ORIENTACIONS QUE HAN DE GUIAR L’APLICACIÓ DE LA CONVENCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL

/ 1
i la s
a t er
m
MUNDIAL
DEL PATRIMONI
DE LA CONVENCIÓ
DE GUIAR L’APLICACIÓ
ORIENTACIONS QUE HAN
Orientacions que han
de guiar l’aplicació
de la Convenció del
Patrimoni Mundial
 Orientacions que han
de guiar l’aplicació
de la Convenció del
Patrimoni Mundial

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Col·lecció Materials, 1

Primera edició: abril de 2010

Traducció: Joan Sendra

Revisió tècnica: Romina Príncep

Disseny: Kira Riera

Maquetació: Montflorit Edicions i Assessoraments, sl

© Editat per:

Amb la col·laboració de:

SUMARI

I INTRODUCCIÓ
Pàgina 7

II LA LLISTA DEL PATRIMONI MUNDIAL

Pàgina 21

III PROCÉS PER A LA INSCRIPCIÓ DE BÉNS A LA LLISTA

DEL PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 39

IV PROCÉS DE SEGUIMENT DE L’ESTAT DE

CONSERVACIÓ DELS BÉNS DEL PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 57

V PRESENTACIÓ D’INFORMES PERIÒDICS SOBRE

L’APLICACIÓ DE LA CONVENCIÓ DEL PATRIMONI
MUNDIAL
Pàgina 65

VI PROMOURE EL SUPORT A FAVOR DE LA CONVENCIÓ

DEL PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 69

VII EL FONS DEL PATRIMONI MUNDIAL I L’ASSISTÈNCIA

INTERNACIONAL
Pàgina 73

VIII L’EMBLEMA DEL PATRIMONI MUNDIAL

Pàgina 81

IX FONTS D’INFORMACIÓ
Pàgina 89

ANNEXOS
MODEL D’INSTRUMENT DE RATIFICACIÓ / ACCEPTACIÓ
Pàgina 95

MODEL D’INSTRUMENT D’ADHESIÓ
Pàgina 96
FORMAT PER A LA PRESENTACIÓ D’UNA LLISTA
INDICATIVA
Pàgina 97
ORIENTACIONS PER A LA INSCRIPCIÓ DE TIPUS ESPECÍFICS
DE BÉNS A LA LLISTA DEL PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 99
L’AUTENTICITAT EN RELACIÓ AMB LA CONVENCIÓ DEL
PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 110
FORMAT PER A LA PROPOSTA D’INSCRIPCIÓ DE BÉNS A
LA LLISTA DEL PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 117
PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ DE LES ORGANITZACIONS
CONSULTIVES PER A LES PROPOSTES D’INSCRIPCIÓ
Pàgina 131
FORMAT PER A LA PRESENTACIÓ D’INFORMES PERIÒDICS
SOBRE L’APLICACIÓ DE LA CONVENCIÓ DEL
PATRIMONI MUNDIAL
Pàgina 139
FORMULARI DE SOL·LICITUD D’ASSISTÈNCIA
INTERNACIONAL
Pàgina 151
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES ORGANITZACIONS
CONSULTIVES PER A LES SOL·LICITUDS
D’ASSISTÈNCIA INTERNACIONAL
Pàgina 167
7
I INTRODUCCIÓ
I.A Les Orientacions
1. Les Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni
Mundial, d’ara endavant anomenades les Orientacions, tenen com a objectiu
facilitar l’aplicació de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial,
Cultural i Natural, d’ara endavant anomenada la Convenció del Patrimoni
Mundial o la Convenció, i presenten els procediments encaminats a:
a) la inscripció de béns a la Llista del Patrimoni Mundial i a la Llista del
Patrimoni Mundial en Perill,
b) la protecció i la conservació dels béns del patrimoni mundial,
c) l’atorgament de l’assistència internacional procedent del Fons del
Patrimoni Mundial, i
d) la mobilització de suport a nivell nacional i internacional a favor de la
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Convenció.
2. Les Orientacions són revisades periòdicament per tal de reflectir les
decisions del Comitè del Patrimoni Mundial.
El desenvolupament històric de les Orientacions es pot trobar a l’adreça
d’Internet: http://www.unesco.org/fr/orientationshistorique
3. Els principals usuaris de les Orientacions són:
a) els estats part de la Convenció del Patrimoni Mundial;
b) el Comitè Intergovernamental per a la Protecció del Patrimoni Cultural
i Natural de valor universal excepcional, d’ara endavant anomenat
Comitè del Patrimoni Mundial o Comitè;
c) el Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, com a Secretaria
del Comitè del Patrimoni Mundial, d’ara endavant anomenat la
Secretaria;
d) les organitzacions consultives del Comitè del Patrimoni Mundial;
e) els gestors dels béns, les parts implicades i els col·laboradors i interessats
en la protecció dels béns del patrimoni mundial.
8 9
I.B La Convenció del Patrimoni Mundial
4. El patrimoni cultural i natural forma part dels béns inestimables i
irreemplaçables no tan sols de cada nació sinó de tota la humanitat. La
pèrdua, a causa de la degradació o la desaparició, de qualsevol d’aquests
béns eminentment preciosos constitueix un empobriment del patrimoni
de tots els pobles del món. Es pot reconèixer, en raó d’aquestes remarcables
qualitats “un valor universal excepcional” en certs elements d’aquest
patrimoni que, per aquest motiu, mereixen d’ésser especialment protegits
del perills creixents que els amenacen.
5. Per tal d’assegurar al màxim la identificació, la protecció, la conservació i la
valoració adequades del patrimoni mundial, els estats part de la UNESCO
van adoptar el 1972 la Convenció del Patrimoni Mundial. La Convenció
preveu l’establiment d’un Comitè del Patrimoni Mundial i d’un Fons del
Patrimoni Mundial. El Comitè i el Fons són operatius des del 1976.
6. Des de l’adopció de la Convenció el 1972, la comunitat internacional ha
fet seu el concepte de “desenvolupament sostenible”. La protecció i la
conservació del patrimoni esdevenen una contribució important al
desenvolupament sostenible.
7. La Convenció té com a objectiu la identificació, la protecció, la conservació,
el reconeixement i la transmissió a les generacions futures del patrimoni
cultural i natural de valor universal excepcional.
8. Els criteris i les condicions per a la inscripció de béns a la Llista del
Patrimoni Mundial han estat elaborats per avaluar el valor universal
excepcional dels béns, i guiar els estats part en la protecció i la gestió dels
béns del patrimoni mundial.
9. Quan un bé inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial és amenaçat per perills
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
greus i concrets, el Comitè procura inscriure’l a la Llista del Patrimoni
Mundial en Perill. Quan el valor universal excepcional del bé que ha
justificat la seva inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial és destruït, el
Comitè gestiona la retirada del bé de la Llista del Patrimoni Mundial.
I.C Els estats part de la Convenció del Patrimoni Mundial
10. Es convida els estats a adherir-se a la Convenció. Els formularis dels
instruments de ratificació/acceptació i d’adhesió s’inclouen a l’annex 1.
El document degudament signat ha de ser enviat a l’atenció del director
general de la UNESCO.
11. La llista completa dels estats part de la Convenció es troba a l’adreça
d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/etatsparties.
12. Es convida als estats part de la Convenció a assegurar la participació d’una
gran quantitat d’actors implicats, incloent-hi gestors de béns, autoritats
locals i regionals, comunitats locals, organitzacions no governamentals
(ONG), altres participants i col·laboradors interessats en la identificació,
la proposta d’inscripció i la protecció de béns del patrimoni mundial.
13. Els estats part de la Convenció han de facilitar a la Secretaria els noms i les
adreces de les organitzacions governamentals responsables de l’aplicació
de la Convenció, per tal que la Secretaria els pugui enviar còpies de la
correspondència oficial i dels documents quan sigui necessari.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Una llista d’aquestes adreces es pot trobar a l’adreça d’Internet: http://
whc.unesco.org/fr/etatspartiespointsfocaux.
S’invita els estats part a difondre aquesta informació i a assegurar-se que
estigui actualitzada.
14. Es convida als estats part a organitzar, d’una manera periòdica i a
nivell nacional, una reunió de les persones responsables del patrimoni
natural i cultural, per tal que puguin discutir sobre qüestions relatives a
l’aplicació de la Convenció. Els estats part poden sol·licitar la participació
de representants de les organitzacions consultives i d’altres experts, si
escau.
15. Tot i respectar plenament la sobirania dels estats en els quals es trobi el
bé cultural i natural, els estats part de la Convenció reconeixen l’interès
col·lectiu de la comunitat internacional de cooperar en la protecció d’aquest
patrimoni. Els estats part, havent ratificat la Convenció del Patrimoni
Mundial, tenen la responsabilitat:
Articles 4 i 6 (2) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
a) d’assegurar la identificació, la proposta d’inscripció, la protecció,
la conservació, el reconeixement i la transmissió a les generacions
futures del patrimoni cultural i natural situat al seu territori, i ajudar
en aquestes tasques els altres estats que els ho demanin,
Articles 4 i 6 (2) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
10
b) d’adoptar una política general orientada a assignar una funció al
patrimoni dins la vida col·lectiva,
Article 5 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
c) d’integrar la protecció d’aquest patrimoni dins els programes de
planificació general,
d) d’instituir els serveis de protecció, conservació i valoració del
patrimoni,
e) de dur a terme estudis científics i tècnics que determinin les accions
per combatre els Perills que amenacen el patrimoni,
f) d’adoptar les mesures jurídiques, científiques, tècniques, administrati-
ves i financeres adequades per protegir el patrimoni,
g) d’afavorir la creació o el desenvolupament de centres nacionals o
regionals de formació en l’àmbit de la protecció, de la conservació i
del reconeixement del patrimoni i de fomentar la recerca científica en
aquests àmbits,
h) de no adoptar deliberadament cap mesura susceptible que malmeti
directa o indirectament ni el patrimoni propi ni el de qualsevol estat
part de la Convenció,
Article 6 (3) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
i) de presentar al Comitè del Patrimoni Mundial un inventari (l’anomenada
“Llista Indicativa”) dels béns adequats per a ser inscrits a la Llista del
Patrimoni Mundial,
Article 11 (1) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
j) de fer contribucions regulars al Fons del Patrimoni Mundial, l’import
de les quals es decidirà durant l’Assemblea General dels estats part de
la Convenció,
Article 16 (1) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
k) de considerar i afavorir la creació de fundacions o associacions nacionals
públiques o privades que tinguin com a objectiu estimular que es facin
donatius en favor de la protecció del patrimoni mundial,
Article 17 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
l) de donar suport a les campanyes internacionals de col·lecta organitzades
en benefici del Fons del Patrimoni Mundial,
Article 18 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
m) d’utilitzar els programes d’educació i d’informació per reforçar els
vincles i el respecte de la població vers el patrimoni cultural i natural
definit als articles 1 i 2 de la Convenció, i informar el públic sobre les
amenaces que pesen sobre aquest patrimoni i
Article 27 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
11
n) de facilitar informació al Comitè del Patrimoni Mundial sobre l’aplicació
de la Convenció del Patrimoni Mundial i sobre l’estat de conservació dels
béns.
Article 29 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
Resolució adoptada per la 11a Assemblea General dels estats part (1997).
16. S’anima els estats part a assistir a les sessions del Comitè del Patrimoni
Mundial i dels seus òrgans subsidiaris.
Article 8 (1) del Reglament interior del Comitè del Patrimoni Mundial.
I.D L’Assemblea General dels estats part de la
Convenció del Patrimoni Mundial
17. L’Assemblea General dels estats part de la Convenció es reuneix durant les
sessions de la Conferència General de la UNESCO. L’Assemblea General
organitza les seves reunions d’acord amb el seu reglament interior,
disponible a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/agreglement
Article 8 (1) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Article 49 del Reglament interior del Comitè del Patrimoni Mundial.
18. L’Assemblea General determina el percentatge uniforme de les
contribucions al Fons del Patrimoni Mundial aplicable a tots els
estats part, i elegeix els membres del Comitè del Patrimoni Mundial.
L’Assemblea General i la Conferència General de la UNESCO reben
cadascuna un informe del Comitè del Patrimoni Mundial sobre les
seves activitats.
Article 8 (1), 16 (1) i 29 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
Article 49 del Reglament interior del Comitè del Patrimoni Mundial.
I.E El Comitè del Patrimoni Mundial
19. El Comitè del Patrimoni Mundial està format per vint-i-un membres i
es reuneix almenys una vegada a l’any (juny/juliol). Aquest estableix la
mesa que es reuneix tantes vegades com es consideri necessari durant les
sessions del Comitè. La composició del Comitè i de la seva mesa es pot
trobar a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/comitepart
Es pot contactar amb el Comitè del Patrimoni Mundial a través de la
secretaria, el Centre del Patrimoni Mundial.
20. El Comitè organitza les seves reunions d’acord amb el seu reglament
interior, disponible a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/
comitereglement
12
21. El mandat dels membres del Comitè és de sis anys. Tanmateix, per tal
d’assegurar una representació equitativa i una rotació en el Comitè, s’invita
els estats part a reduir voluntàriament el seu mandat de sis a quatre anys
i a no sol·licitar la renovació de mandats consecutius.
Article 8 (2) de la Convenció del Patrimoni Mundial i
Resolucions de la 7a (1999) i de les 12a i 13a (2001)
Assemblees generals dels estats part
de la Convenció del Patrimoni Mundial
Article 9 (1) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
22. Algunes places poden ser reservades per a estats part que no tenen béns a
la Llista del Patrimoni Mundial, si hi ha hagut una decisió del Comitè en la
sessió precedent a l’Assemblea General.
Article 14.1 del Reglament interior
de l’Assemblea General dels estats part.
23. Les decisions del Comitè es fonamenten en consideracions objectives i
científiques, i qualsevol avaluació feta en nom seu ha de ser duta a terme
d’una manera aprofundida i responsable. El Comitè reconeix que aquestes
decisions depenen:
a) d’una documentació acuradament preparada,
25. Per tal de facilitar l’aplicació de la Convenció, el Comitè elabora els objectius
b) de procediments elaborats amb cura i coherents,
c) d’una avaluació feta per especialistes qualificats, i
d) en cas necessari, de la crida a l’arbitratge d’experts.
24. Les funcions essencials del Comitè, en cooperació amb els estats part, són
les següents:
26. Els objectius estratègics actuals (que també són coneguts per “les cinc
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
a) identificar, sobre la base de les llistes indicatives i de les propostes
d’inscripció presentades pels estats part, els béns culturals i naturals
de valor universal excepcional que seran protegits sota el títol de la
Convenció i inscriure aquests béns a la Llista del Patrimoni Mundial;
Article 11.2 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
b) vetllar per l’estat de conservació dels béns inscrits a la Llista del
Patrimoni Mundial a través dels processos de seguiment reactiu (vegeu
capítol IV) i dels informes periòdics (vegeu capítol V);
Articles 11 (7) i 29 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
c) decidir quins dels béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial cal
inscriure o retirar de la Llista del Patrimoni Mundial en Perill;
Articles 11 (4) i 11 (5) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
13
d) decidir si un bé ha de ser retirat de la Llista del Patrimoni Mundial
(vegeu capítol IV);
e) definir el procediment d’examen de les demandes d’assistència
internacional i procedir als estudis i consultes que es considerin
necessaris abans de prendre una decisió (vegeu capítol VII);
Articles 21 (1) i 21 (3) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
f) determinar el millor ús possible dels recursos del Fons del Patrimoni
Mundial per ajudar els estats part a protegir els seus béns de valor
universal excepcional;
Article 13 (6) de la Convenció del Patrimoni Mundial.
g) cercar els mitjans per tal d’augmentar els recursos del Fons del
Patrimoni Mundial;
h) presentar cada dos anys un informe sobre les seves activitats a
l’Assemblea General dels estats part i a la Conferència General de la
UNESCO;
Article 29 (3) de la Convenció del Patrimoni Mundial i
article 49 del Reglament interior del Comitè del Patrimoni Mundial.
i) fer un seguiment i avaluar periòdicament l’aplicació de la Convenció i
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
j) revisar i adoptar les Orientacions.
estratègics, dels quals es fa el seguiment i que són revisats periòdicament per
tal de definir les finalitats i els objectius del Comitè, i d’assegurar una resposta
eficaç a les noves exigències a què ha de fer front el patrimoni mundial.
Les primeres Orientacions estratègiques adoptades pel Comitè el 1992
figuren a l’annex II del document WHC-92/CONF.002/12
ces”) són els següents:
El 2002 el Comitè del Patrimoni Mundial
va revisar els seus objectius estratègics.
La Declaració de Budapest
sobre el patrimoni mundial (2002)
està disponible a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/Budapestdeclaration
1) reforçar la credibilitat de la Llista del Patrimoni Mundial;
2) assegurar la conservació eficaç dels béns del patrimoni mundial;
3) afavorir el desenvolupament d’un reforç efectiu de les capacitats als
estats part;
14
4) desenvolupar la sensibilització del públic, la participació i el suport al
patrimoni mundial mitjançant la comunicació i
5) fomentar el paper de les comunitats en el procés d’aplicació de la
Convenció del Patrimoni Mundial.
Decisió 31 COM 13B
I.F La Secretaria del Comitè del Patrimoni Mundial
(Centre del Patrimoni Mundial)
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
7, place de Fontenoy
75352 París 07 SP
França
Tel.: +33 (0) 1 45 68 15 71
Fax: +33 (0) 1 45 68 55 70
a/e: wh-info@unesco.org
http://whc.unesco.org/fr
27. La Secretaria, nomenada pel director general de la UNESCO, assisteix
el Comitè del Patrimoni Mundial. La funció de la Secretaria està
actualment assegurada pel Centre del Patrimoni Mundial, creat el 1992
precisament amb aquesta finalitat. El director general va designar el
director del Centre del Patrimoni Mundial com a secretari del Comitè.
La Secretaria assisteix i treballa en col·laboració amb els estats part i
les organitzacions consultives, i també treballa en estreta cooperació
amb els altres sectors i departaments que es troben fora de la seu de la
UNESCO.
Article 14 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
Article 43 del Reglament interior del Comitè del Patrimoni Mundial.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Carta circular 16, del 21 d’octubre de 2003:
http//whc.unesco.org/circ
s/circ03-16f.pdf
28. Les tasques principals de la Secretaria són:
a) organitzar les reunions de l’Assemblea General i del Comitè;
Article 14.2 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
b) aplicar les decisions del Comitè del Patrimoni Mundial i les resolucions
de l’Assemblea General i fer un informe sobre la seva execució;
Article 14.2 de la Convenció del Patrimoni Mundial i
Declaració de Budapest sobre el patrimoni mundial (2002).
15
c) rebre, registrar, verificar, arxivar i transmetre a les organitzacions
consultives competents les propostes d’inscripció de béns a la Llista
del Patrimoni Mundial;
d) coordinar els estudis i les activitats en el marc de l’Estratègia Global
per a una Llista del Patrimoni Mundial representativa, equilibrada i
creïble;
e) organitzar els processos de presentació d’informes periòdics i la
coordinació del seguiment reactiu;
f) coordinar l’assistència internacional;
g) mobilitzar els recursos extrapressupostaris per a la conservació i la
gestió dels béns del patrimoni mundial;
h) assistir els estats part en l’aplicació dels programes i projectes del
Comitè i
i) promoure el patrimoni mundial i la Convenció mitjançant la difusió
d’informació als estats part, a les organitzacions consultives i al gran
públic.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
29. Aquestes activitats es deriven de les decisions i dels objectius estratègics
definits pel Comitè del Patrimoni Mundial, igual que les resolucions de
l’Assemblea General dels estats part, i són dirigides en estreta col·laboració
amb les organitzacions consultives.
I.G Les organitzacions consultives del Comitè del
Patrimoni Mundial
30. Les organitzacions consultives del Comitè del Patrimoni Mundial són
l’ICCROM (Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la
Restauració de Béns Culturals), l’ICOMOS (Consell Internacional de
Monuments i Indrets) i la UICN (Unió Mundial per a la Natura).
Article 8.3 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
31. La tasca de les organitzacions consultives és la següent:
a) aconsellar sobre l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial en
l’àmbit de la seva competència;
Article 13.7 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
b) ajudar la Secretaria a preparar la documentació del Comitè i de la Mesa,
l’ordre del dia de les reunions i l’execució de les decisions del Comitè;
16
c) ajudar al desenvolupament i a l’aplicació de l’Estratègia Global per a una Llista
del Patrimoni Mundial representativa, equilibrada i creïble, de l’Estratègia
Global de formació, de la presentació d’informes periòdics, i dels esforços
permanents per reforçar l’ús eficaç del Fons del Patrimoni Mundial;
d) vetllar per l’estat de conservació dels béns del patrimoni mundial i
examinar les demandes d’assistència internacional;
Article 14.2 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
e) en el cas de l’ICOMOS i de la UICN, avaluar els béns proposats perquè
s’inscriguin a la Llista del Patrimoni Mundial i presentar els informes
d’avaluació al Comitè i
f) assistir a les reunions del Comitè i de la Mesa del Patrimoni Mundial a
títol consultiu.
Article 8.3 de la Convenció del Patrimoni Mundial.
ICCROM
32. L’ICCROM (Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la
Restauració de Béns Culturals) és una organització intergovernamental
internacional amb seu a Roma, Itàlia. Creat per la UNESCO l’any 1956,
l’ICCROM té com a funcions estatutàries l’execució de programes de recerca,
de documentació, d’assistència tècnica, de formació i de sensibilització per
millorar la conservació del patrimoni cultural immoble i moble.
ICCROM
Via di S. Michele, 13
I-00153 Roma, Itàlia
Tel.: +39 06 585531
Fax: +39 06 58553349
a/e: iccrom@iccrom.org
http://www.iccrom.org/frhome.htm
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
33. El paper específic de l’ICCROM dins del marc de la Convenció és el següent: ser
el col·laborador prioritari en matèria de formació per als béns del patrimoni
cultural, assegurar el seguiment de l’estat de conservació dels béns del
patrimoni mundial que tenen un valor cultural, revisar les demandes
d’assistència internacional presentades pels estats part i aportar la seva
contribució i el seu suport a les activitats per reforçar les capacitats.
ICOMOS
34. L’ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Indrets) és una
organització no governamental amb seu a París, França. Va ser fundada el
17
1965. El seu paper és el d’afavorir l’aplicació de la teoria, la metodologia i
les tècniques científiques per a la conservació del patrimoni arquitectònic
i arqueològic. El seu treball es fonamenta en els principis de la Carta
Internacional de 1964 sobre la Conservació i la Restauració de Monuments
i d’Indrets (Carta de Venècia).
ICOMOS
49-51, rue de la Fédération
75015 París, França
Tel.: +33 (0) 1 45 67 67 70
Fax: +33 (0) 1 45 66 06 22
a/e: secretariat@icomos.org
http://www.icomos.org
35. El paper específic de l’ICOMOS dins del marc de la Convenció és el següent:
avaluar els béns proposats perquè siguin inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial, assegurar el seguiment de l’estat de conservació dels béns del
patrimoni mundial que tenen un valor cultural, revisar les demandes
d’assistència internacional presentades pels estats part i aportar la seva
contribució i el seu suport a les activitats per reforçar les capacitats.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
UICN
36. La UICN (Unió Mundial per a la Natura, anteriorment anomenada Unió
Internacional per a la Conservació de la Natura i els seus recursos) va
ser creada el 1948 i reuneix governs nacionals, ONG i científics en un
partenariat mundial. Té com a missió animar i ajudar les societats d’arreu
del món a conservar la integritat i la diversitat de la natura i a assegurar
que l’ús dels recursos naturals sigui equitatiu i ecològicament sostenible.
La seu de la UICN és a Gland, Suïssa.
37. El paper específic de la UICN dins del marc de la Convenció és el següent:
avaluar els béns proposats perquè siguin inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial, assegurar el seguiment de l’estat de conservació dels béns del
patrimoni mundial que tenen un valor natural, revisar les demandes
d’assistència internacional presentades pels estats part i aportar la seva
contribució i el seu suport a les activitats per reforçar les capacitats.
I.H Les altres organitzacions
38. El Comitè pot fer una crida a d’altres organitzacions internacionals i no
governamentals que tinguin competència i experiència contrastada per
tal que ajudin en l’aplicació dels seus programes i projectes.
18
I.I Col·laboradors en la protecció del patrimoni
mundial
39. Un enfocament col·laboratiu de la proposta d’inscripció, de la gestió i del
seguiment contribueix sensiblement a la protecció dels béns del patrimoni
mundial i a l’aplicació de la Convenció.
40. Els socis per a la protecció del patrimoni mundial són els particulars i les altres
parts implicades –especialment les comunitats locals i les organitzacions
governamentals, no governamentals i privades, i també els propietaris que
s’interessen i participen en la gestió d’un bé del patrimoni mundial.
I.J Altres convencions, recomanacions i programes
41. El Comitè del Patrimoni Mundial reconeix els avantatges d’una millor
coordinació del treball amb altres programes de la UNESCO i les seves
convencions. Una llista d’instruments, convencions i programes
internacionals en l’àmbit de la conservació figura al paràgraf 44.
42. El Comitè del Patrimoni Mundial amb el suport de la Secretaria assegura
la bona coordinació i l’intercanvi d’informacions entre la Convenció del
Patrimoni Mundial i altres convencions, programes i organitzacions
internacionals vinculades a la conservació del patrimoni cultural i natural.
43. El Comitè pot invitar els representants dels òrgans intergovernamentals
de les convencions que hi estiguin afectades a participar en les sessions a
títol d’observadors. Pot designar un representant per assistir en qualitat
d’observador a les sessions d’altres òrgans intergovernamentals, prèvia
recepció d’una invitació.
44. Selecció de convencions i de programes mundials relatius a la
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
protecció del patrimoni cultural i natural
Convencions i programes de la UNESCO
Convenció per a la protecció dels béns culturals en cas de conflicte armat
(1954)
Protocol I (1954)
Protocol II (1999)
http://www.unesco.org/culture/laws/hague/htm_eng/page1.shtml
Convenció sobre les mesures a adoptar per prohibir i impedir la importació,
l’exportació i el canvi de propietat il·lícits dels béns culturals (1970)
http://www.unesco.org/culture/laws/1970/htm_eng/page1.shtml
19
Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural
(1972)
http://www.unesco.org/whc/world_he.htm
Convenció sobre la protecció del patrimoni cultural subaquàtic (2001)
http://www.unesco.org/culture/laws/underwater/html_eng/convention/shtml
Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (2003)
http://unescodoc.unesco.org/images/0013/001325/132540e.pdf
Programa l’Home i la biosfera (MAB)
http://www.unesco.org/mab/
Altres convencions
Convenció relativa a les zones humides d’importància internacional com els
hàbitats dels ocells d’aigua (Ramsar) (1971)
http://www.ramsar.org/key_conv_e.htm
Convenció sobre el comerç d’espècies de fauna i de flora amenaçades d’extinció
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
(CITES) (1973)
http://www.cites.org/eng/disc/text.shtml
Convenció sobre la conservació de les espècies migratòries pertanyents a la
fauna salvatge (CMS) (1979)
http://www.unep-wcmc.org/cms/cms_conv.htm
Convenció de les Nacions Unides sobre el dret del mar (UNCLOS) (1982)
http://www.un.org/Depts/los/convention_agreements/texts/unclos/closindx.htm
Convenció sobre la diversitat biològica (1992)
http://www.biodiv.org/convention/articles.asp
Convenció d’UNIDROIT sobre els béns culturals robats o exportats il·lícitament
(Roma, 1995)
http://www.unidroit.org/english/conventions/culturalproperty/c-cult.htm
Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (Nova
York,1992)
http://unfccc.int/files/cooperation_and_support/cooperation_with_international_
organisations/application/pdf/convfr.pdf
 21

II LA LLISTA DEL PATRIMONI MUNDIAL

II.A Definició del patrimoni mundial

El patrimoni cultural i natural

45. El patrimoni cultural i el patrimoni natural són definits als articles 1 i 2 de

la Convenció del Patrimoni Mundial.

Article 1

Als efectes d’aquesta Convenció, es consideren “patrimoni cultural”:

• els monuments: les obres arquitectòniques, d’escultura o de pintura
monumentals, els elements o les estructures de caràcter arqueològic,
les inscripcions, les cavernes i els grups d’elements que tinguin un
valor universal excepcional des del punt de vista de la història, l’art o
la ciència;

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

• els conjunts: els grups de construccions, aïllades o reunides,
l’arquitectura, la unitat i la integració en el paisatge dels quals els atorgui
un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, l’art
o la ciència;
• els indrets: les obres de l’home o les obres conjuntes de l’home i la
naturalesa, així com les zones, inclosos els indrets arqueològics, que
tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista històric,
estètic, etnològic o antropològic.

Article 2

Als efectes d’aquesta Convenció, es consideren “patrimoni natural”:

• els monuments naturals constituïts per formacions físiques o
biològiques o per grups d’aquestes formacions, que tinguin un valor
universal excepcional des del punt de vista estètic o científic;
• les formacions geològiques i fisiogràfiques i les zones estrictament
delimitades que constitueixin l’hàbitat d’espècies animals i vegetals
amenaçades, que tinguin un valor universal excepcional des del punt
de vista de la ciència o la conservació;
• els indrets naturals o les zones naturals estrictament delimitades
que tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista de la
ciència, la conservació o la bellesa natural.
22
El patrimoni mixt cultural i natural
46. Són considerats com a “patrimoni mixt cultural i natural” els béns que
responen a una part o al conjunt de les definicions del patrimoni cultural i
natural que figuren als articles 1 i 2 de la Convenció.
Els paisatges culturals
47. Els paisatges culturals són els béns culturals que representen les “obres
conjuntes de l’home i de la natura” esmentades a l’article 1 de la Convenció.
Il·lustren l’evolució de la societat humana i el seu establiment al llarg
del temps, sota la influència de les causes físiques i/o de les possibilitats
presentades pel seu entorn natural i les forces socials, econòmiques i
culturals successives, tan externes com internes.
Annex 3
El patrimoni moble
48. No es consideraran les propostes d’inscripció que afectin el patrimoni
immoble, susceptible d’esdevenir moble.
El valor universal excepcional
49. Valor universal excepcional vol dir tenir una importància cultural i/o
natural tan excepcional que transcendeixi les fronteres nacionals i que
presenti el mateix caràcter inestimable per a les generacions actuals i les
futures de tota la humanitat. En aquest sentit, la protecció permanent
d’aquest patrimoni és de la més alta importància per a tota la comunitat
internacional. El Comitè defineix els criteris per a la inscripció dels béns a
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
la Llista del Patrimoni Mundial.
50. Es convida els estats part a presentar les propostes d’inscripció de béns del
patrimoni cultural i/o natural considerats de “valor universal excepcional”
perquè siguin inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial.
51. Quan s’inscriu un bé a la Llista del Patrimoni Mundial, el Comitè adopta una
declaració de valor universal excepcional (vegeu paràgraf 154) que serà la
referència principal en el futur per a la protecció i gestió eficaces del bé.
52. L’objectiu de la Convenció no és la protecció de tots els béns de gran
interès, importància o valor, sinó només d’una llista seleccionada dels que
siguin més excepcionals des del punt de vista internacional. Per tant, hom
no pot pensar que un bé d’importància nacional o regional hagi de ser
automàticament inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial.
23
53. Les propostes d’inscripció presentades al Comitè hauran de demostrar el
compromís total de l’estat part de preservar el patrimoni en qüestió en la
mesura de les seves possibilitats. Aquest compromís es concretarà en les
mesures jurídiques, científiques, tècniques, administratives i financeres
apropiades, adoptades i proposades per protegir el bé i el seu valor
universal excepcional.
II.B Una Llista del Patrimoni Mundial representativa,
equilibrada i creïble
54. El Comitè cerca establir una Llista del Patrimoni Mundial representativa,
equilibrada i creïble, d’acord amb els quatre objectius estratègics adoptats
pel Comitè en la seva 26a sessió (Budapest, 2002).
Declaració de Budapest sobre el patrimoni mundial (2002):
http://whc.unesco.org/fr/budapestdeclaration
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
L’Estratègia Global per a una Llista del Patrimoni Mundial
representativa, equilibrada i creïble
55. L’Estratègia Global per a una Llista del Patrimoni Mundial representativa,
equilibrada i creïble ha estat concebuda per inventariar i omplir les llacunes
més importants de la Llista del Patrimoni Mundial. Per fer-ho, s’anima el
major nombre de països a esdevenir estats part de la Convenció i a establir
les llistes indicatives que responguin a la definició del paràgraf 62 i de
les propostes d’inscripció de béns per incloure’ls a la Llista del Patrimoni
Mundial (vegeu http://whc.unesco.org/fr/strategieglobale).
L’informe dels experts sobre “l’Estratègia Global” i els estudis temàtics
per a una Llista del Patrimoni Mundial representativa (20-22 de juny de 1994)
va ser adoptat pel Comitè del Patrimoni mundial
arran de la seva 18a sessió (Phuket, 1994).
L’Estratègia Global va ser inicialment establerta
per a l’àmbit del patrimoni cultural.
A petició del Comitè del Patrimoni Mundial, l’Estratègia Global
va ser conseqüentment ampliada per fer referència també
al patrimoni natural i al patrimoni mixt cultural i natural.
56. S’anima els estats part i les organitzacions consultives a prendre part en
l’aplicació de l’Estratègia Global en col·laboració amb la Secretaria i altres
24
col·laboradors. Amb aquesta finalitat s’organitzen reunions regionals i
temàtiques relatives a l’Estratègia Global així com estudis comparatius i
temàtics. Els resultats d’aquestes reunions i estudis estan disponibles i
poden ajudar els estats part a preparar les llistes indicatives i les propostes
d’inscripció. Els informes de les reunions d’experts i els estudis presentats
al Comitè del Patrimoni Mundial es poden trobar a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/strategieglobale.
57. Cal desplegar tots els esforços possibles per mantenir un equilibri raonable
entre el patrimoni cultural i natural a la Llista del Patrimoni Mundial.
58. No s’ha imposat cap límit oficial pel que fa al nombre total de béns que es
poden inscriure a la Llista del Patrimoni Mundial.
Altres mesures
59. Per tal d’afavorir l’establiment d’una Llista del Patrimoni Mundial
representativa, equilibrada i creïble, s’invita els estats part a considerar
si el seu patrimoni està suficientment representat a la llista i, si escau, a
alentir el ritme de presentació de noves propostes d’inscripció:
a) espaiant voluntàriament les seves propostes d’inscripció segons les
condicions que hauran definit, i/o
b) presentant els béns rellevants de categories que encara estan
infrarepresentades, i/o
c) associant cadascuna de les propostes d’inscripció a una proposta
d’inscripció presentada per un estat part el patrimoni del qual estigui
infrarepresentat, i/o
d) decidint voluntàriament suspendre la presentació de noves propostes
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
d’inscripció.
Resolució adoptada per la 12a Assemblea General d’estats part (1999)
60. S’invita els estats part amb un patrimoni de valor universal excepcional
infrarepresentat a la Llista del Patrimoni Mundial a:
a) donar prioritat a la preparació de la seva Llista Indicativa i les seves
propostes d’inscripció,
b) emprendre i consolidar a nivell regional associacions fonamentades en
l’intercanvi de competències tècniques especialitzades,
c) promoure la cooperació bilateral i multilateral a fi de desenvolupar la
seva expertesa i les capacitats tècniques de les institucions encarregades
de la protecció, la salvaguarda i la gestió del seu patrimoni,
25
d) participar, en la mesura que sigui possible, en les reunions del Comitè
del Patrimoni Mundial.
Resolució adoptada per la 12a Assemblea General d’estats part (1999)
61. El Comitè ha decidit d’aplicar el mecanisme següent:
Decisions 24 COM VI.2.3.3,
28 COM 13.1 i 7
EXT.COM 4B.1
29 COM 18A
31 COM 10
a) estudiar un màxim de dues propostes d’inscripció completes per estat
part, amb la prevenció que almenys una d’aquestes propostes d’inscripció
correspongui a un bé natural. Tanmateix, a títol experimental durant
quatre anys, els estats part estaran autoritzats a decidir el tipus de les
propostes d’inscripció –cultural o natural- en funció de les prioritats
nacionals, la seva història i la seva geografia;
b) fixar en quaranta-cinc el límit anual de propostes d’inscripció que
el Comitè estudiarà, incloent-hi les propostes diferides i reenviades
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
des de les sessions precedents del Comitè, les extensions (excepte
les modificacions menors de límits del bé), les propostes d’inscripció
transfrontereres i les propostes d’inscripció en sèrie;
c) en cas de sobrepassar el límit anual global de quaranta-cinc propostes,
l’ordre de prioritats per a l’examen de noves propostes d’inscripció és
el següent:
i) propostes d’inscripció de béns presentades per estats part que no
tenen béns inscrits a la Llista,
ii) propostes d’inscripció de béns presentades per estats part que
tenen fins a tres béns inscrits a la Llista,
iii) propostes d’inscripció de béns excloses anteriorment per raó del
límit anual de quaranta-cinc propostes d’inscripció i de l’aplicació
d’aquestes prioritats,
iv) propostes d’inscripció de béns del patrimoni natural,
v) propostes d’inscripció de béns mixtos,
vi) propostes d’inscripció de béns transfronterers/transnacionals,
vii) propostes d’inscripció de béns d’estats part de l’Àfrica, del Pacífic
i del Carib,
viii) propostes d’inscripció de béns presentades per estats part que
hagin ratificat la Convenció del Patrimoni Mundial durant els deu
darrers anys,
26
ix) propostes d’inscripció de béns presentades per estats part que no
hagin presentat propostes d’inscripció des de fa deu anys o més,
x) a partir de l’aplicació d’aquest sistema de prioritat, el Centre del
Patrimoni Mundial farà ús de la data de recepció de les propostes
d’inscripció degudament completades com a factor determinant
secundari per establir la prioritat entre les propostes d’inscripció
que no hagin estat citades en els punts precedents.
d) Els estats part coautors d’una proposta d’inscripció transfronterera
o transnacional en sèrie poden designar, entre ells i de comú acord,
l’estat part que fa de portaveu d’aquesta proposta d’inscripció, la qual
pot ser registrada exclusivament com a quota de l’estat part que en fa
de portaveu.
L’impacte d’aquesta decisió serà avaluat en la 35a sessió del Comitè
(2011).
II.C Les llistes indicatives
Procediment i format
62. Una Llista Indicativa és un inventari dels béns situats en el seu territori,
que cada estat part considera aptes per ser inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial. Els estats part hauran per tant d’incloure a la seva Llista Indicativa
els noms dels béns que considerin que són un patrimoni cultural i/o natural
de valor universal excepcional i que tenen la intenció de proposar perquè
siguin inscrits al llarg dels pròxims anys.
Articles 1, 2 i 11 (1) de la Convenció del Patrimoni Mundial
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
63. Les propostes d’inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial només són
examinades si el bé proposat figura ja a la Llista Indicativa de l’estat part.
Decisió 24 COM VI.2.3.2
64. S’invita els estats part a preparar la seva Llista Indicativa amb la
participació d’una àmplia varietat de col·laboradors, incloent-hi gestors
de béns, autoritats locals i regionals, comunitats locals, ONG i altres parts
i col·laboradors interessats.
65. Els estats part han de presentar les llistes indicatives a la Secretaria,
preferentment almenys un any abans de presentar tota la proposta
d’inscripció. Es convida els estats part a revisar i a enviar de nou les seves
llistes indicatives almenys cada deu anys.
27
66. Es demana als estats part presentar la seva Llista Indicativa en francès o
en anglès, utilitzant el format estàndard disponible a l’annex 2, on figuren
el nom dels béns, el seu emplaçament geogràfic, una breu descripció dels
béns i una justificació del seu valor universal excepcional.
67. L’estat part ha de fer arribar la Llista Indicativa completa i degudament
signada a:
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
7, place de Fontenoy
75352 París 07 SP
France
Tel.: +33 (0) 1 45 68 1136
Fax: +33 (0) 1 45 68 55 70
a/e: wh-tentativelists@unesco.org
68. Si totes les informacions han estat lliurades, la Llista Indicativa és registrada
per la Secretaria i tramesa a les organitzacions consultives competents
com a informació. Un resum de totes les llistes indicatives és presentat al
Comitè cada any. La Secretaria, en contacte amb els estats part afectats,
actualitza els seus dossiers i, en particular, retira de les llistes indicatives
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
els béns inscrits i els béns proposats que no han estat inscrits.
Decisió 7 EXT.COM 4A
69. Les llistes indicatives dels estats part estan disponibles a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/listesindicatives
Decisió 27 COM 8A
Les llistes indicatives com a instrument de planificació i d’avaluació
70. Les llistes indicatives són un instrument de planificació útil i important
per a l’estat part, per al Comitè del Patrimoni Mundial, per a la Secretaria
i per a les organitzacions consultives, ja que orienten sobre les futures
propostes d’inscripció.
71. S’anima els estats part a consultar les anàlisis de la Llista del Patrimoni
Mundial i de les llistes indicatives establertes a petició del Comitè per
l’ICOMOS i la UICN per inventariar les llacunes de la Llista del Patrimoni
Mundial. Aquestes anàlisis permetran als estats part comparar els temes,
les regions, els agrupaments geoculturals i les províncies biogeogràfiques
per a possibles béns del patrimoni mundial.
Decisió 24 COM 8A VI.2.3.2 (ii)
Documents WHC-04/28.COM/13.B I i II
http://whc.unesco.org/archive/2004/whc04-28com-inf13af.pdf (ICOMOS) i
http://whc.unesco.org/archive/2004/whc04-28com-inf13bf.pdf (UICN)
28
72. A més, s’invita els estats part a consultar els estudis temàtics específics
fets per les organitzacions consultives (vegeu paràgraf 147). Aquests
estudis han de fonamentar-se en una anàlisi de les llistes indicatives
presentades pels estats part, en els informes de reunions referents a
l’harmonització de les llistes indicatives, i també en altres estudis tècnics
duts a terme per les organitzacions consultives i per organitzacions i
persones qualificades. Una llista dels estudis ja efectuats està disponible
a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/strategieglobale
Els estudis temàtics difereixen de l’anàlisi comparativa
que ha de ser feta pels estats part quan proposen
els béns per ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial
(vegeu paràgraf 132).
73. Es convida els estats part a harmonitzar la seva Llista Indicativa
des del punt de vista regional i temàtic. L’harmonització de llistes
indicatives és el procediment pel qual els estats part, amb l’assistència
de les organitzacions consultives, avaluen col·lectivament la seva Llista
Indicativa respectiva per fer el balanç de les mancances i descobrir els
temes comuns. El resultat de l’harmonització pot permetre d’obtenir
llistes indicatives millors, noves propostes d’inscripcions d’estats part i
una cooperació entre grups d’estats part per a la preparació de propostes
d’inscripció.
Assistència i reforç de les capacitats dels estats part per a la
preparació de les llistes indicatives
74. Per contribuir a l’aplicació de l’Estratègia Global, els esforços conjunts de
reforçament de les capacitats i de la formació poden esdevenir necessaris
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
per ajudar els estats part a adquirir i/o consolidar la seva expertesa en
l’establiment i l’harmonització de la seva Llista Indicativa i la preparació
de les seves propostes d’inscripció.
75. Els estats part poden acordar una assistència internacional per a la
preparació, la posada al dia i l’harmonització de les llistes indicatives
(vegeu el capítol VII).
76. Les organitzacions consultives i la Secretaria aprofitaran l’oportunitat
de missions als estats part per celebrar-hi tallers regionals de formació
sobre els mètodes de preparació de la seva Llista Indicativa i de les seves
propostes d’inscripció, per tal d’ajudar els estats part amb un patrimoni
infrarepresentat a la llista.
29
II.D Criteris per a l’avaluació del valor universal
excepcional
Anteriorment aquests criteris estaven presentats
com a dos conjunts de criteris separats
–els criteris (i)-(vi) per al patrimoni cultural,
i (i)-(iv) per al patrimoni natural.
La 6a sessió extraordinària del Comitè del Patrimoni
Mundial va decidir de classificar conjuntament
tots deu criteris (Decisió 6 EXT.COM 5.1).
77. El Comitè considera que un bé té un valor universal excepcional (vegeu
paràgrafs 49-53) si aquest bé respon almenys a un dels criteris següents:
i) representar una obra mestra del geni creador humà;
ii) donar testimoni d’un intercanvi d’experiències considerable
durant un període determinat o en una àrea cultural concreta,
sobre el desenvolupament de l’arquitectura o de la tecnologia, de
les arts monumentals, de la planificació urbana o de la creació
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
de paisatges;
iii) aportar un testimoniatge únic, o si més no excepcional, d’una
tradició cultural o d’una civilització encara viva o desapareguda;
iv) oferir un exemple eminent d’un tipus de construcció o d’un
conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustri un o
alguns períodes significatius de la història humana;
v) ser un exemple eminent d’assentament humà tradicional,
d’utilització tradicional del territori o del mar, que sigui
representatiu d’una cultura (o de diverses cultures), o de la
interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut
vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible;
vi) estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a
tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que
tinguin una significació universal excepcional (el Comitè considera
que aquest criteri s’ha d’aplicar preferentment juntament amb
altres criteris);
vii) representar fenòmens naturals remarcables o àrees d’una bellesa
natural i d’una importància estètica excepcionals;
viii) ser exemples eminentment representatius dels grans estadis de
la història de la Terra, incloent-hi el testimoniatge de la vida,
de processos geològics en curs relatius al desenvolupament de
les formes terrestres o d’elements geomòrfics o fisiogràfics que
tinguin una gran significació;
30
ix) ser exemples eminentment representatius de processos ecològics
i biològics en curs dins de l’evolució i el desenvolupament dels
ecosistemes i de les comunitats de plantes i d’animals terrestres,
aquàtics, costers i marins;
x) contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants
per a la conservació in situ de la diversitat biològica, incloent-hi
aquells on sobreviuen espècies amenaçades que tinguin un valor
universal excepcional des del punt de vista de la ciència o de la
conservació.
78. Per ser considerat d’un valor universal excepcional, un bé ha de respondre
igualment a les condicions d’integritat i/o d’autenticitat i ha de gaudir d’un
sistema adaptat de protecció i de gestió que asseguri la seva salvaguarda.
II.E Integritat i/o autenticitat
Autenticitat
79. Els béns proposats per a ser inscrits segons els criteris (i) a (vi) han de
respondre a les condicions d’autenticitat. L’annex 4, que inclou el Document
de Nara sobre l’autenticitat, aporta una base pràctica per a l’examen de
l’autenticitat d’aquests béns, que és resumida més endavant.
80. La capacitat de comprendre el valor atribuït al patrimoni depèn del grau
de credibilitat o de veracitat que es pugui atorgar a les fonts d’informació
referents a aquest valor. La coneixença i la comprensió d’aquestes fonts
d’informació, en relació amb les característiques originals i subsegüents
del patrimoni cultural, i amb la seva significació, constitueixen les bases
necessàries per a l’avaluació de tots els aspectes de l’autenticitat.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
81. Els judicis sobre el valor atribuït al patrimoni cultural així com la credibilitat
de les fonts d’informació, poden diferir d’una cultura a una altra, i igualment
dins d’una mateixa cultura. El respecte degut a totes les cultures exigeix
que el patrimoni cultural sigui considerat i jutjat essencialment dins dels
contextos culturals als quals pertany.
82. Segons el tipus de patrimoni cultural i el seu context cultural, es pot
estimar que els béns responen a les condicions d’autenticitat si els seus
valors culturals (tal com són reconeguts dins dels criteris de la proposta
d’inscripció) són expressats d’una manera verídica i creïble a través d’una
varietat d’atributs que incloguin:
• forma i concepció;
• materials i substància;
31
• ús i funció;
• tradicions, tècniques i sistemes de gestió;
• situació i marc;
• llengua i altres formes de patrimoni immaterial;
• esperit i impressió, i
• altres factors interns i externs.
83. Els atributs com l’esperit i la impressió no es presten fàcilment a aplicacions
pràctiques de les condicions d’autenticitat, però són tanmateix indicadors
importants del caràcter i l’esperit del lloc, per exemple en les comunitats
que mantenen les tradicions i una continuïtat cultural.
84. La utilització de totes aquestes fonts permet l’estudi de l’elaboració de
les dimensions artístiques, històriques, socials i científiques particulars
del patrimoni cultural de què es tracti. Les “fonts d’informació” inclouen
totes les fonts físiques, escrites, orals i figuratives que permeten conèixer
la naturalesa, les especificitats, la significació i la història del patrimoni
cultural.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
85. Quan les condicions d’autenticitat són considerades a partir de
l’establiment de la proposta d’inscripció d’un bé, en primer lloc l’estat part
ha d’inventariar tots els atributs significatius aplicables a l’autenticitat.
La declaració d’autenticitat ha d’avaluar el grau d’autenticitat present o
expressat per cada un dels atributs significatius.
86. Pel que fa a l’autenticitat, la reconstrucció de vestigis arqueològics
o de monuments o de barris històrics només és justificable en casos
excepcionals. La reconstrucció només és acceptable si recolza sobre una
documentació completa i detallada i no és de cap manera conjectural.
Integritat
87. Tots els béns proposats per ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial
han de respondre a les condicions d’integritat.
Decisió 20 COM IX.13
88. La integritat és una apreciació de conjunt del caràcter intacte del patrimoni
natural i/o cultural i dels seus atributs. Estudiar les condicions d’integritat
exigeix, per tant, examinar en quina mesura el bé:
a) posseeix tots els elements necessaris per expressar el seu valor universal
excepcional;
32
b) té unes dimensions suficients per permetre una representació completa
de les característiques i del procés que transmeten la importància
d’aquest bé;
c) pateix els efectes negatius vinculats al desenvolupament i/o a la manca
de manteniment.
Aquests factors s’han de presentar en una declaració d’integritat.
89. Per als béns proposats per ser inscrits segons els criteris (i) a (vi), el teixit
físic del bé i/o les seves característiques significatives han d’estar en
bon estat i l’impacte dels processos de deterioració ha d’estar controlat.
Ha d’existir una proporció important d’elements necessaris per a la
transmissió de la totalitat dels valors que el bé representa. També han de
ser mantingudes les relacions i les funcions dinàmiques presents en els
paisatges culturals, les ciutats històriques, o altres característiques vives
essencials pel seu caràcter distintiu.
Està en curs d’elaboració la formulació
d’exemples d’aplicació de les condicions d’integritat
als béns proposats per ser inscrits
segons els criteris (i) a (vi).
90. Per a tots els béns proposats per ser inscrits segons els criteris (vii) a (x), els
processos biofísics i les característiques terrestres han d’estar relativament
intactes. Tanmateix és ben sabut que cap zona no està totalment intacta i
que totes les àrees naturals estan en un estat dinàmic i, en certa mesura,
comporten contactes amb les persones. Sovint en les àrees naturals hi ha
activitats humanes, com ara les de les societats tradicionals i les comunitats
locals. Aquestes activitats poden estar en harmonia amb el valor universal
excepcional de l’àrea allà on són ecològicament sostenibles.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
91. D’altra banda, per als béns proposats per ser inscrits segons els criteris (vii)
a (x), s’ha definit per a cada criteri la condició d’integritat corresponent.
92. Els béns proposats segons el criteri (vii) han d’ésser d’un valor universal
excepcional i han d’incloure zones essencials per al manteniment de la
bellesa del bé. De manera que un indret al qual una caiguda d’aigua
conferiria valors estètics, respondria a les condicions d’integritat si
inclogués igualment la conca que l’alimenta així com les àrees riu avall
íntegrament relacionades amb el manteniment de les qualitats estètiques
de l’indret.
93. Els béns proposats segons el criteri (viii) han de contenir la totalitat o
la major part dels elements connexos i interdependents essencials en els
seus productes naturals. D’aquesta manera, una zona de “l’era glacial”
respondria a les condicions d’integritat si abastés el camp de neu, la
33
glacera mateix, així com les formes típiques d’erosió glacial, els dipòsits i
la colonització vegetal (com ara estriacions, morenes, primers estadis de
la successió de plantes, etc.); en el cas dels volcans, les sèries magmàtiques
haurien de ser completes i hi hauria d’haver la totalitat o la major part de
varietat de roques eruptives i tipus d’erupcions representats.
94. Els béns proposats segons el criteri (ix) han d’estar prou estesos i contenir
els elements necessaris per a la il·lustració dels principals aspectes dels
processos essencials per a la conservació a llarg termini dels ecosistemes
i de la diversitat biològica que contenen. D’aquesta manera, una zona de
bosc tropical humit respondria a les condicions d’integritat si inclogués
una certa variació d’altituds respecte del nivell del mar, modificacions de
la topografia i dels tipus de sòl, dels sistemes fluvials i de les parcel·les
de regeneració natural; igualment, un escull de corall hauria de tenir, per
exemple, herbaris marins, manglars o altres ecosistemes contigus.
95. Els béns proposats segons el criteri (x) han de ser els més importants
pel que fa a la conservació de la diversitat biològica. Només els béns
més diversos des del punt de vista biològic i/o els més representatius
són susceptibles d’acollir-se a aquest criteri. Els béns han de contenir els
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
hàbitats per al manteniment d’un màxim de diversitat animal i vegetal
característic de les àrees i ecosistemes biogeogràfics afectats. Per exemple,
una sabana tropical respondria a les condicions d’integritat si inclogués
un conjunt complet d’herbívors i de plantes que haguessin evolucionat
al mateix temps; un ecosistema insular hauria d’oferir els hàbitats per al
manteniment de la seva diversitat biològica endèmica; un bé que acollís
espècies de gran envergadura hauria de ser prou gran per contenir els
hàbitats més crítics essencials per a la supervivència de les poblacions
viables d’aquestes espècies; en una àrea que acollís espècies migratòries,
els llocs de reproducció i de nidificació estacional i les vies migratòries,
independentment de la ubicació que tinguessin, haurien d’estar protegides
de forma adequada.
II.F Protecció i gestió
96. La protecció i la gestió dels béns del patrimoni mundial han d’assegurar que
el valor universal excepcional, i les condicions d’integritat i/o d’autenticitat
definides en el moment de la inscripció siguin mantingudes o millorades
en el futur.
97. Tots els béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial han de tenir
una protecció legislativa, de caràcter reglamentari, institucional i/o
tradicional, a llarg termini per assegurar-ne la salvaguarda. Aquesta
protecció haurà d’incloure uns límits correctament definits. Igualment
els estats part hauran de donar prova de la protecció legislativa adequada
34
d’un bé a nivell nacional, regional, municipal i/o tradicional. Hauran
d’adjuntar a la proposta d’inscripció els textos apropiats, així com
l’explicació clara de la manera com funciona aquesta protecció jurídica
per a la protecció del bé.
Mesures legislatives, de caràcter reglamentari i contractuals per a
la protecció
98. Les mesures legislatives i de caràcter reglamentari a nivell nacional i
local asseguren la supervivència del bé i la seva protecció enfront d’un
desenvolupament i de canvis que podrien tenir un impacte negatiu en
el valor universal excepcional o la integritat i/o l’autenticitat del bé.
Els estats part han de garantir l’aplicació total i efectiva d’aquestes
mesures.
Límits per a una protecció eficaç
99. La determinació dels límits és una condició essencial per a la protecció
eficaç dels béns proposats per ser inscrits. S’han d’establir límits per
garantir l’expressió completa del valor universal excepcional i la integritat
i/o l’autenticitat del bé.
100. Per als béns proposats per ser inscrits segons els criteris (i) a (vi), s’han
d’establir límits que incloguin la totalitat de les àrees i els atributs que són
una expressió material directa del valor universal excepcional del bé, així
com les àrees que, en la perspectiva de la possibilitat de recerques futures,
contribuirien i donarien potencialment valor a la seva comprensió.
101. Per als béns proposats per ser inscrits segons els criteris (vii) a (x), els
límits han de tenir en compte les necessitats espacials dels hàbitats, de
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
les espècies, dels processos o fenòmens en què està fonamentada la seva
inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial. Els límits haurien d’abastar
prou zones immediatament adjacents a la zona del valor universal
excepcional, per tal de protegir els valors patrimonials del bé dels efectes
directes de l’ocupació per les poblacions i dels impactes de la utilització
dels recursos fora de la zona proposada.
102. Els límits del bé proposat per ser inscrit poden coincidir amb una o amb
més àrees protegides existents o proposades, com els parcs nacionals,
les reserves naturals, les reserves de la biosfera o els barris històrics
protegits. Quan aquestes àrees creades amb un objectiu de protecció
poden contenir diverses zones de gestió, només algunes d’aquestes zones
poden respondre als criteris d’inscripció.
35
Zones d’amortiment
103. Si cal, per a la bona conservació del bé s’ha de preveure una zona
d’amortiment adequada.
104. Per tal de protegir eficaçment el bé proposat per ser inscrit, una zona
d’amortiment és una àrea que encercla el bé proposat per ser inscrit, la
utilització i gestió de la qual són sotmeses a restriccions jurídiques i d’usos per
tal d’assegurar un increment de la protecció d’aquest bé. Això ha d’incloure
l’entorn immediat del bé proposat per ser inscrit, les perspectives visuals
importants i altres àrees o atributs que tinguin un paper funcional important
com a suport al bé i a la seva protecció. L’espai que constitueix la zona
d’amortiment ha de ser determinat cas per cas mitjançant els mecanismes
adequats. Amb el dossier de proposta d’inscripció s’han d’aportar els detalls
referits a l’extensió, les característiques i els usos autoritzats de la zona
d’amortiment, així com un mapa amb les delimitacions exactes.
105. Igualment ha de ser aportada una explicació clara sobre la manera com la
zona d’amortiment protegeix el bé.
106. Quan no sigui proposada cap zona d’amortiment, la proposta d’inscripció
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
haurà d’incloure una declaració que justifiqui per què no és necessària
una zona d’amortiment.
107. Encara que les zones d’amortiment normalment no formin part del bé
proposat per a inscripció, qualsevol modificació d’una zona d’amortiment
que s’efectuï després de la inscripció d’un bé a la Llista del Patrimoni
Mundial haurà de ser aprovada pel Comitè del Patrimoni Mundial.
Sistemes de gestió
108. Cada bé proposat per a inscripció haurà de tenir un pla de gestió adaptat
o un altre sistema de gestió documentat que especifiqui la manera com el
valor universal excepcional del bé s’hauria de preservar, preferentment
per mitjans participatius.
109. L’objectiu d’un sistema de gestió és assegurar la protecció eficaç del bé
proposat per ser inscrit per a les generacions actuals i futures.
110. Un sistema de gestió eficaç ha de ser concebut segons el tipus, les
característiques i les necessitats del bé proposat per ser inscrit i el seu
context cultural i natural. Els sistemes de gestió poden variar segons les
diferents perspectives culturals, els recursos disponibles i altres factors.
Poden integrar pràctiques tradicionals, instruments de planificació
urbana o regional en vigor, i altres mecanismes de control de
planificació formal i informal.
36 37

111. Tot i reconèixer la diversitat evocada més amunt, els elements comuns
d’un sistema de gestió eficaç poden incloure:
a) un coneixement aprofundit i compartit del bé per tots els actors
afectats;
b) un cicle oficial i un de no oficial de planificació, aplicació, seguiment,
avaluació i reacció;
c) la participació dels col·laboradors i actors afectats;
d) l’afectació dels recursos necessaris;
e) el reforçament de les capacitats, i
f) una descripció responsable i transparent del funcionament del sistema
de gestió.
112. Una gestió eficaç ha de comprendre un cicle planificat de mesures a llarg
termini i quotidianes per protegir, conservar i valorar el bé proposat per
ser inscrit.
113. A més, en el context de l’aplicació de la Convenció, el Comitè del Patrimoni
117. Els estats part són responsables de l’aplicació d’activitats de gestió
eficaces per a un bé del patrimoni mundial. Els estats part ho han de fer
en estreta col·laboració amb els gestors del bé, l’agència encarregada de
la gestió i els altres col·laboradors i actors afectats per la gestió d’aquest
bé.
118. El Comitè recomana que els estats part incloguin la planificació
preventiva de riscos com a component dels seus plans de gestió dels béns
del patrimoni mundial i de les seves estratègies de formació.
Utilització sostenible
119. Els béns del patrimoni mundial poden acollir diferents usos, actuals o
futurs, que siguin ecològicament i culturalment sostenibles. L’estat part i
els seus col·laboradors han d’assegurar que aquesta utilització sostenible
no tingui cap efecte negatiu sobre el valor universal excepcional del
bé, i la seva integritat i/o autenticitat. A més, qualsevol ús ha de ser
ecològicament i culturalment sostenible. Per a determinats béns la
utilització humana no és adequada.

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Mundial ha establert un procés de seguiment reactiu (vegeu capítol IV) i
un procés de presentació d’informes periòdics (vegeu capítol V).
114. En el cas dels béns en sèrie és essencial o un sistema de gestió o
mecanismes que permetin assegurar la gestió coordinada dels diferents
elements, que hauran d’estar documentats en la proposta d’inscripció
(vegeu els paràgrafs 137-139).
115. En determinades circumstàncies pot donar-se el cas que no hi hagi un
pla de gestió o un altre sistema de gestió a punt, quan un bé és proposat
al Comitè del Patrimoni Mundial per ser inscrit. Aleshores, l’estat part
afectat haurà d’indicar quan serà presentat aquest pla o sistema de
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

gestió, i com proposa mobilitzar els recursos necessaris per a l’elaboració

i l’aplicació d’aquest nou pla o sistema de gestió. L’estat part hauria de
lliurar també altres documents (per exemple els plans d’acció) que podrien
orientar la gestió del bé fins que el pla de gestió estigués acabat.
116. Quan les qualitats intrínseques d’un bé proposat són amenaçades per
l’acció de l’home, i aquest bé tanmateix respon als criteris i a les condicions
d’integritat i/o d’autenticitat anunciades als paràgrafs 78 a 95, s’hauria de
presentar un pla d’acció que definís les mesures correctives necessàries,
juntament amb el dossier de proposta d’inscripció. Si les mesures
correctives proposades per l’estat part afectat no fossin adoptades en el
termini indicat per aquest estat part, el Comitè examinaria la qüestió de
la retirada del bé de la llista segons el procediment corresponent (vegeu
capítol IV.C).
 39

III PROCÉS PER A LA INSCRIPCIÓ DE BÉNS

A LA LLISTA DEL PATRIMONI MUNDIAL
III.A Preparació de les propostes d’inscripció
120. El document de proposta d’inscripció és la base essencial sobre la
qual el Comitè considera la inscripció de béns a la Llista del Patrimoni
Mundial. Totes les informacions pertinents haurien de ser incloses en el
dossier de proposta d’inscripció i haurien d’estar associades amb la font
d’informació.
121. L’annex 3 orienta els estats part en l’elaboració de propostes d’inscripció
de tipus específics de béns.
122. Abans que els estats part comencin a preparar una proposta d’inscripció
d’un bé a la Llista del Patrimoni Mundial, cal que coneguin bé el cicle de
proposta d’inscripció descrit al paràgraf 168.
123. La participació de la població local en el procés de proposta d’inscripció

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

és essencial a fi de poder compartir amb l’estat part la responsabilitat
del manteniment del bé. S’invita els estats part a preparar les propostes
d’inscripció amb la participació d’una àmplia gamma d’actors afectats,
incloent-hi els gestors dels béns, autoritats locals i regionals, comunitats
locals, ONG i altres parts interessades.
124. Per a la preparació de les propostes d’inscripció, els estats part poden
sol·licitar una assistència preparatòria, com la que es descriu al capítol
VII.E.
125. Els estats part són incitats a posar-se en contacte amb la Secretaria,
que pot facilitar-los assistència durant tot el procés de proposta
d’inscripció.
126. La Secretaria també pot facilitar:

a) assistència per determinar els mapes o fotografies apropiats i les

agències nacionals on es poden obtenir;
b) exemples de propostes d’inscripció que van ser acceptades, de gestió o
de disposicions legislatives;
c) consells per proposar la inscripció de diferents tipus de béns com ara
els paisatges culturals, les viles, els canals i les rutes del patrimoni
(vegeu l’annex 3) i
d) consells per a les propostes d’inscripció en sèrie i transfrontereres
(vegeu els paràgrafs 134-139).
40
127. Els estats part poden presentar, d’una manera voluntària, els projectes de
proposta d’inscripció a la Secretaria per obtenir-ne comentaris i estudis
abans del 30 de setembre de cada any (vegeu el paràgraf 168).
128. Les propostes d’inscripció poden ser presentades en qualsevol
moment de l’any, però només les propostes d’inscripció que estan
“completes” (vegeu el paràgraf 132) i que s’han rebut a la Secretaria fins
al dia 1 de febrer com a màxim seran considerades per ser inscrites a la
Llista del Patrimoni Mundial per part del Comitè del Patrimoni Mundial
durant l’any següent. Només seran examinades pel Comitè les propostes
d’inscripció els béns de les quals figurin a la Llista Indicativa dels estats
part (vegeu el paràgraf 63).
III.B Format i contingut de les propostes d’inscripció
129. Les propostes d’inscripció dels béns per ser inscrits a la Llista del
Patrimoni Mundial s’han de preparar d’acord amb el format disponible
a l’annex 5.
130. El format inclou les seccions següents:
1) Identificació del bé
2) Descripció del bé
3) Justificació de la inscripció
4) Estat de conservació i factors que afecten el bé
5) Protecció i gestió
6) Seguiment
7) Documentació
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
8) Dades personals detallades de les autoritats responsables
9) Signatura en nom de l’estat part.
131. Les propostes d’inscripció s’avaluen més pel contingut que per la seva
presentació.
132. Una proposta d’inscripció es considera “completa” si reuneix les
condicions següents:
1) Identificació del bé
Els límits del bé proposat han d’estar clarament definits i han de diferenciar
sense ambigüitat el bé proposat per ser inscrit i la zona d’amortiment (en
41
els casos en què n’hi hagi) (vegeu els paràgrafs 103-107). Els mapes han de
ser prou detallats per mostrar amb precisió quina àrea terrestre i/o marina
és proposada per ser inscrita. Els mapes topogràfics publicats oficialment
i actualitzats han de presentar la situació actual dels límits del bé. La
proposta d’inscripció es considerarà incompleta si no inclou clarament la
definició dels límits.
2) Descripció del bé
La descripció del bé ha d’incloure la identificació del bé, així com una visió
de conjunt de la seva història i de la seva ordenació. Tots els elements
constitutius ressenyats sobre els mapes han d’ésser identificats i descrits.
Igualment, quan es tracti de propostes d’inscripció en sèrie, cadascun dels
elements constitutius s’han de descriure clarament.
La història i el desenvolupament del bé han de descriure com el bé ha arribat
a la forma actual i els canvis importants que ha experimentat. Aquestes
informacions han de relatar els fets importants que permetin mantenir i
donar suport a l’argument segons el qual el bé respon als criteris de valor
universal excepcional i a les condicions d’integritat i/o autenticitat.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
3) Justificació de la inscripció
Aquesta secció ha d’indicar els criteris del patrimoni mundial (vegeu el
paràgraf 77) segons els quals el bé és proposat, així com un argument
clarament definit per a la utilització de cada criteri. A partir d’aquests
criteris, un projecte de declaració de valor universal excepcional del bé
(vegeu paràgrafs 49-53 i 155), redactat per l’estat part, ha de precisar
perquè el bé és considerat mereixedor ser inscrit a la Llista del Patrimoni
Mundial. També ha s’ha de lliurar una anàlisi comparativa del bé en relació
amb altres béns similars, que figurin o no a la Llista del Patrimoni Mundial,
tant a nivell nacional com internacional. L’anàlisi comparativa ha d’explicar
la importància del bé proposat per ser inscrit en el seu context nacional i
internacional. Les declaracions d’integritat i/o autenticitat hi han d’ésser
incloses i han de mostrar de quina manera el bé respon a les condicions
detallades als paràgrafs 78-95.
Les anàlisis comparatives preparades pels estats part
quan proposen béns per ser inscrits a la Llista del patrimoni
mundial no s’han de confondre amb els estudis temàtics
preparats per les organitzacions consultives
a petició del Comitè (paràgraf 147 a continuació)
Decisió 7 EXT.COM 4A
4) Estat de conservació i factors que afecten el bé
Aquesta secció ha de contenir les informacions exactes sobre l’estat de
conservació actual del bé (incloent-hi les informacions sobre el seu estat
42 43

físic i les mesures de conservació en curs). També ha de contenir una
descripció dels factors que afecten el bé (incloent-hi les amenaces). Les
informacions presentades en aquesta secció constitueixen les dades de
partida necessàries en el futur per al seguiment de l’estat de conservació
del bé proposat per ser inscrit.
5) Protecció i gestió
Protecció: La secció 5 ha de contenir una llista de les mesures legislatives,
de caràcter reglamentari, contractuals, de planificació, institucionals i/o
tradicionals que s’apliquen amb la màxima precisió a la protecció del bé
i proporcionar una anàlisi detallada del funcionament efectiu d’aquesta
protecció. Els textos legislatius, de caràcter reglamentari, contractuals, de
planificació i/o institucionals, o un resum d’aquests textos, s’han de lliurar
igualment en anglès o en francès.
Gestió: És essencial que figuri en la proposta d’inscripció un sistema de
gestió apropiat. També s’espera que hi figurin les garanties de l’aplicació
del pla de gestió o de qualsevol altre sistema de gestió.
les fotografies, les diapositives en format de 35 mm, un inventari de les
imatges i un formulari d’autorització de reproducció. S’ha de lliurar el
text de la proposta d’inscripció en format imprès i en suport electrònic
(disquet o CD-ROM).
8) Dades personals detallades de les autoritats responsables
S’han de lliurar també les dades personals detallades de les autoritats
responsables.
9) Signatura en nom del/s estat/s part/s.
La proposta d’inscripció ha de ser completada amb la signatura original
del funcionari competent per signar-la en nom de l’estat part.
10) Nombre de còpies impreses exigit
Propostes d’inscripció de béns culturals (excepte els paisatges culturals):
2 exemplars
Propostes d’inscripció de béns naturals: 3 exemplars

