You are on page 1of 81

EL CANT CORAL A SECUNDÀRIA.

REPERTORI POPULAR, TRADICIONAL I MODERN,


BASAT EN PECES I AUTORS
CATALANS.

NOM: Sellés Calabuig, M. Agnès


CURS DE LA LLICÈNCIA: 2003-2004
CENTRE DE TREBALL: IES Josep Lladonosa (Lleida)
ESPECIALITAT: Música
2
3

Als cantaires i ex-cantaires que han passat


per la coral de l’IES Josep Lladonosa , sense
ells el meu treball no tindria sentit.
4

“El mestre de música de Kisvarda és més important que el director de


l’òpera de Budapest. Un director dolent no tindrà èxit i serà substituït (de
vegades fins i tot se’n substitueixen els bons!). Però un mestre dolent
matarà durant trenta anys en trenta cursos seguits l’amor a la música “

Zoltán Kodály
5

INTRODUCCIÓ .............................

BLOC I
1- LA VEU......................................................................................................... 10
1.1. Fisiologia de la veu.......................................................................... 10
1.2. Classificació de les veus ................................................................. 11
1.3. Agrupació de les veus ..................................................................... 12
1.4. La importància de la tècnica vocal................................................... 12
1.4.1. Quina tècnica ................................................................... 12
1.4.2. Educar la veu ................................................................... 13
1.4.3. Consideracions pràctiques (exercicis) .............................. 13
· Respiració
· Relaxació
· Articulació
· Impostació
1.5. Prevenció de les afeccions vocals................................................... 20
1.6. Consells pel cantaire constipat o amb mal de gola .......................... 21

2- PEDAGOGIA DE L’ASSAIG......................................................................... 22
2.1. Preparació de l’assaig..................................................................... 22
2.2. La dinàmica de l’assaig................................................................... 23
2.3. La disciplina, la responsabilitat i el respecte.................................... 25
2.4. Assaig obert.................................................................................... 25

3- LA DIRECCIÓ CORAL ................................................................................. 27


3.1. Dirigir .............................................................................................. 27
3.2.La direcció d’una coral de Secundària ............................................. 30
3.2.1. Responsabilitat musical i pedagògica del director ............ 30
3.2.2. La formació continuada dels directors .............................. 31
3.2.3. El cantaire ensenya al director ......................................... 32
3.2.4. Feines extramusicals del director ..................................... 33

4- COM HAURIA DE SER EL REPERTORI...................................................... 34


4.1. Aspectes previs............................................................................... 34
4.2. Per què triem un determinat repertori.............................................. 35
4.3. El repertori que no hauria de faltar .................................................. 35
4.5. Com l’hem de proposar................................................................... 36
4.6. Les dificultats per trobar un repertori adient a Secundària .............. 37

5- QUAN I COM ORGANITZEM ELS ASSAJOS.............................................. 38


5.1. Temps de dedicació........................................................................ 38
5.2. Crèdit variable................................................................................. 39
5.3. Activitat oberta a tota l’ESO ............................................................ 40

6- EL CONCERT............................................................................................... 41
6.1. El director........................................................................................ 41
6.1.1. La seva responsabilitat en el concert................................ 42
6.2. Els cantaires ................................................................................... 43
6.2.1. Què els demanem? .......................................................... 43
6.2.2. Treball en grup ................................................................. 43
6.3. La posta en escena......................................................................... 44
6.3.1. On actuem?...................................................................... 44
6.3.2. Qui tenim de públic?......................................................... 45
6

6.4. El programa de mà ......................................................................... 45


6.4.1.Format del programa de mà .............................................. 46
6.4.2. Informació ........................................................................ 46
6.4.3. El programa fa història ..................................................... 47
6.5. Valor pedagògic del concert............................................................ 47

7- GESTIÓ ECONÒMICA DE LA CORAL ........................................................ 48


7.1. Quines són les seves necessitats ................................................... 48
7.2. Com les financem ........................................................................... 49

8- AVALUACIÓ DEL TREBALL REALITZAT................................................... 50


8.1. Quan avaluem ................................................................................ 50
8.2. Què avaluem .................................................................................. 51
8.3. A qui presentem els resultats .......................................................... 51

CONCLUSIONS................................................................................................ 52

APENDIX ......................................................................................................... 53

BLOC II
INTRODUCCIÓ AL BLOC II ............................................................................. 64

LES PARTITURES I ELS COMENTARIS ......................................................... 65

INDEX DE LES CANÇONS:


1. Llistat de cançons ................................................................................ 428
2. Índex alfabètic...................................................................................... 433
3. índex classificat ................................................................................... 436

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA..................................................................... 439


7
8

INTRODUCCIÓ

Perquè creiem que a través del cant podem “educar”, educar en l’esforç
personal, en la tasca d’equip, en el cultiu de les emocions i la sensibilitat, en el
reconeixement de les dificultats pròpies i el respecte a les dels altres, en el gaudi
dels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de tots. Perquè també sabem que cantar
potencia els coneixements musicals, com el ritme, la pulsació, el sentit de
l’harmonia, la melodia, el fraseig, la dinàmica, la respiració, l’educació de l’oïda de
forma global, sense deixar-nos de remarcar que a través del cant podem potenciar
la memòria, la intel·ligència, la voluntat, el sentit estètic, la creativitat, la
comunicació, la sociabilitat... És per tot això que us presentem aquest treball, fet
amb la intenció de proporcionar una eina pràctica pels directors i directores de les
corals de secundària.

De repertori per cant coral n’hi ha molt, però que sigui realment adequat
pels nois i noies de secundària ja és una altra cosa. La nostra experiència ens diu
que trobar aquella partitura que s’adapti perfectament a les necessitats del nostre
grup, ja no és tant fàcil. Sovint hem de fer adaptacions i modificacions a la partitura
original per tal de fer-la accessible.

Totes aquestes qüestions prèvies, ens han impulsat a buscar material vocal
adequat a diverses possibilitats, per tal de donar resposta als diferents tipus de
formacions vocals que hi puguin haver en els instituts. Així, en aquest recull
podrem trobar peces per a una veu i acompanyament, per veus blanques o per
veus mixtes amb o sense acompanyament instrumental i de diferent grau de
dificultat, de diverses temàtiques, etc. També hem donat cabuda a les cançons de
fora de Catalunya; en un primer moment no teníem previst incloure-les, però no
hem pogut resistir-nos a encabir en el nostre “cançoner” obres que, sent de
diverses procedències, hem considerat molt interessants pels nostres alumnes.

També podeu veure que el treball l’hem estructurat en dos blocs; el primer
tracta aspectes teòrics, estratègics, d’organització i avaluació i en el segon bloc
trobarem les peces i les seves fitxes explicatives. Ho hem fet així perquè creiem
que tant important és tenir la partitura adequada pel nostre grup, com poder
aprofundir en qüestions més teòriques, que ens poden ajudar a fer millor la nostra
feina.

Finalment voldríem que aquest treball servís per encetar un camí que ens
ajudi a aconseguir que el cant coral es converteixi en una activitat normal a les
nostres aules, i esdevingui un element molt important de la vida als nostres IES; si
amb aquest treball hi podem contribuir, n’estarem molt orgullosos i satisfets.
9

BLOC I
10

1. LA VEU

Si reflexionem sobre la definició de veu que trobem al Pompeu Fabra: “El so


que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels
pulmons s’obra pas a través d’elles, posades prèviament en contacte”, ens
n’adonem que hi falta alguna cosa, ja que la veu va més enllà d’una simple
definició fisiològica. També conté sentiments.

La veu és l’instrument del cantaire, és la seva via d’expressió i comunicació,


és l’element que ens permet unir la paraula amb la música i així poder fer arribar
als altres un missatge molt més complet i expressiu.

Tota persona està físicament capacitada per cantar, és una qualitat


intrínseca a l’ésser humà. Però sovint hom creu que cantar de manera natural és
suficient. De fet per aconseguir una veu en plenitud, caldrà posar en joc un gran
coneixement dels òrgans que participen en l’emissió de la veu, per tal de treure’n el
màxim rendiment, i també caldrà tenir una especial cura per mantenir-los en bon
estat; serà l’única manera de garantir el poder estar a punt.

És per això que volem fer un repàs de tots els aspectes relatius a la veu,
que ens poden ser útils i que haurem de tenir presents a l’hora de treballar amb els
nostres cantaires.

1.1. FISIOLOGIA DE LA VEU

El cos humà disposa de les cordes vocals per emetre sons; però elles soles
no són les responsables d’aquests sons, fan falta un conjunt d’òrgans, treballant en
equip, per posar en marxa la funció lingüística i la del cant.

Aquest conjunt d’òrgans el dividirem en tres blocs: aparell respiratori, de


fonació i ressonador.

1- Aparell respiratori, on s’emmagatzema i circula l’aire. L’aparell respiratori


està format pel nas, la tràquea, els pulmons i el diafragma.
L’aire que entra pel nas (o per la boca), passa per la tràquea i arriba als
pulmons.
Els pulmons constitueixen el nostre receptacle d’aire i estan protegits per la
caixa toràcica. Quan inspirem, a l’inflar-se els pulmons, les costelles es separen i la
caixa toràcica es dilata. L’elasticitat de la caixa toràcica està assegurada pels
muscles intercostals, pels cartílags, que serveixen per unir les costelles i, finalment,
pel diafragma, que separa els òrgans respiratoris dels digestius.
El diafragma baixa durant la inspiració, per deixar més lloc als pulmons.

2- Aparell de fonació, on l’aire es transforma en so quan passa entre les


cordes vocals. L’aparell fonador està format per la laringe i les cordes vocals.
La laringe està situada a continuació de la tràquea, allargant-la cap dalt. La
formen molts ossets i cartílags.
A la laringe és on es genera la veu, ja que hi estan situades les cordes
vocals, que de cordes només en tenen el nom, ja que són uns plecs musculars
enganxats a la laringe.
11

3- Aparell ressonador, on l’aire, ja transformat en so, s’expandeix, adquirint


qualitat i amplitud.
El so que produeixen les cordes vocals quan vibren, és molt fluix. Per que
aquest so adquireixi amplitud, brillantor, per a que sigui ben rodó, caldrà que actuïn
els ressonadors. Igual com tots els altres instruments, la veu també haurà
d’amplificar-se a través dels mecanismes ressonadors de que disposa.
Quins són els ressonadors de la veu humana? Són molt nombrosos i fins i
tot podríem dir que és tot el cos que es posa en funcionament per tal d’amplificar la
veu.
Els ressonadors més importants són: la faringe, la boca, les fosses nasals,
la caixa toràcica.
Quan produïm sons greus augmenten les ressonàncies pectorals i quan
emetem sons aguts augmenten les ressonàncies facials, sobretot a les dones.
La bellesa de la veu, el seu timbre, la seva amplitud, depenen molt més de
la qualitat dels ressonadors que de les pròpies cordes vocals.

Tots aquests elements fisiològics que hem descrit, funcionen de la següent


manera:

Mitjançant la inspiració, i amb l’ajuda del diafragma, els pulmons s’ompliran


d’aire. Aquest aire és el que es transformarà en so.

Quan espirem. Les cordes vocals es tensen i s’apropen entre sí per poder
vibrar quan passa l’aire.

Aquest aire, ja transformat en so, es dirigeix cap als ressonadors, on


adquirirà amplitud i qualitat, abans d’ésser expulsat.

1.2. CLASSIFICACIÖ DE LES VEUS

Una de les primeres tasques que caldrà fer quan un alumne s’apunti a la
coral serà classificar-lo segons el tipus de veu.

La primera classificació la farem entre nois i noies. Però caldrà que vigilem ,
ja que els nois de 1er i 2on d’ESO segurament encara no hauran canviat la veu i
hauran de cantar amb les noies, com a contalts. Caldrà que fem un seguiment molt
atent d’aquests nois, que siguem hàbils i delicats a l’hora de tractar-los, ja que
cometran errors d’entonació i moltes vegades tindran la sensació de fer el ridícul.
Llavors serà necessari tenir algunes precaucions vocals i, sobre tot, psicològiques.
Els demanarem que no forcin la veu, que no cridin. Caldrà que els donem
confiança per intentar superar aquest moment de canvi, tant difícil. Segurament el
canvi de veu és el motiu principal que frena als nois a apuntar-se a les corals dels
IES.

Les veus femenines les dividirem en dos grups que jo, en vegada
d’anomenar-les sopranos i contralts, prefereixo dir-ne primeres i segones, ja que no
treballarem amb tessitures gaire àmplies i, fins i tot, serà bo que de vegades
s’inverteixin els termes i que les primeres passin a fer se segones i viceversa.

Si per classificar-les fem una prova individualitzada podem cohibir l’alumna,


que no voldrà cantar sola; de manera que podem optar per fer-les a elles mateixes
partícips d’aquesta decisió, deixant que triïn on es sentin més còmodes. Finalment,
però, cal que sigui el director/a qui prengui l’última decisió, un cop conegui les
possibilitats de l’alumna.
12

1.3. AGRUPACIÓ DE LES VEUS

Després de classificar les veus haurem de procurar que hi hagi un equilibri


de les cordes. En el cas de les noies, aconseguir aquest equilibri no serà difícil, ja
que sempre podem passar alguna noia d’una corda a l’altra, donat que els àmbits
de les peces que proposem no són extrems. El cas dels nois és diferent, ja que,
per començar, la primera dificultat està en el nombre de nois, que segurament serà
escàs. En tot cas, està ben clar que en les corals dels IES, s’ha de treballar amb
els cantaires de que disposem i fer amb ells el millor treball possible.

Cal que tinguem sempre present que treballem amb adolescents que estan
passant per un període complicat de la seva vida i la veu no queda al marge. Els
aparells fonadors sofreixen una transformació que, en el cas dels nois és evident.
Per ells és un procés delicadíssim i cal no exigir-los més del que poden fer amb
comoditat. No és estrany que molts d’ells es “tallin “ a l’hora de cantar.

Com a norma general, treballarem amb dues veus femenines i una de


masculina, o bé haurem de treballar només amb veus de noies.

1.4. LA IMPORTÀNCIA DE LA TÈCNICA VOCAL

La tècnica vocal és molt important perquè gràcies a ella, a l’aplicació


continuada de petits exercicis, podem aconseguir millorar molt la veu dels nostres
cantaires, fent que sigui clara, timbrada i suau.

Per aconseguir una bona tècnica haurem de tenir en compte tots els òrgans
implicats en la fonació i fer exercicis per facilitar-ne el seu ús.

Caldrà, doncs, que mai perdem de vista, a l’hora de cantar i fer cantar, que
la tècnica hi ha de ser present com un element fonamental.

1.4.1. Quina tècnica?

A l’hora de plantejar-nos quina tècnica haurem d’emprar amb els nostres


alumnes, no podem perdre de vista alguns aspectes fonamentals:

1- Cal que els exercicis que treballem siguin simples i potenciïn l’emissió
d’una veu natural, que no estigui forçada.
2- Aprendre per imitació. La majoria de vegades deixarem de banda els
aspectes teòrics de la tècnica i procurarem que l’alumne copiï el nostre
exemple, per imitació (penseu que la veu és un instrument no visible des
de l’exterior i sovint només accessible a través del treball de
sensacions).
3- Variació i repetició d’exercicis. Resultarà molt més dinàmic i atractiu que
fem exercicis variats abans de començar la sessió d’assaig, però també
ens servirà de punt de referència si alguns dels exercicis triats són els
mateixos a cada sessió.
4- Caldrà que els exercicis tractin tots els aspectes de la fonació: relaxació,
respiració, articulació, impostació.
13

1.4.2. Educar la veu.

Si a través de la tècnica eduquem la veu dels nostres alumnes


aconseguirem que l’activitat del cant coral sigui encara més enriquidora.

Educar la veu els ha de servir per poder cantar millor, ampliant les seves
expectatives, els ha de servir per aprendre a parlar amb més claredat i poder-se
comunicar amb fluïdesa (tots coneixem les dificultats de vocalitzar que tenen els
adolescents).

També els ajudarà a prevenir certes afeccions vocals i a potenciar el control


d’ells mateixos a través de la respiració i la relaxació. Potenciar aquests aspectes
d’autocontrol també resultaran beneficiosos de cara a la concentració en l’estudi,
tant necessària i a vegades tant difícil.

Potser costarà convèncer els nostres alumnes de tots aquests avantatges,


però caldrà que ho intentem amb decisió. El primer pas, però, és que nosaltres
n’estiguem convençuts. De fet, més endavant, podrem comprovar com la majoria
dels exercicis que proposem són amens i divertits i els podem treballar amb
comoditat.

1.4.3. Consideracions practiques (exercicis).

RESPIRACIÓ

Quan proposem exercicis de respiració pels nostres cantaires hem de ser


conscients que no només seran beneficiosos per millorar la seva manera de cantar,
sinó que la pràctica respiratòria també ens mena a un equilibri físic i mental, al
mateix temps que resulta una excel·lent teràpia per combatre nombrosos trastorns
produïts per estats de tensió física i anímica. També és cert que una bona
respiració ajuda a corregir alteracions del sistema cardiovascular, del sistema
digestiu, etc.

Malgrat tenir molt clar que una correcta respiració és sempre beneficiosa,
no serà tant fàcil convèncer els nostres alumnes de que és així; per la majoria d’ells
la respiració no és una qüestió sobre la que s’hagi de reflexionar i fins i tot pensen
que és una bajanada passar l’estona treballant sobre un tema tant evident; a la
pregunta de: sabeu respirar correctament? Ells ens diran: és clar que sí, sinó
estaríem morts. Veiem, doncs, que caldrà convence’ls de la necessitat de treballar
per controlar a voluntat aquest acte reflex que es diu respiració i per fer-ho us
proposem uns exercicis molt senzills que jo mateixa he pogut experimentar, amb el
guiatge de la meva professora de cant, M. Carme Valls, i que també podreu
ampliar amb el llibre de Hiltrud Lodes “Aprender a respirar”.
14

a) Exercicis que ens ajudaran a prendre consciència de la nostra pròpia respiració,


tot observant-la.

♪ Estiraments i observació de la respiració.


Tant si estem de peus, asseguts o ajaguts, ens estirarem
com si ens estiguéssim despertant, poc a poc i vigilant que totes
les parts del cos experimentin la sensació de l’estirament.
Després descansarem, ens deixarem anar tot concentrant-nos
en la nostra respiració.

♪ Deixar que la respiració es desenvolupi amb


naturalitat.
Ajaguts d’esquena, relaxats, posem les mans sobre el
baix-ventre i deixem que la respiració flueixi sense obstacles, tot
observant com les costelles es van obrint i tancant, mentre la panxa puja i baixa.
També podem suggerir als nostres alumnes que observin aquest mateix procés
quan es posen al llit, disposats a dormir. Observar el procés els ajudarà a
racionalitzar-lo i així poder-lo començar a controlar.

Si l’aula on treballem no presenta els requisits propicis per


practicar aquest exercici, també el podem fer asseguts, amb l’esquena
ben recta, les espatlles relaxades i les cames una mica separades.
Igualment ens podrem concentrar amb el nostre diafragma i podrem
observar com es mou seguint el ritme de la respiració.

♪ Exercicis en parella.
Proposem aquest exercici perquè treballar en parella pot resultar estimulant
i divertit. Tot allò que fomenti la cohesió del grup serà interessant i aquest exercici
ens pot ajudar.
Situarem els alumnes per parelles asseguts a terra, esquena conta
esquena, agafant-se pels braços i estirant-se ara l’un, ara l’altre alternativament,
per tal de buscar la màxima obertura de l’estreno.
15

Despès de l’exercici d’estiraments en parella, és convenient que s’ajuntin


les esquenes per tal de poder escoltar la respiració del company, fins i tot es pot
iniciar una conversa de respiracions, sempre amb silenci i buscant la màxima
concentració.

b) A l’hora de cantar i si hem d’agafar l’aire ràpidament, respirarem per la


boca, però sempre que sigui possible, sobretot quan treballem els exercicis, caldrà
respirar pel nas.

El nas té les funcions de filtre i condicionador de l’aire; calenta l’aire que


arriba a les cordes vocals i el neteja de pols i cossos estranys. Així que respirar pel
nas ens ajudarà a protegir-nos contra certes agressions externes. Però cal que
estimulem correctament la respiració nasal.

Exercicis per estimular la respiració nasal:

♪ Massatge sobre el nas.


Amb els dits polze i índex anem tocant-nos i fent
pressió sobre el nas, com fent un lleuger massatge per tal de
prendre consciència de l’existència del nostre nas.

♪ Olorar fragàncies.
Olorem un perfum, una planta aromàtica, una barreta
d’incens, etc. i deixem que funcionin els òrgans respiratoris.

♪ Respirar per un forat nasal.


Amb la boca oberta i deixant caure la mandíbula,
sense cap mena de tensió, amb el dit índex ens taparem un
forat nasal i amb l’índex de la mà contrària sobre la galta
obrirem l’altre forat nasal, buscant una respiració profunda. Un cop ho haurem
repetit 3 o 4 vegades, canviarem de forat. Aquest exercici ens ajudarà a oxigenar-
nos profundament, de manera que podem sentir una mica de sensació de mareig.
No convé abusar-ne.

c) Exercicis per aprofitar els impulsos respiratoris naturals: badallar,


sospirar, riure i esternudar.

