Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 12. Els passats plusquamperfets d’indicatiu i subjuntiu

plusquamperfet d’indicatiu plusquamperfet de subjuntiu

estar prendre sentir anar fer partir

Vols saber com sonen els verbs que
Jo havia estat havia pres havia sentit haguera anat haguera fet haguera partit
acabes de llegir?
Tu havies estat havies pres havies sentit hagueres anat hagueres fet hagueres partit
https://web.ua.es/va/cau/documentos
Ell o ella havia estat havia pres havia sentit haguera anat haguera fet haguera partit /audios/b1-u12-a01.mp3
Nosaltres havíem estat havíem pres havíem sentit haguérem anat haguérem fet haguérem partit
Vosaltres havíeu estat havíeu pres havíeu sentit haguéreu anat haguéreu fet haguéreu partit
Ells o elles havien estat havien pres havien sentit hagueren anat hagueren fet hagueren partit

Què pots fer amb els passats plusquamperfets?

1. Pots expressar accions anteriors a un moment del passat:
–Hui m’han encomanat dos exercicis, però jo ja els havia fet la setmana
passada.
–M’havien dit que ací venien fruita.
2. Pots fer suposicions sobre accions anteriors a un moment del
passat:
–Volíem que haguera vingut amb nosaltres, però no va voler.
–Teníem por que la decisió l’haguéreu presa vosaltres sols.
3. Pots plantejar fets impossibles en oracions condicionals:
–Si haguérem marcat eixe penal, hauríem guanyat la lliga.
–Tindríeu més opcions d’aprovar si haguéreu estudiat més en la carrera.

A Comprensió escrita

Exercici 1.
Llig el text següent:

El Regne de València: cinc segles d’estat valencià

L’actual País Valencià va ser, amb la denominació de Regne de València, una
entitat jurídica, política i legislativa independent durant quasi cinc segles: des de
la fundació el 1238, fins al començament del segle XVIII. Durant aquest llarg
període, els valencians ens vam regir amb una legislació (els Furs), un parlament
(les Corts Valencianes) i un govern (la Generalitat) propis, i vam exercir un paper
preponderant en les relacions comercials a la Mediterrània i en la cultura europea.
Després que haguera pres Mallorca l’any 1229, el rei Jaume I el Conqueridor inicia
el 1233 la croada per a conquistar els regnats taifes que s’escampaven pel territori
valencià. Aquesta campanya es va dividir en tres fases. En la primera, va prendre
les terres del litoral nord, amb enclavaments estratègics com Borriana o
Peníscola. En la segona, s’havia proposat conquistar les extensions planes fins al
Xúquer. València va capitular el 28 de setembre de 1238 i el rei va entrar victoriós
a la capital el 9 d’octubre. En la tercera fase (1243-1245) annexiona els territoris
fins a la línia Biar-Busot, tal com havia sigut consignat en el Tractat d’Almizra de
1244, que delimitava els territoris de conquesta que corresponien a les corones de
Castella i Aragó.
El nét de Jaume I, el rei Jaume II el Just, va culminar la conquista dels Regnes de
València i de Múrcia entre 1296 i 1304. Aquestes terres, però, d’acord amb el
Tractat d’Almizra, havien de formar part de Castella. El conflicte que se n’havia
derivat entre les dos corones es va resoldre amb la Sentència de Torrelles (1304),
que determinava que les terres del nord del riu Segura passaven a formar part del
Regne de València, mentre que Múrcia s’incorporava a la Corona castellana.
 Fascicle 12. Els passats plusquamperfets d’indicatiu i subjuntiu
El Regne de València havia funcionat des del seu naixement com a regne c) Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos valencians el 1609.
independent dins de la unitat dinàstica de la Corona d’Aragó. El paper
d) La derrota a Almansa el 1707 va suposar que el Regne de València fóra
preponderant de la capital, València, a la Mediterrània havia convertit el Regne en
conquistat per la Corona de Castella.
un centre comercial i cultural durant els segles XIV i XV. De fet, el segle XV, època
de gran prosperitat econòmica i de valuosíssimes aportacions literàries, sobretot e) Felip V va imposar una monarquia centralista i autoritària.
durant els regnats d’Alfons V el Magnànim (1416-1458) i Joan II el Gran
(1458-1479), és conegut com al segle d’or valencià.
Contrastant amb eixa esplendor, la castellanització de la cort en les acaballes del
XV, originada en bona part per la unió dinàstica dels territoris de la Corona
d’Aragó amb la Corona de Castella arran del casament el 1469 dels Reis Catòlics,
Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, representa un primer pas en la decadència
B Gramàtica
del Regne de València.
Aquest context està en la base de la Revolta de les Germanies (1519-1522). Els verbs de moviment
L’alçament el 1519 dels burgesos, els artesans i els agricultors lliures davant del
En valencià hi ha un grup de verbs que ens permet expressar els nostres
buit de poder deixat per la noblesa autòctona va anar radicalitzant-se, de manera
moviments. En general, aquests verbs representen accions oposades: anar i
que l’objectiu inicial dels revoltats (millorar el govern municipal) va mudar en una
vindre, entrar i eixir, pujar i baixar, als quals afegim el verb tornar.
autèntica guerra civil sostinguda pels estrats socials més pobres. La derrota dels
agermanats i la repressió conseqüent per part de la monarquia van encetar un Aquests set verbs poden funcionar de dos maneres:
clima de conflicte durant aquest segle.
• Sense pronoms: Vaig a la tenda. Véns al parc? Entres a casa? Isc al jardí. Pugeu
La decadència del Regne de València es va agreujar arran del decret d’expulsió a la terrassa? Baixen al carrer. Tornem al poble.
dels moriscos de 1609, que havia signat el rei castellà Felip III. Els moriscos
• Amb pronoms: Me’n vaig a la tenda. Te’n véns al parc? Te n’entres a casa? Me n’isc
representaven un terç de la població valenciana i aquella decisió va provocar un
al jardí. Vos en pugeu a la terrassa? Se’n baixen al carrer. Ens en tornem al poble.
important sotrac econòmic, cívic i demogràfic: els camps es van quedar sense mà
d’obra, els llauradors cristians van passar a ser explotats per la noblesa i moltes Com veus, els sentits són pràcticament idèntics. L’única diferència, molt subtil, és
viles van ser abandonades, algunes definitivament. que, usats amb pronoms, destaquem que per a moure’ns cap a un lloc
n’abandonem un altre. A més, fixa’t que sempre hem de combinar dos pronoms:
No obstant això, el fet definitiu que va liquidar la història independent del Regne
[em, et, es, ens, vos] + [en]. De fet, és incorrecte usar els verbs de moviment
de València fou la derrota en la batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707. En la
sense el pronom en: *Em vaig a la tenda. *Et véns al parc?
Guerra de Successió Espanyola, els valencians havien pres part a favor de
l’arxiduc Carles d’Àustria, que representava una monarquia descentralitzada i La combinació d’aquests pronoms és molt senzilla:
pactista, enfront de la visió centralista i autoritària que encarnava Felip de Borbó.
El mateix 1707, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que abolia els
Furs, assimilava el Regne a les lleis castellanes «por justo derecho de conquista» i el verb comença per... em + en et + en es + en ens + en vos + en
prohibia el valencià en l’administració, l’ensenyament i el culte eclesiàstic.
consonant me’n vinc te’n véns se’n ve ens en venim vos en veniu

Saps que sotrac és una agitació brusca? Ací està usada amb valor vocal me n’isc te n’ixes se n’ix ens n’eixim vos n’eixiu
metafòric i significa ‘daltabaix, pertorbació profunda que canvia l’orde
de les coses’.
Recorda que, al costat de vos, general en tot el valencià, també es pot usar us,
forma més pròpia d’àmbits molt formals.

