SECCIÓ 1

SECCIÓ 1- A (traducció)

El vaixell és a Bizanci. A Bizanci, Hegèstrat va cap al vaixell, després Zenòtemis va cap

al vaixell, finalment el capità i els mariners embarquen en el vaixell. El vaixell navega
cap a Quios. A Quios, el rapsode embarca. Després el vaixell navega cap a Eubea. A
Eubea, Diceòpolis embarca. Finalment el vaixell navega en direcció a Atenes i al Pireu.
Així doncs, el vaixell navega, i Zenòtemis mira cap a terra. Què veu Zenòtemis?
Zenòtemis veu l'acròpolis i el Partenó. Després, Diceòpolis i el capità miren cap a terra.
Què veuen Diceòpolis i el capità? Diceòpolis i el capità veuen l'acròpolis i el Partenó.
De sobte, Diceòpolis i el capità senten un soroll.

SECCIÓ 1- B (traducció)

Zenòtemis.- Vine aquí!, Diceòpolis, i mira. Veig l'acròpolis. Veus l'acròpolis tu també?

Diceòpolis.- On és l'acròpolis? Perquè jo no veig l'acròpolis.

Zenòtemis.- Vine aquí, i mira! Que no veus el Partenó?

Diceòpolis.- Sí. Jo també veig l’acròpolis, ara.

Zenòtemis.- Zeus! Que bonic és el Partenó! que bonica l'acròpolis!

Capità.- (d'acord) Tens raó, Zenòtemis. Escolta, un soroll. Que ho sents? Quin soroll és
aquest? Que sents tu també el soroll, Zenòtemis?

Zenòtemis.- No per Zeus!, jo no sento res, capità. No t'amoïnis. Però vine aquí i mira,
que jo veig el moll i el Pireu. Que veus tu també el moll?

Capità.- Sí.

Zenòtemis.- Oh, Zeus!, que n'és de bonic el moll, i bonic el Pireu!

Capità.- Tens raó, Zenòtemis. Mira, un soroll. Perquè jo el sento un altre cop, el soroll.

Diceòpolis.- I jo també sento el soroll una altra vegada, capità, clarament. Així doncs, tu
i jo sentim el soroll.

SECCIÓ 1- C (traducció)

Zenòtemis.- Jo no el sento, amics. No us amoïneu. Però veniu aquí i mireu, aquí, ja que,
jo, veig els mercats i les naus mercants. Que veieu els mercats també vosaltres?

Capità i Diceòpolis.- Nosaltres també els veiem. I què?

Zenòtemis.- Oh, Posidó!, que en són de boniques les naus mercants, que bonics són els
mercats1. Però mireu aquí, amics.

Capità.- Escolta, Zenòtemis, i no diguis "qué bonics són els mercats". Ja que nosaltres
sentim clarament el soroll.

Diceòpolis.- Però d'on [ve] el soroll?

Capità.- De baix, Diceòpolis. Per què no baixem nosaltres? Vine, Diceòpolis!

Zenòtemis.- On aneu vosaltres? On aneu? Per què no us quedeu, amics? No us

preocupeu. Que jo veig—

SECCIÓ 1- D (traducció)

Així doncs, baixa el capità, i Diceòpolis i també els mariners. Car el soroll [procedeix]
de baix. A baix, el capità i els mariners veuen Hegèstrat, i Hegèstrat fa el soroll a baix.

Capità.- Ei, tu! Què fas? Però què fas tu, Hegèstrat? Què és el soroll?

Hegèstrat.- Jo no faig res, capità, ni sento cap soroll. No et preocupis.

Diceòpolis.- Vine aquí i mira, capità. Hegèstrat té quelcom a la mà dreta.

Capità.- Què tens a la mà dreta, Hegèstrat?

Hegèstrat.- Jo? no hi tinc pas res, amic.

Diceòpolis.- Oh, Zeus!, Hegèstrat no diu la veritat, ja que Hegèstrat té una destral a la
mà dreta. L'home enfonsa el vaixell.

Capità.- Què dius, Diceòpolis? Hegèstrat enfonsa el vaixell? Però, mariners, per què no
agafeu l'home? Aquí, aquí!

Hegèstrat.- Ai las! El que és jo, fujo, i em tiro des del vaixell.

Capità.- Ajudeu, mariners, ajudeu i perseguiu-lo.

SECCIÓ 1- E (traducció)

Quan Hegèstrat fuig de baix, els mariners ajuden i persegueixen Hegèstrat. A dalt
espera Zenòtemis. Hegèstrat mira cap a Zenòtemis, i Zenòtemis cap als mariners, ja que
els mariners pugen i el persegueixen.

Zenòtemis.- Però, què fas, Hegèstrat?

1
Quan el subjecte és un neutre del plural el verb va, normalment, en tercera persona del singular, perquè
el neutre plural té un valor de col.lectiu.
Hegèstrat.- Mira! Els mariners em persegueixen, Zenòtemis, però jo fujo. No et quedis,
sinó fuig tu també, i llança't del vaixell. Els homes ja pugen.

Zenòtemis.- Ai las! Ja veig els mariners. Però tu on fuges?

Hegèstrat.- Jo? fujo cap al mar, ja que el bot és al mar. Au, tu, salva't, llança't al mar i
no t’esperis.

