Professional Documents
Culture Documents
Zoltán Kodály
5
INTRODUCCIÓ .............................
BLOC I
1- LA VEU......................................................................................................... 10
1.1. Fisiologia de la veu.......................................................................... 10
1.2. Classificació de les veus ................................................................. 11
1.3. Agrupació de les veus ..................................................................... 12
1.4. La importància de la tècnica vocal................................................... 12
1.4.1. Quina tècnica ................................................................... 12
1.4.2. Educar la veu ................................................................... 13
1.4.3. Consideracions pràctiques (exercicis) .............................. 13
· Respiració
· Relaxació
· Articulació
· Impostació
1.5. Prevenció de les afeccions vocals................................................... 20
1.6. Consells pel cantaire constipat o amb mal de gola .......................... 21
2- PEDAGOGIA DE L’ASSAIG......................................................................... 22
2.1. Preparació de l’assaig..................................................................... 22
2.2. La dinàmica de l’assaig................................................................... 23
2.3. La disciplina, la responsabilitat i el respecte.................................... 25
2.4. Assaig obert.................................................................................... 25
6- EL CONCERT............................................................................................... 41
6.1. El director........................................................................................ 41
6.1.1. La seva responsabilitat en el concert................................ 42
6.2. Els cantaires ................................................................................... 43
6.2.1. Què els demanem? .......................................................... 43
6.2.2. Treball en grup ................................................................. 43
6.3. La posta en escena......................................................................... 44
6.3.1. On actuem?...................................................................... 44
6.3.2. Qui tenim de públic?......................................................... 45
6
CONCLUSIONS................................................................................................ 52
APENDIX ......................................................................................................... 53
BLOC II
INTRODUCCIÓ AL BLOC II ............................................................................. 64
INTRODUCCIÓ
Perquè creiem que a través del cant podem “educar”, educar en l’esforç
personal, en la tasca d’equip, en el cultiu de les emocions i la sensibilitat, en el
reconeixement de les dificultats pròpies i el respecte a les dels altres, en el gaudi
dels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de tots. Perquè també sabem que cantar
potencia els coneixements musicals, com el ritme, la pulsació, el sentit de
l’harmonia, la melodia, el fraseig, la dinàmica, la respiració, l’educació de l’oïda de
forma global, sense deixar-nos de remarcar que a través del cant podem potenciar
la memòria, la intel·ligència, la voluntat, el sentit estètic, la creativitat, la
comunicació, la sociabilitat... És per tot això que us presentem aquest treball, fet
amb la intenció de proporcionar una eina pràctica pels directors i directores de les
corals de secundària.
De repertori per cant coral n’hi ha molt, però que sigui realment adequat
pels nois i noies de secundària ja és una altra cosa. La nostra experiència ens diu
que trobar aquella partitura que s’adapti perfectament a les necessitats del nostre
grup, ja no és tant fàcil. Sovint hem de fer adaptacions i modificacions a la partitura
original per tal de fer-la accessible.
Totes aquestes qüestions prèvies, ens han impulsat a buscar material vocal
adequat a diverses possibilitats, per tal de donar resposta als diferents tipus de
formacions vocals que hi puguin haver en els instituts. Així, en aquest recull
podrem trobar peces per a una veu i acompanyament, per veus blanques o per
veus mixtes amb o sense acompanyament instrumental i de diferent grau de
dificultat, de diverses temàtiques, etc. També hem donat cabuda a les cançons de
fora de Catalunya; en un primer moment no teníem previst incloure-les, però no
hem pogut resistir-nos a encabir en el nostre “cançoner” obres que, sent de
diverses procedències, hem considerat molt interessants pels nostres alumnes.
També podeu veure que el treball l’hem estructurat en dos blocs; el primer
tracta aspectes teòrics, estratègics, d’organització i avaluació i en el segon bloc
trobarem les peces i les seves fitxes explicatives. Ho hem fet així perquè creiem
que tant important és tenir la partitura adequada pel nostre grup, com poder
aprofundir en qüestions més teòriques, que ens poden ajudar a fer millor la nostra
feina.
Finalment voldríem que aquest treball servís per encetar un camí que ens
ajudi a aconseguir que el cant coral es converteixi en una activitat normal a les
nostres aules, i esdevingui un element molt important de la vida als nostres IES; si
amb aquest treball hi podem contribuir, n’estarem molt orgullosos i satisfets.
9
BLOC I
10
1. LA VEU
És per això que volem fer un repàs de tots els aspectes relatius a la veu,
que ens poden ser útils i que haurem de tenir presents a l’hora de treballar amb els
nostres cantaires.
El cos humà disposa de les cordes vocals per emetre sons; però elles soles
no són les responsables d’aquests sons, fan falta un conjunt d’òrgans, treballant en
equip, per posar en marxa la funció lingüística i la del cant.
Quan espirem. Les cordes vocals es tensen i s’apropen entre sí per poder
vibrar quan passa l’aire.
Una de les primeres tasques que caldrà fer quan un alumne s’apunti a la
coral serà classificar-lo segons el tipus de veu.
La primera classificació la farem entre nois i noies. Però caldrà que vigilem ,
ja que els nois de 1er i 2on d’ESO segurament encara no hauran canviat la veu i
hauran de cantar amb les noies, com a contalts. Caldrà que fem un seguiment molt
atent d’aquests nois, que siguem hàbils i delicats a l’hora de tractar-los, ja que
cometran errors d’entonació i moltes vegades tindran la sensació de fer el ridícul.
Llavors serà necessari tenir algunes precaucions vocals i, sobre tot, psicològiques.
Els demanarem que no forcin la veu, que no cridin. Caldrà que els donem
confiança per intentar superar aquest moment de canvi, tant difícil. Segurament el
canvi de veu és el motiu principal que frena als nois a apuntar-se a les corals dels
IES.
Les veus femenines les dividirem en dos grups que jo, en vegada
d’anomenar-les sopranos i contralts, prefereixo dir-ne primeres i segones, ja que no
treballarem amb tessitures gaire àmplies i, fins i tot, serà bo que de vegades
s’inverteixin els termes i que les primeres passin a fer se segones i viceversa.
Cal que tinguem sempre present que treballem amb adolescents que estan
passant per un període complicat de la seva vida i la veu no queda al marge. Els
aparells fonadors sofreixen una transformació que, en el cas dels nois és evident.
Per ells és un procés delicadíssim i cal no exigir-los més del que poden fer amb
comoditat. No és estrany que molts d’ells es “tallin “ a l’hora de cantar.
Per aconseguir una bona tècnica haurem de tenir en compte tots els òrgans
implicats en la fonació i fer exercicis per facilitar-ne el seu ús.
Caldrà, doncs, que mai perdem de vista, a l’hora de cantar i fer cantar, que
la tècnica hi ha de ser present com un element fonamental.
1- Cal que els exercicis que treballem siguin simples i potenciïn l’emissió
d’una veu natural, que no estigui forçada.
2- Aprendre per imitació. La majoria de vegades deixarem de banda els
aspectes teòrics de la tècnica i procurarem que l’alumne copiï el nostre
exemple, per imitació (penseu que la veu és un instrument no visible des
de l’exterior i sovint només accessible a través del treball de
sensacions).
3- Variació i repetició d’exercicis. Resultarà molt més dinàmic i atractiu que
fem exercicis variats abans de començar la sessió d’assaig, però també
ens servirà de punt de referència si alguns dels exercicis triats són els
mateixos a cada sessió.
4- Caldrà que els exercicis tractin tots els aspectes de la fonació: relaxació,
respiració, articulació, impostació.
13
Educar la veu els ha de servir per poder cantar millor, ampliant les seves
expectatives, els ha de servir per aprendre a parlar amb més claredat i poder-se
comunicar amb fluïdesa (tots coneixem les dificultats de vocalitzar que tenen els
adolescents).
RESPIRACIÓ
Malgrat tenir molt clar que una correcta respiració és sempre beneficiosa,
no serà tant fàcil convèncer els nostres alumnes de que és així; per la majoria d’ells
la respiració no és una qüestió sobre la que s’hagi de reflexionar i fins i tot pensen
que és una bajanada passar l’estona treballant sobre un tema tant evident; a la
pregunta de: sabeu respirar correctament? Ells ens diran: és clar que sí, sinó
estaríem morts. Veiem, doncs, que caldrà convence’ls de la necessitat de treballar
per controlar a voluntat aquest acte reflex que es diu respiració i per fer-ho us
proposem uns exercicis molt senzills que jo mateixa he pogut experimentar, amb el
guiatge de la meva professora de cant, M. Carme Valls, i que també podreu
ampliar amb el llibre de Hiltrud Lodes “Aprender a respirar”.
14
♪ Exercicis en parella.
Proposem aquest exercici perquè treballar en parella pot resultar estimulant
i divertit. Tot allò que fomenti la cohesió del grup serà interessant i aquest exercici
ens pot ajudar.
Situarem els alumnes per parelles asseguts a terra, esquena conta
esquena, agafant-se pels braços i estirant-se ara l’un, ara l’altre alternativament,
per tal de buscar la màxima obertura de l’estreno.
15
♪ Olorar fragàncies.
Olorem un perfum, una planta aromàtica, una barreta
d’incens, etc. i deixem que funcionin els òrgans respiratoris.
♪ Estimular el badall.
El badall el podem estimular conscientment, volent badallar. Si el director/a
de la coral vol treballar amb el grup aquest exercici només li caldrà fer el primer
badall acompanyat d’un estirament i ben aviat els cantaires copiaran l’exemple; ja
sabem que badallar s’encomana.
16
♪ Gemegar.
Ens posarem a gemegar com si ens haguéssim fet mal o tinguéssim una
gran pena. Serà una bona manera d’estimular el diafragma i, per tant, la respiració
profunda.
♪ Riure.
Riguem tots alhora fins a sacsejar el diafragma: ha, ha, ha! Imposem tot
seguit silenci, amb el fonema “tst” o “pst”, o bé a tota veu i amb energia, “xxt!”