ORAL
Exercici 2. En molts parlars valencians, fem un plural analògic a partir del pronom de
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta singular: me *mos *mosatros. Quan combinem la forma *mos amb el
repetir-lo tu. pronom en, la s se sonoritza i cau, de manera que obtenim *mon (com en la
cançó La manta al coll: «mon’anirem al Postiguet...»). Aquestes formes (*mos,
*mosatros, *mon) són pròpies de l’àmbit col·loquial, però no són adequades
per als registres formals.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u12-a02.mp3

Exercici 5.
Exercici 3. Afig als verbs de moviment que apareixen en aquestes oracions els dos
pronoms febles corresponents:
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
següents: a) Xiquets, pinteu amb colors el dibuix, però no isqueu de les línies
del contorn!
a) Com s’anomena la legislació pròpia que regia el Regne de València?
b) Pere, quan entres a casa, tanca la porta amb clau.
c) Hui nosaltres pugem al poble. veniu?
b) Quin tractat delimita el domini sobre les terres conquistades entre les Corones
de Castella i d’Aragó? En quin any es signa? d) Estic que puge per les parets.
e) Ella baixa en la següent parada. I vosaltres, en quina parada
baixeu?
c) Per què es considera el segle XV el segle d’or valencià?
f) Nosaltres anem a les dotze perquè tornem amb
el tramvia.
d) Quins estaments socials van liderar la Revolta de les Germanies?

e) Quin decret anul·la les lleis pròpies i assimila el Regne de València a les lleis
castellanes?

C Ortografia i pronúncia
Exercici 4. La m
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) La Sentència de Torrelles (1304) determina que les terres del nord del riu
Segura integren el Regne de València. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u12-a03.mp3
b) La unió dinàstica entre les Corones castellana i aragonesa va propiciar el
segle d’or valencià.
Exercici 6. Exercici 8.
A continuació escoltaràs un dictat de 23 paraules. Algunes són formes verbals Relaciona el nom dels colors que apareixen en el requadre amb la imatge
que només es diferencien entre elles en la n o la m finals: corresponent:

aiguamarina, ambre, anyil, canella, cian, coure, granat, morat, ocre,

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios salmó, turquesa, verd oliva
/b1-u12-a04.mp3

a) b) c) d)

Saps que el tarquim és el fang

que es deposita en les aigües
estancades o en el fons d’una
séquia? I que el saïm (o sagí) és
el greix d’alguns animals,
especialment dels porcs i les e) f) g) h)
gallines? De saïm deriva
ensaïmada.

Saps que imam és un líder

espiritual musulmà? La pedra
que és capaç d’atraure el ferro i) j) k) l)
s’anomena imant.

Exercici 9.
D Vocabulari Relaciona les frases fetes amb les definicions adequades:

a) Estar més verd que una ceba. 1) Fer veure una cosa per una altra.

D1. Material escolar i d’oficina b) Passar la nit en blanc. 2) Anar errat o equivocat.
c) Fiar-se de l’ase negre. 3) Patir molta fam.
A la taula
d) Fer del blanc groc. 4) Estar molt irritat.
unes agafes, una agenda, un bloc, uns bolígrafs, un calendari, unes carpetes, uns
clips, un cúter, un estoig, uns fluorescents, uns fulls, una grapadora i unes grapes, e) No deixar fulla verda. 5) Desesperar-lo, fer que perda la paciència.
una goma d’esborrar, uns llapis, uns llibres, unes llibretes, una maquineta de fer
f) Estar blau de fam. 6) Matar-lo, assassinar-lo.
punta, una motxilla, unes notes adhesives, pegament, una perforadora, una
ploma estilogràfica, un pot, un regle, uns retoladors, uns sobres, unes tisores g) Fer a algú el cap roig. 7) No deixar res, destruir-ho tot.
A classe h) Eixir carabassa. 8) No respondre a les expectatives.
els altaveus, les cadires, el clarió o el guix, l’esborrador, l’estrada, uns mapes, i) Fer eixir a algú els cabells verds. 9) Passar la nit sense dormir.
l’ordinador, la pantalla, la pissarra, uns pòsters, el projector, els pupitres, el
j) Tindre la sang negra. 10) Ser immadur, no estar preparat.
rellotge, el tauler d’anuncis