SECCIÓ 1- F (traducció)

Hegèstrat i Zenòtemis no s'esperen, sinó que fugen. En efecte, els homes es llancen, ells
mateixos, al mar i cerquen el bot. Els mariners veuen la fugida des del vaixell, i el capità
deslliga el bot. El bot s'allunya del vaixell.

Zenòtemis.- Ai las! On és el bot? On és, Hegèstrat?

Hegèstrat.- Jo no veig el bot, Zenòtemis –ai las!

Zenòtemis.- Morim, Hegèstrat. Salveu-nos, salveu-nos, mariners.

Hegèstrat.- Em moro–

Diceòpolis.- Que els veus, tu, els homes, capità? Els homes es moren, ja que el bot
s'allunya del vaixell.

Capità.- No et preocupis, que els homes són dolents, Diceòpolis, i de mala manera
moren.

SECCIÓ 1- G (traducció)

Capità.- Que potser és salvat el vaixell, i nosaltres també som salvats? Per què no baixo
i ho examino meticulosament? Perquè jo sóc el capità, per tant la feina és meva, i en mi
hi ha la salvació.

(el capità baixa i examina, però Diceòpolis es queda a dalt)

Diceòpolis.- Ara, oh Posidó!, salva'ns duent-nos al port. Perquè nosaltres sempre et fem
sacrificis, i tu sempre salves els homes del mar. Però ara nosaltres ens morim, ja que el
vaixell s'enfonsa en el mar, i el bot s'allunya, i no és segura la salvació.

(el capità puja)

Capità.- Calla, Diceòpolis. El vaixell està salvat, i nosaltres també estem salvats. Per
tant, ja no estem en perill. I, a més a més, el port és a prop. Així doncs, la salvació és
segura.

SECCIÓ 1-H (traducció)

Així doncs, el capità condueix el vaixell cap al port. Un mariner pregunta al capità on
són. Ja que el mariner no sap de cert on és: és de nit. Per tant, el capità diu que
naveguen cap al port. A més, al vaixell hi ha un rapsode. El rapsode sempre parla com
Homer. I Diceòpolis es burla del rapsode igual com Sòcrates dels deixebles.

Mariner.- On som, capità? que ho saps? perquè el que és jo, no ho sé pas de cert. Ja que
no veig res per culpa de la nit, i no sé on som.

Capità.- Ho sé segur. naveguem cap al port, mariner.

Rapsode.- “Naveguem sobre el mar de color de vi”.

Mariner.- Què diu aquest home?

Diceòpolis.- És evident que l’home parla com Homer, perquè és un rapsode.

Rapsode.- És veritat el que dius, tu!

“naveguem en una nau negra”.

Diceòpolis.- Què dius, rapsode? què vol dir “en una nau negra”? no és pas negra, la nau.
És evident que ets boig i que no saps res, sinó que et burles de nosaltres.

Rapsode.- Calla. Naveguem “en una nau veloç”, “en una nau còncava”.

Diceòpolis.- Que el sentiu, mariners? Veniu aquí i escolteu. És evident que el rapsode
és boig, ja que no sap res amb exactitud, aquest home, sinó que es burla de nosaltres.

SECCIÓ 1- I (traducció)

Rapsode.- Però jo no sóc boig, sinó que conec moltes coses.

Diceòpolis.- Com és que tu coneixes moltes coses? És ben evident que ets un ignorant,
rapsode. Car tu no saps si la nau és "negra" o "ràpida" o "còncava.

Rapsode.- No, per Zeus, no sóc un ignorant a propòsit d'Homer. Perquè jo conec moltes
coses, ja que Homer coneix moltes coses. Ja que Homer coneix els assumptes de la
guerra i de la navegació i els afers militars i els propis d'un general–

Diceòpolis.- Per tant, coneixes tu també els afers propis d'un general?

Rapsode.- Com no? És la meva feina.

Diceòpolis.- I què més? És que ets expert en estratègia, rapsode?

Rapsode.- Sí, ja que com que Homer és expert en els afers propis d'un general, també jo
en sóc expert.
SECCIÓ 1- J (traducció)

Diceòpolis.- Així doncs, ¿un sol art és la rapsodia i l'estratègia?

Rapsode.- Un sol art, Diceòpolis.

Diceòpolis.- És que els bons rapsodes no són alhora també bons generals?

Rapsode.- Sí, Diceòpolis.

Diceòpolis.- També tu ets el millor rapsode dels grecs?

Rapsode.- Sí, per descomptat, Diceòpolis.

Diceòpolis.- Per tant, tu, rapsode, ets el millor general dels grecs?

Rapsode.- Com no?

Diceòpis.- Què dieu, mariners? És que el rapsode és boig, o no?

Mariners.- Certament, per Zeus, el rapsode és boig, Diceòpolis. Car sens dubte, l'home
és el millor general dels grecs, però no sap acuradament si la nau és "negra" o "ràpida" o
"còncava". Per tant, el millor general dels grecs és boig.

Rapsode.- És evident, Diceòpolis, que imites Sòcrates i et burles de mi. Car Sòcrates
sempre es burla així dels deixebles.

Diceòpolis.- Sí. Els grecs sempre són criatures.