Professional Documents
Culture Documents
Lemes de l’escola: "Non sibi" > “no per a un mateix" (el que importa és
aprofitar el que s´aprèn per al bé comú, no per a l´interès propi –recordeu
l’etimologia dels termes grecs ἴδιος, ἰδιότης, ἰδιοτεύω, ἰδιωτικός- / "Finis
origine pendet" > "el final depèn del principi" (l´educació "en valors" i “en
coneixements” marca el destí d´una societat). L´educació és la millor
inversió d´una societat. Educar per ser feliços, “ser” per damunt de
“tenir”.
Per què estudiar els clàssics? El que ens van ensenyar en tots els àmbits
del saber i de l´acció humana ens ha conformat com som, ens ha cisellat
com som. SOM GRECS, SOM ROMANS (no ho oblideu, si us plau).
Minut 10:27 - L´alumne hindi llegeix un llibre que parla dels cartaginesos.
Entra al temari? NO. Per què ho fa, doncs? Per curiositat...
Història d´amor. Per què hi ha amor entre ells dos? Perquè comparteixen
un mateix sentiment d´amor cap a la cultura, una mateixa sensibilitat. I la
vida no sempre és un cercle perfecte. Vivim una vida i podríem haver-ne
viscut unes altres. Les circumstàncies van arribant i nosaltres anem
caminant, triant i construint el viatge. “Caminante no hay camino, se hace
camino al andar”, com deia Machado. És una història que podria ser
(potencialment) però no cualla (es fa ACTE o REALITAT) fins molt després,
quan “ÉS EL MOMENT, ARRIBA EL SEU MOMENT”.
Pensament clàssic:
La passió per la història i el seu sentit, magistra vitae, com deia Ciceró.
Només podem aprendre dels encerts i dels errors dels que ens han
precedit i han deixat marcades les seves petjades en el temps.
Malauradament, si no recordem això estem condemnats a repetir els
errors i a ensopegar no dues, sinó moltes vegades amb la mateixa pedra
en el camí.
El personatge de Sedgewick Bell. Qui és, com és, per què es comporta com
ho fa –sempre hi ha un motiu, ens hem de dir- MENTEIX, PROVOCA, FA
TRAMPES, ÉS UN LÍDER NAT –un mal líder, això sí-, POR AL FRACÀS, QUÈ
ENTÉN PER ÈXIT –el letal RESULTADISME-? Per què impacta tant en el
professor Hundert i el remou per dins? Què tenen en comú? Quin procés
segueix la seva relació professor-alumne? (mite de PIGMALIÓ). Què és
capaç de fer en Hundert per “recuperar-lo” i per què? –fins i tot li regala el
seu primer llibre de l´institut, l´esperona, li “perdona” certes normes que
són sagrades al centre, l´acull, en definitiva, i s´emmiralla en aquest
adolescent que ell també va ser-.
Primera fase final del concurs “Senyor Juli Cèsar”: primera victòria moral i
primera rectificació moral d´en Hundert (Errare humanum est). L´última
pregunta no entra al temari i, òbviament, en Sedgewick no la sap perquè
no la té apuntada a les “xuletes”. El pare xiscla (“¡este es mi chico!”). El
director no està a l´alçada moral que se li presuposa per qüestions
financeres.
Segona fase final del concurs “Senyor Juli Cèsar”: segona victòria moral i
segona rectificació moral d´en Hundert. L´última pregunta està
íntimament lligada a la primera lliçó que aprenen a classe: la del rei
Shutruk-Nahunte.
L´homenatge dels antics alumnes és una escena molt emotiva i fins i tot
ell, sempre contingut, no té paraules per agrair la sinceritat del moment.
Reprodueixo les paraules perquè paga la pena sentir-les:
“Un buen profesor tiene poca historia que contar. Su vida pasa a otras
vidas. Los profesores son los pilares de la estructura más íntima de
nuestros colegios. Son más fundamentales que las piedras o que las
vigas, y siguen siendo una fuerza impulsora y una energia reveladora que
nos guía en nuestras vidas. Gracias, señor Hundert”
Wiliam Hundert
Shutruk-Nahunté
Non sibi, per què estudiar els clàssics?