincident amb
I'obertura. Dins aquost grup trobadem els recipients
seglients:
.- Plats. Reeipients oberts de parets inclinados i de
poca algada. El seu diametre d'obertura no supe-
ra els 240 mm, i la seva alc;:ada correspon aproxi·-
rnadamenl a la quarta pan del seu diámetre.
GenorallTlent empmts en el servei de taula per
consumir individualment o bé pel' sOI'vir la vianda.
Oueden represontats per les formes Lamb, 23 i 36.
- Escudelles o pElieres. Vasos oberts do parets incli-
nades que es flexionen en la parl suporior per
constituir vores de tendencia reontrant. El seu dia-
92
metre d'obortura oscil·la entre 180 rnm i 240 mm,
i la seva alc;:ada és superior a la quarta par! del seu
diametm. de manera que són recipionts profunds.
Estarien essencialment destinats a servir algun ali-
mont de textura nlés o menys caldosa, j8 que el
seu diametm i la vma I"e::ent¡'ant impedeixell utilit-
zar-los cOlllodmnent per beure. Oueden represen-
tados per la fmllJa LarnlJ. 26, i són peces moli
abundants on el j8cimont.
- Copes. Vasos do pare1s drotes o lIeugerament
inclinados mnb cmena, 8mb o sense nanses. De
diametres potits, quo oscil'len entm els 90 i
160 mm, i més profunds que la quarta part del seu
dianletm. Destinats al consum do líquids. Cal dife-
renciar-ne dues modalitats: la que os reconeix vul ..
garrnont com a copa en 01 sentit actual, que
cOITespon a les fmrnes Lamb. 49B i la M. 68; i la
copa do base ampla i parets inclinades, represen·-
tada per 18 forrna 1...8mIJ. 28 i que té el sou oquiva ..
lont actual e-m els mcipients ceralllics en que se
serv(~ix el vi a C3alícia.
- Bols. De dimensions similars a les copes, peró
amt) una curvatura mentrant fins a la vara i una
rolació diametre/alc;:ada similar a les escudelles.
Poden ser considerats recipients d'L¡s rmíltiple,
tant per bouro com per contenil' alim(-')nts. Oueden
ropresentats rnajoritariamont per les forrnes Lamb.
25 i 27.
- Salerets. Recipients de peiites dímensions, amb
un diarnetre l1laxirn entorn deis 100 mm, que en
alguns eX8mplars amb prou feines arriba als 60
ITnn. Les soves vores són de tendencia reentrant,
i són poc profunds. Molt possíblemont es destina-
ven a conlenir condiments corn salo salsos. Són
representats pel' les formes Lamb. 24 i 24/258.
b) Formes semitancados. Són els recipients que
presenten un diametre d'obertura inferior a la seva
profunditat.
- Craters: Recipien1s de perfil en S, on es diferencia
clarament el coll del cos, prove'r"ts do nanses. En
general són de petit format i estaven destinats
més a boure que a contenir líquids, Repmsentats
por la forma Lamb. 40.
- Germs (forma no representada en el jaciment).
¡::iecipients alts, de boca arnpla, genoralment arnb
coll i cos, acompanyats d'una o dues nansos, que
serveixon per smvil' o contonir líquids.
e) Formes tancades. Aquelles en que 1'0lJel'tura
queda redúl'da a la simple presencia de forats. En
goneral són vasos plastics, i són oxcepcionals en el
jaciment.
- Llanties. Corresponon al ti pus hel·lenístic, és a dir,
tonen una olJertura centml redu'l'da, oncara no
tan cada pel disco
.- Guttus. Recipients tancats prove"l1s d'una casso-
leta amb perforacions i 8rnb un petit fora1 d'ali-
mentació. Moli possiblement són vasos per con··
tenir algun producte que amb la prosc-;ncia d'un
líquid provocava !'emanació de vapors (alcoholo
vinagre). Al nostt"o parer eren objectes de regal
que sois s'utilitzaven una vegada, cm 01 producle
que contenien havia de quedar dipositat en I'inte··
rior ell el tllomont de fabricació deis recipients.
Aquesta condició justifica I'ostetica plóstica del
recipient com a elernent docoraliu.
- Ases: Recipients tarnbé de figura plastica moltes
vegados caracteritzats per un forat d'alírnentació
en forma de coll de botella i un broc canic perfo"
rat a I'altre oxtrem. Normalment se'ls coneix com
a "vasos biberó",
ELS TALLERS I LA SEVA REPRESENTACIÓ AL MOlÍ
D'ESpíGOL
Tallers ¡talies
Ceramica de I'estil de Gnatia
Nombm d'individus: 5 (+1)
Percentatge total en el conjunt de les cerarniques
hel·lenístiques: 0,93%
La cerarnica anolllenada de GnE:\tia corres pon a una
producció de diversos tallms de la Magna Grecia,
originats a partir de la ceramica apuliota a mitjan
segle IV a.n.e. Es distingeix d'aquesta per I'abando-

namen1 de la técnica de les figures rog(;S i 01 fot de
pintar en blanc, groc í vorrnell els rnotius decmatius
directament sobre el vernís negreo
S'hi diferencien tres períodes es1ilístics (Bernabó
Brea, Cavaier 1965, 229·248):
- El primer, del -350 al -310, es carac1eritza per la
policl"Omia i per la decoració de fmmes miginal·ia-
ment atiques, reproduint··ne les escenes pero
acompanyades de múltiples Illotius florals que
provoquen un veritable abarrocamen1 deis vasos.
- En una segona etapa, entm el -310 i el -280, la
moda d'aquesta ceramica va ser imitada en altres
regions de la Magna GI·ecia, principalment a la
Lucania i també a Sicília. Van aparéixer formes
noves i en general van desapareixer les escenos
figurades per centrar-se nomós en la decoració de
Illotius florals. Aquesta fase esta molt bon mpre-
sentada entre els materials de la necrópolis
d'Aléria (Jehasse 1973).
- En la fase final, entre el -280 i el ··250, practica-
ment es pot donar per desapmeguda la pmducció
massiva de I'estil de Gna1ia (el -2"10 Flama s'irn-
posa sobre la Magna Grecia); alguns petits 1allers
en mantenien la producció, pe¡·ó obraven peces
de molt baixa qualitat, mpresentades per pe1ites
copes (r 3136) que, de fet, són les que aparelx8n
a Tornabous. Hi Ila una tendencia a ubicar
aquests tallers a Sicília.
En general és una ceramica exótica i mal represen-
tada en els jacimen1s peninsulars. A més, cal dife··
renciaHlo les produccions d'epoca antiga, conegu-
des i estudiades (Adroller 1990, 90), i els pelits
vasets de la darrera época, arllb un oxelllplar isola1
a la necrópolis del Turo de Dos Pins (Garciél 110selló
1993, 88).
Forma F 3136 (?)
Nombre d'individus: 3 (f1)
Es tracta d'una potita copa amb nanses, genoral-
mont decorada arnb lllotius pintats sota la vora
extorna (bandos, fullos, garlandes) i cmnbinació
d'incisos a manera de psoudogallons sobre la paret
extorna (Ifllll. ·102.2). 80gol"1s Marel, os tracta de
vasos produHs a l' area calabresa o siciliana, amb
datació do la primera meitat del segle I1I a.n.o.
(Morel 1981, 2.5.1.) El fragmont (Iám. 120.8) malgrat
que pmsenta Llna decmació solJrepintada, sembla
cOITespondre a una possible irnitació occidental,
amb les caractel"Ístiques c)'una mgila aspra i rogen-
ca com les produccions de Roses.
Forma F 4300 (?)
Nombre d'individus: 2
Dos fragmonts apunten a aquesta forma: I'un inclou
un inici do nansa í part de parot, l'altl'O es una base
LI.~,) r.~!\il·lillll s ill~()tll:(}1 ()(.~IC;
!o1()H()(;J,AI·II:~·; /. 1'-"lIe·I.JA! ~CI :I.UNA. ?ÜU(;
plana do 80 mm de diallletre que pl·esenta decora~
ció pintada en blanc, forrnada per una banda Ilarit··
zontal amb una linía de pun101s paral-Iela (Iarn.
107.10).
Taller de les Pelites Estampilles
Nombre d'individus: 5 (-j·3)
Porcontatge total en el conjunt de los cel-~.lmiques
Ilel·lenístiques: 1,24%
Idontificat i individualitzat por J. P. Morel, aquest
tallor o grup de tallers se situa al Laci, als voltants
de Roma. A grans trets, el sou origen so situa a la
segona moitat del segle IV, i es considera que es va
mantenir actiu durant la primera meitat dol segle III
a.n.e. (Morel 1969). Pmo actu811ll0nt aques1 ambi1
cronol6gic s'lla anat perfilant, i si bó se'n continua
acceptant el l11ateix l11ornont inicial, a pmtir do los
estratigrafios de Lattos (Py 1990a, 85) és evidont
que, de l11ane1'8 I"8sidual, aquestes pl"Oduccions
continuaven vigents en la sega na meitat del segle 111
a.n.e. La sova distribució a la península Ibérica mos-
tra aquest carac1er I·esidual (8anmartí Grego
19"13b), ja que la sova producció miginaria és pmlí··
fiea. Un estudi posterior (Péroz Balloster 1987) plan-
teja tres Gstadis de producció: un de primer amb
estampilles on buit o alineaments en rellou, situades
en creu, radiallllent; un de segon amb 4/5 palmetes,
93
rasetes o Illotius figuratius en rolleLl, i finalmont el
que correspoll a rosetes LlrlÍques. Els seus motius
figuratius són pr8cticament desconeguts, tot i que 8
I'interior de Catalullya s'ha trobat un exemplar mnb
cavallets procodent de Boades (Sánchez Campoy
1987, 100). En general, en els jaciments ibérics los
traballes corresponon sornpre a rosetes, i per
aquest 1Il01iu ós possible que es tl'l:-1.cti d'ill1itacions
soguínt una moda docorativa.
Forma Lamb. 27ab (F 2780, 2783 i 2784)
Nombro d'individus: > 5
Aquesta forma es reconeix a pmtil· d' algunes varo s
i sobretot d'algunes basos decorados, respecte do
les quals cal diferenciar dos conjunts, I'un d'atri-
bució segura i I'altre d'atl"ibució dubtosa.
Pertanyen al primer la baso (lam. ·109.7) de 50 111m
de diarnetre de pou, amb una decoració de quatn.;
rosetes agrupades d' onzo petals, soparats [Jer Ul"1
puntet i botó central -motiu que té els sous
paral·lels més prop8l'S a Mas Castellm do Pontos
(Sanmartí Grego 19l3b, 150, 1i9. 11.3)-, i 01 frag·
men! (lám. 101.9). En el segol1 gl'UP, d'a!ribució
probable, tindríeni 01 fons de vas (Ialll. 92.8) (;1
dilJLlix de palmetes que presenta esta documentat
per Morel, P8l'Ó aquí incloLl dalze petals, en cmnp-
tes deis on2e assenyalais pel· I'autor (Morel 1969,
l4, fig 6.21). Així i tot, los seves característiquos
 técniquos difereixen do les típiques del Taller de les
Potitos Estampilles, peró 8quosta dissirnilitud téc-
nica es pOdría explicar per defectes en el pracés
de cocció. Una altra peya, el fragment do fans
(Iam. i 13.8) correspan a les rasetes que apareixen
en els jaciments de la val! del l...Iot)l"ogat, encara
que de format una mica rnés gran. Ja com a peya
molt dubtosa hi ha la petita base senSe decoració
(Iám. 108.7).
Produccions sicilianos
Nornbre d'individus: 3
Percentatge total en el conjunt de les ceramiques
hel·lenístiques: 0,46%
Considerem com a praduccions sicilianes, en gene-
ral, els vasos tancats i amb tiguració plastica que es
repartiren per la ModitefTania occidental a partir
d'un circuit meridional o púnic (Cura 1992).
Ases
Nombre d'individus:
La po ya més excepcional és la que presenta una
¡iguració d'ul'I cap de negre (lám. 115.6) amb els Ila-
vis pintats de vermell i els globus oculars i dents de
colol' blanc (CUI'8 1992; 1993a, 36); s'ha trobat un
fragment de broc (Iám. 119.4) que podria corres-
pondre a la ma1eixa peya. I_es troballes amb figura-
94
ció plastica en forma de cap de negre es localitzen
en la Mediterrania central, on aquesta forma cera··
mica, I'asc, presenta una interessant tradició en el
món de les cerámiques sicilianes (Heldring 1981).
L'exemplar més sirnilar a I'aparegut a Tomabous el
trebem a I'aixovar de la tomba 4/ de la necrópolis
sarda de Fontana NOB, a Ólbia (Levi 1950). Altres
exemplars que també representen caps de negre
peró de figuracions facíals diferents s'11an docu··
mentat a la necl'ópolis de Lilbeu (Bisi 1967, 11\111.
LXXX.2) i en el Palatí, Roma (Morel 1965).
Gutlus
Nombre d'indivldus: 2
Les peces d'aquest tipus trobades al jaciment són:
un guttus restaurat (lan1. 115.1) en forma de pell
dret amb sandalia, amb vessador situat a la zona
del taló, que representa un cap de Ileó, com és
característic de les produecions sicilianes (Cura
1992; 1993a, 36-38); una altra cassoleta de guttus
despresa del vas (lál11. 113.'1) i un Ir8gment de gut-
tus globular de difícil filíació. Els guttus en forma de
peu calyat apareixen El la zona de la Mediterrania
occidental estretament relacionats amb les zones
de marcada influencia púnica, és a dir, al Ilarg de la
costa nord-africana: Chercl1el, Col lo, Byrsa, Ras-
Zebid, lJ~s AndalousGs: i en territmi sicilia se n 'han
trobat dos exemplars en la neoópolis de Lilibeu
(Bi8iI967; Acquaro 1975). A la peninsula Ibérica,
n'h8n aparegut dos exemplars 81 Cabecico del
Tesoro (Nieto Gallo 1939·40), un a la necrópolis de
l' Albufereta (Rubio 1986) i a Puntal deis Llops
(Bonet el 81i! 1981), i fragments a Sagunt (Aranegui,
Gil 1987) i a la necrópolis de Cabrera de Mar
(Barbera 1968); també se'n conserva un exemplar
procedent d'Eivissa en el fons del Museu
Arqueológic de Catalunya. No podem ometre que
aquesta modalitat fou adoptada en altres tallers ita-
líes, com seria el cas de les peces de FraHe (Sestieri
1952) i deis exel1'lplars d'Ádria i del Museu de
Bolonya, a les quals 1roben1 substitu'lt el vessador
en forma de cap de Ileó tipie de les produccions
sicilianes per un simple brec canic. A diferencia deis
antoriors, aquests vasos italics es daten del segle 11
a.n.e.
Produccions desconegudes (atribu'ibles a Cales?)
Nombm d'individus: 3
Pereentatge total en el conjunt de les ceramiques
hel·lenistiques: 0,46%
En un estudi precedent (Principal 1995), s'ha pro·
posat identificar tres fragments localitzats al Molí
d'Espígol com a produccions originaries de Cales o
de la Campania septentrional. En aquest sentit cal
apuntar les següents observacions:
El primor fragmelll en qüestió (Iám. 121.1) corres-
pon possiblement a la base d'un bol, de 70 mm,
que en el fans intem presenta una gran estampilla
de forma triangular amb tres glans a cada angle i
un petit botó central. Identica estampilla s'ha loca ..
litzat a Prals del Rei (Caslella el alii 1986), els
Garráfols i el Vilar de Valls (Principal 1995) i Sallt
Antoni do Calaceit (Sanmartí Grego 1975). Resulta,
dones, una estampilla prou ditosa i, per tant, dub-
tem que aquest fl'8gment es tracti d'una importa·
ció.
Un segol1 fragn1ent possiblernent atribu'¡'ble a les
produecions de Cales (Iam. 109.5) eorrespon igual-
rnent a un fons de 70 mm amb peu baix i rnassís
que s'aprirna vers la superficie de repas. La decora-
ció consisteix en una sola estampilla de cartutx cir ..
cular que meorda I'estilitzaeió d'una ma (rnalgrat
que s'hi cornpten uns sis dits), i és rnolt similar a un
ti pus d'estarnpilla que apareix en cerarnica calena
(Pedrolll 1986, 253, lám. 115).
Dos fragrnents, un de vora i I'altra de base (Iam.
106.6; lO7.6) preselltoll els lrets d'ulla capeta F
2725 que, per característiques técniques, podria
correspondm als exemplars de Cales, datats
aproxillladament del tinal del segle 111 a.n.e.
(Pedl'Olli 1986, 112 I 196), datació que es corros-
pon amb la de la 1roballa en l'estanQa 19 del Molí
d'Espigol.

Ceramíques atríbüibles a la campaníana A (+ grup
PO) (llg. 36)
Nombre d'lndlvldus: 304 + 79 PO
Percentatge total en el conjun'l de les ceramiques
hel·lenlstlques: 4/,13% (+ PO 59,37%) .0'
Formes obertes
a) Plats
Forma Lamb. 23 (Morel {' 1121-1122)
Nombre d'lndlvldus: 12 + 8 PO
En les peces classificades COIll a produccions de
call1paniana A el solc no apal'eix; en cinc exemplars
es manté una simple línia en reserva, i els nou res-
tants ja es presenten completament recoberts pel
vernís, Els "plats de peix" de la carnpaniana A es
datarien des del final del segle 111 flns al primer quart
del segle II a.n.e. (Morel 19[31, fl5), d'acord 8mb les
datacions atribu',des a Nages (Py 1978a), Latles (I"y
1990b, 152 i 156), La Cloche (Arcelin, Chabot 1980,
180), Grand Conglouó 1 (Benolt 1961), etc. En el
cas concret del Molí d'Espígol, la datació és irnpre-
cisa dins la fase conjunta de Tornabous 11, on les
produccions de campaniana A conviuen amb les
deis Tallers de Roses. Tan sois un fragment de vara
de la variant completament envernissada de negre
s'ha localitzat estratigraficament en el nivell '1 de
I'estan,a 261, eqUlvalent a Tornabous lIa. Els "plats
de peix" de la forma Lamb. 23 són els que perrTle-
ten I"econeixer millor les produccions del grup PO,
no nmnés porque presenten la variació de les argi-
les que permet diferenciar-los, SillÓ sobretot pels
seus característics peus i bases rnolt gruixuts (Iam.
106.2 I 3), a la vegada que tots els plats conlinuen
tenint ols soles que lillliten los arestes del Ilavi i de la
cassoleta, talmen1 les produccions deis Tallers de
Roses,
!Corma Lamb. 36 (More! F 1312)
Nombre d'indlvidus: 12 + 4 PO
Aquesla forma de plat, de lIavi bombat girat cap a
I'exterior, t6 01 seu prototipus en els plats de lIavi
lIoritzontal produ"rts on el Taller de los Petites
Estampilles: I'exemplar de la lám. 117.8 poI corres-
pondre a una pec;;:a antiga, motiu pel qual s'lIa assi-
milat a un plat del Taller de les Petites Estampilles
{Principal 1995), Aquesta forma s'illlposa rnajaritaria-
ment en la vaixella de campaniana A a partir del rxi-
Iller quart del segle II a,n.e. L'exemplar de la lam,
120.5, idontificat a partir d'un fraglllent de vma (110
Illlll de diametl'8), corres pon a un petit plat 8I"nb lIavi
penjat a I'exterior i vora girada interna, inspimt en els
plats de la forllla F 1534 del Taller de les Pelltes
Eslalllpllles del segle 111 a.n.O (Mol'Ol 1981, 120 121).
3.- JilcimOllls dC:l tv1nrduol (F'y, I..Obcilupin Eli3()).
1'1.:> Milll lilill:; NiOIJUJI OCIC'
IvIONonl'iNII ..'·; ¡ k1f1C·f1i111Crl OI~fI, ;-'Ü()I
Forma I..amb. 5-7 (More! 2283) r
Nombre d'individus: 1
Plats poe profunds, de paret corbada i fans pla,
amb una vora curta que es redrec;;:a bruscament.
L'exomplar en qüestió, no té referencia de troballa, i
si tenim en compte la datació atorgada a aquests
plats al migdia de Franc;;:a, amb ¡nici en el tercel'
quart del segle II a,n.o.,:' i la duració d'aquesta
forma a Burriac (Miró el a!íí 1988), fins al -/0/-40,
aquest plat lrobat al ¡aCllllent i les esporádiques tl'O-
bailes do call1palliana del Cercle de la B serien els
únics i febles testirnonis d'ocupació de Tornabous 1<
b) Copes-escude/la
{'arma Lamb. 26 (Morel F 2762,2812 í 2823)
Nombre d'indivldus: 72 + 21 PO
Es tracta d'una escudella de vara més a menys reen-
trant i amb un diarnetre de vora que oscil'la ontre els
200 i els 240 mm. En I'arqueologia catalana classifi-
quem totes aquestes peces com a Lamb. 26, la qual
cosa no és del tot correcta, ja que hi ha una confusió
do nomenclatura amb ols investigadors francesas,
Així, hauríem de diferenciar-ne tres variants tipoI6gi··
ques, ja que la majoria de les pateres de campan'lana
A responen a los series ¡::: 2812 i 2823, és a dir, aqlle··
Iles en que la paret, després d'una Ileugora inflexió,
presenta una vora practicament vertical o molI poc
reentrant, tret que les diferencia de les produccions
deis Tallers do Rosos, Oll les formes amb vores reen-
trants, F 2762, són les rnajoritarios.
En segon terme, tonim el problema de les produc-
ciolls PO associades a la call1pallialla A, amb I'a-
gl"eujant que es fa difícil diferenciar aquosta produc-
ció quan la poc;;:a esta restaurada i no s'hi pot
observar amb claredat la composició i característi ..
ques de I'argila. Aquost és el problema que ot"erei-
xen les 15 escudelles restaurades 01'1 el MDCS:
mentre que 13 estan classificades corn a campania-
na A, les característiques del grup 1;)0 tan sois són
clarament apreciables en una, i pel fot que es troba
fragmentada; un percentatge no lIabitual, ja que on
general per cada pe,a de PO n'hi ha t"es de cal1l-
paniana A. Amb tot, cal assenyalar que hi ha una
pe,a, la representada a la lám. 96.1, que tal i que
té una decoració de palmeta assimilable a la cam-
paniana A, també presenta el petit cercle del torn,
corn les produccions do Roses. Finallllent cal també
mcardar, en mlació amb les escudolles del grup PO
que apareixen al Tossal de les Tenalles (Principal
1993), que concretalllent la núm. 119 fou classifica-
da pel" Morel com de prodllcció local o regional i,
pOI' tant, no pertanyent a la campaniana A estricta
(MoreI1981; tipus F 2823 81).
f¡.¡St~ 11 cir:; l.a Cloche (Arcelin. Chabol 1DElO, 174) i Glanurn (Arcülin 19D 1),
 A continuació n:1ssenyenl algulles peces, arnb la
S8va forma i els paral·lels de les seves decoraciolls:
- Lám. 94.2. F 2762. CA: Tutó de Ca n'Oliver
(Barberá el alí! 1962, 152, lig. 3.4); TOS881 de les
Tenalles (Principal 1993, 112, lig. 93 i 96).
- Lám. 98.1. F 2812. CA: SI. Blaise (Cayol 1984,
71, lig. 138); albia de Proven,a (Bals 1988, lig.
599).
.- Lám. 93.1; 113.9. F 2812. CA: SI. BlaisB (CayoI
1984,71, li9. 141); albia de Proven,a (BalsI988,
1ig. 654·659); La C10che (Arcelln, Chabol 1980,
130, 1ig. 77 i 82); Can Faljó (Barberá, Sanmartí
Grego 1986, 184, lárn. 6.1); Pla de les Tenalles.
- Lám. 93.2. F 2812. CA: derelicle del Gl'8nd
Congloué 1 (Benoil 1961, lig. 14.2); Teste Negre
(Ganles 1978, 103, lig. 4.2); Ensérune (Gallel de
Santerre '1980, 69, fig. 285); Tossa[ de les Tenalles
(Principal 1993, 109 i 112, lig. 82 i 83).
- Lál1l. 94.1. F 2812. CA: albia de ProvenGa (Bats
1988, Ilg. 560); Tossal de les Tellalles (Principal
1993, 112, li9. 91).
Lám. 95.2. F 2812. CA: Ruscillo (Solie!' 1980,
225, lig. 2.34); Tossal de les Tellalles (PI'illcipal
1993, 110, Ilg. 101); Mas Boseá (Zamora 1992,
301, lig. 178).
- Lám. 96.1. F 2812. CA: albia de PrOVellya (Bals
1988, lig. 594); Fila.
96 Lám. 96.2. F 2812. CA: albia do Provenya (Bals
1988, li9. 555); La Cloelle (Arcelin, Chabol 1980,
108, lig. 78); EmplJries i Roses (Sallmartí Grego
1978, 48 i 491, Ilg. 5 i 1460); Puig Caslellar
(8allmarti el a/ll 1992, 125, lig. 15.16); Alorda
PElrk.
- Lám. 95.1. l' 2823. CA i lálll. 97.1. F 2764. CA,
8mb idolltica palmeta arnbdues.
.- I_álll. 103.1. F 2812. CA: Tossal de les Tellallcs
(Prillclpal 1993, 112, lig. 43).
- Lárn. 103.2. F 2823. PO.
- I_ám. 104.1. F 2762. CA
- Lám. 112.1. l' 2812. PO.
- Lálll. 114.6. F 2823. CA: Nages (Py 1978a, 63,
Ilg. 16.297); Tos8al de les Tenalles (Principal 1993,
112, lig. 91).
- Lálll.121 .7. F 2762. CA: [Ilsé!'ulle (Mourel 1927,
flg. 20.7b); albia de PI'OVBllya (Bals 1988, lig.
556); Tossal de los Tenalles (Principal 1993, 104,
lig. 54); Pla de les Tellalles; Gebut; Margalef i
Tossal de I'Áliga (Principal 19Gb).
Forma Lam/). 278 (Morel F 2820)
Nornbl"e d'individus: 2
Aquests bols es caracteritzon, segons la definició
de Lallll)oglia, per ser copes··escudella de gran for-
mat, arnb parets lIeugeral1l8nt bombades i vara un
xic gimda enfora a partil" d'una inflexió (Lamboglia
19611, 254). Posleriorment, els invostigadars france-
sos han passat a denominar amb aquest 110m els
vasos que el1 la campaniana A corrospondrion a la
nostra forma Lamb. 26. Un deis vasos del jacimel1i
és complet, amb un diametre de 230 ¡Tllll i una
decoració de quatre palmetes disposades radial-
ment en creu i envoltades per una orla d'estries
(lar1'1. 102.4). És un exemplar similar a dues peces
de la fase 3D2b de Latles, datables del primer quart
del segle II a.n.8. (Py 1990b, 161, lig. 6).
Forma Lamb. 28ab (Morel F 2640, 2642c 12646 b 1)
Nombre d'individus: 40 + 7 PO
Els vasos d'aquesta forma docurnentats en campa-
niana A I"esponen a la seva fase antiga, ja que a
Lattes apareixen en el tercer quart del segle 111 a.n.e.
segol1s Illostren la fase 1C2 de I'illa 1 (Py 1990a,
86) o la lase 311' de I'illa 3 (Py 1990b, 152), si bó la
majaria es daten ontre poc abans del -200 i la pri-
mera moitat del segle 1I a.n,o., i decauen alllarg de
la segona rnoitat de seglo. La datació alta atorgada
recentment a aquestes copes comporta algunes
dificultats, especialment pel quo fa a les peces difí-
cils de classificar, ja que si bé les característiques
técniques les apropen a la campaniana A, ells tro-
bem que presenten a la vegada la classica decora-
ció de tres palmetes radials característica deis
Tallers de Hoses. Com a exemples assenyalaríem
les copes representades a la lam. 98.3··4, que pre-
senten petitos palmetes, pero que s'han identificat
com a campaniana A arcaica (Principal 1995).
Aquests exernplars tenen un context imprecís dins
la fase de Tornabous 11, i podl'ien perfectament per-
tanyer a la subfase de Tomabous Ilb, ateses les
condicions de les excavacions; s'aproparien Ilavms
a una datació dins el segle I11 a.n.e.
En general, dones, les copes de la forma Lamb.
28ab de c8mpaniana A estricta presenten una
decoració de quatro palrnetes mdials envoltades
d'una línia d'estries. Poró també amb aquesta
forma i de manera minoritaria Ili ha alguns exern-
plars que per les característiques tecniquos de la
seva argila s'han de considerar pertanyents al grup
PO, on s'identifiquen les soves corresponen1s pal-
metes. Ouant als percentatges, hi ha la gmn dificul-
tat relativa a la classificació deis fraglllents de vara,
ja que n'hi ha molts de ca1alogats COI1l a call1pania-
na A (45 fmgITlenls), i aixó poi ser degui al 10t que,
en tl'aclar··se de fragments d'escas gruix, moltes
vegades no s'hi arriben a apreciar les característi-
ques que determinarien la seva pertinenya al grup
dols Tallers do Roses (14 fragmel1ts) o al del PO
C7 fragf'nents), Tant les produccions atl"¡¡)ülbles a la
campaniana A com les deis Tallers de Roses es
documenten en el mateix horitzó ostratigrafic, fet

que sembla apuntar a ulla arribada d'aque.:;stos for··
mes produ'ldes a Italia dills la fase de Tornabous Ilb,
és a dir, dins la segona meitat del segle 111 a.11.e.
Ressenyem a eontinuació algunes peces i els seus
paral·lels:
- Lám. 98.3-4. Palmetes arnb paral·lels a Corso
Umborto/Rettifilo, Nápols (Principal 1995).
- Lám. 111.9. Empúries (Sanmarti Grego 1978,93·
94, lig. 151152); Sant Miquol de Sorba.
- Lám. 113.1. Cogulló (Sánchez Campoy 1987, 38,
fig. 3).
.. Lám. 116.4. Derelicle del Grand Congloué 1
(Benoi! 1961, 97, lig. 14.4) .
.- Larn. 116.5. Tarragona.
- Lám. 122.7. Grup PO I amb paral·lels al Tossal de
les Tenalles amb el mateix ti pus d'argila (Principal
1993).
F'orm8 Lamb. 338 (Morel F 2154)
Nombl'8 d'individus: 1
Aquests bol s fondos adornats amb relleus aplicats
al fons intern somblen tenir el seu origen en pro-
duccions de Sicília com a illlitació de vasos
metal·lies, i es daten, a partir de les excavacions de
Gela, entre la data de destl'ucció d'aquesta ciutat, el
··282 o -264, i I'iníci de la Primera Guerra Púnica
(Orlandini 1957, 170-171). Posleriorment aquests
models fmen adaptats pels tallers de la campaniana
A al lIarg de la segona meitat del segle 111 a.n.e.
(Mol'8l 1978, 157). Dissortadarnent, els dos lrag-
monis en qüestió conserven solalllent la vora pin1a-
da en dues bandes horitzon1als paral·leles
IJlanc/vinós, i un c!'ells res1es de la garlanda de
rno!iLls florals (lám.117.4), poró no el rnedalló en
relleu, nlo1iu pel qualla seva ca1alogació resulta difí-
cil, cal' els darrers exelllplars estaven vigents (-')n10rn
del -140, COIll rnostra el derelicte de l'Es1artit
(Barbera 1959). Fragments sirnilars l'lan es1at IOC8Iit ..
zats en altres poblats de la zona, com el T08sal de
les Tenal18s, Alorda Park, Pla de Santa Bárbara,
Tarragona, etc., ¡han estat datats del darrer qUElI"t
del segle III a.n.o. (Principal1gg5). La variant Lamb.
33b, datat a partir del -200, no apareix en el jaci-
111en1.
Forma More/ F 1552 (?)
Nombre d'individus: 1
Es tmcta d'una rnena d'oscudella en forma dé! cas·-
quet pl'Ofund i vora amb motllura a I'exterior COIll les
Lamb. 22, ami) un diametro de 240 111m. Com la
peya precedent, la seva superfície interna apmeix
decorada amb una composicíó do qU8U'e bandos
110l'itzontals paral·leles, pintades dos él dos
(blanc/vinós), que 81llmarquon una garlanda amb
tija incisa i flors pintades de [)Ianc. De fet, aquest
!.J_é) MI\llTllilt!, 1\1~(JUU)I,OnIC~
1v101\)()GI'¡i\I'WS /, Mi\C-I3I1HCn Ol~(\, ;!()()(i
vas (Iárn. 117.1), per al qual no h81l1 !robat cap
paral·lel, s'assembla als de la serie F: 1352, que 8'8-
tribueixen a tallers de la Call1pania septentrional,
8mb models de la segona moitat del segle IV a.n.e.
Es 1mcta, sens dubto, d'una pec;:a per1anyent clara--
rnent al segle 1II a.n.e., i p01ser caldria incloure-Ia en
les produccions de la campaniana A arcaica, a
causa de les seves característiques tecníques.
c) Bols
Forma 1.8mb. 27ab (Morol F 2784)
Nombre d'individus: 63 + 21 PO
És, sens dub1e, la forma mes abundant al jaciment,
ates que té el seu migen en el Taller de les Petites
Estampilles, va ser imi1ada després pels tallel's de
Roses i finalrnent adoptada per la campaniana A
des del seu iníci en la 8egona meitat del segle 111
a.n.e. A partir d'aquel! moment va tenir un Ilarg perí-
ode de vida, que seml)la que es va allargar fins él
mUjan segle I a.n.o .. tal com podern concloUl'e de 18
seva pl'Oseneia en la fase II del poblat de Burriac
(Miró el alii 1988, 55) o en la fase 4nD de I'illa :.1 de
Lattes (·50/-25) (Py 1990c, 264). Per aixó aquest
tipus de bol no sois cobreix la fase de Tmnabous 11,
sinó que fins i tot alguns exemplars, sens dubte
espmadics, poden procedir de la fase avui practica ..
ment desapareguda de Tornabous l. Aquesta varia-
bilí1at potser es rnanifesta en els seus diametres de 97
vora, 011 1robem una gran concon1mció entorn deis
130-150 mm, que es correspon amb les mides d'a-
quests ma1eixos bols de campaniana A antiga
d'Olbia de IOroven y 8 (Bats 1988, 126-127), men!re
que altres exemplms s'agrupen minor'ital'iament
entorn deis 110-120 mm.
De nou ens trobem amb el problema de les pmduc-·
cions PO, que, com en les formes precedents,
intentom solucionar a pElI'tir do les docmacions,
poró en aquest cas, en tractar··se de roseios, la
variabilitat de fmmes és moli reciLúda, i per taní no
és estrany que una mateixa mseta fos adoptada
independentment per- dues produccions diferonts.
Un altre problerna a tenir en compte ós que algunes
basos atribtúdes ,_'3. la forma Lanib. 27ab, sobreto1
les que sobrepassen els 50 rnm, podrien corTes-
pondl'O a bases de pla1s de la fonna Lamb. 36.
ReSp0)cte de les decmacions, sempl'O a base c!'una
roseta en posició central al fons intern de la ¡Joya,
I'8marcaríern els seg(Jents pmal·lels:
.... Lám 99.1. F 2784. PO: Cabecico del Tosoro
(Gorda Callo el al,! 1ge9, 142, fig. 26.1); Margalef
i Tossal de.:;1 Mor.
Lálll. 92.'1; 118.2. r 2783. L8111. 99.3; 111.2.
l' 2784.
Lám. 114.1. F 2784: SI. Blaise (Cayo! W84, 73,
lig. 220); el Vilar I Corral d,,1 CastellvelL
 - Lám. 118.1. l' 2784. 1"0: Lattes lI"y 1990b, 171,
fíg. 201); Empúries (Samnartí Grego 1975, 124,
ligo 265); Sant Miquel de Sorba.
.. Lám. 124.6. F 2784: lórum d'Empúries (Aquilué el
al!! 1984, 444, lig. 150.3).
Forma Laml). 27c (Morel F 2825)
Nombre d'individus: 9
La majoría deis individus estudiats corresponen a
peces restaurados aparegudes en els nivells d'in--
eendi de I'estan,a 3·6 (Iám. 99.4; 100.1) i en I'es·
tan98 7/8 (Iám. 99.2), fet que molt probablemenl
s'ha d'interpretar en el sentit que el lot d'aquests
bols faL! adquirit 8n un Illaleix moment ¡que, per
tan1, tates les peces són contemporanies. D'altra
banda, les decoracions de rasetes són forva típi-
ques del reportori de la c8mpanian8 A, i es donen
així mateix sobre els bols de la forma Lamb. 2lab.
Tanlbé resulta simptomatic que una pOQa que
acornpanya I'importanl 101 de l'estanQ8 3-6 sigui
una forma I..amb. 27ab del grup PO (Iám. 99.1).
Forma Morel F 2823b (?)
Nombre d'individus: 1 PO
Es traeta d'un altre 8x8mplar únic (Iám. 102.1),
obrat 8mb la variant PO, del qual es conserva 8018-
rnent part de la seva base i paret; n'ha desaparegut
98
intencionadament el seu medalló central, que esta-
va 8nvoltat por cercles concentrics de pintura blan-
ca els quals emmarquen una garlanda amb tija inci-
88 i fulles blanques. Es coneixen dos exemplars
indiscutiblement de campanian8 A i d'aquesta
mateixa forma, 8mb medalló en relleu en el fans,
pmcedents del poblat de la Massana a ¡:'ont-rubí
(Flipoll, 8arberá 1908).
d) Copes amb nanses
Forma Lamb. 428e (Morel F 4 750)
Nombre d'individus: 1
Aquest oxemplar ha estat identificat a partir d'una
base i un COSo La base té un diametre de 80 mm.
Presenta restes de palmetes típiques do la campa-
niana A (Iálll 92.1).
rorma Lam/). 498 (Morel F 3371)
Nombre d'individus: 5 + 1 PO
H8m diferenciat cinc indívidus per a aquesta copa
de parets verticals, inflexió rnarcada i nanses de
secció en cinta, ami) pest8nya superior. Els seu s
diametres oscil·len entre els 90 i els 110 mm,
dimel1sions que es cmresponen arnb les aprecia-
cions d'Olbia de Proven98 (80t81988, 131). La
datació (j'aquesles copes se situa el"111"8 el final del
se91elll ¡ la prime m meitat del 11 a.n.8., a partir de les
constatacions deis oppida de la ·Teste Negre
(Gantes 1978, 102) i La Cloche (Arcelin, Cllabot
1980,123). L'existéncia d'un exemplar del grup PO
remarca la cannexió entre la campaniana A i les pro-
duccions d'aquestes copes per part deis T811ms de
Roses. En estratigrafia apareix un fragment (121m.
122.3), al nivell d'amortitzaeió de I'estan,a 87-88,
que és anterim al -200.
Forma M. 68be (Morel F 3131)
Nombre d'individus: 39
Es tl"8cta d'una de les formes identificades per
Morel, patser una de les més abundants en els jaci-
ments peninsulars ¡que inexplicablement Lambaglia
no definí en la seva classificació prelirninar. Aquestes
copes de nanses bicilindriques i peu alt se situaven
cronológicalllent entre el segon i tercer quar1s del
segle 11 a.n.e., rnotiu pel qual s'havia atorgat la fase
tinal del Moli d'Espígol a aquest pOI'iode (Gracia
1986); peró a partir de les troballes de Nages (Py
1978a, 67) i del derelicle del Grand Congloué 1
(8enoit 1961, 81), la seva dalaeió s'l1a elevat ¡a al
primer quart del seglo, si bé creiern encara s'hauria
de rernuntar a alJans de I'any ··200, atasa la similitud
de la soya decoració pintada amb la de les copes de
la forma de Lalllb. 338. Molt probablelllent es va
donar una evolucíó de la decoració pintada en la
cara interna de la copa. Els dissenys documentats al
Molí d'Espígol són, pel que la a vores:
- Tres bandes (blanc/vinós/blane): (Iárn. 101.1;
120.3).
- Dues bandes (blanc/vinós): (lám.100.6, 118.3;
119.1 ).
... Dues bandes (blanques): (Iám. 92.5; 101.2.
- Una banda (blanca): (láIT!. 111.3 i 5; 120.2;122.1·
2 i 5).
- Senso pintura: (Iárn. 120.1).
I en relació amb els fons:
- Corcle blanc i circumferéncia dol mateix color,
amb presencia de puntots IJlallcs; (Iam. ·120.3),
.... Cercle vinós i circumferencia blanca: (121m. 101.1).
- Cercle vinós i dues circwnferencies (blanc/vinós):
(Iám. 100.5).
Cerele vinós: (Iám. 100.6).
Cel'ele circumferéncia blancs: 121m. 101.2.
Circumferencia blanca: lam. 124.3.
Les combinacions d'aquesis motius d(3Coratíus
pOdríen proporcionar un esbós de cl'Ol1ologia, on la
presencia de la pintura vinosa seria I'element arca"¡t·
z8nt i característic de les primeres produccions. Un
alire element a ten ir en compte sería la disposició de
les nanses: si són directament aplicad es a la cara
externa (18m, 101.1; ·11·1.5; 120.2), o si, pet" contra,
acaben forrnant una rnotllLmJ sola la vara (Ianl.
100.6; 101.2). Peró no disposern de suficient infor·
mació pel· manca d'una estratigmfia clam. Dins el
 EI,S Millr-nIAL~; ilHOIJEOL(lCIC;
M()I~OGHNIE~; l, MilC-I~AIKTI.ON/\, ?{)nu

cOlljullt destaca la copa (lám.120.3), ja que 110 sois
presenta la composició de triple tJanda í )a decoració
de puntets blanes, sino que en la seva superficie
externa deixa en reS81'va la unió del CDS amb la base
cónica, tret excepcional en la ceramica campaniana
A, i mostra les característiques d'una tradició antiga.
La decoració de punts de pintura blanca també apa-
reix sobre una copa de la forrna Lamb. 48 de carn-
paniana A arcaica a Sainte~Monique, datable del ter~
cer quart del segle 111 a.ll.e. (Chelbl 1992, 153).
e) Fragments indeterminats, bases i decoracions
Nombre d'individus: 41
Resulta difícil determinar la forma deis vasos a partir
de les bases, ja que la producció de ceramiquos de
campaniana A presenta un ampl'l reportori i variabil'lta1.
Respecte de les decoraciolls, podem ressellyar els
paral·lels de palmetes següents:
'" Lam. 107.1: Olbla de Proven,a (Bats 1988, Ilg. 668);
La Cloche (Arcelin, Chabot 1980, 130, IIg. 74); Can
Rodon de I'Hon (Barbera 1968, 111, flg. 1212);
Tossal de les Tenalles (Principal 1993, 112, flg. 85).
., Lám. 107.3: Empúrles (Sanmartl Grego 1978,
492, flg. 1462); Sant MIquel de Sorba.
'" L.am. 107.8: Tossal de les Tellalles (PrlllclpaI1993,
105, flg. H).
'" Lam. 108.2: Grand Congloué 1 (Benolt 1961, 97,
flg. 14.11); Empúrles (Sanmartí Grego 1978, 492,
flg. 1465).
"
VASOS ~MP,A PO
Lamb.2 3 12 8 ductors en algun Iloe de la CampElIlia (Larnboglia
L.amb. 36 12 4
Larnl).5 7 1
FI534 I les producdons de pasta clara SÓIl originaries de
. - '--"'.C- ~-~._ ..
'" L.ám. 113.10; 116.3: Empúrles (Sanmartí Grego
1978, 124, flg. 264); Sallt MIquel de Sorba.
'" Lam. 120.7: T088al del Metxut; Masles de Sant
MIquel (Principal 1995).
'" Lam. 108.8; 109.3: Margalel, Tossal de I'Áliga
(Principal 1995); Rilado (Sanm8l'lí Grego 1978,
548, lam. 92.1665).
I pe! que fa a rosetes, els següents paml'lels:
'" Lam. 100.3; 111.4; 108.3: Nages (I"y 1978a, 49,
flg. 75).
'" Lám. 117.3: Turó de Ca n'Ollver (Barberá el alii
1962, 154, flg. 4.6); Tossal de les Tenalles
(PrloCipal 1993, 114, flg. 70, 73 I 74); el VIlar de
Valls.
'" Lám. 109.8: Empúrles (Samnartl Grego 1978,
478, IIg. 1419); Lal1es (Py 1994,313, flg. 113.4).
- Lam. 110.5; 124.6: Empúries, zona del 1órurn
(Aquilué el alii 1984, 444, flg. 150.3).
'" Lám. 116.1: Turó de la Rovlra (Granados 1977,
108, flg. 1.4); Alol'da I"ark.
'" Lam. 119.6: Mas Basca (Junyent, Baldellou 1972,
14, 15, flg. 5); Boades (Sáncllez Campoy 1987,
99, flg. 31).
'" Lam. 124.4: la Massana (Principal 1995).
Cerámica del Cercle de la B
Nombre d'individus: 8
99
Percentatge total en el conjunt de les ceramiqu8s
hel'lenístiques: 1,24%
Aquesta classe cmamica fou identificada per
Lamboglia, el qual li atarga setze formes, la definí
TOTAL
"
com d'argila pal·jida i en va situar els centres pro-
1952, 1LJO-153). Tanmateix, actualrnent s'accepla
que aquest grup no és uniforme i, considen:mt que
_~

Plats ..26 (68,42%) 12 (3,58%) ~38(9,92%) I'al'ea etrusca, concretament de la Toscana, es

Lamb. 26 72 21 deixa per a aquest grup la denominació c8mpania··
Lamb.2 7B 2 na B (Etl·úria 1ll8l'ítima), rnentm que per a les 81tl"8s
,-
r-"--' c·~
~"--,,,
pmduccions que la irniten s'usa globalrnent la
Eseudell es
.;-
J4 (77,89%) 21 (2~,11%) 95 (24,8'Y~ denominació de B-oídes,
Lamb.28 40 7
Molt possiblernent els escassos fragrtlents represen-
Lamb.33a 1
1als al Molí d'Espígol corresponguin a S.-oides, pero
F 1552 1
la manca d'un 101 suficientmenl ropresentatiu ens
Larnb,2 7ab 63 21
impedeix d'aprofundir en el seu origen, i per aquest
Laml). 27 c 9 rnotiu adoptelll el terme més general de carn{Jélnia-
F 2823b 1
na del Cercle de la B. De fet, aquests fragrnents, a
Bols .. J14jZ9,78%) 29 (20,28%) J..4.3l37,~ rnés d'un exemplar de la forma Lamb. 5-7 de calll-
Lamb. 42 Bc 1 paniana A, són els únics exelllplars que Ilan de
Lamll. 49 8 5 1 correspondre a la fase de Tornabous 1, practicament
M 68be 39 desapareguda del jaciment a conseqüencia deis an'l-
.. _--- -._.. ,~ .. _- --,~.~.~-- , ..... -~':C'
vellaments rnoderns. La cronologia d'aquestes cera-
Copes - - - 45 (97,82%) 1 (2,18%) 46 (12,01%)
,,, ,,,.,,-~.,,~ Illiques cal situar-la él partir del dmrer quart dC:l1 segle
IndetermInats 45 (78,77%) 16 (26,33%) 57 (14,88%) II a.n.e. i fins al canvi d'era, i haurien tingut el seu
" ---'-,--,. , _ _o

Figura 36. Distribució cJols vasos de campalliana A ¡PO. apogeu durant la primera meitat del segle I a.n,e,
 Forma Lamb. 1 (Morel F 2320)
Nombre d'individus: 1
Nornés disposern d'un fragrnent de base, aparegut
a l'estant;8 90, ¡que acornpanyava un vaset pintat
de ceramica ibérica caractel"Ístic del segle I 8.n.8,
(Cura, (;arcés 1990).
Forma Lamb. 3
Nombre d'individus: 3
Dos deis exemplars procedeixen de la col'lecció de
R l30leda de Verdú (Iálll. 92.2·3) i foren recollits en
superHcie en el jacim8nt durant la década deis anys
cinquanta, quan encara no s 'havien efectuat Gis
in1ents d'anivellament del turó. El tercer esta res1au-
mi i prové de les excavacions del prof. Maluquer de
Motes, peró desconeix8m la Seva procedencia
exacta (lam. 115.5).
Forma Lamb. 5 o 5· 7 (Morel F 2283)
Nombre d'individus: 4
Ja h8m esmontat anteriorment el corrent d'aquesta
forma, I'exemplar de campaniana A i la seva data-
ció, que oscil·la entre el final del 80gle 11 a.n.e. i el
sogle 1 a.n.e. Dostaquem cmn a prava de moderni,·
tat el fragmont representat a la lam. 117 J, que pre-
senta el grafit d'una R Ilatina.
100
Llánties hel·lenístiques
Nombre d'individus: 3
Percentatge total en el canjunt de les ceramiques
hel·lenistiques: 0,46%
O'aquestes Ilantios solament se'n conserva una de
sen cera, apareguda en l'estanQa 82 (Iam. 11 !.l.3).
Correspon a la forma 25A de Howland, la qual es
data des del final del segle IV fins al seglo 11 a.n.e. i
os produ'la en difemnts tallers (Denoauve 1969).
Exemplars siniilars han apamgut a Puig Cardener
(Cura, Sanmarti (;(8go 1981, fig. 5), a Boados
(Sánchez Campoy 1981, 101) i a Mas Boscá
(Junyent, Baldellou 1972). A més, tarnbé s'llan
docurnentat dos becs d 'altms dos exemplars.
Tallers occidentals
Tallers de Roses (TPR)
Nombre d'individus: i 88
Percentatge total en el conjunt de les ceramiques
hol·lenístiques: 29,14%
r:ormes obortes
L'existfmcia d'un taller productor de ceramíques de
vemís negre a Roses (Rhode) va ser apuntada per
prirnera vegada per Enric Sanniartí (1978), després
de I'GSludi deis mataríais ceramics de vemís negro
de les campanyos d'excavacions a la Ciutadella de
Fioses portades a terme pel prof. Maluquer de
Motos i el DI'. M. Oliva, els anys 1963·1966. La pro·
séncia, entre aquesl lot de materials, d'algulls frag-
menis ITlal cuits i doformats, rebutjas de cocció,
mostrava [a possible existencia d'un fOrll en ulla
zona propera, i val a dir que quan I'any 1966 parU-
ciparom personalmont en les excavacíons, la possi-
bilitat de trobar-Io era UIl estímul. Fruit d'aquest
voluntarisme, vam cometre el greu error de cornen-
yar a pal'lar de la troballa del forn terrissaire de
Roses a pmtir d'una petita estructura que aleshores
es va localítzar. Passats els anys i amb més expe-
riencia, 118m de reconéixer que de cap manera la
construcció que comen9arem a excava!' aleshores
-excavació que 110 varern poder continuar per raó
d'un apilament de Ilambmdes pOI' a la futma urba-
nització turística del solar de la Ciutadella, afer
especulatiu que gracies al DI'. Oliva s'avorta f'inal-
ment- podía correspondre a un fom productor de
ceramiques, sinó que es tractava d'un petit forn
d'L1S domestic.
Malauradamen1, la lIegenda del tOril va influir en la
concopció de la important obra del nostre company
DI'. E. Sanlllartí, ja que durant la década deis anys
sotanta es continuava parlant d'aquest fom com
d'una realitat, pero senSe haver prosseguit les exca-
vacions Gn aquell sector. Evidentment, si un t081i-
moni com els fragrnents passats de COGció era ilTe-
futable i, d'altra banda, es donava per segura
I'existencia d'un forn, la paternitat de Roses ros-
pecto d'aquestes produccions era un fet quasi
inqOestionable. Amb tot, val a dir quo 01 resultat d'a-
quest elTar fou positiu, ja que pe¡' primera vegada es
lrencava la visió de la classificació tripartida de
1... 8mboglia i, él partil" d'aleshores, es va camenc;:ar a
sabE:-;¡' destriar un conjunt de procJuccions cerami"
ques del gran calaix de sastre que representava la
campaniana A i identificar les produccions del segle
111 a.n.e.
La identificació del Taller de Roses va anar estreta-
rnent relacionada amb la d'unes produccions carac ..
teritzades per la decoració de tres palmetes, de
manera que pn)cticamont 7alfer de Fioses i Ta/fer de
les Tres Pafmetes Radíafs (TPR) són termes oquiva··
lents. Pero, 8mb el transcurs deis anys s'[lan anot
coneixont i individualitzant altres produccions, com
Nlcies·ló (Solier, Sanmarti Grego 1978), Tres
Palrnetes Radials sob¡'o Estries (Sanlllartí Grego,
Soller 1978) o grup 3+ 1 (Cura, P"incipal 19958), que
en pl"incipi s'associen directarnent als obradors de
Fiases. Por aixo parlo m de Tal18rs de Roses i no del
7afler de Roses, ja que avui dia aquestes produc"
cions continuen sent un ca[aix de sastre on en el
futur s'onimn diferenciant el.:o distints tollms.
Considerem, pel' exolllplo, [a problonl~ltica do ['e-
xistencia de dos ti pus d'argila diferen1s: unes d'un
calor taronja-roig que, en goneral, constitueixon

pastes dures ¡compactes; i unes altres de colora··
ció gmguenca, 8mb pastes toves i un xic poroses.
Aquesta distinció també es dóna en les produc-
cions de Nícies-Ió, peró en aquestes darreres tot
sernbla indicar una activita1 diacrónica, fet que no
és tan evident en les producc'lons de Roses, on tot
apullta a I'existéncia de més d'una oficina produc-
tora (vegou mes arnunt). De nou ens trobem
davant la rnancan0a d'estudis mqueornétrics
importants, que de rnoment no ens pc-')rmet oferir
uns rosuI1ats valids. La nostra proposta és, dones,
agrupar dins els Tallers de Roses totes aquelles
pmduccions indeterminades que gaudeixen d'u-
nes característiques tocniques sirnplement recone ..
gudes i que no pmtanyen a cap deis tallers indivi-
dualitzats.
a) Plats
Forma Lamb. 23 (Morel F 1121)
NornlJre d'individus: 17
Els "plats de peix" sogueixen la tradició tipológica
de les pmduccions d'estil Mie del segle IV a.n.e,
COIll 118m assenyalat anteriorment, aquesta forma
no va adquirir gran difusió a Occident, sogurament
en no tractal'-se d'una forma oseollida pels interrne-
diaris cartaginesas, pero amb les produccions occi-
dentals va esdevenir molt més abundant. Es carac~
teritza pels 8eus Ilavis Ileugerarnent oblics i per
pl'eseniar soles en reserva que limiten la cassoleta i
I'mesta de la vora. Són plats de dimonsions IllOl1
variables, entre 190 i 240 mrn; los seves bases
oscil·len entre 100 i 110 mm. Estratigraficament es
documenten dins la segona meitat del segle 1I1
a.n.e., com Illosira la troballa de la vara representa-
da a la lilm. 121.8.
b) Copes-escudella
Forma Lamb. 24B (Morel F 2786)
Nombre d'individus: 7
Les petitos copes o salerets són peces que pron8n
COIll él. prototipus les ceramiques d'estil atie i, corn
havíel1l assenyalat Hlllb antorioritat en tractsl'
aquesls vasos, qLlan es disposa d'un conjunt de
fragments illlportsnts resulta difícil destriar clara-
ment quins serion originarialllont alies i quins pseu-
doatics o produccions occidentals (vegeu más
amunt). De feL 01 problema es resol més bé apli-
cant -hi los dades eshatigl"bflques que 8mb una acu-
rada observació per tal de discernir la qualitat cerá
!lijea. El salero! de la lam. 121.S prové d\m nivell
alriblil'i)ICJ a la fase Tornabous IIb, díns la segOll8
meiiat del SOf~lc III a.n.o. i un altl'e pl'Oceclont del
nivel! 1 de l'ostan0l-1 264 pertanya la fase 'Tornabous
1121, és a dir, principi dE)1 ;;;oglo 11 a.n.e.
I!:; ¡,.>1AI1:1 MI.:; flI!IA)I'OI OCII
Iv1U!~I)Cll,\III~; i.I',,1i\C·lli\Ij(:I.! ()I~f\, :-'Ii\i¡;
I'orma LamlJ. 26 (More12762, 2764 i 2812)
Nombre d'individus: 23
Individualitzats a partir de vares, n'hi ha de dos
lipus: les de vora reentmnt (1' 2762 i 2764) i les de
vora no roentrant (F 2812). Aques1a darrera modali-
ta1 és la menys representada, 21mb nornés 4 indivi-
dus entront deis 19 de vara men1ran1, fet que ens
indica una certa tradició a partir do les fmmes ati-
ques Lamb. 21. Evidentment, aquest perctmtatge
s'lra d'incrementar si es té en compte que la majo-
ria de les bases de diarnetres superiors als 70 mm
responen a vasos d'aques1a forma (entolTl d'unes
26 bases), Una apreciació irnportant a tenir en
cornpte és que no s'ha recupera1 cap peGa SenC0)-
ra, malgl'8t que els fragments han aparegut rrlajmi"
tariamen1 en la fase de Tornal)ous 11 i pel" tant pale-
sen una certa 8I'ltiguitat respecte del rnoment
d'amorti1zació d'aquests nivells,
rorma Lamb. 28ab (Morel F 2642)
Nombre d"lndividus: 18
Aquesta forma seria el resultat de I'evolució de la
famosa ese ud ella Lamb. 22 do les produccions áti-
que8 vel's un format más petit i amb una carena mes
marcada. Indub1aIJlement els Tallers de Roses fabri-
caren aquesta copa, ja que se'n trobaren rebutjos eje
forn a les ex cavac ion s de Rhode (Sanmartí Grego
101
'1978, 566). Totes les peces ofel"eixen cmacte(Ísti-
ques similars quant al perfil, pero una gran variabilitat
respecte deis diametres de vora, que oscil'len entre
els 100 i els 160 mm. L.a pe,a sencera (Iilm. 113.3)
presenta un estampillat de tres palmetes en forma de
tulla de piques, que es una temótica estranya El les
produce ion s de Roses (Cura 1993a, 39-40). Por
LJltilll, cal ressonyar el ITlal'C cronológic de les peces
o, més ben dit, deis fragments arnb context estl'81i-
gl'áfic defini1: provenell tots de nivells corresponents
1:1 amortitzacions de les fases de Tornabous 11.
e) Bols
Forrna Lamb. 25 (Morel ¡:: 2765)
Nor-nbre d'individus: 4
De nau ens trobem amb uns bols que imiten formos
de la ceralllica atica, pero per los característiques
técniques de la seVél argila la seva atribució él les pro~
duccions deis Tallel's de Roses ens sernbla illdiscuti ..
1)10. Malaumdament, cap deis fragments té una
ostratigrafia clara, si bé n'11i ha que pmvenen de la
fase unificada de Tmnabous II elll'ES-C (Iarn, '106.5).
Forma Carrlb. 24/258 (More! F 274//)
f\lombre d'individus: 21
Cmrosponel1 él. una de los quatro vmiants definidos
per L.arnboglia dins la forma 2L1/25 (L8mboglia 1952,
1Itl), caracteritzada pel seu tris docorat 8mb falsos
 gallons. Morel considera que la producció d'aques-
ta forma correspondria a un taller occidental, actiu
durant els dos (Jltims tor90s del segle 111 a.n.e., que
ell anomona "Taller de la Forma 24/258" (Morel
1980, 98), Peró ell les excavaciolls de Roses havien
sortit fragrnents d' aquesta forma com a rebutjos de
forn: per aixó, entre altres mons, s'lla incorporat
definitivament a les produccions deis tallers de
Roses (8anmartí Grego 1978, 584). D'altra banda,
trobem una gran oscil·lació de mides en els seus
diametres: entre 80 i '140 mm, la qual cosa en prin-
cipi assenyalaria que era una forma reprodu'¡'da per
diferents tallers. Per altm part, no disposem de cap
exemplar sencer, de manera que les seves bases,
en no presentar restes de la paret del cos amb el fris
de falsos gallons, poden Ilavel' estat considerades
facillllent com a bases deis bols de la fmma Lamb.
27ab. L'exomplar de la lám. 121.6 portany clara-
ment a la fase de Tomabous Ilb, és a dir, a la sego-
na meitat del segle 1I1 a.n.e.
Forma Lamb, 27ab (Morel F 2764, 2780, 2783 i 2784)
Nombre d'índívidus: 17
Aquesta forma es produ'¡'a segurament als tallers
de Roses a partír d'imitaeíons deis bols ítálícs del
Taller de les I"etítes Estampilles, deis quals ínten-
taren imitar-ne els rnotius en les rasetes que deco-
102 ren els fons intems (COIll per exemple el de la Ia.m.
i 08A). Solament en tenim un exemplar sencer de
perfíl complot (lám.t07.11), amb un diámetre de
vora de 110 mm i 40 mm en la base. De fet,
aquest exemplar resulta estrany, cal' no presenta
decoració inter'na í les seves mides no són les
usuals deis bol s atribuHs a aquestes produccions,
que majorita.riament fan 130 150 mlTI de dia.metre
de vora.
d) Vasos amb nanses
Forma Lamb. 40 (Morel F 3500, 3520 i 3521)
Nombl'8 d'individus: 8
De nou es tracia d'una forma que té un origen ciar
en la terrissa atica del segle IV a.n.e., per la qual
cosa alguns investigadors d'aquestos produccions
molt diversificades opinen que caldria datar··la dins
la prímcra meitat del segle III a.n.e. (8anmartí
Grego 1978, 568; Mmel 1981, 268). En el territm;
catala aquestes datacions resulten difícils de cons··
tatar estratigraficament, peró apunten rnés aviat a
la se90na meitat de 8egle, almenys en relació arnb
el seu moment d'amortització (Garcia Roselló
1993). Al jaciment so n'han trobat 8 individus dite··
t'enciats a pal·til' ele vares, ímgmonts del cos i
bases. El tret més remal'cable del lot és la diversi-
tat tipológica. En principi, aquesta característica
senibla suggerir I'existéncia de producciollS de
tallers diferenciats, si bé tampoc podem excloure
la possibilitat que aquestes diferenciacions siguin
degudes a I'adquisició diacrónica d'una Illateixa
producció.
Almenys en el nostre jaciment, aquest dilema és
de difícil solució, puix que els pocs exemplars
8mb context estratigrafic (Iám. 120.9;122.4;
123.3) han aparegut en totes dues subfases de
Tomabous 11. En coneixem un fragment procedent
de l'estan98 27 (18m. 119.2), que forma part de
I'anomenada "producció occidental deis ca.ntars
de la forma 40c", identificada en el sud-est (García
Cano et al;; 1989,t 25-126) í fabrícada en un taller
actiu durant la primera meitat del segle 1I1 a.n.e.;
ara, peró, amb la troballa de Tornabous, no
padelll descartar la soya filiació als Tallers de
Roses. El nostre oxelllplar presenta, COIll a trets
més destacables, a banda de mstes d'un fris de
pseudogallons lilllitats per una línia incisa horit-
zontal, una ampla faixa en reserva a la zona de
contacte del peu amb el coso
e) Indeterminats, bases ¡ decoracions
Nombre d'índivídus: 63
En tractar les formes identificados ja hem anat
assenyalant que hi ha una gran diversificació de
produccions, i que obligatóriarnent no podelll refe·'
rir-nos a un Taller de Roses, sinó a les produccions
deis Tallers de Roses, és a dir, que incloelll en
aquest nom tot el que veritablelllent constitueix el
gran calaix de sastre deis tallers occidentals. Les
bases prosenten gran varietat de diferencies tipoló··
giques, sobmtot respecte del tractalllont deis seus
peus. Les bases de dia.llletm superior a 70 mlTI
acostumen a presentar peus mélssissos, amb la
paret externa alta i vertical, potser una mica bom-
bada, mentre que la interna és convernent vers la
superfície de repós (Iám. 113.5; 108.18; 110.3;
116.2), la qual, a la vegada, queda redu'ida a la míni-
ma expressió (Iám. 113.4; 108.16; 110.6; 124.1);
també hi ha peus molt més baixos, peró que repe-
toixen les mateixes característiques (Ia.m. 110.10;
107.4; 120.4 ;123.2). Amb tot, 118m d'assenyalar
que algunes bases encara presenten en la superfí-
cie de repós del peu eltípic solc de les producciolls
del segl8 IV a.n.e.: (Iám. 109.9; 115.3).
Un segon grup el formen les bases entre 50 i 60
mm, corresponents majoritáriament él formes inde··
terminades de bols (formos Larnb. 24/25B i 27ab),
generalment decorades amb una roseta central:
varíen entre les que continuen les pautes de les for-
mes de majar farmat (Iám. 1061¡; 108.11; 121.2) i
Ics do pCLl oblíc amb parets paral·loles (111m. 111.6).
Potser de totes les t)ases, la que resulta mós curio·
sa és la decorada amb una (mica mseta, que apa··
reix a Roses (Samnartí Gmgo 1978, 520 i 537), amb

pmots de secció prima, lIeugeralllent bombades i
de paret externa 8mb soles (Iám. 108.13). Quant a
la decoració, el predomini de les palrnetes és supe-
rior al de les rasotes. Aquestes últimes tendeixen a
imitar les de les p!'Oduccions del Taller de les Petites
Estarnpilles. De fet, també hem olJservat eom les
copes .. escudella superen els bols.
Algunes !'Osetes tenen pmal·lels en altres troballes
catalanes:
- Lám. 108.11: Roses (Sanmartí Grego 1978, 526-
521, fig. 1578 i 1580); Puig Castellar (Sanmartí el
alií 1992, 183, llg. 77); lossal de les Tenalles
(PI'ineipal 1993, 97, fig. 3.24).
- Lam. 119.5: necl"lJpolis de Can Rodon de I'Hort
(Sanmal"1í Grego 1978, 556, 18m, 94).
- Lam. 121.4: Lmpúries (S8nmart! Grego 1978, 95,
lig.157).
Quant als pmal'!els de les palmetes, assenyalem:
.... Lám.102.3: Can Rodon de I'Horl (Balberá 1968,
116, ligo 7204) idéntica a una de Monte VICO a
¡sellia, motiu pel qual es tractar'ra d'una palmeta
vella (Sanmartí 8rego 1978, 559); Olérdola.
""" Lé.lrn. 108.15: Roses (Sanmmií Grogo 1978, 535,
lig.1612).
- Lám. 108.6: necrópolis del Turó deis Dos PII1S,
tamba 51 (Garcia Roselló 1993, 96, núm. 2).
Lám. 111.2; 124.1: Roses (S8nmaltí GI'ego 1978,
525, fig. 1571).
Lám.117.6: Roses (Sanmartí GI'ogo 1978, 518,
ligo 1538).
- Lám. 122.6: Lnsérulle (MouretI927, lám. 27.9 i
30.21); Roses (Sanmartí Grogo 1978, 529, fig.
158b); Turó do Ca n'Oliver (Barbera el alii ,¡ 962,
152, fíg. 3.5); Can Ralllon (Cura, Sáncllez
Campoy 1992, 138, llg. 38(,); Cava Ita (Vall do Pla
1911,124 i 140, fig. 29.5132.119).
- Lám.113.6: Antona (Cura, Principal 19931)).
Per acabar, dostaqu81ll la base impresa en relleu í
centrada ell 01 fons intern, que por la seva disposi-
ció slapropa a les produccions dol Taller de les
Petitos Estampilles, poro que no sois poi sou dibuix
sinó tarnbé pef la qualitat tecnica do la sova argila
no hi ha dubto quo portany a los produccions deis
Tallers de Rosos (lám. 109.1).
Taller de les Tres Palmetes Radials sobre Estries
(TPRE)
Nombro d'individus: 6
Percentatgo total on el conjunt de les corallliques
Ilol·lenístiques: 0,93%
Les producciolls d'aquest taller foren individualitza-
dos i identificados des d'ull pl'illlGr 1l1ol1lel11 en mla~
ció mnb els Tallol's do F{osos (SanlTlartí Grego '1978),
¡estudiados arnlJ rnés detonim8nt en un treball con-
¡unt 8mb Y. Soli81' (SanlTlartí 8l'8go, Soliol' 1978). En
f___ IS t'lIl\l r I~I/\I ~3 i\HOI!L 010(-;1(;:'
IvlOI\j()(.jllAFII_:'; 1_ MilC I3AI'ICI_LOI-Jil. :'U(;;;
aquest estudi es definia COIll a gaimbé llnica forma
fabricada la copa·-oscudolla Lamb. 26, la producció
do la qual os caractor'ltza pel seu osquema decora.-
tiu forQa particular, consistent on tros palrnetes dis··
posades radialment on el fans intorn i impreses
sobre les franges d'estl'ies.
Al Molí d'Espígol aquesta producció queda docu
mentada por algun8 fragments quo permoten reco-
néixer la sova docoració característica:
- Lám. 109.4, amb paral·lels él Pecl') Malla i Roses
(Sanmartí Grego, Solier 1978, 125 i 130, fig. 5.1 i
7.9), I al Tossal de les Tenalles (Principal 1993, 99,
fig.3.29).
- Lám. 108.12, amb paral·lels a Poch Maho
(Sanmartí 8l'8go, Solier 1978, 129-131, ligo 7.10·
i 1 i 8.2 i 4), a Enséruno i Montlaures (Sanmartí
Gl'8go, Solier 1978, 133, ligo 9.25); i a Elna
(Sanmartí Grogo, Soliel 1978, 128-129, IIg. 7.1 -2) .
- Larn. 115.2, amb paral·lels a Pech Maho
(Sanmartí 8l8go, Solier 1978, 131, lig. 701).
- Lám. '107.7, amb paral·lels a Roses (Sanmartí
8lego, Solier 1978,127, fig. 5.1).
Taller de Nícies-Ió
Nombro d'individus: 20
Percentatge total on el conjunt do les ceralTliquos
hel'lonístiquos: 3,10%
103
El 1969 s'identificá aquest taller eom un deis expo-
nents de les produccions oceidentals iniciades al
final del sogl8 III a.n.e. (Solier 1969); se suporava
així I'antiga visió que establia que les pecos que
prosentessin les marques nominals Nikia o Iwn.c
s'havion d'apropal' a la campaniana B dols sogl08 11-
I a.n.8. (Lamboglia 1952, 153). Més ondavant les
produccions d'aquost taller van sofrir ulla irnpmtant
rov'ls'IÓ, alhora que s'idontiflcaven les cmamiques
deis anornenats Tallers de Rosos com a produc-
cions típiquos del segle I1I a.n.e. (Sanmartí Grogo
1978).
A partir' de I'inici de la década deis noranta i com a
conseqüéncia deis primors 1reballs sobro les cma-
miques de vernís negro del Molí d'Espígol i la revisió
do l'impol·tan! lot del Tossal de les Tenalles de
Sidamon, os repJanteja do 1l0U I'ostudi d'aquostes
produccions i s'incorporaren novos fonllos al Tallor
de Nícies-Ió, dins el qual es van estarJlir quatre
grups lor,a homogenis (Principal 1993):
- 8rup Nlkia 1. S8gell Nícies, argila glOga. Format
pel' 10tos aquelles produccions dofinidos per una
argila de coloració groguenca-beix··ocro, un segoll
cruciformG angulós illlpres en rolleu al fans intern,
arnb I'epígl'af "Nikia", arnb la qrafia mca-itzanl de la
Ilelra A ell gr(-,;c, la majoria do les vogados. j::"orllles
Lamb. 26, Lalllb. 2lab, cílix Lamb. 42C i cantar
Lamb. 40. Exernplars localilzats a Ensérune, Poch
 MallO, Fiases, Em¡JlJries, nE';crbpolis dC-;1 Can
I~odond" I'Hort, Hubí, Molí d'Espigol i Tossal do
les Tenall"s.
- Grup Nikia 2. 30gol1 Nícios, argila verl11ella.
Engloba les produccions que configuren els dos
sllbjectes quo defill81xen el gl"up (palmeta + segell
epigrafic), pero en I'epígraf s'ha substi1u"flla grafia
grega de la A por la Ilatina. Les formes queden
practic8mont limitades él les copes-escucJella de
Lamb. 26. Troballes a Ensérune, Pech Mallo,
Roses, EmpLlries i necl"ópolis de Can Rodan de
I'Han, es él dir, no sobrepass8n pel sud ellímit del
riu LJobregat.
~Grup Nikia 3. Sonso sogoll epigraíic i argila ver-
mella: presenten solarnent les quatre psi metes
característiques en posició radial. Exclusivament
formes Lamb. 26. Localitzades a Ca n'Oliver,
necrópolis d,,1 TUI'ó deis Dos Pins, El Cogulló, Sant
Miquul de Sorba, Alorda Park, Molí d'Espigol,
Tossal de les Tenalles i Margalef, és a dir, googra--
ficament la zona oxclosa poi grup anterim.
- Grup Iwn. Se substitueix I'epígraf "Nikía" per
"Iwn.c", amb o sense el segell cruci"forme. L'argila
és de eolmació vermella. Exclusívament copes-
escudella de la forma Lamb. 26. Els exomplars
d'aquest grup es troben a Ensérune, Roses,
Empúries i Pmquel'8s, un territmi septontrional i
104 011 relaeió amb 01 hinterland emporita.
Possiblement cal matisar el gwp Nikia 1 amb Ulles
variants que presenten una decoraeió de tres pal··
nletes sense segell epigrélfíc, com el fragment
represontat a la lam. 123.5, del Molí d'Espígol, o bé
I"Oseta central en comptes dD segell, C8S d'un
exelllplar d'ElliplJries (Sanrnarlí Grego 1978, 85,
lam. 9.121), i que cmrospondrien oslilísticament a
les produccions más allti~Jues.
Forma Lamb. 26 (Morel F 2762, 2764 í 2812)
NOl1ibre d'individus: 13
Es eoneixen cinc eXDmplars que propmcionen per-
lil8 d" les variants F 2762 i 2764 (Iam. 97.2; 104.1;
116.6; 119.9), mentre que sois un exomplal" (Iam.
i 07.5) cOITespon a la F 282'1. A más, cal afegil-··hi un
total de sis bases (Iám. 106.1; 114 .5; 117.5; 120.6;
123.4-5) i sis fons incomplets (exemples a lam.
108.9; 115,4). Prf"lcticament tOles aquestes poces
Ixesenten les carElcterístiques del grup Nikia 1, a
excepció deis ím~Jmen1s mpresentats a la lam.
108.9; 115.4; '120.6, que molt possilJlement corres-
ponen al grup Niki8 3. Ouant a I'estratigrafía, el fmg-
ment de la lam. 123.4 confinlla que les produceions
de l\Jikia apareixen ja en la faso TornalJous lib. De
fet, aquesta constatació ja fou apl'eciada en I'estan-
ea 3 durant la campanya del 1971 (Maluquer de
Motes el alii 1971,29).
Forma Lamb. 28ab (Morel F 2640, 2642c i 2646 b1)
Nombre d'individus: 1
Atl"ibució probable a partir del fans d'ulla base
decorada arnb tres línies d'estries petitBs que pre··
senten les característiques tecniquos d'argila de
color groguonc i pérdu8 del vernís Ileg re.
Grup 3+ 1
Nombre d'indívidus: 14
Percentatge total en el conjunt de les ceramiques
liel,lenístíques: 2,17%
Producció identilicada a partir del Moli d'Espigol (Cura
1993a, 42), ami) exemplars al T08sal de le8 Tenalles
(Pt-incipal i 993), i motiu d'un primer tmball de síntesi
(Cura, Principali 995a). En aquestes peces la decora-
ció, C01T1 per a molts altres lallers occidentals, esdevé
el trel definitori primordial. Es tracta d'un esquema
decoraliu consistent en tres palmetes disposades
radialmelll i impreses sobre 01 fons ¡ntem, centrat amb
una roseta de vuit mdis o petals estrots. SI identifiquen
dues variants de les palmotos. Ouant a les formes
s'identifiquen la copa-escudella Lamb. 26, la copa
Lamb, 28 i el bol Lamb. 25; són tarnbé probables les
Lamb. 24/25B i el cantar de Lamb. 40; en canvi, liern
de rebutjar el plat F 1323, que sllavia inclós en
aquesta producció (Cura, Principal 1995a, 177).
Forma Lamb. 25 (Morel F 2780)
NOlllbm d'individus: 1
El bol de la forma Lsmb. 25 és una forma que apa··
reix on els Tallers de Roses. De mornent, només dis-
posem d'un únic exelllplar complet, quo apareix
decorat 8mb la típica roseta central (Iilm. 100.4).
Forma Lamb. 26 (Morel F 2762)
Nornbre d'individus: 11
Les eseudelles d'aquesta producció presenten
parets inclinades i for<;:a roctes, coronades per una
vora reentrant; per tant, imiten més les peces deis
Tallors de Rosos que no pas les do la campaniana
A. Disposem de dos oxemplars complots, (Ianl.
1Ob.1: 112.2), que pl'esenten la disposició d(~cora1i··
va que dÓlla nom El aquestes produccions.
Forma Lamb. 28ab (Morel F 2643)
Nombro (j'individus: 1
Aquesta forma la tetli1Tl ben documentada en els
repertmis deis tallers occidentals al seqle 111 a.n.e,
Només disposelll d'un exemplar complnt (Iam.
98,2), arnlJ una decoració central de roseta.
Forma Lamb. 40 (Morel F 3524)
Nornbre (j'individus: 1
Aquest petit eantm és cmrent entre els lallers oed·
dental s, concretament el eoneixc-:l1Tl clins les produc··