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Propostes d’inscripció de béns mixtos i paisatges culturals: 4 exemplars
S’ha d’adjuntar una còpia del pla de gestió o de la documentació que afecti
el sistema de gestió a la proposta d’inscripció. En cas que el pla de gestió 11) Formats en paper i electrònic
fos en una llengua diferent de l’anglès o del francès, s’hauria d’annexar
Les propostes d’inscripció han de ser presentades en format paper A4 (o
una descripció detallada del seu contingut en anglès o en francès.
de carta) i en suport electrònic (disquet o CD-ROM). S’ha de presentar
almenys un exemplar en format paper sense enquadernar per facilitar-ne
Cal lliurar també una anàlisi o una explicació detallada del pla de gestió o la fotocòpia.
d’un sistema de gestió documentat.
12) Enviament
Una proposta d’inscripció que no contingui els documents acabats Els estats part hauran de presentar la proposta d’inscripció en francès o en
d’esmentar serà considerada incompleta, a no ser que siguin lliurats
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

anglès i degudament signada a:

uns altres documents que emparin la gestió del bé, mentre s’espera la
finalització del pla de gestió tal com s’esmenta al paràgraf 115.
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
7, place de Fontenoy
6) Seguiment 75352 París 07 SP
Els estats part han d’incloure els indicadors clau proposats per mesurar i França
Tel. +33 (0) 1 45 68 11 36
avaluar l’estat de conservació del bé, els factors que l’afecten, les mesures
Fax +33 (0) 1 45 68 55 70
de conservació relatives al bé, la periodicitat dels exàmens i la identitat de a/e: wh-nominations@unesco.org
les autoritats responsables.
133. La Secretaria conservarà tota la documentació complementària
7) Documentació (mapes, plànols, material fotogràfic, etc.) presentada amb la proposta
S’ha de lliurar tota la documentació necessària per donar suport a la d’inscripció.
proposta d’inscripció. A més del que s’ha indicat abans, ha d’incloure
44
III.C Condicions exigides per a la proposta d’inscripció de
diferents tipus de béns
Béns transfronterers
134. Un bé proposat per ser inscrit pot ser que es trobi:
a) en el territori d’un sol estat part o
b) en el territori de diferents estats part que tinguin una frontera comuna
(bé transfronterer).
Decisió 7 EXT.COM 4A
135. En la mesura que sigui possible, les propostes d’inscripció
transfrontereres hauran de ser preparades i presentades conjuntament
pels estats part afectats d’acord amb l’article 11.3 de la Convenció. És
altament recomanable que els estats part afectats creïn un comitè de
cogestió o una estructura similar per supervisar la gestió conjunta del bé
transfronterer.
136. Les ampliacions d’un bé del patrimoni mundial situat dins d’un estat
part poden ser proposades per esdevenir béns transfronterers.
Béns en sèrie
137. Els béns en sèrie poden incloure elements constitutius relacionats entre
ells pel fet de pertànyer:
a) al mateix grup històricocultural;
b) al mateix tipus de bé característic de la zona geogràfica;
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
c) a la mateixa formació geològica o geomorfològica, a la mateixa àrea
biogeogràfica o a un mateix tipus d’ecosistema;
I a condició que la sèrie en el seu conjunt –i no necessàriament les diferents
parts que la formen- tingui un valor universal excepcional.
138. Un bé en sèrie proposat per ser inscrit pot estar situat:
a) en el territori d’un sol estat part (bé en sèrie nacional) o
b) en el territori de diferents estats part, encara que no tinguin fronteres
comunes. Ha de ser proposat amb el consentiment de tots els estats
part afectats (bé en sèrie transnacional).
Decisió 7 EXT.COM 4A
45
139. Les propostes d’inscripció en sèrie, sorgides d’un únic o de diversos
estats part, poden ser presentades per a avaluació en diversos cicles
de propostes d’inscripció, llevat que el primer bé proposat sigui de
valor universal excepcional per ell mateix. Els estats part que prevegin
propostes d’inscripció en sèrie esglaonades en diversos cicles de propostes
d’inscripció han d’informar el Comitè de la seva intenció a fi d’assegurar
una millor planificació.
III.D Registre de propostes d’inscripció
140. Tan bon punt es reben les propostes d’inscripció dels estats part, la Secretaria
en fa acusament de recepció, comprova que estiguin completes i les registra. La
Secretaria transmet les propostes d’inscripció completes a les organitzacions
consultives competents per a l’avaluació. La Secretaria sol·licita a l’estat part
la informació complementària, en cas que les organitzacions consultives ho
considerin necessari. El calendari de registre i de tractament de les propostes
d’inscripció es troba detallat al paràgraf 168.
141. La Secretaria estableix i presenta a cada sessió del Comitè una llista de
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
totes les propostes d’inscripció rebudes, amb la data de recepció, una
indicació del seu caràcter “complet” o “incomplet”, així com la data en
què són considerades com a “completes”, d’acord amb el paràgraf 132.
Decisions 26 COM 14 i 28 COM 14B.57
142. Una proposta d’inscripció segueix un cicle entre el moment de la
presentació i la decisió del Comitè del Patrimoni Mundial. Aquest cicle
dura aproximadament un any i mig, entre la presentació el febrer de l’any
1 i la decisió del Comitè el juny de l’any 2.
III.E Avaluació de les propostes d’inscripció per les
organitzacions consultives
143. Les organitzacions consultives avaluen si els béns proposats per ser
inscrits pels estats part tenen un valor universal excepcional, si responen
a les condicions d’integritat i/o autenticitat, i si satisfan les exigències de
protecció i de gestió. Els procediments i el format de les avaluacions de
l’ICOMOS i de la UICN es descriuen a l’annex 6.
144. ICOMOS avalua les propostes d’inscripció de béns culturals.
145. UICN avalua les propostes d’inscripció de béns naturals.
146. En el cas de les propostes d’inscripció de béns culturals que pertanyen
a la categoria de “paisatges culturals”, l’avaluació és efectuada per
46
l’ICOMOS, en consulta amb la UICN. Per als béns mixtos, l’avaluació és
feta conjuntament per l’ICOMOS i la UICN.
147. A petició del Comitè del Patrimoni Mundial, o en cas que sigui necessari,
l’ICOMOS i la UICN faran estudis temàtics per avaluar els béns
proposats al patrimoni mundial en el seu context regional, mundial
o temàtic. Aquests estudis han de recolzar en una anàlisi de les llistes
indicatives presentades pels estats part i en els informes de reunions
sobre l’harmonització de les llistes indicatives, així com en altres estudis
tècnics fets per les organitzacions consultives, altres organitzacions
o persones qualificades. Una llista dels estudis ja efectuats figura a la
secció III de l’annex 3, i a les adreces d’Internet de les organitzacions
consultives. Aquests estudis són diferents de l’anàlisi comparativa que
ha de ser efectuada pels estats part quan proposin béns per ser inscrits a
la Llista del Patrimoni Mundial (vegeu paràgraf 132).
ICOMOS
http://www.icomos.org.studies/
UICN
http://www.iucn.org/themes/wcpa/pubs/Worldheritage.htm
148. Els principis que es relacionen a continuació han de guiar les avaluacions
i presentacions de l’ICOMOS i la UICN. Les avaluacions i presentacions
han de:
Decisió 28 COM 14B.57.3
a) estar d’acord amb la Convenció del Patrimoni Mundial i amb les
Orientacions, així com amb qualsevol nova política exposada pel Comitè
en les seves decisions;
b) ser objectives, rigoroses i científiques en les seves valoracions;
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
c) ser realitzades amb un grau de professionalitat constant;
d) seguir un model estàndard, tant per a les avaluacions com per a les
presentacions, que s’ha de convenir amb la Secretaria, i indicar el/s
nom/s del/s avaluador/s que hagin visitat el bé;
e) indicar clarament i d’una manera diferenciada si el bé té, o no, un
valor universal excepcional, si compleix les condicions d’integritat i/o
autenticitat i si es beneficia d’un pla/sistema de gestió i de protecció
jurídica;
f) avaluar sistemàticament cada bé segons tots els criteris pertinents,
incloent-hi l’estat de conservació relatiu, és a dir en comparació amb
altres béns del mateix tipus que hi hagi en el territori de l’estat part o a
fora;
47
g) fer referència a les decisions i a les demandes del Comitè pel que fa a la
proposta d’inscripció considerada;
h) ignorar o rebutjar qualsevol informació presentada per l’estat part
després del 28 de febrer de l’any en què la proposta d’inscripció és
examinada (el tampó de correus en donarà fe). Si es reben informacions
després d’aquesta data que no són tingudes en consideració per a
l’avaluació, se n’ha d’informar l’estat part. Aquesta data límit ha de ser
respectada rigorosament; i
Decisió 28 COM 14B.57.3
i) facilitar una justificació del seu punt de vista mitjançant una llista de
referències (documentació) consultades, d’una manera apropiada.
149. S’invita les organitzacions consultives a transmetre als estats part
afectats abans del 31 de gener de cada any qualsevol consulta final o
qualsevol demanda d’informació que vulguin plantejar en acabar el
procés de la seva avaluació.
Decisió 7 EXT.COM 4B.1
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
150. Amb una antelació de dos dies laborables com a mínim abans de
l’obertura de la sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, els estats
part poden enviar una carta al president de la sessió, amb còpia a les
organitzacions consultives, descrivint amb detall els errors de fet que
hagin pogut constatar en l’avaluació de les seves propostes d’inscripció
feta per les organitzacions consultives. Aquesta carta serà distribuïda
en les llengües de treball als membres del Comitè i podrà ser llegida pel
president al final de la presentació de l’avaluació.
Decisió 7 EXT.COM 4B.1
151. L’ICOMOS i la UICN fan les seves recomanacions en tres categories:
a) Béns que són recomanats per ser inscrits sense reserves,
b) Bens que no són recomanats per ser inscrits,
c) Propostes d’inscripció que són recomanades per a reenviament o
examen diferit.
III.F Retirada de propostes d’inscripció
152. Qualsevol estat part pot retirar una proposta d’inscripció que hagi
presentat en qualsevol moment abans de la sessió del Comitè en què
es preveu que sigui estudiada. L’estat part ha d’informar per escrit la
48
Secretaria de la seva intenció de retirar la proposta d’inscripció. Si l’estat
part ho vol, pot presentar novament la proposta d’inscripció d’un bé,
que aleshores serà considerada com a nova proposta d’inscripció, d’acord
amb els procediments i el calendari que es detallen al paràgraf 168.
III.G Decisió del Comitè del Patrimoni Mundial
153. El Comitè del Patrimoni Mundial decidirà si un bé ha de ser inscrit o
no a la Llista del Patrimoni Mundial, si el seu examen ha de ser ajornat, o
si el dossier ha de ser retornat.
Inscripció
154. Quan el Comitè, aconsellat per les organitzacions consultives, decideix
d’inscriure un bé a la Llista del Patrimoni Mundial, adopta una declaració
de valor universal excepcional per al bé.
155. La declaració de valor universal excepcional ha de contenir un resum
de la decisió del Comitè que certifiqui que el bé té un valor universal
excepcional, que identifiqui els criteris segons els quals el bé ha estat
inscrit, incloses les avaluacions de les condicions d’integritat i/o
d’autenticitat i les mesures vigents per a la protecció i la gestió. La
declaració de valor universal serà la base per a la protecció i la gestió
futura del bé.
156. En el moment de la inscripció, el Comitè també pot fer altres
recomanacions referides a la protecció i la gestió del bé del patrimoni
mundial.
157. La declaració de valor universal excepcional (incloent-hi els criteris
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
segons els quals un determinat bé és inscrit a la Llista del Patrimoni
Mundial) és presentada pel Comitè en els seus informes i publicacions.
Decisió de no inscriure
158. Si el Comitè decideix que un bé no ha de ser inscrit a la Llista del
Patrimoni Mundial, la proposta d’inscripció no pot ser novament
presentada al Comitè, tret de circumstàncies excepcionals. Aquestes
circumstàncies excepcionals poden incloure noves descobertes, noves
informacions científiques sobre el bé o diferents criteris no presentats
en la proposta d’inscripció inicial. En aquest cas, ha de ser presentada
una nova proposta d’inscripció.
49
Retorn de les proposta d’inscripció
159. Les propostes d’inscripció que el Comitè decideix de retornar a l’estat part
per completar la informació poden ser novament presentades al Comitè
següent per ser examinades. Les informacions complementàries han de ser
presentades a la Secretaria abans de l’1 de febrer de l’any durant el qual
es desitja que siguin examinades pel Comitè. La Secretaria les transmet
immediatament a les organitzacions consultives competents per a l’avaluació.
Una proposta d’inscripció retornada que no ha estat presentada al Comitè
durant els tres anys següents a la decisió inicial del Comitè té la consideració
de nova proposta d’inscripció quan és novament presentada a examen, i ha
de seguir els procediments i el calendari detallats al paràgraf 168.
Propostes d’inscripció ajornades
160. El Comitè pot decidir d’ajornar una proposta d’inscripció per fer-ne un
estudi més aprofundit, o per demanar-ne una revisió substancial a l’estat
part. Si l’estat part decideix de presentar de nou la proposta d’inscripció
ajornada, aquesta haurà de ser presentada a la Secretaria abans de l’1
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
de febrer. Aquestes propostes d’inscripció són de seguida objecte d’una
nova avaluació per part de les organitzacions consultives competents al
llarg del cicle complet d’avaluació d’un any i mig, segons els procediments
i el calendari detallats al paràgraf 168.
III.H Propostes d’inscripció que han de ser tractades amb
urgència
161. El calendari normal i la definició del caràcter complet per a la presentació
i el tractament de les propostes d’inscripció no s’apliquen en el cas
dels béns que, a parer de les organitzacions consultives competents,
respondrien incontestablement a criteris d’inscripció a la Llista del
Patrimoni Mundial i que han patit danys o estan exposats a perills
seriosos i clars per causa de fenòmens naturals o d’activitats humanes.
Aquestes propostes d’inscripció són tractades amb urgència i poden ser
inscrites simultàniament a la Llista del Patrimoni Mundial i a la Llista
del Patrimoni Mundial en Perill (vegeu paràgrafs 177-191).
162. El procediment per a les propostes d’inscripció que s’han de tractar amb
urgència és el següent:
a) L’estat part presenta una proposta d’inscripció amb la demanda de
tractar-la amb urgència. L’estat part ha d’haver inclòs el bé a la Llista
Indicativa, o l’hi ha d’incloure immediatament;
50
b) La proposta d’inscripció ha de:
i) descriure i identificar el bé;
ii) justificar el seu valor universal excepcional segons els criteris
establerts;
iii) justificar la seva integritat i/o autenticitat;
iv) descriure el seu sistema de protecció i de gestió i
v) descriure la naturalesa de la urgència, incloent-hi les
característiques i l’amplitud dels danys o del Perill, i fer palès que
cal l’acció immediata del Comitè per a la continuïtat de l’existència
del bé.
c) La Secretaria transmet immediatament la proposta d’inscripció a les
organitzacions consultives competents i els demana una avaluació del
seu valor universal excepcional i de les característiques de la urgència,
del dany i/o del Perill. Si les organitzacions consultives ho consideren
convenient, caldrà una visita sobre el terreny.
d) Si les organitzacions consultives competents determinen que el bé
respon incontestablement als criteris d’inscripció i que se satisfan les
exigències (que se citen a l’apartat b) esmentat més amunt), l’examen
de la proposta d’inscripció serà afegit a l’ordre del dia de la pròxima
sessió del Comitè.
e) Quan es faci l’examen de la proposta d’inscripció, el Comitè també
tindrà en consideració:
i) la inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill;
ii) l’ajuda de l’assistència internacional per completar la proposta
d’inscripció; i
iii) el seguiment de les missions, si cal, per part de la Secretaria i de
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
les organitzacions consultives competents, tan aviat com sigui
possible des del moment de la inscripció.
III.I Modificació del límits, dels criteris utilitzats per
justificar la inscripció, o del nom d’un bé del patrimoni
mundial
Modificacions menors dels límits
163. Una modificació menor és una modificació que no té un impacte
important sobre l’extensió del bé o que no té incidència sobre el seu valor
universal excepcional.
51
164. Quan un estat part vol demanar una modificació menor dels límits d’un
bé inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial, ha de sotmetre aquesta
modificació al Comitè abans de l’1 de febrer, a través de la Secretaria
que demanarà consell a les organitzacions consultives competents. El
Comitè pot aprovar aquesta modificació, o decidir que el canvi de límits és
prou important per constituir una extensió del bé, cas en què s’aplicaria
el procediment per al tractament de les propostes d’inscripció.
Modificacions importants dels límits
165. Quan un estat part vol modificar sensiblement els límits d’un bé ja inscrit
a la Llista del Patrimoni Mundial, ha de presentar-ho com si fos una nova
proposta d’inscripció. Aquesta nova presentació ha de fer-se abans de l’1
de febrer i serà avaluada al llarg del cicle complet d’avaluació d’un any
i mig, segons els procediments i el calendari detallats al paràgraf 168.
Aquesta disposició s’aplica tant a les extensions com a les reduccions.
Modificacions dels criteris utilitzats per justificar la inscripció a la
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Llista del Patrimoni Mundial
166. Quan un estat part vol que un bé sigui inscrit segons criteris addicionals
o diferents dels utilitzats per a la inscripció inicial ha de presentar
aquesta demanda com si fos una nova proposta d’inscripció. Aquesta
nova presentació ha de fer-se abans de l’1 de febrer i serà avaluada al
llarg del cicle complet d’avaluació d’un any i mig segons els procediments
i el calendari detallats al paràgraf 168. Els béns recomanats són avaluats
exclusivament d’acord amb els nous criteris i romandran a la Llista del
Patrimoni Mundial encara que aquests criteris suplementaris no arribin
a ser reconeguts.
Canvi de nom d’un bé del patrimoni mundial
167. Un estat part pot demanar que el Comitè autoritzi un canvi de nom d’un
bé ja inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial. Una demanda de canvi de
nom ha de ser rebuda per la Secretaria amb una antelació mínima de
tres mesos a la reunió del Comitè.
52
III.J Calendari – visió de conjunt
168. CALENDARI PROCEDIMENTS
30 de setembre (anterior a l’any 1)
Data límit de recepció per la Secre-
taria dels “projectes” de proposta
d’inscripció dels estats part, sobre
una base voluntària per als estats.
15 de novembre (anterior a l’any 1)
La Secretaria ha d’haver respost a
cada estat part afectat si el seu “pro-
jecte” de proposta d’inscripció està
complet i, en cas negatiu, indicar el
que hi manca per completar la pro-
posta d’inscripció.
1 de febrer de l’any 1
Data límit en què les propostes
d’inscripció completes han de ser
enviades a la Secretaria perquè les
trameti a les organitzacions consul-
tives pertinents per a l’avaluació.
Les propostes d’inscripció s’han de
rebre fins a aquesta data i abans de
les 17 h TU o, si aquesta data cau en
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
cap de setmana, abans de les 17 h
TU del divendres anterior.
Les propostes d’inscripció rebudes
després d’aquesta data seran estu-
diades durant el cicle següent.
1 de febrer - 1 de març de l’any 1
Registre, valoració que estiguin
completes i trasllat a les organitza-
cions consultives competents.
La Secretaria registra cada propos-
ta d’inscripció, en fa acusament de
53
recepció a l’estat part afectat i fa
l’inventari del contingut de la pro-
posta. La Secretaria informa l’estat
part afectat si la proposta està com-
pleta o no.
Les propostes d’inscripció que no
estiguin completes (vegeu paràgraf
132) no seran traslladades a les
organitzacions consultives compe-
tents per a l’avaluació. Quan una
proposta d’inscripció està incom-
pleta, l’estat part afectat és avisat
de les informacions requerides per-
què pugui completar la proposta
d’inscripció abans de la data de l’1
de febrer de l’any següent a fi que
la proposta sigui examinada al llarg
d’un altre cicle.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Les propostes d’inscripció comple-
tes són traslladades a les organitza-
cions consultives competents per a
la seva avaluació.
1 de març de l’any 1
Data límit en què la Secretaria ha
d’haver informat l’estat part de la
recepció del dossier de proposta
d’inscripció i del seu caràcter com-
plet, des que va ser rebut abans de
l’1 de febrer.
Març de l’any 1 – maig de l’any 2
Les organitzacions consultives com-
petents avaluen cada bé.
31 de gener de l’any 2
Si fos necessari, les organitzacions
consultives competents podrien de-
manar als estats part informacions
complementàries durant l’avaluació
i abans del 31 de gener de l’any 2.
54
31 de març de l’any 2
Data límit en què les informacions
complementàries sol·licitades per
les organitzacions consultives com-
petents han de ser lliurades per l’es-
tat part a la Secretaria.
Les informacions complementàries
han de ser presentades en el nombre
d’exemplars i el format detallat al pa-
ràgraf 132 i han d’estar adreçades a
la Secretaria. Per evitar confusions
entre els nous textos i els antics, si
les informacions complementàries
afecten modificacions del text princi-
pal de la proposta d’inscripció, l’estat
part ha de presentar aquestes modi-
ficacions en una versió esmenada del
text original. Les modificacions han
d’estar clarament identificades. Una
versió electrònica (CD-ROM o dis-
quet) d’aquest nou text ha d’acom-
panyar la versió en paper.
Sis setmanes abans de la sessió anual del Comitè del Patrimoni
Mundial
Les organitzacions consultives com-
petents han d’adreçar les seves ava-
luacions i les seves recomanacions
a la Secretaria perquè les traslladi
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
al Comitè del Patrimoni Mundial i
també als estats part.
Dos dies feiners, com a mínim, abans de l’obertura de la sessió
anual del Comitè del Patrimoni Mundial
Els estats part afectats poden envi-
ar una carta al president, amb còpia
a les organitzacions consultives,
on es detallin els errors de fet que
haguessin pogut constatar en l’ava-
luació de la/les seva/es proposta/es
d’inscripció feta per les organitzaci-
ons consultives.
55
Sessió anual del Comitè del Patrimoni Mundial (juny-juliol)
El Comitè examina les propostes i
pren decisions.
Immediatament després de la sessió anual del Comitè del Patrimo-
ni Mundial
Notificació als estats part.
La Secretaria prevé tots els estats
part les propostes d’inscripció dels
quals han estat examinades pel Co-
mitè de les decisions que els afecten.
Després de la decisió del Comitè del
Patrimoni Mundial d’inscriure un
bé a la Llista del Patrimoni Mundial,
la Secretaria ho notifica a l’estat part
i als gestors del lloc i els trasllada un
mapa de la zona inscrita i la decla-
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
ració de valor universal excepcional
(indicant els criteris d’inscripció).
Immediatament després de la sessió anual del Comitè del Patrimo-
ni Mundial
La Secretaria publica la llista del pa-
trimoni mundial actualitzada cada
any després de la sessió anual del
Comitè.
El nom dels estats part que han pro-
posat els béns inscrits a la Llista del
Patrimoni Mundial figura a la ver-
sió publicada de la llista amb el títol
següent: “Estat contractant que ha
presentat la proposta d’inscripció
d’acord amb la Convenció”.
Durant el mes posterior a la clausura de la sessió anual del Comitè
del Patrimoni Mundial
La Secretaria adreça l’informe pu-
blicat de totes les decisions del Co-
mitè del Patrimoni Mundial a tots
els estats part.
 57

IV PROCÉS DE SEGUIMENT DE L’ESTAT DE

CONSERVACIÓ DELS BÉNS DEL PATRIMONI
MUNDIAL
IV.A El seguiment reactiu

Definició de seguiment reactiu

169. El seguiment reactiu comporta la presentació al Comitè per part de

la Secretaria, d’altres sectors de la UNESCO i de les organitzacions
consultives, d’informes sobre l’estat de conservació de determinats béns
del patrimoni mundial que estan amenaçats. Amb aquesta finalitat,
els estats part han de presentar al Comitè, com a màxim abans de l’1
de febrer, mitjançant la Secretaria, els informes específics i els estudis
d’impacte, cada vegada que es produeixin circumstàncies excepcionals o
que s’emprenguin treballs que podrien afectar l’estat de conservació del
bé. El seguiment reactiu està previst tant per als béns inscrits, com per

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

als que han de ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill tal
com s’estipula als paràgrafs 177-191. El seguiment reactiu està previst
en els procediments per a la retirada eventual de béns de la Llista del
Patrimoni Mundial tal com s’estipula als paràgrafs 192-198.

Objectiu del seguiment reactiu

170. Quan el Comitè va adoptar aquest procés de seguiment reactiu, estava

particularment amatent d’assegurar-se que s’adoptarien totes les
mesures per tal d’impedir que cap bé fos retirat de la Llista i estava
disposat a oferir, en la mesura que fos possible, una cooperació tècnica
amb aquesta perspectiva.
Article 4 de la Convenció:
“Cada un dels estats part d’aquesta Convenció reconeix que
l’obligació d’assegurar la identificació, la protecció, la conservació,
la revaloració i la transmissió a les generacions futures
del patrimoni cultural i natural apuntat als articles 1 i 2
i situat en el seu territori, és incumbència del primer cap...”

171. El Comitè recomana que els estats part cooperin amb les organitzacions
consultives a les quals ha encarregat d’efectuar el seguiment i de realitzar
un informe en nom seu sobre l’evolució dels treballs per a la preservació
dels béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial.
58
Informacions rebudes dels estats part o d’altres fonts
172. El Comitè del Patrimoni Mundial invita els estats part de la Convenció a
informar-lo, mitjançant la Secretaria, de les seves intencions d’emprendre
o d’autoritzar restauracions importants o noves construccions que podrien
modificar el valor universal excepcional del bé dins d’una zona protegida
per la Convenció. La notificació s’hauria de fer al més aviat possible (per
exemple, abans de la redacció dels documents de base per als projectes que
calguin) i abans que no siguin preses decisions difícilment reversibles, per
tal que el Comitè pugui participar en la cerca de solucions adequades per
assegurar la preservació del valor universal excepcional del bé.
173. El Comitè demana que els informes de missions destinades a revisar
l’estat de conservació dels béns del patrimoni mundial incloguin:
a) una indicació de les amenaces o de la millora sensible de la conservació
del bé des del darrer informe del Comitè del Patrimoni Mundial;
b) qualsevol seguiment de les decisions precedents del Comitè del
Patrimoni Mundial sobre l’estat de conservació del bé; i
c) informacions sobre qualsevol amenaça, dany o pèrdua del valor
universal excepcional, de la integritat i/o de l’autenticitat, per les quals
el bé havia estat inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial.
174. Quan la Secretaria és informada per una altra font, diferent de l’estat
part afectat, que un bé inscrit ha patit seriosos danys o que no han estat
preses les mesures correctives necessàries en el temps establert, haurà
de verificar la font i el contingut de la informació, en la mesura que sigui
possible i ho haurà de consultar amb l’estat part afectat al qual demanarà
els comentaris oportuns.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Decisió del Comitè del Patrimoni Mundial
175. La Secretaria demanarà a les organitzacions consultives competents que
presentin els comentaris sobre les informacions rebudes.
176. Les informacions rebudes, així com els comentaris de l’estat part i de
les organitzacions consultives es presentaran en un informe sobre l’estat
de conservació per a cada bé al Comitè, el qual adoptarà alguna de les
mesures següents:
a) podrà decidir que el bé no està seriosament deteriorat i que no s’hauria
d’emprendre cap acció posterior;
59
b) si el Comitè considera que el bé està seriosament deteriorat, però no
fins al punt que la seva restauració esdevingui impossible, pot decidir
que el bé es mantingui a la Llista, a condició que l’estat part adopti
les mesures necessàries per restaurar-lo en un termini raonable. El
Comitè també pot decidir que es proporcioni una cooperació tècnica a
càrrec del Fons del Patrimoni Mundial per als treballs relacionats amb
la restauració del bé i proposar que l’estat part ho demani, si encara no
ho ha fet;
c) quan es compleixin les exigències i els criteris descrits als paràgrafs
177-182, el Comitè pot decidir d’inscriure el bé a la Llista del Patrimoni
Mundial en Perill d’acord amb els procediments descrits als paràgrafs
183-189;
d) en cas d’evidència de deterioració del bé fins al punt que hagi perdut
d’una manera irreversible les característiques que havien determinat la
seva inscripció a la Llista, el Comitè pot decidir de retirar-lo de la Llista.
Abans de prendre una mesura d’aquestes característiques, la Secretaria
n’informarà l’estat part afectat. Qualsevol comentari que l’estat part
pogués formular en aquest sentit ha de ser posat en coneixement del
Comitè;
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
e) quan no hi hagi prou informació disponible perquè el Comitè pugui
adoptar alguna de les mesures descrites als paràgrafs a), b), c) o d)
precedents, podrà decidir que s’autoritzi a la Secretaria a prendre les
mesures necessàries per informar-se -en comunicació amb l’estat part
afectat- de les condicions actuals del bé, dels perills que l’han afectat, i
de la possibilitat d’una restauració adequada d’aquest bé. La Secretaria
presentarà al Comitè un informe sobre els resultats d’aquesta acció; de
quines mesures poden comportar l’enviament d’una missió d’enquesta
o la consulta d’especialistes. En cas que calgui una intervenció
d’urgència, el Comitè podrà autoritzar el finançament a càrrec del
Fons del Patrimoni Mundial de l’assistència d’urgència que es consideri
necessària.
IV.B La Llista del Patrimoni Mundial en Perill
Orientacions per inscriure béns a la Llista del Patrimoni Mundial en
Perill
177. Segons els termes de l’article 11, paràgraf 4 de la Convenció, el Comitè
pot inscriure un bé a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill quan es
donin les condicions següents:
60
a) el bé afectat figura a la Llista del Patrimoni Mundial;
b) el bé és amenaçat per perills greus i precisos;
c) cal fer grans treballs per a la salvaguarda d’aquest bé;
d) aquest bé ha estat objecte d’una petició d’assistència en els termes de
la Convenció; el Comitè considera que, en determinats casos, aquesta
assistència pot adoptar la forma d’un missatge que expressi les seves
preocupacions. La inscripció d’un bé a la Llista del Patrimoni Mundial
en Perill pot constituir, per ella mateixa, aquest missatge, i aquesta
forma d’assistència pot ser sol·licitada per qualsevol part del Comitè o
per la Secretaria.
Criteris per a la inscripció d’un bé a la Llista del Patrimoni Mundial
en Perill
178. Un bé del patrimoni mundial -que respongui a la definició dels articles
1 i 2 de la Convenció- pot ser inscrit pel Comitè a la Llista del Patrimoni
Mundial en Perill, si hom considera que la situació d’aquest bé correspon
almenys a un dels criteris d’algun dels casos descrits tot seguit.
179. En el cas dels béns culturals,
a) PERILL PROVAT. Quan el bé és amenaçat per un perill provat, precís i
imminent, com ara:
i) alteració greu dels materials;
ii) alteració greu de les estructures i/o del marc;
iii) alteració greu de la coherència arquitectònica i urbanística;
iv) alteració greu de l’espai urbà o rural o de l’entorn natural;
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
v) pèrdua significativa de l’autenticitat històrica;
vi) desnaturalització greu del significat cultural.
b) POSADA EN PERILL. Quan el bé s’enfronta a amenaces greus que
podrien tenir efectes nocius sobre les seves característiques essencials,
com ara:
i) modificació de l’estatut jurídic del bé, de manera que disminueixi
el grau de protecció;
ii) manca d’una política de conservació;
iii) amenaces com a conseqüència de projectes d’ordenació del
territori;
61
iv) amenaces com a conseqüència de plans urbanístics;
v) conflicte armat pròxim o a punt d’esclatar;
vi) canvis progressius deguts a factors geològics o climàtics, o a
d’altres factors del medi natural.
180. En el cas dels béns naturals,
a) PERILL PROVAT. Quan el bé és amenaçat per un perill provat, precís i
imminent, com ara:
i) una davallada seriosa de la població de les espècies en perill o
d’altres espècies d’un valor universal excepcional per a la protecció
de les quals el bé afectat ha estat jurídicament establert, tant si
aquesta davallada és deguda a factors naturals, com a una malaltia,
o a factors humans, com la cacera furtiva;
ii) una greu alteració de la bellesa natural o de l’interès científic del
bé, que sigui resultat per exemple d’un establiment humà, de la
construcció de reserves d’aigua que comportin la inundació d’una
superfície important del bé, d’ordenacions industrials o agrícoles
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
com ara grans obres públiques, explotació minera, pol·lució,
utilització d’insecticides o fertilitzants, explotació de boscos,
recollida de llenya, etc.;
iii) l’ocupació d’establiments humans als límits mateix, o més enllà,
dels béns dels quals amenacin la integritat.
b) POSADA EN PERILL. Quan el bé s’enfronta a amenaces greus que
podrien tenir efectes nocius sobre les seves característiques essencials,
com ara:
i) modificació de l’estatut jurídic que protegeix el bé;
ii) projectes de reinstal·lació de poblacions o de desenvolupament
que afectin el bé mateix, o situats de manera que les seves
conseqüències puguin amenaçar el bé;
iii) conflicte armat pròxim o a punt d’esclatar;
iv) pla o sistema de gestió deficient, inadequat o que ha estat
aplicat d’una manera incompleta.
181. A més, el factor o els factors que amenacen la integritat del bé han de
ser dels que són susceptibles de ser corregits per la intervenció humana.
En el cas de béns culturals, els factors de perill poden ser deguts tant a
la natura com a l’acció de l’home, mentre que en el cas de béns naturals
la major part d’aquests factors provenen de l’home i és molt difícil que
un factor d’origen natural (com una epidèmia) amenaci la integritat d’un
62
bé. En determinats casos, els factors que amenacen la integritat d’un
bé poden ser millorats per accions administratives o legislatives, com
l’anul·lació d’un gran projecte d’obres públiques o la millora de l’estatut
jurídic del bé.
182. El Comitè podria desitjar retenir els factors suplementaris següents per
a l’examen d’una proposta d’inscripció d’un bé cultural o natural a la
Llista del Patrimoni Mundial en Perill:
a) Els governs, després d’haver-ne sospesat tots els factors, prenen les
decisions les conseqüències de les quals afecten béns del patrimoni
mundial. L’opinió del Comitè del Patrimoni Mundial sovint pot ser
decisiva si pot ser emesa abans que el bé no sigui posat en perill;
b) En el cas d’un “perill provat” en concret, les alteracions físiques o
culturals que el bé hagi experimentat han de ser jutjades en funció de
la intensitat dels seus efectes i han de ser analitzades cas per cas;
c) En el cas de la “posada en perill” d’un bé, s’ha de considerar que:
i) el risc ha de ser avaluat en funció de l’evolució normal del quadre
social i econòmic en el qual se situa el bé,
ii) sovint és impossible preveure totes les conseqüències que
determinades amenaces, com un conflicte armat, comporten per
als béns culturals i naturals,
iii) certs riscos, com el creixement demogràfic, no presenten caràcter
d’imminència, sinó que només són previsibles.
d) En definitiva, en la seva apreciació el Comitè haurà de tenir en compte
qualsevol causa, d’origen conegut o desconegut, que pugui posar en
perill un bé cultural o natural.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Procediment per a la inscripció de béns a la Llista del Patrimoni
Mundial en Perill
183. Quan el Comitè consideri la inscripció d’un bé a la Llista del Patrimoni
Mundial en Perill, establirà i adoptarà un programa de mesures
correctives, que haurà de consultar en la mesura que sigui possible amb
l’estat part afectat.
184. Per tal d’elaborar el programa de mesures correctives esmentat al paràgraf
anterior, el Comitè ha de demanar a la Secretaria que, cooperant tant
com sigui possible amb l’estat part afectat, constati l’estat actual del bé,
els perills que l’amenacen i la possibilitat real d’aplicar les mesures de
millora. A més, el Comitè pot decidir d’enviar una missió d’observadors
63
qualificats, de les organitzacions consultives competents o d’altres
organitzacions, per visitar el bé, avaluar la naturalesa i l’abast de les
amenaces i proposar mesures per ser adoptades.
185. La Secretaria posarà en coneixement del Comitè les informacions
recollides així com, si escau, els comentaris dels estats part i de les
organitzacions consultives competents o d’altres organitzacions del
Comitè.
186. El Comitè examinarà les informacions disponibles i adoptarà la
decisió oportuna sobre la inscripció dels béns de què es tracti a
la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. Qualsevol decisió d’aquestes
característiques haurà de ser presa per una majoria de dos terços dels
membres del Comitè, presents i votants. El Comitè definirà aleshores el
programa d’accions correctives que s’hagi d’executar. Aquest programa
serà proposat a l’estat part afectat de cara a una actuació immediata.
187. L’estat part afectat serà informat de la decisió del Comitè, decisió que serà
comunicada immediatament d’acord amb l’article 11.4 de la Convenció.
188. La Secretaria publica l’actualització de la Llista del Patrimoni Mundial en
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Perill per escrit, però també esta disponible a l’adreça d’Internet: http://
whc.unesco.org/fr/peril
189. El Comitè ha de dedicar una part important i determinada del Fons del
Patrimoni Mundial al finançament de la possible assistència als béns
inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill.
Examen regular de l’estat de conservació dels béns de la Llista del
Patrimoni Mundial en Perill
190. El Comitè ha de revisar anualment l’estat de conservació dels béns
que figuren a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. Aquest examen
podrà incloure qualsevol procediment de seguiment i totes les missions
d’experts que el Comitè consideri necessàries.
191. En base a aquests exàmens regulars, i en consulta amb l’estat part afectat,
el Comitè ha de decidir:
a) si calen mesures suplementàries per a la salvaguarda del bé;
b) retirar el bé de la Llista del Patrimoni Mundial en Perill, si deixa d’estar
amenaçat;
c) considerar la retirada del bé tant de la Llista del Patrimoni Mundial
en Perill com de la Llista del Patrimoni Mundial, si aquest bé ha
experimentat alteracions fins al punt de perdre les característiques que
64
havien determinat la seva inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial,
d’acord amb el procediment descrit als paràgrafs 192-198.
IV.C Procediment de retirada eventual de béns de la
Llista del Patrimoni Mundial
192. El Comitè ha adoptat el procediment següent per a la retirada de béns de
la Llista del Patrimoni Mundial en aquests casos:
a) quan un bé ha estat deteriorat fins al punt de perdre les característiques
que havien determinat la seva inscripció a la Llista del Patrimoni
Mundial, i
b) quan les qualitats intrínseques d’un bé del patrimoni mundial
estiguessin ja estiguessin amenaçades per l’acció de l’home en el
moment de la seva proposta i les mesures correctives necessàries
indicades per l’estat part no s’haguessin adoptat en el termini proposat
(vegeu paràgraf 116).
193. Quan un bé inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial està seriosament
deteriorat o quan les mesures correctives necessàries no han estat
adoptades en el termini proposat, l’estat part en el territori del qual està
situat el bé ha d’informar-ne la Secretaria.
194. Si la Secretaria rep informacions en aquest sentit per part d’una altra font
diferent de l’estat part afectat, haurà de verificar la font i el contingut de
les informacions, en la mesura que sigui possible i consultant-ho amb
l’estat part afectat al qual demanarà els comentaris oportuns.
195. La Secretaria demanarà que les organitzacions consultives competents
presentin també els seus comentaris sobre les informacions rebudes.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
196. El Comitè examinarà totes les informacions disponibles i prendrà una
decisió. D’acord amb l’article 13 (8) de la Convenció, aquesta decisió ha de
ser presa per una majoria de dos terços dels membres presents i votants.
El Comitè no haurà de retirar un bé sense haver-ho consultat prèviament
amb l’estat part afectat.
197. L’estat part ha de ser informat de la decisió del Comitè. El Comitè ha de
fer pública immediatament la decisió de retirada.
198. Si la decisió del Comitè comporta una modificació de la Llista del
Patrimoni Mundial, aquesta modificació haurà de quedar reflectida en la
pròxima actualització de la Llista.
65
V PRESENTACIÓ D’INFORMES PERIÒDICS
SOBRE L’APLICACIÓ DE LA CONVENCIÓ DEL
PATRIMONI MUNDIAL
V.A Objectius
199. S’invita els estats part a presentar a la Conferència General de la UNESCO,
mitjançant el Comitè del Patrimoni Mundial, informes periòdics sobre
les disposicions legislatives i els reglaments administratius i les altres
mesures que hagin adoptat per a l’aplicació de la Convenció, incloent-hi
l’estat de conservació dels béns del patrimoni mundial situats al seu
territori.
Article 29 de la Convenció del Patrimoni Mundial i resolució
de l’11a sessió de l’Assemblea General dels estats part (1997)
i la 29a sessió de la Conferència General de la UNESCO.
200. Els estats part poden sol·licitar l’opinió autoritzada de les organitzacions
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
consultives i de la Secretaria, que alhora poden (amb el consentiment de
l’estat part afectat) buscar altres opinions especialitzades.
201. Els informes periòdics han de servir per aconseguir quatre objectius
principals:
a) facilitar una estimació de l’aplicació de la Convenció del Patrimoni
Mundial per part de l’estat part;
b) facilitar una estimació del manteniment al llarg del temps del valor
universal excepcional dels béns inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial;
c) donar informacions actualitzades sobre els béns del patrimoni mundial
a fi de registrar els canvis de les condicions i de l’estat de conservació dels
béns;
d) fornir un mecanisme per a la cooperació regional i l’intercanvi
d’informacions i d’experiències entre els estats part pel que fa a
l’aplicació de la Convenció i la conservació del patrimoni mundial.
202. La presentació d’informes periòdics és important per optimitzar la
conservació a llarg termini dels béns inscrits així com per reforçar la
credibilitat de l’aplicació de la Convenció.
66 67

V.B Procediment i format 206. El format de l’informe periòdic dels estats part comprèn dues seccions:
Aquest format va ser adoptat pel Comitè del Patrimoni Mundial
203. El Comitè del Patrimoni Mundial: a la 22a sessió (Kyoto, 1998) i podria ser revisat al final
del primer cicle de presentació d’informes periòdics el 2006.
a) ha adoptat el format i les notes explicatives que figuren a l’annex 7; És per això que no ha estat revisat juntament amb les Orientacions.
b) ha invitat els estats part a presentar informes periòdics cada sis anys; a) La secció I tracta de les disposicions legislatives i administratives
adoptades per l’estat part i de les altres mesures adoptades per a
c) ha decidit estudiar els informes periòdics dels estats part, regió per
l’aplicació de la Convenció, així com dels detalls de l’experiència assolida
regió, d’acord amb el quadre següent:
en aquest àmbit. Això afecta particularment les obligacions de caràcter
general definides en determinats articles de la Convenció.
Examen dels béns b) La secció II tracta de l’estat de conservació dels béns específics del
inscrits fins al Any de l’examen per part
Regió
(incloent-hi aquest del Comitè
patrimoni mundial situats en el territori de l’estat part afectat. Aquesta
any) secció ha de ser completada per a cada bé del patrimoni mundial
Estats Àrabs 1992 desembre de 2000
A l’annex 7 es faciliten notes explicatives juntament amb el format dels
Àfrica 1993 desembre de 2001/juliol de 2002 informes.