RELAXACIÓ
♪ Afluixar el cos.
Després d’haver fet el recorregut
mental sobre el contorn del nostre cos
(l’empremta), podem “observar” si tenim
algun muscle en tensió i quan el localitzem
intentarem deixar-lo anar, afluixar-lo.
♪ Tensió, distensió.
Asseguts en una cadira, amb l’esquena recta, les cames lleugerament
obertes i les mans sobre les cuixes, treballarem diferents parts del cos, primer
tibant-les i després distenent-les.
Quan treballem una part del cos, procurarem que la resta no estigui tensa.
Aquest exercici de tensió-relaxació l’anirem fent sense oblidar-nos de cap
detall, sobre tot de la cara, el coll i les espatlles. Seguirem aquest ordre: front,
parpelles, nas, galtes, llengua, mandíbula, llavis, coll, espatlles, braços, esquena,
tòrax, cintura i abdomen.
♪ Relaxar la mandíbula.
Deixar que caigui la mandíbula inferior (el gest característic del nen badoc),
sense oferir cap mena de resistència. La llengua haurà de sortir una mica tocant el
llavi inferior.
♪ Massatge a la mandíbula.
Amb les puntes dels dits índex, mig i anular, farem uns
massatges a les articulacions maxil·lars, prement amb els dits
19
i movent-los en cercle, al mateix temps que anirem afluixant els muscles de la cara.
ARTICULACIÓ
Moltes vegades quan sentim cantar una coral no entenem què diu la lletra
de la cançó. Segur que no s’ha treballat prou l’articulació. Si articulem bé no només
aconseguirem que l’obra interpretada “tingui” lletra, sinó que a més una bona
articulació ens ajudarà a projectar el so i a que la veu dels nostres cantaires se
senti amb plenitud. Una veu petita ben articulada, pot semblar molt més sonora que
una altra de gran sense articular
Malgrat els exercicis que us proposem, estem convençuts que el que més
pot ajudar al cantaire és el nostre exemple, copiar el que nosaltres fem, de manera
que ens haurem d’esforçar en que el nostre model sigui correcte.
Pel que fa a les consonants cal que al pronunciar-les les dupliquem, sense
por a exagerar. Treballant-les els llavis adquireixen flexibilitat, fermesa i agilitat.
Cal que posem la màxima atenció en les consonants finals de paraula,
sobre tot amb la T, la S i la R, que moltes vegades queden abandonades i no se
senten. Quan aquestes lletres estan en una paraula abans d’un silenci, han de
caure o coincidir amb el mateix silenci.
IMPOSTACIÓ
Resulta molt difícil suggerir alguns exercicis senzills, que serveixin a tothom
per igual, ja que caldrà que siguin el més personalitzats possible, però podem
utilitzar aquella idea de: per impostar la veu cal que voli, que tingui ales, que no
pesi, que tinguem la sensació que se n’ha anat molt amunt. Evidentment costarà
que els nostres alumnes entenguin aquesta “imatge”, però segurament molts d’ells
la sabran trobar. L’exemple del propi professor/a sempre pot fer miracles!
♪ Busquem el so “m”.
Amb obertura de mandíbula i buscant espai dins la boca, unim els llavis i
fem el so “m”. Posem una mà a la nuca i una altra damunt el front, tot notant les
vibracions.
♪ Dirigir la veu.
Intentem dirigir la veu cap al cap. Ho farem suavitzant el volum i elevant el
to, buscant la sensació de no utilitzar el coll per produir la fonació.
Per prevenir les afeccions vocals no hi ha res com portar una vida saludable
i tractar les cordes vocals com es mereixen:
Quan, malgrat la prevenció, ens constipem o ens agafa mal de gola caldrà
que tinguem paciència; aquestes afeccions han de fer el seu curs per curar-se,
però podem minimitzar els seus efectes i ajudar a que la curació vagi més ràpida i
sigui més efectiva i si veiem que la cos dura massa, caldrà consultar el metge.
Per començar, si tenim mal de gola o bé tos, és inútil que ens esforcem a
cantar. Les mucositats obstrueixen el nas i les cavitats sinusals, afectant les
ressonàncies que haurien de tenir lloc a la màscara, de manera que haurem de
lluitar contra els mocs: beure aigua tot sovint, fer inhalacions de vapor, de manera
que aconseguim que els mocs siguin més fluids i puguem disminuir la congestió.
També hi ha medicaments que aconsegueixen aquest efecte (els mucolítics), però
amb l’aigua i el vapor els podrem evitar.
Les mucositats també ens obstruiran l’oïda, fent que no sentim bé la nostra
pròpia veu. Si cantem en aquestes condicions, probablement forçarem per tal de
sentir-nos i això ens perjudicarà.
2. PEDAGOGIA DE L’ASSAIG
Si tenim molt clar què volem aconseguir a través de l’assaig, també sabrem
com l’hem d’estructurar, quins components tècnics haurem de posar en pràctica i,
sobre tot, quins mecanismes pedagògics i psicològics haurem de fer servir.
Segons el que acabem de dir, el director/a haurà de ser una persona amb
bona formació, que disposi de recursos i estratègies que l’ajudin a fer planeres les
dificultats.
La primera cosa que un director/a ha de tenir molt clara és que no pot anar
aprenent l’obra a mesura que l’assaja amb el seu grup; això seria una pèrdua de
temps i cal esforçar-se per optimitzar al màxim l’estona que treballem directament
amb la nostra coral, per tant, el director/a no ha de tenir dubtes.
♪ Donar el to.
Si el nostre grup canta a capella, convé que practiquem amb el diapasó, de
manera que donar el to no representi cap dificultat. Comprovarem que ho fem amb
exactitud.
23
♪ Salts de veus.
Si estem treballant amb una peça polifònica, o bé una obra en que la
melodia principal està repartida entre les diferents veus, caldrà que assenyalem a
la partitura els salts de veu i que els sapiguem cantar. Cantant cada una de les
entrades podrem comprendre millor a quines dificultats s’haurà d’enfrontar el
cantaire.
♪ Marquem la partitura.
La partitura del director/a haurà d’estar tant ratllada com convingui:
entrades, tempo, dinàmiques..., caldrà marcar tots aquells detalls que considerem
importants a l’hora de la interpretació. Un cop feta aquesta tasca intentarem dirigir
la partitura completa, donant les entrades i marcant les frases i les articulacions, tot
imaginant-ne el seu so.
Si fem tot aquest treball amb intensitat i precisió, quan estiguem davant del
cor només caldrà concentrar-nos en ell i li podrem dedicar tot el nostre esforç. Ho
podrem fer amb total confiança en nosaltres mateixos, cosa que, la nostra coral
sabrà notar, valorar i agrair.
Un cop tenim l’obra preparada ja estem a punt per començar el treball amb
el cor. És molt important que ens mostrem convincents, segurs de que la peça
escollida és l’adequada pel nostre grup i també és molt important que sapiguem
transmetre aquest sentiment als nostres cantaires. Podem començar a parlar-los
del compositor, del sentit del text, de l’època, de l’estil. Podem fer-ne una primera
audició (tocant el piano o cantant cada una de les veus) per que se’n comencin a
fer una idea.
Penseu que els resultats artístics que aconseguirem amb la nostra coral
depenen d’una bona planificació i aprofitament dels assaigs. Anem a veure com ho
podem fer:
♪ Treballar la veu.
Si aconseguim dedicar, al començar cada assaig, uns deu minuts a treballar
la veu, fent alguns dels exercicis que hem proposat a l’apartat 1.4.3. o altres,
podem treure més rendiment de l’assaig. No cal dedicar-hi molta estona, no cal fer
exercicis molt complexos; pocs, ben fets i amb insistència.
♪ Treballar el text.
A l’apartat on vàrem parlar de l’articulació ja vàrem afirmar que treballar el
text amb atenció és sempre una molt bona inversió que, de ben segur, ens donarà
resultat.
És molt important no deslligar mai el text del ritme, ja que així el cantaire pot
avançar en els dos aspectes alhora. Cal llegir-lo de forma lleugera, però molt clara,
vocalitzant per tal que s’entengui bé, sense oblidar cap de les consonants del text.
També funciona molt bé fer recitar el text sobre una única nota, de manera
que anem introduint el so (musical) al text.
♪ Treballar la melodia.
Com hem dit al parlar de l’assaig parcial, anirà molt bé, que en un primer
moment, els nostres alumnes prenguin contacte amb la melodia que han de cantar,
en un assaig per cordes.
Insistim també, en que la millor manera d’aprendre aquesta melodia és a
través de la imitació, de la imitació que en facin a partir del nostre exemple. La
tècnica, doncs, consistirà essencialment a ensenyar la melodia per fragments que
anirem repetint unes quantes vegades abans de fer-los cantar als alumnes.
Aquests fragments, un cop apresos, els anirem enllaçant fins completar tota la
cançó. D’aquí deriva la gran importància de que un director/a d’una coral sigui una
persona amb una bona preparació vocal.
Intentar que els nostres cantaires siguin nois i noies disciplinats, disposats
a esforçar-se, atents a les nostres indicacions, serà fonamental per desenvolupar la
nostra tasca. Que ells mostrin aquest tarannà també dependrà de nosaltres, de que
també nosaltres siguem disciplinats en la nostra tasca, que estiguem disposats a
esforçar-nos davant les dificultats i, sobre tot, que vetllem per què entre els
membres del nostre grup hi hagi respecte i bona relació.
Haurem d’estar molt atents a les tensions que es puguin produir. Intentarem
fomentar el bon ambient i la companyonia, procurarem organitzar altres activitats
(sortides, trobades...) que estimulin la cohesió del grup; tots aquests elements
ajudaran a treure el major profit de les hores d’assaig. Nosaltres hem de garantir
que sigui així.
