(1) Aquesta pontncia va ser proposada pels autor ala rev ni 'agost de 1985 celrada per la Comissié Imernacional 6e Diplomatica ala Univers ‘8 de Sattgazt smb ocaio de XVI Congrés Internacional de CCitncies Histozigues. Per una vyersid pla de Mestad ef Polla Stuttgartensian (Sarae gossa 1988), JOSEP TRENCH / A. CANELLAS LA CULTURA DELS ESCRIBES I NOTARIS DE LA CORONA D’ARAGO (1344-1479) © INTRODUCCIO La cancelleria catalano-aragonesa dels reis d’Aragé, a partir de le segona meitat del segle xiv, ofereix oportunitat per a analitzar la cultura de uns escri- vans i notaris els quals reben, assimilen i difonen els corrents de "humanisme que en aqueixa gpoca, i procedent d'Italia arrela en les terres orientals de la Peninsula Ibérica. Una abundant bibliografia facilita la primera aproximacié al tema, perd calia concretar dades sobre Ja némina i la personalitat daquests pre~ humanistes, i humanistes al servei de la cancelleria dels reis Pere Ia Joan II, i si fos possible presentar exemples concrets de laplicacié practica del mode de ser humaniste al quefer cancelleresc. Per a la realitzacid del present treball ens hem valgut de abundant biblio- grafia que existeix sobre el tema, que hem agrupat en els mateixos epigrafs que el treball. En destaquen, sobre els altres estudis, els escrits per Rubié i Balaguer i Rubio i Liuch, Madurell, Ruiz Calonja, Tasis, Soria, Gubern, Olivar, Riquer, ete, En quant a fons documentals s’han revisat part de registres dels reis que tracta el present treball, aixd com les cartes reials de Pere III, Joan I, Marti Li Joan IL Per facilitar la consulta del lector, heus aci I’index previ dels capitols en gue es divideix aquest estudi. En analitzar més de cent anys d"historia de la Corona d’Aragé, periode que inclou la fi d’una dinastia, un larg interregne i entronit- zacid, d’una alira forania, convé dividir l’estudi en diversos apartats; el comen- carem amb les Ordinacions de 1344 i Pacabarem amb la mort de Joan II (1479).1 Iv. VI. vu vill 14 foramen calruat de Uhumanisme i el seu impacte en a Corona wad Hen rel UM). 2.1, Formacié del mon 2. Creavid duna oticina de copistes. 3, La biblioteca reial A, Pl rei i ely estudis universitaris. 5. I vei i la traduceié dels textos classics, 2.6, La eancelleria reial com a focus de cultura. Els documents de cancelleria i els «Ars Dictandi» Protonotaris, secretaris i escrivans: biografies i cultura. Vere HH des de les Ordinacions (1344) fins a la mort del EL nueli avinyonés de Joan Fernandez de Heredia. 3.1. Bl Gran Mestre de Rodes, 3.2. El cercle de Pere de Luna (Benet XIII). Regnat de Joan 1 (1387-1395). 4.1. El rei i la seva formacié. 4.2. Caracteristiques del regnat. 4.3. La cancelleria, els seus escrivans i la cultura, Marti 1 i Ja seva cancelleria (1395-1410). Caracteristiques del segle Xv. Alfons IV i els nous corrents humanistics (1416-1458), 7.1. Els humanistes de la cort napolitana, 7.2. La biblioteca d’Alfons IV a Napols. 7.3, La cancelleria i els corrents humanistics. 7.4, Els humanistes de la Corona d’Arag6. Joan IL i els seus escrivans (1458-1479). 8.1. El cardenal Margarit. 8.2. Els escrivans 8.3. Altres humanistes de la Corona d’Aragé1, EL FENOMEN CULTURAL DE L'HUMANISME 1 EL SEU IMPACTE EN LA CORONA D’ARAGO Sembla procedent recordar alguns conceptes generals sobre el fenomen cul- tnral de Phumanisme com a portic per a enunciar les Iinies generals del seu impacte en els paisos de la Corona d’Aragé i en especial en ambit i la feina de la cancelleria reial en el perfode 1344-1479, Humanisme és el conreu fervords dels classics greco-Hatins, especialment dels latins, amb la finalitat d’aprendre en ells Pelegancia de l'estil i assimilar els ensenyaments de la cultura antiga amb tot el que té de racional i humana. Arrenea de Francese Petrarca, mort en 1374, des d’on s’estendra a gran part Europa. Suposa una rentincia en Paspecte intellectual a la teologia tradicional augus- tiniana i al ciceronianisme classic, tan brillant al segle xit: aquests humanistes del quatre-cents descobreixen amb esbalaiment i alegtia molts cddexs d’autors classics que estaven arraconats i oblidats feia més d’un segle en biblioteques de vells monestirs, els quals havia rebutjat l'escolasticisme. Es tracta, dones, una tornada a aqueixa cultura classica que fou la tradicional durant més d'un millenari des dels escriptors apologistes del segle 1 de Crist; sols que ara, en el quatre-cents, en renéixer, accentua el cardcter literari i retdric i deixa en segon pla Paspecte teoldgic, tret aquest darrer natural per a uns homes, aquests huma- nistes, sovint de condicié seglar Aquesta «moda» humanista implica, dones, un afany de conéixer la cul- tura classica antiga per part de les capes més altes de la societal; Paparicié dels mecenes, els quals protegeixen humanistes i es complauen a acumular biblio- teques propies ben nodrides; abundants encarrecs de traduccions a experts en Tengies grega i latina, els quals sén ben remunerats; i la creacié d’académies difusores del classicisme rediviu. Aixi que Phumanisme del quatre-cents, més que una doctrina conereta, és a mode de clima en que vivien minories valuoses daquests anys, clima ple del vigor i la ufanor tipics de tot moviment juvenil. No s'amaguen, perd, alguns defectes, com Pexagerat orgull, la pedanteria i de vegades certa incredulitat. Aquests humanistes conreen sobretot la gramatica i molt especialment la part dedicada a la retdrica: i no sols estimen Cicerd, sind que també els agra- den i conreen les seves respectives lengiies vernacles. S’encreuen correspon- déncies, es redacten i pronuncien peces oratories, sobretot en lengua Ilatina culta; a més, molts d’aquesis humanistes sén juristes, que no debades el renaixe- ment del conreu del dret roma precedi el d’altres branques de l'erudicié clas- sica. Per aixd no és estrany que ’humanisme floreixi preferentment en corts reials i les seves cancelleries, mentre que les universitats 0 estudis generals con- tinuen entestats en orientacions medievalistes. El savi humanista sera rebut i