Àsia i Pacífic 1994 juny/juliol de 2003 207. Per tal de facilitar la gestió de les informacions, s’invita els estats part a

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Amèrica Llatina i el Carib 1995 juny/juliol de 2004
presentar els informes en anglès o en francès, tant en format electrònic
com en document imprès a:
Europa i Amèrica del Nord 1996/1997 juny/juliol de 2005/2006
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
7, place de Fontenoy
75352 París 07 SP
d) ha demanat a la Secretaria juntament amb les organitzacions França
consultives i fent una crida als estats part, a les institucions Tel. +33 (0) 1 45 68 15 71
Fax +33 (0) 1 45 68 55 70
competents i amb experiència disponibles a la zona, d’elaborar
Correu: wh-info@unesco.org
les estratègies regionals per als procediments de presentació
d’informes periòdics d’acord amb el calendari que s’indica més
amunt, al punt c).
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

Decisió 22 COM VI.7 V.C Avaluació i seguiment

204. Les estratègies regionals esmentades hauran de correspondre a les
característiques específiques de les regions i hauran de promoure una
coordinació i una sincronització entre els estats part, particularment en
els casos de béns transfronterers. La Secretaria consultarà els estats part
sobre el desenvolupament i l’aplicació de les estratègies regionals.
205. Després del primer cicle de sis anys, cada regió serà novament objecte
d’una avaluació en el mateix ordre indicat al quadre anterior. Després
d’aquest primer cicle podrà haver-hi una pausa en l’avaluació per valorar
i revisar el mecanisme de presentació d’informes periòdics abans de
començar un nou cicle.
208. La Secretaria recull els informes nacionals dins dels informes regionals
sobre l’estat del patrimoni mundial, que estan disponibles en format
electrònic a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/publications,
i en format paper (sèrie Cahiers du patrimoine mondial).
209. El Comitè del Patrimoni Mundial revisa atentament els problemes
detectats en els informes periòdics i aconsella als estats part de les regions
afectades sobre les qüestions que es deriven d’aquests informes.
210. El Comitè pot demanar a la Secretaria i a les organitzacions consultives,
d’acord amb els estats part afectats, d’elaborar el seguiment dels
programes regionals a llarg termini, estructurats segons els seus objectius
68 69

estratègics, i sotmetre’ls a la seva consideració. Aquests documents han

de reflectir amb molta precisió les necessitats del patrimoni mundial en
VI PROMOURE EL SUPORT A FAVOR DE LA
les diferents regions i facilitar la concessió de l’assistència internacional. CONVENCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL
El Comitè també ha expressat el seu suport per assegurar els lligams
directes entre els objectius estratègics i l’assistència internacional.
VI.A Objectius
Article 27 de la Convenció del Patrimoni Mundial

211. Els objectius són:

a) revalorar el reforçament de les capacitats i de la recerca;

b) reforçar la sensibilització pel que fa a la vinculació del públic a la
necessitat de preservar el patrimoni cultural i natural;
c) revalorar la funció del patrimoni mundial dins de la vida de la comunitat; i
Article 5(a) de la Convenció del Patrimoni Mundial

d) fer créixer la participació de les poblacions locals i nacionals en la

protecció i la revaloració del patrimoni.

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

VI.B Reforçament de les capacitats i la recerca
212. El Comitè vol desenvolupar el reforçament de les capacitats dins dels
estats part, d’acord amb els seus objectius estratègics.
Declaració de Budapest sobre el Patrimoni Mundial (2002)

L’Estratègia Global de formació

Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

213. Reconeixent l’alt nivell de competències i l’apropament multidisciplinari

necessaris per a la protecció, la conservació i la revaloració del patrimoni
mundial, el Comitè ha adoptat una Estratègia Global de formació
per al patrimoni mundial, cultural i natural. L’objectiu essencial de
l’Estratègia Global de formació és assegurar el desenvolupament de
les competències necessàries per a l’aplicació de la Convenció, cosa que
inclou les relacions amb altres iniciatives com l’Estratègia Global per a
una Llista del Patrimoni Mundial representativa, equilibrada i creïble,
i la presentació d’informes periòdics. El Comitè revisa anualment les
qüestions de formació pertinents, avalua les necessitats en matèria de
formació, estudia els informes anuals sobre les iniciatives de formació i
fa recomanacions de cara a futures iniciatives de formació.
70
L’Estratègia Global de formació per al patrimoni mundial,
cultural i natural va ser adoptada pel Comitè
del Patrimoni Mundial a la 25a sessió (Helsinki, 2001)
(annex X del documentWHC-01/CONF.208/24)
Estratègies nacionals de formació i cooperació regional
214. S’anima els estats part a assegurar-se que els seus professionals i
especialistes a tots els nivells estiguin ben formats. Amb aquesta
finalitat s’invita els estats part a què desenvolupin estratègies nacionals
de formació i integrin la cooperació regional de formació en el marc de
les seves estratègies.
Recerca
215. El Comitè desenvolupa i coordina la cooperació internacional en l’àmbit
de recerca per a una aplicació eficaç de la Convenció. També s’invita els
estats part a oferir recursos per iniciar recerques ja que el coneixement
i la comprensió són fonamentals per a la identificació, la gestió i el
seguiment dels béns del patrimoni mundial.
Assistència internacional
216. Els estats part poden sol·licitar l’assistència en formació i recerca a càrrec
del Fons del Patrimoni Mundial (vegeu capítol VII).
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
VI.C Sensibilització i educació
Sensibilització
217. S’anima els estats part a sensibilitzar el seu país en la necessitat de
preservar el patrimoni mundial. Particularment han d’assegurar-se que
la condició de patrimoni mundial s’indica com cal i es valora en el mateix
indret.
218. La Secretaria proporciona assistència als estats part mitjançant
activitats destinades a reforçar la sensibilització sobre la Convenció i
a informar el públic dels perills que amenacen el patrimoni mundial.
La Secretaria assessora els estats part en la preparació i realització de
71
projectes promocionals i educatius referits als béns, finançats a través de
l’assistència internacional. També es pot sol·licitar a les organitzacions
consultives i als organismes governamentals competents que donin la
seva opinió sobre aquests projectes.
Educació
219. El Comitè del Patrimoni Mundial anima i dóna suport per a la preparació
de materials, activitats i programes educatius.
Assistència internacional
220. En la mesura que sigui possible, els estats part han d’engrescar la
participació d’escoles, d’universitats, de museus i d’altres autoritats
educatives locals i nacionals en el desenvolupament i la realització
d’activitats educatives referides al patrimoni mundial.
Article 27.2 de la Convenció del Patrimoni Mundial
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
221. La Secretaria, en cooperació amb el sector de l’educació de la UNESCO
i altres col·laboradors, produeix i publica un paquet educatiu sobre el
patrimoni mundial dedicat als ensenyants, “El patrimoni mundial a
l’abast dels joves”, per fer-lo servir en l’ensenyament secundari arreu del
món. Aquest paquet és adaptable a d’altres nivells d’ensenyament.
“El patrimoni mundial a l’abast dels joves” es pot trobar a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/education/fra/slindex.htm
222. Els estats part poden sol·licitar l’assistència internacional a càrrec
del Fons del Patrimoni Mundial amb la finalitat d’elaborar i d’aplicar
activitats i programes educatius (vegeu capítol VII).
 73

VII EL FONS DEL PATRIMONI MUNDIAL I

L’ASSISTÈNCIA INTERNACIONAL

VII.A El Fons del Patrimoni Mundial

223. El Fons del Patrimoni Mundial és un fons en dipòsit, creat per la Convenció
d’acord amb les disposicions del Reglament financer de la UNESCO.
Els recursos del Fons els constitueixen les contribucions obligatòries i
voluntàries fetes pels estats part de la Convenció i per altres recursos
autoritzats pel reglament financer del Fons.
Article 15 de la Convenció del Patrimoni Mundial

224. El reglament financer del Fons es troba al document WHC/7 a l’adreça

d’Internet http://whc.unesco.org/fr/regulationsfinancieres

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

VII.B Mobilització de recursos tècnics i financers i de
partenariat a favor de la Convenció del Patrimoni Mundial
225. En la mesura que sigui possible, el Fons del Patrimoni Mundial ha de
ser utilitzat per mobilitzar fons complementaris per a l’assistència
internacional a partir d’altres fonts.
226. El Comitè ha decidit que les contribucions ofertes al Fons del Patrimoni
Mundial per a les campanyes d’assistència internacional i altres projectes
de la UNESCO que afectin un bé inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial
seran acceptades i utilitzades com una assistència internacional, en
el sentit de la secció V de la Convenció i d’acord amb les modalitats
establertes per a l’execució de la campanya o del projecte.
227. S’invita els estats part a donar suport a la Convenció, a més de les
contribucions obligatòries al Fons del Patrimoni Mundial. Aquest suport
voluntari pot ser satisfet per contribucions addicionals al Fons del
Patrimoni Mundial o per contribucions financeres i tècniques aportades
directament als béns.
Article 15(3) de la Convenció del Patrimoni Mundial

228. S’anima els estats part a participar en les campanyes internacionals

de captació de fons promogudes per la UNESCO per tal de protegir el
patrimoni mundial.
74
229. Els estats part i aquells altres que tinguin intenció de fer contribucions
per a aquestes campanyes o per a d’altres projectes de la UNESCO a favor
de béns del patrimoni mundial són invitats a fer-ho mitjançant el Fons
del Patrimoni Mundial.
230. S’anima els estats part a afavorir la creació de fundacions i d’associacions
nacionals, públiques i privades, de captació a favor de les iniciatives de
conservació del patrimoni mundial.
Article 17 de la Convenció del Patrimoni Mundial
231. La Secretaria dóna suport a la mobilització de recursos financers i
tècnics per a la conservació del patrimoni mundial. Amb aquesta
finalitat desenvolupa convenis amb institucions públiques i privades de
conformitat amb les decisions i les Orientacions publicades pel Comitè
del Patrimoni Mundial i els reglaments de la UNESCO.
232. La Secretaria hauria de tenir com a referència els documents següents:
“Directives que afecten la cooperació de la UNESCO amb les fonts privades
de finançament extrapressupostari” i “Directives per a la mobilització de
fons privats i criteris de selecció de col·laboradors eventuals: Propostes
del director general”, que regeixen la captació de fons exteriors a favor
del Fons del Patrimoni Mundial. Aquests documents es poden trobar a
l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/fondsprives
“Directives que afecten la cooperació de la UNESCO
amb les fonts privades de finançament extrapressupostari”
(annex de la decisió 149 EX/Dec. 7.5)
“Directives per a la mobilització de fons privats
i criteris de selecció de col·laboradors eventuals:
Propostes del director general”
(annex de la decisió 156 EX/Dec. 9.4)
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
VII.C L’assistència internacional
233. La Convenció preveu una assistència internacional als estats part per
a la protecció de béns del patrimoni mundial, cultural i natural situats
en el seu territori i inscrits, o susceptibles de ser inscrits, a la Llista del
Patrimoni Mundial. L’assistència internacional ha de ser considerada
com a complementària als esforços nacionals per a la conservació i la
gestió dels béns que figuren a la Llista del Patrimoni Mundial i en les
llistes indicatives quan els recursos necessaris no poden ser assegurats a
nivell nacional.
Articles 13(1 i 2) i 19-26 de la Convenció del Patrimoni Mundial
75
234. L’assistència internacional és finançada essencialment pel Fons del
Patrimoni Mundial, creat arran de la Convenció del Patrimoni Mundial.
El Comitè fixa el pressupost de l’assistència internacional sobre una base
biennal.
Secció IV de la Convenció del Patrimoni Mundial
235. El Comitè del Patrimoni Mundial coordina i atribueix els diferents tipus
d’assistència internacional en resposta a les demandes dels estats part.
Aquests tipus d’assistència internacional, descrits al quadre de recapitulació
que apareix més avall, són les següents per ordre de prioritat:
a) Assistència d’urgència
b) Assistència preparatòria
c) Assistència de “conservació i gestió” (que inclou l’ajuda a la formació
i a la recerca, la cooperació tècnica i les activitats promocionals i
educatives)
Decisió 30 COM 14A
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
VII.D Principis i prioritats de l’assistència internacional
236. L’assistència internacional va lligada, d’una manera prioritària, als béns
inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. El Comitè ha creat una
línia pressupostària específica per assegurar-se que una part important
de l’assistència que prové dels Fons del Patrimoni Mundial vagi dedicada
als béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill.
Article 13(1) de la Convenció del Patrimoni Mundial
237. Els estats part que tinguin endarrerit el pagament de la seva contribució
obligatòria o voluntària al Fons del Patrimoni Mundial no poden pretendre
obtenir l’assistència internacional, atès que aquesta disponibilitat només
s’aplica a peticions d’assistència d’urgència.
Decisió 13 COM XII.34
238. Per assegurar els seus objectius estratègics, el Comitè assigna una assistència
internacional d’acord amb les prioritats definides en els programes regionals.
Aquests programes són adoptats com a resultat dels informes periòdics i
són revisats regularment pel Comitè a partir de les necessitats identificades
pels estats part en els informes periòdics (vegeu capítol V).
Decisions 26 COM 17.2,
26 COM 20 i
26 COM 25.3
76 77

239. A més de les prioritats subratllades als paràgrafs 236-238, les VII.E Quadre de recapitulació
consideracions següents guien les decisions del Comitè per a l’atribució
d’una assistència internacional:
241.
a) la probabilitat que l’assistència tingui un efecte catalític i multiplicador Tipus d’assis- Objecte Imports Dates límit Autoritats
(“detonador financer”) i afavoreixi les contribucions financeres i tència de presen- respon-
tècniques d’altres fonts; internacional tació sables de
l’aprovació
b) el fet que la demanda d’assistència internacional provingui d’un estat Assistència Aquesta assistència pot ser sol· Fins a En Director
part que sigui: urgent licitada per tractar les amenaces ve· 5.000 qualsevol del Centre
rificades o potencials que posin en dòlars moment del
• un país menys avançat o amb uns ingressos escassos, tal com és perill els béns inscrits a la Llista del EUA Patrimoni
definit pel Comitè de polítiques del desenvolupament del Consell Patrimoni Mundial en Perill i a la Mundial
econòmic i social de les Nacions Unides, Llista del Patrimoni Mundial, que
hagin patit seriosos danys o que es Entre En President
• un país amb uns ingressos mitjans baixos, tal com és definit per la trobin en perill imminent de seriosos 5.001 i qualsevol del Comitè
Banca mundial, danys deguts a fenòmens sobtats i 75.000 moment
imprevistos. Aquests fenòmens po· dòlars
• un petit estat insular en desenvolupament (PEID), o den comprendre esllavissaments de EUA
• un estat part que hagi acabat de passar un conflicte. terreny, greus incendis, explosions,
inundacions o desastres causats per Superior 1 de febrer Comitè
Decisió 31 COM 18B l’home, incloent-hi la guerra. Aques· a 75.000

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

ta assistència no afecta els casos en dòlars
c) la urgència de les mesures de protecció que s’hagin d’adoptar a favor què els danys o deterioracions són EUA
dels béns del patrimoni mundial; resultat d’un procés gradual com el
desgast, la pol·lució o l’erosió. Afecta
d) el compromís jurídic, administratiu i, si és possible, financer de l’estat només els casos d’urgència estric·
part beneficiari de l’activitat; tament lligats a la conservació dels
béns del patrimoni mundial (vegeu
e) l’impacte de l’activitat sobre el reforçament dels objectius estratègics decisió 28 COM 10B.2c). Si cal, pot
decidits pel Comitè; ser posada a disposició per a diversos
Paràgraf 26 de les Orientacions béns del patrimoni mundial d’un ma·
teix estat part (vegeu decisió 6 EXT.
f) el grau segons el qual l’activitat respon a les necessitats identificades COM 15.2). Els límits pressupostaris
arran del seguiment reactiu i/o de l’anàlisi dels informes periòdics s’apliquen només a un sol bé del pa·
trimoni mundial.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

regionals;
Decisió 20 COM XII Aquesta assistència pot ser sol·
licitada per:
g) el valor exemplar de l’activitat quant a la recerca científica i al i) emprendre mesures d’urgència
desenvolupament de tècniques de conservació eficaces a menor cost; per a la salvaguarda del bé;
ii) establir un pla d’urgència per al bé
h) el cost de l’activitat i els resultats esperats; i
i) el valor educatiu per a la formació d’experts i per al públic en general.

240. S’haurà de mantenir un repartiment equitatiu entre els recursos destinats a les
activitats en favor del patrimoni cultural i natural. El Comitè revisa regularment
aquest repartiment i adopta les seves decisions amb aquest objectiu.
El 65% del pressupost total de l’assistència internacional
estan dedicats als béns culturals i el 35% als béns naturals.
Decisió 31 COM 18B
78 79

Assistència Aquesta assistència pot ser sol· Fins a En Director 245. Les sol·licituds d’assistència internacional poden ser presentades per
preparatòria licitada per: 5.000 qualsevol del Centre l’estat part a través de correu electrònic, però han de ser acompanyades
i) preparar o actualitzar les Llistes dòlars moment del d’una còpia en paper oficial signat o ser completades utilitzant el format
Indicatives de béns susceptibles EUA Patrimoni en línia al lloc d’Internet del Centre del Patrimoni Mundial a l’adreça
de ser inscrits a la Llista del Patri· Mundial
moni Mundial;
http://whc.unesco.org.
ii) organitzar reunions per harmonit· Entre En President
246. Cal aportar totes les dades demanades en el formulari de sol·licitud. Si
zar les Llistes Indicatives nacionals 5.001 i qualsevol del Comitè
d’una mateixa regió geocultural; 30.000 moment escau o si és necessari, les demandes poden ser complementades amb
iii) preparar les propostes d’inscrip· dòlars informacions suplementàries, informes, etc.
ció de béns a la Llista del Patrimo· EUA
ni Mundial; això pot incloure la
preparació d’una anàlisi compa·
rativa en relació amb altres béns
VII.G Avaluació i aprovació de sol·licituds d’assistència
similars (vegeu 3.c de l’annex 5); internacional
iv) preparar sol·licituds d’assistència
en formació, recerca i cooperació
tècnica per als béns del patrimoni 247. Sempre que la sol·licitud d’assistència d’un estat part hagi estat ben
mundial. completada, la Secretaria, amb l’ajuda de les organitzacions consultives
La prioritat s’ajustarà a les demandes per a les sol·licituds superiors a 5.000 dòlars EUA, tramita cada sol·licitud
que provinguin dels estats part el pa· dins dels terminis concedits.
trimoni dels quals està representat o
infrarepresentat a la Llista del Patri· 248. Totes les sol·licituds d’assistència internacional per al patrimoni cultural

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

moni Mundial.
són avaluades per l’ICOMOS i l’ICCROM, excepte les que siguin d’un
import inferior a 5.000 dòlars EUA.
Decisió 13 COM XII.34
VII.F Procediment i format Decisió 31 COM 18B

242. Tots els estats part que presentin demandes d’assistència internacional són
encoratjats a consultar la Secretaria i les organitzacions consultives pel que
fa a la conceptualització, la planificació i l’elaboració de cada demanda. Per
facilitar aquesta tasca, es poden cedir exemples de demandes d’assistència
internacional acceptades si els estats part ho sol·liciten.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
249. Totes les sol·licituds d’assistència internacional per al patrimoni mixt
són avaluades per l’ICOMOS, l’ICCROM i la UICN, excepte les que siguin
d’un import inferior a 5.000 dòlars EUA.
Decisió 31 COM 18B
250. Totes les sol·licituds d’assistència internacional per al patrimoni natural

243. El formulari de sol·licitud d’assistència internacional és presentat

a l’annex 8 i els tipus, els imports, les dates límit de presentació i les són avaluades per la UICN, excepte les que siguin d’un import inferior a
autoritats responsables de l’aprovació han estat presentats al quadre de 5.000 dòlars EUA.
recapitulació del capítol VII.E. Decisió 31 COM 18B
244. La sol·licitud haurà de ser presentada en anglès o en francès, degudament 251. Els criteris d’avaluació que segueixen les organitzacions consultives són
signada i tramesa per la Comissió Nacional per a la UNESCO, la Delegació presentats a l’annex 9.
Permanent de l’estat part a la UNESCO i/o el departament governamental Decisió 31 COM 18B
o el ministeri afectat, a l’adreça següent:
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO 252. Totes les sol·licituds d’assistència internacional per un import superior
7, place de Fontenoy a 5.000 dòlars EUA són avaluades per un panel format pel president del
75352 París 07 SP França Comitè del Patrimoni Mundial o per un vicepresident, representants
Tel. +33 (0) 1 45 68 12 76 de les oficines regionals del Centre del Patrimoni Mundial i de les
Fax +33 (0) 1 45 68 55 70 organitzacions consultives, que es reuneix almenys dues vegades l’any,
a/e: wh-intassistance@unesco.org abans de qualsevol actuació del president i el Comitè. Totes les sol·licituds
80
que hagin de ser aprovades pel president poden ser presentades en
qualsevol moment a la Secretaria i aprovades pel president després de
l’adequada avaluació.
Decisió 31 COM 18B
253. El president no està autoritzat a aprovar les demandes presentades pel
seu propi país.
254. Totes les demandes que hagin de ser aprovades pel Comitè han de ser
rebudes per la Secretaria abans de l’1 de febrer. Aquestes sol·licituds
són presentades a la sessió següent del Comitè.
VII.H Disposicions contractuals
255. Es tancaran acords entre la UNESCO i l’estat part afectat o el/s
representant/s que designi per a l’aplicació de les sol·licituds d’assistència
internacional aprovades, de conformitat amb la reglamentació de la
UNESCO i d’acord amb el pla de treball i amb la realització de la despesa
pressupostada descrits a la sol·licitud inicial aprovada.
VII.I Avaluació i seguiment de l’assistència internacional
256. El seguiment i l’avaluació de l’aplicació de l’assistència internacional que
es facilitin tindran lloc durant els tres mesos següents a l’acabament de
l’activitat. Els resultats d’aquestes avaluacions seran reunits i arxivats
per la Secretaria, en col·laboració amb les organitzacions consultives, i
seran estudiats periòdicament pel Comitè.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
257. El Comitè examina l’aplicació, l’avaluació i el seguiment de l’assistència
internacional, a fi de valorar-ne l’eficàcia i redefinir les seves prioritats.
81
VIII L’EMBLEMA DEL PATRIMONI MUNDIAL
VII.A Preàmbul
258. A la seva segona sessió (Washington, 1978), el Comitè va adoptar
l’emblema del patrimoni mundial dissenyat pel senyor Michel Olyff.
L’emblema simbolitza la interdependència dels béns culturals i naturals: el
quadrat central, com una forma creada per l’home, i el cercle representant
la natura, tots dos estretament lligats. L’emblema és rodó com el món,
però també simbolitza la protecció. Simbolitza la Convenció, significa
l’adhesió dels estats part a la Convenció i serveix per identificar els béns
inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial. Està associat al coneixement
de la Convenció per part del públic i esdevé l’imprimàtur de la credibilitat
i del prestigi de la Convenció. Per sobre de tot és una representació dels
valors universals que la Convenció representa.
259. El Comitè va decidir que l’emblema proposat podia fer-se servir en
qualsevol color, en funció de la finalitat, de les possibilitats tècniques i de
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
les consideracions d’ordre artístic. L’emblema hauria de portar sempre
el text “WORLD HERITAGE . PATRIMOINE MONDIAL”. L’espai ocupat
per “PATRIMONIO MUNDIAL” pot ser utilitzat per posar-hi la traducció
a la llengua nacional del país on s’utilitzi l’emblema.
260. Per tal d’assegurar que l’emblema tingui la millor visibilitat possible i
d’evitar-ne una utilització inapropiada, el Comitè va adoptar a la vint-
i-dosena sessió (Kyoto, 1998) les “Orientacions i principis que regeixen
la utilització de l’emblema del patrimoni universal”, que figuren als
paràgrafs següents.
261. Encara que no es faci cap menció de l’emblema del patrimoni mundial ni
de la seva creació a la Convenció, el Comitè n’ha encoratjat la utilització
per identificar els béns protegits per la Convenció que estan inscrits a la
Llista del Patrimoni Mundial, des que va ser adoptat el 1978.
82
262. El Comitè del Patrimoni Mundial és responsable de determinar la
utilització de l’emblema del patrimoni mundial i de la formulació de la
política que regeixi la seva utilització.
263. A petició del Comitè a la vint-i-sisena sessió (Budapest, 2002), l’emblema
del patrimoni mundial, l’expressió “patrimoni mundial” i els seus derivats
estan en tràmit de registre al títol de l’article 6è de la Convenció de París
per a la protecció de la propietat industrial i estan, per tant, protegits.
Decisió 26 COM 15
264. L’emblema del patrimoni mundial també té un potencial de finançament
exterior que pot ser utilitzat per fer ressaltar el valor comercial dels productes
als quals va associat. Cal un equilibri entre la utilització de l’emblema per
fer progressar els objectius de la Convenció i optimitzar la coneixença de la
Convenció arreu del món i la necessitat de prevenir-ne una utilització abusiva,
inapropiada i comercial no autoritzada o per a d’altres finalitats.
265. Les Orientacions i Principis que regeixen la utilització de l’emblema no
haurien de ser cap obstacle per a la cooperació en activitats de promoció.
Les autoritats responsables d’estudiar i de decidir les utilitzacions de
l’emblema cal que marquin unes grans línies on fonamentar les seves
decisions.
VIII.B Aplicabilitat
266. Les Orientacions i Principis proposats en aquest document cobreixen
totes les propostes d’utilització de l’emblema per part de:
a) El Centre del Patrimoni Mundial;
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
b) L’oficina de les edicions de la UNESCO i altres oficines de la UNESCO;
c) Les agències o comissions nacionals, encarregades de l’aplicació de la
Convenció en cada estat part;
d) Els béns del patrimoni mundial;
e) Altres parts contractants amb qui s’estableixin convenis, principalment
les que tenen finalitats essencialment comercials.
VIII.C Responsabilitat dels estats part
267. Els estats part de la Convenció han d’adoptar totes les mesures possibles
per impedir la utilització de l’emblema en el seu país per qualsevol grup o
83
per qualsevol motiu que no estigui explícitament reconegut pel Comitè.
Amb aquest objectiu, s’incita els estats part per tal que utilitzin de ple la
legislació nacional i fins i tot la legislació sobre marques comercials.
VIII.D Ampliació dels usos apropiats de l’emblema del
patrimoni mundial
268. L’emblema del patrimoni mundial hauria d’anar acompanyat del logotip
de la UNESCO en tots els béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial
sense malmetre’n tanmateix l’estètica.
Realització de plaques destinades a commemorar la inscripció de
béns a la Llista del Patrimoni Mundial
269. Quan un bé s’inscriu a la Llista del Patrimoni Mundial i sempre que sigui
possible, l’estat part haurà de posar una placa commemorativa d’aquesta
inscripció. Aquestes plaques van destinades a informar el públic, nacional
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
o estranger, que el bé que visita té un valor particular reconegut per la
comunitat internacional; o sigui, que es tracta d’un bé excepcional i amb
una significació no tan sols per a una nació sinó per a tot el món. No
obstant, les plaques responen també a l’objectiu d’informar el gran públic
de l’existència de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, o
en qualsevol cas sobre la noció del patrimoni mundial i sobre la llista que
l’empara.
270. Per a la realització de les plaques el Comitè ha adoptat les orientacions
següents:
a) la placa haurà d’estar col·locada en un indret on sigui ben visible per als
visitants sense que espatlli l’estètica del lloc;
b) hi haurà de figurar l’emblema del patrimoni mundial;
c) el text haurà d’esmentar el valor universal excepcional del bé; en aquest
sentit, podria ser útil descriure molt breument les característiques
que confereixen aquest valor al bé. Els estats part que vulguin poden
fer servir les descripcions aparegudes en diferents publicacions o en
l’exposició del patrimoni mundial, les quals poden ser obtingudes a
través de la Secretaria;
d) el text haurà de fer referència igualment a la Convenció i, sobretot,
a l’existència de la Llista del Patrimoni Mundial, i al reconeixement
internacional que implica la inscripció en aquesta llista (en canvi, no
es considera indispensable que hi consti en quina sessió del Comitè ha
84
tingut lloc la inscripció); seria desitjable que el text estigués redactat
en diverses llengües, en el casos que els béns rebin nombrosos visitants
estrangers.
271. El Comitè proposa el text següent com a model de referència:
“En virtut de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i
Natural, (el nom del bé) figura inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial. La
inscripció en aquesta llista consagra el valor universal excepcional d’un bé
cultural o natural per tal que sigui protegit en benefici de tota la humanitat.”
272. Eventualment el text podria anar seguit d’una breu descripció del bé de
què es tracti.
273. D’altra banda, les autoritats nacionals haurien d’incitar que els béns del
patrimoni mundial utilitzessin àmpliament l’emblema, per exemple en
les cartes, els fullets promocionals i els uniformes del seu personal.
274. Les parts a les quals es concedeixi el dret a crear productes de comunicació
associats a la Convenció del Patrimoni Mundial i als béns han de fer que
l’emblema sigui suficientment visible, i han d’evitar de crear un emblema
o un logo diferent per a aquests productes.
VIII.E Principis per a la utilització de l’emblema del
patrimoni mundial
275. Es demana a les autoritats responsables que, d’ara endavant, segueixin els
principis següents en la seva presa de decisions pel que fa a la utilització
de l’emblema:
a) L’emblema ha de ser utilitzat per a tots els projectes clarament associats
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
a la missió de la Convenció, inclosos, en la mesura que sigui tècnicament
i legalment possible, aquells que ja estiguin aprovats i adoptats a fi de
promoure la Convenció.
b) La decisió d’aprovar la utilització de l’emblema ha d’estar estretament
lligada a la qualitat i al contingut del producte amb el qual ha d’estar
associat i no al volum dels productes que hagin de ser comercialitzats
o al benefici financer esperat. Els principals criteris d’aprovació han de
ser el valor educatiu, científic, cultural o artístic del producte proposat
en relació amb els principis i valors del patrimoni mundial. No s’ha
de donar, d’una manera rutinària, l’autorització de posar l’emblema
en productes que no tenen cap valor educatiu o que tenen un valor
educatiu extremadament feble, com ara tasses, samarretes, pins o
altres records turístics. S’estudiaran excepcions a aquesta política en
85
casos d’esdeveniments especials com ara les reunions del Comitè o les
cerimònies d’inauguració de plaques.
c) Qualsevol decisió que autoritzi la utilització de l’emblema no ha de
tenir cap ambigüitat i ha de respectar els objectius i els valors explícits
i implícits de la Convenció del Patrimoni Mundial.
d) Excepte quan això sigui autoritzat d’acord amb aquests principis, no és
legítim que entitats comercials utilitzin l’emblema directament en els
seus materials per mostrar que donen suport al patrimoni mundial. El
Comitè reconeix tanmateix que qualsevol persona física, organització
o societat és lliure de publicar o de produir el que consideri oportú pel
que fa als béns del patrimoni mundial encara que l’autorització oficial
de fer-ho sota l’emblema del patrimoni mundial és una prerrogativa
exclusiva del Comitè i ha de ser exercida tal com està descrit a les
Orientacions i Principis.
e) La utilització de l’emblema per part d’altres parts contractants no
hauria de ser normalment autoritzada fora dels casos en què la
utilització proposada tingui una relació directa amb els béns del
patrimoni mundial. Aquestes autoritzacions poden ser concedides si
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
hi ha el consentiment de les autoritats nacionals del països afectats.
f) En els casos en què algun bé específic del patrimoni mundial no és afectat
o no és el principal objectiu de la utilització proposada, com ara els
seminaris generals i/o tallers sobre qüestions científiques o tècniques
de conservació, l’autorització d’utilització només pot ser concedida
de conformitat amb les Orientacions i Principis. Les sol·licituds per a
aquestes utilitzacions han d’especificar la manera en què la utilització
proposada podrà contribuir positivament a la revaloració de la missió
de la Convenció.
g) L’autorització per a la utilització de l’emblema no s’hauria de concedir
a agències de viatges, companyies aèries o a d’altres tipus d’empreses
que tenen un objectiu eminentment comercial, llevat de circumstàncies
excepcionals o de quan pugui ser demostrat que aquesta utilització és
manifestament beneficiosa per al patrimoni mundial en general i per
als béns concrets d’aquest patrimoni mundial. Aquestes demandes
d’utilització necessitaran una aprovació d’acord amb les Orientacions
i Principis, i el consentiment de les autoritats nacionals dels països
afectats.
h) La Secretaria no ha d’acceptar cap publicitat, cap viatge o altres
contrapartides promocionals d’agències de viatges o altres societats
similars com a intercanvi o en lloc d’una remuneració financera per a la
utilització de l’emblema.
i) Si es preveuen beneficis comercials, la Secretaria s’hauria d’assegurar que
el Fons del Patrimoni Mundial rebi una justa part dels ingressos i hauria
86
de tancar un contracte o un altre tipus d’acord que detalli la naturalesa dels
acords que regeixen el projecte i els compromisos en matèria d’aportació
d’ingressos al Fons. En tots els casos d’utilització comercial, tot el temps de
treball de part del personal i els costos relacionats amb el personal afectat
per la Secretaria o per altres interventors, per a qualsevol activitat que es
desviï de la base nominal han d’anar íntegrament a càrrec de la part que
sol·licita l’autorització de l’emblema.
j) També s’invita les autoritats nacionals a assegurar-se que els seus béns
o el Fons del Patrimoni Mundial rebin una justa part dels ingressos, i a
detallar la naturalesa dels acords que regeixen el projecte i el repartiment
dels beneficis.
k) Si es busquen patrocinadors per a la fabricació de productes de
difusió considerats necessaris per la Secretaria, l’elecció del o dels
col·laboradors s’haurà de fer d’acord, com a mínim, amb els criteris
enunciats a les “Directives que afecten la cooperació de la UNESCO
amb les fonts privades de finançament extrapressupostari” i
“Directives per a la mobilització de fons privats i criteris de selecció
de col·laboradors eventuals: Propostes del director general”, així com
a les directives complementàries sobre les demandes de fons que
el Comitè podria prescriure. La necessitat d’aquests productes ha
de ser clarament exposada i justificada en els informes escrits que
necessitaran una autorització d’acord amb allò que el Comitè pot
prescriure.
“Directives que afecten la cooperació de la UNESCO
amb les fonts privades de finançament extrapressupostari”
(annex de la decisió 149 EX/Dec. 7.5)
“Directives per a la mobilització de fons privats
i criteris de selecció de col·laboradors eventuals:
Propostes del director general”
(annex de la decisió 156 EX/Dec. 9.4)
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
VIII.F Procediment d’autorització per a la utilització de
l’emblema del patrimoni mundial
Autorització simple per part de les autoritats nacionals
276. Les autoritats nacionals poden autoritzar la utilització de l’emblema a una
entitat nacional, a condició que el projecte, sigui nacional o internacional,
estigui relacionat únicament amb béns del patrimoni mundial que es
trobin en el mateix territori nacional. La decisió de les autoritats nacionals
s’hauria de prendre d’acord amb les Orientacions i Principis.
87
277. S’invita els estats part a transmetre a la Secretaria els noms i les adreces
de les autoritats encarregades de les qüestions relacionades amb la
utilització de l’emblema.
Carta circular de 14 d’abril de 1999
(http://whc.unesco.org/circs/circ99-4e.pdf)
Autorització que necessita un control de la qualitat del contingut
278. Qualsevol altra sol·licitud d’autorització per a la utilització de l’emblema
hauria de seguir el procediment següent:
a) Cal adreçar una sol·licitud que indiqui l’objectiu de la utilització de
l’emblema, la durada i l’àmbit territorial al director del Centre del
Patrimoni Mundial.
b) El director del Centre del Patrimoni Mundial està autoritzat a concedir
la utilització de l’emblema d’acord amb les Orientacions i Principis. Per
als casos no previstos, o no previstos suficientment per les Orientacions
i Principis, el director reenvia la qüestió al President que en els casos
més difícils podria reenviar la qüestió al Comitè per a la decisió final.
Es presentarà un informe anual sobre les utilitzacions de l’emblema
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
autoritzades al Comitè del Patrimoni Mundial.
c) L’autorització d’utilitzar l’emblema per als principals productes d’àmplia
difusió per un període de temps indeterminat depèn de l’obligació del
fabricant de consultar els països afectats i d’assegurar-se de la seva
autorització per als textos i les imatges que afectin els béns situats en
el seu territori, sense costos per a la Secretaria, així com la prova que
ha estat fet. El text que s’hagi d’aprovar s’hauria de presentar en una
de les dues llengües oficials del Comitè o en la llengua del país afectat.
A continuació figura un text model d’aprovació que poden utilitzar els
estats part per autoritzar a tercers a utilitzar l’emblema.
Formulari d’aprovació del contingut
(Nom de l’organisme nacional responsable), formalment identificat com a
responsable de l’aprovació del contingut dels textos i de les fotos que es refereixen
a béns del patrimoni mundial situats en el territori de (nom del país), confirma a
(nom del productor) que el text i les imatges que ha presentat per als béns del
patrimoni mundial (nom dels béns) són aprovats / aprovats amb reserva de les
modificacions següents / no són aprovats.
(S’ha de suprimir el que no correspongui i lliurar si cal una còpia corregida del
text o una llista signada de les correccions.)
Notes:
• Es recomana que la signatura del responsable nacional es posi en cada
pàgina del text.
• Per autoritzar el contingut, es concedeix a les autoritats nacionals un
termini d’un mes des de l’acusament de recepció; passat aquest termini, els
88
productors poden considerar que el contingut ha estat tàcitament aprovat,
llevat que les autoritats nacionals demanin per escrit un termini més llarg.
• Els textos hauran de ser presentats a les autoritats nacionals en una de les
dues llengües oficials del Comitè o en la llengua oficial (o una de les llengües
oficials) del país en el qual es trobin els béns, d’acord amb el que interessi a
les dues parts.
d) Després d’haver examinat la demanda i d’haver-la considerat acceptable,
la Secretaria pot establir un acord amb el col·laborador.
e) Si el director del Centre del Patrimoni Mundial considera que una
proposta d’utilització de l’emblema és inacceptable, la Secretaria
informarà per escrit la part afectada de la decisió.
VIII.G Dret dels estats part d’exercir un control de qualitat
279. L’autorització d’utilitzar l’emblema està inseparablement lligada a les
condicions segons les quals les autoritats nacionals poden exercir el
control de qualitat sobre els productes als quals està associat l’emblema.
a) Els estats part de la Convenció són els únics autoritzats per aprovar el
contingut (imatges i text) de qualsevol producte distribuït que aparegui
amb l’emblema del patrimoni mundial referit als béns que es troben en
el seu territori.
b) Els estats part que protegeixen legalment l’emblema han de reexaminar
aquestes utilitzacions.
c) Alguns estats part poden escollir entre examinar els usos proposats o
adreçar les propostes a la Secretaria. Els estats part estan encarregats
de designar una autoritat nacional apropiada i d’informar la Secretaria
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
si volen examinar els usos proposats o determinar els usos inapropiats.
La Secretaria disposa d’una llista de les autoritats nacionals
responsables.
89
IX FONTS D’INFORMACIÓ
IX.A Informacions arxivades per la Secretaria
280. La Secretaria manté una base de dades de tots els documents del Comitè
del Patrimoni Mundial i de l’Assemblea General dels estats part de la
Convenció del Patrimoni Mundial. Aquesta base de dades documental
està disponible a l’adreça d’Internet http://whc.unesco.org/fr/
docestatutaires
281. La Secretaria s’assegura que els exemplars de les propostes d’inscripció de
béns, inclosos els mapes o qualsevol altra informació útil complementària
rebuda dels estats part, siguin arxivats en paper i, en la mesura que
sigui possible, en format electrònic. La Secretaria també s’encarrega
de l’arxivament de les informacions útils relatives als béns inscrits,
incloent-hi l’avaluació i altres documents redactats per les organitzacions
consultives, el conjunt de la correspondència i els informes rebuts dels
estats part (fins i tot el seguiment reactiu i l’informe periòdic) així com
la correspondència i la documentació de la Secretaria i el Comitè del
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Patrimoni Mundial.
282. La documentació arxivada es conserva de manera que permeti un
emmagatzematge a llarg termini. S’adoptaran disposicions per a
l’emmagatzematge d’exemplars en paper i en format electrònic, de la
manera convenient. Així mateix s’adoptaran disposicions per lliurar-ne
exemplars als estats part quan ho demanin.
283. Els dossiers de propostes d’inscripció dels béns inscrits a la Llista
del Patrimoni Mundial pel Comitè estan disponibles per a consulta.
S’insta els estats part a què pengin un exemplar del dossier de proposta
d’inscripció al seu lloc d’Internet i que n’informin la Secretaria.
Els estats part que preparen propostes d’inscripció poden utilitzar
aquestes informacions com a guies per a la identificació de béns i per
a l’elaboració de propostes d’inscripció de béns que hi hagi en el seu
territori.
284. Les avaluacions de les organitzacions consultives sobre cada proposta
d’inscripció i la decisió del Comitè referida també a cada proposta
d’inscripció estan disponibles a l’adreça d’Internet:
http://whc.unesco.org/fr/organisationsconsultatives
90 91