Badallar és un moviment reflex en el que hi estan involucrades tant la


inspiració com l’expiració i ambdues les fem amb profunditat, per la qual cosa
resulten regeneradores i ens ajuden a alliberar tensions.

Sospirar també ens ajuda a estimular la respiració sense cap mena


d’esforç, de forma “natural” i agradable.

Riure i esternudar potenciaran la tonificació del diafragma (tant important a


l’hora de cantar), proporcionant-li elasticitat i donant profunditat a la respiració.

♪ Estimular el badall.
El badall el podem estimular conscientment, volent badallar. Si el director/a
de la coral vol treballar amb el grup aquest exercici només li caldrà fer el primer
badall acompanyat d’un estirament i ben aviat els cantaires copiaran l’exemple; ja
sabem que badallar s’encomana.
16

♪ Les articulacions maxil·lars.


Amb les puntes dels dits i fent moviments circulars, ens farem un massatge
a la part de dalt de la mandíbula, al costat de les orelles, mentre anem obrint la
boca deixant-la “caure” de manera que anem relaxant la cara i la mandíbula.
Segurament acabarem badallant; ja està bé!

♪ Gemegar.
Ens posarem a gemegar com si ens haguéssim fet mal o tinguéssim una
gran pena. Serà una bona manera d’estimular el diafragma i, per tant, la respiració
profunda.

♪ Deixar caure el cap i gemegar.


Estant plantats o bé asseguts amb l’esquena recta i les cames obertes,
mirarem al sostre i deixarem caure el cap sense oferir resistència, al mateix temps
que sospirem.

♪ Riure.
Riguem tots alhora fins a sacsejar el diafragma: ha, ha, ha! Imposem tot
seguit silenci, amb el fonema “tst” o “pst”, o bé a tota veu i amb energia, “xxt!”

Tots aquests exercicis de conscienciació de la respiració, d’estimulació i


relaxació, d’aprofitament i racionalització dels impulsos naturals, no cal que els fem
tots cada dia. Però cal que abans de començar l’assaig en treballem alguns. Serà
convenient que els cantaires els coneguin i que els puguin posar en pràctica quan
ho considerem necessari.

Jo us en he suggerit alguns, però se’n poden fer altres que també


aconsegueixin els mateixos objectius. Si consulteu la bibliografia sobre el tema,
veureu que hi ha molts recursos al respecte. El que sí us puc garantir, és que aquí
només he explicat aquells exercicis que jo mateixa he pogut experimentar amb els
meus cantaires i que m’han funcionat. També us puc dir que de vegades exercicis
que han anat molt bé amb un grup, amb un altre han resultat inadequats, així que,
al cap i a la fi, és molt important que el director/a del grup tingui bona intuïció a
l’hora de “triar”.

RELAXACIÓ

Parlem de la relaxació, tant necessària per cantar, després de l’apartat


dedicat a la respiració, però ho podíem haver fet al revés, ja que amb la respiració i
la relaxació passa com amb l’ou i la gallina: no sabem qui és primer, però sí sabem
que de l’existència de l’un en depèn l’existència de l’altre. La relaxació és
indispensable per respirar bé i a la inversa.

Qualsevol tensió muscular bloqueja la respiració, de manera que caldrà


eliminar aquest bloqueig per millorar i normalitzar l’estat respiratori.

Amb els exercicis que us proposem a continuació, pretenem que


l’adolescent, que forma part de la nostra coral, prengui consciència del seu propi
estat de tensió-relaxació, que descobreixi i escolti el seu cos per tal de poder
17

aplicar, a voluntat, la relaxació, que l’ajudarà a respirar millor i a controlar la


musculatura necessària per cantar.

Aquests exercicis que us explico els he experimentat jo mateixa amb els


meus alumnes i també en podreu trobar altres als llibres de la Carmen Quiñones:
“El cuidado de la voz. Ejercicios prácticos” i al de la Hiltrud Lodes: “Aprender a
respirar”. Us puc assegurar que funcionen, encara que en un principi cal fer un
esforç per convèncer els cantaires que relaxar-se és molt necessari per poder
cantar millor; la relació entre un i altre concepte no l’acaben de veure clara i caldrà
la nostra insistència i l’aplicació d’exercicis senzills per aconseguir l’objectiu: la
relaxació.

a) Exercicis per calmar-nos i relaxar-nos, i que ens ensenyaran a “deixar-


nos anar”.

♪ L’empremta del nostre cos.


Aquest exercici l’haurem de fer ajaguts, sobre una superfície no massa
dura, ni freda (una esterilla d’acampada...), però si no disposem del lloc, ni del
material adequat, ho podem fer asseguts, amb els ulls tancats; la nostra imaginació
podrà suplir les mancances.
Pensem que el nostre cos està ajagut sobre una base tova i confortable,
sobre la qual podem dibuixar la seva empremta i resseguir-la mentalment. Aquest
dibuix mental el començarem a la pelvis, baixant per l’interior de la cuixa fins arribar
al peu i resseguirem, un a un, tots els dits del peu dret. Pujarem per la part exterior
de la cama fins al genoll, i del genoll fins als malucs i la cintura i continuarem pujant
fins l’aixella; resseguirem el braç dret cap a la ma i, un a un, tots els dits, seguint
per l’exterior del braç fins a l’espatlla i el coll. Donarem el tomb al cap fins l’altre
costat del coll i l’espatlla esquerra i baixarem pel braç cap a la ma, dibuixarem tots
els dits buscant la part interior del braç fins l’aixella i començarem a baixar cap a la
cintura, els malucs, el genoll, el peu, els dits del peu fins a tornar al punt de partida.
Aquest exercici ens ajudarà a “visualitzar” interiorment el nostre cos i
prendre consciència de totes les seves parts, dels seus límits amb l’exterior.

♪ Afluixar el cos.
Després d’haver fet el recorregut
mental sobre el contorn del nostre cos
(l’empremta), podem “observar” si tenim
algun muscle en tensió i quan el localitzem
intentarem deixar-lo anar, afluixar-lo.

♪ Busquem un lloc agradable.


Amb els ulls tancats i amb el cos
deixat anar (exercicis anteriors), intentem
imaginar un lloc agradable, tranquil, que
ens proporcioni calma i plaer. Intentem que
la nostra ment el contempli i s’hi concentri.
Deixarem que la respiració sigui plàcida i
totalment natural.

♪ Tot ens pesa.


Imaginem que les cames ens pesen
i els braços també, que tot el cos ens pesa
molt. El tòrax i l’abdomen estan relaxats i la respiració no troba cap resistència.
18

Pensem un moment amb els muscles de la cara: la front relaxada, sense


arrugues, els ulls tancats, la mandíbula inferior deixada anar, els queixals separats,
la punta de la llengua sobre el llavi inferior.

b) Per comprovar quines parts del cos tenen tensió.

♪ Tensió, distensió.
Asseguts en una cadira, amb l’esquena recta, les cames lleugerament
obertes i les mans sobre les cuixes, treballarem diferents parts del cos, primer
tibant-les i després distenent-les.

1  Tibar el muscle que pretenem treballar


2  Ens concentrarem en sentir aquesta tensió
3  El relaxarem deixant-lo anar
4  Centrarem la ment en l’agradable sensació de relaxació

Quan treballem una part del cos, procurarem que la resta no estigui tensa.
Aquest exercici de tensió-relaxació l’anirem fent sense oblidar-nos de cap
detall, sobre tot de la cara, el coll i les espatlles. Seguirem aquest ordre: front,
parpelles, nas, galtes, llengua, mandíbula, llavis, coll, espatlles, braços, esquena,
tòrax, cintura i abdomen.

c) Relaxació de la llengua i la mandíbula.


Una llengua sense tensions i lliure per articular i una mandíbula tova,
preparada per obrir-se i tancar-se amb elasticitat seran fonamentals a l’hora
d’articular i impostar la veu. Caldrà fer-ho amb domini i sense tensions.

♪ Palpar, amb la llengua, la cavitat bucal.


Amb la punta de la llengua palparem tot el receptacle bucal; repassarem,
una a una, totes les dents i els queixals de la part superior i els de la part inferior i
ho farem diverses vegades.

♪ Tocar la barbeta amb la llengua.


Estirarem la llengua, traient-la enfora, amb la intenció de tocar la barbeta.

♪ Tocar l’orella amb la llengua.


Traurem la llengua i l’estirarem primer en direcció cap a una orella i després
cap a l’altra. L’allargarem tant com puguem.

♪ Fer pessigolles al paladar.


Posarem la llengua cap dalt i cap al darrera, de manera que amb la punta
toqui el paladar tou, ens farem pessigolles. L’exercici el farem pausadament,
observant la sensació que ens provoca.

♪ Relaxar la mandíbula.
Deixar que caigui la mandíbula inferior (el gest característic del nen badoc),
sense oferir cap mena de resistència. La llengua haurà de sortir una mica tocant el
llavi inferior.

♪ Massatge a la mandíbula.
Amb les puntes dels dits índex, mig i anular, farem uns
massatges a les articulacions maxil·lars, prement amb els dits
19

i movent-los en cercle, al mateix temps que anirem afluixant els muscles de la cara.

♪ Moure la mandíbula inferior.


Poc a poc i amb molt de compte, anirem movent la mandíbula inferior de
dreta a esquerra. Després procurarem relaxar la musculatura de tota la cara i
notarem com la mandíbula queda tonificada.

ARTICULACIÓ

Moltes vegades quan sentim cantar una coral no entenem què diu la lletra
de la cançó. Segur que no s’ha treballat prou l’articulació. Si articulem bé no només
aconseguirem que l’obra interpretada “tingui” lletra, sinó que a més una bona
articulació ens ajudarà a projectar el so i a que la veu dels nostres cantaires se
senti amb plenitud. Una veu petita ben articulada, pot semblar molt més sonora que
una altra de gran sense articular

A l’hora d’assajar haurem de dedicar una part important de la nostra feina


als exercicis d’articulació, que també serviran per a què els alumnes aprenguin a
parlar millor.

Malgrat els exercicis que us proposem, estem convençuts que el que més
pot ajudar al cantaire és el nostre exemple, copiar el que nosaltres fem, de manera
que ens haurem d’esforçar en que el nostre model sigui correcte.

Per treballar i millorar l’articulació us proposem els següents exercicis:

♪ Treballem amb el bolígraf.


Agafem un bolígraf i ens el col·loquem entre
les dents i si podem el subjectem amb els queixals.
El bolígraf obstaculitzarà els òrgans de fonació, de
manera que recitar un text es farà molt més difícil i,
si volem que s’entengui, ens hi haurem d’esforçar i
vèncer la mandra que de vegades fa articular les
paraules. Després tornarem a llegir el text sense el
bolígraf, lliures de traves , i podrem comprovar que
n’és de fàcil pronunciar totes les lletres de les
paraules.
Si aquest treball el fem amb els textos de les
cançons, amb el ritme de la cançó i amb les
respiracions situades en el lloc adequat, podem avançar feina i introduir, de forma
més directa, els nostres cantaires a l’obra que pretenem treballar.

♪ Les vocals i les consonants.


Les vocals tal com les pronunciem quan parlem, no són prou rodones. Les
haurem de practicar sense oblidar la posició del “badall”, que els proporciona més
espai per ressonar, més arrodoniment i pastositat.
Si les ordenem U,I,E,O,A anirem de la que requereix menys obertura, a la
que en necessita més. Per assegurar-nos que l’obertura és correcta podem
introduir un dit dins la boca, entre les dents, en les vocals U,I,E, dos en la O i tres
en la A. Practicarem la pronunciació d’aquestes vocals de menys a més obertura
U,I,E,O,A i de més a menys A,O,E,I,U.
20

Pel que fa a les consonants cal que al pronunciar-les les dupliquem, sense
por a exagerar. Treballant-les els llavis adquireixen flexibilitat, fermesa i agilitat.
Cal que posem la màxima atenció en les consonants finals de paraula,
sobre tot amb la T, la S i la R, que moltes vegades queden abandonades i no se
senten. Quan aquestes lletres estan en una paraula abans d’un silenci, han de
caure o coincidir amb el mateix silenci.

IMPOSTACIÓ

Impostar la veu vol dir col·locar-la en la caixa de ressonància adequada per


tal que la puguem amplificar i treure’n el màxim rendiment fonador.

Resulta molt difícil suggerir alguns exercicis senzills, que serveixin a tothom
per igual, ja que caldrà que siguin el més personalitzats possible, però podem
utilitzar aquella idea de: per impostar la veu cal que voli, que tingui ales, que no
pesi, que tinguem la sensació que se n’ha anat molt amunt. Evidentment costarà
que els nostres alumnes entenguin aquesta “imatge”, però segurament molts d’ells
la sabran trobar. L’exemple del propi professor/a sempre pot fer miracles!

Per iniciar-nos en el treball de la impostació haurem de posar en pràctica


les sensacions físiques que ja haurem adquirit amb el treball de la respiració i la
relaxació. Amb la mandíbula flexible, llengua relaxada, llavis deixats anar, el vel del
paladar elevat practicarem els següents exercicis.

♪ Busquem el so “m”.
Amb obertura de mandíbula i buscant espai dins la boca, unim els llavis i
fem el so “m”. Posem una mà a la nuca i una altra damunt el front, tot notant les
vibracions.

♪ Dirigir la veu.
Intentem dirigir la veu cap al cap. Ho farem suavitzant el volum i elevant el
to, buscant la sensació de no utilitzar el coll per produir la fonació.

♪ La “m” i les vocals.


Fem sonar la “m” tal com hem indicat en l’exercici anterior i a partir
d’aquesta “m” iniciem l’emissió de les vocals, de forma lenta i lligada (dins de l’una
en comencem l’altra) “Maeiou-Maouei”.

1.5. PREVENCIÓ DE LES AFECCIONS VOCALS.

Per prevenir les afeccions vocals no hi ha res com portar una vida saludable
i tractar les cordes vocals com es mereixen:

1. dieta equilibrada, rica amb fruites i verdures


2. no fumar
3. evitar els ambients sorollosos i/o contaminats
4. fer exercici
5. respectar les hores de son i de descans
6. aprendre a utilitzar la respiració diafragmàtica
7. controlar el nostre cos per aconseguir relaxar la musculatura vocal
21

8. no forçar mai la veu


9. procurar que la postura del nostre cos sigui equilibrada, evitant anar
encorbats
10. ingerir líquids amb abundància (aigua preferentment)

Si teniu en compte aquest decàleg podreu evitar molts problemes, ja que


encara que aquests consells són molt bàsics, la seva aplicació ens pot donar uns
resultats excel·lents de forma immediata. Però si detectem que un dels nostres
cantaires té algun problema que nosaltres no som capaços de solucionar, caldrà
que l’adrecem a un bon professional de la medicina o bé a un bon rehabilitador.

1.6. CONSELLES PEL CANTAIRE CONSTIPAT O AMB MAL DE GOLA.

Quan, malgrat la prevenció, ens constipem o ens agafa mal de gola caldrà
que tinguem paciència; aquestes afeccions han de fer el seu curs per curar-se,
però podem minimitzar els seus efectes i ajudar a que la curació vagi més ràpida i
sigui més efectiva i si veiem que la cos dura massa, caldrà consultar el metge.

Per començar, si tenim mal de gola o bé tos, és inútil que ens esforcem a
cantar. Les mucositats obstrueixen el nas i les cavitats sinusals, afectant les
ressonàncies que haurien de tenir lloc a la màscara, de manera que haurem de
lluitar contra els mocs: beure aigua tot sovint, fer inhalacions de vapor, de manera
que aconseguim que els mocs siguin més fluids i puguem disminuir la congestió.
També hi ha medicaments que aconsegueixen aquest efecte (els mucolítics), però
amb l’aigua i el vapor els podrem evitar.

Les mucositats també ens obstruiran l’oïda, fent que no sentim bé la nostra
pròpia veu. Si cantem en aquestes condicions, probablement forçarem per tal de
sentir-nos i això ens perjudicarà.

Altres consells que funcionen molt bé són:

· fer gargarismes amb aigua tèbia i una culleradeta de bicarbonat.


Ajudarà a reduir la inflamació,
· insistim amb la ingestió de líquid: aigua, brou, sopa, tisanes...Fer
inhalacions de vapor també ajudarà,
· fer una sucada al pit i a l’esquena, amb Vicks Vaporub o similars,
abans d’anar a dormir. Ens ajudarà a respirar millor durant la nit i a
descansar,
· dormir tant com puguem ajudarà al nostre sistema immunològic.
Quant més descansats estiguem, millor,
· anem abrigats; evitem que ens toqui l’aire fred, sobre tot protegim-
nos el coll i el nas i vigilem amb els canvis bruscos de temperatura,
· i, sobre tot, si la cosa no millora és el metge qui us ha de receptar
els medicaments i qui ha de fer una valoració del vostre estat.
22

2. PEDAGOGIA DE L’ASSAIG
Si tenim molt clar què volem aconseguir a través de l’assaig, també sabrem
com l’hem d’estructurar, quins components tècnics haurem de posar en pràctica i,
sobre tot, quins mecanismes pedagògics i psicològics haurem de fer servir.

El director/a, a part de ser un bon pedagog, haurà de tenir clar quins


recursos ha d’utilitzar per aconseguir els seus objectius. Haurà de saber treballar
amb el seu grup per poder garantir uns resultats acceptables musicalment. Haurà
de saber captar l’atenció dels seus cantaires, ser exigent, amable, divertit i també
elàstic; saber transmetre il·lusió, entusiasme i el gust per la feina ben feta.

També haurà de conèixer un mètode clar i efectiu de transmetre i ensenyar


la cançó, saber corregir els errors i preveure’n aquells que es puguin produir.

Segons el que acabem de dir, el director/a haurà de ser una persona amb
bona formació, que disposi de recursos i estratègies que l’ajudin a fer planeres les
dificultats.

Anem ara, a través de diferents punts que desenvoluparem, a suggerir


idees i recursos per treure un bon partit a l’assaig.

2.1. PREPARACIÓ DE L’ASSAIG.

La primera cosa que un director/a ha de tenir molt clara és que no pot anar
aprenent l’obra a mesura que l’assaja amb el seu grup; això seria una pèrdua de
temps i cal esforçar-se per optimitzar al màxim l’estona que treballem directament
amb la nostra coral, per tant, el director/a no ha de tenir dubtes.

♪ Aprendre cada una de les veus.


Caldrà observar bé la partitura (tonalitat, ritme, tempo, text ...) i, amb l’ajuda
del piano si és necessari, cantarem les veus per separat, vigilant molt l’afinació.
Mentre fem l’estudi de les veus, la mà pot anar reflectint la intenció musical de la
línia melòdica.
Analitzarem les dificultats, tant rítmiques com melòdiques, i anirem buscant
la interpretació que desitgem.
Cal tenir ben present que un director/a que no sàpiga cantar cada una de
les veus amb seguretat i correcta afinació, no podrà aconseguir que els seus
cantaires ho facin.

♪ Cantar una veu mentre se’n toca una altra.


Quan el director/a és capaç de tocar una veu, mentre en canta una altra i
pot fer aquest exercici amb cada una de les veus, haurà arribat a dominar l’obra
melòdicament.

♪ Donar el to.
Si el nostre grup canta a capella, convé que practiquem amb el diapasó, de
manera que donar el to no representi cap dificultat. Comprovarem que ho fem amb
exactitud.
23

♪ Salts de veus.
Si estem treballant amb una peça polifònica, o bé una obra en que la
melodia principal està repartida entre les diferents veus, caldrà que assenyalem a
la partitura els salts de veu i que els sapiguem cantar. Cantant cada una de les
entrades podrem comprendre millor a quines dificultats s’haurà d’enfrontar el
cantaire.

♪ Marquem la partitura.
La partitura del director/a haurà d’estar tant ratllada com convingui:
entrades, tempo, dinàmiques..., caldrà marcar tots aquells detalls que considerem
importants a l’hora de la interpretació. Un cop feta aquesta tasca intentarem dirigir
la partitura completa, donant les entrades i marcant les frases i les articulacions, tot
imaginant-ne el seu so.

Si fem tot aquest treball amb intensitat i precisió, quan estiguem davant del
cor només caldrà concentrar-nos en ell i li podrem dedicar tot el nostre esforç. Ho
podrem fer amb total confiança en nosaltres mateixos, cosa que, la nostra coral
sabrà notar, valorar i agrair.

2.2. LA DINÀMICA DE L’ASSAIG.

Un cop tenim l’obra preparada ja estem a punt per començar el treball amb
el cor. És molt important que ens mostrem convincents, segurs de que la peça
escollida és l’adequada pel nostre grup i també és molt important que sapiguem
transmetre aquest sentiment als nostres cantaires. Podem començar a parlar-los
del compositor, del sentit del text, de l’època, de l’estil. Podem fer-ne una primera
audició (tocant el piano o cantant cada una de les veus) per que se’n comencin a
fer una idea.

A partir d’aquesta introducció a la cançó, anirem treballant de forma


sistemàtica, seguint unes pautes que, a la llarga, ajudaran molt l’alumne. Ell les
aprendrà i quan haguem de treballar una altra cançó ja esperarà que ho fem
seguint el sistema a que l’hem acostumat.