(';dnS de F~oses (Sanmal'tí Grego 197B, 568) i de
Nicíes-Ió (Princípal1993, 54). Pel que fa a peces del
gl'up 3+ 1, dlsposGm d'una lJase (Iám. 108.1), Iden·
tificada per les inclusions de partícules vormelles en
la soya argila, que és una de les variants d'aques1es
produccions.
Ouant a la seva difusíó, segueix practicarnent els
Iírni1s per al grup Nikia 3, i no sobrepassa el límit
septentrional do I'elx de LlolJregat.
El grup PO
Nombre d'individus: 79
Percentatge total en el conjunt de les cel"arniques
llel·lenístiques: 12,24%
Percentatge en mlació arnb el conjunt de la campa-
níana A: 25,98%
La possibílitat d'existeneia d'un grup individualitzat
dins les cmarniques considerades tradicionalrnent
corn a campaniana A sorgí en els prilllGrs estudis
deis materlals del Moli d'Espigol (Cum 1993a). Ens
adonarelll aleshores que algunes peces, en nombre
prou representatiu, desprenien a causa de la humi-
1a1 del magatzem una especie eje "polsim ocre" que
les diferenciava de la resta. Aquesta característica
es 1l1éillifesta amb el transcurs del temps i no és
apreciable, com varem podm COlllprovar, quan I'es-
tudl del matel'lal 8S fa poc després del rentatgo deis
fragments ceralllics. Alesl'lores aquests poden pas-
sar pel'fectarnen1 per campaníana A, de manera que
en els matmials procedents de les nostres campa-
nyes del 1987 al 1992 no 8'l1a detectat cap Indle! de
polsím.
Aixi, de 293 fragments localitzats í tenint ja en
compte I'existencia d'aquest grup, només arríb[,:)-
mm a icJentificar-ne tres fragments, que equivalen al
1,02%, quan la pmporció respecte del conjunt de
cm2lmiques de vernís negre hel·lenístiques ascil'la
entorn del 10%. Explicaría iambó aquest baix per-
centatge el fet que en la majar part deis indrets
d'excavacions ja havia estat retirat pel prof.
Maluquor de Motes un prírner nivell arquoológic, fet
que contribueix a admetre que aquestos cerami-
ques corresponen basicalllent a la fase de
Tomabous Ila. Observada la seva argila, compmva-
rem que en general era molt Illenys dura que la
d'altres vasos, rnenys compacta i depurada. Els
colors oscil·len des del gmc-vermell a un marró
groguonc; aquesta darrera coloració ja era caracte-
(Ística deis fragments atribu'ibles a la carnpaniana A
estricta.
Recollint aquestos observacions, quan es realitza
I'estudi deis rnaterials do vomis negre del Tossal de
les Ton81108 do Sidarnon, aquesta peculiaritat os
cOlllprova en alguns deis vasos i curiosarnent con··
cordavon quallt 8 formes i decoraciolls mnb els del
LU; M/lr!-flli11 S I\ll0UL-UL(j(;i(::;
!vl()N()(,fli1I-lf;::; -l. rVr/\C flN1Cl:1 UN/\., :'()(j(,
Moli d'Espigol (F'nnclpall 993). Ara, en complotar
I'estudi global so/xe les ceramiques de vernís negre
do Tomabous, podelll fer algunos preeisions Illés
entom d'aquost grup, que per pl'actíea de treb811
anOlllenern provísionalment com a PO ("polsim
ocre").
Els plats de la forma L.amb. 23 són ols que mos1ren
una major diferenciació respecto a les formes de
call1paniana A i s'apropen más a les produccions
deis Tallers de Roses, de resultes de la presencia de
solcs en les seves arestes, pel'o alhora es caracte-
ritzen pel gruix de les seves parets i sobretot deis
pells (lám.1 09.1 O; 110.1·2). La forma L.8mb. 26
1ambé hi queda suficientl'r18nt representada, pel'ó en
aquest cas la diforenciació tipológica amb els vasos
atribülbles a la campaniana A resulta mol1 més cJifí··
cil, cm tots corresponen a la fQ(llla F 2812-2823
(lám.111.1 l 7; 119.8). Per altra part, 110m de tenlr
present la valoració que en 01 seu dia va fer J. P.
Morel, un especialista iban coneixedor de les cera.·
miques de vernís nogro, a propósit d'una escudella
de la forma Lamb. 26 del T08sal de les Tenalles que
con'espon al seu tipus F 2823 a1, la qual va qualifi-
C8I' do proc!uce!ó regional o local (MOIel 198'1, 228).
Aquesta peya presenta les característiquos del grup
1"0.
Respecte a les docoracions que presenten aques-
tes escudelles ens üobem amb un cas on unes 105
mateixes palmetes decoren tant individus del grup
PO corn exemplars atribu'lts a la campaniana A:
(Iám. 113.9) (PO) ~ (Iám. 93.1) (CA F 2812, I'8stau·
rada). La relació amb la carnpaniana A esdové molt
Illés es11'81a si tonim en compto els IJoIs de la
forma Larnb. 27, sobretot poi que fa a les decora··
ciolls de rasetes, 01'1 l1i l1a diversos casos d'assi-
milació:
Lám. 111.8 1110.7·8 (PO) 'e Lám. 99.3; 124.6
(CA)
- I.ám. 108.5 (PO) ~ Lám. 108.14 (CII)
- Lám 111.4 (PO) = Lám. 100.3; 108.3 (CA)
- Lám. 117.3 (1°0)" I_ám. 100.2; 108.10 (CA)
Amb tot, cal ten]r present que los rosetes són
Illotius molt simples i facils de copiar. Amb les
caractel"ístiques d'aquest grup també es produ"t'ren
copes de la forma Lamb. 2881J (Iám. 111.10; 110.9
i 11; 119.7), Finalrnenl, el fmgment dela lal11. 102.1
ens rnostra que tarnbá s'jllli1aven le8 fonnes sirnilars
a la L"amb. 33a, si bé en aquest cas sí que es detec-
ta una gran difmenciació tocn'lca de la pintura res ..
pecto de la campaniana A.
En principi, doncs, l1em dJadmetre I'existencia d'a-
questes procluccions I'8giol1al8 o locals que illlitavon
el I'8pertori de forllles i decmacions do la carnpa··
niana A; aquestes peces podrien correspondre a la
seriació moderna de principi dol segle II a.n.e. deis
 tallers occidentals de Catalunya. AmlJ tot, se'ns
planteja una disjuntiva més amplia que roquereix un
ostudi molt rnés aprofundit, p8l'O que cal apuntar:
¿no liaurem identi'ficat com a PO peces de baíxa
qualitat dins un repertari d'una producció occiden ..
tal que imitava tecniG1IT10nt i formalmen1 ols ropero
toris ¡talics de la carnpaniana A? Aquesta possible
identificació en el marc geografic de les contrades
1l1oridionals i interiars de Catalunya, ¿no ens asse-
nyala quelcom vers Tarraco?
Produccions indeterminades
Forma Morel F 2775 (?)
I:::ragmont de vara d'uns 100 rnm de diametre.
Segans J. P. Morel, aquest lipus d'escudella seria
propi de la zona dol Laci, relacionable 8mb el Taller
de les Petitos Estampilles, i mnb datació del segle 111
a.n.o.; pero també es dóna en el migdia de r'ranc:;:a
en el seglo I a,n,e.
El fragment representada a la lám. 121.3 no dispo·
sa de contoxt.
Forma Morel F 3320 (?)
Fragment do vora i parol d'una possible copa do
120 mm de diametre, do parets molt inclinados,
que a partir d'una marcada inflexió es redrecen
vertícalmen1 malgmt que en aquest dalTer tram la
106
paret prosenta un porfil lIeugerament concau. La
forma més aproximada en el cataleg de Morel
correspon a unes produccions de la Magna Grecia,
anib datacions molt amplies dins el segle 11I a.n.e.
(MoreI1981, 257·258). En no disposar de context,
la pOya en qüostíó (Iám. 118.5) és d'atribució incer·
ta,
Forma Morel F 5000
Fragrnent de nallsa de cinta que pertany 8 una gerra
de producció indeterminada,
Bases i decoracions
Destaquem en primer Iloc el fragrnent de vara d'un
bol de la forrrl8 Lamb. 27, que presenta dues ban-
dos de pintura blanca en la seva superfície interna,
També lii ha una base amb una decaració 4+ 1, és
a dir, quatre palrnetes radials i mseta central (Iarn.
124.2). No té cap relaeió amb el grup del 3+ 1, i és
propera a la campaniana A. Tampoc creiem que
s'hagi de posar en relació amb el grup del 3+ 1 el
fragment do fans de la lam. 105.6, possiblement un
bol, malgrat la semblanc:;:a del traQ de la seva mse-
ta central, Malauradamellt es tracta d'un fragment
altemt poi foe. Un exemplm similar apareix al Vil8l'
de Valls (Fabra el alíí 1989, 17~). El tons ele la lám.
114.4, amb una decoració de quatre palmetes moli
patites, presenta caractorístiques molt variados, ja
que los palmetos semblen propios de campaniana
A arcaica, m8ntre que el seu pou vertical s'apropa-
ria a les produccions de Roses, i la qualitat de I'ar-
gila al grup PO. Una altra base (Iáln. 118.4) es
camcteritza POI" por LlliD docoració de pseudopal ..
rnetes. De fe1, es tracia d'un dibuix estrany, ja que
a cada costal de la tija central, allo que corl'(-;!spon-
dría a les dues tulles latmals són en realitat dos
rnotius en S. Tampoc estem segurs de I'atribució
del fragment de fons de la lam. 107.8, encara que
possiblement podria correspondre a un vas de
campaniana A arcaica. Finalment, la base lam.
109.6 pertany passiblement a una torma Lamb. 26;
conserva dues palmetes mol1 estilitzades 8mb car-
tutx rodó, pero tal COITl aquestes estan disposades,
en cas de mantenir simetría, el seu fons estaria
decorat per un total de cinc palmetes. Amb tot, les
palrnetes del fragment recorden les del grup PO,
pel'o la seva argila, 10t ¡que és tova i ben depura"
da, presenta la coloració í la textura de los ceramí-
ques d'ostil ático
Comercialilzació i cronologia (Iig. 37)
Les produccions ¡taliques
En referir-nos a les díferents produccions italiques
hem de diferenciar dos grups, En prim8l' 1I0e, los
produccions de tallers poe representatius; estil de
Gnatia, Petites Estampilles, vasos plastics atribu'i-
bies a una producció siciliana i fins i tol produc-
cions elubtoses at"buides a Cales. El canjunt d'a·
questes produccions no supera el 3,5%,
percentatge que indica que responen a peces
esporadiques en el jaciment i, per tan1, difícilment
por si soles justíficarien un comerQ. Pero aquest no
és un cas excepcional que es dóna en un poblat de
I'interior deis país, sinó que una vegada més és
reflex de la panoramica global deis jaciments de
Catalunya.
Figura 37. Distribució eje les cJiler-ents pl'Oducciolls de vai-
xella de v(,)rnís Ilogre hc-oI·lenística.

Malgrat que no hi ha cap esludi específic dc?dicat a
la qüestió, la presencia de ceramiques de l'estH de
Gnalia a la península Iberica esta molt lIuny de la
representació que tenen en altres indmts de la
Mediterrania, com ara la necropólis d'Aleria
(Jehasse 1973), on testifica una estreta relació
comercial entre Córsega i la Magna Grecia. Aquesta
constatació exclou tata relació directa de les costes
peninsulars amb la Magna Grecia des del final del
segle IV a.n.e. i durant el primer quarl del segle 111
a.n.e. Els escassos vasos d'aquesta producció
devien arribar a les costes de la península Ibérica de
manera fortUita, acompanyant altres ceramiques i,
per tant, la seva datació originaria pot quedar facil-
ment desplayada, tenint en compte les característi-
ques del comen~ mediterrani, que implicava I'exis-
tencia de mlJltiples intermediaris.
Respecte de les produccions de Cales, si veritable-
ment se'ls pot atribuir aquest origen, representen
també un eseas volum i, com les ceramiques ante-
riors, es tractaria de vasos exeepcionals que acom"
panyaven altres ceramiques. Ouant a les produc~
cions del Taller de les Pelites Estampilles, el seu
percentatge de 1'1 ,4l% és un element a ten ir molt
en compte. Eviden1ment són produccions facilment
identificables, atesa la seva decoració característi-
ca.
Peró, de nou, ens l'lem de preguntar si vertadera-
ment testifiquen una relació amb Roma o si, com
s'ha apuntat diverses vegades, la seva presencia
s'ha d'interpretar com I'inici d'uns interessos lIatins
comercial s i económics per les nostres costes, pre-
cedents de la intervenció militar i posterior con-
questa romana de I'any -218. Personalment creiem
que aquesta hipótesi no ós tan sois exagerada, sinó
errónia. En primer Iloc, les troballes que coneixem
han estat sempre esporadiques, tret del conjunt
d'Ernpúries-Roses, si és que subjectivament el con-
siderelll suficientment representatiu. En segon Iloc,
curiosarnent la majmia deis vasos que apareixen a
les costes peninsulars no inclouen les decoracions
figuratives típiques de la producció d'aquest taller,
sinó rosetes si!llples agrupades, motiu pel qual la
seva datació dóna indicis de modernitat, com es
constata en les fases 1C2 (-250f.225) i 1C1 (-225/
.. 200) ele L.attes (Py 1990a).
Nov8ment tots els indicis suggereixen, doncs, que
la seva presencia era nlarginal i per tant difícilmenl
derivada d'una relació comercial directa; així, tot
sembla apuntar a la posició de Massalia com a
intermediaria. Massalia gravitava en I'órbita de
r::¡oma corn a mínim des de principi del segle IV
a.n.e., i filOS i tot alguns autors (Nenci 1958, 80-97)
consideren que darmre la política de tracta1s entre
Homn i Cmtago s'nmagaven els interessos comer-
11,:',: 1,,11\11,I1II\L:; !\HOUU,lL()(;IC:
Iv1CJI\jOC;HflIIU,; (. i,,1N: IJAHU'LONi\, ~¡()(I(
cials massaliotes. Per tant, no es pot descartar que
a EmpLH'ies hi arribessin ceramiques del Taller de les
Petites Estampilles gracies a I'existencia d'un
comery massaliota de cabotatge pel golf de Lleó
(Bats 1976, 63 i 80g.). Un altre problema és esbrinar
si veri1ablemen1 podem parlar d'un "comen;; empo-
rita" com a factor distribu"ldor d'aquestes peces al
Ilarg de les costes peninsulms, i nlés concretament
vers I'area del sud-esi; pero aquesta possibilitat ja
es troba estretament relacionada amb la problema-
tíca general de les ceramiques deis Tallers de
Roses.
L'exislencia d'un cornen; púnic queda perfectamen1
avalada per la distribució per la Mediterrania occi-
dental deis vasos plastics considerats com a pro··
duccions sicilianes (Morel 1981,244). ¿Són aquests
escassos vasos el testimoni del comen; mediterrani
amb anterioritat a la Primera Guerra Púnica, o bé es
tracta de ceramiques de tradició antiga que es
comercialitzaven durant la reaetivació económica
després del conflicto bel·lic? Des del Moli d'Espígol
no podem aportar cap seqüencia estratigratica clara
per donar resposta a aquesta pregunta, car la rr18jo-
ria deis fragments no tenen referencia exacta, si bó
tots en conjunt pertanyen a la fase unificada de
Tornabous 11. Així i tot, sembla evident que si
aquests productes ceramics de pmcedencies diver··
ses haguessin arribat amb anterioritat a la Primera 10
Guerra Púnica, que correspondria al IT10ment do
maxim apogeu deis seus centres de producció, el
volum de cerarniques seria molt rnés important,
tenint en compte que amb una datació antiga Ilau"
rien trabat condicions molI Illés favorables de rner-
cat, i haurien competit facilment amb les primeres
produccions deis tallers occiden1als. De nou ens
trobelll que so'ns dilueixen els coneíxements deis
mecanismes comercials i de relacíó durant la prime ..
ra meitat del segle III a.n.e., com una continu'itat de
la incertesa que assenyalavel11 respecte del darrer
quart elel 80gl0 IV a.n.e., és a dir, un buit eI'importa-
cions ceramíques que praCtiCalTlent cobreix l11és de
cinquanta anys.
El segon grup de produccions italiquos esta repre-
sentat per les produccions ceramiques de la cam-
paniana A, respecte de I'evolució de les quals ara
s'ha íntentat una identificació l11és concreta, 8egons
el següent esquema (Morel 1981, 47):
a) Campaniana A primitiva. Del segle IV a.n.e. fins
apraximadament el -300. Sobretot ímitacions de
restil atic. Difusió redu'ida a I'illa d'lschia.
b) Campaniana A arcaica. Del -280 al -220. La pro-
ducció es va comen9ar a exportar, i algunes peces
pr'esenten una decoració de tres palrnetes. Aixó difi ..
culta la soya identificació respecte a les produc-
cions de Roses. Concretament, en el nostre cas els
 oX81llplars ej(-=) la forma Lanlb, 28, (18m. 9B.3--4),
cmrespondrien él aquestes pmduccions.
e) Campaniana A 8ntiga. Del ··220 al -180. 1:::11
aquest moment s'inicia I'exporlació d'aquests pro··
duccions él la MediteIT(~nia occidental ja en qU8nti-
18t8 irnportants. Pertanyen a aquesta fase la practi-
ca totalitat deis moteríals d'aquest8 producció
docurnentats al Molí' d' Espígol.
d) Call1pal'll8lla A Il1ltjalla. Del -180 al -100. Les pro-
duccions de cerarnica 8nva'ion tot8 els mürcats.
Aquesta etapa ja no esta representada al Molí
(I'Esplgol.
e) Carnpaniana A tal'dana. Del -100 al ·-50.
Representa la decadencia progressiva de la produc-
ció i la irnitació de formes i 8squernes decoratius de
la campaniana del Cercle de la B. Aques1a etapa
estaría repr(~sentada al jacirnent IX)I' un Llnic vas de
la forma Lamb. 5··7, que correspon, jllntament amb
els escassos fragments de cmnpaniana del Corcle
dC-3 la 13, als febles indicis ceramics de la faso do
Tmnabous l.
Així i 10t, encara quo (-)8 confirmés I'atribució de les
dues copes de la forma Lal1lb. 28 alx:lI1s referides a la
campaniana A arcaica i alguns altres fragments
(Ián;. 108.1/; 109.2), resulta evident que aquest lot
no seria abundant i per tant, senlpre com a minorita-
ri, gaudiria de les rnateixes condicions quo ols fmg-
108
monIs d'altres lallers italics als quals ons hom referít
<:.1ntel'iormen1. És él dir, la seva presencia, en principi,
no justifica I'existencia d'intoressos economicocomer-
cíals IIa1ins a la península Iberica. 'Tot forn18 pan d'es··
10cs rninoritaris comel"cialítzats per tercers. Les dllos
copes en qüeslió no tonen una refen3ncia estratigrafi··
ca clara; ¡.xocedeixen do les estances 3 i 6, aparegu-
des durant la carnpanya del 1970, pero estn:ltigrafica-
mont no sembla que superin l'a.l1lbit cmnológic de la
seOol1a meitat del seglo 111 a.n.o" datació que s'em-
rnarcmia perfectarnent en la fase final d'aquestes pro-
duccions arcaiques (-250/··220),
Produccions accidentals
Les pmduccions deis tallers occidental s s'assirnilen
en I'arqueologia catalana des del 1978 als anorne-
nats Tallers de Roses, als quals ja hern fet referen-
cia anteriorrnent (vegeu més amunt), i sens dubte ni
es tracta d'un sol taller, ni to1's ells es poden ubicar
a Roses. Per altm part, tamlJé sembla evidont que
finalrnellt s 'estableix Gil la pl'actica una certa unifi-
cació entre el Taller de les Tres Palmotes R8dials
(TrJR), el Taller de les Pall1lotes Radials sobre EsU'ies
(TPRE) i el grall lot més o mellys l1ol1logel11 que
ongloba IGS produccions del 1ipus Roses, ja qUG al
capdavall resulta difícil diferollciar els fragmonts d'a-
questes procluccions si no es disposa d'elements
que permetin valoral",·ne la dGcmació.
La proposta que en el seu dia va establil' [nric
Samnartí solJm la cronologia d'aquestes produc-
cions seria, des d'una perspectiva histórica, plena-
ment con'octa: "finalizando el siglo IV y extinguidas
las producciones llamadas precampaniensos, los
morcados de Emporion y Rhode se alimentaron
básicarnenie de cerárnicas faIJI"icadas en Occidento
(taller de las páteras de tres palmetas I'adiales de
Rhode), recilJiendo además algunas pocas importa--
ciones itálicas de entre las cuales, sobre todo, des-
cuellan los productos del taller de las pequ81las
estampillas. Profundizando en esta cuestión, pode·
mas afinnar que las producciones protocalllpanien·
ses occidentales supieron hacer frente de una
manem decidida a las producciones protocampa-
nienses itálicas y que sólo abrieron un resquicio en
su rnercado, prácticamente Illonopolístico, por el
que hicieron su entrada los productos del taller
antes citado" (Sanmartí Grego 1978, 605). És a dir,
I'aparició de les pmduccions de Roses al final del
seglo IV a.n.e., COIll a conseqü8ncia de la necessi-
tat de suplir la demanda de cOI'amiques on decauro
les illlportacions (j'esiil Mic, es un h-')nolllon similar
al quo es produí a partir de la segona meitat elel
segle IV a.n.e. 8 Cartago, arnb I'aparició deis seus
tallers locals (Chelbl 1992, 26). Al noslre entGl1dre,
el problema ós sí msulla valid comparar les nGces-
sitats d'Enlpúries o de Roses amb les de Cartago o
adhuc Eivissa (Fernández, Granados 1980).
Seguint aquest raonament, í a tall d 'hipótesi establi··
ríe m tres fases per a les produccions de Rosos:
Primera fase: Des del final del segle IV a.n.e. flns
a /'inici de la Primera Guerra Púnica (-325 al -260)
Arnb anterioritat ja havíerl1 assenyalat la problornúti-
ca quo implicaven algunes pmduccions cerúmiques
tradicionalnl(-mt considerades d'origen atic, I"llalgrat
que nosaltres preferim adoptar la terminología
"d'estil atic", davant ols dubtes que ens afereixen
algunes d'aquestes ceramiques. D'altra banda, la
posició cronológica d'aquestes produccions ens
resta ineerta, peró arnlJ tendencia a ubicar··les a
partir de la segona meitat del sogle IV a.n.e. Així,
mal9ra1 que entorn de I'any -338 s'inicia la davalla-
da del comen:; occidental i la fi de les pmducciolls
atiques, vasos que m8ntenien la lradició deis
models alics peró produHs en altres centres podíon
col)l"il' la ciemancia del Illercat terTissaire fins entrat
el segle 1I1 a.n.e. [1 problema radica essenciallllen1 a
reconeixel" el seu indret de producció: tal vegada ja
eren fetes El Occident i correspondríen, doncs, a les
prirnems produccions deis anOl"nenals tallers occi-
dcnlals, Aquesta seria una possilJilitat a tenir en
cOlllpte, ja que coneixmn el cas concret de
Massalia, 011 os reconeix una producció local que

irnitava les cmarniques útiques (Py 197Gb), Malgrat
aixó, la producció local massé-lliota 110 va tenir conti ..
nu'ltat, cm al final dol segle IV o principi del I1I a.n.e.
Mass8lia mienta 01 seu cornerQ vors el Laci. Rorna
era en aquells rnorrlOnts una potencia en contínua
expansió territorial, que duia a terme mitjanQani
guerres, Alguns investigadors han vist en aquest tet
la possible explicació de I'estreta rolació entre
Floma i Mass¡':)lia: els massaliotes sublllinistraven
armes -"els massaliotes obtingueron I'alllistat deis
romans per los seves annes" (Stl·. ,q .1.5)- i al1ros
objoctes metal·lics i reblen a canvi, entre altres pro,·
ductes, vaixella de vemís nogre (Bats 1988, 22/).
Cal preguntar-nos si 01 fracas de les produccions
massaliotos de vernís negl"o no s'origina precisa··
ment (-m no poder cmnpetir amb les cen3miques
lacies, I'eprosontados sobretot per les pmduccions
del Taller de les Petites Estampilles. L'arqueologia
ens mostra clarament la importancia d'aquesta pre-
sencia de ceramiques d'origen italic (Taller de les
Petites Estampilles i campaniana A arcaica) on 01
territori de Massalia. Així, a Ólbia de ProvenQa, al
Ilarg del segle 111 a.I-).e., les produccions del Taller de
les Pelites Estampilles repl'8senten el 90,2% de la
vaixella de vernís negre, rnentre que altres produc-
cions, com les deis Tallers de Roses, sois represen-
ten el 2,3% (8atsI988, 108). Per contra, a Lattara,
en el Llenguadoc oriental, els vasos del 'Taller de les
Petites Estampilles equivalen al 5%, enfront del 3%
deis del Taller de Roses, sobre el nombre total de la
vaixella a tom (Py 1994, 320), i a partil' del
Llennuadoc occidental la proporció s'invorteix defi-
nilivament, 3mb un ciar predomini de les produc··
eions deis Tallel"s de Fioses. Peró, per altra pare el
Taller de Roses no sembla que imili les docoracions
de les Potites Est8mpilles (del final del segle IV a
mitjan segle III 21.11.e.), sinó la moda de les tl'8S pal-
metes radials que es dóna amb la eampaniana A
arca'lea (--280/-220), fet que practicarnent ens des ..
carta per als motius deeoratius (Taller de les Tres
Palmetes Radials) el primer quart del segle 111 a.n.e.,
com henl proposat. Així dones, 10t sembla apuntal"
que aquella primera fase teal"iea del Taller de ¡:¡oses
ós 111011 dubtosa i, él falta de noves inforrnacions i en
I'estat actual deis coneixelTlonls, hi ha un inlportant
bui1 en la conoixenQa de la eerarnica de vernís negl'o
a principi del segle 1II (],n,e.
Segona fase: Des de la Primera Guerra Púnica fins a
I'iníeí de la Segana Guerra Púníea (-260 al-220)
Ouan identitiquem plonament les producciolls eje
Roses éS;J partir del segon quart del sogle III a.n.o.,
al1lb 1';Jparicíó sobrei01 de la copa--escudella de la
forma L.amb. 26 i 18 forma L3mIJ. 28, que de fet són
fonnes del"ivades dols rnodl';ls <:"lijcs mós I)en repte3-
1-1_:'; 101\< 1'1"11/\1 :-; 1,ll(}IJI,OI,()CilC-'.
M()I'.!()CI1AI-!I_~:' /.II'1N~ ¡lAI{CUJ.)i'J.!\, 'X,OI,
sentats en el t(~rri1mi catalú: el bovv! incurvec.1 rim
(Lamb. 21) i el bowl out/umorj rím (Lamb. 22). Ara
[)é, alguns exemplars encara presenten en aquestes
primeres produccions alguns detalls arca'tlzanls,
eOIll ara la preséncia de la unglada en la superfície
de repos de la peGa o el vernís aplical mnb pinzell,
que doixen un sole en roserva on la zona d'unió del
peu. Pero, pel' altra part, dispos8m d'elem8nts
innovadors, com el bol do la lOrllia Lamb. 27al),
típic del Taller de les Petites Estampilles, i la moda
de les tres palmetes radials, que aporten els indicis
de rnodemitai.
Per comprendre I'apal"ició de los coramiquos deis
Tallers de Roses i amb aquesta cronologia baixa,
hem de tenir prosent tros qüestions cabdols:
a} El marc IlistCnic
En primer lIoc cal assenyalar que aquesta fase s'ini"
cia poc desprós de la conquesta militar romana
sobm la Magna Grecia i la caiguda de Tarent,
important cEmtre pmductm de ceraniiques: per tant,
es podia donar I'éxode d'algulls tallers vers
Occident, els quals haurien aportat la técnica del
vernís negre a aquesta zona. També es podria argu-
mentar que, com passa en Illolts conflictos bel'!ics,
a conseqCiéncia de la Primera GUOIT8 Púnica,
emmarcada geogl"8.ficanlellt en la Mediterrania
Central, es revifa I'economia d'Occident.
109
b) Sobre els mecanismes de producció dols tallers
occidontals
Si, corn sembla segur, les ceramiques de vernís
negre es produ'ien ja a Occident, aleshores en pri·
rner Iloc cal posar-les en estreta relació amb la pro-
ducció d'al"ln38 eerarniques locals, i mós concmta-
ment amb les produccions que anomenelll
vulgarment com él "ceramica ibórica". A pmiil' do les
excavacions del Molí d'Espígol, hem pogut consta·
tar que al lIarg del soglo IV a.n.8. (Tmnabous 111) va
apareixer I'anornenada "ceramica ibérica", olJtingu-
da amb coccions oxidants i amb argiles de texiL.JI"a
dura que agafen una eolmació taronja. Encara en
els prinlcrs estrats, aquestes pocos comparteixen el
repertori amb un conjunl moll variat d'altl'8s pro.-
duccions que, si bé presenten idéntico tipologia i
són obtingudos tambó en coccions oxidants, les
seves pastes ell general són de textuI"B tova i colo··
r<Jció groguenca. En els esirats cmn'=;8ponents al
segle 111 a.n.O. (Tornabous 11), tota la producció de
cerarniques El tOril correspon a la típica "ceramica
ibérica" .
Aquesta diferencia en la qualitat de la ceramica
sel'ia conseqLI8ncia no tan1 d',Jrgiles diferents, sinó
essenciallllent d'una innovació técnica deis forns,
que permetien coccions a IllOlta més alta lDlllpen:l-
tura. L'avanQ tecnolbgic comporta, a la vegada, la
uni'rmrnització i IT18ssificació de l'anomenad8 "cerú-
 mica ibérica", ós a dir, indicaria 101 un procés de
fabricació que s'allunyava del petit forn artesanal
per tendír en rnolts aspectos a un sistema industria-
litzat. Alos!"10reS cal pl"oguntm-nos si en detmlllinats
indre1s del territari hi havia centres illlportants que
abastien de cerarniques cOlllunes les necessitats de
la major part de la població; i si aquests centres
productors eren anteriors a I'aparició del vernís
negre, és logie que d'una forma o altra les noves
produccions de vaixella fina s'hi acabessin relacio-
nan!. Tenint en compte que aquests centres terris-
saires devion gaudil" deis millors indrets, 8mb argila
de qualitat, facílitat de lIenya i infraestruc1uros de
fabricació, com els íorns, os pot pensar que s'hi
donava un cert cooperativisme, en el sen1i1 d'asso··
ciació deis peti1s ar1esans que, tot i que rnantenien
individualrnent el tOril por rnodelm els vasos, corn-
pmtien les can"egues (extmcció de les argiles, trans-
port de la Ilenya) i els beneficis (utilització deis forns
i cornercialització). Era, doncs, un esquema prou
simple per perrnetre, sense grans inconvenients, la
incorporació de nous artesans especialitzats en la
técnica del vemís negreo
Per cornprendre millor aquest procés tindríem el cas
concret del Taller de Nícies~ló, on en un principi es
feien unes produccíons caracteritzades per les argi-
les toves i groguenques, fet que equivaldl'ia a una
110 producció artesanal i plenarnen1 independent (grup
Nikia 1; vegeu Illés amunt), peró en un deterrninat
moment els seus productes van passar a presentar
argiles de color rogenc, tret que implicaria un 8vanQ
tecnológic de cocció arnb un altre tipus de forn o, si
es vol, la integració del primitiu taller en una estruc-
tura complexa com les descrites anteriorment.
Adhuc, el canvi nominatiu de Nícies per ló podria
reflectil" aquc-:lstes noves condicions. Pel'o aquest
cas concret no seria un exelliple a'¡'llat, sinó un feno-
mon generalitzat que ni pot quedm restringit a una
zona local concreta ni condicionat a una pauta cro-
nológica. En definitiva, aquesta hipótesi perrnet
comprendre la vmiabilitat de les produccions, les
diferellciacions deis dos o tres tipus majoritaris de
pastes i la diticultat d'establir parametms cronoló-
gics rígids. Es tracta, doncs, d 'una dinamica irnmer-
sa en la cornplexitat d'un procés d'acultwació que
afecta basicament la zOlla catalana i del Llenguadoc
occidental.
e) Roses~Ernpúric0s o la importancia del rllón indíge-
na hel'lenitzat
Totos aquestes circumstancies ens obliguen a
mplantejar una gran qües1ió de fons i, en definitiva,
la més important des del punl de vista históric: 1'0'
volució que experirneniarun clelerrninats grups del
Illón indigen8 él partir del segle IV a.n.e.
rradicionalmen1 sempre s'ha acceplat que I'evolu··
ció del Illón indígena vers la civilització VD. ser con-
seqüéncia d'una aculturació, petó per una série de
circumstancies polítiques i ideológiques de I'ar"
queologia catalana, arrelada en les concepcions del
noucentisme, el 111Ón indígena s'l1a acabat menys-
preant, alhora que es teia excel·lir I'element grec
procedent d'Empúries. t::n de1initiva, caldra en un
futur plantejar-se soriosament en quin mornent la
dinamica d'un món indígena més o monys l1el·lel1it-
zat passa a ocupar una posició hegemónica en
aquest procés de civilització i el possible elerllent
grec es va convertir en minoritari, o bé simplement
en un record o un ';prestigi rnític" que ennoblia I'es~
latus polític, económic i social deis nou-incorporats
a la civilització mediterrania.
En aquest aspecte resulten molt interessants les tra ..
bailes i les illterpretacions recen1s deis plmns escrits
d'Empúries i de Pecll Mallo (Lejeune el a/ii 1988;
Sanmartí Grego, Santiago 1988; Sanmartí Grego
1993; Santiago 1994). S'lli percep la complexitat de
les transaccions comercials, molt possiblernent
marítimes, operacions ell que molt sovint hi interve-
nien individus indígenes. 1si aixo 8S clonava en I'area
comercial marítima, amb més m01iu s'havia do donar
en mClltiples activitats artesanals assentades a torra
ferma, corn seria el cas de la producció de cerarni-
queso Per altra part, el pretes caracter grec tradicio-
nal que s'atorga a EmpLJries resulta cada cop rnés
qOestionable: COI1l a mínim, defuig ols pararnetres
d'una ciutat grega, per raó del seu petit format, i
sense oblidar que no es constata I'existencia
d'enterrarnents amb un peculiar caractor grec a les
necrópolis descobertes fins al present. A més, resta
oberta la qllestió del que veritablement signifiquen
I'oppidum del PUlg de Sant Andreu i 1'11121 d'oll Rroixac
a Ullastret (Cura et a/li 1992), els quals, en no haver
gaudit d'un bagatge historicista, Ilall est81 catalo·
gats com a pel"tanyen1s al món indígena malgl"[-ü que
compal"teixen la mateixa cultura material.
Respecte a Roses, ben poca cosa en sabem; si bé
s'havia mantingut en un segon pla en el segle IV
a.n.e., sembla que durant el segle 111 a.n.e. s'hi
detecta una alllpliació de la colonia, amb la creació
d'un nou barri a la zona est de la ciutat, de planifi-
cació Ilipodarnica. El fet de compartir el golf de
Roses amb EmpLlries Ilavia de comportar uns vin-
eles molt fmts i d'obligada cOlllplementario1al, rnal~
wat que en un determinst mmnont ambdues pobla-
cions gaudissin d'independéncia, ja que tates dues
batien moneda pl'opia. L'explicació más plausible és
considerar Roses com Ull "centre portuari", escala
obligada eJo les derrotes que travessaven el golf de
Lleó i, per tonl, dedicad8 8 I'activitat comercial,
mentre que Empúries i el seu hinterland os dedica-
ven El la captació de riquesa en terra ferrna, als

intercanvis amb els indígenes i, en definitiva, a I'es"
tabliment d'un mercat (Ruiz de Arbulo 1991, -101-
102), Peró hi Ila una dada important a ienil' en
compte: tant Empllries corn Roses batien moneda
soguint el pairó plJnic a partir del final del segle IV
a,n.e, (García-Bellido 1994, 128), i aixó denota una
clara diferenciació econornica respecte de Massalia
i una estreta relació amb Eivissa i el sud-est, que
resulta estranya per a unes ciutats gmgues, pero
molt més compmnsible si aquestes tenien un elevat
pmcentatge d'indígenisme,
Finalment, i en relació amb les ceramiques de vernís
negre, partint de les troballes mqueológiques sem-
bla que es constata que alguns tallers estaven ubi-
cats prop de Rosos, com a "centre portuari", i que
aquesta vaixella fina, que en principi Ilavia de cobrir
les propies demandes i les deis seu s ve'¡'ns, va arri,·
bar a ser exportada com a complement del nóli1,
amb una major provisió vers I'area del sud-est que
no pas en dimcció nord, Així, a la necrópolis del
Cabecico del Tesoro a Múrcia, per cada exernplar
del Taller de Petites Estampilles se'n traben cinc de
Roses (García Cano -1989), és a dir, un¡:-l posició
inversa a la ja mencionada en jaciments de I'órbita
massaliota,
Tercera fase: Des de la Segona Guerra Púnica fins a
la irrupció massiva de les produccions de la campa-
niana A (-220 al -180)
L'existencia d'una tercera fase no és contemplada
per Enrie Sanlllartí, car segons ell les produccions
de Roses finalitzarien entorn de I'any ·-225, Illoment
en que la poblacíó va perdre la seva independencia
en caure en Illans d'Elllpúries: la vella Ilipó1esi fm'-
mulada per Antonio Garda y Bellido (1948; 1952;
1957), No creiem que un canvi polí1ic entre dues
cíUt¿1ts veú')es repmcutís 011 la destrucció de fonts
do riquesa, sinó, tot el contrmi, en I'apropiació i
control d'aquestes, A niés, no esta demostrat que
la pérdua de la sobirania de Roses a pmiir de la
desaparició de la seva moneda fos conseqüencia
d'una accíó de conquesta (Guadán 1955-56, 392 i
seg,), i no s'ha de descartar la possibilitat d'lJll rea-
grupamenl enfrant de les aspiracíons de I'expansió
deis barquides o de la pressió de control sobre
aquestes poblacions per part do Massalia. És més,
cal tenir en COlllptO, malgrElt el bogatge de les intm-
pretacions Ilistoriques sernpro marcades pel filo"
Ilel·lenisme, 01 mate ix Tractat de l'Ebre entre Roma i
AsdrCilJal I'any -226. Al Ilarg de tOt8 els tmctats
entre alllbduos p01encies sompre s'obsorva quo
aquGstes no del'lrnitaven l'expans'ló pl1nica, sinó
quo, de fet, eren conct?ssions que pragmssivarnont
aconseguien Roma i 81s seus al'I81s (Buono,·Core
Val'as 1991, 33); por tant, potser cal dOllal" la volta a
LI.,:-; M!\II'I'1IAI_~; i\I{(.lUI'OI ()CIC;
MONO(;li!\I'II::; /, M/\(;,UAI1(;I:l ON/\, :-'U()(j
I'argurnent, en el sentii que no era Cartago que no
podia sobmpassal' l'Ebro vem 01 nord, sinó que el
trac1at permotia a Massalia arribar fins a l'Ebre,
El veritable final de les produccions occidentals, si
en cerquern una caUsa económica, seria el mOl'nent
en que aquestes producc'lons ceramiques no van
poder competir amb I'ar)aratiment de preus que
imposa la producció mass'rva de la carnpaniana A;
pero també Ili podria Ilaver altres causes de tipus
polític: la intOl'venció militar del consol Cató a I'any
-196 sobro Roses i Empllries, Dins aquesta panora~
mic8 de confusions, d'incel'teses, les produccions
del Tallel' de Nícies-Ió aportarien un xic de clari'fica-
ció, pel fe1 que es trac1a de producc'lons perf'ecta-
ment identificables, no sois pel tipus de les seves
palmetes, sinó tamlJé pel complement de la marca
nominal, '¡, malgrat tot és evident que no totes les
peces que presenten aquests trots mostren unes
característiques un'rformes,
Hem assenyalat anterionnent la possible identifica-
c'ró de quatre grups sorgits o en relació amb aquest
taller (vegeu més arnunt), en funció de les cameto-
rístiques de les seves argiles i decoracions, i les
peculiaritats territorial s associades a aquestes
característiques. Així, els vasos del grup 1, de pas ..
tes groguenques i amb I'alfa arcaica, poden facil-
rnent correspondro a la cronologia intermedia de les
111
produccions deis Tallers de Roses (-260/-220), ja
que apareixen estratigl'aficament en la fase de
Tornabous Ilb, COIll es constata bé en j'estanQa 24,
Per altra part, algun exemplar, com el representat a
la lam, 123,5, presenta encara la moda de les tms
palmetes radials, Per contra, els vasos amb al'gilos
rogenques i 8mb I'alfa de grafla Ilatina (gr-ups 21 3),
així com les pecos de I'estampilla ló (grup 4), amb
una certa concentració de troballes sois nn I'area
emporitana, podrien molt bé pertanyer ja a la 1el"ce-
ra tase deis Tallers de Roses a partir del -220, L_<3
seva relació amb els Tallers de Fioses s(-')mbla evi"
dent, si bé el seu centre pl'Oductor es podria ubicar
en els entorns d'Ullastret (la BiSI)81?), ja que 8nt1'8
els materíals localitzats a Ullastret hi ha una tapado-
m 2ml) "terrissa local" que prosünta la marca en
cmu de Nícies, El probloma radica en si vel'tadera·,
ment s'ha de considerar cmn una peGa de "terrissa
local" o es tracta d'una peGa no envernissada, i
tarnpoc l1em d'excloul'G la possibilitat que aques1
talle(, a més de fabrical' els seus vasos envemissa1s
de negre, produís cer~\miques oxidades de típus
cornú, Aquesta possíble ml8ció dol Ta110;r de Nícies
amb una contmda pmpera a Ullastret pmporciona-
ria tumbé una aproximació al momon1 final dlé.l totes
aquestos praduccions, entorn del .. -195, data que
s'admet per al final del jac'lrnen1 a conseq[kmcia de
la ill1el-venció del consol Cató,
 r::inalrnent, ens reste 01 taller o gnJp 3+ 1. La seva
decoració amb trns palnletes radials i roseta contral
rosulta identica quant a cornposició a una peQa
localitzada a EmplJries del Taller de Nícies-Ió
(Sallmarlí Grogo 1978, lig. 9.121), por la qual cosa
es podl"ia considerar I'origen d1aquest taller dins la
faso cronológica del ,,260/.·220. No obstant aixo, no
disposem de cap fragment que ens confirrni aques·"
ta datació; altrament, tot apunta que aquests frag ..
ments apareg ueren en els estmts pertanyents a la
fase Tornabous Ila, principalment en les campanyes
de Mn, Llorens. Així, I'escudella L.amb. 26 del grup
3+1 (Iám. 105.1), pl'Ocedenf de I'esfan,a 20, per·
tany indiscutiblelllent al nivel! de Tornabous Ila, és a
dir, al nivell que correspon a la darrera Illodificació
que paH la paret l1litgera entre les estances 20 i 24.
Peró amb les coneixences actuals sobre la distl'ibu-
ció geográfica deis pmductes d'aquest faller (vegou
més arnunt), la seva relacló amb Roses o Empúries
quedmia en dubte davant la manca de trabal les; per
contra, aquestes es concentren a la Catalunya meri-
dional, de manera que tot indicaria un cert desen-
volupmm.:;nt l1el·lenístic entorn do IQ zona de
r~:¡rraco, que esdevindria així un álllbit r'egional, al
qual Illés endavant haurem de tornar-nos a referir, i
que molt possiblement ens marca una datació rnés
moderna i per tant pertanyent a la tercera fase_
112
La campaniana A anliga i el grup PO
Ja 118m assenyalat anterionnent que algunes peces
de la campaniana A arcaica van fer la seva aparició
a les costes peninsulars de forma minoritaria junta-
Illent amb les dan'eres cerámiques del Taller de les
Petites Estampilles El Illitjan segle 111 a.n.e. l::Jer6, al
nastre entendl'e, el vedader problerna són les cer~}­
miques corresporwnts a les produccions de la cam-
psniana A antiga, que constitueixen el gran volulll
de vasos apareguts al Molí d'Lspígol. La seva data-
ció general (-220/-180) ens 8embla corTocta, i pm
tant en principi pot ser acceptada. Poró si I'accep"
lem acríticalllent estem oblidant el context histórico
I en el cas conCI"et de Catalunya no és un període
més, sinó un de cabdal, ja que fou quan s'inicia la
conquesta romana i va implicar una pmfunda rees-
tructuració que afecta diferents esdeveniments his·-
tarics posteriors.
Com ja l1em indicat anteriorment, l1i ha qui veu en la
presencia d'aquestes ceramiques italiques I'esbós
d'un allOlllellat imperialisl11e romá amb antel'ioritat a
la Segona Guen'a Pllllica a la península Ibérica i, en
definitiva, els interessos d'una part de I'aristocracia
mrnana estretanient: relacionada amb els interessos
do Mass~llia, favorables a desenvolupar una política
4.- CW" 01 (")1"01. MallJqu(]I' eh:: Motos h,lVía eXCIlV'.1t 1.\1'1'11) ilntlo·riOl"it;·¡1 01
bol·licista que desfós les limitacions dc:!1 polemic
Tractat de l'Ebro (Guano-Core Vmas 1987, 63). Per
a d'altres (Principal 1993), la seva presencia no s'in··
lensifica fins a I'arribada deis exél'cits romans a
I'any -218, a la rnanera d'una "logística alternativa"
provocada pels negotialores i el criteri que les tro-
pes i la guerra conslitü(en un bon mercat, que faci-
litava I'adquisició de vaixelles de luxo El les societats
i Iluclis indígenes. La veritat és que diiícilrnent
podern conéixor el comportamellt de les tropes en
mlació amb la soya preferencia por utilitzar vasos de
campanisna A, rnalgrat que pogu8ssin estar acostu-
Illats a la moda de la vaixella de vernís negre a la
seva terra, ni si els negotiatores inclóien la cerámica
en les seves transacciolls. O'altl"a banda, difícílment
es pot vendre una copa si abans 110 s'ha comercia··
litzat el vi: és a dir, l1em de tenir present el t081in'\0-
ni de les arnfores grecoitaliques, peró aquesta prava
fíns al present té resultats arqueológics negatius,
sobretof al Molí d'Fspigol.
Creiem que un xic d'orientació a aquest problema
s 'l1a de íün81llentar en la valoració deis alts percen-
tatge8 d'aquestes cerarniques. Globalment les
cerD.l11iquos pertsnyents a la carnpaniana A repre-
senten el 1]4,83%, enfrant del 38,05% de les pro-
cluccions deis tallers occidentals, ¡encara podern
jugar arnb les producciolls que anomenorn del grup
PO: si fossin vertaderamollt productes relacionsts
amb la carnpanian8 A, aleshoros aquesta arribaria al
54,1]9% del total de les ceramiques hel-Ienístiques,
mentre que si les considerem producciolls regio ..
nals, els pel"centatges practicament s'equiparen.
Amb tot, cal ten ir present que les produccions occi-
dental s tc-men un rnajm jJC-;I'íode cronológic de distri·
bució i, per tant, la campaniana A les superaría de
IlOU. Fi(;~specte a la posició ostratigrMica eI'aquestes
traballes, a partir de la nostra experiencia personal
al Ilarg de les excavacions arqueológiques podorll
aportar alguns elGmGnts de coneixenQa a aquesta
problematica: practicament tots els nivells que hem
excavat corl'8sponen a la fase TOI'nabous Ilb," 011 Gis
percentatges de cmnpaniana A sernpre són inferiors
als de les cel"(;II11iques deis tallers occidentals, i
aquesta no GS l' apreciació que donen els percentat-
ges globals. Tot aixó ens fa pensar que el gran
volurn de campaniana A prové do la fase de
Tornabous lIa.
Quant a la fase de TornalJous Ila, excavada pel Mn.
LlmGns o el praf. Maluquel' de Motes, que va per-
metre restaural" nombroses peces de velTlís negre,
talllbó cal tenir en compte que els vasos són sem-
pm de call1paniana A o del gt"Up PO, a excepció de
quatre peces, (I<lm. 9(l.2;I00.4; 105.1; 113.2) por-
nivoll :'lIf.lonol' (Tornnllüus lIa)

tanyenis al grup 3+ 1, i la copa de la fmma l_amb. 28
(Iárn. 113.3), que atribuíem als Tallers de Roses per-
que presenta tres palmetes radials, si bé aquestes,
en ineloure una decmació en forma de fulles de
piques, semIJlarien ja apmpar-se a la rnoda deis
motius esiampillats en fulla d'!teura del segle II
a.n.e. (Morel 1982, 49). A partir d'aqui deduim qUé)
el gran volum de campaniana A, que equival a la
fase Tornabous Ila, s'lla de relacionar estretament
amb l'es1abliment del porlorfurn a Dicearquea I'any
-199 i la fundació de la colonia !'Omana de Puteoli el
.. i 94, que van donar una embranzida a I'expansió
d'aquestes ceramiques (Morel1981, 87). Tambó ós
cert que no 1'10m de veure en aquests esdeveni-
ments histories l'OI"igon del comen;; de les cerarni-
ques do la c8mpaniané1 A, sinó que possiblemont en
van S8I" una consoqüoncia i, sens dubte, van afavo--
rir la seva massificació i expmtació a Occident, com
mostra el demlicte dol Grand Congloué 1 vers el
-190, amb IJassociació de la vaixella i el carrega-
ment d'ámfores grecoitáliques (Morel 1981, 62). La
no-prosencia de produeeions cmacterístiques de la
campaniana A mitjana marca el final de Tmnabous
Ila, entom del ·180.
Finalmont, 1indríem el problema de les produeeions
del grup PO i la dificultat de catalogar-les bé eOIll a
produccions de baixa qualitat dins la campaniana A,
bé com a irnitaeions de la canlpaniana A pero ja
produ'ides a Occident. Sobre aquestes produccions
partilll d'una greu mancanc;a de docurnentació, ear
practicament han estat individualilzades per primor
cap al Molí d'Espígol, i posteriorl11ent al Tossal de
les Tenalles de Sidarnon (Pdncipal 1993), és a dir, en
dos jacilllen1s clau de les comarques de I'interior.
Pero altn:J part, sabem que no apareixen al jaciment
d' Alorda Park a Cala/ell (Samnarti el al!! 1992), per
la qual cosa la seva interpre1ació s'ha de dirigir cap
a qüestions més d'ordre eronologie que no pas de
tipus territor"lal. A"lxí dones, la seva presencia en jaci-
ments de la comarca de l'UI'gell permet suposar que
la seva ama de subministramenl es trobava en la
zona de Tarragona, que ja havíern assenyalat eom a
nucli originari del grup 3+ 1.
ÁMFORES I CERÁMIQUES COMUNES
TIPOLOGIA I CRONOLOGIA
Relacionables amb I'ambit grec
Les amfores
Nombre d'individus: 2
Pel'centatgo sobm 01 tolal d'ómforGs: 2,94 o;()
Hi ha un sol exemplar practiCDment sencer (Iarn.
125), aparegui en l'esL::mc;a .¡ l, qUB rnalgrat 01 sou
rl:; M/III'I'''AI;; ilH()Ui.()I.(l(;iU;
IJ,OI\j()Cn/\f 1[:,; l. 1,ld\C·f~Af¡(;I:I.OI~iI. ;!()(jl;
perfil gree se'ns fa difícil de classificar. No és tan
sois una qüoslió de d(~sconeixement pl"Ovocada per
I'allunyamenl i la rela1iva excepeionalitat de la seva
presencia en els jaciments ibclI"ics, sinó iambé una
manca de base deis estudis del matBixos centres
productors. Per estratigmfia, cal datar aquesta
arnfora entorn de I'any -200. L'al1re exemplar enca··
ra I'esulta més discutible, jEt que sois en 1enim un
fl'3gment de vora (Iárn. 128.3).
Els morters massalíotes
Solament disposem d'un fra9rnen1 de base (biT\.
130.2), que és un eloment tipologicament imprecís.
Aquests mmters tenen una datació amplia entro el
segle V a.n.e. i el segle II a.n.e. (Bats 1993, 220). I=s
localitzen pr"lneipalmBnt en els jac"iments de la zona
empmitan8 (Roses, Ernp(lries, Ullastret, Pontós), i
de mallOl"a esporadica en altres com Burriac
(Cabrera de Mar) i Alorda Park (Calafell) (Conde el
al!! 1995,16)
Cerárniques de pasta clara massaliota (?)
Amb reserves, integraríern dins aquesta catalogació
dues bases cmresponents a fOrllleS obertes (lam.
33.9: 130.8), segul'8rnent plats o escudelles, que
prosenten una mgila groguenea fina i depurada, i
una decmació pintada do corcles de color roig en BI
fans externo Amb to1, és segur que es tracia d'im- 113
portacions. r=:1 seu possible origen massaliota és
moli més clm, per la presencia de gran quantital de
mica blanca en la sova argila (Iam. 130.5).
Relacionables amb I'ambit púnic
centremediterrani
Les ¿mfores
Ámfores Mañá O ([-5.2.3.1.) (Iárn. 129.1-2)
Nombre d'exemplars: S
Percentatge solJre el total d',sHTlfores: 8,62 (Xl
És una amfora coneguda normalm(·mt com "d'oIJús"
per la seva forma de cos cilíndric Illolt allBl"gat que
no presenta carena sinó una vora horitzontal des de
la paret del seu cos, amb motllures Gn la cara exter-
na, cap a I'interior, que deixa una boca de i O a 12
cm. Los soves nanses són arquejades i de secció
ovalada, Ileugerament nervades i de gmns dimen-
sions. El seu pivot és de fmma ogival. FalJl"icades D
Cal·tago i en altres centres p(lnics de Tunísia, les
amfmes Mallá D es daten entre el dBrrm quart del
sogle III a.n.e. i el prirner quart del segle II a.n.e.
(I~amon i n9S, i 98). l_d seva area de (Jistl'ilJució se
contra principalment a la zona d(~ la seva produeció
i Gn 13 costa de la Sicílía occidental: dmolictc de
Calé.l GacJir (Pantolloria) (PUI'PUI"<J 1970); Tonnara dei
Cofa no (Purpura i 985), on es va constatar que con-
tenia salaons de peix; litoral de Tistina-Tonnara
 U-J urpUr8 1975, 80), i Homkle8 Minoa (De Miro
1958).
Igual que les arníores Mailá C1, són escasses Gn la
costa del sud de FranQa: Ilomés se n'ha trabal a La
Chacette (Michelozzi, Py 1980), sitja E d'Ensérune
(Solier 1972,118) i Pech-Maho (Solier 19'12,139).
Por contra, són relativalllent abundants al 118r9 de
les costes peninsul3l's:
-- Roses (Martín Ortega el alií 1979, 79).
- Empúries, el conogut "filtro" a pocs metros de l'a-
rea del temple d'Asklepios (Puig i Cadafalch
1909-10).
-- Ullastret (Oliva 1960).
-- Puig Castellet, Llaret de Mar (Pons el alll 1981,
lám. LXXXV. 1O).
-- Turó del Vent, Llrnars del Vallés (I.ópez el alii
t 982); Cadira del Bisbc, Arenys de Mar- (Ramon
1995, 42); Alorda Park, Calafell (Sanmartí,
Santacana 1992, 78); el Vilar, Valls (Fabra,
Burguete 1986).
-- Tossal de Manisses, Alacant (Ribera 1982, 71);
l'AlcLldia, Elx (Ribera 1982, 81 i SS., fig. 26.2);
Santuario de la Luz, Múrcia (Fernández de Avilés
1934, lám. 11).
-- CI Sen'eta, Cartagona (Rodero 1986, lám. 1.3),
Villaricos (Almagro Garbea 1986).
-- Cerro del Mar (Arteaga 1979).
114
-- Cadis (I"erdigones el aJiI 1987, fig. 50--54).
.... Las Redes, Puerto de Santa Mada (Frutos et a!ii
1988).
Ámfores Mañá e7 (T-7.2. 7. 7.) (Iám. 128.4-9)
Nombre d'exemplars: 15
Porcontatgo sobre el total d'amfores: 22,05 %
Es tracta d'una ánlfora do cos cilíndric, amb punta
ogival provoYda do dues nanses de secció ovalada
situades per sota ¡'inici de la carena, on continua un
coll curt amb boca lIougorament exvasada i lIavi
oxtern caracteritzat per un pel'fil angulós, Les amfo-
res Maflá e 1 foren estudiades por V. M. Guerrero
(1986). Segul'amont la majm part van ser fabricades
en I'area del Sallel tunisia. Apareixen en contextos
del darrel' ter, del segle 111 o pnncipi del s8gle 11
a.n.e., tot i que 01 seu origen es podria remuntar a
la primera meital del seglo III a.n.e. (Hamon 1995,
206), si tenim en compte les tmballes de duos cam-
bres funeral"ies amb inhurnacions rnúltiples i suc-
cessives de Melita (13isi 1969-70; 1985, 23), que
cobmixon del final del seglo IV a la prirnera ITleitat
del segle II a.ll.o.; o I'arnfora d'aquest ti pus recupe-
rada posteriorll1ent als clandestins, procedent del
dorelicte de la Secca di Capistello a les illes Upal'i
(Bbnk 1978), dalal enlolll del -3001-280 (MOI'cl
1981, 62); o la tamba 5 de 18 necl'ópolis d'EI-
Ilkayma él Malldia, Tunísia (Gen Younes 19B8, X1.20)
datada él partir de la corarnica de vernís negre en el
primer quart del segl8 111 a.n.c. (Morel 19B1, 11).
Tates aquestes arnfores estan difoses per les costos
de la Mediterrania occidental, i són más abundants
al 118rg de la costa de Tunísia.
Els morters
Els morters d'origen c8ntmmediterrani de la forma
L.ancel 131 (Lancel 1987, 103-104) també són pre-
sents al jacirnent, encara que en norlibre oscas
(Iám. 130.1). La presencia d'aquesls morlers en els
jaciments preromans de Catalunya es pot consido ..
rar un tat relatívarnent habitual. Així, se'n documen-
ten exemplars a Ullastret, Puig Castellet de Llorel de
Mar, Torre deis Eneantats i Alorda Parl, (Conde et alll
1995,14-15).
Olpes i gerres
Corresponen a peces de la forrna Lancel 521
(Lancel 1987), típica dc les produceions púniques
centrell1editerranies (Iam. 130.4), pero aquestos
gerros van passar a sel' imitades també a Eivissa í
é.\dhuc moli possíblelllent en el món indígena, com
mostren dos exemplars del jacirnent de Mal"galef
(Junyent 1972).
Relacionables amb I'ambit púnic ebusita
Les amfores
Les ámfores PE 74 (T-8. 7. 7. 7) (Iám. 126.6-7)
Nombre d'individus: 3
Percentatge sobm 01 total d'arnfores: 4,41 %
Els precedents tipológics d'aquestes arnfores
corresponcl'l a les Plc 13 (T-l.3.2.3.), !lmfores de
producció ebusitana que al 11mg del seglo V a.n.o.
apareixen arnb poca freqliencia a les costes penin-
sLrlars: Emp(Jl'ies (Sanmartí Gl'8go, Nolla 1986, fig.
18), Torre deis Encantats (Sanmartí 1986), AIOI'da
Park (Sanrnartí, Santacana 1992, fig. 80.1) i all"uig
de Nao, de Benicarló (Olivor 1989). Les PE 14 són
amfores que cOlTloncen a pmndre el perfil bicónic
8mb los superficies acanalades en la zon8 de la
carena; el coll és una continuació cilíndrica del con
superior, i el Ilavi de la boca un engnJixirnent del
rnateix coll en secció ovalada. Les nél.llses són de
fmniat gran, arquejades i generalmen1 de secció
ovalada, 1:: -1 pivot és de perfil ogival, obert i Ilis. Se'n
coneixen alguns tallers terrissaires él. la mateixa
Eivissa (AEl, AE20, AR-33, AE36), i aque,;t
model passá él. sor imitat adhuc als fmns de Darró,
a Vilanova i la Goltrú (López lvIullar 198689). En
general es daten al lIarg del soglo IV a.n.e., peró
creiern, COITl exposareni més endavant, que cal
nlodemitzar aquesta datació a pmtil' do los tmbél.lles
de Oarró i sobretot pols problemes (jf) perduració de
la certnnica ólica. La seva distl'il)ució rnostra un cert

gmu de massificació, no sois en les illes Balears
(derelictes d'EI Sec i de Benisafuller)¡ sinó sobretot
al lIarg de les costes peninsulars (Raman 1g9S,
221-222).
Les ¿miares PE 15 (T-B. 1.2. 1.) (Iárn. 126.8-9)
Nombre d'individus: 5
Percentatge sobre el total d'amfores: 8,62%
Responen a I'evolució de les amfores precedents,
amb un coll més Ilarg i un Ilavi similar, peró de cares
normalment lIises i en general el perfil bitroncocónic
molt más estil"iízat, amb les parets rectes; la super,·
fíeie externa es presenta decomda amb canaletes.
ProduYdes en els mateixos tallers terrissaires que la
forma anterior, es daten entre el fínal del segle IV i
fil1S a un moment indetermina1 de la segona meitat
del segle 111 a.ll.e. (Ramoll 1995, 223). Com les
anteriors, es reparteixen sobretot pels jaciments de
les illes Balears i Pitiüses, i apareixen en tnenor per-
centatge al lIarg de les costes peninsulars.
Les ¿miares PE 16 (T-B. 1.3. 1.) (Iálll. 127)
Nornbre d'individus: 30
Percentatge sobre el total d'amfores: 44,11 %
Nova evolució tipol6gica de la precedent, amb un
cos n10lt més estilitzat i estret tata la superfície
recoberta d'acanalats, nanses circulars i Ilavi de
secció triangular. Produ'ldes a Eivissa en els tallers ja
esmentats en referir-nos a les amfores més anti"
gues, s'exportaven en grans quantitats a les illes
Balears, així com a la costa peninsular, i es daten
dos d'elltorn dol -240/-220 flns al -190 (Rarnoll
1995,223).
Les El/nlores PE 22
Nombre d'individus:
Percentatge sobre el total d'amfores: 1,47 %
Les PE 22 imite,m amb tota probabilitat les amfores
rnassaliotes, i van ser prodüldes a Eivissa. El seu
lIavi és exvasat í es dobla fíns a ajuntar-se amb el
coll, í deixa així el característic buit en el seu interior.
Presenten una datació amplia, entre els anys -350 i
-200 (Rmnoll 1991, 116-117). Són poc alJundants,
í apareixen sobretot en el mare geografie de les illes
Balears (Colónla de Sant Jordi, derelicte d'EI Sec,
Porto Pi, etc.) i a la costa catalana, al jacirnent de
les Sorres, a Gavá (Izquierdo 1992, ¡¡g.6).
Els morters
Els Illorters són els exemplars de cerarnica comuna
do producció ebusitana més ben docum(~ntats. En
olnostro cas (13m. 129.3), tots corrosponon al tipus
3 (llamon 1990-91, 266), que té Ulla datacló ampla
entro ols segles IV i 111 a.n.e. Arnb datació del segle
IV a.n.8. es documenten a Tsrmgona (Adserias el al!!
I'I~:; MAH.lMI,S NIOIJ!'OI ()C:IC:;
Iv1ONO(:,r-INI[:~:; r, MAC,I-lf\fI,CT./ ONA. '.J()()()
1993, Ilg. 2(3.6) I l'Argllera (Samnarlí o/ ahí 1984,
lam. 13.81); amb datació no procisable, a la Torre
deis Encantats, d'Arenys de Mar; I ja dlns el segle 111
a.n,e., en el nostre jaciment i a les si1ges de Can
Bartomeu (Conde el ahí 1995, 14).
Peces de vaixella de cera mica grisa
Es tracla d"ll11itacions de la ceramica 8Jlca ¡taren
estudiades per pl'imera vegada pel prot. M. del Arno
(1970). Tecnicsment són peces recobertes per un
vernís molt díluH que solament les tenyia superficial··
rnent i per tant de dIfícil conservació. Solarnent
n'lIem reconegut quatre peces, si bé caldria una
revisió molt més acurada d'altres fragrnents consi·,
derats com a ceramiques grises indígenes o ibori··
queso Oues peces corresponen a imitacions de la
forma Lamb. 23, el "plat de pelx" (Iám. 130.10),
sense quo en coneguem la procedencia estratigrati'·
ca. Un cas a part seria el fragment de vara poc
reentrant i de parets gruixudos procedent del nivell
3 del carmr 3, que correspondl'ia possiblernent a un
bol amb nallsa 1I0ritzontal, de forma Lmnb. 56
(L.ambogllaI952, 197), ámpllam8nt coneguda entre
les producciolls d'aquestes caractel'Ístiques
(Fernández, Granados 1980, flg. 4 I (j). Estratigrá-
ficarnent aqu8st fragment pertany al segle IV a.n.e.
o principi del segle 111 a.n.e. Finalment, en mlació
amb aquestes produccions, cal assenyalar la boca 115
trilobulada d'una enocoa de molt peti! fOl'mat (lam.
130.6), que segurament es tracta d'un recipíent per
a perfurns.
Relacionables amb un ambit púnic ¡ndeterminat
Les amfores
Nombre d'individus: Lj
Percentatge sobre el total dJamfores: 5,88 %
Corresponen basic8ment a dos models tipológics
de vores. El primer esta representat per vores de
boca ampla i lIavis engruixits, que superon els 160
111111 de boca; aquests fragments (lál11. 128.12) 88
poden relacionar amb les forllles T-I.2.1.1. o T-
8.2.2.1., ben representades en la zona de l'estre1,
on són considerades COIll a produccions do lo. zona
atlántica de Cadls 8mb datacló deis sogles IVIII
a.n.e. (Ramon 1995, 225-226). No obstan! alxó, el
íragrnent conservat on 01 Musou de Solsona pre-
senta en la seva pasta una gl'8.n similitud amb la
pasta de les Maílá C1. Les T-8.2.1.1., a més de
cobrir la zona de I'estrot, apareixen pl'incipallllent
en el sud-est pero alguns exernplars arriben flns él
les costes del Llenguadoc. Les peces de la segona
varían! (Iarn. 126.5; 130.9) resulten, per la forma del
seu lIavi, rnol! més indetolTninades quant a filiació,
pero són properes a les T-6.1.2.1. c8ntremoditerrá,
níes (I={alllon 1995, 258-260), si bé per la qualitat
 de la scwa argila no es poden atrilJuir a les produc··
cions de Tunísia ni de Sicília. A la vegada, també
recorden les 81Tlfores massaliotes def tipus 3 de Py
(19l8), pero de nou les pastes són completament
diferents. Un exemplar similar apareix a Alorda Park
8mb una da1ació entorn del ·-200 (Asensio 1995,
lám.42).
Les enocoes
Destaquem la presencia d'alguns fragments corres-
ponents a germs de perfil cilíndric on és identifica-
ble la vora trilobulada de les enacoes, una forma
originaria del món púnic ebusita que amb posterio-
ritat, al final del segle 111 a.n,e., fou imitada pels
tallers indígenes, La principal característica d'a-
quests fraglllents 6s [a qualitat de la seva pasta,
que no 6s la típica de les ceramiques comunes ebu-
sitanes. Es tracta basicament d'una argila molt tova
i d'estructura foliacia que es despren en forma d'es-
cates i presenta una tonalitat verdosa. Desconeixem
la seva possible filiació.
Relacionables amb I'ambit grecoitalic
Les ámfores (Iám. 126.1-4)
Nombre d'individus: 3
Percen1atge sobre el101al d'alllfores: 4,41 %
Aquest grup engloba un conjunt d 'slllfoms que
116
tipológicalllent equivalen als Illodels grecs, pero
que van ser produ'ides a la península Italica
(B(-'lnoi1 '1958). Presonten, dones, una posició
intermedia entre les amfmes gmgues occidental s i
les própiamenl romanes o Dr. 1A. Es daten dins el
seglE-:l 111 a.n.e. i bona part dC-31 segle 1I a.II.O., si bé
sernbla que la soya presencia a les costes calala-
nes no es va iniciar fills al desemlxH"cament de les
prim(-é)res tropes romanes, I'any ··218. Les soves
argiles presenten gran variabilitat, la qual cosa
indica la niultiplicitat deis seus centres productors
(Tchernia 1981). S'han efectuat diversos intents
de classificació tipológica d'aquestes amfores,
peró en general tenen selllpre en comple I'amfora
sen cera i per tant resulten poc Lltils quan solament
disposem de los vores (Lydil1ll Will 1982). La elas-
sificació de M. fJY al Oicocer tarnpoc resulta de
gran utilitat, ates el petit format de reproducció de
les peces (Py 1993), i dG niornent I'ostudi més
detallat ens I'ofel'eix un treball recent a proposit de
les trabal les d'A[mda Pmk (Asensio 1995), que
tl'acta la inclinació deis lIavis. Els pocs exemplars
aparonuts a Tornabous corresponen als grups 2-3
d'Alorda Park, que en aquest jaciment es daten
entorn de I'any -200. L'escas nombre d'fHnfmes
grocoiUJliquE-.ls aparegudes és un element crolloló-
gic a tenir en compte per atorgar la datació final
del jaciment.
Ceramica de Guina de tipus mediterrani
A diferencia deis jaciments de la costa, el Molí
d'Espígol lIa proporcionat molt pocs vasos d'a-
questes ceramiques importades pwcodents de
centres productors I1lLlItiples i, pel' ara, indetermi-
naIs, situats versemblantment en el món grec, púnic
o lIatí. Els vasos s'assimilen a los !opades, amb els
seus caractel'Ístics Ilavis reentrants mnb motllures
per acoblar-hi les tapadores (Bats 1988). Tots els
exemplars apareguts tenen una dalació del final del
segle 111 a.n.e. i principi del segle 11 a.n.e. En desta-
ca una cassola (Iam. 130.3) que pmsenta unél forn13
posteriorment recollida en el repertori de la cerami··
ca comuna romana COIll a forma 4 de Vegas (19l3).
Pel' contra, resulten molt abundants les olles i
gerres de p8l'fíl (-é)n S, que anomenem de tipus
Tornabous i que presenten pastes sirnilars als
exemplars anteriors. Peró la seva rnassificació i la
filiació tipológica a partir de fornies indígenes fan
pensar en el caracter no exogen d'aques1s recí·
pients.
Figura 38. DistritJució do los cJifen-mb procJuccions ci'órn-
form; i de cnrórniciJ comulla cl'impmtació
EL COMERQ D'ÁMFORES AL MOlÍ D'ESpíGOL
"Parmi le vaste échantillonnage cél'8mique de I'épo ..
que que nous considérons, les conteneurs son1
donc les seuls objets a roflétor un cornm8l'co qui
cOlllptait reellelllont" (Morel 1983). Partint del el'itel'i
exposat por ,J. p, Motell, lIna de les primeres tasques
investigadores portad es a ton'ne a partir dol '1 98l, a
fi d'ornplil' el buit d'informacions en que es 1robava
el jacirnent del Molí d'Espígol, fou establir els pri-
mers inventaris en referencia a les anifores aparo-
gudes en aquest jaciment (Cura, Sanmartí 1986 ..
89). En aquest ¡J1'imer treball s'assentaven les bases
per a un coneixelllent fins aleshores no degudmnent
valorat, a excepció de la memoria no publicada de
Mn. Llmens, mspecte a 18 impmtant prosencia de
productes alTlforics procedents o mlacioliablos an'll)
el conlerc. pLlllic a les terres de l'inimiO!' do
Catalunya, que lins lIavors solarnent os mconeixia

