Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 11. El passat perfet d’indicatiu i de subjuntiu

perfet d’indicatiu perfet de subjuntiu

anar prendre sentir pujar traure conduir

Vols saber com sonen els verbs que
Jo he anat he pres he sentit haja pujat haja tret haja conduït
acabes de llegir?
Tu has anat has pres has sentit hages pujat hages tret hages conduït
https://web.ua.es/va/cau/documentos
Ell o ella ha anat ha pres ha sentit haja pujat haja tret haja conduït /audios/b1-u11-a01.mp3
Nosaltres hem anat hem pres hem sentit hàgem pujat hàgem tret hàgem conduït
Vosaltres heu anat heu pres heu sentit hàgeu pujat hàgeu tret hàgeu conduït
Ells o elles han anat han pres han sentit hagen pujat hagen tret hagen conduït

Què pots fer amb

Quan se n’ha anat, he pujat en aquella màquina que tantes vegades havia vist en
les pel·lícules i m’he adonat que no sabia com fer-la funcionar. Després de provar
tots els botons sense sort, he decidit prémer-ne un que deia “NO”. I sí, resulta
que la cinta devia tindre esperit de contradicció, perquè s’ha engegat. Després he

els passats perfets?

1. Indicar accions acabades en un període de temps que inclou el
moment en què parles:
–Esta setmana he estat molt refredat. Hui de matí encara he esternudat dos
o tres voltes.
–Enguany has tingut molt de temps lliure perquè has estat a l’atur.
2. Expressar supòsits sobre accions del passat que no sabem si
s’han acomplit:
–Espere que hàgem aconseguit el primer premi.
–És possible que hagen dit el teu nom?
3. Exposar accions acabades per valorar-les:
–És una gran notícia que hagen pensat en mi.
–No m’agrada gens que m’hàgeu desobeït.
4. Comunicar la certesa que una acció estarà acabada en el futur:
–Quan hàgeu resolt l’endevinalla, aviseu-nos.
–Em deixaràs el llibre en ser que te l’hages llegit?
Saps que la locució en ser que significa ‘en el moment en què’? Aquesta
expressió no apareix descrita explícitament en la Gramàtica Normativa
Valenciana, però és molt habitual en els parlars valencians i usada per
escriptors com Enric Valor.
interpretat que, tal volta, el botó no deia «NO», sinó «ON», i jo li he respost que
no calia anar massa lluny, que hui era el primer dia.
En eixe moment, ha aparegut un dels monitors i m’ha oferit ajuda. Com que no
volia cansar-me molt, li he demanat que em regulara una velocitat baixa per a
anar a la marxeta. No m’ha fet molt de cas. Només em deia: «Tu pots, tu pots, un
poc més!» I allí m’ha deixat, camina que caminaràs.
Mentre em movia a bon ritme, he començat a observar la gent que hi havia al
meu voltant. M’ha fet gràcia un homenet molt musculat, millor dit, unflat, això sí,
de cintura cap amunt, perquè tenia unes cametes tan primes com un fil d’aram.
És que ningú li ha recomanat que s’entrene també les cuixes i les natges?
En les màquines del costat s’han posat dos xiques. Una ha començat a córrer,
però l’altra no ha fet gens d’esport, de fet ni ha engegat la cinta! Només s’ha
dedicat a xarrar per setze i a contar-li el seu envejable cap de setmana, del qual
ens hem assabentat tota la sala amb pèls i senyals.
Després m’he fixat en dos xics que alçaven pesos. Sembla que els agrada la
cuina, perquè parlaven tot el temps sobre batuts de proteïnes, plats sense greix i
ensalades de lletuga sense sal, ni oli, ni vinagre ni res més. I jo em pregunte: és
això una ensalada? Home, almenys unes olivetes o una ceba tendra! Però bé, jo
no sóc molt de cuinar, sóc més de fer-me sàndwitxos amb pa de motle.
També he vist un xic molt ben pentinat amb la ratlla al costat. No feia gens
d’exercici, només es contemplava en l’espill, tot devanit, mentre es retocava la
cresta. Presumia del seu cos atlètic, que deixava entreveure, amb poc marge per
a la imaginació, a través d’unes malles molt cenyides i d’una samarreta de tirants
exageradament escotada.
Quan me n’he adonat, ja era l’hora d’entrar a classe. He volgut apagar la cinta,
però no m’he aclarit i he acabat per terra rutlant. M’he alçat com un llamp,
mentre pensava: «Quina vergonya, tant de bo no m’haja vist ningú!» Però,
aleshores, m’he adonat que no calia patir: tots continuaven embadalits, mirant-se
entusiasmats en el reflex de l’espill.