IX.B Informacions específiques per als membres del als experts i al gran públic. La llista de publicacions del patrimoni mundial
es pot trobar a la bibliografia o a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.
Comitè del Patrimoni Mundial i per als altres estats part org/fr/publications
285. La Secretaria manté actualitzades dues llistes d’adreces electròniques: 292. Aquesta documentació es distribueix al públic directament o a través
una per als membres del Comitè i l’altra per a tots els estats part: wh- de les xarxes nacionals i internacionals establertes pels estats part o per
committee@unesco.org i wh-states@unesco.org, respectivament. Es col·laboradors del patrimoni mundial.
demana que els estats part facilitin totes les adreces útils per establir
les llistes. Aquestes llistes complementen però no substitueixen els
models tradicionals de comunicació amb els estats part i permeten a la
Secretaria de comunicar amb temps els anuncis sobre la disponibilitat de
documents, les modificacions de calendari de reunions i altres qüestions
que interessin als membres del Comitè i als altres estats part.
286. Les circulars enviades als estats part estan disponibles a l’adreça
d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/lettrescirculaires
287. La Secretaria manté actualitzat un altre lloc d’Internet, enllaçat amb el
lloc d’Internet públic per a accés reservat, el qual conté informacions
precises destinades als membres del Comitè, als altres estats part que ho
sol·licitin i a les organitzacions consultives.

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

288. La Secretaria manté també una base de dades amb totes les decisions
del Comitè i amb les resolucions de l’Assemblea General dels estats part.
Aquesta base de dades està disponible a l’adreça d’Internet http://whc.
unesco.org/fr/decisions

IX.C Informacions i publicacions disponibles per al públic

289. La Secretaria facilita l’accés, en la mesura que és possible, a les
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

informacions lliurement disponibles i sense drets d’autor sobre els béns

del patrimoni mundial i altres assumptes d’utilitat.
290. Les informacions sobre les qüestions relacionades amb el patrimoni
mundial estan disponibles a l’adreça d’Internet de la Secretaria (http://
whc.unesco.org), a les adreces d’Internet de les organitzacions consultives
i a les biblioteques. Una llista de les bases és accessible des d’Internet i
els enllaços per a les adreces d’Internet corresponents poden ser trobats
a la bibliografia.
291. La Secretaria genera una àmplia gamma de publicacions sobre el
patrimoni mundial, entre les quals hi ha la Llista del Patrimoni Mundial,
la Llista del Patrimoni Mundial en Perill, les breus descripcions dels
béns del patrimoni mundial, butlletins informatius, fullets i dossiers
d’informació. També s’ha elaborat documentació destinada especialment
Annexos
 95

MODEL D’INSTRUMENT DE RATIFICACIÓ /

ACCEPTACIÓ

EN ................ (nom del cap d’estat, president del govern o ministre d’Afers
Estrangers)

ATÈS que el govern de .................. (nom de l’ estat) ha examinat la

Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural,
adoptada a París el 16 de novembre de 1972 per la Conferència General
de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la
Cultura, en la seva dissetena sessió,

DECLARA que el govern de .................. (nom de l’estat)

ratifica / accepta l’esmentada Convenció i es compromet a executar-ne
fidelment totes les clàusules.

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

EN PROVA DE CONFORMITAT se signa el present instrument i es
rubrica amb el nostre segell.

Fet a .............................. (lloc), el ............................. (data)

(segell) signatura del cap d’estat, president del govern

o ministre d’Afers Estrangers

• Els models d’instruments estan disponibles al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i a
l’adreça d’Internet http://whc.unesco.org/fr/modeleratification.
• L’original de l’instrument de ratificació / acceptació degudament signat ha de ser enviat,
preferentment amb una traducció oficial a l’anglès o al francès, a l’atenció del Director general,
UNESCO, 7 place de Fontenoy, 75352 PARÍS 07 SP França.
96 97

MODEL D’INSTRUMENT D’ADHESIÓ FORMAT PER A LA PRESENTACIÓ D’UNA

LLISTA INDICATIVA
ESTAT PART: DATA DE PRESENTACIÓ:
EN ................ (nom del cap d’estat, president del govern o ministre d’Afers
Estrangers),
Formulari preparat per:
ATÈS que el govern de .................. (nom de l’estat) ha examinat la Convenció
sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, adoptada a París Nom: Adreça electrònica:
el 16 de novembre de 1972 per la Conferència General de l’Organització Adreça: Fax:
de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en la seva Institució: Telèfon:
dissetena sessió,

DECLARA que el govern de .................. (nom de l’estat) s’adhereix a

l’esmentada Convenció i es compromet a executar-ne fidelment totes les NOM DEL BÉ:
clàusules. Estat, província o regió:
Latitud i longitud, o coordenades UTM:
EN PROVA DE CONFORMITAT se signa el present document i es rubrica

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

amb el nostre segell. DESCRIPCIÓ:

Justificació del valor universal excepcional:

(Identificació preliminar dels valors del bé que mereix ser inscrit a la Llista del
Patrimoni Mundial)

Fet a.............................. (lloc), el ............................. (data)
(segell) signatura del cap d’estat, president del govern
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Criteris que compleix (vegeu el paràgraf 77 de les Orientacions):
(Marqueu les caselles corresponents al(s) criteri(s) proposat(s) i justifiqueu l’elecció de
cadascun a continuació)

o ministre d’Afers Estrangers

(i) (ii) (iii) (iv) (v) (vi) (vii) (viii) (ix) (x)

Declaracions d’autenticitat i/o d’integritat (vegeu els paràgrafs 78-

95 de les Orientacions)

Comparació amb béns similars:

• Els models d’instruments estan disponibles al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i a
l’adreça d’Internet http://whc.unesco.org/fr/modeleratification.
• L’original de l’instrument d’adhesió degudament signat ha de ser presentat, preferentment amb
una traducció oficial a l’anglès o al francès, a l’atenció del director general, UNESCO, 7 place de
Fontenoy, 75352 PARÍS 07 SP França.
(La comparació hauria d’exposar les similituds amb altres béns inscrits a la Llista del
Patrimoni Mundial, o que no hi són, i les raons que fan que el bé sigui excepcional.)
• El format per a la presentació d’una Llista Indicativa està disponible al Centre del Patrimoni
Mundial de la UNESCO i a l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/listesindicatives.
• Als paràgrafs 62-67 de les Orientacions hi ha informacions complementàries per a la preparació
de les llistes indicatives.
98
• Es pot consultar un exemple de formulari de presentació complet a l’adreça d’Internet: http://
whc.unesco.org/fr/listesindicatives.
• Totes les llistes indicatives completes presentades pels estats part estan disponibles a l’adreça
d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/listesindicatives.
• La Llista completa, en anglès o en francès, i degudament signada ha de ser enviada per correu al
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, 7 place de Fontenoy, 75352 PARÍS 07 SP França.
• S’invita els estats part que presentin igualment aquesta informació en format electrònic (disquet
o CD-ROM), o que l’enviïn a l’adreça electrònica: wh-tentativelists@unesco.org.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
99
ORIENTACIONS PER A LA INSCRIPCIÓ DE
TIPUS ESPECÍFICS DE BÉNS A LA LLISTA
DEL PATRIMONI MUNDIAL1
INTRODUCCIÓ
1. Aquest annex facilita informacions sobre els tipus específics de béns per
tal d’orientar els estats part en la preparació de propostes d’inscripció de
béns a la Llista del Patrimoni Mundial. Les informacions següents són
orientacions que han de ser utilitzades d’una manera complementària
amb els continguts del capítol II de les Orientacions, on es detallen els
criteris per a la inscripció de béns a la Llista del Patrimoni Mundial.
2. El Comitè va aprovar els resultats de les reunions d’experts sobre
els paisatges culturals, les ciutats, els canals i les rutes (part I, més
endavant).
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
3. Els informes d’altres reunions d’experts sol·licitades pel Comitè del
Patrimoni Mundial, en el marc de l’Estratègia Global per a una Llista del
Patrimoni Mundial representativa, equilibrada i creïble, són esmentats a
la part II.
4. La part III enumera diversos estudis comparatius i temàtics realitzats per
les organitzacions consultives.
I. PAISATGES CULTURALS, CIUTATS, CANALS I RUTES
5. El Comitè del Patrimoni Mundial va identificar i definir diverses categories
específiques de béns que tenen un valor cultural i/o natural i va adoptar
orientacions específiques per facilitar l’avaluació d’aquests béns quan són
proposats per ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial. Actualment
aquestes categories són les següents, tot i ser conscients que probablement
se n’hi afegiran d’altres al seu moment:
a) paisatges culturals;
b) ciutats i centres urbans històrics;
c) canals del patrimoni;
d) rutes del patrimoni.
1 En el futur, el Comitè podrà elaborar orientacions complementàries per a d’altres tipus de béns.
100
PAISATGES CULTURALS2
Definició
6. Els paisatges culturals són béns culturals i representen les “obres
combinades de la natura i de l’home” descrites a l’article 1 de la Convenció.
Il·lustren l’evolució de la societat i dels establiments humans al llarg del
temps, sota la influència de les pressions materials i/o els desafiaments
per l’entorn natural i per les forces socials, econòmiques i culturals
successives, d’ordre intern o extern.
7. S’haurien d’escollir en base al seu valor universal excepcional i a la seva
representativitat pel que fa a la regió geocultural clarament definida, i a
la seva capacitat per il·lustrar els trets culturals essencials i diferenciadors
d’aquestes regions.
8. La denominació “paisatge cultural” abasta una gran varietat de
manifestacions interactives entre l’home i el seu entorn natural.
9. Els paisatges culturals sovint reflecteixen tècniques específiques d’ús viable
de la terra, considerant les característiques i els límits de l’entorn natural en
el qual s’han establert i també el d’una relació espiritual específica amb la
natura. La protecció dels paisatges culturals pot contribuir a les tècniques
modernes d’ús viable i de desenvolupament de la terra, conservant i
millorant alhora els valors naturals del paisatge. L’existència permanent
de formes tradicionals de treball de la terra reforça la diversitat biològica
en nombroses regions del món. Per tant, la protecció de paisatges culturals
tradicionals és útil per al manteniment de la diversitat biològica.
Definició i categories
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
10. Els paisatges culturals es divideixen en tres categories principals:
i) El més fàcilment identificable és el paisatge clarament definit,
concebut i creat d’una manera intencionada per l’home,
això inclou els paisatges de jardins i de parcs creats per raons
estètiques que sovint estan vinculats (encara que no sempre) a
construccions o conjunts religiosos.
ii) La segona categoria és el paisatge essencialment evolutiu.
És resultat d’una exigència inicial de caire social, econòmic,
2 Aquest text va ser redactat pel grup d’experts sobre els paisatges culturals (La Petite Pierre, França,
24-26 d’octubre de 1992) (vegeu el document WHC-92/CONF.202/10/Add). El text va ser aprovat de seguida
per poder ser inclòs a les Orientacions per part del Comitè del Patrimoni Mundial a la 16a sessió (Santa
Fe, 1992) (vegeu el document WHC-92/CONF.202/12).
101
administratiu i/o religiós i ha assolit la seva forma actual per
associació i en resposta al seu entorn natural. Aquests paisatges
reflecteixen aquest procés evolutiu en la seva forma i en la seva
composició. Se subdivideixen en dues categories:
• Un paisatge relicte (o fòssil) és un paisatge que ha
experimentat un procés evolutiu que s’ha aturat, d’una
manera brusca o d’una manera progressiva, en un
determinat moment del passat. Tanmateix, les seves
característiques essencials resten materialment visibles;
• Un paisatge viu és un paisatge que conserva un paper
social actiu en la societat contemporània, estretament
vinculat a la forma de vida tradicional en el qual el procés
evolutiu continua, alhora que dóna proves manifestes de
la seva evolució al llarg del temps.
iii) La darrera categoria es refereix al paisatge cultural associatiu.
La inscripció d’aquests paisatges a la Llista del Patrimoni Mundial
es justifica més per la força d’associació de fenòmens religiosos,
artístics o culturals de l’element natural que pels vestigis culturals
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
materials, que poden ser insignificants o fins i tot inexistents.
Inscripció de paisatges culturals a la Llista del Patrimoni Mundial
11. El camp per a la inscripció d’un paisatge cultural a la Llista del Patrimoni
Mundial està delimitat pels seus aspectes funcional i intel·ligible. En
qualsevol cas, l’exemple escollit ha de ser prou substancial per representar
la totalitat del paisatge cultural del qual aquest és una representació. No
s’ha de descartar la possibilitat de designar llargues àrees lineals que
representin les xarxes de transport i de comunicació ben significatives.
12. Els criteris generals per a la protecció i la gestió també són aplicables als
paisatges culturals. Igualment cal parar atenció especial als valors culturals
i naturals dels paisatges afectats i preparar les propostes d’inscripció en
col·laboració i en complet acord amb les comunitats locals.
13. El fet que hi hagi una categoria de “paisatge cultural”, inclosa a la Llista
del Patrimoni Mundial en base al criteri definit al paràgraf 77 de les
Orientacions, no exclou la possibilitat de continuar inscrivint béns
d’importància excepcional segons criteris tant naturals com culturals
(vegeu la declaració de béns mixtos descrita al paràgraf 46). En aquests
casos el valor universal excepcional ha de ser justificat segons les dues
categories de criteris.
102
CIUTATS I CENTRES URBANS HISTÒRICS3
Definició i categories
14. Els conjunts urbans susceptibles de ser inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial es distribueixen en tres categories principals:
i) les ciutats mortes, testimonis arqueològics aturats en el passat
que responen generalment a un criteri d’autenticitat, l’estat de
conservació dels quals és relativament fàcil de controlar;
ii) les ciutats històriques vives que, per la seva pròpia naturalesa,
han estat i seran cridades a evolucionar sota l’efecte de canvis
socioeconòmics i culturals, cosa que fa més difícil qualsevol
avaluació en funció del criteri d’autenticitat i que fa més aleatòria
qualsevol política de conservació; i
iii) les ciutats noves del segle XX que, paradoxalment, tenen
quelcom en comú amb les dues categories esmentades abans:
la seva organització urbana original és molt evident i la seva
autenticitat és certa, però té el futur condicionat per una evolució
en gran part incontrolable.
Inscripció de ciutats i centres urbans històrics a la Llista del
Patrimoni Mundial
15. La importància de les ciutats i els centres urbans històrics es pot estudiar
d’acord amb els criteris que es presenten tot seguit:
i) Les ciutats mortes
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Les ciutats mortes no plantegen dificultats d’avaluació particulars
en relació amb el conjunt de jaciments arqueològics: la coincidència
general dels criteris, que valoren la unicitat o l’exemplaritat, ha
permès l’elecció de conjunts remarcables per la puresa del tipus
i de l’estructura, per la densitat monumental i, a vegades, pels
grans records històrics que hi estan vinculats. Cal subratllar la
necessitat d’una inscripció integral d’indrets urbans arqueològics.
Amb un centre monumental o un petit grup d’edificis no n’hi ha
prou per evocar les funcions múltiples i complexes d’una ciutat
3 Aquest text va ser inclòs en la versió de gener de 1987 de les Orientacions després de ser discutit pel
Comitè a la 8a sessió (Buenos Aires, 1984) sobre les conclusions de la reunió d’experts sobre les ciutats
històriques celebrada a París del 5 al 7 de setembre de 1984 i organitzada per l’ICOMOS.
103
desapareguda que seria desitjable conservar en tota la seva
extensió. A més, a ser possible, s’hauria de poder conservar amb
el seu entorn natural.
ii) Les ciutats històriques vives
Pel que fa a les ciutats històriques vives, hi ha moltes dificultats
sobretot per causa de la fragilitat del teixit urbà (sovint capgirat
arran de l’inici de l’era industrial) i també per causa de la urbanització
imparable de les perifèries. Per tal de ser acceptades, les ciutats
hauran d’imposar-se per la seva qualitat arquitectònica i no podran
ser considerades des d’un punt de vista abstracte per l’interès de
les seves funcions en el passat o com a símbols històrics, d’acord
amb el criteri (vi) per a la inscripció de béns culturals a la Llista del
Patrimoni Mundial (vegeu paràgraf 77 (vi) de les Orientacions). Per
poder ser escollit per ser inscrit a la Llista, l’organització de l’espai,
l’estructura, els materials, les formes i, a ser possible, les funcions
d’un conjunt d’edificis han de ser testimonis essencials d’una
civilització o un conjunt de civilitzacions en nom de les quals aquest
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
bé és proposat. Se’n poden distingir quatre categories diferents:
c) la de les ciutats típiques d’una època o d’una cultura,
conservades d’una manera gairebé íntegra, i que no han
experimentat pràcticament cap desenvolupament posterior.
En aquest cas, el bé que es vol inscriure s’identifica amb
el conjunt de la ciutat i del seu entorn, el qual ha de ser
imperativament protegit;
d) la de les ciutats de caràcter evolutiu exemplar que hagin
conservat, de vegades en el marc d’un indret natural
excepcional, una organització de l’espai i de les estructures
característiques de les diferents fases successives de la seva
història. En aquest cas la part històrica, clarament delimitada,
preval sobre l’entorn contemporani;
e) la dels “nuclis històrics” que coincideixen exactament amb el
perímetre de la ciutat antiga, actualment integrada dins d’una
ciutat moderna. En aquest cas, cal delimitar amb precisió el bé
que s’ha d’inscriure dins de les seves dimensions històriques
tan àmplies com puguin ser, en previsió d’un tractament
apropiat del seu entorn immediat;
f) la de determinats sectors, barris o illes que aporten, encara que
en estat residual, una mostra coherent d’una ciutat històrica.
En aquest cas, la zona i els edificis afectats han de testimoniar
suficientment el conjunt desaparegut.
104
Es recomana fer la inscripció dels centres històrics i dels barris antics,
quan la densitat i la qualitat monumentals revelen clarament les
característiques d’una ciutat d’interès excepcional. Es desaconsella
fer propostes puntuals referides a diversos monuments aïllats que
no siguin gens complementaris, considerats a evocar per ells sols
una ciutat el teixit urbà de la qual hagi perdut tota coherència.
En canvi, es poden fer propostes a favor de realitzacions limitades
en l’espai però que hagin exercit una gran influència en la història
de l’urbanisme. En aquests casos convé de subratllar que la
inscripció afecta essencialment un conjunt monumental i d’una
manera accessòria la ciutat on s’hi troba. De la mateixa manera,
si en un espai urbà molt degradat o poc representatiu, hi ha un
monument que té un valor universal excepcional evident, és lògic
que ha de ser inscrit sense fer cap referència especial a la ciutat.
iii) Les ciutats noves del segle XX
És difícil jutjar la qualitat de les ciutats actuals, entre les quals només
la història permetrà distingir les que tenen un valor exemplar
per a l’urbanisme contemporani. La valoració d’aquests dossiers
hauria de ser diferida, tret de circumstàncies excepcionals.
En conclusió, actualment s’hauria de fomentar la inscripció a la
Llista del Patrimoni Mundial d’aglomeracions de dimensions
petites o mitjanes de les quals encara es pot controlar el seu
creixement i no pas de les grans metròpolis sobre les quals és
difícil de reunir prou informacions i la documentació que pugui
servir de base per ser inscrit per la seva integritat.
Ateses les repercussions que pot tenir sobre el futur d’una ciutat
la inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial, aquesta inscripció
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
hauria de ser excepcional, ja que implica l’existència prèvia de
mesures legislatives i administratives que garanteixin la protecció
del conjunt i del seu entorn. Això implica també una presa de
consciència per part de la població afectada, sense la participació
activa de la qual qualsevol intent de salvaguarda seria il·lusori.
CANALS DEL PATRIMONI
16. El concepte de “canals” es descriu amb detall a l’informe de la reunió
d’experts sobre canals del patrimoni (Canadà, setembre de 1994)4.
4 Reunió d’experts sobre “Els canals del patrimoni” (Canadà, 15-19 de setembre de 1994) (vegeu el do-
cument WHC-94/CONF.003/INF.10) discutit pel Comitè del Patrimoni Mundial a la 19a sessió (Berlín, 1995)
(vegeu el document WHC-95/CONF.203/16).
105
Definició
17. Un canal és una via navegable construïda per l’home. Pot tenir un valor
universal excepcional des del punt de vista de la història o de la tecnologia,
sigui d’una manera intrínseca o sigui com a exemple excepcional
representatiu d’aquesta categoria de béns culturals. El canal pot ser una
obra monumental, la característica distintiva d’un paisatge cultural lineal,
o una part integrant d’un paisatge cultural complex.
Inscripció de canals del patrimoni a la Llista del Patrimoni Mundial
18. La seva autenticitat depèn globalment de valors i de relacions entre aquests
valors. Un tret distintiu d’un canal com a element patrimonial és la seva
evolució al llarg del temps. Això va lligat a la seva forma d’utilització durant
diferents períodes i als canvis tecnològics que el canal hagi experimentat.
La importància d’aquests canvis pot esdevenir un element patrimonial.
19. L’autenticitat i la interpretació històrica d’un canal inclou el lligam entre
el bé real (objecte de la Convenció), els eventuals béns mobles (vaixells,
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
articles de navegació temporal) i les estructures associades (ponts, etc.),
i el paisatge.
20. La importància dels canals pot ser estudiada segons criteris tecnològics,
econòmics, socials i paisatgístics, tal com es presenta tot seguit:
i) Tecnologia
Els canals poden tenir diferents finalitats: reg, navegació, defensa,
energia hidroelèctrica, prevenció d’inundacions, assecament
de terres i proveïment d’aigua. Els punts següents representen
els àmbits tecnològics que poden ser importants en aquesta
perspectiva:
a) el traçat i l’estanquitat del canal;
b) els equipaments i les infraestructures sobre la via del canal pel
que fa a característiques estructurals comparables en altres
àmbits de l’arquitectura i la tecnologia;
c) el desenvolupament de la complexitat dels mètodes de
construcció, i
d) la transferència de tecnologies.
ii) Economia
Els canals contribueixen a l’economia de diverses maneres,
per exemple en termes de desenvolupament econòmic i
de transport de mercaderies i de persones. Han estat els
106
primers itineraris creats per l’home per al transport efectiu de
carregaments a granel. Els canals han tingut i continuen tenint
un paper essencial en el desenvolupament econòmic, gràcies
a la utilització que se’n fa per al regatge. Els factors següents
també són importants:
a) creació d’una nació;
b) desenvolupament agrícola;
c) desenvolupament industrial;
d) producció de riqueses;
e) desenvolupament de coneixements d’enginyeria aplicats a
d’altres àmbits i indústries, i
f) turisme.
iii) Factors socials
La construcció de canals i el seu funcionament continuen tenint
conseqüències socials:
a) una redistribució de la riquesa amb resultats socials i culturals, i
b) els moviments de població amb una interacció de grups
culturals.
iii) Paisatge
Aquests treballs a gran escala han tingut i continuen tenint un impacte
sobre el paisatge natural. L’activitat industrial que porta associada i
l’evolució dels models d’establiment provoquen modificacions visibles
de les formes i de les característiques del paisatge.
RUTES DEL PATRIMONI
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
21. El concepte de “rutes” o itineraris culturals va ser debatut quan es va
celebrar la reunió d’experts sobre “Les rutes com a part integrant del
nostre patrimoni cultural” (Madrid, Espanya, novembre de 1994)5.
Definició
22. El concepte de rutes del patrimoni es revela ric i fèrtil. Ofereix un marc
privilegiat dins del qual poden desenvolupar-se la comprensió mútua,
l’aproximació plural de la història i la cultura de la pau.
5 Reunió d’experts sobre “Les rutes com a parts integrants del nostre patrimoni cultural” (Madrid, 24-25
de novembre de 1994) (vegeu el document WHC-94/CONF.003/INF.13) discutit pel Comitè del Patrimoni
Mundial a la 19a o dinovena sessió (Berlín, 1995) (vegeu el document WHC-95/CONF.203/16).
107
23. Una ruta del patrimoni està formada per elements materials que deuen el
seu valor cultural als canvis i a un diàleg multidimensional entre països o
regions, i que il·lustren la interacció del moviment, al llarg de la ruta, en
l’espai i el temps.
Inscripció de rutes del patrimoni a la Llista del Patrimoni Mundial
24. Per tal de determinar si convé inscriure una ruta del patrimoni a la Llista
del Patrimoni Mundial caldrà tenir en consideració els punts següents:
i) S’haurà de recordar la condició necessària de valor universal
excepcional.
ii) El concepte de rutes del patrimoni:
• es fonamenta en la dinàmica de moviment i l’idea
d’intercanvis, amb continuïtat en l’espai i el temps;
• es refereix a un tot en el qual la ruta té un valor superior a
la suma dels seus elements constitutius que li donen la seva
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
importància cultural;
• fa visible l’intercanvi i el diàleg entre els països o entre les
regions;
• és multidimensional, amb diferents aspectes que
desenvolupen i completen el seu objectiu inicial que pot ser
religiós, comercial, administratiu o d’un altre caire.
iii) Una ruta del patrimoni pot ser considerada com un tipus específic
i dinàmic de paisatge cultural, en el moment en què recents debats
han abocat a la seva acceptació dins de les Orientacions.
iv) La identificació d’una ruta del patrimoni es fonamenta en un
conjunt de forces i d’elements materials que testimonien la
importància de l’esmentada ruta.
v) Les condicions d’autenticitat han d’aplicar-se en funció de la
seva importància i en d’altres elements constitutius de la ruta
del patrimoni. Hauran de tenir en compte la llargada de la ruta i,
potser, la seva freqüència actual d’utilització, així com els desigs
legítims de desenvolupament de les persones afectades.
Aquests punts seran estudiats en el marc natural de la ruta i de les seves
dimensions immaterials i simbòliques.
108 109

II. INFORMES DE REUNIONS D’EXPERTS REGIONALS I Fossil Hominid Sites (1997)

TEMÀTIQUES
25. El Comitè del Patrimoni Mundial, en el marc de l’Estratègia Global per a
una Llista del Patrimoni Mundial representativa, equilibrada i creïble, ha
sol·licitat un cert nombre de reunions d’experts temàtiques i regionals
sobre diferents tipus de béns. Els resultats d’aquestes reunions poden
guiar els estats part en la preparació de propostes d’inscripció. Els
informes de les reunions d’experts presentats al Comitè del Patrimoni
Mundial es poden consultar a l’adreça d’Internet http://whc.unesco.org/
fr/strategieglobale.
http://www.icomos.org/studies/hominid.htm
The Urban Architectural Heritage of Latin America (1998)
http://www.icomos.org/studies/latin-towns.htm
Les Théâtres et les Amphithéâtres antiques (1999)
http://www.icomos.org/studies/theatres.htm
Railways as World Heritage Sites (1999)
http://www.icomos.org/studies/railways.htm
A Global Overview of Protected Areas on the World Heritage List of Particular
Importance for Biodiversity (novembre de 2000)
http://www.unep-wcmc.org/wh/reviews/

III. ESTUDIS TEMÀTICS I COMPARATIUS DUTS A TERME
PER LES ORGANITZACIONS CONSULTIVES
26. Per respondre a les seves obligacions pel que fa a les avaluacions de propostes
Les villages ouvriers comme éléments du patrimoine de l’industrie (2001)
http://www.icomos.org/studies/villages-ouvriers.htm
Une Stratégie globale pour le patrimoine mondial géologique (febrer de 2002)

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

d’inscripció de béns culturals i naturals, les organitzacions consultives Southern-African Rock-Art Sites (2002)
han realitzat estudis comparatius i temàtics, sovint amb organitzacions http://www.icomos.org/studies/sarockart.htm
col·laboradores, dins de diferents àmbits, per dotar d’un context les seves
avaluacions. Aquests informes, la majoria dels quals estan disponibles a
les adreces d’Internet respectives, són els següents:

Histoire géologique de la Terre – Cadre contextuel d’évaluations des

propositions d’inscripction de sites fossilifères du patrimoine mondial
(setembre de 1996)

International Canal Monuments List (1996)

Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

http://www.icomos.org/studies/canals-toc.htm

World Heritage Bridges (1996)

http://www.icomos.org/studies/bridges.htm

A Global Overview of Forest Protected Areas on the World Heritage List

(setembre de 1997)
http://www.unep-wcmc.org/wh/reviews/forests/

A Global Overview of Wetland and Marine Protected Areas on the World Heritage
List (setembre de 1997)
http://www.unep-wcmc.org/wh/reviews/wetlands/