en rolació amb la jl'anja costanera corn 8 resultat de
redistribucions comercials a través d'un possible
sis1ema de cabotatge. Actualrnent disposern de
rnés de mi9 centonar d'alllfmes individualitzades a
partir solam8nt de la valoració deis fragmen1s per-
tanyellts a les vmes, pero advertirn que el nom!Jre
esdevé mol1 més elevat si hi 8fegim 81tres fragments
com ara les nanses o fragnients informes corl'8Spo ..
nents al cos. Els simples pel'centatges I'8sulten
espeetaculars pel' adonar·'nos de la importancia que
adquireixen en el jaeiment els recipients amforics
relacionats directament o indirectament amb el
comer, púnlc (lig. 38).
'---¡--'-r-'--,~l---'I--'~I~~-'-~~-'-~
AMF AMF AMF IIMF AMF AMF AMF AMF COM COM COM CER
PE14 PE15 PE16 PUN PUN INO GRE GRITA E8 PUN GRE COM
e o
tTI
1':19
1~-il"1 i --~
E20 1 O'altra banda, la seva identificació no és ovident
E21
E22
P/6
C3(MIv1) 1 ......... ...1
_~~.~ ~
4 ........
3
~
Figura 39. Taula tipológica i rJe qualltificació eJe les élmfo-
res i cer81lliquGs Gornunes cfilllpmtació,
I.. a practica totalitat d'aquests fragment8 amíórics
han apal'8gut ell els estrats equivalents a la fase de
Tornabous 11, és a dil', cmnológicament s'I-18n d'mn ..
mal'car dins les datacions üadicionalmelll admeses
del 1illal del segle 111 a.n.e. o principi del segle 11
a.n.e. (fig. 39). Hem d'afogir que la major part deis
fragmonts deis quals conoixem la procedencia on el
jacilT10nt os tmberl ubicats al Ilarg eJel calTel' 3, i són
molt més abundants en les estancos pertanyenls a
I'[S-B. Per contra, fol'8 d'aquest secim les üoball08
u_~-~ I-AAil ni!\!~; IIIlOtJ['OI onu;:
M()I~OC,I VII 11.:; / f-AI\(; Illlf lel-I Ol~(\, ;-'()(j(
són esporEldiques. En I'esta! actual de la invosti~Ja~
ció no os mconeixen les amfores que corresponel1
als estrats de la fase de Tornabous 111, ja que si bé
s'llan trobat alguns fragrnonts pertanyonts a cos-
sos, no s'lla identiíicat cap vora, ni cap d'aquests
fragments ofereix les característiques de les típiques
argiles p(miques i ebusitanes.
L"a gran presencia d'arnfores considerades tradicio-
nalment corn a ebusitanes al Molí d'E-:spígol ens
planteja algunes ql!estions:
a) Sobre la problemática d'idelltilicació de les PE
15. En prirner' Iloc, 110m de destacar el problel1lEl
que representen les PE 15, poc abundants 011 geno-
ral quant a la seva difusió tenint en cOlllpte que tm ..
dicionalment se'ls atmga un venial! cronologic Illolt
ampli des de final del segle IV fins a un mornent
indeterlllinat del 8egle 111 a.n.e. (I~alllon 1995, 223).
quan solament es disposa de la vma, ja que les
peUtes variacions del pedil del Ilavi les tan similars a
les PE 14 o PE 16.
b) Sobm la cronologia de les PE 14, Cal revisar la
concepció tradicional segons la qual es Ü"acta
d'amfmes ebusitanes del segle IV a.n.e., 80brotot a
partir de la troballa d'ull 10m a Danó (López 1986·
89) que produ'la aquestes amfores al lIarg del se~)le
I1I a.n.e., sense que s'hagi pogut constatar en les
117
seves argiles cap diferencia apreciable respecte de
les peces produ'¡'des a Eivissa. Pel' altl'8 part, la con-
fusió anterimment referida a les PF': 1S es fa palpa·-
ble quan el seu excavad m ens assenyala que el forn
prodúia PE 15, Illentre que per a J. Ramon són PE
14. ",es associacions entre PE 14, PE 15 i I.JE 1(--)
són evidents no sois al Molí d'Espígol, sinó a Illolts
altres jacilllents cie la costa.
e) Sobro el canlí d' arr'ibacJa d' aquestes ólllfmes al
Molí d'Espígol. S'ha considerat selllpl'8 que les
amfmes eren produ'ldes a Eivissa, i que es comer ..
cialitzaven a través d'un comere;; de cabotatge exer-
eit pelmón gree d'Empllries, tot i la validesa de I'eix
Ebre-Segre per transportar les amfores fins a
Tomabous (Cura, Sanrnartí 1986·89, 278), Peró
cl'8iern que avui, després de la notícia del forn do
Darró, la qLlestió ha esdevingut molt més complexa
i S'111 comenya a (-;ntmvouro la importancia de la
zona de Tarl'8gona. Així, el íorn de Omró cornple-
menta la vella troballa del forn de Fontscaldes
(Colominas, Puig i Cadafalch 1923). Los dLles des-
cobertes estan separades gairebé pel' un seglo,
pero ambdues s'han tet en un rnaleix territori no
gairo rie en jacirnents ibEnies, la qual cosa en cmla
manera avalaria la possiblo existencia d'una con'
cel1i1'ació de població 01"1 un nucli ilTlportant que de
ben segur correspon al pmcedent més antic de I'ae ..
tual Tarragona, desc!iIJuixat clurant (Jnys per les tm"
 bailes d'epoca romana ¡del qual COITlencern a ton!r
alguns testimonís concre1s (Adserias et ahi 1993).
Tot comenQ8 a apuntar, dones, que en el segle 111
a.n.e. hi llavín als entorns de Tarragon8 uns condi-
cionants que feien d'aquesta contrada ulla especie
d'empori 8mb plena activitat industrial (presencia de
forns ten'issaires), explotació de la vinya (excedents
envasats en arnfores) ¡una activitat comercial no
sois orientada als contactes medi1erranis (copia
deis pmtotipus amfórics ebusitans), sinó tarnbé
8mb una projecció vers un rerepaís constituYt essen-
clalment per les planes de l'Urgell, a les quals s'ac~
cedeix a través de la Conea de Barbera.
Tot aquest CLlIllUI de condicions origina I'aparició
deis cossetans corn una nova organització politico-
administrativa, documontada a partir de la conquos-
ta romana (P!!N. HN t 11.76), que dlsposava de
dues clutats: Tárraco I I'oppidum de Subur (Ptor.
Geog. 11.6.17). l.'element púnlc ebusltá sembla
ten ir, doncs, un papel' impol'tant en la configuració
d'aquest món, avalat per I'órblta de Cartago, d'on
procedoixon les amfores Mañá e i o, Així, I'existen-
cia al nord do l'Ebro d'un enclavamont comercial
relacionat arnb el món púnic justifica la referencia
"els bargusis, cansats de I'imperialisme cartaginés"
(Uv. 21.19.6) I la primera accló de Roma I'any ~218,
que culmina no sois amb la fundació de Tarraco
118 coni a base militar en aquesta contrada, sinó amb
I'inten\, I'any següent, d'apoderar,·se d'Eivissa. Les
darreros amfores que apareixen a Tornabous
corresponen a models grecoitalics similars a les del
derellcte del Grand Congloué 1 (c. 205~190 a.n.e.)
(Benoit .¡ 96'¡) i van acompanyades d'altres amfores
originaries del món grecooriental i sobretot de vasos
de vernís negre de tipus campaniana A. Suposen la
refermanQa del comen; italie a la zona i en definitiva
la fi del predomini comel'cial púníc al nord de ['Ebro,
on els nous models d'amfores ebusí1anes les PE 17,
caraeterlstiques del segle II a.n.e., són totalment
absents al Molí d' Espígol i escassos on general a les
costes catalanes.
El paper comercial d'Eivissa
Els recipients amfórics importats el1s mostron clara-
ment la influencia d'un corner(: púnic; els pocs
exemples d'amfores considerades corn él grogues
són, doncs, esporadics al Molí d'Espígol. Pmo
aquesta escsssa presencia grega en relsció arnb les
arnfores tambó es constata al lIarg de la costa cata-
lana. En teoria, si acceptom quo les produccions de
vernís negre del Tallor do les Petites Estampilles arri--
baven a la península Iberica vio. EmpLlI'ies a tl'8VÓS
de fV1assúlia, aleshores caldria parlar d'un cmnerq
1T1sssaliota com a rnínirn al lIarg del segle 111 a.n.e.,
el qual es reflectiria sol)retot ell la presencia d'arn-
fores de les formes AM·,5 i AM-6 de Py i vaixella
comuna a tOril de pasta clara massaliota. Al tOrl'ito-
ri del Llenguadoc oriental, ÓS a dir, a partir de la riba
esquerra de I'Hórault, sembla que aquestes condi·
cions es donen realrnent. Les arnfores i la vaixella de
pasta clara massaliotes tonen un dornini absolut als
oppida de la Vaunage I al port de Lattes (Py 1990a,
74~78). Peró en el Llenguadoc occidental la sltuacló
varia i ja no ós tan evident: es mantó una presencia
important d'arnfmes massaliotes a Montlaures, amb
un 40%, peró la res1a, el 60%, són amfores de ti pus
Ibérlc, alllarg de la segana melta! del segle 111 8.n.8.
(Passelac el alii 1990, 139). Les ámfores rnassallo~
tes passen tan sois a assolir 1'1 i% a Roses, i prac·
ticament sembla que es donon pel'centatges simi-
lars a Ernpúrios, Ullastret i Mas Castellar de Pontós
(Martín Ortega 1990, 163). Peró a partir de
rEmporda i vers el sud les amíores massaliotes són
excepcíonals, com en el cas de l'Alorda Park, i per
descomptat ja plenament superades en percnntatge
per les importacions d'amfores del món púnic
(SanlllarH 1990, 175).
En resum, sembla que es dibuixen clarament quatre
arees comercials: una de plenanlent rnassaliota, a
I'orient de I'Hérault; una de mixta, que comparteix
encara alts percentatges d'amfol'8 massaliota pero
amb una presencia massiva de productes qualiíj··
cats .de procedencia iberica (amfmes i vernís negre
deis Tallers de Roses), al Llenguadoc occidental; el
territori de l'Empmda, on arribaven les dan'eres
imporlacions de Massalia; i finalmen1 la resta de
costa catalana, on la influencia massaliota ós subs ..
titu"i"da pels contenidms d'origen pLlnic, com moslra
el pobla! del TUI'ó del Ven! a Arenys de Mar, on les
amfoms originar'ies del món pLJilic assoleixen practi··
cament el 97,2% del total d'amfmes impmtades
(Sanmartí 1990,175).
Aquest incrernent de la irnpmtancia p(mica a partir
d'Eivissa queda pales no sois des del punt de vista
de centre productol', sinó fjns i tol com a rodistribÜI'-
dO!' d'un transport mmítim comercial que practica·
rnent forma un triangle entro Cartago, la costa occi-
dental de Sicília i la rnateixa Eivissa, passant per I'illa
de Sardenya, on aparoixen esporadicament les
Bmf"ores Ilord-africanes 1"--4.2. i .5. i posteriorment
les T-I.] .2.1.2. i les T-7,1 .2.1. Eivíssa es va convertir
en un centre productor, distribüi"dor i redistribu'(dor
de diversos productes, i fins i tot s'lla apuntat una
especialització ebusitana en la producció de vi. El
seu paper productor d'excedents agraris es veu
refleclit en aquest text: "al menos desde la primera
mitad del siglo IV a.C. pré1cticamonte existen esta-
IJlecirnien10s I'uralos por toda la isla, corno refleja
prinCipalmente la distribución de las necrópolis. A
partil' de entonces el crecirnic-;nto económico es

constante, en especial desde el siglo 111, participan-
do Ibiza en las principales corrientes comerciales
del Medl!erráneo Occlden!al" (Górnoz Bellal"d 1986,
187). Així, aquesta especialització convertí Eivissa
en deficitaria d' altres productes bósics (Ramon
1991, 149), fe! que eXplie31"la la relaeló de 1'llIa amb
l::mpúl"ies,·Roses, i sobretot amb la costa catalana.
Va ser aquesta especialització agrícola del segle IV
a.n.e, la que origina I'increment d'amfores del
model anomenat PE i 4, que ocuparen un papel'
llegemonic en I'ambít de la Mediterranía occidental,
projectat sobretot sobre la costa peninsular des del
cap de Gata fins al Pirineu. Fruit d'aquests contac-
tes aparegueren les PE 22 o imitacions ebusitanes
de les amfores massaliotes (Ramon 1991, '116). 1,.3
deseoberta de Darró (LÓpClZ 1986-89, 65) I la seva
relació directa amb Eivissa resulten molt ínteres"
sants i ens obliguen a replantejar algunes qüestions
de la visió tradicional entorn del comer<; emporita, el
qual ¡'lauria quedat mstringi1 basicament al lIal'g de
les costes entre el Llobregat i I'Hérault, mentre que
el cornen:; de la resta de la costa peninsular de
Llevant passa a mans púniques ebusi1anes. La rela-
ció entre Eivissa i Roses-Empúries tanlbé queda
palesa en I'adopció del sistema pllllic on el patró de
les dracmes d'Empúries i Roses (Garda-Bellido
1994). Per alira part, ja hern vist anteriorment com
entre ambdues ciutats senllJla que es va establir
una compartinlentació de funcions: una de corner-
cialització marítima per Roses ¡una altra de comer-
cialització vors el hinterland) cas d'Empúries ..
Ullastret (vegeu més amun1). Aquesta ínclinació
d'Empúries-Roses vers el l¡lÓn pLJnic evidentment
dovia 11101(:)81al" I'antiga metrópoli, Massalia, que veia
COIll la influencia plJnica li anava limitant els rnel'-
cais.
Por a nosaltres, una vagada més el problema té Llll
tmnsfons cronológic, rnotivat per la practica d'ator-
gar datacions al tes a la ceramica ática, Les condi-
cions de tots aquests canvis amb la incertesa cro··
nológica s'!lan d'Llbicar dins la segona moitat del
segle IV, i amb preferencia vers el darrer quart, per
mantonir--so fins al final de la 1 Guerra PlHlica. La
derrota cartaginesa (~241) i, amlJ aquesta, la perdua
de Sicília i Sardenya a favor de Roma van cridar de
nou I'atonció de Cartago sobre la península, i I'ocu'
pació militar comandada per Arnílcar Barca, I'any
-238, irnplicá un rossorgiment economic de tot tipus
en que os van veure implicades gran par1 de les
comunitats de la Mediterrania occidental. Aixo es
reflecH en ulla nova distl'ibució Illassiva d'amfores:
d'una banda tinddorn les produccions do Cadis
(TI2" I " LI " I sobreto! les T-12.1 "1 "2") a la zona sud;
de I'altra, el papel' d'Eivissa no només a les COSt0)S
peninsulars, ami) una nova rnassificació de los PI::
!-[ ~) Iv1AII-I~I!\I_:~ !11,t)(JH)L()C[(:r;
MOI\)OC;i',illlI:~:; (_ MilC l.lilIlCLL()I~A, ~)()OC
16 ¡les produccions finals de la PE 1b que les
acompanyaven, sinó possiblemen1 també com a
intermediaria de les 8mfores nord-africanes Mafíá O
i Maí'iá e '1, en reprendre les relacions ami)
Emplrries-Roses, i per primera vegada d'una mano-
1'8 evident sobre la zona del sud,·est, on fins a aquell
moment no sembla que la presencia ebusitana
revestís gaire importancia,
És dones en aquesta segona meltat del segle 111
a.n.e. que hom pot admetre que gracies a la relació
Eivissa-Roses hí ha la possibilitat que la distribució
conjunta dJamfores púniques i vaixolla de vernís
negre deis Tallors de Roses formés part del mate ix
carregament. Així, Eivissa hauria comercialitzat part
del seu carregament a Roses (que aquesta redistri-
buiria dins la seva zona d'influencia, el l...Ionguadoc
occidental); alhora, Ili adquiria la vaixella de vernís
negre, i, prosseguint vers el sud, distribuYa la seva
CalTega en els enclavaments indígenes costaners,
on conl¡Jrava nous productes per a les seves Ileces-
sitats o per al comen;;:. D'aquesta manera s'hauria
format un Gil'cuit tancal entre Eivissa, Roses i el sud··
est. I un cop delimitada la influencia real de les coló-
nies gregues alnord del Uobregat, ens queden mol1
més clars alguns aspectes histories que fins al pre ..
sent no tenien gaire justificació:
a) En primer Iloc, el Traetat de I'Fbre, que slgná per
part plínica Asdrl¡bal i no el senat de Cartago, esta·· 119
blia, com tots els tractats, limitacions en referencia
a Roma i els seu s aliats, i així ins1aura una frontera
a l'Ebre que restringía t01a expansió a Massália, fet
que mpresentava un retrocés respecte al 1ractat de
I'any .. 348, deixava les Illans lIiuros al general carta-
ginés per actuar en aquella zona amb un espel"it de
mgenemció de I'imperialismo carta~Jines a partir de
Cartago Nova i, ell certa manera, invalidava el trac-
tal d'amistat entro Sagunt i Roma.
b) Peró a la vegada, com tots els tractats, no impo-
saya cap limitació a la banda pLlIllca i no exclo'ia la
lIibmtat d'aquests per comerciar en la zona nord. Es
pot entendre ara, en primer Iloc, aquella menció de
Livi a proposit que els bargusis estaven cansats de
j'imperialisme cartaginés (Llv. 21. i 9.6), i en segon
Iloc, la raó pm la qual els exórcits rornans es1abliren
la seva base militar fundant Tarmco, i a partir d'a··
quí, I'any 80g0ent, van intentEn tlpoderar-se
d'Eivissa.
e) L'olJjectiu rnilitar roma sernbla aleshores simple i
rapid: eliminar la presencia i els interessos púnics al
nord de l'Ebro, conquerir Eivissa i, des d'aqLlesia,
lIanyar-se sobre el sud-est i Cartago Nova. El frac as
clavant Eivissa capgira els esdeveniments i pmllon
ga el conflicte arnb una guerra de desgast sobl'8 el
front de l'Ebre que, de fet, Roma no va superar fins
él I'arrlbada de Publi Cornell Eselpló I'any -210"
 CERÁMIQUES I ALTRES ELEMENTS DEL MÓN
INDíGENA
TIPOLOGIA 1 CRONOLOGIA
Ceramiques "ibériques" a torn
Recipients d'emmagatzematge
Les grans tenal/es amb o sense brae
En l'os1a1 actual de la investígació del Molí
d'Espígol, les grans tonal les corn a recipients desti-
nats essoncialment a I 'ollllllagatzonlstge es detec-
ten en la fase de TornaboLls 111, a partir de dos
exomplars probablem8nt S81lS0 broc que s'han
pogut reconstruir, procodonts de l'estallC;8 3 (18m.
179··180). Aquestes dues tenallos tonen una capa-
cita1 entorn deis 60 litres i grans nanses cilíndriques
en nornbro de quatm. Una, que conServa la vara, és
horitzontal, 8ngruixida i de perfil en forma de sac, i
correspol1 al ti pus anomona1 d'/lduralin, 111011 cOIlll'j
a la vall do l'Ebro (Boscl1 Gimpera 192(1). L'altra té
una argila de color rosat i de textura aspra, presen-
ta una engalba blanquinosa mal repartida i es troba
decorada a bandes pintades en roigo Aquesta darm-
I"a camcterística I'apropa a les tenallos d'EI A1llarejo
(Groncano, Blázquez 1985, 250) i del CelTo de la
Cruz a Almedillilla (Vaquerizo el alíí 1992,70-72).
120
Al Ilarg de la fase de TornalJous II les grans tenalles
són ja fabricades amb la típica ceralllica ibérica i en
gc:¡neral presenten ja parets molt primes. Se'n dis··
tingeixen dues variants tipológiques: les de perfil
cilíndric, amb una capacitat entmn deis 35 litres, i
les de perfil ovalat, Elmb una capacitat que sobre·"
pi1ssa els 40 litms. L..i1 seva altura oscil·la entmn deis
60 elll, i les de perfil ovalat ocupen aproxirnadamflllt
una superfície d"1 mi; en mlació amlJ el Í"orrnat
geneml de Ic:¡s estances, entl"e 14 i '16 rn", la seva
pmsoncia determina (é"ll1 certa manet'a la funció
doméstica de I'ostenga COlli a Illagatzem. No obs··
tant aixó, ambdues variants presenten majmitaria-
ment un nou elelllenl funcional a tenir en compte: la
presencia d'un orifici arnb broc vessador situat en el
seu terq inferior. Aquest element nou allunymia les
grans tonalles de la funció de rocipicnts d'emlila-
ga1zematge per a gra, tmdicionalrnent acceptada, i
els atorgaria un pmpósit específico Així, los primeres
intorpretacions al mspecte -roren que aquests vasos
amb brac vessador podíen servir per a l'elabonJció
de cervesa (Giró 1958), opinió que fou criticada per
altres investigadms argmnenlan1 que no es consta-
ta en los fonts históriques cap referencia a aquesta
beguda entre los poblacions pmmmanos del tOITI10-
I"i catal;)' PostDI'iorment s'ha suggDt'it que aquesta
modalitat de vas 8rnl) I)rac fas I'equivalent dols
cubells per a la bugada, i que la sova principal fun-
ció era el rentat de la llalla (UlloI981).
Així i tot, cn.:¡k.:¡m que la interpretació más versem··
blant és la que veu en aquests recipients la fUllció
d'emmagatzomatge d'aigua, tenint en compte que
I'aigua escasseja durant els mesos d'estiu en les
zOl1es de clima semiarid i, per tant, les darreres pro··
visions d'aigües procedents de les basses resulten
terboles. Així, emrnagatzemant aquestes aigües, el
fang es decantava i quedava dipositat per sota del
nivell del brac, i s'obtenía d'aquesta n18nera una
millar qualitat del liquid (Maluqum de Motes 1982;
Conde 1987). Exemplars similars apareixen en els
poblats ve'lns de la zona: Pla de les Tenalles de
Grallyanella (Cando 1988, lig. 3.b), la Pedrera de
Vallfogona de Balaguer (Maluquor de Motos el alií
1959, lig. 14), Margarlel (Jullyellt 1972, 92), Gebut
(Lara Peinado 1969-"10, 75) i Puig Pelegrí a Lleida
(Camps, I"ita 1960, 289). Amb tot, admotom que es
poden trobar argurnents a favor i en contra de tote8
aquestes interpmtacions, de !llanera que creiem que
t018 aquests vasos possiblement acomplien funcions
tIll11tiples segons el cicle d'activitals desellvolupades
en el transcurs de I'any (1"8lltat de llana a la primave-
ra, contc:¡nidors per a aigLla él. I'estiu, fabricació de
cet'vesa a la tardor), i quan no tenien cap possible
funció específica acabaven servint per guard8l'-hi
altres pelits vasos cerarnics, COIll quedó testificat en
I'estanqa 3 durant les excavacions de 1971.
I={etornant a les característiques tllorfológiques que
presenten alllbdues variants anteriorment ressenya~
des, podem cornprovar que no hí lia entro ambdues
cap difot'encia respecte a la qualitat de les argiles, la
rnanera de tractar les bases, les nanses -selllpm de
cinta o semicirculms amb sole dmsal-- i la cocció.
QUémt él les vores, aquestes ten en divel'ses variants
poró t01es I'8lacionables arnb els característics per··
fils en forma de "CiJp d'únoc":
-- l._a típica vora en forma de "cap d'anec" alllb I'a··
resta hmitzontal vers I'exterim: lam. 13.8.
... L_a forma de "cap d'anec" pt"acticament vertícal:
larr!. 5.6; 45.1.
- Amb I'mesta horítzontal vers I'interior: lam, 5.7;
6.11.
- Vora gruixuda amb aresta petita pel desonvolupa··
ment de I'amplada del solc superior: lam. 80.5.
- Vora plana, horitzontal i Qt"uixuda, que és una
forma antiga que ja hem mencionat a la fase de
Tornabous 111: 18m. 6.10.
Vara plana, horitzontal i gruixucJa, amb tres soles
a la cara superior: lal"n. 9.9.
- Vora plana i horilzontal amb un ample gran solc
superior, que es la forma lliGS abundant: lam. 5.5;
12.6;14.5; 11.2; 132; 133.
L.' anterior, peró inclinada: larn. 6.3.
'.- Vma arrodonicla similm a la de les amfmes de
boca plana: 1,1m. 1eJ.

De fot, els perfils de la rnajoria do les vares d'a-
quests grans recipients, arnb presencia de soles o
rnotllures, mostren que aquestes van ser concel)u-
des per acoblar··hi una tapadOl'a, segurarnent de
fusta, elernont que no s'ha conservat.
Les tenalles amb boca de doble vora
Es tracta de vasos de capacitat alta (de '15 a 20
litres) que tant poden carrespondre a perfils cilín-
drics com ovalats, i que pl"esenten com a caracte-
rística própia una boca complexa formada per doble
vara, la qual en realitat cmrespon él una variant deis
perfils del tipus "cap d'anec", on rmesta, ma aixe-
cada) forma la vara exterior i la part arrodonida,
també aixecada, constitueix la segona vara, molt
més a I'interior de la peGa; queda entre ambdues
una paret é-)ITllJ rnotllures o canaletes. En cap deis
exemplars mconeguts, ni a Margalel (Junyent 1972,
lig. 13·H) o en el Tossal de les Tenalies (Serra
1~-{8fols, Colomines 1958,·62) ni en I'exemplar (laI11.
139.2), 110 es detecta la presencia de brac vossa··
dar, i d'altra banda tots tonen la característíca
comuna de presental" una rica decoració pictórica
que practicamont recobreix 10t el vas: en els exern-
plars de Margalef ¡del Tossal de les Tonalles es trac-
1'a de frisos decorats amb motius vegetals, i en I'e-
xemplar del Molí d'Espígol és a base de linies
ondulades o aigües alternant amb formes de pal-
l1"ieta. De fet, són els vasos més rics en decoració
entre I'anomenada "cerarnica ibérica" de les contra··
des occidentals de Catalunya.
A més, de la diferenciació quant al perfil de les tena-
lIes, podenl també establir duos variants respecte a
les característiquos de les seves boques comple-
xos:
a) Amb una vara constitUida per I'aresta aixecada i
cé:lnaleles en la pmet que es perllonga cap El. I'inte-
rim del vas, per doblar-se i constituil' la segona vora.
Representades por alguns fragments mancats de
context de les excavacions del praf. Maluquor do
Motes.
1)) Amb boca menys complexa, en no presentm la
pal"8t ontl"8 ambdue8 vares ca.!') tipus de motllura, i
segona vora vertical i alTodonida. Representada
pels fragments de la lam. 21.3 i IfIm. 9.8. Amb
aquest sistema de doble vora, resulta evident que
les tenalles Ilavien de portar una tapadora de cen)-
mico, poro do momont no 1'l1em poguda reconeixer,
Les gerres amb brae
Es tractaria de les equivalents de farmat I'edu'it de
les grans tenanes, arnb una capacitat ontorn deis 15
litres. Són IllOIl aiJulldaliLs, i la sova fUllcionalilat
devia S8l' la mateixa que la descl'ita por a les grans
lenalles, basicament per contonir aigua. Com aque-
1:1 ~; Mili ¡-IiIAI ~-~ AI10UHJL OCie;:;
¡vlCJhlOOHIIIIF}; /. ¡'ililC-llAI-1(;1-1 UHI\, ;!()()(j
lIes, les seves vores són majoritariament en perfíl de
fOfma de "cap d'ánec". Tipologicmnont se'n poden
diferenciar dues variants:
a) Les que segueixon el mateix perfil que les grans
tenalles de cos cilíndríc, amb una alQada de 40 a 45
cm i sen se cap tipus de decoracíó: lam, 139, i ,,2;
140.
b) Les de perfil el·lipso·¡'dal amb parets convexos, de
menor fonllat, una alQada entre 30~35 cm, í sempre
decorades amb bandes pintades: lám. 141-143.
Aquests vasos són 1110lt corrents des de les troba-
lIes de bracs en tola I'area considerada iberica, i
loren estudiats per M. J. Conde (1987), que els va
datm entre el segle V a.n.e. fins al seglo I a partir del
vas atípic de Puig d'en Planos consel'vat en 01
Museu E:piscopal de Vico Creiem que aquesta alri-
bució inicial en el segle V a.n.e. n-3sulta exagc-3rada,
ja que s'obté a partir do les datacions altes de los
cerallliques d'estil atic; de fet, en la faso de
Tomabous 1II no s'l1an trabal Ixocs i I"lomés un, el
representat a la lam. '19.5, en presental" una qualitat
d'argila oxidada graguenca i porosa) podria corres-
pondre a una peGa atribUible a aquc-,;sta fase antiga.
Les gerres de perfil ovalat o IIeugerament carenat
Corrosponon a les típiques gorres de format petit,
ami) una capacitat entre 5 i 10 litres. N'lli Ila molles
variants, peró d'una manc-m-) generalitzada os podc-3n 121
a91T1par en tms models segons el seu perfil i tipus
de vores.
a) El primer corres pon a gerres similars a la segona
variant del gl'up anterior, pero sense braco Com
aquellos, presenten una decaració pintada a ban-
des: (lam. 144: 145.'1); poró alguns exemplars
inclouen també motius pinlats de semicercles: (lúlTl.
145.2; 146). Les nanses són ele cinta i vmticals,
peró també se'n podon trobar de cilíndriques i en
posició Iloritzontal. Les vores són variants do la
forma de "cap d'anec".
b) La segona, poc representada, es caracteritza pel'
les vores exvasades i practicanlent horitzon'lals que
conserven encara un solc poc profulld. Moli possi-
blement són gerres de porfil practicament globular:
(lál11. 39.3; 42.2; 49.4·5: 69.1). En 98nol'81 aquesta
segona variant és tardana í substitueix les gerres
dotad es de la característica vma ele "cap cj''::)nec''.
e) El tercer model presenta una característica vora
extorim inclinada de s8cció tl"iangular, sense motllu-
res ni solc. Conslitueixen els exernplars o!xals a
tom més antics que han perllles reconeixer la seva
fonna. Es tracia de gerres de fonnai Illitja, 8mb una
capacit,:lÍ d'uns 5 litms, i de perfil ovalat (lam. 7~.2;
78.2··3),
Aquestes gen"es apareixen en els nívells an1eriors a
J'ornabous 111, al mig d'un amlJient caractel'itzat per
 ceramiques fetes ama, i en general la seva pasta
oscil"la des del color groguenc i de textura poc dura
a un color beix quan I'argila agafa rnés consistencia.
General!T1ent es presenten pintades a bandes fines i
alllples, sobrot01 el Ilaví, i el colm tarnbé ascil'la
entre el violeta por a los pastes groguenques i un
vinÓS-lllalTÓ por a los de toxtura dura. Aquestes
gerres talllbé estan ben representades al Ilarg de la
faso de Tornabous 111, si bé aquí ja trobem alguns
exemplars mnb les earacterístiques eornunes de la
ceramica anornenada "iberica". En aquesta fase s'hi
cornencen a notar algunes Illodificacians, corn la
perdua del coll diferenciat o I'aparició d'un solc
sobre el Ilavi, que denoten ja I'evolució d'aquest
vers els ti pus anomenats de "cap d'anec": lam.
3,11-12; 15,3; 21.4; 24,6; 25,1-2; 27,3; 30,3; 37,3
/9; 48,2; 54,1; 56.7,
Gerres amb vara de tipus amforoide
Aquest gl"UP inclouria tates les peces cerarniques
que corresponen globallllent a recipients tipus gerra
que presenten vores amb seccions silllilars a les de
les alllfores. De fet, en desconeixem els perfils del
cos, si bé de nou es pot intuil" que lli Ila forllles do
tipus ovalat i també de tipus cilíndric. Alguns vasos
ten en la característica vora aixecada i arrodonida,
eom I'exemplm (Iám, 163.7), aparegut en I'estan,a
122 3 pie de grans d'ordi (2,5 kg) durant la call1panya de
1971 (Maluquor do Moles el a/ii 1971,31). o el que
es reprodueix a la lam. 149.1, amb argila de color
gris, així com altros fragments: lam. 6.1; 10.3; 15"2;
25.3; 28.3; 41.7. Generalment totes aquestes vares
presenten índícis que els vasos estaven decmats
amb pintura a bandos. Altres presenten la vma de
seceió triangulal", pmó a dif8!"(mcia de les amfores,
aquestes genes tenen la superfície superior 110rit·-
zontal i no inclinada vers I'intmior de la boca: lam.
18.5; 64.3; 69.5. Finalmont, a la tercera variant el
sale apareix sobre la vma plana de tipus de "cap
d'ánoc": lám,12,8,
Els pots troncocón;cs
No és una forma gairE-l enfrent, ja que se n'han
idontificat pocs exemplars: lam. 18.6; 61.4.
Presenten una vora poc desenvolupada del ti pus
de "cap d'anec", un perfil de carena alta i cos tron-
cocónic de pal"Gts rectes. Algunes peces inclouen
Ullé,{ docoració pintada a bandos. Aquesta forma es
desenvolup.il Gssencialrnent entre les anonlenades
corarniquGs cel1iberiques (Sacristán 1992). Estrati-
grMicalilont apareixen en la fase tarcjana.
Les amfores de boca plana
I...es 8111fores anomenades "ibél"iques" constilueixen
una evolució de I'amíora d'origen fenici T-10.1.2.1.
o Cllelbi 2 (I'lamon 1995, 230), que pel"den el bOIll--
barnent del seu tore; inferiol" pm adquirir una forma
cónica, í, així, un períil en forma de "pastanaga".
Aques1a variació en la forrna es deu a la seva ade-
quació a un transport essencialment terrestre, i per-
met I'encaix del recipient arnfóric a I'interior d'una
sarria pel" al seu transport a Iloms d'un anirnal. Pel"
aquost ma1eix motiu, les parets són 111011 Illés pri-
mes, per perdre pes, ¡les dues nanses verticals
situades sota I'espatlla porden tarnbé grandaria i
solalT1ent tonon la funció do travar 01 recipiont por
evitar-ne el balanceig. La soya altura, entl"O 75 i 80
cm, també és una mida raonable per quedar prote-
gidos pel cos de I'animal i evitar que pengin excos-
sivament. Ouant al seu pos, un cap plenes devia sel"
d 'uns 40 kg; aixo permetia earregar quatre alllfores
per anirnal.
Els primers oxomplars d'amfores, poc abundants
oncara, apareixoll en la fase de Tornabous 111 a par-
tir dol 8egle IV a.n.e., i encara presenten Ilavis alts i
arrodonits: lam. 24.9; 53.4-6; 75.8-9. Peró també ja
apareixen alguns exemplars amb una forllla de lIavi
111011 més evolucionada, do secció triallgular: larn.
23.6; o amb sole superiol": lam. 53.3. Alllarg de la
fase de Tornabous 11, la presencia d'al1lfores s'in··
tensifica i la majoria deis fragrr18nts pl"esenten una
de les dues variants que oren minoritaries en la fase
anterior, és a dir, la de secció triangular: 18.m. 6.2;
8,5;14,2-3; 21,5; 28,4: 29,1; 39,2; 43,1/3; 52.1:
68,1; 69,4; 70,1; 73,2; 175; 178; o la que presenta
sale: lám, 6,9; 8,3-4: 11,2; 43,4; 70,8; 72,6; 74,1;
174; '171. Per contra, disminueixen els lIavis aixe-
cat8: lálll, 8,6-/: 19,10; 72,3 I aparo/xen duos
variants noves, I'una de Ilavi arrodonit i baix: (18m.
2,3;18,3; 19.8; 33,2; 80,3; 176); / 1'8111'3 ja srmso
Ilav/: (lálll,14, 1; 41.6).
Els calats i altres formes similars
E/s cá/ats
Amb el nom de La producció ceramica en el rnón
jberic: el ka/athas, analisi i classificació, M. J. Conde
presenta I'any 1990 la soya tesi doctoral, la qual
ofería per primera vegada una síntesi de les dife-
I"ents produccions terrissaires iberiques que elabo-
rayen la forma anomenada calat (ka/athos) o "sorn··
I)rero de copa" (Conde 1992b), Por la seva
originalitat tipológica, el calat és un deis expon(~nts
més caractmístics de I'anomenada "cel"amica iI)GI"j-
ca", fins al punt que durant els pl"imel"s anys de la
nos1ra arqueologia la seva presencia constilu'l'a per
si sola un "fóssil director" per catalogar el jaciment
o la tmballa conl 8 pertanyent al ITlón ilJeric (Gal"cía
Bellido '1936; 1951). Aixó no obs1ant, avui sabem
que aquesta forma ceramica 8dquirí 18 seva maxíma
difusió als segles 11 i 1éUl.e., és a (jil', durant el perí-

ode ibéric tardé], en plena romanització (Conde
1992a), i aixó en certa manera explica por qué
aquesta peGa ceramica apare ix en contextos geo-
grafics forans al món peninsular: dios Balears
(Nicolás, Conde 1993), cosles del L..lellguadoc i
I"roven,a (Conde 1991) i Ilália (Bollcivenga 1984),
on molt possiblement va sm imitada per alguns
13llers locals (Guerin 1986).
Així, I'aparició deis calats fora del marc peninsular
eS relaciona amb una activitat comercial (Santos
1982··83), on aquestes peces haurien servit com a
contenidors de certs pmductes, com la mel,
salaons de peix o fruits secs (Gómoz 1945, 213;
Beltrán 1970, 493), peró atosa la seva morfologia
resulta difícil acceptar que es puguin considerar
corn a contenidors. Per tant. com assenyala la
mateixa M. J. Conde, s'ha de I"ebutjar el seu cmac-
ler de vas contenidor i acceptar solament les dades
que ens poden oferir els dos contextos on apmei-
xen: 01 doméstic i el funerari. Evidentment l1em de
ser prudents en la valoració deis calats en el contex1
funerari, car en alguns casos es podrien considerar'
cmn un clement més de I'aixovar funerari, i en altres
corn a urnes por- contenir les condres del difunto En
el primer cas, el calat continuaria tenint caracter
doméstic, com a acompanyant del difunt al més
enlla, rnentre que en el segon cas podria ten ir un
caracter excepcional, a manera de vas supletorí de
I'urna en contextos funel'8ris pobres.
Amb tot, és ín1eressant destacar que la majoría de
concentracians de calats amb caracter funerari apa-
reixen en les necrópolis italianes de Castiglioncello
(Lamboglia 19541:1, 117·125, fig. 30-52), Belona
(CamporealeI985, 105), Fosso delle Cenelle
(Mazzolai 1970, ij9), Tarquínia (Cavagnaro Vanon!
19/0), Bendile (Iiapezzi 1968, 23, fig. l). ele., pre-
cisament totes situades a EtnJria, d'on procedeixen
les produccions etrusques de vernís negro del
Cercle de la B que en aquella época arribaven majo-
I"itariament a la península, ion, per altm part, es tro-
baven els dOlllinis patrimonials de la família deis
Escipions; per tant, no es pot descartar la presencia
de petits nuclis de població peninsular assentats en
aquells territor.'ls. Cal no oblidar tampoc la h'lp6tesi
suggerida d'una estreta mlació entre aquells 1errito-
ris itallcs i Empúries a tl'8vés d'intol"canvis relacio-
nats arnb una activitat metal·lúrgica (Ruiz de AI"bulo
198~, 124); precisament d'Empúl'ies procodirion els
vasos localllzats a Itália (grup A2 de Conde).
Ouant al seu c8l'acler doméstic i atesa la seva vin ..
culació amb el món funel'8ri, cal plantejar-nos si els
c(1Iats, en ser un deis pocs vasos ibérics que pro--
senten una decoració pintada acul-ada i nioltes
vegades simb6l'lca, no Il81Hien esdev'lngut amb el
lemps el vas succedani a la tradició deis crat8l's
u ;; MAl U:HI\I f-; AI~()UI',()I/JC;IC~-;
MOI~U(311f1f-IL(,;, MAC-13/\nC;I]_()I~A, :!OO{i
grecs de figures roges: malgrat quo no hi tenen en
comLl el perfil de la forma, sí que són també reci-
pients ober1s i de boca arnpla, amb capac'ital SillJ"l-
1m per cantenir vi i poder efectuar les libacions deis
symposia. Precisarnent el caracter' excepcional i
simbólic deis calats queda pales en les produccions
del sud-est de I'estil d'Elx-Archena (grup D de
Cando) o en els de la Vall de l'Ebre de I'eslil d'Azaila
(grup E de Conde), produccions que sembla que os
van iniciar a partir de I'any ··200 i que rllostren en
alllbdós casos una tendencia decorativa amb un
cert gust per I'horror vacui, on les decoracions fia-
rais van acompanyades de motius zoornorfs i
hum8ns; entre els dos grups, allunyats geogratica-
ment, s'evidencia pero una sensibilitat estilística
difemnt, que en el grup d'Azaila pass a a tenir fortc-)s
cOllllexions amb les decoraciolls de la Celtiberia
(Wattemberg 1963, 139).
Amb tot, aquests estils tardans devien derivar deis
estíllluls procedents deis grups de les cerallliques
de Llíria (Beltrán Lloris 1976, 284), on la forma deis
calats aparegué alllarg del segle 11I a.n.e. amb dues
variants tipológiques: aquella on la vara presenta
encara el perfil d'ull "cap d'anec" (gl'up C1 de
Cando) i la varianl de vora horitzontal (grup C2 de
Conde), segurament derivades al seu tom de tradi-
cions anteriors, COIll selllbla indicar I'urna de la
tomba 55 de Baza, datable en el segle IV a.l1.e. o 123
COI1l a 1110lt tard a principi del segle 111 a.n.e., de
forma calatoide i un esquema decoratiu a base d'al-
ternanQa d'ones horitzontals i ziga··zagues (Presedo
1982, 96, fig. 65.1), que conslilueixen la deeoració
tipies deis vasos del grup de Llína.
Relllarquem que entm la ceramica de L,liria els
calats encara no presenten decoracions complexos
de tipus V(-3netals, per6 sí que apareix8n precisa-
Illent en els grans vasos de perfil ovoide i peus dife·
renciats, a manera d'imitacions de cantars Wecs
(Ballestol el aHí 195~). Els motius d'ones horilzon-
tals alternant amb ziga-zagues són les decoracions
cmacterístiques deis calats del Grup de Llíria: la
PalOlnora (Rodriguez el alí/ 1984), el Solaig
(FlolcllOr, Masado 1967, f;g. 17.23), les Farques
(Falomir, Salvador 1981, fig. 7), el Torrelló d'Onda
(Gusi 1974), Sagunl (Aranegui el aHí 1986), Sanl
Miquel de Lliria (Ballesler el olí/ 1954, lám. XXX. 1), la
fv10mavana a Llíria, Castelle1 de Belllabé, Cerro
Lucena a Enguera, la Serreta d'Alcoi, Puntal deis
Llops (Bonel el alíi 1981), Tossal de Manisses
(Llobregat 19/2). l'Albuferela d'Alacalll (Rubio
1986, fig. 118), l'Alcúdia d'Elx, Cabecico del Tesoro
de Verdolay, El CigmrolDjo, Alto Chacón (Allian
1976), El Amarejo (Broncano, BlúzquDzI9tl5).
Aquest terna decoratiu talllbé és present al calat
aparegut al Molí d'Espígol: l~lrTL 1b/.2.
 [n opinió de M. ,J. Conde, quc-:: compartilll, serien
tarnlJé aquosts calats del Grup de Llíria ols que van
influir directament en la forlllació deis vasos localit-
zals cm les comarques meridionals de Catalunya,
que constitueixen ols subgrups 81, 82 i 83 de
Conde. Creiom que els vasos del subgrup 82 són
018 més caractel'Ístics de 10t8 els apareguts en les
comarques meridionals de Catalunya. Fan de 16 a
25 cm d'altura i de 20 a 30 cm de diamelre de
IJoca, i es caractol'itzen por presentar decoraciolls
simples de motius goometrics (cercles, rllotius en
SS, aigUes) sobre 2 o 3 frisos en les parets del vas;
el seu Inotiu pic10ric més caraclerístic són els trian-
9108 es1érics reomplerts de pintura, És el cas deis
cálais deles lám. 152.1;156.1 13; 157.3, del
Tossal de les Tellalles de Sidamon (Sen'a Rafols,
Colominas 1958-65), del PIa de les Tenalles do
Gmnyanella (dos exemplars), de Margalef (Junyont
1972, 117, ¡I'j. 20) 1, lora ja d'aquest Éllllblt ien'iio-
rial, de la Smrela d'Alcoi i El Alorda Pal'k (un exem-
piar) (Sanlllarií, Santacana 1992,180, Ilg. 181), Can
Mlralles (Pujol, Carela Rosellól 982-83, 62 I seg.) I
Mas Casioll ele Porqueros,
f-iospncte al subgl'up B1, de rnajor forma1. amb altu-
res de 2"1 a 32 cm i amplades de boca entre 28 í 35
cm, tal ¡que inclouen, igual que el subgrup anterior,
decoracions desenvolupades en dos o tres frisos,
124 presenten la característica d'incorporm les primores
decor8ciolls de Illotius vegetals sobre algun deis fri-
sos; la resta continua decorada amb rnotius 900-
métrics, principalrnent els triangles esferics. Són
d'aqllost grup los po ces n:-)prc-3sentades a los 18m.
152.2; 153; -1 Ei4.1, els calats del Tossal de los
Tenalles de Sidarnon (Serra Rtlfols, Colominas
1958-C5S), un exemplal- localitzat al Pla de les
rEmalles de Gmnyanella, els de M,3rgalef (Junyen1
19/2, 116, llg. 16 .. 17), diversos lra(Jlllonts del VI18I'
do Valls i, ja fora de la zona, ols oxomplars dol TlIl'Ó
do Can Oliver, Turó do la Fiovira i Tono del Mal Paso
8 CaSiellllolJ (Castelló).
Respecte al i81'cer subgl'up (B3 de Conde), esiarla
format per mcipionts de petit forlllat amb una altura
móxima d'uns 16 cm i entre 13 a 21 cm d'8lllplada
do boca, amb gran varie1at do fonnes i decoracíons;
pero malgmt la sova diversitat, s'lIi aprecia alguna
cosa Gil comLI arnb los caractorístiques oxposades
pel' als subgrups anteriors. Així el calat del Musou
Comarcal do Tallega pmcedent dol Molí cI'Espígol
(181'1'1. 181), amb un únic fris docora1 arnb rnotius
vogotals, resulta similal- a un alho de Margalef
(Jullyent 1972,110, llg. 15), I sobmiot ami) els loca
litzats 8. la Moleta del Fionlei i al Castellot de
f3allyolt!s eJe Tivissa. Dins aquest subgl'up, tenilTl
1arnbé el céllat de la lam. 155.2 del Molr d'Espfgol,
rJITlb una decomció simple (I'ocolls que 01 relaciona
21mb ols vasos del sulJgrup [3'1, 011 I'ocell queda
mpresentat al Illig de les c!c-3coracíons florals tant al
Pla de les Tonal1es de Granyanella com al "Tossal de
les Tenalles de Sidalllon, í rosulta proper a les ropl'e-
sontacions del Grup el'Azada (Pérez Conill 1990).
Altres formes cafatoides
Moltes vegados oIs calats els identifiquem por la
seva característica vara lIorilzontal, pero de ben
segur 11i ha altres formos arnb aquest mateix tret,
COIll por exelllple la gerra biconica do la IÚI11. 149.2,
que té també en comLI amb els calats la nansa
adossada i trenada, així corn el fmgmenl de la lam.
79.6. Alguns fragrnents, COIll el representat a la lam.
41.3, presenten formes d'un nou tipus de calat,
ídentificat per M. J. Con(je, sobretot en les produc-
cions enlpmitanes (grup A3 d(~ Conde). Pero,
aquosta fmllla talllbé es devia jn pmduir, encara
que d'una manem minmitaria, en alües tallers terris-
sairos antoriors.
Les tasses cil/ndriques
Es traetaria d'una forma calatoide de perfil troneoeo-
nie i parets fines, arnb una característica vora dobla·-
da a I'extel'ior que es pot confondre f<.'-lcill1'lent amb la
part suporior deis vasos tulipa o ols bieónics de for-
mat gran. El seu forrnat és potit i oscil·la entre els 10··
15 cm d'aI1ura, anlb un diúmetm de boca d'uns 1S
cm. La presencia d'una nansa vertical determina la
seva definició corn a tassa: lam. 158.2. La primera
referencia sobre aquests vasos prové de I'estudi de
rnaterials pmcodents del fmn de Fontscaldos
(Lafuente 1992, 56), qUE; n'assenyala ulguns frag-
rnents amb cJocoracions no prou definidDS de msul-
les de la mala qualitat de la pintum (Selra Fiáfols,
Colmninas 19Se-65, 31, pI. 25.6) ¡que I'autor quali-
ficava corn a "pseudocalats". El fet de localitzDI-
aquosts vasos entre IDS pmduccions de Fontscaldes
no té res d'estmny ía que, com veUI'OIll él continU(;l-
ció, aquestes s'inscl'iuen en una tradició tt)ITisSDim
antol'ior i. por tant, alllal'g del segle 11 a.n.e. van con ..
tinuar elaborant los seves forrnes tradicionf.'lls. Al Molí
d'Espígol, els fragmenls de tasses cilíndl'iques apa-
l'8ixen en la fase de Tomabous Ila i, en no haver
pogut mconstruir cap vas arnlJ la nansa, admeten la
denolllinació dD "pseudocálats": lóm. 9.5; 11.6;
32.2; 69,3. l=:Jodem assDnyalar que una de les seves
pl'incipals caractmístiques decorativos serien els
potits trarns Iineals do pintura sobre Dlllavi de la vora
i la decmació pall1lDtiforllle en el coso
La vaixella
Les enócoes
Són vasos caracteritzats per la seva boca trilobula-
da. En el ITlón indígena provenen de copies de

modols rnecliter¡"anis, sia metal· líes Síél de cersmica.
Sembla que se'n po1 establir una evolució a partil'
de ües Illodels. El primer respon a les pecos que
anomenem psoudoenócoes i que, en realitat, són
gem.;s Illancades de coll peró acabad es en una
boca més o menys trilobulada, i por 1an11a seva cro-
nologia i evolució mspon basicament als critoris
generals de la 1"08ta de les cerarniques d'un jaci-
ment: lam. /1.4. El segon és una enócoa de cos
globular amb nansa esvelta i coll alt, és a dír, (.:;1
modol provinent de la tradició de les enocoes gre-
gues, generalment metal·liques, corn seria I'exem-
piar de Vinya del Pau obrat ama, amb superfícies
brunyidos i decora1 amb acallalats, que té sobre la
vora 1rilobulada i a cada eos1at de la nansa dos
medallons (Giró 1947), com les enocoes anornena-
des "radies" de la necrópolis do Pezonas, dol seglo
VI a.n.e. Aquest model d'enocoa a Catalunya es
dóna genoralnlent amb ceramiquos grises obtingu··
des en forns I"eductors, ben representad es a
Ullastret i taml)é en els oxornplms d' Anseresa (Cura
1986) i Sant Miquel de Sorba (Serra Vilaró 1922),
éH11!J datacions entorn del segl(-) IV a.I"1.o.
Al Ilmg deis segles IV-III a.n.e., les enócoes es van
an3r adaptan"l a llaves variants, per exernple les irni-
tacions en cerarniques ibériquos o obtingudes en
fOl"lls oxidanls, corn seria el cas de I'exemplar (Iam.
53.1); o larnbé arnb la pérdua del cos globular por
adoptar perfils bitmncoconics, nlalgrat que encariJ
es fabriquessin en foms reduclors, corn les peces
de les lám. 148.4; 182,2, que sells dubto són dos
exernplars estranys dins el conjunt coramic del Molí
d'Espígol. Peró va ser al final del segle 111 a.n.e. que
s'imposa Emtl'O la eeramica ibérica un 1l0U model de
cos cilíndric, que sembla ten ir el sou pmtotipus fant
en la cerarnica d'Eivissa corn en la del sud-Gst
(Cuadn:ldo, OUGsada 1989, 65). En algunes peces
encara apare ix la decoració cJ'un ull pintat sota la
vora trilobulada, corn Gil I'exemplar d'estil eivissenc
de la lam. 148. i i en Ul1 altre de Margalef (Junyen1
1972, fig.15); pero la majoria salarnent presenten
una decomció a bandes, com veiem a les pecos do
les litn], 66,1; 147; 148,2-3, disposades d'una
manera molt similar a les de les gorres amb tJroe i
cas ovalat aparegudes al Molí d'Espígol, por la qual
cosa creiern que aquestes enócoGs pl'Ovenen del
mateix centre lEJrrissaire que la major part de la
ceramica de la fase de Tornabous 11.
LéJ dis"ll'iIJució d'aqu8st darror model d'enocoa es
repGteix de nou en t01s el jacin18nts prapers:
Margale! (Jullyent 19"12, !19,1 O), Gebut, 1"la de les
'Tónalles de Granyanella, Sidamon (Serra RMors,
Colominas '1958··65), SEmt Miquül de Sorba (Smra
Vil",·" 1922) i, vers la vall de 1'lclx8, Castellet de
Banyoles de Tivíssa (Pc.:;lIicf)l" '1962) i Sant Anioni de
rl~; 1·;11\11'-1111\1 ::; ¡\Il()lJlJUii;IC;
k'lClNO(;nl\,'[I'f, (.lvi/le 1~i\ll(;I.I.OI'If\. :-:!lI:ii
Calaceit (Pallarés 1963, 72); en canvi, és descono-
gul en els poblats al nord del LlolJrogal, que rnante-
!len la tradició del model amb cos globular anterior--
rnent exposat. Finalment, i amb aquesta mateixa
forma, 11i ha Gis rnodels de petit format on corttrni-
ques grises: 121m. 28.6; 1-'18.3.
Gen-eta de GOS piriforme
Es tmeta d'una petita gerra, segumment amb una
sola nansa, de cos piriforme, pintada amb motius
d'esses i triangles osférics, que pols mo1ius decora··
tius s'assilllila él los produccions de calats. ¡::·ou
localitzada en I'ES-B i deu correspondre a I'inici del
segle 1I a.n.o.: l¡'lm. 158.1.
Els vasets en forma de tulipa
Mantonim la denominació atmgada pel prof.
MaluquGr do Motes a aquest conjunt do vasos des-
tinat8 al consum de líquids, ja que,,; entre els diversos
autors que tracten la tipologia deis vasos cDI'úmies
els termes tulipiforme o callciror/no tenen valora-
cions subjectives, i cada un aplica la S8va termino-
logia a dues formos do vasos amb los seves val'iants
complotarnont diferents (fmmes 11 i 22 de
Cuadmdo). Així, alguns al1OI11Ol"1on indiferentment
com a "tulipiformes" ambdues formes (Cuadrado,
Ouesada 1989, 55 i seg.); per él d'altros, aquostos
125
fonnes són "caliciformes" (page 1984, 1-'13 i seg.);
fins i tot tamlJé roben el 110m de "tulipifmrnes" cor·
tes olles globulars pmve'ides d'un coll exvasat
(val'iant de la forrna 11), i es deixen com a "calicifor-
mes" les variants de la forma 22 (Vaquerizo ol alli
1 9f)2, (2),
Són petils vasets obrE.1.ts a tOl'n d'uns 85··100 mm
(j'altura cal',Jeteritzats essencialment por la SENa
fmma biconica, 8mb la cal'8na aproxillladament a la
meita1 de la seva alGada. La part supmior del vas
presenta un coll desenvolupat cilíndric i amb ten-
dencia a obril"-se vers I'extmior fOl'mant una vora de
Ilaví simple. l.a part inferim pmsenta un cos qlobular
que acaba 811 un peu anular més o IT1Gnys alt que
delimita Ull fons concau. La SE)va argila és (Jura i
moli compacta, a fi d'obtenir unes pare1s (-;)xtnmlél-
dament prin1GS, que no superen els 3 mm, i el1
geneml són cuits en foms oxidants, si bé alguns
exemplars agafon coloració grisGnca, rnés com 8
de(¡3ctc::'J do la cocció que no pas per una intenció
preconcebuda d'elalJorar aques1s VEIS01S en foms
reductors. Amb tot, alguns vasets mriben a pn:~sell­
tm una superfície externa curasa i polida que els
dóna un aspecte de cel't IJrunyimenl, a irnilació d81s
reeipienls metól·lics. Procisamenl aquest dal'!"()I' tI"G1
seria la PCC)CUliE.lxitat ele l'mi~Jon el'aquestes pmduc-
cions C(3I'aniiques, ja que la seva fOITna sornbla ins-
pirada on els vasets de plata del ir'esO!' del Castellet
 de Banyoles a Tivissa (I:)allarés Comas 1991), i no
semblen sor anteriors al final del segle 111 a.n.e.
A Catalunya, els "vasets-tulipa" es localitzen rnajori-
tariarnent en els jaciments de I'area occidental, com
Margalef (Torrogwssa) (Junyenl 1972), Gebul
(Soses) i Tossal de les Tenalles (Sidamon); també
són presents en els jaciments de les comarques
talTagonlnes, com Valls, Alorda Park (Calafell)
(Sanmarti, Santacana 1992, 8~) i Mas Castellil (Els
Monjas) (Giró 1960-61, lilm. 11.3), i excepcional-
ITlent en els de la zona del Llobregat, com Can
Ramon (Santpedor) (Cura, Sánchez Campoy 1992) i
Sant Miquol do Sorba (Montmajor) (Serra Vilaró
1922). Respecte a la seva funcionalitEü, és evident
que aquests recipients estaven destinals a la begu-
da, ja que s'adaplen facilrnent a la ma en estar
mancats de nanses, element que els diferencia de
les gerretes biconiques de la ceramica grisa empo-
ritana; pero crida l'a1enció la seva escassa capaci-
lal, inforior als 150 cm' (Iilm. 162; 163.1·6; 183.2 i
4).
Les gerretes biconiques
Són també un altre element característic de la vai··
xella, si bé cal diferenciar-ne com a mínim tres ti pus
de produccions:
a) Les gerretes biconiques en ceramica grisa, que
126
es poden considerar eorn a peces de cera.mica grisa
emporitana a emparentades amb aquestes produc-
cions, sobretot perqué algun exemplar ja presenta
una decoració de petites rnotllures en el col! (forllla
2 d'Aranegul) (Aranegui 1985, 1O~106); aquestes
peces es datarien en un moment final del segle III
a.n.e.: 181TI. 16Ll .3-Ll. Juntanient amb aquestes
gelTetes i relacionada amb la rnateixa pmducció hi
ha la gerra de la lam. 159.2, provekJa de dues nan-
ses.
b) Les del segan tipus corres ponen de fet a variants
de la forma anterior, de format en general més petit
(Iilrn. 164.5-7; 165.1-2; 182.1) peró de pare!s molt
rnés gruixudes i amlJ un fons concau. Són molt més
abundants que les produccions anteriors, i no es
poden ja qualificar com a grises emporitanes. Hi ha
també algunos fOrllleS de fmrnat más gran, i en
aquest cas de parets molt més prirnes, és a dir, molt
más properes a les grises emporitsnes: larn. 164.1 ..
2.
e) Finalrnent, els biconics de gmrl formst i 8mb les
camctmístiques propies de les ceramiques comu-
nes ibériques de coceió oxidant i pastes ataronja··
des. És el cas de les peces de les lam. 158.3;
159. '1, aquesta darrera pintada amb motius palmo-
(ifOITnes i semblant a los pmduccions de ta88es
cilíndriques de tipus calatoide nlencionades ante"
riorrnent,
Plats
En diferenciem basicament les variants següents:
a) Plats amb la vora doblada a I'oxterior nlés o
menys pronunciada. Al seu tOril, cal diferenciar-ne
dos models en funció del perfil del cas:
- Els que presenten el perfil del cos amb una care-
na alta: lam. 5/,6; 58.5: 62.2; 75.1. Són sernpre
de cerarnica de tipus ibéric i arnlJ datació del
segle IV a.n.e.
- Els que tenen el perfil del cos armdoni1: lam. 3,8;
29.2; 5'1.8. També són de ceramíca de tipus ibé-
rie, pero amb datació del segle 111 a.n.e.
b) Plats amb vara marcadament Iloritzontal, en
cera.mica de ti pus oxidant i pintats a bandes: larn.
46.1; 59.9. En cerárnica de tipus ibéric: lilm. 1.6;
161.3. En cera.mica grisa, (Ia.m. lLl.4) i on corúnlica
grisa amb dos soles a la supel'fício de la vora: lam.
33.12; 47.4.
e) Plats amb vora caiguda vers I'exterior, a la mane ..
ra deis "plats de peix" (Larnb. 23): lárn. 50.5.
d) Plats amb voros ex asad es i engruixides per la
cara interna. En coneixenl dos exemplars: Ia.m.
68,3--/j, el prirner en ceramica gris i I'altre de tipus
ibéric.
e) Plats sonse vora desenvolupada, que apareixen ja
en la fase antiga, de cera.mica do tipus oxidant i pin·,
tat8 a bandes fines: lilm. 27.5; ~6.7; 71.8; 74.3;
poro també es donen en cersmica de ti pus ilJéric:
lilm. 15.4; 17.3; 37.8; 57.7.
Páteres i bols
Caracteritzats per presentar voros reentrants,
corresponen a imitacions de les ceramiques de ver-
nís neg(8 (Lamb. 21, 26 i 2/). PractiC8ment no apa ..
reixen fins a la fase de Tornabous 11, pero a pmtir
d'aquesta són mol1 abundants, principalment en la
cmactel'Ística cel'amica de tipus iból-ic: lam. '160;
161.1; 183.5. Algun exemplar és pinta1 a bandes:
lam. 9.7: 25.Ll; 36.4. Hi Ila algun exernplar antic
amb pasta oxidant groguenca: Ia.rn. 3.1. I també són
relativament abundants els pe1its bols amb cerami-
ca grisa de ti pus emporita.: lam, 69.6; 70.5; 161.4-
5.
Bols 8mb fons umbilicat
Solamont en tenirn un exemplar, del qual desconei ..
xem la procedencia exacta: lam. 161,2. Aquest
tipus de vas és molt poc freqüent a les comarques
meridíonals de Ca1alunya, montre que per contl-a és
abundant a la Laietsnia i en la zona emporitana
(Sanmartí, Santacana 1992, 85).
Pa/anganes
Són recipients de forrnat gran, amb la vora doblada
a I'exterior, perfil arrodonit i de gran fondi:'lria.

Gonoralm8nt són de ceramIca gr'lsa, COITl el paga~
ment de la lan'l. 23.10, peró també se'n troben
alguns 8xemplars en ceramica de tipus ibóric: lam.
61.6.
Cantars
En lenim Ull sol exernplar, en ceramica ¡I)(-:)rica i pin-
tat amb semicercles, esses i aigües: lam. 1.10.1.
Vasos el'aquesta tipologia apareixen a Azaila (Cabl'é
1944).
Altres formes esporadiques en ceramica grisa
Ressenyem les peces següents:
~ Una gran plala de cerómica grisa monocrorna,
amb la vara engruixida i plana, datada dins la
segol1a meitat del s8gle 111 a.l1.e.: lám. 66.2.
-- Un alhe plat amb vara engruixida practicarnent
l1orit20ntal: lám. 31.3.
~ Un vasel de tipus tulipa, peró sense peu anular,
amb base plana lIeugerament cóncava: lam. 7,6.
~ Un fragment de peu amb motllures, (lam. 31."1),
que recorda els peus de copes del món celtiberic
(Sacristán 1986, lám. LXXXV); un peu alt i cónic
d'un altl'8 tipus de copa, (Iam. 48,1), i un fragment
d'un altre peu de copa: lam. 55.4.
~ Un cos d'una copa esfera'idal arnb motllura arro-
donida en el Ilaví i mnb nansa horilzontal: lóm.
55.2; 77.3.
~ Fragments del cos d'una possible imitació de can-
tar en ceramica gris monocroma (Iam. 16.3).
_. UI1 bmc d'asc: li1l11. 82.4 (Hernál1dez YllánI983).
Altres ceramiques domestiques
Gerres de col! aft i nanses
Cormsponoll a los típiques qerres de perfil bitronco-
canic, amb coll alt cilíndric i nanses verticals, pero a
diferencia deis jacimonts al nord del Llobregal, com
Sitges do Bellaterra, Burriac, etc. (Sal1l11arti 1986),
on aquesta forma és molt usual I genoralment es
presenta en ceramica grisa, datable entro ols sogles
IV~III a.n.o, no són gaire corrents en 01 nostre jaci-
r-nent, ja que solarnent n'11Hn aparegut alguns frag ..
ments: lál11. 6.4; 11.1; 16.2: 21.1: 26.2; 47.5 i 82.3.
Tots són do ceramica de cocció oxidanl, si bé
tarnbé s'han trolJat uns pocs fragments de coll
d'una peGa elabomda amb cocció reductora.
Aquestes gon'os són datables en el sogle III a.n.e. i
molt possiblement desapareixon en els estrats de
Tornabous Ila.
Olpa
GelTa do cos all8l'qat i osvolt. amb un coll estret i
cilíndric i un¡J o dues n81lSeS que parteixon de la
vora fins a la pan superim del cos: L1m. 63,6, És
unD pOQa de cerarnica il)oric;:.1. decorada a bandes.
I'I}; I,M I [1 ~I!\L~'; A!iOUI '01 O(;I( ;~;
MON()(,I,AI'iFS 1, r'ili\C l-lflllC!"I.OI"/I. ?O[){;
Es tracta d'una imitació a partir d'una fOl"lllél del
repertOl'i PLlIlic: U:1Ilcol 521 (Lancel 1987).
Exemplars similars s'han locali1zat a Margalef
(Junyont 1972, lig. 9).
Gerres amb nansa de clstefl
Correspollell ossoncialment a recipients d'ús
domestic amb una funció rnolt concreta: el transport
de líquids; és a dir, són I'equivalent antic de les
actuals galledes. Encara que els exemplars localit~
zats al Molí d'Espigol corresponen en la seva majO!'
part a gorros de cos globular, no podem descmtar
que també hi hagi exemplms de cos vertical o tron-
cocónic, com el restaurat de Margalef (Junyent
1972), molt similm als apareguts en el sud-est
(Cuadrado 1987) ., a la Meseta (Sacristán 1986). En
general totes aquestes gerres són produ"llies en
ceramica oxidada de tipus iberic i amb decoració
pintada a bandes, com les peces lam. 64.6; 150 o
bé molius d'aigLles: lam. 182.3, També hem d'as-
senyalm que algunes possiblement presenten una
vora trilobulada, per facilitar el transvasarnent del
líquid, que moltes vegades no s'ha tingut en cmnp-
te a I'hora de la resfaul'ació, cmn mostra I'exemplal'
en ceramica grisa estampillada de la lam. 151.3
(Cura 1971).
Retornant a la forma de cos globular, dotada d'un
127
coll cilíndric que s'eixmnpla vers la vom, resulta ser
una fomia corrent en els repertoris pero sonse la
nansa ceramica, fet que implica molt possiblernent
que aquesta farrna arribava a fer les rnateixes fun-
cions en adapiar-I"li facilrnent una IlDnsa de cmda.
Així, en tractar-so d'una fmrna extremadament fun ..
cional, resulta difícil esbrinm el seu migen. I,:)el'ó
cenlrant··nos en Ins trabal los catalanes, les "gen'es
arnb nanses de cistell" apareixen datados de la pri ..
mora moitat del segle IV a.n.e., datació antiga que
quedaria confirmada él l' Alorda Park (Sanmartí,
Santacanal992, lig. 73), l' Argilera (Sanmarti et alii
1984) i a Anseresa (Sena Vilaró 1921): si IlEÍ fou al
lIarg del segln 1II a.n.e. que van adquit'il' la s(·:;va
maxima difusió, pero perduramn corn a mínirn fins a
I',niei dol segle I a.n.e. (Cela 1994,161). Quant a la
distribució d'aquestes gerros, com assenyala el
pral. J. Sanmartí, no sembla que sobrepassi la línia
al nord del Llobregat, exceptuant les tmballes de les
sitges de Bellaterra (Granados, Sanmmtí 1988) i elel
Turó de Ca n'Oliver (Barbe,'" et alíí 1960-61).
Tapadores, embuts (?) í coladors
Al Molí d'Espígol les tapadores són nlajOl"it~lriament
obrades a mEt, i de fet solalllent en coneixelT1 un sol
exemplar senccr, (lal"1"1. '15 i .1 l, que cOl"l'Gspon prcci
salllent a una tapadora d'una urna d'orelletes,
tarnbó testificada per un altre fmgment d'ul'l"la d'a·
 quest model (I<:1m. 28.2) i pel" la imitació obrada a m.3
(121m. 151.2). Aquests elements una vegada mes
posen en dubte la utili1zaeió de I'uma d'orelletes
eorn a fóssil director del segle V a.n.e., ja que al
nos11'8 entendm cal diferenciar aquest model de vas
amb finali1at funel'al"ia, que molt possiblernent res~
pon a una dataeió antiga, del vas de caire doméstic,
la durada del qual seria una altra qüestió. S'ha iro··
bat tambó un al1re pivot de tapado m a torn (Iam.
68.7). Hi ha un conjunt de fragments, eom els repre-
sentats en les lálll. 3.7; 33.8; 39.4; 47.6, que en
principi Ilavíem considerat Com a possibles embuts
per la inflexió de les seves parets, pero do fet fins al
present no s'lla loealitzat cap canó que ens indiqui
I'existéncia d'aquesta forma, rnalgrat que és un
fragment que per les seves caraetel'Ístiques tindria
un alt índex de conservació. Així doncs, molt proba-
blmrlenl I'8sponen a tapadmes. Tampoc es docu-
menten els recipients prove'its de fmats a manera de
eoladors, si exceptuem el petit fragrr1ent de la lam.
58.2.
Morters
I::-:n general prc-:)senten morfologies diverses (Conde
el alif 1995, 19), tot i que sovint semblell imitar els
tipus ebusitans a partir de la forma de les seves
vores exvasades i amb el fans gravat: lam. 13.6;
128 38.8; 68.5. CronológicarnGnt són peces del fillal del
seglCJ 111 8.n.8. o de I'inici del soglo 1I 8.n.8.
Els aribals
Es tmcta de petits vasets obrats a tOril que no
sobrepassen els 90 mlll d'altura, de forma arrodoni-
da é1l"nb tendencia bitroncocónica, amlJ la carena
generalment per sota de la meitat de l'altul-a. Elllavi
dc"') la vOI'a és gruixut i aplanat; els fans són Illajori-
tariaIT1ent concaus o plans en el cas que es corres-
ponguin a la emena. Per aquestes earaeterístiques
Illorfológiques i de msultes de presentar ulles
pamts gruixudes, aquests petits vasos acostulllen a
aparéixer sencers en les excavacions, i por raó de la
seva forma talllbé se'ls conoix ami) el nom de pere··
tos. Creiem que es tracta essencialmenl d'una
forrrla I'elacionada amb els aríbals, destinats a con-
tenir algun perfum o oli valuós, possibilitat que expli ..
caria el gruix de les seves parets cmn a protecció,
pero per altra part és també probable que amb
aquests vasets es produís la picaresca comel'cial
d'ofel'il" I'llenys contingut real del que es podria
deduir del seu volum externo
El seu origen s'lla de cel'cm en la forma Lj del vernís
roig ibemtartessic ele Cuadrado, datalJlc-) a partir del
soglo IV a.n.o. on 01 sud--ost (Cuadrado), d'on s'a·
dopt8 per constituir en ceramica (1e tipus ibéric la
forma 201J, é:1rnb tendencia a engruixir les parets;
arrilJarien a pel"duml' fin s el segle I1 8.ll.e., com es
desprén de la tomba 190 d'El Cigarralejo (Cuadrado
-1987,347). S'han localitzat (--')n jaciments de la zona
andalusa, del sud-est i del País Valencia (Baza,
Almedinilla, Italica, Peal del 8ecelTo, Archena,
Verdolay, Castellones de Ceal, la Bastida, Sant
Miquel de Llíria ... ), 01'1 conviu8n tant arnb produc-
cions de vernís roig com amb ceramica de tipus ibé-
rie. Aquesta mateixa característica es dóna a
Ca1alunya, en jaciments de les comarques occiden"
tals i mel'idionals; així, es localitzen, a mes deis
8xomplars del Moli d'Espígol (Iám. 161.6-7; 185.1-3),
al Tossal de les Tenalles (Sidamon), a Margalef
(Torregrossa) -on precisarnent un deis vasets pm"
senta un signe grafitat en signari ibél'ie (Junyent
19/2, fi9. 8)-, al ¡acimenl del Vilar (Valls), a la
Massané1 (Guardiola de Font-Rubí), al Cogulló
(Sallent) -equivocadament classificat corn a produc-·
ció de ceramica jónica (Sánchez Campoy 1987,
88)·- i al Castellvell (Solsona).
Els pelits vasets
En pl"irner lIoc n'hem de destacar els anmnenats
pseudocílixs, petits va seis de "fireta" pmveHs de
nanses Iloritzontals (Iam. 166.1), i els fragmenls
represontats a les 13m. 7.3; 20.4), de ceramica
grisa, que imiten les produccions emporitanes.
També han aparegut altres fragments de petits
vasets de quali1ats eeramiques molt diferents: lam.
23.5; 43.8; 73.5. O bé són vasets de joguina -,~(Iam.
29.4)- o be, més probablemell1, cassoletes aplica-
des a la vara dJun recipient a manera de cornos:
1,1m. 187.11 ;166.2.
Cen3.mica comuna, Les 0llet8s "ti pus Tornabous"
Al Ilarg de la fase de Tomat)ous 11, es a dir, en el
seglo 111 a.n.e., apareix una nova ceramica caTacte-
r'itzada pOI" estar obrada a tom rapid, mnb pal'ets
molt primos i 01'1 I'mgila no Ila sofert els tractaments
de decantació que caracteritzen la resta de cerómi-
ques anomenades ibériques, sinó tot el contrari, es
presenta porosa i amb molt desgreixant calcari; és a
dil', són unes cerallliques comunes que a pl'im(-3r
cop d'ull es poden confondre amb les cel'amiques
tradicionals a rna. L'aparició d'aquestes ceramiques
comunes i la seva uniformital forE-ln els Illotius pel
quals tant Mil. Llorens com el proL Maluquel' de
Motes les van allOlllenar "olles tipus TornaboLls"
(Iám. 166.3~; 167; 168; 169.2). Les cerámiques
comunos obrades a tom equivalen pl'acticalllent a
una sola forrna, I'olla globular i de base plana, de la
qual hi ha ires variants de fmmat: el gran, 8mb una
capaeitai d'uns 7 litres; un format mitja, (I'unes
dilllensions entorn de 20 cm ¡una capacitat d'uns 2
1¡1ms, i finalment oIIX:li1, d' 11 cm de diallletm i 11 cm