Penseu que els resultats artístics que aconseguirem amb la nostra coral
depenen d’una bona planificació i aprofitament dels assaigs. Anem a veure com ho
podem fer:

♪ Assaig parcial i assaig general.


Encara que podríem trobar diferents opinions sobre la conveniència o no
dels assaigs per veus, nosaltres hi estem totalment a favor. Els cantaires de
Secundària, a excepció d’alguns, tenen poca experiència en cantar a diferents veus
i convé que puguin treballar per tal d’assegurar la línia melòdica que cada corda ha
d’interpretar. A la majoria els costarà seguir amb agilitat la partitura i l’aprenentatge
per imitació acabarà sent la millor solució. Per aconseguir-ho caldrà repetir, amb
insistència, cada una de les veus i aquesta tasca es farà amb més comoditat per
separat, veu a veu.
L’assaig parcial donarà als cantaires més confiança en ells mateixos i
ajudarà a compactar les veus i a que el director/a pugui estar més pendent de cada
un dels membres del seu grup.
24

Als assaigs parcials també és molt interessant que el director/a comenci a


fer sentir les altres veus, o bé cantant-les, o bé tocant-les amb el piano.
En els assaigs generals convé que no hi hagin cantaires desocupats. Si
repassem fragments curts de cada veu, que ja han assajat prèviament, i a
continuació els anem ajuntant, farem que el cor treballi pràcticament tota l’estona i
evitarem l’avorriment i distracció dels cantaires. Mantenir el seu interès és
importantíssim a l’hora d’optimitzar l’estona que dediquem a l’assaig; alternar el
treball dels detalls amb el del conjunt, preparar més d’una obra en una mateixa
sessió, etc. poden ser un bon motiu per agilitar l’assaig.

♪ Treballar la veu.
Si aconseguim dedicar, al començar cada assaig, uns deu minuts a treballar
la veu, fent alguns dels exercicis que hem proposat a l’apartat 1.4.3. o altres,
podem treure més rendiment de l’assaig. No cal dedicar-hi molta estona, no cal fer
exercicis molt complexos; pocs, ben fets i amb insistència.

♪ Treballar el text.
A l’apartat on vàrem parlar de l’articulació ja vàrem afirmar que treballar el
text amb atenció és sempre una molt bona inversió que, de ben segur, ens donarà
resultat.
És molt important no deslligar mai el text del ritme, ja que així el cantaire pot
avançar en els dos aspectes alhora. Cal llegir-lo de forma lleugera, però molt clara,
vocalitzant per tal que s’entengui bé, sense oblidar cap de les consonants del text.
També funciona molt bé fer recitar el text sobre una única nota, de manera
que anem introduint el so (musical) al text.

♪ Treballar la melodia.
Com hem dit al parlar de l’assaig parcial, anirà molt bé, que en un primer
moment, els nostres alumnes prenguin contacte amb la melodia que han de cantar,
en un assaig per cordes.
Insistim també, en que la millor manera d’aprendre aquesta melodia és a
través de la imitació, de la imitació que en facin a partir del nostre exemple. La
tècnica, doncs, consistirà essencialment a ensenyar la melodia per fragments que
anirem repetint unes quantes vegades abans de fer-los cantar als alumnes.
Aquests fragments, un cop apresos, els anirem enllaçant fins completar tota la
cançó. D’aquí deriva la gran importància de que un director/a d’una coral sigui una
persona amb una bona preparació vocal.

♪ Comencem amb un tempo lent.


Comencem amb un tempo lent, ja hi haurà temps per córrer.
Per evitar confusions, per assegurar notes i fins i tot el ritme, convindrà
treballar en un tempo lent i amb el ritme molt clar. Les imprecisions de ritme quan
es comença l’aprenentatge, no afavoriran en absolut que el grup canti compactat.
Si aconseguim crear un fort sentit del ritme de forma individual, aconseguirem
també que les consonants caiguin al seu lloc, que el grup soni unificat, que se
l’entengui, etc.

♪ L’ajuda del piano.


La utilització del piano a l’hora d’assajar pot tenir aspectes negatius i
positius.
Utilitzar contínuament el piano pot fer “mandrejar” l’alumne al no obligar-lo a
fomentar la seva habilitat per buscar, dins ell, el so que pretén cantar. Per tant
suggerim que a l’assaig s’utilitzi el piano tant poc com sigui possible. Això no vol dir
25

que, en determinades ocasions, el piano no sigui útil; quan un interval és molt


difícil, per fer sentir altres veus, o bé per introduir la peça que volem treballar, va bé
l’ajuda del piano.

♪ Resultats que volem obtenir.


Està clar que el que volem obtenir a través de l’assaig és que el nostre grup
avanci cap a una musicalitat global. Que aprengui a articular amb claredat, que
doni expressió al text, que el so en conjunt sigui bo i soni compactat, que, en
definitiva, la interpretació de l’obra sigui bona.
És evident que aquests resultats es poden aconseguir emprant maneres
diferents de treballar, posant més èmfasis en un aspecte o en un altre. Podem
treballar molt el text, o bé els detalls tècnics, en funció de les nostre pròpies
habilitats com a directors/es. És obvi que quan més preparat està el director/a més
bons resultats pot obtenir del seu grup, però a part de la preparació caldrà que hi
posem una gran dosi d’imaginació i creativitat.

2.3. LA DISCIPLINA, LA RESPONSABILITAT I EL RESPECTE.

Crec que és evident que per desenvolupar qualsevol activitat


d’aprenentatge cal que el significat de les paraules disciplina, responsabilitat i
respecte hi siguin presents, encara que , en els darrers temps, parlar de disciplina,
sembla que hagi quedat “passat de moda”.

Intentar que els nostres cantaires siguin nois i noies disciplinats, disposats
a esforçar-se, atents a les nostres indicacions, serà fonamental per desenvolupar la
nostra tasca. Que ells mostrin aquest tarannà també dependrà de nosaltres, de que
també nosaltres siguem disciplinats en la nostra tasca, que estiguem disposats a
esforçar-nos davant les dificultats i, sobre tot, que vetllem per què entre els
membres del nostre grup hi hagi respecte i bona relació.

Haurem d’estar molt atents a les tensions que es puguin produir. Intentarem
fomentar el bon ambient i la companyonia, procurarem organitzar altres activitats
(sortides, trobades...) que estimulin la cohesió del grup; tots aquests elements
ajudaran a treure el major profit de les hores d’assaig. Nosaltres hem de garantir
que sigui així.

Caldrà que els nostres cantaires siguin responsables, sàpiguen assumir el


compromís que representa formar part d’un grup en que TOTS són tant importants.
Hauran d’assumir els esforços que es poden derivar de la preparació d’un concert
imminent (assaigs extraordinaris....), tenint ben clar que la coral està composta per
un grup d’individus que formen una unitat.

Caldrà, també, que inculquem als nostres cantaires, que la idea de grup
implica la participació d’elements heterogenis i que, tant per les aptituds, pel
caràcter, pels gustos personals, tots som diferents, però que, a l’hora de cantar,
tenim objectius comuns que ens han d’unir i ens han de potenciar com a grup.

2.4. ASSAIG OBERT.

Creiem que les portes de l’aula de música han d’estar sempre obertes a
qualsevol alumne que, encara que no pertanyi a la coral del centre, tingui curiositat
per saber què fem i com treballem. Aquesta possibilitat, però, només es podrà
26

donar en els casos en que la coral assagi a les hores del pati o en hores fora de
l’horari escolar.

Obrir les portes ens servirà per que els alumnes que no són cantaires
aprenguin a veure la coral del seu centre com un grup proper a ells, que treballa i
s’ho passa bé cantant, que desenvolupa una activitat que li és gratificant i que la
pot oferir al públic.

Aquesta seria una primera possibilitat d’assaig obert, però n’hi ha una altra
que també pot resultar molt interessant, encara que una mica més difícil
d’organitzar. Hi hauria la possibilitat que cap al final d’un assaig, vinguessin alguns
alumnes d’altres grups a escoltar la interpretació de les obres que estem preparant.
Aquest assaig obert seria beneficiós per la nostra coral des de dos aspectes
diferents: primer pels nostres cantaires que han de cantar davant de “públic” i
també per aquest públic, que podrà apreciar la feina dels seus companys i
companyes i potser algun d’ells s’animarà a cantar.

Aquest segon tipus d’assaig obert, tot i ser molt beneficiós, creiem que
caldrà organitzar-lo amb cautela, sabent primer quina predisposició tenen els nois i
noies del nostre grup, per posar-se a cantar davant d’altres companys. Cal tenir
molt present que el sentiment de vergonya és molt destacat entre els adolescents i
una mala experiència en aquest sentit podria aguditzar la seva timidesa. Caldrà
valorar la conveniència o no d’aquest darrer assaig obert i, si es decideix tirar
endavant, segurament els resultats seran molt positius.

Per acabar aquest apartat que hem dedicat a l’assaig voldria insistir en la
idea de que res s’improvisa, tot es prepara i que el treball que fem en els assaigs
ha de servir per això. Res del que pugui passar en un concert és fruit de la
improvisació. Per l’experiència que en tenim estem en condicions d’afirmar que, si
som capaços d’aconseguir fer amb els nostres cantaires un treball racional i seriós,
si som capaços d’inculcar als nostres alumnes la idea de que sense treball no hi ha
resultats, estarem en el bon camí.

Si confiem en el treball, en l’assaig ben portat; l’atzar no hi tindrà cabuda.


27

3. LA DIRECCIÓ CORAL

En aquest apartat volem tractar aspectes tècnics i humans relacionats amb


la pràctica de la direcció coral, sense perdre mai de vista la tipologia i peculiaritats
que envolten la coral que nosaltres dirigim, però no espereu trobar aquí un manual
del gest i la metodologia de la direcció.

Estem convençuts que el moviment dels ulls, la cara, el cos i, sobre tot, els
braços i mans del director/a han de saber transmetre tot allò que es pretén, però
també creiem que és molt difícil aprendre-ho a partir d’un llibre (en trobarem en la
bibliografia d’aquest treball), per molt ben fet que estigui, de manera que nosaltres
aquí no explicarem els secrets d’aquesta tècnica, però sí en donarem algunes
directrius que ens podran ajudar.

És probable que molts de nosaltres haguem arribat a dirigir una coral una
mica per casualitat, moguts per les circumstàncies. També és probable que a l’hora
de dirigir intentem posar a la pràctica el que hem vist fer a altres directors/es més
experimentats o que haguem intentat no fer allò que ens semblava reprovable.
Segurament, i després d’una primera experiència, hem cregut convenient fer algun
curs de direcció coral, que ens haurà ajudat molt a nivell tècnic i que considerem
que és tant necessari fer.

En tot cas, estem convençuts que a dirigir se n’aprèn dirigint, però no


oblidem fer-ho amb esperit crític i exigent amb nosaltres mateixos; és important
demanar opinió a persones que considerem que tenen més criteri i buscar sempre
la manera de millorar la nostra tasca.

3.1. DIRIGIR.

En primer lloc insistirem en la preparació del director/a; si no tenim aquesta


preparació específica caldrà treballar per obtenir-la (els cursets són la millor opció).

Tots sabem que a través del gest que proposa el director/a el cor ha de
funcionar, cal, doncs, poder dominar la tècnica de direcció sabent marcar
perfectament els compassos amb exactitud i claredat, saber indicar tots aquells
signes de caràcter interpretatiu, segons la partitura que s’ha de cantar:
articulacions, entrades, canvis de compàs, reguladors.... Caldrà que els moviments
siguin clars, efectius i segurs. Per fer-ho així serà necessari que el director/a es
prepari en els següents aspectes:

♪ El “líder”.
Per tal que la preparació tècnica del director arribi als cantaires, caldrà que
primer assumeixi el paper de líder que tot director/a ha de protagonitzar.

♪ El ritme intern.
El director/a ha de tenir un ampli domini del ritme. L’ha de sentir clarament
en el seu interior, de manera que el pugui transmetre a través de la pulsació que
marcaran les seves mans i braços. Si no tenim clar aquest element, no podrem
“arrossegar” el nostre grup.
28

♪ El gest.
Caldrà que els nostres gests siguin entenedors i precisos, a més de ser
elegants, bonics i suggerents.

♪ La posició del cos.


La posició del nostre cos haurà de ser equilibrada, gens rígida i haurà
d’oferir confiança als cantaires que tenim davant.
Cames una mica separades per assegurar l’estabilitat del cos i braços
elevats en sentit horitzontal, situant-los una mica més amunt de la cintura.
Les mans, que constituiran la continuïtat del braç i l’avantbraç, es
mantindran flexibles i sense tensió.

♪ El gest d’atac.
Aquest gest l’hem de fer amb gran precisió, d’ell depèn que la coral entri
amb exactitud o bé quedi un començament imprecís i dubtós que, de ben segur,
crearà sensació de poca confiança. Primer el director/a marcarà el levare, respirant
conjuntament amb el cor, per tornar a caure al punt de partida, o punt d’atac real. A
partir d’aquest gest ja podem continuar batent el compàs amb precisió rítmica. De
la lentitud o rapidesa del levare inicial en dependrà l’establiment del tempo de
l’obra.
La mà dreta serà l’encarregada de continuar marcant la pulsació, seguint el
compàs indicat.

♪ La intensitat del so.


Per controlar la intensitat del so ho podrem fer amb els braços i amb el
palmell de la mà esquerra. Obrint els braços (sobre tot l’esquerre) el so anirà
creixent, tancant–los anirà disminuint. Aquest efecte també el podem aconseguir
girant la mà esquerra; primer el palmell de la mà està en paral·lel amb el terra i
després el podem veure. Si tornem a girar la mà cap avall el so haurà de tornar a
disminuir.

FORT MIG FORT PIANO


29

♪ El gest de tancament.
Cal que aquest gest sigui clar per evitar les molestes “cues”.
El tancament més important es produirà al finalitzar l’obra, però caldrà que
posem molta atenció en aquells petits finals que podem anar trobant a les diferents
veus en el transcurs de la peça i que caldrà indicar amb molta cura.
Per marcar el final de l’obra s’acostuma a dibuixar a l’aire, amb els dos
braços, un cercle que anirà de fora cap a dins, iniciant-se en un punt, per caure en
ell mateix. Aquests és un gest evident, però si ho volem fer més subtilment, unirem
els dits índex i polze de les dues mans, fent amb total la mà un moviment rotatori
de canell. També podem tancar tota la mà.

♪ Després del final.


Recordem que el final del so no és l’acabament de l’obra. Aquesta finalitza
quan el director/a baixa els braços indicant que les seves mans ja no han de “dir”
res més.

♪ Ulls, cara i boca.


L’expressió dels ulls i la cara del director/a són molt importants a l’hora de
dirigir. Una cara somrient, alegre donarà confiança als cantaires; una cara seria els
transmetrà desconfiança. Una mirada dirigida a una corda pot indicar una entrada.
Una determinada expressió pot ajudar a la pròpia interpretació de l’obra: legatto,
crescendo, pianissimo... Així que aquests seran una mena d’elements auxiliars al
gest, pròpiament dit.
La boca, i amb ella la pronunciació muda del text, pot ajudar als cantaires.
Hem dit pronunciació muda perquè encara que la nostra tendència sigui cantar
juntament amb l’alumne per ajudar-lo, no convé que ho fem, sinó quina veu
cantarem?

Finalment podríem dir que per treballar el gest no hi ha res com


experimentar amb el cor, per tal que els cantaires vagin responent a les senyals del
director/a i el director/a pugui aprendre de les respostes dels seus cantaires.
També serà molt important desenvolupar el sentit de l’observació, tant de nosaltres
mateixos com del que facin altres directors, i en aquest sentit vull recuperar una
frase que surt en el llibre de Francesc Viñas, pàgina 91 i que diu: “estudieu dels
errors dels vostres companys, doncs són lliçons que costen poc i ensenyen molt”.
30

3.2. LA DIRECCIÓ D’UNA CORAL DE SECUNDÀRIA.

En principi dirigir una coral a Secundària no hauria de ser diferent de dirigir


un altre tipus de formació coral, però en l’àmbit de l’ensenyament i en l’edat amb la
que treballem (de 12 a 18 anys) la nostra feina es fa més complexa.

Estem convençuts que avui, més que mai, impulsar una formació coral en
els centres d’educació és una tasca realment important. Els alumnes que tenen
l’oportunitat de formar part d’un cor, disposen d’una excel·lent ocasió d’aprendre el
que és el respecte, la solidaritat, la lleialtat, malgrat les diferències; cantant
potenciem l’assoliment d’aquests valors, potenciem el treball en grup i l’aportació
particular per impulsar uns resultats comuns.

El fet de pertànyer a la coral del centre on s’estudia, fomentarà en l’alumne


la confiança en ell mateix, l’ajudarà a augmentar l’autoestima, ja que el grup el
necessita i ell és important.

És fonamental que el director/a de la coral d’un IES doni aquesta


autoconfiança als seus cantaires. Ha de mostrar interès per ells i elles, per cada
integrant del seu grup. Aquest interès ha de ser la força que ha de motivar el
director/a i ha d’impulsar els cantaires.

En una coral de Secundària tothom ha de ser benvingut, tothom és


necessari. Per això és important que inculquem als nostres cantaires que cada
persona té alguna cosa especial en la seva veu, que la fa única i important. No
seria gaire divertit tenir una coral amb treta veus idèntiques, quin avorriment!
Encara que fossin molt bones! Caldrà que els nostres cantaires siguin diversos,
bons i no tant bons, més dolents i menys. Tots seran necessaris i molt importants.
Els uns aprendran dels altres, farem un equip, tot reforçant el sentit de la solidaritat
i la lleialtat al grup, que treballa per assolir un objectiu comú.

Els cantaires també han de saber que el director/a necessita d’aquesta


lleialtat i responsabilitat per poder tirar endavant. Cal que s’estableixin uns forts
lligams de confiança mútua: director/a - cantaires.

3.2.1. Responsabilitat musical i pedagògica del director/a.

De la responsabilitat musical i pedagògica del director/a no només en


parlem en aquest punt, en l’apartat sobre pedagogia de l’assaig o al suggerir
exercicis de respiració, relaxació, etc. també hem estat incidint en aspectes
educatius, però ara ens volem plantejar qüestions no tant tècniques, encara que
necessàries i que també són responsabilitat del director/a.

QÚESTIONS GENERALS:

· Treballarem per fer néixer en cada un dels cantaires el plaer que produeix
tant cantar individualment com de forma col·lectiva.
· A través del cant coral podrem fer que nois i noies entrin en contacte directe
amb les èpoques musicals, estils, compositors. Ho farem de manera
pràctica, però en tot moment intentarem desvetllar la seva curiositat i
procurarem que ho relacionin amb altres qüestions que, probablement,
s’hauran treballat al crèdit comú.
31

· Insistirem en la idea de treball en equip amb uns objectius comuns a tots i


amb la necessitat de ser disciplinats i respectuosos a l’hora de treballar,
per tal de poder fer fecunda la nostra feina.
· El cant coral és una activitat artística i per això ajudarà a desvetllar la nostra
sensibilitat i penetrarà directament en el nostre interior.
· A través del cant coral podem convertir alumnes “analfabets”, musicalment
parlant, amb nois i noies que interpreten música. Els hem d’ajudar a gaudir
d’aquest important paper protagonista que, si no fos pel cant, difícilment
haurien arribat a adquirir.

QÜESTIONS ESPECÍFIQUES:

· És evident que a través del cant coral podem treballar amb els nostres
alumnes aspectes concrets del llenguatge musical com són: la pulsació, el
ritme, la melodia, les respiracions i el fraseig, la veu, l’afinació, l’anàlisi, la
imaginació...
· Podem insistir en l’educació de la veu (apartat 1)
· Treballarem per desenvolupar l’oïda, sobre tot la interiorització dels sons, el
sentir-los per dins, que tant ens ajudarà per cantar afinadament.
· Ampliarem el repertori musical dels nostres cantaires, donant-los a conèixer
obres que si no fos pel cant coral no tindrien l’oportunitat d’aprendre;
principalment les que pertanyen al repertori català, tant tradicional com
modern. Creiem que aquest repertori tant pot interessar als alumnes del
país, com als nou vinguts, ja que per ells representaran les cançons del lloc
que els ha acollit.
· També treballarem tots els aspectes d’actitud, tant necessaris per fer
funcionar el nostre grup: sentit d’equip, concentració, posició corporal,
escolta i silenci, responsabilitat, respecte...
· Els aspectes lingüístics també hauran de merèixer la nostra atenció: el
vocabulari, les frases fetes, el sentit del text... seran aspectes importants i
fins i tot integradors. Si en la nostra coral hi ha immigrants, el text de les
cançons també els pot ajudar a augmentar el seu vocabulari i a fer un pas
més en el coneixement de la cultura amfitriona.

Totes aquestes qüestions, tant generals com específiques, les


aconseguirem posar a la pràctica si som capaços de fer-ho amb una actitud
responsable i lúdica a la vegada, amb serietat però amb divertiment i així podrem
incidir en aspectes de la personalitat dels nostres cantaires que també els podran
aplicar en altre situacions de l’aprenentatge en particular i de la vida en general.