A Comprensió escrita

Exercici 1.
Llig el text següent:

Primer dia de gimnàs

Estimat diari, hui m’he apuntat per primera vegada al gimnàs. La veritat és que no
recorde quan va ser l’última volta que vaig fer exercici, potser quan anava a
l’institut i era obligatòria la classe d’educació física. Sempre que, és clar, no
comptem com a esport quan vaig eixir corrent amb l’ai al cor perquè els amics
m’havien gastat la broma que venia la vaqueta. O aquella vegada en la platja, que
em vaig posar a nadar com una boja perquè deien que hi havia un tauró. Saps que xarrar per setze vol dir ‘parlar molt’? Per a aquest sentit,
també podem dir xarrar pels colzes o pels descosits, xarrar com un
Bé, tant fa. Quan he arribat al gimnàs, un xic molt amable m’ha ensenyat les
lloro o com una cotorra, parlar per quinze, etc.
instal·lacions. M’ha dit que en mitja hora començaria una classe de tonificació
amb pesos i que, mentrestant, podia calfar en la cinta caminadora. I això he fet.
 Fascicle 11. El passat perfet d’indicatiu i de subjuntiu
ORAL
Exercici 2.
Quan volem saber la causa d’alguna cosa escrivim per què separat. En canvi,
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta quan responen escrivim perquè tot junt: Per què has tancat la finestra?
repetir-lo tu. Perquè tinc fred.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Per a emetre una valoració, usem les paraules següents:

/b1-u11-a02.mp3
Exclamatiu Descripció Exemples

que Acompanya un adjectiu o Que bonic teniu el jardí!

un adverbi i enalteix una Oh, que malament que m’ha eixit.
Exercici 3. valoració.

Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes com de Acompanya un adjectiu o Com d’important és això!
següents: un adverbi i equival a en No saps com estic de content!
quina mesura.
a) Per què es produeix un equívoc quan la protagonista llig la paraula «ON»?
quin, quina, Acompanya un nom i Quina idea més bona!
quins, quines expressa admiració o Quin destrellat has dit!
b) Quin defecte té per a ella el primer xic que observa en el gimnàs?
enuig.

c) Per a què es deu haver apuntat al gimnàs la xica que no ha fet gens d’esport?

d) Quin tipus d’exercici estaven fent els xics que parlaven sobre gastronomia? Exercici 5.
Ompli els buits amb les partícules interrogatives o exclamatives que acabem
de veure:
e) Què significa anar a la marxeta?
a) fosc que s’ha fet! Que hora és ja?
b) heu fet la paella, amb llenya o amb gas? ingredients
heu comprat?
Exercici 4. c) calor fa en esta casa! no instal·les un aparell
d’aire condicionat?
D’acord amb el text, digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions
següents: d) saps sobre Maria? viu ara?
a) Quan era jove, la narradora feia esport per afició. e) és el teu aniversari? anys tens?
b) Mai abans havia anat al gimnàs.
c) A la narradora li agrada cuinar i fer plats elaborats. ORAL
d) L’últim xic que descriu sembla un poc egocèntric o narcisista. Exercici 6.
e) La narradora ha caigut un bac i l’ha vista tothom. Formula una pregunta adequada per a
les respostes següents:

a) – ? –Em diuen Pere.

b)– ? –Tinc quaranta-set anys.

B
c)– ? –Visc a Alacant, al barri del Raval Roig.
Gramàtica d)– ? –Residisc ací des de 1990.
e)– ? –El meu llibre favorit és La casa de les flors.

Interrogatius i exclamatius f)– ? –Perquè sou una empresa puntera molt solvent.
g)– ? –Han dit que hui farà sol.
Quan participem en un diàleg, solem interpel·lar l’altre interlocutor amb preguntes
o valoracions sobre el que ens diu. Per a preguntar per un aspecte del discurs, h)– ? –Mónica Oltra, Alberto Fabra i Joan Lerma.
utilitzem els pronoms i els adjectius interrogatius. Són els següents:

Interrogatiu Descripció Exemples

què Equival a quina cosa. Què ha passat ací?

qui Equival a quina o
quines persones.
quin, quina, Selecciona un o diversos
quins, quines elements d’un grup.
quan Equival a en quin moment.
Què heu fet hui a l’escola? C Ortografia i pronúncia
Qui ha trencat el got?
Amb qui faràs el treball? Els grups tl i tll
Quins veïns s’han queixat?
Quina revista t’has comprat?
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
Quan arribarà el paquet? /b1-u11-a03.mp3
Fins a quan aguantaràs?

on Equival a en quin lloc. On serà la manifestació?