Human Use of World Heritage Natural Sites (setembre de 1997)

http://www.unep-wcmc.org/wh/reviews/human/
110
L’AUTENTICITAT EN RELACIÓ AMB LA
CONVENCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL
INTRODUCCIÓ
Aquest annex reprodueix el document de Nara sobre l’autenticitat, i va
ser redactat pels quaranta-cinc participants a la conferència de Nara sobre
l’autenticitat en relació amb la Convenció del Patrimoni Mundial, que va
tenir lloc a Nara, al Japó, de l’1 al 6 de novembre de 1994. La Conferència
de Nara va ser organitzada en cooperació amb la UNESCO, l’ICCROM i
l’ICOMOS.
El Comitè del Patrimoni Mundial va estudiar l’informe de la reunió de
Nara sobre l’autenticitat a la 18a sessió (Phuket, 1994) (vegeu el document
WHC-94/CONF.003/16).
Reunions d’experts celebrades posteriorment han enriquit el concepte
d’autenticitat en relació amb la Convenció del Patrimoni Mundial (vegeu la
bibliografia de les Orientacions).
I EL DOCUMENT DE NARA SOBRE L’AUTENTICITAT
Preàmbul
1. Nosaltres, experts reunits a Nara (Japó), saludem la generositat i la visió
intel·lectual de les autoritats japoneses que ens han donat l’oportunitat
d’una trobada destinada a posar en qüestió les nocions esdevingudes
tradicionals en matèria de conservació del patrimoni cultural, i d’establir
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
un debat sobre les vies i els mitjans que ens permetin eixamplar l’horitzó
en la perspectiva d’assegurar un respecte més gran en la pràctica de la
conservació de la diversitat de cultures i de patrimonis.
2. Hem apreciat en el seu just valor el marc de discussió proposat pel Comitè
del Patrimoni Mundial, el qual es manifesta delerós de poder aplicar, a
l’hora d’examinar els dossiers d’inscripció que li són presentats, un
concepte d’autenticitat respectuós amb els valors culturals i socials de tots
els països.
3. El “Document de Nara sobre l’autenticitat” té com a punt de partida l’esperit
de la Carta de Venècia de 1964. Fonamentat sobre aquesta carta, n’esdevé
una prolongació conceptual i pren consciència del lloc que el patrimoni
cultural ocupa actualment en gairebé totes les societats.
111
4. En un món que és víctima de les forces de la globalització i de la banalització,
i a l’interior del qual la reivindicació de la identitat cultural a vegades
s’expressa a través d’un nacionalisme agressiu i de l’eliminació de les
cultures minoritàries, la primera contribució de la presa en consideració de
l’autenticitat consisteix, també en l’àmbit de la conservació del patrimoni
cultural, a respectar i fer evidents totes les facetes de la memòria col·lectiva
de la humanitat.
Diversitat cultural i diversitat del patrimoni
1. La diversitat de les cultures i del patrimoni cultural constitueix una riquesa
intel·lectual i espiritual irreemplaçable per a tota la humanitat, que ha de
ser reconeguda com un aspecte essencial del seu desenvolupament. No
tan sols la seva protecció sinó també la seva difusió continuen sent factors
fonamentals del desenvolupament de la humanitat.
2. Aquesta diversitat s’expressa tant en una dimensió espacial com temporal
per a les altres cultures i per a les formes de vida que hi estan vinculades.
En el cas què les diferències entre cultures fossin la causa de situacions
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
conflictives, el respecte per la diversitat cultural requeriria el reconeixement
de la legitimitat dels valors específics de totes les parts en litigi.
3. Les cultures i les societats s’expressen mitjançant formes i modalitats
d’expressió, tant tangibles com intangibles, que esdevenen el seu patrimoni.
Aquestes formes i modalitats han de ser respectades.
4. Cal recordar que la UNESCO considera com a principi fonamental el fet que
el patrimoni cultural de cadascú és el patrimoni cultural de tots. De manera
que les responsabilitats sobre el patrimoni i sobre la manera de gestionar-
lo pertanyen prioritàriament a la comunitat cultural que el genera o la que
se’n fa càrrec. Tanmateix, l’adhesió a les cartes i a les convencions relatives
al patrimoni cultural implica l’acceptació de les obligacions i de l’ètica que hi
ha a la base d’aquestes cartes i convencions. Per això és altament desitjable
la ponderació de les pròpies exigències a la vista d’un mateix patrimoni,
sense que, per descomptat, això no contravingui els valors fonamentals de
les cultures d’aquestes comunitats.
Valors i autenticitat
1. La conservació del patrimoni històric, en totes les seves formes i de
totes les èpoques, troba la justificació en els valors que se li atribueixen.
La percepció tan exacta com sigui possible d’aquests valors depèn, entre
d’altres coses, de la credibilitat de les fonts d’informació que hom en té. La
coneixença, la comprensió i la interpretació pel que fa a les característiques
112
originals i subsegüents del patrimoni, a la seva evolució històrica i a la seva
significació, fonamenten el judici d’autenticitat que afecta l’obra de què es
tracti i concerneix tant la forma com la matèria d’aquests béns.
2. L’autenticitat, tal com es considera i s’afirma a la “Carta de Venècia”,
esdevé el factor qualificatiu essencial pel que fa a la credibilitat de les
fonts d’informació disponibles. El seu paper és capital tant per a qualsevol
estudi científic o intervenció de conservació o de restauració, com per al
procediment d’inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial o en qualsevol
altre inventari del patrimoni cultural.
3. Els judicis, tant sobre els valors reconeguts del patrimoni com sobre els
factors de credibilitat de les fonts d’informació, poden diferir d’una cultura
a una altra, i fins i tot dins d’una mateixa cultura. Queda, per tant, exclòs
que els judicis de valor i d’autenticitat que s’hi refereixin es basin sobre
criteris únics. Ben al contrari, el respecte degut a aquestes cultures exigeix
que cada obra sigui jutjada i considerada en relació amb els criteris que
caracteritzen el context cultural al qual pertanyin.
4. En conseqüència, és molt important i urgent que siguin reconeguts, dins
de cada cultura, els caràcters específics referits als valors del seu patrimoni,
així com a la credibilitat i fiabilitat de les fonts d’informació que l’afecten.
5. Segons la naturalesa del monument o de l’indret, del seu context cultural
i de la seva evolució al llarg del temps, el judici sobre l’autenticitat està
vinculat a una varietat de fonts d’informació. Aquestes inclouen concepció
i forma, materials i substància, ús i funció, tradició i tècniques, situació
i emplaçament, esperit i impressió, estat original i evolució històrica.
Aquestes fonts són o bé internes/implícites en l’obra o li són externes/
explícites. La utilització d’aquestes fonts ofereix la possibilitat de descriure
el patrimoni cultural en les seves dimensions específiques sobre els plans
artístic, tècnic, històric i social.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Apèndix 1: Suggeriment per al seguiment (proposta de Herb Stovel)
1. El respecte per la diversitat cultural i patrimonial exigeix esforços conscients
per evitar d’imposar fórmules mecàniques o procediments estandarditzats
per intentar definir o determinar l’autenticitat de monuments i de llocs
concrets.
2. Els esforços per determinar l’autenticitat dins del respecte de les cultures i
de la diversitat patrimonial exigeixen apropaments que invitin les cultures
a desenvolupar processos analítics i instruments expressament adaptats
a la seva naturalesa i a les seves necessitats. Aquests apropaments poden
tenir diversos aspectes comuns:
113
• esforços per assegurar que l’avaluació de l’autenticitat impliqui una
col·laboració multidisciplinària i la utilització adequada de totes les
competències especialitzades i del saber disponibles;
• esforços per assegurar que els valors atribuïts són realment
representatius d’una cultura i de la diversitat dels seus interessos,
particularment dels seus monuments i els seus indrets;
• esforços per documentar clarament la naturalesa particular de
l’autenticitat en allò que afecta els monuments i els indrets, cosa que
podria servir de guia pràctica per a futurs tractaments i seguiments;
• esforços per actualitzar les avaluacions de l’autenticitat a la llum de
l’evolució dels valors i de les circumstàncies.
3. Cal fer esforços particularment importants, sobretot per assegurar que els
valors atribuïts són respectats i que la seva determinació inclogui esforços
per crear, en la mesura que sigui possible, un consens multidisciplinari i
comunitari referit a aquests valors.
4. Els apropaments que es duguin a terme han de fonamentar-se també en
la cooperació internacional i facilitar aquesta cooperació entre tots aquells
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
que s’interessen en la conservació del patrimoni cultural, per tal de millorar
el respecte i la comprensió a nivell mundial per a les diverses expressions
i valors de cada cultura.
5. L’assoliment i l’extensió d’aquest diàleg entre les diferents regions i
cultures del món és un pas previ al reforçament del valor pràctic de la
reflexió sobre l’autenticitat en relació amb la conservació del patrimoni
comú de la humanitat.
6. Una presa de consciència pública creixent d’aquesta dimensió fonamental
del patrimoni és absolutament necessària per arribar a mesures concretes
de salvaguarda dels vestigis del passat. Això comporta desenvolupar
una millor comprensió dels valors representats pels béns culturals en si
mateixos, així com respectar el paper d’aquests monuments i indrets en la
societat contemporània.
Apèndix 2: Definicions
Conservació: tots els esforços orientats a comprendre el patrimoni
cultural, a conèixer la seva història i la seva significació, a assegurar-ne la
salvaguarda material i, si cal, la seva presentació, restauració i posada en
valor (s’entén que el patrimoni cultural inclou els monuments, els conjunts
d’edificis i els indrets de valor cultural, d’acord amb la definició de l’article
1 de la Convenció del Patrimoni Mundial).
114
Fonts d’informació: conjunt de fonts materials, escrites, orals i figuratives
que permeten de conèixer la naturalesa, les especificacions, la significació
i la història del patrimoni cultural.
II. BIBLIOGRAFIA CRONOLÒGICA SOBRE
L’AUTENTICITAT
Publicacions que van precedir la reunió de Nara i que van contribuir
a obrir camí al debat sobre l’autenticitat que va tenir lloc a Nara:
Larsen, Knut Einar, A note on the authenticity of historic timber buildings
with particular reference to Japan, Occasional Papers for the World Heritage
Convention, ICOMOS, desembre de 1992.
Larsen, Knut Einar, Authenticity and Reconstruction: Architectural
Preservation in Japan, Norwegian Institute of Technology, vol. 1-2, 1993.
Reunió preparatòria per a la reunió de Nara, celebrada a Bergen,
Noruega, 31 de gener-2 de febrer de 1994:
Larsen, Knut Einar, (ed.); Marstein, Nils (ed.), Conference on authenticity in
relation to the World Heritage Convention Preparatory workshop, Bergen,
Noruega, 31 de gener-2 de febrer de 1994, Tapir Forlag, Trondheim, 1994.
Conferència de Nara, 1-6 de novembre de 1994, Nara, Japó:
Larsen, Knut Einar amb un grup de redactors (Jokilehto, Lemaire, Masuda,
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Marstein, Stovel), Nara conference on authenticity in relation to the World
Heritage Convention. Confèrence de Nara sur l’authenticiteè dans le cadre
de la Convention du patrimonine mondial. Nara, Japó, 1-6 de novembre de
1994, Actes publicades per l’UNESCO WHC, Agency for Cultural Affais of
Japan, ICCROM and ICOMOS, 1994.
La conferència de Nara va aplegar quaranta-cinc experts de vint-i-sis països
i organitzacions internacionals d’arreu del món. Les seves exposicions
estan recollides en la publicació esmentada, així com en el document de
Nara elaborat per un grup de treball de dotze participants a la reunió,
revisat per Raymond Lemaire i Herb Stovel. Aquest volum de les actes
de Nara invita els membres de l’ICOMOS i a d’altres organitzacions a
escampar els debats sobre les qüestions exposades al Document de Nara a
d’altres regions del món.
115
Altres reunions regionals importants posteriors a la de Nara (gener
de 2005):
Authenticity and Monitoring, October 17-22, 1995, Cesky Krumlov, Czech
Republic, ICOMOS European Conference, ICOMOS, 1995.
La reunió europea de l’ICOMOS, celebrada a Cesky Krumlov, República
Txeca, del 17 al 22 d’octubre de 1995, va reunir divuit membres europeus
de l’ICOMOS per presentar els punts de vista nacionals sobre l’aplicació dels
conceptes d’autenticitat en catorze països. Una síntesi de les exposicions
va insistir sobre la importància de l’autenticitat en els processos analítics
aplicats als problemes de conservació per assegurar apropaments
veritables, sincers i honestos sobre aquests problemes de la conservació,
i posava l’accent en el reforçament de la noció de conservació dinàmica
per tal d’aplicar com cal l’anàlisi d’autenticitat als paisatges culturals i als
marcs urbans.
Interamerican symposium on authenticity in the conservation and
management of the cultural heritage, US/ICOMOS, the Getty Corservation
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Institute, San Antonio, Texas 1996.
Aquesta reunió sobre l’autenticitat, celebrada a San Antonio, Texas, Estats
Units, el març de 1996, va aplegar participants dels comitès nacionals
de l’ICOMOS d’Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud
per debatre l’aplicació dels conceptes de Nara. La reunió va elaborar la
Declaració de San Antonio, que tracta de les relacions entre l’autenticitat
i la identitat, la història, els materials, el valor social, els jaciments
dinàmics i estàtics, l’administració i l’economia. Aquesta declaració conté
recomanacions de cara a estendre les “proves” d’autenticitat per incloure
el reflex del seu veritable valor, la integritat, el context, la identitat, l’ús i la
funció, així com recomanacions referides a diferents tipologies d’indrets.
Saouma-Forero, Galia (ed.), Authenticity and integrity in an African context:
expert meeting, Great Zimbabwe, Zimbabwe, 26-29 de maig de 2000,
UNESCO, World Heritage Centre, Paris, 2001.
La reunió de Gran Zimbabwe, organitzada pel Centre del Patrimoni
Mundial (26-29 de maig de 2000) va estar centrada sobre l’autenticitat i la
integritat en un context africà. Divuit participants van tractar les qüestions
que planteja la gestió dels béns del patrimoni cultural i natural. Aquesta
reunió va donar lloc a la publicació del text suara esmentat, que inclou
un seguit de recomanacions formulades pels participants, entre les quals
destaquen els suggeriments d’incloure els sistemes de gestió, el llenguatge
116 117

i altres formes del patrimoni immaterial entre els atributs que expressen
l’autenticitat. Es va posar l’accent sobre el lloc que pertoca a les comunitats
FORMAT PER A LA PROPOSTA D’INSCRIPCIÓ
locals en tot el procés de gestió del desenvolupament sostenible. DE BÉNS A LA LLISTA DEL PATRIMONI
Debats sobre la reconstrucció en el context de la Convenció del
MUNDIAL
Patrimoni Mundial (a data de gener de 2005):

The Riga Charter on authenticity and historical reconstruction in relationship
to cultural heritage, adopted by regional conference, Riga, 24 d’octubre de
2000, Latvia/UNESCO. World Heritage Centre, Paris, ICCROM, Roma,
Latvian National Comission for UNESCO, Riga, 2000.
Incerti Medici, Elena; Stovel Herb. Authenticity and historical reconstruction
in relationship with cultural heritage, regional conference, Riga, Letònia, 23-
24 d’octubre de 2000, informe resumit, UNESCO, World Heritage Centre,
ICCROM, Roma, 2001.
Aquest format ha de ser utilitzat per a totes les propostes d’inscripció que
es presentin després del 2 de febrer de 2005
El format de proposta d’inscripció està disponible a l’adreça d’Internet
http://whc.unesco.org/fr/formatproposition
Al capítol III de les Orientacions es poden trobar altres consells per a la
preparació de les propostes d’inscripció.
La proposta d’inscripció original en anglès o en francès i degudament
signada ha de ser enviada a:

Stovel, Herb. The Riga Charter on authenticity and historical reconstruction Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

in relationship to cultural heritage, Riga, Latvia, October 2000, dins de 7, place de Fontenoy
Conservation and management of archaeological sites, vol. 4, 2001. 75352 PARÍS 07 SP
França
Tel. +33(0) 1 45 68 11 36
Alternatives to historical reconstruction in the World Heritage Cities, Tallinn,
Fax +33(0) 1 45 68 55 70
16-18 de maig de 2002, Tallinn Cultural Heritage Department, Estonia a/e: wh-nominations@unesco.org
National Commission for UNESCO, Estonia National Heritage Board.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
118
Resum analític
Aquestes informacions, que ha de facilitar l’estat part, seran actualitzades
per la Secretaria arran de la decisió del Comitè del Patrimoni Mundial,
després seran reenviades a l’estat part corresponent confirmant el resultat
de la inscripció del bé a la Llista del Patrimoni Mundial.
Estat part
Estat, província o regió
Nom del bé
Coordenades geogràfiques (indicant els segons)
Descripció textual dels límits del bé proposat per ser
inscrit
Mapa en format A4 (o de carta) del bé proposat
per ser inscrit, mostrant els límits i la zona
d’amortiment, si escau
Justificació
Declaració de valor universal excepcional
(el text ha de precisar allò que es considera que és el
valor universal excepcional i que és representat
pel bé presentat per ser inscrit)
Criteris segons els quals el bé és proposat per ser
inscrit (s’han de detallar els criteris)
(vegeu el paràgraf 77 de les Orientacions)
Nom i dades per als contactes amb la institució /
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
agència local oficial
119
Béns per inscriure a la Llista del Patrimoni Mundial
Nota: per preparar la proposta d’inscripció, els estats part han d’utilitzar
aquest format però suprimint-ne les notes explicatives.
FORMAT DE PROPOSTA NOTES EXPLICATIVES
D’INSCRIPCIÓ
1. Identificació del bé Juntament amb la secció 2, és la secció més
important de la proposta d’inscripció. Cal
precisar al Comitè amb claredat on es troba
situat el bé i com està definit geogràficament. En
el cas de propostes d’inscripció en sèrie, s’ha
d’aportar un quadre amb el nom de l’element
constitutiu, de la regió (si és diferent, per als
diferents elements), les coordenades, la zona
central i la zona d’amortiment. S’hi poden afegir
d’altres anotacions (referències de pàgines,
números de mapes, etc.) per diferenciar els
diferents elements.
Adjunteu un mapa en format A4
(o de carta) 1.a País (i estat part, en cas de ser
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
diferent)
1.b Estat, província o regió
1.c Nom del bé És el nom oficial del bé que apareixerà en tota la
documentació publicada referida al patrimoni
mundial. Ha de ser concís i no ha de sobrepassar
els dos-cents caràcters incloent-hi els espais i els
signes de puntuació.
En el cas de propostes d’inscripció en sèrie (vegeu
els paràgrafs 137-140 de les Orientacions), s’ha
de donar un nom per al conjunt (per exemple:
Esglésies barroques de les Filipines). No s’ha
d’incloure el nom dels elements d’una proposta
Organització: d’inscripció en sèrie, que han d’aparèixer dins
Adreça: d’un quadre amb les seccions 1.d i 1.f
Telèfon:
1.d Coordenades geogràfiques En aquest espai s’han d’indicar les coordenades de
Fax:
(indicant els segons) latitud i longitud (indicant els segons) o les
Adreça electrònica:
coordenades UTM (a nivell de 10 m) d’un punt
Adreça d’Internet:
al centre aproximat del bé proposat. No s’han
d’utilitzar altres sistemes, i, en cas de dubte,
consulteu-ho a la Secretaria.
En cas de propostes d’inscripció en sèrie aporteu un
quadre amb el nom de cada bé, la contrada (o la
ciutat més pròxima, si escau) i les coordenades
del punt central. Exemples de format de
coordenades:
N 45º 06’ 05” W 15º 37’ 56” o
UTM Zone 18 Easting: 545670
Northing: 4586750
120
FORMAT DE PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
1.e Mapes i plànols que
indiquin els límits del
bé proposat per a la
inscripció i els de la seva
zona d’amortiment
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
NOTES EXPLICATIVES
Annexeu-ho a la proposta d’inscripció i enumereu-ho a
continuació amb escales i dates:
(i) Un exemplar original d’un mapa topogràfic que
mostri el bé proposat per ser inscrit, a l’escala més
gran possible i que presenti la totalitat del bé. Els
límits del bé proposat i de la zona d’amortiment
han d’estar clarament indicats. Sobre aquest mapa o
sobre un altre mapa adjunt també ha de figurar un
enregistrament dels límits de les zones de protecció
jurídica especial de les quals el bé es beneficia. Per
a les propostes de béns en sèrie es necessitaran
nombrosos mapes.
Els mapes es poden trobar a les adreces que s’indiquen a l’adreça
d’Internet: http://whc.unesco.org/en/mapagencies. Si no
hi ha els mapes topogràfics a l’escala adequada, és possible
d’utilitzar-ne d’altres. Tots els mapes han de poder ser
georeferenciats i han d’incloure un mínim de tres punts
sobre les cotes oposades dels mapes amb els conjunts de
coordenades complets. Els mapes no han d’estar tallats i
han d’indicar l’escala, l’orientació, la projecció, el dàtum, el
nom del bé i la data. Si és possible, els mapes s’han d’enviar
enrotllats i no plegats.
En la mesura que sigui possible es recomana la informació
geogràfica digitalitzada, adaptada per ser inclosa en un
SIG (Sistema d’Informació Geogràfic). En aquest cas la
delimitació dels límits (bé proposat per ser inscrit i zona
d’amortiment) ha de ser presentada en forma de vectors,
preparada a la major escala possible. Els estats parts
poden posar-se en contacte amb la Secretaria per a més
informacions sobre aquesta opció.
(ii) Un mapa de situació que mostri l’emplaçament del bé
a l’interior de l’estat part corresponent.
(iii) També es poden adjuntar plànols i mapes específics
del bé que en mostrin les característiques
particulars.
Per tal de facilitar la reproducció i la presentació a les
organitzacions consultives i al Comitè del Patrimoni
Mundial s’ha d’adjuntar al text de la proposta
d’inscripció una còpia reduïda (de format A4 o de
carta) i un fitxer d’imatge digital dels mapes principals,
si és possible.
Quan no es proposa una zona d’amortiment, la proposta
d’inscripció ha d’incloure una declaració que indiqui
per què no és necessària una zona d’amortiment per a
la bona conservació del bé proposat per ser inscrit.
121
FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES
PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
I. f Superfície (en En el cas de propostes d’inscripció en sèrie (vegeu els paràgrafs
hectàrees) del bé 137-140 de les Orientacions), s’ha d’aportar un quadre amb
proposat per ser el nom dels elements constitutius, la regió (si és diferent,
inscrit i de la zona per als diferents elements), les coordenades, l’àrea i la zona
d’amortiment central.
també proposada.
També s’ha d’utilitzar el quadre de proposta d’inscripció en sèrie
Superfície del bé per indicar la dimensió de les àrees separades proposades per
proposat: ser inscrites i la de les zones d’amortiment.
ha
Zona d’amortiment:
ha
Total:
ha
2. Descripció
2.a Descripció del bé Aquesta secció ha de començar amb una descripció del bé en el
moment de la proposta d’inscripció, i ha d’esmentar totes les
característiques importants del bé.
En el cas d’un bé cultural, aquesta secció ha d’incloure una
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
descripció de tots els elements que donen al bé la seva
importància cultural. Pot incloure una descripció de
cada construcció i del seu estil arquitectònic, la data de
construcció, els materials, etc. També ha de descriure
aspectes importants de l’entorn com ara jardins, parcs,
etc. Si, per exemple, es tracta d’un jaciment d’art rupestre,
la descripció s’ha de referir a la pròpia obra així com a
tot el paisatge que l’envolta. En el cas d’una ciutat o un
barri històric, no cal descriure cada edifici en particular,
però els edificis públics importants han de ser descrits
individualment i s’ha d’aportar una descripció de l’ordenació
urbana o de la zona considerada, el pla de carrers, etc.
En el cas d’un bé natural, l’informe ha d’esmentar els atributs
físics importants, la geologia, els hàbitats, les espècies i
la importància de les poblacions i altres característiques i
processos ecològics significatius. Quan sigui factible s’han
de facilitar les llistes de les espècies i, si s’observa que n’hi ha
d’amenaçades o endèmiques, cal subratllar-ho. També s’han
de descriure la importància i els mètodes d’explotació dels
recursos naturals.
En el cas de paisatges culturals cal aportar una descripció de tots
els punts esmentats fins ara. Cal parar una atenció especial a
la interacció de l’home i la natura.
Cal descriure la totalitat del bé proposat per ser inscrit identificat
a la secció 1 (“Identificació del bé”). En el cas de propostes
d’inscripció en sèrie (vegeu els paràgrafs 137-140 de les
Orientacions), cada un dels elements constitutius ha de ser
descrit per separat.
122
FORMAT DE
PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
2.b Història i
desenvolupament
3. Justificació
de la inscripció
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
3.a Criteris pels quals es
proposa la inscripció
(i justificació de la
inscripció d’acord
amb aquests criteris).
NOTES EXPLICATIVES
S’ha de descriure com el bé ha arribat a la forma i a
l’estat actuals, així com els canvis significatius que
ha experimentat, incloent-hi l’historial recent de la
conservació.
Això ha d’incloure un informe de les fases de construcció, per al
cas dels monuments, dels indrets, dels edificis o conjunts
d’edificis. Quan hi hagi hagut modificacions importants,
els enderrocaments o les reconstruccions després de
l’acabament general, també han de ser descrits.
En el cas d’un bé natural l’informe ha de relatar els
esdeveniments significatius de la història o de la prehistòria
que han afectat l’evolució del bé i ha de descriure la seva
interrelació amb la humanitat. Això inclou els canvis d’ús
del bé i dels seus recursos naturals per la cacera, la pesca
o l’agricultura, o les modificacions ocasionades pels canvis
climàtics, les inundacions, els terratrèmols o altres causes
naturals.
També s’exigiran aquestes informacions per als casos dels
paisatges culturals, en els quals cal tractar tots els aspectes
de la història de l’activitat humana en l’àrea corresponent.
Aquesta secció ha de justificar al Comitè per què el bé és
considerat d’un “valor universal excepcional”.
Aquesta secció de la proposta d’inscripció s’ha d’omplir seguint
acuradament els criteris d’inscripció que figuren al paràgraf
77 de les Orientacions. No ha d’incloure documentació
descriptiva detallada sobre el bé o sobre la seva gestió, cosa
que ja es fa en altres seccions, sinó que s’ha de concentrar
sobre les raons de la importància del bé.
Vegeu el paràgraf 77 de les Orientacions.
Doneu una justificació separada per a cada criteri esmentat.
S’ha de descriure breument de quina manera el bé respon als
criteris pels quals ha estat proposat per ser inscrit (si cal, es
poden fer referències a les seccions “Descripció” i “Anàlisi
comparativa” que segueixen, però sense reproduir el text
d’aquestes seccions)
123
FORMAT DE PROPOSTA NOTES EXPLICATIVES
D’INSCRIPCIÓ
3.b Projecte de declaració A partir dels criteris utilitzats fins ara, el projecte de declaració
de valor universal de valor universal excepcional ha de precisar per què es
excepcional considera que mereix la inscripció a la Llista del Patrimoni
Mundial (vegeu els paràgrafs 154-157 de les Orientacions).
Es pot tractar d’un vestigi únic d’un tipus particular de
construcció o d’hàbitat o de concepció de la ciutat, o
es pot tractar d’un vestigi particularment bell, antic o
ric, que sigui testimoni d’una cultura, d’una manera de
viure o d’un ecosistema desapareguts. Això pot abastar
conjunts d’espècies endèmiques amenaçades, ecosistemes
particularment rars, paisatges excepcionals o altres
fenòmens naturals.
3.c Anàlisi comparativa El bé s’ha de comparar amb altres de similars, que figurin a
(esmentant l’estat de la Llista del Patrimoni Mundial o que no hi figurin. La
conservació de béns comparació ha de presentar les similituds del bé proposat
similars) per ser inscrit amb altres béns, i les raons per les quals el
bé proposat es distingeix dels altres. L’anàlisi comparativa
ha de tendir a explicar la importància del bé proposat
per ser inscrit, en el seu context nacional i internacional
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
(vegeu paràgraf 132).
3.d Integritat i/o La declaració d’integritat i/o d’autenticitat ha de demostrar que
autenticitat el bé respon a les condicions d’integritat i/o autenticitat
anunciades al capítol II D de les Orientacions, que descriuen
aquestes condicions d’una manera més detallada.
En el cas d’un bé cultural, també s’hi ha de fer esment de si les
reparacions han estat fetes utilitzant els materials i els
mètodes tradicionals de la cultura a la qual correspongui,
d’acord amb el document de Nara (1995) (vegeu l’annex 4).
En el cas de béns que tenen un valor natural, la declaració ha de
fer esment de qualsevol intrusió d’espècies exòtiques de
flora i de fauna, i de qualsevol activitat humana que pogués
comprometre la integritat del bé.
124 125

FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES FORMAT DE PROPOSTA NOTES EXPLICATIVES

PROPOSTA D’INSCRIPCIÓ
D’INSCRIPCIÓ (ii) Obligacions Cal enumerar i resumir les principals causes de deterioració de
4. Estat de conservació relacionades amb l’entorn que afecten el teixit construït, la flora i la fauna.
del bé i factors que l’entorn (com
poden afectar-lo ara pol·lució,
canvis climàtics,
4.a Estat actual de Les informacions presentades en aquesta secció esdevenen les
desertització)
conservació dades de partida necessàries per al seguiment de l’estat de
conservació del bé proposat per ser inscrit en el futur. Cal (iii) Catàstrofes naturals S’han de detallar les catàstrofes que representen una amenaça
aportar les informacions sobre l’estat material del bé, les i planificació prèvia previsible per al bé, i les mesures adoptades per establir els
amenaces que hi ha sobre la [declaració del valor universal (terratrèmols, plans d’urgència contra aquestes amenaces, ja sigui mitjançant
excepcional] del bé i les mesures de conservació adoptades inundacions, mesures de protecció material o de la formació de personal.
oportunament (vegeu paràgraf 132). incendis, etc.)
(iv) Obligacions derivades S’ha de descriure la “capacitat d’acollida” del bé. Pot realment
Per exemple en una ciutat o en una zona històrica, cal indicar els dels visitants o del absorbir el nombre actual o probable de visitants sense
edificis, monuments o altres construccions que necessiten turisme efectes negatius?
reparacions importants o menors, així com l’abast i la També cal indicar les mesures adoptades per gestionar el flux de
durada de tots els grans projectes de reparacions recents o visitants o de turistes. Les possibles formes de deterioració
previstos. ocasionades pels visitants són: desgastament de la pedra,
de la fusta, el pas sobre l’herba o sobre d’altres sòls,
En el cas d’un bé natural, cal aportar les informacions sobre les elevació de la temperatura o del grau d’humitat, alteracions
tendències manifestades per les diferents espècies o per provocades en els hàbitats de les espècies, pertorbacions de

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

la integritat dels ecosistemes. Això és important ja que les cultures tradicionals o de les formes de vida.
el dossier de proposta d’inscripció serà utilitzat en anys
següents amb la finalitat de comparar i per tal de prevenir
(v) Nombre d’habitants Cal facilitar les estadístiques o avaluacions disponibles més
els canvis que es produeixin en l’estat del bé.
dins del perímetre fiables sobre el nombre d’habitants que viuen dins del
del bé i dins de la perímetre del bé i dins de la zona d’amortiment, i indicar
Per als indicadors i els senyals estadístics utilitzats per al
zona d’amortiment l’any d’aquesta estimació o d’aquest cens.
seguiment de l’estat de conservació del bé, vegeu la secció 6
més endavant.
Estimació de població
4.b Factors que poden Aquesta secció ha d’aportar les informacions sobre tots els dins de:
afectar-lo factors susceptibles d’afectar el valor universal excepcional L’àrea proposada per ser
d’un bé o d’amenaçar-lo. També ha de descriure totes les inscrita:
dificultats que poden presentar-se per tractar aquests La zona d’amortiment:
problemes. Tots els factors suggerits no afecten pas tots els Total:
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

béns, es tracta d’indicacions destinades a ajudar els estats Any:

parts a identificar els factors aplicables a cada bé concret. 5. Protecció i gestió Aquest apartat de la proposta d’inscripció està destinat a donar
del bé una imatge clara de les mesures legislatives, reglamentàries,
(i) Pressions degudes al Cal detallar els tipus de pressions degudes al desenvolupament
contractuals, de planificació, institucionals i o tradicionals
desenvolupament que afectin el bé, per exemple la pressió amb l’objectiu
(vegeu paràgraf 132 de les Orientacions) i del pla de gestió
(com ara l’ocupació, d’enderrocar, reconstruir o fer una nova construcció;
(paràgrafs 108 a 118 de les Orientacions) per protegir i
l’adaptació, adaptació d’edificis existents de cara a nous usos
gestionar el bé, tal com exigeix la Convenció del Patrimoni
l’agricultura, eventualment perjudicials per a la seva autenticitat o la
Mundial. Ha de tractar els aspectes de política general,
explotacions seva integritat; modificació o destrucció d’un hàbitat com a
de l’estatut jurídic i les mesures de protecció, així com els
mineres...) conseqüència de l’ocupació agrícola, silvícola o de pasturatge,
aspectes pràctics de l’administració i la gestió quotidianes.
o per causa d’una mala gestió del turisme o per altres usos;
explotació indeguda o no sostenible dels recursos naturals;
danys causats per l’explotació minera; introducció d’espècies 5.a Dret de propietat Cal indicar les principals categories de propietat de les terres
exòtiques susceptibles de destruir l’equilibri dels processos (sobretot si és propietat de l’estat, de la província,
ecològics naturals i de crear nous centres de poblament a privada, comunitària, tradicional, consuetudinària, no
l’interior dels béns o en les seves proximitats, amb el risc de governamental, etc.).
perjudicar els béns o el seu entorn.
126 127

FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES

PROPOSTA FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES
D’INSCRIPCIÓ PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
5.b Classificació de la Indiqueu la situació legislativa, reglamentària, contractual, de 5.f Fonts i nivells de Indiqueu les fonts i el nivell de finançament disponibles per al bé
protecció planificació, institucional i/o tradicional corresponent al bé. finançament sobre una base anual. També es pot donar una estimació del
Per exemple: parc nacional o provincial, monument històric, caràcter adequat o no de les fonts disponibles i explicitar
àrea protegida segons la legislació nacional o els costums, o en concret totes les mancances o insuficiències en tots els
altres tipus de classificació. àmbits on caldria suport.
Indiqueu l’any de classificació i els textos legislatius que regeixen
5.g Fonts de Indiqueu les competències especialitzades i la formació que
aquesta situació.
competències hi hagi disponibles per al bé, a través de les autoritats
especialitzades nacionals o d’altres organismes.
Si el document no pot ser presentat en anglès o en francès, caldrà
i de formació
presentar en alguna d’aquestes llengües un resum analític
en tècniques de
que en detalli els punts essencials.
conservació i de
5.c Mitjans per a Descriviu com funciona realment la protecció adoptada per gestió
l’aplicació de a la situació legislativa, reglamentària, contractual, de 5.h Ordenació dels A més de totes les estadístiques o estimacions disponibles que
les mesures de planificació, institucional i/o tradicional del bé indicat a la visitants i afecten el nombre o la composició dels visitants en diversos
protecció secció 5.b. estadístiques que anys, aquesta secció pot descriure les instal·lacions que
els afecten hi ha al lloc a disposició dels visitants, com ara: un espai
5.d Plans actuals que Enumereu els plans aprovats que s’han adoptat, amb la data i la d’interpretació/explicació, qualsevol element que serveixi per
als camins, guies, pancartes o publicacions; un museu dedicat

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

afecten el municipi institució responsable de la seva redacció. Les disposicions
i la regió on es aplicables hauran d’estar resumides en aquesta secció. al bé, un centre d’acollida o d’interpretació per als visitants,
troba el bé (com També s’haurà d’adjuntar un exemplar del pla, tal com un allotjament per a la nit, un servei de restauració o de
ara plans regionals s’indica a la secció 7.b. refrescos, botigues, un pàrquing per als cotxes, lavabos, un
o locals, pla de servei de cerca i de socors.
conservació, pla de Si els plans només estan redactats en una llengua diferent del 5.i Política i programes Aquesta secció es refereix als articles 4 i 5 de la Convenció relatius
desenvolupament francès o de l’anglès, caldrà presentar un resum analític que que afecten la a la posada en valor i a la transmissió del patrimoni cultural
turístic) en detalli els punts essencials, en francès o en anglès. revaloració i la i natural a les generacions futures. Els estats part haurien
promoció del bé d’aportar informacions sobre la política i els programes que
5.e Pla de gestió del Tal com s’indica al paràgraf 132 de les Orientacions, és essencial afecten la posada en valor i la promoció del bé proposat per
bé o sistema de que hi hagi un pla de gestió (o un altre sistema de ser inscrit.
gestió documentat gestió) apropiat, que ha de presentar-se amb la proposta 5.j Nombre de Indiqueu les aptituds i la formació que hi hagi disponibles per al
i exposició dels d’inscripció. També s’espera que hi hagi el compromís de treballadors (sector bé.
objectius de gestió l’aplicació efectiva del pla de gestió.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

per al bé proposat
per ser inscrit Tal com s’indica a la secció 7.b, un exemplar del pla de gestió o
6. Seguiment
com a patrimoni de la documentació sobre l’altre sistema de gestió ha de ser
mundial adjuntat com a annex a la proposta, en anglès o en francès.
En cas que el pla de gestió només estigui redactat en una llengua
6.a Indicadors clau per
diferent de l’anglès o del francès, caldrà presentar com a
annex una descripció detallada del seu contingut, en anglès
o en francès. Cal facilitar el títol, la data i l’autor dels plans
de gestió adjunts a la proposta d’inscripció.
També cal presentar una anàlisi o una explicació detallada del pla
de gestió o del sistema de gestió documentat.
professional, tècnic,
manteniment)
Aquesta secció de la proposta d’inscripció està destinada a
demostrar l’estat de conservació del bé; aquest estat podrà
ser objecte d’inspeccions i d’informes regulars de cara a
fornir una indicació de les tendències al llarg del temps.
Enumereu en forma de quadre els indicadors clau escollits per avaluar
avaluar l’estat de l’estat de conservació del conjunt del bé (vegeu la secció 4
conservació més amunt). Indiqueu la periodicitat dels exàmens d’aquests
indicadors i el lloc on es troben els dossiers. Els indicadors poden
ser representatius d’un aspecte important del bé i referir-se tant
com sigui possible a la declaració de valor universal excepcional
(vegeu la secció 2.b més amunt). En la mesura que sigui
possible, s’indicaran en xifres i quan això no sigui possible, seran
presentats de manera que puguin ser repetits, com per exemple
fent una fotografia des d’un mateix indret. Tot seguit s’exposen
alguns exemples de bons indicadors:
128 129

FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES FORMAT DE NOTES EXPLICATIVES

PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
el nombre d’espècies o la població d’una espècie essencial en el
cas d’un bé natural;
el percentatge d’edificis que necessiten reparacions importants
en una ciutat o en un barri històric;
l’estimació del nombre d’anys necessaris per a la finalització
eventual d’un gran programa de conservació;
l’estabilitat o el grau de moviment d’un edifici concret o d’un
element d’un edifici;
l’índex d’augment o de disminució de les ocupacions de tota
mena sobre un bé.
PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
Com a mínim s’hauria d’incloure una fotografia descriptiva del
bé que pogués ser utilitzada per a la pàgina d’Internet
d’accés públic.
S’invita els estats part que cedeixin a la UNESCO gratuïtament
i per escrit els drets no exclusius de difondre, comunicar
al gran públic, publicar, reproduir, explotar, en qualsevol
format i suport, fins i tot el digital, la totalitat o una part
de les imatges aportades, i d’autoritzar-ne els drets a
tercers.