Caldrà, també, que inculquem als nostres cantaires, que la idea de grup
implica la participació d’elements heterogenis i que, tant per les aptituds, pel
caràcter, pels gustos personals, tots som diferents, però que, a l’hora de cantar,
tenim objectius comuns que ens han d’unir i ens han de potenciar com a grup.
Creiem que les portes de l’aula de música han d’estar sempre obertes a
qualsevol alumne que, encara que no pertanyi a la coral del centre, tingui curiositat
per saber què fem i com treballem. Aquesta possibilitat, però, només es podrà
26
donar en els casos en que la coral assagi a les hores del pati o en hores fora de
l’horari escolar.
Obrir les portes ens servirà per que els alumnes que no són cantaires
aprenguin a veure la coral del seu centre com un grup proper a ells, que treballa i
s’ho passa bé cantant, que desenvolupa una activitat que li és gratificant i que la
pot oferir al públic.
Aquesta seria una primera possibilitat d’assaig obert, però n’hi ha una altra
que també pot resultar molt interessant, encara que una mica més difícil
d’organitzar. Hi hauria la possibilitat que cap al final d’un assaig, vinguessin alguns
alumnes d’altres grups a escoltar la interpretació de les obres que estem preparant.
Aquest assaig obert seria beneficiós per la nostra coral des de dos aspectes
diferents: primer pels nostres cantaires que han de cantar davant de “públic” i
també per aquest públic, que podrà apreciar la feina dels seus companys i
companyes i potser algun d’ells s’animarà a cantar.
Aquest segon tipus d’assaig obert, tot i ser molt beneficiós, creiem que
caldrà organitzar-lo amb cautela, sabent primer quina predisposició tenen els nois i
noies del nostre grup, per posar-se a cantar davant d’altres companys. Cal tenir
molt present que el sentiment de vergonya és molt destacat entre els adolescents i
una mala experiència en aquest sentit podria aguditzar la seva timidesa. Caldrà
valorar la conveniència o no d’aquest darrer assaig obert i, si es decideix tirar
endavant, segurament els resultats seran molt positius.
Per acabar aquest apartat que hem dedicat a l’assaig voldria insistir en la
idea de que res s’improvisa, tot es prepara i que el treball que fem en els assaigs
ha de servir per això. Res del que pugui passar en un concert és fruit de la
improvisació. Per l’experiència que en tenim estem en condicions d’afirmar que, si
som capaços d’aconseguir fer amb els nostres cantaires un treball racional i seriós,
si som capaços d’inculcar als nostres alumnes la idea de que sense treball no hi ha
resultats, estarem en el bon camí.
3. LA DIRECCIÓ CORAL
Estem convençuts que el moviment dels ulls, la cara, el cos i, sobre tot, els
braços i mans del director/a han de saber transmetre tot allò que es pretén, però
també creiem que és molt difícil aprendre-ho a partir d’un llibre (en trobarem en la
bibliografia d’aquest treball), per molt ben fet que estigui, de manera que nosaltres
aquí no explicarem els secrets d’aquesta tècnica, però sí en donarem algunes
directrius que ens podran ajudar.
És probable que molts de nosaltres haguem arribat a dirigir una coral una
mica per casualitat, moguts per les circumstàncies. També és probable que a l’hora
de dirigir intentem posar a la pràctica el que hem vist fer a altres directors/es més
experimentats o que haguem intentat no fer allò que ens semblava reprovable.
Segurament, i després d’una primera experiència, hem cregut convenient fer algun
curs de direcció coral, que ens haurà ajudat molt a nivell tècnic i que considerem
que és tant necessari fer.
3.1. DIRIGIR.
Tots sabem que a través del gest que proposa el director/a el cor ha de
funcionar, cal, doncs, poder dominar la tècnica de direcció sabent marcar
perfectament els compassos amb exactitud i claredat, saber indicar tots aquells
signes de caràcter interpretatiu, segons la partitura que s’ha de cantar:
articulacions, entrades, canvis de compàs, reguladors.... Caldrà que els moviments
siguin clars, efectius i segurs. Per fer-ho així serà necessari que el director/a es
prepari en els següents aspectes:
♪ El “líder”.
Per tal que la preparació tècnica del director arribi als cantaires, caldrà que
primer assumeixi el paper de líder que tot director/a ha de protagonitzar.
♪ El ritme intern.
El director/a ha de tenir un ampli domini del ritme. L’ha de sentir clarament
en el seu interior, de manera que el pugui transmetre a través de la pulsació que
marcaran les seves mans i braços. Si no tenim clar aquest element, no podrem
“arrossegar” el nostre grup.
28
♪ El gest.
Caldrà que els nostres gests siguin entenedors i precisos, a més de ser
elegants, bonics i suggerents.
♪ El gest d’atac.
Aquest gest l’hem de fer amb gran precisió, d’ell depèn que la coral entri
amb exactitud o bé quedi un començament imprecís i dubtós que, de ben segur,
crearà sensació de poca confiança. Primer el director/a marcarà el levare, respirant
conjuntament amb el cor, per tornar a caure al punt de partida, o punt d’atac real. A
partir d’aquest gest ja podem continuar batent el compàs amb precisió rítmica. De
la lentitud o rapidesa del levare inicial en dependrà l’establiment del tempo de
l’obra.
La mà dreta serà l’encarregada de continuar marcant la pulsació, seguint el
compàs indicat.
♪ El gest de tancament.
Cal que aquest gest sigui clar per evitar les molestes “cues”.
El tancament més important es produirà al finalitzar l’obra, però caldrà que
posem molta atenció en aquells petits finals que podem anar trobant a les diferents
veus en el transcurs de la peça i que caldrà indicar amb molta cura.
Per marcar el final de l’obra s’acostuma a dibuixar a l’aire, amb els dos
braços, un cercle que anirà de fora cap a dins, iniciant-se en un punt, per caure en
ell mateix. Aquests és un gest evident, però si ho volem fer més subtilment, unirem
els dits índex i polze de les dues mans, fent amb total la mà un moviment rotatori
de canell. També podem tancar tota la mà.
Estem convençuts que avui, més que mai, impulsar una formació coral en
els centres d’educació és una tasca realment important. Els alumnes que tenen
l’oportunitat de formar part d’un cor, disposen d’una excel·lent ocasió d’aprendre el
que és el respecte, la solidaritat, la lleialtat, malgrat les diferències; cantant
potenciem l’assoliment d’aquests valors, potenciem el treball en grup i l’aportació
particular per impulsar uns resultats comuns.
QÚESTIONS GENERALS:
· Treballarem per fer néixer en cada un dels cantaires el plaer que produeix
tant cantar individualment com de forma col·lectiva.
· A través del cant coral podrem fer que nois i noies entrin en contacte directe
amb les èpoques musicals, estils, compositors. Ho farem de manera
pràctica, però en tot moment intentarem desvetllar la seva curiositat i
procurarem que ho relacionin amb altres qüestions que, probablement,
s’hauran treballat al crèdit comú.
31
QÜESTIONS ESPECÍFIQUES:
· És evident que a través del cant coral podem treballar amb els nostres
alumnes aspectes concrets del llenguatge musical com són: la pulsació, el
ritme, la melodia, les respiracions i el fraseig, la veu, l’afinació, l’anàlisi, la
imaginació...
· Podem insistir en l’educació de la veu (apartat 1)
· Treballarem per desenvolupar l’oïda, sobre tot la interiorització dels sons, el
sentir-los per dins, que tant ens ajudarà per cantar afinadament.
· Ampliarem el repertori musical dels nostres cantaires, donant-los a conèixer
obres que si no fos pel cant coral no tindrien l’oportunitat d’aprendre;
principalment les que pertanyen al repertori català, tant tradicional com
modern. Creiem que aquest repertori tant pot interessar als alumnes del
país, com als nou vinguts, ja que per ells representaran les cançons del lloc
que els ha acollit.
· També treballarem tots els aspectes d’actitud, tant necessaris per fer
funcionar el nostre grup: sentit d’equip, concentració, posició corporal,
escolta i silenci, responsabilitat, respecte...
· Els aspectes lingüístics també hauran de merèixer la nostra atenció: el
vocabulari, les frases fetes, el sentit del text... seran aspectes importants i
fins i tot integradors. Si en la nostra coral hi ha immigrants, el text de les
cançons també els pot ajudar a augmentar el seu vocabulari i a fer un pas
més en el coneixement de la cultura amfitriona.
Tenint en compte que un director/a hauria de tenir un perfil definit per una
sèrie de punts que no necessàriament se li exigeixen a l’aspirant a professor/a de
música de secundària, anem a analitzar quina ha de ser la formació que ha de tenir
i com cal buscar els mitjans per fer que la preparació d’un director/a no s’aturi mai.
Per poder aconseguir aquests objectius caldrà que el director/a sigui una
persona preparada en aspectes com el llenguatge musical, la tècnica de direcció,
el coneixement de les veus i particularment les veus dels adolescents, el repertori,
la tècnica d’assaig, o sigui, tots els aspectes bàsics de la direcció.
Per tot el que hem dit podem afirmar que el director/a ha de ser una
persona que domini molts recursos i estratègies, que contínuament haurà d’anar
variant per adaptar-se a les necessitats i exigències del grup.
Podríem dir que la persona que dirigeix una coral ha de fer dos tipus de
feines. De la tasca “normal” del director/a ja n’hem parlat, però ara voldria referir-
me a tot un seguit de tasques que, sense ser estrictament de direcció coral, són
també fonamentals pel bon funcionament del cor i que sovint recauen en la figura
del director/a i si pensem en els IES, encara més.
Per que la coral funcioni, cal que ens ocupem d’altres tasques: llistes,
cartes, material, demanar ajuts o subvencions, organitzar les actuacions ocupant-
nos de tota la infrastructura (piano, partitures, faristols, micròfons, decorat, flors...) i
quan fem sortides haurem de buscar l’autocar o programar les activitats
complementàries. És probable que de tota aquesta feinada no se’n pugui ocupar el
director/a tot sol; segurament faran falta altres col·laboradors (responsable
d’activitats del centre...), però encara que hi hagin companys que ens ajudin és
evident que el director/a hi haurà d’estar implicat, molt implicat.
