SECCIÓ 2

SECCIÓ 2- A (traducció)

La nau va lentament cap al Pireu. Dicèopolis, els mariners, el capità i el rapsode

conversen agradablement entre ells. La nau ja passa a prop de l’illa de Salamina i el
capità diu: “per què el rapsode no relata la batalla naval de Salamina, i per què no
explica què passa a les guerres Mèdiques, i com lluiten els grecs i els medes, i quines
gestes gosen fer, i quants moren?”. El rapsode relata la batalla naval amb molt de gust.

Capità.- Tu, rapsode, saps moltes coses sobre Homer. Per tant, saps també moltes coses
de retòrica (ja que Homer era retòric, oi?). Vinga, doncs, vine aquí i explica’ns els fets
de Salamina. Ja que allí hi ha l’illa de Salamina i nosaltres avancem lentament al costat
de Salamina en direcció a Atenes. Explica’ns, doncs, les guerres Mèdiques i la batalla
naval de Salamina, i el nostre coratge i la victòria. Explica’ns què passa en les guerres
Mèdiques i com lluiten els grecs i els bàrbars i quants cauen. perquè tu, amic, saps de
cert els fets de Salamina i els mariners en canvi no saben res.

Mariners.- Sí, nosaltres els mariners no sabem res amb exactitud. Per tant, escoltarem
de grat. Però explica, rapsode, i fes el discurs més bell possible.

Rapsode.- D’acord. Perquè jo sempre faig els més bells discursos. Per tant, estigueu
quiets, mariners, i escolteu.

SECCIÓ 2- B (traducció)

Rapsode.- “Canta deessa la destructora (ira) del diví rei Xerxes”

Quan els bàrbars avancen lentament cap a la ciutat, els atenesos es troben en dificultats i
tenen por. Perquè l’exèrcit dels perses és molt gran i els atenesos són pocs. I són moltes
les naus dels perses i poques les naus dels atenesos. I per tant el perill dels atenesos és
molt gran i la dificultat és molta, i també és gran la por. Els atenesos, doncs, fan
sacrificis als déus i supliquen amb moltes pregàries, i embarquen ràpidament a les naus i
lluiten per la llibertat. Ja que la llibertat és una cosa bona.
Finalment, els perses arriben i els grecs lluiten. És molta l’audàcia dels grecs i dels
generals. I en la batalla naval, quants crits, quantes dificultats, quantes súpliques als
déus! Finalment, els atenesos vencen la flota dels perses i els perses moren. I els
atenesos alliberen Grècia i salven la pàtria gràcies al coratge. Ja que el valor i el coratge
sempre vencen la insolència i el gran nombre. Així doncs, la salvació dels grecs esdevé
segura.

SECCIÓ 2- C (traducció)

El rapsode calla. El capità diu que el rapsode no explica res. A continuació, també el
capità explica els esdeveniments de Salamina.

Capità.- No expliques res, amic, i no saps res, de manera que no fas el millor relat.

Rapsode.- Què dius? Per què no faig el millor relat ?

Capità.- Fixa-t’hi, doncs. Perquè nosaltres cerquem la veritat, però tu dius mentides.

Rapsode.- I com saps si jo dic la veritat o mentides?

Capità.- Escolta, amic. El meu avi és combatent de Salamina, i moltes vegades

m'explica els esdeveniments de Salamina de veritat, però no com tu, falsament. Ja que
tu potser ens expliques a nosaltres algun bell relat, però el meu avi, els fets. Així doncs,
estigueu tranquils i escolteu altra vegada, mariners, les belles gestes dels grecs. Ja que
d'aquesta manera explica el meu avi els fets de Salamina.

(els mariners callen)

D'una banda, arriba la flota dels perses, i espera a prop de Salamina; de l’altra, nosaltres,
els grecs, estem tranquils. Però, quan es fa de nit, per aquí i per allà naveguen lentament
les naus del perses. I tant bon punt es fa de dia sorgeix un crit, i quan la trompeta
ressona des de les roques, al mateix temps una por s’apodera dels estrangers, perquè
senten amb claredat el crit:

"Fills dels grecs, aneu,

allibereu la pàtria, i allibereu els fills, les dones.
Ara el combat és per damunt de tot"

SECCIÓ 2- D (traducció)

Capità.- Així doncs, avancen ràpidament els enemics cap a una batalla naval (el rei
Xerxes contempla amb satisfacció la batalla naval), i jo em retiro. I es retiren els altres
grecs. Però de sobte apareix un fantasma en forma de dona, especialment terrible. Jo
tinc por del fantasma, però el fantasma diu: "Amics, per què us retireu? No tingueu por
dels perses, ans al contrari, porteu auxili i tingueu valor". I jo ràpidament torno a la
navegació i ja no tinc por; també tornen a navegar ràpidament la resta dels grecs i
avancen contra els perses. Ara lluitem en ordre i en formació, mentre que els estrangers
lluiten desordenadament i sense respectar la formació, ja que no tenen valor com
nosaltres.
Finalment, dels perses, els uns fugen, mentre que els altres s’entretenen i moren.
També, dels grecs, els uns persegueixen els perses, mentre que els altres capturen les
naus i els mariners. I quan els atenesos persegueixen els perses, també fuig Xerxes i ja
no contempla la batalla naval. Així doncs, els grecs esdevenen lliures a causa del seu
valor. Per tant, d'aquesta manera els déus castiguen la insolència dels perses i salven la
ciutat.

Diceòpolis.- Parles bé, capità. Ara coneixem amb claredat i meticulosament les Guerres
Mèdiques. Però ara el canvi de la situació és gran, ja que aleshores els grecs eren amics
els uns amb els altres; ara, en canvi, ja no estan d'acord, sinó que s'odien mútuament a
causa de la guerra1. Aleshores hi havia concòrdia entre els grecs, ara, en canvi, odi. Ai,
ai dels grecs! Ai de la guerra!

1. La Guerra dels Peloponés entre Atenes i els seus aliats i Esparta i els seus.

1
Diceòpolis fa referència ala Guerra del Peloponès que enfrenta Atenes i Esparta.