3.2.2. La formació continuada dels directors/es.

Tenint en compte que un director/a hauria de tenir un perfil definit per una
sèrie de punts que no necessàriament se li exigeixen a l’aspirant a professor/a de
música de secundària, anem a analitzar quina ha de ser la formació que ha de tenir
i com cal buscar els mitjans per fer que la preparació d’un director/a no s’aturi mai.

Creiem que el director/a d’una coral de secundària ha de ser una persona


preparada musicalment i amb carisma per convertir-se en el centre d’atenció dels
seus cantaires, a la vegada que ha de tenir mà esquerra per treballar amb
adolescents, amb capacitat per engrescar-los i animar-los davant les dificultats.
D’ell depèn que els cantaires gaudeixin del cant, cantin bé i comprenguin allò que
canten.
32

Per poder aconseguir aquests objectius caldrà que el director/a sigui una
persona preparada en aspectes com el llenguatge musical, la tècnica de direcció,
el coneixement de les veus i particularment les veus dels adolescents, el repertori,
la tècnica d’assaig, o sigui, tots els aspectes bàsics de la direcció.

Pel que fa al llenguatge musical, el director/a haurà de tenir un molt bon


sentit del ritme, saber entonar amb correcció i llegir amb facilitat per tal de poder
preparar la peça que pretenem fer cantar. Per altra part necessitarà dominar el gest
amb que vol comunicar-se amb els seus cantaires. Caldrà que conegui les
limitacions de les veus dels nois i noies de secundària, veus que estan en procés
de canvi i formació, veus que de vegades fins i tot resulten estranyes als propis
cantaires. El director/a també haurà de saber buscar aquell repertori adequat, que
estigui a l’abast dels seus cantaires i que resulti engrescador i enriquidor. Moltes
vegades de l’encert de les obres triades en depèn que els cantaires estiguin
animats i s’esforcin a fer la feina ben feta. Per últim saber portar una dinàmica
d’assaig que defugi l’avorriment, que sigui atractiva, engrescadora, atenta i
divertida, també ens ajudarà en la nostra feina.

Per tot el que hem dit podem afirmar que el director/a ha de ser una
persona que domini molts recursos i estratègies, que contínuament haurà d’anar
variant per adaptar-se a les necessitats i exigències del grup.

Després de tot això, és lògic que arribem a la conclusió i al convenciment


que la formació del director/a no s’atura mai. És una tasca que requereix una
preparació continuada al llarg de tota la vida: millorar la formació tècnica, sobre tot
a través de cursets, buscar i estudiar nous repertoris, analitzant si són adients al
grup amb el que treballem, observar la tasca dels grans directors, aprenent del seu
exemple, escoltar discografia de qualitat, anar a tots els concerts corals que
puguem... ens ajudarà a fer-nos avançar com a directors i directores dels nostres
grups i ens prepararà per aprendre a donar lo millor de nosaltres mateixos.

3.2.3. El cantaire ensenya al director/a.

És evident que segons la tipologia del grup (edat, preparació, si és mixt o de


veus iguals...) el repertori, el plantejament pedagògic, la dinàmica de l’assaig o la
tècnica vocal variaran; és per això que no hem de perdre mai de vista que
treballem amb un grup d’adolescents que, probablement, serà diferent a cada curs i
que variarà segons el centre on treballem, de la tradició coral que tingui l’IES o del
llos on estigui ubicat. Cal tenir, doncs, els sentits ben oberts cap a aquells que
dirigim. Cal que estem ben atents a les seves reaccions, als comentaris, als
suggeriments que ens puguin fer. Ens poden ensenyar molt. De fet són ells i a
partir del que ells ens plantegen, que nosaltres aprenem. Segurament és això el
que fa que dirigir un cor en un IES pugui resultar tant satisfactori.

Aquesta mena de “feedback”, d’acció-reacció, tant del director/a cap als


cantaires, com al revés, crec que és un dels aspectes més interessants del cant
coral. Podíem dir que és una activitat, una disciplina, en la que hi guanyem tots i
quan la feina feta es pot oferir al públic i es crea aquesta complicitat entre
cantaires, director/a i públic encara més.

És evident que al professor/a de música de qualsevol centre la coral li


ofereix la possibilitat de conviure d’una manera més estreta amb els cantaires,
d’establir uns lligams més forts que amb la resta d’alumnes, la qual cosa ens
33

proporcionarà un plus en la nostra relació personal professor/alumne. Aquesta


relació més estreta segurament ens permetrà escoltar-los amb més calma i a partir
de l’escolta dels seus suggeriments podrem iniciar les nostres reflexions, els seus
comentaris ens poden ajudar a modificar actuacions, sovint repetitives; segurament
seran els nostres cantaires els qui ens impulsaran a iniciar nous projectes.

3.2.4. Feines extramusicals del director/a.

Podríem dir que la persona que dirigeix una coral ha de fer dos tipus de
feines. De la tasca “normal” del director/a ja n’hem parlat, però ara voldria referir-
me a tot un seguit de tasques que, sense ser estrictament de direcció coral, són
també fonamentals pel bon funcionament del cor i que sovint recauen en la figura
del director/a i si pensem en els IES, encara més.

Per que la coral funcioni, cal que ens ocupem d’altres tasques: llistes,
cartes, material, demanar ajuts o subvencions, organitzar les actuacions ocupant-
nos de tota la infrastructura (piano, partitures, faristols, micròfons, decorat, flors...) i
quan fem sortides haurem de buscar l’autocar o programar les activitats
complementàries. És probable que de tota aquesta feinada no se’n pugui ocupar el
director/a tot sol; segurament faran falta altres col·laboradors (responsable
d’activitats del centre...), però encara que hi hagin companys que ens ajudin és
evident que el director/a hi haurà d’estar implicat, molt implicat.

Cal que el director/a no pensi que la seva feina s’acaba preparant un


repertori en una sèrie d’assaigs; té més responsabilitats:

· S’encarregarà de programar les actuacions que es faran durant el curs i


d’acceptar o no les propostes que puguin arribar, analitzant la seva
conveniència .
· S’ocuparà d’organitzar un arxiu, amb les obres que s’han treballat i aquelles
que es podrien cantar en un futur.
· Serà qui prepari el programa de mà, quan hi hagi concert.
· Verificarà l’acústica del local on s’hagi d’actuar i organitzarà la col·locació
dels cantaires.
· Quan es prepari un viatge serà qui haurà de tenir cura que els cantaires
arribin en condicions, evitant el cansament i el soroll.
· Somniarà i pensarà en les fites i objectius als que poden aspirar, encara
que “només” es tracti de nois i noies de secundària.
· Quan acabi el curs farà una memòria i avaluarà tot el que la coral ha fet
(veure l’apartat 8) .

Després de repassar aquest llistat no m’agradaria que ningú pensés que la


tasca de director/a és excessiva; de fet penseu que dirigim per què volem, però ho
volem per què ens agrada, ens omple i ens ajuda a donar una mica més de sentit a
la tasca de professors/es de música.

Dirigir la nostra coral resulta gratificant; el tracte més directe amb els
alumnes, la complicitat que establim entre ells i nosaltres, entren dins l’apartat de
les compensacions, encara que semblin feines extramusicals.
34

4. COM HAURIA DE SER EL REPERTORI

El repertori ens ha de servir de fil conductor per aconseguir tots els


objectius que volem assolir en plantejar-nos l’activitat de cant coral. Ha de ser
l’excusa per aprofundir en la tècnica vocal i en la musicalitat dels cantaires.

Però penseu també que les cançons que treballem es convertiran en


fragments de la banda sonora de la vida dels nostres cantaires. Les recordaran
com a vivències pròpies i els ajudaran a rememorar els moments viscuts mentre
les assajaven i les cantaven davant el públic. A través d’elles recordaran els
companys i companyes i les anècdotes, les dificultats i els èxits, de manera que les
cançons, per elles mateixes, ens serviran per educar, treballar amb els nostres
alumnes i incidir, encara que no se fins a quin punt, en les seves pròpies vides.

És per tot això que saber triar o tenir l’encert de triar les cançons adequades
ens pot ajudar, o fins i tot es pot convertir en el factor definitiu, a l’hora de tirar
endavant el projecte d’una coral a secundària.

4.1. ASPECTES PREVIS.

A l’hora de fer la tria del repertori caldrà que tinguem en compte algunes
qüestions bàsiques, a les que hem anomenat “aspectes previs”, i que són:

♪ Com és el grup
Primer que res caldrà tenir clar amb qui treballem, quines característiques
vocals i capacitats musicals tenen els nostres cantaires. Tant negatiu pot ser
treballar un repertori massa difícil, com fer-ho amb cançons que estiguin per sota
de les seves possibilitats.
En el primer cas els cantaires es desmoralitzaran, veient que els estem
exigint massa, tindran la sensació de que no hi arriben i que no en saben prou. En
el segon cas és possible que s’avorreixin per falta d’incentius.
Per tant, saber trobar les obres adequades al nivell de les capacitats del
nostre grup, és essencial.

♪ El contingut
És important que el contingut del text de les cançons arribi a la sensibilitat
dels nostres alumnes, que entenguin què diu la cançó i com el text està lligat a la
música i aquesta expressa el seu significat.
Convindrà, doncs, que la lletra digui alguna cosa que connecti amb els nois
i noies de 12 a 18 anys. També dependrà de si el propi director/a és capaç
d’explicar el que diu o significa la lletra, en el cas de trobar-nos davant d’un text
poètic de més difícil comprensió.

♪ L’interès musical
Més important encara és que l’obra triada tingui un interès musical, que
considerem que és de qualitat i que ens pot ajudar a fer créixer la sensibilitat
musical dels nostres alumnes. Aquest interès musical no passa, necessàriament,
per ser una peça forçosament complexa; ja hem dit que la complexitat de l’obra
s’ha d’adaptar a les possibilitats del grup. És molt important que sempre tinguem
present que el que fem ho hem de fer bé, sense preocupar-nos massa de picar
molt alt: el que sigui, però ben fet.
35

♪ La tessitura
Un altre aspecte importantíssim a l’hora de triar és la tessitura de l’obra, que
sempre s’haurà d’adaptar a les possibilitats del grup, tot i que a través de la tècnica
vocal podrem aconseguir que es cantin notes més extremes amb més comoditat,
caldrà que no ens embarquem en fer cantar ni massa agut, ni massa greu.

♪ Pensar en el públic
Finalment les cançons aniran destinades a cantar-les davant el públic i
caldrà que pensem en ell, que el tinguem en compte, que imaginem com pot
reaccionar davant l’escolta de tal o tal cançó.
Si la resposta del públic és positiva els cantaires quedaran reforçats i
animats a continuar; se sentiran valorats i creixerà la seva autoconfiança. En
aquest procés, el repertori hi té molt a dir; una cançó ben triada ens ajudarà a fer
“miracles”.

4.2. PER QUÈ TRIEM UN DETERMINAT REPERTORI.

És evident que quan triem una cançó ho fem moguts per diferents i variats
motius: els nostres gustos, les demandes dels cantaires, la tipologia del grup que
dirigim, el que ens hagi caigut una partitura a les mans, haver escoltat una cançó
bonica cantada per una altra coral... Però anem ara a detallar el que ens ha
d’empènyer, segons la nostra opinió, a triar les cançons que cantarà el nostre grup.

En primer lloc creiem que el més important és triar aquelles obres que
s’adeqüin a les necessitats tècniques del nostre cor i que s’adaptin a la seva
sonoritat, però també convindrà triar per tal d’evitar fer un poti-poti sense cap tipus
de coherència, agafant cançons d’aquí i d’allà, entre les quals no hi ha cap nexe
d’unió, essent molt més adequat buscar una mena de fil conductor que, finalment,
doni unitat a les obres treballades quan les presentem al públic. Aquest “fil
conductor” pot ser divers; podrem trobar-lo en la procedència de les peces, l’autor
o autors, la cronologia, els temes de les obres, l’estil, podem, fins i tot, inventar-lo,
però és molt important que les obres s’enllacin per algun punt.

Penseu que, finalment, les obres que assajarem hauran d’arribar al públic i
és molt important que el concert estigui dissenyat i pensat seguint una pauta
coherent. És molt freqüent, per desgràcia, escoltar concerts corals que resulten
una barreja sense cap criteri. Si la nostra intenció és oferir al públic peces molt
variades, convindrà que ho fem havent pensat prèviament per què ho volem fer i
aquest motiu pot acabar convertint-se en el propi “fil conductor”, del que parlàvem.

Sigui com sigui, quan triem un determinat repertori, cal que hi hagi un
denominador comú entre les obres treballades, el resultat del concert serà molt
millor.

4.3. EL REPERTORI QUE NO HAURIA DE FALTAR.

Pel títol del treball, ja us podeu imaginar quines són aquelles peces que no
haurien de faltar en un repertori per secundària. Però el que vull explicar en aquest
apartat són els motius que m’han impulsat a treballar sobre un repertori bàsicament
català.
36

Tots els directors/es que hem anat, any rera any, a les trobades de corals
de secundària, hem pogut constatar com cada vegada es presenten més cançons
cantades en anglès o en altres llengües i menys en català. És evident que la
influència anglosaxona (americana) en el mercat musical de consum és molt i molt
forta. No està malament cantar obres procedents de musicals americans, gospels,
blues o cançons dels Beatles, o bé de les pel·lícules de Walt Disney, però creiem
que són molts els motius que ens impulsen a defensar un repertori més proper,
geogràficament parlant, encara que de vegades sigui més desconegut pels nostres
cantaires.

Crec que la nostra tasca educadora passa per apropar els nostres alumnes
a un repertori que, en principi, ells senten llunyà i desconegut, però si nosaltres no
el proposem difícilment tindran una altra possibilitat d’apropar-s’hi.

És una llàstima que nois i noies que han viscut “sempre” a Catalunya
desconeguin completament les cançons populars catalanes, per exemple. Per
aquells nois i noies que fa poc que han arribat, poder cantar una cançó de
“Gossos” o de “Els Pets” els pot fer sentir més integrats i els pot arribar a fer
descobrir un altre àmbit de la cultura que els acull.

Penso que la interculturalitat, el mestissatge, la convivència de tots amb tots


també passa per l’oportunitat d’aprendre aquestes cançons cantades amb l’idioma
català, que pot i ha de servir de nexe d’unió i podem fer que les cançons en català
compleixin també un objectiu integrador i aconsegueixin fer una tasca didàctica
més enllà de la musical.

4.4. COM L’HEM DE PROPOSAR.

Un cop haguem estudiat i decidit què volem cantar, que ho vegin amb bons
ulls i s’ho agafin amb ganes o no dependrà de la manera en que ho presentem als
nois i noies.

Ja hem vist que triar el repertori adequat al tipus de grup és fonamental,


però també ho és l’habilitat que tinguem a l’hora de proposar aquest repertori. Cal
que siguem uns bons “venedors” del que volem cantar, cal engrescar-los i per fer-
ho els podem explicar alguna història o anècdota relacionada amb la cançó, els
podem parlar de la lletra, fent més proper el seu significat, els podem fer escoltar
alguna versió de l’obra etc. però, sobre tot, ho hem de fer amb molta dosi
d’entusiasme, ens ho hem de creure i fer-ho creure.

Segur que una cançó bona, adequada, interessant, però mal presentada té
tots els números per fracassar i al revés, i una peça difícil i dura, si nosaltres som
capaços de saber crear unes bones expectatives, segur que podrà tirar endavant.
Tots sabem que una bona predisposició davant les dificultats, fa que es puguin
superar i al final ens proporcionin una gran satisfacció.

És evident que a l’hora de proposar repertori, els nostres alumnes també


han de ser capaços de fer-ho. Cal que ens facin saber quines cançons els
agradaria cantar i és molt important que , de tant en tant, puguem cantar aquelles
obres que ells ens han proposat. De ben segur que complaure les seves propostes
pot ser difícil, per falta del material adient (partitures) o pel fet que nosaltres no
coneixem la cançó proposada, però segur que ells mateixos ens ajudaran a
solucionar aquest problema.
37

Estem convençuts que amb nois i noies de secundària és molt important


que les propostes sorgeixin tant d’ells com de nosaltres.

4.5. LES DIFICULTATS PER TROBAR UN REPERTÒRI ADIENT.

És, precisament, les dificultats per trobar un repertori adient als nois i noies
de secundària, un dels arguments que m’han mogut a l’hora d’endinsar-me en
aquest treball.

Tots sabem que Catalunya té una dilatada i intensa tradició coral i tots
coneixem els grans esforços que s’han fet a l’hora d’editar i donar a conèixer el
repertori. Però moltes vegades aquest repertori que trobem al mercat no s’adapta a
les peculiars característiques dels nostres grups (adolescents i poc preparats
musicalment) i en la majoria d’ocasions ens veiem en la necessitat d’adaptar
partitures, retallant per aquí i inventant per allà, cosa que, de vegades, ofereix
resultats més que dubtosos. És difícil, doncs, disposar d’un repertori adient als nois
i noies, d’un repertori que, sobre tot, sigui digne i bo i que comporti alguna
pinzellada d’aquella vida musical que no mor.

És per ajudar a pal·liar aquesta mancança que us presentem el recull


d’obres, al bloc II, i que responen a força anys d’experiència impulsant i dirigint una
coral d’un IES.

4.6. LES VERSIONS I TRADUCCIONS.

És evident, i ja ho hem dit anteriorment, que defensem el fet de fer cantar


en català, però de cap manera ens oposem a cantar en altres idiomes, ja que
també pot ser enriquidor pels nostres alumnes.

Si ho volem fer així, caldrà que vigilem a l’hora d’utilitzar les versions i
traduccions d’obres originals. La connexió tant directa que existeix entre la música i
el llenguatge, pot quedar deteriorada a l’adapta-la al català; l’accentuació i, fins i
tot, el significat de les paraules pot variar en detriment de l’obra.

És per això que, sempre que es pugui, cal cantar en l’idioma original de la
partitura o bé assegurar-nos que la traducció i la seva adaptació musical és del tot
fiable.

Si, finalment, l’opció que triem és interpretar l’obra en l’idioma original,


caldrà que els cantaires en coneguin la traducció, que sàpiguen en tot moment què
és el que estan dient, ja que els pot ajudar molt en la correcta interpretació musical.

També serà important que a l’hora d’interpretar en l’idioma original tinguem


en compte el públic que ens escolta. Estaria bé que al programa de mà hi figurés la
traducció del text, per tal que l’oient no es perdi cap detall del contingut de l’obra
interpretada.
38

5. QUAN I COM ORGANITZEM ELS ASSAJOS

Disposar del temps adequat per assajar és una qüestió vital per qualsevol
coral. El producte final que podrem oferir al públic dependrà del treball fet a les
hores d’assaig i, per tant, tindrà una relació directa amb el temps que hi haguem
pogut dedicar.

També hi ha un altre factor que és obvi en qualsevol coral, però que de


vegades és molt difícil d’aconseguir en les corals dels IES: la continuïtat. Per poder
avançar, millorar, obtenir bons resultats, cal poder treballar amb els mateixos
alumnes durant alguns anys; seria molt positiu que els nois i noies formessin part
de la coral més d’un curs seguit, per tal de donar continuïtat a la tasca feta, tot
buscant un cert nivell musical.

Aquestes dues qüestions obvies, bàsiques i fonamentals per qualsevol coral


(temps suficient per assajar i continuïtat dels cantaires) quasi sempre costa molt
posar-les a la pràctica, tot i que es poden oferir crèdits variables d’educació vocal i
es poden fer altres combinacions més imaginatives, ja que el crèdit variable de
“cant coral” no és, ni de bon tros, suficient per nodrir i fer avançar la coral d’un IES,
només és un primer pas.

Segur que podem aplicar aquella dita castellana: “a grandes males, grandes
remedios” ja que és evident que tots aquells professors/es de música que han
volgut tirar endavant una coral en el seu centre, ho han aconseguit, malgrat les
dificultats, però han hagut de posar-hi molta imaginació, temps personal, esforç,
moltes vegades sacrifici i, fins i tot, diners per continuar formant-se; sabeu quan
valen els cursets de direcció coral?

5.1. TEMPS DE DEDICACIÓ.

Igual que tots els plantejaments tècnics de l’assaig (dels quals n’hem parlat
a l’apartat 2) la seva freqüència i duració també tenen una relació directa amb els
resultats que obtindrem. De fet, estem convençuts que de la planificació temporal
en depenen, en gran mesura, els resultats artístics de qualsevol cor,
independentment de les seves característiques. Per dir-ho d’una altra manera, és
una de les claus per entendre per què unes corals canten millor que unes altres, en
igualtat de condicions.