Dirigir la nostra coral resulta gratificant; el tracte més directe amb els
alumnes, la complicitat que establim entre ells i nosaltres, entren dins l’apartat de
les compensacions, encara que semblin feines extramusicals.
34
És per tot això que saber triar o tenir l’encert de triar les cançons adequades
ens pot ajudar, o fins i tot es pot convertir en el factor definitiu, a l’hora de tirar
endavant el projecte d’una coral a secundària.
A l’hora de fer la tria del repertori caldrà que tinguem en compte algunes
qüestions bàsiques, a les que hem anomenat “aspectes previs”, i que són:
♪ Com és el grup
Primer que res caldrà tenir clar amb qui treballem, quines característiques
vocals i capacitats musicals tenen els nostres cantaires. Tant negatiu pot ser
treballar un repertori massa difícil, com fer-ho amb cançons que estiguin per sota
de les seves possibilitats.
En el primer cas els cantaires es desmoralitzaran, veient que els estem
exigint massa, tindran la sensació de que no hi arriben i que no en saben prou. En
el segon cas és possible que s’avorreixin per falta d’incentius.
Per tant, saber trobar les obres adequades al nivell de les capacitats del
nostre grup, és essencial.
♪ El contingut
És important que el contingut del text de les cançons arribi a la sensibilitat
dels nostres alumnes, que entenguin què diu la cançó i com el text està lligat a la
música i aquesta expressa el seu significat.
Convindrà, doncs, que la lletra digui alguna cosa que connecti amb els nois
i noies de 12 a 18 anys. També dependrà de si el propi director/a és capaç
d’explicar el que diu o significa la lletra, en el cas de trobar-nos davant d’un text
poètic de més difícil comprensió.
♪ L’interès musical
Més important encara és que l’obra triada tingui un interès musical, que
considerem que és de qualitat i que ens pot ajudar a fer créixer la sensibilitat
musical dels nostres alumnes. Aquest interès musical no passa, necessàriament,
per ser una peça forçosament complexa; ja hem dit que la complexitat de l’obra
s’ha d’adaptar a les possibilitats del grup. És molt important que sempre tinguem
present que el que fem ho hem de fer bé, sense preocupar-nos massa de picar
molt alt: el que sigui, però ben fet.
35
♪ La tessitura
Un altre aspecte importantíssim a l’hora de triar és la tessitura de l’obra, que
sempre s’haurà d’adaptar a les possibilitats del grup, tot i que a través de la tècnica
vocal podrem aconseguir que es cantin notes més extremes amb més comoditat,
caldrà que no ens embarquem en fer cantar ni massa agut, ni massa greu.
♪ Pensar en el públic
Finalment les cançons aniran destinades a cantar-les davant el públic i
caldrà que pensem en ell, que el tinguem en compte, que imaginem com pot
reaccionar davant l’escolta de tal o tal cançó.
Si la resposta del públic és positiva els cantaires quedaran reforçats i
animats a continuar; se sentiran valorats i creixerà la seva autoconfiança. En
aquest procés, el repertori hi té molt a dir; una cançó ben triada ens ajudarà a fer
“miracles”.
És evident que quan triem una cançó ho fem moguts per diferents i variats
motius: els nostres gustos, les demandes dels cantaires, la tipologia del grup que
dirigim, el que ens hagi caigut una partitura a les mans, haver escoltat una cançó
bonica cantada per una altra coral... Però anem ara a detallar el que ens ha
d’empènyer, segons la nostra opinió, a triar les cançons que cantarà el nostre grup.
En primer lloc creiem que el més important és triar aquelles obres que
s’adeqüin a les necessitats tècniques del nostre cor i que s’adaptin a la seva
sonoritat, però també convindrà triar per tal d’evitar fer un poti-poti sense cap tipus
de coherència, agafant cançons d’aquí i d’allà, entre les quals no hi ha cap nexe
d’unió, essent molt més adequat buscar una mena de fil conductor que, finalment,
doni unitat a les obres treballades quan les presentem al públic. Aquest “fil
conductor” pot ser divers; podrem trobar-lo en la procedència de les peces, l’autor
o autors, la cronologia, els temes de les obres, l’estil, podem, fins i tot, inventar-lo,
però és molt important que les obres s’enllacin per algun punt.
Penseu que, finalment, les obres que assajarem hauran d’arribar al públic i
és molt important que el concert estigui dissenyat i pensat seguint una pauta
coherent. És molt freqüent, per desgràcia, escoltar concerts corals que resulten
una barreja sense cap criteri. Si la nostra intenció és oferir al públic peces molt
variades, convindrà que ho fem havent pensat prèviament per què ho volem fer i
aquest motiu pot acabar convertint-se en el propi “fil conductor”, del que parlàvem.
Sigui com sigui, quan triem un determinat repertori, cal que hi hagi un
denominador comú entre les obres treballades, el resultat del concert serà molt
millor.
Pel títol del treball, ja us podeu imaginar quines són aquelles peces que no
haurien de faltar en un repertori per secundària. Però el que vull explicar en aquest
apartat són els motius que m’han impulsat a treballar sobre un repertori bàsicament
català.
36
Tots els directors/es que hem anat, any rera any, a les trobades de corals
de secundària, hem pogut constatar com cada vegada es presenten més cançons
cantades en anglès o en altres llengües i menys en català. És evident que la
influència anglosaxona (americana) en el mercat musical de consum és molt i molt
forta. No està malament cantar obres procedents de musicals americans, gospels,
blues o cançons dels Beatles, o bé de les pel·lícules de Walt Disney, però creiem
que són molts els motius que ens impulsen a defensar un repertori més proper,
geogràficament parlant, encara que de vegades sigui més desconegut pels nostres
cantaires.
Crec que la nostra tasca educadora passa per apropar els nostres alumnes
a un repertori que, en principi, ells senten llunyà i desconegut, però si nosaltres no
el proposem difícilment tindran una altra possibilitat d’apropar-s’hi.
És una llàstima que nois i noies que han viscut “sempre” a Catalunya
desconeguin completament les cançons populars catalanes, per exemple. Per
aquells nois i noies que fa poc que han arribat, poder cantar una cançó de
“Gossos” o de “Els Pets” els pot fer sentir més integrats i els pot arribar a fer
descobrir un altre àmbit de la cultura que els acull.
Un cop haguem estudiat i decidit què volem cantar, que ho vegin amb bons
ulls i s’ho agafin amb ganes o no dependrà de la manera en que ho presentem als
nois i noies.
Segur que una cançó bona, adequada, interessant, però mal presentada té
tots els números per fracassar i al revés, i una peça difícil i dura, si nosaltres som
capaços de saber crear unes bones expectatives, segur que podrà tirar endavant.
Tots sabem que una bona predisposició davant les dificultats, fa que es puguin
superar i al final ens proporcionin una gran satisfacció.
És, precisament, les dificultats per trobar un repertori adient als nois i noies
de secundària, un dels arguments que m’han mogut a l’hora d’endinsar-me en
aquest treball.
Tots sabem que Catalunya té una dilatada i intensa tradició coral i tots
coneixem els grans esforços que s’han fet a l’hora d’editar i donar a conèixer el
repertori. Però moltes vegades aquest repertori que trobem al mercat no s’adapta a
les peculiars característiques dels nostres grups (adolescents i poc preparats
musicalment) i en la majoria d’ocasions ens veiem en la necessitat d’adaptar
partitures, retallant per aquí i inventant per allà, cosa que, de vegades, ofereix
resultats més que dubtosos. És difícil, doncs, disposar d’un repertori adient als nois
i noies, d’un repertori que, sobre tot, sigui digne i bo i que comporti alguna
pinzellada d’aquella vida musical que no mor.
Si ho volem fer així, caldrà que vigilem a l’hora d’utilitzar les versions i
traduccions d’obres originals. La connexió tant directa que existeix entre la música i
el llenguatge, pot quedar deteriorada a l’adapta-la al català; l’accentuació i, fins i
tot, el significat de les paraules pot variar en detriment de l’obra.
És per això que, sempre que es pugui, cal cantar en l’idioma original de la
partitura o bé assegurar-nos que la traducció i la seva adaptació musical és del tot
fiable.
Disposar del temps adequat per assajar és una qüestió vital per qualsevol
coral. El producte final que podrem oferir al públic dependrà del treball fet a les
hores d’assaig i, per tant, tindrà una relació directa amb el temps que hi haguem
pogut dedicar.
Segur que podem aplicar aquella dita castellana: “a grandes males, grandes
remedios” ja que és evident que tots aquells professors/es de música que han
volgut tirar endavant una coral en el seu centre, ho han aconseguit, malgrat les
dificultats, però han hagut de posar-hi molta imaginació, temps personal, esforç,
moltes vegades sacrifici i, fins i tot, diners per continuar formant-se; sabeu quan
valen els cursets de direcció coral?
Igual que tots els plantejaments tècnics de l’assaig (dels quals n’hem parlat
a l’apartat 2) la seva freqüència i duració també tenen una relació directa amb els
resultats que obtindrem. De fet, estem convençuts que de la planificació temporal
en depenen, en gran mesura, els resultats artístics de qualsevol cor,
independentment de les seves característiques. Per dir-ho d’una altra manera, és
una de les claus per entendre per què unes corals canten millor que unes altres, en
igualtat de condicions.
el professor/a s’hi pugui dedicar. Tampoc és tant temps, si pensem amb les
“alegries” acadèmiques que pot proporcionar de cara a l’exterior. Una coral que
treballa bé pot acabar esdevenint un símbol de qualitat pel propi centre. És un bona
inversió!
Altres vegades, quan la directiva no pot assumir les hores de professor/a,
és l’AMPA qui ho pot tirar endavant com a activitat extraescolar, pagant, a part, les
despeses del director/a, que pot ser el mateix professor/a de música del centre o
bé algú de fora. Creiem que aquesta segona opció no és tant bona, ja que la coral
queda una mica més desvinculada de la pròpia labor educativa del centre.