d'aI1ura, amb una capacitat de mig li1re. Hem de
remarcar, poro que hi ha varian1s caractc";I'ilzades
per la presenCia de fons amb tenderlcia arrodorlida,
pero de moment aquests fans solament s'han pogut
detectar en les olles de formal mitja i petit, no són
gaire generalitzats i a la vegada són els lmics que
sernblen haver sofert j'acció del foe, ja que aparei-
xen fUlTlats. Tarnbé hem identificat esporadicalllenf
la forma de plat o de tapadora (Iárn. 10.5). Aquests
vasos representen una culrninació tecnica a propos-
fa d'una demanda, cal' amb la seva aparició van
comenc;:ar a disnlinuir els vasos tradicional s obrats a
ma, pmcés que s'l'lavia iniciat molt aban s en altres
zOl1es geográfiques, com en el País Valencia des
deis 88gle8 VI-V a.n.e. (Mata 1991,103-111), a la
costa de Tmragol18 (partin1 de les troballes de
I'Argilera i Alorda Park) entre els segles IV-III a.11.e. i
vers I'interior dol país entorn de I'any ·,200 (Conde
el al!! 1995, 21).
Vasos excepcionals
En destacaríem solamen1 dues peces:
.... La primera és la germta bicónica amb ducs rlarl
ses, avui en el MCUT (Iam. 35), que cmrespon a
un testimoni clau de I'existéncia d'una ocupaeió
tardana del jaeiment o Tornabous 1. És practica··
ment idéntica en forrna i deeoració a una altra
pec;:a apmeguda en les excavacions de la Paeria
de Lleida, amb una estra1igrafia datada entre els
any8 -70 r el canvi d'era (Cura, Garcés 1990).
Aquest tipus de cerarniques 1ardanes ¡'1an Gstat
plenalllent identificades en diferents jo.cilllents a
I'entorn de Ueida i allli) datacions similam (Gmcés
1992).
..- La segona POyO va apw"éixer a I'estanc;:a 2!.1
durant la campanya del 1975 i postoriorlllen1 va
ingm8sar també al MCUT (Iám. 182.4). Es iraeta
d'un petit vaset lJiconic caracteritzat pl'incipal-
Illent per la disposic"ió de les dUBs nanses, que
parteixen Ilorítzon1alment de la vma i es doblen Gn
escaire fins a ajuntar-se al cos, un sistema que de
nou trobem en la imilació de crótur a Illa (Iam.
55,"!). I...'eslllentada disposieió de nanses i la
decoració incisa recorden ceries peces de la 11alia
septentrional (necl'opolis Benacci de Bolonia, final
88g18 IV·III a.n.e.).
Ceramiques obrades a ma
L'estudi d'aquest apartat ós difícil i cornplex, ja que
la cerfunica obrada a lila té unes caractmístiques
especifiques. En primer 1I0c, es tracta en general de
peces de poca resisténc::ia a la conservació, com a
conscqüéncia de la perdu3 de les ;:nostos del tall por
esrnicolament de la pasta, de manera que moltes
vegacles és illlpassible fer-ne una reconstnlCció
I_I,~; MAT[I~Ii\I:~ AI{OUL-OL()CIC:;
1,IIOW)()11NII_'~; /, Iv1AC Lli\HCU.ON/'" ~'U(jh
exacta i per tan1 patilll greus nlancances de fiabilitat.
En segol1 Iloc, es considera que aquestes cerallli-
ques lel1el1 un mi gen local, fins i 10t que es produfen
en l'en1orn familiar, i per tant les peces contempora··
níes trobades en Ul1 mateix jaciment tenel1 un índex
de val'iabili1at moli acusat. I:)er aquest motíu creiem
que quan es disposa d'un context on la majoria de
les cerallliques són ja praduYdes a torn, corn és el
nostre cas, les ceral1liques a rna hi tenen un paper
marginal i amb escasses pautes d'uniformitat, car es
traben so1meses a un gran bagatge d'originalitats
pel que fa 1ant a les formes com als acabats de les
superfícies o els motius decoratius, que són esped
fícs de cada grup familiar. És a dir, si s'accepta el
principi hipaté1ic que la ceramica a ma va quedar
relegada a una activitat femenina, aleshores aquesta
prodl.lcció per cobl'ir les necessitats domestiques
tindria un marca1 component d'etapa d'aprenen1at-
ge, i en conseqüéncia incmporaria un factor de
variabilitat com a resultat de la vida social. Per
enfendre'ns: la mateixa variabilitat que es dóna avui
día respecte als habits de la cuina en cada familia .
I_es formes I'epr'osenlacles en les fases de,,;
Tornabous 111 i II equivalen b21sicament a les fmnles
sogüents:
Vasos de pertí! en S. I;)erfil en S más o menys acu-
sat i selllpre mnb bases planes. En funció deis 129
graus d'inflexió del perfil, en padelll assenyalar qua'~
tre variants:
a) Vasos estilitzats arnb un perfil marcadalllent en S,
Oll les vares exvasades presenten un dianletm igu81
al de la carena, i que dispasen d'unH base plana
petita. En ~Jenemlles seves superfíciüs són lIises i es
presentan brunyides o ben acurades (1~)lll. 58,8:
170.1 ).
b) Gen-es de formal ITlitja, alllb vora flexionada a
partir d'un cos marcadament globular i base plana
de petit forma1. Pmsel11en en geneml una decoració
plastica de cardó amb incisions o franja de motius
impresos en la zona alta del seu cos (1[1Ill. 22.1;
172.2; 1l3.1).
c) Vasos de íorrnat rnitj.0 a petit, amb un perfil en 8
suau, de cos més o menys cilíndric. Són forma más
nombrasa, i es troben decorats amb cordó o
impressions en la zona del coll o la part alti:~ del cos
(Iárn. 19.2; 22.2-3; 43.5 i 7; 47.3; 60.11; 72.4; 80.4;
1'10.2; 1'11.2; 172.1).
d) 0lle1es de petit format, amb vara petita i flexiona-
da, cas arrodonit i base plana desenvolupacla. En
geneml les seves pastes són grisenques fosques o
pr~)cticament negl'os, poc msistents i s'osnlicolnn
anllJ facilitat. Dccoracions en genGral do cmcló sota
la vora o sobre la carena del cos (Iam. 16.1; 62.1;
65.i; 68.B; 73.3; 1<33.1; 184.1).
 Vasos que imiten (arrnes de la ceramica a lorn. Poc
nombrosos. En destaquen algulls tragments de
boques trilobulades d'enocoa, i una urna d'orelle-
1es: (Iam. 151.2). També corresponen a aquest tipus
la imitació de crater anteriorrnent assenyalada (Iam.
55J) i la gerra amb vma de motllura, nanses horit··
zontals i motius en relleu partint de les nanses (Iam.
185.~), forma que té Inadels propets en alguns
vasos de Margalef (Junyent 1972, 11g. 3).
Tapadores de tipus canic i pivoto El pivot presenta
diferents formos, pero el més habitual és el de forma
de nansa: lám. 2.2; 19.3; 45.5; 55.5; 63.4-5; 171.1
I 3-4; 183.3. Com a pe,a excepcional hem d'asse-
nyalar un fragment zoomorf, on fonDa d' ocellet: lam.
76.6.
Vasos amb tres cassofetes disposades radia/rneni
intercomunicades ¡nansa horitzontal (Iam. 165.3-5;
183.6). Es tracta d'una forma caracterlstlca I pecu ..
liar que es dóna a les contrades occidentals:
Margalef (Junyent 1972, llg. 2), Mas Castellá (El
Monjas) I el Vllar (Valls). Encam que s'l'la assenyalat
per a aquesta forma una funció de lIantia, no s'ob-
serva en cap exemplar una zona ennegrida pel foco
Creiern que es tracta d'un cert vas ritual assimilable
als cerno s i que té el seu antecedent en un exern-
130 piar amb decoració d'acanalats aparegut sense
context arqueolagic en la necrópolis Part"8llí (Pons
1984, lám. 37). Presenta algulles diferencies en
relació amb les cerallliques obrades a rna perta-
nyents a la fase antiga del jacirnent, és a dir, I'ante-
riDl" a la planificació urbanística que cOI"mspon a
Tomabous 111. Cal destacar les següents observa··
cions:
a) Alquns fragments rnantenen la tr·adició de les
decmacions 8mb acanalats (lé-lrn. 79.2); en gOlleml
tmnbé presenten superfícies acurades o fins i tot
bl'unyides.
b) Les bases són majoritariarnent planes, pero
tarnbé hi ha alguns fragments de peus anulal's (Iam.
81.8) o alts. Algulles vares presenten bisel!: lam.
l8.4 I 6; 815.
e) Les decoracions queden redu"i"des al simple cordó
amb incisions o inlpressions: larn. 74.6; 75.10;
77.7-9; 79.1; 81.5 I 7.
d) Algunos de les ceramiquos presenten un desen-
greixant de grans de biotits, un element geol6gic
que no es dóna al territori; per tant, són vasos pro-
du·¡"ts en zones gl"8llítiques (el Pirineu o la costa).
Les cerámlques estampillades (Iám. 188)
Les ceramiquos amb decoració estampillada eren
conegudes des d'antic a la Meseta, sobre cel·8.mi-
ques olJrades él m~l i mlacionades arnb la traclició
cóltlca (Cabré 1930; Wattenl1erg 1963), peró no es
prestava atenció a les aparegudes en zonos atribu"i-
bies al tifÓn iberic, fins al punt que quan hi aparei-
xi en -sobr·etot ceramiques de pasta grisa i a torn-
s'acabava recorrent al tapic "un fragment de cera··
mica grisa estampillada d'época paleocristiana".
Pt"ecisalllent fou amb ITlotiu de les primeros carn-
pallyes del Moll d'Esplgol I I'aparlcló de la gerra
amb nansa de cistell representada a la lam. 151.3
que ens varem intemssar per primera vegada 011
aquosta qüestió, especialrnent perqué poc abans,
en les excavaclons del Cogulló (Sallent), Ilaviem
localitzat un tragrnent d'aquestes caractel"Ístiques
(Cura, Ferran 1969, flg. 6) I Ilavlem sofert la critica
que corn se'ns acudia elassificar d'época prmoma··
na una coranlica paleocris1iana. Aquest fe1, dones,
va motivar que cerquessim entre els lots de les
velles excavacions en els jacirnents ilJerics altms
fragrnents sirnilars, i com a resultat vam publicar
dos mUeles alenant d'aquest problema (Cura 1971;
1975). A partir d'aleshores les novetats s'incrernen-
taren, i a poc a poc s'han anat confeccionan1
mapes sobro los diferents zones 011 apareixen cera-
miques estampillades:
.- Nucli celtibéric a la Meseta nord (que era el cone··
gut des d'antlc).
- Nucli lusltá a Portugal (Armand, Gamito 1974-77).
- Nucli oretá (Almagro Garbea 1976-78) I les seves
Illfluéncles sobre el Pals Valellclá (Mata 1985).
- Nucll bastetá de I'alt Guadalquivir (Rulz, Nocete
1981) I de Múrcla (Lillo 1977·78).
T01s aquests nuclis fenen un factor comLl, que és la
seva proxiniitat, i por tant resulta lógic que hi
hagues influencies entre uns i altres o, si es vol, que
tinguin un cort origen comLI des d'on s'expandí
aquesta rnoda deis estarnpillats. Així, viern que la
difmencia entre cerámiques obrades a ma i a torn
no és solamont un problema de ti pus cronológic,
sinó que també hi intervonen els diferents gmus d'a··
culturació mediterrania representada per I'aparició
del torno
El cas de les ceramiques estarnpillades a Catalunya
representa una altra faceta d'aquesta problmnatica:
a) Hi havia una desconnexió geogl'afica mspecte als
altres nuclis peninsulars, amb un buit important
constitül·t per la vall de l'Ebre, que s'interposava
entre el nucli catala i el nueli oreta.
b) La mateixa dislribució geografka del nucli catala
formava un enclavarnent precisament al mig de
dUGS z.ones arnb un alt gmu d'aculturació rnediter·
rania: al nord, la influencia gmcoindigota, i al sud,
solJrotot al lIarg de la costa, una possible zona ebu-
sitana-cossetana.
e) Hi ha un problmna cronológic eniOl"n (j'aquestes
CerallliqLWS 8n relació amb el nucli catala. Els

ostampillats sobro coramiques a torn semblen 1enir
dos mornents concrets: un d'antic, a I'inici del seglo
IV a.n.e., i un alire de situa1 dins la primera meitat
del segle 111 a.n.e.; és a dir, practicament sois es
desenvoluparen, ¡encara amb percentatges molt
minoritaris, en els moments en qué les irnportaciolls
del rnóll mediterrani dequeiell.
Hom podria considerar la possibilitat que I'aparició
d'aquestes ceramiques fos resultat d'un cornerc; que
es desenvolupava obrint mercat en rnornents en qué
no hi Ilavia gaire competencia. Peró aquesta hipóte-
si sembla totalrnent inviable, ja que eren ceramiques
del rnón interior i allunyades per tallt d'aquells cen-
tres comel·cials que 1radicionalment identifiquem
com a tals. Així dones, potser cal que ens comen-
cern a plantejar els problemes d'inestabilitat política
dins el rnón indígena amb uns parametres molt mós
amplis d'aquells que habitualment se salen acceptar
i que en el seu dia intentaven plantejar una rivalitat
entre pobles de I'interior i 81s de la costa (Rodríguez
Adrados 1950). Ens reÍ"eriríern més concretament al
papel· que exercien els pobles de la Meseta oriental
que reben a les fonts classiques noms imprecisos
peró que apunten a la considel"8ció de certa mobili-
tat: els bebrices, esmentats unes vegades a la
Meseta (Av. Oda 485) i altres als Pirineus (D.C. 56);
els oretans, i el problema del seu origen, lírnits i dis-
persions (Contreras 1961); I en general els celtibers,
01 gentilici deis quals es troba ja recollit amb anterio-
ritat al conflicte de Numancia. Per aquest m01iu
creiem que les ceramiques amb decoració estampi-
llada constitueixon un element més a tenir en comp··
te a I'hora do tenir presen1 la diversitat dol substrat
indígena a Catalunya i, en conseqCJencia, replantejar-
nos algunes qüostions de neoceltisme que es té ten··
déncia a relacionar amb el món gal, quan de fet
estarien relacionad es amb alires pobles de I'interior
de la península, amb un substmt céltic molt més
antic (Almagro Garbea 1992).
A desgrat de la seva decoració, la darrera ¡JeQa
esmentada no es pot confondre, malgrat la similitud
del motiu decoratiu, amb les ceramiques gl·ises
monocromes del Llenguadoc mlacionades amb 01
món colon·lal foceu del seglo VI 3.n.e. Per la qualitat
morfológica de la ceramica pertany al grup de les
grises estampillados (el motiu d'onos ja es I'8pro-
duoix també en I'estampilla ·18 forrnant una franja
contínua): pel' altra part, estratigraficament queda
datada entorll de mitjan segle 111 a.n.e.
Ceramiques de vernís roig ilerget
El primer estudi i identificació d'aquesl ti pus de
cerarnic..¡ues fou portal. él terme pel prof. E. Junyent,
en observar que un conjunt de peces cerarniques,
sempre amb percentatges 111011 minoritmis, aparei··
1··1 ~'; MAITIW\I.S (,110UHJ¡ oCie;
IvlOI\jO(;I·U\¡'lrc; l. MAC·I3I\f\CELONA. ?Oi!(j
xi en en diversos jaGÍmonts propers a Lloida (,Junyent
1974). Es tracta d'una cerámica caracteritzada per
anar recoberta d'un vemís aplicat a pinzoll ¡que
forma una capa dura, bastant gruixuda, lIuent, d'as-
pecte vitrificat, de color roigo En un principi, se
suposava que aquest vernís tenia quelcom a veure
arnb la técnica del vernís roig del món fenici-púnic
del sud-est peninsular (Cuadrado I 972), i per
aquest motiu es va especular que, malgrat que es
tractava d'lIna prodllcció de caire local o regional, hi
havia connotacions d'ordre Ilistóric -con! l'alianQa
deis ilergets mnb els púnics··- com a factor de difu-
sió i/o imitació de la técnica del vernís roigo Aquesta
hipótesi esta avui plenament superada, i si aquest
taller productor de vernís roig tenia alguna relació
amb les pmduccions de vernís negre, aquesta con-
sistia tan sois en el eoneixement de la tecnica do
I'aplicació d'un vernís per recobril· els vasos, peró
sense arribar a pmduir la tonalitat negra, a causa de
la seva complexitat, i lirnitant-sG a una variant
rogenca per la simple cocció en un forn de cocció
oxidant.
La seva inscripció a un taller local i I·elacional alTlb la
producció de ceramiques comunes sembla evident
sobretot si ens atenem a les formes deis vasos pro-
du"lts, que estan Iluny deis repertoris característics
do les ceramiques de vernís negreo Recentment el
prof. cJunyent ha retorna1 sobre aquest tema i ha 131
Identificat les farmes següents (Junyent, Alasluey
1991):
a) Les gerres··enócoes, caracteritzades pel seu cos
ventrut i una base anular de peu inclinat (Iam.
131.3-5). O'aquesta forrna no en coneixem
paral-Iels en ceramica comuna de tipus iberie de la
zona, on les enócoes acostumen a ser peces de
cos cilíndric.
b) Els bicónics, deis quals podem difel"8nciar dues
variants (Iám. 131.6):
- La rnés generalitzada es caracteritza pel· les seves
bases umbilicades i sonse peu, O'aquestes gerre-
tes bicóniques n'hi ha sobre10t exelllplars en
ceramica grisa de format més petit (Iam. 164,5-6).
- La segona variant corres pon a la gerreta bicónica
peró amb un peu anular i Ileugeralllent inclinat,
com en les enócoes. No es coneixen paral·lels
d'aquesta variant.
e) Els plats-escudella, on de nou es poden diferen-
ciar vélriants (lam. 131.1-2):
- La primera equival a una escudella de vora roen··
trant, a imitacló de la Lamb. 26 (F 2762), i en for-
mat petit, a manera de bol. Peró es diferencia de
les produccions de vmnís negre per I'originalitat
de la seva base anular amb lons umbilicat. En
ceramica comuna i sense envernissar s'han trabal
peces slmilars (121m. 160.1-2 i 4).
 .- La segona variant torna a imitar la forma Lsmb.
26, peró ara amb la vora recta (F 2821) i segum-
ment amb el ma1eix tipus de base que la varisnt
anterior. TmnlJé os coneix aquesta forma en cera-
mica comuna (Iam. 160.3).
.- Bol hemiesféric 8mb un Ilavi Ilori1zonlal. També
conegut en ceramica comuna (Iam. 161.3).
- Copes--8scudolla amb la vom oxvasada i penjada,
amb un perfil mós o menys carenat, i base anular
i urnbilicada. Aqu8St tipus de vores és 1ambé
conegut en ceramica comuna ibérica.
ci) Finalmon1 tindríem un conjullt divors de vasos de
fon1l8s diferents que també esporadicament pro~
senton la tecnica del vornís roig (Grup 4 de
~Junyent): gorros de vores exvasades, gorros 8mb
vores amb canaleta mnpla, tapadores d'orelletes,
etc. Tot un conjunt que de nou s'apmpa a les cel'a·
rniques comunes,
A partir, doncs, de les forrnes representades, la
seva I'8lació amb les ceramiques comunes ibériques
sembla evident, i les úniques peces que de nlmnent
no tenim representades són les enoeoos i les gorre-
tos bicóniques amb peu. No obstant aixo, 01 princi·'
pal problema d'aquostes ceramiquos rau a poder-
los atornar una datació precisa, a causa do I'escas
porcentatge de fragrnents d'aquesta cen~Hnica apa'"
reguts en ols jacimonts. Aquesta escassetat semIJla
132
indicar quo la seva producció va ser de curta dura-
da, la qual cosa constituiria un element impmtant
per poder atorgar una datació concreta als estrats
on apareixen. En general, se'ls atribueix la datació
amplia i sempre confusa del final del segle I11 a.n.e.
i inici eJel segle 11 a.n.o. Aquost problollla tampoe (-;d
podem IT!SoleJl'8 c1t-Jfinitivarnont a partir d(:') los imba··
Ilos dt31 Molí cfEspígol, ja quo (-:)18 escassos frag-
monis apareguts els trobern sempre en nivel18
suporficials atriIJunJles a Tornabous Ila, Gis quals es
podl'ien data!' de I'iniei eJel seglo 11 a.n.o., peró com
que es tracta de poes fragnients no tenim cap
seguretat quo no provinguin do materials dol nivell
inferior, és a dir, del final del segle 111 a.n.e.
Respecto él la distríbució goografica, eom sempm
ha assenyalat 01 praf. Junyont, aquests fragments
sois aparoixon en jaciments de I'ontorn do Uoida.
Arnb tot, en el futur potser caldra tenír on compte el
papel' de Tarragona, ja que la soya presencia al Pla
de Santa Barba m a Montblanc, al Vílm do Valls
(labra el alií 1989) i a Fontscaldes (Lafuente 1992)
comenQa a apuntar en aquosta direccíó, és a dír,
productos miginaris de 1armgona amb oxpansió
vers Unida, en definitiva la via d'accés des de la
costa cap a I'interior, que ja s'llavía assonyalat COITl
a possible per a los pmduccions de vemís negm del
grup dol 3+ 1, ia quo tamlJé tli ha pocos on el vemís
esdevé roig, circumslancia quo sompre hom cregul
quo em una conseqüéncía d'un clofecto involuntari
on 01 procés de cocció, poró potser aquest criteri
s'haura de revisar.
EVOLUCIÓ I TALLERS DE LES CERÁMIQUES
A TORN A PARTIR DEL MOlÍ D'ESpíGOL
Ja hom oxposat antoriorment quo una de les princi-
pals dificulta1s que l1em trobat a I'hora do classificar
les ceramiquos a tmn prové d'aquelles ceramiquos
produ'l'des en coccions oxidants i caracteritzades
sobrotot pOI' les seves coloraeions groguenques o
beíx; de fat ambdues tonalítats es relacionon amb la
textura do los seves argilos: les groguenquos apa··
reixorl amb pastes toves i farinosos, mentre que en
los de colm beix, i d'aquest a I'ataronjat, les pastes
os van incrernentant en duresa i presenten una tox-
tura molt més compacta, fins a finalitzar ia amb
unes pastos que halJitualrnent coneixern i identifi-
quern com él "ceramica iberica".
Do fot, ols percentatges ontro los varían1s de tipus
oxidades, iberiques i produccions obrades a Illa ens
pormeten reconeixer al Molí d'lspígol la fmrnació
cronológica deis estrats i la seva atribució a les dife··
rents fases ocupacionals amb malta més precisió, al
!lostre parer, quo si ens base m exclusivé1lllent en el
testimoni de les cerárniques importades, ja que al
capdavall -com hem oxposat en repetidos ocasions
al Ilarg del present troball- som molt refractarís a
acceptar les datacions tradicionalrnent acceplades
por a les ceramiques d'ostil a1lc, davant la seva lIar-
ga duració. Aíxí, els percontatgos d'alguns dols
contextos ens penTleten observal' unos cortes pau-
tes cJ'evolució. En els nivells més antics localitzats
per sota 1'r=S~A (ES~M) observem com el 50%
correspon a cel'amiquos obrades él rné\; les seguei·
xon les del tipus oxidat, arnb el 30%, i a continuació
les classificablos COIll a ibériques, que solalllent
arriben al 12,5%. No ¡li ha presencia de ceral1liquos
d'os1il atic, i la de grises a 10rn és feble (7,5910).
Aquests percentLltges CDl1lenCOn a variar sensible,-
l1lent en ols ostra1s forrnats en 01 momont il1llTledia-
tamon1 posterior a l'organiVacíó urbanística del jaci~
ment, corn ara el nivell 3 del carrol' 3 i de I'estarwa
3, on ia troboll1 alguns tragments de coramiques
d'ostil atíc (4,5-7%); eJisrninuoix sellsiblement la
representació de les cel-all1iques obmdos a rna, tot
i que consorva encara percentatges al1s (10-35%);
les corall1iquos oxidados continuen mantenin1 uns
percentatges sirnilars (23-32%), poro cOlllparUts
arnb les coramiques de típus ibéric (3/-46%). UC!s
cmamiques grises cmnencen a dislliiliuir (2,5-
3,5~'-¿). L'oscil·lació observada on les c81'arniques a
ma deu ser deguda en bona part a la mateixa natu··
ralesa de cada estrat, ja que no es poden valorar de

la mateixa manera Gis vasos a I'int(-)rior d'una estan-
ya i els apareguts en un aJnbit de cil·culació, molt
més exposats en aquost dan'm contex1 a fragmen-
tació i Gsmicolament.
Del momen1 de canvi entre la fase Tornabous 111 i
Tornabous 11, les informacions de que disposem
resulten problermitiques, cm cormsponen a dos
indrets molt allunyats entre ells (nivel! 3 de I'estanc;:a
66 I nlvell 2 del carrer 8) 1, per tant, dlfíclls de
paral·lelitzar amb una estratigrafia horitzontal.
Malgrat aixo, els percentatges ens continuen oferint
una mateixa soqüoncia evolutiva: detinitiv8ment los
ceramiques de tipus ibél·ic s'hi imposen com a
majoritaries (51-64%), en disminuir les ceramiques
obrades a ma (12-14%), pero es mantenen encara
les oxldades en percentatges alts (27-32%).
Desapareixen les ceramiques grises i augmen1c.;¡n les
Imporlaclons d'ostll átlc (1-10%).
A partir de la tase de Tornabous II els canvis són
molt més acusats, tal COIll ens indica la visió de
conjunt de diversos contextos (nivell 2 deis carrors
3,4 16; nlvelll del carmr 8 I nlvell 2 del'estan,8 87 ..
88): s'observa, per una banda, corn les cer,,'trniques
oxidades pr[;\cticament desaparoixen (0-6%), les
cel'amiques iberiques esdovenen altament majori1a-
ríes (1]3··80%) i es mantenen els percentatges de les
ceramiques a m<'-l (7-20%), a la vegada que tan la
seva aparició altres pmduccions, com les cerallli··
ques de vernís negre hel·lenístiques (8-12%), els
vasos d'origen jJllnic (4-6%) í de nou algunes cera-
rniques grises (2,5··8%), així com les cmamiques
cornunes, en percentatges molt fel¡les (1-3%).
Al lIarg cje·31 pl'8sent lrnlJall tanllJé cms hom plantcjat
la prolJlematica entom de I'existencia de dues sub··
fases dins TornalJous 11, sobre les quals no podern
aportar dados col-lments partínt de los nostres
excavacions, car el nivell superior ja havia es1a1
excavat tant pel praL Maluquer de Motes corn per
Mn. Uorens en la major part del jacimenL A tall d'o-
rien1ació pmsenfem els percentatges deis materials
del nivell 1 del carrer 3 apareguts en la campanya
del 1992. Hi obsel·vem com els materials seguoixen
les mateixes pautes evolutives, amlJ un ciar predo-
mini de les ceramiques de ti pus ibéric (60,2%) i un
increment important dol vernís negre hel'lonístic
(campaniana A) (16,8%); I'amfora pl:lIlica ebusilana
s'ili manié (5,6%), pero semlJla que es constata ulla
important disminució de les cGrarniques a rnli (5%),
que són substituYdes pel· ceramiques comulles a
tOril (11,2%).
En funció deis resultats obtinguts al Molí d'Espígol i
en rolació amb el seu ambit tenitmial proper, podrí~
ell1 extremo alqunes consideracions o, rnés ben clit,
reflexions quan1 a la cronologia de les anomenades
cOI'amiques ilJeriques, En primm Iloc, cal que ens
LL~; k'lflll,i,I/II':; (,!-iIJUI 01 D(il(::,
MOI'-lUCllI\f 11::; I IvIN>h/\! le! 1ON/I, )I)()!;
plantegelll de nou una vegada més el paper que
representa la cersmica en un jacinient partint dol
principi que tot vas coramic té una funció i, per tant,
és produ'it o adquirit per cobrir una necessitat.
PraduH o adquiri1: aquest és per a nosaltres el pro-
blema, en el sentit de si hem de pensar que cada
nucli important del món indígena disposava d(-) prau
capacitat por produir ell mateix la ceramica que
necessitava, amb la possible existoncia d'un nucli
subsidiari destinat a aquesta tunció, o si, per contm,
adquiría les ceramiques a uns nuclis de producció
allunyats, tot que comportaria j'existencia d'uns
importants mecanismos de distribució comercial.
Avui no estern en condicions de respondre a aques-
ta qüestió, de resultes de la manca total de proves
arqueológiques que ons permetin detectar al Ilarg
del segle IV a.n.e, una veritable actívitat terrissaire,
ni en un indret proper ni tan sois en un de Ilunya.
Malgrat aixo, es constata que les ceramiques que
anomenem de tipus iberic sembla que tenen el seu
origen en un procés evolutiu que comportó irnpm ..
fants innovacions tecnológiques i, com a conse-
qüencia, la seva rnassificació. Així doncs, a tall (j'es-
quema teóric, hom creu veure un conjunt de
produccions ceramiques a pmtil' de l1l(dtiples petits
tallers possiblement de tipus artesanal que produ'¡'en
un conjunt de ceramiques que eren adquirides pels
133
habllants del Moll d'Espigol. Aquests lal18rs, deis
quals -com ja Ilem assenyalat anteriorment- no dis-
posem d'intormació, Ilaurien elaborat ceramiques
de dues modalita1s: les produ'¡'des amb forns de
cocció oxidant, que compartíen en formes i decma-
cions les modes d'un "món ilx'nic" que s'estenia des
del Llobregat fins al sud-est peninsular; i, molt ITIÓS
minoritarios en el nostre cas, les obtingudes en
foms de coccions reductores, més simples i que en
certa nlanera responien a una tradició indígena que
es perpe1ua amb la tradició d'un cert brunyiment di:;
les seves superfícies (tacte oliós).
Peró, d'allra banda, també hem d'assenyalar que
ambdues rnodalitats de ceramiques cobl'8ixen I·epel···
toris de vasos diferents. Així, les ceramiques oxida-
dos (i posterionnent iberiques) s'especialitzcm:;n on
recipients d'emmagatzematge o plats, mentre que
les cerarniques grises ha van ter en peces de vaix(-:;-
Ila, í en conseqLlencia podrien haver esdovingut
Illinoritaries per la cmnpetencia de la cornercialitza-
ció de les ceramiques d'estil atic. De fet, avui torneni
desprós de molts anys a aquella primera qües1ió quo
ens plan1ejarem a partir de les excavacions del
Cogulló: I'existencia d'un rnón do "cerallliques gri-
ses él I'interior de Catalunya" (Cura, F:GITan 1969).
Cai lalTlbé tenir present que les cerarniques produ{
des en coccions oxidants, de resultes de no haver
assolit un bon coneixernont técnic, són poc cmn-
 pactes i dul'8s, en general poroses, i per tant no són
especialrnent aptos ni per contonir líquids ni per a la
vaixella, ja que desprenen partícules d'argila, carac-
terística que no es dóna 8n les cerElIlliques grises.
A partir del segle III a.n.o. el panorama va canviar
radicalnient COIll a resultat d'una producció massi-
va de ceramiques de tipus ibéric, que no sois conti-
nuaven cobrint la producció deis recipients d'em··
magatzematge sinó que ampliaren el seu reportori
8mb noves formes, com les peces de la vaixella que
imiiaven models de les ceramiques gregues (bols i
escudelles) i que van acabar substituint els plats do
vares exvasades. L.a n18ssificació de ceramiques de
tipus ibél'ic comporta tres importants problemes, El
primer és el ja apuntat anteriorment sobre si los
corarniquos oren produYdes o adquirides, amb el
debat consogüent sobre si les diferenciacions de
Í'ormes o decoracions de la ceramica a tom són un
element valid per definir grups humans o bé, com
creiem, aquestes diferenciacions sois marquen terri-
toris o mercats de subministrament. El sogon és si
aquesta massificació mostra o no I'existencia d'im-
portants nuclis productors que compartíen uns
avenGOS tecnológics, uns sistemes de producció
que comportaven I'especialització del treball, un cl'i-
teri de selecció de modols amb tendencia a la uni-
tonnització i, al mateix temps, una organització
134 comercial per a la venda deis productes, La respos-
ta a aquests dos problemas avui és encara una
incógnita, davant el buit generalitzat de dades
arqueológiques respecte als Toms terrissaires, peró
les recents troballes de Darró (López Mullor 1986"
89) cornencen a apuntar noves perspectivos per a la
seva resolució,
El darrer problema seria (fmdre cronológic, és a dir,
la qüestió de fixar una datació per a aquest salt qua"
litatiu i quanlitatiu en I'evolució de les produccíons
de cerarniques iberiques, I aquí, de nou, ens troben']
amb la dificultat de les datacions de les ceramiques
de vernís negre hel,lenístiques, principalment a par-
tir de dues produccions més o menys identificables:
la cl'Onologia i identificació de la campaniana A anti-
ga en el marc de la Mediterrania occidental i sobre-
tot la cl'Onologia de les preduccions deis tallers occi-
dental s en una area més restringida, a partir de les
treballes deis anomenats Tallers de Roses,
Aquesta problernatica ja ens rllem plantejada ante-
riorment en tractar aquestes produccions (vegeu
més amunt), pero de nou lIem de tornar a insistir en
dos aspectes basics que no tenim resolts:
- En primer Iloc, la mancanQa de dates históríques
fiables a Occident per poder atorgar a totes
aquestes produccions els criteris cronologics ante
i post quern,
- En segon Iloc, I'adequació a una metodología crí-
tica que írnplica la revisió d'algunes datacions
atorgades a altres materíals, com por exemple les
amfores, que han estat datad es precisament mit-
janQan1 les ceramiques de vernís negre, que
actualment presenten datacions oscil'lants,
Així doncs, creiem que continuem treballant amb
unes perspectives extremadamont limitades com a
conseqOencia d'haver basal les pautes crenol6gi-
ques en un sol eix de referencia, és a dir, en les
ceramiques de vernís negre, sense valorar deguda,·
ment moltes altres associacions, sobretot tenint en
compto que aquestes no tenen una relació directa
amb el vernís negre,!' Aquest problema es reflecteix
al Molí d'Espígol, agreujat per les cil'cumstancies
que es van donar en les excavacions deis seus
nivells superficials, amb la perdua de moltes infor·'
macions,
Malgrat tot aixó, i si assurnirn que la fase de
Tornabous II es dívideix en dues subfases, Ilb i Ila,
de les quals avui sois estem en condicions de donar
testírnoni de la primera, quo és la que hem tingut
oc asió d'excavar, podem aventumr les següents
apreciacions:
a) Les ceramiquos de tipus iberic dominen ja d'una
manera rnajoritaria en el reportori cerarnic (65%), La
majoria deis fr'agments ceramics corresponen a
recipien1s d'emmagatzematge (arnfores, 1(-;)nalle8,
vasos amb brac, 981'res), i tots semblen produ'its a
partir d'uns models comuns que es caracteri1zen
basicament per les vares en forma de "cap d'anec",
b) Altres formes, com els vasos de vaixella (bols i
escudelles) i certes formes de caire domestic (vasos
cistell), també hi són presents, pero en percen1at-
ges aproximats Il10lt més milloritaris deis que es
donen entre els materíals de la subfase següent.
L.,es decoraciolls pintados es limiten a bandes i no
són abundants,

5,- De fe!, os cau en el par-¡:my do for- rJl"ovalGI" el crilel'i pal'ticular sobre 01 general: en definitiva, s'amaga una Illanca do formació investj·
gaciora on pl"Otohistor'i8, la qual ha abandona! una nlOt(Jdolo~Jia basada en oIs criteris S¡enemls que configuren la xarxa d'interrebcions de
la l)I'ehislól"Ía por subordinar lota 18 inforrrrélció !lO f) un condicionant histórie sinó él un conjullt do pautes historicoar-tistíquos, confeccio-
nodes la Illajm pml de les veuades él par'lir de criteris () valoraciolls subjectives que s'amaguen sola el prestiqi eJe talo qual invostigodor,
O'aquí que en !JI"OIOl1istóriél es eJoni ur) marcal prot"yonrsll1e él los r-oI,Jcio!ls cOnlerclals i, en dfJlínitiva, s'lwtJi proeJu'íl una apropiació del
Ilegal culluJ'al medi!mlCllli, ti ntéll1ü!'a d'¿¡ccés al COI1C,Jp!O de civiliizdCió amlJ tal el seu bi:lgatUo, sota Gb crilH'is de I'actual icJeoi()~lia dUllli-
Il[m\. Pe! aixó, l'élUlél1lic pl'Olngonisia, el rnón indí~J0n(l, ¡X1SSél a ser- un simple cOl11par'sa en aquos! procl~s, aquell élvilntpassat nacional
que IluitaVil pet' In seva ind{-lrxmrJéncia peró qU{-l finalmGnt Vil tellir la sor-l de ImIlSlorn1()I'.. sc, aculturar-se, i fins i lnl ser un pmdcstinat al
qLlal no afloclave!1 els WlIlocidis (resufll del missal~Jc cultuml del Museu Nncioi1ul {j'Hislória de Calalunya, l:;falau do! Mm, 13w-ollona 199G},

e) Les cerarniques obrades a rna, amb 101a la seva
problernatica de tradicions culturals, es mantenen
encara dins percentalges importants (13%), mentre
que les ceramiques cornunes encara no s'han
generalitzat (1 %).
d) Tornen a apareixor, tot i que en percentatges
petits, les ceramiques grises (3%), i amb aquestes
els estampillats, que en el Molí d'Espígol, a diferén·
cia d'alües jaciments, tonen una datació moderna.
e) Les irnpartacions del món pLmic i ebusita (5%)
queden representades no sois per les arnfores sinó
també per altres vasos, encam que de rnanem molt
minoritaria (gl'ises ebusitanes, rnorters, olpes, eno-
caes).
f) Les ceramiques de vernís negre són ja presents
d'una manera important (9%), majoritariarnent les
pl'Oduccions deis Tallers de Roses i del grup de
Nicies; peró t8l'nbé hi són presents les produccions
atribüi'bles a la campaniana A, així com altres pro-
duccions ilaliques, sernpre en nombre redu'¡'t
(Petiles Estampilles, Gnatia).
Aquesta panoramica sembla variar notablement
quan s'observen en detall les diferencies entre el lot
alltel'iOl' i els materials dipositats al MIJCS i al MCUT,
sempre tenint en compte les caótiques circumslan-
cies que van sofrir les excavacions, Així, hi ha tot un
conjunt de vasos que nosaltres no hem pogut cons··
tatar en aquells nivolls ant8l'iors:
él) Els percentatges de cerarniques de ti pus iberic
semblen similars (60%), i una gran majaria també
corresponen a vasos d'ormnagatzematge, sonse
que puguem establir grans diferenciacions; amb tot,
s'observa una disrninució irnportant de les vares del
tipus "cap d'anec" en I'acabat de les gerres, que
ara tenen una tendencia a les vares exvasades i
arl'Odonides, similms a les de las cel"arniques comu"·
nes o ollotos "tipus Tornabous".
b) Seria en aquesta subfase de Tornabous Ila que
apareixen d'una manera generalitzada noves formes
cel'amiques, fet que no exclou que la seva presen-
cia ja s)llagi detectat en la fase anterior, pero sem-
pre en exemplms esporadics (calats, enacoes de
cos cilíndric, vasets en forma de tulipa i aríbals). Es
dóna una revifalla impartant de les decoracions pin-
tades i I'aparició deis motius vegetals. Les peces de
vaixella es mantenen seguint les fonnes de bol s i
escudelles.
e) Es constata una cjisminució de les cerarniques a
ma (5%), i un incrc--;)ment important de les cerami-
ques obrades a tom o comunes (11 %).
6." M, ,J. Condo j¿l rojorüncii1 i1 ¡-d{WflS pocs frnumerlts "!lO \;J8ir-e clms" qUf:J es pOdritll1 relacionar wnb la producció do I'ontscaldes <lIJa·
¡'OfJl1ts al Molí (j'Espíf]ol (Conejo 19921), 126), poro aquesta il1fmmaci(¡ 110 S'11(1 confirma! postel'iorIllGI11. I-\ixí, nls cúlals de Fontscalcics
s'insctiuriell dins una ct;¡PU tmd;uVJ. n! Ilmí) (j¡~1 Sf;\ql(l II ,,1.11,0., cJ'un forn o c(-)nlro pl\)(luctor que participnva (J'IJlln tmdició tUllissClire alllj"
\Ji] qlle 8S relllunlu COfll a mínim al SCl]lc 111 n.n.(:,., ¡ que j8 dis!l'iblÚ,l oIs süus produc!w~ c:!n ols IOI'ritoris alll()l'd de I'[bl'o.
[éI~) I-AAI!'IlIALE; AHUIWOLÓ(-'I(;:;
MON()C[-IN'IU; {_ MAr.; HAI-lCITONi\, ?()()¡;
d) No saben, exactament que passa amb les cerEl-
rniques grises, ja que els seus percentatges conti-
nuen sent molt minaritaris peró, de fet, sembla que
anirien sent substituYdes per les grises emporitanes.
e) L.es amfores púniques i ebusitanes continuen
mantenint idenlics percentatges, entorn del 5%,
pero han desaparegut totes aquelles altres formes
ceramiques que les acompanyaven.
1) S'observa un increment important del vernís negre
(17%), limitat practicarnent a producciolls de la
campaniana A o irnitacions d'aqu8sta. Pel'o, segu-
rament arnb cmacter testimonial, les produccions
deis tallers occidentals són encara presents (per
exemple, grup 3+1).
g) Apareixen esporadicament alguns vasos de ver-
nís roig ilerget.
Cal que ens proguntern quin pol sc--;)r el motiu de tots
aquests canvis, partint de dues optiques que hem
d'intentar conjugar. Des de la primera, estrictall18nt
arqueológica, a partir deis material s ceramics es
nota en primer lIoc una important revifalla d'una
certa "iberització", en el senlit que la seva panorú-
mica general ens atansa a la tradició de les CGI'ami-
ques iberiques del País Valencia i del sud-esi
(calats, decoracions pintades, aríbals i cerarniques
comunes). La segona óptica seria de referencia his,
torica, i en aquest sentit l'lem d'apuntar una unifor-
lTiització de territoris que facilita no sois ulla major 135
seguretat en les comunicacions deis intercanvis
comercials, sinó també els rnoviments de població,
tot plegat, al n08tre entendre, avalat per I'iniei de la
mmanització a partir de la creació de la província de
la Citerior, I'any -19/, i la pacificació del cónsol
Cató, I'any -195. A la vegada, I'organització del por-
toriWTI a Dicearquea, I'any -199, i 18 fundació de la
colonia romana de Puteoli, el -'194, van donar una
embranzida a I'expansió de les ceramiques de ver ..
nís negre, com ja havíelll assenyalat anteriolTnenl
(vegeu més amunt). Per tant, croielll que entom d'a-
questes dates s'hauria de situm el final de
Tomabous Ilb i ¡'inici de Tornabous 1121, que ha de
correspondre a un període ocupacional de pocs
anys, ja que en el Molí d'Espígol, COIll en molts més
altres jacirnents propers, ja no es detecten rnaterials
prau representatius de I'horitzó de Fontscaldes'
(Colominas, Puig i Cadafaleh 1923).
Així, el principal problema muria a estalJlir la datació
inicial de Tarnabous Ilb, o sigui el final de la fase de
TornaboLls 111, poro actuallllent no estem en condi ..
cions d'aportar-ne testilllonis convincents, car de
 fet no l1em pogut identificar els nivells que pressu-
posen aquest canvi, possiblernent p8l'que van dos-
apareixer en la r8l'nodelació que inicia la fase de
Tornabous 1I o no Ilelll tingu1 nosaltres I'ocasió
d'excavar-Ios personalmen1. Pero som plenalllent
conscients que, a Illés d'aquestes circumstancies
conjunturals de la Illateixa excavació arqueológica,
hi ha unes lill1itacions greus de coneixement que
abracen des del final del segle IV fins a Illitjan segle
111 a,n,e" ja que adllletell1 com a probable, i amb
totc.;¡s les reserves, que a partir del fillal de la Prilllera
Gumra Pllnica es van donElI' unes condicions eco-
norniques i polítiques que van revitalitzar I'occident
mediterrani (vegeu més amunt) i que, erl definitiva,
es van convertir en I'atractiu de la intervenció deis
bar'quides El la Peninsula, Finallll0nt, henl d'asse"
nyalar que aquestes serien les ajJr'eciacions ol;tin-
gudes a partir del Molí d'Espígol i, per tant, no són
generalitzables a tota la resta del territori de
Catalunya, ni molt menys a tota I'aroa considerada
ibérica, De fet pensem que s'hi van donar proces-
sos sill1ilars, pero plenament diferenciats en no ser
coetanis.
TORTERES I PONDERA
L.es torteres són elements de la cultura material estre-
136
tarrlent relacionades amb els treballs de filar i teixir, i
cOllstitueix8n un elelllent molt Ilombrós en t018 els
jacilllonts, en part perqué per la seva 1ll000fologia, a
partir' d'una bola de fang cuit, es de facil conservació,
En el Molí d'Espígol han aparegut mes d'un centenar
d'aquests potits el01")"10nt8 i cmresponen a totes les
variants conegudes (Castm jgeO), sen se que se'n
pugl.li diferenciaJ una evolució tipol6gica, N'I'li ha (j'a-
lTodonides, disco'idals, troncocóníques, bic6niques,
esfél"iques, etc, I rnolts pocs exernplars es presenten
decarats (Iarn, 18"1.4-10), Per cOlltr'a, ols {Jondera,
cOllsiderats pesos de te10l"8, queden moji poc repre"
sentats, ¡en generaln'apareixen un o dos eX811lplars
i8018t8, per la qual cosa es fa difícil de crGure que tOt8
tinguessin aquesta destin3ció, En un cas concret, a
I'estanc;a 81, en van aparéix8l' más (runa dotzena
junts, fet que en aquest cas sí que pot testificar' la
presencia d'un telm, En general, tenE-m forma 1ronco-
pimlllidal i són do fallg cuit (Iam, 186,'1,2 i Lj-5), i no
presenten decmació en cap cas, a diíer'éncia d'al-
gurls exelllplars localilzats en altres jacirnents (Castro
1985). Altres vegades són do petil format i fets 8mb
pedra polida, i presenten alesllores unos S8ccions
rec1angulms (1 a111 , 186,3), Eviden1ment cal preguntar-
nos si aquost rnodel estava tamlJó exclusiviJlllent
destinat a pes de tole!" o bé oren posos por' a una
xar'xa, que en el cas concret del Molí d'Espígol h8U-
r'ia Os18t destinada a la C8(::(J ele conills i sobretoi d'o"
cells, Creíem oportlJ fer una nova reflexió referent al
teixit, on el sentít que hi ha una gran diferencia entre
01 nombre de torten:;s i el de pondera: les pr'inleres
ens indiquen que I'activitat de filar' la llana era una
practica molt estesa en el jaciment al Ilmg de tots els
períodes, pero la vertadera presencia de telers sem~
bla ser minoritaria, És per aques1 Illotiu que potser
caldr'ia valorar, a l'llora d'interpretar la vestimenta, la
importancia que podia tenir la manufactura tricotada
arnb agulles, que per ser' segurament de fusta no
s'han conservat.
PECES DE JOC
Un deis aspectes lúdics de totes les societats al
lIarg de la historia I'ha cons1itu'i1 I'afició al joc, que
passa a constituir un deis aspectos individualitzats i
diferenciadors, rnoltes vagades erl exclusiva, del
patrimoni cultural propio No obstant aixo, hi ha un
conjunt de jocs que pl'aCtiCalllent han esdevingut
patrimoni de la humanitat, ja quo són cOllluns a
totes les societats i per tant els seus orígens es
deuell rernuntar' a etapes pmllistóriques, Entre
aquests jocs Ili tlauria les "bales", el "tres en ratlla o
marro" i jocs sobre escaquers a base de fi1xes que
imitaven les primitivos activitats humanes: la guerra,
la cac;:a o les curses, i en foforéncia a les íitxes reta-
Ilades també cal assenyalm que la seva finalitat
podía ser precisament quantificm els guanys, No
pretenem aquí, car no és la Ilostra intenció, establir
la sociologia del joc, concebu1 en general a manera
de passatorllps amb 10ts els seus cOlT1pler-nents,
COIl1 els que comporta l'al,liciont d'una aposta, que
inclouria des do Duanys rna1erials fins a íuguesquc-3s
d'honor, s(,mse oblidm que una de les primE-)(os refe-
rencies historiques assegurava que "el joc fou
inventa1 pels lidis por oblidar la gana que passaven"
(Hdt. 1,94), Per tant, resulta obvi que el joc és una
activitat humana generalitzada i firls i tot quotidiana,
extensible a totos les classes socials, pero amb la
peculiaritat que les peces del joc, on funció do la
seva riquesa de manufactura, esdevenen un ele-
rn8nt de prestigi por al seu propietario
A partir de la docurnentació de les troballes mqueo-
logiques, possiblement aquest darrer aspecte resul-
ta per la seva propia naturalesa (.;¡I 111és interessant i
diferenciador respecte al massiu conjunt de discs o
fitxes mtallats de cGI'úmica apareguts al jacirllent:
1, Bola de terTa cuita, de 33 rmil dG diúmetm, doca··
mda ami) petites ill1pressions do pinta forrllant
linies discontínues sobre I'ar'gila tova (16m, 18"1,3),
Igual al fraglllent roprDsental a la 18m. 31,2,
2, Bola eJe terra cuita, de 31J rnrn do diarnotre, deco-
rada amb signes en forrna d 'U estarnpíllats (Iárn,
H3I.1).

3. 130la do torra cuita, do iJO mm do diarnotre, deco-
rada arnb impressions circulars possiblelllent do
canyls, sobre I'arglla tova (Iam. 187.2). Aquest
tipus do bolos aparoixen en altres jadments, COIll
Puig Castellal' de Santa Colollla de Gramanet
(Sanlllartí el éllii 1992, 163), i tarnbé en el món
celtibéric (Sacristán 1986, 206).
Lj, Fitxa circular d'os, decorada per cercles concén-
tries en relleu. [=a 37 mm de diamelre i 8 mm de
gruix. Hi ha una peya idéntica a Puig Castellar
(Sanmartí el alíí 1992,163).
5. Fitxa disco'ldal de pedra polida molt dura de color
blanc. Fa 2,5 mlll.
6. Filxa disco'idal de pedra amb sis cassoleles en
una de les seves cares. Diamelre do 38 mm.
7" r=itxa arrodonida de podra molt dura, amb deco··
ració d'una aspa de sis puntes gravada en la
soya superfície. Fa 25 x 32 mm i el seu gruix os
de 10 mm.
8. Fitxa allargada de secció piramidal del maleix
material que I'elomont anterior, pedra rnolt dura,;
presenta I'inici d'un forat en el pla supmior. F"a 26
x ¿jO ITlITl i 15 rmn d'aIQada.
Tates aquestes peces semblen haver estat recolli··
des en rierais de raques primaries aportades pel
Segre des deis Pirineus. Malgrat que segurament
les pedres en el seu estat natural ja donaven formes
simílars, és ovident que s'hi va efectuar un treball de
poliment molt acurat, i tenint en compte que són
pedres de naturalesa molt dura, aquest treball havia
de requerir molt de temps, la qual cosa testitica la
valua d'un element de joc i el prestigi del seu pra-
pietmi.
ELEMENTS DE VIORE
Les troballes són esporadiques:
"... Una perla disco'i'dal i arrodonida de vidre blau cel
d'un collaret ¡una altra de molt petita de vidre
IJlanc que conserva restes d'una tija de bronze i
que segul'arnent es tracta d'un aplic d'una fíbula
de La Téne (excavaeions del pl'Of. Maluquer de
Motes).
- Tal1lbé sense context, un fmgrnent d'una botello-
ta de cos piriforme de vidre amb aigeles de color
blanc ¡marró.
- De les nostres excavacions, solal1lont un botó de
vidre IJlau amb pmfol'ació centml (Iam. 60.8).
ELEMENTS O'OS I BANYA
IJoc repmsont8ts, tenint en cmnpte el volum de
ll1a1tJI·ials eJel jacimont. Amb os os constrlú'en sorJro··
tot aplies i Inánecs d'eines (Iám. 2~.8; 30.1) o ele
ganivets (Iúm. 190.1); en destaca un rnanec d'eina
f:!:; Mf\]I:¡lIAi ~-; AlIOUI-_OLOUlt;:;
r"lOi'Jel(¡lli\llrf; l, 1v1f\C,llf\11CI-IDNi\, ;'-uuc
de ferro (ganivc.;t), format per dues plaques decora-
des amb cercles. També s'llan trabat agulles (Iarn.
75.2). A les banyes deis caprins, s'hi feia una incisió
triangular i segurarnent d'aquesta manera es con-
verlien en xiulets: (Iam. 51.5; 62.7)
OBJECTES METÁL·LlCS
De plom o plata
Representats per un anell amb una cara aplanada
que deixa una impressió que no sembla figurativa
sinó per acoblar··lli una pedm o un gmnet de pasta
de vidre (Iám. 23.2).
De ferro
Els elemonts de forra són poc nOITlbrasos en el jaci·
ment i molt poc representalius:
- Alguns fragments do guaspes i argolles localitzats
a I'estanva 81 (Iám. 18~.2-6).
- En aquesta mateixa ostanQa, una eina indetermi-
nada de gmn fonnat que presenta una curvatura,
i que el praL Maluquer de Motes identificava amb
una falQ, la qual cosa no és possible ates el gruix
de la pega.
- Una altra eina indeterminada en forma de vareta
emba i emmanegada amb un os (Iám. 30.1).
- Sense context i procedent de les excavacions del
137
prol. Maluquer de Motes, un fragment de fulla
dentada (Iálll. 190.3).
.- En el MDCS os conserven un ganivet afalcatat
amb manec d'os (Iam. 190.1) i una placa do felTo
indetorminada, peró com que té en un extrem I'i-
nid d'un possible forat rectangular, Mn. Llorens va
identificar-la com una placa de pany de porta.
De bronze
a) Fíbules (Iam. 189.1-5). Ben poca cosa podem
assenyalar sobre les fíbules, ja que en la sova prac-
tica totalitat no ons ofereixen informacions estrati-
grafiques; per aixó reprodu'r'm les anotaciorls del
prof. Maluquer de Motes: "Corresponon fonamen-
talmont a dos tipus. El més antic és la dita fíl)ula
anular hispánica. Unn petita conserva el pont i mig
cercle i aparegué en el carrer iJ, nivel! de T3 (possi-
blement és la conservada avui al MCUT (lam.
189.1), peró les referencies no quadren, ja qUG en 01
carrer 4 mai s'lla arribat als nivells de Tornabous 111).
Una altra d'incompleta i corresponent al nlateix
nivell cranológic es va trobar on el carrer l ('1).
Encara que sigui una dada pmvisional podc-)m dir
que la fíI)ula anular hisp~\flica s'utilitzava a
Tornabous El I'inici del segle IV (millar dit, fins a j'ini-
ci del segle 111 éUl.O.). Un 80gon tipus de fíbula és la
que té el peu doblegat fins I'arc i molla lateral. Un
exemplar mancat d'a\;Julla i tl'Ossejat en vuit bocins
 s'ha pogut reconstruir. El pont s'oix8mpla Ileugera-
ment per sobm i el final del pOLI valía representar
esquematicament un cap de serp. Té 60 mm de
1181'9 per 25 mm dJample. Es va trabar al carrer 8 a
0,8 m de protundltat I cal atribuir-la a T2 (Maluquer
de Motes 1986, 24; avul perduda). A la darrera
campan ya d'excavaclons (1983) a la eru'llla deis
carrers 7 i 8 i prácticament él la superfície, va apa-
1"l3ixer una fíbula fabricada 8mb motile, S8nso molla
ni agulla, peró molt ben conservada. El peu doble-
ga1 i soldat a I'are esta decorat amb una motllura
(lám.189)".
b) Agulles. Dos tragments (Iám. 77.2).
e) Plaques de cinturó. El prol. Maluquer de Motes
solament en constata: "Quant a les sivelles de cin-
turó, només en coneixem un boGÍ que corros pon a
un ti pus de sivella de bronz8 de placa rectangular.
Esta decorada 8mb doble espiral. Aparegué en una
zona molt lIaurada, [22 (posslblement es tracta de
la zona do la Gran Playa). Es difícil fixar-ne la crono-
logia en relació amb I'estratigrafía concreta d'aquest
poblat. Probablem8nt cal datar.. la ontro els segles
IV-1I1 aC" (Maluquer de Moles 1986, 23-24). Poró
entre els materíals del dip6sit d'Artesa, n'hem recu··
perat uns altres dos fragments sonse referencies
(Iám. 189.8-9).
d) Pinces. Un únic individu documentat al jaciment
138 (lam. 46.5). Aquest eloment va fer la seva aparició
on el momont del bronzo final (Pons 1984,180) I
perdul'a al Ilarg de tot el període preroma, fins que a
I'inici del segle I a.n.e. fou substituH per les de
modol Itálle (Tendllle 1981).
e) 80tons. Un (mic exemplar documentat de cos
eónle (Iám. 189.6).
n Fsporons, Un (míe exemplar també, pl"Ocedent de
les excavacions del prof. Maluquer de Motes. Es
tracta d'un (~speró format per una plaqueta de
bronze rectangular de 11 x 40 mm, Ileugerament
arquejada, amb dos forats I'ectangulars per passar··
hi la corretja a cada extrem; un fibló de 23 mrn de
longitud, de ferro i forma cónica, travessa la plaque-
ta de bronze (Iám. 189.7).
MATERIALS LíTICS
Molins
El jaciment ha ofert un nombre considerable de
molins, pel'ó malauradament aquest material Ila estat
menyspreat i, de fet, no en tenim cap referencia. Els
molins de tipus barquiforme són els continuadors
deis tipus pn3histól'Ícs i van perdurar fins a I'opoca
pl'8roman8. Nosaltros no n'henl localitzat cap en
posició, els iragrnents sempre han aparegut reaprofi-
tats en els rnurs, per tant no sarJern si els rnolins que
es conserven Gn el Illagatzel"n de Tornabous foren
recuperats de la rnateíxa manera. Respecte als
rnolíns circulars, sabem que es poden datar a partir
del segle V a.n.e. (Arleaga el aH! 1990, 136). De tet,
al Molí d'Espígol apareixen ja en la fase de Tomabous
111, com mostm la troballa de l'estanQa 153.
Gresols
S'lla trobat Ull fragrnent d'un exemplar dipositat ell
el rnagatzem, i per tant sense referencies. És de
pedra cal caria blanca i esta rnolt bell polit. A més, Ili
Ila diversos fragrnents tallats toscarnent en blocs de
pedra son'enca.
Destrals de pedra poli da i códols
Es documenten algulls fragrnents d'arnbdues
rnodalitats; de fet aques1s materíals són freqüents
en els poblats d'aquest període (Rlbas 1966, 241;
Sanmartí el' alii 1992, 92). Nosaltres solament Ilern
localitzat en estratigrafía una petita destralela
(Iám. 31.4).
TERRACOTES
1·11 ha la retel'cnela (Maluquer de Motes 1979) d'una
potita figureta en fang que representa un quadrúpe··
de (Iám. 190.2), peró aetualmont está iI·loealitzable.
Aquest tipus de figuretes apareixen en rnolts jaci-
ments, com per exemple a la Penya del Mom
(Barberá, Sanmarlí Grego 1982, 29), amb datacló
del segle IV a.n.o., 8 Can Badell (Hernández Yllán
1983) I al Puig Castellar de Santa Coloma (Sanmarti
el al!! 1992, tlg. 74). Una altra peya molt més Impor-
tant i descontextualitzada és el fragmenl d'una cara
fomenina de terracota, trabada per R. 80leda i
actualment en la seva col·leccíó, Malauradament, a
falta cfal1res fragrnents no es pot assegurar que es
tracti d'un timiaterion o peveter. No obstant aixó, la
figura en qüestió cal relacionar··la amb els cultes
medi1erranis de Demeter··Tanil (Muñoz 1963;
Pal18l'ós Comas el aH! 1986b; Pena 1990; Blsi
1988).
TESTIMONIS EPIGRÁFICS I NUMISMÁTICS
ELS TESTIMONIS EPIGRÁFICS
Malgrat que el jaciment del Molí d'Espígol va apa-
reixer per primera vegada on la bibliografia arqueo-
lógica amb motiu de la troballa d'un íl'8grnent cera~
mle plntat amb un graflt (Gómez Moreno 1949, 19),
el panmama actual no p01 ser mós docelJodor, tot i
les c81llpanyos d'excavacions I'ealitzades. No prete-
nem entrar a debatre'n les qLiestions lingüístiques,
la qual cosa, per altra part, de resultes de I'escassa

representació exis1en1 i de la bmvetat deis mateixos
grafi1s, es fa practicament impossible. Peró sí que
voldríem insistir en I'aspecte de I'estudi i caracterís-
tiques de les ceramiques sobre les quals apareixen
les inscripcions, a fi d'atorgar-Ios una datació,
qües1ió cabdal a la qual, en general, els lingüistes
no han prestat suficient atenció i en conseqüéncia
pot ser que tot plegat n' l'lag) dona1 una visió errónia,
encara que acceptada per la seva mateixa genera-
lització. Aquest problema ja I'!lavíem tet notar quan
várem publical' els grafits d'Elna (Cura t 986) i, pos-
teriorment, els localitzats en I'interior de Catalunya
(Cura 1993b).
a) Grafits sobre tragments de ceramica ibérica
- n.i.n.a.r
És el grafit conegut des d'antic, pintat sobre cera-
Illica ibérica (Gómez Moreno 1949,19) i avui per-
dut. Alllb tot, hem de remarcar que aquest grafit
ha estat posteriorment rnolt Illal pUblicat i amb
greus errors en els catalegs d'inscripcions. Així,
se li ha atribu'lt com a procedencia el jaciment de
Sant Miquel de Sorba (Siles 1985, 272) -com
també s'ha considerat corn a procedent de
Tornabous, el grafit transcrit com a l.a.ce.r.be.l.a
U.r que en realitat procedeix de San1 Miquel de
Sorba (Albertos 1966, 127)-. Els grsfits pintats
sobre cerarniques ibériques apareixen, en general,
en la ceramica de Llíria, i la seva datació no pot
ser anterior al final del segle III a.n.e.
- ... e.l.kí.be.r.s.a.r: u.(r) ...
Loealitzat en el n',vell 1 del carror 4. Grallt d'estll
acurat i gravat en el lIavi d'una vara triangular
abans de la cocció d'un bolo gerra de ceramica
oxidada de tonalitat beix (no típicament ibérica),
do pasta dura i molt compacta, amb diametro de
vora de 190 11'111'1. Pel tipus de ceramica, datmíeni
aquest fragment dins la segona meita1 del segle III
a.n.e. El grafi1 es presenta fmgmentat pels seus
dos extrems, i consta de dues paraules separades
per dos puntets. La primera paraula quedaria for-
mada per un radical, .. elki-, que recmda les for-
mes selki-, molt conegudes, que apareixen en
inscripcions d'Ensérune, Enguem, Orley, latova,
Pontós i Ullastret (Velaza 1991), i una terminació
amb la fmma bersa-¡ conegu1 com un possible
topónim a partir d'una inscripció monetaria
(Maluqucr de Motes 1968, 150).
.~ ... (ke).ta.
O ... tu.r. r.o.bUa.
Suaurnent inGÍs sobre un fragment inforrne de
ceramica de ti pus ibérico L.ocalitzat en el nivell 2
del calTer 3. Com a más antic seria de la segono.
meitat del seglo III a.n.8. (I~)rn. 7.5). El pl"irner siune
esta fragmentat, i I'interpretelll COIll a ke, pero en
la gl'afia meridional, i el pen(lltím signe tant poi ser
LIS 1v1f\IITMI.S AI'OUI:Or.lJCiC:;
IvlOI-.JocnNIU; 7.Iv1AC BAncr:I.OI~A, ;J()(j()
una a com el valor sil·labic bi. A més, és estranya
la repetició de dues r, per aixó possiblernent una
de les dues tingui el valm de la kappa (ku), COlll
en I'escriptura del sud-est (Maluquer de Motes
1968, 34 i 43).
- ... (s.ba.o.ki.!)
Molt dubtós, sobre una olleta de ceramica a ma
(lám.22.2).
- ta / n
Dos signes gravats sobre un vaset tulipa (lam.
163.5) aparegut en I'estan,a G (estances 3 o 6).
Pertany al final del segle 111 o iniei del 11 a.n.e. El
primer signe, en forma de petita aspa, es traba
sobre el coll, i el segon, en N, en la zona del coso
b) Grafits sobre fragments de vernís negre hel·lenís-
tic
-n
Sobre el fons extern d'una petita base, segura-
ment d'un bol (forma Lamb. 2lab o 24/2(jB). Fet
aban s de la cocció (Iám. 112.4). IOroducció deis
Tallers de Roses. Segona meitat del s8gle 111 s.n.e.
-n
En el fans extern d'una base, de forma indetermi-
nada. Fet aban s de la coeeió (Iám. 119.3).
I:)ossiblelllent produccíó de Roses.
- la
En forma d'aspa incisa en el fans d'una oscudella
del Taller de Nícies loealitzada a I'estall,s 3. Fillal 139
del segle III a.ll.e.
".. u
Únic signe en el fons extern d'una patera de la
forma Larnb. 26 (F 2812) (Iám. 110.9). Decoració
de palmetes impreses. IOroducció del grup PO
(calllpaniana A?). Iníci del segle II a.n.e. (Cura
1993ba, 41, fig. 18).
e) Grafits 8mb gmfia lIa1ina
- ... R
Grafit incomplet i ineis sobre la cara externa d'un
pla1 de la forma Lal11b, 5, de call1paniana del
Cercle de la B (lárn.117.7). Primera meitat del
segle I a.n.e.
- XII
Numeral sobre la nansa d'una amfma de tipus
ibérico Aparegut en I'estanc;a 2, nivell superficial
(Iám. 28.5).
L'escriptura iberica en els territoris de I'interior
En el mOlllent actual coneixern en I'interior do
Catalunya, des del Llobregat fins al Segre, un total
d'uns 50 grafits sobre vasos ceramics, a través deis
quals podonl roconeixer la cronología de les peces i
treure'n les conclusions següents:
8) El segle IV 8.IL8.
Coneixem solal1lent dos grafrts sobre ceramiques
d'estil atic: el transcrit COIll a ku.l.e.s.u.ri.a, del
 Tossal de les Tellalles (Sidarnoll) (I"rillcipall 993), i el
de Puig CardElfi81' (Manresa), amb la lectura a.tu.r.n
(Sanrnartí Grego 1981). Aquest darrer es presenta
sobre un escif datable aproximadarr18nt del final del
segle V o ¡njei del IV a.n.e., que presenta paral·lels
8mb altres vasos similars localítza1s a Empúries, en
ols fons externs deis quals es trolJ8n esgrafiats en
signari ibéric nitres antropollims, en un intent d'indi-
vidualitzar cada vas en fUllció del seu propietari
(Sanrnartí Grego "1993). La presencia d'aquesl vas
amb el seu grafi1 en UIl jacinlon1 de ['interior de
Catalunya ens fa replantejar la delJatuda qOestió de
la cronología de les ceramiqu8s btiques, principal-
ment les atribu'ldes al final del segle V a.n.8. localit-
zados en jaciments indígenes, sobretot tenint en
eompte que mol tes d'aquestes apareixen assoeia··
des a altres vasos d'estil aiie que difíeillllent es
poden dalar amb anterimitat a mitjan segle IV a.n.e.
Cmielll que aquest exemple és prau adient per con··
sidemr rnés probable que es tracta d'un vas de
segona Illa que es recomGrcialitza a partir de mitjan
segle IV a.n.e. no pas que es donessin criteris d'in··
dividualitzaeió personal en un petí1 poblat de I'inte-
I'im del terrilOl"i. Amb Ilienys diferencia cronológica,
tarnbé la copa Lamb. 21 de Sidarnon responclria a
una recornel'cialització, ates que no apareixen altres
elelTlents d'escriptura en aquest període. Els ~~rafits
140 apareguts serien, per tant, aliens a les conclicions
culturals de la zona en qliestió i originaris del món
eornercial de la costa.
b) El segle 111 a.Il.8.
Dins aquest segle Ilem de diferenciar dos conjunts
cerórnics: d'una banda, les cer811liques do v(3rnís
negl"8 pmdu'l'des pe[s anomenats tallers occidenta[s,
que él pal"til" do la sD90na meilat d'aquest segl(-) srri·
bavEm Dn grans quantitats al territori de les planes
lIeidatanes, i de I'sltra, [es ceramiques oxidadps que
tradicionalment coneixern amb el nom d'iberiques.
FiespectD a les primeres i mal9t"8t el volulll de vasos
coneguts, no n'hi ha cap on apareguin inscripcions
Ilar~Jues, sinó tan sois i excepcionalment un signe, a
mElnel"él de ITlal"Ca o nurneml, que res pon possiblE-J-
mPlll a una individualització -en forma de numerals·-
deis 101s pel" él la seva comBrcialiizació, molts d'ells
elaborats en el mateix taller. De fet observem quo
els signes es repeteixen, dins d'un ropertori escaso
Així, el signe u apareix a Margalef (Junyent 1972) i al
T08881 de 18S Tenalles de Sidamoll (Pr'illeipal 1993),
sobre produccions de Roses i del ~jrup PO al Molí
d'Espígol: I'aspa (ta) es cióna isola1, tant en la cera··
mica de vernís negre atica com més tard en la CSI1l-
palliana dol Cercle de la 13 (Sidamon, Sallt Miquel
ele Sorba). El sigile n (o h, segons la grafia) el 1m--
bel1l clues vegades repetit al Molí d'Espígol sobm
pmduccions airibu"fb[es a Roses, i IE\ eornbinació
ta/n (~S dóna sobre (-)1 vaset tulipa ant8l"ionnent res··
8enya1.
El panorama no canvia respecte a la qualitat deis
grafits en les anorrionades cerallliques ibel"iques, ja
que la sc-}va aparició continua sent excepcional, i
Illés quan els testilllonis d'escrip1ura apareixen
sobre fmmes de clara filiació meridional, com en els
casos de la petita botella .. aríbal localitzada a
Margale! (Ln) (Junyellt 1972), la inscripció sobm el
bol atipic del Molí d'Espígol o la inscripció pintada
d'aquest mateix jacilllent I"8collida des dJantic per
M. Górnez Moreno; peQa, aquesta dan'ers, que té
els seus paral·lels en les ceramiques de 1...Iíria/Oliva,
datades actualmellt del segle 111 a.n.8. (Bonet, Mata
1982). A diferéllcia del segle anterior, els gra!its pro-
codents de la costa i del rnón colonial passen a sm
simples marques, lllentl"8 que les inscl"ipcions més
completes corresponen a vasos ceramics de clara
filiació meridional que cal valorar de nou corn a
peces importades.
e) El segle 11 a.Il.8.
L'inici de la dominsció romana a[ territmi eatala
repl"8sen1a una davallada important per a les socíe-
tats indígenes, que abandonaren rnolts deis S8US
nue[is de població cono9uts, lins que durant les
dan"eres decades del se9le, segons es constata,
van experimentar una certa recuperació. Per aquest
motiu¡ els grafits coneguts sobre cerallliques data··
bies en la segona meitat d'aquesl segle es reduei·
xen a pocs exemplars. Així, tant el de Can Ramon
(Santpedor), sobre un plat de la forma Lalllb. 5 de
call1paniana A tardana (Cura, Sánchez Ca.lllpoy
1992), com tres més sobr-(-:1 aquest niateix tipus de
cel"amiquCls localitzats a Can Sotaterra (Solsona)
(Cura 1985) COl"I"Gsponen él simples ITlal"(llH:::S do
tallms o de comercialització, és a dir, el llla10ix que
en les irnportacions de vernís negre deis t811ers occi-
dentals del segle III a.n.e. Creiern que tots aquests
grafits corresponen a nurnerals (i.u), com I'aparegut
sobre la part interna del peu d'un gran vas de la
fonns F 4750 atribúilJle a una pmducció deis t21l18l"8
de Cales aparegut a Sant Miquel de Sorba
(Montlllajor), datable possiblement dins la primera
Illeitat d'aquest segle.
el) El s8gle 18.Il.e.
Aquí e[ panmarna canvia mdicalrnent, per l'abull"
daneia de grafits sobre les produccions ceramiques
de la campaniana del Cercle (jc-:) la B al lIarg de tot t;1
segle 1 EI.n.e., que representa aproximadarnent Ull
inerernent del 300% respecte deis segles anteriors.
De fet, podelll constatar que els vasos ceramic8
que p8l" qualitat d'argiles i de vernís s'aparten més
de les ccm.i.ctedsiiqu8s gellerals elo la célrnpanianél D
etrusca, les anornenades produccions calenes, són
preciséunent els que en general presenten inscrip-

cions más Ilargues, i mol tes vegades esgrafiades
sobre la cara externa del cos de la pOGa; mon1re
que en els vasos de característiquos més similars éJ
les produccions etwsques es I"opraeluoixen les mar-
ques i abroviacions sobre els fons externs de les
peces. AmlJ tot, tambó observe m un augment en
els percentatges do grafits sobre cerallliques oxiela-
dos de tipus ibéric (Boades, Prats del Rei). Aquest
mate ix fenornen de ge-memlització de I'escriptura en
aquest segle es cOlllplernenta amb j'abundancia do
numerari arnb grafia ibérica; en 01 Ilostm territori en
destaca l'anol11ol1at tresor de Balsmeny (Villaronga
1961). Cal prondre en considemció que la 1l1ajmia
d'aques1s grafits tardans s'agrupen al lIarg de I'eix
del LloIJI'egat, en cima dicotomia respecte a les tra-
bailes de les planes occidentals, malgra1 que dc-';!s
del final del segle 11 a.n.o. i fins él mitjan segle I a.n.8.
se n'observa una revifalla en alguns deis antics
poblats destruHs o abandonats poc després ele
I'any .. 200, com serio n ols casos dol Molí d'Espígol
o dol Tossal do los Tonallos. Aquost incl"Ol1lent de
gl"afits quoda palés en 01 matoix jacil11en1 del Molí
d'Espígol, on malgrat quo practicament 110 dispo-
S81T1 de carnpaniana del Cerclo de la B, sois vuit
fraglllents, n'lli ha un que ja inclou restes de grafit.
Finallllenl, cal plantejt'lX-110S la delicada qüostió his-
tórica de quina va ser la causa originaria d'aquost
rossorgilT18nt do I'escriptura iborica en un període
01'1, per altra part, comonc;;ava a imposar-se el lIatí.
Resultaria complicat explicar' aquost mssorgimen1 a
partir d'un fenOl'l1en de reacció cultural del món
indígena, sobretot quan difícillllent aquesta escl'ip-
tura -corn l'lem assenyalat ja pet' als tostimonis
antorims·-.. es pot justificar p8l' I'existéncia dins la
11'éJdició d'un substt'at indígena a la zona 9009n:)fica
do la Catalunya cenlr'al. l:Jer tant r en:~iorn quo una ele
los sovos causes principals Ilauria estat un fenornen
de repoblarnont, possiblement rolacionat allÜJ la
presencia de tropes auxiliars d'origoll Illeridional,
miginaries do zones plenamen1 iden1ificades mnb
aquesta eSCl'iptuI"B, j aportades a Catalunya pels
exorcits sOl1atOl'ials en 01 rnOl'11en1 de los guerros
sel'tmianos, anlb I'objectiu de controlar els passos
pir'ínencs (Pérez Vilatola 1991). La Illassificació de la
moneda 01'1 aquest poríodo és UI1 fenornell estreta-·
Illont vinculat al rnón militar; pel' altra part, no hOIll
d'oblidar el can-Jetm militm de les estolos alllb ins-
cl'ipcions ibel'iquos quo apareíxen en aquest sogle
(Beltrán Llmis 1993). Aquesta perspectiva entolTl de
I'increlllent de I'escriptum ibérica al lIarg del 8egle I
1)_~; lv1iül '1111\1:-; 111{OUHJl (K;r('~-;
MOWX_:I;(',I-IU; l, klllC [;/>.11CI [Ol,ji\. ;.'OUij
a.n.o. on I'eix del Llobregat apmla incliroctament un
nou oloment goografic i arqueológic per a la datació
de les inscripciollS sobl'o roquos de la Cerdanya,
enfwnt a les proposades deis 80gles 111-11 a.l1.e. por
silllilítud ele paraules amb alguns plorns de la zona
Ilevantina (Campmajó, Unterlllann 1993), ja que un
fet és la perduració de la lIengua i UI1 altl'e de 111011
diforont la capacitat de plasmació d'aquesta en I'es-
criptura.
ELS TESTIMONIS NUMISMÁTICS
Malgrat el volum de nlaterials aparoguts en el jaci ..
mont, ols testimonis numismEltics són escassos:
només so n'11a documentat un total de quatro
pecos, dues de les quals s'llan perdut i ens n'l'la
queda1 1an sois un brou comentari (Maluqu8I' de
Motes 1986, 23):
"Una dmcma groga molt mal mesa i tallada en dues
pal'ts per un cap de cisalla anlic. Malgrat que gaire-
bé és frusta, sombla albirm-s'hi la silueta d'un
pegas i probablolllent es tractaria d'una dmClTla
emporitana. Va aparéixer en la gn:m zona bu ida de
conslruccions dol centre del poblat.
"A poca profunditat, al carror 11, 8parogué un dicalc
cartaginés amb UI1 cap femoní él I'anvers mirant a
['esquerra, i la pl'ótoma de cavall al revel'S mirant a
la drota. Sota el morro, una Iletra fenícia." 141
I_a tercera moneda fou localitzada durant les OXCél-
vacions de Mn. Llorons sobro la pmet de separació
de les ostancos 21 i 22, a UIlS 30 cm do pmfunditat,
i corres pon a un victoriat. Durant los Ilostres exca-
vacions do la campanya del -1988, en nntejm la
pamt dol costat sud de l' estanc;:a 81, i cmresponent
81 nivell 1, que ja havia estat excavat poi pmf.
Maluquer de Motes, apamgué un semis arnb la 11(-)-
gonda F~OMA (16m. 31.1 l. Ambdues lTIonedes 1'01TIé)-
nes es poden datar a partir de I'any ··211, i 01 victo,·
(Iat es va de'lxar d'encunyar entorn do I'any ,·180
(Crawford 197~). Per altra part, i 8 partir de les
monedos I'ecollides pel proL Maluquer de Motos, les
quo inclouen figuració do pl'ótoma do cavall s'atri-
lJueixen a Anníbal, i 10nen de nou una datació pos-
tel'ior al -221 (Víllaronga 1973). Hnalment r assenya ..
18I'n que fins al presont no ha aparegui cap Illoneda
8mb epígrafs ibol'ics, per la qual cosa es pode-m
comenc;;:ar a posar en dulJte la data ció vella atribu'¡' ..
da al final del seqle 111 a.n.o. pel" a les encunyacions
de Cose ir en gonmal, l'antigui1a1 de les monedfJs
ibol"iques.
TESTIMONIS HISTORies
AlGUNES QÜESTIONS SOBRE ElS POBlES
PREROMANS A PARTIR DElS TESTIMONIS
DE lES FONTS HISTÓRIQUES
La problernatica entorn de la interpretació que es
pOl fer deis pobles premmans a Catalunya s8mbla
lIaver quedat relegada a un segon terme en les
acluals propostes investigadores d'aquest període.
OC) tet, moli possiblem8n1 aquesta situació s'ha
agreujat per la separació que han sofert I'arqueolo-
gía i la histol'ia antiga en elmón universitario Sernbla
que pm a molts la interpretació j"listorica ha quedat
"esgotada", a causa de la limitació de la documen··
tació escrita lransmesa pel IIega1 deis historiadors
classics. Així. es dogmatitzen les vorsions tradu"ides
i els seus com8ntaris recollits en la col·leceJÓ de les
¡'-:ontes Hfspaníae Antiquae, obra iniciada sot8 la
direcció del pral. Pere 80scll Girnpera I'any 1922,
8mb 1110lt8 com8ntaris i interpretacions d' Adoli
Sdlulten. Aquest CI"itori 8018111811t es podl"ia r1"13nt8-
nil" si la investif-J8Ció arqueológica també s'hagués
aturat cooUmiam8nt, IX-)1'6 afortulladament aquesta
ha pmgressat molt des d'aquella época, j noves
descobertes i Gstudis fan necossaries noves ínter··
pretacions, malgrat que les fanís Ilistóriques sigui n
invmiablemen1 les de sernpre. Caldra, dones,
estructurar uns models interpretatius 1l0US que aeo··
blin la docum8ntació escrita ¡"actual documentació
81'queologica de la manera més congruent possible.
Una qüestió cabdal és esbrinar qué amaguen o a
qué respon8n tOt8 aquells noms de pobles ¡tribus
que els escriptors del mÓIl classic plasmaven en les
seves roforellcies. Amb t01, cal fer una precisió
d'ontmda, i és la necossita1 de diferenciar claramonl
tres períodes cronológics en I'8ferellcia a la dacu-
mentació escrita:
a) Període antic, anterim al segle 1II a.n.e., que com-
pl'ell los ITlinscs mferellcies d'Heca1eu i de 1'01'21
Marítirna d'Avie, amlJ tates les reserves amb que cal
eniondre,·la a causa de les init:.)rpolacions posleriars.
b) Període Initjá, que corr8SpOlldrla als 88gl08 III i
11 a.n.o., moment do la conquesta militar por part
dols romans, amb Polibi i altros fonts recollides pos-
terionnent en les obres de Titus Livi i d'Es1rabó.
e) Podode modern, on es plasma la realita1 imposa··
da per I'administració romana sobretot a partir del
segls I d.n.e., especialment on I'obra de Plini el Vell
i la Geografia de Ptolorneu.
Aquestes 1ms etapos reflecteixen unes realitats
separad es per uns tres-cen1s anys. Obviamont les
estructures socials i palitiques van experimentar
modifieacions importants al lIarg d'aquests pedo"
des; per tant, eauríom on un greu error si los aecep" 143
1éss'lm globalmen1.
ElS POBlES
Fns dodiearom, dones, únicarnent a revisal' les
infonnaciolls que rnés o Illonys puguin havar 1ingut
cmta mlació terTitorial mnb 01 Molí d'Espígol:
ELS ILARAUGATS
Són mencionats per Hecateu al final del
seglo V a.n.O., a través d'Esteve de Bizanci: "els ile ..
raugates, ibors, Hocatou; el riu Ileraugates".
Tradicionallllent s'accepta quo 01 riu que porta el
Illatoix norn que el poble és l'Ebro, i que aquest
poble ibel' constitueix el tronc COrnlJ que posterior-
rnont passa a dividir·'se on duos branques: els iler-
gots i els ilercavons.
ELS ILERGETS
Amb m01iu de la Segona GU81Ta PLlnica El la península
Ibérica, les fonts dol segle 111 a.n.e. donen protagonisme
El aquest poble amb tot un seguit do breus I'eferéncies:
[ntl'8 les tropes de I'exércit (j'Anníbal que surlon
do Cartago Nova I'any -218 hi ha "300 gonets iler-
'lets" (Llv. 21.22; Plb. 3.33.1).
 ~ En passar l'Ebre, Anníbal sotlllot aquGst pable
(Pilo. 3.35.1; Llv. 21.23).
- Alldobeles (o Illdlbll), cap deis Ilergets, és tet pre
soner deis mrnans després de la batalla de Cissa
(Plb. 3.76.1).
Aquestes fants rnostrell que una fracció deis ilor-
gOt8 (possiblement 01 IT18teix Indíbil COIll a exiliat)
servien COIll a Illercenaris en I'exercit cartaginés. La
referencia a Anníbal travessant l'Ebro i sotrnetont
aquest poble no situa necess81'iarnont els ¡Iergots al
nord del riLl, sinó sirnploment al costat d'aquest. El
tet que Polibl tltlli Illdibll de "tlrá" cOllfirmarla que
aquest ocupava el poder gn3cies a un sistema de
coacciÓ.
.... Al tlllal del -218, Asdrúbal solleva els Ilergels I
Gn, Escipió I'endeix la ciutat d'Atllanagriurn, "quae
caput elus populi mat" (Llv. 21.61).
- L'any següent es produeix Ull nou aixeC81llent iler-
got a carree de Mandani i Indíbil; Livi ass8nyala
que aquest dan'er havia estat reí deis ilergets.
Amb poques tropes es derrota aquelles bandes
desordellados. (IN. 22.21).
Es desconeix la ubicació googl'afica d'Athanagriurn,
si bé ha de tmbar-se a la riba nord do l'Ebre. La COIl-
questa de la dutat i el llíurament d'ostatges inclinen
els Ilergets al bándol rorná I allullyen Illdibll del poder,
que intenta recuperar-lo I'any seglient aixocant unos
144 poques partides que són facilmont dispersados, Al
lIar9 de sis anys Indíbil no apal'C:;ix més, i quan ha
torna afer ja no comanda ols ilergets:
~ Den'ota i mort deis [scipions al sud de l'Ebre, on
s'ha preseniat Indíbil amb set rnil suessetans
(Llv. 25.34).
..- Anil) I'ofensiva cartaginesa de I'any -211/-210,
Indíbil reCUpE)!'a (-::1 poder ontre els ilergels i es veu
obliga1 a entl'e~Jar ostatges a Asdn'jlJal Giscó POI'
assegurar la seva tldelltat (Plb. 9.11).
Aquesta dan'era referencia és prou clara pel' veuI'Q
que de nou Indíbil recupera el poder gl'acies als exer ..
ciis cartaginesos, i que els esdeveniments ten en lIoc
al sud de I'Ebl'o. Dos anys més tard, davant les d8l'ro-
tes cartagineses i amb I'objectiu de mantenir-se en el
poder, Indíbil os passa al bandol roma:
- Després de la presa de Cariago Nova, P. Escipió
a[libera els ostatges deis cal'taginesos, entl'O els
quals Ili ha la germana d'lndíbil i dona de Mandoni
(1"lb. 10.18.3; D.C. 5'1.42).
~ Indíbil es passa al [Jandol deis rolllans, que el
confilTnen COIll a "j8l'arca" i li a1arguen, a Illés,
dOfllini sobre un terri1mi fortia Illés extens del que
Gil I'oalitat dOl1lln8Va (1"lb. 10.33; 21.11).
Indíbil rop d'Escipió un re~Jal de 300 cavalls
(Llv. 27.19).
Dos anys despl'és, cl'8ient la falsa noticia de la mori
d'Escipió, ols ilorgets trenquen els tracta1s de pau i
ataquen els seus veÚlS si1uats entre 01 XLlquer í la
vall de l'Ebro. l:Jeró davant ['aven\{ de l'exerci1 roma
que surt de Cartagena, retrocedeix8n i passen al
nord de 1'E[Jre, ja que en aquesta ocasió han 11'10bi-
litzat 1ropes lacetanes:
,- Primera revolta deis ilergets i saqueig deis 1erri10-
rís deis suessetans i sedetans. DelTota deis iler-
gets I lacetalls (Plb. 11.31; Llv. 28.24-34).
Hi Ila una Ilova revolta I'any següent, que compro-
met ara els ausetans, Pel' tant, el conflicte es dóna
al nard de l'Ebl'8: la fracció deis ilergets comandada
per Indíbil esta ja allunyada del seu focus originario
que era el sud ele ['Ebre. Tots aquests esdeveni··
ments podrien haver originat la divisió de les dues
branques .
.~ Sogolla revolta deis 1181'get8; 11l01't d'llldlbll I
Mandonl (Llv. 29.1-3).
L.'any -195 apare ix de nou una I'8fen3ncia als ilel'gels,
peró es desconeix a quina de les dues branques es
refereix. De fet, en la relació de pobles sotmesos por
Cató no apareixen els ilergets, peró sí que hi tenen
protagonisme cmn a aliats els suessetans.
~ Ambaixada del roí ilarget Bílistages delll8nant
ajuda a Cató (Llv. 34.11).
En el segle I a.n.e. es manté el norn d'ilergets per a
aquells que es traben al nord de I'Eb1'o, 1ll0nt1'e que
desapareixen els suessetans:
- "[Is ilel'gets arnl) les seves ciutats d'lIerda i OSC8
[... J. Sertmi va tenír [a seva CJltirna rDsistencia a
Ilerda I Osea" (Str. 3.4.10).
"Roglo lIergetum" (PUN. /-IN 3.4.21).
El tet que Plíní parli d'una regio ilergetum entre
TalTagona i Subul' en la seva doseripció geogr'afica
s'ha d'ontendre COIll una referencia a un ton'i1mi a
I'interior del país, silllilm a la que fa posteriorlllen1
en doscriul'8 la resta de la costa Illeditorrúnia fins als
iaeetans i als vascons.
.~ Es presenta els ilergets claramont separats deis ile1'-
cavons, an1b les ciutats seglients: B8I'gusia, Celsa,
Bergidoll, Eraga, Succosa, Osea, Burtina, Gallica
Flala, Orgla I lIerda (Pto!. Geog. 2.6.61).
ELS ILERCAVONS
És la denolllinació de la branca ubicada a tocar deis
telTitoris de la costa. No ap3l'eíxen com a poblo fins
al 8eglo I a.n.e" si bé ha fan sota la forrna de topó·,
nim que es menciona en Titus Liví, poró p01 tractar,·
se d'una intel'polació a fí de clal'ificar una ubicació
geogratica comprensible en la seva epoca.
,- A I'hivern de I'any -217, Asdrúbal Barca si1ua 01 seu
call1pament en el territo1'i de la Il000gavónia, corres-
ponent a la riba Illol'idional de I'[~bre, Illentre que
els rDlllans 110 fan en un indret desconegut anome-
nat Nova Classis, a I'alira riba (I,Jv. 22,2'1).