D’on véns? A on vas?

com Equival a de quina manera. Com et va la vida?

Com es fa l’exercici? Exercici 7.
Classifica les paraules de l’àudio següent segons continguen el grup tl o tll:
per què, Equivalen respectivament Per què no has anat al gimnàs?
per a què a per quin motiu i amb Per a què has fet eixa foto?
quina finalitat.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
quant, quanta, Equival a quina quantitat. Quants germans sou? /b1-u11-a04.mp3
quants, quantes Quanta farina necessites?
 tl
Saps que tremolar significa ‘agitar-se amb moviments ràpids, curts i
repetits’? Per exemple, tremolem de fred o de por. I també tremola
el terra quan hi ha un terratrémol.
tll

Saps que esquitllentes sempre forma part de la locució d’esquitllentes, que
significa ‘obliquament, amb cautela per a no ser vist’? Se’n van eixir de
classe d’esquitllentes.
Exercici 9.
Completa les oracions següents amb la frase feta adequada segons el sentit.
Fixa’t que hauràs de conjugar el verb amb la forma corresponent:
agafar un mal, agarrar la pallola, caure-li el moc,
no voler-ne ni els mocs, ser més vell que la tos, fer-ne un gra massa,
ser de la corfa amarga, daurar la píndola

D Vocabulari a) T’has embromat perquè he demanat un altre plat d’olives? No creus que estàs
?
b) Hui fa molta calor! Lleva’t eixe abric o !
D1. Les malalties c) A on vas amb eixos pantalons de campana? Si això !
Algunes de les malalties que podem patir són:
d) Acceptem treballar una hora més, però, per favor, no ens vulgues
al·lèrgia, varicel·la, refredat o constipat, anèmia, mal de panxa (de cap, de gola, de dient-nos que és bo per a la nostra formació. Que
queixal...), migranya, úlcera, anorèxia, grip, xarampió o pallola, rubèola, pulmonia treballem de cambrers.
o pneumònia, gastritis, angines, càries, paperes, pigota, insolació, tos ferina...
e) De tan innocent que és, al teu amic . Millor pregunta
Alguns dels símptomes són: el teu dubte a persones més espavilades.
malestar, mocs, insomni, tos, esternuts, febra o calentura, estrenyiment, suor,
f) No sabia jo que ton pare . Quin estufit m’ha pegat!
èczema, afonia, grans, hemorràgia, vòmits, nàusees, singlots o xanglots, desmai,
inflamació, flegmó, irritació, diarrea... g) Com continues alterant-te tan fàcilment, t’ .
Algunes lesions òssies, musculars o cutànies: Tranquil·litza’t!

blaüra, bony, corfa o escorfa, berruga, ferida o nafra, cicatriu, bambolla, h) Eixa gentola, que vaja a la seua. D’ells, !
cremada, llaga, infecció, picada o fiçotada, tall, trencament, revencillada,
fractura, esquinç o esgarro, luxació, lumbàlgia...
I alguns remeis mèdics o casolans:
ibuprofé, aspirina, paracetamol, pastilles, píndoles, xarops, una ceba partida (per
a les congestions), una poma o una infusió de camamil·la (per al mal de panxa),
suc de taronja (per a l’estrenyiment), mel amb llimó (per al mal de gola),
pomades, supositoris, una dent d’all (per a fregar sobre les picades), amoníac
(també per a les picades), benes, esparadrap, tiretes, un drap banyat (per a
rebaixar la febra), aigua oxigenada i alcohol (per a desinfectar), iode,
mercromina, gel d’àloe vera (per a ferides de la pell)...

Exercici 8.
Ompli els buits d’aquesta anotació del diari amb les paraules del requadre:

diarrea, esternudar, paracetamol, virus, gastritis, febra, nàusees, mocs,

suor, desmaiar-se, refredat, al·lèrgia

Jeroni, el meu company de pis, no ha vingut finalment hui al gimnàs. Sembla que
ha agafat un que l’ha trastocat del tot. M’ha contat que este matí
li ha afectat la panxa. Sentia en oldre el menjar i, de seguida, ha D2. Accions quotidianes
hagut d’anar al vàter per la que tenia.
alçar-se, gitar-se, descansar, dormir, adormir-se, fer la sesta (o pegar una becada
Cap al migdia, la s’ha convertit en un ben molest. o una cabotada), despullar-se, dutxar-se, vestir-se, cordar-se les sabates, menjar
Ha començat a i no ha parat de llevar-se els en tota (desdejunar-se, esmorzar, dinar, berenar, sopar), afaitar-se, depilar-se,
la vesprada. De tan congestionat que estava, pareixia que tenia pentinar-se, eixugar-se els cabells (o el monyo), entrar, eixir, conduir, agafar
primaveral. l’autobús (o el tren o el tramvia), caminar, passejar, anar, vindre, tornar, arribar,
pujar, baixar, netejar (agranar, escurar, llavar la roba, fregar el pis), fer esport,
A poqueta nit, me l’he trobat tombat al sofà, tremolant, cobert per una capa de parlar, avorrir-se, començar, acabar, jugar, divertir-se, llegir, escoltar música,
freda. Li he tocat el front i estava bollint: arribava quasi als 39 °C mirar la televisió, comprar...
de . Pareixia que podia en qualsevol moment.
Per això, li he posat un drap banyat sobre el front i li he preparat un got de llet ORAL
calenta amb un . Per sort, quan s’ha gitat a dormir, ja es trobava Exercici 10.
molt millor. Respon a les preguntes següents:

a) –Què sols estar fent a les set del matí? –A les set del matí, solc estar .
b) –Què prens habitualment per a desdejunar-te? –Per a desdejunar-me, .
c) –A quina hora entres a treballar cada dia? – .
d) –Quines accions relacionades amb la higiene fas després de dutxar-te?
–Després de dutxar-me, .
e) –On dines per regla general? I a quina hora? –Dine , a partir de .
f) –Què sols fer després de dinar? –Si estic a casa, solc . Si estic fora,
solc .
g) –Quan t’avorreixes? – .
h) –Què sols fer quan et gites en el llit a la nit? – .
 E Flexió verbal Exercici 12.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:
Els passats perfets d’indicatiu i de subjuntiu sempre segueixen el mateix
a) Quina lesió s’ha fet Gemma quan ha caigut de la cinta?
esquema: les formes corresponents del verb haver i el participi del verb principal:
b) Per quins hàbits descrits al principi diries que Gemma peca un poquet
de còmoda?
passat perfet d’indicatiu
c) Com es troba quan torna a casa després de la sessió de gimnàs?
he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet d) Quin criteri ha seguit Gemma a l’hora de triar les manuelles?
e) Per què afirma que no tornarà l’endemà al gimnàs?
passat perfet de subjuntiu

haja fet hages fet haja fet hàgem fet hàgeu fet hagen fet
Exercici 13.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Si et fixes, el passat perfet d’indicatiu sol anar acompanyat per expressions
de temps com hui, aquesta setmana, enguany, aquest mes, etc., que a) Generalment, Gemma escriu molts missatges a Júlia.
determinen un període que abraça l’acció que ja ha acabat i el moment en b) Ha tardat a reaccionar quan ha caigut de la cinta perquè estava adolorida.
què parlem: Esta setmana no he vist cap pel·lícula en la televisió. Encara no
c) En la classe de tonificació hi havia molta gent.
has menjat res hui? Si l’expressió temporal ja no arriba al moment de parla
(ahir, el mes passat, la setmana passada, etc.), usem el perfet perifràstic: La d) La classe ha durat tres quarts d’hora.
setmana passada no vaig vore cap pel·lícula. No vas menjar res ahir? e) Gemma té molta fam a causa de l’exercici.

Exercici 14. Dictat.