Si finalment decidim tirar endavant la coral a partir del crèdit variable, caldrà
que reflexionem sobre els aspectes positius i negatius.
♪ Aspectes positius
1. Disposar d’unes hores concretes reconegudes en l’horari del professor.
2. Assegurar-nos l’assistència dels alumnes, ja que és una matèria que
desprès haurem d’avaluar.
3. Tenir la possibilitat d’introduir el cant coral a alguns alumnes que no ho
haurien fet si es tractés d’una activitat voluntària (es pot donar el cas, a
l’hora d’escollir el C.V., que algun alumne triï el cant coral un cop
descartades les altres opcions)
40
♪ Aspectes negatius
1. La limitació de continuïtat que planteja el C.V. (trimestral o quatrimestral) i
que no assegura poder fer l’activitat durant tot el curs, a no ser s’inventi
algun sistema que ho garanteixi, com per exemple: dos crèdits variables
quatrimestrals, un el de cant coral i l’altre relacionat amb algun aspecte del
llenguatge musical, com a C.V. de centre, que s’haurà de programar amb el
vist i plau del Departament.
2. Estem convençuts que ha de cantar qui vulgui cantar. Si ho plantegem com
a C. V. ens podem trobar a classe amb gent desmotivada, que no els agradi
i, el que és pitjor, que no vulguin. Creiem que cantar ha de ser totalment
voluntari.
3. El C.V. pot ser molt útil a l’hora de dinamitzar un grup per a que canti, però
creiem que no és la via definitiva per disposar d’una coral activa i dilatada
en el temps, que pugui acabar esdevenint un signe d’identitat del propi
centre.
Com ja hem dit, el C.V. de cant coral ens pot servir per iniciar i per
empènyer el projecte d’una coral en qualsevol IES, però no serà la garantia de
continuïtat que pretenem, de manera que caldrà buscar altres solucions.
6. EL CONCERT.
Tots sabem que quan es fa un concert, les vivències són diferents a les
habituals. Els cantaires s’han de concentrar més, han de tenir cura de la seva
actitud, sabent que el públic està pendent d’ells. Dalt de l’escenari se senten
sensacions especials que sorgeixen al sumar les energies personals de tots els
intèrprets i del públic. L’experiència és quasi bé màgica i d’això els alumnes se’n
recorden i, el que és millor, se’n recordaran.
6.1. EL DIRECTOR/A.
En l’apartat 3 ja fèiem un repàs sobre el paper del director de cor, però hem
deixat per aquest punt totes aquelles qüestions relacionades amb la figura del
director en el concert.
Si falta un, dos o tres cantaires, el concert es pot fer igual; si hi ha molt o
poc públic, el concert es pot fer igual; però què passa si el director no hi és?
42
A l’hora del concert, doncs, el director/a n’haurà de ser el motor, qui faci
funcionar la maquinaria, qui doni la cara a tots els efectes. Haurà de ser el màxim
responsable.
♪ Durant el concert
Durant el concert caldrà que el director/a estigui molt atent a l’actitud dels
seus cantaires. En tot moment haurà de saber captar la seva atenció, per tal que
estiguin el màxim pendents possible dels gests i les indicacions del director/a. Per
aconseguir-ho caldrà que el propi director/a es mostri concentrat i tranquil, que
sigui capaç de transmetre serenitat i seguretat per tal de crear un clima de
confiança entre cantaires i director/a. Segur que el públic també sabrà captar-ho. Si
el director/a no es mostra segur i convençut del que fa, els cantaires i el públic
també rebran aquestes “males vibracions” i segur que la cosa no funcionarà. Per
tant, l’actitud del director/a és fonamental.
De vegades, quasi sempre, és el propi director/a qui farà una presentació
del concert i de les peces que s’interpretaran. És bo que ens ho preparem, però
crec que més val no llegir-ho. Si som capaços de dir-ho sense un paper a la mà, la
comunicació amb el públic es farà molt més directa i serà una manera de començar
el concert amb més bon peu.
Salutacions, entrades, sortides, fins i tot mirades i gesticulació formen part
de la litúrgia, de la teatralitat del concert i crec que són detalls importats dels que
cal tenir cura.
♪ Posteriorment al concert
Un cop acabat el concert encara no és el moment per pensar que ja hem
enllestit la feina. El primer que hem de fer és felicitar els alumnes per l’esforç que
han fet, tant si el resultat ha sigut bo com si no n’ha sigut tant i després s’ha de
recollir tot i haurà de ser el director/a qui prengui la iniciativa.
Hi ha una altra tasca més important que caldrà fer: la valoració del concert.
Ens plantejarem unes preguntes fonamentals: què ha anat bé? Què no ha anat bé?
43
Què es podria millorar? Què hauríem de fer per millorar-ho? Aquestes quatre
preguntes ens proporcionaran els elements per fer una anàlisis raonada del concert
i segurament ens ajudaran a plantejar-nos el proper repte. Ja se sap, quan s’acaba
un concert ja hem de pensar en el següent.
Sense ells no hi hauria coral; sense ells, doncs, no hi hauria concert. Tots
són importants; els bons, els no tant bons i també els dolents. Els bons perquè
faran tirar endavant la coral, els no tant bons perquè segurament podran aprendre
dels bons i dels seus consells i els dolents perquè els reptes que ens plantegin ens
ajudaran a millorar com a directors/es.
Ja hem dit que el concert és el moment de la veritat i és, també, quan més
hem d’exigir als nostres cantaires. De fet potser no caldrà manifestar aquesta
exigència de forma explícita; els mateixos cantaires, un cop estiguin dalt de
l’escenari es transformaran en persones atentes, disciplinades, disposades al que
calgui. És produirà una fantàstica metamorfosi.
Però, sigui com sigui, nosaltres hem de demanar als nostres cantaires
disciplina, perquè és necessària en el desenvolupament de qualsevol activitat
col·lectiva, concentració, per poder respondre amb rapidesa a les indicacions del
director/a, compromís, que els ajudi a comprendre que tots som importants i que el
bon funcionament del concert depèn de tots i cada un d’ells i col·laboració, per tal
d’estar disposats a ajudar, quan calgui i amb el que calgui.
Tots sabem que a l’ESO es valora molt el treball en grup pel que aporta
d’humanitat, companyonia i convivència. Humanitat per posar tots els
coneixements i qualitats individuals al servei col·lectiu. Companyonia que ens ajudi
a la creació d’un clima adequat i necessari per fer front a les exigències i sacrificis
que l’activitat coral comporta. Convivència per establir lligams personals entre tots
els membres que formen part del grup.
Creiem que el cant coral és una disciplina en que aquests valors i actituds
són fonamentals i encara hi afegirem un plus a l’activitat coral respecte les altres
activitats col·lectives que puguin fer els nostres alumnes. Cantar és una activitat en
grup que fomenta el gaudi artístic, que té la capacitat de penetrar en els sentiments
44
més íntims dels individus que en són protagonistes, la qual cosa, penso, en fa
augmentar el seu valor.
Crec que és important que els concerts que oferim al públic tinguin alguna
cosa més que les cançons que hem preparat; cal també que pensem en introduir
algun element de teatralitat que ajudarà, de ben segur, a crear un clima més màgic
i excepcional a la nostra actuació. Les llums, cortines, plantes o flors, decorats,
projeccions, el propi color de l’escenari, el vestuari, juntament amb les nostres
entrades i sortides, sempre ben fetes, amb la màxima disciplina i respecte envers
el públic, les salutacions, picar de mans en un moment determinat, algun pas de
ball etc. poden ajudar a fer més atractiva i completa la nostra actuació.
6.3.1. On actuem
Per tant, en qüestió d’escenari, és molt important que tinguem tots els
elements controlats i preparats, segur que el resultat de la nostra actuació serà
molt millor.
Les corals dels IES acostumen a tenir un públic fidel i entusiasta; alumnes,
amics, professors, pares i familiars constitueixen el gruix dels qui se situaran a
l’altra banda de l’escenari.
Serà un públic fidel, fàcil de tenir content, serà benvolent i entusiasta, sabrà
perdonar els errors i no tindrà mandra d’aplaudir de forma generosa. Però segur
que també serà un públic amb ulls i orelles i la nostra feina consistirà en
compensar la seva generositat oferint-li un treball digne.
Si la feina està ben feta, els alumnes que estiguin entre el públic admiraran
els companys cantaires, els professors sabran valorar la importància de la feina
feta en equip i els pares apreciaran positivament la tasca educativa de l’IES, ja que
la coral en serà un exponent. Tot plegat ens proporcionarà una satisfacció general.
Per tant, és evident que quan actuem davant un públic ”casolà” el nostre nivell
d’exigència ha de ser igual o superior a quan ho fem davant d’un públic més
heterogeni i divers. Actuar davant un públic “desconegut” de ben segur que
estimula el nostre nivell d’autoexigència. Això també serà bo.
Després de tota la feinada que suposa preparar un concert, creiem que val
la pena dedicar una estona al programa de mà. Cal que en tinguem cura per tal
que a través d’ell s’acabin d’arrodonir tots els esforços que hem fet per preparar
l’actuació.
Un programa ben fet ens pot ajudar a iniciar una bona comunicació amb el
públic, estimulant així la seva atenció, ens permetrà acostar-nos a ell i establir els
lligams que es creen quan es comparteix una feina.
La forma, color, mida, tipus de paper, tipus de lletra o les il·lustracions del
programa són aspectes totalment subjectius, que depenen dels gustos del
director/a i dels col·laboradors que intervinguin a l’hora d’elaborar-lo.
Sigui com sigui, caldrà que vigilem i tinguem en compte algunes qüestions
formals objectives. Haurem d’evitar utilitzar paper que faci soroll quan consultem el
programa, o que el format sigui massa gran i difícil de manipular; la lletra no convé
que sigui massa petita, sinó no es podrà llegir amb poca llum.