'"" L'any .. 72, Gis exercits do Pompeu el Gran os traben
a la Ilel'ceonia i a la Contestanía (LIV, Pe/~ 91),
- L'any -49, Cesar, en la batalla d'lIerda contra ols
pompeisns, rep I'alianc;;:a deis Illurgavonenses, que
Ii subministren avituallaments; al mateix temps, la
cohort deis íIIurgaonenses abandona el bandol
contrari i s'uneix a 011 (CALS. Gal. 60).
- En la descripció geografica de la costa peninsular
segons Plini el Vell, trobem "la regió deis l/org80-
n8S, el rlu Hlberus [",]" (PUN, HN 3.4.21).
- Finalment, Ptolomeu parla del poble deis ifercao-
nes, al sud de l'Ebre, i esmenta les seves pobla--
cions: Carkedon, Biscargis, Teava, Adeba,
Tlmlulla, Slgmra, Dertosa (Ptol. Geog. 2.6.63). Per
Plini el Vell sabem, per altra part, que els derto-
sallS i els bisgargitans tenían dmt rom~l i als toa-
roju/íenses, dret lIatí. (PI IN. /-IN 3.4.23).
ELS ILERDENSES
- I...'any -89 es concedeix la ciutadania romana als
integran1s de la Turma Salluitana, després de la
conquosta d'Ascoli (ltália): "llergenses:
C. Otacilius Suisetartem f./ Gn. Comelio Nesillo U
P. I::abius Enasegin f."
- Escl'it sobre lIerda amb motiu de la batalla entre
cesarlans I pOl1lpelans, l'anyA9 (CAICS. Ga/. 1.38
I ss.).
""" Es fa referencia a distancies geografiques a partir
d'lIerda (SIr. 3.4.10).
Plini parla de "Ilerdenses Surdaonurn gentis", per ..
tanyents al convent jurídic de Caesaraugusta
(PUN. HN 3.4.24). La elulal d'llerda gauclelx de la
condició de cíutadania rornana,
ELS BARGUSIS (~ BERGISTANS)
Es tracIa d'un poble sltual al nord de l'Ebre, del qual
dísposem de fnolt escasses referencies i solalllent
d'un moment molt concret, I'any -2'18:
- Pacten una alianya anib I'ambaixada romana, ja
que es traben "quia faedebat imperii punica"
('cansats de I'imperialisrne p(¡níc') (Uv. 21.19).
.- Són sotmesos dmant el pas de I'exercit d'Anníbal;
s'esmenten a continuació deis ilergets (Plb.
3.35.1; 1..lv. 21.23).
Aquest escas nombre de referencies ocasiona que
Schulten assilllílés el sou radical lJarg- per berg-
(equivalent celtic de rnunlanya), fet que ha crea!
múltiples confusions, ja que d'aquesla manera
esdevé un topónírn molt reparti1.
Aíxí, per a Scllulten, ols bargusis tomen a apmeixer
él. les fonts antigues com a bergistans I'any -'195, i
els ub'lca entom de Berga, fet que sernbla cmrecte,
ja que és el cónsol Cató qui ens translllet I'existen-
IL~;-IIM()NI~; Illf)'IÓHI(:S
1,{OI.,¡OUHAI'II'S 1, Iv1i1C,U/,11CL:¡.oI\!I\, ;-'()UU
cia de la "mun1anya de sal", que (widen1ment es
retorelx a Cardona (GI'I. 2.22.28).
Per altra part. hi ha referencies a una pOblació ano-
menada Bergusia, pertanyent als ilergets (Ptol.
Geog. 2.6.67), i s'ha suposat que es tracta d'un
testimoni que aquest poble formava part del com,·
plex tribal deis ilergets. No obstant aixó, el topóním
es manté actualment sota la forma Bergosa, una
poblacíó situada a 9 km al nord de lacca en el carní
al SOlllport (via romana). D'aquí que aquesta pobla-
ció antiga tingui una relació amb els ilel'gets i a la
vegada ocupi una posíció septentrional, segons es
despren de les coordenades cartografiques del
geógmf greco AixC la principal dificultat mu en el fet
que, des del punt de vista del coneixement arqueo ..
lógic, ni la zona de Borga ni molt rnenys la de lacca
poden haver experimentat influencia cartaginesa, í
sí, per contra, es detecta -com l1em assenyalat
anteriorlllent ..- un fort impacte púnic ebusita en els
entorns de Tarragona flns al Llobregal. 1, de tel,
mentre que desapareix la denolllinació de bargusis,
que situem en aquestes contrades, apare ix poste-
I'¡orment una donornillació nova sota la forma de
cessetans. Arnb tot. cal ten ir present que el seu
mdical barg- es manté en la forrna de Bark-ino.
ELS CESSETANS
145
Aquesta denomínació no apamix 011 ols textos fins al
segle 1, i ho fa per designar la zona costanera de
Tarragona:
- Regió Cessetania, el riu Subi, la colonia de
Timaco (PI IN. HN 3.<1.21).
Litoral deis cossetans: TÓITaco i Subur (Ptol.
Geog. 2.6.17).
A partir del segle 11 a.n.e., la nUlllismEltica dÓlla tes-
timoni de la seca de Kese, amb epíql'af ibel'ic, que
era una de les més prolíferes de Catalunya
(Villaranga 1979).
ELS AUSETANS
Identificats corn un deis polJles preromans més
illlportants de Catalunya, se n'ha nlantingut el topó-
nim Osona fins als nostres dies. Pero, de nou,
també aquí trobelll una duplicítat de territoris geo·,
grafics en mferencia a aquest nom, segorls si es
tracta de les fonts d'epoca mmana o de les del
segle 111 a.n.e.
.- Així, Ptolomeu els atorga quatre poblacions, tres
de les quals identificades: Aígües Calen tes
(Caldes de Mont!)ul), Ausa (Vlc), Balcula (7) I
Gerunda (Glrana) (Plol. Ge09. 2.6.69).
- Aquesta ubicació ja Ilav'la esta1 en part reflectida
per Plini el Vell: "allunyant-se terra endins, es tro-
 ban al peu del Pírineu, els 8usetans fitans, els
iaee!ans" (PUN. UN 3.4.22).
- Per al!ra part, els habitants d'Ausa, els ausonen-
ses, i els gerundenses disposen de dre1 lIatí, rnen-
1re que els acuicaldenses i baeculonenses estan
sotmesos a estlpendi (PUN. UN 3.4.23).
- També I'any -49 i amb motiu de la batalla d'lIerda,
César rep I'ajuda d'avituallaments deis ausonenses.
Peró tates aquestes referéncies de la baixa época
no concorden territorialrnent arnb el segle 111 a.n.e.
Els ausetans mencionats per Titus Livi són molt nlés
occidentals: "ausetanos prope Hiberum", posició
geográfica que repeteix amb insistencia, com en un
intent d'especificar concretament que els fets dis-
corren solament en una part i no en la t0181itat del
territori ocupat pels ausetans.
- L'any -218, els ausetans són un deis pobles s01-
mesas durant el pas d'Anníbal, pero aquest fet
solament és mencionat per I'historiador Ilatí (Llv.
21.23).
- El mateix any, després de la rendició
d' Athanagrium i abans de retornar a la costa, els
exércits romans posen setge a un oppidum ause-
ta "prope Hiberum", sota control d'un tal Amusic,
aliat deis cartaginesos. La pOblació es rendeix
quan fugen Amusic i els seus partidaris, i és obli-
146 gada a pagar vint talellts. Com que la campanya
d'aquell any s'ha endarrerit, els exércits són sor··
presos per una torta llevada (Llv. 21.61).
- L'any -210, després de travessar l'Ebro, Asdrúbal
protagonitza di verses escaramusses amb Claudi
Neró en un indret anomenat "Lapides Atros, en
Ausetánia, elltre lIiturgis i Melltissa" (Llv. 26.17).
.- El ··205, durant la segona i última revolta d'lndíbil,
els ausetans ve'l'ns deis ilorgets prenen part en la
revolta i ocupen la posició central de I'exércit en la
batalla, mentre que els romans, sense represalies,
han travessat el territori deis ausetans com si
aquests no s'haguessin sollevat (Uv. 29.1-2).
Durant la campanya del consol Cató, I'any -195,
"amb sis cohorts torna a l'Ebre i sotme1 els sede-
tans, ausetans i suessetans" (Uv. 34.20); no s'hi
eSl"nenten els ilergets, aliats seus.
- El -183, el proeónsol M. Terenei, "1l0 lIuny de l'Ebre,
en el país deis ausetans, derrota els celtibers que
havien fortifica! algulls oppida" (Uv. 39.56).
Finalment, ens queda la referencia dubtosa recollida
en Avié: "els ausocel'etes, avui esdevinguts un poble
iber" (Av. Ora 551). Si vertaderament es tracta d'una
informació antiga, ens indicaria que els ausetans
tenen un origen similar al deis poblos pirinoncs, o
corn a Illínilll diferent al deis ibers, pel' la qual cosa
Bosch Girnpera els qualificava de "poble no iberic"
(!30seI1 Gimpera 1945; Campmajó, Padró 1978).
ELS ANDOSINS I AIRENOSIS
Solarnent són mencionats en el text grec en relació
amb el pas d'Annibal, després deis ilergets i bargu-
sis (Plb. 3.35.1). Són dos pobles deseoneguts, peró
per semblanQa de noms se'ls identifica com els
pobladors del Principat d'Andorra i de la Vall d'Aran,
respectivalllent, encara que historicament aixo es
improbable, malgrat els esforQos de voler fer passar
el trajeete d'Anníbal pel Segre (Boseh Gimpera
1965).
ELS LACETANS (~ IACETANS I LAIETANS)
Aquesta denominació ha experimentat una evolució
de criteris respecte al seu significat. Durant el
segle 111 a.n.e. selllbla correspondre a una denomi-
nació genérica que enclou tots els habitan1s del
territari entre I'Ebre i els l:lirineus: la Lacetania.
- "La I... acetania, regió que s'estén als peus del
Pirineu" (Llv. 21.23), amb motiu del pas d'Annibal
I'any -218, després d'esmentar que aquest "sot-
met els ilergets, bargusis, ausetans i la Lacetania".
- El mateix any, I'exercit roma desembarca a
Empúries i "sotmet els lacetans i tota la costa"
(I..IV. 21.60).
- Durant 81 setge de I'oppidum ausetá d'Amusie,
"els seus ve'lns lace1ans" intenten aixecm el setge,
pero són rebutjats pels romans i fugen pels camps
(Uv.21.61).
- El -206, durant la primera revolta deis ilergets,
Indíbil i Mandoni "sollov8n els seus pobles, que
eren lacetans" (Uv. 28.24-26); "els ilergets i 018
lacetans" apareixen esmentats cam a coalició de
diferonts pobles (Uv. 28.34).
A partir del segle 11 a.n.e., i més concretament des-
prés de la campanya de Cató, és quan apareixen en
els textos els iaccetani, i comeneen les confusions
entre aquests noms per mala transcripció deis
copistes, que canfonen I i L.
- Així, el -195 Cató ernprén una campanya contra
els (I)aeetans, "nació apartada i salvatge", i per
sotrnetre la seva ciutat u1i1itza eOlll a auxiliars els
suessetans, ve'i'ns seu s que ja havien estat derro-
tats en varies oeasions anteriors (Llv. 34.20). En
aquest cas, és evident que es fa referencia als
iacetans i no als lacetans.
- L'any -75, en una carta al Senat, Pompeu el Gran
dóna compte de les seves conquestes: "meepti
Galliam, Pyrenaeum, Lacetaniam, Indicetes" (SAL.
His1. 2.98.5), de nou clararnent en un sentit geo-
grafic ampli.
- L'any -45, Sexo Pornpeu, després de la desfeta de
Munda, es I"8fugia a (?)acetania. Per a uns,
Lacetania (D.C. 45.10.1); per a d'altres, lacee18nia.

I nova confusió a partir del segle I d.n.e. entre
Lacetania, laccetania i Laeetania (Laietania).
-/acca la dána als vascons (Ptol. Geog. 2.6.66).
- Per a Ptolomeu, els lacetans formen un grup indi-
vidualitzat, amb les poblacions de Lesa, Udura,
Ascerris, Setelsis, Telobis, Caresos) Bacasis,
lessos, Anabis i Cinna (Ptol. Geog. 2.6.71), tates
desconegudes a excepcíó de lessos, que és
Guissona. Cartogr3ficament es troben entre els
ausetans i l'Ebre, és a dir) corresponen practica-
ment al territori occidental deis ausetans del
segle 111 a.n.e.
.. Un altre grup el formen els laietans, amb les
poblaclons de Barcinon (Barcelona), Baltulon
(Badalona), Ailul'On (Matará) i Blanda (BIBnes) a la
costa (Ptol. Geog. 2.6.18) i Rubricata (Rubí?) a
l'lnterior (Ptol. Geog. 2.6.72).
- I entre aquests dos, un nou grup desconegut, els
castel-Ians, anib les poblacions també descone··
gudes de Sebendunon, Bassi, Egosa i Beseda.
ELS NUCLlS DE POBLACIÓ: ELS OPPIDA I
ALTRES
Són escasses les referencies de les fonts classiques
als nuclis de poblaciá del període del final del
segle 111 a.n.e. relacionats amb la nostra zona d'es-
tudi. No obstant aixó, podem classificar aquests
assentaments en les categoríes següents: urbes,
amb categoria de ciutats o grans aglomeracions;
oppida i castra, nuclis emmurallats de certa impor-
tancia i caracter plurifamiliar; i castefla i turres, de
petit fonnat i possible estructura unifamiliar. Arqueo-
lógicament s'ha efectuat una distribució deis assen-
taments per categories, en fundó de la seva exten-
siá (Bernabeu et alii 1987), segons la qual es
consideren ciutats els assentaments superiors a les
3 ha, oppida els que es troben entre 2 i 0,5 ha i caso
tella 1 turres (talaies) els de superfíeie infenor a
0,5 ha. Val a dir, malgrat aix6, que I'arqueología
catalana practicament desconeix I'existéncia de
grans nuclis a l""(lanera de ciutats. O bé en realitat no
existien -fora d'alguns indrets de la costa, com
seria el eas del Puig de Sant Andreu a Ullastret o el
jaeiment de Burriae a Cabrera de Mar (Almagro
Garbea 1987)-. o bé ens sán desconeguts perqué
corresponien a indrets optims d'assentament -¡ en
conseqüéncia d'habitació continuada- ¡les seves
restes han quedat cobertes per les ciutats actuals.
--- "Atanagrium urbem, quae caput eius populi erat"
(Llv. 21.61). Ciutat deis ilergets, en un indret des·
conegut, que es rendeix als romans I'any -218;
amb el dubte de si caput s'ha d'interpretar COI1l a
capilalo bé COIll la primera, per ubicació geogra-
¡ 1~~:;·IIIv1()I'.jI~·; I'II~;'I ('l!1IC:
MON()(;I~¡\nl':S /.lv1i1C; 1'lf'J'CEI.ON/" 2UO(
fica del ten-itori. Aquesta darrera interprotació jus-·
tificaría que es trobés en un indret més o menys
proper a l'Ebre i no en un lIoe tan allunyat com
podria ser els voltants de Lleida.
- "Urbem a propinguo flumine Hibera appellatam
opulentissimam ea tempestate regionis eius
oppugnare parant" (liv. 23.28). Sens dubte es
tracta de I'antiga Dertosa (Tortosa), nom que con-
serva en la denominació romana com a
"MUN·H(ibera)·J(ulia) ILERCAVONIA DERTOSA".
- "Segesfica tantem, gravem atque opulentam civi-
tatem, vineis et pluteis ceplt" (Llv. 34.17) .
Desconeguda peró loealitzable, possiblement al
nord de l'Ebre (Segia?), ear es resisteix al deeret
de Cató de desmantellar les seves mural les i ha
de ser presa amb maquines de guerra.
- "Cissis, propincum eastris oppidum" (Llv. 21.60).
Nucli situat al eostat del campament del general
cartaginés Hannó, encarregat de manten ir el con-
trol deis passos pirinencs. Conquistat pels romans
I'any ·218, "el seu botí fou de poe preu: aixovar
barbar i esclaus miserables". S'identifica per simi··
litud de nom amb Cesse (Tarragona), peró aixó de
cap manera pot ser correcte, ja que Asdrllbal
Barca -que acudí a ajudar-Io en assabentar-se de
la derrota d'Hannó- es va desviar cap a la costa i
va incendiar part de la flota rolllana varada a
14~
larragona; i per altra part, com que des de les
proximitats de Tarragona difícillllent es podien
controlar els passos pirinencs, cal suposar que
establí el seu campament a I'interior del país, i
I'entorn de Guissona (les sos) era el lIoc óptim,
perqué práeticamcnt equidista de l'Ebre, de
Tarragona i deis Pirineus. O'altra banda, la refe··
rencia a I)escas valor del botí és un elelllent
important per atorgar a aquest nucli una localitza-
ció a I'interior del país, i s'han de ten ir present els
valors fonétics de la I en Ilati (Jessos ~ Cissis ~
Kissan en Plb. 3.76.1).
- "lliturgis, oppldum" (L.IV. 23.49; 34.10). Malgrat el
nom duplicat, no es tracta de la Iliturgis propera a
Cástulo, a la Bética (liv. 24.41), sinó que cal ubicar·
la a la zona de l'Ebre, car la seva menció I'any -215
es relaciona amb Intibilis, coneguda pels itineraris a
uns 40 km al sud de l'EL)]'e. A més, hi ha una nova
referéneia de I'any ·210 a propósit del "campament
d'Asdrúbal a Lapides Atros, en Ausetánia, entre
lIiturgis i Mentissa" (Liv. 26.17). luna altra de I'any .
195: acabat el seu mandat a la Ulterior, el pretor M.
Helvi derrota els eeltibers i saqueja I'oppidum
d'lIiturgis mentre es dirigeix amb una legió vers el
campament del cónsol Catá, prop d'Empúnes (Liv.
34.10). Es desconeix la seva ubicació exacta, pero
podria correspondre a la seca d'lltirke; i de fet, si
acceptem la maleixa transforrnació fonetica de les
 monedes d'lltirda en /lerda, n'obtinddem el 110m
d'/Ierge, d'on deriva correctsmont el gentilici d'fler~
gets. Les monedes d'aques1a seca utilitz8n sovint
la varian1 i/tirkesken, i os relacionen amb el grup
centreausetá (Villaronga 19/8).
- "Mentissa, oppidum" (liv. 26.17). Desconeguda,
peró relacionada 8mb el torritari de 1'''Ausetania,
propem Hiberum",
-- "? oppidum" (liv. 21.61). Nucli de 100m descone·
gut, pertanyent als ausetans "propem Hiberum",
sota el cornandament d'un Arnusicus princeps,
assetjat pels rornans 8mb maquines de guerra
durant trenta dies, I'any -218.
- "Vomorunt quelques cas1ella sua oppugnari"
(Llv. 34.11). Demanda d'ajuda de Bilistages, rei
ilol'got, al consol Cató,
.... "Bergistanorum civi1atis, septem castalia defeca-
runt" (Llv. 34.16). COITespon a la call1panya de
Cató a I'interior de Catalunya.
- "Vergiull1 Castrull1" (liv. 34.21). Esrnentat a la
campanya del cansol Cató i comandat per un
princeps que n'ha perdut el control.
Tradicionalment s'accepta com el nom antic de
Berga (Martílloz Gázquez197 4), peró aquesta
interpretació no és correcta, ja que la campanya
contra els bergistans va ser anterior a I'expedició
a la Turdetania, i el cansol es trobava ja de retorn,
148
pacificant la vall de l'Ebre. Per aquest motiu, s'tla
pret"s tarnbé identificar-la amb Berdún, prop de
lacca (Fatás 1973), pero aixó tampoc és versem-
blant, ja que el nom Berdún ····com Verdú···· prové
del Virodumun celtic i no del radical berg-. Així
doncs, aquesta referencia podris correspondre a
la població actual de Serge, a la província de
Terol, que domina una Cl"u"¡'lla Important eje dues
vies tradicionals de transhumancia: la de Terol a
Alcanyís i la que provó de Morella.
CONSIDERACIONS
A partir de totes aquestes informacions ens sembla
raonable modificar els criteris que fins al present
s'han mantingut per a les ubicacions deis diferents
pobles:
- Al seglo V a.n.e. trobem ols ilergets, un poble iber,
ubicats a la costa i entorn del I'iu Ebre. Al final del
segle III a.n.e" els ilergets se'ns presenten com
una estructura política mós que com una étnia.
Mantenen la mateixa ubicació, pero amb motíu de
les guerres es desplacen vers I'interior del país a
la recerca de refugi, fet que pot ser la causa de
I'escissió posterim c-:;n ilergets i ilel'cavons.
- 1arnbé sembla entreveure's una relació entre els
suessetans i la monarquía ilergeta.
- lis bargusis devien ocupar una posició propera a
la costa, en I'actual província de Tarragona, i eren
també, en principi, un poble ibero
- Els ausetans sois es documenten assentats a la
zona propem a l'Ebre, pero molt probablement
s'estengueren al lIarg de la depressió central i
tenien un origen no ¡bel".
- Fls bergistans són un pable muntanyenc situat en
els primers contraforts del Prepirineu. El seu nOm
pot correspondre a una fracció geografica dins el
conjunt de pobles ausetans. En aquestes ma1ei-
xes condicion8 es tl"Obarien els andosins i els aire-
nosis com a pObles menors i difícils d'ubicar, i
també cal tenir en compte que quan apmeix la
denominació de celtibers en el segle III a.n,e. no
necessariarnent es referelx als celtibers de la
Meseta, sinó genericament a pobles c(~ltics hispa··
nícs, per tal de diferenciar··los deis altres celtes
transpirinencs (Burillo 1988).
- Lace/anla és el nom del 1erritol'¡ situat entro l' Ebre
i els Pirineus, i lacetans el nom genoric de tot8 els
habitants d'aquest territorio
- COIll a conseqüencia eJel procés de rmnanització
s'observa una fragmentació deis pObles indíge-
nes, pero desconeixem els motius que I'originen:
tenim així ilergets, ilercavons i cessetans; i aUSe-
tans fítans, lacetans, castel·lans i laíetans.
Un altre element a tenir en compte ós el grau d'e-
volució de I'urbanisme. L'existencia de ciutats mos··
tra directament la complexitat de la sOcietat, cal' no
pot eXistir una ciutat com a tal si no hi ha un orde-
nament polític i administmtiu, uns serveis i una
xarxa d'avituallament i, en definitiva, si 10t plegat no
regula mnb harmonía una jerarquització social.
Malgmt que els textos que mflecteixen aquests
aspectes SÓll escassos, msulta evident que les ciu-
tats apareixen en la zona do la costa, arnb un COITl-
ponenl o tradició d'origen colonial mediterrani
(Roses, Ernpllrios, Tarragona, Sagunt), i en la zona
de l'Ebre (Hibel'8). El cas d'Atllanagriull1, qualilicada
d'''urbem quae caput ilergetes erat" , resulta estrany,
car el nom de la capital, en general, es relaciona
amb el nom del pOble (Indika, Ausa, [_aie, Cosse,
Edeta ... ), i en aquest cas és I'oppidurn d'lIi1urgis
(1Itirke) el que compleix aquesta condició, El qualifi-
catiu d'urbs o bé ós una exageració per glorificar les
armes romanes o, pOI" contra, voldria dir que es
tmctava d'una ciutat ocupada pels ilergets durant la
penetració d'Anníbal, i en aquest cas caldria cel·car·-
la prop de la costa.
Un segon pas en aquest procós estaria representat
pels oppida, msultat de I'agrupació de col'lectius
plul'ifmniliars en nuclis OITlITHJI"allats pOI' tal de cobl"ir
les necessitats de control estratégic d'un teITitol'¡,
fet que coniporlava I'elecció d'una autmitat, la tigu·

ra d'un princeps. Es desconeix si aquest era ek~ctiu
o bé quodava avala1 per una tradició de tipus aris-
tocl'é1tic-religiós en mans d'una família. Molt possi-
blement es donaven coetaniament les dues modali··
1a1s. No se sap si la rnodalitat electa era un
símptorna d'ovolució vers un estatus dernocratic
avanGat o precisament un reflex de les comunitats
igualitaries, ni si el caracter aristocr8tic no era mes
conseqOéncia d'una concentració de poder que no
pas d'una tradició. Els oppida semblen respondre
clarament a ostabliments indígenes, i els trabeni a la
zona de l'Ebre (lIiturgis, Mentissa) o en la zona de
l'Urgell (o d'Amusic, Cissis), i també a la costa
(Subur, Baetulo, lIuro, .. ),
En un grau inferior tli hauria els castella, fortifica-
cions estra1égiques per al domini i control d'indrets
de circulació. Aquests nuclis reflectirien un alTlbit
social familiar de clan amb un component autarquic
entorn d'un cap. Aixó comporta moltes vegades
que els castefla no responguin als parametros d'ex-
tensió i superfície proposats anteriorment: alguns es
podon confondre amb els oppida per la seva ampli-
tud, entorn de les 3 ha, peró són en realitat grans
tancats per als ramats. Així, en molts jaciments LUl8
sola muralla longitudinal tanea I'extrern d'una mun-
tanya, i la resta del perímetre queda delimitada sim··
plemen1 per zones mos o menys escarpades.
Evidentment, en la majaria deis casos aquests des-
nivells del mateix terreny no podien constituir una
defensa contra incursions enomigues; d'altra
banda, el seu gran perímetre hauria imposat un fort
con1ingent huma per poder-lo defensar totalment.
Alesl'10res, I'única explic8ció és que la conquesta
d'aqu8sts recintes d(.:¡penia d'obtenir el control del
sector de la porta, no pOI' entrar'-Ili, sinó per robar ..
ne els ramats que Ili Ilavia tancats, ja que era 1'(lnic
lIoc pero on es podia fel' smtir el bestiar.
L'arqueologia ha detectat alguns d'aquests caste/fa,
coen Olórdola (Ripoll 1977), Turó del Montgrós
(Malist, Rovira 1991) o Casal del I"uigcastellet
(Molas el alií 1991), Els caste//a, dones, se situen al
final del segle III a.n.e. entre els bergistans. Els
esmenta I'ilerget Bilistages en la seva petició d'aju-
da a Cató, fet que ens indica que no es tractava
d'uns assentamonts a tocar de la costa, sinó ubi a
cats a I'intmior del país.
El cas de los turres es molt más complex, cm IT10lt
possiblement barregem dos conceptes difel'Onts:
d'una banda tenim el vel'itable concepte de 1mres-
I f·'!; 1"111'101'11:.; 1·11:; I ()llIC[j
1\'101\jOC;I"i!\II[':~; l. !v1i1C Llill·1Cfl.tJl\'i\, ;'UOi;
talaia, que tal corn indica Títus Livi eren edificacions
localitzades en les altures i usades com a torres de
guaita i defenses contra els pirates (Llv, 22.19), és a
dir, el que encara avui coneixem per "torres de
moros"; i do I'altra, una interpretació molt diferent
segons la qual una turris correspondria a I'única
defensa d'un petit establiment mes o menys tancat
per la pmet de fans d'unes estances, es a dir, alió
que en diríem una "masía fortificada", com aquella
an va morir en, Escipió (L.IV. 36,13),
La rnajoria deis jaciments d'epoca preromana que
arqueológicament coneixern serien, doncs, castalia
i turres, precisamont per les seves ubicacions, en
les quals molt sovint no os va produil' una con1inu'(-
tat de poblament. I aixó ha acabat en certa manera
per deformar la realitat del rnón indígena arnb uns
rnodels estereotipats a base de posicions estm1egi-
ques en muntanyes i turons, perqué, de fet, desco-
neixem deis assentaments a les planes o en aquells
Ilocs més adients (urbes i oppida) on sí que es va
donar una continu'ltat de poblament.
De les referencies del textos escrits també se'll
poden desprendre algunes consideracions irnpor-
tants respecte a I'organització política ¡militar d'a-
quest món indígena.
.... Quant a I'organització política, solarnent trobem
dues referencies pel que fa a I'autoritat: el cornan-
dament deis ilergets, anib una estructura bicefala 149
(Indíbil i Mandoni) sota una fonnulació monarquica
--peró que intradueix conceptos COIll "tira" o
"jerarca", que la matisen--, i el cas d'Amusic, com
a príncep d'un oppidum auseta.
,- Sobre I'organització militar deis pobles indígenes,
crida I'atenció la facilitat amb que es formaven
coalicions --7.000 suessetans (lIv. 25.34); celti-
bers (LIV, 28,24); coaliciá de diferents pobles
(Iacotans) (LIV, 28,33); coalició 8mb ols ausetans
(LIV, 29,2)- que d'altra banda sompre eren derro-
tades en calllp obert per I'estrategia militar roma ..
na: "No es tracta de cOl1lbatre un general i tropes
cartagineses, malgrat que aquestes puguin ser
poques; lIuitel1l contra bandolers i cap s de ban ..
dolors, que sois tenen cora1ge per dev8star els
camps deis seus vo'¡'ns, incendiar poblats ¡robar
bestiar; no tenen cap valor forlllats corn un exor ..
cit i on un eOlnbat regular" (LIV, 28,32), En el camp
de batalla lIuitaven juntes la infanteria i la cavalle-
ria -que norrnall1len1 desllluntava en el mmr18nt
dol combat-, agl'upades per pobles 1I_lv, 29,2),
 PROPOSTA INTERPRETATIVA ENTORN DEL MÓN
PREROMA
HIPÓTESI-PROPOSTA PER A UN ESTUDI
A partir de les constatacions arqueológiques que
hem exposat podern intentar refer les condicions de
vida en els diferents períodes del jaciment, és a dir,
intentar esbrinar la seva historia elaborant uns
models interpretatius que pem1etin encaixar d'una
rnanem coherenl no tan sois Gis I'egistres mqueoló-
gies de la cultura material apareguda, sinó també
altres aspectes complemontaris, COIll les condi-
cions territorials, el bagatge d'inforrnacions recolli-
des en altres jacirnents, i sobretot les referencies
transmeses pels textos histories.
A tall d'introduccíó lIem d'aclarir, en primer tenne,
que per a nosaltres I'arqueóleg és un historiador
que, partint de la recuperació i estudi dols olements
d'ul1a cultura material, intenta refer la historia i el
comportament de I'home. Som, per tal'1t, cons-
cients que al tres col·legues poden adoptar altres
critel'is i objectius el1 les seves investigacions, ja que
resulta evident i per tant absurd d'amagar que
actualment no estan de moda els criteris historico··
culturals, i fins a cert punt adhuc són b8scantats 8n
110m d'un pretés "métode científic". Amb tot, no
hem d'oblidar que el subjeete de la nostra investi··
gació és I'home, el qual precisament, en ser el pro-
tagonista, difícilment entra en els parametros cientí-
fíes: les seves obres, els seus movíments, els
pmeessos d'agrupació o les transformaeions políti-
ques i eultumls queden sotrneses a elevats gmus de
variabilítat eom a conseqü8ncia d'una capacitat de
decisió inlel-Iectual, sigui individual o col-lectiva. Per
exelllple, al lIal'g de 101a la his1óI'ia disposmn d'un
munt de testimonis en els quals una cultura material
no és específica d'un deterrninat gl'Up, sinó que arri-
ba a englobal' grups humans diversos: sal)em que
un eQllVi cultural tant es pot originar a partir d'un
procés d'acceplació voluntal"io d'aculluració corn
per una irnposició violenta; o que un grup domina-
dO!" que ha modijicat I'estatus social o polític del
grup dominat pot arribar a assimílar la cultura mate··
I·ial deis domínats; o que els únics testimonis escrits
d'una zona on es parla una Ilengua poden pertanyer
a una lIengua diferent Per tant, hem de ser molt
conscients que treballem amb pocs elernents i per
aixó hi haura aspectes que difícilrnent podrem arri-
bar a apreciar; haurern d'assurnír I'agnosticismo
com una pmt fonamental del nostre rnetode.
L'arqueologia té les seves própies limitacions, ja que
sabem que alió essencial está perdut (la ratio deis
subiectes) i que tots els nostres esforgos es reduei-
xen a I'intent d'una recerca, rnitjanyant les excava-
cions, d'un indiei miraeulosarnent preservat, la clau 151
que ens clarificara el passat; i, per tant, fins que no
s'aeonsegueix aquest indici, ms no és segur i tota
intorpretació és possible. Per aixó mateix, també
hem de ser sumrnarnent crítics en I'acceptació de
les hipótesis anteriorment admeses, que constituei-
xen el nostre bagatge intel·leetual sobre un tema
objecle d'inves1igació. Cal, dones, defugil' a priori
tot recolzament en el prestigi de talo qual investi··
gador eom a garantía absoluta, sobrotot tenint en
compte que encara que reconeguern a alguns
investigadors una gran capacitat de síntesi, les
seves hipótesis Ilavien estat elaborades desconei-
xent gran quantitat d'infonnació de la qual avui dis-
posern. És a dir, 11em de considerar que alió que
alguns anomenen "economia d'hipótesis" és una
falsa via d'investigació, que té corn a exponent inflar
arnb petites apmtacions personals tot un Ilegat
bibliografic, amb I'agn.:;ujant i la pórdua de temps
que representen la copia i reproducció, una i altra
vegada, de tot el lIegat per justificar aquella apmta~
ció personal.
Així, es necess8I'i adoptar una nova actitud en la
nostra mícroespecialitat: partint com a base de les
dados obtingudes en les n08tl'8S excavacions
al'queológiques, pero conscients de les seves lilTlita-
cions, interrelacionm··los amb les poculiarita1s de
I'espai t81Titorial i la crítica al bagatge intel'lectual
 per, finalrnent, confrontar-los 8mb els textos lIi8t6·
ríes, i adequ81" uns ITiodels en els quals tots aquests
elomonts pennetin ·-com les peces d'un cornplicat
puzlo···· 8ntreveure una possibilitat d'interpn:ltació his-
tórica, la qual 80larnol11 adquiril"a consistencia si a
partir de noves 8xc8vacions arqueológiques es
reproduoix el modGl, que por doscornptat caldra
adequar mitjanQant rnodificacions correctmos dins
ols marges de variabilitat. A més, tampoc hi ha cap
incollvenien1 a acceptar que el plsntejament de la
hipótesi que presente m a continuació 8cabi resultant
fals; pero esperem qUG, com a mínim, sigui motiu do
debat i de refloxió, dos aspectos que, malaurada··
ment, avui día no somblen tenir vigencia ni desenvo-
lupar-se, Per tant, volem replantejar alguns proble-
mes que susciten els fins ara lIeus indicis
arqueologics obtinguts de les excavacions del Molí
d'Espígol. És cert que aquests indicis s'!1auran de
refermal' amb futurs estudis acurats, pel'6 és evidellt
que per obtenir resultats cal temps i possibilitats, i
actualment ens trobem mancats d'aquests factors;
pel' altra banda, tanipoe no podem renunciar als
plantejarnents de la nostra formació universitúria
Ilavent tingut un mestm corn el prof. Maluquel' de
Motes, El que volem, doncs, és suscitar el debat i la
reflexió él partir de I'enumeració de noves hip6tesis,
El poblat del Molí d'Espígol ofel'8ix, com 118m vist,
152 unes estructures urbanístiques complexes, fins am
desconegudes en la resta de jaciments coneguts a
les comarques centreoccidentals de Catalunya. Per
tant, ens trobern davant els ti pus de dificultats
segOents:
PROBLEMES ENTORN DE LA UBICACIÓ I
DEL TERRlTOF11
El territori en el qual (;8ta immersa, en el smJ extl'8m
oriental, la plana de l'Urgell és essencialment obert
a la vall de l'Ebre; gaudeix, per tant, de totes les vies
de I'8lació que de nmd a sud i viceversa tl'avessen
aquest eix des deis Pirineus fins al sistenla IIJeric i
per les quals s'accedeix al sud de l::ral1c;:a i a la zona
oriental de la Mes(~ta. Les fonís l'listóriques lalllbé
selllblen cOIToborar aquest fet, ja que durant els
episodis de les Iluites ernmarcades en la 11 GUOI'réI
PLJnica ¡les revoltes indígenes posteriors podem
veure el cabdill il8l'get Indíbil encapGalant ara una
110st ele 7,000 suessetans (LIV, 25.34,6), éHa fmces
d'uns anolllenEtis celtilJms (Uv, 28,24,4), Així, pel' la
seva ubicació, el Molí d'E::spínol gaudia de certa
relació amb la costa i, a través d'aquosta, éll"nb el
món rnedilmrani, pt3rÓ essencialrnenl va osdevenir
un lJaluard avanc;:at al rnón interim de la península
Ibel'ica, Los condicions 1opografiquos i E-Jls recursos
nc~cessaris pnr desenvolupar la vida ck31 jacirnont,
eOlT1 la presoncia de I'aigua, la pedro i la disponibi"
litat de fusta, els ¡'10m exposats antorionnollt.
En segon Iloe OllS poddern I'8plantejar, ulla vegada
més, les possibilitats admeses entorn de I'agl'icultu-
ra, pero creiem que sobre aquesta qliestió la inves-
tigació actual ha sobrevalorat, partínt del cientifis~
nle, los analisis de granes localitzados a I'interim de
vasos d'elllmagatzematgo, o troballes esporadi-
ques en cerl racons, o bé disserninades a I'interior
deis l1abitatges (Alonso 1992). Amb 101, resulta evi ..
dent que actualment hi ha una progressió deis estu-
dis carpológics, palinologies, etc., estudis que evi-
dentrnent confirmen que a I'entorn de tot nucli
poblacional hi ha carnps de conreu, pero no os valo-,
ren, en la nostra opinió, els amplis mcul'sos del vast
torritori que, com en el cas de l'Urgell, s'estén més
enllél d'aquesis próxirns carnps de conn3U, TC'Jnint E!rl
cornpte les inforrnaeions etnografiques, aquest és
un territori tradicionalment destinat a les pastures
d'hivem i, adjacent al costat nord del jaciment, hi
passa una antiga carremda del camí de Santa Maria
(Martí 1916, 50). ¡:::ins al present es valora, quasi
exclusivalllent, I'impacte agrícola delmón preroma i
s'extrapola que els excedents agmris de les comar-
ques de I'interior es van arribar a exportar massiva-
ment a territoris d'ultrarnar (Gracia 1986). Poro que
sabern de la ramadel'ia, de la qual hi ha una manca
absoluta d'estudis, referencies i inforlllacions? I
encara una nitra ql1estió: veritablelllE-l!'lt quin em el
factor d'unió i eohesió d'aquosts zones oeciden-
tals? Els Iligams, principalment econolTlics, més
facilment constatables són aquolls dofinits per la
ramadmia, estretarnent lIigada arnb les necessitats
imposados per la transhum8ncia. Reivindiquem,
doncs, la nocessiiat d'aproíundir on la I'8maderia,
en tOt8 els seus aspectes, corn a nova via d'investi-
gació de les societats prerolllanes eje la zona oeci ..
dental de Catalunya.
Acluallllent, els estudis sobre mmaderia i transhu-
mancia en I'antiguitat a les nostres ten'es són PU1C-
ticarnent nuls (por preeminencia del bagatge deis
ostudis pl'8hist6rics en la cOllcepció del procés de
noolitització, 01'1 prevalen els testilllonis agdcoles,
de resultes de la novetat que ropresenten en I'eco--
nomia i en la seva varie1at, enfront de la limitació
di especies domestiques), COIll tallllJé 1'10 són els
reculls etllografics o tn;;balls de síntesi de celÍro geo-
gl'c3.fic, ja que (;stern parlant cj'un sistema avui COITI'
ple1ament desaparegut. Tanlllateix, no són pas
negligits en amples zones de l'Europa meridional
mediten'ania, Oll la investigació sobre I'economía
tnJI'lSl'lumant D 1'8nliguilc:.¡t abraQa un gran ventall
cronologic, dos del nDolític fins a I'ópoca rornano,
,3nib resultats sorpmnents {pOI' a Grecia i els
BEdcans: 0001'1'1, Sebasliaan 1n90, N¡jnclris -1990,

l-Iodk'llsoll 1990; lO",· a Itália: rclarkor 1990,
Pasquinucci 1990, De Belledettis "1990; i recent-
1Yl8nt talllbé s\lpunten noves porspectives en el
sud-est de la Meseta: Blánquez 1990). Així dones,
8rlS trobmn dav8nt lIllS es1udis Illancats de tradició
al !lastre país, encara que históric8ment la tradició
rallladera··tmnshuIll8nt no sigui aliena al rnón agrmi
catala, 80bre10t a I'intorior.
El riostre principal objectiu és la proposta d'una
hip6tesi de 1reball basada en un esludi interdiscipli--
Ilari que ens pugui aportar les proves necess31'ies.
Aquest 8studi os fon81llontaria 8n cinc arnbits:
a) Árnbit paleo8lllbiental-geornorfológic
Disposern de poca informació pel que fa a aquest
ambit, de resultes de la manca d'esfudis realitzats,
Els publicats fins ara practicament es limiten al con"
junt de Punta r=arisa (Fraga), i ens Illostren I'existen·,
cia a la zona del 8aix Cinca d'una vegetació selll-
blant a la d'avui (Burjachs 1993). És a dir, que el
paisatge del primer mil'lenni a.n.e. era similar a I'ac-
tual i, per tant, podríem su posar que les condicions
de l'Urgell no diíerien gaire de les exposades. Les
análisis de ¡'evolució geommfológica talllbé són
practicament inoxistents. Podríem, poró, roferir-nos
als treballs de J. L. Pel''la, que tracta aquosts pro·
cossos, més centrats en I'area de l'Ebre-Segre-
Cinca, en els quals identiíicava unes modificacions
erosivos produ'¡'des molt possiblelTlent per una des ..
forestació aguditzada durant nlOloce, i que ell situa-
va en un período ampli quo abastaria des del bron-
ze tinal tins a I'epoca iberica, Com podelll voure, la
rnanca d'estLJdis d'aquest tipus a I'area de l'UI'gell
és forqa palesa, poró malgmt aixó, i mentre espo-
I'om nous rosultats en aquest sontit, no Ilauríolll d'o ..
blidar reÍ"erencies conl la del geógraf Defontaines:
"la gn3ndo dépression fermée de l'Ebro moyen qui
borde I'occident catalan es1 une smte do plain8
pannonique de ¡'Ibério, olle borde des steppes ari-
dos El eroütos salinos 01 El pauvres végetations d'ar-
rnoises; lelle était la plaine de L"leida aVEmt les irriga··
tlons, 1els 80nt encore les Monegl'Os OU, dit-on, il es1
plus facile do faire le ciment avec le vin qu'avee
I'eau" (Delontaines 1960).
IJ) Alllbit etnogl'afic
Consistil'ia en ell'ecull de la tradició l'allladera-trans-
1'1Urnant indígena propia de la nostra zona d'estudi,
a fi de I'efloctir t018 els seus aspectes i tOles les
seves siCJnificacions traclicionals (ecologiques, oco ..
nomiques, etc.). Grúcios als estudis existenls, ja
anties (Violant 19r:18, Vilá Valentí 1950), podern dis-
posar avui dia d'ulla docurnentaeió fmya aeurada
sobre aquesta qDesiió. I\ctualnlont, la lranshurnan"
eia nornes es practica ell terres cafalanes d' una
ITH3nera residual. La proliJ-eració del conreu intensiu,
que pmqressivarnent ha anat guanyant preorninón-
j'nUI'(X;¡¡\ II\Jlj:lll-'I~L lflIIVfll,H]"(llll'i [)I'j 1v1(l[~ 1-'HI-11UlvIA
MOHOl-,llfll-IL":; ¡, MN~-ll¡\11CI"1 ()[~A, ?IJI)I.;
cia a costa do les zones de pastura -tant los (1'os-
tiu COIll les c!'I'livern, peró aquestes (jltill108 són les
mes afectades-, la creació de qrans nuclis de
poblament que ha estimulat aquest fe1, IJestabulació
massiva del bestiar i el desenvolupament deis mit-
jan s de transport motoritzats (camions, trens, etc.),
han provocat la rapida i irreversible decadencia de
la transhumsncia, ja des de I'inici del segle passat.
La transhurnancia, per definició, és un fet dínanlic,
en continu rnoviment, que tendeix a relacionar
zones geografiquos completarnent distintes i apo-
sades, pOl'Ó obligades a entrar en contacte por la
neeessitat comuna que representa la recerca do
zones do pastul'a. Aquestes s'esgoten per' I'acció
del besilar, i els propietaris deis rarnats es veuen
obligats a buscal' una alternativa a I'alirnentació dols
animals quan, pel' raó del canvi estacional, !c.:;s pas-
lures nocessiten regonoral'·'se. El problema se supe-
ra rni1jan<;:ant la transhumElncia, car la diversitat del
medi geogr8fic penllot que aquesta situació no es
produeixi arreu dellerritori al mate ix tornps, i 01 tras-
Ilat del bestial' a arees més propícios esdevé la solu-
ció Illés lógica.
La dicotomia geográfica que perrnet quo la transhu-
mancia es dugui a terllle esta definida per les dite ..
renis caraetel'ís1iques de les terres alles (o zones de
pastura d'esliu) i les terres baixos (o zones de pas ..
153
tura d'hivern). Alllbdues arees (no gens unitonnes ni
concontrados arrou del Principal) són peculiElrs pel
que fa als seus aspectes agraris-ramadors. Les
pasturos d'estiu es traben situades a zones d'al ..
ta/rnitjana rnuntanya, sobre nivells d'erosió, valls eje
genesi ulacial, quo pOl'llleton una densitat rarnadora
mes gran i, consegüentmeni, una uniformilziJció de
la pastura; a més, el clima de rnunlanya s'encéUTe ..
ga de Illanienir-Ia fresca i abundant durant els
nlOSOS que dura I'estada estival. Les condicions
atmosferiques, no tan brusques i accidentades en
aquesta epoca de I'any, i fm<;:EI més propícies que a
les terres baixes, permelen un relatiu desenvolupa-
rnont do 18 vida a I'airo IHuro. POI' altra part, les pas ..
tures d'hivem se centren en planes i deprossions
amb clima continental i/o mec1itormni, 011 els rarnats
hiJn d'aprof'itar els roslolls d'un eanteu poc afavorit
i dol matossar deis lurons. És, doncs, una pastura
que cornbina guaret i boscatge -bose baik', que
I'equereix un territori ampli, poc uniforme. La clirna-
toloUia no convidiJ al bivac, ni pE;!' a hOllies ni per a
besties, de manera que E-)Il aquc-3sts ITlolllents hiver-
nals s'irnposa una corta estabulacíó que oforoixi
aixopluc quan I'oeasió ho oxigeix. Amb tot, les con·
dieions hivorrmls de les Ü31Tes baixes lTlai no seran
tan dures ni difícils eOlll les de les len-es altes, i vice ..
versa duran1 I'estiu. Els anirnals, on fJmn nombre i
quantital ·,,·tal COITl hem d'entendre aquesl tipus de
 rarnaderia-, no serien eapayos de resistir, en COI1~
junt, el canvi estacional si romanguessin d'una
rnanera ininterrornpuda en una sola area. D'aquesta
manera podern V8ure clarament que ambdues
zon8S depenen ¡'una de I'altra, ecológicament i eco-
nómica, ¡que els seus habitants respectius es1an
obligats a entendre's i relacionar-se si valen conti-
nuar mantenint la S8va riquesa i el seu mode de
vida.
Pero, ¿on es distribueixen aquestes are es de pastu-
ra a Catalunya? Primerament, hauríern de dividir-les
en tres grans regions o sectors basies definits pels
diferents tipus de pasturas i les rutes que les unei-
xen:
- Sector oriental, El f-ormarien, Gil conjunt, I'area
central .. oriental deis Pirineus catalan s cüm a
zones de pastmes d'estiu (capyaleres deis rius Ter
I del Llobregat, la Cerdanya i el Canlgó, amb peti-
ta escala al Puigsacalm, Collsacabra i el
Montseny), i I'area de I'Emporda i de la depressió
Central i Prelitoral com apastures d'hivern
(comarques de la Selva, el Maresme, el Vallés I el
Penedés). Pel que fa a la xarxa de camins rama··
ders (o carrerades) que intercomunica aquestes
arees, podmn veure que és forQa complexa i que
segueix dues direccions: I'una, nord-sud, i I'altra,
oest-est (Vilá Valelltí 1973, 88). Aquest sector
154
oriental posaria en contacte les ten'es pirinenques
arnb les costaneres mediterranies. Tanrrl8teix, glo ..
balrnent es tractaria d'una regió no gaire propícia
per apastures hivernals ~per raó de I'alta quanti-
tat de boscos que s'estenen per les serralades
Prelitoral i Litoral~ i bastant precoQ poi que fa a
agricultura dins el conjunt de Catalunya.
~ Sector occidental. Englobal'ia els nuclis pirinencs
centreoccidentals COIll apastures estiuenques
(curs alt del Ouerol i zona alta al nord del canal de
Baridana, Andorra, capQaleres de la Vallfarrera i la
Noguera de Cardós, alt [:::Iamicell, capQaleres de la
Noguera Pallaresa i la Garona), ¡les cornarques de
la depressió Occidental com a zones de pastura
hivernals (comarques de la Noguera, el Segria,
l'Urgell i les Garrlgues). En aquest seetOl', els
carnins transhulllants semblen més concentrats i
extensos, i segueixen només una direcció nord-
sud (Riu 1950). Té, praCtiCéllllent, un caire interior,
i rep també apmtacions de la zona aragonesa alta
i mitjana, a la qual el Iliguen les pastures d'hivem
811 algul1s casos (Vlolant 1948. 273).
- Sectm meridional. Pel que fa a I'area de pastures
d'estiu, basicam8nt abraQaria els parts de Beceit i
les tOITOS altGs del Maostrat; I'area d'hivem seria
la zona que s'estén al voltant de la conca baixu
del rlu Ebre (Vilá Valolltí 1950, 417). Es tractal'la
tarnlJé d'un sector de contacte amb altres zones
peninsulars, corn ara el País Valencia centresep-
tentrional i el Baix Aragó, arnb les quals cmnpar ..
teix pastures (Obiol 1989; Otegui 1985·86). És,
doncs, I'únic sector extrapirinenc deis tres que
formen la Catalunya transhumant.
Tenilll ía definides, d'una manera rapida, les arees
catalanes on la transhumancia ha tingut un pes
important. No són, com es podria pensar a primer
cap d'ull, arGes tan cad es i excloents. Poden con-
tactar entre elles i fer transhumm els ralllats de les
pasturas d'un sector a les d'un altre, previ acord
entre el propietari del bestial' i I'arrendatari del pasi.
Hem de ten ir en compte també que no tata la trans-
hwnancia es desenvolupa de la mateixa manera, i
que en la nostra area d'estudi n'hi ha de dos ti pus.
La transhurnancia dita completa o doble és la més
freqüent i respon amb mGs exactitud a la idea que
tenim del mot: desplac;:ament de pastures d'hivern a
pastures d'estiu i vicevmsa, normalrnent recorrent
Ilmgues distancies, i amb gran quantitat de bestiar.
En canvi, actualrnent es tendeix a practicar la trans·"
humancia anolllenada parcial o mixta, basada en
l'aprofit8lnent del past hivmnal proper i I'ostabulació
del bestiar, de resultes de la pmgrcssiva desapmició
deis grans ramats, que han quedat redu't'ts a les
arces d'arnbit pirinenc. Dins I'anterior definició sec-
torial, els camins exerceixen una part molt impar··
tant. Les rutes no es trien perqué sí. Com tot, tenen
la seva lógica i el seu raonament, que haurem de
cercar en funció del bestiar. L.es carrerades bus··
quen la comoditat del bestiar, que la ruta triada sigui
la més propícia per satisfer les necessitats del
ramat. Aixó significa que el camí ramader sera,
fonamentalrnent, la ruta que proporcioni past i lIocs
pel" abeurar. La seva funcionalitat GS, doncs, clara:
són camins de pastura i no pas per fer via, malgrat
que avui es lingui aquesta idea de resultes de I'obli-
gació d'apartar-se de les zones de conmu a fi i efec-
le que els animals no les puguin danyar; per aixó es
trien arees aturollades o de carena. Tanmateix,
aquest sentit estatic de la carmrada, embotida en el
mateix camí i poc més, suposern que no devia ser
el vigent a I'antiguitat, quan els conreus no eren
dominadors ni s'eslenien arreu; en aquells
moments, el camí no Ilavia de ser una via própia-
rnen1 dita, sinó una ruta entesa COrll una serie de
tmrns a recorrer entre dos punts, I'un de smtida al
matí i I'altre d'arribada cap al vespre, i tot i que
aquests punts sí que estaven rnés o Illenys prefi-
xats, la ruta discmria pels lIocs que el pastor creía
convenient.
L'(ls d'aquosts CatTlins i I"utes té lIoc a partil' del
c8twi estacional, quan es mobilitza el bestial' a la
recerca de noves pastures. La rllHrXa estival comen-
Qa cap a I'abril (amb els ramats ja l1lés nombrosos
 l'HOI-'O ;IA 11\jIU,I'liL"lATIVf\ [Nrol1t~ DI:I Me'lN I'lll:Jl01v1i\
1v1(jNOCili\1-II":S 1, 1\~flc-nNlCHDI\jA, ;!(jOf.)

a causa do la cria hivernal), i s'mriba als anolllenats
baixants (Illunlanyes d'alc;;ada menor que precedeí-
xenles auténtiques pastures d'alc;;ada) més o Illenys
el 3 de maig (diada de la Santa Creu) o el 8 del
Illateix mes (día de sant Miquelet), Hi romanen un
parell de mesas, aprofitant els pasts de les munta-
nyes menors i el boscatge proper a les viles d'alc;;a-
da, Posteriorrnent s'efectua la IJarreía del ramats, i
aquests es desplacen definitivarnent a les terres
altes, on pasturen tot I'estiu, Dos fets importants,
pero, marquen aquesta operació: el pl'imer és I'es-
quilada o xollada, que es du a terme durant aques-
ta época primaveral, amb tata la problomatica que
comporta, tant en I'ambit social -ja que tradicional-
ment sempre són calles vingudes d'altres zones i
especiali1zades només en aquest tipus de foina Ic:lS
que realitzen I'esquilada, mai el pastor rnateix- com
a nivell económic -pel que fa a la llana, la seva
manipulació i filatura, etc, (Vila Valentí 1950, 426)-;
el segon és el nlarcatge del bestiar, que os roalitza
abans no es barregin els ramats -·pels possibles
conllocs que s'hagin estalJlert entre propietaris o un
cop assolides les pastures d'estiu,
L..a segon21 m21rxa anual es produeix tradicionalment
a partir del 29 de setembre (dia de I'arcangel sant
Miquel), en direcció a les pastures on el bestiar
roman durant I'hivern, Amb tot, els ralllats encara
aprofiten els pasts pirinencs, sobretot a la zona
oriental (Illajoritariarnent en territmi aragones), fins a
1'1 de Ilovernbre (festivitat de Tots Sants). És 81l
aquests rnoments, durant la baixada, que tenen Iloc
les famoses fires ramadel'Os, un cop feta la tria del
bestiar barl'Ojat a la Illuntanya durant I'estiu. De fet,
les fires tenen talllbé un paper importantíssim en la
transllulllancia i en les relacions entre terl'Os altes i
baixes, ja que són lIoc de contacte i d'intercanvi. A
banda de la venda o compra del bestiar, 8'I-li es1a-
bleixen contactes entre propietaris per definil' con-
Ilocs o arrendaments de pastures -tant d'estiu com
d'I'1ivern-, contractar els serveis de pastors o de
calles d'esquilada per a la pmpera temporada, aixi
COIll la venda deis subproductes agraris produ'its
pel bestiar durant la seva estada a les pastures de
muntanya, Aquestes trobades es I'ealitzen a I'abr'ic
d'un nucli de poblalllent, pero en una area ampla,
de descampat, alla on el bestiar pugui ser ajuntat i
exposat.
Peró, veritablement, a qui pertanyen els ramats?
Ouin és el seu lIoc d'origen? Aquestes preguntes no
tenen una res posta fixa, ja que els ramats i el bes-
tiar pertanyon als amos rallladers, que tan1 poden
ser de les terres altes com de les terres baixes, El
que si que s'lla donat al lIar9 de la Ilistó"ia de la
transhumancia són tendencies Illajoritaries de con-
centració de propietaris en una de les dues zones,
Amb tot, aquest fet no ha estat mai estatic, i el
focus de "propietat" ha anat variant considerable-
ment al lIarg deis temps, de terres altes a baixes o
viceversa (Llobet, Vilá Valellti 19~9·52, 37-39).' El
pastor és, doncs, l'lJnic elem8nt huma mobilen
aquesta activitat: s'encarrega de conduir els
ramats, de vigilar-los i, a més, Ili cOllviLL De fet, el
pastor és un seminomada que avui dia la societat
contellipla COIll un individu solitari i ITlarginal, un xic
Illenystingut. Pero el seu mode de vida particular té
una riquesa i un bagatge cultural molt forts, esta Ili ..
gat a les tradicions i a una manera d'entendre la
vida que s'ila perdut 01'1 ols nostres temps,
L'organització deis pastors és forc;;a peculiar pel que
fa al moviment transhumant, sobretot en el seu
aspecte social ·~"entre 01 grup de pastors que el duen
a terme, el sistema d'habitatge, I'utillatge i els C08-
tums-, i s'hi manté constant el fet que són ells els
únics que es desplacen, mai la família, Malgrat aixo,
hem de tenir en compte que no sempre la transhu- 155
maneia s'lla desenvolupat de la manera com la
coneixem ara; a I'illici del sogle XX, a certs lIocs
d'Europa encara es practicava una especie de
barreja entre nomadisme i transllumancia que impli-
cava, a més del moviment del bestiar, un desplac;;a-
ment polJlacional." Els pastors són, com S'llH vist,
una pec;;a clau,
e) Ambit etnoarqueologic
Es tmcta d'un EJmbit encara pel' definir, a panir deis
coneixements que ens aportin el recull etnografic i
els estudis sobre I'evolució del paisatge, comple-
mentats amb les referencies históriques, Sobre
aquesta base s'hauran d'elaborar els models que
els estudis arqueológics s'encarregaran de confir-
mar o desmentit', Dins aquest apartat, hi exerciria un
papm molt important el recull de notícies i estudis
sobre societats actuals amb Illodels económics
ramaders, que permetria establir conlrastamonts,
Només volem esmentar, com a exemple que dóna

1,- F'¡:¡I' exernplo, S¡:JIl'rl)ln que dUI'i)l1! i'epOCéJ medioval i lfrmbó I',xlnt Illodomn es wndia (l una Illajm c()IlCé~IlII-ació de:: la pl'Clpir:1tflt il los
tenllS !',aims (ordns militar's i mOl1ostirs), situació que posteriorllllJnt os I/n inl/ertir i I/il dOIlDr [:las a un Ixcclümilli eje lo" lenos <Jlles i deis
l)I'opietaris pl'¡.¡pil'inoncs i pirirwl1cs
2,- 81,JI1Chi}l'(] (1f)2(1, 22·2G) dón¡¡ divl-lI::';os 0Xl-lnrpl(-ls. jn ¡()sicllWI~3 PCIÓ cncura (lClius. du l'Lumpa (j'aqlldl tl'nlj)::'. Tw-npoc l1aui'Íum d'ü-
hlidm i'oxisl(;ncia, palal·lolil U lilIr<lnsllllrllÚl1cill, do! nOlYlndisrllC cmn a Ir,odol awari·mn-'é)dc;r, I\quesl illlpliuwi.l UI! Illovillleill pob!ilcional
en ols <)mbils de la fumiliu, el (FUP ol1lplu o uI dan. 01" qlwki ilcolllpanyavc)11 c+; ¡arrra!s (in la sova n::cerca de p,i"lul'C)~, duranl un Irajucto
que podía sr,)I' curio Ilm(J (i fins i 101 podicJ supel'ar (lIs 100 km) DG vGqacJes, aixo irnplicava que un maleix \JI-UP !in~JUl~s cJues residól1cies
dif()l()llls, COlrt ,.1 cO/'lseqCII';ncia dol (Jnspkl(,:amenl cslaciOl1ul.
 pou a una rGflexió sobre la relativitat de les evidell-
cios arqueológiques¡ I'estudi sobre les poblacions
no isla.ll1iques de I'area de I'Hindu Kusl"l (Parkes
1987), les quals, ernin8ntment ramaderes--transhu-
mants, mantenen una dualitat económica associada
a la diferenciació sexual. Mentre que els Ilomes pas-
S81l la major pal't de I'sny fora deis poblats base,
acornpanyant els 8nirnals en les pastures d'estiu,
les dones romanen als poblats situats al' aroa de
pastures d'hivern, on practiquen una economía de
subsistencia agrícola i duen a terme activitats arte-
sanals derivades del bestiar (teixils, califes, ele.);
pero la veritable font de riquesa, d'excedent i de
prestigi social és el manteniment deis rarnats.
Arqueológicament, la conclusió que en trauríem
sobre I'econornia de I'assentament sel'ia que es
tracia d'un sisic?llla elllinentrnent agrícola; la realitat
actual, en canvi, dernostra que el prodomini és cla-
ralllen'l !"amader,
d) Ámbll I'11s1óric
Ens el pmporcionen les reforoncies recollides en els
textos classics, cal' I'epigrafía encara no !la reportat
testimonis significatius al respecte. Ja es traben
I'eferoncies a la transhumancia en els textos deis
autors classics, pero, dissortadament per a nosal~
tres, només en relació amb la península Italica
(Llv. 22.14.8; SIL. 7.365·6 i VAll. R. 2.9 i 8eg.).
156
Senlbla que algunes poblacions premrnanes itali-
ques tarnbé haurien tingut un important component
transhumant, sobre la base del qual probablement
organitzaren la seva expansió telTitorial, com serien
el cas deis samnites (Salmon 1967). Amb tol, cal fer
una advertencia. Malgrat que els textos classics
solament fan referencia al protagonisme del bandol
guanyador, i les rnoncions al bandol contrari hi són
simples referencies anecdótiques, és evidont quo
aquestes últimos s'han ele reinterpretar, i en principi
los hem d'acceptar com a vorídiques i no rebutjar-
les amb la racil excusa que talo qual autor s'oqui-
voca mitoradament. Arnb aixó no volern dír que
aquostes I'eferéncies siguin una prova inqüestiona-
ble de I'existencia d'una econornia ramadera-trans-
hUlTlant on aquosts pobles; només uferilll la possi-
bilitat de fer un oxercici reinterpretatíu d'aquestes
mencions a les quals, de ben sogur, ningLl no havia
prostat atonció. Així, el primE;I' esment fa referencia
al botí obtingut a I'oppidurn do Cissa. després de la
batalla del -218, i se'l qualiíica de pobre, ell contra-
posició a I'obtingut en el call1pament cmtagines
d'Hannó (Plb. 3.l6.3; I.JV. 21.60.5). Per 811ra part, és
remmcable la smpl'esa deis romans durant l'I'1ivern
del ,,218/-217, en haVE)I' de roprondmla lIuita contra
los poblacions indígenes quan aquestes es revollen
a instancies d' Asdl'Llbal Barca, dosprés (j'havor r8S-
tat submíses durant I'ostiu i un cap els rolTl8nS ja
Ilavien robut ostatge8 (Llv. 21.61). Una altra referEm-
cia curiosa, i potser la Illés directa, és la recollida
durant 18 pl'imel'a revolta ilergeta del -206, quan
Escipió, en intentm atroure els robols a una posició
desfavorable per al combat, utilitza un parany con-
sistent a escampar ramats per la zona, ja quo el
rorna conoix aquests pobles i sap quo no deixaran
passar I'oportunitat de capturar 01 bestiar (Llv.
28.33), per la importáncia que lé en la vida deis inrií-
genes.
Oue ens indiquen aquestes moncions? La nostra
interprotació esta guiada pOI' la hipótesi que alguns
d'aquests pobles indígenes de I'interior (andosins,
aírenosis, celtibers) tonien una economía ramadera-
transhumant. El -218 ropresenta un any de sorpre-
ses por als romans, que per primera vegada entren
en contacte amb los pOblacions nadiues: la primera
és el pobre botí de Cissa, Ull oppidurn de certa
irnportElIlcia i que hauría d'haver reporta!, potset',
rnés benefícis; i I'altra, el fe1 d'hav81' de continuar
campanya durant I'hivern, que resulta el moment
més conflictiu. Si tenirn present que, tradicional-
rnerlt, la guerT8 a l'anti9uitat es feia sobrotot dumnt
01 mesos de prirnavem i estiu, a Hispania els ralllans
es trabaren amb el cas invers, ja que I'epoca do
major virulencia resulta sor I'llivern, quan a I'estiu ja
s'llavia fet campanya i s'llavien sotmes les pobla-
ciolls indígenes, Aquest fet tíndria una explicació
versemblant si considorelll els períOdOS transhu-
mants: durant I'estiu part important de la població
s' havia dosplayat a les zones de ten'es altes -paso,
tures d'estiu- conduint els ralllats, i por aixó els
wmans no trobaren gaire resistencia entre els indí-
genes i van obtenir un botí escas a I'oppidum, ja
que en aquells Illomonts la vel'itable riquesa no es
twbava al nucli poblacional. En canvi, en arri!Jar 01
període hivemal, quan els rornans havien rnarxat a
1'1ivernar a Empúl'ies i Tanagona, les poblacions
nadiuos es robel·laren gracies la nova torGa de com-
bat que represontava el con1ingen1 de població que
havia tornat des de les telTOS altos a la zona base de
pasturas d'I'1ivern, completant el cicle transhUITlant
com cada any. El cap cartagines Asdn.'jbal, coneixe-
dor de les societats ¡del taran na deis índígenes,
nmnés s'l'lauria aprofitat de la situació per pressio-
nar els romans. Poi que fa a la menció dc?1 parany
d'Escipió, sembla ciar quo es tractava de pobla-
cíons eminontment ramaderes, ja que uns agricul-
tors ni haurion prestat aten ció al bestial' ni haurien
cormgut pm apoderar-so'n.
o) Ámbit arqueológic
Aquest punt posaria de manifost la vOl'8citat o 1"aIS8-
dat de 108 1-1ipótesis forrnulados a través dn I'nstudi
deis ambits antoriors, en aportar la informació
necessélria por a la soya contmstació o I'(::dutació.