♪ El temps del director/a


És evident que el director/a necessitarà un temps setmanal, d’una hora i
mitja a dues hores, de treball directe amb els seus cantaires, a més de complir amb
les feines extramusicals (apartat 3.1.4.).El més desitjable seria que aquest temps
estigués contemplat com a hores lectives. Si aquest temps porta el nom de crèdit
variable no hi haurà cap problema en aquest sentit, però ja sabem que els crèdits
variables o són trimestrals (3 hores per setmana) o quatrimestrals (2 hores per
setmana) i després ja s’ha acabat, de manera que ens poden ajudar, però no són
pas la solució. Cal buscar alguna fórmula que permeti la continuïtat i aquesta
tampoc passa per les hores de crèdit comú, ja que hi han altres continguts a
treballar i el cant coral només és una petita part de la feina a fer.
Crec que la solució a aquest problema temporal passa, indiscutiblement,
per la implicació de la directiva del centre en el projecte de la coral. Si la directiva
ho veu amb bons ulls, estic convençuda que sortiran les hores necessàries per que
39

el professor/a s’hi pugui dedicar. Tampoc és tant temps, si pensem amb les
“alegries” acadèmiques que pot proporcionar de cara a l’exterior. Una coral que
treballa bé pot acabar esdevenint un símbol de qualitat pel propi centre. És un bona
inversió!
Altres vegades, quan la directiva no pot assumir les hores de professor/a,
és l’AMPA qui ho pot tirar endavant com a activitat extraescolar, pagant, a part, les
despeses del director/a, que pot ser el mateix professor/a de música del centre o
bé algú de fora. Creiem que aquesta segona opció no és tant bona, ja que la coral
queda una mica més desvinculada de la pròpia labor educativa del centre.

♪ El temps dels alumnes


Si treballem el cant coral en hores del crèdit variable, no hi ha res a discutir
pel que fa al temps dels alumnes, però si escollim un altre sistema la cos canvia.
Les hores del pati, alguna hora al migdia o en horari d’activitats de tarda,
són les opcions que ens queden i, en aquest cas, el que pesa més són les
característiques horàries del propi centre, la disponibilitat que manifestin els
cantaires i la imaginació del director/a.
A tall d’exemple us explicaré el que hem anat fent durant més de dotze anys
en el meu centre. Sempre hem treballat en estones de pati. Els anys que hem
pogut treballar a 3 veus, fèiem 4 assaig (4 patis) per setmana, la qual cosa
implicava que cada alumne venia a dos assaigs, l’un el de la seva corda i l’altre
l’assaig comú. Durant aquests últims anys, que només treballem a 2 veus, fem 3
assaigs i cada alumne assisteix a dos d‘ells. És una fórmula que ens funciona prou
bé, però que no és infal·lible; quan venen els exàmens o quan comença a fer bon
temps, es produeixen algunes desercions.
Aquest sistema té altres avantatges, com el de permetre l’entrada a la coral
de gent de nivells diferents, de 1er a 4art d’ESO, i això ens proporciona continuïtat
(ja en parlarem a l’apartat 5.3.). També té l’avantatge de quedar, d’alguna manera,
desvinculat del currículum obligatori, ja que els alumnes no s’han d’examinar, per
tant ho han d’assumir com una activitat voluntària, a la vegada que s’hi han de
comprometre. Considerem que aquest voluntarisme compromès té un gran valor
pedagògic.
Malgrat aquestes estones de pati, quan s’atansa un compromís, quasi
sempre cal fer algun assaig extra, per deixar-ho tot a punt. En aquest sentit tot és
vàlid: alguna hora de classe, un cap de setmana, al vespre... aquí ja depèn de la
disponibilitat i l’acord de tots plegats.

5.2. CRÈDIT VARIABLE.

Si finalment decidim tirar endavant la coral a partir del crèdit variable, caldrà
que reflexionem sobre els aspectes positius i negatius.

♪ Aspectes positius
1. Disposar d’unes hores concretes reconegudes en l’horari del professor.
2. Assegurar-nos l’assistència dels alumnes, ja que és una matèria que
desprès haurem d’avaluar.
3. Tenir la possibilitat d’introduir el cant coral a alguns alumnes que no ho
haurien fet si es tractés d’una activitat voluntària (es pot donar el cas, a
l’hora d’escollir el C.V., que algun alumne triï el cant coral un cop
descartades les altres opcions)
40

♪ Aspectes negatius
1. La limitació de continuïtat que planteja el C.V. (trimestral o quatrimestral) i
que no assegura poder fer l’activitat durant tot el curs, a no ser s’inventi
algun sistema que ho garanteixi, com per exemple: dos crèdits variables
quatrimestrals, un el de cant coral i l’altre relacionat amb algun aspecte del
llenguatge musical, com a C.V. de centre, que s’haurà de programar amb el
vist i plau del Departament.
2. Estem convençuts que ha de cantar qui vulgui cantar. Si ho plantegem com
a C. V. ens podem trobar a classe amb gent desmotivada, que no els agradi
i, el que és pitjor, que no vulguin. Creiem que cantar ha de ser totalment
voluntari.
3. El C.V. pot ser molt útil a l’hora de dinamitzar un grup per a que canti, però
creiem que no és la via definitiva per disposar d’una coral activa i dilatada
en el temps, que pugui acabar esdevenint un signe d’identitat del propi
centre.

5.3. ACTIVITAT OBERTA A TOTA L’ESO.

Com ja hem dit, el C.V. de cant coral ens pot servir per iniciar i per
empènyer el projecte d’una coral en qualsevol IES, però no serà la garantia de
continuïtat que pretenem, de manera que caldrà buscar altres solucions.

Nosaltres animem al professor/a de música que pensi i plantegi alguna


formula (apartat 5.1.) que permeti garantir tres qüestions que ens semblen
fonamentals:

1. La possibilitat que la coral estigui formada per alumnes de tots els


nivells (ESO, BAT o Cicles Formatius). En aquest cas estem convençuts
que barrejar les edats d’un grup de gent que treballa vers un objectiu comú,
és absolutament positiu.
2. Si complim el primer punt i podem obrir la coral a TOTS els alumnes del
centre, també aconseguirem el segon objectiu, que és fonamental: garantir
la continuïtat d’un alt percentatge d’alumnes. Ens podem trobar amb
nois i noies que han treballat amb nosaltres durant 3, 4 o 5 cursos; realment
és una satisfacció veure la seva evolució vocal, com els costava al principi i
com cap al final del seu pas per la coral, han aconseguit fer-ho molt més bé,
esdevenir els pilars del grup i aprendre cançons que els acompanyaran la
resta de la seva vida. Sense aquests alumnes fidels a la coral, no es podria
plantejar cap projecte d’un cert nivell.
3. Fer-ho fora del marc pròpiament lectiu assegura un altre element que
considerem fonamental: que sigui una activitat voluntària. Creiem que
cantar ha de ser un acte voluntari, s’ha de fer amb ganes i motivació, amb
interès i gust. No ens ha d’estranyar si durant el curs es produeixen algunes
baixes. Si un alumne s’atansa a l’activitat i després no n’està satisfet, no li
agrada o troba que no respon al que ell esperava, no passa res. És molt
important que disposem de cantaires convençuts, però també és essencial
que els sapiguem convèncer.
41

6. EL CONCERT.

El concert és l’hora de la veritat, és quan haurem de mostrar públicament


els resultats del nostre treball, de la labor dels alumnes i col·laboradors; serà el
punt de confluència de tots els esforços, el moment de la veritat.

Tots sabem que quan es fa un concert, les vivències són diferents a les
habituals. Els cantaires s’han de concentrar més, han de tenir cura de la seva
actitud, sabent que el públic està pendent d’ells. Dalt de l’escenari se senten
sensacions especials que sorgeixen al sumar les energies personals de tots els
intèrprets i del públic. L’experiència és quasi bé màgica i d’això els alumnes se’n
recorden i, el que és millor, se’n recordaran.

És molt important, doncs, que els concerts es programin amb l’antelació


necessària per poder-ho tenir tot controlat. En aquells casos en que el concert ja
sigui un “clàssic” de la vida cultural del centre, això no serà cap problema. Nadal,
St. Jordi, el lliurament de les orles o fi de curs, la Trobada de Corals o algun altre
esdeveniment propi del centre, seran dates que ja les tindrem presents des de
començament de curs.

Poder programar els concerts del curs amb dates conegudes o bé


aproximades, transmet als membres del grup seguretat i aquesta seguretat és
bàsica per aquelles persones que fan una activitat voluntària, però que resulta
exigent i els demana un compromís. Si els nostres alumnes saben, prèviament,
què els espera, sabran també quina haurà de ser la seva contribució.

Però també és veritat que de vegades sorgeixen compromisos o ocasions


de cantar que no estaven previstes. És important que es valorin, però sempre que
es pugui , cal acceptar. L’oportunitat de cantar davant el públic fa que surti de dins
del cantaire lo millor d’ell mateix; resulta un gran incentiu. De totes maneres, abans
d’acceptar caldrà fer-ne una valoració seriosa de la seva conveniència o no, per
poder complir amb dignitat, mostrant un treball ben fet.

En els següents punts anirem analitzant quina és la funció de tots els


elements que conflueixen en el concert.

6.1. EL DIRECTOR/A.

En l’apartat 3 ja fèiem un repàs sobre el paper del director de cor, però hem
deixat per aquest punt totes aquelles qüestions relacionades amb la figura del
director en el concert.

Hem de tenir present que el concert és el moment de la veritat, l’examen, és


quan es posa en evidència el treball fet, quan es veu si s’han superat els reptes o
es posen de manifest les mancances. En el concert també es posa en
funcionament una certa “teatralitat” que ens ajudarà a connectar amb el públic. De
tot el que acabem de dir el responsable, per bé o per mal, n’és el director/a.

Si falta un, dos o tres cantaires, el concert es pot fer igual; si hi ha molt o
poc públic, el concert es pot fer igual; però què passa si el director no hi és?
42

Segurament si a un cor professional li faltés el director a última hora, abans del


concert, podria agafar el relleu el director suplent, que per això està, però en el
nostre cas si el director/a no hi és, s’ha de suspendre el concert.

A l’hora del concert, doncs, el director/a n’haurà de ser el motor, qui faci
funcionar la maquinaria, qui doni la cara a tots els efectes. Haurà de ser el màxim
responsable.

6.1.1. La seva responsabilitat en el concert.

La responsabilitat, millor dit, les responsabilitats del director en el concert


són moltes i molt variades. Les podríem dividir en tres apartats: abans, durant i
després del concert.

♪ Abans del concert


Abans del concert cal pensar en tots els detalls. És probable que tinguem
algú que col·labori amb nosaltres, tant pot ser un professor/a o un alumne, però qui
ho haurà de supervisar tot serà el director/a.
Tenir les partitures a punt, si se’n fan servir, els instruments, faristols,
micròfons, escenografia (cortines, decorats, projeccions...), programes de mà, les
cartes als pares, les invitacions, les instruccions d’horaris, vestuari etc. saber qui
farà les fotos o el vídeo. Totes aquestes, i pot ser algunes més, seran les
ocupacions del director/a prèvies al concert, a més de fer, segurament, algun
assaig extraordinari per donar les últimes “instruccions” i assegurar uns bons
resultats en el concert.

♪ Durant el concert
Durant el concert caldrà que el director/a estigui molt atent a l’actitud dels
seus cantaires. En tot moment haurà de saber captar la seva atenció, per tal que
estiguin el màxim pendents possible dels gests i les indicacions del director/a. Per
aconseguir-ho caldrà que el propi director/a es mostri concentrat i tranquil, que
sigui capaç de transmetre serenitat i seguretat per tal de crear un clima de
confiança entre cantaires i director/a. Segur que el públic també sabrà captar-ho. Si
el director/a no es mostra segur i convençut del que fa, els cantaires i el públic
també rebran aquestes “males vibracions” i segur que la cosa no funcionarà. Per
tant, l’actitud del director/a és fonamental.
De vegades, quasi sempre, és el propi director/a qui farà una presentació
del concert i de les peces que s’interpretaran. És bo que ens ho preparem, però
crec que més val no llegir-ho. Si som capaços de dir-ho sense un paper a la mà, la
comunicació amb el públic es farà molt més directa i serà una manera de començar
el concert amb més bon peu.
Salutacions, entrades, sortides, fins i tot mirades i gesticulació formen part
de la litúrgia, de la teatralitat del concert i crec que són detalls importats dels que
cal tenir cura.

♪ Posteriorment al concert
Un cop acabat el concert encara no és el moment per pensar que ja hem
enllestit la feina. El primer que hem de fer és felicitar els alumnes per l’esforç que
han fet, tant si el resultat ha sigut bo com si no n’ha sigut tant i després s’ha de
recollir tot i haurà de ser el director/a qui prengui la iniciativa.
Hi ha una altra tasca més important que caldrà fer: la valoració del concert.
Ens plantejarem unes preguntes fonamentals: què ha anat bé? Què no ha anat bé?
43

Què es podria millorar? Què hauríem de fer per millorar-ho? Aquestes quatre
preguntes ens proporcionaran els elements per fer una anàlisis raonada del concert
i segurament ens ajudaran a plantejar-nos el proper repte. Ja se sap, quan s’acaba
un concert ja hem de pensar en el següent.

6.2. ELS CANTAIRES.

Sense ells no hi hauria coral; sense ells, doncs, no hi hauria concert. Tots
són importants; els bons, els no tant bons i també els dolents. Els bons perquè
faran tirar endavant la coral, els no tant bons perquè segurament podran aprendre
dels bons i dels seus consells i els dolents perquè els reptes que ens plantegin ens
ajudaran a millorar com a directors/es.

Però ara el que volem és analitzar quin ha de ser el paper, l’actitud, el


compromís dels cantaire a l’hora del concert.

6.2.1. Què els demanem?

Ja hem dit que el concert és el moment de la veritat i és, també, quan més
hem d’exigir als nostres cantaires. De fet potser no caldrà manifestar aquesta
exigència de forma explícita; els mateixos cantaires, un cop estiguin dalt de
l’escenari es transformaran en persones atentes, disciplinades, disposades al que
calgui. És produirà una fantàstica metamorfosi.

Però, sigui com sigui, nosaltres hem de demanar als nostres cantaires
disciplina, perquè és necessària en el desenvolupament de qualsevol activitat
col·lectiva, concentració, per poder respondre amb rapidesa a les indicacions del
director/a, compromís, que els ajudi a comprendre que tots som importants i que el
bon funcionament del concert depèn de tots i cada un d’ells i col·laboració, per tal
d’estar disposats a ajudar, quan calgui i amb el que calgui.

Ja veieu que aquestes paraules: disciplina, concentració, compromís o


col·laboració, moltes vegades estan lluny dels nostres alumnes adolescents, però
és increïble com davant el concert es posen a funcionar d’una manera perfecta i
són els propis alumnes els que ens en donen lliçons. Suposo que aquest també és
un gran valor que el cant coral porta en ell mateix.

6.2.2. Treball en grup

Tots sabem que a l’ESO es valora molt el treball en grup pel que aporta
d’humanitat, companyonia i convivència. Humanitat per posar tots els
coneixements i qualitats individuals al servei col·lectiu. Companyonia que ens ajudi
a la creació d’un clima adequat i necessari per fer front a les exigències i sacrificis
que l’activitat coral comporta. Convivència per establir lligams personals entre tots
els membres que formen part del grup.

Creiem que el cant coral és una disciplina en que aquests valors i actituds
són fonamentals i encara hi afegirem un plus a l’activitat coral respecte les altres
activitats col·lectives que puguin fer els nostres alumnes. Cantar és una activitat en
grup que fomenta el gaudi artístic, que té la capacitat de penetrar en els sentiments
44

més íntims dels individus que en són protagonistes, la qual cosa, penso, en fa
augmentar el seu valor.

Totes aquestes qualitats i beneficis del cant coral com a disciplina


col·lectiva conflueixen i es posen de manifest a l’hora del concert.

6.3. LA POSTA EN ESCENA.

A tot el que envolta el concert, dalt de l’escenari, i que no és la música,


pròpiament dita, ho anomenarem “posta en escena”.

Crec que és important que els concerts que oferim al públic tinguin alguna
cosa més que les cançons que hem preparat; cal també que pensem en introduir
algun element de teatralitat que ajudarà, de ben segur, a crear un clima més màgic
i excepcional a la nostra actuació. Les llums, cortines, plantes o flors, decorats,
projeccions, el propi color de l’escenari, el vestuari, juntament amb les nostres
entrades i sortides, sempre ben fetes, amb la màxima disciplina i respecte envers
el públic, les salutacions, picar de mans en un moment determinat, algun pas de
ball etc. poden ajudar a fer més atractiva i completa la nostra actuació.

Qui haurà de vetllar, imaginar i decidir sobre aquests elements


extramusicals que apareixeran en el concert? Una vegada més la resposta és el
director/a de la coral, però segurament no estarà sol; un professor/a de dibuix li pot
donar un cop de mà pel que fa als elements decoratius plàstics. Algun professor/a
aficionat al teatre o que porti el grup de teatre del centre, si n’hi ha, ens pot ajudar
amb la seva opinió i col·laboració. Segur que sempre trobarem algú amb qui
recolzar-nos, però , evidentment, un cop més les decisions i la coordinació de tot
plegat acabarà sota la responsabilitat del director/a.

6.3.1. On actuem

És evident que el lloc on actuarem condicionarà la nostra posta en escena.


Si es tracta d’una sala del propi centre podrem treballar la posta en escena amb
més comoditat. Els moviments dels alumnes dalt de l’escenari segurament es
podran assajar a la mateixa sala, així com podrem pensar amb els elements
d’il·luminació i sonorització comptant amb un coneixement objectiu. Tot plegat ens
facilitarà la feina i ens donarà confiança.

Si la sala de concerts on hem de cantar ens és desconeguda, caldrà que


abans d’actuar l’observem i l’analitzem i, sobre tot, en fem una prova de so i
practiquem les entrades i sortides, per tal de familiaritzar-nos amb els elements
bàsics, resposta sonora de la sala i espai de que disposem.

És cert, però, que de vegades no es té aquesta oportunitat i que hem de


cantar sense haver pogut provar la sala prèviament. Aquest fet resulta negatiu, ja
que ens pot provocar inseguretat i desconfiança. Però la majoria de vegades en
que ens trobem amb aquesta situació és perquè participem en una trobada o en un
concurs i no ho fem sols, segurament hi ha altres corals que es troben en les
mateixes condicions i que també estan obligades a superar les dificultats com es
pugui.
45

Per tant, en qüestió d’escenari, és molt important que tinguem tots els
elements controlats i preparats, segur que el resultat de la nostra actuació serà
molt millor.

6.3.2. Qui tenim de públic

Les corals dels IES acostumen a tenir un públic fidel i entusiasta; alumnes,
amics, professors, pares i familiars constitueixen el gruix dels qui se situaran a
l’altra banda de l’escenari.

Serà un públic fidel, fàcil de tenir content, serà benvolent i entusiasta, sabrà
perdonar els errors i no tindrà mandra d’aplaudir de forma generosa. Però segur
que també serà un públic amb ulls i orelles i la nostra feina consistirà en
compensar la seva generositat oferint-li un treball digne.

Si la feina està ben feta, els alumnes que estiguin entre el públic admiraran
els companys cantaires, els professors sabran valorar la importància de la feina
feta en equip i els pares apreciaran positivament la tasca educativa de l’IES, ja que
la coral en serà un exponent. Tot plegat ens proporcionarà una satisfacció general.
Per tant, és evident que quan actuem davant un públic ”casolà” el nostre nivell
d’exigència ha de ser igual o superior a quan ho fem davant d’un públic més
heterogeni i divers. Actuar davant un públic “desconegut” de ben segur que
estimula el nostre nivell d’autoexigència. Això també serà bo.

6.4. EL PROGRAMA DE MÀ.

No se si parlar del programa de mà pot semblar gratuït o de tant evident


innecessari. Segurament tots els professors/es de música són assidus als concerts
i moltes vegades han observat i fullejat diferents tipus de programes de mà. Però,
per si de cas, m’he pres la molèstia de fer algunes observacions sobre el
programa, ja que és un element més del concert que pot ser molt útil per
comunicar-nos amb tot el públic i també pot servir com a recordatori de les
diferents actuacions de la coral al llarg de la seva trajectòria.

El programa de mà és com una tarja de presentació. El públic el podrà llegir


i observar abans que comenci el concert. Serà la primera imatge del grup abans
que soni la música. Si no tenim cura a l’hora d’elaborar-lo, si el fem de qualsevol
manera, donarem a entendre que la nostra forma de treballar no és prou seriosa.

Després de tota la feinada que suposa preparar un concert, creiem que val
la pena dedicar una estona al programa de mà. Cal que en tinguem cura per tal
que a través d’ell s’acabin d’arrodonir tots els esforços que hem fet per preparar
l’actuació.

Un programa ben fet ens pot ajudar a iniciar una bona comunicació amb el
públic, estimulant així la seva atenció, ens permetrà acostar-nos a ell i establir els
lligams que es creen quan es comparteix una feina.

Es tracta de pensar-hi, de tenir clar que el programa de mà és un element


més del concert i segurament és un element molt important.
46

6.4.1. Format del programa de mà

La forma, color, mida, tipus de paper, tipus de lletra o les il·lustracions del
programa són aspectes totalment subjectius, que depenen dels gustos del
director/a i dels col·laboradors que intervinguin a l’hora d’elaborar-lo.

Sigui com sigui, caldrà que vigilem i tinguem en compte algunes qüestions
formals objectives. Haurem d’evitar utilitzar paper que faci soroll quan consultem el
programa, o que el format sigui massa gran i difícil de manipular; la lletra no convé
que sigui massa petita, sinó no es podrà llegir amb poca llum.

Un text de presentació del grup, no massa llarg, el nom de tots els


intèrprets, deixar clar com estan estructurades les parts del concert, no oblidar els
agraïments o fer constar el nom dels col·laboradors, ajudarà a que l’espectador se
senti més posat en situació, fomentant així una actitud més receptiva i participativa.