6.4.2. Informació
Fins aquí hem explicat quina és la informació bàsica d’un programa de mà.
Però segur que la podem complementar amb altra informació que ajudi encara més
a introduir el públic en allò que els volem oferir.
Abans de fer-ne les còpies caldrà que ho revisem tot per evitar possibles
errors o mancances d’última hora. Val més detectar-ho abans del concert i poder-
ho corregir, que no començar a cantar just després d’haver-nos adonat que ens
havíem oblidat del nom d’algun col·laborador, quin compromís!
47
Només per tot això valdrà la pena fer-los ben fets i ben complets, ja que
constituiran una font d’informació molt valuosa.
Abans de parlar del valor pedagògic del concert, pròpiament dit, crec que
val la pena fer una petita reflexió sobre els valors pedagògics del cant i la música
en general. I reflexionant sobre aquest punt, voldria reproduir les paraules que
escriu Eulàlia Ramos a la Circular del SCIC, al número 120, pàgina 24: “Tots estem
d’acord que cantar no només potencia una sèrie de coneixements estrictament
musicals, com el ritme, la melodia, la pulsació, l’harmonia, el fraseig, la dinàmica, la
respiració i també l’educació de la veu i de l’oïda, sinó que a més es potencia
també la intel·ligència, la memòria, la voluntat, el sentit crític i estètic, la
comunicació, la creativitat, la imitació, la comparació, la individualitat i sociabilitat i
en definitiva l’ésser humà en tota la seva complexitat”.
Dit això no se si es pot afegir alguna cosa més, quan resulta que nosaltres
també estem absolutament convençuts de l’altíssim valor que té el cant coral.
Si volem concretar una mica quin és el valor pedagògic del concert, ja que
en tot l’apartat 6 ens hem referit a ell, pensem que el concert és el moment en que
l’alumne s’adona de com els esforços fets al llarg de molts assaigs, durant un
treball continuat i persistent, ens recompensen amb el goig de l’actuació pública i el
reconeixement dels qui ens escolten.
El que està clar és que la coral necessitarà que algú faci quatre números
per tal de tenir present quines seran les nostres necessitats i com finançar-les.
Les necessitats poden variar en funció dels projectes que pretenguem dur a
terme, però hi haurà algunes despeses que, segurament, seran comunes a totes
les agrupacions corals.
1. Les fotocòpies. Totes les corals dels IES utilitzen fotocòpies; potser
no és el millor sistema, però és el que tenim més a l’abast i és el
més econòmic. Al cap de l’any se’n gasten moltes i es converteix en
una despesa considerable.
2. Els programes de mà. Les nostres actuacions sempre aniran
acompanyades d’un programa de mà. Si el concert el fem dins el
centre, com una activitat de centre, el programa el podem fer amb
l’ordinador i després fer-ne les fotocòpies necessàries, però si es
tracta d’una actuació de més “compromís” caldrà fer els programes
impresos i, probablement, també n’haurem de fer cartells, la qual
cosa farà augmentar les despeses.
3. El vestuari. El vestuari l’aportarà cada un dels nostres cantaires,
però si volem que llueixin alguna peça de roba distintiva, una
samarreta, un mocador, un fulard ...caldrà que els hi facilitem, amb
la despesa que això comporta, despesa que val la pena per
aconseguir un efecte visual, una posta en escena més maca.
4. Decoració de l’escenari. És probable que calgui decorar l’escenari,
la qual cosa sempre ajudarà a completar la nostra actuació. En tot
cas caldrà que tinguem present aquesta despesa.
5. Col·laboracions. En més d’una ocasió serà necessari demanar la
col·laboració d’altres músics per millorar el muntatge que volem fer.
Si aquests col·laboradors són alumnes del centre, la despesa que
poden generar serà mínima, però si necessitem altres ajuts, com per
exemple un cantant solista, un pianista, guitarrista etc. caldrà que
pensem quant se li paga o bé quin regal se li ha de fer.
6. Flors. Als concerts no hi poden faltar les flors, que acabaran de
donar lluïment al muntatge. Són una bona despesa i de vegades una
mica incòmoda, ja que és el propi director/a qui ha d’encomanar el
“seu” propi ram, però crec que hi ha concerts que ho requereixen i
s’ha de fer; sempre hi ha la possibilitat de triar un ram modest.
7. Desplaçaments. És evident que els desplaçaments són el capítol
més important dins de les despeses. Cal que la coral es mogui,
participant en trobades, fent una sortida de fi de curs..., ens ajudarà
a cohesionar el grup, a fer que la coral sigui alguna cosa més que
una colla de cantaires, i per tot això caldrà diners. Els autocars són
cars i durant el curs convindrà que en contractem més d’un.
49
Així, doncs, donades totes les dades de que disposarem, avaluar la nostra
activitat i la contribució dels alumnes no serà pas massa complicat i més tenint en
compte que la majoria de vegades aquesta valoració no s’haurà de reflectir amb
qualificacions concretes, sinó que haurà de consistir en un seguit de “reflexions”
que ens ajudin a ser crítics amb nosaltres mateixos i que fomentin la millora de la
nostra tasca.
També serà molt important que cap a final de curs fem una memòria, que
tant serà útil per nosaltres mateixos com per mostrar a la directiva tota la tasca que
la coral ha fet. Aquesta memòria també serà una mena de document d’avaluació i
en ella hauran de figurar:
· El nom de tots els alumnes que han participat a l’activitat durant tot el curs,
especificant les altes i baixes que s’han anat produint (teniu en compte que
si és una activitat voluntària sempre hi haurà “moviment” d’alumnes).
· Els concerts que hem fet i la seva valoració, especificant-ne totes les
incidències.
· Els col·laboradors que ens han anat ajudant, concretant quina ha estat la
seva labor.
· L’explicació de com s’han gastat els diners i quin ha estat el criteri al fer-ho.
Bé, en definitiva, caldrà que ho expliquem tot al voltant del nostre grup i no
penseu pas que aquesta serà una feina de poca importància; de ben segur que per
nosaltres, com a directors/es ens serà molt útil ja que ens ajudarà a fer una reflexió
intensa i pausada sobre la nostra trajectòria durant el curs. Moltes vegades
nosaltres mateixos quedarem sorpresos del que hem arribat a fer en un any!
51
Ja hem comentat i insistit en que al cantar en una coral treballem tant sobre
els aspectes tècnics i artístics de la música com sobre els aspectes humans de
relació social que comporta el treball en equip, per tant a l’hora d’avaluar la tasca
de la coral ens fixarem en ambdós aspectes, encara que moltes vegades no
quedaran clars els límits de cada un. Segurament al plantejar-nos què avaluem els
aspecte purament musicals es barrejaran amb els de relació humana.
També seria molt interessant elaborar unes fitxes de valoració dels concerts
on quedessin reflectits els aspectes que acabem de citar. Aquesta fitxa podria
quedar arxivada juntament amb el corresponent programa de mà. Així, de mica en
mica, es podria anar escrivint la història de la nostra coral.
És evident que els primers interessats en portar-ho tot en ordre, tenir els
papers ben arxivats i la memòria clara som nosaltres mateixos, com a directors/es.
Però és molt important que els resultats de la feina feta també la tinguin present,
sobre tot, els membres de la directiva, els companys/es del claustre, l’AMPA i fins i
tot el propi delegat/a del Departament.
Tots sabeu que la majoria de nosaltres tirem endavant la nostra coral amb
molt esforç i dedicació. És evident que ho fem perquè ens agrada, que ho fem amb
el cap i amb el cor, però si els de més amunt ens ho saben valorar, segurament
continuarem la nostra tasca sense desànim i amb l’impuls que es necessita.
52
CONCLUSIONS
Ja heu vist com en aquesta primera part del treball s’ha fet un repàs sobre
totes les qüestions tècniques, d’organització i fins i tot filosòfiques que envolten el
cant coral. També hem fet un esforç per intentar que les nostres explicacions no
deixessin mai de banda el fet que nosaltres, com a professors/es de secundària,
hem de treballar amb uns cantaires un tant especials (adolescents poc avesats al
tipus de música que els proposem). Hem intentat, doncs, que aquest primer bloc
sigui una mena de manual teòric i pràctic que pugui orientar i donar idees als que
volen treballar el cant coral en els seus IES.
De llibres sobre cant coral, tècnica vocal, direcció de cors etc. n’hi ha uns
quants, però que específicament ens serveixin pels nostres adolescents no n’he
trobat cap, de manera que hem fet un esforç per adaptar tota aquesta literatura
coral a les necessitats pràctiques d’un IES.
Per fer-ho tot tocant de peus a terra també hem intentat posar-nos en
contacte i intercanviar opinions amb altres professors/es que dirigeixen una coral
en el seu centre. Aquesta tasca no ha resultat gens fàcil i al final només hem pogut
comunicar-nos amb alguns d’ells que, molt amablement, han respost una
enquesta, els resultats de la qual ens han ajudat a entendre una mica més la tasca
del professor/a que també és el director/a d’una coral d’un IES. A l’apèndix I
reproduïm les preguntes i les respostes per tal de treure’n les nostres pròpies
conclusions.
Però finalment la conclusió més important que hem tret, després d’elaborar
el treball, és que cantar constitueix tota una experiència i que el que queda del pas
per l’institut no són els coneixements sinó les experiències. Ningú no dubta que
cantar en la coral del teu centre, on passes un mínim de quatre anys, molt
importants en la teva vida, a voltes fins i tot decisius, no sigui una veritable
experiència. Tots els qui ho han fet se’n recorden, però i de les equacions
matemàtiques, de les capitals dels països, del llatí o dels elements químics, qui
se’n recorda?
53
APÈNDIX
La primera idea que teníem respecte les enquestes era que ens podrien
servir per fer un estudi important al voltant del món coral als centres de secundària.
Gràcies als que han sigut tant amables en enviar les seves respostes, ara
us les podem transcriure perquè tots vosaltres vegeu com no estem sols, encara
que treballem sols i que els problemes i les solucions que apliquem acostumen a
ser molt comuns, molt semblant i fins i tot repetides.