Indicador Periodicitat Localització dels dossiers Aquesta cessió no exclusiva dels drets no afecta els drets de la
propietat intel·lectual (drets del fotògraf/director o del
propietari dels drets, en cas que sigui diferent), i a més,
quan aquestes imatges siguin difoses per la UNESCO,
el crèdit fotogràfic, si ha estat clarament indicat en el
formulari, sempre s’hi fa constar.
FORMAT DE PROPOSTA NOTES EXPLICATIVES
D’INSCRIPCIÓ Els beneficis eventuals que es puguin derivar d’aquesta cessió de

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

drets seran destinats al Fons del patrimoni mundial.
6.b Disposicions Indiqueu el nom i les dades de contacte de la/les institució/
administratives per al ons responsable/es del seguiment referit a la secció 6.a
seguiment del bé
6.c Resultats dels exercicis de Enumereu, resumint-los breument, els informes precedents INVENTARI DE LES IMATGES I QUADRE D’AUTORITZACIÓ DE REPRODUCCIÓ
presentació d’informes sobre l’estat de conservació del bé i aporteu extractes de
precedents les referències del que hagi estat publicat sobre aquest Núm. Format Text Data de la Fotògraf / Titular dels Dades del Cessió
tema (per exemple, els informes presentats seguint els d’ident. (diapo. / foto (mm/ Director drets (si és titular dels no exclu-
acords internacionals com el de Ramsar o el MAB). galerada / aa) diferent del drets (nom, siva dels
7. Documentació Aquesta secció de la proposta d’inscripció és la llista de vídeo) fotògraf / adreça, tel. drets
control de la documentació que ha de ser presentada director) / fax i adre-
ça electrò-
perquè una proposta d’inscripció sigui completa.
nica)
7.a Fotografies, diapositives, Els estats part han d’aportar un nombre suficient d’imatges
inventari de les imatges recents (fotografies, diapositives, si és possible imatges
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

i quadre d’autorització digitals, pel·lícules/vídeos, fotos aèries...), que donin

de reproducció, i
altra documentació
audiovisual
una bona imatge general del bé.
Les diapositives han de ser del format de 35 mm i les imatges
digitals en format .jpg i amb una resolució de 300
ppp (punt per polzada) com a mínim. Si es presenta
pel·lícula, es recomana que sigui del format Beta SP per
assegurar-ne la qualitat.

Aquesta documentació ha d’anar acompanyada d’un inventari

d’imatges i el quadre d’autorització de reproducció que
apareix més endavant.
130
FORMAT DE PROPOSTA
D’INSCRIPCIÓ
7.b Textos referits a la classificació
amb finalitat de protecció,
exemplars dels plans de gestió
del bé o dels sistemes de gestió
documentats, i extractes
d’altres plans que afectin el bé
7.c Forma i data dels dossiers o dels
inventaris més recents que
afectin el bé
7.d Adreça on estan guardats
l’inventari, els dossiers i els
arxius
7.e Bibliografia
8. Dades de les autoritats
responsables
8.a Responsable de la preparació de
la proposta
Nom:
Càrrec:
Adreça:
Ciutat, província/estat, país:
Tel.:
Fax:
Adreça electrònica:
8.b Institució / Agència oficial local:
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
8.c Altres institucions locals
8.d Adreça oficial d’Internet
http://
Nom del responsable
Adreça electrònica:
9. Signatura en nom de l’estat part
131
NOTES EXPLICATIVES PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ DE LES
Adjunteu els textos tal com s’indica a les seccions 5.b, ORGANITZACIONS CONSULTIVES PER A LES
PROPOSTES D’INSCRIPCIÓ
5.d i 5.e esmentades.
S’ha de fer una declaració simple indicant la forma i la
Aquest annex inclou:
data dels dossiers o dels inventaris més recents
que afecten el bé. Només s’han d’esmentar els A. EL PROCEDIMENT DE L’ICOMOS PER A L’AVALUACIÓ DE BÉNS
dossiers que encara estan disponibles.
Indiqueu el nom i l’adreça de les institucions on estan
CULTURALS
dipositats els dossiers d’inventaris (edificis,
monuments, espècies de la flora o de la fauna...) B. EL PROCEDIMENT DE L’UICN PER A L’AVALUACIÓ DE BÉNS
Enumereu les principals referències publicades, NATURALS
utilitzant el format bibliogràfic estàndard.
Aquesta secció de la proposta d’inscripció permetrà
que la Secretaria pugui enviar als responsables C. LA COL·LABORACIÓ ENTRE LES ORGANITZACIONS
del bé informacions sobre l’actualitat CONSULTIVES - PROCEDIMENT PER A L’AVALUACIÓ DE BÉNS
del patrimoni mundial i altres qüestions
relacionades. CULTURALS I NATURALS I DELS PAISATGES CULTURALS
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Indiqueu el nom, l’adreça i altres dades de la persona
responsable de la preparació de la proposta Es pot trobar més informació als paràgrafs 143-151 de les Orientacions.
d’inscripció. Si no es pot facilitar una adreça
electrònica, cal incloure-hi un número de fax.
A. EL PROCEDIMENT DE L’ICOMOS PER A L’AVALUACIÓ
DE BÉNS CULTURALS
Indiqueu el nom de l’agència, del museu, de la 1. Per a la realització de la seva avaluació de les propostes de béns culturals,
institució, de la comunitat o del gestor
responsable a nivell local, de la gestió del bé. Si
l’ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Indrets) es guia per les
la institució jeràrquica és un organisme nacional, Orientacions (vegeu el paràgraf 148).
indiqueu-ne també les dades.
Indiqueu el nom complet, adreça, telèfon, fax, adreça
2. El procés d’avaluació (figura 1) implica una consulta de tots els àmbits del
electrònica de tots els museus, centres d’acollida coneixement especialitzat que representen els membres de l’ICOMOS i els seus
de visitants i oficines de turisme oficials que comitès nacionals i internacionals, així com les nombroses xarxes d’especialistes
haurien de rebre el butlletí gratuït La lettre du amb les quals estableix lligams. Alguns membres són enviats en missió d’experts
patrimoine mondial, sobre esdeveniments i altres per fer avaluacions confidencials al bé mateix. Aquest procés de consulta molt
qüestions que afecten el patrimoni mundial
ampli aboca en la formulació de recomanacions detallades que es presenten al
S’ha de facilitar qualsevol adreça d’Internet oficial del
bé proposat per ser inscrit que estigui operativa.
Comitè del Patrimoni Mundial en les seves reunions anuals.
Indiqueu si hi ha altres adreces previstes per al
futur, amb el nom del seu responsable i l’adreça
electrònica. L’elecció d’experts
La proposta d’inscripció ha de ser completada amb la
signatura del funcionari que tingui plens poders 3. Hi ha un procediment anual clarament definit per a la proposta d’inscripció
per fer-ho en nom de l’estat part.
de béns a la Llista del Patrimoni Mundial. Després de verificar que les
propostes d’inscripció rebudes per la Secretaria i les organitzacions
132
consultives són completes, els dossiers són tramesos a l’ICOMOS on són
tractats per la seva secretaria encarregada del patrimoni mundial. La
primera decisió que s’ha de prendre és l’elecció dels experts per consultar.
Aquests es reparteixen en dos grups distints. En primer lloc, els que poden
pronunciar-se sobre el “valor universal excepcional” del bé proposat per
ser inscrit. Es tracta essencialment d’un treball de recerca documental
per part d’universitaris especialitzats. Això a vegades pot fer necessari
el recurs a persones externes a l’ICOMOS, quan no es pugui trobar les
competències requerides entre els seus membres: seria el cas, per exemple,
de propostes d’inscripció ocasionals de jaciments fòssils d’homínids, que
requeririen els serveis de paleontòlegs.
4. El segon grup és el dels experts que tenen l’experiència pràctica de la gestió
i de la conservació de determinats béns (fins i tot des del punt de vista de
l’autenticitat) als quals s’encomana d’efectuar missions als béns. Per escollir
aquests especialistes, l’ICOMOS explota plenament el seu potencial de
contactes. Sol·licita l’opinió de comitès científics internacionals i d’alguns
dels seus membres, així com la dels organismes especialitzats amb els
quals té establerts acords de col·laboració, principalment el Comitè
Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial (TICCIH), la
Federació Internacional d’Arquitectes Paisatgistes (IFLA) i la Comissió
Internacional per a la Documentació i la Conservació d’edificis, indrets i
conjunts urbans del Moviment Modern (DoCoMoMo).
Missions als indrets
5. Per escollir els experts que seran enviats en missió d’avaluació als béns,
l’ICOMOS té la política de convocar, en la mesura que sigui possible,
alguna persona de la regió on hi ha el bé proposat. Es demana als experts
que tinguin experiència en la gestió i la conservació del patrimoni: no
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
cal que siguin grans especialistes universitaris en el tipus de bé de què es
tracti, sinó que han de ser capaços de parlar en igualtat de condicions amb
els gestors dels béns i de donar una apreciació fonamentada dels plans
de gestió, les pràctiques de conservació, la gestió dels visitants, etc. Se’ls
facilita informació detallada, principalment la còpia de les parts útils del
dossier. Les dates i el programa de la seva visita són acordats amb els estats
part, als quals es demana una certa discreció pel que fa als mitjans referent
a aquestes missions d’avaluació que duu a terme l’ICOMOS. Els experts de
l’ICOMOS envien confidencialment al Comitè executiu els seus informes
sobre els aspectes pràctics dels béns, ja que qualsevol publicitat prematura
correria el risc de posar en una situació compromesa l’ICOMOS i el Comitè
del Patrimoni Mundial.
133
Comissions de l’ICOMOS per al patrimoni mundial
6. Els dos informes (l’avaluació cultural i l’acta de la missió a l’indret) resultat
d’aquestes consultes són enviats a la secretaria de l’ICOMOS a París, la qual
redacta un avantprojecte d’avaluació sobre aquesta base. El document conté
una descripció i una història succintes del bé, un resum sobre els mitjans
legislatius de protecció, la gestió i l’estat de conservació del bé, comentaris
sobre aquests aspectes, i recomanacions al Comitè del Patrimoni Mundial.
A continuació, aquests avantprojectes d’avaluació són presentats a la
Comissió del Patrimoni Mundial de l’ICOMOS que es reuneix durant dos o
tres dies per estudiar-los. La comissió està formada per membres del comitè
executiu, que vénen de diferents parts del món i que tenen nombrosos
coneixements i una àmplia experiència. Als membres del comitè executiu
s’afegeixen experts de determinades categories de patrimoni que figuren
a la llista anual de propostes d’inscripció l’especialitat de les quals no està
representada en el comitè.
7. Cada bé proposat per ser inscrit dóna lloc a una presentació de 10-15
minuts feta per un representant de l’ICOMOS, amb suport visual per
donar-li rellevància, seguida d’un debat. Després de l’examen a consciència
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
i aprofundit de les propostes d’inscripció, les recomanacions col·lectives
de l’ICOMOS són redactades, es revisen les avaluacions i s’imprimeixen
per ser presentades al Comitè del Patrimoni Mundial.
FIGURA 1: PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ PER PART DE L’ICOMOS
Consulta
Desenvolupament del procés
INFORME DE L’ICOMOS AL COMITÈ DEL PATRIMONI MUNDIAL
Comissió del Patrimoni Mundial de l’ICOMOS
Consellers de l’ICOMOS
Secretaria de l’ICOMOS encarregada del patrimoni mundial
Avaluacions culturals Actes de les missions d’experts als indrets
Comitès científics Instituts de recerca Comitès nacionals Experts
internacionals de associats de l’ICOMOS independents
l’ICOMOS
Secretaria de l’ICOMOS encarregada del patrimoni mundial
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
Dossiers de proposta d’inscripció
134
B EL PROCEDIMENT DE LA UICN PER A L’AVALUACIÓ
DE BÉNS NATURALS
8. Per a la realització de la seva avaluació de les propostes de béns naturals,
la UICN (Unió Mundial per a la Natura) es guia per les Orientacions que
l’obliguen (vegeu el paràgraf 148). El procés d’avaluació (figura 2) es
desenvolupa en cinc etapes:
i) Recollida de dades. Després de la recepció del dossier de proposta
d’inscripció tramès per la Secretaria, el PNUE-Centre mundial de
vigilància contínua de la conservació de la natura (PNUE-WCMC)
completa una fitxa descriptiva normalitzada sobre l’indret; per fer-ho
utilitza la base de dades sobre les àrees protegides que a continuació
verifica amb l’estat part en la inspecció sobre el terreny.
ii) Peritatges externs. Normalment la proposta d’inscripció és
enviada a experts (de vegades fins a quinze) que tinguin un bon
coneixement del bé, principalment membres de comissions i de
xarxes especialitzades de la UICN, per a la recerca documental.
iii) Inspecció sobre el terreny. Un o dos experts de la UICN es
dediquen a cada bé proposat per clarificar les dades sobre l’àrea
afectada, avaluar la gestió de l’indret i discutir sobre la proposta
d’inscripció amb les autoritats i els col·laboradors. Escollits pel
seu plantejament global de la conservació i de la història natural, i
també pel seu coneixement de la Convenció, els experts de la UICN
generalment són membres de la Comissió mundial sobre les zones
protegides de la UICN o formen part de la xarxa d’experts del
patrimoni mundial o de la secretaria de la UICN. (En determinats
casos, aquesta inspecció sobre el terreny és duta a terme
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
conjuntament amb l’ICOMOS –vegeu la part C, més endavant.)
iv) Altres fonts d’informació. L’UICN també pot consultar la
documentació complementària i rebre comentaris d’ONG locals o
d’altres organitzacions.
v) Examen efectuat per la Comissió del Patrimoni Mundial
de la UICN. La comissió estudia totes les actes d’inspecció sobre el
terreny, els comentaris dels que les han revisades, la fitxa descriptiva
del PNUE-WCMC i altra documentació de base, abans d’acabar el text
de l’informe d’avaluació fet per la UICN per a cada bé proposat.
Cada informe d’avaluació comprèn un resum concís del valor
universal excepcional del bé proposat, una comparació amb altres
béns similars i un estudi dels aspectes d’integritat i de gestió.
L’informe conclou amb l’apreciació de l’aplicabilitat dels criteris
135
i amb una recomanació clara al Comitè del Patrimoni Mundial.
També són trameses al Comitè del Patrimoni Mundial les fitxes
descriptives del PNUE-WCMC.
El sistema de classificació biogeogràfica d’Udvardy
9. En les seves avaluacions la UICN utilitza el sistema de classificació
biogeogràfica d’Udvary, titulat “Províncies biogeogràfiques del món”
(1975). Es tracta d’un sistema de classificació de les zones d’aigua dolça
i les zones terrestres del món que permeti de fer previsions i hipòtesis
referides a regions biogeogràfiques similars. Aquest sistema esdevé un
mitjà objectiu per comparar els béns proposats amb llocs sotmesos a
condicions climàtiques i ecològiques similars.
10. Convé tanmateix d’insistir en el fet que el concepte de “província
biogeogràfica” es fa servir únicament com a base de comparació i que no
significa pas que s’hagin de seleccionar els béns del patrimoni mundial
exclusivament segons aquest criteri. El principi rector és que els béns del
patrimoni mundial han de tenir un valor universal excepcional.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Sistemes d’identificació de les àrees prioritàries de conservació
11. L’UICN recorre igualment a sistemes que recomptin les àrees prioritàries de
conservació, com ara les “ecoregions mundials” del Fons Mundial per a la
Natura (WWF), els “centres de diversitat vegetal” definits pel WWF i la UICN,
els “punts neuràlgics de la biodiversitat” de Conservation International, i
les “zones de conservació d’espècies ornitològiques endèmiques” i “zones
importants per a la conservació dels ocells” de BirdLife International.
Sistemes d’avaluació del valor dels béns des del punt de vista de
les ciències de la Terra
12. Per avaluar els béns que han estat proposats pel seu valor geològic, la UICN
consulta organitzacions especialitzades molt diverses com són la divisió
de ciències de la Terra de la UNESCO, la Unió Internacional d’Espeleologia
i la Unió Internacional de Ciències Geològiques (UISG).
Publicacions rellevants utilitzades al llarg del procés d’avaluació
13. El procés d’avaluació és facilitat per una vintena d’obres de referència sobre les
zones protegides del món, publicades per la UICN, el PNUE, el PNUE-WCMC,
BirdLife International i altres editors, entre les quals destaquen les següents:
136
i) Els estudis de les xarxes d’àrees protegides a Oceania, Àfrica i
Àsia;
ii) El repertori en quatre volums de les zones protegides del món;
iii) L’atles mundial dels esculls de corall;
iv) La col·lecció Conservation Atlas en sis volums;
v) Els quatre volums de A Global Representative System of Marine
Protected Areas;
vi) Els tres volums de Centres of Plant Diversity;
vii) Important Bird Areas i Endemic Bird Areas of the World.
14. El conjunt d’aquests documents dóna una visió general a escala dels
sistemes que permet comparar la importància de la protecció de les àrees
protegides arreu del món. Amb la progressió del treball efectuat en el marc
de l’Estratègia Global a favor del patrimoni natural, la UICN utilitza cada
vegada més els seus estudis, titulats “visions de conjunt mundials”, per
evidenciar les llacunes de la cobertura del patrimoni mundial natural i per
identificar els béns potencials del patrimoni mundial. Estan disponibles a
l’adreça d’Internet de la UICN:
http://iucn.org/themes/wcpa/wheritage/culturallandscape.htm
Avaluació dels paisatges culturals (vegeu també l’annex 3)
15. L’UICN s’interessa per nombrosos béns culturals, especialment aquells que
són proposats per ser inscrits com a paisatges culturals. Per això participa
ocasionalment en inspeccions sobre el terreny de paisatges culturals
proposats per ser inscrits conjuntament amb l’ICOMOS (vegeu la part C,
més endavant). L’avaluació efectuada per la UICN d’aquestes propostes
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
d’inscripció es fonamenta en un document intern: “L’avaluació dels valors
naturals dels paisatges culturals”, disponible a l’adreça d’Internet de la
UICN:
http://iucn.org/themes/wcpa/wheritage/culturallandscape.htm
16. Segons les qualitats naturals de certs paisatges culturals identificats a
l’annex 3, paràgraf II, l’avaluació efectuada per la UICN té en compte els
factors següents:
a) Conservació d’ecosistemes naturals i seminaturals, i d’espècies salvatges
de fauna i de flora;
b) Conservació de la biodiversitat en el marc dels sistemes d’agricultura;
137
c) Aprofitament viable de les terres;
d) Millora de la bellesa del paisatge;
e) Col·leccions ex situ;
f) Exemple excepcional d’interrelacions entre la humanitat i la natura;
g) Descobertes d’importància històrica.
El quadre següent presenta les consideracions acabades d’esmentar en el
context de les categories de paisatges culturals definides a l’annex 3 i indica
on cadascuna té més possibilitat de ser present (el fet que una consideració
no hi sigui no significa que no s’aplicarà mai al tipus de paisatge de què es
tracti, sinó només que la possibilitat és escassa).
Tipus de paisatge cultural Consideracions naturals més susceptibles de ser
(vegeu també annex 3) aplicades (vegeu paràgraf 16)
Paisatge clarament definit e
Paisatge evolutiu-viu a b c d
Paisatge evolutiu-fòssil a f
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Paisatge associatiu g
C LA COL·LABORACIÓ ENTRE ELS ORGANISMES
CONSULTIUS - PROCEDIMENT PER A L’AVALUACIÓ DE BÉNS
CULTURALS I NATURALS I DELS PAISATGES CULTURALS
Béns mixtos
17. Els béns que són proposats com a posseïdors d’un valor natural i cultural
fan necessari l’enviament sobre el terreny d’una missió conjunta de la
UICN i de l’ICOMOS. Al final de la missió, la UICN i l’ICOMOS redacten
un informe separat d’avaluació del bé d’acord amb els criteris aplicables
(vegeu els paràgrafs 5 i 9 (iii), més amunt).
Paisatges culturals
18. Els béns proposats com a paisatges culturals són avaluats per l’ICOMOS
d’acord amb el criteris (i)-(vi) (vegeu el paràgraf 77 de les Orientacions).
L’ICOMOS pot convocar la UICN per revisar els valors naturals i la gestió
del bé proposat per ser inscrit. Això ha estat objecte d’un acord entre les
organitzacions consultives. En determinats casos se sol·licita una missió
conjunta.
138 139

FIGURA 2: PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ PER PART DE L’UICN

FORMAT PER A LA PRESENTACIÓ
INFORME DE L’UICN D’INFORMES PERIÒDICS SOBRE L’APLICACIÓ
AL COMITÈ DEL PATRIMONI MUNDIAL
Comissió del Patrimoni Mundial de la UICN DE LA CONVENCIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL
Inspecció sobre el Consultes amb Experts externs Fitxa descriptiva
terreny funcionaris del govern, PNUE-Centre de Obligacions generals
ONG locals i altres Vigilància Contínua de la
col·laboradors Conservació de la Natura Les informacions han de ser tan precises i específiques com sigui possible;
(PNUE-WCMC) en la mesura que sigui possible han de ser quantificades, i han de deixar
Programa de la UICN sobre les àrees protegides constància de totes les fonts.
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
Dossiers de propostes d’inscripció Les informacions han de ser concises. Sobretot cal evitar les llargues
exposicions històriques sobre els béns i sobre els fets que s’hi han
esdevingut, sobretot quan poden trobar-se fàcilment en publicacions a
l’abast.
El format de presentació dels informes periòdics està disponible a l’adreça
d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/rapportsperiodiques Les expressions d’opinions han de ser confirmades amb la referència de
Al capítol V de les Orientacions es poden trobar altres consells per a la l’autoritat de qui emanen així com en el fets verificables sobre els quals
presentació dels informes periòdics recolzen.
Els estats part poden presentar els informes en anglès o en francès, alhora

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Els informes periòdics han de ser presentats en format A4 (210 x 297
en format electrònic i en paper imprès, a: mm) amb mapes i plànols que no sobrepassin el format A3 (297 x 420
mm). També s’incita que els estats part que presentin els informes sobre
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO l’estat de conservació en format electrònic.
7, place de Fontenoy
75352 PARÍS 07 SP
França
Tel. +33(0) 1 45 68 15 71 SECCIÓ I: APLICACIÓ DE LA CONVENCIÓ DEL PATRIMONI
Fax +33(0) 1 45 68 55 70 MUNDIAL PELS ESTATS PART
c/e a través de http:wh.unesco.org/fr/contacts
Els estats part han d’indicar les disposicions legislatives i reglamentàries
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

així com les altres mesures que hagin adoptat per a l’aplicació de la
Convenció, així com l’experiència que hagin adquirit en aquest camp (article
29.1 de la Convenció del Patrimoni Mundial).

I.1 Introducció
i) Estat part
ii) Any de ratificació o d’acceptació de la Convenció
iii) Organització/ons o entitat/s responsable/s de la preparació de
l’informe
iv) Data de l’informe
v) Signatura en nom de l’estat part
140
I.2 Identificació dels béns del patrimoni cultural i natural
Aquest punt es refereix particularment als articles 3, 4 i 11 de la Convenció,
referents a la identificació del patrimoni cultural i natural i a la proposta
d’inscripció de béns a la Llista del Patrimoni Mundial.
(i) Inventaris nacionals
Els inventaris del patrimoni cultural i natural d’importància nacional són
la base per a la identificació de possibles béns del patrimoni mundial.
S’ha d’indicar quines institucions s’encarreguen de la preparació d’aquests
inventaris nacionals i de mantenir-los actualitzats, i si, i en quina mesura,
hi ha inventaris, llistes o registres a nivell local, de l’estat i/o nacional, i si
estan acabats.
(ii) Llista indicativa
L’article 11 de la Convenció fa esment de la presentació per part dels estats
part d’inventaris de béns susceptibles de ser inscrits a la Llista del Patrimoni
Mundial. Aquestes llistes indicatives de béns culturals i naturals hauran
de ser preparades tenint en compte els paràgrafs 62 a 69 i a l’annex e de
les Orientacions. Els estats part han d’informar de les mesures adoptades
per aplicar la decisió adoptada pel Comitè a la vint-i-quatrena sessió
(Cairns, desembre de 2000) i per l’Assemblea General dels estats part a la
dotzena sessió (seu de la UNESCO, 1999), on es demanava que les llistes
indicatives fossin utilitzades com a instrument de planificació per reduir
els desequilibris de la Llista del Patrimoni Mundial.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
S’ha de facilitar la data de presentació de la Llista Indicativa o de qualsevol
revisió feta després de la presentació. També s’incita els estats part a
presentar una descripció del procés de preparació i de revisió de la Llista
Indicativa; si, per exemple, la responsabilitat de la identificació o de la
delimitació de béns ha estat encomanada a una o diverses institucions
privades, hi han participat també les autoritats locals i la població? En
aquest cas, cal aportar-ne els detalls.
(iii) Propostes d’inscripció
L’informe periòdic ha d’enumerar els béns que han estat proposats per ser
inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial. Els estats part han d’aportar
una anàlisi del procés de preparació d’aquestes propostes d’inscripció, de
141
la col·laboració i la cooperació amb les autoritats locals i la població, de la
motivació, dels obstacles i les dificultats que s’han presentat al llarg del
procés, així com els avantatges rebuts i les lliçons apreses.
I.3 Protecció, conservació i posada en valor del patrimoni
cultural i natural
Aquest punt remet en particular als articles 4 i 5 de la Convenció,
segons els quals els estats part reconeixen que els incumbeix l’obligació
d’assegurar la identificació, la protecció, la conservació, la posada en valor
i la transmissió a les generacions futures del patrimoni cultural i natural, i
que es prenen mesures positives i eficaces amb aquest objectiu. Es poden
trobar informacions complementàries sobre les obligacions dels estats
part als paràgrafs 10-16 de les Orientacions.
L’article 5 de la Convenció detalla les mesures següents:
(i) Adopció d’una política general
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
S’han d’aportar les informacions sobre l’adopció d’una política orientada a
assignar una funció al patrimoni cultural i natural dins de la vida col·lectiva.
S’han d’aportar les informacions sobre la manera com l’estat part o les
autoritats competents han adoptat mesures per integrar la protecció dels
indrets del patrimoni mundial en els programes de planificació general.
També s’hauran d’indicar els àmbits on les millores serien desitjables i als
quals l’estat part dedica els seus esforços.
(ii) Estat dels serveis de protecció, conservació i posada en valor
S’han d’aportar les informacions sobre qualsevol servei en el territori de
l’estat part que hagi estat instituït o que hagi estat clarament millorat des
del darrer informe periòdic, si escau. S’haurà de parar una atenció especial
als serveis orientats a la protecció, la conservació i la posada en valor del
patrimoni cultural i natural, i deixar constància del personal adequat i dels
mitjans de què disposen per assumir les seves funcions. També s’hauran
d’indicar els àmbits on les millores serien desitjables i als quals l’estat part
dedica els seus esforços.
(iii) Estudis científics i tècnics i recerca
Al paràgraf 215 de les Orientacions es pot trobar informació
complementària sobre la recerca.
142
S’han d’enumerar els estudis científics i tècnics importants o els projectes
d’investigació de caire genèric destinats a beneficiar els indrets del
patrimoni mundial que s’han iniciat o s’han acabat des del darrer informe
periòdic. També s’hauran d’indicar els àmbits on les millores serien
desitjables i als quals l’estat part dedica els seus esforços.
Els estudis científics o els projectes de recerca que es refereixin a indrets
específics hauran de ser esmentats a la secció II.4 d’aquest format.
(iv) Mesures per a la identificació, protecció, conservació,
revaloració i rehabilitació
S’han d’indicar les mesures jurídiques i administratives adequades que l’estat
part o les autoritats competents han adoptat per a la identificació, protecció,
conservació, revaloració i rehabilitació del patrimoni cultural i natural. Caldrà
parar especial atenció a les mesures referides a la gestió dels visitants i al
desenvolupament en la regió. També s’incita els estats part que indiquin si,
a partir de l’experiència adquirida, es considera necessària una reforma de
la política general o una reforma jurídica. També convé destacar les altres
convencions internacionals per a la protecció del patrimoni cultural i natural
que han estat signades o ratificades per l’estat part i, si escau, de quina manera
l’aplicació d’aquests diferents instruments jurídics és coordinada i integrada
dins de la política nacional i la seva planificació.
S’han d’indicar les mesures científiques i tècniques apropiades que
l’estat part o les autoritats competents han adoptat per a la identificació,
protecció, conservació, revaloració i rehabilitació del patrimoni cultural i
natural.
S’han d’indicar les mesures financeres apropiades que l’estat part o
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
les autoritats competents han adoptat per a la identificació, protecció,
conservació, revaloració i rehabilitació del patrimoni cultural i natural.
Les informacions sobre la posada en valor del patrimoni poden deixar
constància de les publicacions, pàgines web, pel·lícules, segells, postals,
llibres, etc.
També s’hauran d’indicar els àmbits on les millores serien desitjables i als
quals l’estat part dedica els seus esforços.
(v) Formació
Es pot trobar informació complementària sobre la formació als paràgrafs
213-214 de les Orientacions.
143
S’ha d’aportar informació sobre la formació i les estratègies d’educació
aplicades a l’interior de l’estat part per tal de reforçar les capacitats
professionals, així com sobre la creació o el desenvolupament de centres
nacionals o regionals de formació o d’educació en el camp de la protecció,
la conservació, posada en valor del patrimoni cultural i natural i el grau
en què aquesta formació ha estat integrada en el sistema universitari i en
l’ensenyament escolar.
S’han d’indicar les mesures adoptades per l’estat part per tal d’encoratjar
la recerca científica com a suport a les activitats de formació i d’educació.
També s’hauran d’indicar els àmbits on les millores serien desitjables i als
quals l’estat part dedica els seus esforços.
I.4 Cooperació internacional i captació de fons
Aquest punt es refereix particularment als articles 4, 6, 17 i 18 de la
Convenció. Es pot trobar informació complementària sobre aquesta qüestió
als paràgrafs 227-231 de les Orientacions.
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
S’ha de facilitar informació sobre la cooperació amb altres estats part per
a la identificació, la protecció, la conservació i la preservació del patrimoni
cultural situat en el seu territori.
També s’ha d’indicar quines mesures han estat adoptades per evitar de
perjudicar, directament o indirectament, el patrimoni mundial situat en
el territori d’altres estats part.
¿S’han creat fundacions o associacions nacionals públiques o privades
per encoratjar la recollida de fons i les donacions per a la protecció del
patrimoni mundial i l’estat part hi ha donat el seu suport?
I.5 Educació informació i sensibilització
Aquest punt es refereix concretament als articles 27 i 28 de la Convenció,
que parlen dels programes d’educació. Es pot trobar informació
complementària sobre aquesta qüestió al capítol IX de les Orientacions.
S’han d’indicar les mesures adoptades per l’estat part per sensibilitzar els
qui prenen les decisions, els propietaris dels béns i el gran públic pel que fa
a la protecció i la conservació del patrimoni cultural i natural.
144
S’ha de facilitar informació sobre els programes d’educació
(ensenyament primari, secundari i superior) i d’informació que s’han
engegat o estan previstos per tal de reforçar l’afecte i el respecte de
la gent, i tenir el públic àmpliament informat de les amenaces sobre
el patrimoni i de les activitats empreses en aplicació de la Convenció.
¿Forma part l’estat part del projecte especial de la UNESCO Participació
dels joves en la preservació i la promoció del patrimoni mundial?
Les informacions sobre les activitats i programes organitzats específicament
en els béns hauran de ser aportades al punt II.4 que es refereix a la gestió.
I.6 Conclusions i mesures recomanades
Les principals conclusions de cada punt de la secció I de l’informe hauran
de ser resumides i presentades en taules, així com els projectes de mesures
per adoptar, la institució o institucions responsables d’aquestes mesures i
el calendari d’execució:
i) Principals conclusions
ii) Proposta d’acció/ons futura/es
iii) Institució/ons responsable/es de l’aplicació
iv) Calendari d’aplicació
v) Necessitats d’assistència internacional
Els estats part també haurien d’aportar, en el primer informe periòdic,
una anàlisi del procés pel qual han ratificat la Convenció, i han de descriure
les motivacions, els obstacles i les dificultats trobats al llarg del procés, així
com els avantatges rebuts i les lliçons apreses.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
SECCIÓ II: ESTAT DE CONSERVACIÓ DE BÉNS ESPECÍFICS
DEL PATRIMONI MUNDIAL
En la preparació d’informes periòdics sobre l’estat de conservació del bé
han d’intervenir els que són responsables de la gestió quotidiana del bé.
Per als béns transfronterers, és recomanable de preparar els informes en
comú o en estreta col·laboració amb els organismes afectats.
El primer informe periòdic ha de posar al dia les informacions presentades
en el dossier original de proposta d’inscripció. Els informes següents es
concentraran sobre tots els canvis eventuals que s’hagin produït després
de la presentació de l’informe precedent.
145
Aquesta secció de l’informe periòdic segueix, per tant, el format del dossier
de proposta d’inscripció.
L’estat dels béns que figuren a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill
és revisat pel Comitè del Patrimoni Mundial a intervals regulars, en
general una vegada a l’any. Aquest estudi es concentra sobre els factors
i les consideracions específiques que han abocat a inscriure’ls a la Llista
del Patrimoni Mundial en Perill. Caldrà, per tant, preparar un informe
periòdic sobre aquests béns.
Aquesta secció ha de ser completada individualment per a cada bé del
patrimoni mundial en perill.
II.1 Introducció
i) Estat part
ii) Nom del bé del patrimoni mundial
iii) Coordenades geogràfiques (indicant els segons)
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
iv) Data d’inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial
v) Organització/ons o entitat/s responsable/es de la preparació de
l’informe
vi) Data de l’informe
vii) Signatura en nom de l’estat part
II.2 Declaració de valor universal excepcional
A l’hora d’inscriure un bé a la Llista del Patrimoni Mundial, el Comitè
del Patrimoni Mundial indica el seu valor universal i decideix els criteris
d’inscripció. S’han d’indicar la justificació de la inscripció presentada per
l’estat part, així com els criteris pels quals el Comitè ha inscrit el bé a la
Llista del Patrimoni Mundial.
A criteri de l’estat part, la declaració de valor universal excepcional reflecteix d’una
manera adequada el valor universal excepcional del bé o cal una nova presentació
del dossier de proposta d’inscripció? Això podria ser considerat, per exemple, per
reconèixer els valors culturals d’un bé inscrit pel seu valor natural excepcional
o viceversa, i podria ser necessari o bé per causa d’una revisió fonamental dels
criteris per part del Comitè del Patrimoni Mundial, o bé per causa d’una millor
identificació o coneixença dels valors universals excepcionals específics del bé.
Una altra qüestió que també podria ser estudiada en aquest apartat és
saber si la delimitació del bé del patrimoni mundial i de la seva zona
146
d’amortiment és adequada per assegurar la protecció i la conservació del
valor universal excepcional que aquest bé representa. Com a conseqüència
d’aquest estudi podria considerar-se una revisió o una extensió dels
límits.
Si no es disposa de declaració de valor universal excepcional o si és
incompleta, caldrà que l’estat part proposi aquesta declaració en el primer
informe periòdic. Aquesta declaració de valor universal excepcional ha de
reflectir els criteris sobre la base dels quals el Comitè ha inscrit el bé en la
Llista del Patrimoni Mundial. També hauria de fer esment de qüestions
com ara allò que el bé representa, allò que el fa excepcional, quins són
els valors específics que el distingeixen, quines són les relacions del bé
amb el seu entorn, etc. Aquesta declaració d’importància és estudiada per
l’organització o per les organitzacions consultives afectades i és traslladada
al Comitè del Patrimoni Mundial per a la seva aprovació, si escau.
II.3 Declaració d’autenticitat i/o d’integritat
En aquest apartat s’ha de reconsiderar si continua vigent el valor que ha
permès la inscripció del bé a la Llista del Patrimoni Mundial; aquests valors
són esmentats en la declaració d’importància al punt II.2.
Això també ha d’incloure la qüestió d’autenticitat i/o integritat pel que fa
al bé. Quina ha estat l’avaluació de l’autenticitat i/o de la integritat del bé
en el moment de la inscripció? Quina autenticitat i/o integritat té el bé en
el moment actual?
Cal tenir en compte que al punt II.6 es demana una anàlisi més detallada
de les condicions del bé, fonamentada en els indicadors clau que permeten
de mesurar el seu estat de conservació.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
II.4 Gestió
Pel que fa a aquest punt, cal informar de l’aplicació i de l’eficàcia de la
legislació de protecció a nivell nacional, provincial i municipal i/o de la
protecció contractual o tradicional, així com els mecanismes de gestió i/o
els mecanismes de control de la planificació relatius al bé afectat, així com
les mesures previstes per al futur per tal de preservar els valors descrits en la
declaració d’importància al punt II.2. Al capítol III.D de les Orientacions es
poden trobar informacions complementàries sobre aquestes qüestions.
L’estat part també ha d’informar dels canvis importants produïts en
la propietat, l’estatut legal i/o les mesures de protecció contractuals o
147
tradicionals, les disposicions de gestió i els plans de gestió en relació amb la
situació en el moment de la inscripció o de l’informe periòdic anterior. En
aquest cas, es demana que l’estat part adjunti a l’informe periòdic qualsevol
documentació pertinent, concretament els textos jurídics, els plans de
gestió i/o els plans de treball anuals per a la gestió i el manteniment del
bé. També cal aportar els noms i les adreces completes de l’organisme o de
la persona directament responsable del bé.
L’estat part també pot facilitar una estimació dels recursos humans i
financers disponibles i necessaris per a la gestió del bé, així com una
estimació de les necessitat de formació del seu personal.
També s’invita que l’estat part aporti informacions sobre els estudis
científics, els projectes de recerca, les activitats educatives, d’informació
i de suport de la sensibilització directament relacionats amb el bé i a
indicar el grau segons el qual els valors de patrimoni mundial del bé són
realment transmesos als residents, als visitants i al públic. Dels temes a
tractar, es pot fer esment, entre d’altres, de si a l’indret hi ha una placa que
indiqui que es tracta d’un bé del patrimoni mundial; si hi ha programes
educatius destinats als centres escolars; si hi ha esdeveniments especials
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
i exposicions; els equipaments, centres d’acollida, museu de l’indret,
senders, guies, material d’informació, etc. que hi ha a disposició dels
visitants; i, finalment, quin paper juga el fet que el bé estigui inclòs en el
patrimoni mundial en tots aquests programes i activitats.
A més, s’invita l’estat part a aportar informacions estadístiques, si és
possible cada any, sobre ingressos, nombre de visitants, personal i sobre
altres aspectes si escauen.
A partir de l’estudi de la gestió del bé, és possible que l’estat part vulgui
considerar si cal fer-ne una revisió important de les disposicions legislatives
i administratives.
II.5 Factors que afecten el bé
S’ha d’indicar si hi ha problemes o riscos concrets que representen un cert
grau d’amenaça per al bé. Els factors a estudiar a l’hora de l’estudi d’aquest
punt són els que s’enumeren en el format de proposta d’inscripció, com
ara les pressions degudes al desenvolupament, les obligacions vinculades a
l’entorn, les catàstrofes naturals i la seva planificació prèvia, les pressions
degudes als visitants o al turisme i el nombre d’habitants.
Atesa la importància de la planificació preventiva i a llarg termini en cas
de riscos, cal aportar les informacions pertinents sobre els mètodes que
permetin que l’estat part faci front als riscos que podrien amenaçar o
posar en perill el seu patrimoni cultural o natural. Els problemes i riscos
148 149

que es poden tenir en consideració inclouen els sismes, les inundacions,
els esllavissaments de terres, les vibracions, la pol·lució industrial, el
vandalisme, els robatoris, el pillatge, les modificacions del context físic dels
béns, explotacions mineres, la desforestació, la caça o la pesca furtives, així
com els canvis d’us de les terres, l’agricultura, la construcció de carreteres,
les activitats de construcció o el turisme. També s’hauran d’indicar els
àmbits on les millores serien desitjables i als quals l’estat part dedica els
seus esforços.
Aquest apartat ha d’aportar informacions actualitzades sobre tots els
factors que corren el perill d’afectar o d’amenaçar el bé. També cal establir
una relació de les amenaces amb les mesures adoptades per fer-hi front.
Així mateix cal fer una estimació de l’augment o de la disminució de
l’impacte d’aquests factors sobre el bé i indicar quines mesures pal·liatives
s’han pres realment o estan previstes per al futur.
II.6 Seguiment
II.7 Resum de les conclusions i mesures recomanades
Les principals conclusions de cada punt de l’informe sobre l’estat de
conservació, i particularment els relatius al manteniment del valor
universal excepcional del bé hauran de ser resumits i presentats en quadres
així com els punts següents:
i) Principals conclusions referents a l’estat del valor universal
excepcional del bé (vegeu punts II.2 i II.3 més amunt)
ii) Principals conclusions referents a la gestió dels factors que afecten
el bé (vegeu punts II.4 i II.5 més amunt)
iii) Propostes d’accions futures
iv) Institució/ons responsable/es de l’aplicació
v) Calendari d’aplicació
vi) Necessitats d’assistència internacional
També es demana que l’estat part indiqui l’experiència assolida, que podria
servir a d’altres en el tractament de problemes o qüestions similars. Amb