Actualment la docurrlGntació arqueológica és fmqa
parcial 8n aquesta area d'estudi, ja que només dis-
posem de jaciments impmtants d'epoca preromana
en curs d'excavació o ja excavats en época antiga, i
no hi ha projectes ni programes d'investigació que
cobreixin zones amples de ten'itmi o que estudi'in
aquesta area d'una manera conjunta i global. Els
estudis futurs haurien de prestar més atenció a qual-
sevol aspeete tant de I'interior com de I'exterim del
jaciment, pel que fa a les exeavaeions, i intentar
reconeixer-hi restes esiructurals (existencia de
eoberts, zones d'esfabulació, d'abeur8ment, com-
plexos pseudoindustrials relaeionats amb I'esquilada
i I'adequació de la llana, etc.), així com materials
(oines i estris) d'ac1ivitats relacionades amb les prac-
tiques ramaderes, quo fins am 110 s'llan tingut en
considemció i que molt possiblement hagin existit.
0'a11m banda, una part important de la investigació
s'llauria d'enfocar en la delimitació, GI seguiment i la
prospecció de les carremdes, pel' intentar definir els
seu s punts de control i atura, ja que actualment, tot
¡que tenim una idea aproximada de la seva l'8alitat i
repel'cussió en I'epoca medieval, no coneixom I'ovo·
lució de les rutes mmaderes amb prou seguretat.
Amb 10t, la dis1ribució sobro el mapa deis assenta-
ments coneguts fins al moment ens en dóna una
idea fmga aproximada: curiosmnent, aquests se
si1uen sobre els camins ramadors mós tradicionals, i
es concentren sobretot a la zona de terres baixes o
pastul'es d'hivern. La investigació també haul'ia de
tenir en compte I'existencia d'establiments d'un
marcal caractel' passatger/estacional, de poca enti-
tat arqueológica (Fatás 1990, 21), localitzats a les
zones definides COIll de pastures d'estiu.
PROBLEMES D'INTERPRETACIÓ
HISTORICOARQUEOLÓGICA
Podom deixar de banda -perque ben poca cosa en
coneixem- la fase de Tornabous 1, és a dir, els indi-
cis més recents del jacirnont, imbricats en el procós
de romanització que es dona en el període ibéric
larda. En principi tampoc aquí ens proposem, per
manca de dades arqueológiquos generalitzades,
plantejar··nos els períodes anteriors a Tornabous III
(Tornabous IV?); ons contramlll, por tant, en
Torna!Jous II i 111, les fases més ben conegudes
arqueológicament.
a) Sobre I'ámbit crol1ológic
El pl'ill18!' objectiu és establir amb claredat la crollo-
logia d'aquestes dues fases. La datació ell general
s'obié amb I'ajuda de los cen3miquos impOl'tadE3s,
per aixó 11em ofert anteriOl'ment I'estudi tipológic de
los poces reprosentadf:1S, així COIll la cronología
1'j{OI '(Xi 111 iN IIJll'm'IAIIV/\ l".I\!l()I~N DI'"I MOl" 1)!lI:lIUIJ,!1
MOI\!O(;HNlf::; l. MAC Ilfll"lCI-.I.UNA. ?()()()
acceptada actuallllent, si bé aquesta darrora qües-
lió presenta certa problernatica. Així, en principi
s'han diferenciat dos importants lots, específ"ics de
cada una de les fases: les ceramiques d'estil atic i
les cerallliques de vornís negre d'época hel·lenísti-
ca. Si ens lirnitem a acceptar les datacions tradicio··
nals, el primer lot cobriria la franja cronológica entre
el -525 i el -350, i el segon 101'. entre el -250 i el -175
aproximadament. És a dir, es detectaria un buit
d'impOl'tacions durant un segle, i tenin1 en compte
la continu'ltat del poblament aixó ens pOl't8l'ia a con-
siderar dues hipótesis: la primera, que poc després
del -350 es produí una important modificació de les
estructures arquitectóniques (per la causa que fas),
bona part de les quals es van reconstruir i van pel'·,
durar fins al final del 111 o inici del segle II a.ll.e., i els
estra1s antc-:lriors van quedar segellats amb les cora··
miques d'estil Mic; la segona, que Ili va haver una
interrupció en les importaciolls, i les cerallliques
adquirides abans van mantenir-se fins almoment en
que es pl'Oduí la rnodifícació, la qual va ser anterior
a I'arribada de noves importacions. En definitiva,
dones, i a manca d'altres elernents, ens 1robern que
no podern oferir ulla datació precisa per a aquest
lTloment de canvi. Peró aquesta no és una dificultat
que afecti solarnent el Molí d'Espígol, SillÓ que és un
problema greu en tota I'arqueología peninsular, i en
general no sois no es té en compte, sinó que s'ac·· 157
cepta COITl a valida la primera hipótesi, i així s'ha
generat el "mito de les destruccions de poblats
duranl la segona meitat del segle IV a.n.e." per a
tots aquells jacirnents que no arriben a mi1jan
segle III a.n.e.: la Rastida (Fletcl1er el 8th 1965;
1969), Covalta (Vall de Pla 1971), Penya del Moro
(Barbera, Sanlllarií Grego 1982), Anseresa (Cura
19(8), els Vilars d'Arbeca (Garcós el alíi 1991). Per
suplir aquesta mancanc;;a s'8I'gumenta I'existencia
deis taller's occidentals (Tallers de I~oses), que
cobririen el buit en haver nascut al final del seglo IV
a.n.e. (Principal 1995). L'argument rauria 011 I'exis-
tencia d'alguns pocs casos 011 les ceramiques deis
tallers occidentals apareixen ¡solades. De 1et, quan
així apmeixen o bé formen part de materials de I'ai-
xovar de les sepultums (que es podl'ia have!' adqui-
rit sota criteris subjectius) o, quan es troben en
nivells individualitzats deis habitéltges, el seu norn·
¡JI'e és ¡Jen poc repl'esontatiu. En malitat, les cera.·
rníques deis tallers occidentals apar(-)ixen associa,
des a la carnpaniana A en la majaria deis jacirnonts:
necrópolis dol Turó deis Dos Pins (Garcia l=iosc""3l1ó
1993, 199 206), Can MirallesModolel1 (Pujol,
Gal'cia Roselló 1982-83) i la nau do I'illa de Cabl'Gra
(Cerda '1978, 8fJ). Per conil'8, 01 seu lírnit superiOl'
estaria determinat pel' I'associació no amb les cera ..
miques d'estil atic, sinó éUnb les pmduccions it~lli-
 ques del Taller de les Petites Estmilpilles (García
Callo el alli 1989), j, cmn a productos clar81Y10nt
importats, no tates aquestes produccions s'han de
datar en funció d'l1alia, sinó que ols sous baixos
perc8ntatgos poden precedíl' les primeres C8lllpa-
nianes A 1, por tant, llaver perdurat niés enllú del -
250.
Malauradament tarnpoc disposem de dades hislóri-
ques precises por intentar esbrinar quins esdeveni-
monts palítics poden refleetir aquests canvis, i si
veritablement els esdev8niments són cabdals per
justificar-los. COIll a Ilipótesi sois podríem admetm
que en finalitzar la I Guerra Púnica (-264) es detec·
ta una roactivació económica i comercial a la
Mediterrania occidental, i amb aquesta I'aparició de
noves formes ceramiques que, en definitiva, mar··
quen 01 nou període. Per tant, desconeixem quin
podria ser el "fóssil director" que amb anterioritat
ens permetés limitar la Ilarga duració de les cerami··
quos d'estil atic. Respecte do la fase de
Tornabous 11, com ja hem assenyalat, esta mpresen-
tada per dues subfases: Ilb i lIa.
L'origen de Tornabous IIb és ineert, pels motius quo
l1em exposat anteriormont, si bé cal admetro que ja
estava en vigencia en el tercer quart del segle 111
a.n.8. El problema se'ns planteja novament a I'hora
de definir el seu moment final; juntament amb la
158
presencia massiva de cerarniques deis 1allers occi-
dentals (Roses i Nícies) trobem Ull important 101 de
campaniana A. La campaniana A, com a producció
més moderna, és por tant la que data el moment
final d'aquesta subfase, i de 110U ens trobem amb la
ineeriesa de saber en quin moment arriba, ja que els
especialistes no semblen posar-s'hi d'acord. Per a
Italia s'admet que les produccions s'iniciaren a par-
tir del -225/-220, peró que la seva expmtació mas-
siva no es produ! fins passat I'any -200 (Morel
19S-1); no obstant aixó, i com a resultat de la gran
quanti1at de vasos ceramics d'aquesta producció
apareguts en els jaciments catalans, s'lla proposat
que la soya arribada es produí en estreta relació
amb I'aparició deis exercits romans el -218, com
una conseqüencia del "negoci de la guerra"
(Principal 1995), opinió que creiem mriscada car,
atesa la seva naturalesa i fl'8gilita1, les ceramiques
no són peces d'ús personal de les tropes, que més
aviat devion utilitzar recipients metal·lics de baixa
qualita1 (aliatges de coure). L'arTibada de les cera.·
rniques i altres materials que justifiquen la conques-
ta d'un mercat s'ha de produir una vegada els exer-
cils han garantit la conquesta del territori; pOI' tant,
smia més lógica una datació posterior, El partir del
retorn d'Escipió a Italia pOI" I"Ocollir el seu triornf El
Hispania i l'alTibada deis dos pmcónsols per fer-se
córmc del govern del territori conquerit (-·205), 1ets
que ens aproximen rnés a la data de .. 200 proposa··
da per Morel; en definitiva, aquesta embranzida del
cornen;;; l1amia originat les transformacions portua-
ries de Puteoli. Per tant, ubicaríem el moment final
de Tornabous Ilb en una data histórica relacionada
amb la campanya del cónsol Cató o com a conse··
qüencia posterior d(-3 la política empmsa de "demo-
lició de muralles", és a dir, entre el -195 i el -190.
La subfase de Tornabous Ila és immediata a I'ante-
rim, i les ceramiques campanianes A ja hi eren
majoritaries; adhuc hi la possibilitat que se'n fessin
produccions local s (grup PO), i fins i tot no hem de
descartar que encara es mantingués algun centre
1errissaire dintre la 1radició deis tallem occidentals
(grup 31·1). Aquesta subfase va durar molt poc, ja
que no S'lli constata I'aparició de les formes carac-
terístiques dfJ la campaniana A Illitjana, que té lIoe
després dol ,·190; per tant, amb totes les reserves,
proposaríem I'any ··183 eom el seu moment final,
d'acord amb la darrera referencia histórica d'una
activitat militar en el territori auseta proper a I'Ebre
(Llv. 39.56). Si aquesta és la inforrnació que sota
parametros cronológics ens proporcionarien les
ceramiques importades, 1ambé seria lógic que
poguéssim extreure alguna informació a partir d'al-
tres cerallliques.
De nou ens queden mal representades les perta-
nyents a la fase de Tomabous 111, amb la problemá-
tica ja ex posada de les anomenades produccions
oxidades de pastes gmguenques i la progressiva
aparició de les que nonílalment considemlll COIíI
típicarnent "ibariques", que caracteritzen massiva-
ment la fase de Tomabous 11. Solament recalcaríem
tres aspectes que cal 1enir en compte por detectal'
algunes difemnciacions que palesen un canvi de
gust aml) l' aparició de noves formes en relació amb
la subfase de Tornabous Ila:
-- Es produí un dosonvolupament deis centres pm-
ductors de ceramiques que ja havien sor9it en la
fase anterior i que comportaven COIll a principal
novetat I'aparició d'unes "ceramiques comunes"
(0118tes ti pus Tornabous) per substituir les cerámi·
ques domestiques fins a aquell moment reali1za·
des a mE!.
- Va apareixer una forma nova de ceramica de tipus
iberic, representada pels vasets en forma dE~ tuli-
pa dGstina1s a beure, que eren la imitació en cel'a-
mica deis vasets metal·lics, és a di!", d'aquells que
formaven par1 del servei de les tropes; per contra,
no es van arribal' a imitar les copes M. G8 de VGr-
nís negreo S'imittt una forma d'origen antorim (en
barat) , i no una de; coetania que s'irnposava en
aquell rnomont en el mel'caL
- Es desDnvolupa la decmació pictórica amb motius
vegetals sobm els calats.
 I"I"K.iPU;·!ilINTU-11'n¡·.·IMIViI [:NIOHN DU MÓN F'!'lFHOIv1A
M()NOCI~AI'II.S l. MilC-F1AnCf:"I.ON/I. :-:uor,

Aquest increment de formes cerarniques i una certa Aíxí, no sabeni en quin sentit cal orien1ar les rela-
massificació reflecteixen dos fenónions que carac- cions económiques durant la fase do Tomabous III i
teritzavon aleshores els 1erritoris occidentals i meri- que queden testificades per una presencia impor-
dionals de Catalunya als quals aquestes produc- tant de ceramiques d'estil atic, les quals indirecta-
cions ceramiques anaven destinades: en primer ment ens indiquen una distribució de vi. Aquest
Iloc, la potenciació de Tarragona com a capital de la comerc;: de vi cap a les poblacions de I'interior del
província i -en menor grau peró també important- país, ¿a quins criteris responia? No cl'Oiem que sigui
de Lleida eom a porta de relació amb la vall de possible obtonir una res posta convincent i mol1
l'Ebre i en definitiva amb la Meseta; i en segon Iloe, menys contrastada gracies a testimonis arqueoló-
la subsistencia d'una importan1 fracció delmón indí- gics, ja que en primer Iloc hauríem de disposar d'un
gena gracíes a r1aver escollit el bandol guanyador grau elevat de coneixement sobre les condicions en
durant la guerra. Aquest darrer fet ens sembla cab- que es trobaven les comunitats índígenes do la
dal por comprendre la desintegració lenta de les costa. Alguns invostigadors (Gracia 1986; Gracia,
societats indígenes, que a partir de la 1I Guerra Munillal993, 241 i seg.) plantegen que la causa del
Púnica i al lIarg de tots els esdevenimonts polítics comerc;: grec seria I'obtenció de cereals, peró no
successius es van veuro obligats a triar el bandol creiem que aquesta hipótesi sigui valida pc-:w als
vencedor per sobreviuro. pobles do I'interim, ateses les condicions geografi-
ques del territori; probablernen1 caldria invertir-ne el
b) Sobre I'ambit económic sentit, és a dir, suposar una dernanda de cereal a
Aquost aspecte 1'l1em de contemplar des de dues altres zones productores ubicades al lIarg de la
óptiques diferents que s'imbriquen fins a formar una costa i el seu transport en amfores de tipus iberic,
sola unitat: la primera correspon al factor extern, és les quals s'acomodaven bé a un transport al 110m
a dir, les irnportacions foranes que es detecten en d'animals. A 1"),18S, les amforos s'amortitzavon al final
tot jaciment i que ITlalaumdament avui practic8ment del seu reeorregut, motiu pel qual ens sembla invia-
queden redu"ides a les eeramiques com a únic testi·· ble I'existencia d'un doble transport Gn que arribes--
moni, quan en realitat aquestes n'men solarnen1 un sin carregades de vi i retornessin plenes de blat
complement i per sí mateixes no justífiquen I'exis- encara que les quantitats de vi i blat fossin equipa-
tencia d'unes relacions economiques; la segona rables. 159
seria aquella que correspon basicament al món indí- Uns altres factors a tenir en comp1e són els meca-
gena, i de nou aquí Gns trobem amb un buít practi- nismos d'aquest comerc;:: les rutes i els "centres de
cament total de documentació. Tot plGgat esdevé redistribució". Tenint en compte les condicions oro-
un problema de difícil interpretació, per raó de la gr8fiques que dofineixen els passos naturals, I'ac-
rnancanc;:a d'informacions que no siguin les que cós a Tornabous basicament es limita a la ruta pro-
proporciona l' arqueología, sempre escasses i de vinent de la costa tarragonina, que ascendeix pel
mlatíva importancia. De fet, tall1bé ens hauríem de curs del f"íu Francolí fins a la plana de Montblanc,
plantejar el sentít originari d'aquestes relacíons: ¿ós des d'on travessa les serres del Tallat, i pC-3r
un potencial econ6mic del món indígena el que Ciutadilla arriba finalrnent a I'Urgell. Aquesta I'uta
atmu el comerc;: exterior o, por contra, és la rnateixa haul'ia estat, doncs, un ramal que a partir de
dinarnica del comerc;: extem (comprar i vendre) que Montblanc abandonava el camí que més tard va
té la necessitat d'irnplicar les comunitats indígenes? constituir la via romana Tarragona-Lleida. En un
En I'Ogions dotades d'unes riqueses mineres impor- anterior arlicle (Cura 1990, 176), donávem molta
tants, sembla 16gic que les comunilals indígenes importancia a la ruta fluvial de l'Ebre -atesa la seva
detentores d'aquestes riqueses esdevinguin el condició de riu navegable-,:~ que desprós continua-
focus d'atl'acció; peró quan una mgió sois disposa ria seguínt el curs del Segre. Era una vísíó deforma-
d'uns elements ocon6mics habi1uals, que tambó es da per la quantilat d'arnfores púniques ebusitanes
donen en mol tes al tres contrades (productes agm- que apareixien en el jacinlent, i en certa rnanera per
pecumis), l'a1racció és molt nlenys intensa i alesho- la voluntat de contradir les rutes ínterims de I"'eix
res cal suposar que tot ós resulta1 d'un estímul forA transversal" que pretenien relacional' directamnnt
Ami) to1, hem de tenir present I'existéncia d'un ele- Tornabous amb Empl:lries (Gracia 1986).
ment valuós per a I'epoca que élvui no podem valo- Al nostre entendre, el jacirnent del Molí (j'Espígol os
ral' per manca d'informació i que era un focus d'a- cabdal pel' de1inir un "centre de redistribució", COIll
tracció important: el comen;: d'esclaus. assenyalarem a continuació, ja que la cultura rnato··

3.- S()~Jons Plil1i, 01r'iu (-)1"8 Il<l\/{-)~Jablo fin" el V"lI'oía (¡:)l.Ir~. /-iN 0.11.21)
 rial docunlentada ens 1ll0stl'a una varietat i riquesa
considerablns, que per descomptat no compartei··
xen els 81tms jacirnents indígenes de la zona ni fins
i tal la majoria deis altros coneguls sobre la línis de
la costa. Així dones, considerem que el Molí
d'Espígol va constituir un nucli redistribu'idor de pri-
mor ordro, opinió que avalen 10t un seguit de carae··
terístiques estructurals-urbanístiqu8s i d'ordre
social. Si admotolll que I'acció del mOI'cat es
corres pon 8mb un sistema jerarquitzat, l'aSs8nta-
mant cmnplia les condicions d'un nucli central seu
de morcat o lira estacional (Neale 1976, 415-416) i
de cohesió de grups socials. A Tornabous Ilb, peró,
les condiciolls ja eren I110lt diíerents, í fins i 10t pel
que fa al final d'aquesta subfase potser caldria par··
lal· d 'un comen:;: no orientat al Illón indígena sinó
beneficiat per les relacíons económiques que envol-
taven els exercits romans; en aquest sentit sí que es
tractaría d'un "negoci de la guerra". Assentalllents
COIll el Molí d'Espígol I alires de la zona no podien
ser de cap manera objectius rnilitars per part deis
¡-amans, car eren els que garantien la mreguarda i
sobretot els avítuallarnonts, i la soya destruccíó !"Jau-
ría ímplictü greus problelllos logístics a uns exercits
que durant nou anys van estar estacionats en un
front sobre l'Ebro. I~s prou significativa la menció
histórica que assenyala: "[ ... Jes tmcti el terrítori deis
160 ausetans com si no s'llaguessin sollevat" (I...IV. 29.1-
2). Així, a Roma Ii calia, de mornent, manten ir una
bona relació arnb el món indígena.
La presencia massiva d'amfores púniques ebusita-
nes ens planteja una disjuntiva a I'hora de datar
amb precisió aquest període, perque o bé aquestes
peces havíen arribat al Molí d'Espígol iJ.mb anteriori-
tal al conflicte, la qUiJ.1 cosa avalaría una forta
influencia d'Eivissa sobro la costa tarragonina, abé
E:'ivissa s'havia passat definitivament 81 bEmdol roma
poc després de rebutjar I'intent d'ocupació de I'any
-217, sobrotot a causa de la pl"Ogressiva perdua
militar deis cmlaginesos a partir de I'any ··209.
e) Sobre I'ambit urbanístic
Malgrat que el jaciment no es tro[)a totalmeni exca-
vat i el seu origen I"Ornan encara molt incert, sernbla
evident que a partir del segle IV a.n.e. comen y8 a
agatar una personalitaturbanística propia que el difo-
I"Gncia de la resta d'assentaments ibérics avui eone··
gUis, a excepció potsel' del jaeillient de La Sel""la 8
Vilal· del/-\I"zobispo (Bonet ·1988), malauradameni poc
conequt pero amb el qual cmnpartien unes mateixes
camctol"Ístiquos: localització a I'interim del país, ubio
cació ell ?:on8 plana i estructures habit<Jcionals de
planta mciangulal· a base de rnóduls.
Així, destacaríem en primer lIoe I'existencia d'uns
edificis singulms que ocupen una posició privilegia··
da al Ilarg d'un possil)le carrel· principal. Un d'a-
quests, I'ES-A, presenta els trets innegables d'una
posició social important, ja que en un determinat
moment disposava d'una porta d'entrada flanqueja··
da per dos basaments de columnes, i essencial-
Illent semblaria correspondm a una mansió d'un
notable, en disposar d'una estructura fortificada
(ES-A1). L'ES-B, i sobrotot j'ES-C, situats davallt
¡'anterior, presenten unes compartimentacions de
planta quadrangular que no s'han trobat enlloc més
del jaciment (s'entén fins al present), amb una rique-
sa extraordinaria de rnaterials que a la vegada tenen
una relació amb la casa del notable. Finalrnent, I'a··
nomenat E8·-O podria correspondre a un ambit reli-
giós.
En segon lIoe, els barris formats per les anornona··
des estructul"Os (J'llabitatge/magalzem, de plantes
rectangulars i formades per tres móduls -com al
jacirnent de La 8eila-, i que ocupen posicions peri-
feriques, es constw"¡"ren progressivament des del
final del segle IV a.n.e. (Tornabous lila i Tornabous
Ilb). Aquestes estructures presenten un problema
d'interpretació, ja que 110 oferoixen clararnent indicis
de ser veri1ables espais domestics, i la seV8 homo-
geneHat, així com el fet que quan es reedificaven es
mantingués un respecte absolut a l'llma de pmsel···
var els espais vimis, semblen respondre a uns crite-
ris preconcebuts i regulats per una forta autmita1.
Per contra, a la subfase de Tornabous Ila es detec-
ta un canvi que afecta principalment les estructures
deis edificis singulars, que perden ols sous trets
caraeterístics, i en general s'observa una tendencia
a una progressiva ocupació total amb finalita1s
domestiques abona pmt del jaciment.
Malauradament, no disposem de gaire informació al
respecte, ja que basic8l"11ent aquesta fase fou exca-
vada amb anterioritat a la Ilostra intervenció. També
Ilem d'aclmir que COtTeSponen a la subfasE-) de
Tomabous IllJ importants reestructuracions en Gis
sistemes defensius del jaciment, fins al punt que les
noves defenses superen les fins ara conegudes a la
zona, fet que denota I'afany de preserval' quelcom.
Assenyalem finalmeni I'existencia d'uns carmrs
amples, sobre els Gnllosats deis quals no es cons-
taten empremtes de rodes.
Així doncs, i en relació 8mb els problemes suscitats,
cal preguntar··nos quó E3stem excavant, qué és ¡que
repmsenta 101 t~1 conjunt d'aquestGs estructul"C-3S en
el jaciment. La res posta no poi ser Ili simple ni
generalitzada, COIYl es dóna en altms treballs o
memories encapQala1s pC01' títols de I'estil "El poUlat
ibel·le de talo qual" ¡que ornpl"Or1, dones, el tonno
irnprecís de pufJlat pe!" I'eferir··se a restes d'assenta··
monis, sense especifical'-ne la categoría. És or)vi
que, quan parlel1l de la zona costanera -¡ doixant de

banda indre1s que podem qualíficar d'assenlaments
urbans colonials, tipus Ullastret-, trobem basica-
rnont dos models: nuclis més o Illenys grans de
població, fortificats, en indrets aturonats, amb una
estructura urbanística esglaonada sobre els ves-
sants, tipus Puig Castellar de Santa Coloma de
Gramanet; í petits nuclis destinats a desenvolupar
certes activitats especialitzades. Hí pales81ll, doncs,
una jerarquítzacíó deis establiments en el marc d'un
control territorial. Pero aquest sistema diHcilmen1
continua sent valid a mesura que ens allunyem de la
costa vers I'ínterior del país. Posem d'exemple la
comarca del Bages: alla, el que en diem "poblats",
corn és el cas del Cogulló a Sallent, són, de fet, for-
taleses-refugi amb estructura d'eperon barré que
controlen un territori, amb nuclis poblacionals poc
coneguts a la plana, corn el cas de Can l=iamon El
Santpedor (Cura 1989b).
l.. a regió centreoccidental ens ofereix una altra pers··
pectiva. Els poblats que es localitzen al lIarg de les
carrerades que uneixen les pastures d'llivern amb
les d'estiu SÓI1, en general, d'ull forrnat més aviat
petit, estan si1ua1s al cim d'elevacions del terreny i
tenen una estructura urbanística que encorcla un
espai central; és el cas d'Anseresa a Olius (Serra
Vilaró 1921), sobre el qual ja fa al1yS haviern apun-
tat una certa semblanQa amb el wagenbur (cercle
de carros) deis pobles ramaders centreeuropeus,
que guardaven els ramats encerclats en el centre
deis seu s campamen!s (Cura I 978, 180). D'altra
banda, els poblats localitzats en els territoris de les
pastures d'hivern presenten una estructul'8 url)anís-
tica similar peró són de major format, més comple,
xos, amb sistemes defensius irnportants, talment
corn el Molí d' Espígol, i al seu voltant hi trolJmn
altros nuclis petits de tipus plurifarnilíar, COIll ara el
Pla de les Tenalles.
Evidentment, avui resulta difícil i an'iscat fer una
ínt8l'protació sobre la funció del Molí d'Espígol, pero
a partir de les coneixencos actuals i sobretoi lenint
en comple la soya estructuració ul'banística, fins al
present atípica, no hi ha dubte que ens trobem
davant d'un tipus d'assontarnent diforent deis pro-
posats fins al preson1. Per tant, creielll que no os
lractava d'un oppidurn, si sota aquesta denoniina-
ció es vol definir un nucli de població rnés o rnenys
extons protegít pOI' rnuralles, cm solament s'hi van
habitar d'una manc-')ra continuada uns edificis mol1
concrets. Altrarnent, podría correspondre més I)é a
un castellum que va anm pmdent oIs seu s ospais
oberts a conseqliencia de la construcció pmgmssi-
va d'ulls barris arnb unes estn.lclures moli precon,
cebudos (les unitats d'llabitatge/rnaqatzorn). POI'
altm part, en relació amb el seu papm economie
s'irnposa la Ilipotesi que exereia una funció de cen,
1-'m)Fü' lA II~ I Uif'rW-IAlIVA rr'ÍTnl{~~ DI-.L 1v1(¡N I'IlU-IOMA
1v10N()Gnfll'l[~:; (, MAC I-JAI1CI:_LONA. ?U()()
tr(-') rodistribuYdor, i alhma estava dotat d'un podor
politicoroligiós quo garantia la cohesió social. En
definitiva, no trobem una pmaula oncertada por
definil' aquost assentament i, sí se'ns permet un
símil anacrónic, diríem que es tractaria d'un
"Camelot del mi Artús", és a dir, un contre no pobla-
cional peró on residía un poder amb un seguici de
col'laboradors, sota una tutela religiosa, i que es va
convertir en nucli principal per a les transaccions
económiques.
Per il'lustrar un xic més aquest concepte tenirn el
mcull de les tradiciolls mítiques irlandeses entom
del rei Tuathal i I'organització del seu regne a partir
de quatre fortaleses, regides cada una per un rei
inferior i relacionados amb I'any céltic: on una es
reunia I'estament religiós a comenQarnent de
novernbre; la segona congregava els homes Iliures i
s'hi celebraven els rnatrirnonis a I'inici de febr8l'; la
tercora el'8 1I0c de reunió deis estaments militars al
maig, en honor a Bel, i s'hi iniciava I'activitat gue-
rrel'8; i la darrera acollia la convocació del mi per
tractar de les Ileis i els costurns (Le ROLlX,
Guyol1varc'h 1991, 129-131). To! plegat, UI1 Ilegat
arcaHzant que s'ha d'entendre com un exemple
més de la tl'8dició céltica a la península Ibérica, en
la seva visió actual (Almagro Garbea 1995).
161
PROBLEMES D'INTERPRETACIÓ SOCIAL
Les referencies de les fonts antigues a les estructu·'
res socials deis pobles indígenes deis territoris pro-
pers al Molí d'Espígol són practicament nul·les, si
exceptuorn les quo es menten els ilorgots.
Precisalllent por aquest motíu (;)Is ilergets són el
més conegut i al hora són considerats el més impor-
tant deis pobles prerornans de la zona catalana,
pero aquesta croenqa tn:1dicional podria molt bé no
correspondre a la realitat, ja que parteix de la visió
d'uns textos Ilistórics que en realitat són cróníques
de guerra. És eorn si, pOI' exernple, en refel'ir la his-
toria catalana del segle XIX nornés tinguéssim en
compte I'activitat bel'lica: aleshores ols cmlins ocu"
parion practicamont el protagonismo del segle,
quan de fet no van sel' més que un reflex retrógrad
i marginal d'ul'l sector de la població que esclata
violentamont cmn a consoq(jencia d'un procés veri,
lablement important representat pel' la inc1us1rialit-
zació, que iniciE! la transfonnació de les estructul'8s
socials del país; així, passarien a ocupar un primer
rang histórie poblacions COITI Solsona, Vic o Olot (-')n
comptes ele Barcelona, Mataró o ~ieus, al voltant de
los quals va gil'ar l'oalr1'1on1 la historia, Aixo seria, a
grans lrcls, el rnatoix que passa amb ols ilergets: es
parla d'aquest pablo i se silencion els vertaders
focus eje lrans1'mlTlació de I'epoca, que cenyint-nos
 als coneiX81llonts arqu80lógics actuals no sois se
contrarien en l=ioses-Empúries, sinó en tates les
poblacions al lIarg de la costa i alguns centres
poblacionals de la zona de ¡'Ebre.
Pel que fa als esdeveniments histories en les ZOll8S
de la costa, Gn les fants Ilistóriques queden sin~ple­
mont redu'lts a un paragraf: "Desembarca
[Gn. Escipiój a la ciutat anomonada EmpLJries, i
comenqant pels lacotans, va sotmetre a Roma tata
la costa fins a ¡'Ebro) unes vegades renovant alian-
ces, dJaltres establint-Ies. La fama de la soya cle-
mencia i de la soya justícia es va estendre no sois
entm els pobles marítims, sinó també als de ¡'interior,
¡arriba fins a les muntanyes, habitados per pobles
més indómits; i fins i tot amb aquests no només va
fer la pau, sinó també aliances armades, i va reclutar
entre ells algunes fortos cohorts auxiliars" (Llv.
21.60). Prácticament 8mb les mateixes paraules 110
recull també Polibi (Plb. 3.76). Fixem-nos COITl en
aquest text es fa referencia a una renovació d'alian-
ces amb algun poble, és a dir, amb els bargusis, i en
callvi no es fa cap esm8nt deis ceretans, els bergis-
tan s o la fracció deis ausetans mientals, és a dil', els
pobles de les comarques septentrionals de
Catalunya, que van trabar amb la crisi bél'lica una
bona sortida professional corn atropes auxiliars deis
romans. Ambdues zones es van mantenir fidels a
162 Roma, i per tant no Ili va haver cap intervenció mili-
tar fins a la revolta de I'any -195, en qué els romans
van actuar a IJentmn d'Empúries i vers I'interior con-
tra els bel'gistans. No deixa de ser curiosa la des-
cripció del combat entl'e les tmpes romanes del cón-
sol Cató i els hispanorum a la batalla d'Empúries
(Llv. 34.11-16), en no traetar-se d'un eombat tUlTlul-
tuós a I'estil deis barbal's, com el descri! contra
Indíbil I'any -2Gb. Aquí podem observar que els indí-
genes IIui1aven en OI'dre tancat, com van resistir I'es··
comesa de la primera legió romana amb un arma-
ment hoplític i com la seva cavalleria es desplaqava
frontalment per les ales, és a dir, seguint la tactica
militar grega de falange. Hi ha encara més singulari-
tats destacalJles: per que Livi no anomena concreta-
ment els indigets i utilitza el tenlle generic d'his··
pans?; pel' que després de la derrota s'indica
textualment que molts d'aquests, pmvinents d'altres
ciutats, es (8fu~Jiamn a Ernpúries? No estarern en
reali1at davant una revolta de les tmpes auxiliars, d(~
la ma1eixa rnanera que, un cop finalitzada la I Guerra
Púnica, Cartago va I'laver de fer fmnt a la revol1a de
les seves tmpes morcenal'ies? No acaba 101 amb
ulla solució de pagament, quan s'especifica que
"Cató va pal'lar a 10ts amlJ benevolencia, ols va íor
donar vi i alimE.mts i Gis va enviar a casa sova"?
Un deis pl'íncipals pmblomos ÓS 8I'riIJar a cornpren-
dre quin significat tenon els clifel'ents norns recollits
en les fonts classiques que fan reíerencia als indíge-
nes, ja que sembla obvi que mentre que alguns
noms reflecteíxen una estructura política de grup o
tribu, com per exemple els bargusis, d'altres són
denolllinacions globals, definidos pel' un marcat
ámbit geográfie o per englobar diferents pobles
amb trets generics peculiars, que malauradament
les fonts no arriben a especificar. Aquest problema
ja fou apuntat pel proL Tarradell: "Alió que realment
ens convindria de saber és la valoració que cal
don8l' a tots aquests grups. És a dir: ¿eren realment
pobles amb personalitat ben definida ¡diferenciada,
o eren més que res divisions tribals, polítiquos,
damunt d'un conjunt I1omogeni?" (Tarl'8dell 1991,
244). Un altre problema prové de la rnateixa confi-
guració geografica del país, que contribu'ia en gran
manera a impos8l' una divisió en diferents petits
grups, característica comuna en els territoris de la
Catalunya Vella. Amb tot, no hem de descmtar fíns i
tot que en territoris oberts com els de la Catalunya
Nova es don8ssín casos de coexistencia de grups
d'origen diterent, si bé és probable que s'acabessin
trobant solucions de caire politícoreligíós que niés o
menys assegurossin una eohesió per garantir la
convivencia, Finalment, cal tenír també presents els
regims economics que devien afect8l' cada grup.
Així, a tall d'llipotesi diferenciarem tres models
socials teorics cliferents:
a) El primer correspondria als grups que basaven la
seva economía en I'explotació g[obal d'un territori i,
per tan1, n'asseguraven el control a partir d'unes
estructures de poblament jerarqui1zades J cadascu-
na de les quals mantenia una certa especialització
complementaria. Políticament, aquests gl'ups es
dotaven d'estructures polífiques que en garantíen la
cohesió i a la vegada cada un d'ells passava a inte-
grar-se en possibles estructures més amplies.
Aquest model es devia reproduir al lIarg de la costa,
i sobre aquesta visió de jerarquitzacíó de centres
s'han efectuat in1eressants treballs macroespacials
(Miret el al;; 1984). De tet, 811 trsctar-se d'ul1 tipus
d'organització social que afavmia el pactisme,
aquesta devia ser I'actitud adoptada pels pobles
costaners envers els exercits romans, 8I'nl) el lliura-
ment d1ostatges.
IJ) Un altre model COrnplE)tament diferent de I'ante-
rior em el deis grups que basaven la seva ecollornia
en la ranl8deria. Por a aquests, la fon1 do riquesa no
em la terra, sinó el bestiar; ell conseqüencia, eren
pobles camcteritzats per la seva mobilitat i, per tant,
la seva fTagmelltació ell grups més pe1its sota I'au-
1mi11'1t el'un cap de clan. Aquesta mateixa Illobilitat
haul'ia fet que elements d'un Illateix clan reCOITe·
guessin zOlles diferents i en definitiva també ll1an-
tinguessin uns graus ele depencJencia importants

entre ells, por repal'Ur-se les pastures d'estiu, o bé
un cert associacionisme arnb altres grups que els
garantissin les pastures d'hivern.
e) Aquests darrers 1'1aurien donat origen a un tercel'
model: el deis grups que controlaven un territmi o
un pas estrategic, amb una economia autárquica de
subsistencia pero incrementada pels beneficis que
els aportava I'associació amb els grups ramaders.
Evidentment els grups que seguien aquest model
eren polític8l'nent els más frágils, atesa la seva
dependencia deis grups ramaders, amb I'agreuja-
rnent que qualsevol conflicto ontre ambdós grups
podia tenir conseqüencies greus: des de la seva
destrucció fins al simple fet d'un canvi en j'indret
per hivernar. Per aixo aquestes comunitats es veien
abocades a mantenir una doble relació: d'una
banda establir pactos o contractes que els assegu-
ressin la convívencia amb els pastors, i de I'altra
sol·licitar una tutela que els garantís la seguretat i el
bon complirnent do la I'elació anterior, és a dir, una
proteccló per part de grups del primer mode!.
En conseqüencia, els eol'lectius pertanyonts a
aquest darrer rnoclel quedaven abocats o bé a la
migració deis seu s excedents demografics ("cava-
Ilers") o bé a la seva progressiva transformació per
acabar conlrolant i explotant el seu territori, és a dir,
a evolucionar vers la consecució del primer model
proposat. No sabem, per manca de docurnentació
historica, de quina manem es garantía la protecció
de les comunitats del primer model sobre els assen-
tamenls que representen el segon, ja que deseonei ..
xem si la composició i estrucluració polítiques d'a-
quests els haurien pogut eohesionar sOla una
organi1zació d'estat amb ols grups del primer model
establerts al lIarg do la costa; pero sí que podem
entrellucar I'existencia d'algunos pautes en referen-
cia als ilergets.
La monarquia entre els ilergets: I'exemple
d'lndíbll
Podem afirmar que els ilergels disposaven en el seu
nucli originari de les característiques referides com
a prilTlor model per les condicions macroespacials
que es donaven a la comarca del Baix Maestrat, on
un conjunt d'assenlaments COll1 01 Puig de la Nao,
el Puig de la Misericordia i la Molela del Remei s'in-
terrelacionaven pel' aconseguir el control d'un tmri ..
larl (Oliver, Ousll 995, 229 I 8eg.). Ha avalarla I'e-
xistenc'la larnbé d'algunes ciutats, malauradament
poc reconegudes per I'arqueologia pero transmosos
ell les fonts histol'iques, l'OI'igen do les quals no es
pot descartal' quo fos cOrlseqüéncia d'estímuls
colonials Illoditorranis (cmn s0l'ia el cas de I'actual
Tmtosa). Aquí, de nou, es planleja la qüos1ió de
dalacíó ex posada anlol'iormen1: tots aquests Iluclís
I'H()I'O~) [A IN [rHF'f-W-IAf!VA I [\j I OHI~ un [11(')1\' PfiElKJI/rA
MUNOCf-1M-[[",;-; l_ Iv1AC,I3A[KTLO[~fI. 2()()()
pmden identitat en 01 seglo 111 a.n.e. en no presontar
ceraniiques d'irnpmtació data bies en aquesl
moment, mentre que les cerarniques d'estH atíc
deterrninarion 01 seu moment final; pero també cal
tenir presont el que succeí en altres cOlltrades eom
Ruscino, Ilíberris (Elna), Roses, Ernpúl'ies o I'antiga
Tarragona, on la potonciació d'una ciutat absorbí els
Iluclis de població prapers.
Així doncs, semblaria intuir-s8 que al final del
segle 111 a.ll.e. es va produir una ruptura social en el
món ilerget, amb un cerl antagonisme entre les ciu-
tats i I'estament arislocl'atic-guerrel' repl'Osentat per
la monarquia. En aquesta ruptura es pot trabar la
causa del possible ostl'8CiSn18 i refugi d'un perso-
na1ge com Indíbil a Cartago Nova (la monció espe-
cífica do tan sois 300 genots ilergets en l' oxercit
d'Anníbal sernbla correspondro al seguici d'un cab-
dlll). D'altra banda, tampoc manquen referéncles
que el tracten de "tira" i rnés específicament "quo
havía estal amb anteriorítat roi". Adhuc després de
recuperar el poder amb ajuda deis cartaginesos i
aparéixer ara la seva figura associada a la de
Mandoni, la seva pasició IlO sernbla avantatjosa, car
de nou és fmagitat amb poc esfme: mentro les ciu-
ta1s esporen I'ocasió per passar-se al bandol roma.
Alllarg de sls anys (de -216 8 -211), Indlbll desapa ..
reix d'escena per reapareixor de nou comandanl un
exercit do set mil suessetans. Després de la desfe- 163
ta romana deis Escipions, rotoma el control a la
monarquía, quo al seu tom es veu obligada a lliurar
als cartaginosos els seu s ostalges per garantir-n8 la
fldelltat. La conquesla de Cartago Nova pels
I'Oll1ans i la devolució deis ostalges, juntamenl arnb
una política d'aproximació als cabdills indígenos,
roafinnen la continu'dat del poder de la monarquia.
Els lIigams de devatio amb Escipió l'Africa queden
trencats quan els ilergets el donen per mort i en
conseqliencia intenten de nou ilT1posar el seu domi-
ni sobre territoris ve'ins; així, sedetallS i suessetans
(primel'8 rovalta de I'any -206) són foragitats vers els
torritoris alnmd de l'Ebro, Quan Escipió marxa de la
península, I'any següont, s'migina la segona revolta
i moren Indíbil i Mandon!. Amb tOl, sabem qU8 no
per aquest mot'lu s'acaba la monarquía 'tIergeta, cm
l' any -195 los fonts mencionen encara el rei
Belistages, peró ja ocupant una posició a I'interior
del paíS í sense domini sobrc-; la zona de la costa. I_a
diferenciació entre duos I)ranquos, ilergets i ilerca'
vons, sombla ostablorta.
La dualitat de comandament: Mandoni i Indíbil
[Is texlos historics fan Urlé1 referencia concisa a ¡les ..
lructul'8 sociopolítica deis ilergot8 amb la menció de
l' existencia de dos "reis", Mandoni '1 Indíbil, amb un
protagonismo rnolt més accentuai en el darrer, i a la
 vagada d'un "consell" amb capacitat de desposseir-
los (Llv. 29,3). La prírnel'a característica, el cake de
dualitat, podría respondre a dUBS possibilitats:
a) Es tractaria do dos "reis" de dos pobles diferenls,
Iliga1s per Llns vincles d'alianQa, COIll s'intentava
presentar en la tradició erudita del segle XIX: Indíbil,
rei deis ilergets, i Mandani, rei deis lacetans o aUS8-
tans o ilercavons, PreciS8m8nt, cQI"n que no queda
det-init 8mb exactitud ¡'origen de Mandani, creielll
que aquesta possibilitat S'I"18 de descartar,
b) Es tmctaria d'una monarquía dual per a un sol
pable, els ilorgets. Aquesta corn a l1línim resulta la
possibilitat Iliés pmpera a les referellcies deis tex-
tos, ¡apuntaría, SOt8 la donominació de "reguls" , a
un sistema de comandament a I'estil d'Esparta,
amb dues dinasties que compartiell el poder i que
s'OI'nparentaven per enllac;:os familiars: Mandoni
estava casat amb la germana d'lndíbiL
En tot cas, de comandaments duals tarnbé en tro-
bem entre alires pobles, corn 1810laci i el seu germa
(que no necessariament !la de ser Indortes), celtos,
que s'enfronten a Hamílcar (0,8,25,10): Menicepci
i Visln8r, regu/i gollorum (lIv. 24.41): o Budar i
Besadine, derrotat8 I'any ··196 prop de Turba, a la
Hispánia Citerior (lIv, 33.44), L'ascendont céltic d'a-
quest sistema de comandament sembla, doncs,
claralllent provat. Les fonts !li tan sobre10t referen-
164 cia a propósit de la conquesta de la Gal·lia pel·
Cesar, en el segle I a.n.e., rnalgrat que ellÜ8 els gals
la monarquia estava en decadencia, en vies de sm
reempla<;:ada per oligarquies de I'alta aristocracia
guerrera. Així i tot, ell gonoral, junlarnent amb la
figura del roi apareix un dux be//ator, i en el cas deis
edus la parella formada per Diviaci i Lisc: "aquest
darrar era el msgistrat suprem, que entm els edus
s'anornenava el vergobrelus, era nomenat per un
any i 1enis el dret de vida i de mor1 sobre els seu s
conclutadans" (CAICS, Gol, 1,16), 80mb la, dones,
que la figura dol dux bellator o del vergobretvs (de
I'irlandés ferg-, 'cólera, fumr guerrer'), associat al
vertader reí, constítueíx la solució a les dualitats. De
fet, en la tradició céltica 1ardana (Le Roux,
Guyanarc'h 199·1, ·126 i seg.) existe ix la figura d'un
reí (ardo") que, provinent de I'oligarquia militar i elegit
per un "col1sell" sota control de I'estament religiós,
comanda a partir d'aquell moment una jerarquia de
"reis locals" i supervisa el ban funcionament de les
classes productivos i artesanals; també regula les
ouerres i !li esta present, peró no participa directa-
ment en el combat, que és deleg;:,lt a un altre perso-
natge (dux bol/ator), elegít entre els "mis locals".
4.- Cllléll"lt ,·1 l'elilllolo9iu deis noms, d c1'lndíIJil illclou ul compor18nt de Bol, divinital de la SlUerT(l, i ct ele fv1andolli pocll·ia cClI"!"C:;pondre a
una I!atinització él pnrtir do mandus (·eI qui encar·I"(~nil () r·efJu!a', denomifl(Jc;ió que també pr·Gsenla el cas del \j,ll Gntus-/)liilJ(fus, ·(-;1 qLli
()Idell'·l el comba!') () podl·ia pl"Ovellir· dr:, Mnn(/uria, ciJpi!ul deis iIlessnpis il la Pulla.
Aquest osquerna, al nostm entendre, es reprodueix
en Mandoni i Indíbíl.'¡ Mandoni queda sempre relegat
deis combats, solarnenl ac1ua a I'hora de les nego-
ciacions suprernes i sois és responsable davant el
"consell": si aquest el culpa de no haver garantit el
benestar i el jJl"Ogrés, sera destitu"it i lliurat a I'ene-
míc per a la seva execució. Sois la mort permet I'e-
lecció d'un nou ardri. El cas d'lndíbil és diferent, ja
que representa 01 paper del trenfer ('homo fort, el
campió que fa la guerra'), eseollit i revocal per 1'8r-
dri; d'aquí, dones, que aparegui com un personatge
que havia estat "reí" (Llv. 22.21) i que toma a ocu-
par un rang de primer ordre per la seva amistat amb
els cartaginesas, motiu pel qual se I'anomena "tira"
(Plb, 3.76,1), en el sentit que l1a recuperat el
comandament per un mitja no legal o IX/!' irnposició.
¡:ins i t01 no sembla difícil que, qU8.n I'hegernonia
cartaginesa queda complotament allullyada, des-
pl'és de la perdua de Cartago Nova, Indíbil no dubti
a reconéixer Escipió com a basileus (ardri) , i s'hi Ili-
gui 3mb una devotio (Plb, 3,10,38): al cap i a la fi, és
el romá qui el confirma com a rex (Plb, 3,21.11),
La figul"8 d'un ardri quoda de nou reflectida en la figu-
ra única de Bilistsges, sense que sapigueni quin
papel' exacte ocupa el seu fill enviat com a ambaixa-
dar a Cató. Ouant al "consell", les fonts fan solamenl
referencia a la seva existencia i, por tanto en deseo··
neixom la composició. En el món céltic, aques1 "con-
sell" amb capacitat de controlar I'ardri estava fonnat
per ['estament religiós. Aquest fet potser queda reflec-
tit en [a mendó del consell deis volcians (:::, volques?),
onla resposta la dóna el membre més vel! (Llv. 21.19).
Sobre les classes socials
L' estudi de les classes socials és un deis tópies més
recurrents en la historiografía mOdel"lléL Pel·ó davan1
d'aqu8sta qOestió és nocc-:::ssari fer algunes observa-
cions, sobretot en referencia a les dificultats que
presenta el mateix concepte de classe, En primer
Iloc, perqué la consciencia de classe és producte
d'uns evolució histórica més complexa i, pel' tant,
allunyada de I'organització gentilícia vigent en el
món pl'eroma. Les íonts escritos, qU(~ una vegada
més són cróniques de guerra, sois ens donen infor-
mació de I'estarnent 111ilitar, format pels I·eguls i els
seu s clients i an"lics. En general, s'accepta quo les
relscions socials, tan1 pllbliques com privados, es
regíen per una tides i que en algulls casos prenien
la forma de devotio. Malauradarnent, hem de partir
d'uns textos que no són objectius, sinó exponents
(j'Utl cOlltingut ideológic favmable a Roma.

Així, en el cas deis ilergets, tant Polibi com Livi jus·"
tifiquen el seu pas de I'alianga cartaginesa a la
romana, pero tan bon punt abandonen el bandol
roma, alllbdós cronistes passen als irnproperis. Si
els ilergets, i concretament Indíbil, abandonen la
fides a Roma és perqué creuen que Escipió ha mort,
i perqué aquest vincle és un ¡¡igam personal amb el
general, no amb Roma. De fet, quan Indíbil s'adona
que Escipió no és mort torna a la situació anterior, i
retornen els problemes particulars de la seva políti-
ca amb les altres tribus ve'lnes, fet que desencade··
na la intervenció romana, pero no una desfeta defi-
nitiva, l11algrat la derrota.
I_a devatia cornporta la consagració en vida, a per-
petu·itat, al servei d'un individuo És el cas del pacte
d'lndíbil í Mandoni amb Escipió després de la prl-
mora revolta, que de fet representa la darrera smti··
da per fer-se perdonar: "aut servati bis uni debitalll
vitam pro eo in perpetuum" (l-lv. 28.4). La defecció
final la marca la sortida d'Escipió de la península,
que trenca el pacte de manera t01al. Oueda talllbé
reflectida en els textos la darrera conseqüéncia de
la devotio, que inclou el sacrifici de la vida. Així,
quan Indíbil mor en cornbat, la seva guardia es Ilan-
ya a I'atac fins que és extel'minada (Llv. 29.1).
En canvi, no tenim cap referencia sobre l'hospitiwTI,
pel qual un individu d'un gl'up fora passa a ser
Il10mbre de pie dret d'ull altre grup que I'accapta,
pero de ben segur que dogué existir. De fet, doncs,
els lIigams personals jerarquitzats formen una xarxa
dins l'estruc1ura militar: els ardri Illanen sobre els
"mis locals", í aquests sobm ulla "clientela" (Ilomes
lIimes 8mb fides) , amb Gis seus possibles amlJacli
(els que l'ollvol1en, els cOlllpanys), infel'ims en
riquesa peró no en dignitat possiblelll8n1 hospes i
8mb devotio. Deis altres dos esiaments, el religiós i
el pmductor, no en sabern ros.
Sobre el component etnic
TOt8 aquests plantejarnents an1erionnent exposats a
partir de les fOllts delllostrarien I'existencia d'un fort
componen1 céltic en els ilergets, que ja ha estat
anteriorrnent assenyalat per diversos investigadors
basant-se en criteris arqueológics, pero en aques1
cas es deduiria ele considerar que Gn la forlllació del
pOble ilerget es dóna una continu"ltat a partir del
1ll01ll8nt deis call1ps d'urnes recents, tot ¡que.; molt
Illatisada i esbmmda per la iberització (Junyent
1986; 1991, 106). No es tracta aqui d'analitzar la
prol)lemstica entorn d'aquesta pretesa continuYtai,
cm de fet a pmtir del Molí d'Espígol no podern apor-
1ar··ne cap inlomlf.lció. F)eró voldríern fOl" alu unes
consíderacíons al I'esp(~cte.
En primor lIoe, per a nosaltres el vertadc--lr focus origi-
nal deis ilergets no serien les planos de I..-Ieida i del
l)f-l(JI)O~;rA IN I LT11)1-¡E-11\1 IV/\ I,NI"ClI"{l-.J m_l_ LKlN 1'111-11UI'/I/\
II'lC!MX-:i"1i\I'IU; 1, Ivl/\C-¡-¡fII'Hfl Ol~/\, ;>n()(;
13aix Segre, sinó la zona costanera de la cJesemboca-
dura de l'Ebre, i per 1ant ens hom de reme1re als
estudis sobre aquesta zona (Sanmartí Grego 1985-
87; Mascort et aHí 1991), on es poi observar una
aculturació mediterrania d'origon foniei sobre UII
substrat rnal definit que al seu torn denota unos
febles influencies deis camps d'urnes. Són aquests
estímuls forans els que donen peu a la form8ció de
I'horitzó ibol'ic antic a partir del segle VI a.lI.e., peró
en els assentaments de la costa practicarnent no es
lroben docurnentats, mentre que sí que apareixen
ben represen1ats en el conjunt de necrópolis, les
quals rnostren una seriació fins al final del
segl8 V a.n.8. (Munilla 1991). Altmrnent, a I'interior
del terrilori al 13aix Aragó sembla donar-se una con1i-
nu"itat deis assentarnents entre la fase preiborica i
I'horitzó iberie 8ntic, arnb el m8ntenimen1 del 11'8<;::at
urbanístic de carrer central (Gusi, Olaria 1984) i I'a-
dopció de nous sistemes defensius arnb torres de
planta ovalada: Coll del Moro de Gandesa (I'1afol,
Blaseo 1991), Tossal del Moro de PinyerGs (Arteaga
el 0/11 1990) i Puig de la Nao de Benicarló (Oliver, Gusi
1995); per contm, s'observa la in1errupció de les
necrópolis amb cistes i túrnuls camcterístiques de la
fase preiborica del segle VII a.n.e. Per 1allt, aques1
horitzó ibéric antic seria el món que Hecateu descriu
com a "iber". Pertany, per tant, a aquest horitzó la
fortificació deis Vilars d' Arbeca, malgrat que segons 165
ols seus excavadors es remullta a la sega na meitat
del 8egle VII a.n.e. (Oarcés el ali! 1991).
A partir de les datacíons tradicionals de ceramiques
d'estil atic) se siWa dills la segona meitat del segle
V a.n,e. I'inici del poríode iboric pie, que es manté
fins a la romanització. Aquest período es caractmit-
za per un canvi en els tipus constructius, que os tra
dueix en I'adopció de plantes pseudollipodallliques
i SOIJI'otOt en una variació en el tmQa1 de les mul'8-
Iles, amb I'aparició de torres de plantes quadrangu-
lars. És el cas de Moleta del Remei o el Casteliet de
Banyoles (Garcia el' al;; 1991). De fet, és en aquest
períOdO que els poblats s'escmnpen per tot I'interim
del país, corn si es tractés d'una certa colonització
procedent de la costa. Cmn ja hern indicat anterim··
Illent, aquest fenolllen s'ha volgut intel'¡Jretar com
un desenvoluparnent vors la coniercialització deis
excodents agraris; nosal1res pensern que respon-
dría essencialrnent a causes polítiques i a la creació
d'un hinterland de seguretat per él la costa, que
irnplica una reestructuració i alllpliació de les rela-
cions politicosocials i la incmporació d'altres COIllU··
ni1a1s al procés cJ'acultumció (o "iIJerització").
Aquest procés dóna peu a diverses consicleracions
que en cel"ta manera reforcen la idea del cornponent
céltic. Ha reflecteixen en majar grau les fon1s histó-
l"iquos que 110 pas l'arqueolo~Jia, limitada sempre a
 les restes d'una cultul'a material que progressiva··
rnent es va uniformitz8nt com a conseq(jEmcia del
desollVolupamont de les xarxes de distribució
comercial. Aquest component céltic presenta diver-
ses dificulta1s a I'hora d'establír-ne ['origen, i d'altra
banda caldria limitar-lo i diferenciar-lo en ZOIlOS 900-
grafiqu8s: no derivaria exclusivament de la tradició
deis camps d'urIlos, sinó que en moltes zones Ili
podría havor aportacions toranes, procedents del
substrat protoceltic de la península, del món celtiber
i fins i t01 relacionados 3mb els gal8.
Així, i en relació amb el problema deis "ilor90t8 de la
zona de Lleida", potser cal introduir nous criteris d'j-
dentificació i no donar per tancada la qüestió del
suessetans, encara que la seva ubicació ja hagi
estat flxada (Fatás 19l3). Abans 110 nornés hem
esmentat la relació existent entre Indíbil i els sues-
setans, sinó també corn aquests es refugien en
territoris al nord de l'Ebre durant les revoltes ilerge-
tes; com es silencia l'alianQa de Bilistages amb Cató
i, per contra, apareixen els suessetans COITl a aliats;
i COIll desapareix posteriorment aquest poble i el
t>8U territori és ocupat pels ilergets ("Oscenses
regionis Suessetania"). No podem atl'ibuir un gran
valor a al tres referencies importants sobre una pre-
sencia celtica a la zona ~"llerdenses Sourdaorum
gentls" (PUN. UN 3.4.24); "Galllea Flavla" (I"to.
166 Geog. 2.6.64)-, ja que aquesta celtitzacló podrla ser
nlés tardana. No obstant aixó, són molts els indicis
que un component celtic es relaciona arnb la
monarquia ilergeta, i el rnateix Indíbil és mencionat
eom a celtlber (D.S. 26.22). EIl defillitiva, la desapa-
rició del nom deis suessetans podl"ia respondre a la
seva substitució o incorporació al nom polític de la
rnonarquia deis ilc-Hgets.
Respecte deis ausetans les condicions són rnenys
ciares, ja que en principi hern d'interpretar que en el
segle 111 él.n.e, es designaven amb aquest nom dife"·
rents pobles que habitaven a la Catalunya central,
darrere la cadena Illuntanyenca del Prelitmal; de fet,
serien les cOllllmitats que socioeconomicament
englobavem en la nostra proposta dins 01 torcer
model. Amb to1, sombla ciar que s'haurion do dife-
ronciar on tres sectms geográfics: El grup oriental
correspondl'ia a la Catalunya Vella i tindria el seu
centre a I'actual cmnarca d'Osona -que és la que
ha Illantingut el toponim- i comarques properes.
Tenint en compte les lilllitacions que imposa 1'0ra
Marítima (Av. Ora 55), estarien estrotament relacio-
nats mnb els cerotans i, per 1ant, tindrien un subs-
trat de poble pirlnenc (Padrá 1986). Un segon sec-
tor s'ubicaria entorn de I'eix deis rius Llot)regat i
Cardener i correspondria al món do les ceramiques
grises estampillades, amb un rnarcat caracter celtic,
avui encara difícil de precisar. Al seu torn, talllbé
s'ha de dividir en dos subsec1ors, 01 de les comar-
ques propelOs "1 litoral (Penedós - Vallós Occldelltal
- Anoia - Bages) i el de les contrades muntanyen-
ques (Solsones-Bergueda), que correspondria als
bergistans. Posterionnent, el primer nucli passa a
ser denominat fitans en Plini i casleflans ell
Ptolomou; en els toxtos d'aquest últinl, una ciutat
porta el nom celtic de Sebéndunon. Finalment, el
sector occidental (propem Hiberum), al qual pertany
el Molí d'Espígol, torna a correspondre a una zona
de pastures d'hivern, pel' tant s'hi detectaria do nou
una estreta mlació tant amb el món pirinenc com
amb un estímul procedent de la costa, i tampoc
s'ha de descartar una corta dependencia do Iligams
amb la Illonarquia ilergeta.
Respecte als andosins i aironosis, malgrat les
escasses referencies históriques correspondrien de
fet a grups de pastors i probablemont van sor els
que van conduir Anníbal en la seva travessa deis
Pirineus. Finalment, tenim el cas del bargusis, que
ubiquem entorn de la costa tarragonina i que
correspondrien a un pOble ibero Postel'imment van
ser donominats cessetans, poró desconeixelll les
raons d'aquest canvi. En el futur, por tal d'establir
diferonciacions en el complex món indígena de
Catalunya ¡definir així els parametros indicadors de
fronleres, caldn3 tenir en compte aquests aspectes
i descobrir els seu s possi!Jles indicis. Peró un fet
ens sombla ciar: la coexistencia d'unes poblacions
"iberes" al Ilarg de la costa, amb expansió vers l'il1-
tel'iar del país, i d'ulls elemen1s "celtics" més o
menys immorsos en un procós d'aculturació ("iberit-
zació").
 CONCLUSIONS
Al comenC;8m8nt del treball ens rnarcavem un seguit de
proposits que ara convé veure si han estat assolits.
1 més de 2 111 d'al11plada),
El ¡aciment del Molí d'Espígol a Tornabous es troba
en el límit oriental de la plana de l'Urgell, un territori
on no sombla que les condicions ambientals de ['e-
poca d'ocupació del jaciment fossill gaire diferents
a les reconegudes fins anys emere (8mb anterioritat
a la construcció del callal d' Urgell i la reconversió
de la plana en zona de regadiu), ós a dir, un clima
continental, arid per escassetat d'aigua, amb una
vogetació de garrics i r08tolls destinats principal-
ment apastures d'hivem i una agricultura escassa
de cereals de seca que es perdia durant els anys de
secada, compensada per un conreu de vinya i d'a,·
metllers introdu'it en opoques Ilistóriques.
Quant a la seva ubicacíó territorial, el jacirnent es
troba a uns 85 krn al nord de la costa mediterranía,
entre 25 i 40 krn a I'est del ríu Segl'8 í a uns lO krn
al nord"est de l'Ebre. En tractar-se d'uns terrenys
Illajorítariarnent destinats apastures, tli passa una
xarxa de earmrades en sentit sud-nord que des de
la costa i des de l'Ebre es dir'ígeixen vers les serra-
lades pirinenques (la serra del Cadí es troba a
l5 km, o sigui que el Molí d'Espígol es trabaria a
Illeitat de trajecte). L'indret escollit per a j'assenta-
ment, un turonet d'eseassa altura, disposava en els
indrets propers deis tres elements basles per asse-
gurar la vida: una bassa o estanyol al peu del jaei-
ment, que garantía rnés o menys el prove'irnent d'8J·
gua (fins al rnomGnt Gn les exeavacions no han
aparegut cistemes, pero sí un sistema illlportant de
clavegueram que recollía les aígOes de pluja del jaei-
Illent i les canalitzava vms la bassa); aflorarnents de
pedra, por a la constl'ucció de les mUl'alles i tarnbé
de les estructures habitacionals (contra la visió tra-
dicional que es tenia de la construcció a base de
fang o tapia); i finalment, certs I'8cursos, encara que
poe abundants, de fusta, que condicionaven rnolt la
fesornia de les construccions pel que fa als embi-
ga1s per a les cobertes (estances estretes, de poc
2
La superfíeie fins al present excavada abraqa uns
2.500 m', que equivalen aproxiflladament a una
quinta parl del tOlal, avaluat Bntom d'1 ,2 ha, Peró
hem d'aclarír que aquestes mides sois Tan reforen-
cía als nivells superiors del jacimen1 (Tornabous 11);
167
deis nívells inferiors (Tornabous 111), solament se'n
coneixen aproximadarnent uns 500 m? S'hi han
identificat qua1re fases ocupacionals:
a) Tornabous 1, practicalllent destru"lt per les remo-
cions de la superfície del jaeirnent. Possiblement Ili
ha restes d'una muralla d'aquest pedode, amb indi··
cis de planta rectangular, de la qual solamont conei-
xem aproximadament uns 50 m (lTluralla 11 ?).
lJ) Tornabous 11, que respon 01 mom81lt de nlaxim
desenvolupament del jaciment. Podem dividir-la ell
dues subfases, ara ben documentados per uns
nivells d'incendi que afecten principalment els edifi-
eis síngulars i per reedífieaeions en les estructures
d'habitatge/magatzem. Tornabous Ila en general és
poc coneguda, ja que la documentació estratigráfi ..
ca d'aquest períade, que cormspon a les excava-
cions del proL Maluquer de Motes, S'118 porduL En
aquesta subfase es van produir diverses nlodifiea-
cions Gn I'ES .. A i I'ES··C, i probablement també fou
lIavms que es reedifica el Barri Extramul's. No se'n
coneixen muralles. Tornabous Ilb, una subfase mes
antiga, es molt más ben cOlle~Juda. Fou en aquest
momen! que s'efectuaren impmtants terraplena·
menis en el sector oes1, i sobretot quo (-38 van cons-
truíl' els han'is arnl) les estwctmes caractel'Ístiques
que anomenem d'habitatgo/rnagatzem, malgrat que
no tatos semblen destinados a una ocupació per-
rnanent; tallllJé s'amortitza definitivalllent la muralla 1
 on aquest sector, en adossar··hi el nou barri; es va
construir un nou enllosat al carrer 3 i es van aixecar
l'ES··A2 i I'arca de I'ES-O, com també es va mfer
I'ES-C, encara que rnantenint··ne I'estructura. En el
sector est es va reforc;:ar la muralla 2 i all·lor8 es
construí una torre rectangular; fora d'aquesta fortifi-
caeió hi quedaren les construccions de 1'8nOl"110nat
Barri Extramurs.
e) Tmnabous 111 es caracteritza pels primers criteris
urbanístics a I'interior de la muralla 1, amb uns tra-
9ats de carrers de tipus Ilipodamic i la construcció
d'algunes estructures eorresponents als ES-A 1, ES-
8 i ES-C. També la dividim en dues subfases:
Tornabous lila correspondria a I'iniei del Barri
Extrarnurs i el desmantellament de la muralla 1 en el
sector est, i a Tornabous Illb correspondrien totes
les edifieacions anteriorment referides que es troben
en el sector oest del jaciment, així com la construc-
ció d'una entrada amb rampa (Porta d'lIerda), Amb
tot, hern d'adver1ir que aquesta divisió on dues sub-
fases és provisional, i s'ha establert sobretot amb el
criteri subjectiu d'una diferenciació del material
ceramie importat. S'ha volgut donar un valor crono-
lagic a la I'iquesa o pobresa aparegudes en uns
determinats indrets del jacimont, que també podrien
rospondre a una diversitat de funcions entre els dos
sectars excavats,
168
d) Tornabous IV és la faso més antiga reconeguda
fins al present, peró a la vegada també resulta la
menys estructurada, ja que les actual s caractorísti-
ques del jacirnent i les importants restes arquitectó··
niques pertanyents a fases posteriors de que dispo-
sem limiten los excavacions vers els estl"Sts
proíunds. IJer aixa, avui no estem en condicions
d'assegurar que la fase Tornabous IV sigui comple-
tament uniforme; si I'anomenem o ciiferenciem COlll
a tal no és tant en funció do la dalació do les diie··
I"Onts estructures antigues com sobretot per asso-
nyalar que aquestes són anter·iors a la faso
Tornabous 111, molt més ben conoguda. Pertanyen,
dones, sens dubie a Tornabous IV la construcció de
la muralla 1 i les seves portes deis costats est i
nord-oest. Aquesta muralla se~jLIoix un tragat, en
principi, de forma més o menys el·líptica, d'entorn
deis 2 m d'amplada i en algun indret d'una altura
conservada superior als 3 Ill. O'altra banda, criden
j'atenció les diferencies exis10nls entre les distintes
es1l"uctures arquitectóniques: les consiruccions
identificades COIll a edificis singulars i ubicad es al
II,xg del carror 3 mostren un carac181' d'ocupació
domestica (a excepció de I'ES-O), mentre que los
constl"uccions perifóriques a aquost carrer l1"l8nto-
non un únic model d'estruetul"8 (uniial ti'habitat··
ge/magatzem) a [Jase de tres móduls l"Clctangulars
de 7 x 2 m en goneral, dos deis quals 10lTnen una
estanQa cmnpartimentada i el tercel' es presenta
individualitzat, peró la rnajmia no denoten una acti-
vitat domestica (hi manquen les lIars de foe), i els
Illaterials apareguts selllpre són 1110lt escassos,
més a mesura que se separen del carrer 3.
3
L'estudi de la cultura !llaterial pennet reeoneixor la
cronologia do les diferents fases:
a) De Tornabous 1, COIll ja hern indicat, en coneixom
ben poca cosa, peró él aquesta fase deuen perta··
nyer els pocs fragrnents de campaniana del Cercle
de la B apamguts en el jaciment, i sobretot la gerre-
ta pintada de l'estan9a 90 datats a I'iniei del segle 1
a.n.e, [~s a dír, 101 sernbla apuntar a I'existencia d'un
I·liatus en I'assentament entre el moment Hnal de
Tornabous 11 i I'ocupació de Tornabous " la qual, per
les restes de la muralla 4, podría tmctar-se d'una
ocupació breu de caracter rnilitar.
b) La fase de Tornabous II es caractel'itza por les
cerallliques de vernís negm hel·lenístiques, íntegl·a-
des basicamen1 per produccions deis Tallers occi-
dentals (entre aquests els anmnenats tallers de
Roses, Nicies, grup de 3+ 1) i la campaniana A De
fet, aquesta darrera és la que ens proporciona la
datació, í en relació amb aquesta, el conjunt de pro··
duccions deis tallers oecidentals.
Hern dividít aquesta fase en dues subfases, rnarcades
per uns Ilivells d'incendi que es registren en els edifi-
cis singulars. Així, per a Tornabous Ila s'observa que
les formes de la campaniana A 81ltiga són les majari··
triríes, si bé es continuen localitz8nt algunes peces
dols Tallers de Roses i sobretot del gnJp de 3+ 1.
Creielll que I'abundancia de call1paniana A corres pon
a la massificació que ()s produí sotxetot a partir de la
reorganització elel portoriurn de Putc-3oli (-199), i que
queda testificada per les troballes del dcmlicte del
Grand COllglouél (datable entre el -195 i el -190),
datos aquestes que ellS rnarcarien (-31 terme ¡Jost
quern por a aquesta subfase. En canvi, en la subfase
de Tornabous IIb la !'Glació s'inverteix, i aquí són les
produccions deis Tallers de Roses i sobretot el Tallol·
de Nicies les rnajoritaries, Illalgml que tanlbé la cam-
paniana A antiga Ili esta IJon representada; s'hi traben
algunos peces de call1paniana A arcaica i del Taller de
les Potitcs Estampilles, peró pel seu potit porcontatge
no creiern que s'ha9in de tenir en compte a I'hora ci'a-
torgar una datació, cal' aquestes pecos podien molt
bé !"laver arribat al Molí d'Espígol en ei transcurs de la
segana meital del segle 111 8.n.o., pmíode en 01 qual
aquesta subfaso estova vigent. A partil· del coneixe-
rnent que os té de les cerarniques de vemís nogl·O
hel·lenístiques, el problenia és COI11 cobrir la primora
meita1 del se~jle 111 a.Il.O., i per aquest rnotiu s'ha pro-

posat que les produccions deis tallers occidentals van
tenír el seu origen al final del segle IV a.11.e., poro
alrnenys en I'estat actual de la recerca és irnpossible
aferir una evolució cronológica d'aques1es produc-
cions pel' mitja de da1acions contrastades en nivells
es1ratigrafics. L'associació de peces deis Tallers de
Roses amb produccions tardanes del Taller de les
Petites Estampilles, per altra part poe usuals, sola··
rnent ons donaría una data ció de post quem que cal-
dría situar poc abans de mitjan segle 1I1 a.n.e.
c) La panoramica pel' a la fase de Tornabous 111 esta
determinada d'una mallera clara per un conjunt
important de ceramiques gregues d'estil atic, de les
quals el 20% són de figures roges i la resta de ver-
nis negre. Tant en les unes com en les altres s'ob-
serva, si mantenim les datacions tradicionals, que
fonnon dos lots: un d'antic, del darrer quart del
segle V a.n.e., que és minoritari, i un segon que es
dataria de mitjan seglo IV a.n.e. Cal, dones, pregun·
tar-nos si el lot antic i minoritari no es tract8l'ia de
peces de comercialització t8l'dana, no vers I'occi-
dent, sinó a p8l'tir de centres llel'lenitzats vers I'in-
terior del país, que acompanyaven el segon 101; i a
la vegada, quin element podem u1ilitzar per fixar un
límit a la seva Ilarga duració. Dues preguntes que
avui no podem respondre. I_'única afirmació al res-
pecte que podem fer és que s'hauria produ'lt una
interrupció de durada imprecisable entre el final de
la duració de les ceramiques d'estil atic i I'aparició a
partir de mitjan segle 111 a.n.e. de les produccions
del 1allers occidentals, cal' no es donen associa-
cions d'ambdues produccions i, a més, aquesta
mateixa ruptura s'ha constatat en molts altres jaci-
ments i queda verificada arqueologicamE-JIlt per la
superposició de dues fases difel'8nts.
Poden'] completar la infonnació de les cel"amiques
gregues i hel·lenístiques amb les dades següents:
"'- A Tornabous 11I no disposem de cap altre element
importat que completi o matisi les dates de
comercialització de les ceramiques gregues.
- A la subfase de Tornabous Ilb es detecta una
importan1 influencia púnica ebusitana a partir de
les amfores majori1~lriament PE 16, així COll) altres
cerEHniques I'8lacionades 8mb aquest mÓll, i fins i
tot la I'8presentació de vasos arilb decoració plas-
lica que el. P. Morel atribueix a un ambient plmic.
- A la subfase de Tmnabous Ila continuen les emfo-
res del rnón plmic, concretarnent la majm part
deis exemplars de les Maílá e i o, i tan la seva
aparició, en nombre molt redu'lt, les arnfmes gre-
coitáliques.
Fiespecte El la ceralllica a 1'Ol'n indígena, s'observa
que en la fase de TmnaiJous 11I les cerarniques que
reconeixelll COIll de "tipus ibéric" comparteixen en
percentatges silllilars o lIeugerament superiors els
( ;()NCI)J~)ION~~
!v10NOCH!\FIL'; l. 1v1/\(; UI\HCI:LOWI. ;;on(,
repertoris d'idéntiques formes amb altres pmduc-
cions caracteritzades pel color groguenc o beix de
les seves argiles, ceramiques aquestes que practi-
cament són les úniques a tOl'n aparegudes a
Tornabous IV. En les dues subfases de Tornabous 11,
les ceramiques de "tipus iberic" són majoritaries i
han desaparegut les de pastes ciares. Malgrat aixo,
en la subfase de Tomabous lIa apareixen el calats
amb decoracions vegetal s i s' estandarditza el vaset
en forma de tulipa, o es massifiquen les cerarniques
comunes a tom en detriment de les cerallliques a
ma. L.a datació de Tornabous IV resta molt impreci-
sa, ates que no disposelll de Illatmials que en per-
metín fixar-Ia exactarnent. De fet, hern de tenil' en
compte dos elolllents: el primer és la presencia
Illassiva de ceramiques obrades ama, i entre
aquestes algun fraglllent 8mb decomció d'acana··
lats, element aquost que tradicionalmont s'accepta
com a fossil dil'eetor fins al final del segle VII a.n.e.;
el segon és la presencia en els seus estrats de fun-
dació do cerallliques a tOril de tipus oxidant i de
pastes groguenques, tradicionalment datades entre
els s8gles VI i V a.n.8.
El problema de la da1ació de la muralla del Molí
d'Espígol queda, doncs, elllrnarcat en la resolució
del dilema següent: o bé acceptar la datació de
I'horitzó cultural a partir de les soves cerarniques,
fet que la remullta com a Illínini al segle VI a.n.o., o 169
bé, per contra, donar més importancia a la moda de
la construcció de murallos al segle V a.n.e., i con-
cedir a les cerallliques un cer! arcaisme (avalat
sobretot per un criteri subjoctiu: I'absencia de cera-
miques atiques), possibilitat que de fe1 potser es
correspoll més amb la idea de la seva considemble
duració, talllbé rofor9ada pel fot que el jacilllent es
troba El I'interior del país.
4
Les restes avui visibles del Molí d'Espígol correspo-
non n1ajorilariament a una estructura defensiva que
s'origina a partir de la construcció d'una muralla de
perímetre el·lipsól'dal que molt possiblement tanca-
va una superfície d'entorn de les 0,9 ha bastida al
Ilarg del segle V a.n.e. A la Ilum de les nostres
dades, sabem que com a mínim a I'interior d'aquesl
rocinte hi havia un edifici constnút ami) IJlocs do
pedm oscairada, do grans proporcions, que fou
desmantella1 dumnt la primom mei1at del
sogle IV a.n.e., quan s'inicia mol1 possiblement la
urlJanització global a I'interior del recinto, amb un
1ra9at hipodslTlic deis sous cmrors.
Al 1181'g deis soglo IV i 1I1 a.n.e. aquesta tasca conti-
nua, i a I'entorn d'un cmrer centml s'aixecamn un
conjunt d'edificis singulars, la funció originaria dols
 quals resulta difícil de recofleixer (nosaltres propo- d'uns eloments de rolació tan complexos residiria en
saríem la idea d'una casa noble amb dependencies les condicions geografiquos del seu territori, dosti-
alternes, ¡una area religiosa), peró que Gn tot cas no nat essencialment apastures d'hivorn i, per tant,
són usuals en la resta del jacirr18nts de la mateixa sotmes a una circulació do pobles basicament
época a Catalunya. Al coslal d'aquesls edlllcls, I ramaders. 1 malgrat que per una deformació actual
8mb una técnica rnonys acurada, es construYren un hagim restringit molt el concepte de la transiluman-
seguí1 de bmris 8mb unes estructures mott unifor- cia, no deixa de ser factible que la seva influencia
m8S, seQuint uns mateixos canons; algun d'aquests fos mol! més ámplia. El que eslem plantejant és que
barris fins i tot va sobrepassar el perímetre de la durant aquest període 01 Molí d'Espígol no va ser un
muralla primitiva, la qual queda aleshores en desús assontament limitat als territoris propers dins I'ambit
i faL! parcialmen1 desmantellada, a la vegada que catala, sinó quo es va convertir en una porta obarta
se'n conslrÜI"a una de nova més externa per englo- vers I'interior de la península i de relació amb ele-
bar els nous barris. Llavors, a ¡'interior del primitiu ments celtics; de fet, que sota unos pautes sociore-
recinto es construí una il"nportant muralla, de la qual ligioses va exercir el mateix paper que anys més
sotament coneixem una porció, que sembla com si tard i com a conseqüencia de la romanització va
protegís algunes estructures de la part més elevada correspondre a lIerda, ja amb uns condicionants de
del j8clment. Al final del segle III a.n.8., momen! que ciutat.
correspon a la crisí bél·lica de la 11 Guerra Púnica,
aquesta muralla va ser reforQada amb una gran torre ----_. ---
rectangular. Maluquer de Gracia Cura Cura
A I'ínici del segle 11 a.n.e. es va produir un incendi Motes (1986) (1991) (1996)
(1986)
--_._. __.-
important que destruí els edificis singulars, i va tenir ..-
lIoc el desmantellarnent de totes les forlificacions. ·50 I I
Aquests feis podrien mol1 bé haver coillcidit amb el
decret del cónsol Cató o amb les seves conseqüen-
cies, després de I'any -195. La zona incendiada va -100 -_.... _.~ ...

ser refe1a i en general s'observen diferents reestruc-

170 turacions que afectaren alguns barris, peró poc
-150
després els edificis singulars van patir un nou
38
incendi i sembla que I'assentament fou abandonat. Ila
Datem aquest darrer episodi entorn de I'any -183, -200 1 - - - , -
3A Ila Ilb .-
en funció d'una referencia histórica que sembla que
."~ ..... ......
~
2C -,._. __....•
va afectar aques1 territorio II Ilb
Un assentament d'aquestes carac1erístiques, amb -250
28
edifieis sinoulars, espais públics i una intensa preo-
eupació per protegir-se amb potents mUl'8lles, 2A lila
-300
resulta atípic, i per tant no creiem que es pugui defi·· 18
III
nir com un oppidurn mes. Durant els sogles IV í 1A lila
111 a.n.e., al Molí d'Espígol hi devia residir un poder -350 Illb
politicoreligiós important, fins al punt que no seria IIlb
arriscat considerar-lo un palau-santuari, és a dir, un IV
"centm de cohesió" i de relaeió de diforonts pobles -400
IV IV
que, a n1és de compartir unes funcions polítiques i
socials difíeils de concretar, el"8 també un centre de Figura 40. Taula comparativa final de les perioditzaciolls I
redistribueió comercial. La necessaria justificació fases del poblat.
LAMINES
 2

~J-===j
~... ....... .
"

1 3

172

WNJ
o __
5cm

5 1. . _ _ .]