QÜESTIONARI:
1. Qui forma part de la coral del teu centre?
(Edat dels alumnes, participació d’altres professors, participació d’exalumnes, de
col·laboradors de fora...)
GANDESA → Els alumnes de 3r d’ESO; aquests curs 3 grups: 3A,3B i 3C. El curs
pròxim 4 grups: 3A, 3B, 3C i 3D i els alumnes de 4rt i 2n d’ESO que fan crèdits
variables.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Enguany ha estat el primer que hem tingut coral al
meu centre i l’hem formada amb 56 alumnes de 1r d’ESO.
La coral la dirigia jo sola i, com que tenia tots els alumnes alhora, sempre hi havia
algú de la junta directiva amb mi per ajudar-me amb el tema de la disciplina.
Per algun dels concerts que hem dut a terme al llarg del curs, han col·laborat amb
la coral dos professors del centre acompanyant-nos amb la guitarra.
2. Com s’organitza?
(Horari d’assaig, crèdits variables, horari extraescolar...)
GANDESA → Es dedica part de les classes al cant coral. Abans d’un concert es fa
un o dos assaigs generals en hores extraescolars. Aquest curs hem fet dos
concerts públics amb col·laboració d’una soprano, Gina Sureda, i un altre professor
de música, Edu Roselló, tocant el piano. A part hem participat en la Xa Trobada, a
Tarragona, i en la Va Trobada Com son l’ESO a Aielo de Malferit i en dos festivals
al mateix institut.
LLINARS DEL VALLÈS → L’horari d’assaig és extraescolar, per tant la coral és una
activitat voluntària, Ho fem els dimecres de 13.30 a 14.30h. quan tothom marxa a
casa, ja que a la tarda no hi ha classe.
“Crèdits variables?” Si cada vegada han anat retallant les hores de música. Si tu en
pots fer algun, considerat afortunat.
55
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Assajàvem dues hores a la setmana, però l’hem fet
constar com a crèdit variable d’una hora al llarg de tot el curs. Donat el nombre
elevat d’alumnes que hi tenia, els alumnes conductuals hi eren exclosos i feien
classe amb els professors d’atenció a la diversitat..
LLEIDA → Assagem tres dies a l’hora del pati. Un dia primeres, l’altre segones i el
tercer totes juntes. Quan s’atansa algun concert mirem de buscar més hores per
assegurar els resultats.
GIRONA → Dinamitza els actes culturals de la vida de l’Institut: Sant Jordi, festes
de final de curs, etc.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Força. Tinc sort de tenir una direcció que valora
moltíssim tota la tasca que fem des de l’àrea de música i que la facilita d’allò més,
de manera que qualsevol iniciativa que jo tingui al respecte és sempre molt
recolzada. Durant aquest curs la coral ha fet força concerts, tots ells organitzats per
mi juntament amb la directiva i, el que és més valuós, amb el suport anímic i la
col·laboració de molts professors.
LLEIDA → Actuem a l’Institut per Nadal, St. Jordi i Final de curs. També participem
en la Trobada de corals d’educació secundària i en el concurs “Sons i Cançons”
56
que organitza el Congrés de Cultura Catalana i fins ara ho hem fet arribant a la final
quatre anys consecutius. També hem actuat pel Consell Comarcal o en actes que
organitza l’Ajuntament de Lleida. En definitiva, sempre que podem i se’ns presenta
l’ocasió.
Al nostre centre la coral és molt valorada. Amb el pas dels anys s’ha convertit amb
un signe d’identitat i de qualitat del propi centre i la direcció del centre ho té molt
present i ens dóna recolzament tant anímic com econòmic, juntament amb l’AMPA,
que també aporta una bona quantitat de diners, que ens permeten funcionar.
GIRONA → Repertori variat, sobre tot obre a una veu. Temes de Walt disney,
cançons de pop-rock català, cançons de les Trobades de corals de secundària...
VIC → El repertori que s’utilitza són cançons de pop-rock que estan d’actualitat.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Vàrem començar amb cànons a dues veus i tres
veus i cançons a una veu amb acompanyament de piano o guitarra. De mica en
mica vàrem anar introduint cançons a dues veus amb o sense acompanyament
instrumental. Per Nadal vàrem preparar un repertori de nadales, la majoria d’elles a
una veu amb acompanyament de piano. Després vàrem treballar el repertori de la
trobada. I hem acabat el curs muntant la cantata “La comèdia del gall” de Michael
Hurd, per a tres solistes, narrador i cor amb acompanyament de piano. Aquesta la
vàrem oferir al nostre públic (tot l’alumnat de l’institut) com a concert de final de
curs.
TARRAGONA → Tot el repertori és anglès o americà. Als més grans no els agrada
cantar cançons catalanes. Als més petits sí. Llavors tenim alguna cançó
harmonitzada de “Els Pets”, de Lluís Llach o de Mago de Ozz.
BARCELONA → Que pugui agradar a la coral i que estigui adaptat a les seves
capacitats i tessitura; per això algunes cançons les fem a dues, tres i quatre veus.
VIC → Trien les cançons els alumnes i busquem els acord de guitarra, ja que la
coral s’acompanya de cinc guitarres.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → He procurat fer una selecció que hem permetés
anar millorant el nivell d’una coral que començava enguany de zero.
LLEIDA → Procuro que les cançons siguin interessant, musicalment, i que agradin
a l’alumnat sense renunciar a la qualitat musical. També intento que estiguin al seu
nivell i que a través de la cançó escollida puguin aprendre.
GIRONA → És una activitat d’internivell i per alumnes que els agrada cantar.
Evidentment és una proporció molt petita d’alumnat de tot el col·lectiu de l’institut.
LLINARS DEL VALLÈS → En general costa molt fer veure la importància d’aquesta
activitat i són pocs, més ben dit, poques les alumnes que s’apunten a la coral. Els
nois, llevat d’excepcions puntuals, no en volen ni sentir parlar: vergonya, quin pal
és cosa de nenes i altres comentaris. Per tant en el meu cas he de considerar
l’activitat de la coral dins del centre com una gota d’aigua dins el mar.
VIC → Té molt bona acollida entre l’alumnat, ja que canten cançons de moda.
58
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Molt bona. Tot i que els alumnes no varen escollir
formar part de la coral, la gran majoria estan encantats de ser-hi i volen continuar-
hi.
TARRAGONA → Els agrada cantar, però no volen perdre hores de pati per assajar.
De fet no està molt de moda el cant coral entre els joves de secundària.
LLEIDA → A nivell dels cantaires, com que es tracta d’una activitat voluntària, no hi
ha cap problema. Pel que fa als companys, primer es sorprenen, però un cop ja
ens coneixen els agrada i ens aplaudeixen amb entusiasme.
GANDESA → Bé.
VIC → La direcció ens deixa fer el que volem i col·labora en tot el que se li demana.
TARRAGONA → A la directiva els cau bé la coral perquè vol dir que es fan coses,
però no mou un dit perquè hi hagi ambient ni busca actuacions.
LLEIDA → La directiva del meu centre és la “fan” número u de la coral. Ens dóna
suport i sempre li sembla bé el que fem; té una certa consideració amb l’horari del
professor de música per tal que pugui dedicar-se a la tasca de director i ens ajuda
amb el que pot.
GIRONA → De fet, per a cantar el que es necessita bàsicament són moltes ganes
de portar aquest projecte endavant, il·lusió i no pretendre obtenir una qualitat
artística massa elevada. Estem parlant d’una coral d’alumnat d’ESO.
LLINARS DEL VALLÈS → En general sí, a part del que ja hi ha al centre, jo l’he
anat ampliant amb obres que tinc al meu arxiu particular.
BARCELONA → Sí.
VIC → Sí, disposem de guitarres comprades pel centre i tenim una assignació
econòmica anual per comprar partitures i material.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí. Aquest darrer curs tenia una aula molt gran en
un edifici annex a l’institut, de manera que ni molestàvem a les altres classes ni ens
molestava ningú a nosaltres. Tenia també un piano exclusiu per a la coral (a l’aula
de música n’hi ha un altre).
LLEIDA → Tinc força material que hem anat reunint al llarg d’uns quants anys, però
mai és suficient. El que costa més és trobar les cançons adequades i prou
interessant pels nostres alumnes.
GANDESA → Bastant.
GIRONA → Sí.
LLINARS DEL VALLÈS → És difícil trobar l’equilibri i fer que el repertori sigui
atractiu als alumnes, d’alguna manera s’ha de “vendre” una peça nova i destacar-
ne les seves característiques més importants: idioma del text, època, compositor
etc. Per exemple aquest any, quan anàvem treballant el repertori de la trobada, els
vaig parlar de l’origen de l’Ecce Gratum, fent l’audició tant d’aquest fragment com
d’altres del Càrmina Burana, que alguna cantaire va identificar com a banda sonora
d’un joc de consola.
VIC → Trobem la majoria de cançons per internet, en una adreça que es diu
www.atame.es, però només hi apareixen el text i els acords.
ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí, tot i que mai està de més rebre partitures
d’altres corals.
60
TARRAGONA → Mai n’hi ha prou. L’estil de música que els agrada és dificilíssim
de trobar, ni a les cases de música.
VIC → Fem cançons de molts grups de rock català: Els Pets, Sau, Lax’nd Busto,
Gossos...
LLEIDA → Crec que ha de ser la base del nostre repertori. Nosaltres li donem un
paper fonamental, encara que no estem tancats a interpretar qualsevol cançó, sigui
de la procedència que sigui, sempre que la puguem cantar en català.
VIC → No.
12. Quines són les principals dificultats a l’hora de treballar el cant coral
en un IES?
GIRONA → Podríem parlar de moltes dificultats. Si et sembla te’n faig una llista:
· Dificultat de motivar a l’alumnat que no es té a classe, ja que actualment
només s’ofereix música a 2n i 3r d’ESO en crèdit comú i a 4t d’ESO en
crèdit variable i l’assignatura de modalitat de 1r de BAT.