Exercici 7.
Escriu les paraules del requadre davall de la imatge adequada:

unes agafes, una motxilla, uns llapis, una maquineta de fer punta,
un regle, el clarió, l’esborrador, la pissarra

a) b) c) d)
E Flexió verbal
Els passats plusquamperfets d’indicatiu i de subjuntiu sempre segueixen
el mateix esquema: les formes corresponents del verb haver i el participi del
verb principal:

passat plusquamperfet d’indicatiu

havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet
e) f) g) h)
passat plusquamperfet de subjuntiu

haguera fet hagueres fet haguera fet haguérem fet haguéreu fet hagueren fet

D2. Els colors El passat plusquamperfet de subjuntiu també es pot formar així: hagués fet,
aiguamarina, ambre, anyil, beix, blanc, blau, blau marí, canella, carabassa, cian, haguesses fet, hagués fet, haguéssem fet, haguésseu fet, haguessen fet.
coure, encarnat, fúcsia, granat, gris, groc, lila, magenta, marró, morat, negre, ocre, Aquestes formes, però, són molt menys habituals, tant en la parla, com en
porpra, rosa, salmó, taronja, turquesa, verd, verd oliva, vermell o roig, violeta l’escriptura.
Exercici 10. Exercici 13. Dictat.
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en passat
plusquamperfet d’indicatiu o de subjuntiu:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
a) Els meus companys i jo (VINDRE) abans, però com que /b1-u12-a06.mp3
(VEURE) que no hi havia cap llum encesa, ens n’hem anat.
b) Els models meteorològics (PREDIR) que podria haver-hi
una tempesta, però no (ENDEVINAR) que seria tan forta.
c) Tenint en compte les vostres respostes, crec que ni
(ESTUDIAR) prou, ni (ENTENDRE) bé les preguntes de
l’examen.
d) L’entrenador estava disgustat perquè volia que
(DEFENDRE, nosaltres) millor aquell córner i que el rival no ens
(REMUNTAR) el partit.
e) Si m’ (OBEIR) i (OMPLIR) tots els buits,
hauries tingut més opcions de passar la prova.
f) Pere, no m’ (CONTAR) que se t’ (OCÓRRER)
a tu eixa idea tan bona.
g) Ho vam reconéixer: ens (CONFONDRE) i, per això,
(DETINDRE) la persona equivocada.
h) Si no (SER, tu) tan autoritari i (PERMETRE)
més llibertat a la resta de companys, haurien impedit que et relegaren.

Saps que llum és generalment una paraula femenina? El rebut de la

llum. Quina llum irradia este quadre! Em vaig deixar la llum encesa.
Quan fa referència als aparells que fan llum (bombetes, fars, intermitents,
etc.), es pot usar tant en femení com en masculí: S'ha fos un llum (o una
llum) del cotxe.