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Encara que el punt II.3 de l’informe periòdic aporti una estimació de
conjunt del manteniment del valor universal excepcional del bé, aquest aquesta finalitat es poden facilitar els noms i les dades detallades de les
apartat analitza més en detall les condicions del bé a partir d’indicadors organitzacions o els especialistes amb qui contactar.
clau que permetin de mesurar el seu estat de conservació.
Si no s’han determinat indicadors en el moment de la inscripció del bé
a la Llista del Patrimoni Mundial, això s’ha de fer en el primer informe
periòdic. La preparació d’un informe periòdic també pot ser una bona
ocasió per avaluar la validesa dels indicadors escollits anteriorment i, si
cal, per revisar-los.
S’han d’aportar informacions actualitzades per a cada un dels indicadors
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

clau. Caldrà assegurar-se que aquestes informacions siguin tan precises

i fiables com sigui possible, fent les observacions de la mateixa manera i
utilitzant uns equips i uns mètodes similars en el mateix moment de l’any
i de la jornada.
Cal indicar quins col·laboradors, si es dóna el cas, participarien en el
seguiment i s’ha de descriure quins progressos l’estat part preveu o
consideraria desitjables per millorar el sistema de seguiment.
En determinats casos concrets, el Comitè del Patrimoni Mundial i/o la
seva oficina podrien haver estudiat ja l’estat de conservació del bé i haver
fet recomanacions a l’estat part, sigui en el moment de la inscripció o a
continuació. En aquests casos es demana que l’estat part informi sobre les
mesures adoptades en resposta a les observacions o recomanacions fetes
pel Comitè o per la seva oficina.
 151

FORMULARI DE SOL·LICITUD D’ASSISTÈNCIA

INTERNACIONAL
El formulari de sol·licitud d’assistència internacional està disponible a
l’adreça d’Internet: http://whc.unesco.org/fr/assistenceint
Al capítol VII de les Orientacions es poden trobar altres consells sobre
l’assistència internacional.
Vegeu les notes explicatives adjuntes sobre la manera d’omplir el formulari
de sol·licitud.
La sol·licitud d’assistència internacional original en anglès o en francès i
degudament signada s’ha d’enviar a:
Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
7, place de Fontenoy
75352 PARÍS 07 SP
França
Tel. +33(0) 1 45 68 12 76
Fax +33(0) 1 45 68 55 70

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

c/e:  wh-intassistance@unesco.org

1 ESTAT PART

2 TÍTOL DEL PROJECTE

3 TIPUS D’ASSISTÈNCIA
Assistència Assistència Conservació
d’urgència preparatòria i gestió
Cultura
Natura
Mixta

4 LLOC DEL PROJECTE

El projecte serà dut a terme en un bé del patrimoni mundial?

sí no
En cas afirmatiu, indiqueu el nom del bé

El projecte ha de comportar algun component sobre el terreny?

sí no
En cas afirmatiu, on i com?

Si el projecte és dut a terme en un bé del patrimoni mundial, indiqueu si

altres béns del patrimoni mundial se’n beneficiaran; en cas afirmatiu,
indiqueu quins i com.
152 153

11 PLA DE TREBALL (que inclogui activitats específiques i calendari)

5 CALENDARI D’APLICACIÓ DEL PROJECTE (indiqueu si és orientatiu o
definitiu) Activitats Calendari (en mesos)
Activitat
Dates: Activitat
Durada: Activitat
Activitat

6 EL PROJECTE ÉS: 12 AVALUACIÓ I PRESENTACIÓ DE L’INFORME (s’ha de presentar al

local
nacional
subregional, que afecta alguns estats part d’una mateixa regió
regional, que afecta la major part d’estats part d’una mateixa regió
internacional, que afecta estats part de diferents regions
Si el projecte és nacional, subregional, regional o internacional, indiqueu els
països o béns que hi participaran o que n’obtindran benefici:
Centre del Patrimoni Mundial en els tres mesos següents a la
finalització del projecte)
PERFIL DELS ESPECIALISTES, FORMADORS, TÈCNICS I/O
13
TREBALLADORS QUALIFICATS, SI EL PROJECTE PREVEU QUE N’HI
PARTICIPIN (si ja se sap qui seran els especialistes, formadors,
tècnics i/o treballadors qualificats, indiqueu el seu nom i, si és
possible, un breu CV)

7 JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE 14 PÚBLIC OBJECTIU PRIORITARI, ADJUNT AL PERFIL DELS

ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES/PARTICIPANTS, SI EL PROJECTE
a) Expliqueu per què és necessari aquest projecte
PREVEU AQUESTA PARTICIPACIÓ

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

b) (per a l’assistència d’urgència, responeu al punt 8 que ve a continuació
en lloc d’aquí)
c) Feu una llista de totes les peces presentades, si escau

8 NOMÉS PER A L’ASSISTÈNCIA D’URGÈNCIA

a) Descriviu l’amenaça/el perill real o potencial que afecta el bé

b) Indiqueu en què pot afectar això el valor universal excepcional del bé
c) Expliqueu de quina manera el projecte proposat farà front a l’amenaça o
perill esmentats
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

9 OBJECTIUS DEL PROJECTE

Definiu clarament els objectius concrets del projecte

10 RESULTATS ESPERATS
a) Indiqueu clarament els resultats que s’esperen del projecte
b) Definiu els indicadors i els mitjans de verificació que poden servir per
avaluar els resultats obtinguts

Resultats esperats Indicadors Mitjans de verificació

154 155

15 DESGLOSSAMENT DEL PRESSUPOST Avaluació,

presentació i
publicació de
l’informe
a) Presenteu en el quadre següent (en dòlars EUA) un desglossament detallat dels • Avaluació • XXX dòl. EUA
costos dels elements individuals del projecte que incloguin, si és possible, els costos • Presentació de • XXX dòl. EUA
l’informe
unitaris i indiqueu el repartiment entre les diferents fonts de finançament. • Revisió, • XXX dòl. EUA
compaginació
• Impressió • XXX dòl. EUA
Apartats Detall en dòlars EUA Recursos Import Altres Total • Difusió • XXX dòl. EUA
(escolliu els (per als apartats afectats) de l’estat sol·licitat fonts (dòl. • Altres • XXX dòl. EUA
apartats en fun- part (dòl. al Fons (dòl. EUA)
ció del projecte) EUA) del Patri- EUA) Diversos
moni • Visats • XX dòl. EUA x XX participants
Mundial = XXX dòl. EUA
(dòl.EUA) • Altres • XXX dòl. EUA
Organització
• Espais • XX dòl. EUA/dia x XX dies = XXX TOTAL
dòl. EUA
• Despeses d’ofi- • XXX dòl. EUA
cina
• Treb. de secre- • XX dòl. EUA/dia x XX dies = XXX b) Indiqueu si els recursos de l’estat part o els procedents d’altres fonts ja
taria dòl. EUA
• Traducció • XX dòl. EUA/pàg. x XX pàg. = XXX
estan disponibles o no, o quan està previst que ho estiguin.
dòl. EUA 16 CONTRIBUCIONS EN ESPÈCIE DE L’ESTAT PART I D’ALTRES
• Interpretació • XX dòl. EUA/hora x XX hores = INSTITUCIONS
simul. XXX dòl. EUA
• Equip. audio- • XX dòl. EUA/dia x XX dies = XXX a) Institucions nacionals
visual dòl. EUA
b) Altres organitzacions bi/multilaterals, proveïdors de fons, etc.

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

• Altres • XXX dòl. EUA

Personal 17 INSTITUCIÓ/ONS RESPONSABLE/S DE DUR A TERME EL PROJECTE

/ serveis
d’assessorament
(honoraris) 18 SIGNATURA EN NOM DE L’ESTAT PART
• Expert interna- • XX dòl. EUA/setmana x XX
cional setmanes = XXX dòl. EUA
• Expert nacional • XX dòl. EUA/setmana x XX Cognom i nom
setmanes = XXX dòl. EUA Càrrec
• Coordinador • XX dòl. EUA/setmana x XX
setmanes = XXX dòl. EUA Data
• Altres • XX dòl. EUA/setmana x XX
setmanes = XXX dòl. EUA
19 ANNEXOS
Viatges XXX (nombre d’annexos adjunts a la sol·licitud)
• Despeses de • XXX dòl. EUA
viatges internac.
• Despeses de • XXX dòl. EUA
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

viatges nacionals
• Altres • XXX dòl. EUA

Dietes diàries
d’estada
• Allotjament • XX dòl. EUA/dia x XX persones =
XXX dòl. EUA
• Àpats • XX dòl. EUA/dia x XX persones =
XXX dòl. EUA

Equipament
• ... • XX dòl. EUA/unitat x XX unitats =
XXX dòl. EUA
• ... • XX dòl. EUA/unitat x XX unitats =
XXX dòl. EUA
156 157

FORMULARI DE SOL·LICITUD D’ASSISTÈNCIA 4 LLOC DEL PROJECTE

INTERNACIONAL El projecte serà dut a terme en un bé

del patrimoni mundial?
sí no
NOTES EXPLICATIVES En cas afirmatiu, indiqueu el nom
del bé

El projecte ha de comportar algun

1 ESTAT PART Nom de l’estat part que presenta la sol·licitud component sobre el terreny?
d’assistència internacional sí no
En cas afirmatiu, on i com?
2 TÍTOL DEL PROJECTE
Si el projecte és dut a terme en un
bé del patrimoni mundial,
3 TIPUS D’ASSISTÈNCIA Per a més aclariments, vegeu el paràgraf indiqueu si altres béns del
241 de les Orientacions. patrimoni mundial se’n
S’ha d’indicar el tipus d’assistència beneficiaran; en cas afirmatiu,
Assistència Assistència Conservació sol·licitat, així com el tipus de indiqueu quins i com
d’urgència preparatòria i gestió* patrimoni a què pertany el projecte.
Cultura
Només s’ha de marcar una sola casella del
Natura 5 CALENDARI D’APLICACIÓ Indiqueu la data d’inici proposada, així com la
quadre. Per exemple: durada del projecte.
Mixta
DEL PROJECTE (indiqueu si

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Projecte de formació sobre les pintures
és orientatiu o definitiu)
rupestres:
Cal tenir en compte que l’assistència Assistència Conservació
Assistència Dates:
de “conservació i gestió” inclou d’urgència preparatòria i gestió*
d’ara endavant les categories Cultura X
Durada:
d’assistència precedents: Natura

• Formació i recerca
Mixta
6 EL PROJECTE ÉS: Si hi ha d’altres països que es beneficien del
• Cooperació tècnica Preparació d’un dossier de proposta projecte, indiqueu si hi han donat o no el
• Educació, informació i d’inscripció d’un bé mixt: local seu suport.
sensibilització nacional Indiqueu també si el projecte afecta un bé
Assistència Assistència Conservació
subregional, que afecta alguns transfronterer.
d’urgència preparatòria i gestió*
Cultura estats part d’una mateixa regió
Natura regional, que afecta la major part
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

Mixta X d’estats part d’una mateixa

regió
Sol·licitud d’assistència d’urgència per internacional, que afecta estats
causa d’una tempesta tropical part de diferents regions
que ha afectat una àrea forestal
protegida: Si el projecte és nacional,
subregional, regional o
Assistència Assistència Conservació internacional, indiqueu
d’urgència preparatòria i gestió*
els països o béns que hi
Cultura
participaran o que n’obtindran
Natura X
benefici:
Mixta
158
7 JUSTIFICACIÓ DEL
PROJECTE
a Expliqueu per què és necessari
aquest projecte
(per a l’assistència d’urgència,
responeu al punt 8 que ve a
continuació en lloc d’aquí)
- les decisions del Comitè del Patrimoni
- les recomanacions de missions
- les recomanacions de les organitzacions
- les recomanacions del Centre del Patrimoni
- els plans de gestió dels béns;
- les recomanacions que provenen d’activitats
b Feu una llista de totes les peces
presentades, si escau
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
8 NOMÉS PER A
L’ASSISTÈNCIA
D’URGÈNCIA
a Descriviu l’amenaça/el perill real o
potencial que afecta el bé
Exposeu els problemes o les qüestions que
s’hagin de tractar o debatre. Això ha
d’incloure, si escau, el grau d’urgència de
les activitats que s’han d’emprendre.
Si escau doneu detalls, en dues pàgines
com a màxim, de l’amenaça prevista o
potencial per al/s bé/béns.
Expliqueu com contribueix el projecte a la
implementació de:
Mundial;
internacionals empreses a instància del
Comitè, del president o de la UNESCO;
consultives;
Mundial de la UNESCO o d’altres divisions
b Indiqueu en què pot afectar això el
de la UNESCO;
anteriors finançades pel Fons del Patrimoni
Mundial.
S’ha d’indicar amb claredat els documents
als quals es fa referència (número de
la decisió del Comitè del Patrimoni
Mundial, data de la missió, etc.).
c Expliqueu de quina manera el
En la mesura que sigui possible, reforceu
la demanda aportant-hi elements
justificatius com ara informes,
fotografies, diapositives, mapes, etc.
9 OBJECTIUS DEL PROJECTE
Els fons destinats a càrrec de l’assistència
d’urgència no són desbloquejats
automàticament després d’una
catàstrofe important.
159
Aquest tipus d’assistència només es
concedeix en el cas en què un perill
imminent relacionat amb una catàstrofe
natural o causada per l’home amenaça el
conjunt del valor universal excepcional
d’un bé del patrimoni mundial i la
seva autenticitat i/o integritat, per tal
d’impedir o com a mínim atenuar d’una
manera important l’impacte negatiu
sobre el bé.
L’assistència d’urgència també pot ser
concedida per avaluar si hi ha perill
imminent o no, per exemple a causa
d’una catàstrofe de gran abast.
Quan, al contrari, a causa d’una catàstrofe
s’hagi produït una pèrdua manifesta
de patrimoni però no hi hagi amenaça
de risc imminent que faci necessari
intervenir d’urgència, hi ha altres
formes d’assistència que semblen més
adequades (com l’assistència del tipus
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
“conservació i gestió”.
En establir les prioritats per a l’assignació de
valor universal excepcional del bé l’assistència d’urgència, es concedeix
atenció al fet de saber si l’amenaça
o el perill que es presenten, si no
són atenuats, poden afectar el valor
universal excepcional del bé del
patrimoni mundial i la seva autenticitat
i/o integritat.
Les propostes de finançament a càrrec del
projecte proposat farà front a programa d’assistència d’urgència han
l’amenaça o el perill esmentats de definir de quina manera el camp
d’acció del projecte i les seves accions
permeten avaluar l’amenaça o el perill
per al bé del patrimoni mundial, i han
de mostrar com el perill serà atenuat
d’una manera efectiva.
Quins objectius es volen assolir a través de
l’aplicació d’aquest projecte concret?
Definiu clarament els objectius
concrets del projecte
160 161

10 RESULTATS ESPERATS Assistència d’urgència

a Indiqueu clarament els resultats Els resultats esperats han de ser concrets i Objectiu
que s’esperen del projecte mesurables. Cada un serà mesurat per una Estabilitzar l’estructura d’un edifici que ha estat
sèrie d’indicadors (vegeu paràgraf 10 b). damnificat a causa d’una inundació o un
Els indicadors serveixen per mesurar els terratrèmol.
resultats obtinguts i constatar els Resultats esperats Indicadors Mitjans de
b Definiu els indicadors i els
verificació
mitjans de verificació que poden progressos realitzats per assolir l’objectiu
del projecte. Es fonamenten sobre els L’estructura Problemes Informe d’un
servir per avaluar els resultats
de l’edifici estructurals enginyer d’obres
obtinguts resultats esperats definits al paràgraf 10
haurà estat urgents públiques sobre
i serveixen de base per a l’avaluació del estabilitzada identificats l’estructura que
projecte després de la seva finalització. s’ha de tractar
Resultats Indicadors Mitjans de
esperats verificació Aquests indicadors han de ser objectius, Plans de treballs amb urgència
mesurables i expressats en termes d’urgència
quantificables com ara valors numèrics o acabats Proposta
quantificada
percentatges.
Mesures per als treballs
Per exemple: provisionals urgents que
Assistència preparatòria d’estabilització s’han de fer
aplicades
Objectiu: Informe final
Preparar un dossier de proposta dels treballs
d’inscripció complet per presentar al d’estabilització
Centre del Patrimoni Mundial realitzats

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

Resultats Indicadors Mitjans de S’hauran Anàlisi Informe d’un
esperats verificació elaborat els plans estructural global enginyer d’obres
Dossier de Proposta Justificant de nous treballs realitzada públiques
la proposta d’inscripció de correus de conservació sobre l’estat
d’inscripció presentada que confirmi per a una Preparació de conservació
complet abans de la l’enviament del actuació futura de plans general de
presentat al data límit. dossier. quantificats per l’estructura
Centre del als nous treballs
Patrimoni Informe de de conservació Proposta
Mundial abans WHC/POL a que siguin quantificada
de l’1 de febrer l’estat part. necessaris per als treballs
de 20XX. de conservació
necessaris que
Pla de gestió Pla de gestió Justificant s’hagin de fer
complet per presentat de correus
enviar amb abans de la que confirmi Assistència “conservació i gestió”
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

el dossier de data límit l’enviament del Objectiu

la proposta dossier.
d’inscripció. Millorar la gestió d’un bé inscrit a la Llista del
Informe de Patrimoni Mundial atorgant una particular
WHC/POL a atenció a la participació de la comunitat
l’estat part. Resultats esperats Indicadors Mitjans de
El dossier de Examen Carta del verificació
la proposta aprovat pel Centre del Pla de gestió Actuació Informes
d’inscripció Centre del Patrimoni integral per al bé d’un equip de mensuals de
és considerat Patrimoni Mundial a planificació de les reunions
complet pel Mundial l’estat part la gestió per de l’equip de
Centre del i per les informant que establir un pla planificació de la
Patrimoni organitzacions el dossier ha de gestió amb gestió
Mundial consultives estat considerat la participació
i per les sobre el complet. dels sectors
organitzacions caràcter necessaris,
consultives complet del que inclogui la
dossier comunitat local
162 163

Redacció d’una Documents 12 AVALUACIÓ I PRESENTACIÓ Informe final:

declaració de de discussió DE L’INFORME (s’ha de L’informe final ha de ser preparat per la
valor universal generats pels instància o la persona encarregada
excepcional per membres de presentar al Centre del
de l’aplicació del projecte, i ha d’estar
al bé l’equip sobre Patrimoni Mundial en els estructurat d’acord amb els resultats
cadascun dels
Anàlisi dels punts clau que
tres mesos següents a la esperats definits al paràgraf 10.
problemes de la gestió del bé finalització del projecte)
conservació planteja Avaluació:
i gestió que
afecten el bé Document del pla L’avaluació s’ha de centrar en els resultats
de gestió final obtinguts i el seu impacte sobre, per
Objectius clars exemple:
i estratègies per • la inscripció d’un bé a la Llista del
assolir-los Patrimoni Mundial com a resultat d’una
Un comitè Nomenament Estatut i assistència preparatòria,
de gestió que dels membres del reglament intern • l’informe periòdic i l’estat de conservació
inclogui alguns comitè de gestió, del comitè de del bé,
membres de la que com a mínim gestió aprovats • la retirada d’un bé de la Llista del Patrimoni
comunitat local inclogui dos per les autoritats
Mundial en Perill com a resultat d’una
membres de la competents
comunitat local assistència d’urgència,
• l’aplicació de la Convenció del Patrimoni
Tres reunions Mundial, inclosos els objectius estratègics
mensuals Informes (4C) i altres estratègies (Estratègia Global,
ordinàries, com mensuals del etc.),

Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial

a mínim, del comitè de gestió • les institucions nacionals i locals,
comitè de gestió • el reforçament de les capacitats del
Pla de gestió Aprovació de Decret publicat personal local,
aprovat amb l’administració al “Diari oficial” • la sensibilització del públic,
l’estatut jurídic local que estableixi el
adequat pla de gestió com
• els participants en el projecte,
a reglament local • l’atracció d’altres recursos,
• etc.
11 PLA DE TREBALL S’ha de descriure el pla de treball de l’activitat S’ha d’indicar qui serà el responsable de
(que inclogui activitats o de les activitats a emprendre amb una l’avaluació del projecte.
específiques i calendari) referència precisa als resultats esperats
esmentats al paràgraf 10. Indiqueu les
dates i la durada de cada activitat. Per a les
Activitats Calendari (en mesos)
Activitat
reunions i les activitats de formació, s’han 13 PERFIL DELS Indiqueu l’àmbit precís de l’especialització
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1

de presentar programes indicatius amb els i el treball que ha d’emprendre cada

Activitat ESPECIALISTES,
Activitat temes, les qüestions i els problemes per especialista, així com la durada exigida.
Activitat
debatre.
FORMADORS, TÈCNICS El Centre del Patrimoni Mundial i els
Per exemple: I/O TREBALLADORS organismes consultius estan a punt per
QUALIFICATS, SI EL recomanar especialistes o formadors si
Per al resultat esperat núm. 1: els estats part afectats ho sol·liciten.
PROJECTE PREVEU QUE
Si ja se sap qui són els especialistes que
Activitats
Activitat
Calendari (en mesos)
N’HI PARTICIPIN (si ja prenen part en el projecte, indiqueu-
Activitat se sap qui seran els ne el nom i envieu-ne un breu CV
Activitat
Activitat especialistes, formadors, juntament amb el formulari de
Per al resultat esperat núm. 2: tècnics i/o treballadors sol·licitud.

Activitats Calendari (en mesos) qualificats, indiqueu el seu

Activitat nom i, si és possible, un
Activitat
Activitat breu CV)
Activitat
164
14 PÚBLIC OBJECTIU Indiqueu els grups a qui va dirigit i els
beneficiaris del projecte, la seva
PRIORITARI, ADJUNT AL
professió, la seva institució o els seus
PERFIL DELS ESTUDIANTS camps d’especialització.
EN PRÀCTIQUES/
PARTICIPANTS, SI EL
PROJECTE PREVEU
AQUESTA PARTICIPACIÓ
15 DESGLOSSAMENT DEL
PRESSUPOST
a Presenteu en el quadre següent Indiqueu en el quadre el repartiment de
(en dòlars EUA) un desglossament totes les despeses relacionades amb el
detallat dels costos dels elements projecte i detalleu també la distribució
individuals del projecte que dels costos entre els diferents
incloguin, si és possible, els costos proveïdors dels fons (estat part, Fons
unitaris i indiqueu el repartiment del Patrimoni Mundial, altres).
entre les diferents fonts de
finançament.
i Organització Les partides d’aquesta secció podrien
incloure el cost de l’espai de reunió,
les despeses d’oficina, els treballs de
secretaria, traducció, interpretació
simultània, equip audiovisual o altres
despeses d’organització necessàries per
al bon funcionament del projecte.
ii Personal i servei Les partides d’aquesta secció podrien incloure
d’assessorament el cost dels experts internacionals,
nacionals, un coordinador local o
internacional i la resta de personal
necessari per al bon funcionament del
projecte.
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
iii Viatges Les partides d’aquesta secció podrien
incloure les despeses de desplaçaments
internacionals o nacionals necessaris
per al bon funcionament del projecte.
iv Dietes diàries d’estada Les partides d’aquesta secció podrien
incloure les despeses d’allotjament,
els àpats i altres despeses accessòries
necessàries per al bon funcionament del
projecte.
v Equipament Les partides d’aquesta secció podrien
incloure tots els equipaments necessaris
per al bon funcionament del projecte.
vi Avaluació, presentació i
publicació de l’informe
vii Diversos
b Indiqueu si els recursos de l’estat
part ja estan disponibles o no, o
quan està previst que ho estiguin.
16 CONTRIBUCIONS EN
ESPÈCIE DE L’ESTAT PART
I D’ALTRES INSTITUCIONS
c Institucions nacionals
d Altres organitzacions bi/
multilaterals, proveïdors de fons,
etc.
17 INSTITUCIÓ/ONS
RESPONSABLE/S DE DUR
A TERME EL PROJECTE
18 SIGNATURA EN NOM DE
L’ESTAT PART
19 ANNEXOS
165
Les partides d’aquesta secció podrien
incloure el cost de l’avaluació, la
presentació d’un informe, la revisió dels
textos, la compaginació, la impressió, la
difusió i altres despeses necessàries per
al bon funcionament del projecte.
Les partides d’aquesta secció podrien
incloure les despeses de visats o altres
petites despeses necessàries per al bon
funcionament del projecte.
Si els recursos encara no estan disponibles,
indiqueu si ho estaran abans de l’inici
del projecte.
Detalleu-les
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
Detalleu-los
Indiqueu el nom, el càrrec, l’adreça i totes les
dades necessàries per posar-se en contacte
amb les persones o institucions responsables
de l’aplicació del projecte, així com les de
qualsevol altra institució que hi participi.
Cognom i nom
Càrrec
Data
En aquest apartat feu una llista amb el número i
el títol de cada un dels annexos adjunts a la
sol·licitud.
166
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES
ORGANITZACIONS CONSULTIVES PER
A LES SOL·LICITUDS D’ASSISTÈNCIA
INTERNACIONAL
Les consideracions que segueixen han de ser tingudes en compte per les
organitzacions consultives, pel Centre del Patrimoni Mundial i per qui hagi
de prendre la decisió (president del Comitè del Patrimoni Mundial, Comitè
del Patrimoni Mundial o director del Centre del Patrimoni Mundial) en el
moment de l’avaluació de les sol·licituds d’assistència internacional.
Aquests apartats no són una llista de control i tampoc no s’han d’aplicar
tots a cada una de les sol·licituds d’assistència internacional. Es tracta
sobretot de considerar el conjunt dels apartats d’una manera integral i
de jutjar d’una manera equilibrada si és convenient d’assignar el suport
financer limitat disponible a càrrec del Fons del Patrimoni Mundial.
A Condicions exigides
1. L’estat part està endarrerit en el pagament de la seva contribució al Fons
del Patrimoni Mundial?
2. La sol·licitud prové d’una organització/institució aprovada per l’estat
part?
B Consideracions prioritàries
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
3. La sol·licitud prové d’un estat part que està a la llista de països menys
avançats (PMA), de països amb pocs recursos (PFR), de petits estats insulars
en desenvolupament (PIED) o de països en situació de postconflicte?
4. El bé està a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill?
5. Contribueix la sol·licitud a la realització d’algun o de diversos dels objectius
estratègics del Comitè del Patrimoni Mundial (credibilitat, conservació,
reforçament de les capacitats i comunicació)?
6. Respon la demanda a les necessitats definides al llarg del procés d’elaboració
dels informes periòdics sobre el bé i/o a nivell regional?
7. Està relacionada la sol·licitud amb algun programa regional o subregional
de reforçament de les capacitats?
167
8. Comporta l’activitat un aspecte de reforçament de les capacitats (sigui
quin sigui el tipus d’assistència sol·licitada)?
9. Els ensenyaments que s’obtinguin de l’activitat seran positius per a la
xarxa del patrimoni mundial a un nivell més ampli?
C Consideracions relacionades amb el contingut
concret de l’activitat proposada
10. Els objectius de la sol·licitud estan clarament descrits i són assolibles?
11. Es disposa d’un pla de treball clar per assolir els resultats, amb un calendari
d’aplicació? És raonable el pla de treball?
12. L’agència/organització responsable de l’aplicació del projecte té capacitat
de dur-lo a terme? Ha nomenat alguna persona responsable del seguiment
dels contactes?
13. Els professionals a qui hom proposa de convocar (a nivell nacional o internacional)
estan qualificats per dur a terme el treball sol·licitat? Està clarament definida la
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
seva missió, així com la durada adequada de la seva intervenció?
14. S’ha tingut en compte la participació en el projecte de totes les parts
afectades (els col·laboradors, les altres institucions, etc.)?
15. Els imperatius tècnics estan clarament definits i són raonables?
16. Hi ha algun pla concret de comunicació dels resultats i de seguiment
permanent, sobretot amb uns indicadors adaptats que permetin definir
un resultat concloent?
17. L’estat part està decidit a continuar de la manera que convingui el procés
compromès després de l’acabament de l’activitat?
D Consideracions financeres/pressupostàries
18. El pressupost total és raonable tenint en compte el treball previst de
realitzar?
19. El pressupost està prou detallat per procurar que els costos unitaris siguin
raonables i en consonància amb els costos locals i/o, si escau, amb les
normes i regles de la UNESCO?
20. La demanda té un paper de catalitzador (un efecte multiplicador)
per a d’altres finançaments? (s’han detallat clarament altres fonts de
finançament, en espècie o en efectiu?)
168
E Consideracions referides als tipus concrets
d’assistència internacional
a) Sol·licituds d’assistència/d’urgència
21. La catàstrofe o l’amenaça a què es refereix la sol·licitud responen a la
definició d’urgència tal com figura a les Orientacions (fenomen inesperat)?
22. La intervenció que es proposa pot ser duta a terme en unes condicions de
seguretat raonables per als qui participin en la seva execució?
23. Respon la intervenció als problemes més crítics en relació amb la protecció/
conservació del bé?
b) Sol·licituds d’assistència preparatòria
Per a les sol·licituds de preparació de dossiers de proposta d’inscripció:
24. El bé figura a la Llista Indicativa de l’estat part?
25. L’estat part té ja altres béns inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial? En
cas afirmatiu, quants?
26. El tipus de bé proposat per ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial no
està representat a l’esmentada llista o hi està infrarepresentat?
27. S’ha dedicat prou atenció als elements necessaris com ara la preparació
del pla de gestió, l’anàlisi comparativa, la declaració de valor universal
excepcional, l’elaboració de mapes, etc.?
28. S’ha dedicat prou atenció a la participació de la comunitat?
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1
Per a les sol·licituds de preparació de llistes indicatives:
29. S’ha concebut que el procés pugui incloure tots els col·laboradors afectats
així com tots els punts de vista?
30. Està previst de fer-hi intervenir professionals del patrimoni natural així
com del patrimoni cultural?
31. L’estat membre ha ratificat recentment la Convenció del Patrimoni
Mundial?
32. Si la sol·licitud afecta l’harmonització de llistes indicatives, està previst de
fer intervenir representants de tots els estats part implicats de la regió o
subregió de què es tracti?
169
Per a les sol·licituds de preparació d’altres tipus d’assistència:
33. Si la sol·licitud afecta la preparació d’una sol·licitud per a un altre tipus
d’assistència, està suficientment documentada la necessitat que justifica
aquesta sol·licitud ulterior?
c) Sol·licituds d’assistència per a la conservació i la gestió
Per a les sol·licituds de treballs de conservació o de preparació del pla de
gestió:
34. El bé és a la Llista del Patrimoni Mundial?
35. Els treballs proposats representen una prioritat per a la protecció o la
salvaguarda del bé?
36. Els treballs proposats estan en conformitat amb les bones pràctiques?
Per a les sol·licituds d’activitats de formació:
Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial
37. Aquestes activitats estan clarament associades a l’aplicació de la Convenció
del Patrimoni Mundial?
38. Aquestes activitats tenen lloc en un bé del patrimoni mundial o comporten
una visita/estudi del cas d’un bé del patrimoni mundial?
39. Aquestes activitats obliguen a intervenir els responsables de la conservació
d’un bé del patrimoni mundial com a formadors o assessors tècnics?
40. Respon a unes necessitats de formació ben definides?
41. Els mètodes de formació estan concebuts de manera que permetin de
respondre als objectius de l’aprenentatge?
42. Es tradueix en un reforçament d’una institució de formació local o
regional?
43. Està associat a aplicacions pràctiques dins del mateix camp?
44. Està prevista la difusió dels resultats i els materials de formació associats
entre les altres organitzacions de la xarxa del patrimoni mundial?
Per a les sol·licituds relacionades amb la recerca científica:
45. Es pot verificar que el tema escollit tingui un caràcter prioritari que millori
la protecció i la salvaguarda dels béns del patrimoni mundial?
170

46. Es pot demostrar que els resultats seran concrets i àmpliament aplicables
dins de la xarxa del patrimoni mundial?
Per a les sol·licituds relacionades amb activitats educatives o de
sensibilització:

47. Contribuiran a fer conèixer millor la Convenció del Patrimoni Mundial o a

reforçar l’interès en aquest sentit entre el públic destinatari?
48. Reforçarà la sensibilització sobre les diferents qüestions relacionades amb
l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial?
49. Afavorirà més la participació en activitats relacionades amb la Convenció
del Patrimoni Mundial?
50. Permetrà intercanviar experiències o afavorir la creació de programes
educatius i d’informació comuns, especialment entre els alumnes?
51. Està previst de produir material de sensibilització per a la promoció
de la Convenció del Patrimoni Mundial que pugui ser utilitzat pel públic
destinatari?
Materials del Centre UNESCO de Catalunya - 1