· Dificultat de trobar un marc horari ideal per a tothom. Nosaltres hem fet la
següent opció: dimecres de 13.30 a 14.30, és l’hora de coral. Els alumnes
no tenen classe i no es queden a la tarda que els altres alumnes realitzen
activitats.
· S’ha de tenir molta energia i il·lusió per a dur a terme aquest projecte.
· Quan es fa alguna activitat, s’hi ha de dedicar moltes hores extra.
VIC → Les dificultats les hem superat començant amb cançons que els agraden i
poc a poc anar consolidant la coral i de cara al proper curs ja començarem a
introduir altres estils.
LLEIDA → Donat que organitzem el cant coral com una activitat “voluntària”, la
principal dificultat és disposar dels alumnes necessaris per poder treballar (entre 20
i 30 és un bon nombre).
L’altra dificultat és organitzar l’horari per tal que vagi bé a tots els qui hi volen
participar. La dedicació d’hores extra de vegades és molt gran; fer cantar i
organitzar-ho tot és molt absorbent i cal estar disposat a “perdre” moltes estones i
els alumnes també han de mostrar disponibilitat per fer-ho.
També caldria que el Departament reconegués més aquesta feina que, de fet,
ningú no ens la mana, però que tots sabem què és interessant tant pels alumnes
com pels propis educadors..
BLOC II
64
INTRODUCCIÓ AL BLOC II
La gran majoria de les cançons que hem seleccionat les hem triat perquè
les coneixem bé, ja què durant els 13 anys que portem treballant amb la coral de
l’IES Josep Lladonosa han estat cançons que hem preparat i que hem cantat
davant el públic. Sí que és cert que durant tot aquest temps l’alumnat dels instituts
ha anat canviant, i molt; és cert, també, que han anat variant els seus gustos i les
seves preferències, però si una cançó és maca i té interès musical, això no varia
amb el pas del temps.
Ja veureu que hem apostat per un repertori variat en tots els aspectes: en
quant a la dificultat, la temàtica, obres amb acompanyament i a capella, per a veus
iguals i per a veus mixtes... Hem intentat recollir un repertori que abasti tot l’ampli
ventall i tipologies de formacions corals que ens podem trobar en un centre, sense
oblidar en cap moment que treballem amb nois i noies que no són “professionals”,
que tenen limitacions, però dels quals se’n pot treure molt bon partit si treballem bé
amb ells.
Esperem i confiem en que aquest recull de cançons sigui, sobre tot, pràctic i
ajudi al professor/a a solucionar la manca de repertori adient als nostres alumnes.
65
1. Abril 74' 3 veus iguals Violoncel, trompeta i acords Lluís Llach. Adaptació: Agustí Ardanuy
per guitarra o piano
2. Amanda 1 veu Acords per guitarra o piano Víctor Jara. Adaptació: Raimon
3. Anem a Betlem 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
7. Boig per tu 2 veus iguals Acords per guitarra o piano Pep Sala. Adaptació: Agustí Ardanuy
8. Bon dia 1 veu 2 violin, violoncel i acords Els Pets. Adaptació: Agustí Ardanuy
per guitarra o piano
9. Cançó de beure 3 veus iguals A capella Harmonització: Enric Ribó
10. Cançó dels tres reis 3 veus mixtes A capella Poesia: Joan Argenté; Música: Jordi Alcaràz
11. Cançó per en Quim (1,2,3,4) Veus mixtes/ iguals Amb piano Text: Gabriel Janer Manila. Música: A. Rodríguez
13. Cànon del cafè 3 veus mixtes/iguals A capella Karl Gottilieb Hering (1766-1853)
16. Cànon: Al·l eluia 3 veus mixtes/iguals A capella William Boyce (1710-1779)
19. Cànon: Falalalà 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon alemany. Adap. Artur Martorell
22. Cànon: Una veu, dues veus … 3 veus iguals/ mixtes A capella Cànon austríac
24. Demà 2 veus iguals i solistes Piano i dos violins Música: Agustí Ardanuy; Lletra: Andreu Loncà
25. Disney: "Algun dia serà" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
26. Disney: "Dibidibabidibú" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Algred Garcia
27. Disney: "Dig-dig-dig" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
28. Disney: "Haig-ho" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
29. Disney: "Per allà on vagis" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
30. Disney: "Xim-ximiní" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
31. Disney: "Xiula una miqueta" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia
32. Disney: "Xiulant i treballant" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig I Alfred Garcia
33. Dolç el núvol 3 veus iguals A capella Pop. de Hawai; Adaptació: A. Gili I J. Argimon
35. El bon caçador 2 veus iguals A capella / acords Pop. catalana. Harm.: Manuel Oltra
36. El cant del poble 2 veus iguals A capella Música: J. A. Clavé/ A. Vives. Lletra: J. M. De
Sagarra
- 430 -
38. El dimoni escuat 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
39. El garrotín vell de Lleida 1 veu Acords de guitarra Popular dels gitanos de Lleida
40. El mariner 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
41. El noi de la mare 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez
43. El pobre alegre 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez
44. El rabadà 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
46. Els pastorets 2 veus iguals A capella /acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
47. Els pastorets amb barbes blanques 3 veus iguals A capella Popular andorrana. Harm.: H.E.Cervera
49. Els tres tambors 3 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
50. Josep diu a Maria 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.D.Bonal i
M.T.Giménez
51. L’emigrant 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Jacint Verdaguer. Música: Amadeu Vives
52. L’Empordà (sardana) 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Joan Maragall. Música Enric Morera
53. L’Empordà (Sopa de Cabra) 1 veu Acords de guitarra Música: Josep Thió. Lletra: Jaume Rufí
57. La barraqueta 3 veus iguals A capella Tradicional valenciana. Harm.: Jorge Pérez
Reverte
58. La cançó del lladre 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M. T. Giménez
59. La dama d'Aragó 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Valls
60. La filadora 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
61. La filla del marxant 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
62. La presó de Lleida 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Ma. Dolors Bonal
63. La princesa Anna Maria 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Enric Ribó
64. La puntaire 3 veus iguals A capella Lletra: R. Capmany. Música: Joan Viladomat
67. La xavola 3 veus iguals A capella Música: Teresina Jordà. Lletra: Joan Ferràndiz
68. Les dotze van tocant, 1 3 veus mixtes A capella Popular catalana. Harm.: Alain Langrée
69. Les dotze van tocant, 2 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
70. Mariner de terra endins 2 veus iguals A capella / acords Lletra i música: J. Brotons
71. Muntanyes del Canigó 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
72. Muntanyes regalades 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
73. Nadal a Lleida 2 veus iguals A capella Lletra: M. Jané i P. Cervera. Música: Teresina
Jordà
- 432 -
75. Palometes del cel 2 veus iguals A capella Lletra i música: Miquel Querol
76. Paraules d'amor 1 veu Acords de guitarra Lletra i música: Joan Manuel Serrat
77. Perdut en la immensa mar blava 2 veus iguals A capella Popular d’Escòcia
78. Plomes al vent 2 veus iguals A cepella Lletra i música: Francecs Vila
79. Qualsevol nit pot sortir el sol 2 veus iguals Violí, violoncel i acords per Jaume Sisa. Adaptació: Agustí Ardanuy
guitarra o piano
80. Quan la nit ja torna 2 veus iguals A capella Autor: J.Ch.H. Rink. Traducció: M. Martorell
81. Que tinguem sort 2 veus iguals Acords Lletra i música: Lluís LLach
82. Sant Josep i Sant Joan 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra
1. Abril 74' 66
2. Amanda 71
3. Anem a Betlem 74
4. Assaig de jazz 77
5. Astres 82
7. Boig per tu 93
8. Bon dia 96
NADALES
Anem a Betlem 74
Cançó dels tres reis 109
El noi de la mare 205
El cant dels ocells 196
El dimoni escuat 199
El pardal 207
El pobre alegre 209
El rabadà 211
Els pastorets 216
Els pastorets amb barbes blanques 218
Josep diu a Maria 225
Les dotze van tocant, 1 281
Les dotze van tocant, 2 283
Nadal a Lleida 299
Palometes del cel 305
Sant Josep i Sant Joan 329
POPULAR CATALANA
El bon caçador 191
El cant dels ocells 196
El dimoni escuat 199
El garrotín vell de Lleida 201
El mariner 203
El noi de la mare 205
El pardal 207
El pobre alegre 209
El rabadà 211
El rossinyol 213
Els pastorets 216
Els pastorets amb barbes blanques 218
Els segadors 221
Els tres tambors 223
Josep diu a Maria 225
L’hereu Riera 240
La cançó del lladre 248
La dama d’Aragó 250
La filadora 253
La filla del marxant 255
La presó de Lleida 257
La princesa Anna Maria 260
- 437 -
POPULARS D’AUTOR
El cant del poble 194
L’emigrant 229
L’Empordà (sardana) 232
La puntaire 267
Mariner de terra endins 288
MODERNA D’AUTOR
Abril 74’ 66
Assaig de jazz 77
Astres 82
Boig per tu 93
Bon dia 96
Cançó per en Quim (1,2,3,4) 113
Cànon del molí 125
Demà 146
L’Empordà (Sopa de Cabra) 235
L’estaca 237
La sardana 273
La xavola 279
Paraules d’amor 308
Plomes al vent 316
Qualsevol nit pot sortir el sol 322
Que tinguem sort 327
ALTRES PROCEDÈNCIES
Amanda 71
Avui dorm el lleó 89
Cançó de beure 105
Cànon alemany 121
Cànon del cafè 123
Cànon: Adéu, adéu 127
Cànon: Al.leluia (Boyce) 129
- 438 -
BIBLIOGRAFIA
1- CANÇONERS
2- TÈCNICA VOCAL
3- DIRECCIÓ CORAL
4- REVISTES