Solucions:
F Comprensió oral Exercici 3
a) Els Furs. b) El Tractat d’Almizra (1244).
c) Perquè és una època de gran prosperitat
econòmica i de valuosíssimes aportacions
Exercici 11
a) Hi ha dos teories: la van confegir a corre-cuita
els andalusins valencians, o bé la duia el mateix rei
Jaume I. b) En el Llibre dels fets del rei Jaume I.
literàries. d) Els burgesos, els artesans i els c) El Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya, el
agricultors lliures. e) El Decret de Nova Planta. Regne de Mallorca i el Regne de València.
Escolta atentament aquest text. d) Jaume II. e) En l’Arxiu Històric Municipal de
l’Ajuntament de València.
Abans, llig les preguntes dels Exercici 4
aV, bF, cV, dV, eV
exercicis 11 i 12.
Exercici 12
Exercici 5 aV, bF, cF, dV, eV
a) vos n’isqueu, b) te n’entres, c) ens en pugem,
Vos en veniu, d) me’n puge, e) se’n baixa, vos en
baixeu, f) ens n’anem, ens en tornem Exercici 13
Alacant va ser l’última plaça del Regne de
Exercici 6 València conquistada per l’exèrcit borbònic.
imam, rom, cantàrem, cantaren, dirien, diríem, Després d’haver pres Madrid, les tropes
tarquim, immòbil, commoció, enmig, empenta, castellanes i franceses van iniciar les hostilitats
tombar, benpensant, flam, saïm, réiem, reien, contra les poblacions valencianes. Així, al final de
tanmateix, immune, emmarcar, fugíem, fugien, 1706, van caure Oriola i Elx. L’avanç borbònic es
betum va haver d’aturar per la presència a Alacant de
l’exèrcit aliat, format per tropes britàniques,
holandeses, germàniques, portugueses i
https://web.ua.es/va/cau/ Exercici 7
valencianes.
a) uns llapis, b) la pissarra, c) una maquineta de
documentos/audios/b1-u12- fer punta, d) l’esborrador, e) unes agafes, L’abril de 1707, gràcies a l’arribada d’un important
f) un regle, g) una motxilla, h) el clarió contingent de soldats holandesos, els
a05.mp3 austriacistes es van apoderar de Cabdet i Villena,
des d’on es van endinsar en Castella i van iniciar
Exercici 8 l’ofensiva per enfrontar l’exèrcit borbònic.
a) canella, b) morat, c) aiguamarina, d) salmó, Tanmateix, en arribar a Almansa, les tropes
e) anyil, f) verd oliva, g) turquesa, h) ambre, i) filipistes, comandades pel Duc de Berwick, van
coure, j) granat, k) ocre, l) cian véncer els aliats el 25 d’abril.
Aleshores, les tropes borbòniques es van dividir
Exercici 11. Exercici 9
a10, b9, c2, d1, e7, f3, g6, h8, i5, j4
en dos columnes. La primera es va dirigir cap a
València. La segona, cap a Xàtiva, que després de
ser assetjada, cremada i destruïda, va ser
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes Exercici 10
rebatejada com a San Felipe. El gener de 1708 va
caure Alcoi i el novembre Dénia. Les tropes
següents: a) havíem vingut, havíem vist, b) havien predit, aliades van resistir al Castell de Santa Bàrbara
havien endevinat, c) havíeu estudiat, havíeu entés, d’Alacant fins al 19 d’abril de 1709, quan van
d) haguérem defés, haguera remuntat, signar la rendició.
a) Quin és l’origen del Penó de la Conquesta? e) hagueres obeït, hagueres omplit, f) havies
contat, havia ocorregut, g) havíem confós, havíem
detingut, h) hagueres sigut, hagueres permés
b) En quina obra literària se’ns narra la reacció del rei Jaume en veure hissat
el Penó?
c) Quins són els quatre grans territoris que componien la Corona d’Aragó?
d) Quin rei va culminar la conquista del Regne de València entre 1296 i 1304?
Cita Cultural
e) On es conserva actualment el Penó de la Conquesta? Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
Obert el període de matrícula per als exàmens
de les universitats valencianes.
Exercici 12.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) El 28 de setembre de 1238 els musulmans van rendir la ciutat de València.

b) Eixe mateix dia, en veure el Penó onejar, Jaume I va entrar victoriós en Autoria:
la ciutat. Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
c) El Penó conté les quatre barres de la senyera dibuixades sobre una tela groga.
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
d) La senyera apareix en els escuts de moltes viles reials valencianes. Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
e) L’església de Sant Vicent de la Roqueta està dedicada a Sant Vicent Màrtir.