6.4.2. Informació

El primer que ha de quedar molt clar en el programa és quines obres


s’interpretaran. El públic, abans que comenci el concert, llegirà els títols i anirà
comprovant si coneix alguna de les cançons que es cantaran; d’aquesta manera
s’anirà predisposant a gaudir de l’actuació.

El programa també ha d’incloure dates. Saber el dia i l’any de cada concert


ens serà molt útil a nivell d’arxiu. Els autors, a ser possible, hauran d’anar
acompanyats per la data de naixement i mort; si sabem l’any de composició de
l’obra també la hi posarem.

El nom de l’autor de l’obra, si és anònima o popular, el nom de l’adaptador o


de l’harmonitzador, també hauran de figurar al programa.

Fins aquí hem explicat quina és la informació bàsica d’un programa de mà.
Però segur que la podem complementar amb altra informació que ajudi encara més
a introduir el públic en allò que els volem oferir.

El programa de mà pot també contenir informació sobre altres


circumstàncies del concert: si el concert està dedicat a algú, o a algun fet concret.
Podem incloure-hi una presentació del grup o bé donar-hi indicacions tècniques i
històriques sobre les obres interpretades. Qualsevol dada addicional pot ajudar a
que l’espectador ho trobi més interessant. Si cantem obres estrangeres amb el text
original, pot ser molt convenient que s’incloguin les traduccions perquè el públic
pugui seguir el significat del text.

En el programa també hem de tenir present el nom dels intèrprets i de tots


els col·laboradors. Vigilem de no oblidar el nom de ningú, serà una manera de
reconèixer públicament el seu valuós treball.

Abans de fer-ne les còpies caldrà que ho revisem tot per evitar possibles
errors o mancances d’última hora. Val més detectar-ho abans del concert i poder-
ho corregir, que no començar a cantar just després d’haver-nos adonat que ens
havíem oblidat del nom d’algun col·laborador, quin compromís!
47

6.4.3. El programa fa història

A part de servir de nexe d’unió amb el públic, els programes de mà també


tenen una altra funció: ajudaran a rememorar i construir la història del nostre grup.
Deixaran constància del que haurem anat fent al llarg dels anys, dels llocs on hem
actuat, de les obres que haurem cantat, dels noms dels col·laboradors que hauran
anat passant...

Només per tot això valdrà la pena fer-los ben fets i ben complets, ja que
constituiran una font d’informació molt valuosa.

6.5. VALOR PEDAGÒGIC DEL CONCERT.

Abans de parlar del valor pedagògic del concert, pròpiament dit, crec que
val la pena fer una petita reflexió sobre els valors pedagògics del cant i la música
en general. I reflexionant sobre aquest punt, voldria reproduir les paraules que
escriu Eulàlia Ramos a la Circular del SCIC, al número 120, pàgina 24: “Tots estem
d’acord que cantar no només potencia una sèrie de coneixements estrictament
musicals, com el ritme, la melodia, la pulsació, l’harmonia, el fraseig, la dinàmica, la
respiració i també l’educació de la veu i de l’oïda, sinó que a més es potencia
també la intel·ligència, la memòria, la voluntat, el sentit crític i estètic, la
comunicació, la creativitat, la imitació, la comparació, la individualitat i sociabilitat i
en definitiva l’ésser humà en tota la seva complexitat”.

Dit això no se si es pot afegir alguna cosa més, quan resulta que nosaltres
també estem absolutament convençuts de l’altíssim valor que té el cant coral.

Però no volem deixar d’insistir en alguns aspectes que volem destacar: a


part dels coneixements objectius que es poden adquirir cantant, cantar és alguna
cosa més, és una vivència, és un sentiment tant a nivell individual com col·lectiu, és
una manera de compartir emocions i sentiments tot gaudint de la música, tot
sentint-la amb les orelles i amb la pròpia pell.

Si volem concretar una mica quin és el valor pedagògic del concert, ja que
en tot l’apartat 6 ens hem referit a ell, pensem que el concert és el moment en que
l’alumne s’adona de com els esforços fets al llarg de molts assaigs, durant un
treball continuat i persistent, ens recompensen amb el goig de l’actuació pública i el
reconeixement dels qui ens escolten.

La concentració, l’actitud, l’atenció al director/a, el fet de cantar de


memòria.. seran grans esforços que exigirem als nostres adolescents i que ells
mateixos estaran contents i satisfets al veure que són capaços de respondre a les
nostres exigències.
48

7. GESTIÓ ESCONÒMICA DE LA CORAL

És probable, o gairebé segur, que la gestió econòmica de la coral d’un IES


acabi, també en mans del propi director/a, encara que, amb una mica de sort,
podrem comptar amb l’ajut de la figura de l’administrador del centre; aquest és el
cas del meu institut.

El que està clar és que la coral necessitarà que algú faci quatre números
per tal de tenir present quines seran les nostres necessitats i com finançar-les.

7.1. QUINES SÓN LES NECESSITATS

Les necessitats poden variar en funció dels projectes que pretenguem dur a
terme, però hi haurà algunes despeses que, segurament, seran comunes a totes
les agrupacions corals.

1. Les fotocòpies. Totes les corals dels IES utilitzen fotocòpies; potser
no és el millor sistema, però és el que tenim més a l’abast i és el
més econòmic. Al cap de l’any se’n gasten moltes i es converteix en
una despesa considerable.
2. Els programes de mà. Les nostres actuacions sempre aniran
acompanyades d’un programa de mà. Si el concert el fem dins el
centre, com una activitat de centre, el programa el podem fer amb
l’ordinador i després fer-ne les fotocòpies necessàries, però si es
tracta d’una actuació de més “compromís” caldrà fer els programes
impresos i, probablement, també n’haurem de fer cartells, la qual
cosa farà augmentar les despeses.
3. El vestuari. El vestuari l’aportarà cada un dels nostres cantaires,
però si volem que llueixin alguna peça de roba distintiva, una
samarreta, un mocador, un fulard ...caldrà que els hi facilitem, amb
la despesa que això comporta, despesa que val la pena per
aconseguir un efecte visual, una posta en escena més maca.
4. Decoració de l’escenari. És probable que calgui decorar l’escenari,
la qual cosa sempre ajudarà a completar la nostra actuació. En tot
cas caldrà que tinguem present aquesta despesa.
5. Col·laboracions. En més d’una ocasió serà necessari demanar la
col·laboració d’altres músics per millorar el muntatge que volem fer.
Si aquests col·laboradors són alumnes del centre, la despesa que
poden generar serà mínima, però si necessitem altres ajuts, com per
exemple un cantant solista, un pianista, guitarrista etc. caldrà que
pensem quant se li paga o bé quin regal se li ha de fer.
6. Flors. Als concerts no hi poden faltar les flors, que acabaran de
donar lluïment al muntatge. Són una bona despesa i de vegades una
mica incòmoda, ja que és el propi director/a qui ha d’encomanar el
“seu” propi ram, però crec que hi ha concerts que ho requereixen i
s’ha de fer; sempre hi ha la possibilitat de triar un ram modest.
7. Desplaçaments. És evident que els desplaçaments són el capítol
més important dins de les despeses. Cal que la coral es mogui,
participant en trobades, fent una sortida de fi de curs..., ens ajudarà
a cohesionar el grup, a fer que la coral sigui alguna cosa més que
una colla de cantaires, i per tot això caldrà diners. Els autocars són
cars i durant el curs convindrà que en contractem més d’un.
49

7.2. COM LES FINANCEM.

Com ja hem dit, partitures, programes, cartells, vestuari, sala de concerts,


col·laboracions d’altres músics, sortides..., generaran unes despeses que caldrà
cobrir; com? Bé, ja sabeu que cada IES és un món i la gestió dels diners no
s’escapa a aquest tòpic, però podem afirmar que hi ha unes fonts d’ingressos que
poden funcionar a tots els centres i que són:

1. AMPA. L’associació de mares i pares del centre segurament es


mostrarà sensible i amb voluntat d’ajudar econòmicament la coral i
no serà difícil que en els seus pressupostos hi figuri una partida
destinada al nostre grup de cantaires. Que confiïn en nosaltres
també farà augmentar la nostra responsabilitat.
2. El centre. Si la coral es compromet a no faltar en els actes més
significatius que es vagin fent durant el curs (Nadal, St. Jordi, fi de
curs, actes culturals diversos...) de ben segur que la direcció del
centre també respondrà a les necessitats econòmiques de la coral i
podrem comptar amb la seva col·laboració.
3. Actuacions. Segurament serà molt més difícil l’obtenció de diners a
través d’alguna actuació, però no és impossible. Sempre que es
pugui, quan es presenti l’ocasió, no s’ha de dir mai que no a una
proposta que generi beneficis; la nostra coral ho necessita tot.
4. Concursos. Encara que hi ha poques ocasions de participar en
certàmens competitius, que estiguin al nostre abast pel que fa al
nivell, cada any hi ha l’oportunitat de participar en algun concurs. Un
concurs que pot representar un repte pels nostres cantaires i els pot
esperonar a millorar el que fan i a més poden guanyar un premi en
metàl·lic per la coral, aleshores ja ho podem plantejar com una
possibilitat al nostre abast i pot significar una nova font d’ingressos
(de vegades també de despeses!; caldrà valorar-ho).
5. Subvencions. Cada any el Departament d’Ensenyament publica al
DOGC una resolució per la qual una partida de diners són destinats
a ajudar a agrupacions corals, de dansa, etc. que hagin fet o bé
tinguin previst fer algun desplaçament, però que caldrà estar molt al
cas de quan surten (als voltants de l’abril) ja que el termini de
presentació dels papers no acostuma a ser gaire llarg, i seria una
llàstima no arribar-hi a temps.
6. Aportacions dels cantaires. En funció de quina sigui la política del
propi centre i el paper de la coral en la vida socio-cultural de l’IES,
les aportacions econòmiques dels cantaires variaran: des de fer-los
pagar l’import total de les sortides que es fan, fins a intentar que el
cantaire no hagi de posar un cèntim de la seva butxaca, hi pot haver
un terme mig. En tot cas dependrà, sobre tot, de si les anteriors fonts
d’ingressos que hem esmentat han funcionat o no. A partir de la
meva experiència puc afirmar que quan menys demanem al
cantaire, econòmicament, millor. El fet de poder fer alguna sortida
complementària gratuïta, per exemple, pot ser un incentiu més per
atreure els cantaires i quan més seductora sigui la nostra coral,
millor!

Aquestes són algunes fonts d’ingressos que poden funcionar a qualsevol


centre, però és evident que no tenen perquè ser les úniques; la imaginació i la
creativitat de cada director/a de coral i de cada junta directiva de cada IES ens
podria sorprendre amb altre idees: loteria, rifes, venda de samarretes...
50

8. AVALUACIÓ DEL TREBALL REALITZAT

Segurament poques activitats hi ha que, com el cant coral, ens permetin


mantenir un contacte directe i personal amb els alumnes, ens donin la possibilitat
d’observar i seguir quina és la seva concentració, la seva disponibilitat, les seves
ganes i el seu entusiasme i també ens permetin conèixer i valorar la seva dedicació
a la matèria, el nivell d’assoliment dels coneixements que els hi hem transmès i la
seva contribució a la interpretació del conjunt.

Així, doncs, donades totes les dades de que disposarem, avaluar la nostra
activitat i la contribució dels alumnes no serà pas massa complicat i més tenint en
compte que la majoria de vegades aquesta valoració no s’haurà de reflectir amb
qualificacions concretes, sinó que haurà de consistir en un seguit de “reflexions”
que ens ajudin a ser crítics amb nosaltres mateixos i que fomentin la millora de la
nostra tasca.

8.1. QUAN AVALUEM.

El quan avaluem depèn, en primer lloc, de com hem organitzat la coral. Si


aquesta coral ha sorgit a partir d’un crèdit variable, és evident que l’avaluarem igual
que els altres crèdits variables, posant la nota individual al finalitzar el crèdit. Si es
tracta d’una activitat voluntària, distribuïda al llarg de tot el curs, estem parlant d’un
altre tipus d’avaluació, que la podríem anomenar “avaluació interna”.

Aquesta avaluació interna no consistirà en posar nota a ningú; es tractarà


de fer una reflexió acurada i seriosa un cop acabats els concerts, de manera que
siguem capaços de valorar les qüestions positives i negatives de l’actuació pública.
A l’apartat 6.1.1. ja comentàvem que posteriorment al concert caldrà reflexionar
sobre com han anat les coses, què ha funcionat i què no ha anat bé, i també ens
haurem de plantejar què haurem de fer per tal de millorar i rectificar els errors.

També serà molt important que cap a final de curs fem una memòria, que
tant serà útil per nosaltres mateixos com per mostrar a la directiva tota la tasca que
la coral ha fet. Aquesta memòria també serà una mena de document d’avaluació i
en ella hauran de figurar:

· El nom de tots els alumnes que han participat a l’activitat durant tot el curs,
especificant les altes i baixes que s’han anat produint (teniu en compte que
si és una activitat voluntària sempre hi haurà “moviment” d’alumnes).
· Els concerts que hem fet i la seva valoració, especificant-ne totes les
incidències.
· Els col·laboradors que ens han anat ajudant, concretant quina ha estat la
seva labor.
· L’explicació de com s’han gastat els diners i quin ha estat el criteri al fer-ho.

Bé, en definitiva, caldrà que ho expliquem tot al voltant del nostre grup i no
penseu pas que aquesta serà una feina de poca importància; de ben segur que per
nosaltres, com a directors/es ens serà molt útil ja que ens ajudarà a fer una reflexió
intensa i pausada sobre la nostra trajectòria durant el curs. Moltes vegades
nosaltres mateixos quedarem sorpresos del que hem arribat a fer en un any!
51

8.2. QUÈ AVALUEM.

Ja hem comentat i insistit en que al cantar en una coral treballem tant sobre
els aspectes tècnics i artístics de la música com sobre els aspectes humans de
relació social que comporta el treball en equip, per tant a l’hora d’avaluar la tasca
de la coral ens fixarem en ambdós aspectes, encara que moltes vegades no
quedaran clars els límits de cada un. Segurament al plantejar-nos què avaluem els
aspecte purament musicals es barrejaran amb els de relació humana.

Podem avaluar les següents qüestions:

· Si hem assolit els objectius plantejats a nivell musical.


· Si hem tingut, o no, poder de convocatòria a l’hora d’aconseguir cantaires.
· Si el públic que ha assistit als nostres concerts ha quedat satisfet.
· Si el repertori triat ha sigut encertat o no i per què.
· Si hem comès algun error en els plantejaments.
· Si la posta en escena ha sigut correcta o bé hi ha hagut alguns elements
que no han funcionat.

També seria molt interessant elaborar unes fitxes de valoració dels concerts
on quedessin reflectits els aspectes que acabem de citar. Aquesta fitxa podria
quedar arxivada juntament amb el corresponent programa de mà. Així, de mica en
mica, es podria anar escrivint la història de la nostra coral.

8.3. A QUI PRESENTEM ELS RESULTATS.

És evident que els primers interessats en portar-ho tot en ordre, tenir els
papers ben arxivats i la memòria clara som nosaltres mateixos, com a directors/es.
Però és molt important que els resultats de la feina feta també la tinguin present,
sobre tot, els membres de la directiva, els companys/es del claustre, l’AMPA i fins i
tot el propi delegat/a del Departament.

Tots sabeu que la majoria de nosaltres tirem endavant la nostra coral amb
molt esforç i dedicació. És evident que ho fem perquè ens agrada, que ho fem amb
el cap i amb el cor, però si els de més amunt ens ho saben valorar, segurament
continuarem la nostra tasca sense desànim i amb l’impuls que es necessita.
52

CONCLUSIONS

Ja heu vist com en aquesta primera part del treball s’ha fet un repàs sobre
totes les qüestions tècniques, d’organització i fins i tot filosòfiques que envolten el
cant coral. També hem fet un esforç per intentar que les nostres explicacions no
deixessin mai de banda el fet que nosaltres, com a professors/es de secundària,
hem de treballar amb uns cantaires un tant especials (adolescents poc avesats al
tipus de música que els proposem). Hem intentat, doncs, que aquest primer bloc
sigui una mena de manual teòric i pràctic que pugui orientar i donar idees als que
volen treballar el cant coral en els seus IES.

De llibres sobre cant coral, tècnica vocal, direcció de cors etc. n’hi ha uns
quants, però que específicament ens serveixin pels nostres adolescents no n’he
trobat cap, de manera que hem fet un esforç per adaptar tota aquesta literatura
coral a les necessitats pràctiques d’un IES.

Per fer-ho tot tocant de peus a terra també hem intentat posar-nos en
contacte i intercanviar opinions amb altres professors/es que dirigeixen una coral
en el seu centre. Aquesta tasca no ha resultat gens fàcil i al final només hem pogut
comunicar-nos amb alguns d’ells que, molt amablement, han respost una
enquesta, els resultats de la qual ens han ajudat a entendre una mica més la tasca
del professor/a que també és el director/a d’una coral d’un IES. A l’apèndix I
reproduïm les preguntes i les respostes per tal de treure’n les nostres pròpies
conclusions.

Però finalment la conclusió més important que hem tret, després d’elaborar
el treball, és que cantar constitueix tota una experiència i que el que queda del pas
per l’institut no són els coneixements sinó les experiències. Ningú no dubta que
cantar en la coral del teu centre, on passes un mínim de quatre anys, molt
importants en la teva vida, a voltes fins i tot decisius, no sigui una veritable
experiència. Tots els qui ho han fet se’n recorden, però i de les equacions
matemàtiques, de les capitals dels països, del llatí o dels elements químics, qui
se’n recorda?
53

APÈNDIX

Les enquestes als professors/es de música

La primera idea que teníem respecte les enquestes era que ens podrien
servir per fer un estudi important al voltant del món coral als centres de secundària.

Havíem pensat en enviar l’enquesta per e-mail a tots els centres de


Catalunya i a tots els ensenyants de música d’aquests centres. Una cosa i l’altra
varen resultar impossibles. El Departament no estava autoritzat a facilitar-nos
aquestes dades, o potser no vàrem saber trobar la persona indicada per ajudar-
nos, i aquesta va ser una greu dificultat. Aleshores vàrem posar-nos en contacte
amb Constantí Sotelo, l’ànima de les trobades de corals, i ell es va oferir a enviar
l’enquesta a tots els professors de les 60 corals que vàrem participar en aquesta
ultima edició. Gràcies a aquest gest del Constantí hem aconseguit que deu
professors/es responguessin les nostres preguntes.

Donat el reduït nombre de mostres obtingudes, els resultats de l’enquesta


no son extrapolables i no ens serveixen per afirmar ni desmentir res, però si són
una mostra del que passa en altres centres i una manera de posar en comú
qüestions en les que tots ens sentim reflectits.

Gràcies als que han sigut tant amables en enviar les seves respostes, ara
us les podem transcriure perquè tots vosaltres vegeu com no estem sols, encara
que treballem sols i que els problemes i les solucions que apliquem acostumen a
ser molt comuns, molt semblant i fins i tot repetides.

A l’hora de reproduir les preguntes no direm quin professor/a ha escrit cada


resposta ni de quin centre prové, però sí que anomenarem la ciutat i veurem que
les respostes estan molt repartides geogràficament, encara que coincideixen molt
en el contingut, la qual cosa fa pensar en la concomitància de problemes i en la
coincidència en les solucions.

QÜESTIONARI:
1. Qui forma part de la coral del teu centre?
(Edat dels alumnes, participació d’altres professors, participació d’exalumnes, de
col·laboradors de fora...)

GANDESA → Els alumnes de 3r d’ESO; aquests curs 3 grups: 3A,3B i 3C. El curs
pròxim 4 grups: 3A, 3B, 3C i 3D i els alumnes de 4rt i 2n d’ESO que fan crèdits
variables.

GIRONA → De 12 a 17 anys. ESO, BAT i Cicles.

LLINÀRS DEL VALLÈS → Alumnes (noies) de 1r i 2n d’ESO i alguna que canta


des de l’inici i que ara ja fa batxillerat.
Les col·laboracions que tenim per l’activitat són d’algun alumne més gran que
acompanya instrumentalment alguna cançó. Fora d’això no hi ha cap altre tipus de
col·laboració
54

BARCELONA → En el meu centre formen part de la coral els alumnes de Crèdit


Variable de quart d’ESO i optativa de 1r de Batxillerat. A més fem una introducció
al cant coral un trimestre a 3r d’ESO. També, a través del pla de formació de zona,
tenim una coral de professors de diversos instituts que ens reunim els dimecres a
les 14h per assajar i fem diverses actuacions. El professorat rep un certificat de 30
hores al finalitzar el curs.

VIC → Formen part de la coral 26 alumnes de 3r d’ESO, van començar a 1r i ara ja


són a 3r.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Enguany ha estat el primer que hem tingut coral al
meu centre i l’hem formada amb 56 alumnes de 1r d’ESO.
La coral la dirigia jo sola i, com que tenia tots els alumnes alhora, sempre hi havia
algú de la junta directiva amb mi per ajudar-me amb el tema de la disciplina.
Per algun dels concerts que hem dut a terme al llarg del curs, han col·laborat amb
la coral dos professors del centre acompanyant-nos amb la guitarra.