Exercici 11.
Ompli els buits amb els verbs que hi ha entre parèntesis conjugats en passat
perfet d’indicatiu o de subjuntiu, segons convinga: https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u11-a06.mp3
a) Maria (VIATJAR) per mig món, pot ser que
(VEURE) mostres de centenars de cultures diferents.
b) Ho lamente, al final jo no (PODER) anar a la cita. Espere
que almenys Andreu sí que (APARÉIXER) pel museu. Exercici 15. Expressió escrita.
c) Com que m’ (MOURE, jo) per molts països, I tu, tens algun diari per a anotar les teues vivències? Si és que sí, ja saps què has
(CONÉIXER) persones molt interessants i obertes. de fer: escriu els apunts de hui en valencià. I, si no en tens, potser és un bon
moment per a encetar-ne un, no creus? Avant!
d) És incomprensible que Clara i Jaume no (APRENDRE)
la lliçó i s’ (ENDINSAR) de nou per eixe bosc tan inhòspit
sense brúixola.
Solucions:
e) Miquel, què t’ (OCÓRRER)? Espere que no Exercici 3
(SER) res de greu. a) Perquè, en lloc d’interpretar-la en anglés
(‘connectat’), la interpreta en valencià i pensa que
significa ‘a quin lloc’, és a dir, creu que és un
f) Si (CONCLOURE) la prova, escolteu-me: qui interrogatiu. b) Està descompensat: treballa molt
el tren superior i gens el tren inferior. c) Per a
(RESPONDRE) més preguntes correctament, guanyarà xarrar i presumir del que fa. d) Alçaven pesos.
e) Significa ‘anar a poc a poc, però sense parar’.
el llibre.
Exercici 4
g) (CONSTRUIR, ells) una carretera nova en el paratge aF, bV, cF, dV, eF
natural protegit. És increïble que (DESOIR, ells) l’informe Exercici 5
mediambiental. a) Que, quina, b) Com, Quins, c) Quina, Per què,
d) Què, On, e) Quan, Quants
h) Que vosaltres (ADMETRE) que vos
Exercici 6 (solució orientativa)
(CONFONDRE) vos honra. a) Com et diuen? b) Quants anys tens? c) On
vius? d) Des de quan resideixes ací? e) Quin és el
teu llibre favorit? f) Per què vols treballar en esta
empresa? g) Què han dit hui en l’oratge? h) Qui
ha participat en el debat?
Exercici 7
Amb tl: ametlat, emmotlar, bitles, desvetlar, butla,
espatlar, titlar, guardaespatles. Amb tll: ratllar,
bitlletera, butlletí, enrotllable, ratllador, butlleta,
desenrotllar, esquitllentes, ratlladura.
Exercici 8
virus / nàusees / diarrea / gastritis / refredat /
esternudar / mocs / al·lèrgia / suor / febra /
desmaiar-se / paracetamol
Exercici 9
a) estàs fent-ne un gra massa, b) o agarraràs la
pallola, c) això és més vell que la tos, d) no ens
vulgues daurar la píndola, e) al teu amic li cau el
moc, f) ton pare és de la corfa amarga,
g) t’agafarà un mal, h) D’ells, no en vull ni
els mocs
Exercici 10 (solució orientativa)
a) dormint, b) prenc café amb pa torrat, c) A les
huit, d) Em pentine i m’eixugue els cabells, e) a
casa a partir de les tres, f) pegar una cabotada /
tornar al treball, g) M’avorrisc quan no tinc res a
fer, h) Llegir una mica abans d’adormir-me
Exercici 11
a) ha viatjat, haja vist, b) he pogut, haja aparegut,
c) he mogut, he conegut, d) hagen aprés, hagen
endinsat, e) ha ocorregut, haja sigut, f) heu
conclòs, haja respost, g) Han construït, hagen
desoït, h) hàgeu admés, heu confós
Exercici 12
a) S’ha fet una bona blaüra al colze i ara quasi no
pot moure’l. b) Per agafar el cotxe per a
desplaçaments curts, per mirar molt la televisió i
per gravar àudios en lloc d’escriure missatges. c)
Cruixida. No es pot ni moure. Està baldada. d) El
color que més li agradava. e) Perquè no podria
alçar ni una agulla.
Exercici 13
aF, bF, cV, dV, eV
Exercici 14
Des de fa un cert temps, és moda fer exercici. Les
xarxes socials estan farcides de fotos de persones
fent esport, com també de receptes per a modelar el
cos segons els nostres desitjos. Gràcies a Internet,
pots aprendre a fer rotllos de canella saludables,
batuts amb ingredients inimaginables i plats sense
un gram de greix.
És cert que fer esport és un bon hàbit que ens ajuda
a estar bé físicament i mentalment. Tanmateix,
algunes persones se’n passen de la ratlla, fins a
l’extrem que poden arribar a patir trastorns mentals
greus, com ara la vigorèxia, és a dir, l’obsessió per
cisellar un cos molt musculat.
Si bé la pràctica excessiva d’algun esport pot ser
nociva, també és molt negatiu dur un estil de vida
sedentari. El cos necessita moviment. Si ens
aficionem a fer esport de manera moderada,
obtindrem importants beneficis per a la salut:
reduirem el sobrepés, millorarà el nostre estat anímic
i tindrem menys risc de contraure algunes malalties.

F Comprensió oral Fins al 21 d'abril - Matricula't en les proves de la JQCV

Dates de les proves: A2 - 27 de maig / B2 - 3 de juny
Més informació en https://goo.gl/xzXn6z
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 12 i 13.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u11-a05.mp3
Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Saps que les manuelles són els pesos de barra curta, que es poden manejar
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
amb una sola mà? N’hi ha de diversos colors i formes, i el pes sol oscil•lar
entre els 2 i els 9 kg. En castellà es diu mancuerna. Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información