7
Lamina 1, Carrer 2, CClIltext MEc2/2a. Cel'úrnica ¡bórica pintacJa: 5-6; ceraniica ib6rica: 1-tj i l,
 LAMII\'i:~';

MON()c<I:¡MIL~; j MilC·13flF1C[IJ)N¡\ ;'()()()

)
.....•••...•.•.•...•.

~\~~
1 2 o

.,.------ f--------f(
3 4

6
173

7 8
: . . . . . . . . ....................... :::J __
------.....,
1

10

11
Lamina 2. CarTe-)r" 2. Contexl MEc2121). Ceramica iberica pintada: 6; cel·amica ibérica: L1-5; arnfora ilJerica: 3: cerslllica él rn~l: 1-2.
Canw 2. Conlc:x! MEc213. Cer~)ITlic(-) oxicjada: "1 i -11; cerórnica ibEnica pintacla: 10; cmamica ilJEnica: 9; ámfora ibérica: 8.
 -- ~---I-------------~~-)

o 2
50m

3 4

174
7
0---
" T l-
B
r1""'-
I
9
--~F~---~~~-~ ~

10

11

12
Lamina 3. Comer 3. Contcxl ME:c3/3. Cerslllica oxidada: 1, 3, 10 i 11; ceraniica il¡erica pintada: 12; ceralllica ¡b6rica: 5"9;
8111fora ¡ber'ica: Ll; cer'¿·¡rnica a rna: 2.
 L.Alvlll'iL<-;
IvIONOCHAI'WS /, MM; BNlCI:'I ONA. ;;O()(i

, - _. =?
1

,
4

,
175

o 5cm

6 7
Lamina 4. Carrc-:3r 3. Contexl MEc3/3, Cel"Slllic8 oxidada: 1--2 i 6; c(1)lniica ibórica pintada: 3-5; cer~mlica a m~l: '1: Illobi-
limi Illelal·lic (h-m-o): (3,
 ,_. . . . . . . . . . . ========c
1

4
5cm

176

D
5
,--~---¡==:._.~=-=---=-==:~
6

- _•.....••.• _.... _~

8
Lamina 5. Can"ol" 3. Context MEc3/2. Cerarnica ibórica pintada: 4; cm"amiCa ¡bórica: 1-3 i 5-(3,
 LA/vill-.JU,
1,~ONOGf~lIf'lrS ¡ Iv\flC-I-lIIHCELOI-.J/\, ~)O()C

, ( 5 Gm

177

5
~ ... _~-

I~~~---~~--t~

6 7

, 8 9
.... ..
~~_~-_.~~_._-~_._~---~-~---_ .. _. __ .... _~

10

11
Lamina 6. Carmr 3. Con1nx1 ME:c3/2. Coramica ibérica pin1ada: 1,4, /-9 i 11; ceralllica ibEnica: 3 i 10; cerómica tipLJS
TornaboLls: 5; ómfora iI)orica: 2 i 6.
 1

~J
4 5
178

Lamina 7. Caner 3. Context MEe3!2. Ceralllica ibel'ica pintada: 1; coralllica ilJerica: 2 i /¡-l; cerarnica grísa: ~3.
 LNvlINFf.;
MOI\)(j(·;¡:¡/\I-IrS /. MI\(~ UAllCLI,ONA, ;:(}O(;

1 - - - - - -~----~

5 cm
2

3
179

l---------:::J ~~

1--------- ---==l
6

7
Lamina 8. Cam:)I" 3. COlltext 92M[c3/1. Olla ¡¡pus Tornabous: 1--2; iunfora ilJerica: 3 .. 7.
 1

2 o 5cm

~~iiilIJ!!IJ

180
,....~. .~. I-~~{
4 5

)
6 7

9
Uunina 9. Callo!" 3. Contexl 92MEc3/1. Cerámica ¡bórico. pintada: ~'j i 7; cmarnica ibérica: 1-1\,6 i 8--9.
 LAI\1INI-~;

f..t.ON()(·jl'-lAI-II-:S 1_ ¡lilAC UAllCU.oWI, ;.>()()(;

3
181

1
5

6
Lamina 10. Cmrm 3, ConlGxi 92ME:c~-3/1. Cma.lllica ibérica pintada: 3 i 6; CEn31llica ¡I}et"jea: 1 i -1-5; olla tipus Torna!:lous: 2.
 1

ifMfJIIfIj-.-¡
o 5cIll

~ .•.•.•..•

3 7
5

(
6
182 ,_. . . ··········--r
7
r- J
8

10
Lamina 11. Caner 4. Context M[c::i!2, Cerámica ¡bórica pint<J.cla: 1: cOI"é1rnica i1JE!rica: 2·· '1 D.
 L!\MIN[:~;

MONOCmM'lf-E;"r' MAC-UAI-IU:LOHA. ;!()I)!i

~-----Lb_·_·-_--=-i--.!
4 5

183

-[:1
I ====================~~,

9
Lamina 12, CalTet 11. Context MEc4/2. Cmamica iberica pintada: 7-9; ccrsfllic8 il)erica: 1 i 6: corárnica gl'i~;a: 2-3 i 5; cora
n¡ica i1 me): -1.
 1
2

3 4

-~~=................................~

I -)~ \
5

184

)
7

Lamina 13. Cart'8r 4. Context M[c4/2. Cmálllica ilJ()I"ica: 1-2 i 5··13; cerarnica orisa estampillada: 4; tortera: 3.
 l./lIv1II\)I- ~;
1v10NoriHAFII'S l. MAC LlAI1CIH)I~A, ?O()()

1
................:J

1-- -~~::~~~~
3

185

wm
o __
5 cm

lIIIliII lIImm

. ....................(

~ ~-.

5
Lamina 14. Carror él. ConWxt M[Cél!;? Cerániica ibericn pintada: 4; eoromiea ibol'iea: 5; alllfom il:)(:;rica: 1-3.
 ...
[)
1

186
,
3

5
-~. __.. _ - - ~----~

-------'------~~:=::-=~
6
Uunina 15. Caner 4. Context MEc4/2. Cerámica ¡bot"jea pintada: 2-4; cersIYlic8 ibérica: 1 i 5,,6.
 Lf\L>1II\jL'~-;
MOI'-lOCI{i\I-Ir:~:; 1, 1v1f\C 1:lf\llCL10NA, ;~m)(}

o
1NNi __
5 cm

! ..... j

2
187

4
~ .. )
)
....•.•......•.•••••.

..

5 6

Lamina 16. Cémer -1, Contoxt M[cL1l2. Tallol' elo !loses: C:i; cerórnica it)GI'ica: G; cerámica grisa: 2---1; corálllica a nla: 1.
 ~ .•.
... .
·······F':~=~=~~=~=== :~·

, 2

188

Sem

9
Lamina 17. Caner ¡j. Contoxt MEc/¡!?. Coramica il)(.nic,;\ pintada: (-); cnramic8 iból"ica: 1,3 i 7; cmúnliciJ. 9rísa: 11--5; cera-
mica tipus Tornabous: :2; cera mica a 1Tli.'¡: 8-9,
 IAIv1INI5
M()I\j()GI~NIU; l. IvI/\{; rlNlcr:LOI~i\, ;-'{)I)(;

?
1 2

~I
3 4

, o

189
5 5cm

7
Lamina 18, Carl"Ot 4, Context ME:90V1/1 C()¡'~)lllica oxidada: 1; cerámica ilJór"ic8 pintada: 5 i 7; cet;:)lTlica ¡lJet"jes: 2 i 6;
cGI"ómic8 grisa: 11; alllfma ibérica: 3.
 1

3 1.WNI _ .. _5 cm..1
o___________________

190

~ ....•

5 6

418
9 10 11
Lamina 19. CanH tí, Conlext MEcb/2. Cmólllica oxichl(JC,1: 1,6 i 10; cerárnica ilJ~JI"ica pintada: l; ce!"i1miCéJ ilJél'ica: b; ~1Il1fo­
ro H)érica: 13; U'I"(-1111ic:a él !ll8: 2-1j; tortera: 9 i -1-1,
 t.AMiNL-;;
MOI'iOCf~AI-!E,(; /, [I.1/IC nM~CI-JOI~I\ ;i()()(;

1
2

191

3
o 5 cm

~-~

~~d
4 5

1 6
Lamina 20. Cart'8( 6/GI"SIl 1:Jlaqa. Context Mr~c6/1, Cerf:Jrnic8 iból"jC8 pintada: '1 i 3; cer81Tlica ibérica: 2 i b; cmúlllicD CJI'isa: -'1:
cel"árnica tipus TomalJous: 6.
 1

~
.... ~

1
192

5cm

6
Lamina 21. Carrer 6/Gran F'laGa. Contoxl ME:cO/1. Cerúl1liCé:1 iból"ica pintada: -1; cerúnlic8 i1:Jól"ica: 1-3 i 6: 81llfora ¡b6rica: 5.
 L¡\fvlll~l-t-;
MUNOCI'/lFI[,';;. IvlAC UNlUtONA, 2Ot)(;

1
5cm
193

2
~~~~~~~~~~~-~-l\D)=L¿={[V=Y -

)
3
Lamina 22. Caner l. Conloxt W)fv1Em. Ceralllica amo.
 (
1 2 3

4 5

[)
6 7

194

8 5 un

9
-----------¡---~

10
Lamina 23. Carror 7. Conlcxl BOME::Ill. Cerómica oxidada: 5' cm¿lI1'lica ibérica pinlacla: 3 i 8; cf.lfúmica il:lerica: 9-10;
V(,)ITlÍS l"Oi~J ¡Iet"gol: 4; úll1fora ibór"ica: 6; C8r~1Il1ica él niú: -1: tortora: 7; rnobilial"j rne\I-JI·lic (PIOIll o Arfjent): 2.
 IJ\rv1II\)I:~;

1v1()I~OC:Hfllll-_S r. ¡,{Ae UI\I{CU,OI\)¡\ ;?O()f)

1 2

I§~i~\i~i;¿~~~~f
4

3
5

) 5 cm

6 195

7 8
e
o
-----~---

.. )
9
Lamina 24. Carror l. Contoxt BDME:m. Amf0l"8 indelenninada (fenícia?): 9. Cal"f"GI' B. ContE~xt M[DOc8¡-1, Corólllica ¡bórica
pintacla: 1: tmlel'a: 2, Carror 8. Conlex\ ME90cBl2, Cersrnica oxiciiJcJu: 3 i 6; Ci,}I'(1lllica iIJ()rica pinlacJu: G: c81'¿lmica Ol'isa: 7;
lmlera: b; indlJstria ossia: 8.
 1

196 4

o ,.._
~ 11IIIIIIII
5cm
_ i

5
V<J 7

8
Lamina 25 . C' arrer 8. Ca Il t ext ME~90MEc(3!2 9
Cerámcca oxcelacla 1 i 9; cel-úlT1ic(~ ilJóricé1 pilltada: ;:!-Ij; cen'¡¡-nica ¡lJe,',C")'
,e, b-B,
 INAIHI);
Iv\Ot;JOCiI1AFII ~,; l. ;'OO(j
tv1AC,I3AI~(;1.1()Hi\.

, F '~~~_:~
197

8
Lamina 26. POI"ta d'llmd'.L Contoxt Ml;:-F)F\/2. COI'amica iborica pintada: 2··1j i 8: c81'c}mica ¡bórica: ('S··Y; .:)rnfOI-a ¡!Jel'¡ea: 1 i 5.
 1

2 5cm

19B 1 3

5
Lamina 27. F'mla d'lIerda. Contexl MF:'-PR/1, Cer~mlica ¡bórica: 1··2. Porta cj'lIerrJa. Context ME:rnO/2. Cer~lJllica il:¡erica
pintada: 3, UI-I/M1, Conlexl Mf~1/?, Cer~lITlica oxidacJa: 4--5.
 ! /\IvlINI,~;
MOI'-lOC<11AI'II,:; 1_ ivlN; l"i\ll(;L:I,()NiI, :m:Jií

1 2

199

4
=

5 cm

5 6

7
Lamina 28. UH/M1, COlltext ME1/2b Ceralllic8 ibElrica pillléJeia: 3; corúlllica ilJArica' 2: tmlera: -1. UH/M1. Contoxt ME2/1.
Cerarnica ¡bórica pilltada: l; cerárnica gl"isa: 6; árnfol"a ib(~riGa: 4 . 5.
 1

)
2

3 4

200
o 5 e'TI
WNJ.m_
111111111_ .1

6
Lamina 29. UH/M2. Contc-)xt ME80/2. Cerámica ¡bel"jea: 2 i 4; ceralllica gl"isa: 3: amfora ibérica: 1. UH/M2. Context
MES"I/1. Cm~lnlica ibérica: 6; corarnica a rná 5.
 I AkllHI ~_:
MOI\jOCiliN"IU; l. ¡viN; Ilill1CI'IOWI.:;'ii()()

201
5 cm

4
"¡¡'c
Lamina 30. UH/M2. Context M[.BO/3. Ct';r¡)mica oxidada: :3; cer<-1lllica iI:Jól"jGa: 2 í ;j' rno!.1i1iari mota· I , (Fnro):
, 1.
 .- .. -......
•••~,'''flll '.
:' 1\' .hi4
: \ J!'
\~ti~ -',
•••• -...J
..........
1
----,------------------

5cm

202

3 4

~.··.'. ~;3
V
5 6
Lamina 31. UH/M2. COlllext MEB1/1. NIIITlt~rari: 1. UH/M2. Contex! MEB1/2. Hala d'arqila decorado: 2. UH/Iv12. Context
MU:32/;!. Cerarnica 91'i8a: 3; illcJlJstriD lítica: (j, UH/M2. Context MEB3/2. Corúrnica oxicL](ja: Ci; cerDmica il)(~rica: :-j.
 iAMII~U;

¡,~ONOCI-ll\rll":-; 1_ ¡'.Me IlAI-lel UNA, ?OCW

~----
~';\5:';\--···-1

1 2

, 3
....._........•..• ~(

, 5

5 cm
\U 8
203

10
Lamina 32, UH/Ma. Conlext MEé:JL1/2, Cer¡\rnicD ¡bórica pintada: 1-2 i ~5; cet'úillica iborica: 3--:1 i 6--7; álllfma ibúrica: 8.
UH/Mr1. COtl1üxl ME:(3"j--BB/2. CorÚtT1ica ibót-ica: 9--10.
 1
- - - 1 = = =........•. ::~=\..
~
2
~......•

3 4
r~;;;;;~=:~~;:;;;~

5cm

6
204

l 8

o/
, '~~:f/
9 10
¡( I (

\
11 12
Lamina 33. UH/ívl4. Ccmtc;xt Mf:::Sl-Se/2. CerúlTlica oxicfada: 9; cel-amica ibérica pintada: G i B; ccrómica ¡bórica: 1, ~), 1 i 10:
corúmica Wisa: '11·- -1?; ánlfora ¡!Jer'iea: 2-,:],
 I_Alv'rlNI:-~_;

MOI\!OnrVu-ws'( MilC-I'lNlCf-IDNf\, ?(}(lf)

2
... ~~------

)--~~- .~ .. -~-~-----.-'

fE)
4
3 205

5
Lamina 34. UI--I/MiJ. Coniox\ MEB/--sa;;:, Cel-¡'mlica ¡borica pintada:!); coránlica tipus Tomabous: 3; cel'~ml¡ca él mú: 1-.2;
tul"lera: 4.
206

o 5em

l"""'"

Lamina 35. UH/M5. Corrlox! MUJO/'l. CGI"úrnica ilx'nici1 pintada.

 1.lIMII'.)!':';
MOhJUUHAFILS 1, M/le BNICi:l.()!\IA, ~)()()(;

2 207

6
Lamina 36. UH/fvES. Context M[SlO/2, Cm~nllica ib~nica pintada: 4-6; c8!'ómica ¡bórica: 1, CGI"i:',ITlica gr"jsa: 2 .. 3.
 \

1 2

208
4
o 5 cm
..~
wnr------__ --- ----1IIlIIIIII
t __ . _ _ _ _ . _ . i

'8
6 7

9
Lamina 37. LJI--I/M12. COllloxl ME3l/2. Cerúmic¡) ibót-ica: 2; irlliúsüia lítica: 1. UH/r\~(-), Contoxt ME20i/~? CmórnicQ ¡llori-
ca pintada: Lj i g--9; corámica ilJ()rica: 3 i 5; cen:imica gr'isa: 7; ¡OI"lma: 6.
 1¡,lvill'.!I,;:;
MUNOCHI\I-I!:::; l. !vlI\C 13M~CLLONi\, ?()Ij¡i

..,-------
1

2
~---------T=---~C:-=--7
5 crn

3
-------------------------- - ------------

,----------~--l---- .....•.•......._........•.• _._--~

5
209

----- -(
7

8
Lamina 38. UH/MG, Context ME202/1. Cerúlllica iberica: 1-2: ceramica qrisa' 3. UH/M6, Context MI:::200/3. Cer~Jmica oxida-
da: b; cmélmica iból"ica: t:1 i 6. UH/M8. Context MC?OO¡-¡, Cerélmica iberica: 7. UH/MB. CC}Iltexl MI:201/1, Cel'¡:JllIica ilJól'ica: (3,
 1

210

5cm
4

5
Lamina 39. UH/fv1e, Contexl ME:':2G1/1. C()l"~lrnic8 ibóricé-l pil-¡tada: 3-5; ,~lTlíora il:Jót"ica: 2; cerálTlicé.l a Ill~l: 1.
 U\Iv\II'lI_~;
i'l1(JN00I-1I\1I!:~; 1, Mil(; nl\l'¡CElO!~A, ~:(J()!j

o 5cm
~'------._.--.­
l . _ ..

B
.!
1
·················r /

2
tIII\-~~-----II==========~ 211

6
¡_...~ .__.--==?

7
'----T--~~

8
Lamina 40. UH/MB. Coniext rv1L261/1. Cerúrnica iI:JEnica pilliada: 1 i 4, cOI"órnica ¡bórica: 2<3 ¡('j·-H.
 1

3
212

5cm

,
5

7 8
Lamina 41. FstanQ<J ?(-)? Context f\l¡E262/1. Ce¡-óll1ica ibf:nica pintada: 3 i 7; ceralllica ¡bórica: 1-2, Lj-b i 8; ~lrníora ib¿~I'i­
ca: 6.
 iflMINI-f;
MONOC;I-~AI-II-:S /. 1v1¡\(~-Ui\ll(;I:LUi'J(\, ;!(}()(;

1 2
:, cn>

-~--I=I=·······~=··=.====..=. . •••=
•.• • .•~

1 (
2"13

4 5

8
Lamina 42. UH/M9, Contexl ME263/1. Corámica iberica pintada: 1; corS.Illica iIJer'ica: 2--13.
 1

2
5cm

3
214

4
._--\
}
.

11111f~
5

6
._-(

)
7 8
Lamina 43. UH/MD. COlltc'Jxt ME?63/1. C(m)rnica [JI'is,}: ?: (~Illfora ¡beriea: '1. UH/M9, Context ME26::1/1 Cr'Jl-ómica ilJéri-
ca: <'1; ámfma ¡bórica: 3 i O; CeréJlllicéJ a rnú: ~'¡ i l··B.
 t 111,111,11 ~'

Iv1UhIO()!lNI15 1, MilC Hilf-1CI:1 OI~Á, ?Ollf)

215

(; cm

Lamina 44. UH/M9. Contoxt ME2().'j/l. Cerámica ¡lJol'iea pintada.

 1

r 3

216

4
o :, ('.111

!~

6
Lamina 45. UH/M9. Contexl M[~.26!¡/I. (>~ré3lnica ibérica pintada: (); ceréJmica íb~;ricéJ: 1--4; CCI',Jlllica a Illú: ~).
 I AlvllNI'S
,,!I()I\j()(,l¡1f11-¡F}, 1, 1'>'iN; ¡'iAliCI'_1 UN!\. ~¡()()h

2 1
'8 3
................. ~ ..- - - - -

4
o 5cm
la O
¡~Bl"'4 5

217

7
Lamina 46. UH/M1L1. Context Mr~1[-)3/2, Cmólllicl-1 oxidaci,.l: 1; tortera: 2<3. UH/M14, Contexl MF-¡~)?/2b, Cen1rnica
ibórica pintada: 7; cen:~Hllíca ¡lJudea: ¿j; cmórniea orisa: 6; mobilial'¡ metal'líe (E3ronzo): b.
 1

,
2

218

.,
1111 ...
3

··············r
o

4 (; cln

5 6
Lamina 47. UH/M1<1 COlltext ME151/2, Cerúmica ilJérica pintada: 1: Cfm1mica ¡] rnEl:?, UH/M15, Conlex( MI::15/¡A/2,
Cerámica grisJ: 11; cürúmica (l mú: 3. UH/M1b, Context ME15!J[3/2. Corámica ¡bórica pilltacja: 5; cerólllica orisa: 6.
 IAlv1II<.1I-S
1v10NOCHNII'(, /. MAC L~iIIlCI;U)I~A, ;'()Oll

(
1

• __ .... _ "'N' ••• ____ " " _'0_ 0 _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

-~,

219

5cm

5
Lamina 48. UH/MI 5. Conloxl ME 1~)Ij/3 Cerámica DI'isa: 1. UH/Mi [3, Context ME1 ~)l /3. COI-órnica oxidada: 4: ceramica
2-3: cmúrnica a m,): [)
iI)~lI'ica:
 o

o 5 cm

F'iB-_~

220

5
Lamina 49, UH/M16, Context MF1 !'i7/2, PondLiS: ¡; tortera::2. lJH/M1l. COlllex\ ME160/1 b. Cerórnica ¡bórica pinlacjo: LJ:
corúlllica ¡bol'iea: 3 i b.
 1Alv1INI'~;
1'.'10I'lOCI1I\I'II,S (, Iv!AC'ljl\l~CU.ON/\, ?{)(k

,
1

I-------------\~ > - - - - - 1--::~.--\

2 3

4 5

6
o
!//Ni
1
..
. . .
_~
5cm

III!111lIllL"J
,--- 221

7 8 9

y
1111
",~//¿¡ )\ ~~~
. ~
--,---",._-,-- .. bcí
10 11 12

14
Ul.Inina 50. ES·A 1, Conlext ME:63/31J, Ceramica oxicjada: 11: C81"Órnic,'\ ¡IJel"iea pinlacj,;l: t1- i 6; ceramica ilJerica: 1- 2 i '12 .. '13;
cmamiCéJ oriSéJ: 5; cm~lIIliGa tipus TórnéJIJow;: 3; cerámica a mó: /-10 i 14.
 1 o 5 cm

····1 rm.."""iiil'JlIII!!

2
F-=:==~·===.;::::/

3 4

222 [

6 7

8 9
LEunina 51. E$-A1. Contüxt MF()~-)/3iJ. Cer~mlic[l ilJeriCfl pintada: 1; cel"ólllica ilJ(nica: :3: cmúrnica orisa: 2; cen::lrnicH a rn¡}; 4.
[S--A 1. Context ME: 6El/3b. CCI"árnica a !lla: G-D; illCjlJ~;ü¡a óssia: 5.
 Ij\MINI:~;

MOI-.JOUiVII-II-:(; 1, Mil(; Ili\l'1CI:LOi",A, ?O()C

•...•....•.• ~
~

{ 3
2

4
~~~~- .•..... ~~.

223

\
.•...•.... ~ ....•.•• ~~~~~~~~~.

5
o ,i cm
~. 6

7
Lamina 52, ES-A2. Contoxl M[[)(')nl:? CmE1I11ica ibér-ica: 4; cerÚITlica qri~;a: ;,?; arnfora ¡¡:lorica: 1; cor,)mica amó: 3
[S-·A2. COlltext Mr::G'll3. Ceré}llliu.l ibórica: (-)-6; ccrúmica ibE"I"ica pintada: l.
 , ,, ,
,,
o

5 crn

224
,
3

6
Lamina 53. F.S-A2. Conioxt MI::G1/31). Cer,~lInicél ibérica pintada: 1-2: cerámica ib(~rica: :3--4; úrnfora ¡bórica: Cj-G,
 1.AI'IlII'iL:;
MONOCfV\I:lrS i_ r,Me f3Af,Ci',1 ONA, ?UlJG

225

2 5 (;111

3
Lamina 54. [S . A2. Context MES·1/3b. Cerámica oxidada: ·1·2; cmúmica ibol-¡ea pintac!a: 3.
 1
-,--------- -
1- í
2

3 4

226
6

()

7
Lamina 55. [:,S-/\2. Conlnxt ME66/2. Cm81llica ¡bórica pilltac1a: 1, c8rf~fllica ibérica: 2; Cfm,1rniCEl ~Jrisa: :1; cerámica él rna: 3
¡ ~)-l,
 I Alv1I1~1 ::;
1v1()N(Jnl~/\I'II_:; i k(¡fI(; l¡ilfiCI'IOI~/\, ~'UUli

3
5 cm

, 4
\
227

~ .................................... ·········F~"'"0Y"C"'TI"30333"§"'CC0%"'''l7D",'TI~

Lamina 56. [S·-A2. Context M[()(3/3IJ. Cer81llica ¡bórica pinta(ja: :3-7: cerólTlicil ilJórica: 1··~:.
 2
5 cm

228

8
Lamina 57. [.S·-A¿. Context MFnn/3tJ. Cer{lIl1ic8 oxidada: 7: cerúlTlica ¡bórica pintada: 3-4 i 8; cerúrnica ¡bórica: 6; cel'~)­
mica a me): 1 .. 2; ál1lfora indetennin(1cja: [5.
 I.I\MII~1 :-
MOI'lOr;IV,¡-¡rS ( 1'.'11\C l-l¡\f{(;I-.l Ol~i\. ;-'{)()I,

JI
,.
2 3

........... ··········1·~:---_·>7J

229

5 5 cm

6
1·· . . . . . . . . . . . . . ···-I=:"::~::·:··::·~~:·:·::::=::"::~)

.............. .

} CJ
----------

8 9
Lamina 58. ES-B. COlltcxt M E:J>/3 , Cmómica oxiclacJa: ü; cmórnicil iI)ór-icLl. pintada" ~:; corúlTlica il:JEnica: 5; cel',~lrnica gr-isa:
4 i /; cer,'1Il1ica a me): i; pomJus: 3. [~S-I3, Context MGV3: cerúlllica il me): 8 .. 0.
 1

T 2

230 4

9
Lamina 59. LS·f3 Conlex! M F.:3/3 , Cmarnica oxiclacla 5 i D; cel'ómicél ilJóric(l pintada: 3-4 í l-e; C8r'8!11ica ¡bórica: 1-·:7;
Ct?rámica qrisa: 6.
 if\MII\j¡-['
lv1nNOC;HAIII [-o f, 1v',AC Il/lHU-L()I~I\, ;.'()i)l;

I!'. . . . .I• •·•·•· • ·.·.·.}

3 4 5

~~-?

6
231

7 8

5cm

10 11
Lamina 60. ES-C. Context ME15/2. COI'i'lmica ibérica: 1 2 i [); ul!"<'l.lllica orisa estampillada: :1; Illobiliari nlC'l¿JI·¡ic (Urollze): 3,
ES--C, COlltoxt ME15/3. CmólllicD oxidac]a: 6: cerál-nica i!Jól-ica pintada: l i 10; cerfllTlica iIJor'ica: O; corúmica (l mú: 11:
pasta víüia: 8,
 3
1
2

4 5

232

7
o

9
Lamina 61. [:S--C. Context M[1"71'). Cerómica ibórica I)inlada: 6-/; cerómicé) ¡horica: 4: ceralllica DI"isa: [5; cerámica 8 Illa:
1-·2; rnobiliari rnotúi·lic (Fmro): 3.
 I Mvil!'W~;
M()I-.J()(·;llf11-llu~; 1. 1\~ilC LlAI{CI-.IJ)I-.JiI, ?O()()

2
233

3 4

Sem

5 7
Lamina 62. E:'S--C. Con1ox1 ME17/:3. Coralllica ibcrica: 2; cOI'alllica (.1 lT1ú: 1. ES··C Con1ex1 M[~1 9/1, Cer~lITlica iber'ica pin-
tada: 3; torte¡-a:!:J. ES-C. Con1ex1 ME23/1. Ceralllica grisa: LS-6; ind(rstria óssia: 7.
 ,
1

l~~1 _~. ~
2 o

5cm

234

4 5

, Cj

6
Lamina 63. ES-C, Conlext ME26/1, Cer~lllljca iberica pilltada: 1-2 i 6; certtlllica gl"isa: 3; ceramica a rna: 1j··5
 LAMINI
MONOI:,11AI-IES (, MAC I~AnCI:"LONA, ?()()

1
\
J
....

~ .....~ ~ ~~~l
2
...~

I==~=::==·~ 23

6
Lamina 64. ES-e. Context MI:::26/1, Cerflmica ibérica pinlé)cJa: 6; cerálTlica ibc:)rica: 1--5.
 5cm

236

o o O o O

3
·······1··
I

4 5
Lamina 65. FS-C. Coninxt ME:26/1, Ceramica ibérica: Lj··5: cenl1liiC8 (1 me): '1 <3.
 I Ak!tlNI-~,;
MONUCiHNII:":; J_ kr.AC n/IIl(TI UN/I, ?O()(;

237
"cm

3 4

6
Lamina 66. ES--C, Context M[?/I/~). Cmórnica ibórica pintada: ~3; cel-úrnica ilJó¡-ica: 1 i ü; cedllTlica 91'i88: ;~; úlllíOi"i) ilJóri
ca: 5; ¡miGra: <1.
 1

238
4

I~-~\ \.
~-

5 CIll

I---~--

6
Lamina 67. [;:>D, Conlcxt ME(l9S/1. Cer8.111ica ¡bórico pilltacla: ;¡; corernic8 ibóriC8: 3 i 5-·(-); c8I"81llica qrisa: 1: cel',~)lTlicD,
a má: 2.
 I ¡,Mili!" :;
I-AON()C;W,I-If:'~; " I,I¡A(; LlAllCU,üliA, ?()O\i

\1-;
3 4

239

5
5cm

6 7

8 9
Lamina 68. ES,,!:). Contexi MF2D8/1. Cel'3lT1ica iboric8 pinlada: 2: c8r'úIllica iIJérici)' Ir; C81'éllllica wisa: 3; úmlorcl ilJérica: 1.
ES-D. Contexl MF7299/1. Cel'úlllica ibel'ica pintada: 6; ccréJlllica ilJEnica: 5. 7 i 9: cel'úrnica a 1Tló: B.
 1

,
2 3
~~--r=-=~-
4

5 cm
240

7
-_._--~-

8
Uunina 69. l-::.s.·I). Context ME299¡-1. Cm8.lllica ¡!Jót'jea pintada: 1; cel"l~rniGa il)orica: 2-3 i l-B; ceramica grisa: 6; álTlfora
i1)(~I'ica: <1 _.[)
 1Alvlll\ll'::
1v101~()c;I-~AI'IU'; /_ Mil!; r.'/\I-iCl.LONiI, ?()(i!,

__-----·---ll-·-·----····-
1

4 5

5 cm

241

7
---1-·. _.--~-
"-._----------------

9
Lamina 70. [S·D. Contoxt ME30~Y1. Cor8rnica ihór·ica pintDda: 2; cerárnic,;l il:)(01·ica: 1, t-1 i 6; cerúlllica qrisa: ('j: ólllfom ¡bó·
rica: ::L ES·D, Cont(~xt M¡:=::lO"li1. CmúlTlica ibérica pill1i:1(j¡]: 9; árnfora iI)ór·ica: 7 . (3.
 , •..............•. ...
~

242
5 cm

ID ()
5 6 7

8
Lamina 71. I::-S-D. Conlexl ME301tl. Cer';OlITlica iberíca pintada: 3; C81'ólllica iI)~~rica: 2 i 4; 31Tlfma ibEnica: 1. [8it1l1<;:(1 gel.
Contexl ME9ü/3. Cerólllica oxidada: () i 8; tortera: [); indüstria lítica: l.
 INIIII~15
iv1()I~OCi-lf\III'-~-; (, MAC IlAIlCI-L()¡~A, ;'()(JI,

3
------------------------------------

243

5 cm

•,

4 5

6
Lamina 72. I--I.crópolis. Contoxt ME250/2. Cmómicé1 oxidacia: ): úrníora ibol'iea: 3. L~stafl(.:a D7. Context Mr::9l/::2.
Corúrniea ibérica: (l; cnrúrnica Wisa: ~); cm¡)rnica a rn;-)' L1.
 1

00000°0°000000

244

3
o 5cm
INm_lllfJfl_~

J
4 5 6
Lamina "13. E~~tanqa 90. Contüxt ME96/~~. Cerómica ibérica: 5; árnfora ilJórica: 1·2; cmómica amó: 3; incj(J~,tria lítica: I¡ i 6.
 i (\I,~IHI !'
IvlOI\)()C;I,i\I-Ir~; /, M/IC nNHXI OW\, ;>(11.1(:,

'\
1--·· (

"

245
3
.......•.....•.••. ) ¡¡cm

-T
4

I
J 7

5 6

Lamina 74. F)orta cl'lImda, Context ClaVGDuma. Cmórnica oxidada: 1-4, ES-A, Context M[1\66. CorárniCQ é1 m('¡: 5-/
 ,-
o 1
o 5 cm

~
2

,-
3 4 5

o
246

6 7

10
Lamina 75. [S··A. COlltoxt ME:<1G-¡. Crnúl'nica ¡bol"jea: 1; cf-,rámica a 1lI;): 3--7; incll:lslria ÓSSi8; ? [S-A, COlllext M[1j6?
Amfor-a ilJet-jea: 8 .. 9; cmúmica (l rnó: 1D.
 I/IMII'W:-;
IvlU[-.J()('llf>.I-II':-; J.lvlAC 1)(11"((;1:1 mNl, ?O:)(;

2 3 4 5
247

o 5 cm

7
Lamina 76. ES . J\. Contoxt MEAfi2. Coralllica ibérica: 5: arnfora ibórica: 1; cerúrnica a !na: 2:1. MlJl"{}l!a 1, sectm ol"inntal.
Contoxt M[90me. Coramica a Illó: 6-l.
 o 1
b:":"""",,~

2
,,,-------------

(
3 4

\
248

5 6

wm

'- -
o _ ,
5cm
_

8 9
Lamina 77. ES-A COlltexl MELi65. C(-)fúrnica oxidada: 1 i 4; coramica 91"¡83: 3; CClI"<lll\ica a 1lI8: 5-9; rnobilimi metEd· líe
(Brollze): 2.
 LNv1II~1
1,1,()I'.JUnl {Al IU; i, MAL LlflllCI:LOI'.JI\ ~'U()

3
24

ti cm

6
Lamina 78. Muralla '1, sector oric-JIl1al. Con1ox1 MLme/3b. Ceri':tmica oxicJa(ja: -1 . 3; C(:;I'i':tmica 8. 1Tli':t: 4-6.
 . _==\
,
2
1

()
250

3 5cm

................•.•.. _-_. . . .__..- ....•. ~ .••. ~ .. ~~~

4 5

6
Lamina 79. Muralla 1, sedor mienta!. Contoxt ME me/31), Cedmlica a rná "1 ·2. Tmre 1. Context Ml~·:r;1. Corc1mica;) má: 3.
Muralla 2, Context ML:rn2/1 Cüramica ibcnica 6: tlrnfora ¡lJet-jea: él; tortGm: 5.
 INAINI-~;

MOW)I.'11AI II::;!. ¡v'/\C-I3f\I{(;I:L()I~/\, ~'(}(l(i

251

5
Lamina 80. Tone 1. Contoxt ME::-T/:!, Ce!"i:llllica iIJó¡"ica: b: alTlfmé1 ibórica' ~3, con1fllica a rnú: 1··2 i-1.
 ,--------- .. _. . . . . _. .

2
,--_._.. - ...
_ _._---------,
" !
3 4

252

6 5(;1n

7 8
Lamina 81. 1f)l'l-e 1. Cont8xt Mr: Tn. C(-,r¡)mici) ihf:rica: '1·;;' i 4; tortcl"a: 3. Tono 1. Conloxt ME- T/3b Cortmlica oxiclacla:
6; cndHnica il IT1Ó: b i t·-B,
 l i\1/dt~1 ~'

MOI'iOClilll"lI"f-; / MI\C 131\111;1 I OHI\, ;'0111_

253

5 cm

4 5
Lamina 82. LOI1i.l suburbulli:l. Context MF-7P, CenJmicél ibórica pintada: 1--;~; cerómica iIJérica:;) i [); C(-m~1nlica [JI-isa: /1.
254

o 5",\

r~

Lamina 83. Zona suburbana. Contexl ME::·,ZF) CerátTlica itx0t'ica pintada,

 IM.-1II\II"~;

iv1{)I\j()("I-~AI-IU; (, Iv1llC I;N~Cf:LONA, ;'ÜUC

1 2

3 4 255

o 5cm

5 6

7 8
Lamina 84. Corúrr1ica ótica de figlHe~J I"ODes, [8-13 (nslanqa 7m): '1; L~.s.-13 (o~;lan(,~a -'1): 2, 4, ('3 i 13: zona 8crópoli: 3;
carrer 1: '!; sonso conlexl: ;')
 3

o 5cm
1 m

256 f··....1l •••••••••• J

------~
--------

~
~~~~~~~
...••................................................-... .-...-.... - .........-....•.-...........•.•...•.•...••..•....•.•...•.•...•.•...•.••••

Lamina 85. Cmúlllica ó!ica de fiDures rogOS.!CJIlCl anópolis: 1--2; UH/M10 (eslanqn 22)' !.j·-S; sonso context: :3.
 ¡flMiNI'f;
r,r,(J!\!()(;HI\I-ILS r, LMC UI\HCI LOI~I\, ?O()(,

~~ 1
~:I
2
'lJJ
~ 3

4
5 6

~~ 7
;=~
8

o
257

5 cm

10
9

11 12
Lamina 86. Cor-úrnica ¡'¡lica ele ji~JlJr'e~~ rOOGs UH/Mf1 (ostan(/.l nD): 2; ES .. E3 (ME3/3/b1): Ei; C<,J!"ror l: g (g9Mr~ltl) i 9: IOllU
acrópolis (M[25012): 10; sonso contoxl: -1, :~"5, l i -11·,12.
 ~JJ\l
9 1-- 3

2
1

,
'\ I'"
1\/
/
~~
/
>-

5 6

7 o 5 cm

IWNI
258
8

10
Lamina 87. Cül"órnica [¡tica do fi!=)lHOS moa::l. Canm (3: 11 i 9 (Mf=c<3l2): calo D: b; S8nS(~ conlexl: 1-3,0-8 i 10.
 2

259

6
5

Lamina 8H. Cer~lInica útica ele vernis nWJre.

_ Caner 8: 2, (5 i l: carrm :::': 3: . ,:~..'
caITI"" 4; SGllSG cOllloxl: 1 ¡('l.
 1
2

4
260

5 6

t 7

\ --1
8
 LA¡vlll~I:~;

kl¡()hlOCf,¡\1 !I-;-; i MAC-LlNH;LLONlI. :'DIJ!)

3
o 5cm 261

Lamina 90. Cerámico óUca eJe vernís negl'e. Carrer- 3: LJ; sonsn context: 1-3.
 1

262

4 5

6
Lamina 91. CorÚl11ica ática (Jo verní~, newe. Cmrer 11 (M E:crl¡-l): 1; cala D: 2; [S·.(3 (ME3/3): 6; sen so context: 3-5.
 II\I,~INI ~;

1v1(m()(,;11AIII',:i (, kr,N~ 13A11<AJDW\, ;'()OC;

,
.~~:~' ~iiJI
.. c:
:'" '\
.~
...... ""

-- ----- ---------------_._-

/0 ••
&~ •
.!•.... v_ 3
¡qP
.. ...........,
•••

263

4 '.:t./.../ !
í
o 5 cm
.

~ ..

5 6

~
~~~~

,
L

7 8
Lamina 92. Cel-,,)micalwl·lenística d(~ vernís l1eqrC!. SE)IlSQ COlltC:Xt: 1 (CA), 2 .. 3 (Cerclo R), !l (TPH), S (CA), l (CA), g Wotitos
Estampilles).
 1
264 o 5cm

2
Lamina 93. Cmómica ht)1·lenística do vemís negreo E8-8 (081811(,:8 7113): 1-·2 (CA).
 LArvlll~1
MONO(mAf'lf:S f MAC-I3A1'lC¡'LONA, ¿(j()

1
o 5cm 26
[......../m .......... ¡mil
...... , ' .

... ~ .......~ •...

2
Lamina 94. Cer~)mica Ilel·lenística de vernís negre, ES-f:3: 1 (CA) (estanc;a 3/6) i 2 (ostallc;a "!I8) (CA).
 '"
, , I 1I
",
'"

1
o 5cm
266
F:t'J

Q¡ O

2
Lamina 95. Ceramicn hel-Ienística de vemís negm. [8-[3 (estan<;a 3/(:3): 1--2 (C/\) ,
 LArv'ill"¡¡-_S
MONO(JliAF¡F",
(' 1, 1v',/IC-I3NICf'LON A " "Don

1
267

~~ ....

2
. a 96 . Cet'81l
Laml!l , hel'lenlstlcc1
' lic'J ' . " l-le' velTlís negre, F~S-!3 (estall\~a 3m): 1? (CA).
 ~;: ~
~~ ~)
,."r
,'"

268 o 5 cm

2
Lamina 97. Ceramica hel·lenisticD efe vemís negreo E:S-U (estanca ~:3/6): 1 (CA) i 2 (Nícies-Ió).
 I Alvlll\jl-_~:i
IvK)NOC'liMII.~-; r. k,~flC rl¡'J1CXLON!I, ;>1)(:;;

... \
<~
~/
•..~
... '.....
',~-_/

'.~.

269

3 4
Lamina 98. Cc-m\mica ilel-lenísticéJ de vernís negre, [S-f:3 (estanqéJ 7/B): -1 (CA), 2 (3.,-'1) i 3·-,:] (CA).
 1

o
2
270

Lamina 99. C(~r';':mlica hül-Ionística do vmnís neqm. ES-[3: 1 (FJO) (lC!slanqa l/B) i ?-!¡ (CA) (eslnnqa ~V(3).
 11\l01HU,
1y',üf'JOc;nNICS '(, IvjAC f'lAF1C[LO!..¡A, 2()(jU

~
•••
••
~.~ \
/
2
1
~
9"4~
.~

®
3

271

6
Lamina 1OO. Cel-~)lTIica hE+i(místic8 do vOl'nís Ilewo. [S·.[3 (Gstan(;a 3/0)' 1"3 (CA), ,;j (~~+ 1) i !':j·-O (CA).
 1
272
o 5cm

2
Lamina 101. Corúrrlica hol·lcllislica de vernís neqr-e. 1.::3·.[3 (eslan¡¿a l/8): ,¡ ··2 (CA).
 Lllivl!NI,-~;

MOI'iCiUh/\I'W!; (, 1'/,A(;-I.1(11 ~CI:I.GW\, ;!()O(;

~~I ----'------~
.~
1

1
2 3

C~
¡@!¡ 273

~rfj,
C'/

l:1ftJ
4f
JY;;O
,
::o
\,s,

4
Lamina 102. COI"árnica hcl·lcníslica do vmnís n09l"8. UH/M10 (08tan,;a 22): 1 (lJO) i:-3 (TPn): seIlSC-) cOl'1text: 2 (cerúmica ele
l'e81il eJe Gm'tlia) i 4 (CA).
 1
274

o 5 cm

2
Uunína 103. Ceré'nnica l1el·lenís!¡cél eJe vernís neg((? [S~C (ostanc;a 19): 1 (CA); s~mse conlext: 2 (PO)
 ¡ MIIII~¡~;
tv101'iUCdll1l:¡U-; / 1>/IlIe I3AHCU.OI'.!/\, ;!()()()

275

2
Uunina 104. Ccmirnica Iloj'lenística ell') vOI'nís noqre. ES·-C (csianc;a 19): 1 (Nícies-ió); F_~S-F3 (r-)SlanQél 3/6): 2 (CA)
 1

276

2 3

4
Lamina 105. Cet-órnica hel·I(~nística de vemí~~ nowo. [S-·C (ostanG<,l 20): 1 (3-1-1) i.:j (3+1); [S-E1 (estanqéJ ~:3/()): ? (3+1);
sünse context: 3 n-I-
-1).
 1 Nv1IM-::
MOI~O(;fi/\I-[f~; /_ [vi/\(: IV\liC¡'¡ ()I~/\. :-'C';:¡,

- J-- - --(
2
------ ----)

o 5 cm
1

._ ,__________L. l ................................

277

3 4

..... .....................,

I
)
5 6

7
Lamina 106. COr<1rnic<1 hol·lündica do vmnís neqm, UH/M1O: ¡ (Nfcies-Ió), 3 (CA), ~) (TPH), l (cslallc,:a ::1"1) i 1\ (TF-'F1) (eslallG8 22):
E~>C:2 (CA) (üslal1C;a 20) i () (producció calr;ma) (eslanqa 1DJ.
 , _ _ _L_=J -...
coo:
____ . . . . . . . . .
----_.-

_~
------------

1 2

t /
,\\':.....

'f!._ ...............=1 4
3

278

1 ---------
7
5
I 1/
I /

~ © ~~ <~~
=

6 5cm
7 8

,
9

10 11
Uunina 107. Cmó.Illica Ilel·lenística (je vcrnís Ilcore, UH/M1O: 1··2 (CA) (ostanqél 21) i "( (TPI:1f~) (8S181-K/1 22); sense contoxt: :3 (CA).
;¡ (rPF~), 5 (Nícies--Ió), í3 (proclucció calena?), n (incjel(,~lmin(}t), 9 (F'etitm; [SI8ITlpillo;,), -1 () (cmólllicD (je I'e~~til (jo Gllótia) j -11 (TPF1).
 IhMihJl"::
h/¡Oi'.JOCiHAI-II.::; /, ¡,IIAC 13AI¡CI.I01~fI,:'()IJC

1 2 3 4

~•.L-~-~
~L _ _J
. . . . . :J
5 6 7

~~;~'

8 9 10
279

~~
"ft;~~
~'~''''''
~ <
,.'
",'''~~:

11 12 13

(!~ J /'1
1,
I

(1

14 15 16

17 18
Lamina 108. CE-;I'amica Ilel-Ienistica eJe vernís negreo UH/M14 (ostanyD -¡tJ2j: 11 (fPH); UH/M4 (eslant;C1 BB)' 1(3 (TPH); CélITG( 3:
17 (CA) ¡'lB (fPFi); f301l;,e cOlltext: 1 (3·j· 1),2<3 (CA), 4 (TIJH), S (PO), (j (TPfi), 7 (Pelitos Estampilles). e (CA), 9 (NíCif;')S--ló), 10 (CA),
12 (n'11[), 13 (TPn), H (CA) ¡lb (11'11).
 1 2
ce
~/;
ce'

/~ /
3
_.__.____ -'-"~:J1
4

~
280

...

5 6 o

5cm

8
7

9 10
Lamina 109. Cc-m)rnica i1C'I'kmística cie velTlís neqm. UH/M1O (eslarll,;a 22): t:1 (TPHE) i 10 (PO): UH/i\Ii'ltJ (ostaI1!.J) a7):~) (pro
c!ucció calona): carrm 3: C3 (CA); sonsü contnxt: í (TF'r::¡), 2--3 (CA), (') (inclolmminat), 7 (F'olitos E:slampillcs) i O (TPFI).
 I AI,lrlNI-~;
1\1,()r,j()c~p¡\(-11 '; 1, Ivlf\C HiIIiCn ONf" :'liilí)

1 2

3 4

281

5 6

7 8
, "

9 10 11
Lamina 110. Cer;:')JTlicélllel·lenístíC8 do vernís nonro. EstanQ8 80: (-) (1"1='11); sense conlex\: 1--2 (PO), 3 .. Lj (TPH), ('j (CA). 7<) (FJO),
1() (TF'H) i 11 (1'0).
 2
1

-----~-.-~~------------

5 6
------------------------------ -------~---~-~~~----

282

9 10
Lamina 111. Cor[:¡rnica hol·!cmíslb-l de vemís nq:¡rü. lJH/rv11-\ (Mf:::33/1): 2 (Tf:Jfl); [8··13 (eslarlr,;a 3/6): 4 (F'O); E:S-C (M[26/1):
El (CA), f3 (TIJH?), l-B (PO), ~j (CA) i 10 (PO); sem;e contüx!: 1 (PO) j :3 (CA).
 LfII\f¡INI-~;

IvKlNO(;Iii\1 '11 :-; (, 11'11\1: L-li\IlCl:1. ()i'J(\, ?OOh

1
~~ "
-------~
--
-..-_- ..... ,'-
.......
o 5cm 283
:---:..-:.-- ~
-----
;::---

';.*. . .
-;:::-
---
---- :::
----
,...,--
"'-
"
, ,', ,-,
,,...,., "- l\-:,I
r

Lamina 112. CmólTlica hel·lenistica efe velTlís 110\)1'0. [S--C: 1 (pe;) (MI:::26/1); UH/M-I o: 2 (3-1-1) ([v1E:-2//1).
 1

(
2 3

r¡¡
....,~.....
~ ~~t~~==f ~=J
284 4 5 6

o 5crn

8 9 10

Lamina 113. C(-"~I'¡'¡mica 1-lel,lellí~;lica eJe vemís newe. [S_oC: -1 (CA) (M[2A/1); UH/M10: 2-3 (TF-T~) i n (PO) (rvW27/1); canel" b:
e
4·.(S (TPH); cafrer 3: 10 (CA); sonso contcxt: 7 (procfucció ~;icilian(1) i (Petitüó, Estampilles).
 li,r"n,j!":]
r"l()HOI:'¡1f\l 11;; 1, MilC I'AliClü)I\'A ?()()(i

1 2

3
~
@ 285

I_±~J
4

o !;CIll

6
Lamina 114, C()(úmica flel·lenísticil c:!e VOIT1ís nerJI·c. ES-C (estanqa 26): /1 (indc-Jtol"lllinat); UH/M2. Context B2/'¡: 3:
sensü COil\(,xt: 1.. ~~ (e/\), Ci (Nicies-Ió) i 6 (CA).
 1
286

000
....

2 3 4
--'--
Jj.