BARCELONA → Participen alumnes de 3r i 4t d’ESO.

TARRAGONA → La coral està formada per alumnes de Batxillerat que fan


l’optativa d’expressió vocal. En alguna ocasió hi col·laboren els alumnes de 3r
d’ESO del variable de cant coral.

LLEIDA → Participen alumnes (noies) de 1r a 4t d’ESO i de BAT. També comptem


amb la col·laboració d’un company de secretaria que ens fa l’adaptació de les
partitures i ens acompanya amb el piano o amb la guitarra. A més també
col·laboren amb nosaltres un professora que toca el violoncel i , segons el curs i la
disponibilitat d’alumnes, aquells alumnes que toquen algun instrument i que vulen
participar en el nostre projecte.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → En el darrer curs han estat alumnes de 4rt


d’ESO . Amb 1er hem pogut participar en l’activitat d’òpera a Secundària. El
professorat s’ho mira de lluny, malgrat en alguns casos s’expressa simpatia per
l’activitat. No hi participen exalumnes ni personal extern al centre.

2. Com s’organitza?
(Horari d’assaig, crèdits variables, horari extraescolar...)

GANDESA → Es dedica part de les classes al cant coral. Abans d’un concert es fa
un o dos assaigs generals en hores extraescolars. Aquest curs hem fet dos
concerts públics amb col·laboració d’una soprano, Gina Sureda, i un altre professor
de música, Edu Roselló, tocant el piano. A part hem participat en la Xa Trobada, a
Tarragona, i en la Va Trobada Com son l’ESO a Aielo de Malferit i en dos festivals
al mateix institut.

GIRONA → Com activitat extraescolar de l’AMPA de l’institut: St. Jordi , festes de


final de curs, etc. Les professores de musica no cobrem res, però a canvi l’AMPA
fa una aportació econòmica per comprar material per a l’aula de música de l’institut.

LLINARS DEL VALLÈS → L’horari d’assaig és extraescolar, per tant la coral és una
activitat voluntària, Ho fem els dimecres de 13.30 a 14.30h. quan tothom marxa a
casa, ja que a la tarda no hi ha classe.
“Crèdits variables?” Si cada vegada han anat retallant les hores de música. Si tu en
pots fer algun, considerat afortunat.
55

BARCELONA → Dins l’horari de Crèdits variables i optatives de Batxillerat.

VIC → Assagem els dimecres a la tarda, que no hi ha classe.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Assajàvem dues hores a la setmana, però l’hem fet
constar com a crèdit variable d’una hora al llarg de tot el curs. Donat el nombre
elevat d’alumnes que hi tenia, els alumnes conductuals hi eren exclosos i feien
classe amb els professors d’atenció a la diversitat..

BARCELONA → Dimecres de 13.30 a 14.30. És extraescolar.

TARRAGONA → L’horari és als variables de 3r d’ESO i a les classes d’Expressió


Vocal de 1r de Bat. Per ajuntar els dos grup assagem alguna hora del pati.

LLEIDA → Assagem tres dies a l’hora del pati. Un dia primeres, l’altre segones i el
tercer totes juntes. Quan s’atansa algun concert mirem de buscar més hores per
assegurar els resultats.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Des del curs 2000-2001 s’ha ofert com a


activitat extraescolar. La inscripció ha estat sempre mínima i cada any he acabat
obligat a “regalar” hores lectives per oferir crèdits variables.

3. Quin protagonisme té al centre?

GANDESA → Una mica.

GIRONA → Dinamitza els actes culturals de la vida de l’Institut: Sant Jordi, festes
de final de curs, etc.

LLINARS DEL VALLÈS → Participa en les festes que el centre ja té establertes:


Nadal, Sant Jordi i Final de curs, a part de representar l’Institut a la trobada de
corals de secundària.

BARCELONA → Actua en les diferents festes: St. Jordi, trobades, etc.

VIC → Al centre participem en els concerts de final de trimestre i el de St. Jordi.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Força. Tinc sort de tenir una direcció que valora
moltíssim tota la tasca que fem des de l’àrea de música i que la facilita d’allò més,
de manera que qualsevol iniciativa que jo tingui al respecte és sempre molt
recolzada. Durant aquest curs la coral ha fet força concerts, tots ells organitzats per
mi juntament amb la directiva i, el que és més valuós, amb el suport anímic i la
col·laboració de molts professors.

BARCELONA → Protagonisme: normal. Participem en vetllades de Nadal, St.


Jordi, Trobades de corals, fi de curs, Jocs Florals del Districte, etc.

TARRAGONA → Actua per Nadal i a les trobades de grups musicals. A l’Institut té


poca repercussió ja que cada any són gent diferent i costa tenir-los a punt cada
any.

LLEIDA → Actuem a l’Institut per Nadal, St. Jordi i Final de curs. També participem
en la Trobada de corals d’educació secundària i en el concurs “Sons i Cançons”
56

que organitza el Congrés de Cultura Catalana i fins ara ho hem fet arribant a la final
quatre anys consecutius. També hem actuat pel Consell Comarcal o en actes que
organitza l’Ajuntament de Lleida. En definitiva, sempre que podem i se’ns presenta
l’ocasió.
Al nostre centre la coral és molt valorada. Amb el pas dels anys s’ha convertit amb
un signe d’identitat i de qualitat del propi centre i la direcció del centre ho té molt
present i ens dóna recolzament tant anímic com econòmic, juntament amb l’AMPA,
que també aporta una bona quantitat de diners, que ens permeten funcionar.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Tot aquell que vulgui el voluntarisme del


professorat de música.

4. Quin tipus de repertori es treballa?

GANDESA → Per Nadal, cançons nadalenques. En general combinem el repertori


“clàssic” amb repertori de fusió i pop.

GIRONA → Repertori variat, sobre tot obre a una veu. Temes de Walt disney,
cançons de pop-rock català, cançons de les Trobades de corals de secundària...

LLINARS DEL VALLÈS → Molt variat: populars, tradicionals, actuals, etc.

BARCELONA → Una combinació de cançó coral clàssica i adaptacions d’algunes


cançons modernes.

VIC → El repertori que s’utilitza són cançons de pop-rock que estan d’actualitat.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Vàrem començar amb cànons a dues veus i tres
veus i cançons a una veu amb acompanyament de piano o guitarra. De mica en
mica vàrem anar introduint cançons a dues veus amb o sense acompanyament
instrumental. Per Nadal vàrem preparar un repertori de nadales, la majoria d’elles a
una veu amb acompanyament de piano. Després vàrem treballar el repertori de la
trobada. I hem acabat el curs muntant la cantata “La comèdia del gall” de Michael
Hurd, per a tres solistes, narrador i cor amb acompanyament de piano. Aquesta la
vàrem oferir al nostre públic (tot l’alumnat de l’institut) com a concert de final de
curs.

BARCELONA → Repertori variat i acomodat als cantaires. Cànons a dues i tres


veus, nova cançó catalana, cançons modernes en anglès, cançó escollida i
clàssica...

TARRAGONA → Tot el repertori és anglès o americà. Als més grans no els agrada
cantar cançons catalanes. Als més petits sí. Llavors tenim alguna cançó
harmonitzada de “Els Pets”, de Lluís Llach o de Mago de Ozz.

LLEIDA → Treballem obres a dues o tres veus amb o sense acompanyament. Si és


amb acompanyament acostumem a utilitzar el piano com a base, però també
adaptem els altres instruments de que puguem disposar. Intentem fer el repertori
sempre en català, i si la cançó és anglesa la traduïm. El repertori va de cançons
clàssiques, populars o modernes, sempre que tinguin un interès musical i que el
text ens resulti atractiu, també procurem que agradin als alumnes i si no acaba de
ser així hi posem tot el nostre entusiasme per convence’ls.
57

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Els tres darrers cursos s’ha enfocat a partir de


la participació en l’òpera a Secundària i en la trobada de corals que organitza el
Constamtí; amb aquest repertori ja n’hem tingut prou.

5. Quins criteris s’utilitzen per triar el repertori?

GANDESA → Que sigui accessible i que tingui qualitat.

GIRONA → El que agrada a l’alumnat.

LLINARS DEL VALLÈS → En funció de la quantitat de cantaires, edats i objectius


de treball (repertori de Nadal...). S’adapta al que, d’una manera fàcil, es pugui anar
treballant.

BARCELONA → Que pugui agradar a la coral i que estigui adaptat a les seves
capacitats i tessitura; per això algunes cançons les fem a dues, tres i quatre veus.

VIC → Trien les cançons els alumnes i busquem els acord de guitarra, ja que la
coral s’acompanya de cinc guitarres.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → He procurat fer una selecció que hem permetés
anar millorant el nivell d’una coral que començava enguany de zero.

BARCELONA → Utilitzo el criteri pràctic i pedagògic.

TARRAGONA → El repertori m’agrada que sigui a gust de tots. Si no els agrada


alguna cançó, al cap d’un temps la retiro.

LLEIDA → Procuro que les cançons siguin interessant, musicalment, i que agradin
a l’alumnat sense renunciar a la qualitat musical. També intento que estiguin al seu
nivell i que a través de la cançó escollida puguin aprendre.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → ...

6. Quina acollida té entre l’alumnat?

GANDESA → Bastant bona.

GIRONA → És una activitat d’internivell i per alumnes que els agrada cantar.
Evidentment és una proporció molt petita d’alumnat de tot el col·lectiu de l’institut.

LLINARS DEL VALLÈS → En general costa molt fer veure la importància d’aquesta
activitat i són pocs, més ben dit, poques les alumnes que s’apunten a la coral. Els
nois, llevat d’excepcions puntuals, no en volen ni sentir parlar: vergonya, quin pal
és cosa de nenes i altres comentaris. Per tant en el meu cas he de considerar
l’activitat de la coral dins del centre com una gota d’aigua dins el mar.

BARCELONA → És el crèdit variable més acceptat en primera opció.

VIC → Té molt bona acollida entre l’alumnat, ja que canten cançons de moda.
58

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Molt bona. Tot i que els alumnes no varen escollir
formar part de la coral, la gran majoria estan encantats de ser-hi i volen continuar-
hi.

BARCELONA → L’acollida per part de l’alumnat és molt bona.

TARRAGONA → Els agrada cantar, però no volen perdre hores de pati per assajar.
De fet no està molt de moda el cant coral entre els joves de secundària.

LLEIDA → A nivell dels cantaires, com que es tracta d’una activitat voluntària, no hi
ha cap problema. Pel que fa als companys, primer es sorprenen, però un cop ja
ens coneixen els agrada i ens aplaudeixen amb entusiasme.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Aquells que han participat en l’activitat van


repetint fins que arriben a Batxillerat. És difícil aconseguir assistència, tant per la
pressió social, com per l’esforç horari que pot representar.

7. Com es veu des de la directiva?

GANDESA → Bé.

GIRONA → Tenim tot el recolzament i ajuda.

LLINARS DEL VALLÈS → La troben interessant i la recolzen. Dins el meu horari


tinc una hora no lectiva que em “compensa” l’activitat d’assaig i preparació.

BARCELONA → S’ha acceptat totalment i s’ha facilitat en tot moment.

VIC → La direcció ens deixa fer el que volem i col·labora en tot el que se li demana.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → La coral és més que recolzada des de la directiva.


Estan orgullosíssims de la tasca que fem des de l’àrea de música i ens donen totes
les facilitats per seguir muntant projectes.

BARCELONA → L’acollida per part de la directiva és molt bona.

TARRAGONA → A la directiva els cau bé la coral perquè vol dir que es fan coses,
però no mou un dit perquè hi hagi ambient ni busca actuacions.

LLEIDA → La directiva del meu centre és la “fan” número u de la coral. Ens dóna
suport i sempre li sembla bé el que fem; té una certa consideració amb l’horari del
professor de música per tal que pugui dedicar-se a la tasca de director i ens ajuda
amb el que pot.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → De paraula l’acollida és magnífica. A la pràctica


s’ha anat trampejant. Aquest curs 2004-05, no es podrà dur a terme perquè hauré
de fer 19 hores lectives, totes comunes, i no es podran oferir crèdits variables.
59

8. Es disposa de material suficient per treballar?

GANDESA → No. Els professors hem d’utilitzar material, teclats... nostres.

GIRONA → De fet, per a cantar el que es necessita bàsicament són moltes ganes
de portar aquest projecte endavant, il·lusió i no pretendre obtenir una qualitat
artística massa elevada. Estem parlant d’una coral d’alumnat d’ESO.

LLINARS DEL VALLÈS → En general sí, a part del que ja hi ha al centre, jo l’he
anat ampliant amb obres que tinc al meu arxiu particular.

BARCELONA → Sí.

VIC → Sí, disposem de guitarres comprades pel centre i tenim una assignació
econòmica anual per comprar partitures i material.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí. Aquest darrer curs tenia una aula molt gran en
un edifici annex a l’institut, de manera que ni molestàvem a les altres classes ni ens
molestava ningú a nosaltres. Tenia també un piano exclusiu per a la coral (a l’aula
de música n’hi ha un altre).

BARCELONA → No tinc cap problema per comprar el material. El problema que


tinc és on s’ha de comprar, on trobar-lo. Sovint jo mateix harmonitzo les cançons.

TARRAGONA → Tinc bastant material, però no és suficient. Ens manquen cançons


joves, més modernes i d’aquí.

LLEIDA → Tinc força material que hem anat reunint al llarg d’uns quants anys, però
mai és suficient. El que costa més és trobar les cançons adequades i prou
interessant pels nostres alumnes.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Sí.

9. S’aconsegueix el repertori adequat?

GANDESA → Bastant.

GIRONA → Sí.

LLINARS DEL VALLÈS → És difícil trobar l’equilibri i fer que el repertori sigui
atractiu als alumnes, d’alguna manera s’ha de “vendre” una peça nova i destacar-
ne les seves característiques més importants: idioma del text, època, compositor
etc. Per exemple aquest any, quan anàvem treballant el repertori de la trobada, els
vaig parlar de l’origen de l’Ecce Gratum, fent l’audició tant d’aquest fragment com
d’altres del Càrmina Burana, que alguna cantaire va identificar com a banda sonora
d’un joc de consola.

BARCELONA → A vegades ho encertes i a vegades no.

VIC → Trobem la majoria de cançons per internet, en una adreça que es diu
www.atame.es, però només hi apareixen el text i els acords.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí, tot i que mai està de més rebre partitures
d’altres corals.
60

BARCELONA → La cançó catalana sempre és present en els repertoris. En


especial la cançó catalana actual.

TARRAGONA → Mai n’hi ha prou. L’estil de música que els agrada és dificilíssim
de trobar, ni a les cases de música.

LLEIDA → Moltes vegades és difícil de trobar. A les botigues de música el repertori


que necessitem no hi és. És tracta de fer-ne adaptacions o bé esperar que a través
de l’intercanvi t’arribin obres interessants.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → És pot fer, amb bona voluntat.

10.Quin paper li doneu a la cançó catalana (popular, culta, moderna)?

GANDESA → Sempre fem cançons en llengua catalana, també en castellà anglès i


llatí.

GIRONA → És important, ja que els alumnes demanen cantar, sobretot, el repertori


modern.

LLINARS DEL VALLÈS → Considero que el repertori d’una coral d’aquestes


característiques ha de ser variat en quant a la seva procedència i característiques,
donant però, un relleu especial a la cançó catalana, ja sigui actual com d’altres
èpoques.

BARCELONA → Dins el repertori hem cantat cançons catalanes de tot tipus.

VIC → Fem cançons de molts grups de rock català: Els Pets, Sau, Lax’nd Busto,
Gossos...

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Intentem cantar en quantes més llengües millor,


però lògicament n’hem fet moltes més en català que en cap altra llengua. I les fem
de tots els estils. També la cantata que he citat anteriorment l’hem fet en català,
traduïda de l’original que era en anglès.

BARCELONA → La cançó catalana sempre és present en els repertoris. En


especial la cançó catalana actual.

TARRAGONA → La música a la secundària ha de tenir marxa i trempera, contingut


i atractiu. Si això s’aconsegueix amb alguna cançó catalana o clàssica, enhorabona
i endavant, però això no passa mai. Hi hauria d’haver compositor d’aquí que
comprenguessin els joves d’ara, i fer cançons en català. Hi podria haver versions
d’obres clàssiques en català ben adaptades i distribuir-les entre els instituts.

LLEIDA → Crec que ha de ser la base del nostre repertori. Nosaltres li donem un
paper fonamental, encara que no estem tancats a interpretar qualsevol cançó, sigui
de la procedència que sigui, sempre que la puguem cantar en català.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Sempre que és possible, i ho és gairebé


sempre, les lletres es treballen en català.
61

11. Utilitzes molt repertori d’altres procedències? Quines?

GANDESA → El repertori comú de les trobades.

GIRONA → Temes de pel·lícules i de Walt Disney.

LLINARS DEL VALLÈS → Sí. Enguany el repertori tenia procedències de Sud-


Àfrica, País Basc, Bolívia, Hongria ... i, naturalment, Catalunya.

BARCELONA → Sobre tot anglesa i castellana.

VIC → No.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Hem treballat cançons popular i cànons d’EEUU,


Alemanya, Israel, Àfrica i Rússia.

BARCELONA → De vegades sí.

TARRAGONA → Sí, utilitzo molt repertori de fora, és més atractiu.

LLEIDA → Si la peça és prou interessant, no m’importa la seva procedència.


Aquest any, a excepció de les de la trobada i alguna cançó de Nadal totes han
estat cançons de Lluís Llach.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Poc.

12. Quines són les principals dificultats a l’hora de treballar el cant coral
en un IES?

GANDESA → Quan comencen a ser bons, ja marxen ...

GIRONA → Podríem parlar de moltes dificultats. Si et sembla te’n faig una llista:
· Dificultat de motivar a l’alumnat que no es té a classe, ja que actualment
només s’ofereix música a 2n i 3r d’ESO en crèdit comú i a 4t d’ESO en
crèdit variable i l’assignatura de modalitat de 1r de BAT.
· Dificultat de trobar un marc horari ideal per a tothom. Nosaltres hem fet la
següent opció: dimecres de 13.30 a 14.30, és l’hora de coral. Els alumnes
no tenen classe i no es queden a la tarda que els altres alumnes realitzen
activitats.
· S’ha de tenir molta energia i il·lusió per a dur a terme aquest projecte.
· Quan es fa alguna activitat, s’hi ha de dedicar moltes hores extra.

LLINARS DEL VALLÈS → La dificultat a l’hora de treballar, tot i que jo no en diria


dificultat, és el fet de que fas una feina grisa i en general poc valorada. És molt
difícil fer activitats conjuntes amb altres corals tot i que l’intercanvi d’experiències i
la relació dels alumnes de diferents procedències és important per anar fent caliu.
Tot i que la trobada anual és molt important i els alumnes en parlen molt bé i tenen
ganes de tornar-hi, és com un bolet, ja que en prou feines es pot treballar una mica
l’assaig tal com i tal com s’ha plantejat fins ara és impossible fer-lo amb unes
mínimes condicions de treball conjunt. El passar el repertori del concert una
vegada serveix de molt poc per poder fer una interpretació una mica més
elaborada.
El que caldria és que el cant coral a secundària pogués tenir més reconeixement
oficial i que no es limités únicament al voluntarisme dels professors de música i
62

també que gradualment la música pogués tenir més presència a l’educació


secundària.

BARCELONA → La creació del grup: afinats, no afinats permanència en el grup,


motivació, etc.

VIC → Les dificultats les hem superat començant amb cançons que els agraden i
poc a poc anar consolidant la coral i de cara al proper curs ja començarem a
introduir altres estils.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Ara mateix se’ns planteja donar-li continuïtat a la


coral, perquè si mantenim la mateixa infrastructura que aquest curs, els alumnes
serien tots nous ( altra vegada 1r d’ESO) i seria com tornar a començar de zero,
així que estem estudiant quines possibilitats tenim de mantenir-la dins el currículum
de l’ESO o si ens convé més convertir-la en una activitat extraescolar i de
participació voluntària, acceptant alumnes de totes les edats.

BARCELONA → No tenim cap dificultat que no es pugui superar.

TARRAGONA → La principal dificultat és que no està contemplat dins el currículum


de l’ESO ni a BAT. No està recolzat per l’administració. ÉS una feina de voluntariat
que et no et reporta cap recompensa moral ni material, només la que et
proporcionen els alumnes que els agrada cantar.

LLEIDA → Donat que organitzem el cant coral com una activitat “voluntària”, la
principal dificultat és disposar dels alumnes necessaris per poder treballar (entre 20
i 30 és un bon nombre).
L’altra dificultat és organitzar l’horari per tal que vagi bé a tots els qui hi volen
participar. La dedicació d’hores extra de vegades és molt gran; fer cantar i
organitzar-ho tot és molt absorbent i cal estar disposat a “perdre” moltes estones i
els alumnes també han de mostrar disponibilitat per fer-ho.
També caldria que el Departament reconegués més aquesta feina que, de fet,
ningú no ens la mana, però que tots sabem què és interessant tant pels alumnes
com pels propis educadors..

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Manca de prestigi social del cant coral. Activitat


bàsicament femenina, amb el problema conseqüent en quant al repertori. Poca o
nul·la implicació del professorat en activitats diferents a les purament lectives; no
tant en quant a col·laboració activa, sinó fins i tot com a mers propagandistes de
l’activitat (fins i tot hi ha alumnes que han rebut pressions per part de professores
per a que deixessin l’activitat pel temps que els podia ocupar). Poca, o nul·la,
implicació de la direcció que compta amb el voluntarisme del professor de música i
de l’alumnat.
63

BLOC II
64

INTRODUCCIÓ AL BLOC II

La gran majoria de les cançons que hem seleccionat les hem triat perquè
les coneixem bé, ja què durant els 13 anys que portem treballant amb la coral de
l’IES Josep Lladonosa han estat cançons que hem preparat i que hem cantat
davant el públic. Sí que és cert que durant tot aquest temps l’alumnat dels instituts
ha anat canviant, i molt; és cert, també, que han anat variant els seus gustos i les
seves preferències, però si una cançó és maca i té interès musical, això no varia
amb el pas del temps.

Ja veureu que hem apostat per un repertori variat en tots els aspectes: en
quant a la dificultat, la temàtica, obres amb acompanyament i a capella, per a veus
iguals i per a veus mixtes... Hem intentat recollir un repertori que abasti tot l’ampli
ventall i tipologies de formacions corals que ens podem trobar en un centre, sense
oblidar en cap moment que treballem amb nois i noies que no són “professionals”,
que tenen limitacions, però dels quals se’n pot treure molt bon partit si treballem bé
amb ells.

També és cert que en un principi pensàvem reunir exclusivament peces


catalanes i en català. Hem hagut d’ampliar-ho. Algunes cançons que hem cantat
durant aquests 13 anys tenen procedències diverses, encara que sempre les hem
cantat en català, i no hem pogut resistir la temptació d’incloure-les en aquest
recull.

Hem elaborat diversos índexs de les cançons: ordenades alfabèticament,


segons la temàtica o la procedència, un altre índex alfabètic on també es fan
constar les veus, l’acompanyament i l’autor. Esperem que aquestes classificacions
puguin ajudar a l’hora de localitzar la cançó que ens interessa i poder-ne fer una
bona tria.

Presentem les cançons acompanyades d’una fitxa que ens proporcionarà


més informació de l’obra, tant de caràcter general com a nivell de suggeriments per
treballar-la, destacant les dificultats que planteja i donant possibles solucions.

És evident que la tasca no acaba aquí. Aquesta mena de cançoner per


secundària en català, es pot ampliar molt. Segurament tots vosaltres disposeu
d’obres que podrien fer augmentar el nostre recull, però també és cert que
coneixeu i heu cantat moltes de les peces que aquí es presenten; encara que sigui
així creiem que el fet de mostrar totes les cançons editades amb el MUSIC TIME i
poder disposar de totes elles en arxius mus. fa que el professor/a les pugui
escoltar, estudiar o, fins i tot, manipular, de manera que es converteixin en alguna
cosa més que la simple partitura.

Esperem i confiem en que aquest recull de cançons sigui, sobre tot, pràctic i
ajudi al professor/a a solucionar la manca de repertori adient als nostres alumnes.
65

LES PARTITURES I ELS SEUS


COMENTARIS
66
67
- 428 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

1. Abril 74' 3 veus iguals Violoncel, trompeta i acords Lluís Llach. Adaptació: Agustí Ardanuy
per guitarra o piano
2. Amanda 1 veu Acords per guitarra o piano Víctor Jara. Adaptació: Raimon

3. Anem a Betlem 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

4. Assaig de jazz 3 veus iguals A capella E. Sauret

5. Astres 2 veus iguals Trompeta, violoncel i Lluis Llach. Adaptació:Agustí Ardanuy


acords per guitarra o piano
6. Avui dorm el lleó 2/3 veus igual/mixtes Piano/guitarra S. Linda i P. Campbell. Adaptació: Agnès Sellés

7. Boig per tu 2 veus iguals Acords per guitarra o piano Pep Sala. Adaptació: Agustí Ardanuy

8. Bon dia 1 veu 2 violin, violoncel i acords Els Pets. Adaptació: Agustí Ardanuy
per guitarra o piano
9. Cançó de beure 3 veus iguals A capella Harmonització: Enric Ribó

10. Cançó dels tres reis 3 veus mixtes A capella Poesia: Joan Argenté; Música: Jordi Alcaràz

11. Cançó per en Quim (1,2,3,4) Veus mixtes/ iguals Amb piano Text: Gabriel Janer Manila. Música: A. Rodríguez

12. Cànon alemany 3 veus mixtes/iguals A capella Cànon alemany

13. Cànon del cafè 3 veus mixtes/iguals A capella Karl Gottilieb Hering (1766-1853)

14. Cànon del molí 3 veus mixtes/iguals A capella Francesc Vila

15. Cànon: Adéu, adéu! 4 veus mixtes/iguals A capella Cànon holandès

16. Cànon: Al·l eluia 3 veus mixtes/iguals A capella William Boyce (1710-1779)

17. Cànon: Al·leluia 3 veus mixtes/iguals A capella W. A. Mozart (1756-1791)


- 429 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA


18. Cànon: Dins la fosca 3 veus iguals/mixtes A capella

19. Cànon: Falalalà 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon alemany. Adap. Artur Martorell

20. Cànon: O dolces campanes 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon holandès

21. Cànon: Tot en la terra 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon alemany

22. Cànon: Una veu, dues veus … 3 veus iguals/ mixtes A capella Cànon austríac

23. Cànon: Visca la música 3 veus iguals/mixtes A capella M. Praetorius

24. Demà 2 veus iguals i solistes Piano i dos violins Música: Agustí Ardanuy; Lletra: Andreu Loncà

25. Disney: "Algun dia serà" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

26. Disney: "Dibidibabidibú" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Algred Garcia

27. Disney: "Dig-dig-dig" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

28. Disney: "Haig-ho" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

29. Disney: "Per allà on vagis" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

30. Disney: "Xim-ximiní" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

31. Disney: "Xiula una miqueta" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

32. Disney: "Xiulant i treballant" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig I Alfred Garcia

33. Dolç el núvol 3 veus iguals A capella Pop. de Hawai; Adaptació: A. Gili I J. Argimon

34. Duba 3 veus iguals Piano Rieks Veenker

35. El bon caçador 2 veus iguals A capella / acords Pop. catalana. Harm.: Manuel Oltra

36. El cant del poble 2 veus iguals A capella Música: J. A. Clavé/ A. Vives. Lletra: J. M. De
Sagarra
- 430 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA


37. El cant dels ocells 2 veus iguals A capella Popular catalana

38. El dimoni escuat 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

39. El garrotín vell de Lleida 1 veu Acords de guitarra Popular dels gitanos de Lleida

40. El mariner 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

41. El noi de la mare 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

42. El pardal 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

43. El pobre alegre 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

44. El rabadà 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

45. El rossinyol 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: H.L.Jean-Baptiste

46. Els pastorets 2 veus iguals A capella /acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

47. Els pastorets amb barbes blanques 3 veus iguals A capella Popular andorrana. Harm.: H.E.Cervera

48. Els segadors 3 veus iguals A capella Himne nacional de Catalunya

49. Els tres tambors 3 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

50. Josep diu a Maria 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.D.Bonal i
M.T.Giménez
51. L’emigrant 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Jacint Verdaguer. Música: Amadeu Vives

52. L’Empordà (sardana) 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Joan Maragall. Música Enric Morera

53. L’Empordà (Sopa de Cabra) 1 veu Acords de guitarra Música: Josep Thió. Lletra: Jaume Rufí

54. L’estaca 1 veu Acords de guitarra Lletra i música: Lluís LLach

55. L’hereu Riera 2 veus iguals A capella Popular catalana


- 431 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA


56. L’hora dels adéus 2 veus iguals A capella Popular escocesa. Harm.: Constantí Sotelo

57. La barraqueta 3 veus iguals A capella Tradicional valenciana. Harm.: Jorge Pérez
Reverte
58. La cançó del lladre 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M. T. Giménez

59. La dama d'Aragó 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Valls

60. La filadora 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

61. La filla del marxant 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

62. La presó de Lleida 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Ma. Dolors Bonal

63. La princesa Anna Maria 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Enric Ribó

64. La puntaire 3 veus iguals A capella Lletra: R. Capmany. Música: Joan Viladomat

65. La rumba de Barcelona 1 veu Acords

66. La sardana 5 veus igual/mixtes A capella Lletra i música: Antoni Miralpeix

67. La xavola 3 veus iguals A capella Música: Teresina Jordà. Lletra: Joan Ferràndiz

68. Les dotze van tocant, 1 3 veus mixtes A capella Popular catalana. Harm.: Alain Langrée

69. Les dotze van tocant, 2 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

70. Mariner de terra endins 2 veus iguals A capella / acords Lletra i música: J. Brotons

71. Muntanyes del Canigó 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

72. Muntanyes regalades 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

73. Nadal a Lleida 2 veus iguals A capella Lletra: M. Jané i P. Cervera. Música: Teresina
Jordà
- 432 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA


74. No has comptat mai les estrelles 3 veus iguals A capella Popular alemanya

75. Palometes del cel 2 veus iguals A capella Lletra i música: Miquel Querol

76. Paraules d'amor 1 veu Acords de guitarra Lletra i música: Joan Manuel Serrat

77. Perdut en la immensa mar blava 2 veus iguals A capella Popular d’Escòcia

78. Plomes al vent 2 veus iguals A cepella Lletra i música: Francecs Vila

79. Qualsevol nit pot sortir el sol 2 veus iguals Violí, violoncel i acords per Jaume Sisa. Adaptació: Agustí Ardanuy
guitarra o piano
80. Quan la nit ja torna 2 veus iguals A capella Autor: J.Ch.H. Rink. Traducció: M. Martorell

81. Que tinguem sort 2 veus iguals Acords Lletra i música: Lluís LLach

82. Sant Josep i Sant Joan 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

83. Stella Splendens 2 veus iguals A capella Llibre vermell de Montserrat

Suite de cançons juvenils: 1, 2 i 3 veus iguals Orquestra Orquestració: Agustí Ardanuy


1- La pastoreta
2- El gegant del pi
3- El cant de la sardana
84.
4- Cànon alemany
5- Els tres tambors
6- Do, re, mi
7- El rossinyol
- 433 -

INDEX ALFABÈTIC PÀGINA

1. Abril 74' 66

2. Amanda 71

3. Anem a Betlem 74

4. Assaig de jazz 77

5. Astres 82

6. Avui dorm el lleó 89

7. Boig per tu 93

8. Bon dia 96

9. Cançó de beure 105

10. Cançó dels tres reis 109

11. Cançó per en Quim (1,2,3,4) 113

12. Cànon alemany 121

13. Cànon del cafè 123

14. Cànon del molí 125

15. Cànon: Adéu, adéu! 127

16. Cànon: Al·l eluia 129

17. Cànon: Al·leluia 131

18. Cànon: Dins la fosca 133

19. Cànon: Falalalà 136

20. Cànon: O dolces campanes 138

21. Cànon: Tot en la terra 140

22. Cànon: Una veu, dues veus … 142

23. Cànon: Visca la música 144

24. Demà 146

25. Disney: "Algun dia serà" 160

26. Disney: "Dibidibabidibú" 163

27. Disney: "Dig-dig-dig" 167

28. Disney: "Haig-ho" 170

29. Disney: "Per allà on vagis" 173

30. Disney: "Xim-ximiní" 177

31. Disney: "Xiula una miqueta" 180

32. Disney: "Xiulant i treballant" 183


- 434 -

33. Dolç el núvol 185

34. Duba 188

35. El bon caçador 191

36. El cant del poble 194

37. El cant dels ocells 196

38. El dimoni escuat 199

39. El garrotín vell de Lleida 201

40. El mariner 203

41. El noi de la mare 205

42. El pardal 207

43. El pobre alegre 209

44. El rabadà 211

45. El rossinyol 213

46. Els pastorets 216

47. Els pastorets amb barbes blanques 218

48. Els segadors 221

49. Els tres tambors 223

50. Josep diu a Maria 225

51. L’emigrant 229

52. L’Empordà (sardana) 232

53. L’Empordà (Sopa de Cabra) 235

54. L’estaca 237

55. L’Hereu Riera 240

56. L’hora dels adéus 242

57. La barraqueta 245

58. La cançó del lladre 248

59. La dama d’Aragó 250

60. La filadora 253

61. La filla del marxant 255

62. La presó de Lleida 257

63. La princesa Anna Maria 260

64. La puntaire 267

65. La rumba de Barcelona 270

66. La sardana 273


- 435 -

67. La xavola 279

68. Les dotze van tocant, 1 281

69. Les dotze van tocant, 2 283

70. Mariner de terra endins 288

71. Muntanyes del Canigó 290

72. Muntanyes regalades 293

73. Nadal a Lleida 299

74. No has comptat mai les estrelles 302

75. Palometes del cel 305

76. Paraules d'amor 308

77. Perdut en la immensa mar blava 311

78. Plomes al vent 316

79. Qualsevol nit pot sortir el sol 322

80. Quan la nit ja torna 324

81. Que tinguem sort 327

82. Sant Josep i Sant Joan 329

83. Stella Splendens 333

84. Suite de cançons juvenils: 337


1- La pastoreta
2- El gegant del pi
3- El cant de la sardana
4- Cànon alemany
5- Els tres tambors
6- Do, re, mi
7- El rossinyol
- 436 -

INDEX CLASSIFICAT PÀGINA

NADALES
Anem a Betlem 74
Cançó dels tres reis 109
El noi de la mare 205
El cant dels ocells 196
El dimoni escuat 199
El pardal 207
El pobre alegre 209
El rabadà 211
Els pastorets 216
Els pastorets amb barbes blanques 218
Josep diu a Maria 225
Les dotze van tocant, 1 281
Les dotze van tocant, 2 283
Nadal a Lleida 299
Palometes del cel 305
Sant Josep i Sant Joan 329

POPULAR CATALANA
El bon caçador 191
El cant dels ocells 196
El dimoni escuat 199
El garrotín vell de Lleida 201
El mariner 203
El noi de la mare 205
El pardal 207
El pobre alegre 209
El rabadà 211
El rossinyol 213
Els pastorets 216
Els pastorets amb barbes blanques 218
Els segadors 221
Els tres tambors 223
Josep diu a Maria 225
L’hereu Riera 240
La cançó del lladre 248
La dama d’Aragó 250
La filadora 253
La filla del marxant 255
La presó de Lleida 257
La princesa Anna Maria 260
- 437 -

La rumba de Barcelona 270


Les dotze van tocant, 1 281
Les dotze van tocant, 2 283
Muntanyes del Canigó 290
Muntanyes regalades 293
Sant Josep i Sant Joan 329
Stella splendens 333
Suite de cançons infantils: 337
1. La pastoreta
2. El gegant del pi
3. Els tres tambors
4. Els rossinyol

POPULARS D’AUTOR
El cant del poble 194
L’emigrant 229
L’Empordà (sardana) 232
La puntaire 267
Mariner de terra endins 288

MODERNA D’AUTOR
Abril 74’ 66
Assaig de jazz 77
Astres 82
Boig per tu 93
Bon dia 96
Cançó per en Quim (1,2,3,4) 113
Cànon del molí 125
Demà 146
L’Empordà (Sopa de Cabra) 235
L’estaca 237
La sardana 273
La xavola 279
Paraules d’amor 308
Plomes al vent 316
Qualsevol nit pot sortir el sol 322
Que tinguem sort 327

ALTRES PROCEDÈNCIES
Amanda 71
Avui dorm el lleó 89
Cançó de beure 105
Cànon alemany 121
Cànon del cafè 123
Cànon: Adéu, adéu 127
Cànon: Al.leluia (Boyce) 129
- 438 -

Cànon: Al:leluia (Mozart) 131


Cànon: Dins la fosca 133
Cànon: Falalalà 136
Cànon: O dolces campanes 138
Cànon: Tot en la terra 140
Cànon: Una, dues veus ... 142
Cànon: Visca la música 144
Disney: “Algún dia serà” 160
Disney: “Dibidibabidibú” 163
Disney: “Dig-dig-dig” 167
Disney: “Haig-ho” 170
Disney: “Per allà on vagis” 173
Disney: “Xim-ximiní” 177
Disney: “Xiula una miqueta” 180
Disney: “Xiulant i treballant” 183
Dolç el núvol 185
Duba 188
L’hora dels adéus 242
La barraqueta 245
No has comptat mai les estrelles 302
Perdut en la immensa mar blava 311
Quan la nit ja torna 324
Suite de cançons infantils: 337
1. Disney: “Do,re,mi”
- 439 -

BIBLIOGRAFIA

1- CANÇONERS

· AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Cançoner. Biblioteca


Perenne. Editorial Selecta, tercera edició, Barcelona, 1982.

· BERTAN, Ricard et allii: Cançons populars i tradicionals a l’escola.


Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament,1a edició,
2002.

· BONAL, Ma Dolors et allii: L’esquitx num. 2. 47 cançons per a


infants. Ed. Dinsic. Publicacions musicals, 2a edició, Barcelona,
2002.

· BONAL, Ma Dolors et allii: L’esquitx num. 3. Nadal. Ed. Dinsic.


Publicacions musicals, 2a edició, Barcelona, 2001.

· BONAL, Ma Dolors, MARTORELL, Maria: L’esquitx num. 1. 41


cançons per a infants. Ed. Dinsic. Publicacions musicals, 2a edició,
Barcelona, 2000.

· Cançoneret de Nadal. Editorial Balmes. 17a edició. Barcelona.

· CASELLAS, Marcel et allii: Cançoner de butxaca. Sempre hi ha una


cançó. Col·lecció: Eines de cultura popular, nim.10. Editat per la
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1a edició,
Tarragona, 2001.

· GIMÉNEZ, Toni: Tot cantant. Cançons i textos per ajudar a créixer.


Edicions Raima, 2a edició revisada. Moià, 1989.

· MAIDEU, Joaquim: Llibre de cançons. Crestomatia de cançons


tradicionals catalanes. Eumo editorial (Universitat de Vic). 3a edició,
Barcelona 1998.

· MARTORELL, Oriol: Cànons d’ahir i d’avui, volum 1. Editorial mf.

· MARTORELL, Oriol: Cànons d’ahir i d’avui, volum 2. Editorial mf.

· RAMON, Diego et allii: Cant coral. Optativa ESO. Editat per


Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

· SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, num. 1, de Nadal.


Editorial Claret, 2a edició, Barcelona, 1973.

· SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, num. 2, d’infants.


Editorial Claret, Barcelona,1975.

· SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, núm. 4, d’excursió.


Editorial Claret, Barcelona, 1998.
- 440 -

2- TÈCNICA VOCAL

· ALIÓ, Miriam: Reflexiones sobre la voz. Col·lecció neuma. Clivis


publicacions. Barcelona, 1983.

· ASSELINEAU, M i BERBEL, E.: Escuchar i descubrir la voz.


Ediciones J. M. Fuzeau, 1991.

· DI STEFANO, Giuseppe: El arte del canto. Javier Bergara Editor


S.A. Buenos Aires, 1991.

· LIPS, Helmut: Iniciació a la tècnica vocal. Orfeó Lleidatà. Cursos


internacionals de direcció coral. Lleida, 1989.

· LODES, Hiltrud: Aprender a respirar. Ed. Los libros de Intregral.

· MANSION, Madelaine: El estudio del canto. Manuales musicales


Ricordi. Biuenos Aires, 1947.

· QUIÑONES, Carmen: El cuidado de la voz. Monografías Escuela


Española. Ed. Praxis. Barcelona 1997.

· RUBIO, Joana i PUGPELAT, Francesc: Com parlar bé en públic. Ed.


Pórtic. Col·lecció Viure, 1a edició, Barcelona 2000.

· VIÑAS, Francisco: El arte del canto. Casa del libro, 2a edición.


Barcelona, 1963.

3- DIRECCIÓ CORAL

· AIZPURUA, Pedro: Teoria del conjunto coral: nociones elementales


de cultura coral. Real Musical, Madrid, 1986.

· BUSCH, Brian: El director de coro. Gestos y metodologia de la


dirección. Ed Real Musical, Madrid, 1995.

· GALLO, J. A. Et allii: El director de coro. Ricordi, Buenos Aires,


1979.

· JARABA, Miguel Angel: Teoria y práctica del canto coral. Editorial


Istmo, Madrid, 1989.

· KAELIN, Pierre: L’art choral. Berger-Levrault, París, 1974.

· LOPEZ, José Luís: Tecnica de dirección coral. Rivera Editores.


Valencia, 1998.

· WAGNER, Christian: Aprenguem a fer cantar. Hogar del Libro,


Barcelona, 1966.
- 441 -

4- REVISTES

· CIRCULAR DEL SCIC:

Num. 101, maig de 1998.


Num. 104, febrer de 1998.
Num. 105, maig de 1999.
Num. 107, novembre de 1999.
Num. 108, febrer de 2000.
Num. 109, maig de 2000.
Num. 110, agost de 2000.
Num. 117, maig de 2002.
Num. 118, agost de 2002.
Num. 120, febrer de 2003
Num. 121, maig de 3003.

You might also like