//---~
~~~ (
--------j)

5 6
 LAkill'H::-;
1v10H(}()!lI\f'¡¡:S /_I'iI/\C-13NICI-1 DHA. ;'()Ii!i

~:~~

~~ __ I---m-- r
1 2

o 5cm

~--~
3

~f 287

:::
" @)J

4 5

6
Lamina 116. CCI"srnica hel·18llísLica eje vemís Ilegre. Carrer tJ: 1 (CA), 2 (rlJH), 4··~-) (CA) i 6 (Nícies-Ió); serlse COlltext: ~-l
(CA)
 1

2
\ 4

288

~ ....

5 6

o 5 cm

8
Lamina 117. Cerórnica hel·lenística de vemís neqn::l. Cal"1'81" 5: 1 (CA) i Li (CA); CarTel" 3: () (Nícies-Ió) i El ClTl~); muralla 1. 7
(Corck-) D); sonso contoxl: 2 (CA), :3 W'O) i g (CA).
 U\iv1!NI ~;
1,\OI\!n(-jHArll-~;! MAC 13AnCrt_OI~A, ;>()(jC

289

4 5
L<':unlna 118. Cr-)l'amiC8 llel·lonístiC8 de vernís IlGCJrG. [S_oC (eSlé1Il(:éJ 10): 2 (CA); sense context: -1 (F)c)) , ;) (e/\), '-1 (CA?) i [)
(ind~)türrninélt) .
 c{~ -~ ~~~-~-

P
1
2
1~ -l ....
~il
~d ~
3 4 5 6

290

- 1-
7
--~-~--_.

9
Utmina 119. Cer81liica hol-Ioníslica de VCI'Ilís Ileqre, Carrer 5: 1 (CA), 11 (pl"Oclucció siciliana), E) (TPFi) i 6 (CA); UH/rvt10: 2
(lrr-'l) (estarl(;a 27) i ~3 (lPI-i?) UvH<~1/?); E:S--C: '( (PO) (estonc;::a 26); sCllse coniüx1: 8 (PO) i 9 (Nícies-Ió),
 IM'.-1II\)I-:;
M(¡I\)OCHAI-II,S r, MilC IlN~CI-,1 ONA, ?Olií',

1 2

o 5cm

291

~ ...
........... ·········1·········· .............

4 5

6
'. 7
r

8 9
Lamina 120. Cr-,ramicél hel+mística de vC'rTrís nGWn. ES··C (estanc;a 26): 1 (CA); CDITer- ~-3: 11 (1PI1); FS-A (M[2(-)/j/1): 9 (TPF-=t);
sense coninxi: 2 .. 3 (CA), 5 (C/\) , 6 (Nicic~>ló). 7 (CA) i B (cG!'i'lmica de I'estil eJe Cnútia),
 1 2

4 6
292

I
I
I
)
5

8
Lamina 121. Cer[;1ll1ica hel·lení",lica (ie V81Tlís n(~~Jlü Canm 2 (M[C2/2b): 1 (proOucció Calmla?); cmmr :3 (MUJ2c3/1): ~)
(lVH); lona suburlxma (ME-ZP): 3 (indetmrninat); E:S"A: !¡ (TPli) (t\/IE263/1) i 1 (CA) (MF20/j/1); lJM/I--lil (MEB?--ef)/l): 5
(TPH); [Se (ME24/2): 6 (TPH); I'slam/a 91 (MI'Ji/2) B (TI'H).
 1/\lv'rlNL ~;
1v101\j()C;HflllI".~; l. kl,/\C f!¡\I'{CFr ()N/I, )UUf,

$
, ,
3
_-)
\
. .

293

,-_J 5

4
-".....,"-
-. -~

®~) 6

@@

7
Lamina 122. Cer<1lllica Ilel·lellíslica eje v8rnís newe. Carrm :3 (MI:::c3/2): 1 (CA); UH/M9 (ME:264;-1): :2 (CA), 1 (Fl());
UH/Mil (M[2GO/1) li (CA); UH/M" (MDll-mlll) 1) (CA); UH/M2 (M[flO/2); / (11'1,); carrel4 (M[c4/1): (1 (IPH).
 :'\,......-...
, ,"",
................... ......

.::?;~~~~~~'
--- \~
---
~-~

~--

~-~ff%~

o 5cm
1

~~ ~.~
t'.:,. ~=~_ __ 2
.. .... ~~~~(

294

\illnf)f}!)
3

4 5
.
Lamina 123. Corúmic<:1 Ilcl·lellrsticél de '.
VOIT1Isno(JI?, ' •. rCl,.'-3 (MF__ oc,'J/2)
C,-u __ . 1 (CA); canel (M[C4/1) 2·:] (TPI1); ESC (MI'2,1;')
-'1 (t\]ício;,-Ió): Porta (j'llerdél (fv1EIT10/2): b (Nielos-Io).
 U\IIiHHI ~;

IvlON()UH/\f'II'~; l, Iv1AC 13AHCLUJI'i/I, :'()(j(j

I Pp
,
Pp
b

~
/íiñ\
'<~

2 3 295

4 5

6
Lamina 124. Cnrarnica hel-jl-mística dl~ vmnís nügr-e. CalTE:r 3 (ME92c3/"1)' 1 (lPH), LJ··5 (CA); zona suburbana (MF-ZI~)): 2
(indoielminat) i :3 (CA); Estanya D6 (M[9(3/2): (3 (CA).
 o

-
10 cm

296

1
Lamina 125. Alllfora grega indeterrninada (ES-e, estallGé1 17).
 1 iII,óll~1
l"lON()CliflrlU; ¡ MflC-BN1C1-j ONI\, ;JOI;

".. ---------

~
1
2

5 cm

3
l~~~~"~~~

29

I
4 5

6
• """"-
7
"""""""""""""~~"" "~" "~""""~-)

8 9
Uunina 126. AmfOl"a gmcoilnlica: 1 i 3 (canor 5), t1 (UH/M10, estanc;? 27) i 2 (sonso context). Alllíora púnica elJusitana:
6 (muralla 1), 7 (cane¡- 3, fvlL:c3/'1), 8 (ES-A, ME200/1) i 9 (can-er 8). Arnfora indeterminada: 5 (cmrer 5),
 1 2

298

(/

\
4
\
Lamina 127. Árnfma púnica elJusitana (caITGI- :3).
 ¡ l\k~ll'.jr:;
1,'10NO<:;I~I\III:S r, ¡'!lI\C-LlI\HCI! ()I~A. ?Of)!i

, .......... .

I --¡
1

299

4 5

6
5cm

8 9
Lamina 128. ;\IT1fora incietenninacJ:j' 1 (sem;e context), 2 (UH/M10, estDnc:\:l ?-1); ;_1 (caner ~)), ;\mfora pljnicD cC'ntrcmccli
WITúnia: tj ¡ b (sen se Gontexl); b (cmrer !'J); l (Pmta (],lIercJa, MI~,-F)H/2) i [3--D (ES-e, estanc;a 20 i 19).
 .. '::.:::;;;.

1 5cm

300

2
~"

3
l.amina 129, Amfma pt'lnicn cüntromoditorrúnia: 1 (UH/M, 8stan\:a 80) i :2 (tolTe, ME-TI?), C('I"i':lrnic8 COlnU!l(-l el-)usitrllla: 3
(UH/M3, MUlEl/1).
 Lf\l.;1II~I<'
MUI\jUC'dV\I-11 ~; 1, I\~I\C IYIIU;I,1 ():~A, >'OU(

__._____________._ J_ _ _ _ _._ _ _ _ _ .
1 2

r=,..-_-
(1 ~;cm

3
,
,

301

4
.. 7' •
J
........... (

\ 6
5 7
~i Cm

11

9 10
Uunina 130. Cel'~lrnica CO!lluna púnica cenlrr-;JllecJileITúnia: I (F.:S-C, estan<;;é1 Ii), t1 (cunar o), Cerúrnica cOlTluna rnassa
liota:?, (5 (canel' ::l, MFc:3/1) i B (cmror- 5, MEc~)/~:). Cer~~1rnica comuna obusitana: El (tOITO, ME--TI2), 7 (emTor- :3, MF:c3/1) i
10 (sen se context), Amfma inc1c1eITninada ([S--A, M[2b1/1): 9.
 1 2

302

-==r
5 6

Lamina 131. Cerómica eje vernis raiD ilerDet: 1 (Grall f:Jlayél, tvtF:.f¡¡-lj, 2 (Celan¡- Lj, ME::c4/1 l, 3. (UH/M2, ME:B1/1), 4 (UH/M13,
M[l1 1/1),5 (calTeI" ? MFc?/')a) i f) (Ci1IT(-,r 3, MEc3/2).
 I NAII~[-~,
II'lONouriNII); 1, M/\C l3i\f,CI:_L()I~t" ;wun

303

o 5cIll

1
Lamina 132. CCdl1l1iC<J ilJót'ica {[S_oC, (-)stan(,;a ;:0),
304

o 5cm

1
Lamína 133. C(m1mica ilJCl'icll (l:::S·B, estall<;él 3/0).
 UIMINI':;
I\~ON()[~I~(\I'IL;-; l. MflC Ilfll\CIJ.{)I~(\, ?()()I;

305

1
Lamina '134. Cerf:lIl1ica ilJórica ([5--13, ostanc;a -¡lB).
 o

306

. e

• •
• • • O
"
• "

Lamina 135 . C'A;I

- .;dlllica
. ¡bórica ._~r e~,
w<-' e~,tanc;a -1 ~::i),
 1 f\l.óI ¡\j 1- ~
M()I~OUIl¡\I-I!_S 1, iv1/1C 13/11li;U Oi'J/I. ::-()()¡;

307

1
Uunrna "136. Cerórnica ilJól"jca (I:::S--U, OSléJllyi-' l/a)
308

o 5cm

fW'1

1
Lamina 13/. CCI-ámicij ¡bórica (I::S-B, estanqa /lB).
 ,
o

309

1
Lamina 138. Cel'arnica ilJerica (F(~
_,)" C' , estallC(8 1:5).
 ~--

_____'?

310
1 2

3
Lamina 139. CerólllicJ ibÓt"ico ([S-C, estanqa 1l): -1 ? Cc:!"tlrnic<J ibórica pilltada (FS-13, (:~st;:mya ~)/G): 3.
 11IIv111\i1<;
tv101\)( )(;l1i\1-ll.<-; 1, Ivlf\C 1"l1\l1C1 I Ol~i\. ~)C()(;

.-.tiP. . . . .
~

••..•......

/
...... /
1 2
311

l
,
I

,, ,
,,
,

3 4
Lamina 140. Cerúmica ib(~I'ica: -1 (sonsü context), 2<3 ([8+3, esta!lGa 7/8) i L1 (ES·-C, estan<;:a ~)O),
312

5cm

Lamina 141. Corúmica ilJer'ica pintada ([S--1:3, cSliJnc,;a l/l3)

 IM..1INr-~;
1'..10N()CJI~f\FIU; l. MAC 1:lA11CI'L()I~A. ;>OU(;

313

~, "In

1
Lamina 142. Cer'~llYlica ibúrica pintada (calTOI" 1)
314

Lamina 143. Cdóll1ica ¡bórica pintacJa (cmrer 2).

 LI\rv1II";! ~;
M()Nn(';f1NIL',; (. ¡,!IN; UAnCFI (JI~A ',)L\(J\)

315

". .._-
" " - ' .
dIi!II
5un

L'llllina 144. CGrólnica ihól"ica pintada (calTer ?).

316

2
Lamina 145. Cer{nnica ¡bórica pinlada ([S--U, Gslanc;n l ;ej,
 I illv1II~I<'
MOI\[()()I1¡\f-11 ~,: l. ¡IiVIl; I3!\HCrl 01'-1/\ ;)IJiYi

(,un

317

2
Lamina "146. Cc-n"Ólllicél ibudea pintada: 1 (canor :3) i ? ([S-f3, estanc;;a 3/(-))
 ,
, ,
, ,
, ,
, ,
, ,
, ,
,
, ,,
,

318
1 2

, --
, ,
, ,
, ,
, ,,
,
,,
,

3 4
Lamina 147. Cmórnici) ¡bot'ica pintada: -1 ([S-·C, Clstallc,:a -lb) i 2··L¡ (I:::S-H. esli-Jny a 7/n).
 1./\1'1111\11.:-;
1'/'U[\)OCfilll :r.;-~ i, M/\C 11f1HCr'LOI\jA, :)()Uli

,,
,
,, ,
,
,
,
,
,
,

1 2
319
o 5 cm

:~

3 4
Larnlna 148. CüU)lllic,-l ilJór'ici;1 pintada: '1 (cw'ror 1) i ;2 ([S- [3, esü:)fl(!H l/8), Cerómic<-l ib~5rica (ES-B, estanGD 7lB): 3--1¡,
 8}

320

2
Lamina 149. CerálTlica ilJór-ica (1:8·.[3, 8stanqa 1/e).
 LAiv1INI,:;
tv101'JOCHi\IIrS ¡ 1\1AC 13i\llCI:tOI~i\, ~!()(J(i

------------~

321

2
Lamina 150. CeduTlica ibotica pinlaUa: 1 (U:3·'C. estallc,:a -1/) i ~~ (calTO!" 1).
 1

2
o 5 cm

322

3
Lamina 15-1. Cur;:\tTlica ilJót'ica (1.:.:8·-13, estallC;;d ~)/6): l. Cerúrnica D IllÓ ([S-B. esti;lllc;;a -;/(3): 2. C(-~I'arnica qrisa GSlarnpillacla
([:8··[3, (~stanya 3/G): ~:l.
 : A¡\!¡II'ii-~;
MCI~()UHf\I-i!:S l_ hl,N; WIIKT! OI~A, ;-'OiJ(;

1
o 10 cm

323

Lamina 152. Ce¡-úmica ¡bórica pintDda: 1 (E:S-C, üstan(,;il -19) i 2 (bS- 13, estan\;él l lB).
 "-_......................~... ~...~~.-- -

o
1
,~,-,

rN~

324

2
Lamina 153. CerólTlici:l ilJór-ica pill1ada: 1 (CiJITel' 3) i 2 (caaür 1j.
 ! M/,H~I ~
1v1()I\)O()Hill-II:~; ¡, M/\C [lAHUI ()I~/\, ~i(!(i!j

o
WM ... lIiIIiIIiI
lflIIIII liliiii

325
o 10 cm

2
Lamina 154. Ceralllica ilJól'ica pinlnda: (ES-B, esüm<;a 3/G) i ? (ES- C, o;-;tanqa ::20).
 1

326

o 5Gnl

2
L.amina '155. Cmúl'nica ¡bórica ([S- 1:3, esiim(;i.1 l/(3): 1. Cel'úrnica ilJórica pintada ([S-·U, ostanr,:iJ llB): 2.
 [ N,1II'j! -~'
HO[\)UUHi\I'11 ~" i [vv·,e IlN'IU:¡ Ol~/\. ;'01:,(-;

327

1} 10 ,""

~.

2 3
Lamina 156. CCI"81llica ¡1l6rica pintada: 1 (f::S- [3, estallc;a ¡ le), ~") q.:<:;.c, cslmx::a 1/) i 3 (ES-H, estan(;a I¡/[.ij,
 o

10 cm

1
328

10 cm

2 3
Lamina 157. COt'amica iberica pintada: -1 (calTüt' 3), ? ([S--B, oS1i:.'dlC,:a 3/0) i J ([,:>C, esü:lllr;H 15).
 LN'J111~L~;

1v1()I~OCI1i\1--II';; ¡, 1,1,1\(; l:lAHCI:_LOWI, ;¡üilij

o 5 cm

329

2 3
Uunina 158. Cmolllico ¡bórica pintada: 1-é~ (ES-B, GstallQ<l IIB) i :3 (ES--l3, Qsl,m\;a 3m)
 1
330

2
Lamina 159. Ccrómica il:JóriuJ: 1 (cmrm 3) i 2 (I.=.s-H. 8stallC;él l/13).
 L¡\Iv1II\!¡-_;;
IY1UI~UCI1f\I:II:~; ! ¡,iI/\C-Lli\l1CI;1 Ol~/\, ?O(ii,

5 cm

331

4
Lamina 160. Ct)f¡)rlliCi) ibór'ica: 1 <3 (I:S-U, estanca lIEí) i t1 ([S--c ()[;lanc,:a "1/).
 1 2

3
332

4 5

5cm

6 7
Lamina 161, Cel"ólllica ¡hct-iea: 1 i;) ([:S--f:3, eSlall(;3 7 m), ? (sonsü contoxt) i ¿j--S (r::S--13. estanGa 3/6). Corúnlica iI)ól'ica pill-
\(.i(ja ([S-B, (-;stanGa 3/0): (3-l,
 I ¡\MINi-~-:

¡v101'i()(jHAI-IL"~-, /, Ivl/\C I3f1r~UJ 01'1/\, /Ülin

-~
1 2

····~--r--··
I

333

3 4 5

6 7 8
Lamina 162. CC-:ré3lTlica ibérica: 1 (ES-e, eSian(;3 20). 2-·3 ([S--E3, oswrH;;a l/8), ;¡ (E:S-E~, eslallqa ~316), b (sen se context) i
6-·8 ([S··[3, nstanyél 1\/[5),
 -------- )

1 2 3

)',i

---(
4 5 6
334

7
Lamina 163. C(-)t"(1mic8 ¡bórica: 1-;3, ;)-0 ([S-E3, e~;t()nqa 3/6) i 4 (ES-H, 8stanc¿él ll8)" COI"amica ilJól"ica pintada (ES-E3,
c-Jsl<mc;a 3/6): l"
 !M~IN[-::;

kl()NOCIi/\I-II'~-; 1_ MA(; 1:!AllCLLOI~A, ?O()(:

_._- - --------------- --'=.:;::;-....::;;=:;-.-::;:;;;.=

2
1 5 "111

335

3 4

, ,, ,,
,, ,,
,,
,,

~._".".,
...._ ....... _._/
5 6 7
Lamina 164. CC)I"úmicé) i!)órica ([S-B, C:!stanGa 3--6): ,). Ceu)ITlica or'i;;a (I::S, [3, eSÜ:1I-1f,:a 3/6): ? l,
 2
1

o 5cm
;
, ;

:~ ;

i '
, I
,, ,,
, ,
,, ' ' ,

336

4 5
 IAI,ldNU;
Ivl()I\JOCHAFII:~ ,. I",I!\(; LlflliCFLONA, ;1(jIJU

JIIB. -. ....j
..wm.,.,.
-

1 2

337

4
l<-lmina 166. Ceramica 91'isa ([S-B, m;tan('a 3/6): 1. Cer8mica ¡bórica ([S-e, osianc;a 1[)): 2. Olla tipus Tornabou;-; ([S-C,
w,L<.mqa 17): 3-<1.
 1

338
. . . _ . _. _~---=-~

2
Lamina 167. Olla t¡pus Tornabous: 1 ([S-U, csti1nGa 7m) i? (ES--C, eslanc;a 1/),
 i A¡,~INI-S

¡viON()UI~MIE:-J ( MAC I3l\ll(:rL()I~i\, ;)OOií

1 o 5cm
339

2
Lamina 168. Olla Lipus TorllalJous: 1 (I<>C, estnnya 20) i 2 ([S-C, Gstanqa 17)
 •
o

5 cm

1 2

340

5cm

3
Lamina 169, Cerárnica wisa (ES--B. osli:lnc;n 3/6): -1. Olla tipus Tornabous ([.S-D, ostanG3 3/6): 2. COI"úrnica a 1l18: 3
WS-C, estanqa ?O).
 LAlvllNI ~-:

lv'rOI\j()CHf\1 II ~; '(, MilC DAHCFI ONA, ?O()(;

o 5 cm

341

2
Lamina i 70. Cer31llica a rnó ([S· 13, ostan(,:il ~3!O)
 1

e e ~~' e

342

,
,,
;
;
, \

3 4
Lamina "! 71. Corúmica a tllÚ: 1 ([S-13, cs\anqa ¡lB), 2 (ES··C, cJstanq<-> 1/j i 3-/1 ([<; . 13, ostanG<l 3/6).
 I.fIIoIIII'JI-:::
1v10!'JUcnNII~; 7. I'II/Ie I"lN,C!1 OW\, ;'1)Ulj

o 5crn

343

, /¡ !\ I

Lamina 1/2. Cednnica a IllÓ: 1 (FS-H. uslan¡;a l/8) i 2 (ES·B, estarlc;:a ~)/b).
 o 5 cm

1
344

2
Lalnina 173. Cmúlllico a 1I1Ó: 1 (ES-B, estan\:a ~31O) i .2 (smlse coniext),
 I 1\11'111\)1 ~,

MOI\)O(;¡-lAI'!l:S! Ivlfl(~-LlAllC[-LOI~i\, ?UIJ(;

345

Lamina 174. AITlíora i!:Jól'ica ([S-D. Hs1i'1Il((i:l IIB)

346

Uunina 175. Amfma ¡bcl'jea ([S-[3, Gstall y é1 //8).

 1J\1,ldl,jL~;

iv101\jUCI,(\I-It:~, ¡, I,Me f3N1CFI UNA, ?OUi.i

347

o 10 crn
1
NN/

Lamina 176. ¡\rr¡for-a ihól'ica (ES-B, oslanqa ~:l!6),

 ()

348

1
o 10 ¡:rll
MI.Y~"",,,"""_

Lamina 177. Ámío!"a ¡bórica (l::S--C, osti:m<;a 20).

 I J\lvllf~I·:<
IvlONOCiI-iNII,:) l. M(,C 13f11"lCL'1 Ol~¡\. ?OIJI\

349

Lamina 178. Arnlma ilJól·ica (sonso context)o

350

1
Lamina 179. CerúlTlica il:JéticiJ pintacji) (ES--B, 1\11[3/3),
 U\,"vIINES
[A()MJUril\r'¡[::-; i HN; 13/\I-1(;[l.oI\J/I, :-'()OG

351

o 10cm
MW........- _ .

1
Lamina 180. Ceri'.lInica ir)CI"ica (I::S--E3, M[J/3).
352

Lamina 181. Cerómica it)éricé.l pintacla (ES--C, ostarwa -15),

 l_M'Jll~I[S
IvIONOCf-l¡\f:IU, /, ,\fIN: HNKTI DN¡\ ;'Om)

1 o 5cm
INNiIillllil!lIillllil!l
t ~-~ __ ,

353

3 4
Lamina 182. CDré'lrnica ibérica pintada (UH/MW, MEZII-I): 3. Cer~lInica wisa: I (UH/MW, ME27/'1) i 2 {UH/M2, estallQa
en Cer~lI"nica a mú (UH/M2, estanGa g 1): 4.
 ·······---1------'
I

1 2

354
3 4

····--1 o !icm

I ~

6
Lamina 183. Cf:;rarnica ibGI'ica: 2, 4 (ES-C, ME20/1) i 5 (UH/MW, ME:27/1). Cer~_¡rnica a mú: 1,3 (UH/M'lO, ME27/1) i Ci
(UH/M2, ostanc;a el).
 1NvIIN("S

o 50"' 355
~

2 3 4 6
Lamina 184. Corúrnir;a él mó (UH/M 10, ME2l/'I): -1. Mobiliari rnetól·lic Worro) (UJ-I/M2, (-)st~\nQa g 1): 2~().
 1 2

5 cm

3
356

C'

~~ ... ~
.,,",

4
Lamina 185, Cer{,unica ib~;rica pintacla (sünso context): -1-3. CGrárnica a rné'! ([S-A, estar'1(:a Gl): tL
 U\MIÍ'H:S
f'JIO~IO(:;I1!-\I-I;:.'-; 1\'1/\C [-)I\f!CI--[ UNA )()()f,

1 2

QJ

() 50m

.~

357

4 5
Lamina 186. Pondus (UH/M2, estélnG8 t31).
 ( : ,/ " ,
\'"
,
, /" I '

~
.,'--,,',.,... - -.- ·1 '

'/
-'-......" --_ .. ~

1 2 3

o 5cm

B
fI) 4J)
4 6
~JE~
--"--,',.,,,

358
5

t~ ,,[) 4D
7 8 9 1O

o 5 cm

i"'\Y1

11
Lamina 187. Curarnica ¡bórica: -11 (sonso contoxt). Bala telTD cuit"_l (sonso context): 1<j. Tortera (sonsü contDxt): 4-·10.
 1/\,\¡IIi'FS
Ivj()NCJ(,I'ii\F':r:~; 1, L,;1¡\(; H¡\Pcr'¡ O~II\_ ;-'O()(-)

... ... /

5 cm

2 359

4
Lamina 188. Cerürnica 9riSél estnmpillachJ: -1 (carrer CS, ME:90ct,/2), 2 (UH/Mll, Mi:::H30/2a).~) (cam~r e) i 4 (CI"ém PlaGa).
 3
1

- I
2

4 5

360 o
©
C:J

6 I

8 9
Lamina 189. lv10biliari nlctúl·lic (Bmnze): I . ')C",),
h 7 ",'<) ("('nc'p
J ,)",' context) 2 i el (UH/M(5. ME90/3),
, , ••
 i!\MINn,
~vl01\ICJGI1AI-li,::-; l. IvíJ\C-UN1CU.ON/\, ?O()[¡

361

3 4

Lamina 190. TOITacota (sensEl context): 2. Mobiliari rnetül·lic (sensEl context): 1 i 3~4.
BIBUOGRAFIA
ADAMESTEANU, D. 1958, Ge~, Roma.
ADROHER, A.M. 1990, Arqu8ologífJ y registro
cerórrl/co. La cerámica dé) barniz negro en
Anela/Llcía oriental. TE-)si doctoral inódita.
Universidad ele Granada.
ADSERIAS, M., BURÉS, L, MIRÓ, M.T.,
IlAMON, E. 1993, L'assentament pro·romil de
Tarragana, RAP 3, 177-223.
ALBERTOS, L. 1966, La onomástica personal de
rlíspania Tarraconense y Bética, Salamanca.
ALMAGRO GORBEA, M. 1976-78, La iberización
ele las zonas orientales de la Meseta, Ampurías
38-40, 93-156.
ALMAGRO GORBEA, M. 1986, Las 1mlaras de la
antigua Baria (Villaricos). Los fenicios en la
Península Ibérica 1, Barcelona, 265-283.
ALMAGRO GORBEA, M. 1987, El área superfi-
cial ele las poblaciones ibéricas. Los asentamien-
tos ibéricos ante la romanización, Madrid, 21-34.
ALMAGRO GORBEA, M. 1992, El origon de los
celtas en la Península Ibérica. Protoceltas y cel-
tas, Polis 4, 5-31.
ALMAGRO GORBEA, M. 1995, Secuencia cultu·
ral y etnogénesis del Centro y Noroeste de la
Península Ibérica, XXII CNA 1, 121-136.
ALONSO, N. 1992, Paleoeconomía í paleoecola·
g/a él la Plana occidental catalana durant fa pro-
tohistoria. Aportac!ons de /'arqueobotanica (ff8-
vors ¡ trultsJ- Tosí ele Iliconciatura inédita.
Uníversitat de l.. leida.
ÁLVAREZ, R., BATISTA, R., N. MOLlST, N., J.
ROVIRA, J., 1991, La muralla elel bronze final i
época ibérica d'Olórdola. Simposi Internacional
(j'Arquoo/ogía Ibérica, Mamesa, 153-158.
ANDEIlSON, J.H. 1954, Excavalíuns al Cllíos
1949-53, t3altirnme.
ACOUARO, E. 1975, Un gutlus a sanclalo dElI
Ml.Isoo Nazionale de Cagliari e la diffusione del
lipo nell'Occidente punico, StuclS"rd XXIII, 1,
141-148.
AOUILUÉ, J. el alií 1984, El fórum romá
d'Emp¡)ries, Barcelona.
365
ARANEGUI C. 1985, Jarritas bicónicas grises de
tipo ampuritano, Ceramiques gregues i he/·/enísti-
ques El la Península Ibérica, Bmcelona, 10'1--1-13.
ARANEGUI, e., GIL MASeARELL, M. 1978, Vasos
plásticos con decoración en relieve eJe bamiz negro,
Archéologíe en Languedocl, 13-16.
ARANEGUI el alíí 1986, El edilicio NE del Foro
de Sagunto, AEspA 59, 47-66.
ARCEUN, P. 1991, Cerámiques carnpanionnes
et dérivées regionales tardives de Glanum (Saint··
Rémy-cle-Provence), Ouestions culturelles et
ctlronologiques, OAMI4, 205-238.
ARCELlN, P., eHABOT, J. 1980, L.es cérarni-
ques El vernis noir du village préromain de la
Cloche (commune des Pennes-Mirabeau, Bas-
du·Rh6ne, Frallce), MEERA 92,1,109-195.
AReELlN-PRADELLE, C. DEDET, B., Py, M.
1982, La céramiqu8 grise monochmme C!U Garcl,
RAN XV, 1967.
ARNAL, J. MAJUREL, J. PRADES, H. 1974, Le
Porl de Cattara (Lattes, Heral/II), Borclighera-
Montpollier.
 ARNAUD, J.M., GAMITO, T.J. 19"14 .. 77,
Cor;;lITlicas estarnpilhadas da Iclaclo do Ferm 110
Sul de PortugE\I, '1- Cabe(é1 eJe Vaiarnonto··
Monforto, O Arqueólogo Portugués, serie 111, VII"
IX, Hl5202.
ARRIBAS, A., MOLlNA, F.1968 .. 69, l ..a necrópo-
lis ibérica ele Molino de Caldona (Finca Torrubia).
Carnpaña de excavaciones ele 1968, Oretanía
28·33, 160-222.
ARRIBAS et alii 1987, El barco de El Sec (Costa
e10 Ca/vid, Mallorca), Ciutat elo Mallorca.
ARTFAGA, O. 1979, Las inflw0flcias pl'lnicas.
Anotaciones acerca do la dinámica histórica del
poblarniento fenicio··pCmico en Occidente él la luz
ele las excavaciones arqueológic<Js en 01 Cerro
elel Mar. Baja época el0 la cultura ibérica, Madi-id,
117·159.
ARTEAGA, O., PADRÓ, J., Sanmartí Grego, E.
1990, C/ polJléldo ibérico del Tossal del Moro de
Pinyeres (Batea, Terra Alta, Tarragona),
Barcelona.
ASENSIO, D. 1995, L.os amlores I cerarTliques
cornunes d'ÍlTlportacló del polJlat iberic el'A/orela
366
Par/< (Cala te!!, Baix Penedés). Tesi ele Ilicenciatu-
1"8. Universitat de Barcelona,
ATRIAN, P. 1976, el yacimiento ibérico del Alta
Chacón (Terue!) , Madriel.
BALLESTER, E. 1954, CVH. CeriÍmica elol Cerro
de San Miguel e/o Urja, Maelrid.
BARBERÁ, J. 1959, Hallazgo de un pecio sub-
marino con carganienlo ele cerámica carnpanien-
S8, Zephyrus X,173-175.
BARBERA, J. 1964-65, La cerámica barnizada
de newo del poblaelo ilergeta del Tossal de les
Tenalles de SieléHlllmt (Léricla), Arnpurias XXVI-
XXVII,135 .. 163.
BARBERÁ, J. 1968, La necrópolis íbérica de
Cabrera de Mar (Colección Rubio de la Serna)
Ampurías XXX, 9l··-150.
BARBERÁ, J., SANMARTí GREGO, E. 1982,
Excavacions al poblat (jo la Penya del Moro, Sant
,hlSt Oesvern, -/974··1981, Barcelona.
BARBERÁ, J. 1960-61, El poblado prerromano
del Turó de Can Oliver do CorcJanyola
(Barcelona), Ampurias XXII-XXIII, 183-222.
BARBERÁ, J. et alii '1962, El poblado prerroma ..
no elel Turó de Can Olivol' de Corclanyola
(f3arcelona). Segunda y (Jltima cfHnpafia.
Arnpurias XXIV, '147- '159.
BARKER.G. 1990, ArchaeolorJical survey anel
CHHloUfchaeology in the Cicolono Mountains,
Central Italy. Preliminary msults, nSLig LVI, 1·-4,
109-121.
BATS. M. 1976, La céramique ;) vernis noir
d'Olbia en U~Jum: vases ele I'atolior clos petites
estarnpílles, HAN IX, 6380.
BATS. M. 1988, Vaisso//o ol alimontation ¡) Olhla
ele Provenco (v. 350··v. 50 av. J. ··C.). Modó/os cul-
tura/es et catégorles céramic¡ues, Pmís.
BATS, M. '1993, Céramique;) pate clairf) mEl.ssaliote
et ele traelition rnassaliéte, Lattara 6, 20(3-22'1.
BEAZLEY, J. D. '1940-45, Miniature Panathenaics,
ABSA XL.I,1021.
BEAZLEY, J.D. 1942, AUie ree/-figure vase-pain ..
[ers, Oxlord.
BEAZLEY, J.D. 1963, Attic red-figure vase-pain-
ters,Oxforel.
BELTRÁN, P. 1970, Algunos fragrnontos de
vasos pintados hallados en el Cerro de San
Miguel de L.. iria, IX CNA, Saragossa, 483-493.
BELTRÁN LLORIS, M. 1976, Arqueología e his·
toria de las ciudades antiguas del Cabezo do
Alcalá de Azaíla (Terue!) , Saragossa.
BELTRÁN LLORIS, F. 1993, La epigralía como
indice de aculturación en el valle medio del Ebro
(s. II 21.0-11 eI.e). Lengua y cultura en la Híspania
prerrornana, Salamanca, 235-272.
BENCIVENGA. C. 1984, La ceramica iberíca de
Velia. Contributo allo stuelio delta difiusione (leila
ceramica ¡berica in Italia, MOA 1M 25, 20-33.
BEN YOUNES, H. 1988, La nécropole pLlníque
d'[I--I---lkayllla. Seconde carnpaqno, soptmnbro
1985, Revue d'Études Phénico-Puniques et
Antiquités Lihyennes IV, 49-159.
BENOIT, F. 1958, NOLlvelles épaves ele Provenco,
Gallia XVI, 6-39.
BENOIT, F. 1961, Fouilles sous-marínes.' /,épave
du Granel Cong/oué ó Marsoillo, París.

BERNABEU, J. BONET, H. MATA, C. 1987,
Hipótesis sobro la organización elol territorio ede-
tarlO en época ibét·ica plena: el cjmnplo eJeI terri-
torio ele [='-:clota/Uíria, I Jornadas sobre el Mundo
Ibérico, ,Jaén, 137-'156.
BERNABÓ BREA, L., CAVALlER, M. 1965,
Mefigunis·-Up¿íra. La necropofi greca e romana
noflG·¡ confIada Diana, Palerm.
BISI, A.M. '1967, La cerarnica ellenistica di
Liliboo rlül Museo Na!.ionale di Palenno,
Arcllelass XIV, 269·292.
BISI, A. M. 1969-70, Seoperta eli eluo tombo
puniche a Melllita (Sabratha), LibAnt VI·VII,ISg·
22fl.
BISI, A.M. 1985, L_é; comrnerco eles arnphores
puniquDs ()1"1 TI'ipolitania: quelques renwrquos Él
propos eles c!écoLlvortes de Mellita (Sabartha).
Nistoire et Archéofogio do l'Afrique du Nord,
París, 3·- '15.
BISI, A.M. 1988, L.. 8 terracotte ligurale. I Foniei,
Mili), 328 .. 353.
BLANCHARD, El. 1925, Assaig ele la googralio
j'lurnE:ma de la Illuntanya, Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya 35, 22-26.
BLANCK, H. 1978, Der Schillsluncl Von Del'
Secca Di Capistello Beí Lipari, MOAfR 85, 91-
111.
BLÁNQUEZ, J.J. 1990, La formación del mundo
ibérico en ef sureste de la Meseta, Albacote.
ElLÁZQUEZ, J.J. 1975, Castulo 1, Maelriel.
ElONET, H. 1988, L.o Seíla, Villar elel Arzobispo.
Memóries arqueo/ag/ques de la Cornunitat
Valenciana '/984-85, Valencia, 253-257.
BONET, H., MATA, C. 1982, Nuevas aportacio-
nes a la cronolo~Jía final del Tossal de Sant
Miquel (Llíria, Valóncia), Saguntum 17, "17-83.
ElONET, H. el alii 1981, El poblado ibérico del
Puntal dofs Llops (O/ocau, Valencia), Valenc·13.
BOSCH GIMPERA, P. 1928, El estado actual de
la investigación de fa cultura ílJérica, Madrid.
BOSCH GIMPERA, P. 1932., Etnología eJe la
Península Ibérica, Barcelona.
!"llfll.lOcnAFlA
MUNOnnAf'l["'·; i ",IN: f3¡\fl(Ti ClNi\. ?n(l()
BOSCH GIMPERA, P. 1945, El poblamiento y la
formación de los pueblos de l::spafia, Móxic.
ElOSCH GIMPERA, P. '1965, El pas elel l"irirlfJu
per Anníbal. Uomenatge él J Vicens Vives, 1,
Barcelona, 136· 141 .
BRONACANO, S., BLÁZQUEZ, J.J. 1985, El
Amarc'3jo (BoncJte, Albacete)) Maclr'leI.
ElRONCANO, S., NEGRETE, MA, MARTIN, A.
1985, La necrópolis ibéricade 'El Tosorillo'
Agralllón.f-Iellín (Albacote), NAI-I 20, 43·181.
BUONO .. COElE VAElAS, R. 1987, Aspectos ele la
política oxtürior on Homa entre los siglos 1I1 y 1I
a.C., Semana ele Estudios Romanos 3-4,5'1 .. 7'1,
BUONO-COHE VAHAS, R.1991, Homa, Marsella
y el Mediterrónco occidental, Sernana de
Estudios F?ornéJt7os 6, 2-1 ~34.
BURJACHS, F. 1993, Analisi paleopalinológicf.1
dol jacilll8nt arquoológic eJe la Cova Farisa,
Estudios de la Antigiíedad 6/7, 41-44.
BURILLO, F. 1988, Apuntes sobre la localización e
indentificación de las ciuclacles ele época ibérica en el
valle medio elel Ebro,Arqu80logíaEspacial 12, 173·195. 367
CABRÉ, J. 1930, Excavaciones en las Cogotas,
Carde/josa (Avila) l. El castro, Madriel.
CABRÉ, J. 1944, CVH. Cerámica de Azaila, Madrid.
CAMPMAJÓ, P., PADRÓ, J. 1978, Els ceretans.
I1 Co¡'loqui Internacional d'Arquoologia de
Puigcerd¿l, Puigcerda, 189-2 '1 O.
CAMPMAJÓ, P., UNTEHMANN, J. 1993, Les
influonces iberiques dans la haute montagne
catalane. Lengua y cultura en fa f--lispania prerro-
rnana, Salamanca, 499-520.
CAMPOElEALE, G. (ed.), 1985, L'Etruria
Mineraria. Catalogo elella Mastra Portoferraio"
Popu!onia, Florencia.
CASTELLA, J. 1986, Campanyes d'excavacians
arqueológiques a Els Prals eJef Re! (1972-75),
Prats del Rei.
CASTRO, Z. 1980, Fusayolas ibéricas, antece-
elenles y ompleo, Cypsela 3, 127 .. 146.
CASTRO, Z. 1985, Ponclera. Examen cualitativo,
cuantitativo y espacial en su relación con el telar
do posas, ErnpLíries 47, 230 . 253.
 CAVAGNARO VANONI, l.. '1970, Un vaso iberico
recentornente seo porto él Tarquinia. SeritU dí
Archeologia ecJ Arto in onore di Carfo MOL/ricio
LerieJ, Estocolm, 19~82.
CAYOT, A. 1984, L.a cérarnique carnpanienne de
St. Blaise (Sainl-Milrt1-les,,~lempal'ts) B.-clu-Rh.),
OAM 7, 53·18.
CELA, X. 1994, La cerfHllica ibórica él torno 81l el
Penedés, Pyrenae 25. 15'1··180.
CERDA, D. 1978, Una 1l3U cartaginesa
Cabrera, ronamenls l. 89 105.
CHELBI, F. 1992, Céramique El vernis noir de
Carthage, Tunis.
CLAUSTRES. G. 1951, Strati[Jraphie de Ruscino,
tt F?ouss 1/2, 13E:i·-¡S)5.
COLOMINAS, J. 1941, Poblado ibérico ele
C;uissona, Ampurias 111) ;Jt)··5El.
COLOMINAS, J., PUIG I CADAFALCH, ,j, 1923,
El forn ibéric de Fontscaldes, Annuari de f'fnstitut
d'Estudis Cafalans VI, 602·605.
368 CONDE, M.J. 1987, Estueli sobre un recipient ibé·
ric: vasos arnb broc inferior, Fonaments 6, 27-60.
CONDE, M.J. 1988, Els vasos 21rnb broc inforlor a
la conca del 8egre. VII Col·/oqui Internacional
d'Arqu8ologia de Puigcerda, PuigcereJa, 207-214.
CONDE, M.J. 1991, Les proeluccions ele k21lathoi
d'EmpLlries i la seva c!ifusió meeJiterrania (ss. 11-1
aC), Cypsela 9,141·168.
CONDE, M.J. 199221, Daeles per a la sisternalit ..
zació de la cerámica ibérica pintada: el kalaUlOs,
un exemple tarda. Les cerarniques de tecnica
ibérica a la Catalunya romana, Barcelona, 2-9.
CONDE, M.J. 1992b, Una producció cerámica
del rnón iberic tarda: el kalathos 'barret eJe copa',
Fonemenls 8, 117 .. 169.
CONDE, M.J. et alií 1995, Els precedents. Les
cerénliql.les ele cuina a torn pre··romanes en els
jacirnents ibérics. La ceramica ele cuina d'epoca
alto··imperial El la Península Ibérica. Estat de la
qOestió, Emplíries, '13-23.
CONTRERAS, R. 1961, La Oretania, sintesis his·
tórico··geográfica de la región ¡bero··romana,
Orelania ,1·9, 6671.
CORBETT, P.E. '1949, Attic F'oterry of Ihe Later
Fifth Contul'y from tilO Athenian Auora, Nosperia
XVIII,29()·351.
CRAWFORD, M.H. 1974, Crawlorel. Roman
Repub/ican Coinage, Oxforcl.
CUADRADO, E. 1963, Cerúrnica útica clr:) barniz
negro ele la necrópolis ele El Cigarralejo. en Mula
(Murcia), APL X, 97 ·164.
CUADRADO E. 1972, Tipologia de la cerámica
a ibérica fina ele El CiDarralejo, Mula (Murcia). TP
29.125·187.
CUADRADO, E. 1987, La necrópolis ibérica do El
Cigarraff:)jo (Mufa, Murcia), Madrid.
CUADRADO, E., QUESADA, F. 1989, La cerámi·
CiJ ibérica fina eje El Cigarralejo (Murei';;1). Estudio
ele cronolorJía, Verdofay '1 49-'115.
t
CUHA, M. 1971, Acerca de unas cerúrnicas gri-
ses con decoración estampillada en la Catalunya
prerrornana, Pyrenae '1. 47·60.
CURA, M. 1975, Nuevos hallazgos de ceránlica
estampillada gris prerromana en Catalunya,
Pyrenae '11,173·178.
CURA, M. 1976-78, Aportaciones al conocimien-
to del proceso ele iberización en el interior eJe
Catalunya, Ampurias 38-40, 331 <343.
CURA, M. 1978, Contribució a I'estlleli ele les
poblacions pre-romanes de I'interior ele
Catalunya. 11 Co¡'¡oqui Internacional
d'Arqlleología de Puigcerdá, PUigcerelá, 177·
188.
CURA, M. 1985, Les cerámiques de vernís negro
de Can 80taterra a Solsona i I'estratigrafia com-
parada deis jaciments pre-romans del Solsonés,
Favenlia 7/2,105·113.
CURA, M. 1986, Els grafits iberics d'llIiberis
(Elna, Rossolló). VI Col·laqui Inlernacional
d'Arqueologia de PuigcerdEi, Puigcerda, 203-
209.
CURA, M. 19898, Enterraments infantils al Molí
eI'Espirjol ele Tornabous (Urgell, Lleiela), CPAC
14,173·181.
CURA, M. 1989b, Modelos ele asentamientos y
estructums de hábitat durante la segunda odad
del hierro en la Cataluña central. Habitals et

structuros e/omestiques en Móc/iterranóe occf-
(1ontale e/urant la Protohistoire, Aria, 9-1 -94.
CUflA, M. 1990, Notes sobre E-)I pob/al pmrorná
e1el Molí d'Espígol (Tornal)ous, Urgell)". VIII
Co/·/oquf /nternacional (i'Arqueología de
Puigeorda, Puigcel'da, -175 .. -183.
CURA, M. 1992, Dos vasos plastics de vernís
nogro apareguts a Tornabous", Gala 1, 131-134.
CURA, M. 1993a, Les ceramiques de vernís
negre procedents elel Molí d'Espígol al Museu
Carllarcal de l'Urgell, Urtx 5, 35 .. 50.
CURA, M. 1993b, Nous gralits ibérics 8n el Molí
c]'Fspígol (Tornabous) i la cronología de I'escrip ..
tura íbérica a I'interior elc-) C<,-üiJlunya, Gala 2, 2H)·,
226.
CUfiA, M., FERRAN, A.M. 1969, El poblado pl'()-
rromano ele El CO~Julló (Sallent, Barcelona),
Pyrenae 5, 1-15--130.
CURA, M., GARCÉS, 1. 1990, A propósito de la
cronolo~Jía final del poblaclo ibérico elel Molí
d'Espígol (Tornabous, L.Ielda), Espacio, Tiempo y
Forma, serie 1.3, ?99~304.
CURA, M., PRINCIPAL, J. 1993a, El Molí
eI'Espígol (Tomabous): Noves constatacions
mquoológiques i noves propostes interpretatives
entorn el rnón pl"8··rorna, Laietania 8, 63-83.
CURA, M., PRINCIPAL, J. 1993b, Breu Ilota
sobre la cerúmica de vomís neqro elel jaciment
ibéric d'Antona (Antona, La Noguera). Grup do
Recerquos de les Terres de Ponent. XXVI
Jornada e/e Treball a la Momória e/el Dr. Joan
Ma/uc¡uer de Moles, Artesa de Segre, 70-'19.
CURA, M., PRINCIPAL, J. 19958, La proeluccló
ele les tres palmetes radials amb roseta contral o
.. 3-,·1", QPAC 16,173-188.
CURA, M., PRINCIPAL, J. 1995b, NOlls models
socio-·econornics per a la interpretació elel l°rlón
pre-rom8 a la Catalunya interim. Muntanyes i
pob/ació. I Sfmposi de Poblamont cJels Pirineus,
Andorra, 127-136.
CURA, M., SÁNCHEZ CAMPOY, E. 1992,
[xcavació en el j(;lciment ibmorom8 ele Can
Ramon (San tpedor, Bagos), Misee/·/ania
cJ'Estue/is Bagones 8,121-145.
flll-lIIOC-;¡-lN'IA
M()'\JIJ(;nl\f-I[~; ¡ Mi\(; [11\HC;rl Clf\l!\. ?()(lfi
CUFtA, M., SANMARTí, J. '1986-89, l .. es Irnporta-
cions d',")rnfores i CE-)I"~1ITliques cornunns elel
poblat ibéric eJel Molí cI'Espígol (Tornabous,
UI·fJE~II), Ern¡Jl.íries 48-bO, 1, 270-279.
CURA, M., SANMARTí GREGO, E. 1981, Sobre
E)ls orígens ele la ciutat ele Manresa. Los cerúrni ..
ques gro~Ju8s ele Puig CarcJener, Faventia ~3/-¡ 1
115-133.
CURA, M J., PRINCIPAL, J., VILARDELL, R.
1992, l.. 8 'Neapolis' cI'EmpL'¡rios: un parany per él
l' arqueología? IX Col·loqui Internacional
cf'Arqueo/ogiél (10 Puigcercl¿ (suplernent de la Va.
sessió), Anelorra··PuirJcerdú, 24-30.
DE BENEDETTIS, G. 1990, Noto sull'u80 elel
territorio in un arca elel Sarnnio interno nnl perio ..
ciD pmrornaoo, FiSLlg LVI ,14 ,179-191.
DECHELETTE, J. 19'13, I..a co//netion Mi/ton. I..e
tummulus e1e La Motto de Saínt Va/onUn, París.
DEFONTA1NES, P. 1960, /ntroduction él une goo
grapl7fe humaine de la Catalogne, Mediterranée,
'1, Pf.lrís.
DEL AMO, M. 1970, La cerÉlrnica campaniense
369
de irnportación y las irnitaciones carnpanionses
de Ibiza, TP 21,201244.
DE MIRO, E. 1958, Heraclea Minoa, scavi esse·
guiti negli anni ·1955-·57, NSA XII, 232--287.
DI SANDRO, N. 1986, Le amlare arclwiche dallo
sGarieo Gosetti, Pithecusa, Napols.
DOAT, P. el alii 1979, Construire en torre, París.
DOORN, P.K., SEBASTIAAN, L.1990,
Transl·1l.Irnance in Aetolia. Central Greece moun~
tain economy caught botwooll storago and 111Obi-
lit y, RSLig XLI, 1-4, 81·97.
FABRA, ME, BURGUETE, S. 1986, Inlroclueció
éll'estlleJi del jacirnont ibéric eJE) El Vilar, Quaclerns
de Vi/aniu 9, 57· 78.
FABRA, ME, BURGUETE, S., SOLÉ, S, 1989,
El jaciment ibéric ele "El Vilor". Conjunt de cera-
rniques ele vernís negre apmef=JlIcles I 'any -1986.
XXXV Assemblea Intercomareal d'Estudiosos efe
Cata/unya, Valls. 173·Hl4.
FALOMIR, V, SALVADOR, J. 1981, Primora campa-
ña de Gxcavac·lones en el poblado ibérico de Les
Farques (EJarrial, Castcllón), CPAC il, 2572'17.
 FATÁS, G. '1973, G. Falils, La 8edetanía. Las Un-
nas zaragozanas hasta la (unelación el0
Gaesaraugusta, Sara~Jossa.
FATÁS, G. 1990, Para un estudio del Pirineo pre~
rromano. VII! Co/·/oC/uf Internacional
c/'Arc¡ueologia do Puigcerdél, Puigcerdú, -19-22.
FERNÁNDEZ, J.H., GRANADOS, O. 1980,
Cerámicas de imitación áticas del Museo
Arquoológico eje Ibiza, Ibiza.
FERNÁNDEZ DE AI/ILÉS, A. 1934, Ánforas ill:mi-
cas elel Museo AI-queológico de Murcia, Anuario
eje! Cuwpo Facultativo ele Archiveros,
Bibliotecarios y Arqueólogos 11, 5~ -15.
FERNÁNDEZ JURADO, J., CABRERA, P. 1987,
COlllmcio DI'iego en Huelva él finos del sifJlo V
a.C., FIEA L'xXXIX, :,4. 149-1(19.
FLETCHEF1, D., MESADO, N. 1967, El !Joblaeio
íbérico de El Solaíg (Bechí, Ca s tellón) , I/aléncia.
FLETCHER, D., PLA, E., ALCACER, J. 1965, La
Bastiela do Les Aleuses (Mogente, Valencía) 1,
Valencia.
370
FLETCHER, D., PLA, E., ALCACER, J. 1969, La
Bastic/a ele Los Aleuses (Magente, Valencía) 11,
Valencia.
FRUTOS. G., CHIC, G. BERRIATUA, N. 1988,
l~.as únfmas de la factoría do salazones de "Las
Redes" (Puorto de Santa Maria, CácJiz), I
Congreso Peninsular de Historia Antigua,
Santiago, 29b-306.
GALl_ET DE SANTERRE, H. 1980, Ensérune. Les
sitos de la Terrasse Est, París.
GANTÉS, L.F. 1978, Note sur les cérmniques él
vernis noir trouvées sur I'oppidum de la Teste-'
Négre aux PenrH)S (B.-du··Rh.). Archéologie en
Languecloe 1, 97 .. 103.
GARCÉS, 1. 1992, E.lemc)Ills per a una sistematit-
zDció do les cer8miquos iberiques pintados a les
terres do Uoida (s. I a,C··1 d.C,). Les ceramiques
de técnica ibórica a la Catalunya rornana,
Barcelona, 78 .. 90.
GARCÉS, 1. el alíí 1991, El sistema defensiu do
Els Vilars (Arbeca, L.os Garriques), Simpos;
IntcJrnacional cl'Arqueo/ogia Ibérica, Mamosa.
-1 83 .. -IDe.
GARCÉS, 1. el alií '1993, Els I/ilars (J\lbeca, Les
Clarriguos): PI·¡mera [dat del Ferro i epoca ibE~ri-
ca él la plana occicJontal cEttalaniJ, Laietania 1:3,
43--50.
GARCíA BELLIDO, A. 1936, Los hallazgos grie ..
gas on Espaha, Madrid.
GARCíA BELLIDO, A. 1948, Híspanía Graeea,
Barcelona.
GARCíA BELLIDO, A. 1957. Eslaclo actual del
problema refr:;!ronto a la expansión elo la cerámica
ibérica por la cuenca occielental del
Mecliterráneo, AEspA XXX, DO-I OG.
GARCíA-BELLlDO, M.P. 1994, I.as mlaciones
económicas entro MassaIiE\, Elllporion y Gades él
tmvós do la Moneda, I--Iuelva Arqueo/ogicél XIII, 2,
117 -149.
GARCíA CANO, J.M. 1982, J.M. García Cano,
CerónJicas griegas eJo la región de Murcia,
M(m;ia.
GARCíA CANO 1989, Kantbaroi de la clase Saint
Valontin 8n Murcia, Contribución a su estuclio 8n
la Península Ibérica, XIX CNA, San:1gossa, 52/-
535.
GARCíA CANO, C., GARCíA CANO, J.M., RUIZ,
E. 1989, Las cerálllic8s call1panienses d la
necrópolis ibérica elel Cabecico elel Tesoro
(I/erclolay, Murcia), Verdolayl ,117-187.
GARCIA ROSELL6, J. 1993, Juró deis Dos F'íns.
Necrópolis ibórica, Sabaeloll,
GARRABOU, M. 1984, Sant Pere Gros a través
do dos doculllents elol soglos XI i XII, Miscol·!ónia
Cerverina 2, 11-21.
GIR6, P. 1958, Estudío sobro la prolJalJ/e aplíea·
ción ele un vaso inédito ibero-rornano, Vi la franca
del Penedes.
GIR6, P. 1960-61, El pOblado prerromano de
Mas Castellar (Monjas, Vilafrnnca del Paneelés).
Arnpllríns XXII XXIII, 159-1 B2.
GÓMEZ, N.P. 1945, Excav8cionos pam la
ampliación del antiguo palacio ele la Gonoralit.at,
AF'L 11, 269-297.
GÓMEZ BELARD, C. 1986, Asentamientos rura··
les on la Ibiza p(tnica. Los fenicios en la
Península Ibérica, 1, 1/7-·-102.

GÓMEZ MORENO, M. '1949, La escritura ibérica
y su lenguaje, Madrid.
GOTTE, E. '1957, Frauengernachbilcler in (jGr
Vasenrnalerei des fDnften Jat¡rhunelerts, Munich.
GRACIA, E. 1986, Las influoncias mediterráneas
y el momento ele pleno. forrno.ción e/e lo. cultura
ibérica en Catalwla (las cerÁmicas Micas y de
barniz, negro del paNae/o ilJórico del Molí
c/'Espigol - Torriélbous. Urgell). Resul1l Tesi docto-
ral. Universitat ele Barcelona.
GRACIA, F., MUNILLA, G. '1993, I,slrucluración
cwnocupacional del poblamiento ibérico on las
cmnarC88 elel Etno, Laietania a, 209-2.6'1.
GRACIA, F., Munilla, G., Pallarés Comas, R.
1988, La Moleta efel Remei. Alc(jnéll~ Montsíl1
(Campo.nya jD85-·86), Télrraqona.
GRANADOS, J.O. 1977, Cerómicas ele barniz
negro pmcodentes elel pOblado layotano del TUI'ó
ele la Rovira (tlareelona), CAI-IC 1i, 99-116.
GRANADOS, J.O. 1982, Las cer"micas elo
irnportación halladas en los silos del Part
(Barcolona), I-Ieli/(o 1, 174-1 T7.
GREEN, J.R. 1971, Choes 01 tI'l() L.ater Fillh
Cenlury, ABSA 66, 189-22B.
GUADÁN, A,M. 1955-56, Las monedas ele plata
ele Emporion y Rhocie 1, Barcelona.
GUERIN, P, 1986, Le problémo ele la eliffusion
des céral1liques peintes dans le sud de la Gaule
au II et au I siécles avant J.-C. L'exernple de
Ruscino, FíAN '19, 3'1-55.
GUERRERO, V.M. 1986, Una aportación al eslu-
clio de las ánforas púnicas Mailá e,
Archaeonauticél. 9, 14/-186.
GUILAINE, J. 1972, L'Ago du Bronze en Languedoc
Occidental, Roussiffon et Ariége, París.
GUS!, F. 1974, Excavaciones en el recinto fortifi-
carlo elel rorrelló ele Onda (Castellón), CPACI,
19-63.
GUSI, F., OLARIA, C. 1984, Arquitectura e/el
rnuncio ibérico, Caslelló.
HELDRING, B. 1981, Sicilian Plaslíc Vasos,
Ut18ch.
[JIUU(J(,HN--II\
~<ilON()CHi\1 iU; ¡' :,,11\(; 13NiCU.ONA :)(!()C
HERNÁNDEZ YLLÁN, M. 1983, Yacimiento iIJéri
co (10 Can Badel! (Bígues-Ffiells eJel I~-ély Vallés
Oriontal), [~3al'celona.
HODKINSON, S. 1990, ~)olitics as detE-Jnninant of
pastoralisrll the case of Southern Gre8ce. ca.
B0030ü f3C, fiSUg lVI, 1·4, 139-HJ3.
HOWARD, S., JOHNSON, F.P. '1954, Tilo Saínt
Valentin Vases, AJA 58, "19'1 .. 207.
IZQUIERDO, P. 1992, L'ancoratfJe antic de L.es
Son'es: apmtacions a la historia econólTlica (1(-) la
cosla elel Llobre¡pl. Fonaments D, 53·78.
JANNORAY, J. '1955, Ensóruno, cont,-ilJution á
/'ótuc!o des eivi¡isations prérornaines ele /a Gaule
rnórie/ionalo. Pal"Ís.
JANNORAY, J. "1956, Antiquités histmiques, Xlé
cil'cunscription: Huscino, CalJia XIV, 1, 20~j·,204.
JEHASSE, J.i L. 1973, La nécropo/o prórornaine
d'Aléria, Paris.
JULLY, J.J. 1983, Córamiques grocques ou de
type grec & aL/tres céramic¡ues en Languedoc
Méditermnéen, fioussillon & Cata/ogne Vllé-IVé 371
avant notre ere et lour contexto socio-culturel,
Paris.
JULLY, J.J., ROUILLARD, P. 1980, L.a céramlque
attique ele Ruscino. Ruscino 1, París, '163-'196.
JUNYENT, E. 1972, Los maleriales elel poblado
ibérico de Margalef, en Torregrossa (Lérida),
Pyrenae 8,89·132.
JUNYENT, E. 1974, Cc-:¡rániica barnizada ele
negm del poblado ibérico de Margalef,
Torrogrossa, Lérida, Miscelánea Arqueológica 1,
Barcelona, 379-396.
JUNYENT, E. 1986, El poblamenl ibéric a 1'111ea
ilergeta. VI CoJ./oqui Internacional d'Arqueologia
de Puigcerrlil, Puigcerel1" 257-263.
JUNYENT, E. 199'1, Contribució al coneixement
de les estructures defensives en els assenta·,
ments ele la Catalunya Occidental. Bronze Final,
Eda! del Ferro i Epoca Ibérica. Estat de la quesi-
to". Simposf Internacional d'Arqueologfa Ibérica,
Mamesa, '103-108.
JUNYENT, E., ALASTUEY, A. 1991, La vaixella
ilergeta do vemís roio, F?AP '1, 9 .. 50.
 JUNYENT, E., BAI..DEL.LOU, V.1972, Una vivien-
ibérica en I1¡Jas Boscr:í, Harcelona.
dEl
LAFUENTE, A. '1992, La proclucció c8I'EHnica ibó-
nca elel taller ele Fontscaleles (Valls, Alt COlllp).
Les ceramíques ele técnica Ibérica él la Catafunya
romana, Barcelona, 47-16.
LAMBOGLlA, N. '1952, Per una classificazionc
preliminare dclla ceramic8 campana. Atti del I
Congresso Internazionalo di Studi Ligur),
Bmclighera, 139-206.
LAMBOGLlA, N "1954a, N. Larnbo~Jlia, La ceralllica
'pmcampana' della Bastida, APL V, 105·,'139.
LAMBOGLlA 1954b, 1_8 ceramica ¡berica r10gli
stl'E.1ti di Albintimiliulll e ne] territorio ligure é-; lirre··
nico, RSUg XX, 2, il412()
LAMBOGLlA, N. 1964, La carnpagna -1963 sul
I"elitto di Punta Scalc:tta all'isol8 di Giannutl'i
(relazione preliminme), RSUg XXX, 220257.
LANCEL, S. 1987, La céramique punique d'épo-
que hellénistiqu8. Céramiques Hellénistiques el
Romaines, IOarís, 09-137.
3'72
LARA PEINADO, F. 1969-70, Historia elel Museo
Arqueológico de [óriela, Ilerela 30, 75-93.
LÉJEUNE, M., POUILLOUX, J., SOLlER, Y.
1988, Etrusque ot ionie mchaiques sur un plomb
ele Pech·Maho (Auele), RAN 21,19·59.
LE ROUX, F., GUYONVARC'H, CI-I.-J. 1991, La
société celtique dans I'idéologie trifoncUonelle et
la trael/tion rel/giel/se Indoeuropéennes, Rennes.
LEVI, D. 1950, La necropoli puniche eli Olbia,
StuelSarel IX, 5-120.
LlLLO, P.A. 1977-78, La cerámica ibérica estal11 ..
pillaela, Anales ele la Universielacl ele Murcia.
Filosofía y Letras, XXXVI, '1 .. 2, 1 '1-25.
L1LLO, P. A. 1981, El poblamiento ibérico on
Murcia, Múrcia.
LL.OBET, S., VILÁ VALENTi, J. 1949-50, La
transhurnancia en Cataluña. Comptes rendus cfu
XV/é Congrés Intemational ele Géographie 111,
L.isboa, 36-4/.
LLOBREGAT, E. 1972, Contestania ihérica,
Alacant.
L.ÓPEZ MULLOR, A. 1986-89, L.os talleres anfóri
cos ele DaITe) (Vilanova i la Geltdl, Barcelona).
Noticia ele ~3U hallazgo, EmpLíries 48 .. 50, 6l1-··76.
LÓPEZ MUL.LOR, A., ROVIRA, J., SANMARTí
GREGO, E. 1982, Excavaciones en el poblado
layetano elol Turó elel Vent (Uinars e1el Vaffés).
Campaflas ele 1980-8 -1, BalTelona.
LYDING WILL, E. 1982, Groco-italic amphoras,
Hesperia [)'1.3, 338-356.
MALUOUER DE MOTES, J. 1954, El yacimiento
hallstMtico de Cortes ele Navarra. Estuelio Crítico
1, Pamplona.
MALUOUER DE MOTES, J. 1958, El castro ele
Los Castillejos en Sanchorreja, AVil;:l-Salanlanca.
MALUQUER DE MOTES, J. 1968, EpigrD!ia pre-
latina ele la Peninsula Ibérica, [3;]l"colona.
MALUQUER DE MOTES, J. 1969, L.os fenicios
en Cataluña. V Syrnposiurn ele Prehistoria
Peninsular, Barcelona, 24'1-250.
MALUQUER DE MOTES, J. 1973, L.a necrópolis
eJe Almenma en Agrarnunl, Lérida, Pyrenae 9,
185-193.
MALUQUER DE MOTES, J. 1974, Cer'óllllca ele
Saint Valentin en Ullastret (Gerona), Miscelánea
Arqueológica 1, Barcelona, 411-437.
MALUQUER DE MOTES, J. 1979, Tornabous,
Molí (1'Espígo! (tríptic inforrnatiu). Universitat de
Barcelona.
MALUQUER DE MOTES, J. 1982, Molí
d'Espígol, Tornabous. Les excavacions arqueol6~
giques a Catalunya en els darrers anys,
Barcelona, 272-271.
MALUQUER DE MOTES, J. 1986, Moli
d'Espígol, Tornabous, Urge/l. Guia de les excava-
cions, Barcelona.
MALUQUER DE MOTES, J., MUÑOZ, A.M.,
BLASCO, F. 1959, Cata estratigráfica en el
poblado de La Pedrera 01'1 Vallfogona de
Balaguer (l..érida), Zephyrus X, 5 .. 80.
MALUQUER DE MOTES, J. et alíí 1971,
Colaboración eJe la Universiclacl de Barcelona en
las excavaciones del poblado ibérico del Molí
dTspígol, en Tomabous, Pyrenao 7, '19-46.

MALUQUER DE MOTES, J., PICAZO, M.,
MARTíN, A. '1984, CVA. Musée Monographique
c1'Uffastret, 1. Espagno, 5, BElI'celona.
MALUQUER DE MOTES, J. el a/Ji '1986,
Arquitectura ¡ urbanismo iLJerics a Cata/unyEl.
Béu·celona.
MALUQUER DE MOTES, J., PICAZO, M. 1992,
Una casa del final dol sOfJle V a I'oppic!urn
cI'Ullastret. Fonaments 8, 25··5-1.
MARTí, E. 1916, Estadística de las vías pecua-
rias ele la Provincia ele Cérida, Lleida.
MARTíN ORTEGA, MA 1990, El seglo III a
Ullastret (Baix Ernporclá). Excavació al tall LL·· "l.
VII/ Co¡.foqu; InternEl.cíonal cI'Arc¡ueo/ogia de
Puigcordó, ¡':JuigcercHt 5-41.
J
MARTíN ORTEGA, M.A., NIETO, F.J., NOLLA,
J.M. "1979, Excavaciones en la ciucJacJela de
F?oses (campa/'ín 1976 y h)77), Girona.
MARTíNEZ GÁZQUEZ, J. 1974, La campaña de
Catón en f-fispania en el ., 95 a. J. C., Barcelona.
MASCORT, M.T., SANMARTí, J., SANTACANA,
J. -1991, EJ jaciment protohistóric d'Aldovesta
(Benifallet) i el comen:; f"enici arcaic a la Catalunya
meridional, Tarragona.
MATA, C. '1985, Algunas cerámicas ibóricas con
decmación impresa ele la provincia de Valencia,
Saguntum 19, 153-181.
MATA, C. 1991, Los Villa res (Caudete de la
Fuente, Valencia). Origen y evolución de la cultu ..
ra ibérica, Valencia.
MAZZOLAI, A. 1970, Talamone, Mostra elel
Restauro Archeologico. Etruria Grossetana,
Grossetto.
MAYA, J.L. 1992-93, El Gronce Final-Hierro
Inicial en la zona norle del Valle del Ebro, Bajo
Aragón, Prehistoria 9-10, 7 .. 50.
MAYA, J.L., FRANCÉS, J., PRADA, A. 1993, El
complejo arqueológico de Punta Farisa (Fraga,
Huesca), Estudios de la AntigOeelacJ 6/7,7-30.
MENÉNDEZ PIDAL, R. (dir.) 1954-60, Historia ele
EspurIa, Madrid,
MERCADAL, O. 1989, Estudi palooantropologic
deis 8nterrarnents infantils clolpoblat ibéric elE)
Hlljl j()(;FiNIJ\
MUNocn¡\¡'I[:,;' ),1/\(; [J¡\liCUJJN/\. ~ )()()
Moll el'Esplgol (Tornabous, Urgell), CI'ACI4,
18:3188.
MEZQuíRIZ, M.A.1954, La cerórnica ele irnpm-
taGÍón en San Miguel ele Lil-ia, APL V, -159··-176.
MICHELOZZI, A., PY, M. 1980, L'habilat de plai-
no () L.a Chazolle, DAM 3, 127-129.
MIRET, M., SANMARTí, J., SANTACANA, J.
1984, Distribución espacial ele nLlcloas ibéricos:
un ejemplo en el lital-al catalón, Arqueología
Espacial 4, 1l3-186.
MIRÓ, J., PUJOL, J., BARCIA ROSELLÓ, J.
1988, El elipósit del sector occidental e/el poblat
iüóric de Burriac (Cabrera ele Mw: El Maresme).
Una aportació al coneixemen{ de 1'c)POCél ibórica
tardana al Maresl1le, Mataró.
MOLAS, D., MESTRES, l., ROCf\FIGUERA, M.
1991, La fartalosa ibérica del Casal elf:-1
Puigcastellet, Folgmoles. Símposi Internacional
cl'Arqueologia Ibérica, Mamesa, 245-248.
MOLlNA GARCíA, J., MOLlNA, M.C., NORDS-
TROM, S. 1976, Coimbra del Barranco Ancho
(Jumilla, Murcia), Valencia. 373
MOLlST, N., ROVIRA, J. 1986-89, l,'oppiclurn
auseti\ delruró del Monlgros (El Brull, 080na),
Empl¡rios 48-50, 11,122141.
MOLlST, N., ROVIRA, J. 1991, L.a fortificació
ibérica del Turó elol Montgros (El Brull, Osona).
Sirnposi Internacional d'Arqueo/ogia Ibérica,
Mamesa, 249-264.
MOREL, J.-P. 1963, Notes sur la céramiqu8
étrusco·-campanienne. Vases El vernis noir ele
Sardaigne el eI'Arozzo, MEFRA LXXV, 1, 7 -58.
MOREL, J.-P. 1965, La céramique El vemis noir
c/u F'orum Rornain et du Palatín, Romo.
MOREL, J.-P. 1969, Études de cérarnique cam ..
panienne 1: L'alelier eles petitos ostampilles,
MURA LXXXI,I, 59-117.
MOREL, J.-P. 1976, Aspects de I'artisanat dans
la Grande Grece romaine. Atti del XV Convegno
e/i Stue/i sulla Magna Grecia, Nilpols, 263-324.
MOREL, .J.-P. 1978, Á propos des céramiques
campaniennes ele France et d'Espagne,
Archéologie en Languecloc -1, 149-1 G8.
 MOR EL, J.-P. -1980, L..a céramique carnpaniennE:;:
acquis el problólTles. Cérarniquos hellónistiques
el rornaines, FJarís, 85-· -122.
MOREI... , J.-P. 1981, La céramic¡ue carnpanienne:
les formes, París.
MOF~EL, J.-P. '1982, La córamique El vernis noif
elo Carthage-·E3yrsa: nOllvell(é~s clonnéeset élé-·
ments de cornparaison, Actes du Colloc¡ue sur la
cérarnique élntique de Carthage, Carta~Jo-TlInis,
43-76,
MOREL, J.-P. 1983, L_os rolatiolls éconorniques
dmls I'occident c.Jrec. Modes de contact et pro·-
cossus ele transfórmatíon dans les sociétés
anciennes, PisEl-Ronia, 549-519.
MOR EL, J.-P. 1994, La céralTlique attiquo a VOI--
nis noir (')n Ibéria et a Carthaoe: une cGrnparé.li-
SOII, Uuolva Arquoo/ogic<-) XIII, 2. 325-344.
MORIGI, C., VITAL.I, D. 1988, 11 Museo Civico
Archoalogico di Dologna, Bolonya.
MOU RET, F. 1927, CVA. Col/ecUon Mouret
(Fouilles ci'Ensérune), Franco, 6, París.
374
MUNILLA, G. 1991, Elementos de influencia
E,)trusca nn los ajuares do las necrópolis ibéricas.
La presencia ele rnaterial etrusco en el émbito de
la colonización arcaica en la Península Ibérica,
Barcelona, -107·-1l5.
MUÑOZ, A.M. '1963, Pebeteros ibéricos en
forrna ele cabeza femenina, Barcelona.
NANDRIS, J. 1990, The Balkan an dlrnension 01
I'--Iigl'llancl zone in pastmalistrl, F?SLig LVI, -1·A, 99·· -1 Ol.
NEALE, W.C. 1976, El morcado en la teoda y la
historia, in K. Polanyi, C.M. Aronsberg, H.W.
Pearson, Comercio y mercado en los imperios
antiguos, Barcelona, 405-420.
NENCI, G. 1958, Le rolazloni con Marsiglia nella
politioa es terna Romana, RSLig XXIV, 24-9'1.
NICOLÁS, J.M., CONDE, M.J. 1993, La coními-
ca ibérica pintada a les il/es Balears i PitiOs ses ,
Maó.
NIETO GALLO, G. 1939-40, NotiCia ele las exca-
vaciones realizadas en la necrópolis hispánica
elel Cabezo elel Tosoro (Vorelolay, Murcia), BSAA
VI ,1 9"9-40,137 -160.
NOBLE, cJ.V. 1965, rtlO I"echniques of Painted
Attíc Pottery, Loncln,:;-Nova York.
OBIOL, J.rvl. 1990, La gam.Hlería en el norte (.1el
País Valenciano, Castolló.
OLIVA, M.1960, Actividades del Servicio
Provincial ele Investigaciones Arqueológicas,
Conservación y CataloDDción ele Monurnentos ele
la Excma. Diputación ele Gerona, y de la delega··
ció n de Excavaciones en 1960, Anales del
Instituto de ["s/"ue/íos Gerunclenses XIV, 34'1-416.
OLIVA, M. 1965, Histori8 de 18S excavaciones de
Hasas, lievista de Gerona ~j-I, 63,·14.
OLIVA, M. 1968, Nuevo importante yacimiento
prerrornano ün 01 AmpLmJán: el poblado de F)ui~J
Castellar (Pontós, Gerona), Pyrenao 4, -II-I··1l4.
OLlVER, A. 1989, Materiales etruscos en 01 Bajo
Maestrazgo, CPAC 12, 219-227.
OLlVER, A., GUSI, F. 1995, El Puig de la Nau
(Benicarló, Castellón). Un habitat fortificado ibé-
rico en el ¿ímlJlto mediterráneo peninsular,
Castelló.
OLMOS, R. 1979, Estudio sobre la cerámica
útica eJel Estacar do Robarinas (Cástulo, cJaén), in
,I.M. Blózquoz (elie.), Caslulo 11, Maelriel, 396404.
ORLANDINI, P. 1957, Tipologia e cmnol09ia elel
material e archeologico di Gela dalla nuova fonda-
zionc; eli Timoleonte all'etf:l di IGrone 11",
ArchClass IX. 153 .. 173.
OTEGUI, R. 1985-86, Ir a extremar. Algunas
prácticas ele üansflufliancia y pastoreo en la
comarca eJel Maestrazgo turolense, Ka/aUlOs 5,
355-366.
PADRÓ, J. 1986, Els pobles inelígenes ele I'inte-
rior de Catalunya durant la protohistoria, VI
Co!·loqui Internacional d'Arqueo!ogia ele
PuigcerdEI, Puigcerelá, 291 -311 .
PALLARÉS, F. 1963, El pot)lado ibórico eJo Sanl
Antonio ele Calaceite, Borelighera-Barcelona.
PALLARÉS COMAS, R. 1991, Las relaciones
entre las represenU:lcianes mitológicas ele las
p~lteras eJe Tivissa y el mundo funerario etrusco.
La presencia de material etrusco en (J! ámtJito de
/a colonización arcaica en la Península Ibórica,
Barcelona, 58l-595.

PALLARÉS COMAS, R, GRACIA, F., MUNILLA,
G. 1982-83, Las C(-)(~1rlljcas áticas y de barniz
negro procedentes ele la partida eJe EJ Uorclisal,
CarTliHles, rortosa, E3utllotí Arc¡uoo/ógic 4 -b, óp.
V, 3·9.
PALLARÉS COMAS, R., GRACIA, F., MUNILLA,
G. '1986, Presencia del culto griego un la clesem-
bocélclura del Ebro. Represen tacionos de
Demétm en el Museo Municipal de Hous,
Saguntum 20, '123-'149.
PAGE, V. "1984, Imítaciones de influjo griego en la
ceréÍmicéJ ilJérica ele Valencia, Alícante y Murcía,
Madriel.
PARKES, P. 1987, Livestock symbolism ancJ pas-
toral ideology among the kafirs of lile Hinelu
Kush, Man 22, 4, r331660.
PASOUINUCCI, M. 1972, La cara mica él vernicc
nma elol Museo C3uarnacci di Volten-a, METRA é34,
1, 24D49B.
PASQUINUCCI, M. 1990, Aspolli clell'allevamen-
to transumante nell'ltalia centro-moric!ionale fnJ
j1etú arcaica e il medioevo. 11 caso della Sabina,
flSLig LVI,I-4,165-1T1.
PASSELAC, C., RANCOULE, G., SOLlER, Y.
1990, L.a cJiffusion eles ampllores massaliétes en
Languedoc occidental et sur j'nxo Aucle-Gamnne
ot ses abords, ÉtMassa 2,131152.
PEORONI, L. 1986, L.a ceramica a verníce nera
dEl Cales 1, Núpols.
PELLlCER, M. 1962, La cerámica ibérica del
Valle del Ebro, Caesaraugusta 29-30, 37 -78.
PENA, M.J. 1990, Consideraciones sobre icono-
qrafía rneclitorrúnea: pebeteros en forma de
cabeza femenina. VII Jornados d'Estudis
rfistórícs Locals, Ciutat eJe Mallorca, 55-66.
PERA, J. '1993, La romanització él la Catalunya
ínter/O/',' estudi histórico-arqueo/agle de lesso ¡
Sigarra ¡ el seu terrUorí. Tesi doctoral inédita.
Ullivmsitat Autónoma ele Barcelona.
PERDIGONES, L. et alii 1987, Excavaciones ele
urgencia en el solar de la plaza ele San Sevel'illo
esquina el J.R Jilllénez (Chalet Varela) Cádiz.
Anuario Arqueológico de Andalucía 111, 50-54.
PÉREZ BALLESTER, J. 1987, El taller eJe las
pequerías estampillas: revisión y precisiones a la
fJ;!JUOCJ¡-I¡\¡-¡A
¡'110i\I(J(;ll/\l:i¡:~; i Mi\(~ HAI1(:I,1 UNA ~)()()(;
luz ck.:; las cerúrnicas ele barniz newo eJe GéIbii
(Latiurn). Los Liltirnos lIallazgos en el Levante y
sureste espariol, AEspA 60, 4:312.
PÉREZ CONILL, J. 1990, [el I<alalhos eJel ave elel
PLJ do los Tonallos, Granyarwlla (LóricJa). Verda/ay
2, 207 ·212.
PÉREZ VILATELA, L. '199'1, Pornpeyo y los
Pirineos. Congreso Internacional de Historia ele
los Pirineos, 1, Madrid, :359-J74.
PICAZO, M. 1977, La cerr.ímica ótica de
Ullastrat, Barcolona.
PLENS, M. 1986, La necropolis cie La Pedrera.
Tesi elo Ilicenciatura inédita. Universítat de Ueida.
PON S, E. 1984, /..'Emporcj¿¡ eJe IEeJat eJel Bronzc
n l'Eciat del Ferro.
Girona.
PONS, E., TOLEDO, A., LLORENS, J.M. 1981,
El rocinto fortificat eie Puig Castellet, L!oret de
Mar (excavacions '1975-80), Girona.
PRESEDO, F. 1982, /..a necrópolis eJe Baza,
Madrid.
375
PRINCIPAL, J. 1993, La corómica de vernís
nefJre del Tos8al de les Tenalles (Sidarnon-Pla
d'Ur[Jell), Gala 2, 89-136.
PRINCIPAL, J. 1995, /..8S importacions eJe vaixe-
Ila fina de vemís negre a la Catafunya suci i occi-
cienta! durant el segle /11 él.n.e. Tesi doctoral
inédita. Universitat de Barcelona.
PUCHE, J.M. 1993, Evolució elel poblament i
relacions macroespacials durant l'Edat del
Bronze a l'Urgell, FlAP 3, 21-64.
PUCHE, J.M., SORRIBAS, E. 1991, El pobla-
ment ibéric a la vall elel Llobregós (LleicI8).
Congreso Internacional ele Historia ele los
Pirineos, 1, Maelrid, 28/-300.
PUIG I CADAFALCH, J. "1909-10, Crónica de les
excavacions d'EnlpLII'ies. Anuar! ele l'lnstitut
eJ'EstueJis Cata/ans 111, /06-/10.
PUJOL, J., GARCIA ROSELLÓ, J. 1982-83, El wup
ele sitges de Can Miralles-Call Modolell (CabmrÍ;l de
Mar, Maresme), Laíetanía 2-3, 46-145.
PURPURA, G. 1970, Nuove alllfore
nell'Anticuariurn di Tem:'lsini, SicArch 9, 54-"(-1.
 PURPURA, G. -1975, Pesca (-) stablinwnti antichi
pcr la lavmazíone elel pesco in Sicilia (1): S. Vito
(Trapani) Caln Minnola (Lüvanzo), SicArch 48, 45-
60.
PURPURA, G. 1985, Pesca e stablimenti antichi
por la lavorazione elel pesco in Sicilia (11): Isola
dello F:emmine (F)alenno), Punt;] Molinazzo (Punta
Hais), Tonnam (101 Gofano (Tn)pani), S. Nicola
(Favignana), SicArch 57··58, 59,,86.
PY, M. 1978a, Apparition ot clévüloppernent des
irnpmtations de céramique Cmnpanienne A sur
I'oppielurn des Gasteis (Nef:Jes, C'3al'eI) d'apres les
fouilles du elópotoir ,)'1, Archóo/ogie en
L.anguecioc -1, 43-70.
PY, M. 1978b, Una production ITlassaliete ele
córarnique pseucJo--ottiquo f:l vmnis noir. 1-751...i9
XUV,I-4, Ub198.
PY, M. '1990a, La cérarniquo de 1'¡lo! ¡, Lattara 3,
l199.
PY, M. 199Gb, L.a cérarniquo ele I'ilot 3", Lattara
3,lbI190.
PY, M. 1990c, 1__ 0 céramiqu(-) eJo I'ilot 4-norcl,
376 L.aNara 3, 247-268.
PY, M. 1993, Amphores greco-italiquos, Lattara
6, 46-48.
PY, M. 1994, Les cén:Hniques d'époque protohis-·
loriquo (IVe .. lle s, avant notre ore), Catlara l,
205·332.
PY, M., ADROHER, A.M. 1991, Principes d'enre-
gistrement clu mobilier archéologique. Lattara 4,
83-'100.
PY, M., LEBEAUPIN, D. 1986, Straligraphie du
MarcJuel (Saint Bonnet elu GarcJ) 111. l.. os nivoaux
eles Iléme et clu lel' s. ay. n.e. sur le Chantier
Central, OAM 9, 9·80.
RAFEL, N., BLASCO, M. 1991, El recinte lortili·
cat eJe ColI eJol Moro de Gandesa, Simpa si
Internacional d'Arqueologia Ibórica, Mamosa,
293-302.
RAMON, J.R. 1990-91, Barrio industrial de la
ciuclElCJ p(mica ele Ibiza: el tallm AE-20, CPAC 15,
247-285.
RAMON, J.R. 1991, Las ánforas pcínicas (.1e
Ibiza, Ibiza.
RAMON, J.R. 1995, Las éÍnfóras fenicio-púnicas
eJel /\¡lediterróno() Central y Occidental,
Bmcelona.
RAPEZZI, P. '1968, Scoperta archeolo¡)iche
Illlove e ineelite nel tenitorio volterrano, RassVol
XXXIIJ-·XXXV, 3,·37.
RISAS, M. 1966, Excavación de un silo ibél-ico,
Ampurias XXVIII, 237-242.
RIBERA, A. -1982, Las ánforas prerromanas
valencianas, V¡:-Jlóncia.
RICHTER, G.M.A., MILNE, M.J. 1935, Shapes
anc1 Namos of Athenian Vases, Nova Ymk.
RIPOLL, E. 1977, Olére/ula. ¡-lislória eje la eiulal i
guin elol Conjunt Monurnontal Museu
Monografic) Barcoloné.1,
RIPOLL, E., BARBERÁ, J. 1968, Dos fragmentos
eJeCer~l¡l)ica con medallón en relieve, del poblado
ibérico eJe 'La Massana', cerca de Vilafranca del
Peneclés (Barcelona), RSLíg XXXIV, 2, 305-308.
RIU, M. 1950, Transhumancia de 18 Vall eJel LloreJ
a les comarques central de Catalunya, Actas y
CornunicaciorlGs de la I AsamNea Intercomarcal
de Investigadores del Penedés y Con ca d'Odena,
Iqualacla, 1SO 160.
ROBINSON, D.M. '1950, Excavalíons nt
Olynthus, XIII: vases faune/ in 1934 ane/ J 938,
Baltirnore.
ROCAFIGUERA, M. 1995, Osana ibérica. Ellerri-
tori deIs anUcs ausetans, Vico
RODERO, A.I 986, La ciuclad de Cartagena en
época pLtnica, Los fenicios en la Península
Ibérica, Barcelona, 217 ·,225.
RODRIGUEZ, A., ALCALDE, G., GENís, M.T.
1984, El material arquoalógic dol poblat ibóric do
La Palomera (Sorra ele Finestres, La Garrotxa),
r--?evista de Girona 106, 29-38.
RODRíGUEZ ADRADOS, F. 1950, Las rivalida-
des de las tribus del NE espar·lol y la conquista
rornana. Estudios dedicados él R. Menéndez
Pie/al, 1, Madrid. 563-587.
ROUILLARD, P. 1975, Les coupes attiques á
figul'Os rouges du IVe siécle en Andalousie, MCV
1, 21-51.

ROU ILL.ARD, P. '1981, La céramiquo grecquo do
Burriac (Cabrera de Mar, 8éHcelolla) cOllservée
au Museu de MatiJ!'ó, L.éliotania 1, l-- -14.
ROVIRA I VIRGILI, A. 1922-27, História nacional
de Catalunya, 1, Barcelona.
ROVIRA, J., SANTACANA, J.1982, El yacimien·
to de La Mussara (Tanagona). Un nwdelo de
asentamiento pastoril on el Bronze nnal ele
Cata/unya, Bmcelona.
RUBIO, F. 1986, L.a necrópolis ibórica elo L.a
Albufereta de Alicante (V¿-l/encia, Espa/la) ,
Valencia.
RUIZ, A., NOCETE, F. 1981, Un moclelo sincróni·
co pan] t_:d ani"llisis de la producción do corórnica
ibérica estarnpillacJa dol Alto Guadalquivir,
Cuac.1PrehGr 6, 3b5-383.
flUIZ DE ARBULO, J. 1984, Emporiol1 y f·lhocle.
Dos asentamientos portuarios 01'1 01 Golfo eJe
Rosas, Arqueología Espacial 4, -1 15- -140.
RUIZ DE ARBULO, J. 1991, Rutas marítimas y
colonizaciones on la Península Ibérica. Una apro··
xirnación ntlutica a algunos problemas, Ita/lca 18,
79-11 (j.
SACRISTÁN, D. 1986, La Edad del I-lierro en el
valle rnee/io del Duero. Rauda (Roa, Burgos),
Valladolid.
SALMON, E.T. 1967, Samnium and the
Samnites, Cambridge.
SALVA, A. 1969, Las importaciones de cerámica
ática lisa en l'Albufereta, Alicanto. Estudio com-
parativo. Misce/ánea L.. Pericot, Valenica, 133-
136.
SÁNCHEZ CAMPOY, E. 1987, El poblament pre·
rama al Bagos, Mamesa.
SÁNCHEZ FERNÁNDEZ, C. 1981, La cerámica
ática do Ibiza en el Museo Arqueológico
Nacional, TP 38, 281-309.
SANMARTi, J. 1986, La Laielania ibérica. Estucli
d'arqueologia i historia. Tosi doctoral inédita.
Universitat ele 8arcelona.
SANMARTi, J. 1990, La ellffuslon eles arnphores
massalietes sur la cote contralo de Catalogne,
ÉIMassa 2,171-178.
HIFH lílCf,l\FIA
,\¡I()NonrIAI:i[-~:; (, M!\C BN1CI.':LOi-JA, ?OD()
SAN MARTí, J. -1994, Algunas observaciones
sobre la distribución ele cerómicas áticas en la
costa central elo Catalufía durante el sif.:Jlo V a.C.,
f-Iuelva Arqueológica, XIII, 2, 35-5'/.
SANMARTi, J., SANTACANA, J. 1992, El poblat
ibéric cI'Alorda Park, Calafell, Balx Poneclés.
Campanyes 1983-88, Barcelona.
SANMARTi, L., SANTACANA, J., SERRA, R.,
1984, El jacirnent ihéric ele f'Argílera I e/ pobla··
mont protohistóric al Baix Penecles, Barcelona.
SANMARTi, J. et a/ii 1992, Els pmners poNa·
dors de Santa Caloma ele Gramanet. De/s orf.·
gens al rnón rom¿l, Santa Colom8 de Gramanet.
SANMARTi GREGO, E. 1973a, Matenales ceréÍ·
micos grief.:Jos y etruscos ele la época al'caica en
las comarcas meridionales de Catalunya,
Ampurias 3b, 221 .. 234.
SANMARTi GREGO, E. 1973b, El Taller ele las
Pequeñas Estampillas en la Penínsulé,l Ibérica,
Ampurias 35, 135173.
SANMARTi GREGO, E. 1975, Las cerámicas
377
finas de irnpmtación de los poblados prorroma··
nos del Bajo Aragón (Comarca elel Matarranya),
CPAC 2,67·127.
SANMARTi GREGO, E.1976, Cerilmicas de
importación ática ele El Puig de Benicarló,
Castellón, CPAC 3,219-228.
SANMARTi GREGO, E. 1978, La cerámiCO cam·
paniense de Emporion y Rhode, Barcelona.
SANMARTi GREGO, E. 1985-87, La cultura ibó ..
rica del sur de Cataluña. I Jornadas sobre Mundo
Ibérico, Jaén, 67-75.
SANMARTi GREGO, E. 1993, Els ibers a
Emporion (segles VI·III aG), Laielania 8, 87·101.
SANMARTi GREGO, E. el alii 1994, Testimonios
epigl'áficos do la presencia de población indígo··
na en el interior de Emporioll, Huelva
ArqueOlógica XIII, 2, 205-214.
SANMARTi GREGO, E., NOLLA, J.M. 1986,
Informe preliminar sobre I'excavació d'una torre
situada a ponent de la ciutat grega c!'EmplJries,
VI Co/·/OCfui Internacional d'Arqueo/ogiu de
Puigcorda, Puigcercla, '159 .. 192.
 SANMARTí GREGO, E., SANTIAGO, RA 1988,
La lettre grecquG c!'En¡porion et son contoxt
arch6ologiqu8, F?AN 2-1, ~:k17.
SANMARTí GREGO, E., SOLlER, y 1978, Los
pateros f) trois palmettes sur guillochlH8S: note
8tH un nouvOElU groupe ele potiers psoudo-carn-
panions, FlAN XI, 117,134.
SANTIAGO, R.A. 1994, PrGsencia ibérica en las
inscripciones griegas mcientel110nte recuperaclas
en Arnpurias y en f:J 8C h Maho, Huelva
Arqueológica XIII, 2, 2'1'7 230,
SANTOS, JA 1982,83, La difusión ele la eoró,
mica pintada en el Meditom:mno Occidental,
CPAC 9, '13[)-'14B.
SERRA RÁFOLS, J. de C. 1930, F/ ¡JoU/ament
prehistóríc él Cata/unya, Barcelona.
SERRA RÁFOLS, J. de C., COLOMINAS, ,j,
1958-65, CVA. Musée Arehé%giqlle ele
Bé.'lrceJone, Espagne fasG. 1/, Barcelona.
SERRA VILARÓ, J. 1921, Poblaelo ibénco ele
Anseresa, Olius, Madrid.
378 SERRA VILARÓ, J. '1922, Pob/aelo ibérico ele
San! Miqlle/ cie Sorba, Madrid.
SESTIERI, P.C. 1952, Salemo, scoperte archeolo-
qicrl0 In loeallt:'! Fratte, NSA VI, serie VIII, 86164.
SEYMOUR, J. 1976, The complete book 01 se/I,
sufficiency, Londres.
SILES, J. 1985, Léxico de inscripciones il)éricas,
Maclriel.
SHEAR, T.L. 1969, The Athenian Agora.
Excavations of 1968, Hespena XXXVIII, 3, 382,
417.
SHEFTON, B.B. 1981, Greeks and Greek
Imports in the South of the Iberian Peninsula. The
Arcllaealogical Evidence, MB 8, 337,370.
SOLlER, y. 1969, Note sur les potiers pseuelo,
campaniens NIKIAS et IWN, FlAN 11,1'37.
SOLlER, y. 1972, Céramiques puniques et ibéro ..
puniqu8s sur le litoral du Languedoc du Vlélll8 au
elébout du Ilérne siécle avant J.C., RSUg XXXIV,
121,1:00.
SOLlER, y. 1980, La céral1lique campanienne ele
Ruscino, F?uscino Ir París, 2'17-243.
SOLlER, Y., SANMARTí GREGO, E. 1978, Noto
sur j'atelier pseudo-carnpanien dos rosettes
nor-ninals, Archéo/ogíe en LanguecJo(; 1, :}(,-42.
SPARKES, BA, TALCOn, L., 1970, 7he
Athenian Agora XII. Olae/<:: and Plain Pottery of the
6th, 5th and 4th Conturies Be, Princeton.
TARRADELL, M. 1991, Les arre/s eje Cata/unya,
Barcelona.
TARRADEL.L, M. 1974, Cornplernento al cat{llago
clo las cerórnicas wiegas de Ibiza. VI Symposium
de PrehistoriD Peninsular, Bmcelona, 28 -1-·289,
TCHERNIA, A. 1987, Ce vin de ¡'Italie romaine.
Essai d'histoire óconomique c1'aprós I(-:s ampho-
res, Rorna.
TENDILLE, C. 1981, Mobiliol's rnétalliques l)I'oto,
historiqLH:;S elo la rógion nimoise: inslrurnen ts eJo
toilette et vaisselle (IV). OAM 4, 6Hl2.
TRENDAL, AL 1967, The Roel FigurfJci Vasos 01
Lucélnia, Campania anel Sic/ly, Oxford.
TRíAS, G. 1967-68, Cerámicas griegas ele /[¡
r'Jenínsula Ibérica, Valencia.
VALL DE PLA, M.A. 1971, E/ pol)/acio ibérico ele
Covalta (Albaida, Valencia) l. El poblaclo, las
excavaciones y las ct:réímicas de barniz negro,
Valéncia.
VAQUERIZO, D., QUESADA, F., MURILLO, J.F.
1992, La ceré1mica ibMica elel Cerro de la Cruz.
(Almeelinilla, Cardaba). Departamentos O, P, Ñ,
Anales de Arqueología Cordobesa 3, b 1- '112.
VEGAS, M. 1973, Cerárnica com(¡n romana elel
Mediterraneo Occidental, 8al'celona.
VELAZA, J. 1991, Léxico ele inscripciones ibéri-
cas (1976,1989), Barcelona.
VENEDIKOV, 1. et a/U 1963, Apo//onia: les
FouilJes dans le Nécropole d'Apolonia en 1947-
19·49, Sofia.
VILÁ VALENTí, J. '1950, Una encuesta sobre la
transhurnancia en Cataluña, Pirineos 17 -18, 405 ..
442.
VILÁ VALENTí, J. 1973, El món rural a Cata/unya,
Barcelona.
VILLARONGA, L. 1973, Las monecJas hispano
cartaginesas, F.3arcclon':l,
 fllnUOUf1N'I;\
,\!IO~IDnIW-ll>; i ~v¡¡\C; 1-1AHC!:l/lr\I!\, ?OOf3

VILLARONGA, L. 19l8, La Inlluóflcia elo les WATTEMBEBG, F. 1963, l.as cerámicas ifl(ligo-
monoeJos ibél'iques de Iltid<esken i ele lltirta en el nas e/e Numancia, Madrid.
Llo!1quadoc occidental, II CoUoquí Inlernaclonal
c1'Arqueología ele Puígcerdi.l Plli~Jc(-mF1, 2~),( -263.
t ZAMORA M. D. -¡ 992, Les cerélmiques c)(-J vornís
negre ele! polJlat íberic del TUró (1'en Bosca
V1LLARONGA, L. 1979, Numísmé:Ítíca antigua ele (Bacla/ona). Tesi de Ilicenciatma inédita.
f-/ispania, Barcelona. Univorsitat de Darcelona.

VIOLANT, R. 1948, Notas de etnografía pastoril pire-

naica. La transhu!1lancia, Pirineos 6, 2I·¡ -2(39.

379
íNDEX
PREFACI 7

PRESENTACIÓ 9

AGRAiMENTS 11

INTRODUCCIÓ. INTENCIÓ, DIFICULTATS I OBJECTIUS 1:3

Intell(~ió 13
Ddicultats 13
Objectius 16

HISTORIA I APROXIMACIÓ AL MEDI NATURAL 17

DDscobriment i Ilistaría de les excavacions 17
Situació i entorn fjQo9¡'úric actual 18
L'ostudi del territori 21

LES EXCAVACIONS ARQUEOLÓGIQUES (1987-1992) 25

E:spais do comunicació 25
Espais a manen) el' unitats el' [¡abí tatqe/lllagatz81ll 32
E-::Is edificis singulars 11
1\ltms estructures 46
L.es restes atribülbles El fases anteriors él. Tornabous lila 47
Els sistmncs defensius 4fl
AltrüS barris perjk~l-ics al nucli elel jacilllont 51

LES ESTRUCTURES ARQUITECTONIQUES 53

Els l"floteríals ele construcció 53
Elernents arquitectonics 56 383

ELS MATERIALS ARQUEOLOGICS 75

C(-;rarniques el'estil atíe (figures negros, roges i vernís l1egre) 75
Cer¡)miques hel·lenístiques (vemís nefJre) 91
Arnfores i ceré.'lnliquos cmnullc;s 113
C8r~Hniques i altres elel1l8nts del món indígena 120
Tostirnonis epigrMics i nurnismatics 138

TESTIMONIS HISTORICS 143

Algunos qCiestions sobre els pobles prerornans a partir deis tostilllonis de les fonts Ilistóriques 143
Els pablos 14:3
Els nuclis ele població: els oppida i altres 147
Consideracions 148

PROPOSTA INTERPRETATIVA ENTORN DEL MÓN PREROMÁ -15-1

Hipótesi .. proposta per a un estueli 151

CONCLUSIONS 167

LÁMINES 171

BIBLlOGRAFIA 363
CARRERAS, T. , DOMENECH , 1. [dir.], I Jornades Hispimiques d'hlstória del vidre:
Actes. 2001.
AZARA, P, MAR , R., SUBíAS, E. [dir.], Mites de fundació de ciutats al món antic
(Mesopotamia, Grecia i Roma): Actes del col·loqui. 2002.
BLASCO, M.C. [eoord .], La co¡'¡ecció Bento del Museu d'Arqueologia de
Catalunya: Una nova mirada a la Prehistória de Madrid. 2002.
RAFEL FONTANALS, N., Les necrópolis tumularies de tipus baixaragones: les
campanyes de I'Institut d'Estudis Catalans al Matarranya. 2003.
CARRERAS ROSSELL, T. , Cataleg del vidre antic del Museu d'Arqueologia de
Catalunya. 2004.
NIETO, X., ROCA ROUMENS , M., VERNHET, A. , SCIAU , P. [ed .], La difusió de la
Terra Sigillata Sudgal·lica al nord d' Hispana. 2005.
 Barcelona
Museu d'Arqueologia
de Catalunya

m Generalitat de Catalunya
WJM Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació