J

ordinacions3

Y SVMARI DELS
Privilegis, consvetvts, y bons vsos del
REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Àïchiver perpetuo de la
Vtoiveríitad dè dit Regne.

<C om enfats d Irhprimir ejfent Iterats W M. líl. y Magh. SS+

Igndci de Torrella5 Àgufli Palou, tíieroni Pont des Mury
lojeph Amery laume Matbeu Siiher,y Hieroni Dems\

t FINTTS.

Mn tems dels M. líl. y fflaghs. SS. trancefch B ronkà

Tbomas Garriga., laume Morell, Gabriel Amengualy
Trancefch Serra^y laume Llinds lurats lòprefent
Aiiy.

"En Mallorca cn Cafe de Pera (íuafp iïé}.

XX PHÉLIPE POR LA GRATIA DE DÏOS REY DE
Caftilla, de Aragón, de Mallorca* &c* y por fu. Magd.

DOn lofepli de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Pla-

renda, vifconde de Rueda, y Perellos Senor de la vilU
de Zeret en el Condado de RoíTellon, y de las Baronias de
Villarigi y Monbuy, del Confeio del Rey nro Senor, lu-
gartiniente, y Capiran General del prefente Reyno de Mal¬
lorca, é lflas adjacentes» Por quanto por parte de los Mag-
niítcos lurados del prefente Reyno, nos ha íïdo fuplicado
ffueífemos fervidos conceder liceiicia à Pedro Guafp Impre-^
ïot, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes
del Reyno de Mallorca, &c. Conpuefto é Peticion de dH
ehos Magnificos lurados por Àntonio Moll Nott» Sindico#
y Archiuero de la Vniverfidad. Y nos teniendolo por bieni
Por tanto por tenor de las prefentes damos licencia* y fa-
cultadàvosdichoPedro Guafp ImpreíTor para que le podays
imprimir en efte Reyno* Sin aprovar lo contenido en el*
fino paraque fe tenga notitia de lo que en el íè relierej
Dat. en Mallorca à 24» Abril 1

El Conde de Placencia?

Vt. Martorell Regens,

Dt Mandatd fu& llim*, T)omin*tionis

Mathias Garcia Nott, Secretarius Regí* M*
pt

—' ■4&[·sCfr '<T T ' , -

' 1 ■- ; ■■ i : •- tj-v- ' ’; . .

. : ■' -

■ . 1
■ ■ . ■ - i í,.
;
; t
:;f ^ ■: . ’ f v
ta ton tcs&n,}l L.i ... r ", , ‘
■ jiíM QÏ·.··O ,■ i

.. '• 'Jíj
•°··’ ·:·,r: ' ' ’ -■ ^AlV A /t; • . .
> '’·^oL·’r. :.,sïo.'í ï .Lfi,;' .,,JV

' ■' ' ^ TtWA-'hi • . v -

.
i* ' . , ' i. j:c '

.'V:;, .. 3y
 __
sMsfass&ià
fyf ws'et^m satesm
•av&a&s &&£
etvsm
fol. ï

ORDINATIONES
NOV^E, VVLGO DICT^E DE MOSSÈN PELAY

V N I Z.

NOVM ORDINATIONES MDITE

five fatf* in Maioricis per Magnificos I uratos Regni,
jnpef tratfnndü caufis, fS litibus. dit xx, menfis Decem-
bris. Anno d nativitnte Domini. Mccccxiij. Cu
bernantemulturn Mngnifco ViroPelagioVniz,
Mihte Strenuo, cuius denominattonem
mnc retinent.

CRIDA.
;RA hojàts que notifique a tot hom
generalment de qualíevol lley, con¬
dició, ó eílement fia-, lo Molt Ho-
norabble MoíTen Pclay Vniz Caua-
jller Regent la Governació de Mal-
jlorca. Que com los Honorabbles en
■Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax,
(MiíTerluan Bernat de Oleza Doótor
lleys , Antoni Reynes, Ferrer de
Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Any corrent del
Regne de MALLORQVES a honor del Senor Rey, é per
bon gouern del Regne de MALLORQVES, à cedir moltes
diformitats, c exceflòs, é mals víòs de moltes males perfo-
nes; c reduir tots los habitadors del dit Regne a bon eílamcnt,
A c regle
5 ÜRDINATIONBS

é regle, é bona conferuacio, c endreíTe; Ab Concelt de

Honorable MiíTet Iuan Betard Saui en dret;, Aduocar llur, é
de la dita Vniuerfitat é de mols altres DD. é fauis en dret, c
altres Sauis > é notables Perfonas: hajen fets certs ESTA-
TVTS, é ORDlNACíONS ques deguen feruar en la pref-
ent Ciutat, c Regne de MALLORQyES; e aquells ESTA-
TVTS, é ORDlNACíONS fegons dret comu, c Priuilegis
del Regtie bajeii prefentades al dit Honorable Regent la
Gouemacio, que aquelles examinas, Authoritzas, é aprouas,
c manas eíTer obferuades 'ab impoíaments de diuerfes penes.
Lo qual Honor. Regent la Gouernacio> aquelles ha regone-
gudas,é examinades é viftes moltes, é diuerfes Vegades, é
ab folemnc Confell, del Honor. Miílèr Francefch Morro Ad-
úocat Fiícal del Senor Rey, é de moltes altres notables per-
çonas, Doctors, é Sauis en dret; e altres notables Ciutadans
aquellas haje lloades, c aprouades é authoritzades ab impofa-
ments de diuerfes penes als fahents contra aquelles. Las quals
per la longitud de llur tenor, é eontinencià nos podrien bo¬
nament al prefen publicar per eítcs. Per tant lo dit Honor.
Regent, ab veu de la prefent intima, y notifica, é publica
generalment la editio * é promulgació dels dits ESTA-
TVTS, é ORDlNACíONS ab llurs penes manant a tots
que aquelles deguen tenir, é obferuar fegons llur fciencia, te¬
nor, í coíicientia: é no fer contre aquelles en alguna manera,
fots incoriiment de les penes en aquelles impoíades. Certi¬
ficant à tots generalment, que les dites ordinacions trobara
Xegiftrades on les Corts de la gouernacio, édelBalle de Ma¬
llot. é delVeguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é
veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de laobferuan-
cia de aquelles ningú nos pugue efcufir. Datt. Maioric.
vigeíima menfis Decembris. Annoa Natiuitate Domini nof*
tri IefuChriíU Milleíimo Quadringentefimo decimo teitio.
 REGNI MA 10RIC* 0
N nomine Domini Noftri IESV-CHRIS--
TI, & eius’gratia adiuuante, cum inter coe~
tera fubftantialia, qux pertinent ad bonam
ftabilitatem > conferuationem , 6c profperi-
tatem cuiuslibet politix, íit promul^
gatio, editiO) 6c obferuatio legum vtilium,
6c neceífariaru, reftringentium appetitus no-
xios incolarum illius politix, vt in ea polida honefté vivatur,
alter alterum non lxdat, 6c vnicuiq; tribuatur ius fuum. Cúm
experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diui-
nitus promulgatx, nec ftatuta, Regum> nec Ordinationes hac-
den9 in Miioricarum Regno xditx fufficiant, ad tantas vari-
etates, 8c illicitos conatus malorum hominum alter alterum íc
adinuicem defraudantes, damniíicantes , 6c opprimentes ; ea
propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicola-
us de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius
Raynés, Ferrarius de Comellas, 6c Bartholomeus Botelles lura-
ti, Regni Maioric. Anni prxfentis i virtute priuilegij Regij,
ipfïs Iuratis, 6c Vniuerfitati didi Regni indulti, fuper editione
legum municipalium, ftatutorum, 8c Ordinationum cum au-
thoritate, 6c approbatione Honor, viri Pelagij Vniz Militis,
Regentis Gubernationem Regni Maioricarum de Coníilio Ve-
nerabilis Iactíbi Lugaya Iuris periti Aíè/ïoris fui, habitis pluri-
mis tradatibus, colloquijs, coníïlijs, 6c deliberationibus;
fuper ordinatione, 6c xditione infrafcriptorum, pro ho-
nore Regió, debita reparatione, ac reformatione ftatus
Iudic orum, 6c Curiarum Regni Maioric . necefsitati, 6c
vtilicati, euidenti R. P. ílatuerunt, 6c xdiderunt infra
fcriptas ordinationes, 6c ftatuta: qux omnia diólus Hò-
norabilis Regens, de didi fui honorabilis AíTefforis con -
filio, prouidit, 6c mandauit feruari fup poenis, in ipfis
contentis, ac regiftrari in Curijs Gubernationis Baiulix,
6c Vicarix Ciuítatis Maioricarum, mandans ipfa voce prx-
conis publicari per loca publica , 6c folita Ciuitatis Ma ~
ioricariím > Vt nullus y per ignorantiam & valeat excuíare,

c , Aí QVOD NVLLA
|\tOÜ rtVttÀ QVERIM om À SIT £
petitio^ Jïue exceptio oblata per Frocuratòrem admittaturà
donec fatfa fuerit fi des de potejïau.
I.
I MO, quod nulia quxrimonia, nuí-
daque fuplicatio, vel petitio, in Iüditio
^admitatur per aliquem íe pmendentem
- Y'dprocuratorem, nifi fidem íaciat de fua
procuratione*, rrifi principalis agens, tüm
píbidem coníHtnerit apud aóh. procuratórc.
Et hocidem feruetur in procuratore prx-
tendente fe procuratorem Rei, ícilicet quod íua deferí -
fio non admittatuf, nifi de fuo mandato coflíHterfc, ut
prçfertur ad tallen du tn nullitates procefsuum. Et aCiuili fi¬
at in medio* 8c inquacunque parte litis ^ fi iam conítittitos
procuratores mori yel abeflè contigerit; vel Dominus prin-
eipàlis cautç duxerit illam per fe; aut noui pfaetenfi procura-
tpris procedere velint in eifdem caufis, &c quaribonibus.

3 P RO C FR ATOR, T EKE ATVR

xontima,n Cau fam' etiam in Cau fa Apellationis.
M
Ï TEMj quod procutatof, teneatur continuaré ipfam Cau-
Cim y 8c litem,, vfque ad fententiatn inclufiué, 5c fi appel-
lauerit, 5c ín aíiquo aòtu. poftea procefserit, teneatur continua¬
ré, víquç quo fententia tranfeat in rem iudicatam •, nec poC-
fit Ipfi proçuhirioni renuntiaréj tX qúo Ipfiím femel füícepit^
etiam dicçndò quód fibí non fatisfit de falario.

$VOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCrRATQ-

rem reuocare * & aliuni de nouo tofiituere*
úl
I TEM quqd Dominus principalis Caufe^ ppfsit procurato-
rem mutare, 5c reuocare, 8c aliUm de nouo cóiiílituere} dil
tamen, in continenti fiíciat fidèm in prócelsü5ut dictuni eíti
pofito quod talis procurator qui removebitur eíTet efteóhis
Dominus litis.
$VOÍ>
 K E G Nï M A l O rR Ï&. $
£V<0D PR1NCIPALES P 0 5 S.I N <í £ 0%
taufis fer Jèipfos ducere# quódfífúerint finiel .fet*
aliquam úfsigncitionem qppitehejijt)
Citentur cedulis ,
I T E M, qirod fi llil
,
ador, vel reus noia Vuk c'aufiím ducere
per procuratoreni, fed per fe ipfum *, eX quo femel aliqtu
^fsignacio, illum perfònaliter apprehenderic aliae fubfequentes
afsignationes -íibi fiant* fi reperiatur: ali£s autefti fi norl re-
periantur norl fiant * 8c intimetur in fixa habitationé , feu
cum cedulis aífingendis in Ianuis hoípitib vbi fuum fouebit
domiciliíirn: 8c valeant tantum, quàntum fi perfònaliter fibi
eílent Liótç.» vfque ad deffimtiuani fententiam inclufiué: 8C
hoc etiam habeat locumin foren fi, 8c excraneo/ nó!ente li¬
tigaré per procuíatorerm dum tatnen dorrtus in qüa hoípita-
bitur íit nota; alias citari pofsitcum cedulis* Aà ianuis curia*
fum ponehdis,

, 4FÚD Q/ERINONIAi m*i AüMJttÀTM

abfqHè inris fifmL

v. :or:
Ï TEKf qirod qmerímonia ttòtt athtlittatut, tièt ería peti-
tio, nifíi cum firma iuris eXpfeffa; tul Reus, vel fiuis prò-
curatór, refpondere teneatuí infra Vhicaffi diem, diredé he-
gando, Vei confitendo dürri firiftt iüris exprefla: qua lapfa di-
latione, habeatur, & cenfeatur in fadro , 8c in iure pro ret
ponfo, 8C pro tírmato de iure, ac firefponfum fuiífet nega-
tiué, cum firma iuris expreífa: nec alia exceptio, vel dilatio
proponi valeat per reuní, vel eiuS procuratorem ad ímpe-
diendam dictam refponfionenl diredé faciendàm. Exceptis
tamen perfonis, infadis, 8c negotijs alienis fuccedentibus,
& iuftam ignorantke caufarti fiabentibus. Et fada debita
verificatione per quçrelantem, refpondere teneatur quaàirno-
nie expofitx infra vnicarn diktionem diredé, 8c curn^ firma
Iuris: alias habeatur pro refponfo negatiué: U firmato de Iure
proCvdatur in cauía. Et Nòttarius* feu Scriba caufe contra-
fiíciens, pro qualibet viee, incürrat poenam eentum iolidorurti,
A 3 POST
 -C Ò RD IN ATIO NES~

FOST FIRMAM D ANTVR X DIES ~AD RES-

pondendum, ponendum di latori as except zones,
& Iudzcum recttfat zones.

yïdePrag-
mat.ereüi-
Reg.
I VI.
TEM fi fecuta refponfione negatiué, tacité, yel expreíle,
fada quxrimonia? contingat fupplicationem, libellum, vel pe-
Andientu, titionem offerri: vel iam oblatis cum ipía quarrimonia, per
adorem ad vlceriora procedi* fiat, £cíequatur aísignatio* rco
conuento decem dierum ad refpondendu dicta: fupplicatio-
ni,libello,feu petitioni, diredé lité coteftando. Infra quos de—
cem dies praefixos, didus reus quafuis proponere pofsit, & de-
beat omnes, & quafcunque dilatorias habeat exceptiones ad
quas vlterius non audiatur; nifi Euangelico iuramento affe-
ruerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fu-
iffe exorta/eu ad eius notitia nouiter perveniíTe: ad quas ex¬
ceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iu-
dicis, fecundum qualitatem ipfarum. Infra quam etiam adio-
nem proponere teneatur ipfe reus, quafcunque habuerit recu-
fationes aduerfus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius no
-audiendus. Veru, vbi exceptio, vel recufatio legitima- infra
didos decem dies proponitur; dida afsignatio non currat,
donec, & quoufque dida exceptio, fiue recufatio finita fuerit:
qu^ probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari
continuos; &his pronuntiatis, locum nonhabere: currantreo
tres dies ad litem conteílandam, alias habeatur pro contefr
tata negatiué> alia intimatione minimé expedata.

DE FORMA RECVSATIOWM IVDICIS

yel Afftjfòrzs.
vii.
Vide dift*
Pr*g-
I T E M fiquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel
eius Aífeíïbrem rccuíàre, teneatur, & debeat, infra dictam
dilationem cauías legitimas informa iuris opponere. Et me-
dio iuramento aduerare, quod illas malitiofe non propo-
nit, nec diffügioféj immo crèdit cas veras fore , &: probabi-
les, ac legitimas: quastamen, infra tres dies peremptorié pre-
figendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Qui-
, bus
 REGNI MAIORlti f
bm recuFationibus non probatis) vel cogaito, & declarato
illas nou procedere, calis recuFms cenfeatur eo ipfo conde-
natus in omnibus expenfis, quas altera partem Facere oportú-
crit. pro quibus fiat executio in contmeatgceflaate apelladone*
6c procedatur in caufaj Sé fi cognitum Fuerit locum habere
didas recuFationes, ftatuimus > quód loco récuFati íudieis, alius
non FuFpedus detur, & afliímatur, &non adinndus*

£VOD LIS N 0 N D1FFERATVR > PÜLOPTER

petitas £xpenjasi fi mut Atur iuiicrami Vet petitio*
V-IIL
I T £ M fi propter mutationem iudicij, yeí corre dionem
aücuius petitionis, Fen iníbmtiae obtenta: per àïteram partem*
peterentur mikiones, qubd propter ipFim peckionem ipFa lis
vlteriüs proFequi non impediatutr,Fed quod deipíis expenfis
infententia diffinitiua, ratio habeatuf.

QVOD VTR1QVE PARTIVM T1AT ASSIGNA-

tió ad ponendum de faSío*
1%
] TEM quod fadis pofitionibus, & articulis petactorcm, vel
renuntiato per eum ad poneiidum, fiat afsignatio i:eo yniat
decem diemm ad ponedum, Sé articulandum, quidquidpo-
iiere t amen, Sé articularé voluerit de Fa do, vlteriüs non aüdi-
endus4. vel fi actor praetermifetit in cauCa procedere, ítante, Sé
requirente reo detur vnica dilatio Fex dierum eídem adorí
peremptorié, Sé prceciFé ad ponendum, Sé articulandum. Qui
articulí, 6c pofitiones, fiant, Sé fieri debeant per vtramqi par¬
tem in Vulgarilingua, Sé Ydiomate Regni Maioricarum.Ec
cum ador, fiue reus praFentat articulos, pofitiones, fiue capi¬
tula-, in condnenti teneatur, & habeat illas medio luramento
aduerare. etiam abfente parte; alias babeatur pro non prèFen-
tatis ^ se pro tali adueratíone, per Fcriptorem aliquid prp Fa-
lario non recipiatur.
HAT JSSIGNAT10 REO AD
TripLicandum ,
Ítem, ü contingat adorem replicare, £ufta afsigmtíotie
Vtlius
 $ ORDINATIONES

ynius diei ad refpondendum *, quod detur > 8c fiat afsig-

natio feu dilatio trium dierum reo ad triplicandum.

§V0D DBPOSITIONES TESTI FM, COTtT INFENTVR

& ftribanttir in Vulgari firmone.

I XI,
TEM quod fi ficut omnes articuli, pofitiones, feu capitu¬
la debent ( ut didum eft fupra ) fieri, 8c prçfentari in vulga-
ri Ydiomate, feu linguà Maioric. pari modo, depofitiones,
feu atteftationes teftium, continuentur . 8c fiant per fcrip-
tores caufarum in yulgari , in omnibus inftantijs quarumcü-
que caufarum.

QVOD FIAT ASSIGNATIO REO AD

probandum.

Vtde difta.
I XII.
TEM, quod produdis teftibus, 8c datis probationibus
per adorem, veí renuntiato produdioni teftium, detur reo
vnica dilatio peremptòria decem dierum, ad probandum pro
prima, íècunda, 8c tertia produdione; quà lapfa, de çcetero
non. admittatur: ( ceífante tamen impedimento Iudicis, vel
Nott. Scribae ipfius caufse:) nifi cum folenmitate legali arbi-
trio Iudicis j videatur quarta produdio concedenda; quçfo-
lum contineat quinqué dies, Vel minus, fi dido Indici vide¬
atur, iuxta numerurn teftium, 8c loci diftantiam, Itaquódvlte-
rius, per Iudicem nullatenus valeat prorogari. Àdijcientes
quod vbi aòhor forfitan intermittat, vel omittatüv cauía am-
plius procedere, hoc inftanté reo, detur eidem adori, vnica
dilatio decem dierum peremptòria, ad pobandum *, eo ad
quartam etiam cum folemnitate legali requifita, nullatenus
admiílo: cum iura magis faueant reo, quam adori.

DE FORMA ívramenti CALVMNIAE,

& pana non wrantis*

Ï XIII.
TEM quod fi petatur Iuramentum Calumnia: ab ipfo prin-
cipali prçíente» vel procuratore ad hoc fpeciale mandatum
habente: quod illud> immediaté prcftetur ab Vtraquc parte
8c illo
 regni maioric. IX

Scillo mediante, reípondere habeat verbo> in prxfèntia Noct.

feu fcribç ipíius caufx, infra vnam diem pro prima aísigiu-
tione j nulla facultate íibi datajillud in fcripris defferendi. Et
refponíiones fcribantur in fine didorum capitulorum? f1Cut
pluries extitit iam pradicatum. Et nifi in fecunda afsignatio¬
ne alcerius diei illud prxftiterit calumnix Iuramentum; quàd
habeat fieri iuífu Iudicis, mediante fcriba caufx, &rfub comh
natione, quód alias capitula habeantur pro confefsis ipfo fac-
to} íme alia Iudicis prouiíione.

DE ASSIGNATIONE, QVOD TEMPVSAD

§ probandum currat pofl praftitum iuramentum calumnia.
XIV.
I T E M » fi pendente afsignatione fada ad probandum, dic-
tum calumniat iuramentum petatur: quód ipfo prxftito, illh
có dida afsignatione íada ad probandum % tempus curat,
debita intimatione proçuratori fada; alias dida afsignatio
a dida intimatione currere incipiat.

Qvod vltra marina dilatio fetatfr IN

prima afsignatione y fatia ad probandum.

Ï « XV.
T E M, quod íi aliqua pattium litigantium requirat dila-
tionem íibi concedi, & dari vltramarinam ad probandum,
Ftde ei:ci.
Pragmat,
habeat illam petere in prima dilatione, & peremtporia fibi data
ad probandum. Itaquc, in quarta etiam cum folemnitate le-
gali requiíita, nullatenus admittatur/eruata tamen forma regix
Ordfnationis.

MT°D FIAT VNA ASSIGNATIO AD VVBLICANDVM

Tefies, & alia ad ob\iciendum.
XVI.
I T E M, quód vnica dilatio detur vtrique partium, vni-
cam diem continens, ad videndum, feu audiendum, publi-
ride diEt.
Pragmat.
cationem teftium: niíi devoluntate partium, maior, feu bre-
uior dilatio recipiatur: g£ dia vnica dilatio detur ad obijeien-
dum contra perfonas, & teftium produdorum. Poft-
quam quidem, afsignationem, ad didam publicationemfac~
B carn.
 IO X) R D 1 NA TIO.NE S

. ram, fi nifiil ftierat legitimé cStra diòiixm^ipíxD £a£i:o pro pub-

blicJtis habeantur.

DE ASSIGNATIONE AD PROBANDFM CBIECTIONES.

XVII.
V'l de dicií
JPrAgmat· Ï T E M , fi contingat, pofitiones aliquas, ïèu capitula obiec-
tionum, contra períbnas, vel dida tcftium poni , ab aliqua
partium: quód objiciens0 habeat illas probare, infra aliam
vnicami 6tperemptoriam cjilationem, arbitrio Judicis modera-
danv, du tamen, non excedat terminum trium dierum. Et hoc
riifi éÏÏet petita longinqua dilatio extra Regnutn, vel Ciui-
itatern Maioricarum.

DE ASSIGNAT 10 NE AD P R OD V C ENDFM
JcripturaSy & objiciendum contra ilUs.
XVII I.
ÍT E M, qiíod poíl terminos prxdidos, fiat vnica, & perép-
* toria aísignacio, arbitrio Indicis moderanda: dum tamen
non excedat terminum trium dierum ad producendum inf-
trumenta 5 6c quaícunque ícripturas, data poíl: modum di-
laiione vnius diei, ad objiciendum contra inftrumenta * &
ícripturas ex aduerío produdas, qua lapfií dilatione decoetero
non audiatur objicere volensv ceflfante legitimo impedimen-
to Nottarij, vel Scribxipfius caufe, vel Nottariorum in quò¬
rum poífe, dida inftrumenta, vel fcripturx producendx fue-
:rint, vel extiterint, nolentium copiam illoríí, dare parti peteu.

:£FOD PACTIS COPIÏS, CFRRAT ASSIGNATIO

Ad objiciendum,
XIX.
Í TEM, quod fadis copijs inftrumentorum, &: fcriptura-
rum produdarum, incontinenti, ipfo fado incipiat curre-
re, 6t labatur dida afsignatio data ad objiciendum: Fada in-
timationc domino, vel proçüraïore, cui copia adorum, eíl
parata.
DE FORMA ASSFMENDÒRFM PROCERVM
& quod in interloqutorïy ferendis, non ajfumantur
proceres, ni/ïftnt fori declinatòria. XX.
ITEM, quód feruath omnibus terminis fupradidis, deduda
cauíà
 REGNI MA 10 RIC '; ÏÏ

cauía in articulum fententiam in qua non fit neceffarium re-

nuntiare 8e concludere; detur vnica dilatio ynius diei ytriq;
partium ad conueniendum de proceribus, qua lapfa, nifi par-
tes concordauerint( Iudex ex offieio) ducat illos fibi proce-
rcs, quos placuerit eligere aíTumcndos. Hoc tamen declara¬
ts ut in interloquutorijs ferendis, fuper dilatorijs exceptio-
nibus, vel prçiudicialibus proceíTuuni) & non cauCe i Iudices
ordinarij, cum confilio fuorutn AíTeíTorum tantum, & de-
legati, abfque procerum confilio , procedere debeant: excep-
tis tamen fori declinatoriis exceptionibusj Hoc adiedo: quódi
íi contingat, partes litigantes, velipfarum.procuratores, com-
parere coram Iudice ordinarioi vel delégato, allègare de
ipforum Iuribus, vel petere fententiam; nulla fada mentione
feu petitione de proceribus interüeniendis, in caíibus in qui-
bus habent interuenire, (vt prçdidum eíl) quód incontinen-
ti finitis allcgationibus cum adúocato, vel fine, tacité cen-
featur eífe renuntiatum confilio procerum: & ad fententiam
ferendam, Iudex procedat, confilio procerum non expedato.

ELECTIS VROCERIBVS, FIAT ALIA ASSIGNATIO,

ad dicendum, & allegandum.

I XXI.
TEM? quod lapíi dida dilarione, eledis» íèu adhibitis iani
proceribus; detur dilatio ad aliam diem: certa hora pre¬
fixa* ad habendum aduocatos; fi illos habere potuerint, vel
voluerint. Sítf autem; detur alia dilatio peremptòria, ad alia
diem fequentem; ad dicendum>& allegandum deiuribuseo-
rurn coram Iudice, & proceribus. Et nulla alia data dilatione
&: afsignatione íiue compareant partes, fiuenon; procedatur
ad concordandam fententiam difhnitiuam. Sed in interloquu¬
torijs, fit vnica, & vnius diei, dumtaxatdida dilatio: ( ceffan-
te tamen, in omnibus, legitimo impedimento ) &: fidem habe
at facere Iudici, infra ipfas dilationes illud volens probare* de
cetero non audiendus.
SjfOD VROCERES SINT IN IVDICIO HORA ASSIGNATA.

] XXII. . ..
T E M, quia propter difficultatem, quam multoties inge-
h

runt proceres eledi, illi prxfertim, qui falarium recipere 116

B* con-
 0 RD IN ATIO NE S
confueuerut, in veniendo hora partibus prafixa; ad dicendum,
6c allegandum, 6c concordando Sententiam: vt tamen lires,.
6c queítiones plus debito non prorogentur, Statuerunt, 6c ordi-
nauerut quod Iudices ordinari] 5 vel delegati, in eifdé caufis, co-
pellant 6c compellere pofsint, 6c debeant ilios proceres elec-
tos,per impoíïtiones, 6c exadiónes penarum, omniappellatione
remota, ceífàrite tamen legitimo impedimento.

QVOD. NON CO MP ARENTES PROCERES HORA

apignata,) exóluant p^nam, & multtentur .
XXIII.
I T E Mf fi contingat aliquem, vel aliquos ex didis proce-
ribus, non adeíTe Hora afsignata, ad dicendum 6c allegan¬
dum Vel in concordatione fçntentix> (ceflànte dido impe-
dimento: ) quod tunc didus Iudex, fíne impedimento dic-
tx poence , quam remittere non pofsit , aílümat illico ali-
os proceres, loco dictorum abfentium fubrogandos; niíl par¬
ies ibidem convenerint, de eifdem Proceribus eligendis: quo-
niam Index, locu dare debet, pro ut de eifdé conueniat. Et
afsignetur partibus, ad audiendum aduocatos earum, 6c ad
fententiam ccncordandum: omni apellatione remota.

jQVOD FIAT VNICA ASS1GNJTI0, AD

audiendum fententiam.

I XXIV*
T E M, quod fiat vnica àfsignatio,6c percptoria dilatio vni-
us diei-cdta hòra prGefixa> ad audiendum fententiam inter-
locutoriam, vel difinitiuam; qux publicetur partibus prxfen-
tibus, vel altera per contumatiam abfente, nulla contradidi-
one, vel appellatione admiísis.

QVOD VICTVS) HABEATVR PRO CONDEMNAFO

in expenfis.

I XXV*
T E Mi qupd pars vida, per fententiam interloquutoriam
vel diffinitíuam tranfadam in rem Iudicatam) teneatur ipfo
Iure,. 6c pondenmata irreuocabiliter cenfeatur ad foluendum,
6c refarciendum parti obtinenti, dum tamen obtineat, in om¬
ni eo
 REGNI MAIORIC. 13
X

ni co quod in iudicio deduxerit petendum, omnes expenfas

fadras, in caufís, 6c litibus, tam principalibus, quam apella-
torijs 6c alijs omnibus poílea incumbentibus; efto quod Iu-
dex, feu Iudices, nullam, feu aliquani de his fecerint men-
tionem. Iuftum eíl enim, 6c legibus approbatum quód vic-
tus, vidori tencatur in omnibus expenfis: refervata faculta-
te ludici, feu Iudicibus, quibufcunque in cafibus prcemifsisi
abíoluendi fubcumbentem, a didis expenfis ( fi yidebitur
excaufis Iuftiífimis, 6c rationibus, vidum a calumnia excu-
fari) ipforum iudicum concientias» fuper hoc onerando . En
parimodo teneatur adorreo ad omnes expenfas litis* fico-
tingat reum ipfum, a petitis contra eum abfolui: Eti^m fi Iu-
dex> de his nullam fecerit mcntionem, vt fupra.

SECVND A IN S TAN TIA.

DE TEMPORE, ET FORMA INTER? ONENDARVM

appellatiomy tam a diffinitiua,quam ab interloquutoria
XXVI.
Í TEM quód quicunque appellans fiue ab interloquutorijs,
(f
fiue a grauamine, fiue a diffinitiua; teneatur, 6c debeat fu- 1H vTTUii.

atn appellationem, ab interloquutoria, vel grauamine, infra

& fs
tres dies; 6c a diffinitiua, infra decennium, à tempore illati
grauaminis, vel fententiarum latarum computandos, in ícrip-
tis prafentare ludici à quo in a£lis, per Scribam pròceífus
continuandam, ad tollendum fraudes, quas in hoc fepe fieri
confueuerunt: Excepto quod a diffinitiua, quis incontinenti
viua voce, ( publicata fententia ) pofsit apellare; eius appel-
latio, mox in adis inferatur: alias cenfeatur non apellans,
fi tamen copia Iudicis à quo, pofsit haberi; alias in ejus ab-
fentiam, coram authenticis* 6c fide dignis períonis > talis apeL
latio luterponatur.

gEOTIES, ET EX QVIDVS GRAVAMINIüVS

appellatur ab interloquutoria.

I xxvn.
TEM, quód ab interloquutoria, vel grauamine niíi íemel
quis pofsit apellare, nifi talis fit interloquutoria, quae àblor-
Viàc
Fragrtiat.
^ B3 beat
Í4f ORDINATIONES

beat negotium principale, fecundum quod iàm conftitutum

cft, òc ftylatüm. Et quód pmendens fe grauatum à qua-
cunque interloquutoria ■ yeí a grauamine appellans tenea-
tur caufas grauaminum [in fcriptis exprimere in ipfa apellati-
one > alias cenfeatur non appellans; nec pofsit alias cauíàs>
quàm expreífas> profequi in appellatione. Nec illam appel-
lationem iuftificare ex nouis cauíis/yel de nouo probandis.

QVOD AVRELLANS AB INTERLOgVTORIIS VE L GRA , -

^ }
uam 'me > non admittatur ad frobandum yel ponendum
>
caufas grauaminum nifi ilU in
faSio conffiant

XXVIII.
Í TEM quód appellans ab interloquutoria, vel grauamine
non admittatur ad ponendum, vel probandum, coram Iu-
dice appellationis cau (as grauaminum, òc expenfas in appel¬
latione) nifi in fado çonfiftant. Nec fit necefsaria aísigna-
tio ad ponendum, vel probandum grauamina: fed fiat ftatim
afsignatio vnica ad dicendum, & allegandum; in qua partes
tèneantur fuos ( fi voluerint) habere Aduocatos, & Procura-
ores. Et ipfa lapfa afsignatione, fiat alia afsignatio peremp¬
tòria ad audiendum fententianr, vt eíl didum> òc iam ftatu-*;
tum in prima Inílantia.

QVOD JRRELLANS CAVEAT RRO EXRENSIS

ytriufique Inflant i#
XXIX.
I T E M quod pars vida per Vnam fententiam diffinitiuam
feu intérlóquutonam (Etiam fi ab ea legitimé appelletur,
Lc prófsequi appellationem vòluerit) non admittatur adpro-
fequendum didam apellationem, nifi caueat idonee de ex-
pçrifis in prima fadis*, òc fatifdet, de fiendis. Si vero appel¬
lans (proífeqüi volente appellato) fuperfederet, nolens ido-
neé cauere cum pofsit infra triginta dies computandos à die
interpofitx appellationis, habeat facultatem prxftandi didam
idoneam cautionem. Quibus elapfis, habeatur dicta appella-
tio pro deferta; 6c non pro facta. Sin autem idonee cauere
 K£GNi MAIORIC . 1$

non poterit> propter paupertatem, yel quia fideiuíTores inve-

nire non potefl: quód habeat fiuo iuramento firmaré, &cq-
tinuó procedatur in appellatione, 3c, in profecutione illius,

CORRECTIO PR^CEDENTIS CAP.

"p)OST modam autem die Lunx xvj menfis Martij annoa
J. Natiuicate Domini Millefimo Quadringentefimo fexto-
decimo Honarab. Pelagius Vniz Regens Officium guber-
nationis M.úóric. de Confilio Vener. Iacobi Lugaya Aílèflo-
ris Gubernationis Maioric. quandam papiri fedulam tradidic
Curix Gubernationis, correctionem xxviiij capituli Ordinati-
onum Curiarum nouiter editarum, continentem» tenoris
íequentis.
Et primo corrigunt vigefimum nonum Capitulum inci-
piens. ítem quod pars vida per vnam &c. & ftatuerunt quod
pars vida appellans, iuxta formain ipíiiïs capituli(fi fibi vi-
íum fuerit ) inílante altera parte per iudicem aísignatu m,
quód infra decem dies prxftet cautionem idoneam pro ex-
penfis in pf ma inftantia ’fadis fi condemna tus fuerit, & de
fiendis in ipfa appellatione, fi non fuerit j vel infra ipfum ter-
minum, cafu quo idoneam pradtare non poterit cautionem
cum Iuramento non fe excuíauerit, &: iuratoriam non prxfi-
titerin ipfa ap pell atio ipfo iure habeatur pro deferta. Et hazc
corredio extendatur ad pendentia per appellatïonerm quód
ícilicet detur didus terminus decem dierum, vt euitentur fu-
per his matèria iurgiorum.

DE PRAESENTATIONE, sve introdvctione APELLà-

tionum\ & mpetratione ludicUm abfq\ Litteris dimijbri\s .
XXX.
I TEM quód appellans ab interloquutoria, vel grauamine,
infra vnicam diem*, Et a diffinitiua, infra duos dies, ab in-
rJe dift,
Pragrnat.
terpofitis apellationibus computandos; debear, &: teneatur
fuam appellationem Gubernatori, feu eius Curhe intimarej &
pradentare: & Iudicem, fiue Iudices impetrare*, abíq, eo quód
non fit neceífe, ei litteras dimiílorias haberej alias tales appel-
lationes fint deíèrtx; &: eis non obífantibus, poísint íèntentis
a quibus extitit appellatum, per Iudices ordinarios, debitce
executi
 ï? ORD INATIONES
'X:
executioni demandaria tam fuper principali, quani fuper eX
penfis fadis,, in dida caufa appellationisi nulla alia declarati-
one perludicemdidse apellationis expedata: In appellationi-
bus tamen interponendis j à Baiulis Parroquiarum foreíium,
feruetur eonfuetudo antiqua.

DE IMPETRATIONE IVDICVM DELEGANDORVM.

XXXI.
I TEM quod in delegando Iudicem 3 yel Iudices, in caufis
didamm appellationum, citetur pars appellata,vel apellans,
ad hoc uc fi fíeri poísit» de confeníu partium, Iudex afsuma-
tui'í feu Iudices delegentur, ad tollendum exceptiones recu-
fationum aduerfus eos proponendas , 5: vbi concordaré non
pófsint, quód didus Gubcrnator, feu eius locum tenens> aut
eius Aílèílbr deleger caufam, yel cauíàs appellationum, illi
vel illis> quibus íibi videbitur faciendum : & fi contingat,
poftmodum, ipfum Iudicem, feu Iudices íïc dejegatos recu-
fari, feruetur forma in fimilibus iam fupra, in recufationibus
Ordinariorum defignata.

DE FORMA FONENDI GRAVAMINA> ET VROBANDI.

XXXII.
Í TEM appellanti a difinitiua detur, Sc prxfigaturvnica di-
latio peremp.toria, continens fexdies, ad ponendum; 5c
alia nouem dierum, qux habeatur pro tribus dilationibus, ali-
às dari aíïuetis, ad probandum graüamina> data appellàto fa-
cultate, fi velit replicandi aduerfus poíita, & articulata per
apellantem3& ad hocfaciendu alia afsignatio ng fit necefsarió
facienda: du tamen data fuerit fibi vnica dilatio, ad refpon-
dendu: infra quarp pofsit replicare: Et replicata * infra vnicam
aliam dilationem ( arbitrio Iudicis moderandam ) probarç,
quae tamé dilatio tres dies non excedat.

QVOD SIMILIS PROCESSES FIAT IN ALIÏS ISTANTUS.

I XXXIII.
TEM, quód dedudis proceribus? in articulo proximé dic¬
to, deindeprocedatur per dilationes, dies, 5e terminps, 5c
fecund nm
 REGNI MA 10 RIC] ïj

fecundum 'formam datam, tam in affuriíptione procerumj

auam in aliis iu prima' inftantia traditani; vfque ad fentenu-
am diffinitiuani incluíiuc.

3V0M0D0, ET QVANDO, DEDVCANTVR

.
caufc nullitatis
XXXIV.
Ï TEM quód fi aliquis, velit proponere aliquas nul·litates, ad-
uerfus fententiam difíinitiuam, teneatur j illas infra decem
dies,infraquos,licitu eíl appellare, proponere, 6c fpecificare
coratnludiçe à quor fiue ipfx nullitates procedant ex parte
adoris, fiue ex parte rei-, alias nullo modo valeat profequi, nec
per yiam adionis, nec per viam exceptionis fiue ipfie nul-
litates detegi pofsinr ex di&is procefsibus, fiue alias3 8c in
caufis appellationis propofitx nullitates infra decem dies (uc
prxdicitur ) Kabeant cum caufis iuílitix fimul, 6c femel duci
8c vna fententia terminari

QVOD DE CAVSA WLLTtATLS> NON VALEAT£VIS

nifi femd apellare.
XXXV.
Í TEM, fi contingat caufis nullitatum adducere xoram or~
dinario Iudice, vel delegato, 8c fuper ipfis íententiarej non
fit licitum, nifi femel appellare: ficuc fupra, de interloquuto-
ria dictüm çíl.

tertia instantiaJ

ETVúD IN SECVNDA APPELLATIONE , NIHIL VALEANT

~|T partes ponere Jeu probare. XXXXVI.
ÍTEM quod pro potioriobíeruationclitiu,ordinaruntquod
in fecunda appelíatione,. 6c eius inftantia, nihil Valeat per por¬
tes de nouo poni, aut ptòbari; fed cum procefsibus primis
ècaditatis in eifdem, qui coram Iudice ipfius caufie appellatio¬
nis producantun 8c deferatur, habeatur fieri fententia difinitiua.

CORRECTIO PR^CEDENTIS CAP.

5ubfèqüenter autem die martis, dècima Odobris, Anno £
C Natiuit
 0 RD IN ATI ONES

Natiuitate Domini Milleíïmo Quadringenteíimo decimo no-

ho: Nobilis OlFo de Proxità, miles Regens officium Guber-
nacionis Maioric. tradidit mihi Franeilco Blandi > alteri ex
fcriptoribus Curix, 6c hic inferi, continuari , ab inde teneri,
6c obfemari prouidit , 6c mandauit, corre btionem per ipíum,
faótarm cum confilio Venerab. Arnaldi Sala, Legum Doc-
tçris, ÀíTçííblis íui de 36. capitulo nouarum Ordmationum,
rab forma Fequenti.
ítem pro breuiori, 6c potiòri litium via, ordinarunt: qnód
in Fecunda appellatione, in cuius inftantia. boc eít, vbi iam
duaF concordes fententix prcecederunt: fiat unica aísignatio
cuilibet partí, ícilicet» 6c apellanti, 6c appellato 5 decem dies
continens*. infra quarn, poísint ponere 6c probare quidquid
ponere, 6c probare» voluerint, 6c boc praariíTé, 6c perempto-
rié. Qua Iapfa vlterius ad prardida non admittaturj qux pro-
batio, poísit fieri per inftrumenta, 6c ícripturas, iiue teftes, dü-
modo non producantur teftes fuper capitulis, fupet quibus
fuerunt teftes iam produ&i, rètepti 9 6c publicati: Vel fuper
contrarijs illis direólo. ( pro ut íècundum ius eft diípoíitum.)

JUVOD NON DETVR ÍVDICI SALARÍEM DONEC DEDE-

•* rtt fententiam in manu Scriba \ & qu*
í pMkelur hora afiignata
XXXVII.
I TEM, ut Iudices delegati in pofterum circa expeditionem
caufarum,6c litium, citius,6c libentius condeícendant, ftatue-
ïunt, ordinaiterunt; 6c pròuideruntr quód nulli ludicum dele-
ngatòfiím, Jiceat de coetero íàlarium-, vel partem íalarij accipe-
re , ratione fententix proferendce , donec per eum, Feu de
eius mandato, prius ruerit Fententia ordinata: 6c fcriba*caufe
traditav partibus publicanda. Quoniam* Scnba hora adaudi-
endum ipíàm Fenteiltiam prxfixa» debeat , 6c teneatur ipFam
ipíis partibus prafentibus, vel altera per contumatiani abfente
publicafe.
$VOD SALARÍEM DELEGATI NON EXCEDAT SFMMAM
quadMgmÚ hbrarum etïam ftfuerint flures, XXXVIII
ITEM 'quod nullus ludicum delegatorum poísit a partibus
j :A J> recipere
 REGNI MAIORIC] I5>

recipere eX quauis fententiadilfinitiuaferenda fuper caufa fi bi

commiífa quantumquunque fit ardua, vel magna vltra qua-
draginta libras Regalium Maioric. minutorum inter duas par
tes . ’Efto quód ad rationem odo denariorum pro libra in¬
ter duas parres ad multum plus afcenderet. Et fi fint duo,
yel tres, aut plures delegati invna caufa, omnes habeantur
loco ynius, quoad ipfum falarium accipiendum, & haben-
dum.
$V0D DE 1NTERL0$VVT0RIA HABENTE VIM DIFFI-
nitiua detur medium falarium \ &
de ducat ur de dijfinitua.
XXXIX.
I TEM de interloquutorijs fapientibus yim deffinitiux ] èc
abforberitibus caufam principalem, folum habeant mediu.
íàlarium illi us quod haberent de diffinitiua. Et quidquid re-
ceperint ferendo aliquas fententias interloquutorias* recipiat
in compucutn falarij fententix diffinitiux, pro ut yfque nunch
fuit yfum & pradicatum.

DE SAL ATIO PROCERVMy. & QFijD IN CRIMINALIBVS,

lurifta non fmaniur in proceres, nec Nottarij
nifi de confenfu delati.
XXXXI.
Í TEM quod in fententijs ciuilibus, & criminalibus concor-
dandis, íi interuenerint proceres Dodores, Licentiati, vel
Iuriíperiti, vel Nottarij non pofsint habere, yel recipere, pro
eoruin íalario iuter omnes, nifi medietatem eius quantita-
titatis, qux dabitur Iudici, yel iudicibus*, & hoc feruetur,
íi dióbum falarium foluendum dido Iudicr^afcendit ad quan-
titatem triginta folidorum, yel vltra: vbi vero didum fala¬
rium ad dicbim quantitatem non afcenderet, tunch falarium
procerum non reguletur modo prxdicto, fed eo cafu, Iudicis
arbitrio modéretur.

DE TAXATíONE fkvctvvm, interesse, ET EXTENSAR:

I xxxxii.
TEM quod taxatio fruduum, & intereíTe fiat per Iudicem
ordinarium Primx iílantix. Et expeníarum, yel fumptuum
Ç 2. litis
3.0 0RDINATI02ÍES

litis per ■ vtiiuícuiufq»ürilatítiae Iudicem: pro vt de didis ex-

penfisiam fieri confuevit.A qua ttaxatione, non .fit licicum3
nifi íemel appellare.

DE MODO TIG NO RANDI DE BIT ORES.

XX XXIII.
Í TEM, qaod cum in pignoribus capiendis, pro <executi-
onibus fententiarum;veí aliasyex debito luftitiv, nequeat
procedi per Curiam ficilt decet ( malitia eoram? contra quos
requiruntur fieri execútiones) Se culpa Procerum, quifecun-
duni iranchefias Maioric. in talibus adhiben tur renuetium,&
dilíugientium., his adefFe-, quamuis cum pçna his hoc iniun-.
gaturf Quodque iprópterea, leditür Iuftitia, Se matèria tribiii-
t'ur debitoribus malignandú Se quandocunque (candida fub-
feqúntur. Prouiderunt, ílatuemnt, Se mandaueruntj quod nifi
debitor íaciendo Iuftitiamde fe ipfo, in i. citatione, pignus
fuíficiens in poífe Curije dederit creditori j capiantur ab
ipfo fufficientia pignora* per capita excubiarum , vel fagio-
nes, funiptibus eiufdem debitoris in contumatiam, feu Iufti-
tix defe&um repertiytamen taxandis per illum iudicem cu-
ius mandato ipfa pignora capientur^ etiam fi debitor non ex-
titerit. Çhiodque diòtus caput excubiarum , cu m fagïone, no
habeant nifi vnum folidum pro qualibet pignoratione. Et
fi foliis fagio interueniat3 habeat folummodo fex denarios.
Et nifi de faòto capiant pignòra, nullum habeant falarium.
c ' ' ' ■ y- -jjiiíií ] r'-ü f c' ; .Ve . V.- . ■

SVOD MALLES OFFICIALIS ORDINÀRIES, HABEAT SAr

lariumy pro Executionibus·, feu afsignatianibitS‘i extra
Cancellos faciisy etiam partí bits confemientibus
fttb pcena h/c mferta.
XXXXIIII.
ÍTEM, ad tolíendum, fraúdes qua ha&enus fieri confue-
verunt: ftatuerunt, Se ordinauerunt, ut niillus ïudicum, vel
officíalinm ordinariorum Ciuítati's, Se ïníulx Maiòricar. pro
diftraóHonibuS; vel executionibus bonorum3 Se adiudicatio-
nibus prèciórum, Se aliïs quïbuícunque ’caufis, vel negotijs
quantumcunque arduis,vel magis, audeat, neqv pofs it falariú
aliquod
 regni maioric. 2* I

aliqúod a partibús etiam volentibus, expreíïe permitten-

tibus habere, exigere vel recipere; etiam íiintra Ciuitatem
continuat eum extra cancellos ieu locum fibi ad reddendum
Iuftitiam commüniter depútatum, pro ut fçpe ab aliqnibus
fieri conftfeuit in fràudem aliunde accedere. Et fi contraria
quis attentauetit ipfo Iure priuetur falario ordinario , Fifco
Kegio applicando. Óc reftituere nihilominus teneatur, totum
id quod contra prefentem ordinationem a partibus etiam
receperit.

QVQD IN BADEM CVRIA, SCRIPTOR IPSIVS CVRIAE

non pojsit procurationis off'icwm exercere, neque
tamquam procer interuenire .
xxxxv.
I TEM quód nulli Nottariorum, vel Scriptorum didarum
Curiarlii/n) valeant procurationis officium, in eifdero Curi-
Fide Cap*
5*-
js exercere-, in quibus fint fcriptores: pro vt per franchefiam
iam alias eft ordinatum. Nec alias ille pofsit ut procer deputari
in ea Guria, cuius ipfe eft fcriptor. Cu fingulà officia,ftngulis,
fint comnuttenda perfonis.

QVÚD IN ADIAdICATIONIBVS, FACTO DEPOSITO EX-

p li can dir, defignentur omnes quantitates, <?■* taxen-
tur fcriptura & pedagia.
XXXXVI.
I TEM, quód in adiudicationibus de ccetero fiendis de qui¬
bus vis precijs procedentibus de bonis per Curiam cu-
iufciínqué Iudicis ordinarij diftrahendis *, diftributio reali-
ter fieri nequeat, nifi toto pretio dèpofito: Et habeant, 6c
teneantur Iudices, cum coníílio AíTeflbrüm» 6c procerum
ípecifica're, 6c defignare > fingulas quantitates creditoribus,
Sc aliis quibus ipfa precia debeantur adiudicandas. Et quod
ipfi Iudices cum AíTeíToribus, 5c pròceribus taxent procef-
fus fcripturas, pedagïa, 6c alia ornnia, in dictis executio-
nibus incumbentia-, eodem mòdo fpecificantes, 6c defignates
quantitates prxmiftorum ocafione taxandas* ad hoc ütclaie
fciatur, quale, 6t quantü fit refiduum, ex diótis prxcijs. Quód
nihilominus di&i Iudices, 6c proceres debeant, 6c teneantur
C 3 defig-
 O'KD INA TIO NES.

defignare*, 5c fpecificare, in aduocationibus, deillo pretio fa-

ciendis, contrafacientes, incidant in pcenam centum folido-
rum pro qualibet vice, applicandorum Fifco Regio: Et per-
dant quantitatem, contra formam prxfcntis capituli adiudica-
ta y applicandam fuo ordine creditori y vel parti cui deíiciet.

QVOD VECVNIAE ADIVDICATAE , NVLLI

tradantur abfque albarano ipfius Judicis,
Jignato manu Ajjèjforis.
XXXXVII.
I T E M quód pecunix adiudicatx, feu etiam adiudicandx
per quemcunque Iudiccm 5 nulli tradantut per .Tabularium,
feu depofitarium. Curiarum, niíi cum albarano ipfius Indicis,
Sigillo proprio figillato, 5c manu propria Afleíforis fui fubfig-
nato; fub pcena quód alias de fuo proprio 3 ipfe depofitari-
us habebit iterum foluere quantitatem» qua contra hanc for-
mam, 5c Ordinationem alicui tradiderit.

QVOT) MORTVO NOTAR 10 NOTVLAE ILLIVS

yemmdantur alicui Notar io^ fen i lli in com-
mendatum tradantur

XXXXVIII.
ÍTEM* quód ad tollendum materiam, 5c occafionem3 cu-
iufeunque fraudis, & falfi criminis, íïatuerunt, 5c ordínaue-
runt, quód de ccetero hxredes quorumeunque Notariorum,
aut Legatarij, aut quocunquc titulo fuccedentes in notulis
libris 5c chartis eorundem, dum non funt Notarij: tenean-
tur, 5c debeant, infra decem dies poft traditum corpus ipfius
Notarij fepukurx, vel fi alibi mortuus fuerit, poft habitam
certam notitiam mortis ipfius, ipías notulas, libros, 5c inftru-
menta, prxdida vendere, feu alio quovifmodo, 5c titulo licito,
5c honeílo, ponere, feu mittere, 5c transferre, penes aliquem
Notarium fidelem, idoneum % 6c diferetum: qui illos libros,
notulas, 5c inftrumenta prxdida teneat, regat, 5c authorita-
te Cuiix exerceat, vel faltem infra idem tempus 3 ipfos po¬
nere inpoíTe Vencrabilis Vicarij Ciuitatis3Sc in Parrochiis fo-
renfibus, in poíle Baiulorum didarum Parrochiarum, vt ibi
confer-
 REGNI MJIORICl

conferuentur: donech didi hxredes, vel fuceeíTores' de illis dit

pofuerint, per venditionem, vel alias pro üt fuperius ordi-
natur: 8c qui contra huiuímodi ordinationeni fecerint, poena
incurrant viginti librarum Fifco Regio aplicandarum,

$roü N0TAR1I INFRA MENSEM NOTENT

chartas, & infra duos menfis tradant partïbus in*
forma publica\ & cogere pofsint contrahentes
ad taxationes foluendas*

O L,
ORDINAVERVNT etiann 8c ftatuerunt, quod didi
Notarij ex quo receperunt dida inftrumenta, 8c contra¬
hentes ipíos contradus tírmarunt cum effedu, debeant 8c
teneantur infra vnum menfem ab inde computandum; nota¬
ré, 8C in íuis nomlis,feu libris notularum ícriberelargo modo,
8c continuaré per fe, vel eorum fubrogatos, didos contrac-
tus, 8c inftrumenta, qu£ receperint; 8cinfra duos menfesre-
digere in publicani formam, 8c pararé tradendos parti peten-
ti. Dum tamen didi contrahentes, poftulantes ipfa iftru-
menta, in publicani formam redada, realiter 8c de fado ex-
olueritit praefatas taxationes. Si Vero didis duobus meníi-
bus elapíis, didi contrahentes non curauerint, feunegligcn-
tes fuetint recipere dida inftrumenta in publicant formam
redada, 8c pr^foluere de fado ipforum taxationes, fiue fa-
laria fupradida; quod didi contrahentes quibus incumbit feu
pertinebitj c°mpelli pofsint, 8c debeant fortiari , 8c per Gu-
riam executari, ad foluendum eifdem Notarijs pradfatas taxa¬
tiones, 8c filaria: íxmul cu expeníis, 8c mifsionibus inde fadis,

SLYOD P OST CONTRACrVVM FIRMAM NOTt

pofsint petere médietatem falarij eis exoluit

I T E M ut didi Notarij libentius notaré valeant, 8c largo

moio continuaré didos contradus, 8c inftrumenta, in ipfo-
rum rornià, 8c non poftponat facere quae fuperius continen-
tur, ordinarunt, 8c ftatuerunt, quod fírmatis inftrumenti&
didi contrahentes, feu illi ad quos folutiones didorum fa-
lariorum
tk 0 RD INATIÒNÉS

lariorum, feu taxationutn facere pertincbunt, teneantur, gc

debeanc, medietacem illorum exolucrej S: tradere didis No-
rarijs fi illa petierint; &c habere voluerint ab eiídcm.

QVOD NOTJRII NON PROCFRENT, NEQVE

teneant Jcriftorhm nifi f rimo exammentur, ç>
frobentur i Vicaria.
L I L
ÍTEM cum fepc cohtingat.nonulios Notarios in Iudicijs of-
ficiurn procuratorum> 6c cauíidicorum exercere, etiam in
contradibus, teftamentis* & alijs inftrumentis per eosconfec-
tis*> qux íunt nédum R. P. damnofà, fcd etiam eifdem No-
tarijs opprobioía, Sc fcandalofa: ftatuerunt, 5c ordinaruntj quod
dc ccetero, nullus in Ciuitate, 6c ínfula Maioric.fiatj ordine-
turj 6c creetur, veladmittatur, inNot. nec arté notaria: audcat
exercereniíi in initio fui officij,' iuret in pofle Vener. Vicari j
Ciuitatis Maioric. ©fficium procurationis, vel cauíidici íuf-
cipere nec exerccre in Iudicijs, nifi pro íè filijs, parentibus,
fratribus 3 6c fororibus fuis dum taxat: nec hij3 qui iam funt
Notarij > in pxiçdidis teftamentisj yel condractibus* vel aliis
inftrumentis per eos confedis, propter corum honeftatem, va-
leant didum procurationis ófficium in iudicijs exercerejn aliis
autem tolleretur* ex quó iam tali officio hadenus ufi fuerint
Et hoc idem habcant iurarc Notarij creandi poft publicati-
onem horurn ftatutorum, per Dorninum Regetm qui etiam
non pofsint tencre tabularíum» vel fcriptorium publicc, pro
vtcndo dido officio Notaris > donec fuerint cxaminati ,6c
approbati per Venerabilenv- Vicarium cum confilio Vencrabi-
liurn Iuratorum Regni. & eomm Aíleflòrum cum Proceribus
aritiquis Nott. adiunctis aliquibus Iureperitis, fuper examina-
tione prxdida.

Q/O D IX C RIMINJL IB ¥S,1VD£X, VEL ASSESSOR,

fit fwfins in recepionétejímmql·li teftes dic min Vulgari,
nifi in tém crimne, qtíia tunc fiffidt Notar,
riusj cum yno Bifiali'

IÍTEM cum aliquibus temporibus

lUl
citra fuerit quidam abufus
in Ciui-
 REGNI M A 10 R I C. If

in Ciuitate, 6cinfula Maioric. ut in Caufis crimmalibus ( in

quibus cautius eft pcocedendum s cum maiori puritate 5 cum
íit in cis maius periculüm ) -Notarij, vel fcriptores íimplices,
6c idiotx, fine officialivfeu Iadice ordinario (in Curia cuius
caufe ipfx tradatur, falo nuncli cu Procuratore Fifcali dumta-
xac ) procedunc adinquifitiones accipiendas contra delatos
de criminibus, 6c eoiaïm confefsioes, acteftium depofitiones
feu examinationes, ex quibus fequntur grauamina Iniufti-
tix, 6c damna irreparabilia R. P. 6c ílngularibus eiufdem fta-
tueruntj quod de cçtero Notari) vel Scnbx çuriarum,vel quo-
rumcunque ofticialium ordinariorum ínfula: Maioric. fintido-
neb diferetf 6c fufíícièntes, adtantum ofíïcium exercendum
arbitrio. cognitioni aç eledionb Gubhrnatoris didi Regni feu.
eius Locumteneut. 6c eius AíTeíToris-, Nec etiam tales fic
eledi pofsint addidas inquifitiones, 6cprxferrim teftium ex-
aminationes vllatenus proçedere nifi prxfente illoiudice ordi¬
nario ad quem caufe ipíx pertinere dignofeentur feu eius af-
fcífore; adijeiendo quod Notarij, feu Scribx iam dididebe-
ant,6t teneantur in confefsione delatorum , 6c examinatio-
nibus teftium etiam ex ofUcio Iudicis^ vel ad inftantiam pro-
curatoris Fifcalis, vel partis, priuatis accipiendis, continuaré ad
literamin vulgari Catalanoruni, omnia., 6c fingula quxdicen-
tur 6c deponeniur tam per didos, quamper teftcs ante dic-
tos*, fiue faciant pro didis delatis, fiue contra ipíos, fub poena
falíàrij, Notarij feu Scribe. Et ex quo aíiquis teílium iuraue-
rit, teneatur depoíitioneni ipfius in feriptis redigere, 6c conti¬
nuaré; nec eius depofitionem dimitat vel omittat fcriberei vel
continuaré, fub dida poena. Et prçdida de perfonali recepti-
one inquifitionis facienda per Ordinarios, aut AíTeíTores ipfo-
rum, vel Iureperitum loco ipfius datum, folum intelligantur
in criminalibus quòrum punitio. ex iure communi vel mu-
nicipalieíl poena mortis vel mutilatio Membri. In alijs vero
leuibus criminibus, pofsint inquifitiones accipi per
Notarios cum procuratore, vel Aduocato
Fifcali vt eft alias in Maioricis
afsuetum.
(*V &V0D
D
 %6 >!) RD IN ATI ON ÉS
X
^VOD ASSESSORES, TAXENT SCRIPTVRAS, ET
pcdagia in criminaltius ipfis Nott.

] LIIII,
T E M, quod Afleflbr Iudicumordinariorum,habeat taxaré
Íaíaria dictorum Notariorum feu fcriptorun caufarum Cri-
minalmrrr, quç ipfis dcbentur, pro pedagiis, 6c fcripturis. Nee
fibi didus Notarius, feu Scriba pofsit, vel debcat ipfas fcrip-
turas taxaré*, fub diófcapoena.

QVúD EL1GANTVR QVATVOR HEBD0MMADAR1I

probi ho mines i in Curijs Baiuli, O* Vicarij.
LV.
I TEM cum antiquitus eligi> confucuerint, 6c deputari quatuor
Probi homines in Curi is venerabilium Baiuli* 6c Vicarij Ci-
uitatis, ad videndum, 6c diligenter inucftigandum, qux 6c quot,
6c quales caufx, tam Ciuiles, quam Criminales, traòtabun-
tur in filis, ad hoc ut eorumfolicitudinefacilius; 6ccitiuster-
minarehtur, 6c ceïlaret Iurgia, calnmnix, 6c expenfx, qux antéa
fieri cqnfueuerant, 6c ab aliquibus citra temporibus neglige-
ter, in damnum R. P. fuerit hoc omiflum, volentes, per
diclam laudabilcm» 6c approbatam cofuetudinem, fiue vfum
antiqiïum didç Vniueríitatis, 6c fingülaribus eiufdem valde
proficiiuni) 6c vtilem, 6c neccflàrium confirmaré, ftatuerunt,
& ordiriàuerunt, quod de cetero, qualibet fcptimanà, qua¬
tuor notabiles, 6c probi homines Ciuitatis eiufdem eligantur
6c deputentur per Venerabiles íuratos di£H Regni, qui Pro-
çeres exiíèant continui per totam illam feptimanam, duo vi-
delicet in Curia Vicarij diligenter inueftigandó qux quót, 6c
quales çauíx tam Ciuilesj quam Criminales-, 6c in quas, 6c Co-
tira. quas ducuntur, 6c tradantun illas toto eorum poífe vt
brcuius 6c citius fieri poterit expedir!, 6c determinare faci-
entes. Etiam àttcntius» procurantes ne aliquis delatus de ali-
quo crímine, vel aliqua quauis caufa, captus feu detentus in
carceribus per Procuratores Fifcales, vel alios quoícunq, Offi-
ciales, íeu priuatòs, contra Iuftitiam, feu franchefias, priuilc-
gia feu bonos vius Regni prxdidi ò prim atur, detineatur, ca-
iumnietur, íeu moleíletur, çauíam iliius, fecimdum merita, feu
demerita
 K E G ti T M À*í 0 RIC.

denlérita ipfms* per Iuftitiam laborantes facefe expediti j 6c

partes litigantes quantum poterint, ad concordiam deducé-
tes. Er alia inde facientes, ut ccífent litigia, & difpendia dam-
tia, labores, 6c expenfar: difcretioni diòdorum procerum om-
nia rclinquendo . Adijcientcs quod prxdidi probi homines
quatuor, per didos honorabiíes Iuratos renouentur qualibet,
feptimana ut facilius tale onus inter oinnes Ciuitatenfes por-
tetur, 6c illa feptimana qua vacabunt, pr&didi, non pofsint
compelli per aliquem ex didis otíicialibus , vt interueniant
tanquam proceres in aliquibus fententijs per didos ofnciales
concordandis, 6c vt prxíens falubris Ordinatio diligentius Va*
leat obfcruari: ftatuerunt, 6c ordinauerunt quód didi quatuor
homines probi, in fine illius feptimanx in qua ad prçmifla
fuerint eledi, debeant, 6c teneantur denuntiare didis Ho-
norab. Iuratis, eofque faltem verbo certificaré vt alios qira-
tuor Ptoceres pro illa feptimana fequenti eligant, ad prx-
miíla continuanda, 6c tali hora quod honorabiíes Iurati pof-
fint commode ad* didam eledionem faciendam procedi? 6c
eledos, pofsint vocare, 6c citaré, ad hoc utabfque aliquo in-
teruallo noui eledi, pofsint ea omnia in Curijs continuaré.
Adfint etiam prxdidi quatuor homines perfonaliter in car-
cereRegio, diebus Veneris, vel alijs dum honorabilis Guber-
nator, vel eius locumtenens vifitat ipfum carcerenij ut deprx-
didis omnibus colloquiis habeant, 6c fuper ipfis prouideatur,
prxfentibus alijs officialibus Regiis.

REGISTRA FIANT IN QVALIBET CVRIA.

I L VI.
TEM ftatuerunt, 6c ordinauerunt. quód omnes Notarij 6c
Scribe didarúm curiarum> 6c alii, quicunque eiufdem Ci-
uitatis, 6c Infulx Maioric. debeant, 6c teneantur fitcere origi"
nalia fingularia, omnium procefuum 5 de vniuerfis, 6c ííngulis
cauíis, 6c queftionibus fummam centum folidorum cxce-
dentibus qux in eifdem Curijs de coetero ducentur feu nio
vebuntuncum coopertis pergameneis*, inquibus originalibus,
feribant fingulas comparitiones quas partes litigantes facient*
6c nòmina propria ipforum litigantium comparentium, fiue
D 2. fuerúnt
xS 0 RD IN ATI ON E'S

fuerint principales, íiue procüratores eoïum, defignando per

extenfum largo modo, in eifdern originalibus Chalendarium
videlicetj annuny menfetn, diem 6c horarri, quibus didx cò-
paritiones fient. Si vero didi Notarij feu- fcriptores audeatit
alicui didarum pamuçn; deliberare, feu dare copiam adoru tn
predióborum proceíTuum, aut reftituere translatum parti in quo
erant continuata, donec illa fint ab integro còtinuataj 6c fcrip-
ta ficut dient in'antedidis originalibus} itaque duna dida ac¬
ta fiént fcribatur in didis originalibus, 6c poftea tradaturco¬
pia illorum didis partibus comprobata cum didis originali¬
bus. Pcrnam incurrant yiginti quinqué librarum Fifco Regio
applicandarum, pro qualibet vice, qua per didos Notarios feu
Scribas, aut quoílibet ipforum contrarium fuerit attentatum
Vel prxfens ílatutum obferuari prxtermiífum, 6c perditionis
falarij feripturarum in origiuali non continuatarum. Et quod
partes litigantes, non teneantur foluere integras feripturas* do¬
nec dida originalia fint perfeda: Sed foluni habeant, 6c te¬
neantur foluere duas partes illius quç folui debent pro feriptu-
ris, retenta tertia parte pro didis originalibus fatisfariendis.
Et quod fcriptores Curiarum, nonpoffint vltra exigere, yçl
reci pere} fub poena quinquaginta folidorum pro qualibet vice,
qua fieri contingat exigenda, 6c pro medietate Fifco3 6ç pro
alia medietate, denuntiatori applicada.

QVOD LITTERAE EMANATAE AB ALIQVA

Caria, fignentur mam A[fíjfiris: & quod illorum
portitoresfint Jub certo numero.
L VII.
I TEM quod de coetero, nulla littera procedat feu emanet
àCurijs Gubernationis, Baiulix, 6c Vicarix Ciuitatis, 6c Vi-
carix forenfis-, donec fuerit per Aflefforem illius Curixfubfig-
nata: Sine aliquo íalario, vel grauamine, fub poena viginti ío-
lidorum Fifco Regio applicandorum, pro qualibet vicé qua
fuerit contràuentum. Qux literx nonportentur nifi per certos
portitores, qui fint deferipti in certo libro, in Curia Baiuliç
Maioric. 6c habeat antequam vtatur officio portitoris , iii-
rare inpoífe Venenab. Baiuliç debene, 6c legaliter fehabere in
 REGNI MA10 RIC. z?
officio feu exercitio officij portitoris: Et de faoiendo rela-
tiones legales de portatione litterarum,' procefsibus, & refpon-
fio.nibus qux fenc per eos, contra quos litterx pottabuntur*
aut per Baiulos quibus diriguntur. Pofsint tamen etiam pon
tari litterx per virgarios > capita excubiarum , vel íagiones:
cum prxdida etiam ad eorum ofiicium pertineant.

QVDD SI F'OSTFRIMAM E T SECVNDAM L ITT E RAS

non exequantur} pofsit mitti commijjkrws
expenfis proprí)s Baiuli forenjïs.
L VIII.
ÍTEM cum per Baiulos Villarum, & Parroquiarum foren-
írntn faiiore eorum diítidualium contra quos requiruntur
£c rnandantur fieri executiones per Gubernatorem didi Reg¬
ni, feu eius locumtenentéj vel per Baiulum aut Vicarium foren-
fem ne didx executiones ad effédum deducantur i fiant fe-
piísimé diuería impedimenta* ■ admittentes friuolas appellatio-
xieSji oí diuerfas aiias contradidiones, qux in finalibus redun¬
dant nedum in difpendium créditorum, Se aliorum didas
executiones requirentium. Immo etiam in damnum ípfo -
rum debitorum, ad obuiandum fupradidis malitiis*-6c dif-
pendijs: ftatuerunt, 6c ordinauerunt» quod Baiuli didaruna
Villarum, òc Parroquiarum foreiifium» teneantur 6c debeant
literas execütorias manu didorum Aífeíforum fubíignatas ex^
&qui indilaté omni friuola appellatione ceífante cum ab ex-
écutione, non appelletur. Et nifi prirnas litteras executorias
Baiuli forenfes antedidi, debitx executionimandauerint quod
£ida^ verídica relacione* eifdem Gubefoiatori, Baiulo, &: Vica¬
ria,, de negligentia ipforum Baiulorum forenfium, vel liqui¬
da contradidione, vel appellatione, in termino fibi nonpa-
tente fiat fecunda littera. Et fi ipfe Baiulus fotenfis* illam illi-
co nou tueric executus 5 mittatur aliquis commiífarius per
illnm offlcialem cuius littera prima fuerat concepta, pro fiíci-
enda executione in bonis illius» contra quem fieri require-
batur* Expenfis vero Baiuli contemneiitis» 6c recuíantis diótam
facere executionem. Et hoc nifi ex aliquibus iuftis caufis feu
legitimis rationibus allegatis, 6c adueratis coram dictis Gu-
bernatore
3o 0 RD IN ATI 0 N E S
bernatoïe Baiulo y 6c Vicario forenfi per eam contra qnem
dida executio requirebatur apparuerit eidem GubernatoriBa-
iulo, 6c Vicario forenfi, didos Baiulos forenfes, feu illum
cui littera executòria dirigebatur; fuiílc rationabiliter excufa-
tum à facienda executione in dida prima littera requifita, vel
fibi mandata.

$VQD ADVOCATI, ET PROCVRATORES IVRENT OB-

feruare franchefías, & ftatuta, didi Regni
Maioricarim.
LIX.
ÍTEM, qubd quilibet Aduocatorum, 6c Procuíatorum CiJ
nitatis- 6c infub Maioricarum, ante quam dido Vtaturof-
íicio5 6c ètiam quolibet anno fi requirantur debeat, 6c tenea-
tur Iurare, 6c iuramentum praeftare in poífe didi Vener. Vi¬
cari] •, feruare franchefias priuilegia, bonos vfus?6c Ordinati-
ones Curiarum didi Regni; 6c contra illas, vel illa»fcienter
non iudicare, aduocare veí procuraré ; fada eis fides primitus
de didis franchefiis, priuilegijs, 6c Ordinationibus Curiarum.
Ét íi pr&didi Aduocati, 6c Procuratores, recuíauerint requi-
fiti, 6c iufi praftare didum iuramentum per vnam diem na-
turaleni ab hora didç recufationis computandam 3 ad dida
officia procurationis , 6c aduocationis, non admittatur: nec
illo vmquam vti poísint; donec didum praftiterint Iuramen¬
tum; cum effedu. Et quod proceres, antequam iudicent, vel
coníulant. fi requirantur, habeant iurare de feruando franchc-
íiasj priuilegiaj 6c Ordinationes, didarum Curiarum.

QVOD SENTENTIAE CONCO RD ENTER CVM

Procejfu Origindi Curiarum.

Ï LX.
TEM qubd ntillus Iudicum ordinariorum , vel delegatom
audeat vel poísit de cectero, fupcraliqua caufa Ciuili, vel
-Criminalij íerre fententiam, nec aliquis AíTeíTor confulcre, nec
íntereíle in cocordatione alicuí9 fententice;nifi cíí Proceííu origi-
nali, vel regiltro perredo,Vel eoCeruato. Et hoc fub pcena centu
folidòru í.íco Regio applicandorií, &; a quolibet cotrafaçientiíí,
proqualibet yicc exigen dorum. DE
 REGNI MAJORIA 3t

DE FROCLAMATE <lfOD FIT TRIGINTA

dierum , ad excludendum hypotefas aUiones yt
fiant fecuri Emppores.
L XI.
O VIA inMaior. vt plurimum, negotia, quse ventilantur
in Curijs, íímt ratione obligationutn, 6c hypocecliarum
bonorum, qux fuerunt in contradibus dotium, aut Venditi-r
onum cenfualium, velalijs debitórijs, prqpter quç contin-
gente alienatione alicuius rei immobilis 5 vél cenfualis, quac
fiat per Curiam, vel inter priuatos etianvpoft loiiga tempo-
ra apparentibus aliis cenfualerijs, vel creditoribus priores*
vel potiores obligationes habéntibus: vel hypotecas: Euo-
cant ipía bona alienata> vel qiiantitates à Guria leiíatas, al>
ipfis poífeíforibus bona fidc, vel quibus fuerit adiudicata, qua-
titas praetijy propter qux litès’ inextricabiles, Óc immortales
infurgunt. 6c minor fecuritas pofsidentium jinmobilia, reddi-
tus, vel pecunias, qui aliquó modo, necin via Iuris commu-
nis* vel ordinationum Régiarum buc vfque in Maioric.- fuper
his editarumy poíliïnt dici, vel çfle a littibus fecuri) nec mo-
leftijs. Ea proptery pro tollendis didis litibus, 6c fecuritate
pofleíTorum bona: fidei* ftattferunç, 6c ordinarunt pro necef*
íïtatp euidenti eiufdem Regnij qubd cu aliqua poífefsio ruf-
rica, vel vrbanay aut cenfualis; vel ancilla vendatur per Curi-
anr, ftatim fiat proclama publicé triginta dierum continuoru,
infra quos triginta dies, femel monéantur; quicuilque inten¬
dentes habere ius didi cenfus, hypotecae vinculi, vel obliga-
tionis cuiuílibet, fuper illa vel iri ea, q id habeant denun*
tiare in poífe illius Curise, qu£ executionem ipfàm faciet,
fub cominatione, q aliàs quicunque id denuntiauerit > infra
hos 30. dies ab omni Iure 6c petitione, quam alias in ipíà re
haberet omnino íit exclufus: quoe piraeconizatioi fiué procla¬
ma, íiué edidum: regiftretur in-çerto libro illius curiç, 6c co-
parentes, 6c denuntiantes fua credita , vel iura, etiam infra
didum terminum ibi defcribantur, non cpmparenres, aute, vel
non denuntiantes infra terminú ipfius prxconizationis, omnino
fint ab omni Iure agendi exclufr, nifi eífent mulieres coniugatíe:
pupilli> demétes; velabfentes eo tempore ab ínfula Maioric,
Oppon
P 0 RD IN ATI ON E S

Opponentibus aute aut coparentibus aliquibus, examinentur

ipforulurafummarié: Et oniiífa omni figura Iudicij diffiniatur,
antequà fiat adiudicatio, vel diílributio pratij rei venditx: vt fic
poffeífor, vel emptor, fit tutus, 5c creditor infra tempus di£tx
ptòonizationis còmparens, pofsit vendenda acceptare , offe-
rendo prioribus creditoribus fua credita. Si autem ipfie aliena-
tiones fuérint fade inter priuatos, de immobilibus > vel cen-
feàlibus, vel feruis: fit eledio venditorisj cogere emptorc depo-
rièrè praetiu* in poífe Curie, 5c facere fieri proclama íeu prxconi-
zatione pr^dida vt non recipiatur prxtiu,donec lapfu fueriftép9,
nullo comparente vel comparente: 5c fuerit fada declararioiíu-
per auiüdicatione, 5c diftributione ipfius prxtij-, Sc dare canti-
onem fideiuíToriam pro fecuritate euidionis de cuius fuffici-
entia: fi dubitetur, habeat fieri declaratio per ludicem com-
petentem. In hoc vero cafu, vbi creditor infra tempus prae-
conizationis coniparetj pofsit rem per hypotechariam vendi-
care, & non teneatur ílare venditioni: ex quo infra didum
tempus eidem prsefixum contradixcrit, vel fe oppofue'rit: nifi
de prgetio éx quo fibi fufficiat foluatur ipíi creditori. v

gVOD ALODIARII, SCRIBANT FIRMAS

eorum > Rerum alodij Venditarumi & non
Not\ contraSimm
r L X11.
Í TEM, ad euitandum fraudes, qux fepc fieri confueuerunt
per aliquos Nottarios in contradibus rerum feudaliumfeu
emphytheoticarum, 5c alodialiurm ponendo firmas, feu lau-
dationes dominorum dirèdorum: ipfis tamen poenitus Infciis
& ignarlsi Statuerunt, 5c ordinauerunt vt de coetero in qui-
bufcunque contradibus, Scalienationibus talium rerum, de
coetero fiendis- quod ipíi domini direòti alodiarij proprijs ma-
nibus eorum fi fcribere fciant, & valeant* feu per aliqué ali-
um Nòttàrium, feu procuratorem eorum, ad hoc fpeciale
mandatum, habentes vbi ipfi alodiarij fcribere neciant , vel
fton pofsint adhibitis tamen faltim duobus teftibus fidcdig-
nis, Sc riòtas habeant didas firmas, íeu laudationer* fcribere
cum Kalendario procuratorij, Sc nomine No tari j, in cuius
 R EG NI MA 10 R IC. 35

poífe eft firmatunv, alias firmse feu laudationes ipfe, aliter

pofitx feu fcriptx fint ipfo iure nu lla:. Et contrarium facien-
tes, poenam quinquaginta librarum incurrant: cuius medietas
di£lo Fiíco, 8c alia medietas dire&o domino, in cuius prseiu-
ditium fieri attentabitur, applicarihabeat, 8c applicetur.

QVOD HVLLVS OFFICIALIS IN DIB NON FERIATO

audcat interuemre in execjui\s fen nuptï)s ni fi conitiFl·ornm vfqne
ad tertiumgradumy vel proptçr alinm ojficialernmortnum)
>
vel parentesy vxorem vel filios eorum.
LXIII.
I TÈM ad tollendum turbationes, 8c difpendia litíum > 8C
caufarum, qux fepe fieri confueyerunt, tamin iuditijs, qua
in negotijs ftatum R. P. concernentibus, per yagas, 8c vari-
as occupationes di&orum ofiícialium^ multoties in folemni-
tatibus nupdarum, 8c exequijs mortuorum quibus obftan-
tibusi interim vacaré nequeunt circa expeditionem litiucau-
iàrum> 8c negdtiorunv prxdi&orum propter quod lediturR.
P. 8c damnificantur finguli. Statuerunt, 8c ordinaverunt quód
nullus officialis dicti Dpi Regis, vel Iuratoru yei cuiufcííqj alte¬
rnis officialis, vel miniftri domus iurarix, audeat, nec prxfu-
mat 'diebüs non feïiàtis, de die accedere, nec intereííè, inali-
qua folemnitate nuptiarum, íèu fponfalitiorum j íeu miflliru,
8c exequijs mortuorum^ exceptis tamen quod pofsint etiana
diebus no feriatisyin foléffitatib9,8c exequijsfupradi£tis,vbí eas
fieri contingat pro aliquibus pradatis,vel aliquibus de confan-
guinitatc, vel parentela, corum vfq> ad 3. gradum incluíiuc feu
pro aliquo diftoru officialiu feu miniílrorum. didiDíii Regis,feu
domus iurarix aut parentu filioru, 8c vxoru, corunde intereífe,
8c interueire: ad cuius ordinationis obferuantia omnes, 8c fingu¬
li officiales fupradi&i, aftringantur medio iuramento per cos, 8c
vtrunque eorum praeftando.

!,
$VOD OFFICIA L ES ORDINARI FERSONALITER SINT
executionibus Criminalibus ni fi fuernit firui darnnati,
Ï TEM
LXIIII
ftatuerunt, 8c ordinauerunt pro reuerentia> 8chonore
E diftí
 34 0 RD IN ATI ON E S

didi Domini Regís, ut eXecutioiies condernnatorum ad

mor rem vel ad mutilatiònenl alicujos mcmbri, decentius)&;
honoïificé fiant, quoddt cóetòò Baiúlus, 8c Vicarius Ciuita-
tis, Vitafim fòrenfisyféu eofüm loea ténentes ille cüiusfen-
tentia fuerit' -aKqüis damnatus ad mbrtemy den membri rau-
tilationem? debeat, 8c teneatur perfonaliter, eques decenter,
citrrr t?apkibüs; èxcübiaaumy &c:fagiombús aísoícuitús, accedere
eü'm dido condénàto, ad faciendili eXeeutione de ítlo, dd camé
talis coftdémnatus non fit nequè iliit feruus. Deccrnendo quod
executiones qüx fieri debent pet Ciíriam Gubernationis prx-
didx> idem Gubernatot, -véí èiuslocumtenens pofsit illas fa¬
cem, per afic[uem aliünictíi ipfe hoc dtíxerit èommitten-
duni. nifi fiídi àtròcitas ,• vel perfori* àm tempomm calami-
tas aliud fuaderet eflè faciendurir, ad cüius praefentis Ordii^
tionís obfcruaritiam, aftringantur etíariv didi offidxíles, me-
dio iuraménto per eos pradtando.

:grÓDr mÏLFS -QFFmiALISï ·A VD-E AT TBNERE TAFfc

r-Àtïam^ ïmmo puniMiur LufortS) &
«i nmizs pafu-r^n^m,

I LXV. i
TEM xniíi díuér& Òrdinatiòne^ pmhibetitès ludos* Si ta-
for®a$^:iià6Ée/í&s curh diüerfis puerils contra
non íeruàtltei illas:-adtédís, qqae defidíà ;fíégligentia, 8c quod
'perns éíí: aüàtitia nònntïílbriíni officialiüm, in òffeiifam Dini-
tíx Mxàgé&tis, ac dMiíüm lieípüblícaj ab còriteniptiirn Ré-
gi* Íuri(3ríffioriis? riihilohiinus toilerataÉ fu^ériót, & adhucí éti-»
arri
di, feu prxriíij tempòralis* curri prçdidà ordiíiatione, fupradic-
tas póeiïàs in'éís adíedàSy comrnemòràridoí ftatuèturit, & or-
dinauerutit, vt in dicta Gimtàte, 8c ínfula Maioiiearum nül-
la tafuraria publieé, vel oculté, fiat tolieretun néqué faíline-
atur, per aliquem qfficialem didi Domini Regis*. fub pcettt
priuationis officijv8c infitàfeÀdmonendó,:8Cexortando oni¬
nes didos òfficiàlès, -Sí íirigülòs eòrfi prakíidosyadquos pr^e-
nnRor^m.^xgcutip..pertineaíy quod _ ad extirpandas didas ta-
furariaís, <$c püíiiendÒs didds lufores 5 6c WFurarías tenentes
iuxta
 REGNI MA 10 RIC.

íuxta formam, 8c contincntiam didarum Ordinationum, di-^

ligenter (ut conuenit ) coram oficijs intendant íï vltioncm
Diuinam, 8c indignationem Prxfati Domini Regis 8c poenas
antedidas cupiunt evitarc.

$vot> coMPosrm, vel remissvs de aliqvo crjmi-

ne habeatur pro confeffo) vt non exeat car ceres, donecb
fit fatisfaEíum hiuriato.

I LX VI.
TEMi quod nullus officialium pradidorum, audeat de cc-
tero nec poísit a carceribus, feu fideiuíforibus, vel crimine
delatum aliquem liberare. edam fi illum admiíseric ad compo-
fitionem, pretextu dicti criminis?í feu illi feceric remifsionem*
donec damna pafsis integriter fuerit fatisfadum, afuo dida
malcfadore feu delato: fubiungentes', quod ille qui de quovis
criminc fuedt condemnatus cum Curia tranfigerit, vel com-
pofitioncm fecerit aut remifsionem de dido Cdmine petieric
8c obtinuerit fub quouis colore, eoipfo habeatur pro con-
feíTo/ & conuidOj quoad intereífe partis danificata; > cui abf-
que alio proceflfu teneatur. damna, ,8c expenfas, fecundum ta-
xationes Indicis, cum concili)s AífeíToris fui, 8c procerumfa-
ciendarum, eidem danina paífo refircire: ante quam à didis
carceribus feu fideiuíforia cautione, fiquam forfan dederit, vel
a cdmine libeteturj nec poísit gaudere dida remiísione, Vei
compofitione immo femper remaneat obligatus ipfe, 8c eiiís
fideiuflbr, donec ipfií 4amna paflus, fuerit fatisfadus *, à qua
taxationc damuomm, 8c expeníarum non liceat aliquo mo-
do appellare. Nifi ab excefsiuo, 8c tunch femel tantum; fed
in continenti fiat completa executio in bonisdidi delati, vel
malefadoris, vel eius fideiuíl’oris. Et fi non habeat in zrc
luat in corporc. Et fi ipfe òíficialis ipfum delatum liberaueric
à Carccre, aíiqua caufa praedidarum abfque idonea cautione
pro his praeftita •, teneatur ipfe òíficialis, ctiam, 8c cius
fideiuforest damna paífo ad refarciendum iliud.
y ad quod teneretur delatus, tamquam
litem fuam faciens.
( *t*
3* 0 RD INA TIONES
gVOD NOTARü NON RECIPIANT D0NA770NES, VEL
procurat tones alicuius, nifi plenam habuerint cognitionem
illorum atq\ teftium adhibendorum

I LXVII.
TEMi pro ceífandis, 6c tollendis fraudibus malorum ho-
minum; ftatuerunt, 6c ordinauerunt: quod nullus Notarius
Ciuitatis^ 6c Infulx Maioric. audeat, ncc de còetero pradumat
aliquam donationem caufa mortis, vel inter viuos , de qüi-
buícunque bonis, feu rebus nec vllum procuratqrium face-
re vel recipere per fe 8 vel per interpofitam perfonam: nifi
Notarius ipfe , vel teftes in talibus donationibus, & pro-
curatorijs adhibendi , qui omnino noti fint: euidenter,
ipfi Notario-, plenam habeant iíotitiam 5 de perfonis valenti-
bus dictas donationes, vél procuratoria facere. Et fi fcontra-
rium fecerit, contradius ipfo iure fit nullus. Et Notarius ipfe,
ïncidat ín poenam víginti quinqué librarum ; vltra poenam
praedidlam 3 de bonis fúis omnia damna refarfire ei, vel eis,
in quòrum preiuditium, talia fuerint fadla, teneatur. Et hoc
idem inteíligatur ordinatum in confedlionibus Teftamento-
rum> 6c Codicillorum, 6c quod didtus Notarius in claufura
Teílamentij fàciat mcntionem quod ipíe, vel teftes, habeant
jle didlis contrahentíbus notitiam.

QVOD NOTARII, CONTINVENT IN CONTRACTIBVS

Vel infirumentis> locum firm&i & Vnde efl Notarius,
fi de Ciuitate^Yel cuius loci forenfis
partis fuerit.

I LXVIII.
TEM, ftatuerunt, & ordinauerunt; cum facultate; decreto
6c authoritate, tam Gubernatoris qüam Vicari) Ciuitatis;
quod quilibet Notarius Ciuitatis, 6c Infulx prçdidlç debeat»
6c teneatur in omnibits inftru mentis, contradibus,, 6c tcfta-
métis ponerelocü vbi Tcftamenta vel contradius deccctero
fiét; Videlicet| yt Nottarius continuet in principio, vel in fi-
ne cuiufcunque Teftamèpti, vel contradius: àdlum eft hoc in
Ciuitate; 6c fi fiat extra Ciuitatem: adiu eft hoc in tali loco,
Villa
 ' REGNI M.A 10 R IC. \7
Villa, vel Parrochia feu Alcharea Infulx»vel Dioecefis Maior.
cum talià non dcbeant ommitti. Quèmadmodum hucufquc
per Notarios, prxfertim extra Ciuitatem degentes fuerit abu-
fiué ommiflum, 6c inclaufura ipforum teílamehtorum, 6c quo-
rumlibet.contraduúm 6c inftrumentorum, habeat deíignare
locum íiue habitationem vbieíl domiciliatus. Contrafacicns
pro qualibet vice, incurrat pcenam ipfo £ido viginti quinq;
librarum, hoc, quod Notarij degentes in Ciuitate faciat clau-
furam hoc modo. Sig.i.num talis Notarij publici, vel autho-
ritate Regia» Ciuis Maioric. Et Notarij degentes extra Ciui-
tateni , ponant in eorum clauíuiïs •, Sig.·f.num talis Notarij
Maioric. vel authoritate Regia<;degetis in tali Parrochia, loco,
vel Villa.

àj?OD REPARATIO INSTRFMENTORVM NON FIAT

nifi citatis his quòrum intereft.fi affarent qui fint
Vel cum froclamate.
LXÍX.
I TEM cum poll diluvium aquarum, quod contingit in Cí-
uitate Maioric. annoà Natiuitate Domini Milleíïmo Qua-
dringentefimo in quo plures Notarij . 6c notulx,
libri manualia, 6c alix diueríx ícrípturx, inílruménta, 6c teíla-
menta perierunt qux vllatenus reparari non poíTunt: fub hu-
iufinodi colore. 6c obtentu petuntur reparari aliqua inílrumcta
diuerforu contraduum, 6c Teílamenta, & Codicili, 6c aííj có-
tradus, qui nunquam fueruntin rerUm natura nec recepti fue-
runt in veritate, adhib.endo fialfòs teíles» 6c falfas probationcs
propter quod iamfilfomodo fuerunt reprata talia inílrumen-
ta. Statuerunt. 6c otdinauerunt, quod abinde antequam pro¬
cedatur poíl oblatam fiípplicationem in caufa, in continentí
nat per Prçconem publícum prçconizatio per loca folita Ci-
vitatis mtimando omnibus fupplicationem oblatam cui íe op-
ponant infra decem dies fi ipíorum putauerint intereíle. Qui-
bus lapfis procedatur in caufi. Hoc addito quod fi fecundíí
materiam fuplicationis, aparuerit intereífè alicujusj arbitrio ipfi_
us Iudicis, ille fingulariter citetur, 6c vocetur in dida caufa, 6í
procedatur ipfo utdecet./
QVOD
V
ORDINATIONES

$V01> NEL·LVS DEBITOR EMANCIPET FILIFM SVEM

pifiperaBu matrimoni), & quod bona per filiumempt a qua
fuerant Fatris pofiint per creditores exequi
cmantipatione no objiante.,
LXX.
I TEM cum in Fraudem creditorum per nonullos diuerfis
creditis oneratos fuerit hucufque vfitatum abufiue, 6c pre-
fertini in partibus Feu Parrochijs forenfibus vt idem debito-
res filios quos Fub patria poteftate conílitutos babent etiam
^ninores quatuordecim annis procurarent per Baiulos prxdic-
tos emancipari quòrum nomine accomodato íido, 6c fimu-
lato patres ipfi colludentes cum alijs volentibus émcre bona
ipforum quç diílrahuntur per curiam ad iftantiam didorum
creditorum vili prcetio emebant, 6c fic in finalibus creditores
prxdidi non valentes de pmiis ipforum bonorum fatiffieri
remanebant in eorum creditis fruílratí, 6c decepti, 6c debito-
res ipfi de fletu eorúm ridcntes, bona ipfa Fub pallio 6c co-
lore didarum emancipationum pofsidebant pro ut adhuc pof-
fident; frudus, 6c cmolumenta colligentcs à qiribus nullam
íàtisfadionem liabere poíTunt didi creditores. Malitijs igitur
6c fraudibus eorum òbviando: Statuerunt, 6c ordinauerunt
quod fi contingat àliquas emancipationes filiorum, vel fili-
arum fieri per aliquos Patres habitatores Ciuitatis, vel Infuix
Maioric. debitores cenfualium, vel aliorum creditorum, quod
tales emancipationes fadge citra contradum matrimoni) fínt
ipíb Fado habita pro irritis, 6c nullis, 6c eis non obftantibus
pofsint exccutari bona qux fuerunt eorum parentum obliga-
torum ad creditorum, 6c ccnfualiorum parentum fuotum inf-
tantiam fi poífefsiones, vel bona adbuc reuera cflcnt in domi-
nio, 6c poíTefsione parentum fuorum per quafcunq^ perfon'as
traníierint propter fraudem prxfumptam ipforum emancipatio¬
num, 6c acquifitionum bonorum.

&VOD
 REGNI MA 10. RIC,' ’ 39

dz: mjETiis bonorem zer cvriam fenditü-

rum nihiltracLt.ur ante diftribntmem, coloreyprouifmis
* cí^ aijmentaportis■praj>ria> vel rPxo.ri$y VelUbeTòrurn
s mfi apareat \r xo tem prior cm ejfè tempore
LXXI.
Í
TEM ad.obvianditm fraüdibusr&: malitijs díóloriim det>T
corum ftatuçfunt, &• oidinauerunt quod de eoctero ex fuh-
ílantia, vel partia bonorunx in quibus fit executio ad ííli-
tii dictomm .itïQifa··creditomm, &cpe diftraKütur, &{iibílra-
iuHKur per Cariam, vel iplom iam venditord praxia depofita
pene> eundem Cutiam, fub colore proraíïonis, & alímentatí-
oui^ vel lacEitionis fíJioru, vel alio quouis praetextii ipíís eífdé
deoitorib u nec fílijs, neqrvxoribtts ipforu debitorum; fbb pal-
lio obiigacioiiis,. íeü bypoteca! dótiiim illamm; niíí coiiílet,eas
eííe priores, vel potiores alijs creditoribiisj ex bonis íupradic-
tlS per Curiarn pro executibtte; &c diftraftione didioal cre-
dírorum. exiíkncibiis, vel expenfis eorurn, non taxetur, vel
tiadatur aliquid per Baiulos in quòrum, CuiTjs fiunt dicta?
^xecutioneSï uthactenus fuit abuíiué víitatnm: íi exhíbitís, &:
atrentis, ac vcrificatis dictis titulis per ccníualerios, vel credi-
tóres ordinarios^ ipítus executionisripíi: ardinarip5ac procerí^
bus per eúm aííumendis, partibus aüdicísr, coníliterit bona
debitorum non fufHcere ad futistaciendum omnibus cefuale-
i'iijs ac eveditoi-ibus. Et ÍÏBaiuíusaliquid contraríum attenta-
nerit teneatrur. tantumdem, quantum illís taxaVerrt, & dederic
de bouis íuis' proprijs dare eifdem·‘'éirediïònbt^: St deliberare
ka in pode dcpofitarij depòrtere^ahíqiie mora* cum otnnrbus
^Xpeníis. Et ad hoc faciendum, ccjmpellatur per diccuhi Gu*
bermtoreni feu eiüs locutntenentsm,

CONTRA debitores l ABSCONüVNÏ, ET

alienant bona mobilià,

Í LXXII
TEM, cum bactenus íraudes, & dolí abundàiterint debí-
tontm , in abfcòndendo y & tràiifpoitando bona ipforutn
niobilia^ ín fraudem, & maximuni daninum Creditorum íp~
fa bona non repérientium’ tempore executionis, Statuerunt,
- àc
 4© MKD IN ATI ONES

•5c ordinauerunt: quod fi probatum fuerit per ipfos eradico-

res, vel alium ipforum, debitorem, vel debitores fuos > talia
bona mobilia, tranfportando abfcondiífe, vel ipía alienafíc
dando, vcndendo, velalias abfcondiífe, vel clandeftiné tranf-
ferendo: quod in continenti, fine aliqua prouifione, vel de-
claratione, feu fententiaj fed ex fola vifione probationum, ta¬
lis , dolofus, 5c fraudulofus debitor capiatur-, 5: captus detine-
-atur in carcere Regio huius Ciuitatis donec, 6c tàndem debi-
tum pro quo tenebatur debitor complete foluerit, eidem, vel
in poífe eiufdem Curix depofuerit- vnacum omnibus expen-
fis per Curiam taxandis: aut de foluendo idoneé cauerit, vel
in poíTc eiufdem Curix portari, feu defferri fecerit, 6c pofue-
fit, omnes res> 6c bona mobilia fic dolofe abfcondita, vel
ipforum eftimationes, fi haberi non poífunt > prima taxati-
one Iudiciali, vna cum omnibus expeníis, vtfuit didú.Nec
cedendo bonis, a tali carcere liberetur. Immo detineatur do¬
nec rem pofuerit in poífe Cnvix vt fupra didum eft. Et vltra
Jhoc, in pcenam per jpfum debitorem commifi doli, fraudis
6c criminis, fatis facto prius ipfo creditore, infra tres dies có-
tinué computandors, exfoluat pro paena in quam ipfo iure 6c
fado incidit, decem libras: quas fi foluerc non potuerit, infra
didos tres,fadus non foluendo-, quia qui non habet in bo¬
rnis, iuat in corpore: detineatur captus in Carcere per tres
menfes: quibus lapfis, liberetur a carcere, pcrrnittendo ipfum
libere abire, data facultate dido debitori, humanitatis gratia,
íoluendi didas decem libras, infra didos tres menfes in totíí
nec foluendo partem liberetur à toto, ipfo fifco inuito. Qui¬
bus folutis in continenti à carcere ut eíl didum: nec fit lici-
tum alicui officiali liberare didumdebitorem ’a carcere > nec
in totum nec in partem didas decem libras dimittere, vel re¬
laxaré Fifco inuito. Si tamen debitor in carcere detentus, pro
dida pccna non habeat nec reperiatur in eius bonis vnde
pofsit ali, 6c alimentari, quod intimatione fada per ordinari-
um debitoris capti Vener. Procuratori Regio* fi eum vultali-
*nentare: fi vero ipfe Regius Procurator id facere recufiuie-
ritj ofíicialis ordinarius pofsit illum à carcere relaxare, 6c non
alias: Et fi aliqui ofíiciales contrarium feccrint, ipforum fe-
 R E G NI M A\l<0 R IC. 41

larijs impútetur, 6c computencur omnes didx decem, libre^yltra

reatum periurij, •.}

SVOU AUQVIS NO NFOSSIT FETERE VLVSQVAM

z?. fenïiones cenfinsdebiti> & fi agitur.çontra aiiquem igna,
mm, Vel façcedentem in faSto dieno'^abior tematur
prtffiare cautionem, de:.refiituendo quod
obtinuerit pro dieïo cenfit.
LXXIII. . ; o ;
Í TEM cum caufx cenfuum, ut plurimum tradentur» 6c
quotidie in Curijs ducatur in quibus iam contingit íepius
allegari in aduerfarium- diuerfas diuerforum temporum, etiam
lohgiísirni temporis prxfcriptiones, 6c per aliquas fententias,
iri rem iudicatam tranfadas fuerint repulfx, admifía foluni
prxfcriptione triginta annorum, contra annuales prxftationes
cenfuum, qux folutx non fuerunt ab anno 30. 6c vltra af-
cenderido: reieda prefcriptione quo ad omnes viginti nouem
annórum 6c alios fubfequentes annos. Et ita vfus, 6c pradis
ca contrarium adenus obferuabit. Sicque libellus formatur-
& querimonia pro viginti , 6c nouem annis 5 feu pemntuç
peníiones, 6c cenfus 2.9. annorum tantum, 6c fubfequentium,
6c pro illis iudicatur, 6c fementiatur. Propterea approbando
didum vfum, 6c pradicam fecundum conclufiones aliquoríí
Dodorum approbatas; ftatuerunt, 6c ordinauerunt quod vbi
contingat obijcere huiufmodi prxfcriptiones longifsimi tem¬
poris; trigintaj vel quadraginta annorum} tam contra prime-
uam obligationernV 6c àdionem defcendjeiitium. ex contrac-
tu venditioni%, feu impoiitionis ipfius cenfus q; contra annu-
ales cens. feu preftationes, 6c penfiones ipforum cenfuunr,
quod tales" prxícriptiones, non admittantuf, contra didà pri-
mam adionem* 6c óbligationem 9 qux per inftrumentum
publicum oífenditur fuiífe contradam: Immo, in continenti
6c ipfo fado: per 'iud&m..repellantur: admifía folum, 6c dum
taxat, prefcriptione triginti annorú, contra aunuales peníio-
nes, 6c cenfus petitosfab anno trigefimo, fupra afcenfiué vf-
que ad infinicum. Pro annis vero z9. 6c 2.8. 6c aliis infra fe-
quentibus, pro quibus competit adio perfonalis, qux durat
.12 F 30. an-
V

\h 0 KVim ATI ON E S

3o. annis, reie&a ipfa prsefcriptione triginta > vel quadraginta

annorum qua? non íufficit; procedatur in cau fa: A pracdidtis

exceptd & declarato: quod íi fubuerfa fueric pocefsio per-
céptionis hiiius cenfus, per negationem ipílus cenfus j Iudi-
tialiter allegando dicfcum cenfum: non fubíiftere: fed eius an-
nualeni preftatiònerri non tènerg 6c à temporc fubuertionis
praedido modo féquénte, recurrerunt quadraginta anni fiuc
Iuridica incerruptionej quod huiufmodi prçfcriptio fic admit-
tatur, cum in hoc omnia .Iiirà cóncurrant, 6c concludanc. Et
quia 'fepius, tales cérifus 2/9. annorum , petuntur contra
aliquem ignarung vel íucedente in facto alieno* fcilicetcum
quo, iifipoíitio, vel venditio ipíius cenfus non fuitcelebra-
ta hèc cdntraóla: íïcquè forte talis cenfus fuit redemptus,
Vel àlias non debetiir per remifsionercg donationem, vel ven-
ditiòném, vel alium contradium liberatorium> quam liberatio-
nem ignorat ipfe rèus * • Prouiderunt, crdinauerunt, 6c ftatue-
tfúnti ;quòd vbi contingatipfum aótorem obtinere , per con-
fcfsiònem rei, vel fententiam, vel aliàs, quod ante executio-
nemjténeatur ipfe aétor dare fufiicientem íideiufsoriam cauti-
ónetil> dc réftituendo, ( quod obtinuerit pro diótp cenfu )
ipíi reo, vel fucceífòribus eius: in cafu> in quo s in futurum
appareat ipíiim cenfuhi fuiífe redemptum, vel libcratum* vel
non deberi, vel alias.

SE-
 REGNI MA 10 RIC. 43

SEQVENTES

ORD1NATIONES
VVLGO DICVNTVR
DE MOSSÈN BERENGVER
V N I S.

ORDINATIONES NOFJE FACTAE PER HONORA-

biles hratos Oiuitatis> & Regní M^ioricarum fi fer abreui atio-
ne lititiffh £7* queftïonum concejfey laudata, & authorifatú
fer Dominnm, &* Serenifsimurn Regem noflrum Honora-
bilibus Ambafiatoribus dibii Regni anno a Nat i-
uitate Domini M. CCCC. XXXIX,

t RA hoyats queus mana lo hono-

\ rable Moííen Bernat de Lopia Caua-
ller Confeller del molt alt Senor Rey
. Lloctinent, del Honorable MoííenBe-
' renguer Dolms Caualler Confeller Ca-
i maríenc del dit molt alt Senor Rey,
; Gouernador del Regna de Mallorca,
a tot hom genetalment de qualfeuol
lley conditio, ó eftament fia. Qiieco
per bon gouern é exercici de la iuílicia, necefsitat, y vtilitat
del Regne de Mallorca lo dit molt alt Senor Rey Don Al-
tonfo Rey de Arago are benauenturadement Regnant haya
atorgades à la Vniuerfitat de Mallorca certs Priuilegis, e Or¬
di nacions, de Abreuiaciode plets. Per tant lo dit Honorable
Lloftinent de Gouernador ab veu de la prefent Crida a if-
tancia dels honorables Iurats del Prefent Regna intirne, no-
E 2* tifique
44 0 K DINA TfO N È S
tifique> y publique generalment la promulgació dels dits Ca¬
pítols 5 c Ordinacions, ab llurs pames. Manant a tots, que
aquells Priuilegisí e * Ordinacions’ tengüènv e obíertien fegüns
llur continencia, é xenor,. q nq fer contra aquells en alguna
manera fots incoriiment ‘dé te penas én aquellas impofades
cért^tiqam a' to^ genqrdtpéntv^que las dites Ordinacions tro¬
baran efdritei é regiíltades enia Córt deia Gouernacio edels
Balle é Vaguep de la Ciutat ahont podran aquelles veure,
é llegirj O pehdre çrèlkic per ço q de la óbfetuacWde vaque-
Has afgu nos púgue èícuíar. Dat en Màlíofca' à xxviij. de
Setembre Àhy 4eÜa Naïiuitat del Snf MGGCCXXXV1I1I.

! AN1FESTA cofé fiaf què Nos Alfonfo per la Gra-

jZJ|cia de Deu Rey de Arago, de Sicilià, deçà, y delia
Afillo' Far, dè València , de Vngria de Hierufalem; dé
Mallorca, de Cerdena, de Gorfègà;,1 Compte de Barcelona,
Duch de Atenas, & de Neòpatria, c Goniptè de Rofidlo, é
de Cerdafia. Hauent a cor lo ben auenir, é pafsific èfiàment
de la cofa publica dè Noflxos Regnes lo Gouem, é Regi¬
ment dels qtiaR nos es ucomehat per Noílre Seíior Deu : é
volent, fubuenir à aquells é rcleuar de efeandols, é mals tant co
nos íie pòfsïble. Pra*ícritats: a nos per los arnats é faels nof-
tres Moflèn: Berengúer Vniz, è Fràncefch Axalo, é Antoni
OÍiuàry ErhbaXadòrs 'a iloS trèméíqs perlaCiutàt, y Regne
de Mallorca vns Capitols ,• é OrdinaCiòns,del tenor feguent.

[KDINACIONS fetes per los honorables Iurats deia

jéiútàtycRegnc deMàltòtcàfóbre la abreuiacio dR plets,
è queítións lliurades als Horior. eh Berenguer Vniz per
-'FrSfifefefòhq i^òcl&o per lo bras dels Ciu¬
tadans, e Antoni Oliuars per la part- foí'aila' Embaxadors
elets per lo dit Regna al Seíior Rey al qual (aplicaren que
fos de merfè fua, aüthorizar, atorgar, y lloar las dites Ordi-
naciónSj é itíàhar. que fien indifèrehtmèiit pèr'tots dòs’Offi-
cials: e altres oSferuadés, com fién molt vtils é neceísariesal
dit Règiré. E xohciderada la dèpophlaèio' en qhe vuy en diè
es lo dit Regne axi per continuació dè mortalitats* é per altres
diuerfes
 REGNI MA 10 RIC. 45

diverícs cofes feguides al dic Regna, com per lo abu$ que fins
aísi çes praticat en les dites queftions, fent aquellas, ó lon-
giísimas, ó immortals* las quals Ordiçaciós fon las quis fe-
uuexen.
o - •

D £ L A S i^VESriONS NO S.OBRZPFI4NT
Value de do centes llmres'y las quals , llur fet efa
eq contraUa ó fet de Corredor.

P I.
RIMERAment es ordenat que totes aquelles' queítions
de les quals efta llur fet. en .contrada, ó en fe de Cor¬
redor, albara, d te dimonis, é no fobrepugeran val ua de do-
centes lliures, é es puguen finir per vna altrecacio verbal, é
aquellas aytals, detiant llur Ordinari official, al qual fe pexta-
guen çe puguen, é es deguen, finar oides las parts ploprias,
é principals qui han contradat, fens Aduocat ni procuradors
Exceptes dones, pubils, é lleugerament empetxaçs qui aquells
pufcan hauer Procurador informat: ;no Notari, ni Iuriíta, ni
cauíídk, Ehoyt lo cas per dir de les-parts, d per proues: lo
dic official qualque fianço es, Gouernador, éBalle, é Vaguer
é çens maior procés, ab concellde fon Afieíïbr é de dos pro-
mens llcehsj elcgidors per les dites parts; é fino enfadige llur,
fien preíbs per lo dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declare*
fenreníien fummariament, c de pla en los dits fets. La qual
declaració, d fententia, fie reduida en efcrits de prefent faet
lo Notari exprefla mentio del cas, é queítio, en fumma, re¬
metent emperò a Àrbitre del dit official, é de fon Concell:
fi lo dit cars fe deu deduhir, é en aquell altercar de paraula
o efcrits. Placet Domino Regi.

NINGV NOS WGVE AFELLAR MES DE DVES

Sentenciar 9y haye conc or d ans \ are fien interloquutoriasyó
difinitiuas: axi com faria lo capítol JndifiinSlamet
fegons que dauall fe conte.
u
D ADE la dite Sentencia, d declaració, fi après alguna
de les parts fe voldrà appcllar de luy de Balla, d de.
Vaguer
 OKI) IN ATI ONES
Vagucr, aquella apellacio vingué, é haye venir elevant loGo-
uernador, é aquella haye de Ící prefentada dins tres dies, de
paraule, ó en eí'críts é après per vna àísignació, fien citades
les parts*, é aguda altercacio verbal, fens altre procés, ( fi ya.
dons les dos parts no fen conuenien ) íie procehit a fegona
declaració, ó fcntancia, de la qual, fi fera concordant ab la pri¬
mera} ningune de les parts fe pugue apellar mes auant. H fi
fera dàfcordanr, fie licit, é permes de apellar altre vegade: c
no pus: fi ya donchs no era per caufi nouament tròbada-, ó
a fabude del appellant preuinguda, ó de que no fos haguda
' raho per obliuio, ó altre coía, ó cars de error; deia qtialells
matexos dins fis dies ó puguen reparar fi a ells fera viílfe-
hador, E mes auant no (ien hoides les parts: mes fia proce¬
hit per aquell official qui pertangue, a exacucio de las dites
dues concordans Sentencias; é fien tinguts pagar los plcdet-
ians, quatre diners per lliure, qüifcuna part: no paífant lofi-
lari pus de quaranta lliures: encaraque à la dita raho de
quatre diners per lliura, muntas mes. Declaren emperò: que
lès parts en la caufade apellacio, puguen prouar per eferip-
tures j ya fetes, é per teítimohis no produhits; en la prime¬
ra inítancia emperò fia rames al dit Gouernador, Balle, é Va¬
guen é a llurs AífeíTors, é prometis, fi las dites proues, fera
admecedorasj í fummariament ) ó no. Placet Domino Regi.

§VE BE $FANTITAT DE DO CENTES LLïï/RES

çe haien p refent ar demanda16 japlicació', é aquella fia conti-
maday é dada copia d la part defanent, é que fia,
llegut al offidal) dar temps de pagar
al debitor.

I I I I.
TEM, dels fets, qui fobrepuiaran la dita quantitat de do-
centes lliurés, qui de neccísitat íe han de deduir en eíctits;
aquells aytals, apres que per lo demanant íera preíentada de¬
manda a fnpplicacio*, aquella fia intimada e dada copia a la
part defanent. Sia interrogat lo defenent, fis voldrà defendre
e confeíl·ira cífer tingut. Concordant de quantitat, fi el deu¬
tor no li fera poíiible en aquçlls temps pagar axi preft, fia
 RE G NI MA 10 R IC. m
licit al officíal ( qualque fia ) poder dar temps conuenientfi
à ell apparra feador a fon bon. àrbitre: fegons las facultats, c
necefsirats de quifcuV haüerit fguart lo deute com deuallej ti¬
rant mes a bona equitat que u rigor de dret.Placet Domi¬
no Kegi.

SífE su assignat term-e cowenient de hv} de

dos % o de tres me fos al demanant* fi lo defanent negara:
è per femhlànty al defanent, é.que pugae fer atorgada
dilació vltramarina aprovaryd bon àrbitre del Or-
dinariypreftat Sagrament ) que no ho demane
per malicia ó dtlacio'. E prèftade fegu-
retat de dosjfius per. liure.
1111.;;'!--
I TEM, fi lodafenent neguera tadeuta ó allegarahauer cau-
íà de defenfio, es voldrà defendre: íie afsignat al demanat
per prouiíio del official ( qualque fia } terme conuenient, per
verificar; ç prouàr. fe demanda, fi proues voldrà dar* é per
femblant al defanent, fia afsignat temps conuenient, fegons
lo cars requiriraà bon àrbitre dels dits ofhcials, de vnmes,dc
dos, ó de tres,: à monftrar é verificar tot lo fet de íàdafen-
fio. E foragitadçs, r é no admeíàs excepcions dilatorias, e di-
fugiofes lo reu hayb de refpondre dretament à la damandai
produint al terma afsignat, tote fa defenfio j com fe fia vift
en los proceífos ques acoftumen manar, que en cent fulles
de. procés, ó paper totes fon vanes é fobre excepcions, qui
no fen res al fet: fino aquelles en que efta lo fet principal,
en lo punt de la queftio. Efi fera menefter, à qualfeuolde
les parts dilació per prouar vltramarina, aquella pugue ha¬
ver a bon àrbitre del feu Ordinari: Preftat emperò fagramet
que no ho fe per malicia vanament* 6 per dilació: E prefta-
da fegurétat, de pagar dos fous pet lliura* fino prouen fe in-
teníio, o defenfio rematent al dit qualfeuol official, é íon co-
cell, íi cn la fi de la caufa, conexeran la dita dilació fer efta-
da demanada calumniofiment, ó vana* que puguen condé-
nar la part qui aquella haura impetrada, als dits dos fous
per lliure* é aco quels fera vift fahedor. Placet Dno Repi
$rÒD
 0 RD INATI ONES
4*
SJfE LO GOVERNADORy B ALL E> E FEGVER, AB
ccnfell de llurs Afefforsy í De dos promens llecbsy no
Iurifcs ni Notaris, ni caufidichs: fi dochs les parts
. nofen convenien, pronuncien é declaren
totes quefiions. •
V.
Í TEM vingut, Ó paíTat lo terma afsignàt per Vna afsigna-
do, ó dues les parts haien a cotnparere quifcuna ab fes pro-
ues encartamens, c proceífos* foragitades fobtilitats reproua-
desj furnmaríament é de pla: hoides las parts 5 c viftes a ple
lurs produ&ions, cartes é proDeífos.* quifcun en fonriuy: ço es
Gouernador, ~Balla> é Vaguer, ab confell de fos AíTeflors é dos
promens > los qualls fiòn homens llechs no Iuriftas>ni Nota-
ris, ni caufidichs; íí ya donchs las pars ab duas voluntària¬
ment no fen concordauen. Los 'quals fien elegidors per las
ditas parts; 5 éfino , lo òffiiCíal qualque fia; per fon offici, de
aqlls dels quals per Las parts fera anomenats * los pugue pendre
éab cófèll de aqlls quifcu eh íbn iuy> y axi com dit es à llur
bon arbitro fegons Dçu los acjniiniftrara, é llur bona conci-
encia; pronuncien é declaren totas queílions; hauent fguart
tant a fór de canciencia, com a rigor de dret, aço no con-
treílant qúalfeuol franquefa, é Ordinacio., que lo Gouerna-
dor no haye de hauer promens. ' Placct Domino Regi; dum
tamen Gubernator non habeat ftare coníilio duoru proboru.

gVE LO APPELLANL\ E ALLEGANT NELLITAT DE

iuy de Balla, ó de Viïgu&i hayedeprefentar fa apellatio, é
al·legar las dites nul·litat*, dins fs dres> alGouer-
naaor al qual fe appella»
V’L
Ï TEN íi alguna de las pars, fe voldrà apellar, ó allegar nul-
litats de iuy de Balla,ó Vaguerhayena preíèntarllur appel-
lacio'/e allegar las dites nul·litats, dius fis dies al Gouernador
al qual íè apella, lo^qual degue afsignarde continent, a po-
far greuges, é produyr tot ço que vullen produir afon bon
àrbitre c de fon concell. E vengut lo terma afsignat prouat
6 no prouar, fie prouehit é fenteníïat: é aquella fentenfia fia
1 , difi-
 E G N'I M A 10 R IC. 4*
difiinitiua, é pas en cofe iudicada, fens altre apel·lació 2 fiya
per ells matexos*no era vifta alguna cofa, la qual agueíFeh
obmeíà, o oblidada: ó los de nou atrobuda, e moftrade, é per
. la qual; ells matexos fils aparta; per efpay de deu dies, deguen
corregir, cefmenar, ço q fet haurien, é per aqli officiala quis
pertanara, fia la dita Sentencia executada. Placet Dno Regi.

MVE LO $^E SIA 1VTGE ORDINARI, HAIE CONEXER

Jimmariament, é de pla\ de queftio fer tercer oppofant
feadora, per embargar execució .
I VII.
TEM, fi íobre la execució; de la qual fe ha mes afanyi
que defentencia* hauia de íortir queftio per tercer opofant,
é altre qualfeuol cars, que degués embargar execució: aquell
aytal cars, haye conexer fummariament, é de pla,ac fine fi¬
gura Iuditij: lo qui fera ordinari de la dita execució. Placet
Domino Regi.

CjVE SIA FACVLTAT , E LÍCIT ALS OFFICIALS

confejfada la veritat per lo deutor poder
dar temps al debitor.

I VIII.
TEM, com fia vift, que per le afpredat dels crehedors,1
qui no afluxauen vna cofa cle llur dret, ne de temps: qui
en lo mes es caufà, que los dafaneqs fe han de metrer ab di¬
ficultats, per impotència de paçir; axj pieft pér aquell efi.
guard: volent obuiar iniquitats, é metre enefperaiiça lósho-
merts pobres de temprar é comportar; fia lícit als dits offi-
cials, per plenitut de poteftat, cofifeífada la veritat primer peï'
lo deutor, é concordes de quantitat, poder dar temps còn-
uenient al debitor: attefa, é confiderada. la poteftat , é facultat
de hu. é de altre, é del deute de hont deualle.T^b fieneftrets
aquefta part axi com yaes dit en altre Capitol atras a dif-
poficio de dret,:ans fia liçit a ells dar al debitor femmanes e
dies per temps de pagar, hauent los demuntdits aíguartsj ma-
tcnt ampero en íiifficient feguretat lo crehcdor per aquell deu¬
te. Placet Domino Regí.
G CjVE
 ORDI NA TI 0 N E S
5°

&VE LOS advocats trocvradors hayen a ivrar

en md del official^ fi mantene iufia Cau fa è
millor quel altre .
IX
Í TEM, tot, hora, y quant, las parts pledetians, feran dèuat
aquell official, ó qualfouoliüy de Gouetnador, Balle, ó
Vaguet; per dir, c allegar ans que qualieuol Aduocat, ni pro¬
curador digue res, dels mèrits de la caufa: fi la part hotequ er¬
ra*, los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del
official fogons llur bona eonciencia, é equitat, íi mantenen
iufta caufa per .fon principal» é millor que laltre part: é en cas
que iure, é perde la queltio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites mef-
fions que fon principal haura fetes per fon cònfell: confide-
rada la queftio íï era aífats clara, ó ambigua. E fino volra
iurar no fi ni pugue eílar en aquell lloch, níentre q de aque¬
lla fe tra ótara, é la part qui obtindrà pugue executar lo dit
Aduocat, en cas que lo dit Aduocat fia condemnat, é axi
dels Procuradors. Placet Domino Regi.

$VE LOS FR0CESS0S , E SENTENCIAR

baten efer iure en fia,
X. \
Í TEM, que tots los pròceffòsy é fentencias fe hayen eferiu-
re en pla per tal, que fien millor enteíàs, per loshomens
llechs.• , i. Placet
• . - F '
Domino Ré<ri.
O

$VE FVGVE DAMANAR, & HAVER VERMANSA FER

les me fons : E fino haara fer manca, ni bens òblichfe en nom
,
de depofit è comanda fiferacondamnat en cars que
no pac,en via de cafiich efiiguatant en

Ííij x:
la presó fins que pach .
; xx.
TEjVÍ per tal com és vift quifeun iorn, què molt home,
iJ cs' foll
acordadameíitr per dar moleftia à molt bon home:
temptara folles demandas, Ó iniuftes: per traurà algun partit,
ó defendre iniquement, ço que vertaderament fora debitor.
D E
 R E G NI M A ICO R I C\ 5 51

E quant la queftio es finida, nostroben bens*, los quakj lo

qui obtenpuguc executar, e pagarfe. de las meíions que fetas
hauria/ en defendre iniqua demanda, ó deia defenfio*, E per
aqueft eíguard fiaproueliit cinftituit en lo principi de la cau-
ía, que quafeu pugtie demanàr ahauer fermança del altrç
per las mefsions. E fi no haura fermança > ni bens oblio-fc
en nom de depofit, é comanda: E fi feiJa condemnat en cars
que no pac, envia de caftic eftigue tant en la prefo fins que
paguéf a conaguda toftemps dels dits pfficial, é fon. ctonfell
e aço per tal que fia feta diíferencia de home inich1, &: de
mala vida, qui ab acordada penfi haura peccat: a home pec
é negligent qui per negligència pçcara. .Placet Díio Regi.

$VE PER NOTARIS, NI ESCRIEANS, NO WGVEN SER

.
rabut'S) ni examinats Teflimonis fino aquells al quals
fera comes per lo lutge ordinari .
XII.
I TEM, per tolre molts fraus, é falfos*, quis fon atrobats en
les depofitions dels teftimonis quis reben en las cauíés; fia
fiat Llit,, é ordenat: que no fia lícit ni permes, a tots los Efcri-
vans de les Corts, examinar teftimonis ni pendre depoficions
de aquells fino tantfolamentàaquell, óaquells al qual, ó als
quals 1 expreflament fera comes per lo ordinari de ia caufà: lo
qual, fi li aparra fehador, pugiie ell c fon ordinari AfTeíIor
entreuenir en la dita examinacio, ó recepció de iurament,
per los dits teftimonis preftador: é aço hayen a fer, fi per
alguna deies parts feran raqnets en altre mauera» tals depo¬
ficions fien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

®VE SIA LLEGVT AL DEBITOR , REGONEXER BONA

,
é atorgar lo deuta c donar è afsignar als crehedors
cenfals, altres bens moblesy ó immobles
fens q no fia necejfari pe fiar per cort.
XIII.
7 TEM» que tot hereu*, é encara qualfeuol debitor altre pu-
I giíej e li íia dicit, é llegut, regonexer bona fe, o atorgar lo
deute vertader^ c en pague de aquell deute ? donar, é afsig-
G 2. nar
 0 R D I N A TI ON ES
5*
nar al erehedòreençals,ó altres bens mobles» ó immobles ;here-
ditatis aríeus propris: fens qàe nofia necefsaiipíiflar per Cort: ni
clar feiiteneia: com bayu- tal valor, cfermetat, axi com fi era
paiíat per lla cortí Perço:iémperono fia preiiidicat à primers
creadors* ni &b i directe Senbr, Placet Domipo flegi,
- -D£

q peatge}: anstotes lasditas adiudïcacions^ <

ibinc
e taxacions < [alarts, cnptures fe-
atgesy haien fer los dits oj
viv
onOL , , ;XI • ,
TÉM com fia molt abulat per los Efcriuans de les Corts
i que en las ^adipdicaçip.ns dels preus dels. bens, quis venen
per la Cort, fe adiudiquen molts íalaris, peatges, é mefions
exceffius,'é eXceffiuas, e immodéracles, é fora de tota raho: que
en tant los preus dels dit's'b çns tomen a móltpoch, é expor¬
ten ma rppypr profit lo^ Efcfiuàns que los çrehedors: per ço
fia inílimliity e ordenat, que no fielicit a algu dels Efcriuans
de les Corts* taxarfe^ c adiudicarie alguns filaris, efcripturas
e peaqps; ans totes las dites adiudicacions, diítribucions ? é
taxaçions dels dits falariSj efcripturcs, é peatges; hayen a fer
los .dits officials ab fon confèll fegons llur bon àrbitre, é cÒ-
iiencia. Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.
T TEM q los dits officials, no fie eílrets, ni tinguts íemar las Or
Idinacions ni eítils de las Corts en les ordes dels anenta*
ments, tdels proceífos, actes- é afsignacions de las caufesi fi
no en tant com a ells fera vift fébadòr. Placet Domino Rcgi,

QVE EN LOS FEtS E CAESA DE C ENS ALS p A SOLA

ofienfio de la Cartha del Ccnfal\ fia frocehit contra
lo de bit or, ó obligat4
XVI.
I TEM cóni en los demes plets íe feguefcan, per. raho de
cenfals: per difugir la pague dels quals los. deb.itors obli-
 & £ Ú toVï JMVSAí <9 ÇG 55
gats'iï/àquells"fan pò GbdiBellj ;è fiamahda als cenfelqrs,! qul re-
ben '.aquells: ;nq-f òbftaht quehày^'dtít; ihumciat en.kcon-
traiSlçde aquellcE fi^kolabmbkl necdsító/
ho^c molt natdrah ]qma> los: paxfteíb entre,; los conqrah^is- (ren
Gmats. Eèrçd Í4Ü iníBmifc'erordeníati[jqaid deqitíatiant a:■ folía
oftenfio àt h( !CÍar.ca?deb foasfaly fia' pnaèehiü <xmm i.odeutor
ó obligat all dit;:cenGUb hedli de dqyellL Si dqftçhs no. fe
alegraue de heiïifici deanuemarbraLexarmcta del: dit- cenGl,
ól penfions demanades: ytotaxxoepciop b dilació, ioí Agitades,
Srdbrichs, lo dit deutor no aH?egiiua;pagüe, o rernpfo del dit
cenGl*, ó al tre etiídent raho perikrquàl· no fos ’tiògikvni bb-
ligat al dit cbn&l: la qual •haicoi'-prò^cKfar-de· .-pàrauk •. t :fens;
ejfcrtò, -é - prouàr aquelles, li:. fiadísiiginfc r algun breu temps a
àrbitre-dels dits offfciak E fi, nqiieMa, nq/haiiia prou ada dins
lo dit terme> encantinent,. fiadetancxecucio·íE fi ri|gana$ proues
haura dades, fia procehtt iobre aquells, per lo dit oíScial ordi-
nari fimplement fummarianieniijp de phv fens figura de iuy:
k fòla veritat -del ífetí atteG. Plaeetí Domino Regí.:

' QVE TO TA DEMANDA HATE SER FETA

X fots óblïg&ciò de \fkfl\t de quint.

I X VII.
TEXb per tal, com quafeun dia fe pratique entre les Igeníi
vn gran frau ColoratV ço es qqe peiJ vintfous-redans de ob¬
ligació de cent lliures: ó per alguna poca reíta de penfio de
ceníal, molts demanen fens coníïencia tot lo deute integral¬
ment ab proferta de pendre ell Compta tot lo q loReu mof-
trara vertaderament bauer pagat: lo qual, per perdua.de algu
albara é teftimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: fia
prouéhit, t inftituit: que tota damande haia eífer feta fots
obligació de pena dé quint» é pènade aquell irremifsible. Si
donchs no era en íuccefsio de heretat eftrana: perque no G-
bent la veritat* erras: en tàl cars haya a iurar fi per infor¬
mació-,- llibres* ó altres eferipturas, fab ab part * ó ab pattida
lo contrari de aço qne-damana. E fiapres íè trobaua lo dit
damanant hauef Gbiitdas pagues fetes no denunciades, ni a-
torgades, irremifiiblament fia exacutat per lo quint é rbeüG
 54 0 K D\I N'j4 T'I Ó N E $

ons deia parc íconaguda del dit official. Placet DjnoRegi.

Atorgans aquells*,;hauem fets los dics Capitols, é quaícu
de aquells: las refpoftas en la! fi de cafcu dells. contengudas.
Coníiderat que las dites ordinacions, c capitols de abreuiacio
d plets,'e queftions, las quals en noftre Cófell, haue fet dili¬
gentment examinar: fon vides molt Vtils, e ncteísarics a la
dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per efquiuar molts,é gras
inconueniens, extremes defpefes ques íàguexen en lo durar
del plet longamér: en;q fins. en vuy, ce es fet grdnabus en la
dita Ciutat de Mallorca: ab rftaduiyé deíliberat Confellex-
preífament é de noftre (ciència: acceptans lloans, é retificans
los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites ref-
poftes, fegons que en la fi de quifcudc dits Capitols feco-
te*, las quals enfemps ab las dites refpoftes volem fien ob-
feruats, iuxcallur forma, é tenor, fegons* que de mot, a mot
fe conte: ó fon efcrics açi. E perque fiati tinguts, é obferuats
en. la forma .de íus diia,e que de açiauant en altra manera
no fien ni puguen íer manats plets en la dita Ciutat, y Reg¬
na de Mallorca ab tenor de las prefens , la qual volem íia
priuilegl pemètual pet nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna
exortam y admonim la molt illuítreReyna noftramolt chara,
y molt amada muller, als arnats emperò é faels Cofellers nof.
tres, lo Goüemador del dit Regna de Mallorca, fonLlodi-
nent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é fengles offi-
cials noftres a quis pertangue, é a llurs Llo&inens prefents,
e eídeuenidors de aquella dita noftre certa Sciencia, diem,y
mana n focs incorri mants de la ira é indignació noftra: é pe¬
na de treímilia florins de or de Arago de ells, é cafcu de ells
fi é quantas vegades (era fet lo contrari, fens alguna gracia,
c merfe hauedors, é a noftres cofrens applicadors: que lasdi-
tas ordinacions é capitols, de ahreuiacions de plets, eníemps
ab les refpoftes a aquellas, e quifeuna de aquellas, per nos fe¬
ta, iuxta llur forma é tenor, e fegons que eferits fon açi
com dit cs tegan, é obíeruen , tenir, é obferuar fiiflèn axi
com íe partany Íntegrament per quifeu . H aço fien tinguts
for, v iurar de obíeruar en lo entrament de llurs officis, fi c
tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Reg-
ï.aO ne
 REGNI MA 10 RIC'. 55

ne, prefents é efdeuenidors, neferan requefts: Tots pena mes

anant de fuípenfio de llurs officis. E fi iurar no ho volran.
axi com nos ab aquefta matexa tant com eílaran de no iurar
los fots pena de llurs officis» e a mayor cautela ab tenor de
las prefents tolíem tot poder de fer fet lo contrari. E reuòcam
abolim, cancellam tota altre forma de procefsos contraria à
la demuntdita. Declarant ta.ls proceflos, é tots altres aóles
eífer nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder ha¬
ver en fi fermetat alguna. E perque tòtès les fengles demunt
dites cofes, fien millor roborades prometem en noftre bona
fe Real*a vofiíltres dits Embaxadorsen nom, é per part de
la dita Ciutat é Regna, encara efpontaneament iuram íobre
los Sanóls quatre Euangelis de Deu ab neftres mans córpo-
ralment tocats, en mans, y poder del Notari é Noftre Secre¬
tari de ius efcrin axi com a perfona publica: aquelles cofes de
nós, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. £ per tots
aquells altres, a quis pertangue, ées pertanyara en eídeueni-
dór, prenent, é'iegitimamét ftipulant, qne totes é fengles co¬
fes de fus, é de ius efcrites, íntegrament é complida tendrem,
é obferuaremj tenir, é obferuar farem: fegons es eílat efcrit: à
aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra
vindrem ni contradirem, ni farem» ni permetrem que fia fet
lo contrari per alguna cola: ans fi perventura: per importu-
nitat de íuplicants, ó inaduertencia o altre qualfevol manera
axi en prouifions de Noftre Cort en tot, ó en part derogant,
aquefta, ó faheiis en contrari: tajs prouifions are perlleuors
é lleuors per are; ab tenor de la prefent: reuocanmcanfellam,
é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es eílat
açofet en la noftre Ciutat de Gayetaa 15. de Iuny en lo Any
de la Natiuitatde N. Sr, Deu 1439. de aqft Noftre Regna de
Sicilià delia far Any 5. é dels altres Regnes Any 14.
Serial f de nos Alfonfò p la gracia d Deu Rey de Arago>de Sicí¬
lia, delia far de Valécia, de Vngria, d Hieruíale, de Mallorca,
deSerdeiia,de Corçega*, Cópte de Rocello, é Cerdanya, qui
las demuntdites cofes firma, lloham, é iura.E aqft Inftrumet
lo noftto Segell hauem manat fer pofat.
REX ALFONSVS.
Tes-
 0 RD IN A T10 N E S

Teftes fueruat/ quipr&dióHs interfuerunt, Nobiles viri

Ioannes Dixàr* Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull,
Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella * Confilia-
rij Domini Regis prxdi&L

,
Sig(.f)mm mel Gregori) Catala dicli Serenifsimi Domini Regís
Secretari) atque per totam terram ac ditionem Juam3 eius
*
authoritate Notari) publici qui de eius mandatoprgdittis
Inter fui) ea que fcril·l feci} £r claufi\ corrigit autem in lin*
eis: fecunda, fubuenir, nona3faent lo Notari exprejfa menfïo
}
del cus: dècima feptima^ demanant dècima n ona los 64 . per
me aduertenfia ultima natiuitau

Dominus Rex mandauit mi-

hi Gregorio Catala in cuius
poífe firmauit, atque iurauit
fuit prouiíà in Coníilio.

cDib 1 iíí rnq n? o , ~ '

: . í mt
.. ;

- lúZ ob.o^iA -b

- ' : 1 ,
; :;-r,bloD ò
: . . tnilal Jlps Rxan ■ rr:: b!icí

CAPÍTOLS
 RE GN I M A 10 R I C". Jj'

CAPÍTOLS

anomenats
D E MOSSÈN
berengver vniz.

0 RD IN ATIO NE S y ED1TM IN MAIORIC]

,
pr Honor abiles luratos eiufdem Ciuitatis 0 Regni fuper obrem-
otione litïumy 0 qmeflíonum\ 0 inde conceffe loudat^^ 0í
&uthon%ot& per Domimm Nofimm Regemy Ambo*
ciatoribus dich Regni. Anno oNotïuitote Do*
mini Millefimo qtiadringentefimo
trigejimo nono.
jfATEAT vniuerfis, quod nos Alfonfus Del
Igratia Rex Aragonum, Sicilià: , extra, 6c
5/vltra farum, Valentia, Vngarix, Hyerufa-
cwlem, Maioric. Sardinix, 6c Corcicx; Comes
SÏRóíilionis, 6c Ceritaniç, Comes Barchino-
ïnx, Dux Atenarum, 6c Neopatrix. Cupi-
entes conferuationi, 6c augmento R. P.Ci-
vitatisj 6cdi&i Regni Maioric. quod(proh dolor) inmaxR
mam depopulationem, 6c Ruinarn, dedudum eft: cumprop-
ter peítes, ibifepe numero vigentes, tum propter yarios aduer-
fos cafus, cx quibus Regnuni multum deprxmitur; 6c falu-
briter cuius damna ac incommoda pro poffe, ac ycrius vita-
l*ej çX quo prxíertim. neruus noítrx ditionis* pro ut relinquo-
rum Principum .in continuis prouifionibus pendet: principa-
íiter , 6c coníiftit capitalis: per íideles noftros Berengarium
Vniz, Francifcuni Axaló, 6c Antonium Oliuas oratores, 6c.
H Amba-
 3Í Ò RD IN ATI 0 N E S
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratoru dicbe Ci-
uitatis 6c Regni^ ad nos miííòs: oblatis reíponfiones , pro
huius Ciuitatis, 6c Regni vtilitate conferuatione, 6c augmé-
to, facére decíeuimus: pro vtiii fine vniuftuiufqué diólorum
Capitulorum, latius ejt videre. Quòrum quidem capitulorum
^Refopnfionum; noíkarum, tenor fequitur in buc modum.

MEMORIAL FET FER L 0S HONORABLESi ÏVRÀTS

de la Ciutatyé Regne de’Mallorca, al Honorable en Berenguer .
Vni\ Donzell» per lo bras militar, è Francefjch Exelo
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni
Oliuasper Us parts foranes Amba-
xadors de Mallorca.
■ - • l
RIMERÀMENT, co lo Honorable MofTen Pera CaU
PlïSfcí — fubreptitiament (#la Real celcitut totftemps íalua)
eontre forma de la vnioj de la qualíeti aporta tréf-
lat, é 3 ferta íranchefe: com en Cant Encara atorgam 6cc. de la
qual per fembíant fen aporten araflat los dits honorables Em-
baxadors: haye impetrades prouifions de énïpanorament de
la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurifdi&io de
aquella, é a les ditas prouifions., é execució de aquelles; fien
eftades fetes opoficions per part dels Honorables Iurats del
Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é
meCauant íia eílat damanat temps fos donat a ells de hauer
recors al molt alt Senor Rey. Sobre laReuocacio de les di¬
tes prouifions é entretant* fos fobrefegut, en execució de a-
quelles: per virtut de vna altre francheza començant Noue-
rint vniuerfi quod nos Iaçobus 6cc. de la qual fen aporten
treílat los dits Embaxadors é no contraftant las dites opoíici-
ons, franchezes* é allegacio de aquelles lo dit molt alt Senor
Rey, haye atorgades al dit Pere Collar altres prouifions;co-
tenens lo dit empanorament al dit Moífen Pere Callar, fet
no eífer contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mof-
fen Pera Callar per virtut de aquella, eífer mes en poílefsio
de les cofes a ell empenorades. E mes' encara, fia difpoít per
altre francheza del Regna; que las lurifdiótions ciuils ní Cri¬
minals
 V. E G N T< 'MA T O R ïC. <jrV
minals de aquell: ftò podeífen efler venudes ó aliénades fe_
gons altre franchéza, é encarragamcnts * en la dita Vila de
Llúchmayor fe fieu feguidas bregues, é nafres per defenfio de
la dita vnio, c de quen fien eftatsfcts proeeffosde trancaniet
de homenatges contra aquellsy é fien eftats citats pervirtnc
de certs (vfatges, é. conftitucions de Catalunya: citant aquells
que comparagiieflen deuant la Senora Reyna, c encara mes
Jps dits habitadois de la ditaParrochia de Lluchmàyor* per
virtut dè la dita vnio,' fe fien mefos en punt,ó forma devo*
ler refiíïyr a aquells, qui contra forma de la dita vniOj vol-
guefen pendre poíTeísio de la dita Vila, Rendes, é drets Re¬
als jEègons en la dita vnio, en la qual es dada facultat* à a^
quella defendre ab armes, é fens armes expreífament es con-,
tengut. E per la dita raho, fien eftats fets proceflbs eontre
lps dits habitadors, é altres fingulars del preíènt Regne, que
placia als dits Embaxadors fuplicarlo dit molt alt Sefior Rey
que com ell en la dita franqueza, fia conílituyt impugnador
eontre aquells qui tals prouifions impetraran. E de manera
es defenador de la dita vnio, que li placia que fia de feMer-
çe, reuocar las dites prouifions al dit Moífen Pera Callar a-
torgades de la dita Vila de Llúchmayor, axi en via de cm-
penorament, vende, ó alienació, com en via de precari ar¬
rendament, o donament devfufrnyc, procura ad vitam , 6
en qualfeuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contrac¬
tes no valer ni tenir é.fer contra forma de la dita vnio, e
franchezes demunt anomenades , & que per lo dit Moífen
Pere Callar alguna cofe de les cofes a ell empenorades,
ni drets Reals alguns, ni iurifdidions feparadament, ó con-
iuneba nos pugue obftenir, é a mayor cautela prometa,é or¬
de lo dit molt alt Senor Rey, quede.aqui auant tals contrac¬
tes, ó alienacions no fien fetes. E fi per importunitat eren
obtingudes , que no fien exequides: mes contra, los impe-
trants, eexequutio requirents de aquéllçsy fia procehit per los
rameys donats en la dita vriio. Fermant que tots procehy-
ments, bandetiaments, é citacions per la dita raho re tas, fien
canfellades» e abolides. E a mayor cautela, los dits proceflosj
c crims fien als dits homens remefos mayorment, corn de
...7 r ' ' ” " : ^ Ha. • - • • les
 O ' R mW A T' I 0 S

les dite$. W^gue$í;Ü3ÍtgeiiCint lo-Lloctinent de Goucr-

nador, c Honorables Iurats > é altres notables perfona*. fien
Vftàts -paeifichs.
T^OmmhRex remitit diSlum negotiumíD ornin* Regim fer
iLlS Iujlitïdrn 'prouidendum'y & omnino terminandumferuatis ih
j
lòíuVnefraíicbeft\s & Priuilegijs Regni Maioric. & nibilominus dic-
tus Dominus Rex vulfb & mdndar, quod quoufquc qwfa ff**?
drSta Úe Lmlfo mdyoúi, fthdifà Reginam f$ Juftitia
•
Mrdïútfa'·dtàfafkem fmiiús>$i&> 'determinat^ .onmkCexecutïd
queifpm fieri poffet vigore quarumuis prouifomm Regiarum%Jud
fer'ed caufiti fer ipfüm DoníirmrhRègm ditfoPetro de Callar Jxacu
.
ten ús coriceffdrUM omnino. fufpendatun*' Cr. eis '■ ipfi qmad.pffifi^
onisxiUo^ius.ademptlonem^ fructuumperc€ptmiemy & alias nul-
latenUs vti f ojsit. Proptcrea diílus Dominus Rex remitit hecom-
• nttià t&vjtlfk yrptwHt) ■ in diSío Capitulo, dntinmr
& úkolit citàtiones per ipfam Dominam ReginamproptereafaSas.

NINGFN- IVTGE ORDINARI

Ajjèjp)r·) no puga fendre Salari
■' II. ^ - -
TTEtà, qno plaeia als Honorables Embaxadors impetrar
I vna prouifio del molt alt Senor Rey que com per fraa-
çüieza del prefent Regna fia difpoft, que ningun Iutge or¬
dinari, fo Àííeflbr dc- aqüellno pugue pendre falari de las
parts. E de vn remps enfa, fe fia abufat lo contrari; que de
àqui auant lo- Gouernador , ni lo AíTeíTor feu, lo Balle , de;la
Ciutat , ó fon ÀíTeíIor Vaguer de la Ciutat, ó AíTeíTor,;:ó
altre qualfeuol Iutge ordinarii no pugue pendre falari de las
pàtts. Placet Domino Regi.

MODERACIÓ DE SALARIS E DESPESES

1 r • ' ■ in. . . , -
Í TEM, com les pecunias. qui venena adiudicacio, é diítò
bueio de Corts; vinguen quafi a no res , per immodera-
des defpeíes é Cilaris, que de aquelles fon trets, é lleuatsr que
placia als Honorables Embaxadors, fupplicar al molc ah Se;
fiàr Rey per fií grada, c Merçe los dits {alaris, i defpeíçs
^ .i- . fien •
 R3. G K\ M A 10 R tÇ> V -

fien afl Proçn-

r idor Real, enfenïps.ab fiu dels Hoiiorables Iurats, qui ha-
yen a moderar las dites defpefes é falaris , é la moderació .
de aquelles, ó proüífio de que fehedora.fia feguida tota:apel-
laciò remota. Placet Domino Regi.

VER LOS SÀLÀBJS: * pELS . IVT1ES DELEGATS* ;

i .rnoderacio de aqyellr.
/ nu.
I TEM, com per prdinacio del préíent Regne , los Iutges.
delegats', en las caiiias de que íïen Iutges, hayen hauer cert
íalari per lliure e mes auant no puguin demanar c per ailj>us
tots dies, fia dita Ordinacio violada, per exortacio .de immo-
derat íalari: què placfaals dits Honorables Embaxadors, fu~
plicar lo molt alt Senor Reyvper fe gracia é merfe, en deu¬
te de Iüfticia, manai* les dites Ordinacions eífer preferuades, é
fi quelíio fe.ra de' algun, falari, ques, diga aquell effet immo-
derau que la dita modcracio fia remefi al Procurador Real,
ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hay en aqueílas
moderar fegons les ditas ordinacions, e la dita moderació fia
exequida tota appellacio remoguda. Placet Dfio Regi.

VER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAZ

V.
Í TEM, com p moltes vegades, lo molt alt Senor Rey, per
•* importunitat, e no informar de las condicions de las per
íonas, ptouehiíca dels officis del Balle, c Vaguer de la Ciutat
é Vaguer de fora-, del prefent Regna, e llurs Afleííbrs', perfo
nas inhàbils, é iníufficiens; à regir aquells: e va per altrefra-
cheza del prefent Regne fia atorgat, <lue ^ Gouernador
del dit Regne, 6 fon Llo&inent enfemps ab los Honorables
Iurats de aquell, é Procurador. Real: attrobaran les perfones
prouehidés eífer infufficiens, que los dits officis, deguen co-
menar a qualque notable perfona, .é entretant deguen con Ui-
tar lo dit molt alt Senor Rey de la ínfuffiçiencia de aquells,
é caufes de aquella. E la dita prouifio, fia quafi inútil e fens
fruit; al dit Regne: có attefa la pobertat de aquell nos pugue
tremetre
trèfnetíe al dit Sefiòr Rey alguna pérfona» per requirir rèuò-
cacio de las dites prouiíions ^cèflliht' la iftancia de la dita Vni-
tiefíitat: per aquella matèxà import unitat) per la qual lo dit
molt ialt Senor Rey, es induhit à atorgar las primeras proui-
íions: que aquelles fien executades, que placia als dits Em-
baxadors^ fugplicar lo dit molt alt Senor Rey, que ptr ía gra¬
da é Mérçe, vtilitat del be publich: fia donada facultat als
dits honorables iurats,cnfemps cu lo Gran, c General Con-
fell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Ca-
fa de% Vfliuerfitatj quatre notables perfonas ai offici de Bal-
le dé'iaCiutat, é quatre ai offici dél Vaguer defora. E qua-
rra al offici del Vaguer de la Ciutàtí é dos lutiílcs per Aífefo
fors a quifouh dels dits officis: c de las ditas ele&iòns, cer¬
tificar lo molt alt Senor Rey: lo qual per Gl benignitat, fo >
valia ílrenyar c iurar atorgant de aço priuilegi é írancheza;
é elegir hu dels quatre anomenats. a caícu dels dits officis:
é hu del dits Dodtòrs enomenats à caícu dels dits officis per
Aífeffor. E* fi lo conrrari ^cra fet: tals prouifions no valc guen.
£ meS auantj com lo Gouemadór de Mallorca, o íon Lloc
tinent; pef aüthóidtat, Real a caícu prouehyt dels dits officis
é AfleíTors de aquells, en la Vigília de Cinquagefma, fi fins •>
aquell iorn prouifions del dit Senot Rey no ly fon preíen-
tadesdéls|officis e ÀíTefroríes de aquells, que placia al dit molt
alt Senor Rey manar é prouehyt, que fi fe efdeuindra per ell
nó eíler eftat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouifios
no efTer preíèntades fins al dit die de la Vigilia de Cinqua-
gefmaj é per çonfeguent lo dit Gouernador, ó fon Llochti-
nérit. hauia prouehyt dels dits officis. necefsariament haya a
pelidre dels dits elegits^ Ço es ajíaber hu de quifeun quern,
pef lo offici que feraiv anomenats: e hu dels dits AiTeílors a
quafeu dels dits officis: é la dita eleflio fc haye a fer per fort
nfatent los noïns dels dits elets en feíigles radolins de cera:
é qui ixira primer fera prouehit del dit offiici. E Íemblant
ment dels Àílèífors fia fet. En los quals officis pugnen eíler
perfonas fraches e totes altres qualfeuols. Flacet Domino Re¬
gí ad Benèplacitum fuum
 R EG N I M A 10 R I C.
?ER LO CONC ELL DE LA FRANCHESA
VI. oví
I TEM com per los Illuftres pafTats Reys fien citades ator¬
gades al prefent Regna diuerfes Franchezes, é libertats: E
per lo molc alc Senpr Rey ara heilauenturadament regnant*
íien eftades las dites Franchezes confirmades é de nou atorga¬
des altres: las quals contínuament fon violades per los offici-
als, e per la dita raho per los illuftres paflats Reys fia efta-
aa atorgada al prefent Regne certa francheza, per la qual es
prouehit: que en cars que los ófficials Reals del prefent Reg¬
ne contra Franehezass lo Gouernador, ó íbn Llochtirientj en-?
íemps ab fon Aíïeífof, é lo Procurador Real, Balle,é Vaguer
de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Afíeífors enfemps ab
los Iuriftes en la dita franchefa anomenats coneguen del dit
Regna e preiiidicfé tornen a lloch. aquelles cofes que contra
Franchezes feran fetes: é la dita Francheza, ó prouifio de molt
ramanyament als dits Greuges, com per reuerencia» e tenoi;
del dit Gouernaçfor, de fon Lloctinent} dels quals continua¬
ment lc3s dits Greuges procehiexen fon prefents. En lo Con-
611, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll
moltes vegades dupten donar llur vot, en prefencia del dit
Gouernador, ó Llochtinent íeu. Per tant placia als Píonor.
Embaxadors, fuplicar lo molt alt Senor Rey , per íi grada,
c benignitat, confirmant la dita Franchefa, vulle prouehir£ e
manar: que fi acars.fera lo dit Grengefia pretes eífer fet per
lo Gouernador ó fon AífeíTor aquells no entreuenguen per
la dite vegade> en lo dit Confell: mas los altres ófficials Re¬
als ab llurs Aífdfors del dit Greuge coneguen, e determinen
per lo femblant fia ,feruat dels altres ófficials, é Aífeífors llurs
que aquell del qual lo dit Greuge fe- pretédra, ni fon Aífef-
íor: no entreuenguen en lo dit Confell per , aquella vegade
e aíío es molt neceííari, attenent, que ha gran teps lo pre-
íent Regna no ha hagudes Corts particulars, ni' axi poch
Corts generals, nos íoftengudes: é quafi tots dies las ditas
Franchefes fon violades, elnfringidesi de ques fègueX con¬
tinuada depopulacio e defttudio del prefent Regne. Plac et
Domino Regi, 6c vuit Dominus Rex quod Dodores qui in
hoc
^4 _ 0 RD IN A TJ ON ES

hoc habent de ccetero interuenire, fint Martinus DesBrull, 6t

loannes Rerard Legum Do&ores

'gVE ALGV DEQVI JF4NT, PER K1RTVT DE

,
algun fet Ciuil 6 Criminal, no pa tret fore
lo Regne de Mallorcas.
VII.
I TEM, com lo prefent Regne de Mallorca fia Regne apar¬
tat hàuentfés Franchefes eípecials é en res en lo mon no fia
fommes al Principat de Catalunya ni à la obferuancia de llurs
conílitucions ni yfatges: rnayorment com aquelles fien cfta-
das fetes efr Corts particulars en Catalunya^ à les quals los
habitadors del prefent Regne » no acoítumen eífer citats, ni
fon tinguts anar, encara mes los habitadors del prefent Reg¬
ne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no pu-
guen eífer trets fora lo prefent Regne. E per altre Frachefa
del prefent Regne fia difpoít, que fi algu íera trobat en crim
de trahitio del qual no pot eífer mayor altre, deu eífer iutiat
per la Cort é pro mens del prefent Regne de Mallorca; fegons
les Franchefas de aquell Regne-, fegons es difpofat per altre
Franchefa, comenfant Sapien tuits. De la qual fen porten traf-
lat los dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença» ço
que ya mayno fonch vift ni hoyt*, fien vingudes prouifiosr
de la Cort de la Seriora Reyna» citants alguns habitadors
dels preient Regne deguen comparer detiant la Seriora Rey¬
na. Per raho de certs proceílos, de Regali authoritate, 6c ro-
gatUj 6c fimili modo. E de altres viatges é conílitucions de
Catalunya. A la cofa feria a total deítrucUo del prefent
Regne , é dels pobladors de aquell; rnayorment, cjue en
las dites prouihon s fia- eftat manat, que los dits citats de¬
guen comparer, enfemps ab tots llurs hens. Que placia al dits
Honorables Embaxadors íuplicar lo dit molt alt Senor Rey
per fi grada e merçe, y de deute de Iuílicia,. man las dites
Franchefes del prefent Regne eífer feruades, y’ que algu de
aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no fia tret
fora del prefent Regne encare que fi pretengues perhorref-
.^éncia; declarant à mayor cautela los dits proceífos per virtut
 .REGNI MA 10 R IC.

dek-dits viatgesí é conílitucions no hauer lloch en lo

Regne, ne poder eíier fets de aquiauant, anullant a mayor cau-;
tela,: aquells qui fins aíï fon edats fets, Placet Domino Re¬
gí, quod Franchefia obferuetuq 6c quod omnis caufa cog-
no(ci habeat in Ciuitate Maioric. eius que proceífus ibi du-
cij 6c quod fupercedeatur in citationibus fadis, 6c faciendis
per Dominam Reginanv, per viam proceffuum de fimili mo-
do regalia, 6c de authoritate 6c rogatu, donecDominus Rex
fit in partibus illis.

®VE NINGV NO SIA TVRMÉNTAT SENS INDICIS

é Sententia de Tormens .
VIII.
I TEM com en lo preíènt Regne* fia eílat abufat per algus
Gouernadors, ó Llodinens de aquells, que turmenten algu
delat fens fentencia de turmens, de que fe efdeue: que los
delats per por dels turmens, fens culpa que no han íè com-
pofen, e fon fetes diuerfes, é innumerables extorfions. Què
placia als Honor. Embaxadors fuplicar lo molt alt Seíior Rey
fia de fa grada, é merçe manar e prouehyr, que de aqui a-
uant algu en lo prefent Regne, no fia turmentat fens iudicis
é fentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen eííèr
preferits dos dels Jurats. E fi cars fera veure al dit turmentat
eíïer fetes febres, proteften fegons Iufticia didara, élo Gouer-
nador, ó fon AíTeífor, ó fon Llodinent ^ haye fobrefeura fins
de las dites fobres, é requeítes fia aguda raho: é fiaprouehyt*
E aqueíla prouifio, fia claufulada ab grans penas, é ftatuts
manaments. Placet Domino Regfi quod quxftiones, feu tor-
mental non fiant fine iuditijs* 6c fententijs tormentorunvfeu
queílionum. Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricéfium*
fi volent, & quoties voluerint, pofsint interuenire didis quefe
tionibus3 & tormentis, 6c torturis.

,
QVE LES PROVISIONS E 0RDINAC10NS , SIEN SEWA{
des é admefes totes Franch efes.
IX.
ÏTFEM, corri per lo molt alt Seíior Rey: en fauor deia mer¬
caderia, no ha molt; fia eftat atorgat cert priuilegi fobre ferè
* Corredors
<6 0 RD 'IN ATI 0 N E S

Corredors, é de altre part, fien eftades impetrades de la Se-

fíora Reyna prouifions continens diuerfes Órdinacions bones
les quals prouifions» lo dit Gouernador, c fon Llodinent no
ha volgudes admetre-, caufantfio oppofitions de alguns. Que
placia als Honorables Embafadors lapplicar lo molt alt Se-
fior Rei, per Te gracia e merce : com poch vaírie frànchefes
è gràcies ecorgar, íi equelLas no eren admefas: manar que
las dites prouifions, Franchezes, ó Órdinacions; fien adme-
fes, é encara aquelles que ara fe obtindran; é aço fiotsin-
corriment de grans penas. epriuacio de oficis al dit Honor.
Gouernador e fon Lloòtiíïent) é fi cars fera lo dit Gouerna¬
dor, ó Llo&inentj no contractant les dites penes, dene-
gasobehyívc admetre aqlles> Fos comès al Balle de la Ciutat:
que aquellas degue executar, 6 admetre,fots incorriment de les
dites penes. É fi lo dit Balle denegara aquelles executar, ó ad¬
metre, fia remes al Vaguer de la Ciutat* e après al Vaguer de
fora, e defalliment deaquells. Placet Domino Regi*

PER LOS PROCLAMEN LLIBERTAT.

I TEM com en lo Prefent Regne» fe fa gran abufio deies

queftions de les llibertats: com mols efclaus * per fadigar
llurs Senors fens alguna caufa iuíta, de que los Senors foíle-
Iien gran dati, é immodeíadeS defpefes: é perden lo feruey
dels efclaus que proclamen llibertat- que placia als dits Em-
baxadors füplicat al dit molt alt Senor Rey, que fia de fa
gr:cii,é merçe per tolre debats, y queílions, é relleuar los
Senors de dany é defpefes: eilcare per tant que los efclaus,
qui proclamen llibertat, fié preílament fpetXats en llur iufti-
eia: atorgar al dit Regne, é habitadors de aquell: la Ordina-
cio» e diípòficio del tenor feguent: ço es que fia algu pro¬
clama llibertat* que de coíitinent; ço es lò pus prop vi¬
nent Diueildres en lo qual es lo Gouernador ab los altres
officials dins lo Carcer Real fia anomenat lo dit prociomàt
llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent feu; é aqui fui
interrogat, fi énten a proclamar llibertat, é fi dita qüe no; fia
reílituit a fon Sénor fens altre contradidio; é de aqui auant
no
 REGNI MA 10 ric. 67

no fia hoit proclamant llibertat, fi ya donchs aquella no

allegaue per nouella caufa. E fi cars era lo dit efclau interrogat,
ell dira voler proclamar llibertat, lo dit efclau a qui preíent
de continent auiíat: emperò, fi lo dit efclau ho damanara lo
aduocat, ó procurador de pobres, 6 miferables: fia interro¬
gat lo dit efclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres
de Chrift: per quina caufa, ó raho demane aquella llibertat
a ell pertànyer. E aqui de continent, fia donat temps de deu
dies al dit efclau, de refpodre, é propofar fa damanda, é fia e-
nentat en aquella queftio, fummariament, e de pla* la fola
veritat atteífa: malitias, fubtilitats de dret apart pofa-'
des. E com vindrà lo dit fet fia a terma de Sentencia,
yn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la prefo: E te-*’
nint lo Gouernador, ó fon Lloctinent la dita Audiència: en
fem ps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de forà
ab llurs Aífeífors. Conuocats en aÇo dos dels honorables Iu-
rats: aquells que la Muyor part dels lurats elegiran é lo Ad¬
vocat de la Vniuerfitat, ( fi eífer hy volra) preftat iurament
als quatre Sanet Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é
Vaguer ab llurs Aífeífors dernunt nomenats: que fegons Dei*
é llurs bones Confiencies; fe hauran en lo dit iuy: é donara
llur vor,i Cofell tota fiuor, recor, e amor . apart pofada. Apres
llegit lo procés, é fetes llursallegaciònsiaxi deies parts coni
de llurs Aduocats-, apres fia concordat: .8c procehit aconcor-
dacio de fentencia, éaço que lamayorpart de aquella Iufti-
cia-, fia feguit c obferuat, é executat tota appellacio remogu¬
da. E fi apparra*, ;lo Efclau maliciofamet hauer proclamada,
llibertat, los dernunt anom nats, pufquen aquell condemnar
en alguna pena corporal* é allur àrbitre, la qual fe haye Exe¬
cutar, é la qual no pufquen remetre fino a Ordinacio del
molt alt Seííor Pvey. Placet Domino Regí.

$FE COMISSIONS, NO VSEN DINS LO VrESENT REGNE.

XL t
ÍTEM »
.
com per diueríos capitols de Cort de francheíes: fia
llargament difpoít, é ordenar que Comiffaris, no puguen
viar àins lo preíent Regne; que placia als dits Honorables
12, Embaxà
& 0 RD IN ATI 0 X £ S

Embaxàdors,fupplicar lo Senor Rey, fia de fa grada, é mer-

çe atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comiílaris
no pugnen VÍar en ninguna manera dins lo dit Regne, Pla¬
cet Domino Regi,

PER LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.
] TEMí co lo Capitol dels Corredors toch principalmét als
Mercaders, é lart mercantil, que íupliquen lo molt alt Se¬
nor Rey, fia de fa grada é merçe lo mudanent dels Corre¬
dors, é companons de aquells: c facultat de remoure aquells
fia remefi als Honorables Iuratsj é els Deíenedors de la mer¬
caderia, Placet Domino Regi,

PER LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRETA

Procurador, o caufidic noy [ta adrnes,
XIII.
ÍTEM, que fuppliquen al Senór Rey: que li placiade llou
confirmar c atorgar certa prouifio Real feta en la cort del
Confolat: que ningun íurifta, Procurador* 6 caufidich, noy
fia admeS, Placet Domino Regi.

PER LO OPFICI DE LA GOVERNACIÓ DE MALLORCA.

XilíL
I TEM per prouehyr à la Iufticia com fia principal cofe per
la coníeruació del Regne de Mallorca: per tant com la di¬
ta Goiienlacíó del dit Regne , es de las millors Gotiernacions:
attanent lo gran falari, que halo Gouernador: vltra grans
emoluments, é prelléminendàSj épet çó en temps pafïat la
dita Gouernació fià eftade regida per Grans, é dels Mayors
homens de Catalunya: c ell tal manera, qUe los officis eren
ben regits; é la Iufticia ben adfnifiiftrade: e are de vn temps
ença, lo Gouernador qui vuy te la Gouernacio fobredita, no
bàye àttírar ni altre de prefent en lo dit Regne: ans de puys
que es prouehit, la Gouernacio fie eftade per abíencia de a-
quell, regida per diuerfòs Llòdinens de Gouernador, é quafi*
cu de aquells puys íabe no han vtilitat en lo dit Regne; nò
curen fer lo degut en gran dan, é perdició de la Iufticia, e
 RE GNI M A 10 R IC. fy

del dic Regne. Per ço los dits Embaxadors fuplicaran al Se-

iíor Rey que fia de fa merçe, prouehyr: en Friuilegi p.erpe*
mal, que lo Gouernador qui al preferit es, e qualíèuol qui
fera Gouernador per auant, prouehyt de . la dita Gouernacio,
é regir aquella: é fi perfets tocants a fets delí, é ferueysdel
Senor Rey, haye dexar LloòVinent home del Regne. Placet
Domino Regiquod Gubernator tam praefens > quam futurus
teneatur perlonalem moram femper ac refidentiam in dido
Regno Maioric. facere, &; fi forté pro ferüitijs vrgentib9 Do ¬
mini Regis eífet opus ei, extra Regnum irej eo cafti habeat,
& teneatur Locumtenentem fui loco dimittere qui fit Ma-
ioricenfis ad arbitrium Domini Regis. Si vero pro negotijs.
fuis extra Regnum ierit careat omnino Salario, quod tunc
Curix Regix feruetur.

§VE LOS ASSESSORS HATEN ENTREVENIR EN LAS

En que fies o procejjòs.

I XV.
TEM co perabus*, fia en pratica de algu teps en ça, que
los Procuradors fiícals de ia Cort de la Gouernacio de Ma¬
llorca indiferentment fan proceílbs, contre alguns delatsj de
crims, é de morsj é lo dic Fifcal, de la cort de la Gouerna¬
cio demuntdita, ab Efcriua fens Aílèífor, 6 lufticia algu: re¬
ben los teftimoms, é fan lo procés a la vida vaga* en ma de
aquell qui tal procés fa: é no fia rahonablei que lo Procura
dor fifcal es Perçona llega lla hon va la. vida 5 fol fens
iurifta faífe procés algu, que fia de merçe del dit Senor Rey*
que de aqui auant los AíTeffors, axi del Gouernador, com del
Veguer de la Ciutat, y Balle é Veguer de forej quifeu en fa
iurildidtio: fien tinguts fer los dits proceííos* e entreuenir en
aquells; com es acoftumat fenen altre manera, que tal pro¬
cés fet per lo Fifcal fos nulle, Placet Domino Regi.

SOBRE LES ANADES DE FORA, VER REBRE

I XVI.
é fer enquejles.

TEM, com la part forana es Vexade de un temps ença,

per
7Ò 0 RD ÏÍJ A f I ON E S

per alguns Gouernadors, é Lloóiínens, é Vaguers defora* é

Efcriuans llur-s, capdeguaytes, é fifcals: qui anant per la Illa
de Mdlorca,inquirint de alguns crimsno efperant la execució
é fenteticià del dit crim: farí Te pagar de felaris, c mils ions
per ells fetas, contra Ordinaeions Reals 5 é priuilegis del
Regne de Mallorca, é contre dret comu* que per la dita raho
fupliquen los dits Embaxadors lo dit Sefior Rey, fia de ía
ínerçe, prouehyr que de aqui auant, nigtm official, no gos
pendre en lo cars dcmuntdit, ningtrns Íalaris ni mifsiòns per
la raho demuntdita* folament apendre las enqueftes, é adno-
tar los Bens fi ferali adiiotadors, é efperar fi ningune com-
poficio, ó remifsio, é eftar en aquella: fins que per Iufticia
hy fia prouehyt. E fi fera conegut ells deure hauer falaris,-
quels fien lliurats, fegons que per Iufticia fera trobat* fen-
uades les frahcezes, Ordinaeions, é bons vfos del prefent Reg¬
ne: Plaeet Domino R.egi. t

$VE DELS ACTES PRESENTATS NO ,

) fia dat Trdlat .
XVII.
I TEM com moltes vegades fe efdenengue, que los Iu-
ratsi é altres fingulars» protefteran, ó inftituyran alguns ac¬
tes per llur interefàr, ó de la Cofa publica, que lo Gouerna-
dor, Llo&inent, ó Aílèílor no permetran de aquell acbe cííèr
dònat trallat, ni lleuat \acte fino ab voluntat llur: per la qual
raho fuppliquen los dits Embaxadors, que lo Sefior Rey pro-
Vehefque, que deaqúi auant* de tots ades que al dit Go¬
vernador, Llo&inent, d Aífeífor fien ptefentats: Los Eícri-
uans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayeii a llur carta
o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue eífer fet,
per los dits Gouernador, Lloólinent, e Afïeífor, c aílo ayen
a iurar los dits Officials. Plaeet Domino Regi,
 R E GN I MA TO R IÚ. 7C

QVE DB$£l avanti CAVALLS, NI ROCINS NÓ

fumen ejjèr tret del Regriéi

I XVIIl

TEM fuplicaraU los dits Honorables Émbaxadors al dit'

Senor Rey, que fia de Cl nlerçe, atorgar en priuilcgi per-
petual als dits lurats , que de aqui anant no pugueu eífe trets
ïora del Regne de Mallorca* Caualls ni Rofms: com ni haye
molt podis-, é aquells, de dia éil dia fien trets* E Som ve cars
que inimichs concorren en lo dit Regne, per mancament de
•Caualls;. é Rofins; moltes vegades, no han aquella reílftencia
que íi mereX. Placet Domino Regi.
E T qnoniam parum eíTet ac in publicant Regnorum nof-
trord bene íiituere optimis prouiíioilibus; 5c moderari niíi
prouiíiones ipfe ad vnguem obfeíiíarétúr: Ea ratioiie fupra
fcripta: ipía capitula, vila cum eoruni, vniufcuiüsque. ipforü
rcíponfionibus, quas> 6c que íalubres prouifionés, didae: Ci-
uitatis, 6c Regni eífe decreuimus: tenòre pradentís, quant vim
6c vices priuilegij gerere* 6c intraalia priuilegíà, &g£atias dic¬
to Maioric. Regno, per noílrós PrapdeceíTores diui recordi)
6c Nos indulta, 6c concefía, aggregari, 6c eíle volumus: Gra¬
tis, de noftra Certa fcientia, 6c expreíle, coníulte, 6c Sacrt
Hofbri Confilij matura deliberatione pnecedente, de verbo ad
Verbum ut iacent. Quar ad beneplacítum funt ad beneplaci-
tum; 6c que ad certum tempus; ad certuni temptis; qiix Ve-
ro ad inperpetüum, nunc, 6comni futuro tempore obferua-
l'e; 6c per quofcuq-, obferuari facete 6c iiullatenus reüocare , nec
reuocari pati, nec eis contrafacde; aut nullatentis contrauení-
re-, aliqua ratioiie feu caufa in nóílra bona fide Fregia pro-
mittim*; 6c etia per hsec Saiida Dei quatuor Euangelia mani
bus noítris corporaliter tada, Iuramus. Illuftriffimos propte-
rea Reginam Marianl confortem, ac Regem Nauarrsé fratres
noítros eharifsímos, 6C Locumtenentes Generales: per banc
eandem Vicem EpiftoEe, 6c priuilegij, in hac parte gereritem,
eíreditòfe hortamur; intentum nqftmrri aperiendo: Guberna-
tori vero didi Regni Maioric* eiuíque Locumteiieiiti Prócu-
ratori Regia, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipfius Ciui-
tatis, 6c Regni; nec noilcoeteris vniuerfis, 6c fiílgulis officia-
 0 K T> I NA TI ONES

alibus, 6e fubditis noftris ad quos fpedet, eoruq, locatenentib9

pradfentibus, 5c futuris>de ipfa noftra certa Scientia, 6c expre-
fle dicimusj 6cdiílridé prxcipicndo mandamus, fubire &in-
dignationis noílrx incuifu, poenaque trium milliúm -floreno
tum auri Aragonum, a quolibet contra facientc fingulis
VÍcibús, quibus \contraíadum íitéirit irremiísibilitcr habendo-
tum ] nóftroqut Erario applicandorum: quatcnus, omnia
6c fingula íuprafcripta Capitula corumque refponfiones per
nos fadas, ac etiam in. fine víiiufcuiufque ipforum adiedas
téneaiit firm iter, 5c òbferuent, tenerique, 6c obferuari faciant
inuiolabiliter: per quoscnnque iuxta fui feriem pleniorem, 6C
non contraueniant , nec contrafaciant 5 nec quemcunque
cóntravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione,
fèu caufa;publice, palam ? velocultc, nec aliquo alio quovis
quxfito colore *, fi gratiarn noílram charam babcnt, 6c i-
ram, àc indignationem noílram* ac pcenam prxdidam cupi'J
uiit euitare. Et vt prxdiòla omnia, 6c fingula qux prxdixb-
mus, vim, efficaciam, 5c effedum priuilegij obtineant 5 ac
maiore robore fulciantur: concedim us dido Regno> 6: etiam
indulge mus, quod fi qux forte prouifiones > per inaduerten-
tiam, 6c importunitatem, fcienter, 6c alio quouis modo cx
noílra Cúria* de ccetero emanabuntj qux in totum, vel in
partem prxmifsis, aut alicui praemifiorum eí!ent contrarix: aut
in ali quo derogare viderentur.1 Eàs nunc, pro tunc , 6c tunc
pro ut ex nunc anullamus, 6c euacuamus, efficacia, executio-
ne, viribus 6c efedu*, atque decernimus locum nullum habe-
rei nec volumus vila obtinere poíTe roboris aut executionis
firmitatem. Coeteru ad abundatiore cautelam, didis Guberna-'
. torb ciuíq-, Locutxçterifq,vmuerfis>5c fingulis orhcialib9 no firis
ad quos fpedet: eorumque Loca 6cc , prxfentibus , 6c fu-
curis , dicimus, 6c mandamus quatenus ad omnem niini-
mam inftantiam , 6c requifitionem Iuratorum Ciuitatis* 66
Regni prxdidorum, prxfentium 6c futurorum; vel alicuius*
ipforumv iurare teneatür: fi, 6c quouis fuerint requifiti quod
predida omnia, 6c fingula) tenebunt firmiter, 6c obferuàbunt
fideliteiylegaliter, atq-, bene*, pro ut in didis refponfionibus* 6c
vnaquaq: ipíaru continctur, 6c fi forte requifiti ílatim iurare no-
?tK-^ ife
 REGNf MA JO RIC.

Iuerint, eos, 6c quemliberipforú, prxdida aut aliquid prxdic-

dor u recufentq, nucli pro tunch,Sc tuncprout ex nuncli ab ofeU
cijs fuis íuípendimús; itaque ófficijs fuis nullatenus yti p0£
íint, donech 6c quoufque iurauerint, quod prxdida omnja
6c cenebunt, 6c obferuabunt fideliter 6c legaliter, atque bené
iuxca continentiam, refponfionum prxdidarum: 6c nihilomí-'
nus, íi illi fortafsis, interim quoiurare noluerint» aliquosac-
tus celebrabunt, eos in totum, ferie cum prxfenti eneruamüs
atque tanquam non legitime celebrat os, inualidamus, 6c eis,
6c eorurn vnicuique poteílatem omnimodam contrarium a-
gendi adimimus, 6c totaliter abdicamus. Hxc igitur omní-
a 6c íïngula prxdiòba fecimus, 6c pacifcímur, conuenimus
6c promittimüs, Nos didus Rex Oratoribus, 6c Ambacíato-
ribus noílris prxdidis, nòmine, 6c parte didx Ciuitatis, &;
Regni, iq poffe Notarij, ,6c Secretari j infrafcripti, tamquam
publicx perfonç; pro vobis, 6c eis.ac alijs omnibus>etiam &
fingulis quòrum interefle poteíl 6c intereífe quomodolibet in
futürum recipientis, 6c legitime ftipulantis. Datum eít 6c ac-
tum hoc, in noílris fcelicibus Caftris, apud turrim de Car-
bonayra die 19. meníïs Maij, fecundx indidiònis: Anno aNa-
tiuitate Domini Milleíimo, quadringentefimp trigeíimo no-
no: huiusque noílriCitra ferum Siciliç Regni Anno Quin¬
to; aliorum vero Regnorum noftroru,anno vigeíïmo quarto,
Signum | Alfoníi Dei gratia Regis Aragonum,Sicilix, eitra
ferum 6c vltra, Valentix, Vngarix, Hyerufelem, Maioricarum
Sardinix Corcicx .Comitis Barchinonx;Ducis Athenaru,6c Ne
opatrix: ac etiam Comitis Rocilionis 6c Ceritanix: qui prxdic-
ta laudamus, firmamus, 6c concedimus, 6c iuramus; huicq;
publico inílrumento, figillu noílrum commune negotiorum.
Sicilix vlrra Farum > cum alia in promptu nos habeamus >
opponi iufimus impéndentem.
REX ALVONSVS.

Teftes fucrunt ad prxdida prxfentcs9 Ioannes de Vigim-

ti millijs Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lu-
pus Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, 6c Berengarius
de Aril, Coníiliarij Domini Regis prxdidi.
r., ' i k
Signum
74 0
,
RD IN A TI 0 N E S

Signum (meiloannjy Sallent dïBi Illafirifsimi Domini Regis

Scriptoris: eiufque authoritate Notari) publkh per totam terram
& ditionem fuariï, qui pradiBa, locoò & viee honorabilis Ge~
orgij Catala diBi Domini Secretari) mandatum > propria mana
apponentis* in cuius pojfe diBus Dominus Rex firmauit, & iu~
rauit, ut infra p atet altys arduis diBi Domini Regis occupatine-
gotijs fcribi feci, e>* clauf cum litteris rafs} & emendatis in li-
»*// 5i.diBa in eadem, & n. procéhitsper los remeys donats ^
la dita vnio emanats, q totsprocehimetSjbedetjemesi y&pihilomif
diBus Domi nas Rex 3 cfó* de authoritate ac 48. or dina. 54.
yigentibus 58, Embaxador lo dit Senor Rey fa 61. Scriuans de
la Gouernacio 6$. pradecejfores diui recordij: & nos in eadem
aggregari ju & qualibetf3 , tanqmm not&c.

Dominus Rex mandauit,

tnihi Gregorio Catala, in cu¬
itis poílè firmavit Stiurauit.

EXECVCIOMS
 REGNI MAIORIC. 75

EXEGVC I ON S.

DELS CAPÍTOLS
DE LAS NOVELLES
©RDINÀCIONS VVLGO ANOME¬
NATS DE MOSSÈN BEREN-
G V ER V N I Z.

NOS ALFONSO FER LA GRACIA DE DEV RET DE

Arago, de Sicília citray O* vltra Famm> de València de Vngria>
de Hyemfalemy de Mallorca, de Serdeha, í de Corjegay Compte de
>
B arç* lona, Duch de At en as, i de Neopatria é encara Compte de Ro-
fello) è de Cerdanya, En los Capítols, que.los faels nofiros en
Berenguer Vnizj é Francefch Axalo, é Antoni Oliuesy
Emhaxadors d nos tremefis, per la Ciutat, é Regne
de Mallorca} nor han prxfentatvn
Capitol del tenor feguenu

I
TEM, com ea lo prefent Regne fia eftat
abufat per alguns Gouernadors, ó Llodli-
nens de aquells, que turmenten alguns dc-
làts: fens fentencia de torments, de que Ce
efdeué: que los delats per por dels turméts
fens culpa que no han, fe compofen é fon
fetes diuerfes é innumerables extorfions, q
placia als Honorables EmbaxadoTs fuplicar lo molt alt Se-
nor Rey fia de fa gracia, é merce manar, é prouehyr que de
aqui auant algu en lo prefent Regne no fia turmentat fens
iudicis, de turments. E aquella dita tortura hayer ‘ r
 7^
0 RD I'N ATI 0 NE S

fens dels Honorables Iuràts dos. E íï cars ferà5 al dit tur¬

mentat veien effef fetes fobres 3 proteílen íègòns Iuftida
dibtara. E lo Gouéniàdoiv ó fon Àfleffoí/ó fon Llodlincrit,
hayen a fobrefeuré fins de laS dites fòbres > é teqüeftes, fia
aguda ràho, é aqií^ílà piíoüifió fia tlaiifiikda ab grans penes
i efttèxs manaments^

dbnens; humilment nos hayen fupplicat los

| dks Embaxadors, qne benignàment los volgueífem
Jxotes t fehgles/ colis, all los; dits Gapitoís cohten-
^gudes, p$Çó^^màcíò··dè·jà4üa Ciutat é Regne
coni< Ltir> e atorgar. Nos vblens dar lloch aí benefici de a-
quell: còiièxents V qàè M tòfei' en lo dit Capitòl contingu¬
des, fon rehonables, í vtils als pobladors de aquell > aquel¬
les àprouanc. é lloant; intimam i la molt Illúít. Réyna noílre
; rnolt'cara^ y mélt aríiadà muller; e Lloctinent General é aqllà
amoneftam, als émpero, é faels notes Gonfellers * lo Go-
úermdór ;del Regne de-'Mallorca, b fon Éloólihenri Procu¬
rador. ReaU Balles, ,0 Vaguers*, é tots fèngles altres qüalfeuol
noílres; officials, à quis pertartgue, b à llurs Llodinents, pre-
fents, é èfdéuenidorsx expteflanaènt e de noílre; certa fciencia,
ab tenor de les prèfertts, requirinï, é mahani fots pena, t
incorriment de la.ira 'e de la indignació nòílre: c pena de
tres mil florins de or de Aragó, de ells e de quifeü de ells
fi contra faran iens alguna gratia, é rnerce hauèdors;e a
notes còfrens applicàdors, que , de aci auant, no gozen ni
puguen turmentar algu fens què fio hayen primerament in¬
dicis é fenténeia de .türméfitan e fens què nó li fien dema¬
nats dos íurats, de la dita Ciutat é Régnè; lós quals hi pu-
" guen éritreuenir, fi é quafites voltes Volran efitíéüe.nir quant
íe volút turmentar algu. E pér res fioy faífen lo contrari, fi
defigen eíquiuar la ira, é indignació fióílíà ; efifemps ab là
pena de muní dita, afis tingueu , é coniplefcan totes , e ícn-
gles cofes en lès prefents cofitengudes. Decernits eíler nulía,
de ninguna efncacia, é vaiór, fi res per ventura contrari era
;attentat. E tolien > encare a ínavor cautela, a la dita molt
Illuítre Reynai é als altres dits officials, tot poder de fer lo
Contr-
 & E GN í M fcRf Ç & 7C 77
. contrari* En teftimoni Je la, quabçoía manam eíTer fetes les
' prefents fots Mq&g jy^Gàyeta.a; ,i 7i de luriy
Any de la Natiuitat de Noftre Senor 1400.
TJOD
~‘Jl cndíhd vmiïóo;
íttlictèD ntl In •

Nos Alfohfo per U gracia cL·, Rzy, dè. Ar.aga é dels

lldchs demunt dits (jrc\-

LA ttiplt illuftre Reyna Noftta molt chara, y nïòït*

^„amade Muller^ y Lloditient General, profperitat en
E;^^sl';ot creximent dè honor, al arnats é faels Noftres lo
Gouemador del Regitó de Mallorca, é fon Llpaiiientf pro^
curador Real, Balle, Vaguer, é altres tots, e qualíeuols pf_
ricials noftres. a qui pertangueuç altres Lloçlinents prefents
c efdeuenidors faluts^ y dilcdions: en lós capítols, que los
faels noftres en Bareiiguer Vniz, ç Francefch Axalo, e An¬
toni Oliuas Embaxadors à nos tr.emefos* per la Çiittat> e Reg¬
ne de Mallorca, nos han prcíentats, ha vn Capítol del tenor
feguent.
I TEM com per dineríos tíapttoís de Cort, ç franclièías;ïta
llargament difpoft, é ordenati Comiflaris no pufquen vfar
dins lo prefent Regne: queplaçia als dits Honorables Em-
baxedors füplícar lo nlolt alt Senor Rey; Sia de fa merçe,
atorgar de rton a mayór caüte.laí qUe los dits Çoitílífaris no
pugueu vfar ert alguna maíiera dins loprefent Regne,
CCOM donchs los dits Érnbaxadqrs, riòs jiayen humií-
-Lment íiipplicat, que totes les dites cofes, çn lo dit capí¬
tol contingudes; benignatíient yullen atorgar/Nos cone xets
aquelles eífer iuftes, e rahonables: aquellas çonlirmj ,é de
nou atorgam: fegons que eti lo dit Càpitoí fon cóntengu-
des e demanades; per àqueft efgUart> ab tenor de les pre-
lents; a vos dita molt illuftre' Senora Réyiid, noftre intenció
declarunl; a vofaltres emperò deniundits offiçials, é'quifcu de
voíaltres tres: expreíTament, é de noftre Sciencia certa, diem
e manam fots incorriment de ía ira, é indignació noftre; é
'■?* ORDIXaTIONES
pena de tres mil florins de or deArago,de vofiltres,y quife
cu de voGiltres, fi fera fet lo contrari, fens alguna gràcia, é
merçe exigidors, é a noílres cofrens aplicadors: que les co-
fes en lo dit Capitol contengudes, fobre les comifsions ob-
feruen, é tenguen*, é Íntegrament tenir, é obferuar feífen, fe-
gons que fon en lo dit Capitol contengudes, é demanades
no fahent per res, ni permatent fia fet lo cotrari: fi defitgen
efquiuar la ira é indignació nóítra; enfemps ab la pena damunt
dita. Dat en Gayeta a 17. de Iuny cn lo Any de laNatiuitat
del Senor 1439.
REX ALFONSFS.
In communi iiij.
v ' ' •

À LFONSO, f èr U gfacia de Deu Rey de Aragó, de Sicilià

é dels lldchs De munt dits A la Molt Illuftre Rey na
Noílre molt chara, é molt amada muller, é llodinent Ge¬
neral: pròfperitat, e tot crèximent de honor: E als arnats, e
faels Confellers noílres lo Gouernador del Regne de Mallor¬
ca, íon Llòdíhent, Procurador Real Balle, é Veguers*, 6 al¬
tres tots é fengles ofiicials noílres. aquis pertangue*, é allurs
Llodinents, prefents, ç. efdeuenidors: falut é diledio. En los
Capitols, que los faek noílres en Berenguer Vniz, é Fran-
cefeh Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors àNos tremefos
per la Ciutat, e Regne de Mallorca: nos han preíentats, ha Vn

I
Capitol del tenor feguent.
TEM per tant com la part forana cs molt vexade de vn
temis ença per alguns Gouernadors, é Llodinents, é Va-
guers de fora, Eferiuans, é llurs Capdeguaytes, é Fifeals, qui
anaiic per la lila de Mallorca inqufrint de alguns crims*, no
cfperant la execució, ó fentencia del dit crim, fe fan pagar
de falaris, c milsions per ells fetes, contre Ordinacions Reals
é priuilegis del Regne de Mallorca, de dret comu, que per
la dita raho, fuppliquen los dits Embaxedors al dit Senor
Rey, fia dc fi merçe prouehyr que fi anant ningun official
no gos pendre cn lo cars demuntdit ningun íalari, ni mil-
fio per la raho dcmuntdita.SoIament haye pendre, é annotar
los bensfifonannotadors: ceíperar fentencia, e compoficio,
o rcmifsio
 RÉGK'Ï MA10R IC. 79

ó remiísio, e citar .en aquella: ah que periuíticia hi fia pro-

uehyt, é íi íara conegut ells deure hauer ialaris, quels fien iut-
ja.ts,'fegons qtie per iufticia fera atrobatj feruades les Franchefes>
Ordinacions é bonsvfos de aqüeít Regne* .
E com los dits Embaxadors nos hayen humilment fup-
rplicat que lo çontengut en dit Capitol yolgueífen benigna-,
ment atorgar. Nos vehens aço eífer vtil, é faludable al dic
Regne, Volent que haye lloch fegons íe conte ert dit Ca¬
pital, é es demanat: ab tenor de las prefents, a vos dita molc
Illuítre Reyna, noítre intéíio declaram, é a vofaltres dits of-
ficiais demunt anomenats, expreííament de noítre certa fci-
.encia, diem, y manam fots incorriment de la yra, é indigna¬
ció noítre, c pena de tres mil florins de or dé Aregó; decaf-
cu de vofaltres qui lo contrari fara fens alguna gracía éiner-
.çe hauedorsj é a noílres coírens aplicadors, que lo conten-
gut en lo dit Capitol fegons es demanat obfemen, ten-
:guen> é executen*, obferuar, tenir} y executar faífeir, com axi
vullam fia Íntegrament obferuat. Tollents tot poder de fer lo
-contrari, a mayor cautela* e decernens, eífer nulle, e de nin-
gun valor, lo que per voíaltres, e quífcu de vofaltres fera
fet en contraii.
In communi iííj,

A LFNSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs

demunt dits. A la molt Illuílíe Reyna, noítre molt
chara, e molt amada mullen eLlodinent General i profper-
itat, e tot crexement de honon e als arnats, 8c bels Con-
fellersnoílres lo Gouernador del Regne de Mallorca, e fon
Llo dinent, Procurador Real, Balles, Veguers,é altres tots, e
fengles qualfeuol officials noílres, e aquís pertanguej ó a llurs
Llodineiits, prefents, e efdeuenidors* falut, e diledio. en los
Capítols que los faels noílres en Berenguer Vniz, en Fran-
cefch Axalo e Antoni OliuasyEmbaxadors à nos tremefos,
per la Ciutat, é Regne de Mallorca*, han prtdentats dos Ca¬

I
pítols del tenor feguent*
T E M com per lo molt alt Senor Rey, en fauor de k
mercaderia', no ha molt, fia eftat atorgat cert priuilegí,
febre
So ' 0 RD IN ATI ON ES

fobre los Corredors', é de altre part, fien eftades impetrades , de

la Senora Reyna prouiííons contcnens diuerfes bones Ordi-
nacions: las quals prouifions lo dit Goucrnadorc fon Lloc¬
tinent no ha volgudes admetre} * cauíànt oppoíicions
de alguns: que placia ais Honorables Embaxadors , fu-
plicar lo molt alt Sehor Rey, per fa grada, é merçe, com
poch valria Franchefa, ó gracia atorgar íi aquelles no eren
admefes: manar que las ditas Qrdinaciòns, Franchefes, é Pro-
nifions fien admefes: e encara aquelles, que ara fi obtendra.
£ aço fots incorriments de grans penas: e priuacio de ofíici
del dit Honorable Goucrnador,é Llodinent feu, no contraftàt
las dites penas, denegas obeyr* e admetre aquelles , fos co¬
mes al Baile de la Ciutat, qui aquelles degue executar e ad¬
metre, fia remes al Vaguer de ia Ciutat: e apres al Vaguer de
fora? é derrerament als dits Honorables Iurats ó a la ma-
yor part de aquells.
1 TEN com lo Capitol dels Corredors, toch principalment
als Mercaderrs, é lart mercantil: quefuplican lo dit molt alt
Sentor Rey fia de fa gracia, é merçe, lo mudament dels Cor¬
redors, é companons de aquells, e facultat de remoure aqlls
fia remes als Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de

I
la mercaderia.
AT fia: demunt fos dit en un altre Capitol que la exe¬
cució dels dits Capitols, fos retnefi a altre Cort: abefte fie
manat al dit Gouemador ab grans penes: que aquell admeta *
e apres, en fadiga fua, als Iurats: emperò la mutació, afocia-
cio, e remiísio dels dits Corredors haye a fer remefa, als Iu¬
rats, e Defenadors de la mercaderia fegons demunt es dit:
Com donchs los dits Embaxados, nos hayen humil¬
ment fuplicat: que totes, é fengles cofes en los dits Ca-»
pitols contengudes} benignament volgueflèn atorgar. Nos vif-
tes, é regonegudes, las cofes demanades, é confideradcs a-
quellas efler molt expedients vtils, neceílaries, é faludablcs
a la dita Ciutat, é Regne, e volents que hayen lloch, é íia
executades, fegons que fon demanades. Ab tenor de les pre¬
ferits: a vos dite molt Illuítre Senora Reyna, noftre intefio
deelaram: e a yoíaltres demunt dits: expreífament, é dc certa
fdencia
 RE GNI M A 10 RICÍ ïi
fciència, diem/ c trtenàtíi, focs inçorriment de la noítre yra
e indignació; e pena de finch mil florins de or de Arago de
çafcu qui lo contrari fara hauedors, e a noílres Goftens ap«
plicadors: que totes, é fengles cofes demanades en lós dits
Capitols meníionades, tenguen , e obferuen, fegons, qUe
en aquelles es contingut. Gom Nos vullam que axi es- tafa
fens interpretació ni dilació alguna. E tota hora que al¬
gú de vofakres per los Iurats é Defenedors de la mercade-
riàj de aço feran requeíls, iuren de executar fegons es dema¬
nat en los dits Capitols. E aço per res nos dilaten, ó mu¬
dem com nos vullem qne axis fiífe. E fi aço reeufaran fer
( lo que no crehem) tant quant durara la dita reeufacio: vos
fofpenem del offici, é de aquell volem é manam que no pu-
guenvfirr fins, é tant hayen iurat, e complits aqueíls noílres
manaments. Dat en Gayeta à 17. de Iuny Any deia Nati-
uitat del Serior 1439.

A V.
LFONSO per U grada de Deuy Rey de Ara**, é dels tlochs
demunt dits. A la molt Illuítre Reyna, é als demunt
dits. En los Capitols prefentats per los EmbaXadors ya dics
ha vn Capítol del tenor feguent,
Í TEM-, com per los molt Illuílres Reys paíTats, fien eílades
atorgades al prefent Regne* diuerfes vegades Franchefes, é
llibertats’, per lo molt alt Scnor Rey ara benaueiituradamenc
Regnant, fien eílades las dites Franchefes confirmades: é al¬
tres de nou atorgades; les quals continuament fon violades
per ios^ othcials, e per la dita raho, per los Illuílres paflats
Eceys, íia eílade atorgade al prefent Regne Certa Franchefa,
per la qual es prouehyt, que en cars, que los officials Reals
del prefent Regne, faran quantraforma de Franchefes: lo Go*
veinador, o fon Llodlinentj enfemps ab fon AíTeíTor, Balle,
c V aguer de la Ciutat, é Vaguet de fora; ab llurs AífeíTors en
íemps ab llurs Iuriítes, en la dita Francheía nomenats: cone¬
gueu del dit Greuge, c preiudici; e tornen a lloch, las cofes
que contra Francheías feran fetes. E là dita Francheía, ó pro-
uifio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per
reucrencm, e temor del dit Gouernador , 6 fon Lloctinent
** ORPINATIQXBS

delsquab contínuament los dits Greuges procehexenj fon

prefents en lo dit Cpnfell, e Ipsqui han votar per reueren-
çra e temor dç aquells, moltes vegades dupten dar llur vot,
en prefençia del dit Couernador, e Lloctinent feu. Per tant
jplacía ah dits HOAPtables Embaxedors} fppplíçar lo molt
alt Senpr Rey pçr & graçúi, e merce, confirmant la dita Fra^
chefav vulla prouçhyti y manar, que fi çars fera, que lo dit
Greuge fia pretes efler fer per ío Gouernador, ó fon Lloc¬
tinent: aquells no entreuenguen per ladite vegada en lo dic
Concellymas los altres oficials reals ah llurs Afieflòrs del dit
Regne,ppueguç, e determinen e per lo íemb’ait, fia ferp .t dels
altres offiicials, e dp llurs Afleflarsi que aquell del qual lo
dit Greuge fp pretendrà, ni fon Aíleílòr entreuingupn en lo
dit CÒncell, per dita vegade; é aço es molt neceílari attenét
que ha molp gran temps io preíènt Regne no ha agudes
Corts particalaís, ni axi pocli Corts generals nos fon tin¬
gudes: é quaíi tots dies, las dites Franchefes fon violades, e
infringides, de ques fagueX continuada depopulacio, ç dçf-

Gtrudio del preíçnt Regne*

OM donchs los dits gmhpxadors, uqs hayen humilmet
íupplicats, que totes, e íengles cofes en lo dit CapitoJ
conteugudes, benignament atorgaífpm. Nos, pèr ben avenir
de la dita Ciutat, e Regne aquçllçs hauem atorgades, çonc-
xent que fon vti]s, íaladnJbles f e molt neceífu'ias, à la dita
Ciutar, f Regne: CPn)Pftlo dit Çapitolfon contingudes
e demanades. E fegpns que ab lps prpfpnts, aquelles atorgam
c elpgim emperp, que los dits Doctors qui haunín entreue-
nir en aço íien lps uels npítres Mifler Iuan Berard, e Mifler
Marti dez Brull Dodprs pn lleys, e per amor de aço ab te¬
nor dp Jas prefents^deplarma nofire intenció, a vos dite molt
Illufirç Senpra Reyna? e a vofaltrés emperò pfficials Retis
demunt dus, e cafeun de Vpíaltres, expreflamenc, e de certa
Sciencia nofire* diem, y manarry> iots incorriment de la yra
e indignacip no fira j ç pena dp tres mil florins de or de Ara¬
gó, de vpfqltres, e de quiícií de voíaitresv fi fera contra fet
hauedors: e a noítrps cofrens aplicadors, que totes e fengles
cofes en lo demundit Capítol conteugudes, obferuen etenga
tenir
 RE GN I M A 10 R IC. 83

tenir, c obíeruar Fiífen, íntegramentquifcua quis pertangüe^

ícgons que en lo dit Capitol es cóntengut: e per res no per¬
metran > ni fafeneíTer Fet lo contrari; fi defitjen euitar la yra
é indignació noftre, enfemps a’o la pena demunt dita. Tol-
leiit vòs poder, a mayor cautela, de fer lo contrari. Daten
Gayeta a 17.de Iuny Any de la Natiuitat de Noftre Seríor
Mil quatrecents trenta nou. ,
REX ALFONSPS
In communi iiij.

A VI.
LFONSO per la grada de Deu, Rey de Aragoyé dels llochs
demunt. dits. A lamoífc Illuftre Reyna, é -als demunt-
dits, en los Capítols preíentats per los Embaxadors > ia dits
ha vn Capitol del tenor feguent.
Í TEM que fupliquen al Sehor Rey, placia de nou confir-
.mar,- é atorgar certa prouifio Real feta en la Cort del Có-
folatj qüe ningun Iurifta, Procurador ni Caufidic no fia
admes. Com donchs los dits Embaxadors nos hayen hu¬
milment fupplicats.) que totes é íefigles prouifions, per noftres
PredeceíTots, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit, que
ningun Iurifta, Notari, ó caufidich, pugue entreuenir en la
Cort del CdnFolat, benignament vull cm , é de nou confir¬
mar. Nos que les cofes fupplicades fon iuftes, é
rahonables c volents-fora gitar cle la dita Cort per efguart
de la mercaderia, que es total fuftentàcio del dit Regne,, to¬
ta via litigiofa, é tota longitud de pledetiar; la qual commu-
na ment es attrobade en Iuriftes, Notaris, c caufidichs: cói1-
firmant totes prouifions, que foíTen fobre aço, c de nou à-
tofganr, que ningun Iurifta, Notari, ni caufidich fia admes
en dita Cort de Confolat per ningun cars: qui dir ni exco-
,gitar fe pugue. Ab tenor de les pteíènts a vos dita molt illu-
tre Reyna, noftte intetio declaram, é à voíaltres, officials
noftres demunt dits; expreftament é de noftre certa íciencia
dienvy nianam, iots incorriment, de la yra, e indignació
noftre; é en pena de tres mil florins de or de Aragó; de vo¬
íaltres, é quife de vòfiltres, fens alguna gracia e merçe, ha-
uedors; é a noftres cofiens applicadors: que les prefents ob-
Lz feruen
$4 ORD IN ATI ON ES
feruen, é tenguen Íntegrament; é tenir, é obferuar faffen fens
alguna interpretació; no íahet ni per metét íia fet lo contrari; Cx
déíitjen eíquiuar, la yra, é indignació noílra; ab la pena de-
muntdita; DeCernintSi e anullants tots . é qualíèuol aótes,
que per los Confuls, foífen fets contra forma. A mayor cau¬
tela; tot poder de fer lo contrari. Dat en Gayeta a 17. de
luny Any de la natiuitat de Noílre Seüor 1439.

REX ALFONSXS
ln communi iiij»

,
QV£ NO VVGVEN ESSER TRETS ROCINS\
vu
N OS ALFONSO per la gratia de Deu Rey de Aragó i dels
llochs demunt ditu Ala molt Iiluílre Reyna, é als de-
munt dits. en los Capítols praïíèntats per los EmbaXadürs,

I
ia dits, ha un Capitol del tenor Ceguem.
TEm fupliçaràn los dits Embaxadors al dit Senor Rey, que
fia de íà merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits fo¬
rats; que de qui auant üo pugüen eífer trets fore del Regne
de Mallorca Caualls ni Roíms com ni haye molt pochs, é
aquells de dia en dia fon trets: E quant ve cars, q inimichs
concorren en lo dit Regne per mencament de Caualls éRo-

E
íins; moltes vegades no han aquella reíïítencia que fimerex.
COM los Embaxadors nos hayen humilment füpplicats
que lo contengut en lo dit Capitol, benignament Volgüef-
fem atorgar: Nos, per ytílitar, é conferuacio del dit Regne, fom
eílats contens, é hauem per priuilegi perpetual atorgat que
ningú pugue treura Caualls, ni Roüns del dit Regne de Ma¬
llorca: fegons en lo dit Capitol es contingut. Per tant: de-
claram a la molt Iiluílre Reyna, noílre molt chara,
é molt amade muller é Llo&inent General; é al amat
Coníèller noílre lo Gouernador del dit Regne de Mallorca
ó fon Lloctinent; é altres qualíèuol offidals, a quis pertan-
giie: prefents é eídeuenidors: manamfots noílre yra, é indig¬
nació: é pena de tres mil florins-de or de Aragó: queloco-
tengut en lo dit Capitol; tenguen, é obferué, tenir* è obferuar
faflèn
 REGNI MA 10 RIC,

faíTetl cóm axi Vullani, per benefici del dic Regne, fià ínte¬
grament òbíeruat. En teítimoni de là qual còíe ifianaitl * à
mayor cautela eífer les preíènts fetes Tots noftre Segell fe*
cret, Dat en Gayeca a 17. de Iuny Any de la Màtiuitat de
Noíke Seíior 1439*
REX ALFONSP%
In communi üij,

&VÈ PER FET CIVIL > 0 CRIMINAL, NlNQV SIA

tret del prefent Regnés
ViíL
* 0$ ALFONSO per U gracia de Dèú Rey de Àrago % é dels
, JNi lloths detmmt dits En los Capítols per los Embaxadors

]demUnt dits prefentats, ha vn Càpitol del tenor íèguent.

TEM com lo preferit Regne de Mallorca fia apartat* hà*
uent fas Franchefes efpecials 5 é ert tes en Ió mòii nó fià
fot més al Principat de Catalufiya: nl à la obferuaüça de las
llurs CoiiftitUciónS* ní vfatges, Mayorment Com aquelles fie
eítades fetes en Corts particulars de Catalunya í en las quals
los habitadórs del prefent Regne no àcoftumen eífer Citats#
ni fon tinguts de attar* EnCare, que los habítàdors del prefent
Regne hayan expres Priuilegi*, que per algun fet Ciuil,
ó Criminal no poden eífer trets íofa lo prefent Regne í
é per altre Eranchefà fià difpoft, del prefent Regne *
que fi algu fera trobat en crim de trahicio> del qual no pot
eílet mayor nigu altre: deu eífer íutiat. per la Cort* é Eromens
del prefent Regne de Mallorca, fegons las Franchefes de aqii
Regne é fegons es difpofat per certa Franchefa, cómençint,
fapien tuyts, De la qual, fen aporten trallat los Honorables
Embaxadors. E de algun tertlps ençà» lo que ya niày foUch
vifL ni hòyt: fien vingudes certes prouifions, é diuerfes* de
la Cort de laSenora Reynà, citant alguns habitadórs del pre¬
fent Regne, deguen comperer deüant là Senora Reynà, per
raho de certs proceífos, de regali authorítate, & rogatü, èc
fimilí modo: é de altres vfatjes, é conítítucíons de Catalu¬
nya la qual cofa feria total deítruflío del Prefent Regne é ,
dels Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouífios
 u 0 RD I NA TI 0 N E S

fia edat manat; que los dits citats deguen comparer enfemps
tots llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors,
' fuplicar lo molt alt Sefior Rey, que per fa grada, é merçe,
é deuta deIuíUcia manies dites Franchefes del preíent Regne
eíTeríeruadesj equcalgu de qui_ atiant. ‘per virtut de algüíet
" Ciuil; ni Criminal, no fia trec fora del prefent Regne: encara
que fi *pretenes per horreícencia. Declarant a maycr cautela a-
quells qui fins aci fon edats fets.
C -
OM donchs humilment nos hayen fupplicats ,
los dits Èmbaxàdors; que benignament volgucfièn ator¬
gar totes, é íèngles cofes demunt contengudes en lo dit Ca¬
pítol. Nos yolents dar lloch, per conferuacio de la dita Ciu^
tat é Regne, é al benifici de aquell, ab tenor de lesprefents
con fi r mans, retífiçans, éapprouants les Franchefes en lo pre¬
fent Capitol nomenades, atorgam de nou, per cfpecial gracia
é per nodte Dominica potedat; a la dita Ciutat, y Regne de
Mallorca: é vltra aço que tota cola perhorrefcencia fe haye
de conexer dins la Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots
proceíTos qui per caufi de aquella fe hayen, fe faífen, é fe
hayen a fer, c manar dins la Ciutat, é,Regna de Mallorca.
£ vltra aço atorgam, Volem, y diíponem^ que fia fobréfegut
en les citacions. Fetes, é fehadoresper la llluftre Reyna,noí-
: tre molt chare, y mòlt amade mullen per via de proceffos
de fimili modo , de Regali authoritate, & rogatu; fegoris
en lo prefent Capitol es contingut, é tec menfio firis
y tant; que Nos ab la ayuda de No.dre Seíior Deu fi-
ara tornats en aquellas nodres parts vltra marí nas in¬
timant per ço las dites cofes a la dita Reyna, Nodre thara
muller: anionedam aquella é requirim; c als arnats, c íaels
Confellers noftres, lo Gouemador del dit Regne, é fon Lloc¬
tinent; Procurador Real, Balle* é Vaguers: e tots, c iengles
altres qlialfeuol officials nodres, c quis pertangue: é à llurs
Llodfinents, preícnts, e efdeuenidors, expreflament. éde npÍ>
tre feiencia: ab tenor de les prefents diem, y manam fots in-
corrinient de layra, é indignació nodre, e fots pena de tres
mil florins de or de Àíàgo,xafeu aquells fia fet lo contrari,
fens algurta gracià; é metre, hrmedors, í à nodres cofreiïs
applicadors
 RE GN 1 M A 1 Q R JC. 87

inlicadors: que tingui. c ob&mfí;* cumplé&antotes 4

Us cofas en les prefents eontengudes, 4 fes concsa aquelles
&
% M'en no permeten > ó tçmpte» i deeemint nul·la *
% niguua exacta, e valor^eUft«s£raayQr cautela, a Ja
A{L pfçyna é als dits altres othcials nofttes, tot poder de fer
tSSSm S m *i t» "»“■» *» *y

in comtnuni üij.

iVALïïm sir m mcmDVM rnçjm LrnEmW

K LFONSO fer Ittgr.acia de Deu Rey de Àr'dgò, e de ls llochs
A demunt dus. Ala Illuftre Reyna Maria; 4 alf demunf
dits En los Capitals prefentats per los demuntdits, ha un Ca-

S&éSÇ***£*«§**■. "rS
T tions de llibertats: com molts efçlaus per fadigar llurs e-
T . p uuna caufaiufta proclamen llibertar, de que lps
Senms,:fo%nen jgran^y.-^ ^ ^ J, gmba.

xadors (iXu lo molt alt UÍ Rey que fia de íà grafia, e

naerce per oke debats, e queíhons, é rçleuar los Sefiors de
merçe \tj tol per tant quels eCclaus qüiprocla-'
dany, edcCpeles^ ÇnMur
men: llibertatjiulraments t , 1 n i . ort
lufticia: atomar al dit Regne, e habitadors de aqaejl, la Or
. - lUnnfirio del tenor feguent; ço es que. Si algu pioJ
dmacio e p ^ ^ continent ço es, lo pus ntopftguet
clama l^Ka - q Gouernador ab los altres ofticía s d.ns

sssütí- >° t r—sssr

«’&jzrsi ïüs
Lila cauta. E fi cars U lo ditefclau interrogat ell «ba vo¬
ler proclamar llibertat: lo dit eíclau aqui de continent ayuftat
* emperò
' 88 0 RD IN ATI 0 N ES

emperò fi, lo dit efclau ho demanarà, al Aduocàt/o Procu¬

rador de pobres, é miferablesj fia interrogat lo diteíclau olo
dit Aduocat, o Procurador per quina caüfa, ó ralio demana
aquella llibertat a ell pettanycr: é aqui de continent fia ef-
crita la demanda, é de continent fia donat temps de deu di¬
es ai dit efclau de refpondre, e per pofar fa demanda, e fia
anantat en aquella queftio fummariament; é de pla la fola ve¬
ritat arteía*, pàa}içias, e íubtilitats de dret a part pofades,ec<>
vindrà lo dit fet fia a terma de fentencia, vn altre die deDi-
uendres en lo dit lloch de la prefo. E tenint lo dit Couer-
nador, 6 fon Llo&inent la dita Audiència enfemps ab lo Bal-
[e, Vegusr deia .Ciutat, é Veguer de toràj ab llurs AíTeílors
conuocats en eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor
part dels Honor. Iur^ts elegirà: é lo dit Aduocatde laVniuer-
citat: fia preftat iurament .als quatre Cants Euangelis per lo dit
Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs Aífeffors demunt-
dits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita Vniuer-
ficatj qu£ fegons Deu, e llurs bones conciencias, fe hauran en
lp dit Iuy , e deràn llur vot e confell, tota fauor, rencor, o
amor a paix pofades. Apres fia fet procés; é fetes llurs alie¬
nacions axi de les parts, com dels Aduocats. E apres fiapro-
cchyt a conçordacio de fentencia. E aço que la mayor part
de aquells, Iutjera, fia feguit, e feruat, é executat: totaappel-
lacio remota. E fi apparra, lo efclau hauer malitiofament pro¬
clamada llibertat-, los demuntdits pufquen aquell condemnar
en alguna pena corporal a llur àrbitre-, la qual íe haye execu¬
tar: é la qual no puguen remetre, fino a Ordinacio del Se-',

G
nor Rey. . < >
OM donchs ïos. Embaxadors, noshayen humilment fu-
placats, que totes, é fengles cofes en lo dit Capitol co-
tingudes benignament volgueílein atorgar. Nos vahent les
dites cofes eíTer vtilsi ré .fàludables al dit Regne, é volents, q
hayen lloch, fegons fon demanades. Ab tenor de les prefents
a vos dite molt Illuílre Reyna> noílre intenció declaram, c à
vofaltres dits officials expreíTament e de certa fciencia diem} y
manam, fots incorriment - de la yra, e indignació noílre: c
pena de tres mil florins de or de Arago, de vofaltres íi fera
 REONÏ MAJA)R IC . H
fet lo contrarf fens alguna gràcia I niercç hatueclors, éï
tres cofrens aplicadors? que totes * e fengles coíès ea lo dit
Çapitol çontengudes, tenguen, é obíkuen, tenir, é obferuar
fafíen fegons que en lo dit Gapitòl fon contengudesv e de¬
manades; cqm les atorgam ; é yullatn axi que fien diligent
ment obfcruades, e en res no faflèn ni permeten fia fet lo
contrari; fi defitjen efquiuar la yra e indignació noftre. Tol-
te115 vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela
é decerncnts eíTer nulla, é de ninguna efficacia, é valor
tot: aço que fps fet per vofaltresà ó algu de vofaltres enco-
trari. Dat en Gayeta à 17, de Iuny Any 1439.
KEX ALFONSVS*
In comifiuni iiiL
Ü '■ ’i , ; ’I - X/ J lh ihr.r.,; ?.Urí

ALFONSO per ta grada de Deu Rey de Aragó \ é dels

JL^I Uochs demunt anomenats* A lc Illufttc Reyria, é als offiJ
rials demunt dits &c. CI1I05 Capítols puefentats, per los Em-*
baxadors demunt dits, ha vn Capítol del tenor feguent.
Í TEM cop moltes Vegades lo Senor Rey per importunitat,
é no feber de la çondicio de les perfoneSj prouehefca dels
ofiicis de Balle, é Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del
. prefent Regne; é llurs AífeíTors, perfonas inhàbils, é infufici-
ents;a regir, aquells e ya per altre Francheíà del pre-
fent Regne - fia atorgat; que lo dit Gouernador de aquell íi
trobara lés perfonas prouehydes eíTer infufiicients que los dits
pfíicis degue çomenar a alguna notable pariona, entretant
degue confultar lo dit molt alt Senor Rey de lainfuffieienciade
■aquell e 3 las caufas de aquella é la dita prouifiojfia quafi inútil,
c fens fruyt; algu alt dit Regne.Go ateíà la pobretat de aquell nos
pugue tremetre ad dit Senor Rei alguna p requirir reuocacio de
les dites ptouifionsj e per confeguent: ceíTant la iftancia per
part de de la Vniuerfitat: per aquella matexa importunitatj
lo molt alt Senor Rey es induhyt atorgar altres Prouifions
manant que aquelles fien executades.Que placia als dits Honor.
JEmbaxadors fupplicar lo dit Senor Rey, que per fa gracia,
:e merce, é vtilitat del be publich: fia donade facultat als dits
Honor. . Iurats. enfemps .ab lo gran, é General Cònféll al étí-
t: n l M demà
 pS O RtnIN A TTO N£ S

dema de Sant Iulia en aquell dià que fan los officis" de la

çafe de kVniuerficat fegons la manera, é formà ques fan los
altses oficis: elegir quatre notables ptírlonas aloffiei del Ba|_
le de ia Çiutatj é' quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: f
altres quatre: per lo oftici del Vaguer de fofa: é dos limites-
pct Alfeflors de cafcu dds dits officis, e de-les dites eíe'tSions
certificar; lo Senor Rey; lo-' qual. per fàíiíèiíighitat fe Vüllà efr
trener, * iurar atorgant de aço hóuell ï>rnnlegt,.« Franchefa
c elegir- h“ dels dits quatre nomenats, a-quaícu dels dits of--
ficis c hu dels Iuriítes per AíTeflor dels dits officis. E Tries
auant: com lo Gpuemador del Regna-dé Mallórcavé fon
Lloítinenc pef -atíthoritat Real, acoftum prouehyr dels dits of¬
ficis, e àf&ffariac dé aquells en la vigilia de Sincogefma, fi
fins aquell dia prouifions del dit Senor Rey no li fon prefen-
tades,. (^ejs dits ^officis; 6 Afièflbrs de aquells; que placia al
dit molç alt Senor Réy mahar, e prouehyr que fi fe efdeuin-
drap ojfoftçllereftac prouehyt dels ditso£giciSj ' fes dites prou!
fionsno eíTar pfentades: fins lo die de ia vigilia de Sincogefma-
ç .per confpgfent lo dit Gouethadòr, ó fon L·lo&inent: ha-
uia deipròuehyr dels dits officis; neéeflàriament haye a pen-
dre dels dits elets^ co es a febeí: hu de cafcuna querna per lò
offici qne feran etíomenats; c hu dels AíTelTors a cafcu dels
dits officis, e la dite eleólio fe hayc fer per forc, matentlos
noms de dits elets en fenglcs redolins dc cera, e qui primer
ixira fera prouehyr de dit offici; e femblant dels afeíTors. En
los quals officis puguen eíTer cledes perfoaas franches e totes
altres qualfeuol.
G QM donchr los dics Embaxadors nos hayen humilmít
fuplkat, que totes, e fengks colés, en lo dit Capitol co-
tïngudes benignamenc atorgaflem. Nos volens en alguna part
anpuir a Lis dites fupplicacions, c complaure al dit Regne;
hauem atorgades a noftre beneplàcit les eledions fehedores
íègons en lo dit Capitol es contingut) axi com en las prefents
es contengut. E pei aqueft eíguart ab tenor de les pre-
fents amoneftam la molt Illuílre Reyna Maria, noftra molt
chara, é molt amada muller é Lloftinent General é al amat
Confelier lo. Gauernador de Mallorcas, o fon Llodlinent, é
a tots
 REGNI MA 10 RIC. 9t

a tots los altres otficials &:c.preset$,é eíHeuenidorsj expredàmér

' de cerce fciencia diena,y manam fots incorriment de la yra
c indignació nodre, c pena de tres mil florins de or de Ara¬
gó: de’·eilfe c quifcu .de ells, fi contrafaran fens alguna mer-
fe, e grada hauedors,. é a nodres cofrens aplicadors^ que totes
é fengles cofes, en dit Capitol contengudes, tenguen, é
obfeaien: tenir, é obferuar Íntegrament faífen per quifcun-, fe-
gons que en lo dit Capitol fon contengudes, tant emperò,
com procehyra de nodre beneplàcit é no pus. E per res no
fallen, ni permeten eífer fet lo contrari, fi defitjaran efquiuar
la yra, c indignació noftra, ab la prefent pena damunt dita.
Tollents los a mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en
te(limoni de la qual cofa manam eíTcr fetes les prefents, fots
noftre Segel íec-rct. Dat en Gayeta a 17.de Iuny Any de la
Natiuitat de Noftre Senor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSFS
In cómmuni iiij.

A XI.
LFONSO per U grada de Deti, Rey de Aragó, è dels llochs
demrnt dits. A la molt Illuftrç. Rey na, é als denumtdits
&c, En los Capítols prefentats péí los Embaxadors demun
dits', ha un Capitol del tenor feguent.
¥VEM com moltes uegades fe efdeuengué , què los Iurats
|é alguns íingülats pròteftaran, y intimaran alguns a&es per
llur interefer, é de la cofa publica, que lo Gòuernador
Lloílinent feu •, 6 Affeífor no permatian de aquell afla eíFèr-
11c dat tteílat, rú líeuat aète fino a la uoluntat llur , per la
qual rallo, fuppiíquen ïos dits Iurats, que lo Sehor Rey pro-
vehyeíca,. que de aqui hauant, de tots a&e.s, que al dit Go-
ucrhador. Lloctinent, o AíTeíTorfeu fien prefentats, los dits ef-
c·uians de la Gouernado, los ne hayen llur carte, cartes, c
dar. trauar, c que lo contrari no pugue eíferfet per los Go-
vernedors. Lloctinents, d AíTeííors, e aço hayen a íurar los
dits ófncials,
J~' COVÍ los dits Embaxadors, nos hayen humilment fupli-
tícafev que ks. co^s conteiigudes en lo dit Capitol voígúcf-
M i fem
 0 RD IN ATIO N E S

fcni atorgar. Nos velients efler vtil, é faludable, al dit Reg¬

ne é! Volents, que haye lloch, fegons fe conte en lo dit Ca-
pitol, é es demanat; ab tenor de les prefents a vos dita Reyna
nòílre intentio declaram: e a vofaltres offïcials demuntdits*
e'xpreíl'imetu, é de noítre fciencia diem y manam fots incor-
rimeht de lanoftra yra, e indignació, é pena de tres mil flo¬
rins de or de Arago; de quifcu de vofaltres, qui lo contrari
farà* fens alguna gracia, é riierçe hauedors, é anofíres cofres
hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol íc-
gos es demanar, obféruen, é tegué, é execute, tenir, obferuar é
executar, faífen; corri exi vullem fia Íntegrament obferuat. Dat
ta Gayeta; a 17. de Iuriy Any de la Natiuitatde NoílreSe-
fior, Mil cjuatrecents trenta nou.
REX ALFONSFS
In communi iiij.

A XII.
LFONSO fer lagracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs de¬
rruint dits. A la Illuílre Reyna, é als demuntdits £mba-

I
xadors; ha un Capitol del tenor feguent.
TEM que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar
vna prouifio del SerioriRey, com per franchefa delprefent
Regne fia difpofat, que ningun Iutge ordinari, ó AíTeíforde
aquell no pugue pendre fatari de les parts: é deaqui auant
lo Gouernador, ni lo Afseífor feu; lo Balle de la Ciutat, 6
fon AíTefTor; ó altres qualfeuol ordinaris no puguen pendre

C
falaris de les parts.
qM donchs los dits EmbaXedors, nos hayen fuplicat
humilment lo contengut en dit capitol benignamcnc
volgueífcm atorgar. Nos vehens aço eífer vtil e faludable al
dit Regne, é velients que haye lloch, fegons fe conte en lo
dit Capitol, é es damanat: ab tenor de les prefents, avosll-
luftre Reyna, noftre intenfio declaram: é vofaltres demunt
dits officials, diem, y manam, fots incorriment de la yra ? ç
indignació noftra: é pena de tresmil florins de or de Ara¬
gó, de cafeu de vofaltres quilo contrari fira: fens alguna graT
eia é merfe haüadors, é a noítres cofrens applicadors: que !o
contegut cn dit Capitol fegons, es demanat obferuen, ten-
 REGNI MA 10 RIC.

guen, é executen: obferuar, tenir, é executar faíTen: com hq

atorgame axi volem, que fia diligentment obferuat: tollens
a mayor cautela tot poder de íer lo contrari. E decernéts eífet
nulla e de ninguna força, e valor: tot aço que fos fet per
vofaltres encótrari. Dat en Gayeta a 17. de luny delaNati*
uitat de noftre Senor 1439.
REX ALVONSF&
In communi iiij*

A XIII.
LFONSO per la gracía de Deu} Rey de Arago, è dels lloc*
cbs demuntdlts. A la molt llluftre Reyna e als demunt
dits Scc. en los Gapitols prefentats per los Embaxadorsj ha,
vn Capitol del tenor feguent,
Í TEM, com per Ordinaciodel prefentRegne los Iutgesde
legats, en les caufes de que feran Iutges, hayen hauer cert
falari per lliure, e mes hauant* no puguen damanar. E per
abus fia toc día la dita Franchefa violade, per extorfio de im-
moderats falaris. Que placia als Honor. Embaxadors, fup-
plicar lo molt alt Senor Rey, que per fa grada, e merçe, é
deute de Iufticia, vulla manar, les dites Ordínacions eífer fer^*
uades. E fi queftio fera de algun falari ques digue aquell eíTer
immoderat, que la dita moderado fia remefa al Procurador
Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals hayen aquella mo¬
derar fegons les dites Ordinocions: E la dita moderacio fia

E
executada fegons es dit tota apellacio remota*
C O M lo contengut en dit Capitol, los dits Emba¬
xadors nos hayen humilment fuplicat benignament
volgueflem atotgar: Nos vahents efler vtil,e faludable al dit
Regne e volents, que hayelloch, fegons en lo dit Capitol fe
conté é es demanat. Ab tenor de les prefents a vos dita molt
llluftre Reyna, noftre intenció, c a vofaltres officials demut
dits declaram, é expreflament, e de certa fciencia diem,
c manam, fots incorríment de la yra, e indignació noftre: e
pena de tresmil florins de or de Arago de quiícu de voíàl-
tres, qui lo contraii fara fens alguna gracia, e merçe haua-
dors, e a noftres cofrens aplicadors, qüe lo conteíigut en dit
Capitol fegons es demanat: obíèruen, tenguen, é executen
tenir
24 0 R D IN ATIO N £ S

tenir, obferuar/é executar faífen: com axi vullam eífer integra

ment obferuat: tolleníuos a mayor cautela, tot p oder
de fer lo contrari, decernents eífer nullae de ninguna effica-
cia k> que per vofaltres fera fet contrari Daten Gayeta, a 17,.
4e Iuny Any de la Natiuitat de Noílre Seíior 143.9*

RBXAlFONSXS.

A XII1I. In communi iiij.

LFONSO Fer U gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs
demunt dits. À 'la lllufte Reytra, e al demuntdks &e.
cn los Gapitols preíentats per los Embaxadors demunt dits
ha^ vn Capítol del tenor feguent.
Í TEM» com lespecunias, qui venen a adiudicacio, é diftri-
bndo de Cortj vinguen quafi a no res, per immodcradas def-
pefesv e íalaris, qui de aquelles íbn trets, c lleuats, que placia
als dits - Honor. Embaxadors fupplicar lo molt alt SenorRey
qg Cv gradaye merçe vulla prouekir é manar los dits C4aris,e def
pcíes eífer moderades, e la dita moderacio eífer rem ei a al Pro ¬
curador Real enfemps ab bu dels Honor. Iurats los quals ha~
yen a moderar las dites defpefes.é falaris, e la dita modera¬
ció de aquells, ó prouifio fehadora fia feguida, tota apellacio

E
remoguda .
Co lo cotengut en lò dit Cap. lòs dits Embaxadors nos ha-
yen humilment fuplicat volguèlfem atorgar.Nos vahets aço
eífer vcil e Ciludable al dit Regne. E volens qhayelloch fegos
fe conte en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les preíents. a
vos dita Rey na. noílre intenció declarasé a vofiltres demút dits
ofhcials, expreííament c de certa feiecia dié, e mana, fots incor-
rimet cl Lt. noftre yra c indignació, efòts pena de tres milia flo¬
rins de or de Aragó, per cafcu de Vofaltres qui lo contrari fira
pagadorsve a noftres co&ens applicadòrs» q lo contengut en dit
Cap. fegoTis es demanat: obferuen, tenguen, e executem tenir,
òbfemaíyé executar talen. Com vulla q axi ha obfcruat. T olles*
a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Deccmcnts eíïcf
Hulla, é de ninguna efficacia , çò que per voCilrrcs fera fet cn
contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuny a% de la Natiuitat de
nóíbe vSenor 1439. •COR-
 (CORRECCIONS

FETES SOBRE
LES DEMVNT DITES
NOVAS ORDINACION’S, E CAPÍTOLS?
DE AQVELLES VVLGO DITES DE.
mossèn bErenCver visi/,'. |

LA CRIDA
[RA hoyats, que notifiqué,y fnàna: ld
molt Honor. Molien Berenguer Dolms
Caualler Goníèller, e cameilench, del
molc alt Senor Rey e Gouernador del
Regne de Mallorca, a tot hom general
ment de qüàlfeuol lley, condicio . ó
eftament fia: que com íobre las Ordi-
nacions, de àbreuiacio de pletSvpcr ra-
ho decert priuilegi perlo molt alt SenOr Rey, à la Vniuer-
fitac de Mallorca atorgades, e per los llochs acoftumats de
la prefent Ciutat de Mallorca publicades a 18 del mes de
Setembre del Any 143.,, Sia eítade apres, per lo dit molt alt
Senor Rey, nouellatnent, i'obrelas dites Ordinacions #Capi-
Íi°j ^ Carta Realed íòn Segell comu pendéuc íége-
llada. Dat en la Ciutat de Deança. a 14, del mes de Abril prop-

N
pallat. La correCtio del tenor íèguent.
OS ALFONSO perla gracia deDeu, Rey de Arago, dé Sicilià
defa, e delia Far, deVatencia,-de Vngrïa, de Hilrujatemf de
Mallorca
 vQ R D I N^A T i 0 N & $

Mallorca, de Serdenay de Corfegà Compte de Barcelona, Duch de

Atenes* f de Neopatrïa'y íencare Compte, Rojelloy i de Sardanya*
T O Diuinal adiutori humilmet inuocat* Com eXpericcia la
jL-*qual es mare d totes cofes; haye monftrat, les Ordinacions
dels plets, ordenades, c obtingudes lo Any paflat, del molt alt
Senor Rey perla Vniuèrfitat de la prefent Ciutat, é Regne de
fyfailorc| afupplicacio dels Honot. MoíTen Berenguer Yniz»
Cai|aller} írancefch Àxaló> Caualler, é Antoni Oliuas, Embà-
xadors, per la dita Vniueríïtàt al dit molt alt SenorRey tre-
rntjps, efler per la màyor part impiraticables, c de moltes de
aqiiellas efler íèguits mòlts, é diuerfos ahufos, é infinits plets
cptre los habitadors del prefent Regne dans, é inconuenjets
no pochs. En tant) qtje efta vift, é es veu clarament las di-
tes Ordinacions» omqltes de aquelles en la forma* dèmunt-
dita que fins afí* fón eftàdcs cuicfcs, c prà&ícades efler molt
danofiïs, é periudicials a la coíà publica, del dit Regne e efler
ocaíio de debats/ é de plets, é de fiançes, é desbarats, als mals
homens, é per -^o~íia molt neceflari* per abreüiar als dits abu-
fos* danys, é inconueniens; Ics dites Ordinacions efler corre¬
gides/* efmenades, declarades, e en millor cómutades. Per tant
Jo Honor. MoíTen Beréguer Dolms, Caualkr, Confeller Ca-
merlench del dit molt alt Sr. Rey* é Gpuernador del dit Reg¬
ne de Mallorca: al qual per lo dit molt alt SenorRey esef-
tat donat lloc é comifsio efpecial de aqueftes cofes hagut;
en e fobre las dites cofes colloqui é deliberatio. Ab los Ho¬
norables MoíTen Berenguer Vniz Caualler j Iaume de Pachs,
Guillem Benafíar Ciutadans: Guillem Matheu, Berenguer Ge~
nouard) Mercaders: é Antoni Baftard Iurats lo Any prefent,
deia prefent Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor.
Sindichs de les pats foranes del dit Regne, als quals Honor.
Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Confell del dit
Regne.) ha comes lo prefent negoci: é donat ple poder de a-
queftes cofes fegons apar, per determinació per lo dit gran, é
General Confell feta, é continuada en los llibres de la Vni->
uéríítat: a del mes de Noembre del Any prefent de Con¬
fell é de voluntat dels Honor. Iurats é Sindichs, c* Confell del
Honorable Miflèr Barthomeu Alberti: Do&or en quifqu dret
’ ' Llo&i-
 REGNI MA. 10 RIC. 9j
Llodinent de f°n Honorable Aíleíïor, é dels Honor. Miífo
Iuan Berard, e Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuerfitat.
Ha fetes, ordenades, e ftatuides; en é fobre las dites OMju'"'-
nacions, e quafcun Gapitol de aquelles, les Corrections,
claracions, í'uplicacions, e Ordinacions, fegitehts; en la formà
e manera, quis feguex. Las quals declaracions, corrc&ions ór-
dinacions, e fuppliéacions: lo dit molt Hònor. Gouerna-
dor prouehyex, e mana, eílèr ad vnguem tingudes* é òblet-
vades, fots les penas en aquelles Coiitengudes. È aquelles éífer
ab veu, é crida publicades, per los llochs acoftuúiats de la-
dira Ciutat, e aquelles hauer efedte, e lligar de continent què
feran publicades, annullantj é irritant cxpreíïament tots ades
e procehyments en contrari feadors. Manant, aquellas eíTer
regiftrades en les Corts de la Gouernacio, de la Rallia. é Và-
gueria de las Viles del dic Regne, per ço, que alguna de aqlles
no pugue ingnorantia, allegar.

P SOBRE LO PRIMER CAPÍTOL]

RIMERAMENT; com lo dit Capitol primer dc las dites
Ordinacions fegons experiencia ha mofirat; eíTer imprac¬
ticable, e quafi impofsible fetuaraquell, íègons fe féria,è
eíTer molt damnos, e periudicial, eípecialmcnt, als homens
ruftichsj e grocers; als quals, fils es inhibit, hauer, per no fà-
ber rahonarlíur fet, llur Iufticia: feria molt preiudicade, vltra
los datis que foftendrien vaguant de llurs afedes, e treballs,
dels quals fe han a fufterttar, per entendre ert llurs plets, é
queítions: en les quals hauenthy Fjfocurador, nois calria axi
vagar.
P RIMO, que lo dic Capitol, lo qual parle de qucftions,
qui no íobrepuien vàlua de docèntes lliures: fe haye fer-
uar tant folament, en queftions nó fobrepuíants, quantitat de
finquanta lliures, en axi que aquelles, fi ferfa podra, per vna
altrecacio verbal finar fe haye; ohydes les parts. E fi per vnà
altrecacio verbal, finar nos poranvfe hayari a menar extraor-
dinariamenti é de pla, fens que no fia necefsaria, en aquella
oblacio de libell, forma de dret, ní altres folemnitats, e afsig-
nacions acoftumàdes, íino aquelles, que al Iutgc ? Balle , ó
N Yagucr
5>S 0 RD IN AT10 N £ S

Vaguer, deuantlo qual, aquelles tals queftions fetnenararl; fe*

ra vift fehedor. Abreuiant aquelles, a fon bon àrbitre,
I TEM totes las queftions e caufos, qui íobrepuiaran la dita
quantitat, évalua de íinquante lliutesy fe hayen a menar, é
profeguir ordinàriament, fegons las Ordinacions antigues, fe*
tes per lo Honorable Moííen Berenguer Vniz, Gaualler lleuors
Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los Honorables Iu-
rats del dit Regne las quals Qrdinaeions, fe hayen a feruar
en tot, é per tot: fino en las cofes, que feran continuades a
les prefents, é feguents Ordinacions, declaracions* é correc¬
cions. Exceptades emperò, les caufes dels Cenfals morts, car
en aquelles, de qualfeuol çafltítàt fien, no deu efter procehyt
ordinàriament^ ní fegons las dites Ordinacions ans afolaof-
tenfio de laCarte del Cenfal, ha eííer procehyt a exacucio,
contra lo principal debitor, o encarregador, ó fucceflor vniver-
fai: fegons forma del 16. Capit.de les dites Ordinacions: al
qual en alguna cofa no es feta derogacio.
En las queftions emperò hypotecades: fo hayen a feruar las
dites Ordinacions antigues.
ítem que a quifou fia lícit,legut, & permes*, fer procu¬
rador* aquell, q vol dra/ols q no fia perfona de dret prohibida.
Sia emperò licit, é facultat del Iutge, fi ly appatra: oyr, é in¬
terrogar les parts principals) tantes vegades com volra,

DE FORMA ASSVMÉÜDORl/M VKOCERVM.

1 TEM, que en la aíTumptio dels promens, fia ftruat lo zz.
■» Capitol. dec las Ordinacions, oPriuikgis impetrats de la molt
alta Reyna en la Vila de jVíórtço: a fuppucaciò dels Honor-.
Moffeu Hugo de Sant luart, e MiíTcr Marti Des Brnlh llauos
Embaxadqrs'del dit Regne: ço es: que: fi ab duas las parts,
fon couindraj fien llechs 6 Notaris: c que rto pugueu fino los
Notaris, pedre algun íalari.E fi las duas parts fen conuindran.de
llechs; b Notaris lo Iutge pugiie acjlls pendre, que ben vift li fo-
ran que fien juriftes, Notares, o llechs., Los quals luriftes ha¬
yen falari fogons las Ordinacions antigues: no los llechs. E
no fiaeftat lo Iutge pendre dels anomenats per. les parts: puys
aquellas no fon concorden;; Ans pugue pendre de aquells fi
volra, ó de altres a fon Àrbitre. SOBRE
 REGNI MA 10 RIC,

S SOBRE LO SEGON CAPÍTOL:

EGONAMENT, com fobre lo fegon Capitol de les dN
tes Ordinacions fegons la pradica e obferuança de aquell»
fe haien feguidas moltas diceptacions > é controueríïas
e prolixitats: fegons experiencia ha moftrat, c íïngularment
per raho de aquell, e del fife Capítol de las dites Ordinaci-
ons, fe han feguides grans queftions, é debats} las quals en-
care penjen, entre lo Senor vtil de la Gouernecio} e lo Senor
vtil de las primeras appellacions, per tant lo fobredit fegon
é encara fobre lo dit íife Capitol fa las declaracions feguents.

Primo que lasappellacions quis interpofarande las fenté-

cias, quis daran en les caufes, é queftions, qui no íobrcpu*
yaran valtia, ó quantitat de Cinquanta lliures: hayen eíTer fe¬
tes, e interpofades en efcritSf ó de paraula: deuant lo Iutge,
ó Baife, qui haura dade la primera Sentencia dins tres dies
continuos.
Item> que de les fentencias difinitiues, las quals fe dona^
ran en les caufes, ó queftions que fobrepuiaran la djta quan¬
titats ó valuade fmquanta lliures fe pugue appellar dins deii
diesj fegons ya ere ordenat.

QVM DICITFR SIMPLEX INTERLOgrtSTORIAi

I &* infra quatuor dies pofsit ab ea appellari

TEM que de las intèrloquutorias fimples, é no abfotbefts
lo fet principals, fe haye appellar dins tres dies continuos.
E de aquelles fe pugue appellar vrta vegada: e no íties. De
les altres iriterloquutorias, qui abforbiran, ó tocara lo fet prin¬
cipal: fe pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant em-
peroy que fentencia la qual» fe done fobre excepció peremp¬
tori^ íi per aquella fera declarat eíTer procéhyt ad vlteriora, la
excepció no obftant; ó aqlla referuat en la difnnitiua: tal fente-
cia, es defi firnple interlóquutoria: é de aquella fe haya appellat
dins^ tres dies. E fi tal íentencia fera declarat, la excepció obf-
tar> e aquella obftant, Audiència eíler denegade al denianat: tal
íentencia es dita obferbir lo negoci principal, é de aqlla, íla lle¬
gut, appellarfe dins deu dies, axi có de fenteriria difhnitiiia.
N^ ítem
lOO 0 RD IN ATlON £ S

ítem: que de les caufes de appellacions, las quals fe inter-

pd'fayaft de fentencias diffinitiuas-: ó interloquutorias·, en les
cauíèsi ó queftions no fobrcpuxants quantitat, ó vàlua de
íinquanta lliures: E les cauíes? de .appellacions de interloquu-
torias fimples, é quàlfeuols altres queftions, ó Caufes promul¬
gades. E las àjppellaçfoiis de Grèugesd recorfcs, fe hayen à
manar extraòrdinariarnent*. fummariamenc, éde pla: fens que
no fia neçeflitrir afeignari: apbfar, y a proliar Greuges; ni fer-
uar altres folémnitats^ fino tant quant al lutge a fon bon àr¬
bitre fera yift fehàdor. En las caufes de appellacioiïs de fen-
tençias diffinitiuas, donades, ó donadores en les queftions fo-
brepftyants fomnia de íinquanta lliuíes: fia proçelik, íègons
las antigues: Qrdinacions. ^ ,
ítem, que totes las dites appellacions hayen eflfer prefen-
tades eia la- Cort- de la Gouernacio dins dos dies après que fe-
ran interpofades, E lo appellant ha^e demenar e requiíir efler
delegat lutge fi fera lloch a delegació de p araula ó enefcrits,
ó enjajp.p|)elkcip; la. qual encara com no fia delegat dins
los dos dies perfo do fia hagude per defertà. Emperò las appel¬
lacions quis interpolaran cn les parts foranes no fien entefes
en la prefent Òídinacio ni eftatuts per lo dit terme.
V ítem que en e fobre las dites caufes de appellacions prim e-
ras; dpríentcncias diffipitiuasj ó interloquutorias, abforbints lo
negoci principal de qualfeuol quantitat fien, fe hayeadelegar
lutge per lo Gouernadòr, ó Lloótinent de aquell i axi com
antiguamçnt ere eftat òrdetíiajcrc, vfitat.
ítem- com per los dits Capítols* fia eftat ordenat: que las
^ppellaqions dels ordinaris, fe agueíTen a prefentar a la Coit
de .tr: Gouetli^io: é dels mèrits de aquella, hagués aconexer
lo mok Honpiv Gouéniador, ah copcell de íbn Honorable
AíTeíTor,: E fi fos, laditt fentehcja fos concordant ab la
diía fèntençia del ordinari; volia la dita Qrdinacio, de aqui
^uant ní>s- pbgUeíTen las’pares appellan volent la cofaraduyr
a vna mitjana via. Statuex lo' molt Honor,' Gouer'nadon que
iqualfeuullà apelfacio iftterpoíada de fentencia del ordinari fia
-dèks^it liftge; E & cars fera. lafemenèia'deí delegat; fia reuòcato
na, ó; diferepane de la fenbncia del ordinari lo dft molt Honor.
r:,. - r •, Gouerna-
 REGNI MAI6RÏC. ró'i

Goueraador iutgera fótee lo$: tòtmte de àquelfe àb concelK

de fon Aíleífor, é aquella», o aqüelife Ó parc de aquelfe fe
quals 'confirmaria: fia executada, e dé cal fon ten fe del Gouéi-
nador no fia lieit appe-Lfe E.fi ean- ferà fentencia déL delegat'
fera conforme ab la Sentencia del Ordinari: fia encara facul¬
tat, al agrauiat, de appellar al dit Hofior. Gouèrnador: lo qual
dels ments de aquella appellado,hàye~a' pronuncia ab eon^
fellde fon Aífeífor. E.fi cars fer que colifirmadèsles- prece¬
dents fentencias, com fien ya tres concordants: nos puga nfe
hauant alguna part appellar. E fi per- Ventura: lo dit Honor.
Gouèrnador, en tot, ó en partvreuocarà aquelles féütèncias,
o en alguna de les fentencias demiint: dkès: Sia permès a la
part agrauiade appellaffe; E dels mèrits de làappellacio^haya
conexer ló dit molt Hónor. Gouérn·id<>r:ab conccU de la lua
Audiència, ó dè quatre Iuriftes, no foj|>itófos: 6 de fine , en
çafs de difcrepancia. Statuint, é ordenant, que eri cars, een
temps, qxúe aqueíla feténeia, fe deúra concordarí fien citats
ala una liore los Jutges, ó prómèns qui; las Senteridas haurar
donades: é quifou à part> don rahò aj dit molt Honor Gouer-'
nadon e luriítes de la fua fèritencía, é què ío ha induit aprornS-
ciar axi: é deia dita raho fíiífe memorial·lo'Efenua é après en dret
lo dit molt Honor Gouèrnador, àb aquells qúe elegits Èaura,1
ó ab fa Àudienciaf à les mè* veus, donfe foà fenrèi^èià, de la"
qual nos fia llegut a algu appelfe los quals IuriftéS entre tots
no hayen fino vn fife
Iteiii en las interloquutories, que àbfòrbiran lo fet princi¬
pal, fia obfemat axi com de les diffinitiuas: en les altres no
fia llçgut fino vna vegade appellar. E fo Gouernrtefe deleclV
la primera appellatioi ab la altre conuengue ab fon Honora¬
ble Aíleífor.

S ,
SOBRE LO TERCER $VART, gÇlNÏ* E SIZE CA?.
OBRE lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capítol, no reíla
fer altre declaració, ó correèfio, ffis axi com de fus es pro-
vehit, ço es que en totes las caufes^ equeílions, fobrepuiants
la dita valua, o quantitat de finquanta* Jliures: aM eíi les pri-
meras inftancias, com en les caufes de appellacions: fien tin-
•VULQ?. • gudes
 102, 0 RD IN ATIO N £ S

tingudes,e feruades las dites antigues Ordinacions; olim appeíla

des novelles ;é fegos aqueiles/e haye procehyt, é enentat en tot
é per tot, fino ço que en les prefents Ordinacions, c declara¬
cions? es expreflament prouehyt, c ordenat íobre aquellas.

.
L SOBRE LO SETE CAPÍTOL
O Sete Capitol de las dites nouifsimas Ordinacions, no
aífretura de alguna correótio e declarecio có fia prou iuft,é
clar.

I SOBRBLO TERCER^ EVV1TE CAPÍTOLS.

TEM cop lo Tercer, é Vuite Capítols de les dites Ordinal
cions* fia dade poteftat als Iutges, de donar temps, é dila¬
ció de paró als deutors: é de aço fe fien feguits molc abu-
fos: per efquiuar, é.tolre aquells, com per difpoficio de dret
lo temps donat a pagar aquell lo qual fens queílio, conte-
jfla lo deute demanat, fiaya ftatuhyt dels deu dies: Declara,
é ítatuex, que lo temps dònador per los dits Iutges é Iutge,
no puguç paíïlu* tems de vn mes; com lo àrbitre donat als
.dits Iutges per lo dit Capitol baye eíTer arretglat, fegons dif-
poíicions de dretj é. équicat: é feria molt diíïbnant dc Iuílicia

Íté equitat: fi mayor temps de vn mes dònaue, c arbitraue:é

no feria yiíl feruar equitat, ni procehyr fegons bon àrbitre: axi
com requer lo dit Capitol. Emperò en los deutors de Ccn~
íals , no han lloch los dits Capicols: car en aquells, fe ha de fer
execució prompta, a íola oftenfiò del cóntra&e del Cenfal,
fegons lo 16. Capitoi, de las dites nouelies Ordinacions. E
los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna maneta»
dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Cenfals.

C SOBRE LO NOVE CAPITOL.

OM; en la manera, que lo noue Capitol es pofit; fia
impracticable, declare, é. ftatuex: que lo Iurament, que
los Aduocats, é Procuradors, fon tinguts preftar: fia pfeftat»
fegons forma de la Ordinacio c Francheía antiga: ço es: fi
ells creuhcn manar bona caufa fegons llurs confiencias; las
altres cofes en dit Capitol contengudes fien íeruades.

SOBRE
 R É GNI M'À T Ó R ÏC. iò3

' SOBRE LO DEZÉ : ÍRAPML ;

y O DeZC Capítol per effér óBíeïuat: dedare; qüé eíl-
I carc què lós aótes, prouiíionS, 6 ftntettdiSS: lè faflèn per
lo Efcnua de la caiilàs ó per leS parts en llatí: per ço nóíïen
pullas,.ans. valegtlé: exceptadés -emperò, ías poficions de fer
articles, é capítols lós quals, íe haveu afer enpla,fegons les
dites nouelles ürdinacions

S.OBRE- LO ONZE CAPÍTOL,

T O onfe Capitol, és iüít, é rahonable: declare emperò, què
X_/los Procuradors, Curadórs, Sindichs, é Economos c al¬
tres en treuenints, ert qüéíiiorts de altres,nc> fien tinguts', qi
purfuen efler forçats, obligarfè en nòm propri: ni ltes perço-
nas^ per las mifsíolis feadoras, en te dites caufes, é quèftions
;com lo dit Capítol, folament fe entertgüe, en los principals
qui fien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio conten-
guda en lo dit Capitol: é aquells als quals, per dret es per¬
mès tal obligacio perçonal.

T SOBRE LO' ÜÓTZE -CAPITOL/

I ,q Dotze Capitol es bo; é Iüfti é molt rahoiub.e. ,

SOB R E. LO TRrETZ E C AP1T0L. .

T O Tretze Capitol, diu que los deb.tors, jn.guen afoghar
Len pague allurs creditors, berts mobles, e immobleS, per
lo qual teforí íègúits, molts, é infinits abufos de inconUeni-
ents, plets, c queftionS) e donada ocafio, a mo t ma om,
de fer diuerte beratarías, fins.- emalitiàs, en gran dan, deltes
crehedors. Per ço lo dit Capitol. 8 las cófes ert aquell conre-
gudes, revoca. cfllfa, é anulla, Statuynt,y prouehmt deaqui-
atfàht taís afeigriacions, e dàtions ert pague, no hauer oc m
poder fe fer fmo en los cafos, per'drét comu difpolats • M
donchs, al creador pleya, tals bens acceptar en pague. en o
qual Cars no f,e neccíkri peíïkhoper Com hans haye tal
valor é fermàtatjaxícónï fi ere patót ·per cort, ;e aquella, era
h intecio del dic Capitol. La-quàí declaració e corredioha-
ye lloch eflèr eftade no fotatóertt éfi los fets èfdeüemdòrs,
\ ’ mas
XQ4 0 RDIN ATION E S

mas encara en los prefents, é pendents*, puys la dita datio in

folutum, é afsignacio dels dits bens ya no fia feta ab effe&e

L
cncare que plet ne penias
SOBRE LO CATORZE CAPÍTOL .
O Catorfe Capitol: axi com a iuft, é rahonable fia feruat*

L SOBRE LO QVINZE CÀPITOL.

O quinfe Capitol qui diu, que los Iutges, en los anen-í
taments dels proceftòs, no fien tinguts fifruar les
Ordinacions, é ftils de las Corts: declara, é ftatuex: hauer
lloch tanfolament, en quant las ditas Ordinacions, é ftils fien
contraris, a les declaracions, corre&ions, é Ordinacions fien
feruades, éaxi matex, las dites antigas Ordinacions, éftilsi
en quant no fien contraries ales dites prefents declaracions,
e corre&ions, en tot lo qup en las prefents, no es efpecialmec

S SOBRE LO DESET CAPITOL.

OBRE lo défet Capitol declarey í axi deu eífer feruat, é
pradicatj que fegons forma de la preftacio del dit Ceníal
les demandes, no fien adi^efes ab oferta de pendre en com¬
pte mas preciíàment, é cxpreífa *, tiaye cffer demanada certa,
é determinada quantitat: fi donchs,no era perfona, fuccehint
en fet eftraíiy en la qual es difpofat en la fegona part del dit
Capitol la qual difpoficio fe haya feruar en aqllcs.
Ítem que fobre un dupte, moltes vegades fet e de que fe
ha feguides diuerfes, difcrepacions* Statuex, prouehex, y de¬
clara: que fi a algu fera cftat afsignat, a pofat de fet, e dins
lo terma a ell afsignat, no haura fets Capítols, ni pofat: c a-
pres, li fia afsignat aprouar, que dins lo terma afsignat appro-
uar no pugue ne li fia Íicit> fer 6 prefentar capitols, ó pofi-
tions:car deu li fer imputat perque en lo primer terma afsig¬
nat a pofar, aquells no ha prefentats, c dins lo terma appro-
uar afsignat folament pugue prouar les cofes, ja poíades, é
no de nou polar, é açp, per efquiuar difugis, é dilacions.
Itcm: com per les antigas Ordinacions, é Franchefes del
prcfent Regne, fiaftatuhyt, é ordpnat: que los Notaris, éef-
criuans, hayen, é fien tinguts fer originals, de tots los pro-
ceífos
 :R E cm i v ic. wj
çp^S! &g^’"eAAoSuqúahap.yj^i^t"^pilàíc^ las'antigtièa
©rdinacions es llargament prouehy ty d ordenat; * qué los No^
taris, c Eícriuaris c.ontrifoi'ma del·dic-Gapitòl-'épenes ena-
quell contengudes: no curen fer los dits originals, e per çó
íà íàguits; es íeguexen tofs dies grans,'^é innumerables dafis* &
periudicis als licigans: Per? cant loídit Honor. Gouernador ftju
fU6S, proueliesj c ·mí^&àsia^t·fo'4k·:jï.^^l;^vfei'
guern eífer tingut; é feruat,^ qüeïegdns kTeïiej- é tènor de
aquell, é fots las penas en ‘aquell -còritigudésv c';éncareTots
pena de'ipriuacio de llur •Efcriiía&ia: fe díílwÓrís^feBft’i
vans fien tinguts fer los dits' Originals e que noHíuren copia
a alguna de las parts de algun acte: fi primerament no es ert
lo original íegííïrat, é continuat llargament. E peíque aço fia
millor feruat: lo dit molt. Honor. Góuérnàdójípfóuehe-x ffóP
clara, ftatuex, c mana que tots los Notaris, c Efcriuans' de
les dites Corts, c Efcriuans de tot lo prefent Regne, 6 per
ítlgu de aquells, c Sindichs de la Vniuerfitat, requefl fic fie-
ran, haiea preftar Sagrament per virtut def qual , profriéten
les colés en lo dit Capítol conteiigudes, íègònsla ferie, e te¬
nor ad vnguem tenir, c fervor: é axi matex, iuren que no
admetrah, ni íòítindraii algun F.feriuent, 6 notari ?én las dites
efcriuanias, fi primeramétàquèll no haye preftatlo ditrnramét.
£ fi iurar.no volran; fien remoguts, é priuats del regiment,
offici, e entreucnhnent de las dites efcriuanias. Emperò que
.fi íobre los dits regiftres, e pague de aquells fera queftio, axi
com es tot iorn,que lo dit Honor. Gouernador haye a mo¬
derar las exoefsiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores
per los Efcriuans de las Corts, íobre los dits regiftres , é ef-
criptures.
. ítem com per" lo molt alt SeaOr Rey entre los altres pri¬
vilegis, ara nouament atorgats, fia ftatuyt, que dequi auant,
íio puíquen eífer trets delpreíent Regne de Mallorca Caüallsi
o Pvofins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre
llibertat) per la qual raho molts de aportar Rofins ceílen &
metre «dins lo prefent Regne, qui ni aportarian fi era ftatuit
.é pracchyt per lò dit S-enor Rey, que Caualls , ó Rofins,
no puguen eífer trets del Regne fidonchs no ab llicencia, i
Q prouifio
yX <P'm ATl OK£ S
pxouifi° del: Gçuejnador* e lurats del Regne dc Mallorca vol*
c mane io.Sçn^jr^cy q^° pugnen: cíTcr trets del dit Regne Ca-
yaíls^9. Rpïinsjii donchsjnoprocehira llicencia expreflà deia
í^a j^íageftaq.. ; : 0 2Vb ;0i min. t,i
ítem eítatuex* y ordçna lo dit molt Honor . Gouernador/q
cafcúlutge prdinaà ó delegat, tote; vegade que fera requeft, fia
tingut iurar, é mitgerfíànt aquell iuràmct dir fi en la caufa en la
qua[ a; iprat: ha acofellat, ó dite £è intenció direétamét, 6 indi-
re&a.a alg.u,na de les parts:,ó íiltre per elles,é fi iurara.ó dira q ha
aconíella^ ó dite fe intenció a algune de les parts, ó àalgu altre
per elles diredamét^ó indire&a, fia remogut fcdel entreuenimét
deia, ditecaufa.
ítem, per extirpar los abufos de aqlls Iuriíles; los
quals» aptes que han iutjat en alguna caufa fots col or de
mantenir la fençecia q hauran donada, fe conílituex Aducats 5
l^part qui la fçntécia haura obtenguda, é en la caufa en q haura
entrauingut com alutgcs apres fera aduocats. Statuex, e ordçna
íomolt Honor. Gouernador: que algun Iuriíta, apres q haura
fenteciat èn alguna caufa, no pugue aduocar en aquella matexa

P
çaufa, alguna de las parts.
ER tant lo dit molr Honor. Gouernador, ab veu de la pre-
fent crida publica, à inftancia, y requefte dels Honor lurats
del prefent Regne de Mallorca: intima, notifique, c publique a
totho generalmét,la coreftio dels dits Cap.é Ordinacips ab llurs
penes, manant atots generalmét,q les dites corre&ions,dels dits
Capitols,é Ordinaciós dega nouamentper lo dit S. Rey fetes té*
ga, é obferuen; fegons llur ferie, continétia, e tenor, e en alguna
manera, çontre aqlles no gozen fer, ni uenir fots incorriment de
las penas en aquelles dites corre&ions apofades, certificant í
tots generalmét que les dites corre&ions atrobarà regiftradcs en
les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de
Mallorca, ahot poran aquelles veura, é llegir, é pendre de aqllas
traflat: p ço q deia obferuacia de aquellas algu nos pugue excu-
làv. Dat en Mallorca Dillus a 16. del mes de Oóbubre Àny 1441,

Fonch feta la fre fent Crida Di)ous a 19.de Ottubre* per Nar-
vau Verdum Corredor de las Corts, Any. 144^
MISSEP
 REGNI ~ MATO RIC.

) 201 Jru.nj; lUDJ;

MISSÈR RODRIGO FALCO.

oaiv in .r,on aliaupfi songij; o allsups 3uno:> tsnm

CAPITVL A VVL-
• rjo-jax; <·non/jftil;’?· ; u ^IohgjO ?irh ?oi onp*3nDfH

GO DICTA DE Ife
SER RODRIGO FALCO DONA-NTS-
FORMAj E MANERA ALS PORTADOR DE
LLETRES E COMMISSAIUS.
HIMAV
,JtI £ ’
sjyio irrcí>
LA CRIDA rrj ehÉliirn

RA hpiats, que nótifiqué lo imolt Hüï

nor. MiíTer Rodiígp :falco, Cpnfèlleí
y Vicecanfelíéij y Llb&inent tíeneral del
** molt alt Seííor Reyenlps Regne * e
Iflas de Mallorca, a tot hom generat-,;
, ment, de qualfeuoí lley, condiçio, q
I (lament fia: que com per donar orde^
|y manera deguda, als portados, de
. -- IWrós > e commiííaris, en fer les ex-
cúcionsi e per efquiíïaf deípefes,falaris, epeatjes excefsiusi é
per obuiar, eocorrer a molts abufos quis fon fets* perproue-
hyr a tota indamnitat, axi dels crehedors, com dels déutórs,
e per bon zel, profit, evtilitatde la cofa publica, a la prefent
Ciutat, e P^egne, de Mallorca-, ehabitadors de aquella. Lo diç
.Magnifich LloóHnent General a íupplidaclp dels Hcnorableb
Iurats deia dita Ciutat ePvegnc e dels difcrets Síndichs, de fa
part forana, e mitienfant determinació, e approbacío del gran
e General'Confell del dit Regne'feía, hàye fets, c otàtmiÚ
Oi per
 'X07N ATIO N ES

é <íe mà fua propria eutorizats certs capítols e ordinations

per tant lo ditMagnifich Llodinent General, ab veu de la
prefent publica -Crida a ínftaníia, y requefta dels dits Honor,
íurats, e Sindichs, mane;a tot hom generalment é a tota perfo-
na, qUe de aquí auaiït, los dits Capítols , é Ordinacions ten-
^
guen, í obieruen .icgpns;,ll
, ur ^íçrie, é tenor; p.en alguna ma-
òntre aquells>o algu
Igu de aquells, nolalïen, ni vinguen:

ment, que los dits Capítols, é Ordinacions, attrobaran regiílra-

des en'la Cort de la Gauemadojaliont pddran pendre trcllàt
é aquelles teure^pér ço que de llur obfeuacia. 'algu excuíaf
no?-puguem Dat)e« Mallorça a ? i deDefertíbre Any 1449.
Falco Locumt

u[
, ..P.REJMB.O L.

ANíFESTA, é notoria còfe’íïa atots, que Diuenres,

a 11. deDefembre Any M. CCCC. XXXX. VIIII. per
donar orde,y rrfanera dégude, als portedors de lletres é co-
miíTaris en fer Us execucions; e per efquiuar ídefpeíes, íalaris,
é peatges excefsi9 e p obuiar a molts abufos,qui en aço fe fó fets
eper prquehyr a tòLa indamnitat, axi dels creadors com dels
2ebítors:lo molt ;Magnifich MiíTèr Rodrigo Falco Doótor en
quiícun dret, Více Caníellcr, c Lloffinent General en lo pre¬
fent ílegne, del K4olt alt Scnor Rey: ta- ordena, é manaeíTer
fefuats iots las penas de ius atorgades, los Capitols, é Ordina-
'cions feguens a fupplicacio dels Honòrs. Iurats, é Sindichs de
las parts foranes del dit Regne: vifts fos priuilegis per aquells
exhibits 1 ç hoyts fos portadors, e llur Procurador e Confrares
yífts los Capitols de llur compania * mitianfant determinació
del Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous aiy.
de Koembre proppaflat, fegòm dauatl es contengut.

I.
T^RIMERAment: ftatuéx, 6 ordena lo molt Magh. Loch-
X tinent Genetal? que tots los dits portadors de lletres é c6-
mifsions; ço es fos que vuy fon dins tres diesapres de la pu¬
blicació de las prefents Ordinacions, é los qui per hauant fe-
ran
 REGNI MA 10 R IC. io<?

ran creats, ab n - quevíeh, o fien admefos al vs, exercici del

dit ohici hayeii a iurar en poder del dit Magnifich Lloófi-
nent General, del dic Regne, ó de fon Lloctinent; que be, é
llealment íè hauran en lo vs del dit oíhci: e que eíquiuaran
tot frau é berateria, e obferiiaran l'os prefents Capitols, eles
cofes en aquell: e aço fots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorregueu ipfoiiiéto fi via ran fens preftar
lo ditlurament: e axi maíex, fi faran lo contrari, de las cofes
en los dits de ius efcrits Capitols contengudes. Aquells emperò
portadors, qui feran en las parts foranes e no fera de la Ciutat;
hayen a preftar lo dit iurament, enpoder dels Balles, óBalle,
de las Vilas, 6 llochs ahónt feran: e de aço hayen lletre, ó ef-
criptura teftimonial, có hauran preftat lo dit iurament.
Falco LoEinent.

I II.
TEMl ftatuex, e ordena; q fi algu volia aportar lletres en fd’
fet propri d de fe muller, d infans,o per algu ab qui ftigu es
ço es que fos familiar d comenfal efcuckr o macip deaqll
o feruidor,o procurador, d efclati; qüe ho pufca ferj pofar q
no fia de la Confraria dels dits Portadors, ni haye preítat lo
dir iuramment, lo qual no fia tingut preftar puys non fafle
ofdci de las dites cofes: no obftant eh aço los Capitols deia
dita Confraria. /
Falco LlocTmmt.

I III.
TEM; ftatuex e ordena que los dits portadors fi portaran
rnes aíunc de vna lletre ço es fin portaran duas d tres ha¬
yen un peatge e hiitx tantfolament: e fin portaran quatre e
mes auant quantas que fien haien dos peatges tantfolament
entre totes que las aport en diuerfos llochs en Vn matex dia.
Emperò los qnals peatges fien pagats entre tots los deutors
çontre los quals hauran pottadesles lletres,cafeu pro fua vi-
rili portione. E per tal que aço fia tingut: ftatuex e ordena
que caieu dels dits portadors, quant preíentaran afgune lletre,
o co.niffio h.iyc a dir al Balle e Efcriua dels llochs ahont las
portera , fin aporta altre. 6 altres, é quantes feran: é fin ha
co/nenades, a altre, d filas aporta per ell o per altre portador
o comiffari
IIO 0 RD IN ATIO N £ S

o comiíTari queies haye comenades: a la denunciatio, ço es

quantes lletres aportara, é fin ha acomenades a algu, d altri
a ell, fia continuada perlos Efcriuants de las parts íoranes:
als peus de çafcuna lletre en la refpoíla que los dits Balle, d
Balles, feran alas dites lletres* continuant en aquelles, filo dit
portador ha portade vna lletre, o dues lletres, dcommifsions
d mes atiant: en tal manera, ques fapien quantes feran. E que
los íalaris,é peatges fien diílribuyts entre tots los debitors.
E axi matex los dits Balles, é Efcriuans fien tinguts interrogar
de las dites cofes los dits portadors, é commiítoris. E axitna-
tex los interrogaran, en quin altre lloch, ó Vila uan partint-
fe de aquelles hont feran, e quantes lletres, e commifsions,
hy porten,la refpoíla, fia continuada axi matex al peu dej
caícuna lletre, per efquiuar fraus: en la qual reípoíla, ço es en
la fi de aquella, fia continuada^ la iornada , é hore que lo dit
comifsari íera defempatxatfé lo temps que haura eílat.
Falco Llotfinent.

I m r
TEM per tolre, é efquiuar tot frau, ques pogués fer per
los dits portadors, ó commiflàris, qui per aço com no hau¬
ran rnayor íalari de quatre, o finch liures, o demcs auant,q
hauien de dues, d tres, noi volran portat, ni pendre. Mes auàt
ilatuexy é ordena, que cafcu dels dits portadors, e com—
miflaris , fia tingut pendre, é portar tantes lletres, com fi
feran aportades, d lliurades per crehedors, d per part de aqlls:
é aço no pugue recufar en alguna manera lo portador, oco-
miíïari, puys emperò las dites lletres vagen en yn matex lloch
Vila, d Parrochia, hon lo dit portador, d commiííàri haura, o
anar volra: d en altres llochsVilas, ó Parrochias vifinas, d pro-
pinques de aquell lloch, d vila hont hira: o q no fien lluny
de aquell, mes auant de tres lleguas,e aço fots pena de deu
lliures per caícuna vegade que fera contrafet, c priuacio de
offici del dit commiííàri, o portador ipfo faclo.

Falco Lloctinent.

ITEM
 R E GN VI MATO Rifi «í
■

I que
: V,

TEM que losportadors en VnanmateXa iornada, c horéj

foran aplegats àL lloch^ o Vila han* hírari, hayen, é fi*
en tinguts: totes, é quantes lletres, © cdmmifsions aportaraii
per aquella Vila,:o lloch: en manera, que fi no les prefentaflèn
en la dita iornada, dequi auant no las pufquen prefentar: ne
hi fia fete refpofta, ençareque los dits. portadors, fe paftiflen
del dit lloch, ó anafíèn en altre Üoch, é àpre$ tornaífen en a-
quell dit lloch primer per ptefeutlar les dites lletres: car volé*
ftatuym, é manamj que totes quantes lletres aportaran en YH
viatge, hayen à prefentar enfemps en vn matex die.
Falco LloSlinent,
yi.
ÍTEM: que algun portador, 6 commiflari, no pugue hauef
algun falari, ó peatge de lletre alguna, 6 commifsio qute
£afle,é es preíent en un matex lloch, ó Vila , puysde aquella
Vilaj ó lloch hont la dita lletre, 6 commifsio fe farà , ó de
terma de aquella, lo dit commiflari, ó portador no hyxíra fi¬
na tantfolament aquell falari; 6 peatge que haura vn faix, 6
altre miniftre, per prefentar, ó intimar la dite lletre, éaço per
efquiuar molts fraus# e àbufos que de açò fe fon feguits e fets
que en vna matexaVilafe feyen, es preíentaucn lletres; de vn
Eícriua, 6 altre Real.
Falco LloUimnt,
Vil
I TEM que lo portador, ó commiflari, qui hira en lloch, ó
Vila*, que tant íòlament per vna lletre, 6 menys fie lluny
del lloch, d Vila de hont partirà} no hayeni pugue hauer fi
no mitx falari-, ó peatge fis vol port vna lletre-, fis vol moltes
compartint lo dit mitg falari, entre tots los debitors quant
portara mes auant de vna lletre, Emperò} fi volta eífer pagat
a raho de llegues, en la forma inftituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors , contre
jos quals fera anat . E aço matex fie entes, e íéruat fi lo
dit portador ó commiflari, fe hera anat a algun lloch, ha-
hont haura prefentada alguna lletre, ó commifsio, é de aqlí
partira, é hira en lloch que no fia mes de vna llegue llufiy de
I» ^V5R&\imu ri tm^:s
aquell; que de las lletres, ó.ïòmmifsions, que aportaran en
;^'lfcl|Qííh, &yüp·xpkim. íera dé Vila llegua lluny"dé
aquell lloch de hòmtpartírtf; no pugüe hauer fino lo dit mioc
jMtrijc^*pca^^íttiirk>fòrilï»4iÍ
wí on à süpi&ünzstt Falco Lloctinent

Isnnjuixiji.no i:'pluq ^.1 oaVfíIi - iup: '■ tj;boí v-.: ijjfe i; rr,
TEM que los, portadors, 4 i commidkis / o algu de aquells
no gofé pendre filguna còfa dels ♦ debicors, .-vicia llur íakri,
p ipeatge> encare qub aqSuell tal debitqry ó debitors Voluntària
xnenc ley volgueífen donar; per difitíir la execució, ó fuporJ
tar lo dit debitoxj o; en< altra maneràí c aço fpts pena irremif-
fíblevde deü lliures per caícune vegade, e de priuacio del of¬
ici la qual pena ipfo fado. ïhcorregue lo dit portador, ó cò-
tniílati qui contrafarai é haye reftituhyral doble# ço-querè*
but haura, e volra los dits íalaris* o peatges., a la portio dei
debitor, de qui rabut baura. i.
ev o t v Falco LloSiinent. £
IX.
I TEM: que los dits portadors ó commiífaris, hayen dir, &■
denunciar vertaderament % las lletres, é commifsions que
portaran; íï les aporten per fi propri; ó per altres portadors*
ó commiífiris qui las hayen aconienades: é aço fia continuat
per lo Efcriua ea les reípoíles, que faran en le-s dites liétresro
commifsions, fegons de fus esyadit: é aço per efquiuar fraus
é barats quis fon fets, eíjyodén fer. Car un portador, a quis
ferien lliurades diurfes lletres, é commifsions, per hauer mólts:
íàlaris, é peatges faria de aquellas moltes comandes; compar-
tintles per diuerfos portadors; ço es que fer no ptiga puys ell
matex hyra, li . feran enfernps, ó en vn matex temps lliura¬
des; ans fia tingut ell matex totes aq uelles portar, é comanar
totes enfernps; e aço per efquiuar moltiplicacio de fetes. Si
donchs las dites lletres, noanauen en diuerfos llochs feparars
é mes de tres llegues diftansr 6 llunys, lo hu del altre, en lo
qual cars puguen comanar les lletres ó comifsios totes quan¬
tes hyran an un lloch; ha un poitadorvó commifsari: é les al¬
tres, ó altre, ó ell matex portar las que hyran tótes en
Vn lloch, e comenar les altres: no.depertint; ni .diíçeptàiït
aquellas
 R E CNI MA ÏÏÏWlC; *¥? -

aqüellas cn molts portadors: ni puguen cornanar fino a üri

matex portador les lletres, 6 commifiións, quihyran cn vti
matex, ó en molts llothsj no diífcants, per mes .de tres llegues
lo hu del altre.
Ralco Llàiïl·inent.

I X
TEMj que los dits portedot*, é Còmtriifsaris, fien tinguts
prefentar totes; les lletres que aportaran, lò die que arriba¬
ran en les Vilas, ó llochshon las portaran: e per comportar
los debitors no deguencefsar ni diffinir aqüellas prefentar* é
executar, é fi lo contrari faran, fien ipfo fa<5to priuats de llur
offici: aço fie èntcs, quant arribaran de dia: Car fi de nít ar¬
ribaran, fien tinguts los dits portadors, fer las fobredites co-
-íàs lo dieíàguent) fòts la dita pena. . :
. <• , oxn ry\ ' iib on ,tFalco LloStinent*
Jip-oÀv ■ i?:·d··moTf ,y*0 íTsüJÈoL üühúi:! ò nnoM <4 ?;ru
TTEM que las> dits portadors, é- cOmmií&Jii^feyeiV é «fíétl
1 tinguts prefentar o fer llegit, c , intimar per lo Notari^o Et
criuà de la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las
.tes. lletres, ó comifsions als Balles de les dites Viles, b Jlocks
ó als Llodinents de aquells las dites lletres , ó commifsicns
é requirirlos, que executen las dités lletres. E de la dita prè-
fentacio de la prouifio, é refpóíte, que los dits Balles, e Lloc¬
tinents de aquells fi faramfia feta, é- continuada feriptuía al
peu de las dites lletres, per los dits Notaris, é eferiuans. En
altre manera, fi les dites lletres, no feran prefentadesdletgides,
é imirnades als dits Balles, e Lloàínfents de aqüells los dits
/Notaris, c Eferiuans noy fallen ni gozen fer relpoífes, ni c5-
rinuar res en aquelles: e aço focs pena de deu lliures pel* quif-
cuna vegade, que\fera contrafet* al Fifch del Senor Reyap-
plicadors: e priuacio de llurs ofíicis, e eferiuaniasy ,E per fos
ítrabalk alia Kont lo dit Efcriua continuat haurà fos febre-
dits aótes, haje fis diners per quifeuna lletra.
Falco Lloílinent.
XI.
ÍTEM que fi perlà. pdrrféraTíeff’e,1 là- dèiTto't iio pagarà nis
fara la exeaKiódcl·detite cpntre-aquellj % ferT feta, Ó tre mes
w-'-ï'à P a le
 (ORDINATIONES

k le fegona lecrej que aqqejla prefentade al Ballc ó Llo

'a\nçn.t de aquell fia, ttingut lo dit Balle, ó Llodlinent
de aqüelj, aquella executar , fen$, triga: E fi aquella no valia
ó dilatarà executar; lo portador de dite lletre. .haia requirir lo
dit Balle;o Iyloítinent íeu, é proteftar contre aquell: e de la
dita proteftacio, faífe ade lojdit Notari é Efcriua al peu de
|$idifó P1 tahnaanerà; queaparegue, del carrech, ó etil-
Wm&Pyte 'P&t&krQpfiJfrbíqual’fe:hauraa-fer
fia feta a defpefes dcl dit Ballc.
Falco LloBinent
XII.
TT&Mï que fi enbla! exeeuèio, lo deutor , alaÇott, perfori
. dljof&;i;afsïgharà prfnora.: moble* a immobles la qual fegons
los Priuilegis, o eftils delprefentRegne fe fiayea iubheftar,ò
fpA^t^(St6S: fes portador no eíliga per axo, mes hauant:
mas lo Notari o Efcriua de aquella Cort, hoiit la dita execu-
ÇÜP bay^i Crfi^tingut per fon offici, é per poteftat,
M l@i prefejat# Gapitols li es donada fer e anà-
- latv c£cçú£iP»:é tenir los encants mer¬
cats; alia feònt feràn allegats, p requçts per lo deutor, lo qual
haye; açorèquirír*« fer ;eneptafc, e feria fet totes las af-
fignadpüLts heceCsaries. fins al feuj&nient de la penarà afsigna-
. da np deiant paíTar lo-dit Efcriua los termes ni hores vacuas.
é fens; ferhi lodegut. E fi la penora fera moble lo dit portador
i.torn alidit lloch paí&ts quinzè dies, après qnen fèra’ partit;
dins los quafequinfe dies los proçehimentSje fubheílacio.emer-
Cats de la dite penpra moble, hayen eflfer fets per lo dit Ef-
. çfiua, a Iníïaucia del deutor: é fi lo dit portador fara vendre
la dite penyora, e fi aquella no abaftara al deute, é mifsions*
fe Bailej ó llodihent feUy'arequefta del dit portador, fia tingut
de continent proçéhyr à captio de altres penores baftants; las
quids, fiert executades e febaftades en la forma de fufdita: ó fi
ere algun immoble 6. fiti, encaraque tal afsignament de im¬
moble: haye Jloch fegons las Francnefes del prefent Regne, é
difpoficio de dret; ço es, com lo deutor no haurà bens baf-
tanrs mobles al deute fi. lo dit immpble fera afs.ignat aqua-
, tre mefps, à xxx. dies, çn cars que fe deutor haura renunciat
à quatre
 RE GN I M A 10 R IC.

quatre meíòs> ó aliàs, los quatre nieíbs en taí deute nó hau¬

ran lloch: lo du Notari é. Efcriua, haye e fia tingut fer é con¬
tinuar los aóles de la fubheftàcia, é eXacucia del dit immoble à
inftatía del dic deutor.E paííats lps dits'quatre mefos, ó 30. dies>
a cars de edat affignat j lo dit Efcriua fia tingut e haia fer las dites
afsignacions neceíEiriesp aç^ílumadçs fer,en feblats execucios
e tenir los encants, é mercats acoftumats: íi lo deutor ho re-.
querra: c aço 'febaie a ter dins altres "vint dies apresfíos qüals
paílats lo portador torn al dit lloch, ç requerra lo Balle, o fon
Llodinent, que procehyefque a lliurament, é vende del dit
immoble, é íi no ho volta fer, proteíle contre lo dit Balle é
faílen aóteat peu de la lletre. E fi lo Balle affignara die, é ho¬
ra de marcat, a fer lo dit ‘lliuraments lo dit portador hí fia
per aquell die3 é requerra lo dit Balle, ófon Llo&inent, c fa-
ííen lieuar’aótó é fi lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e
no volra debitament anantar en la dite execució, é vendre,
requeft per lo dit portador a fet deaço acle en tal <?ars, fia
feta cotnifsiq, a defpefes, é íalaris del dit Balle. E fi cars fera,
que lo dit Notari; e Efcriua; requefl; per lo dit deutor no ha-
ye fetes las dites afsignaeions.
Falca I*laSlment%

capítols
 CAPÍTOLS

de EXAVIMENTS
E DE VENDES A
TEMPS,FETS PER MOSSÈN BLANES
GOVERNADOR DE MALLORCA.

IRA hoyats, que notifica lo efpe&ablc

é Magnifich Moífen Vidal, Caftella
Doris, Caualler, Confeller, Cambrer;
é Llo&inent General del molt alt S.
Rey,, en los Regnes, é Iflas de Mallor¬
ca, Menorca, é Iuiça-.é Regint lo offi-
ci de la Gouernacio del dit Regne, que
hagut per al dit Magnifich Lloótinent
_ _ _ General, en é fobre las dites cofes de-
vall efcrites. ple, é digeft confell, é colloqui àb los Honor.
MiíTer Miquel Zaburgadà, Caualler, Doótor cn Lleys, Afleí-
for feu; é los Honor- Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallor¬
ca é hagut axi matex colloqui, é ple confell, ab algunas No¬
tables perçonas del prefent Regne, hayen fets, é ordenats los
capitóls feguents.

LO NOM DE 1ESVCHRIST HUMILMENT INVOCAT.

L O Molt Magnifich Molíen Vidal Caftella Doris, de Bla¬
nes, Caualler, Confeller, e Cambrer del molt alt, é molt
Excel-
 R E GN 1 M A TGR IC] 117

Excellent Senor Rey, e Llocftinet Gdneral del' dit Senor Rey eíi .
lo dic Regne de Mallorca; é Regent la Gouern'acio del diç
Regne: viíla la prouifio , impetrada del dit molt alt Senor
Rey per part de la Vniuerfitat del dit Regne, fobre loscon^ -
traóies de exeuiments,e uendes atemps>ab fobremeíàdefer ¬
ia qual prouifio, eseílade dada en la Vila dé Fraga à xx.de .
Setembre Any M. CCCC xxxx* propaílàt, e vifta la com-
mifsio j per la Maieílat del dit S eíípj Réy a ell donada en Ta
dite prouifio:-hagut, en e fobre las dites deuall efcritaS: ple e
digeft confell, e collo qui ab 1q Honor. Miflèr Miquel Zabur-,
gade» Caualler, Doclor en Lleys; AffeíTor feu, e ab los Honor. :
MoíTen Saluador Sureda Caualler, Miífer Gabriel de VeriDr. en
Lleys, Moflen Bartho. Qezcos, MoíTen Ramon de Moya, e
MoíTen Iuan Eíteua; Sindich dels, Iurats del dit Regne: e com
lo Honor: MoíTen Arnau Meflre coniurat llur fie malalt, e agut
aximatex colloqui, e ple confell > de alguns notables ho-
mens del dit Regne de diuerfos eílaménts, èn aço ^ippellats; e
conuocats, fa e ordena los Capitols, ílatuts, e Qrdinacions
feguents: tant en virtut de la dite çommifsio > per lo dit Se^
norRey feta à ell, com alias per authoritat de fon ofiíci- tat
fobre los dits contraóles dé exauimencs, e vendes a temps
com fobre altres contraòfes, e cofes deuall efcritas, fegons en,
los dits Capitols, ftatuts» e ,Órdinacions> es mes llarch contitir
gut: las quals fon del tenor, e continencia feguent.

P RIMO: que dediqui auant, alguna perfona,. no pugue

vendre atéps,algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli,
Efpecies, Cuyrams, ceres, 6 argent, yoyes, ni altres cofes; fino
a mercader; per mercadejar 6 eípecier, arteía, ómeneílrab per
fon prppri vs, emenefter de fon offici, ó per altres necefsitats
o meneíler del comprador; axi com drap per veílir* o blat per,
fembrar, o meniar, d de ía familia, óíiuade per los beíliars
e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del No¬
tari, qui .pendra lo çontra&e, e lo Iuramenr íia continuat en
la carta. En altra manera, tal contraéle no valega, nen fia fet
dret ; ans.los venedors qu{ contra&aran» en altre-maneja
perdran totes les cofes, e preus de aquelles, e los Notaris, qui
.> • rebra
JÀ QR-D. IN ATIO K£ S

rebran 1 és «cartes, fien ipfo fado, &; iure, priuats de'Dus officis
eper femblant los Corredors, qui entreuindran., e vltre aço,
correran dos dits Corredors abaçots, e las dites ooíès, liayen
lloch encaraque-los çontral·lens, ó algu delís, foíTen Clergues
p .EclefiaíHcs, ó Reíigioíbs,
M. Çaburgada.

1 TEM: que los dits Notarist fots la dite pena*, no pugueu

polar en tals contrades, renuncio al for feglar, ni renun¬
cio alguna als prefents ftatuts, é Grdinacionsj encareque fos
iurade, fots la pena demunt dita, ç que tal renunciacio enca-
reque fos pofada, no valega: ans fia ipfo iure nulla, é iuua-
lida> CQm als prefents cftatuts fets en odi dels crebadors, 6
jvenedors. nos pufquen renunciar*
íhr M Çttbttrgada.

I III.
TEM que aquells qui en temps palïat, fins lo die de yuy
hauran venudes robesmercaderies a temps, en la forma de
fus prohybida: no pufquen demanar, ni haiter dels compra¬
dors, qui fins afi no hauran pagats * los preus-, fino tantfola-
ment lo preu vertader, que valien las dites robes, al comprat
en lo remps de las dites vendes, ab intereíler à raho de
vuit per cent; deltemps de triga fins à la Real paga.
> - dd. Çnburgada.
1111.
I TEM que de aqtíi aua-nt, fie inhibits, e aguts per nulles,
é inualidos, tots contrades de exaniments, é vendes, é re¬
vendes dequalfeuol robes, ó mercaderies: quis faífen en Vn
inatex temps. Axicom V." G. fi lo comprador, apres de la
compre per aquell feta à temps, reuendta de continent, al
venedor la cofií per ell comprade, é los Notaris, é Corredors
uiintrauindranincorreguenipfo fadolaspenas de fus dites,
7
kens alguna gracia, é merçe.
M. Çaburgada.

i TEM es ftatuyt e ordenat, qüe los contrahèns, np pugüe

renunciar al Priuilegi Real, parlant de contradcsde cópres
de
 R E GN l '1' M A I $ R Ï C*

de,, llanes, ofe, c kllx^s^expléi:y^^tfeípà4uïïcníi èdelsqíiatm

íous^ per Jliure,* qtte los venedors^ fort títiguw tantfol&n£P
P'agar ^Is compradors: ans tals T^innetacionsi nó pu^üeri po-
Íarcíilos çamra&es; e poíades^ no ^abgu^n-, xom l·leíia^
gades e© odbde compradors; Èò&ístòt&ïis enjperór é Co&e*
dors^ qyi hi entreuindran, incorreguen las defus dites penas,
XI M. Çaburgada.
<& '£i&ufr\m M.zcAh^^O «IzvAwTf
J:TEM ,cs eft^tuüytv e ordenat; que * aquells, ^ui compraran^
Jl.ó han ya comprades, olis, llanas, é alçres coíès^ robes, foiitó
£ expl&cs: ni los venedors iicn tingmiï lliurar los^qudísyft
dpnete no ítiplexen lo iuíl preu, que aquellas valran en 1&
femps del lliurament; Sixmpero hauran pagat lo preu, 6 pare
de aquell en.tot lo temps de ktande; íiekpagarintèrefe, de>
ço que.pagat haurà: comptat deldie deia paga que fet hau¬
rà fins al die q hauran rabuda, a&budes las dites robes, é çofes
àp&p&to, cò .3*>rnfel > *■**!•. .V*;ç,i**.;; pg fyburgddà: ;f

J : .. . :.••■ .yí-^uc- fe
ST E M ? que algu qui de ça (oillítay 6 rendes* o de det
Utes; haura bjat, ó prouifio íua, e de íà familia : non puf-
; •]

quer en la prefent Ifla ; comprar dé algu-pèr fon menyari é

per reuendre aquell; que ya tindrà vell, E-contrai e aço , fots
Peua. de perdre aquell que comprara; Pero, finú tindrà yna lleyi
de blat, ço es xexa, ó roig: fia licit comprarne de aquell que
no tindrà; per prouifio fua, d 'de ía familia tanfolament,é per
femblant* fie.licit e petmes als cedítòrs éenfaliíïes; de diners, o
de. blats, encare que yan rengueíTen per llur prouifio pdndre
de llurs deutor® blats, en pague de lluriGeníaL ? ^ i /
iTr * " •*-f • •••'' " - ■ .' '• - • ::'c" o c v M: Çaburjrdd**• ■ ^
‘ ' • - v cVffl iite* rfc
| ThM^qüe als preferits Capítols, ftatuts, é Ordinacions; no
pugue.efctiet ralgun firau dire&ament, ó indirectament: é
que alguna! perçona^ na.pugue per interpòíade perfona com-»
pra&Vnj •.vendre, en. frau ni periudici de las prefetits Ordina¬
cions: ni preftar hy íon nom per altres: iots pena, tant al ve-
medoiytam al* comprador, e al íq^ tèrçàperçòria hifara.in·-
rmçaíwidt eçnt Hiara

la terfa
 . 0 R D IN J T10 N %>$
la tèrça pàrt al Fifch del Senór Rey: e per la terça, ala obre
dels murs, c per daltre rèrça ad denunciador o Acuíàdor
é no res menys talsT contrades fets en fiau, e íienipíb
iure nulles , é inualidos vA no fic fet dret. E los Notaris,
c Corredors, quiy entreüindràn incorreguen las dites penes.
ML Çaburgada.

I TEKÍ queTos Capfers, c los Tènders,ó altres reuenadors dc

reies, peXos,llagUtas, ó altres coíès;e arroflbs, pugu-eri las di*.
tes còfes comptar à teps, ç vendre aqlles a manut en llurs cafesy
e botigues: éinpero q aqllas, no puguen vendre, ó reuendre, à
temps, fots las dites penes. Entes emperò, que per ço no es de-
rogíta ta Ordinacio de vedrelas dites cofes per aqllmatex prea
dins trés dias après que aquéllas hauran comprades.
M Çaburgada.

Í TEM: es flatuyt, é ordenat, que de 15. del niés de Abril prí-1

mer vinent, enauant, fien tinguts inuiolablement fots las pe¬
4
nés en aquells contingu ^> íos' Capltólsf é ftatuts qui en lo paf.
fot foren fets, é ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloc¬
tinent General fobre la vende, que fan los drapers dels draps, a
talíi ço es que los dits draps* nos pufquen vendre fíno banyats*
fogons q en los dits Capitóls, es mes llargament contengut.
M% ^aíurgada*

P " XL
ER çò lò Magnifïch Llo&inent General falua à ell facultat
de corrétgir decléràr, interpretar, é efmcnar ab Confell dels
Honor. Iurats los dits ftatüts,é Qrdinacions, e cofos en aqlles
contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la prefent a tot hom
creneralment, de qualfeuol lley, ó eftament íie: que tots los
dias Capitolsi'ftamts, e Otdinacions tenguen, é obferuen a la
Hecre, fots penes eriaquell conténgudas, com del die prefent
auant aquells hauran, é obtindran llur força e valor.
M, ^aburgada.

)ER tant íò ! m c Magnifich Llodinent General,

ab tenor ' de la 0íanc à tot hom generalment, de
q.uaifc-
 REGNJi M 4 í 0 R tà tasts,

ciualfeuol lley, Y condicio, ó ftfmem fíe: quede aquí aviant, laS

dicks Ordiuacroasr C Capítols fcgons lltírs lefics c tcíiòii ten»
eueil· c obfcrucn, c noy contrauenguen iots las penes en a*
quells concengudes.Eiat. en Mallorça a xxinj. de Mars, An/,
deia Natiuitatde NoftreSefiofi M. CCCC. LXXÍ.

^ríïïés stfSwiF
rn/di
_0n -uj, a - sTYLI SIVE RITVS ÇVRIARVM
;jK

DE MOSSÈN ARIL
boïjp ora)on . Úlitju, rrrjfjp
’ t
STILI C V R I AR V M C I V I TAT I S 'í
q í"i xjfurjvq
:^ m aioricen;
nco kii MgJT
■rnotuinn
1EVeneris > intitulatd tèrtiò Kaíéndas ÀS5;
kguíH, Annó Domini M. ccc.xxxfc'üij. No-;
bilis Dominus Arnaldiís de Arilíò, Guberrta-*
[tor General»,' Regni Mayoric. habita plena
Idelibetatione cu Iuratis Vníüerfitatis ,8ccu fuò
^pleno confilio: ordinauitj quod confuetüdi-
__ fncs & ftilh qui)6c qu£in Curijsnuhc ob-
feraantur, redigantur in feriptis de ccetero iii Curijs, fic, quod
non opporteat ipfosi Vel ipfas, pet teftes probari. Ét fiiiifu-
turum aliquis ‘corifúetudiriem;^l ftylumallegàuerít, vltnlca-
fuetudines, 6c ftylos reda&os,6c redadas in feriptis, ptlüs' qua
admittatur ad probandum diótuiii ftylum nouiter allegaturrij
Vèl confuetudiném compareat caram Nobili Gubernatori qui
eum fuo coníilio) deliberet aïl dicftüs ftilus vel cònfuetudò
admini debeat. Et fi non debeat adinitri, repellaiuir*
& procedatur in Caufà. Et fi admitti debeat, O.ísigíietur'
aileganti tempus odo dierum ad probandum ftylum* Vel co-'
fue udinem nouiter allegatuhV vel alíegatam.Et fi. legitimé
probauerit ftylum, vel cWuetudinem: íedigatuí Hi feriptis, &
eam' àliis dé ccetero abíeructur. ‘!h; v- *
... CL PRIMO
 j tituv£ m
P RIMO filius ïahiiliài éonprahens matrimoniüm haWtur
proemancipato, & faciat otïínia négotia qux Verus films.
^mantípitus'jfexiüè poteíb* '<■ ^ ‘ ; * ; i . f>
JXXÍ .D'J'JO MKfèoZfxifloH sb .' -ij
TTEM diddo folius Curritoris Iurati ílatur, 8c creditur íiiper
lconuentionibus, qux fuerinc in contrarií in quo interuenic
yc curritor.
ml
i TEM fi alienis leuajueriDpççüfiiam a Çüriay Alta fideiufio-
ne de ipfa tornanda, fiquis apparuerit melius ius habere in
ea, Scpofteapervnani fencentiam vi&iís fueric de ipíà torna¬
da per aíiqüém allegatem melius ius habere, pofito quod ap-
pellatio qnterupnierit? fit executo incontiiienti. quia tomatur
pecunia in poíTeCuri,x, fed tamçn non traditur partif

I TEM fialiquis condemnatus fuerit infra quantiratem cen-

tum folidorum fiet executio in prima fententia pofito quod
appellatio interueiierit: data tamen fideiufsione de tornanda,
fi contrariam poftea iudicaretur.
V,
I TEM; fi fit queftio d fenfu foluto, vel no foluto, í quatitate
céfus folutivel no foluti:Ducitur caufa extraordinarie, 8c in ip
fa prima fententia fit executio,pofito quod appéíktio intemene
rit. Data tamen fideiufsione de comando, fi poftea contrarium
iudicauerint. Et idem feruatur in queftionibus falarij íiue mer-
cedia* vel prouifioniSj vel aliniencorum. Et in queftionibus
tocationum.
VI.
TTEM fi aliquis in iuditio obligatus fuerit, vel confeflus, 8e
Xalleg^uerit folutionem, vel alias eonttadixerit: 6c poftea vic-
tus. fuerit ex prima fententia fit executio in continent^ data
tamen fideiufsoria cautionede tornando fi contrarium iudi-
caretur.
VII.
Í TEM: fi bona alfcuius debitoris vedita fuerint ad inftantiam
alicuius creditoris. Et poftea aliquis compareat allegans po-
teft
 RE GN1 M A 10 R IC. m
tentius i us habere rationeprioricatis, vel alias; poftea ifte co-
parens non auditur; Sed pcecunia creditori vigilanti traditur
cum fidé iuíToria cautione. Et hoc yemmeftfi dcbitorhabe*
at alia bona; poft difcutionem vero bonorum debitoris, finori
fufiiciat ad fatisfaciendum crçditori potiori in iure, tunch poJ
tior creditor habet recurfum contra creditqrem vigilantem de
eo quod recepit in eo tamen quod fibi deeft.

I VIII.
TEM pro depofïto, vel commanda, vel pro fadbo mercàti-
li, quis capitur, 2c captus detinetur quoufque foluat. Sed íl
queftio de debito, pendente queftione, poteft dare manu
leuatorem dç perfona quoufque queftio fuerit finita, verutn
eft tamen quod mulier pro depofitoj Vel comanda non capitur
íed pro mercatura fi merçatiuv

I VIIII.
TEM fi aliquis manu leuauerit perfonam alicuius a Curia
de ipfa períona tornanda, vel aliqua pecunix quantitate, 2c
velit tornaré ipíam perfonam in poflè Curix: Auditur quan*
docunque velit,etiam, fine requifitione Curix* Et liberatur
amanu leuta» cumipfum tornauerit,
■
I X.i . .
TEM de confuetudine'eft Maioric.quod habitatorcs Ma*
joric. pofsint tradere, 2c afsignare poíTefsionem ad fiíbhaftan
dum, ad quatuor menfes, niíl alias per partes eíTet renuntiatum.
XI.
Í TEM eft de confuetudine Maioricis quod fi mulieres inter-
cedunt pro maritis, 2c fimul cum ipfis fe obligent ex quo
renunciauerint Velleano licet etiam non renuntient authenti*
cé fi qua mulier. & etiam fi non iurauerint, eX quo fint ma-
iores xxv. Annis valet, 2c tenet, 2c pluries fuit obtentum in
Contradidtorio iuditio.
XII.
tTEM teftamenta nonleguntur quando fiunt per Teftatóíes
I coramtcftibus, fed folum Notarius exprimit coram teftibüs
qui vocati funt hxc vel fimilia verba. Domini vos èftis Vo*
cati ad teftimonium perhibendum: quiaifte Domiílus, Vel Do¬
mina condidit* & ordinauit fuum teftamentum itl pofl'e mei
i Qi talis
TÍ'4'
0 Rí> 1 NAT 10 N ES
talis. (Ethic dicitfuum nòmen) videlicet exiílens iníuobo-
0o fenfu, & memòria ferogat yos quod fitis teíles quodip-
íèinpoífe mei fecit teílaméntum, & vuit quod id quod ordi-
nauit valeat pro fuo teílamentò, &fi nòn Vàlèat, vel nonva-
lebit iure teílamenti vulc quod valeat iure Codicilorum.
Vel ajio iure vltimac voluntatis.

noNMlOXSS POSSFNT VIER1 VER $VQSCVN$VE

fnt infinuationt Indicis cUmremntiatione.
XIII.
ÏTEM donationes poflunt fieri per quofeunque fine infinu-
atione Iudicis. Et fic funt. çonfuetae fieri, & obtentum in
contradiftorip iuditio bínam aélà* &amplius> quamuis exe-
dant valorem quingentorum aureorum: Si tameti Donator
renuntiauerit legi dicenti dònationem non valere exceden-
çem' íummam quingentorum aureorum fitie infinuatione.
XIIIL
Í TEM eíl de confüetudine fi Emphiteota tardauerit folue-
re eenfum quetn facit pro poíTefsione emphiteoticali ille
qui cenfu recipit poteíl abítrahere portas a poíTefsione fine ma-
dato curi# fiue authoricate. Et ctiam fi poíTefsio eíl in qua
nòn fent ianuae fiue portae poteíl fignum Crucis, vel aliud
fignutn facere pro empara, ne Emphiteota intret illam poflef-
fionem quouíque foluerit eçnfum finelicentia ipfius Domini
Cenfus. Et quia Barecx> 8c lurgia aliquotiens de his orieban-
tur a quadraginta annis citra, 8c vltra, fuit òrdinatümv quod fi
Dominus cenfus fagionèm mittat Emphiteota pro cenfu ha-
bendovVel pro pignorando eodem, vel portas abftrahendo,
vel emparando*. Emphiteota tenctur folucre omnes expenías.
Icaque Dominus cenfus habeat complete fuum fenfum. Et de
expenfis ílatur, 8c creditur Domino faltem cum iuramento
ipfius vel mancípij fui qui prò ipfo eenfum colligit.
XV.
Í TEM fi aliquis facit eenfumfrumenti pro aliqua poífefsio-
ne alicui* 8c colligatur frumétú in ipfa-, Emphiteota tenetur
tradere, 8c foluere frumentum colledbe ipfius poflefsionis Do-
mino cenfus. Efi aliquò cafu ( pro; ur. plimes accidit) non
Colligit'’
 REGNI MA 10 RIC'. ïíj
colligítur in illo atinc propter infertilitatem> Vel alias* poteft
dare Emphíteota de alio frumemo' ita bono, 6c teceptibitó
quemadmodum eíTet frumentum colleòbe ipfius pòíTeísiònis,
Et hoc ad cognitionein Baiuli loci, 6c illorum quos Baiuius
deferit.
i*
Í XVI.
TEM eft de confuetudine» 6cvfu quód heredes defun&o*
rum3 6c alias Tutores . ac etiam Fifeus Domini Regís;
( pro ut aliquoties accidit) quod facíant Inuentaríum abfque
citatione legatariorum, 6c etiam cteditorum deíuníH
XVII
I TEM eft devfu, 6c confuetudine in Maíoricis, quod Man-
cipia feu Scriptores qui notantnr cum Notarijs redipiunt,
6c recipere poísunt 6c confueuerunt inftrumenta; Dempíis Tef*
tamentis, 6c Codicilis, 6c alios contradius, qui, Scquacoccur-
runt per genus fiendos, 6c fienda pet Notaïios Curti quibus
notantur dumtamé talis iuuenis Scriptor fit iuratus, &fubro-
gatus Notarijs cumquibus morantur,6c quod fit iattl notus
ipíi Notario.
xvrn.
I TEM fi aliquis forenfis obligètur ín Cúria ‘Baiuli Ma-
ioricarum, vel in Curia Vicaríj, ut pluries accídit,in Curia
Vicarij Forenfis, feu in Curia domini Gubernationis , quse
olim dicebatur Locumtenentis, lícet alias noü fubmiíTerit fc
foro fub quo ex pradi&ís, 6c fuo foro non fctiüHcíaüerít in
Ciuitate fi ibi inveniatur, 6c coram, vel fub examíne Iudicís
illius Curia? fe in qua óbligaVerít, 6c fi obligatus fuerit fub
pena mifsioiium: 6c expcnfaru,ludeX ílle fub cuius examen ob¬
ligat9 fuerit mittit vel dirigit littetas fuas, 6c etiam Sagione
Baiulo fub cuius Baiulo talis Forenfis moratüf, Vel eft domici-
liatus mandando ipfi Baiulo, Vel ípfum requirendo uteXetu-
tionem íaciat de illo obligato,de eo in quo obligatus exiftat,

I XVIIII.
TEM fi aliquis forenfis obligatus exiftac cum Inftruítlen-
to lado ex quocunque contradiu etiam celebrato in Ma-
ioric. fi reperiatur in Ciuitate poteft empararí ad iuftitià fui
creditoris de mandato Baiuli Maioric. & talis obligatus po¬
teft
W:
O RD IN ATIO N E S
teft conuetiiri coram Baiulo ex quo contradus > vel ínfeuJ.
m£ntum ipfius contradus celebratus, vel celebratum £uic in
ciuitate Maioric.

Í TEM fi XX.
,
aliquis forenfis obligatus vt prxfertim cum Iudi-
ciali oblígatione, Sc feruus ipfius obligati, vel beftia fua in-'
Ueniatur in .Ciuitate, poteft emparari per •creditorem, fi tamq
Dominus rerum obligatus interfuerit in Ciuitate alias non.
A\ix vero res didi obligati inuentx in Ciuitate pofTunt em-
parari etiam in eius abfentia.
XXI.
| TEM fi aliquis forenfis obligatus inuentus fuerk in Ciui¬
1 tate cum Iudiçïali oblígatione, vel alia quacunq, fi fuerit in
Ciuitate pro negotijs comunibus fuç Parrochix fi de hoc Iura-
n fecerint fide non poteft emparari iu Ciuitate in illa vice.
XXII.
Í TEM Íententia poteft publicari per Notarium, vel ScriptoJ
rèm etiam fine prxfentia Iudicis.
v-: ' 1 :i ' XXIII
Í TEM: fi aliquis receperit procurationcm abfentis ab ínfula
tenetur ad expenfas íalarij Iudicis^ 6c feripturarum pro fua
parte. Nifi Dominus principalis cauerit parti aduerfx pro
bxpenfis.
XXIIII.
ITEM fi merces vel alix res ernptx reperiantur penes em-
ptorem venditor eft potior in illis quam aliquis alius pro
preuo rei venditx.
,xxv.
ITem fi aliquis fuerit obligat9plurib9Creditorib%&: tnaior pars
ctèdkoru fecerit gratiam elongamenti tali debitori, quod
de confuetudine Maioric. alij creditores minores in numero
& in debito habeant ftare gratix conceíTx per partem credito-
rum iií cu mul t) debiti, 6c in numero perfonarum.
XXVI.
ITEM fi aliquis Emphiteota ccífauerit foluere cenfuni qne
facere tenetur pro re emphiteoticali etiam pro triginta, vel
quadraginca Annos, quod talis res emphiteoticalis, non çadat
in com
 fcÈkïkï ' m-í·/V¥·/K 117

in comïniírurn de'CpnfuetüHifi'èiTTO^&’óHfemanaà Maioric.

ac ètiamfde pemiiíTu Regío,jfeH-íalB Etnphítreotk :habèt tó}*f
uere ccnfunï <tdracü?fty&: fefriafíét ícSufüs ih dí<5f£rè Éxnplii-
tcótecali. . XXV11-,,.
I TEM fi allquis denunciauerit aliqüerií de aíiqitó criminb,&
perfequutus íiterit contra delatum tenetur foluèré medie-
tatém expenfarum fa&aruhiiri dida dénuntiationé.
-ui! 'fifz'i .imïV rmio zò ?non oon ú'ioujruoioyl .1 -••••• - ■

DE rSNDlTIONÈ SEKV'l MOÉ.BÒSZ

V;^. I*,; j: ;v.;.v.
ÍTEM fi aliqúis vcndideric àliquéni Seruuni morbóiiimj
&c infra annú fuerit inventum, quod talis Seruiis fit in red-
dibitíonc, quod probato vitio, & morbo talis ícrui qnod ve«
ditor habet recupéraí’e talem íemum mòrbofum, & reftitue-
re pretium emptori: pofito quod noh fuerit próbatum qúod
in primi Domini poffe viciurn habuèrit.
xxviiíi.
Í TEM fi alíquis pètierit longinqüam dilationem vltra ma-
rinamin còntinenti lapfo teihpore dilationis, pars qúceno
produxit teftes infra dilationem longinqüam, habet íoluere
pòenam duorum folidòrum lli còntinenti fit eXecütio > nifi
oftenderit iuftam cauíam execuíationis fed tamen fi appellatio
interuenerit, recipitur appellàtio; fèd fit executio in conrinen-
ti ( data tamen fideiulToria cautidne) fi contrariu iudiçetur.

P OST quatn die LunscTertio Kalendis Marti) Anno Do¬

mini M. CCC. XXXXV. Exorta matèria queftiotium»
in Maioric. Curijs de infraferiptis contétísdn ftylo luo ordi-
natione infraferipta, & fuiíTet per partes allegatum inter quas
ipfae queíhones. Vertebantur mos, confuetudo, íUlus, & òb-
feruantia Curiaium pradi&arum, óbtenta diutius in ípfis Cu¬
rijs de eifdem. Hocqua: ad auditum Honorabilís viri Do¬
mini Phillippi Boils, Militis Confilíaríj llluítrífsímí Dominí
Regis Aragonum antedi&i, reformatòrifque ac Regentis Gtu
bernationem totigs Regni Maioric pro eo de Domino Rege
clamore ipíàrüm partium licigantium pérueníífet ipfe, Honor,
Dominus refoirniator pro celerí fine imponendo controuer-
Ïz8 0 D /N A T10 P: & S[

tijs pr<edicHs*8c ne à modo inter aliquos,alios, de fimiiibus •

pàíTec in futurum debitum feu queílio fuboriri) congregarif
ac vocari fecic maiorem partem Iurifpcritorum, Notariorum,
ac cauíidicorum, qui in di&is Curijs fuerunt pra&icando diu-
tifsitne conuerfati, aliqui per decem annos* aliqui per XX. a-
liqui per Xxx. aliqui per Xxxx. 6c tempore etiam ampliori
coram cuius Vener. Confilio fcilicet Àrnaido Aíleflbr dic¬
ti Honor. Reformatoris nec non> 5c cum Vener. Petro Ru«.
bei, Guillermo Valentí. 5c Francifço de pprtçllo Confiliariis
Rcgis, legí: 5c exponi fecit püctam ipíaríí queftionü prceíentU
bus aduoçatis partium ipfartim, quatenus de ipfis per pac ¬
tes erat mos> çoníuetudq, ililus, 5c obferuantia ut prxdidii
eíb allegata:-tandem reperit cóntenta in Ordinatione fequen-
tis ícriptur# fuiífe <&uçi|pme in prxdi&is Curijs obferuata, 6c
obtenca diueríis, ac pluribus in contradiótorio iuditio, 5c etia
de mt>re> con{uetudine> ftilo, òc obíemamia Cuviarum X4à-
ioric. prasdi&arum, quareea mandauitredigi in fcriptis 5c ad-
di Ordinationi praçdióborum ftylorum, ac confuetudinurrg yt
admodp ad ipfam fcripturam fi cafus fe obtulerít recurraturf

QVOD SI ALIQVÍS £ MÈRIT REM ALl£t?ÀM

in Cúria, & non foluerit pnetium dcbet
cap tu r dctincri,
XXX,
I TEM de .vfuj more, ftylo’, obferuantia, 5c cònfuetudine
Çuriarum Maioricarfiieft quod emptores alicqius rei mobilis
Vel immobilis per Curia yçndit^cópellutur depònere;5c foluere
pretium rei empra in pofTe Curicc> feu tabulx depofitorum
Curia:, 5c ad hoc compelluntur per Curiam infra breue fpa-
cium temporis Iudicis arbitrio moderandum, antequam adi-
piíca tur, íeu inducatut in pofíefsiònem ipíius rei eiiiptx. \
Quo pretio depoíito. yt dicium eft, per emptorem in conti-
nenti omni exceptione, cefíante, 5c ex caufa,ipfe emptor popi-
nitur in corporalem poíTefsionem per Curiam rei emprar.
Nec íí aliqúis ex crcditoribus rei vendits feu in re ip&> Vel
pretio fe ius habere pretendenúbus* hipotechac contradixerit,
non poteíí Curia aliquem priuatudepofitarium eligere pretij
nec
 REGNI MA IÓ RIC!

nec Kabere ipftm prècium pro depofito, nifi ut pfsedicituf5

deponatur. Et fi ilie qui í Curía, vt predidum eft, emit infra
cempus fibi per Curiam afsignatum non fecerit depofitú pre-
tij rei emptx: res èadem vendita, moxper aliquos dies IudiJ
cis arbitrio fubhaftetur, 6c vendatiir plus pretij ofFerenti, & (J
minus repertum fuerit in re ipfa precio, pro quo eamemerac
tamdiu detineatur captus in carcere donec fupleuerit quantita-
te quaedeficiat de numero practij quod ipfé cmptor obtulerit
íè daturum, Qüx fi quidem òmriia fupradida didus Honor.
Reformator iufsit habita deüberatione cum Honor. eius Aflef-
fore,6c confiliarijs in prefenti libro inferí;& fcribi ad haben-|
dam memoriam rei gefe. Cum fuper infraícripta confuetudú
ne nouiter in iuditio allegata fuiilèt inter aliquos negantes
didam coníuetudinem* 6c alios ipíàm eíïe affirmantes dicep-
tatio, 6c pars affirmans vellet admitti ad probandum eande
6c fecundum ordinationem fadam per Nòbilem Arnaldum de
Arilo dudum Gubematorem Regni Maioric. nulla cofuetudo
admitti debeat ad probandum>prius quamper Gubematorem
Maioric. cum fuo Confilio fuerit delibeíatum: an talis confu-
etudo fit rationabilis, 6c ad probandum debeat admitti. Prop-
terea die Luna: xxij. menfis Marti; Anno a Natiuitate Domi¬
ni M. ccc. lxxviij. Honorab. Dominüs Francifcus Ça garriga
Miles Gubernator Regni Maioric. ad inftantiam allegantium
didam confuetudinem eíTe pro fcienda veritate inffafcriptorn
conuocari, 6c ante fui praefemtiam venire iufsit Vener. Iuratos
Maioric. 6c aliquos legum Dodores Iuriperitos Notatios, 6c
eaufidicos, qui diutius in Curíis Maioric. fuerunt conuerfati*
6c etiam plures alios tam Milites quam Ciues, 6c Mercato-.
res Regni Maioric. quòrum numerus excedebat fcxaginta, 6c
tàndem auditis, 6c allegatis hinc inde ■ 6c ibidem informatio-
ne de eifdem recepta reperiit confuetudinem infraícriptam fu-
iífe pluribus attentis rationibilem> 6c iuxta aflertionem pluri-
um. qui ibidern erant diuturnis> 6c longis temporibus in Reg¬
no Maiorícarum obferuatis tam in iuditijs, quam extra* nullo
autem eorum, qui in dicto Confilio interfuerunt contradicé-
te, quin dida confuetudo rationabilis haberetur, igitur ad fii-
plicationem didorum Vcner. Iuratoru mandauit ipfamconfu-
R etudiné
 fòKQ.lKATTOHES
etu<iio®W %nïçriptis riç^cífcdjjftCQnjGiejw^xis, & .ftylb in-
ícyiptw redadtis addi in liunc qui Tequituï ínodum.
. :;AAAI. , ' / ; ■
TT\]É & long^SrT^oribús irx Maior-ï,
j^/obíeruat^ exiftit quadri aliquis nçgau€nt,íc:ícripí]fl'e ali-
qua, iç(fipfg£a èc. p*oÍp£r$ ipfom eam ícripturí,
pfoWnàum; àdmittkur tanx:
P5f iUiçe^a|rm^i; aliarum ik
fe Ícrïptt*ramfecyfé non obfhnte quodi
• ,lpi?fíuçrmí.teftes íubíçti-p'tU ace«am per quaft
canqae;aU^^^pr^bajciaiies per quas pofsit rei veritas app^.
:•'frk/ki ; ;.í;:'J- /‘.f .

ÏFtÈX 'WtÈVÏAXDÏS LITIBFS.

b i • . .
■ !À S.SQ ès* rrallftí.fa^ínèrit, pres W Gapitol Real/lo
XXqwàl-eitfemps ab-altr^S; Gapitok Reals, foren atorgats
per lo, Senor Rey en Valé. à xviij de Deíembre. del Any de
fal·foimmlàò Serfot M. çççAxXSiï). a fupliçacio dels mit
:q4al; C;àpitpl‘ es deltenor fegnent*.
-qoïí .hiimfci 3J.edò{>rh Lxifidoiq tàiii< ’. i
XXXII»
tlrEfyí jcom molcs plets cfovn temps enfa fe menen en la dk
Ami Ciutat é Regné'm^Uúofàtnen.t, é per longas dilacions
eoncraifofma, e intenció de fos Fi:ancheías» Priuilegis, é bons
vfos dbl dit Regne* per cp a tolre mafions, étrabalis, difcen-
ftòns, é; molts altres inconueniens# qni per aço feguirfa po-
dan. prouehym , é ordensam > que tots: plecs é queítions
quis menen, é de açi anant fe menaran en la dita Ciutat,
é R^gne degueu, é hayen eíler finits à determinats dins lo
temp^ b terminis en las - dites Franchefas. é priuilegis conté-
guts & ekpreífits: E com per aquells pus preílament fer fe

TP ■ilJ·VllVll· -- --^

cepciofís: dels pledetiansí ans determinen los dits plets breumét

#mmàriament/é de plM^a %ure deiuy a part pofada, fola-
ment la veritat del fet atófa, los terminis emperò de las dir
tas Pranquefes obferuats, E com alguns menen fouint plets in-
cí:•■'■-> * . Í iufts
 REGNI MÀIORIC: ÏJ2
íníte, é fatigac las’ parts à ells contrarias, de mifsïons é detreJ
balls-coiifiantfe, que en k primera ínftantía fcgons y$, ( vel
potius abus) de la terra , no feran condemnats enmifsíons: pro-
yehyni, é ordeftam, que aquell qui fera yeníut en qualfeUol
plet íia al vencedor condemnat en las miísions també en li
primerà com en las altres inftancias: Sí donchs à cónaxenfa
dd oficial, d Iutge deuant quis menarà lo dit plet, no hauria
euidétiuíla caufa de pledetjar. E mes auac qutí aqüell quis clama
ra de mes quantitat, que en veritat nos trobarà, que li fia
deguda aprés que fera caygut del plet pach quint à nos, e
noílre Fifch per calumnia de quàtitat mes de dret de demanada,
axi com aquell quinegne* ço quedeu, lo pague apres que es
condemnat, com per aquefta marlere fia millor feruada egual-
tat: lat fia lo contrari fins are feíii- pradticac.

A D VENIEN T É autem die Veneris xvij. Septembris

.Anrto a Natiuitate Domini M. cccc. xxx. iiip Aritónius
Baffoni virgariïTs Cürix Gubernàtionis Maiòric. Veniens ad
hanc Cüriarn Baiulix Maiof.obtulit 5c preíehtàuit lacobo Gorts
Nòtarioj Sz eatidem Curiam Regetí ftylum infraícriptum man-
dans inde ex parte Domini íoanhís de Faro Militis Locum-
tenentis Gubernàtionis Regni Màíoric; qüateriuspet eundem
Scribam atq*, Regentem continUeteturi 5c ponérctur in fcrip-
tis cum aliis prefentis Curie ílylis in ptefenti Ciuitate, 5c Reg¬
no Víïtatis cuiiis quidem flyli, 5c eius prouifionis tenores
funt qtKg fequntuf,

C OM per informació de quen folament rebuda pe£ nom

é per part del Honor. Llodinét de Gouernador del Reg¬
ne de Mallorca apperega clarament efler fiat de molt temps
en ça vficat, que en las Parròquies foranes delà Ifla de Ma¬
llorca e en los llochs en los quals perforialnlent no habiten
Notaris contínuament los Reàors, c Vicaris com à fórrogats
de altres Notaris prenen é acofturríen de pendre contràétes. é
fermes de ccrntfci&es, per ço Lo dit Honórab. Lloólident de
gouernadot llagut íbbre aço 'à coit é deíliberacio ab fon Af-
íeífor, é ab los Honor. Iuràts de la Vniucrfitat, e Regne de,
^ z Mallor.
 0 RD IN ATIO N E S

Mallot. l°s qüals informats, crequcílsper los Sindidis deies

parts foranes hanfeta inftancia e requefta , que per intereffer
del be publiçh la dita confuetud, obferuança é vs fien fer-
aats de aquihauant, é en los prefents ferits reduhits: prouehex
e mana. que deaquihauant per qualfeuol contrada é fer mes
fets,é fehadors en la forma de fus dita, fien feruats los dits
Vs é eonfuetut per tots, é qualfeuol officials de Mallorca^ ma¬
nant aquell eífer reduhyt, é aiuftatab los altres eítyls, é Or-
dinacíons: per ço que per alguns ignorància nos pugue allegar
de las dites cofes: mana no res menys lo dit fïyl é las coles
en aquell contingudes als dits officials é a llurs Eícrivans eífer
intimades é manifeítadcs é en llurs llibres infertades, é reduhy^
des. Cuiufquidemflyli tenor talis elt.
xxxui.
XTEM eíl de confuetudine Maioric. à longo tempore citra
Xobferuata, quod Redqres, &c Vicarij Ecclefiarum Parrochi-
arum forenfium in locis potifsime forenfibus in quibus abefl:
eontinuus incolatus feu refidentia Notariorum,recipiunt fir-
rnas contrahentium tam in Ciüitate, quam in didis Parro-
chijs forenfibus nomine Notariorum tales contradus recipi-
entiumj ex commifsionc ipfius Redoribus, & Vicarijs lite¬
raris per didos Notarios fada, & talibus contradibus ftatur
& adhibetur plena fides ac fididae fïrmx contrahentium rc-
ceptx fuiífent per Notarios publicos feu eorum fubrogatos.

$VQD FIAT ims FIRMA AB VTRA$VE FARTÈ,

XXXIllI.
I TEM que ningú dels Balles, Vaguei'S, Confuls, de la mar
é altres officials, E feriu ans de las Corts, no gozen rebre cla
fupplicadons, ó en altre manera demandes. Viles, que fia or-
dinarià, ó extraordinària, ó fummaria, ó dc ícrits, ó de parau¬
la conúenínt, ó renunciant, 11 primerament lo. demanant no
ferme dret en poder de la Cort fegons francheza de Mallor¬
ca. ni defpuys rebre alguna refpofta de paraule ni de eferits
fi lo demanant ans de totes cofes no ferma dret ó atorga axi
cj lo procehyment après q aytal cla fupplicacio, ó demada fera
fete fi aqtl demanant ferm dret c lo damanant atorch e ferm c
dc
 re gni maiór re] m
de totes. aytals cofesj fe fefle ferip&irà efttài mamerà quels dt-
aftors ó cullidors deli drets Fifeií^ugüc totes les íkrrïesyqüe
fetes haiier e degaett aconfeguirteïqmüé aço fat$ pena de
pagar los emoluments que al SCnor Rèy fe pertanen.

Í TEM xxij. die menfis Marti), Àtíüò a Natiuitate Domini

M. ccc.lj. comparuit Martinus de Burnau Virgàfiíís Curiae
Gubernationis Maioric. & obtulfc feu prefent&uit Verier* Ba-
itilo Maioric. Ordinationem fequentém,

QVZ ANELLS CONíRE LOS QfALS ÉS ROSADA

demanda refionmen dins un torn
XXXV;
M ANE lo Koble Senor en Gilabert de Centelles Gouef-
nador del Regne de Mallófea àl Vegüer de ía Ciutat
é al Balle, é Veguer de fore, que entòts clams, que feran po-
fats en llurs Corts eítiguen aquells cotttre los quals feran po-
fats à refondre dretàment atorgant, ó afermant dret preci-
fament, e fens tot alongament, é contradiótio diris eípay de
vn iorn, toca appellacio- remoguda,

D IE Iouis fexta meníis Aprilís Annoà Natíuitate Domí-’

ni M. ccc. xxx. Honor. Ioannes Aymerich Miles Con-
filiarius Domini Regis Gubernator Generalis Regni Maioric,
vifa fupplicatione prafentata per Venerabilé Ioannnem de Tor-
riílella Domiceílum òc informatione feper contentís in eade
fupplicatione recepta matiiríuscum fuo Vener, AíTeíTore, &ali-
is pluribus Iure perítis prefentís Ciuítatís ex íUa prouífione
ordinauít quod ftylus feü confuetudo, qui nunc ín Curiís ob-
feruatur, redigatur ín feríptís, &. obferuetur de ccetero in
Curiis íicque de ccetero non opporteat ípfum feü ípfem per
telles nec aliasj niíi fola eius oftenfióne probarí, cuiíifquident
ftylí feuconfuecudinís, tenor efthuíufmodi ferie,
XXXVE
] TEM de confuetudíne Maioricís eíl, 5c ica fuit obténtum
in Cutía Gubernationis Maioric, quod Inuentarijs, & re-
pertorijs confedis per Tutores feu Cutatores, vel alios quof-
vis
5|l; M i & 2 T10T ï? JE í
vís àlkÉidftit^ ^dmiftíte^arò···datttf pífena fides/g
cfoíiftèttt fóbèrís pcdítò quod ipfa inuentaria ferr
rèpertòíiànMÉieutnt pejrWréíe^ fttt alios ad quos bonaip-
.fa pcmni^i dòfiíirmataji 6c -x<>bofatài

¥l^7^^dè|ïi: èrigiltaU pr^ífo-iti; Cúria GubfcrnatíorilsMa-2

liorie; mèèptO) Vigóire íílpplicàfíonispra*fèntata*ex: patte HòJ
néitàbilitím bmfpeiiloKjm, dífcfetomm Notaríorum- cii
uitatis Maioric. fub die Luna^prima nicníïs Septembrís Anno
à Natiuitàte Domini M. cccc. xxij. e(l corredio xxxxij. Ca¬
pituli èk CapkuHs· nòaàrufti Órdiiia'tiònum quocLineipit: Ite
fi in fententijs dntnibus Cluilibu$j .& Crimitfalibüs çontor-
dandis 6cc. ratione falariorun pròcerum intérucnicntium, yc
procCranl iil fcittLnirijs profíii^hdis qtue cofrbdio Fuk fada per
Honoiabilem Domínunt Locunitenentem in fine didi pro*
CCÍTuS Oïiginàlis m &quítus* .

P OST praédida àuíem dieLiUi# xj. menfis Martij Anno1

Domini M. tccú.xxxyij. Honor. Bernàrdus de Lupiano-
Miles Coníiliarius Illuftrifsimi Domini-Regis Locumtenens,
Honorabilis Berengarij de Vlmis Militis Confiliarij Domini
Règis ante dídi; de Gonfilio Honoí* Ioannis de Copons citis
ÀíMoris fedt prúuiftonem Íequeníern fuper prsedidis,

H ONORABILIS Bernàrdus de Lupiano Miles Loctrmte-

nens mulíurn Honorabilis Berengarij de Vlmis Militis
Gubematoris Regni Maioim vifo Fupplieatione fad:a? & pra^
fentata -per didos Venèrabiles aC Diíereros Redores; tam iu-
riíperitorum quam Notariomm huius Giuitatis Maioric, co-
ram dido Honor, Ioanne de Faro, é Vener. mattino deBrui-
lio LegümDoaòre eius AíTeíTore, òc Viía pròuifioíie perip-
fos fada in pede eiufdem íupplieatioiiis de Faciendo rceipi»
didam informationèm Fupéü contentis in ipfa FuppUcatione,
nec non yifa dida informatione inde recepta quada íumma-
ria infonnariònè inde ètianl ficri recepta verbo perNotarium.
&■ Scribam prèíentb caufè, Gubernarionis, tanva dido Ve,
nerabili Martino de Brullio quam* a dido Bartolomeò Piíanj,
Notario
 fI ‘r

Nqtariof $£te
CurSp9üi ^danl maiidatO*
^ prouitíone didi Honor, Locumtenentis feu diÀi eius tunC
A^floris r^ep&p& bi ícripti^tòs qonttot&vit ;
& íuper prouifione in ícriptii fada-. ia-qüadaït^ .§apiri ceduk
nianudidi Venerabilis Martini de Bruilio iarri tunch fada*
vt patet per ipfum, qui fat^^^feeyfe. 6c etiam per dic*
tum Scriptorem, biitfe: publkatam, W W*
fum. ícriptoreni fuit fides fad&,c^itirWntem íft eítóu.dióbu·
vfum^ 6c. confuetudinem, forò*. 6c: eíTe feruandos ac- debere
feruari fcilicet, qupd ut per «^ftànà|infprmatipnem in fçripti$ í
ditó^fuppíicàtiq*,
ne. Sed quia dida cèdula in qua erat dida proui/io conti*
nuata non inuenitjjp qdk preíens4 itj*® ’luei^t; ftadità per dida
Scriptorem» quia didam prouiíiionem, 6c iri ea contenta piib*
blicauit Difcreto Bartholocneo? j^d^otario Maioric, tunch iit
bnmanis àgenti, 6c Regenti didam Scribaniam tjidi·P^b^·
nacoris, ut illani cóndnuari Éiceret, in didis ad:isv 6c pro-
ceíTu didç fuppliçationis, 6c •. regiíiraliqua per quifita dili¬
gència minime potuit ínueiiiri. Ideo fequentem didam infor*
mationem tanV in ícríptís redadam, qüàm> 6c íllam, quse fuic
tunch recepta a Veiierabilí Mamno de Brulio, 6c ab Scrip*
tpre.fiue Notario. qui illam tüncK ínícriptis rednxit,6cpto*
viííonem prcedidam, qua: inde. Vt pradicitur fada fuitpublU
cauerat,6c teftificauetat in dida fupplícatióne. Prouidit igitür:
nuticln pro tunch, 6C e coiiüerío, 6c decreuit ac declarat de có-
filio Vener, Ioannis- de Copons Leguffi Dodoris Affcfíoris
fui didos vfuirg 6c coiifuetudinem fore fentandos, tam pro,
pncteríto tempqre,quam etiam pradbnti, acfuturo* tot, ,6c ea*.
dem deberehabere quoícunque tam itirifperitorum, qtiaNg*
tariomm Proceres, qui intetuenkmt inaliquibüs cauíisàdco-
fulendnm 6c concordandum, 61 ferendum quafeunque fenten*
tias in deferendas, 6c qua: latç fuetint feU ferentur de epruítl
íalarío inter qmnes quan.tum ïudices ín dídís pròeórüm fa-
larijs debearit Habere pro ípfiàfententijsper eós ferendis. Ma-
dans dídus Honor. Locitmtenens hanc prouifioném in pede
díóti proceflus dida: fiipplicationis inferi, 6c continuari àc re-
5|g. SKVWAVÏ ONES
digi in fcrlptis, 8c ab inde haberi pro vfu, & confuetudínè iri
quibuscunque Curiis Ciuitaús Maioric:
' 9i ■. -- .
STILFS HABENS, &gDD L ATI S TRIBFS SEN~
tentiis diffimtiuiíi exeqmttur ultima.
À ta • '

. íi.iJjo; xxxvrn.
Í TEM fi aliquis polVtres Scíitentias diffinitiúas latas dicai
«Sentcnciam cflc nullam, non- obíhntc dida nulhtate> mani
^ ■

«Jètur yltima. íéntenria -executjofii, prxftita fatifdatione per aci

ïòrem de!iíe(lituéndis his qux íibi per Sententiam tradenuu',;
fv Sententia iïulla appareatj 8c poftea audiatur, 8c examine-
fur caufa nullitatis.
íaq &E TESTA MENTIS, i
;\ '>■ • ' iOO V !: . £ . firjítOi: lí’Jü j >' ■ - '•'••• I

R xxxviin.
VR S VS òmne Tcftamentum valeatj 8ctene.it iníui
is partibus vniuerfis non obftante folèmnicateluris, aut
<juauis alia folemnitàtedmtniíTa. Dum tamen haares fitcapax
-qui eodcm - ceílamento fuerit infticurus.
’JD -íflldii:
CÍ£ --j t O xxxx.
T) ETVLIT ^San&ius de Refult nuntius Nobilis Dominí
J\.Arnaídi de Arillo Gubernatotis Regni Maioric. 6c Infu-
lirum eidem adiacentitim miííirs ex partee eius mandauit Do¬
mino Vicario'j quod fuper querimonijs qnx expoíïtae fuerunt
eos diredé,' & pure còncedéndo* firmàndo, 6c reiperexcep^
dones, ac rationes refpònderint querimonijs, qux claré non
teftantur concedere, vel affirmare non recipiantur tales reípon-
fiònes.
XXXXI.
M ANDAVIT etiam quodfi fuper talibus emiíTa fuerit
appellatió> quod non recipiamr. Quin hax ommbus
appéllàtiòriíbús pro Vt diótus Saticius retulit. Hxc omnia ex
parce didi Nobilis Domini Gubernatotis,
•ÍJO

$yoD
 REGNÍ MA IÒ R IC Tyj
r$YOT> VENDITIONES BONORVM TAM M0+
biliuM, qntm immobilmm per Curwn falcant,

Q & emptores inperpetuum fint fe curi,

VIA rei experiencia in agendis rebus efficax eft, 6c ma-
giftra idcirco, Nos Sancius Dei gratia Rex Maioric.
Comes Rofsilionis, 8c Ceritaniae, acDominus montis Peío.
lani vtilitatibus Noftne Reipublicacj 6c fubditorum noílro-
rum intendentes libenter, quia multiplicatione litium fepifsi-
rhé oprimuntur: vtrique. Edi&o propofito ftatuimus quodin
Ciuitate, 8c Regno Maioric. 8c Infulis adiacentibus ipíi Reg¬
no ab interloquutorijs» quge feruntur in çauíis Ciuilibus ante
difínitiuae Sententia: tempus non nifi íèmel vlterius appelle-
túr, niíi interloquutotia talis eíTet quíE decifionem negotij
principalis ahforberer, yel per quam in principali prxiuditi-
um pateretiu'j taliter quod non poíTet reparari grauartien per
appellationis Iudicem à difiinitiua fententia interjeto. Inqui-
bus cafibus pofsit ampiius, modo tamé debito,appellari. Vfmn
ahufum ab olim in Curijs obferuatum, fcilicet, quod ne-
dumfemel fed pluries fuper interlo.quutoriis indifferenter ad-
mittcbanrnr appellationes penitus refecantes.
Super caufis vero Criminalibus ab interloquútorijs, quae
feruntur ut fuper aliqúo torquedo pofsit apellari dum taxat.
Coeterum erroneum víum in Curijs diutífiime vfita—
tum omnino euellentes, Statuimus, 8c Ordinamus: vt cum
quis de alio conquereretur de pxcunia, vel alia quacunque
re^etiamimmobilicaufaminprima querimonia apprimcrete-
neatur quare id petit, vel íïbipetenti debetur: nee vocatus
per illum fic conquerentem refpondere di&£ querimenix an-
tea teneatur quam fuerit caufa expreíla per ipfum petentem
fcilicet mutui, vel commodati aut alia quauis caufa,
Poftremum vero, quia ca quaeper Curiam exequuntur, 8c
fiunts per modum executionis prefumi debent iufti, legitti-
mé fada fore.
Idcirco Nos Sacius Dei gratia Rex antedidus edicinr* noítro
ftatuto perpetuo valituro, quod omnes venditiones, itifo.
lutum dationes, 8c cartera: alienationes mobiliu, 6c Iffimobiliu
ferum faíte, 8c fatiendar iuftis caufis per Curiam;in Ciuitatc
s &
 0 RD IKAT10N E S

jSc Regno Maíoriç. 8c Infulis fupradidis( dummodo in illis

alienandis fuerit debita^, & confueta Iuris folcmnitas obferua-
; ta) gaudeant/pèrpetna■ firmitate, 8c inperpctuü inuiolabilter
obferaentur:. Nec;aduerfus cas illi contra quos fadoe fucrint
pro. cxecutione luftitix, vel fucceíTores illorum admittantur
Vel audiantur ad .reftitixendum* vel infringcndum, ; aut plus
.praetium moda quoc.unquc fupplendu,: vel aliàs quoquo llid-
..do^ quia tales venditionés) aut alienationes volumus 3 8c fta>
tuimus inçoncuflas manere, ut emptores perpetuo fint fe-
curi. Mandamus itaque. Baiulis, Vicarijs, Procuratoribus, 8c
alijs maioribus offiçialibus.noílris, 8c noítroram prsefentibus,
:8ç futurisj in Regno, 8c Infulis fupradidis quatenüs noítra,
hçc edidaiftatuta, 8c Qrdinatiçmes ac omnia, 8c fingula fu-
pradida firma habeant, 8c obferuent, 8c faciant ab omnibus
firmiter, 8c inuiolabilitenn perpetuumobferuari,8c eainlibris
.Çuriatumconrcribi ad memoriam fempitcrnam. Dat. in Ciuit.
Maioric^ívi. Kalendis Martij .Anno a Natiuitaté Domini
M. ,GGG. XXI. CoQÍlat de. íubícriptione decimç linex vbí
dicicta·. expnmere teneatur. 1 \ -
m
SVPER REPETIONE DOTIS QVANDO

P Mariti vergunt ad inopiam.

ETRVS Dei gratia Rex Àragonum * Valentiae, Mai ori-
carumy Sardinie» 8c Corcicçs Comesque Barchinonç Ro-
cilionis, ao Çeritaniee? diledo, 8c fidelíbus Gubematori Reg¬
ni Maioric. Baiulis, Vioarijsy cceterifque officialibus noftris per
iCinitatenij 8c Regnum Maioricarum conftitutis prç.fentibus,
-8c futuris3ad quos prçfetesperuenerint vel ad eorü loca, tenetib9
íalutem, 8c diledionem. Vtfic plurimorum relatioiie fidedig¬
na percepi'mus, quod in dido Regno quídam abufus fuit in-
trodüdusj 8c per patientiaDi aliquorum obferuatus, quod mu-
lieresv quç volunt repetere dotes fuas ab earum viris ad ino-
piam mole creditprum, velaliàs dedudis, 8c poílea fada dida
repetitione petunt pro predida earum dote; 8c iuribus bona
eorum Virorum eis bypotechari^ vel hypotecham ííbi dari
coram eorum .Ordinària comparentes fada repetitione dotis
prxdiétee requirunt; quod bona fuorum Maritorum pro hy-
potecha
 R B GN I M A 10 R 2C. t
potheca tenenda, 6c poísidenda per ipfàs pro dote> 6c Íponíali-
tio ac alijs earum iuribus fibi tradantur, 6c eotunch Ordina-
rius ipfe duos vel tres homines locivbi ipfe Ordinarius prc-
fidet in extimatores didorum bonorumducit deftinandos , 6C
ex poft per ipfos fada dida extimatione bonoru pradidoru Or¬
dinarius ipfe dida bona tradit ipfis Vxoribus pro eftimatione
fupradida peripfas pro hypothecatenenda Sí pofsidenda. Cu
autem creditores tam Chriftiani, quam Iudei didorum bono-
rum eorum virorum quibus pro diuerfis debitis, qux ipfe vir
contfaxit, fibi obligata confiftunt,requirunt pro didis fuis de¬
bitis contra didutn virum debitorem bonaqi íua ficri execu-
tionem procedunt eo tunc, Sí denegatur via agendi eifdé. Na
aíferitur didas ex qno dida bona tradita fuerunt eis ílimata
hipotheca ut prafertur ad didorum folutionem minimè tene-
ri nec ipíam à poílèísione didorum bonoruni debere aliqua-
tenus pritiari , Ex quibus damna plurima tam nobis noftrifqi
iuribus quam didis creditoribus euenerunt, 6c inceífantcr
deueniunt, vt ex fequentibus poteft colligi manifefté; quia fi
creditores diótorum virorum vocaretur, ficut fieri debet in
dida repetitione, 6c videret didam eílimationem fore iuftam
& fadàm eífe pro minore pretio, quam valerét bona pràrdida
pro eorum debitis recuperandis idem creditores dotem,. 6c alia
Iura didarum Mulierum èiíl·lem foríitan perfoluerent, 6c túc
venirent dida bona exequenda, feu ponenda in eXecutionem
& vendenda poftea píus offerenti, 6c eorum prçtia inter cre¬
ditores ipforum iuxta prioritatem tempotis, 6c iuris potiorita-
tem diftribuenda. Qui quidem modus, 6c forma íimiliter fer-
uatur Iure petitionibus dotium fiendis per vxores poft morte
eorum^ contra harredes ipfórum virorum feu tutores , 6c Cu-
ratores ipforum» & eo tunc tertium , Sí alia iura nobis de,
&c pro huiuímodi venditionibus fpedarent. Huiufmodi aute
fraudibus proaidere volentes habito fuper his maturo, 6c di-
geíli confilio-, Volumus, prouidemus, 6c Ordinamus vobifq*,
dicimus, 6c mandamas de certa feientia, Sí exprceíTe fub poena
mille forenortim auri avobis, 6c quolibet veftrum^ fi contra-
rium feceritis, habendorum noftroq-, erario applicandorum,
qúatenus ad inftantiam didorum Creditorum, feu aliquorum
fece-
^ ■ 3 R D IN A f f O N M $

ç% eís~-K^ pí^ratoi^ ïürium & .reditü noftrorum in di&o

Reg1*?-*’ 6ç-.toties quoties indefueritis requifiti voce prcconia
in rÇiufeatç Maioric. 6c in locis vbi praefidetis proclamari fa-
çiatis* quod die cerra* veftro prcfingenda arbitrio,didi crèdit
tores per (e, vel eor^mlegitimum Procuratoré, plena potefta-
(p vobis compareanc, refponfum repetitioni-
buç fadi$> 6c eúam faeiçndis per tales vxores contra eorum
yjros, vel h^des, aut rutores, vel Curatores eorumdem,
alias audituri: extimationern fadam, vel de vcftro mandato,
yfque nunc pro hyppthçca eorum maritorum eis traditorum.
Et fi idem creditores cpram vobis obtulerint fe extimationern
didorum bonorum in didis bonis |foluturos, 6c cum effedu
didis vxoribus de facto tradent extimationern ipfam, eo ca-
fu traditioncm .per vos factam, fub hypotheca de didis bonis
iam dictis vxoribuSj reuocetis: in didis quam bonis ad dido-
rum creditorum inftantiam executionem faciatis:vendendo ea
plus oíferentibus, Òt eorum prxtia inter diótos creditores iuxta
temporis prioritatem, 6c luris potioritatem diftribuendo. Et
hçc per vos fieri volumus, 6c mandamus in hypothecis faç*
tis vfque in hunc praefentem diem: Pro futuro autem tem-
pore cum requifiti fueritis per vxores, hypothecas de bonis
{ixorum virorum eis fieri, modum fcquentem feruabitis, 6c ali-
ter ipfas vxores miijimé audietis: videlicet, quod poíl fadam
fupplicadonem, feu requifitionem vobis per vxores, quod bo¬
na ipforum virorum pro hypotheca fibi tradatisj tunc publicé
proclamari in loco vbi praefidebitis, 6c etiam in dicta Ciui-
tate Maioricarum faciatís, fic quod Creditores quicunque, qui
credita fua, 6c alia iura habeant, in bonis didorum Mari-
torum die certa per vos prxfigenda, per fe, vel eorum Pro-
curatorem legitimum, plena poteftate fuífultum coram, vo¬
bis prpppnendo, fe rçpetitioni fiend# per tales vxores de ea-
rum dotibus,. 6c etiam prouidendo fieri extimationern dido-
ru bonorum, compareant, 6c illa die fi creditores, vel eorum
aíiquis. coram vobis çomparuerint fada dicta extimatione
obtulerint fe coram Vobis exoluere, 6c de facto prius dictis
vxoribus, fi ipfe vxores priores fuerint in tempore, didis de-
bitoribqs praxium, vel extimationern bonorum pr^didorum
exoluere
 REGNI M <A 1/® ÍR 1C. ÍJr

exòluere, eo cafu ;dt6feís ^xorfcus' atióié ’

exoluta;bona fúpradicta ponatis *íti 8c1 plus rórfoén-
tibus vendatis, praetia éorundem Inter Gitéditorés, % fupfa
'>yí>i fyafr'iiféltaí die;éredi%res Ham
dicl·l comparere ,.vél comparentés< diílam èxàmarioném in
dibto cafu fupra dictis vxoribus exóluefe defàcto rtcufaiierític
ad hypothecanv vel pro hypotheca diófea bona ipfïs vxo¬
ribus tradendum per vos procédi: vdlürtiüs, '8c iubemús-, pér ta¬
lem enim Viafn feaudés ceí&bünt: quse antea in, $c pro dic¬
tis hypothecis quotidie cofnniitebaritur^ &c diclis Vxoribus àc
creditoribus plenarié Catisfaciet Ius quae vobis inde pertinens,
poterimus confequi, 6c habere., Hxc eriim qttó fupra conti-
nentur per vos, 6c quenilibet veílrum fieri, dc obfeíüari íïne
aliqua interpretatione volumus, 6c iübernüs de certa fcientia*
6c eXprxííIi, 6c fub poena etia naítegratiae, 6c mércedis, qui-
buícunque prouifïonibus feu litteris in contrarium factis, vel
fiendis, quas cum praefenti ex luftitice debito, rèvocamus: in-
quantum huic contrariari in aliquo Videantürmon obftantibüs'
vllo modo: abdicantes vobis onínimodam poteílatem con-'
trariutri attentandi. Dat. Barchinonse x. die menfe Mareig
anno à Natiuitate Domini M. ccc. lxxvij.

QVO DMA ND A TA P 0 EN ALIA FIER1 NON FOS*

Junt prtfterquam eo tnodo obligutis. • •*

S ANCHÍVS Dei gratia Rex Maioricarum Comès Rofsifc

onis,6c Ceritanix 8c Dominus Montis Pefulani dileélo Vgo-
ni Detatiòne Militi Tenenti noftrum locum inRéghó Maiò-
ric. falutem, 6c dile&ionem: fideles noftri Guillermus de mo^
teílano, 6c Guillermus Çaragoça Ciues Maiorie. Nuncij ad
nos mifsi per Iuratos, 6c Vniueríitàtem Maiorie. propofuerut
coram nobis conquerendq, quod vos in diètis plura, 6c di-
verfa mandata, vtpoté foluendi certo termino íub certa poena
quam nifi çompleatur mandatu, nitimini abfque mifericordia
cere extorqueri: prxtendentibus quod talibus pcenis confueue-
runt in Regno Maiorie. yti, nifi contrahentes ad poena huiuf-
modi fe,óbli&irum* Quare fupplicaruntnobis vttalia mandata
pena-
142- U R D m A TIONS s
pcenalia mandaremus omnino conftari: Vnde ad fupplicatio-
nemNuntiorum prxdi&orum, 6c in fauorem Vniuerfitajis vo-
bis mandamus quatenus à taiibus mandatis » 6c indiótioni-
bus talium poenarum -ceíTetis, 6c faciatis, per alios noílros of~
fïciales obtineri, 6c íi quid ratione talium poenarum extor-
tum reperietis,faciatis reílitui. Dat. Auinione viij. ídus Dece-
bris anno à Natiuitase Domini. M. ccc.xvj.
Infrafcriptum Capitulum eft continuatum in Capitulis du-
dum Fa&is, 6c firmatis in Pariagio olinvfa&o per Dominum.
Regem> 6c Epifcopum Barchynonx,

QVOD FARROCHIAE, ET LOCA EF1SC0F1

Barchymm cum Domina Rege , & ipfo Epifcopo (ínt
pro indiuifo quoad lurifdiSlioncm.
P RIMO videlicet quod omnis iurifdidio Ciuiíis, 6c Cri-
minalis etiam ad merum, 6c mixtum Imperium pertines
Parrochiarum > «6c terminorum earum, ac locorum omnium
quasj 6c qu£ di&us Barchynoftenfís Epiícopus, 6c etiamEc-
çlefia Barchynonenfis habent 6c haberc debent in ínfula Ma-
ioric. tam fuper habitatoribus Parrochiarum* 6c locorum ipfo-
rum quam fuper extraneis delinquentibus ibidem, fit exnüc
in antea medio per medium pro indiuifo inter pradfatum Do¬
minum Regem, 6c fuos perpetuo, 6c prçdi&um Epifcopum
6c Ecclefiam Barchinonen. Exceptis inde dum taxat perfo-
nis generoíiSj 6c Ciuibus Ciuitatis Maioric. quòrum omni-
mum cognitiones, 6c prouifiones tam fuper ÓfciHbus quam
çriminalibus didus Domínus Rex fbi, 6c fuis retinec,
retentis omnibus fecundis appefiatiomibus in cognofceííjo^
6c diffiniendo quòrum condemnationcs íint diftíe commu-
nionis feu Pariagij: fic quod omnes qux fequuntur ex dictis
.fecundis appellationibus, fint medio per medium inter dic-
tum Dominum Regem. 6c Epifcopum Barchinon.

FEKlM mèssifm DVRANT, a MEDIO MENSÏS mar,

P Vfa, per totam menfem bni\ proxhnè fequentem.

PETRVS Dei Gratia Rex Àragonum 6ce, fidelibus nof-
ttis Baiulis Locorum forentium Regni Maioric. prxfemi-
bus
 %E GN I M A 10 X IC. ïÇí

bus, 6c qui .pro tempore fuerint falutem, 6t gratiam, per Pe*'

trum Fenoll, 6ç Petrum Caftellar Nuncios Sindicorum» 6c pro*-
borum Jiominum didorum locòrum aè Nos niiífos fuitnò-
bis humilicer fuplicatúm> quod cum ex eonfuettïdirie antiqna
6c Priuilegio ípeciali eiufdem, annis fingulis tempors miffionu
conccíTo fcilicet a medio menfis Maij vfque pertotummen-
fem lunij tunc proximé fequuturum fint ferix conceíTx , 6c
Sindici prxdidorum proborum hominum pro habendis
littéris fuper ferijs huiufmodi àGubematore didi Rbgnite-
neatur addiótum Gubernaroré accedere annuatim, 6c ta pro
litterisj qua pro falario curíbru, qui pòrtandis didls litt eris ha-
betan deítinari conueniant eòs diüerfos furfitus íubire in.
ipforu non modicu damnum3òc in t érçfFe:dignarémur fibi fuper
his de opportuno remedio prouidere. Idcirco huic fúpplicari-
oni tamqua iufté benigniter annuentes vobis, 6c cuilibet vef-
trum dicimus, 6c prçcipiedo mandamus, quatenus didas ferias>
annis fingulis tempore fupradido indicatis nulloalio tnàndato
çx pado. Dat. Cxfarauguíhe ix. die Noueb. anno M.cec.lxxx.

SOBRE LAS FERIA'S.

IAS FERÍ AS DE MESSES D VREl·l DE. XK
de Maig,fms pertot lo mes Dehmy primerVinent*

E N Francefch Çagarriga Gouer. General de Mall’òr. als amats

Balles delalíla de Mallorca fora la Ciutat coftitiíits als
quals las prxfents peruiridratiï ó als Llódinents dé aquells fu
luts é diledioj com lo temps de las meífes fia prop 3 e per
vtilitat de ia Cofa publica fia neceflari de vegar los homens
per cullir, é eftojar :los blàts3 é per ço es acoftumatquafcun
any en lo temps deuall contengut de atorgar fèrías dins lo
qual los homens vagans per la dita raho no deuen eífef ap-
pellats ni forçats de efler en iuy per plets, é per ço fegptl^
difpoficio de dret ordenam contínuament per tota la lila fe-
riast duradoras de x\r. del mes de Maig, fins per tot lo me*
de Iüny primer uinent tantfolamenc pèrq; mana a cafcu de vos
dits Balles, que las fèrías obferueuy obíeruar, é: tenir feíteu
per lo dit temps, axi que en aquelles no forceu ni eílríngueu
•A ni
^ 0 RD IN ATI ON ES

ni appelleü en iuy nigu per plets, ne per clam, ne per exe¬

cució de bens per deutes. Exceptani emperò, que en les di¬
tes ferias, é llibertat de aquellas no fien enteíes, ne cornpre-
íès, nes pugua alegrar de aquelles en Ccnfals, prouifions vio-
laris, dots, falaris, lloguers, de iornals, deutes Reals, é de la
Ciutat, c Vniuerfitat de Mallorc. Dat en Mallorca à y. de
Maig Any de la Naúuitat de Noftre Senor M.ecc.lxxvij,

$VOT> GVBERNATOR REGNI MA 10 RIC. POSJ

fit, pncederc dejfinirey feu terminaré cau fas Ciuiles

P fine Criminalesffine Confitío Vrocerum.

ETRVS DeigratiaRex Aragonum, Valentia, Maioricj
SardinÉe, 8c Corcicx} Comes Barchinonx, Rocilionis, &:
Ceritanise, Nobili, 8c diledo Confiliario noíbo Olfo de Pro-
Xita Militi, vicem gerenti Gubcrnatoris Maioric. falutem, 8c
diledionem coeteriíquc oíficialibus noftris quos infrafcriptu
negotium tangere dignofeatur, vel eorum loca tenentibusj
prapíentibus, 6c íuturis: per fideles noftros Ludouicum Vrru
berti, 8c Antonium de Pax Nuntios per Vniuerfitatem Ma-
dòric. 8c Regnum ad Nos mifTos fuit Nobis reuerenter ex-
pofitum, quod licet iuxta Priuilegium, 8cEranchefias antiquid
tus eiOem Ciuitati, 8c Regno conceííum fuerit prouifumjSc
wdinatum, quod cau& tam Ciuiles, qúam Criminales per
Nos> feu vos didum Gubernatorcm, aut Baiulum, feu Vica-
rium moix, contra quafeunque perfoiias cum Confilio Pro-
cerum habeant terminari.Et fic fadum fuerk ab antiquo: vos
tamen,feu veílrnm aliqui ab aliquo cicra cempore íuxtadic-
■tum Priuilegium, 8c Ftancheziam didas fententias proferre,
cum Prqçetü confilio reculatis-, In didorum Ciuitatis, 8c pra-
iuditium atqy daninú. Vnde fupplicato nobis&per his debiti
‘pro'uideri vobis finguRs dicimus, 6c madamus expreíTé, qua-
tenus Priuilegiú) 8c Pranchefiam prxdidam inconcuíTe, 8c in
uielabiliter obíeruetis. E vbiquicqi íeu veftru aliquos in con-
Trarium fuerit attentatum. Hlud ad íbtíí debitum reducatis vfu
cotrario defuper prxdidis fequuto in aliquo no obílante. Dat.
Odaraugufh: $. dic íuliLÀnno M. ccc. lxvii.
R£X VETRVS
ta;
 R E GN I MAJOR J Cl *45
T AMEK nunquam íuit iatentio noftrà™ Hec hodic
quod vos, 6c officium veftrum comprehenderemus ad
obferuantiam pradidorum nec velimus yos repelli ab eovfu
& confuçtudine ia quibas ell de his officium veftrüm. Ideo
yobis dicimus, 6c mandamus quatenus prcdida littera non
obílante quam reuocamus de Certa fcientia in quantum vef-
tram officium in caufis Ciuilibus,, 6c Criminalibus motis, 6c
fufcitatis coram vobis feu Locumtenente, 6c qnouis AíTeíTo-
re yeftro, 6c de ccetero fufcitandis, 6c mouendis procedatis,
6C eas diffiniatis, 6c terminetis mediante iuftitia non vocatis fu-
pradidis Procerib9 pro vt cofueuiítis ante interpretatione 6c co-
çefsione littera íupradidíe.Qua Nos pro reíHtutione pmuditij,
ad minimu propterea nobis infertur fic per vos de certa.,
fcientia velimus fieri, 6c compleri. Dat. Barchynonx fubnof-
tro figillo fecretoxiij. Nouembris Anno a Natiuitate Domi¬
ni M. ccc.lxvij.
REXVETRVt
■

qvod nvllvs advocatfs avdeat ADl

Vocatioms officium atïc%i f refiare contra caafasfifcales3
Vel patrimoniales^mfi prius petita^ obtentalicen-
tia aRege, Vel Gabernarore, & dum talibus
caufis patrocinin f reflabit nttllum regiu
pofsit obtinere ojficiurrh

A LFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, Siciliai

deça, é delia lo far,de València, Vngria; Hyerüfaíem, Malí
Serdenya, é Corfega, Compta de Barcelona, Duch de Atenes
e de Neppatria, Compte de RoíTello, é de Cerdanya*, diledo
Coníiliario, 6c Camerlengo Berengario de Vlmis Militi Gu-
bern. in Regno Maioric. 6c eius Locumtenent. praefentibus
6c rututis falutem, 6c diledionem. Qm* funt plures Adtio-
cati, 6c Iurifcopfulti^ in Ciuitate, 6c Regno Maioric. ut ex in-
formatione. quorundam accepimus, qui diledione, 6c reuè-
rentia in eorum Principem* atque Regem poílpoíïtis, noiiad
hoc vt veritatem ipíam (qu# nobis femper in fumnia reue-
renda fuit ) teneant:fedfurripiant,extorqueantqunhoneftate
& " ^ amul-
 5 RD ÏttJTIONE S
4 multis poecunias: caufas, feu fifcales fiue patrimoniales not
tras, & noftrum Regium patrimonium tangentes, quodam
quefico .defenfionis colore offetidunt, 8c quandoque fuperano
non quod res ita fit, fed tamquam legum ipíarum, quas irà
HiaUtiarn conuertere nituntur, item inter parres vexationem
eorum cauilladonibus exquimnt, quibus partes cogantur ple-’
ïumq.ue deferere, & eorum iura defperata relaxare. Cui, 8C
íi iam prOUtdifle maximé pulfari debuiíTemus, neque fed—
mus occüpationem multorum quod pracmanibus habemus
volentes mtnc pro idemnirate noftra hoc remedio prouidfc-
xe, per hoc noftrum porpetuum, Scirrefragabileftatutum,ma-
damus fciencer, 8c expreífc quatenus fi aliquis aut aliqui cX
prediélis aduocatis fuerint quandoque qui contra caufas nof-
tras fiue fiftalesfiue patrimoniales pmliclas aduocare 5 8C
offiçiuuxaduocationis príeftare velfcquod hoc nullo modo ía-
cete audeat, fiue pofsit; nifi prius à nobis fpeciali licentia petita
2C pbteuta,quaan vos idem Gubemator eidem ipfi Aduocato
(dummodo eius probitas 6c induftria ad hoc vobis idonea
multpmm approbatione videatur) ad poftulatïonem fimplicem
confedatis omni tarditate reie&a, Retinemus tamen ac ex-
preíïe ^olumus, Òc iubemus* qüód id ipfe aduocatus, qui
aduocatioaem ipfam contra fifcum noftrum fumpferit etiam
íicum eadem obtenca licentia id àgit, (quandiu ipfius ad-
uocationis officium ptaftabit ac durabfc aliquod ofïicium à
nobis nullatenus yaleat obtinere: ne officiales noftri contra
rem noftram impetum faciant, nec Rempublicam gerentes
aliquo faúore eam fuam aut fui elientuli faciant potiorem*
8c ideo vobis iterum, 5c itcrum mandamus quatenus fta-
tutum noftrum huiufmodi, 5c in eo contenta perpetuo te^
neatis, 5c firmíter òbferuecis nec contrafaciatis quauifcaufa
per quanto gratiam noftratn pcaram habetis, 5c indignatio-
nem cupitis cuitarei in cuius rei teftimonium prefentes fieri
5c figillo fecreto indorfo iufsimus comuniri. Dat. in Caftro
Ciuicatis Auerfie die xxj.tneníis Aprilís Anno à Natiuitate &c.
M.CCCC.XXXXL
nmcnui ni t, ;r;íl ildof RBX AlFONSVS.
 R£ QNl M AJQ R liï .147
’&V£ TOÏES imwwmms, O LLETRES RET41S @E2
fum contr* losVrwilegisé bons^fis de may fien agudes
fer ptdlas, é imalidos.

P
^qrr• nmij >3 f2úmijIov mil ,Z'i-.haioipvJl cl; ;ifi,>.
ERE per la grada de Dea Rey de los llochs dcmunC
dits al amat Gonfeller Noftre Olfo de Proxita Gouern.
en lo Regne deMallòrca, 6 a fon L·lo&inent S.E.D. per part
delsfaels noftres Iurats,é Promens del dit Regne es nos ex-
poíat, que de alguns dies ença fon axides de noftre Cort aU
gunes lletres, é prouifions reuocatorias de algunes lletres} que
eren eftades obtingudes fobre alguns fets, per vigor de les
Franchefes» Priuilegis, é bons yfos del dic Regne, las quals:
letres, é prouifions iat fia, que deguen eífer per nulles hagu-*
des per occafio devna Franquefa per Nos a ells atorgada ço-
tanent que cartes, é lletres de la Cort noftra exidas, é que de
aqui hauant axiran, que fien contre Farnchefes, é bons vfos
del dit Regne no hayen efiicacia ne valor, é ells a Nos faíTem
fe de las dites Franchefes, é bons víbs*, als quals es fetàleío
per les dites Franchefes, perque han fuplicat a Nos fòbre açoí
prouehyr de remey de iufticia. E Nos qui las dites Franche*
fes, llibertats, é bons víbs hauem iuradcs ans volem, que eni
tot, y per tot, que als habitadors, qui en lo dit Regne é fots
fe de aquelles fe fon poblats, que fien feruats,é per amor de
aço diem, y manam, que fi prouifio alguna fera axida ne de
quiavant axira de noftre Cort las quals primerament cone-
gan per vos aquelles eíTer preiudicials à las dites Franchefes
llibertats, é bons vfos> aquelles hayen per nulles, com Nos
aquelles fots qualfeuol exprefsio de paraules, que fien ab la
prefeiit: reuocam. Dat en Barcelona, a X. del mes de Abril
M. CCC. LXVIII.

M ARTINVS Dei gratia Rex Àragonum, Valentix Ma-

ioricaru, Sardinix, Corcicx Comesq; Barchynonx, RoC.
filionis, 8c Ceritanix, Nobili Rogerio de Montecateno Mi¬
liti Gubernatori, & alíjs vniueríis officialibus noftris Regni
Maioric. prxfentibus, 8c futuris quibus fubfcripta pertineant
8c Locatenent.eomm íàlutem, 8c dile&ionem. adinftantiam
8í fup
 % ftïbVttlitlONE S
1W
^jfupplkationem humilem diledor. noítror. Rayinundi dé>
Sàndo Màftind, 6c Berengàrij de Tiagamanet MiUtumNü-
ciorum Regni Maioric. predidi ad nòftri prsfentiam tranf-
miíTorutn faíligio Regio ia defedum volumus, 6c ctiam pro-
uidémüs^quod fi coiitingat nunç, Tué d^ccetero, quamcun-
qué' nos'aiiquas tauías ieu queíKones eriríiínales fiué Ciuiles
h&gubqi^ dut iïicolaraiy Regni prxdidí àd noftri praTen*
t-iítm; (Duriam,vel Aúditomm coghofcendafc quouis modo e-
«(bcaïe iiít tfahere *empus quointerim fupercederi in illis
térmínutti quatuor menfium nullo modo exce-
dzi, Ú ilphüíuímodi ípatio quadrimeftrí continuo féquturo e-
íapío coàfeftim in cauGs, 6c queíUònibus antedidis Tine tunc
nouo maiidato fed ex veílri officio auithoritate plenaria procer
datis* Sç eas per veftm diffinitiuas fentencias terminetis utiijs
axque ratio, nec noü ítancheG# didi Regni Notoris íuader
banc JitteÉris evocationispSc íuper cedimenti fuperius expref-
{àtis netòquam obftamibus» quum eas euoluto tempore ‘qua^
drimeftò volumps. pro nullis reuocatis totaliter ac infedis ha-
bcúyòc ideo vobis diçimus,’& mandamus de certa fcientia36c
expreíTàTub poma mille florenorum quatenus prouiGonem
huiufmodi teneatis, 5c omnimode obferuetis qua duraré nos
Volumus qüandiu de ■nófcro’profleífdritbeneplacito voluntaris:
prouifOj quod peripfam priuilegijs, Franchefijs3 ac libertatibiis
didi Regni mini mé derogetur Dat. Valcntix xvj. Februarij
Anno Domini M.eccc. iiij.

N OVERINT vniueríi quod cum nonnullis tam officiali-

bus Noftri Iacobi Dei gratia Regis Maioricarum Gomi-
tis Roíilionis56c Ceritaniae, 6c Domini: montis Pefulani quod
Creditoribus, 6c debitoribus indubium verteretur, qux debita
intelligamus elongare in perpetuum ftatuimus, quod non jn-
tedïmus aliqüas de fuis debitis elongare licet littera c&fcetferinT
elongameti niG a(Tecuret>quod in fine elongamenti foluat debi¬
ta de quibus eu elongauimus Gt afcecuratu àntendimus elon-
garc debita de quibus iam elongamenta extiterunt niG m lit¬
tera didi elongamenti dc primo elongamento ípecialitcr fit fac-
ta métio^nec de debitis ratione heredítatis parernx, vel mater-
 R EGNt M XI Q R TC.
nte. necde‘debitis, quidebentur radone dotis-y Vel^leo-atOFU
fïçc de debitis-qU3E debeflitur exf varijs períbnis extra noftrajtïi
itiri&jiclionem, riec de alimentis-fiqba débeiit pradlari aliquib9
perfopisy nec etia de debitis pét qüibus iampignora funt tradita
per eü creditoribúsfuis: nec·dè debifí'sJ quae debetratione emp-
tionis qúà fécerint de àliqu* ¥e- mòbijiyfiillam' rem móbile pe-,
nésfe habeanç nec de dàifeis qu^habeftti rationeCürfe, Vel tu^
teli, vebmanumi&ionis, vél executionis teftaméti alicuius-nec
dè depoíito íeu coniada fi in inílirurrieto depófitipleuíornandaí
ïí6 fiíerit dies folutionis appofim, & fideiiiíTor conítimtus neé
de debitis, quç debentur ex aliquo per èüm commMo, nec
de debitis de quib9 iàm fuerit laca fèntetia; 6c tranfiuerit in rem
iudicatam; hec de debitis qúae debentur pro loguerijs nunci-*
órum, feu domorum, -vel ratióne rerurri comeftibiliüm t nec
etiam intendimus elongare fi creditor cuius eíl debitum, eíl ita
inops, quod ipfe debitor habeat melius pàratum foluere in:re-
bús mobilibus qüòd fui creditores nifi debitis in rcbus mobi¬
libus in litera via elongamenti metionetur, nec etia intendim9
elongare fi habeat mobilia -ex quibus valeat fitisfacere fuis
eréditoribus, exceptis libris, 6cbeftijs aratorijs, 6è inftrumentís
^ràtòrijs, 8è equitarqs fuis,6calumni,6c pannis lecboru, vafis vi-
narijs., &'vtenfilibus domus feu hoípitiji'6c exceptis veftibus
•uis, 8c vxoris, 6cfamília fu£j quamnoftram Ordinationem
Nos^íqcobus: Dei gratia Rex Maioric. in predi&is in perpe-
túum inuiolabiliter prxcepimus obferuari.

T)ETRVS Dei gratia ReX Aragonum, Valentia? Maioric.

1 Sardiniç, 6c Corcicç, Comes Barchynona?, 6c Ceritanisead
íupportandas de Regnis noftris-, 6c terris opprefsias vfanti-
as 6c abuíus quomodolibet remouendas pro vigili cura con¬
tinu e intendemus, 6c alias libenter prouifiones confedemus,
quas noftris íubditis fore nòfcímus fruduofis íane, cúni in
prxfenti Pvegno Maioric. feruatus fuerit, 6c hodie íèruetur qui-
dam vius immo abufus fuper procefsibus inquifitionum qiiíc
contra deiatos fiunt dc aliquibus criminibus fcilicet , quòd
fidà.inquiíitione datur delato folummodo (ux cònfefsionis
& denuntiationis copiada ipfa inquifitioae non publicata a-
afignatur
2 JO dKDÍH^fïONKS
figüztw fïbi terminus ad dandum deffenfiones (uas£ èx quo
íequicur plura incGnuenientia, 8c delati qui ícpe iuxtàinqui.
fitionem merita, veniunc abfoluendi, cogunsur fuas deíFeníio,-.
ccs íïib incerto darç, 8e indebitis. aükiuntur captionibus, 6c
íumptibus, ac laboribus pluribus opprimutur, &: fepe no cul.
pabiles deffedu copi# inquiíitionis cum officialibus compo-
ïiere ftringuntun Propterea volentes adidoBcegno huiufimo*
di abufum rollcre nccnou ad humilem fupplicationem fide.
liíim noftrorum loannis Vmbciti. dc
Lobercs Legüm Dodoris nuntiorum per Vniuerfitatetn
didi Regni ad Nos nouiccr deftinatorum * inde nobis
fadatn tenorc pradcnciu ordinamus, 6c prouidemus qupd qua-
docunquc, 5c quociefcunque in dido Regno contigerit inqiii·
fïtiones fieri contra delatos aliquos dc aliquibus criminibus
(eruetur modus, qui i in fimilibus feruari confucuit in Catha-
lonix principatu fcilicet quod ínquifidones prius conficiamuf
6C poítea publicentur, 5c poít publicationcm conccdatur dic&S
copia de eiufdcm íntegre* 5c cum eafdem copias habuerint pr*
figatur eis cercum temporis fpacium,ad miniílrandum didas
defFeníiones fuas, 5c fic amodo in dido regno feruari volu.
mus, 6c iubemus quibufuis íàndionibus, pragmaticis aut pro.
vifionibus feu mandatis in contrarium fadis nullo modo obf-
cantibuSjMandantes per pfadentes gerenti vices Guber. ccete-
rifque offidaUbits didi Regni ad quós fpedent, vel eorum
locatenèat. pnefentibus, 6c futuris, quod prafentem Ordinati-
onem 6c ptouifíonem nofttam firmam habeat, obferuent, 8c
non concraueniant, nec aliquem contrauenire permittant ali-
qua rarione:in cuius rei teííimonium prxfentes noftro íigillo
iufimus Communiri. Dat. Cefarauguftç viij. die Marcij Anno
aNati.Dni 1381.

QV.E LAS SOLDADES DELS SERVIDORS

fe hayen a damanar dins temps de vn Any en lo matex
llibrey y Capitol xxj. als lv\.
E MES ordenam, é ftatuym ab aprobacio de la preíent Cort
que las foldadcs deferuidors axide homens, com, dones
qualleuol quç fien fe hayen de damanar dins yn any, apres
que
 REGNI MA TO RIC'. ipt

que feran fora delferuey, altrament, qu'e nos pugnen demà-

nar dites foldades, he fen pugue foriuy.it dons del deute de
dites foldades na tenian carta, & albaía.

gv.E DIUS TRES ANíNSbOS DE VTE$ m

Artiflesiè Menejlrals febàyn * demanar. ■•

E per femblant per lleuar plets, queftions: ftatiiym, é or-

denam, que los deutes de Artiftes é Menellrals, axi de
homens,com de dones apres que feran deguts íi dins efpay
de tres Anys no feran demanats, que tals deutes paflats dits
tres Anys no pugan efler demanats,’ ne fen puxa for iuy: fi
donchs de tals detites nó tenen carta, ó albara.

&VJE SALARIA DANIVR IN CAVS1S CRJMINÍíLIBP’S.

XXXX.
TTEM, quod delegati in caufis Criminalibus fi fint crimina C*P:
Xenòrmia, pro qUibus debeant infligi poence corporalesp (fe- ^g!
cundum inrellecium Franchefiarum) folum habeant víginti fi*** f#
libras, pro fencentia forendai fin vero fint alia crimina habe- *
ant decem libras tantummodo; Exceptis caufis, in quibus fu-
erint accufatores priuati, Yel fubfcribentes fe perfequutores
delatorum: in quibus, pofsint habere integrum falarium qua-
draginta librarum inter duas panes: 8i hoc in graüibuscri-
mínibus: in alijs vero omnibus, habeat Glàrium iuxtacrimi-
nis qualitatem moderàndum: fi dubium oriatur cum ludice,
arbitrio Gubernatoris, 8i fui AífelTorrs.

TAXATIONES SALARIORVM P ERTlNENTlVM

Nott. pro infirumentis, qua receperint Tefiamentorú, Jiue
Codicillorum, donationum caufa mortis,& altarum
"rltmamm voluntatd) ac etiam imentariorü

I XXXXIX.
TEM, reftringentes exceísiuas petitiones íàlariorum Nota-
riorum, & ipfa filaria limitantes, ftatuerunt, & ordinauerunt
quod pro teftamentis, fou Codicillis, aut donationibus caufa p*g. if.pfi
mortis,fcu alijs vleimis voluncatibus recipiendis, Si in forma tm!tiPrd·f
u ' publica
íj£ & K D IN AT10NE S

publicam redigendis, dc bonis yalentibus vfque ad quantita-

tem centum librarum, vel infra viginti folidos. i. lli. folf
Ítem de yalentibus Centum libris , vfque ad tercentum*
triginta folidos i. lli. i o. fol.
ifeem; de vaientibus vltra tercentum libras, vfque ad quin¬
gentas libras: tres florenos. z. lli. 15. folj
ítem de yalentibus vltta quingentas libras, vfque ad mille
librasj tres libras. 3. lli. folj
ítem, de yalentibus vltra;mille libras, v% ad duomillia li-,
forarum; quinqué libras. 5. lib. fol.
ítem de yalentibus vltra duo millia librarum vfq; ad quinq;
ïl·lilia librarumifeptem libras decem folidos. 7. lib. 10. fol.
ítem de yalentibus vltra quinq; millia librarum, vfque ad
decem millia librarum: duodecim libras. 12. lib. fol.
ítem de yalentibus vltra decemmillia Jibraru, vfq-, ad viginti
inillia librarum, 6c vltra, viginti libras, 20. lib. fol.

TRO INSTRVMENTIS VE R 0 SP 0 N S ALICIORVM

Jponfalwm, fia Matrimoni) recipiendis, diiïandis, in
fublicam formam redigendis omnes diSii Notari)
taxatioms^ fequentes ferrnre teneantur
. . omnimode. ,

ítem a quinquaginta libris, vfque ad centum libras: quin-

dècim folidos lib. 15. fol.
ítem a centum libris, vfque ad ducentum libras, viginti, 6c
quin que folidos. 1. lib. 5. fol.
ítem k ducentum libris, vfque ad quingentas libras, quadra-
draginta víolidos, 2. lib. fol.
ítem à quingentis libris, vfque ad mille libras: feptuaginta
folidos. < 3. lib. 10. fol*
. Itemia mille libris, vfque adduas mille libras: centum, &
decem folidos. 5. lib. 10. fol.
Et íi vltra duo millia libxarum accederit diólos decem, 6c
centumifolidos, quatuor folidos pro centenario librarum de
iEdd«-.-q quantitate
 RE GNI MA10 R IC] tji

quantitate aíTendente dida duo millia librarurn, éc nori vltra

recipere yaleant didi Notarij, feu habere.

PRO VENDITIONE CENSVALIVM.

P RO inílrumentis autem venditionum cenfkalium,6c qua-
rumcunque bonorum immobilium, 6c appocharumi pr<e~
tiorum ipfiram venditionum, recipiant, 6c habeant ipfi No¬
tari) taxationes infrafcriptas: videlicet.
De cenfualibus venditis in annuis penfionibus, 6c prxfta-
tionibus vfque ad quantitatem 8o. folidorum cenfualis, 6c
in venditionibus aliorum immobilium vfque ad pretiuquin-
quaginta librarurn viginti folidos. i.lib. íol.
ítem quatuor libris cenfualis vfque ad oòbo libras peníio-
nales, 6c pnetijs aliorum immobilium a quinquaginta libris
yfque ad centum libras triginti folidos i.lib. io. fol.
Et ab odo libris Cens. feu in annua penfione vfque ad
16. lib. cenf. 6c de prxtijs aliorum immobilium de Centum
libris pretij vfqj ad ducentas libras quinqaginta fol. i.lib.io.fol.
ítem à 16. libris rend. vfque ad 15. libras penfionales, 6c de
alijsimmobilibusde pretio ducétarum librarurn vfque ad ter-
centum libras fexaginta folidos. 3. lib. fol.
Et a viginti quinqué lib. rend. vfque ad quadraginta libras
Cenf Et de prxtio tercentum librarurn vfque ad quingentas
libras oduaginta folidos. 4- lib. fof
Et de quadraginta libris rend. vfque ad centum libras penf.
de prxtijs aliorum immobilium de quingentis libris vlque ad
rnille libras: feptem libras, 6c decem folidos. 7. lib. 1 o. fol.
Et vlterius quantumcunque afcendant penfionesj feu prx-
cia didorum fenfualium, 6c aliorum Immobilium, vltra dece
florenos aurei, íïue feptem libras, 6c decem folidos : didi
Notarij petere, feu recipere non prxfumat. Mandantes eisdem
fub pcena viginti quinquc librarurn, 6c reílitucionis dupli
quantitatis per eos iam receptx: Quod prxfentes taxationes
poenitus obferuentj nec in fraudem huiufmodi Ordinationis,
ampliores contradus fiue inftrumenta*, facere prxfumant qua
fuerint, fi prxfens ftatutum, non fuilfet ladum.
V PRAG-
 I54 PRAGMÀTICA SàNCTIO INST1T.
«‘M'KP Hfi# \P * »<?

pragmatica

SANCTIO INSTI-
TVTIONIS REGI.dE
AVDIENTIiÉ, IN HOC BALE-

ARIVM REGNO.

O S Phiiippus Dci gratia Rex Caf-

tellç, Aragonum, Legionis ,vtriufque
Sicilià:, Hierufalem, Vngarix, Dalma-
tia: Croatix. Nauarrç, Granatx, To-
; leti, Valentia:, Gallitiae, Maioricarum,
Hifpalis, Sardiniç, Cordubç. Corciceí
Murcix, Giennis, Algarbi, Algezirx*
: Gibraltaris, Infularum Canarix, necnS
^Indiarum, Infularum, & rerre firme
xnaris Oceani; Archidux Autrfie, Dux Burgundix, Brauantie
& Mediolani' Comes Barchiftonx, Flandriç, & Tirolis, Do-
minus Viícayx, & Molinx; Dux Àtccnarum, & Neopatrix;
Comes Rofsilionis, & Cenramç: Marchio Oriftani, & Go-
tianj. Et fi maiores noftri íolerti ftudio, íismmaque cura &
vigilància intenderint res Prouinciarum & Regnorú fuorurrf
ita ordinare, & ftatuere, quod ipforum Reípublicx firma có -
uerfatione, & augmento gubcrnaretur; quia tamen aliquando
cxperientia rerum omnium magiftra tempoaïm Varietate Sc
fucceífu oftendit iam prouïfís aliquid addere, aut detraherc
Maioricarxi
vei ea in totum mutare debere. eonfencaneum eíïeduximus
Kegrmm quo id facere quando necefsitas, aut l·iumilium fubditorum peti-
fnodo ami—
tio expofcit. Animaduerrentes igitur Regnum noftrum Ma-
cjuitux'gHber-
naloatur. ioricarum ex antiqua Ordinatione gubernatum fuiflc, &núc
gubernari
 RE GIJE rA VD XE NTIJEl T$J
gubernari per ynum Locumtenentem Generalem 5 6c duos
Iuriípericos Coníïliorios noftros, quòrum alter eíl Regens
Cancellariam, alter vero Fifci, 6c Patrlmonij noftri Aduoca-
tus, quiíoliti funt iura ynicuiquej tam in Giuilibus, quJ in
Criminalibus redderej excepto quod in caufis fupplicationis
feu appellationis, didus Locumtenens Generalis confueuit
aliutn Dodorem aílumere vice, 6c loco Regentis Canfella-
riam, aut illius cuius Concilio fentencias, à quibus íuit fup-
plicatum, vel appellatum protulit: ne eiufdcm Iurifconfuhi
voto primç* 6c fecunda fen tenda: proferrentur. Et licetReg-
num íam didum hucufque fuerit fornia memorata íatis co-
modé* gubernatunr, coníiderata tamen ipíïus Regni qualita-
te iricolarumque, 6c habitatorum eiufdem in quo, quam plu-
plures exiftunt pauperes* ac alij diuites*, qui inter fe diucríàs
cauías, 6c negotia tradant non mòdica: sftimatlonis, 6c va¬
lons, ac etiam imporcantias qua: merito debent per plures
Iuriumf profeífores maiori authoritate, íludio, 6c difcufsione
tradari, decidi, 6c terminari: 6c ne pauperes. quòrum facul-
tates, ad fupportandos graues litium fumptus non fuppetunt,
propter deffedum iudicum, fcaufàs proprias pro derelidis ha-
berent, aut eas non profequí cogantur, aut ad nos cum per-
íonarum, 6cbonomm iadura recurrere . His igitur, noftrum
Regium animum digne mouentibus, perpeníis artente; acce-
denceque ad hoc per humili fupplicatione diledi noftri An- f Rctz m*
nien ^ ant.quíi
tonij Cotoner Syndici, Procuratoris, ac Nuncij Vniuerfitatis & cur i ta
' didi Regni, adid fpecialiter ad nos mifsi, 6c deftinati, non üum* PcU
Cregoan Syn
modo vtile, íed valde neceílarium nobis vifum eíl, pro bo-
tag. Ijtr.vni -
na eiufdem Regni gubernatione, optimaque, 6c maiori ac xcr. lib. i 5„
magis éxpçdita- Iuftitiae adminiftratione, j Rotam, fiue Regi- c- 2 4* tt' I j.

am Audientiam, aut Regium. Concilium plurium confulto- In caufis

rum in eo Regno, 6c Infulis adiacentibus/ Minoricarii fcili- appellationCi

cet, 6c Euicse, formaré, erigere, 6c creare. Quam obrem te-

nore prdfentis Pragmàtics iandionis cundis.tem.poribüsva-
liturs. deque .noftri. certa fcientia, 6c audoritate deliberaré,
6c confulto, noftri Sacri fupremi Coníilij matura deliberatio-
ne prseunte: ftatuimus, fançimus, 6c ordinamus, quod de-
inceps in dido noftro Maioricarum Regno, 6c Infulis eifdem
V a adiecentibtis
 ÇfS ?RÀGMATICA SAKCTÍO ÏNST1T.
adiatentibus fit, & conftitiíatur Rota, fiue Regia Audiència*,
in qua prçefideat nofter Locumtenens Gensralis, qui nunc eft
6c pro temporé fuérit in eo Regno, modo, 6c forma íèquetibus.
T])RIMO fiquidem quod fex Iurifconfulti in Iure Ciuili,
RegiçAu- 1 vei Canonico graduati, fint, 6c creentur in ea Confilia-
rij noílri ficuti Nos cum prxfenti didam Rotam, fiue Re-
rispentorum giatn Aúdientiam formando, 6c erigendo Ròminàmüs, &: ci-
dem dèputamus fcilicet noftrum Regentem Cancellariam, dC
Fici Aduocatum, qui nunc funt in dido Regno, & qui pro
tempore fuerint irt eodem, ac etiam quatuor alios Iuriíperi-
tos per nos feorfum noftris cum Regijs Priuilegijs folita for¬
ma, dc prout decet expediendis, nominatos, feu in pofte-
rum nominandos, duos fcilicet didi Regni Maioricarum, fi
tamen in eo habiles, 6c idonei ad didum'munus obeunduni
arbitrio noftro reperirentur, reliquos yero alinnde, quam ex
dido Regno Maioricarum nominandos per Nos, habiles ta¬
men, 6c idoneos, ex terris, 6c ditionibus noftrx Coronx, Ara-
J d Ch~ gonüm5 Pro ut nobisyiíiim íuerit fieri debere: quòrum vlti-
rU Crimina- mo admiífus officiunt Iudicis curix,negotijs, 6c caufis crimi-
lis canjis vo* nalibus vacando, regat, 6c exerceat. Qui quatuor Do do res,
àntequam exercicio didorum officiorum fe immifceant, te-
neantur iurare, 6c homagium folitum praeftare in poífe didi
noftri Locumtenentis, Generalis, vel Regentis Cancellariam,
Auditons aut illius ad quem expedet, de bene fideliter, 6c legaliter
Regtj prefi^, in exercitio didorum íuorum ofticiorum fe habendo, 6c dc
&ChomagiMm t feruaridò fecreta did£ Regix Audientis, & alia omnia, dc
& quomodo. fingula faciendo, ad qux teneatur, Scftndi exiftant, fic, 6c
. _ quemadmodum didus Retens Cancellariam, 6c Fifci Aduo-
feruandum. catus in dido Regno, íoiiti íunt iure. ht ex dictis lex Iuris
peritis, Rotam, five Regiarií Audientiam in dido Maiori-
Aduocatus caruni Regno, quinqué ex eis (dempto fcilicet* Aduocato
Bfcalis. Fifcali qui in criminibus, fifealibus caufis tan tum fokm inter-
eífentiam habet, vt infra dicetur ) afsiftant, 6c confulant
noftro Locumtenenti Gcnerali in dido Regno-, omnefque,
6c quafuís caufis motas, 6c de coetero mouendas, tam Ciui-
les, quam Criminales refpedíue, ac etiam negotia cuiufúis
qualitatis, 6c naturx exiftant; audiànt, tra&ent, votent,
iudicent
 REGIJE AVDIENTIJÉ] 7$f
iudícent, decidant, ac iententialiter detetmineht, 6c finiant.
Quee quideni Rota, fiue Regia Audientia maïiere*
reíidere, 6c celebrari debeat in Ciukate noítra Maioricarum
in C/aítro, fiué Regio Pàlario, in cadeni fito, & alibiquam
in dida Ciuitate non celebretur, nec célèbraii pofsit nifi RegtttAk',
dientia3 vbi
tempore peítis, vel ex alia vrgentïfsima càuía: qtio caíu decer-
debeat cele¬
nimus, quod mutetur, 6c rransíeratur in Ciuitàtem, aiit Opi- brari.
dum eitfdem Regni; didis Locumtenenti Generali, 6c Con-
ciliarijs, noítris bene vifum. Cui Regix Audiencke'prseíit, 8c
pnefidere debeat, vt didumeít, prkdídus Locumtenens Ge-
neralis noíter, qui nunc eít &pro tépore fuerit; & eò ab-
fènte aut alias legitime impedíto, quo ad gnberriàtioné
Regni, 6c èxercitium rei militaris, & bellícse, prteíic is quem
Locumtenens, Generalis nominauerit; 6c fi non nominaue-
rit prefidat, quo ad predicta nòíter Regius Procüratòr, qui Hoc bodie
immatum efi
nunc eít, 6c pro tempore fuerit ad noítrum beneplacitü. Qiio vr in Prag¬

vero ad exercitium, 6c adminiftrationem iuftitiae, didus Re- màtica de

Amo.i6o%,
gens Cancellariam; qui ad pradfens eít) vel qui in futurum
erit. Et dicto Regente fimiliter impedito, aut abfente, vel mor-
tuo decernimus 6c fiíncimus, qüod prsefit antiquior exCon-
ciliarijs eiufdem Regix Audientia?, cum fimili poteítate, ac
preeminència, qua didus noíter Vicecancellarius, vel Re gens
Canfellariam fi préfens eíïet vteretur. Declarando eum eíTe
Decamti
antiquiorem in dida Regia Aüdiencia, qui prius ad exerci¬ fmeAnticjtii-
tium fui òfiicij exiíterit admiíTus. Et fi forte duo, vel plüres or RogUAtt-
dientia, qms
fuerint vno eodem tempore admifsi, illutn antiqüiótem de¬ fit'
cernimus, qui prius nobis, aut Cç&rea? Maieítàtis Caroli V.
Imperatoris Patris, 6c Domini mei colendifsimi fcelicis recor-
dationis, in aliquo Regio officio ei commiffo inferuierit; aut
prius gradum dodoratus in Iure Canonico, aut Ciuili obti-
n 11 erit.
Satuimiis infuper, 6c ordinamus quod prçdidi Confiliarij Capit, u

omnibus diebus non. feriatis cogregétur in dido Caítro, íeu

Regio Palatio, ad didam Regiani Audientiam celebrandam,
6c expeditioni cauíarum vacandumj in qua refidere habeant
per ípatium trium horarum, ícilicet à primo die menfis Oc-
tobris vfque ad feítum Pafch-e Refurredionis, ab odaua bora
ante
 PRJGMÀÏÍC'A 'SANCriO ÏUSTlt
ante meridiem, vfque ad vndecimanv, 6c poíl meridiem., pro
Qui bus, & expeditione caufarum Çriminalium, ík aliorum negotiorum
Yot hor“ de bonum regimen, 6c gubernationem dicti Regni conccrncnti-
JiÜdfaifçl um ^ie^lIS Lun&, 6c Mercuri), 6c Veneris per fpacium duarft
gr/gari. • Rorarum yel pluriuni arbitrio noílri Locumtenentis Genera-
lis, iuxta negotioru concurfum, 6c qualitates in eodem pala-
tio, feu Caílro Regio conuenire habeant. Et a feftis Pafchas,
Reíurredionis, vfque ad feílum Sandi Michaellis menfis Sep-
tembris, acccdere, 6c conuenire liabeant mane, à íeptimaho¬
ra vfque addecimam, 6c poft meridiem, tribus diebus fiipra
memoratis per duarum horarum fpacium, vt didurn eft. Ira
vt ante meridiem teneantur afsiftcre in dida Regia Audien-
tia íingulis diebus noíi feriatis, tribus horis continuis: 6cpoít
meridiem, per duas horas diebus iam deíïgnatis. Quibus, fi.
feriati fuerint, dies non feriati immediate fequentes fucce-
rifimio dant ad caufarum criminalium expeditionem. Et diebus Sab-
'Cànem. batinis, vel die prcecedenti no feriata cuiuílibet hebdemmadç>
per totum annum didi noílri fex Confiliarij poíl meridiem
yifitent, 6c vifitare habeant vna cum Locumcenente Generali,
yel fine eo, fi abfens fuerit, aut legittinie impeditus, vel íl
accedere noluerit, Carceres Regios, & carceratos in eifdemi
6c ibide per duas aut tres horas afsiftant, iuxta negotioru im-
portantiam. Fiatque relatio per Iudiceni Curke Regix de ti¬
tulo criminis vniufcuiufque Reii feu carcerati: 6c in quo pun-
do proçeíTus vniuícuiufque exiliat, 6c quicquid in ço fuper-
fit agendum. De quòrum carceratorum numero, ac ílatu
iuquificionis, memoriale qualibet die Sabbati fiat per com-
metarienfem, vna cum Iudice Curiç: 6c tam dido Locum-
tenenti General!, qua Vicecancellario, vel Regenti Cancel·laria,
Fifci Aduocato, 6c alijs Dodoribus Regiç Audientiç trada-
Commenta- tur; ncc non ctiam ibidem inquiraut, an didi carcerati per

riéjïstfemr-) commentarieníèm, 6c alios carceruni. cuílodes bene trac-

nafrem***1* tentur, an vero illicitis eXadionibus, vel alias vexentur:
fuper quo concientias eorum oneramus. Et quoniam tepus
ftntutum, 6c prçfixum didis noftris Confiliarijs afsiftendi in
dida Regia Audientia, 6c çonfilio Criminali fatis competens
eft, expeditioni caufarum Ciuilium, 6c Criminalium, 6c n
is ordo
 regim afdientim. fSS.

is ordo non feruetur, maxime impedirentur didi Confiliarij

firca ftudium particulare, quod in recognofceqdis procefsi-
bus Sc dubijs i11 iure circa dlos occprentibus accurate, £c di-
Ligenter ( ut decec ) & de eis confidimus, refgliietidis,
& decidendis impendere debent: atque ita> Sc a^s
negocia indigefta abfque debica difcutione tradarentur. Prop^
terea ad euitandum confufioné negotiorum quç folet adeíTe Auditor#
ybi ordo abeíb ftatuimus, fancimus, 6c ordinamus. quod no-
íter Locumtenens Generalis, non detineat, nec detinejre pof- fignata* de-
fit didos Confiliarios in dida Regia Audiència yltra didas "•****•
tres, Sc duas horas refpediue prçfixas: nifi vrgens aliqua ne-
cefsitas, vei negotij alicuius arduitas aliud expofceret; fuper
quo, tam didi noílri Locumtenris Generalis, quam didpru
Confiliariorum confcientias oneramus.
Statuimus prçterea, atque fincimus quod nullus alius inr
terueniat, nec interuenire ppfsit in dida Regia AudientiavJ-
tra didos fex Confiliarios: praterquam, cum negotia fiíca-
lia non patrimonialia tradabuntur: In quibus patrimoniali-
bus volumus quod dido Proçuratori Regió* neceius'ofjSçio
fiat prariudicium aliquod in c.ognitione, & examinatione cau-
farunr, fed quod obíeruentur Regiac Pragmàtica dido officio
conceíEe.Et íïcdeclaramus, quod cum dida negotia fiícalia
non Patrimonialia tradabuntur, in dida Regia Audiència*
vocari poífe Regium Procuraaorem noílrum in eodem Reg¬
no ad dida negocia audienda, 6c tradanda fi eius afsiílétia^
didis Locumtenenti, & Confiliarijs vifa fuerint neçeífaria.
In concludendis autera, 6c votandis didis negocijs nolumus
eum intereífe, poíl quam aderit Fiíci Aduocatus, cuius íola
prxfentia in negotijs fifcalibus decidendis fufficiens eíl. f*
Quociens vero de componendis, feu remittendis criminibus Top Pra^
tradabitur in Coníllijs Criminalibus, & maximé in Reg; . maticoim Rc- -
yiíita, didum Procuratorem Regium, quia etiam Regix The- &j.
fiurixadminiílrationem habet intereflè volumus, tam in crac- i^%x.Egem
tandis, quam in concludendis compofitionibus, &c alijs nego- Thefsurarií
tijs Criminalibus. Et omni cafu intereflentiae didi Procurato-
ris Regij in con.GJijs, yolumus eum obtinere primum locum fonZdisln-
in fedendp poíl vicecancellarium, vel Regentem Cancel·laria, mi)úhs-
6c fuo
 160 PRAGMATICA SANCTIÓ msTlf.
Regens Can- & fuo cafu antiquiorem Confiliarium noftrum: noftrum ve-
cel. & Fijci
a4duocatus
ro fifci Aduocatum vltimum locum poft omnes Confiliari-
Jïwt ordinan- os. Volumus tamen, 8c expreíTe fancimus, quod nofter Re-
di confiti tores
JProcwatoris
gens Cancellariam, 8c Fiíei Aduocatus, qui nunc funt, 6c pro
tempore fuerint, fint Confultores ordinarij didi Procuratoris
Regij, in omnibus dubijsin dido officio Procurationis Re-
gix occurrentibus.
Sancimus infuper, 6c ordinamus, quod omnes caufe, ac
Cattfk per
negocia, quç in dida Regia Audiència introducentur, ac quç
Cïcellariam
Regentem có iam de prxfenti coram noftro Regente Cancellariam, ac alijs
mittuntnr ac
Regiis commifsarijs forte pendent indeciífe, diftribuantur, 6c
diJl·rik’HÚtHr'
committanturinter didos Regente, 6c Confiliarios per didum
Regente Cancel·laria tantum, 8c fuo cafu per antiquioré arbitrio
fuo, ad colligendu, 6c referendú tantü, prxterqua quod, coníi-
liario noftro, qui offidú ludids Curix exercebit, comifsiones
çàiífarum ciuilium fieri prohibemus: vt inftruendis procefsibus
çriminalib9 8c expeditioni caufaru, 8c negotioru criminaliu inte-
tius vacaré pofsit, Reiatione vero omiliü, oc fingularu cauíàrü
Cdufitrum re
lat i ones qiio- didx Regix Aüdientix, fuper meritis diffinitiuç tan tir, in eadem
modo fiant» Regia Audiència fieri volumus pala, 6c publice coram par ibus
6c earu Aduocatis fi adefle voluerint. Et reiatione fada in eade
Regia Audiétia(vt didum eft ) fuper meritis diffinitiuç, caufas
omnes votari.cocludi, 6cdecidi volumus. Abdicantes cú prx-
fènti Cofiliarijs; iam didis, fàcültaté afsignandi ad Relationem,
Vel fententia fuper meritis diffinitiuç, in caufis eis comifsis,
qux in Regia Audientia votari, 6c conclu ii habent, abfque
permiftu, 6c voluntate Vicecancellàrij, vel Regentis Cancella-
rix, aut didi antiquioris Conciliarij fuo cafu: vt conhifio, 8c
turbatio negotiorum vitetun 6c ne vnus alium impediat. In
Ordo in vc- yotandis autem caufis, 6c negotijs didx Regix Audientix,
Pandis caufis»
Satuimus, 6c ordinamus, quod Relator caufie, fiue negotij
de quo tradabitur fit primus, 6c deinde in caufis Ciuilibus»
fecundum votum prxbeat modernior Confiliarius, 6c poft
eum reliqui, ordine fuccefsiuo*, ita vt Vicecancellarius, vel Re-
gens Cancellariam, vel Antiquior Confiliarius fuo cafu > fit
vltimus in votarido. In negotijs vero Criminalibus, 6cjSI^
libus, folam intereíTentiam habeat Fiíei Aduocatus^.
• " ’ Et quo-
 REGI& "AFDIENTIM} xWí

Et quoniatn íuftum eft didis noftris Confiliarijs compe-

tentia íalaria pt° aliquali remuneratione laboris, quem in ad- Cap-
minifttatione luftitiae, 6c bono regimine Regni praedidi fofo
cepturi font, conftituere; Statuimus, Sancimus,5c ordinamus,
quod attento iam ex noftris Regijs ^rarijs dido Regent*
Cancellariam, 6cFifci Aduocato certa falaria ordinaria aísicr-
nata font, reliquis quatuor Dodoribus quivigore, 8c pro ex-
ccutione prxfentis noftrx Pragmaticx fandionis, per nos (yç
didum eft) nominabumur, çonftituantur, 6c aísignentur du-
centum quinquaginta Ducati Catalani annui: valentes, qua-
dringentas libras monetx Maioricarum, pro quolibet: exolué
di fcilicet daobus ex eisi ex, 6c de iuribus, redditibus, 6c e~
molumentis, noftrx Rcgiae Procurationis didi Regni, & atíjs
duobus*, ex, 6c de iuribus redditibus, 6c emolumcntis Vniuer-
fítatis didi Regni Maioricarum: per quatuor xquales íòluti-
ones fingulis tribus menfibus: remittendo formam Config-
nationis diòti íalarij, 6c executionis illius, dido noftro Locíb
tenenti Generali, 6c Regenti Cancellariam, ac RegioProcu-
ratori, ad quòrum cognitionem conficiantur obligationes, 6c
inftrumenta neceffaria.
Statuimus etiam íancimus, 6c ordinamus, quod deinceps saiarmmco»
ex cauíïs, 6c negotijs Criminalibus per didos noftros Con-
iilianos, nullutn reapiatur íalanum: dempas íuo caíu, Aue- ^ntitatem
rijs, prout inreriusdifponetur. Et quod íalaria cauíàrum C i- y- Marnm
vilium didis Confiliarijs pertinentia,qux adrationem quatu- m0™t& Ma*
or denariorum monetç Maiorícenfis pro qualibet libra eiüf- °'
dem monetç, pro ut adenus exigi íolitum eft, taxamus, ira
tamen, quod non pofsint excedere furnman quinquaginta
librarum dide monetç, pro qualibet quantíívis magna caufa
6c tam pro prima, quam fecunda infhntia. Et fifuper incer-
titudine valoris caufarum, quçftio erit inter partes, vel dic-
tos Coníiliarios; íeruetur forma, Priuilegij fuper hoc concefsL Jj^üoJbtís
Deponantur, 6c deponi habeant per partes apud tabulam de- j>eg}£ prag..
pofitorum, fiue communem dide Vniuerfitatis: 6c etiam in- *>**'+• - «u
de extrahanttir íecundum modum, 6c formam ordinandam
ad partem, per noftrum Locumtenentem Genera!em, Regen¬
tem Cancellariam, 6c Prócuratorèm Regiumj tunc demani
x
 TKAGMATKA SANCTIQ WSTlt
Jnfuper quia cum ad celationem fuerit afsignatum: didaque íàlaria diuí*
dtibuatú.fuit
&e. fol. ii. diy 6c diftnbui, yolumus* xqualiter inter didos Confiliarios
pag. z. li//ca. finguüs tribus menfibus, cum fentencia diffinitiua, caufçfu-
vltima.
erint tcrminatxj vel fenteïitix Scribx .Cauíç, ad-eas publiçan-
das tradítçj ita quod iam Relator caufey íeu Relatores fun¬
di fuerínt officíjs íliis. De quo adminiftratoribus didx tabu-
fe, ante diuifipnem fiendam conftare habeat, per albaranum
tnanu Regentis Cancellariam, vel antiquioris Confiliarij, fuo
caíu» firmatum. Cum que dictis noftris Confiliarijs, ex dic-
torum falariorunt perceptione* 6c ex didi ordinarij ;íalarij af-
fignatione, competenter confultum Íití tollimus, & abdica-
mus eifdem fiicultatem patrocinandí* confulendi, vel officiu
Aduocati eXercendí palam, vel occulté; aut falaria, penfio-
nes, quitationcs, largítípnes, nec miinera accipiendi quauis
cauía, vel colore; à quibufuis corpotibus, Vniuerfitatibus, 6c
alijs períonís? cuiufcunque fc; veí coftditionis exiílant.
Auerias vero, ex negotijs, 6c Fadis crimínalibus proceden-
tes, qux adenus certo modo diuidi folitx funt; attenta ad-
1 Auenarum iundione tudicís Curix pro éxpeditione didorum negotio-
partitio+ 1 rum crimirtaíium, qui prxcipué> & peçuiiaríter eorum pondus

fuftinçre debet, ante alios omnes Confiliarios; Statuimus, fa-

cimus, 6c ordinamus, quod deinceps diuidantnr modo fe-
quenti, fcilícet quod noftro Locumtenenti Generali tradantur
fexdecim denarij, Regenti Cancellariam 8. denarij, Iudici Re-
Attariarum.
gix Curk vnus folidus fcu dtiodecim denarij, Fifci Adupcato
díftribmo.
fex denarij, 6c aíij fex denarij Procuratpri Fifcali.
Vlterius etianl fanciffius» ftatuimüs, 6c ordinamus 5 quod
caufx qux in dida Regia Audientia tyadabuntur, expedian-
tur per didos noítros Confiliarios iuxta ipíàrum antiquitate,
6c priorítateny, ficque in earum eXpedítione, ordo priorita-
PrioritatU tts feruetur: nifi qualitas caufx recétiotis, iuxta iuris formam
ordofin expe- aliud expoíceret; Vel in eo pundo eífet cauía recétior, quod
diendis caufis
vt [eructar.
facilius, 6c citius expedire poííet, quam qux eam prxçederet:
veí alias parres prxcedentium, vel antiquiorum caufarum, ea-
mm expeditioni non iitfifteretit, recentiprum vero foliciti ef-
fent circa earum eXpeditionem- quibus fubueniendum eftfu-
ücv quo noftri Regentis Caricellaria confcientiam oneramus.
v■ - - i - - 1 ' Volum?
 REGIA 'AVDÏEWI&\ lï>ï
Volumus autem, 8c ordinrmus* quod inchoatà relatione
ynius caufx per aliquem ex didis noftris Confiliarijs, nec fiat
per eundem trafífitus ad aliam, do nec incoata debitum fi-
nem acceperit: nifi aliquod legitimum impedimentum fuccef-
ferit; vel ab ipfis partibus, vel propter dubia in fado; vellu^
re occurrentia caufarum: quo cafu, pofsit idern relator, iteru
aliam caufam expediendam afsumçre, in tempore fibi com-
petenti.
Sancimus etiam, ,8c ordinamus, quod quotiefcunque dic¬
Secretari-
ti Condliarij inceperint votaré in aliqua caufà ciui]i,vel cri-
usi vt Regia,
minali, non pofsint a lcco Audientix exire,velrecedere cau- Audientia fe
fa, vel negotio non conclufo, 8c per omnes votato; cntum octile-
etiam íï nofter Locumtenens Generalis, quinunc eft, 8c pro re iuret.

tempore fuerit, aliud iuberet. Votaque omnium tali cafu in

fcripmram publicam, per Scribam, vel Secretàrium di<dx Re-
gix Audientix eadem die, 8c hora redigi volumus, 8c con-
tinuari deinde, in libro qui intitulatur5 Liber Gonfiliorum
Regix Audientixv quam apud noftrum Regentem Cancella-
riam, 8c fuo cafu apud antiquiorem Confiïiarium continuo
.mancre,. 8c cuftodiri volumus, 8c ordinamus; ne fecreta vo-
torum, íi aliquando diuerfa fuerint partibus, vel alijs, inno-
ieícant: de quo fecréto tenendo, didos Scribas, feu íecreta-
rios didx Regix audientix, qui nunc funt; 8c pro tempore
fuerint, iúramentum apud didum noftrum Regentem Can-
cellariam prxftari volumus, 8c iubemus.
ítem fancimus, 8c ordinamus* quod ta didus nafter LocíU
tenens Generalis, quam Regens Gancellariam, 8c fuo cafu*
Antiquior Confiliarius, in decifionibus caufarum, tam ciuilifi
quam criminalium, 8c aliorum negotiorum, quç in diòta Re¬
gia Audientia tradabuntur, concludere habeant cum voto
dideruín Gonfiliarioru; vel fi difcordes fuerint’, cum voto
rnaioris partís eoru: 8c didam maioris partis determinationd
icq.uii 8c exequi, iuxta Iuris difpofitionem, aut franchefiaru
priuilegioru, 8c Pragmat. didi Regni tenentur. Et fi didi Co
filiarij pares fuerint in votis, volumus, 8c decernimus, vota
jllà prxuaíere, cum quibus didus Vicecancellarius, vel Re¬
gens Canceílariamj, concurret j etiam fi prxfideat in dida
 Ii| trjgma'Pïci SJmrio wsrit
R^tmAtidiència ftoílef Locüinténe's Generaiis. Etomni tafu
V^íuitiuSj k ordinamus, quod fada deliberatioíie, &. conclu^
fione ín fefiptis redada, in quolibet negotio, 6c caufa» tant
Sententia
ciüíli, quàm criminali, publicaïi habeàí fententià3 feu decifíò
’fsxecmione im
fsdiatnr. mm fcuifi Vel íiegotiò fada; intra »es dics iuridicos tun$
pr0ximè3 6c immediacé fequentès: fi à gaitibus, Vèl altera c-
arurri pétatüi*. qitam publicationem, & íuotafeu exeCutioné»
per no ferum Loçumtenentem Generalenx impediri, autdifeeri
xi nòlnfnüs, immo éxpréífe prohibemus,
Infuper, quia maxime coriuenit bonç adminiftratimii iufe
titiç quod didi noftri Confiliarij cum libertatc,vota fua ift
ormiibüs ntgotijs, & caufis prarbeant, atque explicent; Statu*
itfiUs, íancimus* 5c ordinartivis, quod nofter Locurnteneiis.
Gener, qui nuïic eft, 5c pm tempore fuerit in dido Regno,
diredét vel indiredé per interpoíitas perfonas, aut aliàs, ram
in. tmdatu negòtiorum, 6c eaüfatum, in dida Regia Audien*
tia, quaiti extra eam, imentum, aut votum finim non apcriat,
Locumtenens
didis Goníiliarijsi nec inter votandum cos interrumpat, nec
Generalis vo- alia iàciat per quç, didi Confiliarij minus libere vota fua
tum fmm no prabeat: fuper quo didi noftri Lócumtenentis Generaiis con**
apel·lat > &■
dur. Icientiam oiieramus,
ínfuper vc obuietur fruftratorijs dilationíbus j quç multo*
ties per partes qü^mtiturb Iudices feu Relatores vt fufpedos
recuíàndo>StatUimus, íancimus* 5c otdinamus, quod parsqu#
voluerit alkgare, 5c dedüceré fufpiciones contra Rçktorem
càufifc; ilks teneatiü* deducere, 5c propotiere intra tres dies
computandos, à die qua eommiísíò didte caufe fibi inno*
tuèrit. Quse fi legittim^ Regíaé Audientia* vifie fuerint, eade
die qiia proponentur, ihtimarij 5c iioríficari habeant alterí
parti, ex prouifïone in Regia Audientia fiícienda f 5c dida
pars altera, didis fuípicionibtis refpondere teneatutr Et intra
fex dies poft didosduos inimediate fubfequetes,Regens Can*
celhriam> remoto eo qui fuípedus allegatus fuerit, Viia cum
reliquis Coníiliatij3 fuper didis fefpicioníbus declarare te ne*
Sufpicionum
atur. iuxta iuris reguksi procedcndo in pr^didis fummarie,
caufa, ejHomo 5c abfquc alio ordine iudiciario , quam didum eft, A qua
do porpoticd.
declaratione, nulla partium po&t fupplicars, recurfum-inter*
ponere
 Regim avdientije; \€$
ponerc, aut-reuifionerri petere. Quod fi non conti'a Pvtíktòré
fed contra ali um ex dictis noflxís Regente, Vel Gonfiliarijs
fiifpidones proponentuiv Volurmrs, 6c ordinamus eas propo-
jni sc deduci debere, intra tres diès continuos pofiq'uam cau-
Çx fufpicionis ortx fuerint, vel ad notitiam paitis eas propo-
nencis deuenerint, de quo ante quain admittatur pars íid.pro^
bandum, iuramentum prxftari habeat ad&nda qtiatuorEua-
gelia in manibus, 6c poífe didi Regentis Ganfellariam; aliàs
nullatenus ad eas profequendum admittatur. Et íï iuraúerit,
vt didirmèft? feructur in caram deelaratione or do, -6c tem¬
ptis pròxime didum, Volum us tànkify 6c deciararnus quod
fi pirs, què fufpidonesproponei, fuecubuerit, vel exdeíedu
probationu, vel quod no legitcimas propofuèrit iüxta iuris
diípofitïonem, muidetur,-in Viginti quinqué libris: qúx mulcr
ta appliCetur pro niedietate Eifco Regió, & pro alterà medi-
etatepro alimentis carceratorum paupenlm.
Et qúoniam grauatis, òc oppreísis remedium appèllatiónis
6c fuppUcationis a iure indultmn eft, id circo, Síàtuimus, fan-»
cimus, 6c ordinamus, quod a fententijs latis in caufis qux in
Regia Audienm, ut didum eft-, concludentur, ftipplkafi pof-
fit ad eandem Regiam Àudientiàrm 6c caufç didx fupplica-
tion'is! eommiti habennt per didum Regentem CanGcllariam
alceti ex didis Gonfilkrijs pro relatione facienda tantitm:6t
decidí habeant in eadem Regia Audientia , modo, 6c forma
in decifione caufarum in primd inítantia ftatutis. A fcntenti-
is vero quç in didis íupplicationum caiifisy per didàm Re~
giatn Audientiam tam deliberaco, digeíto, aematuro confia
íio proferentur, fi priomm confirmatorix füerint vlterius fup-
plicandi facultatem omnino abdicamus fi vero fuerint re-
vocatoriç ad Nos, 6i noítrurn Saerum fuprenium Confilium
fiípplicari poíle volumus*. 6c etiam quod liceat, 6c fit permiílum frfrA in dé*
quibuTuis. litigantibus* fi ípfi voluerint» fupplipafC', 5C recur- ClaratiombnS>
í'pr&terea cú
&m habere ad nos, féu noíirum Saerum fuprxmüm3 6C Re- ex 'c’erbis.foL
gium Confilium, a íententijs difflnitiuts in dida Regia Aai- 13.
díentia ferendís! In caufis qux íummam, feu valorem trium
rnille librarum monetx Miioricendum exceflerint,
Sancimus prxterea, 6: ordinamús quod onines fententix
diffini-
 Ï£S 'PRAGMÀTICA SANCriO INSTlf,
difhnitiuç in caufis Ciuilibus latç, vel feren dx, etiam, fi
eis ad eandcm Regiam Audientiam, vel ad nos 5 fecundunT
■modum, 6c formarn pròxime didam íupplicatum fuerit-, ex-
ecutioni demandentur, rejeótis illegitimis exceptionibus: prçf-
tita tainen prius cautione per pattem, que executionem pof-
Reg^Àudl talàucrit.··A fententijs vero interloquutorijs-, feu prouifionibus
emumandï- qux fuperàntermcdijs, feu altercatis perpartes propofitis, per
71ZT Rèmores, profcddur, feu fient^ fiue deliis in dida Regia Audio
cia relatio ta61a fuerit, fiue non: Sancimus, & ordinamus,
*b hisyjït ap- quod pofsit per partes peti reuifio, feu contrario imperio
ijpeiiatHm* . fupplicari: 6c dida fupplicationis caufa, eidem Relatori com-
mitatur: per quern, fada relatione in eadem Regia Audièn¬
cia , decidi habeat cum voto maioris partis, 6c admita-
tur pars fupplicans tali cafu ad deducendumj producendum,
6c allegadú,quicquidproducere deducere, 6c probare voluerit irv

tradecedics prxcife, 6c peremptorie: quibus lapfis, ne littis

curfus diíferatur, aut protuletur teneatui* didus Relator intra
viginti dies didam fupplicationis caufam expedire: a qua vl-
tima declaratione, etfi prmíx contraria fit, nulli partium li-
Aprouifio- Ceat vlterius fupplicare. Et teneatur pars, qux didam reui-
7nZdhkcL fi°ncm petierit, feu contrario imperio fupplicauerit, tertiam
trarij impsnj partem tertice partis falarij totius caufa:, intradidos' decem
gUcarc*/^’ dies deponere: alias, dida fupplicationis caufa declaratur de-
ferta.
Statuimus, prxterea, 6c òrdinamus, quod circa appellati-
ones, vel fupplicationes à fententijs difhnitiuis, vel interlo¬
quutorijs tormentorum in dida Regia Audientia in caufis
criminalibus ferendis, feruentur Priuilegia didi Regni, 6c co-
íuetudines aòtenus obferuatx.
Quo vero ad euocationem, 5c cognitionem caufaru pri-
me inftantix Infulariim Minoricarum, ScEuicx, Bc alia bonu
regimen, 6c ílatum eorum concernentia, quia non habetur
pro nunc plena notitia Priuilegiórum, Franchefiarum, 6c ali-
onuni Iurium didarum ïnfularum, referuamus nobis faculta-
tem ordinandi íuper prxmifsis, 6c alijs omnibus, pro ut me-
lius vifum fuerit expedire.
Volumus tamen^ tíc ordinamuvquodcaufe minores, eco tu.
librarum
 RÈGIM \A VD PE N'Tl'Ai. iéy.

íibratum menet^ BarchmòM di^-noftrç Ciuitatis, 6cReg-

ni Maioricàrum^ non ppfsint addidam nofkam Re giam Aü-
diéntiam euocari', íed ilíç in curijs .Baiuli, 6c Vicari) refpedi-
ué pro vc ad vniüíhuiuíqtie e.oruin iiírifdidiónern pertinebat
inehoari^P^feqi1!’ fitiiri in .prima inftancia>habeant: maio-
res vero centum Íibrarum, rpòfsint ,ad didàni Rçgiam Audi-
VideCouàr♦
enciam euocari fub prétextibus, <6c qualitatibüs paupertatis in queft.
6c miíerabilitatis, vidiiitatis, 6c pupillaritati'S, 6c àlijs que a iu¬ paEl.
cap. <3.
re lcgittimé reputànturj eonftitú priús Relatori caufe, de dic¬
tis maioritaté* 6c qualícate.
ítem fancinlúsj íiatuimüs, 6c ordinamus: quod noíier Locu
tenens GenéhvtiSjin dido Regno Maioriearitm íïngulis die- Cap. i jè
bus Veneris, cuiuílibet hebdommada:, teneat Audientiam
verhalem .f cürri aísiílentià » 6c cónfítio Regentis
Cancellariani. féu fuo cafu ( vt didum eft} antiquioris Doc^ Fidelin ad-
ditienibttí
to ris didx nòílirç Regi£ Aüdientie pro paúpeiibus, 6c vk
duis, 6c pupillis, 6c alijs miferabilibus perfonis: 6c per hoc
noncéncéàtureXGüfatüs Regens Gancellaríam ab audíendo
çauCis verbales, vfqué ad quantitatem viginti Íibrarum Bar-*
chinonen. tantum, íïngulis diebus per fpacium vnius hone
íntegrx poft meridiénr, nec etiam cenfeatür exciifati, Baiulus
6c Viçarius diebé Ciuitatis, 6c Regni abfqúé tameri praefink
tione, 6c limitationè qüantícatisf* 6c hora: pro vtadenus,{o-
liti íiint pro prédidis perfonis, pro ut de iure ad officium
cuíufilibec eorum refpediue ípedat caufas didarum perfona-
rum audire, 6c cüril minoribus fumptibus, 6c expenfis quò

I
citius fieri porerit eas expediré feruatistam in dcciíione, qua
in expeditione earum Francheíiis, 6c Priuilegijs, 6c alijs dé iu¬
re feruandis.
\j Volumus tanleíl, 6c ordinamus, quod priuilegia Pragrnà-- Capi 18.
tiçse Franchéfik, autqúaíuis alia Regia feripta, Vniüerfitati-
Priuilegia
bus, 6c fingularibus perfonis didi Regni conceífaj 6c fignan- Regni plura
ter Regíx prouifioiies, 8C Priuilegia eonceífa curíjs Baiuli, 6c funi manuf-
Vicarjj Giuitatis Maioricarum, 6c alijs ofíïcialibus noííris dk- ciripia recon*
duntur.
ti Regni, 6c eomm Scribisj qui huic notee Pragmàtics &nc,
fióni no Gotrariecuiv cuílodiatur, 6c obferuétur ab ónib9 incon-
í euífe# fub poena quingentorum ílorenorum Auri Àràgonum
\ , priíuv
 J&i PRAGMAT1CA SANCT10 ÏNSTÏT.

priuationifq> officiorum: eiíq; regnicokdidi Regni vtantur, &

fruanrur» pro vt adenus melius, 6c plenius fuerüt in eorum víit
& pqcefsione remotis tamen quibufcunque abufibus, inpríeiu,
ditium, 6c lçíïonem didorum Priuilegiorum.
Quapropter Reuerendum in Chrifto patré Epiícopum Ma-1
ioric. 6c alias Eccleíïafticas perfonas Regni prxdidi Maioric. &
Infulatum eidem adiacentium, Requirimus,6c hortamur:Spcc~
tabili yeroMag. Scdiledis ConfiliarijsLocumtenenti Genera-
li noftro in dido Regno, Regenti Cancel. Do&oribus dida:
R. A. Rcgio Procuratori,Fifciqi Aduocato,ac iudici Regise CU-
jl'íx gerentibufq; vices noftri Generalis Gubernatoris inprçfatis
Infulis Minoric. 6c Euicç Baiulis, Vicarijs,fubbaíulis, fubuicarij^1
Alguazirijs^ virgarijs, 6c portarijs, Magnificis quoq; Militibus,
Richis hominibus, Iuratis etia Concilijs, 6cVniuerfitatib* di-
€tx Ciuitatis Maidric. 6c aliorü Opidoru, 6c Villarum Regni,
& Infularum prçfatarú cçterifq; ofliciàlibus, 6c fubditis noftris*
maioribus, 6c minoribus in didis Regno Maioric. 6c Infulis ad-
iacentibus, coriftítutisjSc conftituendis ipforüqi ofiicialiu Locu-
tcnentibus, feu officiaipfa regentibus^proefentibus, 8c futuris; di-
cimus, prsecipimus, 6c iubemus ad incurfum noftra regiae indig
iiatioms, 6c ira, poeneq, florenorü Auri Aragonum trium niiL
le no'ftris Regijs inferédoru iïrarijs, priuationifq, ofhciorujquod
noftràm huiufmodi Pragmatica fandioné, 6comnia,6c fingídg
in ea contenta, teneant fiïmiter, 6c obferuent, teneriq; 6c in-
violabilitér obferuari faciant per quos deceat, cauti fecus agere
fierivcpermitere aliqua ratione feu caula fididç Ecclejfïaftioc
perfonae nobis morem gerere cçteri vero Officiales, 6c fubditï
noftri preter irç, 6c indignationis noftrç incurfum poena prçappo
fítani cupiunt cuitaré. In cuiusrei teftimonium prçfentes íieri
iufsimus noftro Regio Sigillo a tergo munitas. Datis in Aran¬
juez, die xj. merifisMaij Anno a Natiuitate Dni. MD 1 x x V i.

YO EL REY.
Vt. Don Bem. Vicecancel. Vt Loris Regens.
Vt. Comes. G. Thef.
ms.
Vt, Sapena Regens. Vt. Sentis Regens,
Vt. íalayero.pro Confer. Qenerdi,
DECLA.
 REGIM AFDÍEKT1M le?

DE C L AR ATIO DV-
biorvm. pragmàtic^
sanctionis,

i QS^Íhylippus Dei gratia Rex Caftelv

| Aragonunv, Legionis, vtriufque SiciZ
Mix} Hierufalem, Hungarix, Dalmàtiç,
^Croatix, Nauarrx, Toleti, Valentix3
vGalitix, Maioricarum, Hifpalis, Sar-
l’dinix* Cordubx 3 Corcicx 5 Murcix,
iGiennis, Algarbi, Algczirx, Gibalraris,
|Infulàrum Canarix, nec non Indiarum
. í Infularú, 8c terrx íirrnx maris Occeani
Àrchidux Auftrix, Dux Burgundix, Brauantiç, 8c Mcdiolani
Cotncs Barebinonx, Flandrix, 8c Tirolis, Dominus Viícayje
8c Molinx/Dux Atenarum, 8c Neopatrix, Comes Rocilio.
nis, 5c Ceritanix, Marchio Oriftani, & Gotiani. Publicata Prag-
matica fandUone fuper inftitutionc noux Rctx in Regno
Maioricarum, 8c iníulis cidem adjacetibus per nos edita qux
data fuit in'Aranjuez dic xj. Maij. Anni pròxim é prxterici.
M.D.lxxi. opportunum vifum fuit nonnullorum dubiorum*
quç ex aliquibus verbis ciuíl·lem Pragmatic^oriri poterant, 5C
quç nobis propoíita fuerint, prçfentem faccre declarationem.

T^T primo quia propofitum fuit quod multoties accidit^

Ad cap. I.
HLparum aut nihil occurrere faciendum-, ob carentiam cau- Pragmàtic*,

íarum criminaliurtij quid tali in caíii curabit Index Regiç Cu-

rixj eum a commifsionibüs cauíàrum ciuilium, excmptusfít
iuxta capitulum quartuni \ inferius. Dicirnus, fancimus , 5c
declaramus, quod fi forte coritingat, ( quod tarrien raro, aut - 4''

nunquam euenerit) nullos eíTe reos in carceribus, aut extrà

carceresj nullas e(Te cauíàs criminales: nulla ve negotia cri-
minaiia, aut fifcaliai nullaque crimina, Vel delida in Regno
perpetrari, ad quòrum anirnaduertionem, inquifítionem, iníl
trudionem, 8c pçríequutionem Iudicem Curix intentumy '·8&
occapatum efle opporteat: ‘fitis negotij ei fupereric y fermo ús-
Y fuurcy
 DEctmmioms vKJcmtícM]
.fiutn ftitflioj ·examine, & difcatfoné. cau&rum ciuiliumlïi
quibus-ficut, & coeceri confiliarij votum prxbere tenetur,
adimpleat/mt fperatur.
Et c conuerioquando vacabitludcX Regia: Curix inCau-
fis çriminalibus inftruendis quomodo afsillet in Audientia, &
aüdiet, trítéfcabk, 8c vptabk canías ciuiles. Sancimus.Sc de-
xl^aaius, qupd calicaíu «uret -ytrique offirio íàtiífacerc.
Itern quia dubitatum fuit quis habebitur pro vltimò ad-
miflb, ex quatuor Doctoribus Regiç Audientiç; vt Iudicis
Jfcegie Curiç officinm OXercere debeat, cum omnes quatuor
firnuï admittentúr in principio nous Rota:, an feruabitur quod
iu fioe capituli dÍfponkur.fiiper ijs dabkurper nos forma, &
Oïdo admifeionis quando nomkiabvmtur conciliarij; quà for¬
mant, Se oi-dinem cali in cafuobferaari fmçimus, &manda-
mus. . ■ ^ i-.'. :.-'..
Ítem quia ex vetbis íllis .prjmi capituli diétç nodeç Pta|^
inaticx. Ibi: Çui Regiaí Aüdientis prafit &c. DubicatUr, an
Locumteneas Geoetalis, yocabit in caufis Ciuilibus,& Ctu-
Hunaljbus, óe facit dubium quod ddpcmmir in Capitulo quap.
*.
Cap. 4 9>y -ro jfupra, quod vltimus in votando fit Regens Cancel. Etin
capitulo nono quod in cafu paritatis prjeualeant vota cum
.quibus Regens canfellariam concutret, etiam fi prsfideàt Lo-
cuintenens Generalis in Regia Audientia: 8c nihilominus
ja capitulo eodem nono dicittir, quod di&us Locutntenens
Generalis, concludere debeat &c. Et in cap. 10. dictus Lo»
/ comtenens Generalis intentüm aut votum fuum nqna’pèriàt
Sancimus, 6c declaramus quod per diciam Regiam Pragma-
Lcwmtmés tRany non datur votum Locumten. General, fed íbla prxfi.
Gemraiis in dentia, afsiftcntia, & intereflèntia in conciljjs tam Giuilibus,
ےimtna|ibus. Et quod habeat concludere non infert
Mmpréfileï, «Op» P<Kp ex eo quod dicitur quod Locumtenens Gene-
&a/si)it. salis intenti aüt voti íuú non apsriat, datur ei votum-, fed kn-
poni tur ei l«x ne confiliarij iittqlleélo animi fui voto intimidi
dentur, vel àíi complacendttftx cidem itppellantur.
‘ Praterea fuk dubitaami, poftquam E>odlpres Regix Au¬
dientiç çongregati fuerint in loco deftinato, & hora ftatuta
ad tfà&andum, & vqemdu® çavdàsj an.expèítabwnt Eocum
cencncem
 REGIM AFDIENTIM Yjí

íenentem Generalem vbi adfit antequam procedant ad dic-

tam cauíarum cam Ciuilium, quam Ctimirialium examina- -M cap, ■ a,
tionem, & deciíionem, non dum fcientes, an iufte flz impe„ **«&>«*>
ditus. Saneimus, declaramus, ftawimus, & ordinamus, qUod
notiixcetqr Locumtenenti generali congregatio •, ita tamen
quod per hoc non retardetur negotiorum, & caufarum tra~
ftatus, & decif o.
Propofitúm stïam fuit in dubium, quod contingic mul- -Ad idsmcap
coties non eíle rnníric conclllías "" —
gotia criminalia non occurrere: propter qux fit neceíTe, con-
gregare confilium criminale: ideo tali in cafu quid agendum
ne iruftra congregentur Doctores in Confilio. An excufa-
jbuntur Iudices Regix Cuinx, referente Locumtenente gene- -
ralí, feu Regente Càncellariam, quod opus non fit congrega-
rr, obcarentiam negotiorum Crimihalium. Sancimús, & de-
claramus quod hic cafus, remaneat fub arbitrio noílri Locúte-
nent. Gener. & ííio cafu, Regentis Cancéllariam.
'. ítem fuper dubio propofito an in vifitando carcercs, iri-
terefle debebunt Baiuli&: Vicarij cum eorum AífeíToribus
qui hadenus adeííè folebantj &: aliquando Regius Procura-
tor. Et quid 'de prçcedentia cum Do&oribus Regix Audi-
entix, & Baiulo, & Vicario, & Regio Procuratore quem Ba-
iuluSj 6c Vicarius prarcedere íòlent. Sançimus, ftatuimus^ &;
declaramus, quod fi Baiulus/auc Vicarius in loco aut Ciui- Baiulus, &
tatein qua prxfidet Locumtenens generalis, in vim regioru
priuilegiorum aut alias, de carceratis ad eorum prouifionem «Ufi debeit
vel mandacum poíTunt cognofcere*, iuífum eíl, quodinterfinccarcerís vifi~
in vifita carceratorum, quam faciet Locumtenens Generalis,
& Regium Gonfilium: ad effedtum tantum, vc ab eis, ac
eorum Aíïeííoribus di&us Locumtenens Generalis,. & Regi¬
um Gonfilium inílrui yaleat de caufis captura, & de me*
ritis inquifitionum; an pereos gtauentur carcerati. Quod
fi cogmtio eis non competit, reis exiftentibus in regijs car-
.cei'ibus non concedatur afsiftentia. Et fuper pricedenria in-
ter Baiulum, Vicariurn, Regium Procuratorem, obferue-
tul* colífuetudo.
 171 DECUARÀTIOMÈS VRAGMATÍCA.
Et quía ex verbis ifiis quarti capituli di£te noítee Prag-
Ad cap. 4.
RegU Brag- maticxy ibi, vòlumus palam, & pubíicé &c. du'bitatum • foit
maticx. ah id obíeïyahdum fit iiidiíliíidc, etiam in caufis quantum
cunque miiiirnisí cum per appellationem, in Regia Audièn¬
cia, aut àlias agitat^ refeentür ; qúia fic opportebit femper
Relationes
eattfarú quk-
ianuas Régiç Audiència: apértaü hàbère: ttúllus çíl enim qui
dopalam co- pro fua caufa quantumcunque minima nolitaditum haberè
\Am partibus pro uc funt ditigàri tes vt plurimum curiofi, 6t ad id proclives.
iSrAduocatis
fieri debèant.
Saiicimus* òi' dèclatarhús rèmittetidiim eífe prout cum pre¬
feriu rémittirhus arfiitríò dí&i Regentis CancèUariam.
ítem dubitatiòhebi órtaiii ex illis verbis eiufdem quarti
capitulí, ibí ad cólligendum, &'* refferendom tantum, &c. an
Ad idem
tap,^.& 1
•fcilicèt" fuper" ihtérrfíedijs Relator fòlus prouidere potent, cu
Regia Rrag- tantum àcT cotligehduhi^. rèfFerendum ei commifía caufà
7/MtÍC*.
fiierit: StnihilonUhüs difpòfitum videatury in cap. 13. Pragma-
tícç, ibi, à fententijs Verò interloquutorijs,. quce per Relato¬
res proferretitür, lie'erc' Reiatoribus interlòquiitorias pro-
ïèrird Vidétur étiaríi ih dàiífïs arduis, & magni ponderis, pro
difiímtíiíà'’comíttÍ· dèbrfe' duobusy prò. relatione fàcienda: &
caüfàs mihófès centúm lilWrüm B'ar'cbiíionenfium, quç fuR
ih caïiblis Dóclòribüs Régiç Àudientise committi poterunt,
prò fàcïliòli é^peditiòhé ad decid’endü etiam comiti debere el
dem relatòri qui eXtra Audientiam, fententia iaciat: poftquam
ïn fecunda ihíLiticia ad Regiam Audientiam fupplicati pote¬
nt* rié per cauías minimks'in prima inftancia Regia Audien-
tia oécupétut, fic duxitóüs declatandum. Quod verba illa, ad
Catifa mino¬ cplligeiidiim; réffcréíidúm tantuniynon funt pofita ad ex-
res ce/itHm li
cludenduni, quin fupèr iiiteímedijs Relator prouidere poísit
brarnm Bar~
chinonenfinm Vel’fòlus» vel fa£ba‘relatióhb in Regia Aiidientia, fi ei vide-
non evochur "bitur, vtih·camxiij. difpòfitum reperitur: fed tantum fuerunt
ad Regiam
Al·ldientiam· pofita ad excludendum, quod noncenceatur eis comiífa deci-
’fio totiiis caufev nifiípeeialker conclufo proceífu comrhífsio
eifdem fiat ad decidendü. C^iia caufç minores, centum libra-
rum non poífunt evocari ad Regiam Audientiam,. fed funt
tradrandce còram Òfdinarijsv pro ut efi iam difpòfitu per nof-
tram Pragmaticam, ideo ceílat dubitatio.
 R e gve a vniE nriM ï7l
- Infuper quia dubicatum ftrit fup'ér.illis Vèrbls capit. yj. dic-
te noftrçPragmatieçdbi&c tam pro piíma* qua üchnézmk
can tia &C. intelligantúr , quod. vnicò t íalatió prófetat) CUT"
due fententix difíinicitix, fcilieet in pritüa Jnfcnda vna> ^
fecunda ^aiia: quia videtari abfónum, òclres- infolita, didtiíq;
Oonfiliarijs, valde grauo&atr vero intélligantur5 vt pro qua-
libèt fententia futmi xceipiatur fàlarium, dummbdo. non ex-
eecjat quinquaginta librasy qUod: vidètur,; cum fmt Jnftantix
díuerfe. Dicimus, 5c declaramus, quod; Verba ptedída nbrl
àdmittaüt dubiurn propofitum-, Vtpfòvnrco fal'ariò,quítiqna-
gihtà librantm debeant ferri dux fentenriícy fcilieet. ip prima,,
éé fecunda iníkmtía; íed alium fenfum recipitan fcilieet quod:
felarium fit vnifomie in prrma^ec fecuitda/inftaneiay b0d;eíi
qitòd tantundem falarium recipiattt, 6c folui habeat pro fen-
tentia ferenda in caufa ap.pelíatipnis^ qüantiim fGjútüin:
foerit . in .prima mtouiaL Ita tamen,• qiioi in prima
quam in fecundà inftantia nom poísjr excederc fummaiquin-
quaginta librarum, 6c fic sequalitati, & àQnv&itatir' fiik%fúít:
provifumj 6c fic pro qualibet íententia> noti resipiatut vJtfa Ad cap. c.
qvinqitaginta librae,. ^ ' rlaúJ.^
- •■••Itemr·’qüia·&per· eflimandiS: íalarijs,. Vifum/utr ínÇòtíuení-.
tm quod remitfatur xftïniatia alteri,; quam ReíatOri, am Re-.
gi<t Audienti^ curn de eo tantiuTi eXtet Pfiuilcgiu quod R^
giu^ Procuratór çum vno' ex Iuratjs, cognofcant fuper excef- Procnrator
fiui te falarij, de quaaliqüis contra àliqitem fudlcé ccnqué-
ratur. Sancimús, & dèclafaniüs, quod íuper incemcudine, 6c tis cogmfeit
Cfiimat-ione falariorum', fiue fuper quantitat^ fiuc íuper ex-
ceffu dubitari eontingat, obfetuetut quod'difpofitum efí, per
didum Regiíinl Priuilegium. V.
Super alio pmerea dubio qúòd ex duídem capituli, ver-
bis propofitum fuit, ibi, dídàquè íalaria diuidi, 5c diftribui
volum ús xqualiter ínter dióïos Cpnfilianos ? 6cc qui Ccilicct
intell.íguutur iíH Confiliarij, quia òmnes fex Dodores Coíifi- Ad cup. 6,
liarios appellauit Regia Pragmàtica-& de omnibes fex. Re- Regu prag*
- gíam audicntiani conftare fanciuitV Ét de Regente Gancetla- mtic‘-
-riam àn is partieeps eriti quia etiam fibi cauías ciuiles coni.
niittct, 6c in omnibus caufis Hecidendis intérueniet. ïudex
» - Vem
 DECLARAT TOMES FRAGMAT1C&.

vero Regis Curis, 8c Fifci aduocatus, nullam caufarum

ciuilium comiflionem habere poterunt, yt in Regia Prag¬
màtica difponiïur. Mec ludex Regiç Curis in ciuilibus cau-
fis tradandis, & dccidendis continu us eífe poterit: 8c vide-
trií ifíçquahtas maxima, quod qui non laborat in ciuilibus
caUÍis, de iliorum íàlarüs manducet.
Iterri an'diuidentur ante difinitiuam ; falaria ínterloquuto
íiarum , faltem vim diffinitiuç habentium. Sic duxítnus pro-
tridendum, 8c fancimus, ac ordinamus, quod ad falariorum
partem, quç inter Confiliarios diuidi > Sc diftribui çqualiter
ptouifum eft, adrnitcendi funt Aduocatus Fifcalis’, 8c Iudex
Curis; quibus, iicet commiífiones caufarum ciuilium fierï
prohibitunvfit, impoíkum eft catnen , onus votandi in didis
oauíis ciuilibus, earum tradatibus inccrdlèndi : cum a nego
tiís criminalibns Vacabimt. Acque icacum duplici munere fun-
gantnr, çquum vifum eft, vt emolumentis vtriufquc gene¬
ris caufarum vtamtur, 8c fruantur . Nec de Regente Cancel
lariam dnbitandum £uic, cum, 8c iipfc inter Canciliarios, feu
de Conciliariis ík : 8c nulla ratione à dàcfcorum falariorum
participatione çquali, excludi debuerit. Quibus etiam coníc
£tgenstan- quutiue accidit, quod falaria interloquutoriarum vim difíi-
^ÏÏZ'rTcon ^*uarnm habentium, etiam ante diffinkiiiam prolatarum%
fiíiariorú eft. optimo iure diuidi, 8c diftribui int-cr predictos fex Confïli-
arios poffint y cum quo ad eas, dici iure poffit, Relatores
fun&os fuifle fuis officiis.
Vlterius etiam, quia ex verbis illis vi), capituli dictç nof-
trç Pragmatitç, ibd: fuper quo noftri Regentis Cancellariam
Ad cap. 7. confeientiarn, &c. dubitatur quo modo poteft onerari, fu-
.Regia, Prag- per iis concientia Regentis Cancellariam, cum is non habe
at* nec habere poteft noririam omnium cauíàrun, nec ca¬
rn m antiquitatem: forfan congruentitis eííèt, quod quilibet
Relator haberet memoriale fuarum caufarum, 8c. earum an-
riquitatum, ac qualitatumSandmus , &; ordinamus quod
quilibet Relator habeat iibrutn, in quo continuet fuo ordi-
ne proeefius omnes, poftquam fueric conclufum in cauíàj Vt
in Cathalonia obícruatut : fada diítinólione intercaufas fum-
Jtarias, &c plenaria s, vt íic ad amiquitatem caufarum pof~
 RE GI-& AV-DIENTUB m
{it baberi reípecfcus, qualis de iure, vel àlias habendus eriç
de quibus habita noritia per Regeníerq Gancellariam, iuftè
conícientiani eius, cui pracipue cura àdmiruftratiohis ïufticü
perRfgem commiflaeft oneratur.
4d dubium peetetea refultans ex verbis, yiij. capitali eit£.
dem Pragmatic*, ibi eadétn die, fit. horàredigi yolúmu^fe M
Repà'PrAg*
coütinuari, &c. Nunquid fialiquis,feu aUquiex £}p&qnbus frriàtïu.
Regijs, qui forlàn contrarij voti fuerint, velint ^otupifedm
afferre in ícriptis, cum fuis motiuis, quod forfan, nih in ftú-
dio camerario ordinari non poterit: ant lorfan Re¬
lator, cui conçluíionem ordinare jncumbet cum fuis moti¬
vis, maius tempus poftulabit, fit cadetn die, & hora poftyo-
tatam caufam, adimplere nequibit. Sic duximus reíporidendu,
quod ad votandmn aceedant Confiliari inftrudi; & íí òrri- . Doïl·orcsRr·
nes ihftr iufti hon íint, non procedatur ad votandum. Poft tüdebbïfiè
votaautem voce per omnes Pra’ftita, conclufio fcribàtur fé-
eundum votum irtaioris partis, vt in pragmatica continetur. hfqna.
Quod fi aliqnis ex Cbnllliarijs votú fuum mOtiuis infem-
tis rradere voluerit, poterit poftea illud Secretario CÒriuBi
tradere: qui ilíud condufioniiam faàjÈmterferadhàriíhqc jhJ
non repugnat,, quin inftrumentum de conclufiòne anteà íé-
ceptum habeatur pro perfecto, fic ita in Catalonúe Rhta òb-
íèruatur. , ; ... ,
Super eó vero quod ex verbis eiuldem capitis, ibi, de AApjrdflifak
quo fecreto tenendo, 8cc. yifum Fuit proponeritibus, ideni Pragràtík**
ftatuendum fore de omnibus qui in Regia Audientia féuCó-
filio Criminali intereflc debeant, víque ad Loçumtenentetn
Generalem inclufiué, alias non videtur fufficienter prouifum.
Sancimus, prouidemus, & declaramus, quod fecrctüm per
omnes qui in Confdio Criminali, vel Regia Audientia Ci-
vili interfuerint, oblèruari debet, íiib pçenis a iure, & alias
ftamtis; de quo iuramentum prasíbri nabeant Scribç, èc Se- Secútkm R&
crecarij, vt prouifum fuit. Quo vero ad Locumtenentem Ge¬ gu Andiiiï*
tu.
neralem, & RegiosConfiliarios, non eft opus alioiuramen-
tQ quam eo, quo aftri&i funt in ingreiïu officiorüm:.in·quó
etiam obferuantia Secretari) includitur.
Ad daf. I ïi
Praterea cum ex verbis xij capituli eiuídem Píagmaticç,
■' ibi
RtgtétPrag-
v mtiçét.
 mcLARMJòms mAümmjE]
ibi: fi fuerinc reuocatoria ad nos 6cc> dubiumorcum fuerit,1
an intelligatur etiam de caufis quantumeunque minimis^
Nitn licct ai qux per appellacionem aut alias in Regia Audientia ventila¬
fmmMagef
tat cmfitppli-
ts fuerinc, 6c decifar, quia videtur maximum inconueniens,
aarct in cau- cum fine periculo, 5c magnis expenfis non detur adicus ad
fsi non exce¬
fupremum Regiam Confilium. Ideoque tali in cafu, vfque
dent ibus ter
tnillc iíbrat. ad certam quantitatem videtur difponendum, 6c ordinandum
quod ítetur pofteriori fententix, .tamquam lata: cum maiori
examine, 6c difeutione. Sancimus, 6c declaramus, quod nuU
la appeliatio pdfsit interponi ad nos, 6c noftrum Sacrum Su^
premurti Regiu Coníilium, etiam fi fecunda fententia fucric
revocatoria nifi in caufis excedentibus termille libras monetse
Maioriccn.
Ad ídem ítem aliam dübitationem cX Verbïs eiufdem xij. capituli
'cap. i 1. Re¬ òrcàiü, ibi: dum dicitur, quibufuis lirigantibus, fi ipfi volue-
gia Pragmtr
tiç& . rint, 6cc. Àn fcilicec intelligatur vtraque parte volente, an
Vero íiifficiat alteram partem ïd velle, quod cauíà fupplica-
tionis ad Suprxmum Confilium trahatur. Declarantes fànci-
mus> quod fufiicit, quod pars quae fubcubuit, velit fupplica
tionis caufam ad Sacrum Suprxmum Rcgium Concilium»
trahere, in caufis fummam, feu valorem trium mille librarn
monetç Màioricenfis èxcedenribus.
Aaaup. i $. Super co etiam dubio quod ex verbis, xiij. eapituli diiïx
'Regúg Prag* noítee Pragmaticx, ibi, ad deducendum, & allegandum, 6c
matic«.
ibi, deducere, 6c -probare, 6cc. propofitum fuit, fcilicec, quid
fi fit interloqutoria, feu fupplicationis caufa, qúae de iure
communi, 6c iuxta Regni Ordinationes ex eifdem aólis eíl
Ordinatones
Regni feruan decidenda. Sancimus* oi dinamus, 6c declaramus, quod fer-
eU. uentur fuper his Ordinationes Regni.
ïnfuper etiam, quia dubilatum fuit, an capitulum xvj. dic-
Ad cap. I tç noílrx Pragmaticx intelligatur, ne caufe minores cencum
Regia Prag- librarurO Barchinonenfium, evocentur in prima inftantia tan-
maiica.
tum cum videatut caufas appellationum ratione fuperiorita-
In fecundis tis, ad Regiam Àudientiam euocari debçre*, etiam minores,
infant ijs cu-
iufms quan- 6c firie alia qüalitatè: 6c ram appellationum ab interloqu-
titatis caufa toriis, quam difinitiuis Baiuli, 6c Vicarii -, 6c prout in cúria
traïiaritwr in
tegia Audl·
gubemationis folitunx eft.fieri. Sic duximus declarandum,
cntui. 6c fan-
 wves QRmmoiom 7
t j.

dC íancitnuí, & declaramus, quod de cauíis prima: inftan-

tix tantam difpònituL- in dicto xvi. capiré, vt nan poffint
ad Regiafn Audieíitiam cuoeari., ír minores funt centum li
bramin menetae Barehinoneníis. De caubsvero appelfetionu
quammcumque qualitat um exiliant* non eft dubicandnm
quod in Regijt Audientia tra&andx fint> t nifi Priúilegio
ípçciali inferioribus earum cognitio còncefía fuiíTet/ vel
prohibeatur appellatio, 6c dídtà. Priuilegia obferuentur, **nda.-

ítem / quia dubitatum fuit, * quod prxdiótum capitu- Ad idem

lum xvj. fòlum diípohat de caufis minoribus centum libra» cap,i6.Re-
ruin curiarum Baiuli, 6c Vicarii non euocandis j 6c íine qua- Pragma-
iitate: quid de cauíis curiarum aliomrn Baiulòrum partis *****
foreníis, cum prxtendatur de illi's nihil fuiííe .diípofitum.
Et quis pauper reputabitur, vt eius cauía evocari poffic; 6c
quà forma vtend’um erit, vt id dicernatur. Sancimus6c
declaíumus, quod id quod diipofitum fuit eo capite , de no
euocandis caüfis minoribus centum libramm , Ciuitatem* 6c
totum Regnum Maioricarum cómprehendit expreffe. Etfu-
per probibitione i 6c àdmifsione qualitaturn ex quibus eatifç jitt
maiores euocari poterunt /remittitur arbirrio Relatorlkiïi3 6C
Fregia: Audientice , iúxta iuris diípo/itiorreïm
ïnfuper,4 6c vltimo cum fuper ■ difpófi.tis in xvij. capitu¬
lo dictx noítür Pragmaticae dubitatum fuerit, an in Audi-
eatia verb al i Lceimtenens Generalis cognofcet dc caufis ar- RcgifpïJg-
duis; magni. pei:dcris, & iuris , vel facti indaginem requlren
tibusv 6c an a proviíionibus, feu fententijs, tam qux pro-
femntur in dióta Audientia verbàli Locumtenentis Generalis
quam. dicti Regenti, iicebic ad regiam Audie'ntiam fuppli-
careridque, indiítinótç in omnibus caufis / etiam minimisi
6c an in diótis Audieiitiis uerbalibus tractarà poterunt om-
nes cau fe qnarum capàx erit etiam Cúria Vicarii, 6: baiulo
rum forehtium vidcHcèt coram Lo cu m ténente gen era 1 i ííne
limitatiene quantitatis 6C iil Audientia Rcçentis Cancellari- .,
am, víque ad viginti libras Barchinononfes,. pròut in Regia R<gi/pra*~
Pragmàtica difponinir, San&imas, promdemus, 6c declara- rnat'^
nius:, quod cognitio caufarnm verbalium qtic Locumteneti
ti Generali fmgülis diebus veneris còmmktitur adfubuenli,
^ oncm pau-
 *7g DECLARATIòmS PRAGMATICJé

oiiem pauperum, yiduarum, pupillorum, 8c aliarum roifera

bilium perfonarum * introduda fuit vt abfque fumtibus,
fummarie iuftitiam confequi pofsint. Nec fuit intçntionis
noftre nec eíl, caufas qux requirant altiotçm indaginem
àut aliam extriníècam cognitionem > fummario iudicio com
mittete. Afentenrijs autem quç in dido verbali iudicio per
In caufis mi~
didum noítrum Locumtenentem generalem proferentur,
nïmis non iiceat íuplicare ad Regiam Àudientiam, demptis iis qux in
cet fupplica-
çaufis minimis ferentur. Vblumus tamen fandimus, & or-
re a fent en-
tijs in iuditio diríàmus,* ac ctiam declaramus, quod cognitio di&arum cau
verb#li Lo*
farum verbàlium fiat fecundum confuetudinem, Priuilegia>
oimtençmst
tei Franchefias curiamm Vicarii, 8c Baiuli , 8c aliorum tri—
bunàlium dicti Regni j quibus nulktenus intendimus prx-*
iudicare.
He itàque fupei* prxmifsis amplius hxfítètur, 8c vt dida
ïioftra Pracmatica fandio finim debitum foitiatur effedum >
Reuetendum in Chrifio patrem Epifcopum Maioricen. 8£
alias Ecckíiafticas perfonas Regni prxdidi- Maioricarum, 8c
ïnfulayum eidem adiacencium reqiiirimiis , 8c hottamur^
Spedabili V.ero Magnifico, 8c- diledtis Coneiliariis, Locum-
teuenti 3 8c Capitàneo genemli nóftro in dido Regno, Re¬
genti Caqcellariam, Dodtoribus dide Regix Àudientix, Re¬
gió Procuratori, Fifcique aduocato, aC iudici Regix Curix,
gerentibufque vices noftri generalis Gubernatoris in ptçfatis
Infulis Minoticatuna, 6c Eüïcxk, Baiuli^ Vicariis, fubbaiulis*
fubuiçariis > Alguazirk., Virgariis, 8c Portariis, Magnificis
qvipque Militibus, Fichis hotninibus*, Iuratis, etiam Con-
ciliis, 8c vniuerfitatibus di£e Cíuitatis. Maioricarum, 8c _ alir
prum oppidorum, 8c villarum regni, 8c Iníulamm prxfata-
ru m v céterifque ofticialibus , 8c fübditis noftiis maioribus,
8c minoribus in dido Regno Maioricarum, 8c Infulis ad-
iacentibus con&itutis, 8c confiituendis, ipfotumqVe offici-
alium locumteúentium feu officia ipfa regentibus, prxfenti-
bus, 8C futuris, dicimus, prçcipimus, 8c iubemüs ad incurfú
noftrx Regix indignationis, 8c irx^pcxneque fiorenòrum au**-
ri Aragonum trium. mille noftris Regijs inferendorum xra-
«fe priuationifquc officiorum, quod prçfeütem noftrato de-
^ A ^ clarationem
 nOVES ORDINACIONS. i7s>
CÍarationem, quam etiam Pragmaticç fandionis prsedide par-
tem effe, & eiufdem vim, robur, ac efficaciam obtinere de-
cernimus, 6c omnia, 5c fingula in ea contenta teneant fir- Declaratio
miter, 5c obferuent, tenerique, 6c inuiolabiliter obíeruari fa-
ciant per quos deceat, cauti fecus agere fieri ve permittere
ratione aliqua feu caufa, fi di&e Ecclefiafticx perfonse nobis
morem gerere, coeterivero officiales, 6c fubditi noftri? prç-
ter ire, 6c indignationis noftrç incurfum, pocnani prxappoíi-
tam cupiunt cyitare. In cuius rei teffcimonium prçícntern fieri
iufsimus noftro Regio comuni Sigillo a tergo munita. Datis in
Aranjuez, die xxv meníïs Apprilis, Anno à Natiuicate Do¬
mini. M.D.l.xxij.

Vt. Don Bern. Vtctc&ncel> Vt. Loris Regens.

Vt Comes. G. Thef.
Vt. Campi Regens. Vt. Sap ena Regçns*
Vt. Tulaycro, pro Cottfer. Generali.

CRIDA REAL
SOBRE LES NOVES ORDINACIONS
que fe han de tenir, y obferuar cn la Real Audien-
cia de dic Regne de Mallorca.

* - RA hojats queus fan à fabet a tot hom ge¬

neralment, de part del molc Illuftre Senar
Don Miquel de Moncada Confeller de la
S,C. R. Mageftat del Rey Senor noftre, y
y per aquell Lloòhnent, y Capita General
en lo prefent Regne de Mallorca, é lílas
, adiacens. Quç com fa Mageítad hàuént ere-
gic, e inftituit vna noua Real Audiència, 6 Rota en dit
Regne entenent quey hauia necéfsitat àé affentar aquella y
ordenar ab bons eftils, y normes, lo que fins afsi. comrnQ-
dament nò hauià pogut ferfe; haja manat, y comes al nioft
Z1 Magru-
 \%o CRIDA REAL SÓBRE LES
Màgnifich, y amat Confellcr feu Micer Bernat Iüàn Poll;
jRegia Ah
dientiaiuxta.
Regent la Canccilaria en dit Prefettt Regne, y axi en lo Rc-
cbfèruaúorics al Píiüilegi de fon offici, com ab altres Reals prouifions q
& ftyiwnCa
dita Real Audiència affente, y componga fegons los eftils,
tkalonUy &
JTalenti*. eft orde, y norma dels del Principat de Catalana, ó Regne de
$rdimta. Valenciílv confiant que com ha feruita fa Mageft. per molts
anys en la vna, y en la altre tindrà expericïicia dels eílils, y
orde de à^llsjy aflentara aqucfta, a deguda forma de Càcellaria:
transferint aquell per aqueft effeefa,dc la Regencia de Valencià
í la de acjVcft Regne. Dit molt Magnifich Miflcr Bernat ïuan
Poll ab fuiiima vigilància, y ab la diligència necéílàriai cómu*
niçat primer ab fa Scnoria, y Real Concellyy ablo perer dè
totsab conformitat: comunicant tambe ab los Magnifichs fo¬
rats de dit Regne, haya ordenàt ab quins eftils, normes, y or¬
de fc ha de procehir en dita real Audiència,axi en las evocaci¬
ons dc las caufes à ella, com en lo progres de elles: y altres
cofes conferens a la bona, y breu expedició dc la iufticia, pera
la qual conue, que dits eftils, y ordensfe obferuen. Perçofe
molt llluftrc Senoria diuy notifica, y mana, quç tot hom aja, y
degue tenir, y obferuar, tinga, y obferue los'dits eftils, y or¬
de de dita Real Audiència, jfegons llur ferie, y tenPr; La obfer-
uança, dels quals haya de començar dins vn mes apres de la
prxfent publicació, perque dins dit temps puguen iftruirfe,
axi Aduocats com Procuradors, en lo cqm hauran de prati-
car en dita Real Audiència Sots pena fi paílat dit temps fe
contra fara, de nul·litat de a£tes, y fots les penes en dits eftils,
y orde pofades refpeótiuament. Y perque publicaries ab la pre-
fenc particularment feria prolixitat: Notifica y fertifica fa Seno-
fia a tots generalment, que dits eftils, y orde trobaran regif-
trats en los regiftrcs de la Real Audiència, a-hont poran aquells
veure, y líegir, y pendre trellatsi per ÇO que de la obferuan-
ça de aquells ningú fepuga exeufar. Dat en Mallorca cn lo
Caftell Real, à Yj. dc Ódubre M.D.lxxvj.

Don Miquel dc Moncada,

Vt. Voli. Rem. Vt- Matts. FutAduocatHsl

NO-
 . NOVES QRD'imoJOm ï *x .
NOVES ORDINACIONSy S7ILS, T PRACTICA
axide Es cm.fes que poden euocarfi d U Real Audienciai per fa
Magefiad inflituyda , y engi·cky altrement nomenada Rota en la
,
Ciutat y Regne de Mallorca >> ab fi Real Pragmatka Dada en
aran\ue^ d x) de Maig. M.D.lxx j4 com de la manera del procehyr
„
y procejfar en aquella Ab les formes de las fitpplicacions) ficrip -
,
tures>y ce duies decret acions) yprouifions cónferens a la bona} y
,
breu adminiflracio y expedició de la \ufikia. Ordenades per lo
,
molt Magnificb miffir Bernat luan Poli Regent la Caftcilleria^ ab
la forma en la precedent crida contengudab per obfcruança de dk
tes Ordinacions, y efills>publicada dk). del mes de OSiubre.
M. D. Ixxv j. De manament del molt Üluftre Senor
,
Doti Miquel de Moncada, Confiller LloClinent>
y Capit a General de fa Mageftat en lo
dit Regne de Mallorca.

LA Real Audiència fe poran euocar les cau- Catifa mi¬

fes començades cn qualfeuol Tribunal? ó nores quAnti-

tatis centum
Cort; ó no començades encare en algun librtrxx Bat-
Tribunal, 6 Cort, de quantitat de cent lliu¬ chynonéJÏHm
nó emcàwt*
res Barceloneíès, q ípn de Mallorca cxxxiíjt
lliures, fis fous, y vuyt> ó de mayor quan¬
titat; ab qualitat de |5obrefa, Vidualitat, o
pu pillar itat del qui fupplica la euocacio.
Tambe fe poden euocar caufes de Vniuerfitat, per que en
elles bi ha viudes, pupils, y pobres-, y de Religiofos, y mo-
neftirs, per la notoria paupertat. Per las Vniuerfitats , y mo-
neftirs, no es menefter donar informació alguna} y per los
particulars qui ab qualitat de pobreía fupplicaran fien evo¬
cades les caufes, fe ha de donar informació de la dita pobre¬
ía: y per tots fe ha de donar informació del valor de la cau-
la, quant no continga la demanda quantitat certa.
Poden fe euocar tambe caufes menors de las dites cent
lliures, per qualitat de renunciacio dc propri for, y fubmif-
fio a altre axi cauíes de ceníàls, coïn de altres obligacions
en les quals fien dites claufules, per la euocacio de las quals
no es menefter qualitat.

Les
 Ui CRIDA REAL SOBRE LES

: Les caufès emperò de cenfals, per lo que fon de prompte

execució, no poran euocarfe per lo dit debitor cenfalifta ab
qualfeuol qualitat, Y la forma que hauran de tenir per la eyo J
cacio de caufa de pobre, fera aquefta.
t HoàíeT vo¬ ^ Admodum lllufiris Domine Loeumtenens
reges Illnfri Caufam quam ducere intendit t. contra t. ratione, 8cc]
fsïmi falutan
tttr in Regno.
pro ut res exegerit, dignetur veílra Dominatio ad fe fuJ
amque Regiam Audientiam euocare, pratextu paupertatis
Forma evo-
c&tionis pr&-
dic5li t. de qua offert dare informationem. Y íi fera cofade
textu paHper valor incert, dira. Et etiam de valore, 8c ilkm ffcmmittere
tatis.
alieni Regij Concilij Doót. qui audiat, colljgat,&refFerat.Quç
licct &c. Altifsimus 8cc.
Tal. Aduocatus *
Vi'. V. • , '• .. í
La dccretatio de la dita fupplicacio fera la feguent.
Magnificus t. informet fe de prçeteníà paupertate, 8c dd
valore ( íi fera de quantitat de coíà iucerta, perque íies de
quantitat certa, rio fera meneíler dir, de valore) Et conftito
de eis euocata caufa prartextu quo fupplicatur, audiat, colligat;
6c referat. Et fuper intermedijs, 8c alijs debite pruideat.
Pro. per admodum Magnific D.BernardJ
Ioam Poll Rege. Cancel. Die t. Menfis 8cc,
>0 f ; -• -/i. V l'F L • -> : • '
La proutfio quefara lo Relador rabuda la informació de la pauperd
tatyy del yalor en fon cas es.
- Recepta 8cc. die t. Ccc. Quia pet informationem recepta
eonftat de paupertate fupplicantis, 8c de valore-, fiant litter^
citatorix, 8c inhibitoriç ftyllatç. Ejfent la part que fe haura de
, ,
citar d la part forana fi emperò fera de Ciutaty 6 del Lerma en
lloch del, fiant litterç citatoriç, fara Ad refpondendum ad ter-
tiarn, 8c intimetur. Tfi fira menefier, dira. Et fiat inhibitio.

Los interrogatorisj que fi ban de fer per lo Relador als tefiimonis

ques rebran per probar la pau penat, fon los feguent s.
Primo fien interrogats ^ conexen t. dient ho del qui fu-:
plica efier euocada lacauía, y dc quina condicio; ó eftametes.
i *tem fi {ab quins bens te, axi mobles com inmobles, cen-
fus, ó altres drets, o accions. ítem
 ^mms
\tm& £&>■■ & 1pdir%■ f^^-^wgOas
per pobre, ó pei‘ r^· .
fi «l íèiltóoài Wt¥ I^fe&^í|Sdf

Fer la informació del WÍot $ '$ fòfrM jegnem*

Siéft int^róga:Cí> fi fàberi* y ^^

dient ho de la cafay o Vinya i o altra frbpfïttM $U& ÜmMarO*
Iteal fi íabenlo que eommuiíamerit Val dita proprieut,©
tredit*
Si fe euocara la cdttfa pr&tèxtuVidhitatiSyO VufïlL·riiaïisy féjftrà
la fuppliiacio de fia manera.,
Admodum ïlíttMs Pomiae
Cauíam quaflit. Yidu^üpwdtm
digneturvcftra Dominatio ad fe

ió dei 55E? 5 ® afe 1 fe w #•T % m àifoml

i-afomacio deviduitaiy ni def^fiant^finofiols dUprk **
damunt es dit* . ;

5; fo euocara per Vniuerfitatjfira &PI#I

. 7 Admodum Illuíbis Domine &c, - , .
Ca:.f>m quam ducere mtettdrt VniaerfitaS t. iontri t di0-
netur veílra Dominatio, ad fe íuamque Regiam Audientiani
cua.-arc, eo precèxtu, quia itt di&i Vmueríitate luM pupilli,
vidu®, & mifaabib perte & illàfficommtm, Ten
kuahr Ce dira,y. feguim « f*Pf
donar informa^ fi no fils del vJor, quant fi àemaMrU cofit
que fera 1° vrlor incerta

Si fe afrocara per alguna Religió*0 Monefiiryfe fat&

Ufuplicacio feguent.
Admodum lilúíírís Dbminé &C. * _>. ,
CaüG quam t. Mónafterinm ducere inten t jX uc U
diwetür veftraDominatio, ad fe fuamqv Regiam Audieftmm
euocire prstcXtu Religionis, & notóm* paupert.ltis dl£h Mo-
mfterij,Veu ReíigioaU, & illam eommitfere, Üc. ? èti li del +è*
lor vt Jüpe4i
 184 CRIDA REAL SOBRE LES

Les decret acions en.aquefiescaufes dePnbils, Viudes, Monefiirs]

y Religions feran les feguens.
Magnificüs t. informet fe de valore, & conftito de eo,evo-
caca cauía prxtextu quo fupplicatur 9 audiat, 6cc, Trabuda U
informació del Valor la prouifio fem.
Prcuifu. Recepta &c. dióto die? 6tc. Qaia conftat de valore , fianc
littcrç, V.t fupra 8£c. T aqucfles prouifions han de efiar alpeu de
l^ fuppli cacioy y no al fi de la informació.

Si fi Voldran continuar cau fes, que ya eren introàuyàes en la

Oouernacio\ les quals poran continuar fe fens qualitat alguna,y de.
qualfeuol valor fien, fe fara la fuplicacio de la manera feguent.
Admodum Illuftris Domina?, &cK
Caufç quae vertebaritur iam in Cnria Gubernationis Ma-Í
iòriccn. intér t. ex vila, 8c t. partibus ex altera: digrietur ve~
ftra Dominatio in fua Regia Audielitia continuaré: 3c illam
comittere alicui ex Regij Confiliarij Do<St. qui audiat &cc.
La Decretacïo.
CommictaturMagnifico t. qui audiat, 6cc. ■<

Prmjio•
Recepta,6cc, dido die, 8c c. ad reípondenduad tertia. Intimetur/
Tal Relator.
Si f Auoçara cau fa Vertent en altre Tribunalfe farà la fupli-
cacio feguent.
Admodum illuftris Domïné, 8ct.
Ciufam qux vertitur in Curia Vicari), íeuBaiuli t. loci interf
t. 6c t. dignetuf veftra Dominatio, ad fe fa am que Regianv
Aúdientiam eyocare, prxtextü paupertatis, aut Viduitatis/íèii
pupillaritatis: 0 fi Vniuerfitat, 0 Religió* Vt fupra, X la decretacio^y
la prouifio del Rcladorfra com de munt es dit. .

Quant fe auocara per larennnciaciofdepropnfor, y fub-

mifsio de altre Iutge, las quals com dat en dit, íè poden e~
Delata cati¬ voeau çncarequè fien menors, a iuílicia del creditor; íè fara la
fa ad Regí si
fupplicacio feguent. Y adüertirfe ha, que elegida la Rea! Au¬
■Aiidtentiam
non licet va- diència, iu exequutriccm, nos pòra variar a altre Tribunal en¬
riarc.
cara que tinga Icaufula dç yanarlo contrada. Be empéio cn
Tribu-
 TRACtICA DE LA REAL AVDWNCIA] *$5

Tribunal inferior pora variar, de vn a altre: y del inferior po~

ran venir a la Audiència en virtut de la dita clauíula de va^
riacio.
Admodum Illuftris Domine Locumtenens Generalis.
Inítru mento publico mediente, t. promifsh foluere t. auc
facere, 6cc. Narretur fafóum, vt contingit iuxta inflrumentum
pro quo didus t. fe, 6c bonafua obügauitcum renuntiatio-
,
ne proprij fori, 6c alterius cuiuílibet fubmifsione: 6c quia
cupic, diólrus t. fibi fatisíieri in dida Audientia,in dida qüatitate
debita eligens veftram Dominationem, 6c Regiam Audienti-
amin executricem, fupplicat ad íè didamque Regiam Au-
dientiam prxtextu didarum claufularum caufim euocari; Sc
illam committi* alicui ex t Regij Concilij Dodoribus, qui
f Ex'Mag-
executioneni pro dida quantitats, 6cexpénfis fieri prou ide¬ nificis peti»s

at, 6c iuílitiam miniftret. Et facit fi dem de dido mílrumentO;

ut ecce qux licet, 6cc. Altifsimus 6cc.
Tal Aduocatus.

La Decretacio,
Magnificus t, recognoícat fupplicata* 6c ada; 6c conftito
de e.s, euocata caufa prxtextu quo Tupplícatur, au dia 1> col-
ligat, 6c referat, 6cc.

Recepta, 6cc. Vifo infirumento obligationis cenfualis,^/fera

de cenfal, in quo cft clauíula renuntlationis proprii fori, & al¬ Magnific*
Relat ciris Pro
terius cuiuílibet fubmifsioriis, vifis videndis prouidet, quod
fiat exequutio contra didum t. 6c eius bona pro dida quan¬
titate, 6c expenfis, iuxta formam ordinatiònü Regni; 6c pro
his fiant mandata neceíTaria.
Tal. Relator
L'id

Aquefla prouifio fi p0t fer alpeu de la matexa fupplicacio> ó f

aparra al Relador, qke fi aguefien a examinar, 6 Veure molts aa>
tes, m fer prouifio, ai peu de Ufupli cacic,prouïyra.

Receptay&c. dido die, 6cc. Inferantur ada exhibita quib9

vifis prouidebitur. T infirtats los aítes fera après la proulfio'
- Aa demnnt
 Çftï WVES OmiNACONS, SttL$> Y

demmt 4kd 'm U f) h qud fi fatu-quem'fi infiara cónfr*

Exceptiones
legittirna etia.’ lo principal obligat, o fin ^niutrfal fiïccefiór. los qmls enrareqne
poft decret am
fiaprouebyda, y decretade la execució, podran oppofar legittzmas
execntionem
cpponuntur. - excepció fos. Y fi fira tomm algun firigulm fktcefivr^ 6 tercer pofi
féiio'r de èèfd obligada, i> per altre vkligncio qxe no fia de cens
fi prowcbjm Quod fiac ei praxreptum quatenus intta decem
dite® fcluat quanticatem petàcam, 6c expènks: àút iuífasc, fi
quas habet ponat íationcis: Èt-pr© fas expediahtúi: litterze)
feu Gartélium. \
Tambre fe podén etocàr caufes a la Real Auditia cia, en-
càrcqüe ïib contengubn quantitat, íi fe tratlara de viribus
auc intferprecatione Regfeïu priuilegiom, fens fer neceffitria
■ A fmmijr qualitat alguna perquè ho e$ya, tramant deviribus* aut de
Crtifulú ma- interpp^catïòne Rqgiotürçi iPriuifegiomm. Et etiam quant fe
ris i ntm vecur
pretendrà del Gonfolat, contraíaccio de capítols; dè aqueíla
ritur ad Re~
giam Audi- manera emperò, que pretenent fe la çotrafacrio de capítols
entiam, om~ per fentenbià donada per los Confols; aquella fe haja de de-
rnijfo Iudice
appelíationü•
duyr deuant lo Iutge de Apells> per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qOalfeuol manera de Iuíticia, ques pre-
rtedjgade dits Qonfols hauerfe recors a k Audiència Real
per dita fc©ncrafaí3ík). Si emperò fe pretendrà que lo Iutge de
Apells haura contreret a capítols, 6 confirmat Lalenteiicia dels
Confolsjfe pretendrà que tots hauran contrafet à capítols, en
Cdttfie, Con- . tafetas ïe 'pugué etíòeàr k çaufia 4k Real Audiència, ab les
■'fuU^tnaris
cfMando evo-
qualitats:, y motiirfòbredits: axi crnpero, que pneílade cau»-
canturad·R·e- cio en lé Gonfolat p:ei*. la - part que haurà obtinguda fenten-
giarn Àitdi—
eia en fanor, fe pugue fer execució en dit Çoníolat de dita
entiam.
fentencia, no obftaat la euocacio de dita caufa, à la Real
Audiència: a hont fe haja de tra6èar molt fu mariament,
fens admetre noues proues, íïno exeifdem abtis. Ylafupfa
cacio fera la feguent

Supplicdtio pro obfiruat. Regzor. Yriuiíègioruzn.

Executio mn Admodum IllulE Domine Lócumtenens Generalis.
retardatun
Narretur faclum Yrindegijj & in quo prxtenditur eífe obfer-
Vàndurní violari^ut interpr^tari debere fecundum continen-
tiam fafti. Et narrato fa$0) dira\ Supplicat propterea, caufam
hanc
 practica de la real avdiencia. 187

hanc à’d fe fuamque Regiam Audientiam euoeari eoprstex-

cu, quia agitar de. viribus,obferuantia & contrafa&ione dic¬
ti Regij Priuifégij; & illam commitci, &c. Etadumatur, quod
non fiat praiuditiiim Vmuerfi&ti in modo folito petencUcontra-
faSliotfem.
T fi fera per contrafaSlio de capítols de Confiat, dïra. Eo
texcu: quia agitur de contrafeclione capitulorum Confula^us.

La decretacio, dira.
Magnifieus t. recognofcac fupplicata, &: verbum faciat.

Prouiía &c.
Y à les hores lo Relador portara los. aóles, £ la Audien-
.ciary fara relació dells> y fi parra hauerfe de euocar., euocar-
fe ha ex deliberatione Regix Audientix.

Tambefe poden euocar a la Real Audiència les caufes,

encareque menors de tenc lliures Barcelonefes, las quals feran Cau fa milità
entre Militars, de les quals no fon capaflos los Ordinaris. Y etiarn mino-
res, adRegiíi
ferfe ha lafuplicacio del modo feguent. Audientiam
- : . \ ■' . ;. ;] ; cuocantttf.

Admodum Illuftris Domine Locumtenens, &c. - -

Caiifim quam deducere intendit t. Miles contra t.Militérn
digneair veftra dominatio, ad ie fuamque Regiam Audien¬
tiam euocare, quia agitur inter Militares: &: illam committe-
re Sca
La decretacio dira Euocata caufa, &c. vtftpra.
Si emperò lo a&or3ó reo quj no fera Militar pledetjara
contra Militar en la Cort del Vaguer, tindrà qualitat dePo-
breíà, viduitat, &c., aquell tàl^ be pora evocar caufa cn la
Real Audiència: puys fia de la quantitat neceílaria. No obf-
tant lo Piíuilegi concedit a la Cort del Veguèr, y.a ía iurif-
diclio: quod non comprehendit regalias, cuni de illis non
faciat expreífam mencionem. E quantumcunque Priuilegiü,
pragmatica, íeu conllitutio loquatur gèneraliter, &: difponat,
cenfentur exceptx re gal ix: nifi íiat de eis expreíla mentio.
Mes fe poran euocar a dita Real Audiència caufes, etiam
Aa 1 menors
 l88 7 WVES OtDINACONS, SrrLS>T

•menors rde cent iliores>·cjàier feran contra Magnats*, dient en

Caufemag-
mrurn proce- la fupplicacio : Eo pr&textu > quta agitur contra Magnatern,
rum quas. y fe decretara: Eo frxtcxtu^ quo Jupphcatur. Et intelliguntur
Magnat 9di-
etimHs»
quantum ad hane qualitatem, Magnates: Du ces, Marchiones
Comitès, 6c Vicecomites.
Y també fe poran evocar, quant fia contenfio de iurifdic-
' Inrifdittio· cio entte alguns Senors que la tinguen en lo Regne , eo
nis. prartextuj quia eíl contentio juriídiótionis, 6c omnes juriíl·lic-
tiones emanant a Domino Rege. Y ab exa qualitat fe euo*
caran, puys emperò ïiq fia interes del Bfch patrimonial, pér
que a les hores fe hauria de tradar, en lo Tribunal de la Pro-
curaçio Real
Y les lletres citatorias totes, y quàifevols altres, que exira
LitteTA q%&
d Regia Au- de la Audiència vaien en llati* en la forma, y orde a part do¬
dient'm ema- nada als Efcriuans de la dita Audiència. Si lo citat tindrà ah
Tiantvt lati-
m fcribí-tur.
gunes caufes de foípita del Relador a qui fera commefa la
caufi, haja de propoíàr aquelles ah fupplicacio, dins tres dias
proxime après que li ícra preíènrada la dita citació, 6 li fera
feta la intima del primer refpondendum ad tertiam. Y fi aqlles
parexeran legitimas a la Real Audiència, ço es, queprouades
militafl.cn, en lo mateX diaques donara la fupplicacio, fe in¬
Sttplicationú. timarà à la altre part, decretant la fupplicacio. Intimtur alte¬
caufa contra ri porti. Prouifa ex dehberatione Regit AudimtU. La qual ha ja
Relataré quo
modo propo- de refpondre fi voldrà a dites fufpites dins dos dies,y hauéc
nenda.&pro refpoft, ódoxat de refpondre, paífat los dits dos dies: correga
banda»
terma ales parts dedirprouar, allegar lo que voldran íbbre
dites fofpites de tres dies vtils, precifos fens poderlos ne do¬
nar mes. Y pafTats los dits tres dies, dins fis dies immediata¬
ment feguents, lo Regent la Cancellaria ab los altres Do&ors
del Real Coníell, remogut lo Do&or que es allegat fuípec-
ta, hajen de declarar en dites fufpites conforme a regles de
Dret, Declarat fummariament, fens altre orde judiciari. Y la
fornia quis tindrà en lo declararies es que fe llegirà lo pro¬
cés en lo Confell; y llegit aquell fe fara conclufio fi proce-
Declaratio
dunt,vel non procedunt fufpiciones, en la forma feguent. Y
fufpiticnl·im
quomodofiít. aduertirfe ha, que aqueftes fufpites fe podrian exeufar algu¬
nes vedades per euitar malicias> fent que.la parc fupüque, q
° lacauía
 PRACTICA DE la REal AFDIEM À] 1
.U-CúBÀ ÍÍi, comcía a altre, propter occupahohes dcí Tlcla
,dor: o procurant que altre part iè contente qU„ ht, i a
ns tnteruenpp del Relado* que es aljc^ p

les fP' AudicnCia rffeiSai ta

les. In fadg. fulpicionum prapofitaruin p* t. in perfonariï
agmhci t.Regij Conoilij Doctoris, leftoproceÀbinResm

didas fuípitiones non procedete, Wprocedeïé. y no fi fa

altre protuí.o, fino queies parts ho entendran:dientlos fck
que iuppliquen ques corneta la Caufi a altre 7 *

metre a ■'tkrPfide
metre'l al tu, (i fe tara la litpphcacio del modo lèguent. co¬

Admodum Illullris Domine, Lbcunitdneris &rc

mi^noÍ'ir: maSnÍficUS '■ rUÍ Pr?fcnsIe^f^ W c®-

alicui Inní lnaaant£l'Uenf:CuppllCat C' ‘«Hllius locum,
commii- ?0a°rAdl<?aín C‘*UlaiU committ* co modò quoC.
commiíïa fuerat. Quç licet &c. Àlu&mus &c.
Tal Aduòcatusa
» La àectetdcio.
WLocum Magnifici t. committaturMagnifico t.éomodo
quo dióto t. commiíïa fuerat. 5 . m°d°

AduTr&r admofum Magniícum Regentem, &c.

fufpites feth qUíí °S Wl lT,nÍS <íUes per les
originaíet vnirr^e rT 6 mayor ab
teftLont dP r°rmef f !° pr0ces de 1* cauía. Y dels
a les parts: ha donat copia, ni ínfpedHo
de fe donaran *1 UPP lCacions> Y articles que hinc in-
M* licet
íobre dites lli ‘h Pr°Ulfl0 due fels «Otifiea fera feta fapplicare *ib
foac dtcUra-
ni contrario BC Pot fl,PPllca1’ ni informa
Tr “vym
°> ni de altre manera recórrer. tione.

Si les fufpitès íe voldran propoíar contra loDodor dpi Opi circumf*

Auienc^ue „„ fo delf c„flj ft W J° „1“11 pettifsimi IH
Jms tres du conrinuo* aptes quc |,s canfc de [A dicis rteufas
iuditÍHtn,ÍHf-
tas debet pr§
axides hm catifa.
 T90 koves owmjcoNS, sms> r
exidès, o vindran a nocitia del qui las oppoftirà. Lo que ha-"
ya de iurar lo qui las voldrà propoíàr, a Noílre SenorDeu
y als feus Sants quatre Euangelis en poder del Magnifich Re¬
gent. Preftat dit iurament, en la decretatio, y en tot, fc fer-
ue lo ques eftat dit en las fuípitcs del Relador. Y fi lo qui
haurà propofat dites fuípites, fubcúmbirà en ellas; ó per no
jVczna viginti haucrles propofades legitima s, no íèrà admefes: pagarà xxv.flj
quinqué libra
rum% i per pena applicadoresla mitat àls cofrens Reals, y la altre mi¬
rat per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
’ -\Cap. n. j Pracniatica Real.
Prug- Santtt
Quant no fe propoíen íiifpites, ó propofades fe haura yà
fet prouifio fobre elles; lo a&or haya donar la demanda cer¬
Libellus in-
tra tres i dies
ta, de per fi, ó per relació à a&cs; paflat lo termini de la ci¬
efferendns. tació, dins tres dies. Y fi dins tres dits dies no donarà la
dite demanda, la citació fera aguda per circunduda: y de¬
manant ho la parc conuinguda, íè prouehira axi, condem-'
nant al aótor en deípeíes. Y no podran proíeguir la cauía fens
Çircüdnftio,
. altre citació, y per aqueíta prouifio fe haura de pagar tei-
ça de falari.
Donada la demanda, y intimada al reo, fi dit reo tindrà'
excepcions impeditiuas lo ingrés de la caufa, les haya depro-
pofar dins fis dies preciífos, fens ferfeli afsignatio algur^ nera
propofades: fino que per afsignaçio, fera la prouifio Ad rep
fondendum adtertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindrà
los fis dies fens ferli altre afsignatio, los quals li correran
del dia de la intima de la prouifio ad refpondendum fens
alrre prouifio niminifteri de Iutge.
Y fis propofaran excepcions ad impediendu litis ingref-
fum, tindran las parts per prouar per tot genero de proues
ço es per teftimonis, a£tes,ó altres qualfeuols eferiptures, y
dir, y. al·legar-fobre elles, deu dies: abe que aquells fe podran
prorogar ex caufa a fis dies: fi aparaxara al lutge, y no mes
ni per reílitucio in integrum, ni per altre caufa.
Paífat lo qual termini, los teftimonis que íe hauran do¬
nat per les parts, fien aguts per publicats fens prouifio de
Relador, y fen dona copia à las parts; les quals no podran
fer obiections coiftre dits teftimonis, com fien fobre excep¬
cions
 practica de la real ARmmcíÀ *$>i-

cíóns ddàtotó, y feia Àï^tr k raüía tan t; com kiiïcfruste*

rits del fe pfï'ftcïpaL Y pafíksdds termïtiis detmMíit qudU
íèuol dé parts que fia prbachyt fobre les exceptions^ar-
tant vna cedúkj y dehianant Procefum portari, ç> fuper ex-
ceptionibus appofitis declararia 1° Iütgé prouehyra, Portetur pro-
ce fus: y dins vint dfe à kàya db fer b pjfo$fio. ¥ Àq^eítes
prouifions, fe han de fer fempre fado verbo 5 com fè trada
de abdidio de iurifdidiój y la formadélles,, es la feguent.

Protiifià fupér diiàior. Wièpt.

Die t. Vifó pròeéuii, & pàVtíútft àfeètàtfe Ifo^ertSíïéjp-
tionibus {fi ermt plures) appofitis per t. praxendentem &c.
dèducetur excipiio óppòfiid, mentís pfòéeÉtòr àtteiith1, % alíasi
Fado verbo in Regia Àudientia, prouidetad vlteriorà Mtaú-
b efle procedendum: non obftannbus in contrarium oppofi¬
tis feu alias, pro Yt oecurret.

SI LA EXCEPTÏO SERÀ ESTADA SRPER EPOCATÏO

ne, y fi declarara cmfam rnn ejfi eUocxftdarn
dira la pro ui fio.

Fado Verbo, pfòtiidèt honfuíïle iíitéfttióiik Règlfe Aütííéhw

tix didam caufam euocare, fed pàrtes, &: caufàm eíle temfe
tendas, pro vt cürn pixfèriti remittíc, & tòjlic * Et pro his
fiat litterre òpportúnàè, àrtitul'o expéhfàrüm àd diffiihitiúam
íeferuatO) fed pro bifiradis, fiàt exequtió. Nifí^liïdèiïtiW dtfi
quam part errí èjfié in expenfii tóndèinndHààrn. Ei fit fine motints$
mfi aliud appareret Regia Àudientia. ConceíTa copia ïntimeturí
Tat Relrtor,

T SI DE ARESTA TROTIS 10 VÓL D RA ALGTNA

de Us parts fupplitdt cotrario imperio,haya de fapikàr
dins tres dks\y iafòfma defupplkdciò, es la figúerit<

Admodttm ïllu firis Domine, &c,

Reíferente Magnifico t, fiíit fadà prouifio quardam hi fatió*
• tem t contra t, qu$ eft dido t. grauatoria5 & pr^indiciaíis
caufis, & rationibus exproceífu f efultantibus* & alijs in pol-
ferum!
 NOVES OKDINACONS, STILS^T

terum deducendis: quipropterea fupplicat Dominationi vef*

trse quatenus dignetur, di&am prouiíionem contrario impeJ
rio in melius commutari. Quse licet &:c. Altifsimus 8ccj
Tal Aduocatus.
La decretacio.
Remittatur Relatori caufae, qui íuper fupplicatis debite
prouideat.
Prouifaper t. 8cc.

La frouifio del Relador. I

.Recepta, 8cc. Ad refpondendum ad tertiam. ïntimetur. |
Tal Relator. i
Tfien lafiupplicacio fi produyran alguns aües dira. Inferantur
produda. j

Apres que efta prouiíio ad reípondendum ad tertiam, fera' ■

paffada, correrà terma de deu diesprçcifos a cadevna deies
parts pera dir, y allegar, y prouar per tot genero de proues
lo que voldran conforma la Pragmàtica, fens altre prouiíio
del Relador. Y dins los matexos deu dies, la part que hauJ
ra fuplicat hayade depoíarvna terça de terça del falari, y no
depoíant> la caufe de la tal fuplicacio es deferta^y ell ha iç,
efler condemnat en deípefep
Y la prouiíio fobre la tal íuplicacio, hauent la part depo-
fat lo falari, fe ha de fer dins quinze dies apres de Ja proui-
íio de Vortetur Rrocejjks^ y lo procés fera en poder del Rela¬
dor. Y íi la dita prouiíio fera confirmatoria, fer fe ha com
íc íeguex.
Reuifio in luditio contrari) imperi).
Die t. Vifa íupplicatione oblata pert. qua fupplicat pro-
yifionem faófeam dio]t. in fauorem t. contra u contrario mv
pcrio in melius commutari, yifa pronifione a qua fuit fup-
plicatum, viíïs videndis meritisj proccflus, attentis, 8c aíiasj
fuSto verbo in Regia Audientia, pronidet in dicta prouifio-
ne eífe ftandum ,8c perfeuerandum, pro vt cum prxfenti ftat
8c perfeuerat non obftantibus in contrarium deductis, 8c
didtus t. fupplicans folúat expenííis poítea taxandas. Et concef-
fí copia intimetüT. Tal Relator, ^
 PRACTICA DE LA REAL AFD1ENCIA] ,ï95

T fi fera reuocatoria, dirà. Didam prouifionern in melius

commutando.
Tambeporan fupplicar de dita prouifio informa, que es mudant
de Relador.y fer fe ha la fupplicacio de la manera feguent.

Supplicatio in forma.
Admodum Illuftris Domine Locumtenés Generalis, dcc.
Quçdam fuit fada prouifio, referente Magnifico t. in fauorem,
dcc. contra, dcc. qux eftdido t. lsefiua, dc pmuditialis: qui
propterea fupplicat didam prouifionern in melius commuta-
ri: 6c offert cauereiuxta Pragmaticam. Quxlicet dcc.
Altifsimus Tal Aduocatus.
La Decretacio.
Recepta, dcc. Caueat iuxta Pragmaticam, 6c poftea prouide- Pragmatica
Serenif. Re-
bitur.
gis Petri 4.
Prouifa, dcc.
La part que fuplica ha de preftat caucio per les defpefes, ans
que fia admefa la fupplicacio, y comefa la caufa, conforma
la Real Pragrnatica de la qual fe fa menfio en la decretacio fo-
bre dita, que es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agoft
M cec. 1. xxiij. per la qualefta difpofat, que de ningunafen-
tencia donada in Concilio, feu Cancellaria Regia, fe admete
fuplicacio, fino que primer lo fuplicant prefte, y dona caucio Nou admit-
titur fippli-
que en cas que fubcumbira cn la caufa de fuplicacio, paga-
catió 3 epú n
ra les defpefes, y. dans. Y fi fins vuy no fe es obferuada la pr'ms prajie-
dita forma, es eftat, perque de las fentencias ques donauen tur cautio.

per lo Gouernador, y Lloctinent' fins que es vingude la Au¬

diència, no fuplicauen, fino que apellaucm no tradant les
com a fentencias de Audiència, d Concell Real,y Caiicellaria.,

T prefeada la dita caucio, la qual fe pot prefiar fens prouifio

alguna de Iutgey .y rebre per lo Efiriua, per cometre la catifa fe
fara la fuplicacio del modo feguent.

Adniodum Illuftris Domine Locumtenens Generalis.

Quia fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. fuppli-
eantém,a proiiifione fada referente Magnifico t. Regij Con-
Bb. ^ilij
x?4 WVES OKDJNJCONSy SnL^r
cilij Supplicat propterea cauíkn fupplieatíonis alieui alij Regij
Concilij Do&ori committh Qux licet, &c. Altifsimus &c.
Tal Aduocatus.

jta Decretacio.
Committatur Magnifico t. qui audiat colïigat, Sc referat,
& fuper intermedi] s?, òc alijs debite ptouideatv
Prouifa per t. Regentçm Cancelf
Tal Sçriba.
Y quant fe aportaran eftas fuplicaciohs,;j>òt 'éïïèr ya preíl
tada la cauçio, puys noy ha necefsitat de prouifio de Iutge-,
y çertifiçatona fiel Scriba com yà es preílada la cauçio al mar¬
ge de dita fuplieacio, dient. Iam fuitprxftita cautio> t.Scnba.
Se fàrala decretacio fòbredita: perque íïno fos preílada, nos
podria çómetre la tal fuplicaeiò: fino fe fara prouifio, qin fo-
lament dient. Caueat iuxtaViragmaticam, corri demunt efta dit.

La damunt dita fuplieacio informa, fe ha deimefpofar

dins tres dies contadors del dia que fe h aura intimat la pro¬
uifio alq voldrà duplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer
fuplicat, y comeíla la caufa; les parts poran dir, y allegar tot
10 què voldran, ab füplicacions, cedulas ferís poder prótiar ab
aófes ni teftirrionis: com fe haya de iuftificar la dita fuplieacio
cxeifdem a&is. Y lo futgé, paflats los deu dies, y poítacque
11 fia lo procés, y depofat lo falaí'i: haura de fer la fentencfi
dins deu dies, y per aquefta fenteücia fe ha de depoíar terça
integra de íalari la qual terça nilà terça de la terça de la fupli-
caeio de contrari imperi, no diminüexen lo Íalari de ladififi-
nitiua, y fon partibles*

Y fi la part fuplicant, no fara las diligeticías degudes* en de-

pofarlo íalari, y fer portar lo ptoçes al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no eftigue per la part, ja caufi de fu-
plicacio íera deferta*. y demanant hó la part, fe declarara tal Co-
demnant al fuplicant en las dèfpefes, com tambe ha de cíïer co-
demnat en cas que la prouifio fos confirmada finò paragues
altre cofa a la Real Aiidieneia pef alguna iufta cauía.
La
 -PRACTICA DE LA REAL AVDimCIA. 195

La forma de la fentecia enla dita cau fa de lafuflicacio fira la figuefr

Admodum llluftris Domine Locumtenens 6cc.
Vifa fupplicationc oblata per t. qua in effedu fupplicat pro-
vifionem fadam refferente Magnifico t. contra eum, & jn_
íauorem t. in melius commutari offerendo cauere iuxta prao^
maticam, vifacautione per diòtum t. praeftita, yiCa commifsi,
one fada Magnifico t. yifo procedit, 6c fignanter prouiíïone
à qua fuit fupplicatum, vifa afsignatione ad fententiam ad di¬
em pnefentem, ad quam ad cautelam iterum afsignat: Sacro
fandis Euangelijs coram fua Illuftrifsima Dominatione pofi-
tis, 6cillis reuerenter infpedis, fada relationc perdidumt.6c
conclufione inde fequuta fua Illuftrifsima Dominatio, didam
infequendo concluíionem, pronuntiat, fententiat, 6c declarat
in modum fequentem.
Attento quod nihil fuit dedudum propter quod dida pro-
uifio a Éjua fuit fupplicatum debeat commutari. Propterea, 6c
alias: fua Dominatio, pronuntiat; fententiat, 6c declarat bene
fuifte prouifum male autemab ea fupplicatum, didum t. fup-
plicantem, in expenfis condemnando, illaru taxatione inpof-
terum referuata, fed pro biftradis exequutionem fieii madat.
Vt. Tal.

Si fi declarara la cau fa defirta dira la fentencia > vt fiquiturC

Attento quod non faerunt adhibitx diligentiae per didum
t. fupplicantem, circa profequutionem caufç fupplicationis.
Propterea, 6c alias: fua Dominatio pronunciat, fententiat, 6c
declarat didam fupplicationis caufam íuiífe, 6c eífe defertam,
6c vitio defertionis afFedam, didum t. in expenfis condem-
nando, fed pro biftradis exequutionem fieri mandat.
Vt. Tal.

Si emperò fe reuocara la prouifiò, los motius feran en la

fentencia conforme fe fara la Concluíio*, que axi ha de eíTer
en totes fentencias ques faran ab conciufio de la Audiència.
Y en totes les fentencias en les quals haja condemnació en
defoefes, perque lo Relador las puga taxar, fe^ cometrà la
texacio, dient apres de la lata, 5c pubücata delia , 6cc. Fuit
Bb z com-
 ips , WFES ORDINJCONS, STJLS>r
çommijfa taxatio expenfarum dicío Magnifico Relatori: y fens
veure aço, lo Relador no les tatxe.
f Eadcm efi t Y lo matex orde de íupplicar contrario imperio , d in
formula fup-
plicationú ab forma, fe feruara quant fe voldrà íupplicar de qualíeuol pro-
interloquuto- aiifio interloquutoria.
rijs.
Y de la jfentencia ques donara en la caufa de fupplicacio
Cap, xiij. o fia confirmada, ó reuocade la prouifio, de la qual fe ha
Prag. Santi. fupplicat, no fen pora mes fupplicar mxta la Real Pragma-

tica de la Audiència.
Y fino fera oppoíàde excepció ad impediendum litis in-
Reconuen tis
intra tres di¬
greífum, ó oppoíada, fe haura ya fet prouiíio fobre ella, y
es, poftpro- aquella fera paíladaeü cofa iudicada; íi lo reo voldrà rec©-
uijionem ad
refpondum.
uenir al aclor, haya de pofir la reconuencio, dins tres dies.
en qualfeuol part del procés que les parts voldran demanar
Cautio pr<ef- la vna, al altre, quae caueant pro expenfis, lo Iutge proue-
tatur intra
decem dies.
hyra, que hajen de preítar les caufions.
Y com fe hayen a tra&ar les çaufes in Regia Audiència
L itis contef-
fummariament, la primera refpofta que fara lo reo apres de
tatio.
hauerfe declarat en les excepcions demunt dites, ó no pofant-
lesi fia aguda per litis conteílatio.* Y lo aótQr haja de articular
Probationio
tempus.
y prouar en vna, ó moltes articulacions dins dos mefos, d
manco, conforma a la qualitat de lacauíe, fegons- apparra al
futge. Lo qual poraacurçarlo dit temps de dos mefos, no
emperò prorogarlo per via de remey ordinari. Los quals dos
mefos corregueu al dit ador ipfo fadto, & iure prarciíament
y peremptòria iens minifteri de Iutge: fino que lo aótor al
principi donats fos Articles, vulla demanar ah cèdula que li
fia donada dilació pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum rnenfum ad pro bdn-
Reo quzdo& dum , d menor, conforme la qualitat de la caufa com de¬
quomodo con
ccdatur ter-
munt es dit,
minus tertij Y lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
menfis.
dos mefos', y íi volra mes temps, puys los demana dins dos.
mefos, íe li pota concedir vn mes. Y en aqueít cas pora lo
aótor tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, fi per
lo reo no fos demanada dita dilació. Y fi íera demanat per
alguna de las parts que la altre refponga als articles per ver-
 PRACTICA DE LA REAL \ AFDIENCIA. i97

bum crèdit, vel non crèdit, fe prouehyra. Y fi per la prime¬

ra prouifio no volra reípondre, í.e deniane, y proueyefca que
refpongueii ab pena de x. lliures: y aquella fe execute, lleuade
la pena dc confés, fino en renicènda augmentant la pena
pecuniària, executantla al renitent.
Y donats los articles, fi yolran ab cèdula demanar dilació
pera prouarlos, que lo lutge la concedefca} encara que com
es dit no fera neçeflari, puys lo temps correrà Ipfo iure, fine
minifterio Iudicis. Sera la cèdula defta manera*

Dilationem ad pfobandum fibi concedi, iuramenti, òc tef-

tium receptioneni Scribx caufx committendo, &; pro tefti-
bus recipiendis, delitteris compulforijs prouideri poftulat pars
hxc, 5c proteftatur. Tal Aduocatus.
Lo lutge proueyra.
Oblata die t. conceílà copia. Concedit dilationem duoru
menfium ad probandum# iuramenti, 5c teílium receptionent
Scribx caufx committendo, 5c pro extra vrbem recipiendis,
fiant litterx copulforie: 6c intimetur alteri partiad oíferédum
interrogatoria,5c teítes iurare videndum fi voluerit.Et intimett.
Tal Relator.
Y fi demanas aquefta dilació, hauent paífat algun temps
dels dos melbs: proueyra lo lutge. Concedit refduum ad eem~
pus flili Regia AudientU. En lo demes vt fupra.

Y fi les parts no volran tanta dilació, concordantíe totes

dos poran “demanar, teftes publicaria abans de eífer paílats los
dos mefos que tindran per prouar: Y lo lutge attento partiu
cofifenfu pora publicarlos, ab aquefta prouifio. Y la cèdula dira.

Teítes poblicari petit pars hxc, 5c protafbítur, 5cc.

Lo lutge proueyra.
Ad refpondendum ad tertiam.
Tal Relator
Con fentint ho la altre part refpondra.
Contenta eít pars hxc, 5c etiam petit publicari.
Lo
 ’i|f WFES ORDINAC0NS, STYLS, T
' •*

Lo Intge proueyra .
Oblata die t. conceíTa copia. Attento confenfu pamum,"
habitis tcftibus pro publicatis, tradatur copia partibus, Scin-
timetur. m Tal. Relator.

T fi Voldran les parts, totes dos i untes demanar bo ab vna cèdula

diran de aquefta manera .
Contentantur partes, dc amb& petunt teftes publicari, & pro-
teftantur, òcc.
Tal Aduocatus. Tal Aduocatus.

T lo Iutge fara la matexa pro ui fio que efia dita.

Y fi donats los articles per la yna part, y laltre voldrà donar
interrogatoris, los correguen tres dies*, del die quels feran in-
timats los articles pera donarlos. PaíTats aquells no feran ad-
mefos, y lo Iutge proueyra als dits interrogatoris.

Trcutfio Oblata Scc. Interrogentur teftes alterius partís fuper inter-

pro tefinbus
intcrogandis.
rogatorijs, non data eorum copia nec infpedione partí, donec
teftes íint publicati. Tal Relator.

E fi les parts, ó alguna de aquelles voldrà demanar dilació

CAp, 4. Or- vltra marina} feguiran las Ordinacions de la terra. Declarat
dinat. Beren
gar. NuneXs emperò que la haya a demanar dins deu dies apres que li co-
in § P refiat menfen à córrer dos mefos pera prouar. Seruant en lo mes
emperò.
auant les dites Ordinacions.
Y les parts lo que entendran pofar, y articular per fa inten¬
ció, no ho han dc* pofar per via de interrogatoris, fino per
via de articles, ó capitols: corri los interrogatoris, folsfehajen
de donar per la vna part, pera que fobre ells fien interrogats
los teftimonis de la altre pàrt.
Publicats los teftimonis, axi lo actor com lo reo hajen di¬
Terminvs ad
ebijciendwn lació dc quinze dies per obiedar aquells, y prouar obiecles;
tefies. y abonar, y corroborar, y defendré fos teftimonis. los quals
tambe còrrégnen ipfo iure, facto iens minifteri de Iutge?
ni fens demanar la vna part a la altre afsígnacio alguna. Paí;
fats los quals quinze jdies, los teftimonis dels obieòtes, abo-
 -PRACTICA DE LA real AVDIEMGIA.

nos, ó corroboracions; fien agudesipfo faóho per publicats,

fens o-inguna altre prouibo. E-demananrJofcne, les parts cppia>(
fels ne donara ■
Paífats tots los terminis (obre dits corteran a les parts quin- Inflrumonto-
fc dies ipfo iure, U fvóto fens minifteií aigu de Iurge per in- rwnprodl·lC•
ítruyr, y fornir totalment lo procés: ab a$£s,y initruments,
y de tota altre manera en fét,y en dret. Excepeat que no po-
ràn rebre teftimonis. E paílats los dits quinze -dies, loEferiua
de la caufe dins tres dies xequéft per la part, o altre delies ha-
je de aportar lo procés al Relador de la caufa- la qual en fer
pafïat dit termini, fia àguda peF cònelufa. E no pugue dit
termini dels quinze dies 'prorogafíe, per mes de altres quinze
dies: en vna, o moltes prorogacions, fi fera viíl al Iutge. La
cóníciencia del qual en a.ço íe encarrega.
T per fer aportar lo procés al Iutge paffat dits- terminis, Jfe fara
t>na ce duia. del tenor Jeguent..
ProceíTum ad veftram Magnificentiam mandare defferri,
& caufam expediri, petit hac parts, & proteftatur.
Tal Aduocatus.
C Lo Iutge proueyra .
Oblata 6cc. conçeífi copia. Portetur Proeefiüs, &imimetut.

. Y perque no totes caúfes fè han de fer ab çdnçlufio de la

Audiència per lo que feria gran impediment, y deitorp deia
íufticia: fi la caufa fera de cent lliures moneda Rarcelonefa*
6 menor, fe ha de cometre, Ad decidendum, al matex Rela-
dor* y per fer aço fe fara per la part vna fupplicaop del te¬
nor feguent.
Adrnocum Illuftris Dne Locumtenens &c.
Caufam inter pdrtes in pr^fenti procefsu contçntas veiteutem
centum librarum, aut minorem centü libraru ( fi erit minor)
Dignetur vefaa-Dgmma>fip ad decidendum carnmitti Magni¬
fico t. eius Relatori. Quae licet &c. Altifsimus &c.
Tal Aduocatus.
La dccretaào.
Si centum librarum aut minor eft: cammittatur ad deci-
àendum difto Magnifico Relatori, uc fupplicatur.
„ Prouifa &c. La
 po NOVES OKDINACÒNS^STïLS^ T

La Vroui fio.
Recepta 5tc, concefla copia. Ad rcípondendum ad tertiam. In~
timetur. Tal Relator.

T pajfats dits tres dies, fi podrà demanar que fia aportat lo procés
y afignat d fintencia dejïa manera,
Admodum llluftris Domine &c.
ProceíTum ad veftra Magnificència mandare deferri, & ad fen*
tentiarn afsignari, petit hçc pars, & proteftatur.
Tal Aduocatus.
Lo Jutge proueyra.
Oblata diet. concefla copia, portetur proceflus.Intimetur.
Tal Relator.

Y apres quant lo lutge haura vift lo procés, y yoldra fè?

fentencia, la part ab vna cèdula demanara.
Ad fententiam afsignari, petit hxc pars, &: proteftatur.
Tal Auocatus,

T lo lutge quant yoldra afsignar dira.

Òblatà die t. concefla copia. Afsignat ad fententiam ad diem!
t. Et intimetur. ^uefira quant lo Jutge yoldra.
Tal. Relator.

JPromjionts
De prouiíio de portetur proceflus, ad reípondendum ad ter¬
a qui bus non tiam, ni de afsignacio ad fententiam, nos pora fupplicar en
fuppltçdtur·
la Real Audiència.

Si la caufa fera mayor de, cent lliures fins en d ocen tes Ban*
Cattfe qm
dttobus com-
celonefes^ íe cometrà la caufa ad decidendum a dos, ço es5 al
mititur deci- Relador: y altte Doòlor, y la fuplicacio que la part ha de donar
dend*.
pera demanar ho, fera defta manera.

Admodum ílluílris Domine, &c.

formula com
■ Gaufam iriter partes in prçfcnti proçeflu eótentas vertente
mittenda can maiorem centum librarum,minorem vero ducentarum Barchi-
Ja ad dccidc/t
nonenfiu: dignetur veftra Dominatbj ad decidendum cornit
dtmi.
tere-Magnifico t. eius Rclatori, & alicui alij Regij Concili) D.
Quç licet &c. Altiftimus Tal. Aduocatus.
 VKACWÀ DE LA REAL ïtFDWNÇÏÏ iot

La decretaciol
Si minor eft ducentarum, & major centumlibrarum, comit-
taturad dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. Qcç0
Prouiíà &cc.
La prouifio dira.
Recepta, &c. die t. 8cc. Gonceíla copia, ad refpondendum ad
certiam. Intimetur.
Tai, y Tal.
Y iquefta prouifio firmara los dos,à qui fe cometrà ad deci-
dendum:y tambe la afiignacio a fentencia,ab la qual fe donara.
Les altres cedulas que fc offeriràn, firmara lo Relador fol.

Si fera catifa mayorde docentes lliures Barceloneíès, íè ha

de expedir, y declarar ab conclofio de la Real Audiencio, íèns
ferne altre intima de la publicació, perque les parts açi fon pre-
fents, ó aquells per prefents: y la fuplicacio fera lafeguent.

AdmodumllluftrisDominm Locumtenens Generalis &<r. *3

Refferente Magnifico t. feu refferentibus Magnificis t. Sct.fi
*duobus fuk commiffa, fuit lata fententia in fauorem t. tqux eft
dido t. prejudicialis. Qui propterea fupplicat Dcminationi Vc-
ftrse, quatenus dignetur dida fentenciam in melius commutaré:
& offert catiere iuxta PíagmatiCam. Com èfid dit dalt, en les
Juplicacions ab interloqmtona. T la decretacio, y prouifio es la
tnatexa, qua efiapejade en Us Juplicacions in forma de les interlo-
cutorias: y fe feruara lo matex orde en la caucio.

Y los termes de la caufa de fupplicacio feran*. fí en caufa

de vint iliures Barcelonefes, 6 menors, dos mefos preciíTos, y
peremptoris, los quals correguen fine miniíterio Iudicis ipfò
iure, Sè fa6lo dins los quals totes les parts hajen de prouar per
tot genero de proues,y concluyr lo procés. Com eífentlacau
fa de tat poca quatitad, no es raho fien los terminis tan llarchs
com en altres caufès de mayor quantitat. Y fi dins aqueftos
dòs mefos nos firan per la part fupplicant les diligencias de¬
gudes, la caufe fia aguda per deíèrca.
Si fera la cauía mayorde vint lliures Barceloüefcs fins cn
vt "Ço. cent
v ííï wfes oRDmAcomjsrrts,r
cent, tinguen les parts tres mefos prècifos, y peremptoris: los
quals corregueu ipfo iure, òc faólo y fine minifieriò Indicis,
/ dins los quals totes les . parts hajen de pi'ouar per tot
genero de proues, y concluyr lo procés. Y fi dins aqueftos tres
mefos lapart fuplicantnofara les diligencias degudes, la cau-
fa . fià agude per deferta*, y demènantho là part, fe
declararà deferta. Y fi fera la cauía major de cent lliu¬
res Barçclpçefes, dc qualfeuot quantitat que fia, tinguen les
parts fis mefos prècifos, y peremptoris ; en los quals iotes les
parts hajen de prouar per tòt genero de proues, y concluyr
lo pçoees: .y fidins aqueftos fis mefos. la part fupplicant no
fara les dilïgécias, digudas la caufa fia agude per defertaty dema¬
nat ho la part, fe decíarara deferta.Y totes aqitcfies caufes de fu-
plicacio, fe han de defeidir :ab conclufio, de là real Audiència
.fens fer commifsio al Relador, addecidendum*

Y perquant iuxta Pragmaticam Rsgiam, lata prima fen-

tentia in Regia Audienúa, prcefeita càutione, illius, fierí.poteft
exequgtiq: lo qui la vòldra demanar preftarà là caucio eh
peder deiefcriua,q para praeftarla.no fera menefter minifteri de
Iutge com dalt efta dic, y prseftada -fara kfupplicacio feguent.

Admodum Illuftris Domine Locumteeens &c. ’^ s

Referente Magnifico t, fuic prolata fentehtia in fauorem t. co-
rra t. quam cupiens didtus t. ad exequutionem deducerè li-
cet ab ea fnerit fuppbçatum> cum.Regiae fententix praeftita
çautione exequutiofii demandetur. Supplicat veítoe Domina-
fipni quatènus dignetur diífcarri fententiàm ad exequutionem
deduci mandare, cum iam praeffiterit cautionem, quam cu
paxfenti exibet, &; producit. Quç licet, &c.
Altifsimus &c.
Tal. Aduocatus.

La decretacio.
Aliquis ex Regijs officialibus didam exequatur fententiàm, de
confilio Relatoris, ad cuius Relationem laufuk.
Prouifa, &c.
La
 PRACTICA DE LA REAL AFDIENCIA] 103

La pro ui fio fera.

Recepta, Scc. die t. Scc. Conceíla copia iníèrantur produóta> 6c
ad reípondendum ad tcrtiam. Intimetur.
Tal, Relator.

Y la execució la ha de prouehyr lo Relador, à relació del

qual fe ha donada la fentencia, y no lo Iutge de la caúfa de
fuplicacioj y axi fc ha de continuar tot lo de la execució en lò
matex procés. Y fi la part que haura fuplicat no impugnarà
la caucio, inftant la part que ha obtinguda la fentencia en fa¬
vor, fe pora proueyr le execució: y la part per obtenirla, fa-
ravna cèdula del tenor feguent.
ProceíTum adveílram Magnificentia'm maridàri offerri Sc
attenta çautione pssftita, quae non fiíit impugnata, executi-
one Regia: fententise decerni, poftulat harc pars;6c proteftàtur.
TalAduocatus
Lo Iutge proueyra.
Portetur proceífus. E fura la prouifio feguent, en lo procés ori-
ginaL ■' . . x.
Reuifio executïonis. -
Die t. Sec. Vifa fupplicatione oblata per t. qua in eífeótu fup-
plicat cxecutionem Regise íèntencisein eius fauorem prolata:
decerni, attenta çautione per eum prseíHtàj viía dióbi íèntencia,
vifi dida çautione, vifis videndisj E fi fira faSlo Verho, dira:
facto verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio
dióte Rcgiae fententiç iuxta illius ferien^ & tenorem. attenta
çautione ptxíl·lta per t. quç impugnata non fuit. Et conceíla
copia intimetur.
Tal Relator.

Y fi fera fens contradi&io ninguna de les parts, no fe ha de

pendre falari algu: fi emperò íèra ab contradidtio, fen rebrà ter,
ça.E fi lacauciofeirnpugnara, fe admetran les parts a prouar
ao terminis breus, à àrbitre del Relador.
, Y fi alguna part no voldrà, ónopodratan preít preftar la
caucio, pera fer la eXecutio de la íentenda; y fera dite fenteiR
cia condemnatòria à pagar alguna quantitat, pora demapaç
ques faça la execució de la fentencia, y que fia depofade la
Gcè quantitat
 ÍO4 wves ommjcoxs, srns>r
quantitar en la Taula de la Ciutat, donant aquella per
cau do: y en tal cas poran fer vna fuplicacio de la forma
feguent.
Admodum Illuftris Domine, &c,
Reiferçnte Magnifico t. fuit prolafa fententia in fauorem
t. contra t. quam intendit dictus t. ad epte.quutionem dedu
cere, licet d? ea fueric fupplicatum, ctim iuxta Regiam
Pttctiiiiciçaia praftita cautione poisint íententix ad exéquu
tionem deduci» licet ab cis fuerit fuplicatum * loco cuius
dat diótus t. Tabulam Çiuitatis, & contentatur, quod in
ea deponatur quantitas pto executione didh: feptentix exi-
gcnda ,qua; lic.et, 6çç.
Altifsimus, &c.
Tal. Aduocatus.'
Y fi per cas depofen la quantitat en la Taula, y prefta-
ra caucio lo qui ha obtes la ícntencia: fe proueyra que li
fia lliurada>, atefa. la caucio per ell preftada.
Cau fes de Apellatiom.
ufppellatio- Les caufcs de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del
77 ú catifa non Vegiier, Balíe, o altre Iutge, cottl fipp caufes que fe han
tuocanttírfcd
sommitütur.
de °craçhr en la Real Audientia per foto qualitat de eifer
de Apellations , noy ha neçefsitat de fuplicar que fien euo
cades; fino que fien comefès. Pera cometrà les quals, íe
fara vna fuplieatio del tenor feguent;
Admodum illuftris Domine Locumtenens, &e.
Caufim appellationis interpofitqf per t. a fententia, fen
prouifione, fi fra aljwpa intcrlocutoria, lata íèu faétà per t:
in fauorem t. contra t. Dignetur veftra Dominatio commit-
tere alicui ex Docforibus Regia?! Audienue: & fàcit fideni
de Appellatione Vt e.cee, Qu» licet, &c. .
Altifsimus, &c.
Tal. Aduocatus*
£4 Tïtcrtta·tiou
Conftito de appellatione. Magnificat, audtot colligat, & reffe
rat, & fuperinnermcdiis debite prcmideot.
Prouiíà per t. Regentem, ^ ,‘
r ha frouijto
 "PRACTICA DE LA REAL AFD1ENCÏÀ. iqi

La frouifio..
Recepta, òcc die t &c. quia coaftat de Appeilatiane, qtiàtn.
prónidet inferi, ad refpGndendum ad temam, & fiat inhi-
bitio % Conceík copia, intimetur.
Tal. Relator.

Si feran apellations dels oficials de fora , la fuplicatio, y

declaratio feran de la matexa manera: pçro en k prouifio
en lloch de, Ad reff.ondendam ad tertiam pofatam fiant lit*
terx citat orix, & inhibitofixflillatà*
Si feran eaules de Appellations, que eran ja introdà^des
en la Gouernacio* y voldran profeguirks en la Real Audi¬
ència, fa fara fuplicatio de la manera fegaent,

Àdmodum·ílluftris Domine> &e.

Cauíam appellationis quae vertebatur in Regia Guberna-
tione inter t* ex vna>& t, parübus ax aketa: cügnetur vef-
tja Dominatio, commiterc, coritinuando eam in Regia ÀU«
dientia alieni ex Regij Concilij Dodloribus4 Cfiíadiçet, &c4
Altilíimus, &c.
Tal, Aduocaxus*
La decretacio.
Commitatur Magnifico t, qui àüdiat, colligat > & Refe*
rat, & fuper intermediis, & aliis debité prouideat,
Prouifa per t. Regentem,
La prouifio fem*
Recepta, &c. die t &c, Çonceík copià, ad refpondendit
ad temam, Intimetut.
Tal. Relator.
Los terminis de dites catifes de Appellations feran de \x
manera que efia dic de {obre én los terminis de les caufes
de fuplications de les fentencias diffiniíitíes de la Real Au-
dientia: entenentho de les cauíes de. Apel·lacions de les fen-
tentics diffinitiues dels Ordinaris: y íègons les quentitats que
feran, fe hauran de cometre^ ad decidendum, com les cau¬
fes de la primera inftancia.
, Les caufes emperò de appellations de interioqüutojias dels
lutges
 io<?_NOFES ORDINACQNS, STILS? T

Iutges Ordinaris:fe hajen interpofar dins tres dies, y dins quin¬

ze dies hajen de fer totes las diligeiicias degudes, paílats los
qualsj fia agude lacaufa perconclufa: yfehaye à declarar en
aquella. E íi no fe faran les degudes diligencias en la intro¬
ducció, y profecucio de ditacaufa, demanant ho la part, fc
haja de declarar deferta.

Les de les fentencias ques donaran éh la Real Audiència

de lescaufes de appellacions, puys ab dites fentencias no fien
ja tre s'conformes, fe pora fuplicar: y cn la caufe de fupliçacio fe
guardara lorde, que dalt fe ha dit en les altres caufes defu-'
plicacio de diffinitiua.

Si emperò ícra apcllacio de interloquutoria,confirmada que!

íïa en la Real Audiència, no fen podrà fuplicar.

En les terces inftancies, ço es, cn caufes de fegonas apel-’

lacions dels Iutges que tenen Ics primeras apellacions que fe
introduyran»en la Real Audiència, tingucn les parts vint dies
per inftruyr lo procés fens miniílen del lutge, ni fer afsigna-
cions, íino Jque correguen a les parts ipfo iure, 6c fa do: paf.
fats los quals vint dies, íieh aguts los teítimonis per publicats,’
fens altre prouifio de Iutgej y correguen a les parts a fer tot lo
que vol Mm y palfats aquells íia aguda la caufa perconclufaj

Y perque en moltes fentencias, axi interloquutorias com

diffinitiúas. fe fa condemnació en deípefes, les quals apres fe
han de taxar, per la tcxacio de elles, fe feruara la feguent
forma, çó es: que lo que haura abtinguda la prouifio, ó fen-
féncia, fare vna cèdula eftant en temia de poder executar, ço
es paífida en cofa judicada,' ó confirmada encaufa de fuplica-
cio, ó prcíladà caucio en fon cas.
Expenfas tàxari poílulat pars hec 6c funt fequentes.’
:' •[' : ;íi3íJp • ■■ >02^1 v r-jiLfi;i. i' ■■ -,•■■■ . ■

Primo pro falario Iudicis, 6cc. Tal Aduocatus."

Y lo Efcriua de la Audiència, mirara les deípefes que fon

Y " proceíTals
 PRACTICA DE LA RÈAL AFDIÉNCU] 107

proeeííalsyy efcrïpturas, y ttaura les fummes que per ells le deu¬

rà- y firmar fè ha alpeu del memorial, en lo procés,

Ld Iutge proueyra* Ad refpohd^ndum ad tórtiàm.

Y aptes; praüéyta que li fias poriàt tarpròces, at> altre ce-,

duia que donara la parcry demanant que li fien taxades les
defpefès taxarài aquelles en lo modo feguerit;
Pràuifio taxationis txpmfkrum.
Die t. Viía cèdula oblacaper t. qua petit expenfas tótaripro
ut in memoriali, vifa prouifiòne, feu íéritetttià qüà Cuit t.
in expenCts èondem'natus, viíis videhdis, taxat dictas expé-
Cis, pro vtin margine cuiuílibet partitx contirientur: quxin
aflèruo fummam eapiuritt. liteum, illis priíis medíojüra-
mento per parcem adueratis. Et conceffa còpia. Inrimetur.
Tal. Relator.

Y la execució de dites defpefes taxades, fe detniànara de la,

matexa maneraquela execucio .de lés fentènCies, ço es, qüe
&ra vna fuplicacio lo qui ihfte, del tenor Ceguénfc

Admad.im Illuftris Domine,LocumtenensGeneralis &c.

Qaia expenfç in quibus Cuit códemnatus in Regia prouiílóne
fuerunt taxatx, & taXatio tranfiuit in rem iudicatam: fupplícat
t. veftrx Dominationi, quatenus dignecur pro dittis eXpenfií
taxatis, exequutionem decernere, qua: lieec 8íc.
Altifsimus, &c.
Tal. Aduocatus.’
La decretacio, y la prouifio dcllutge fera com es dit, com
íc demana da’execució de laíentencia, Y fi per Ventura de la
taxació de les’defpefas Ceri fuplicauajCom fen pot {aplicar pre-
firada la caucio en la forma demuntditaj quant fe íuplica de
les fentencias per exeufar aquelles: çó es, que fia prefta a cau-
cicvpro quibufcunque fupplicationibus qua: poftea interponan-
tur, fe pot paífar Jauant, en la execució.
Excufacio

Hauentfede Cer> adual execució deia fentencia japroue-

yda,íi fi„.
 .io$- - wms omaúcoNs^nspT
yda, fï fera hauer de donar príTefsio de alguna proprietat a
la parc que haura obteqgudala íentencia, anira Vn official ab
lo Efcriua, y donara poífefsio de la tal proprietat, que haura
obtengut: fent de tot, fos a&csj *
ExetHtie Si emperò fera executio, que fe haya de fer pef pagar al¬
quantitat is.
guna quantitat, deia qual íèra eftada. la condemnació; anira.
algun offiçial, ab lo Efcriua a fer la execució: la qual faran de
aquella manera. Ques prefentaran à la cafa del condemnat,
yl requiriran que pague,perque Venen per fer la executio
de lafèntencia;, y no pagant) encontinent inuétariaran*los bens
Executic fit
del condemnat) axi mobles còm. inmmobles. £ íi dins los
experifis con- deu dics no pagara, fe proceyra a vendre ios mobles: y en
dem noti.
çzs, que los mobles no baílaflen a pagar lo deute: pa/f us los
trenta .dies, feproceyra à vendre los immobles, .fins ala qua¬
litat del deufa. Y aquelles execucions fe fan íèmpre a defpe-
Immobilia,
'Ut liceajít tri fes del. condemnat. Y de aqueíla manera fe lleuara molt gra
ginta dierm dilació, que fe vfa en les execucions, de la manera q abans
fparium.
íç feyent. que »ans de arribar i'eíFetfatiffet. lo qui ha obtingut
la fqntençia, fe feya vn altre procés,
Y los immobles fe encantaran ,pcr temps de trenta dies, y
paílàts aquells, fe puguem lliurar; fegoiis difpoíitio de dret. Y
quant lo deute fospoch, a refpeble del valor de la proprietat
que íc haura de vendre; lo Iutge tandra conciderado en fi fara
pagar, font arrendar laproprietat dels fruyts de aquella al cre-
/. A&iuo
Pio. §. In rx hedor per ques fa ça la execució à meihs dany del debitor.
ditionejf. de Infeguint en açò lo que efla diípofat per Dret.
rc Índic.
ítem per quantes molt ordinaria cauillacio allegar, y de¬
manar, en les caufes ferias, de mefes» y de varemes perfones q
Erris, menfiéi lii tenen que fegar^ ni ycremar, ni fe he de' ocçupar en aço, per

les .quals* fe pere rnoh temps en diteseaufestó concedintfe di¬

tes.ferias, 6 altrecantfe, fobre fife han de concedir, ó no De
raçi anant no pugueu allegar, ni demanar dites ferjes en les cau-
■fes’que tindran lloch, fino Cols los. qui vertaderament, y fens
f ccio tindran .que fegar, y que veremardemanera que fe hajc
de occüpar. Y íi altreríienc fe allegaran fens poder ho fer, lo.
qui las cals ferias aliegara, li fa corregut lo temps cnlacaufa
•com fino fc agues-alcrecatfobte dites-feries,
• ' ítem
 PRACTICA DE \LA REAL AEDïENTIÀ zo ?
Irem com no obífanx que fia- ja .ordenat per ordinatio
del preferit Regne,; que los efcrivans de ies caufes no adme¬
ten fcriptura alguna del Procurador, fens que face fec de la
procura, fe veuhc cada dia abufos fets per íos efcrivans de di¬
tes caufes, qui han rebut moltes efcriptures dels que harxco-
paragut en nom de altre, fens tenir la procura de aquell* é
impedexen, que eftant ia catifa mòltes vegades pera deter-
minarfe, no pot fer per aquexa falta* que feria en dany del
principal: perque fe hauria de declarar hullo tot lo fet en fon no.
Per ço ningü efcriva puga pendra ícripmra alguna de qui còpar
pera!d*a,que no li faça fee del pòdèr çti con tinent: lo qual haja de
continuar en lo procés; altrament que lo tal efcriva ha obligat
en cotes les defpefes, y dany ques íeguira p la falte de tal poder.
Entenent lo demunt dit, eriam en les caufes pendents.
íte co per cavil·lacions dels procuradors íe diferexen les cau-
fes mes del digtit, en gran dany de les pars, y de la bona admi-
niftraciò de la jufticiajo que prove molt fovint de voler fer los
procuradors ofhci de Advocats: per ço fe proveex, que los Idt-
ges qui veuraniy entendran differir íe les caufes per dites cauil- J
lacions dels procuradors 0 p voler fer ells mes del que toca a fon ,
ofhci, degueu mulòlar aquells en pecuniària pena* ó altrament, j
Encarregant en aço,Ia con ciència de dics Iutges.
, Per lç) predit emperò orde, no fe enten perjudicarà las Or-
dinaciorís de la preferit Ciutat, y Regne, fino en quàt contrari¬
en al demunt ordenat; ans aquelles reften en fe forçà, y valor.
Ni terripoch per !o que fe es dit, que fe puguen evocar cau¬
fes a la Real Audiència, fub pratextu, quia agitur de viribus,
& infcerpretatiòné Regiorum Privilegiorum; enten aherarfe,ni
fer perjudici al orde que te la Vniverfitat, quant prteten con-
t -facció de Privilegis: com fol fe entenga. quant entre parts
íera queftlo fobre alguns Privilegis,ó cn la qual incidefca inter¬
pretació de elis, y de la força de ells: en lo qual cas, es qualitat
per evocarfe la causa a fuplicacio de alguna de las parcs, 6ec.

Dd ÍRAGMATICA
 2.io NOTÉS ORDINJTIONS, STTLS, T

P R A GMATICA

duque de Auílria, Duque de Borgona, deBrauante, de Mi-

lan, de Arenas, y de Neopatria, Conde de Abípurg, de
Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rofellon > y Cerdana,
Marques de Oriftan, y Conde de Goceano.
Por qnantohauiendofe offrecido alguna dudafobre lain-
terpretacion de vn capitulo de la Pragmatica, qUe el Rey mi
‘Senor que haya glòria mandó publicar cerca la inílitucion
y ereccion de la nueftra Real Audiència del dicho nueítro
Reyno de Mallorca, en razon delaíorma, que hauian de
quedar difpueílas las cofas del gouierno, y Capitania general
de aquei Reyno,. y adminiftracion de la lufticia en falta de
-Virrey, por auíencia, 6 muerte del que lo fuere; y íjendo
neceflario para cuitar algunos inconuenientes que en eílo fe
ban offrecido, y pueden offrecerfe, que declare lo ques mi
yoluffltad. P°r ende, con tenor de la prefente nueftra Prag-
matica, y fincion en todcs tiempos firme, y valedera, qui-
tando, como quitamos ànueftros Lugartinietes, y Capitanes
Generales del dicho nueftro Reyno de Mallorca, la fa cu! ca d
~ .T. •. .i r i-." 2 I . que
 PRACTICA DE\LA REAL AÉDIENTU 2.11

ijue por la dicha Pragmarica de la eretftion de la Audiència

les da para nòmhrar, y fenalar en falta, dellos por fu au-
fencia, d mue'rte perfonas para el gouierno, y adrniniftraci-
on de la Iufticia, y Capitania General, diíponemos, orde-
namos, y mandamos, que todas las vefes, que el que fuere
nueftro Lugartiniente, y Capitan General en el dicho n’ueíl
tro Reyno muriere, ó eftuviere aüferite del, por qualquier
cauía, titulo, ó razon, entre immediadamente a pratfidïr pa¬
ra lo que toca al gouierno del dicho nueftro Reyno, y
capitania General,y cofas de gracià, nueftro Procurador Real
del rnifrno Reyno íin que por ninguna via dire6ba,ni indirecte,
fe entremeta en efto otra preríona alguna, conqüe . todoS'; los
perdones, y compoíitiones, las haya de communicar, y co-
ceder, con parecer de la Audiència Real, y para la adminif-
tracion de la iuftitia, preíïda priuatiué al Procurad Rea’,
el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del*
el mas antigo de la Audiència Real priuatiué íiempre al di¬
cho Procuraçlor Real, haziendofe las prouifioncs, y execuci-
ones a nombre del dicho Regente la Cancellaria, y de la*
Real Audiència: y faltando en vn melmo tiempo en el dicho
Reyno el Lugartiniente, y Capitan Genrafy Procurador Real e
tal cafo quere.mos,y madamos q preíida tabié en todo lo q toca
al gouierno, y Capitania General, y cofas de gràcia el Regen¬
te "la Cancellaria, 6 el mas antigo delia en la forma que
arriba fe difpone por la adminiftracion de lufticia, fobre to¬
do lo qual mandamos a nueftro Lugartineinnte, y Capitan
Gederal, Regente la Theforeria, y Lugartiniente dc Maeftre
'Racional, Veguer, Bayle, Iuradòs, alguaziles, vergueros, por-
:teros, y otros qualefquier ofhciales, y miniftros nueftros ma-
yores, y menores en el dicho núeftrò Reyno de Mallorca
'conftit)uydos, y conftituyderos, fo pena de mil florines de
•Oro de Aragón, de bienes del que lo contrario hiziere eX-
higideros, y a nueftros Reales Cofres applicaderos, que la
prefente nueftra Pragmàtica fanccion, y ordinacion,y todo
lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obferuen, tener
o-uardar, y obferuar hagan inuiolablemente, conforme a fü
Íerie, y tenor, y contra ella no agan nivengan ni permitan
 iiï NOVES ORDINATIONS, SÏ7LS, T
fer conrrauenido en manera alguna por ninguna cauía^ ^
razon, íi nueftra gracia les es cara, y demas de nueftra ira,
é indignacion, en la pena fobredicha deíTeanno incürrir. Eti
cuyó teíHmonio mandatnos dcfpachar las prefcntès «on riu-
eftro fello Real comun en el dorío feltadas. Dat. en San Lo.
rcnçoàtres dias del mss de Seticmbre Ano delNaciniien-
to deNueftro Senor lefuChrifto M. DC.VI.

YO EL REY.

Vt. Couarr. Vicecancel, 4 Vt. D.Motferrat Guardiola.

Vr. Ferro Protho. Generalis. Vt. D. lofeph Banatos. R.
Vt.Monter. R. Vt: Franqueza Conferuatòr
Vt. D. Philip. Tallada R» Gcneralis.

Tomo larazon el Confejo General.

Franqueza

&EAL PRAGMA TIC A FLT1MADAMENTÈ

hecha, fobr? lo mifmo.

os
\ Don Philippe por la gracia de Dios Rey
. de Caftilla de Aragón, de Leon> de las dos Ci-
’ cilias, de Hierufalem, de Portugal, dc Vngria,
j;de Dalmacia, de Croada, de Nauarra, de Gra¬
onada, de Toledo, de València, de Galicia, dè
' Mallorca, de Seuilla, de Serdena, dè Cordoua*
de Gorfega, de Murcià3 de Iahen, de los Algatbes, de Al-
jezira, dè Gibaltar, dc las Iílas de Canaria, de las Indias Ori-
en tales, occidentales, lílas, y tièrra firme del Mar Oceano,
Archiduque de Auftria.Duquc de Borgonà, dè Brauante.de
Milan* de Atenas, dè Neopatria, Conde de Abfpurg, de
Flades, de Tirol, de Barcelona, de Rofellon, y Cerdana Mar¬
ques de Oriftan, y Gonde de Gofeano.
Pòr quanto hauiendo íido informado que fobrè la inter-
pretacion
 pmcmÀ DE LA REAL JVDÏENTIA. i í|

jpretacion de fl} Capitulo de ia Pragmatica quel Rey mi Se-

hor, y Padíe q Jaayà Glòria hizo. à 15. de Abril del Anodç
«1:5 72... a cerca la erección, "y mílitucion de la Real Audien
tia del Reyno de Mallorca, fe hauian offrecido algunas ju
:das en razon: de k forma en que hauian de quedar las c0
ías de la Capitania General, y làs de Iuílicia del, mandamos
diípòner, y ordenar lo que te contiene en otra nueíira Prag¬
màtica fecha en 3. de fetiembre del Àno paífado de 1606.
y àgora para mayor claridad de lo vno, y de lo ótro fe ha
tornado con parecer de los de nueílro Sacrò Supremo Real
•Gònfejò de Aragón que càbe nos refide el acuerdo,.y refo-
lucion íïguiente. Por ende con tenor de la prciente nueíira
Pragmatica íàncion, y Ordenacion en todos tiempòsfirme,
y valedera, difponemos ordenamos, y mandamos que íiem-
pre, y quando él que fuere nueílro Lugartiniente, y Capita
General, en el dicho nueílro Reyno de Mallorca, eíluvierè
aufente del3 ómuriere en eílos cafos, yqualquier dellos pre-
fida en la Real Audiència del dicho Reyno, el que fuerè
Procurador Real con Priuilegio, ó titulo nueílro, ó de nuef-
tros fucceílorés,y no íu lugarteniente,àfsi en lo de Iuílicia, co¬
rn o en lo de Goüierno, grada, ó guerra, de fuerte que ten-
ga las vezes de Viirey, con qüé no pueda conceder per¬
dones, ni remifsiories, ni compofitiones de deli&os gracioíbs
ni por dinero íino còn acuerdò, y parecer del Regente k
Cancellaria, y Real Audiència del dicho Reyno. Y en cafo
quel Procurador Real eíluviere, aufente, 6 muriere, difpo-
nemos, ordenàmos, y mandamos que prefida en todo lo fo-
bredichó el RegentélaReal Canfellaria, y en falta de Rege-
te el mas antigo dé la Real Audiència, del dicho nueílro
Reyno de Mallorca. Dérogando corno por tenor de la pre-
fence derogamos, lo difpueílo, y ordenado a cerca deílo en
las dichas Pragmàticas de 2.5. de Abril de 1572.. y 3 de Se-
tiembre de 16Q6. queriendo que aquellofea.de ninguneffe-
clo, ni valor en quaiitò contradize a lo que fe contiene en
la prefenté, pero en todo lo demas las confirmamos, y es
nueílra voluntad que fe guarden, cümplan, y executen con¬
forme a fu ferie, y tenor, fobre lo qual dezimos, fcncarga-
Dc 3 rrios
 554 mofes ókdinmtons, sttls ,r
mos, y mandamos a nueftro lugartenicnre, y Capitan Ge¬
neral. Regentc la Cailcellaria, y DD. dc la nueílta Real Au.
diencia, Abogado Fiícal Procurador Real, Regente la. Thefo»
reria, y Lugar tiniente de Maeftre Racional, veguer, Bayle.s
Iurados, Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualeíquiefc
offíciales, y miniftros nueftros mayores, y menores en el di-
cho nueftro Reyno de Mallorca conftituydos y conftituide-
ros, fopena de mil florines de oro de Aragón, dc bienejs
del que lo contrario hizicre exhigideros, y a nueftros Cofrek
aplicadores, que la prefentc nueftra Pragmatica fancion, y or-
dinacio, ytodo lo en ella contenido, tengan, guarden, yob-
feruen: tener, guardar, y obferuar hagan inuiolablemente,
conforme a fu ferie, y tenor, y contra ella no hagan
•ni vengan, ni permitan fer contraveni do en manera
alguna por ninguna caufa, ni razon, fi nucítra gracia les es
cara, y demas de nueftra ira, E indignacion cn la pena fufo -
dicha deven no inçurrir. paraque lo de parte de arriba dif-
puefto venga a noticia de los que lo han de executar, y cu-
-plir, ordenamos, y mandamos que fe publique àn las partes,
y lugarcs donde fe acoftumbran femejantes Pragmaticas, y
ordinaciones. en cuyo teftimonio mandamos dcfpachar la
prefente, con nueftro fello real comun en el dorfo fellada.
Dat en el monafterio de San Lorenço el Real a 10. dias del
mes de O&ubre.Ano delNacimiéto de Nueftro Senor de 1608

YO ELREY.

V.Ferro R. Thefaur. Gene’ V. Clavero R?

V.D. Monferratus de V. Monter R.
Guardiola. R. V. D. Philippus Tallades R.1
V. D. Ioannes Sabater R. V. Villanueva Conferyac.
V. D. Iofephus Banatos. R,1 Generalis.

SVMARI
 SVMARTbE TRlFlLEQjs7T EK3tN.£>VESES ,

S¥MÀRf, O REPER¬
TORI DE LES
QVZZES, Y PRIVILEGIS DHL REG¬
NE DE MALLORCA,

&N. gjE EST-A·-COMV.REs JLTRE SVmMARI

* & 7 D™“
ait Vulgarment la Valentina.

a d vl te r i. r -

MiÈRegH pot f? PL!nk <# aJulfen en bens ni

®^M,f|erf0na> fi dTchs ot>yL· elm àc Marit .6
.^fe ,íul,f’aPaf en ja‘ primera franqúefa del Librfc

■^j§gix& ^aaimk,·a*·da

armes.

Les Armes de la propria perfo'n.1 no poden efïef ne

Z^ir í'"“ *»i «* “ i» io k * tJrl
<4 s. I>,|°“ P"”“ k í™"» can»aa«bi
Cle en lo principi de la r. coll.

efe deT W^í' de aquelles déua

M. cartes en k Jo & &ed
Les Arn V c0 - comenía declara en Ramon Alàmany.
nntions arrien! ”° P°?e11 CÇ P«deS; fon tres ordi¬
en 147. cartesaltrMwlants fobre aquelles en dlt libre
Que rem’, r Í eS?na; Pa§*na comeníapnmo en la llh:
aDornr de d' / j clVt^ s 0 ^oclns puguen ellurs fahiilias
et ^ denÍC Armes fen, alguna contr^io, en*
} ‘ r eren ProJnbides.» fi en dite prohibició
no era Infertada la ftanqàcfc no fi entendria. Aflb es en lL
Re uen RodaKo en-cartes, «4» en la primera, pagína-c-oa
menía^ nos Pecrus. 1 b
Confir-
 WMARI DE PRIVILEGIS,
Confirmatio de la ondinatio feta de portar fpaza es
en libre dc Roífello cn cartes zpo. pagina primera conien-
ía, Infans.
La ordinajtio feta per lo Governador a inftantia dels
lurats fobre lo portar de les Armes fia feruada é que lo Go¬
vernador no do licencia de aportar aquelles, es en libre de
Roffello en cartes 2.95. primera pagina comenfa) Petrus,&c.
E de no portar Armes parla franquefa en libre den Rof-
Ifello en cartes 36^5. enla fegona pagina, ccmenfanosPetrus.

ALMVD Al NA.

Deia Almudayna fa menfio la primera franquefe en lo

libre den S. Pere en la fi de aquella» é en lo mateX libre en
la 5. carta.en la 3. coll. en la franquefa qui comenfa, quoniam
Vniuerfe libertates é en lo dit libre en x 11 cartes en la prime¬
ra, comenfa la franquefa* manifeftuna fit omnibus circa lo
mitg de dita pagina.
-
ADVOCATS [DE LA VNIVERTITaT.

Que los Advocats hagen de iurar que mentenen bo-^

na canía es en libre den S. Pere en la 4. carta en la primer
coll. comenfa la franquefa, NoverintVniveríi quod nos
lacobus.
Nigu no pot advocar-fi primer no es eziminat per lo
Veguer ab con celí de *tres homens de fciencia, es en libre
den S. Pere a 17. cartes en la primera coll. comenfa Pateac
Yniverfis.
Qpe los Advocats fe faífen pagar ans de publicarfe la
-Sententia, es en dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9.
capitol de leyda z. coll.
De Salaii de Advocats parla lo 2.7. capitol de Leyde
en dit libre en 97. cartes.
Que Advocat que no hage boyt drets no pufea ad¬
vocar fino vna caufa es en libre den Rofello en cartes 75.
en la pagina fegona comenfa en Iàume. Aífomatex es en
libre
 ■YFRANgFSSES £xf

A
libre dels capítol, de Corts Generals en lo capítol 35' eh
cartes 72-. en la íègona pagina en lo principi.
Que alga no paga Advocar fens effer ex aminat per
tres Iuriftes devant Lo Vegtter, es en libre den Rofello en.
cartes 2.08. en la fegone pagina, comenfa Pateat Vniverfis
Lo Advocat de La Vniverfitat que te a fer,é lo Lalarí
que ha: es en libre de capitols de cors Generals en cartes io4J
i. pagina, comenfa ítem ftatuhitn. Pero que te de confellar
losclavarisdelaconíignaçiolidonenio. 11. é axlaralo fala-
ri ordinari es 60. 11.
Que lo Governador ae altres officials volents les parts
litigants portar llurs advocats per allegar e deífendre llurs
Caufes no poden dir ne prohibir les; parts que no aporten
llurs Advocats dients que alias nois fera dade Audientia po¬
dat forfi los dits advocats los foífen ingrats, fi donchs los
dits advocats caufa cognita é Iudicialment no feran priuats
de Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den
RoíTello in fol. 430. inz. pagina.
Advocats qui no han oit dret: vide Procurador.

: APPELLATIONS\

JDe Apeílatiqns fa menfío la franquefgcomenfimt Noverint Vni

veríi en Titre' den STPera en la quarta carta en la 1. coll.
Les cavfes de appellations fe fafen ab concell de Pro-
homens, es en dk libre en 31. carta en ía quarta columne
comenfa Iacobus Dei gratia, é en la franqueia feguent del
dit Rey. Aífo matex es en libre den RoíTello en 75 J
cartes, en la z. pagina, comenfa en Iaume per la gratia de
Deu-
No fian admefes appellations fi tres Senteties íon dona¬
des, es en libre den S. Pera en cartes 142.. en la z. pagina,
comenfa Namfos. Aífo matex es en libre den Rof-
felo en cartes 172.. Ja pagina, comenfa Namfos.
Lo Governador en lo admetre de las Appellations ha
de fervar la franquefa fobre aífo diípofimt é lo que fera fa-
Eç hedor
 íVs SFMAR1 DE PRIFllEGIS,
A
beàor per dret comu, es en libre den RoíTelió en cartes,
in. en Ja primera pagina, comenfa Petrus Dei gratia.
ídem difponitur in dido libro den RoíTello en cartes.1
15 3. 8è incipit Petrusan z. paginà.

'ALIO H GAMEttT$\

De allongaments de deutes com fe deubenfer é que

tjO- pàffen mes de vna vegada, es en libre den S. Pera en
la 5. carta en la 3. coll. comenfa lafranquefa* quoniamyni-
verfe libertas, 8èC.
E de allongaments parla la franquefa en dit libre en 35?
tartes en la fegona columna en lo principi de aquella. At-
“tendat lo cu nit.
Nos pot fer aílongament fens que lo deutor no do fer
niariíà de pagar: ni del que vna Vegada es eílat allongat nos
pot allongardi nos fa meníió del primer.
Ni de deute de Pate, Mare, Aviao altres, ni deguts pet
Iniurias, ni Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de co-
fes Immobles, ni del que es degut apubils, ni per curatio ó
tutela, ni per eXequutio del Teftament de algu, ni de de-
pofit, ó comanda, ni de deute del qual la fententia pas en
cofi Iudicada, ni de deutes de nuncios o de cafes^ o cenfakq
per cofes de meniar, ni íï lo crehedor ha mendicat, ni fite
'bens mobles de que puscà fatiffer excepto alguns expreífats
en. la franquefa, noverint Vüiuerfi en 35. Cartes en la 3. coll.
Los Allongaments ni Guiatges F^eals per eífer acordats
’èn Armades Reals nois valfcga, íi àqüells tals perfonalment
nò van en dites Armades, es en libre den RoíTello en car¬
tes zjz., en la z. pagina comenfà* Petrus Dei gratia.
ALOERS . ALOVS.
De Àloers parla hun molt la franquefa. Mirau dauall
en la didio Stablidors.
Alous palla la franquefa, Noverint vniverfi quoi
‘ n'oS lacobus. en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la
'tercera columna,
- Nofpot
 TFRANgrSSES xi9

A
- Nos pot íer queftió de Alous per mencament de Inftru-
mens, fi algu liaura poíleit per. 30.. Anys, es en libre den
S. Pera à 2.7. carces ea Primera columna, comenfa Pateat
Vniverfis.
Si algu poífeira bens Immobles per hypotheca oblicra-
tio, coníïgnatio ó cenfals vel als. en alou del Senor Rey
no puga eíTer forfat de vendre * aquells a inftantia del dit
Senor, ni liage de pagar luyfine, confta en lo dit libre à 81.
carta r. coll. comenfa la franqueíà. In Dei nomine.
A negu no fia feta queílio per deffeóte de Inftrumens
Alodials fi haura poíïehit 30. Any#s, es en libre den RoíFel
lo en cartes zo8. en la primera pagina, comenfa Pateat V-
ni^eríïs.

!"ARMADES, B ARMAMBNZ

Que cn Armades tot hom es tingut de pagar, es eh

libre den S. Pera en la 6. carta en la 4. columna*, comenfa
.Noverint vniveríi.
La Carta de la ordinatio de la Armada é franquefa, es
en libre dit en la 15?. carta en la 1. coll.
De armades contra Genoveíos se fa menfio en libre
den S. Pera en 2,5. cartes en la 4. coll. comenfa Noverint
Vn i verfi. é en la franquefa íèguent.
Nigu no pot fer Armada, ni armar fufta en Mallorcas
fens expres confentiment del Senor Rey, es en libre den S.
Pera a 18. cartes en la z. coll. comenfa. NosPetrus.
Que los Armants furtes en Mallorques íon tinguts de-
fermar aquimatex é dar feguratat de aífo: es eii dit libre en
9 3- cartes en la 3. coll. comenfa. Itern que placia. aífo
nietex cs vn capitol de corts Generals en lo libre axi inti¬
tularia z. pagina en lo 44. capitol.
Que lo Senor Rey deu pagar en las Armades la fua
parí es en lo capitol 2.3. de Leida en 87. cartes en dit li¬
bre en la primera columna.
De Armada en lo que es tingut lo Senor Rei contribu
i- ires
<v Ï-S5 'SFMARI DE PRIVILEGIS,

A
ir, es en libre den RoíTello en cartes 109. en la z. pagina
eomenía Sapien tuit. lo matex fe enten quant íè fa Arma-
, da contra fuites é én 119. la fegona pagina comenfa lo §.
ítem altres é al quart Capítols es en 150. den RoíTello aíïo
.. matex comenfa.' Sapien tots*
Que en las Atmades los de la parc forana fon tinguts
Contribuir per comu ab- los de la Ciutat» coníta en libre
..dcncRoíTello cen cartes 117. en la 1. pagina.
Que per les Armades quis faran en lo Regne no jfiafet
. periuy à las ;franquefes-ni alpariage de dita armade, es en
dit llibre den Rojfello *en cartes ii>o. la fegona pagina co-
. ínenfa. Sapien tots. é en lo privilegi feguent.
Lo's Militars fon tinguts apagar en armades en libre
den RoíTello en cartes 180. en la primera pagina comen¬
fa. Namfos.
Nos puíca Armar alguna fuita fens licencia en lo Reg
Ile de Mallorques, es en libre den RoíTello en 107. cartes,
comenfa. Nos Petrus.
Que per la Armada feta per íingulars no puga eíTer
guiat algu -fens tanfolament per Armada Real ó pagada de
pecunia Real, es en libre den Roífallo en cartes 175?. 1. pa¬
gina* comenfa. Nos Petrus
Aquells qui fe cordaran ab Armadas hagen adonar fer-
manfa de pagar llurs deutes com feran tornats, alias los gui¬
atges nois yeleguen, es en libre den RoíTello en cartes Z90.
a. pagina comenfa Petrus.
Los guiages 110 valeguen als acordats fi perfonalment
van a les Armades, es en libre den RoíTello en cartes.
311* i. pagina comenfa. Nos Petrus.
Los Mallorquins qui armaran contra Moros no fan
tinguts pagar a la Regia cort quint mes de 15. hu en libre
dén S. Pera en cartes zoi.

AXÇFA DE LA ClVTAT.

De h Aygue de la Ciutat parla la franquefa a 10. car¬

tes en
 Y FRAN£V£SES íit
A
tes en libre dèn Sandt Pera en la tercera columna cometi
fa. Noverint Vniverfi.
E de la dita Aygua fe fa menfio a 33 cartes en dit li¬
bre en la 4. columna circa la fi comenfa: memòria fit baia
lo. ítem fit memor baiulus.
Deia Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32,;
cs cn dit libre en Caríes 97. en la 4. columna.
Aygua de la Ciutat los Diumenges es de aquella es
en dit libre en 114. cartes la primera pagina comenfa Iacobus.
De la concefsio de la Aygua deia Sèquia fia vfaté torri
alamare 6 font, es’en dit libre en cartes 1x4. en la z. pagi*
na. Nos Petrus, en la feguent es en laltra, apres en us. cartes.
De la Aygve de ia Ciutat édena Baftera parla la fran
quefa en libre den Sandt Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.
Las conceísions de la Aygua de la Ciutat de Mallot
ques pertarxen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanet
Pera en cartes 184. comenfa. Nos Martinus.
Laigua de la. Sèquia de la Ciutat fe te portar a Co¬
munes defpres dels Ciutedans é hoihens defora, es vna corl
cordia feta entre aquells en libre den RoíTello vell en car¬
tes 116.cn la z. pagina es en lo nou 54. cartes.
Los quitenan Aygua dc la Ciutat fino han neceííiri
aquella no la poden vendrà 6 alienar à altres per regar les
poífesíions 6 honors qui no feran llurs es en libre den Roí-
fallo en cartes 141. comenfa. Nó$ Pètrus Dei Gratia.
Que los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciu¬
tat, es en libre den Roíïello en cartes Z57.1. pagina come-
fa. Sancius Dei Gratia.
Que la Aygua vajafinsa la Font de k Mar, és aquí
matex en dit libre, carte y pagina.
De la Aygua de la Sèquia atorgade als Tintores, es
en dit libre en cartes 357. pagina, comenfa Iacobus.
Que en los Diumenges no venen de la Ayguedela Ciu
tat: mes de lalba fins à completa entre en la Ciutat en lort del
Rey.es en dit libre en cartes 358.1. pagina comenfa, Iacobus*
Ee3 Comifsio
iïï SFMÀRJ DÈ PRÍPlLEGIS,

A
Còmiísio de vna Tanda de Aygue de m's. Iaume Bri,
és en dit libre den RoíTello en 559. 1. pagina comenfa. Pe-
írus Dei Gratia.
Qae los havents tanda de Aygve no gofen aquella
Vendre fmo tornar a la mare fi meneíter no la ha es en dit U
Lrc en cartes 3 60. z. pagina.
Que tots los qui tenen dret de Aygue de la fequia de
la Ciutat contribuefcan en los adops de aquell en libre den
.Roflallo nou. car. 5.
Petrus dei gratia. Es affo matex cn la feguent Fran-i
queia en cartes 361. comenfa Martinus Dei Gratia.

ALMIRANT

De offici del Almirant parla la franquefa en libre den

S. Pera en 2.3. cartes en la 4. columna comenfa Noverint
vniveríi.
De Almirant é vice almirant parla la Franquefa en lo
dit libre en y6.c 77. cartes* comenfa. Nos loannes, é la fe¬
guent, Martinus Dei Gratia.

ADVOCAT VISC AL)

Del Advocat Fifcal é Salari de aquell com ha de eflef

pagat c com es tingut advocar los Pobres: confta en libre
den San cl Pera a 2.7. cartes en la Primera columna comen¬
fa pateat Vniverfis.
Que de les Sententias donades contra lo Fifch lo
Procurador Fifcal no fen'appell fï donchs lo Advocat Fifcal
no bo acofellava, es en dit libre a z?. cartes la fegona co
lumna comenfa. Petrus Dei gratia.
Lo Advocat Fifcal no pot Advocar negu fino les cau fes
fifçalsj es en dit libre en lo 11. iz. capitol de Leyde en les
cartes 95.
Lo Advocat Fifcal no pot eífer prefent en les determiJ
nations Civils ni criminals en los quals fa part lo Fifch del
c . Scnor
 Y FRÀNQVESES
A
•Senor Rey, es en dic libre den Sant perd; Sg :cJSés 146.01
Ja i, pagina» comenfa. Petrus Dei Gratia,
Lo Procurador Fifeal no fe appellde les Sentencias fi-
■ no ab concell del Advocat Fifeal, es en libre den RoíTello
çii cartes zoy . en la-fegona pagina > comenfa Petrus Dei
Gratia.
Lo Advocat Fifeal ha eííer pagat dels drets del Senor
Rey , c fia tingut advocar los Pobres é miferables, es en
libre den Pvofsello en cartes 108, en la fegona pagina, co-
menfa Pateat Vniverfis.
Que lo Advocat Fifeal no entengà en la determinatiói
de les queftions ahonr lo Fifch Real haura feta parc, es en(
libre den Rofseílo en cartes ziz. primera pagina, comenías
Petrus Dei gratia. &G
Advocat é. Procurador Fifeal fens algun íalari fien tinA
guts à fer part en los Fets Criminals, difpon la Franquefa ent
libre den Ro(Tallo en cartes 137. en la fegona pagina, co*{
menfa Petrus Dei Gratia,

AsSEGVRAMENT.

Del Aílegurament que dona lo Rey èn Pera als cfd

Mallorques per la Rçfiftentia feta en aquell, confta en li*
bre den Sapct Pera a z8. cartes en la pramera columna co¬
rn enía 5 Pateat Vniverfis.
Aífegurament fet per lo Senor Rey de Caftilla als de
Mallorques, en el libre den RoíTello en 108. cartes, en la
primera commenfa, Efte es Translado^ Affo matex es en la
íeguent, en cartes iz8»

ASSESSOR DE GOVERNADOR] y

Lo AíTeíTor de Governador no pot haver fàlari? és en

libre den Sand Pera en cartes zs>. en la tercera columna,
comenfa Petrus Dei Gratia.
Lo AffeíTor de Covernador com ordinari no pot haver fala-
ri de
 ÏÏ4 SFMARI DE PRMLÉGIS;
A
ir de fententies que dona, e$ en dic libre en cartes 148. en
]o fi de la 2». pagina, comenfa Petrus Dei Gratia.
Que lo Afíeíforte effer prefent en les ihquifitions é en
la íeceptio dels teflimonis en negocis Arduos, es en libre
denRoffello en cartes 108 . en la fegona pagina comenft
Pateat Vniveríis.
Lo AíTeflor de Governador no Impedefca lo delat qui fera
iibíolt per lo ordinari ab confell de promens concordants;
e» en libre. den Roflellòen cartes 436. fegona pagina com-
yïnenfi Martinusf
>c
2b sents:
)>,■
Contra los Àbfents criminofos, fe pot ínquirir ’ es en
libre den Sanót Pera en cartes 35^ en la primera columna,1
í ^atcendat locumt.

rA VT> 1 & H T Í4v

Quant es te Audientia per lo Governador aquella

ítar al que fera determinat per la major part, axiu difponla
franquefa en libre den Sand Pera à 71. carca en la terfera
columna comenfa, Petrus Dei gratia-, é miren en la dictio
Governador. Aífo matex es en libre den Roífello en cartes
i37.«n la primera pagina, comena Petrus Dei Gratia.

AB A TVTS,

De Abatuts é que no poden haver Officisen lo Reg¬

ne (ïno en cert cas , parla la franquefa en libre den Sanófc
Pera a 83. cartes en la fegona columna comeníàla franque
fi en nom de Deu fia.
Que los qui fe Abatran hagen eífer publicats ab veu de
cride publica, es en dit libre en cartes 15 z. en la primera pagina
circa la fi, comenfa Nos Alfonfus.
Los Abatuts han eífer publicats, es en libre den Rof-
feilo
 VRAN$VESES ±17

A'
fello en cartes 386. fegona pagina comenfa En n5 de Deu fia}

ASSESSORS DE BALLE E FAGVER.

Los AíTeíTors han de vagar dos Anys ans de tornar re-1

gir dits otficis, es en libre den Santc Pere» en cartes 92,. en
la 4. columna comenfa Nosloannes. E fobre aíTo mira la
franqueTa en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagi¬
na comenfa, Ençare eusacorgam, que per contrarieg ala 1.
Los AíTeíTors no poden dar Senten ties, es en libre den
Sanet Pera en cartes 140: en la fegona pagina en lo principi.
Los aíTeíTors no poden amenar fino los plets que hau¬
ran emperats abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141.
en la fegona pagina, comenfa. Sapien tuyt.
Los AíTeíTors dels ordinaris encara que lany del llur
OfRci ík pafat, fi en les caufes fera renuntiat e conclus fien
tinguts preíhr concell en donar la fententia fens algun fala-
ri, es en libre den Rofsello en cartes 19 z. en la fegona pa-i
gina comenfa Petrus Dei gratia.
Los dits AíTeíTors han de vegar dos anys, axiu difpon
kfranquefa en libre den Roífello en cartes 374. comenía.
Nos loannes.
Los AíTeíTors no poden advocar les cauTes que Ton en
lkir confiftori poTat que a altri fien coaieTes per eííer termi
nades, Es en libre den Abelló, en cartes 91. la z. pagina,
comenTa Philippus de Maioric.

ANELLS DE DELME.

De Anyells de delme parla lo 14. capitol de Leyda en

98. cartes en lo libre dc Sanét Pera.

ABSOLTS:

Los AbTolts no paguen • Carcellatge, es en libre den

Sanft Pera en cartes 12,3. en la primera pagina, comenTa.
Ff Noverinc
 SVMARf DE 'PRIVILEGIS,
A
>}ovérà;t Vi-uveríií. Es aífo matex en dit libre en cartes
5Si. en la fegona pagina,

AlVD ES DE LA CIVTAT\ E FART FORANA.

De les Aiudes de la part Forana parla la Frariqüefa en

libre den San6b Pera en cartes 158, en la íegona pagina, co-
ipenfa Alfoníus.
Que en les Aiudes impòfides per defenfio del Regne
fien tinguts los Eccleíïaítichs é ftranys a pagar, es en li¬
tre den Roífelló en cartes 176k en la primera pagina comé-
la Iacobus Dei Gratia.
Los Capítols de les Aiudes fien fegellats é publicanfe
fegons fe Acoíluma> y lò Execudofconega de ies penes
dels capitols de dites aiudes, es en libre den Roffello en
cartes 531 fegona pagina comenfa. Petrus Dei Gratia. Aíïb
matex es en dit libre en la franquefa feguent comenfa. Pe¬
trus Dei Gratia.
De aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la
franquefa en libre den Roífèlío en cartes 383. primera pa^
eina comenfa. Nos Ioanrtes,
Les Aiudes de la Vniverfitat fe han e vendre ab bones
é fufficients fermanfes a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
ès en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmati-
ca de Mofefi Huc de Anglafola en cartes 107. primera pa¬
gina còltienfà. Ítem com les. e eri lo capítol feguent en la
mateXa cal'ta en la fegona pagina comenfa. Iteid Statuim.é
en la carta feguent 108. per totum, &ç.
Que fa Màge/bat falva fe Pveal Clemeníia no pugue
tocar ni £ltri en les vujt Impofitions çoi^fignades perpagar
lòs creditors dé Barcelona, y de Mallorques, en libre de.
Capitols de Corts Generals en cartes 2.5 i, fegona pagina.

ASSISTENTS.

Dels Affiftents parla La franquefe en libre den San6b

Pera.
 r franqveses 2,2.7

. A
Pera en cartes 174. fegone pagina comenfa Ioannes Dei
Grada, Scc.
De Afíiftens parla vn Capítol en libre de Corts Gene¬
rals en cartes 2,87. pagina fegona capitol nu. 44. y la
revocatio de aquells.
Revocatio. y Anullatio de dit Afíiílent parla la fran-^
queia den Sandt Pera en cartes 173. Ioannes Dei Gratia.

A L MOT N A.

Los Donants Almoyna an aquells qui armen contra

Moros ó Sarrahyns, han finch anys de perdo, es en libre
den RoíTello, en cartes 136. comenfa. Ioan Bifba, es yn In¬
dult Papal,
De la Almoyna demi. Arnau. dezmur,mira en libre de
Sanób Pera en cartes 171. quarta pagina.

alienations de mobles e immobles.

Mira* de dites Alienations en les dicl·lons, vendes fe¬

tes per Ja Cort é en la didtio, Immobles, é en la diótio ?
bens Immobles.

AL C VDIA.

Lo Capita de Alcudia pot forfar en temps de neceíïï-

tat los foccorrents en aportar yitualles, es en libre den Rof
fallo en cartes 2.16. en la primera pagina comenfa. Petrus
Dei Gratia.

ADVOCAT DE POBRES DE CHRIST-

EÍKngut lo Advocat de Pobres de Chrift advocar los

Miferables íeias íalari, é íia pagat dels Drets Reals, es en lib
den RoíTello en cartes 2,69. íègona pagina, comenfa. Petrus.
de aflo matex parla la franquefa en 1/bre predit en cartes
Líx 311. iegona
«5 ismmm privilegis,
A
fegòna pagina, comenfa. Pemís

A D M IN ISTRAD 0 R DE LA
VNIVERSITAE

Lo§ que ten adminlftrat alguna cofa de laVniverfitat

Llgen de donar comte dins vn mes, é fi alguna cofa han de
• eftituir paguen aquella dins dos mefos, fi donchs no pa¬
gaven a raho de Interès > es en libre den RoíTello en car¬
tes z5>7> fegona pagina còmenfa, Nos Petrus.

, ADVLTS ,;
Les diffiniticms que los Adults fan a llurs Tudors, y Cu~
ïadors> miren en la diftio, difinitions.

rÀ L G VTZ 1 K s.

Que no pot hàvèr Àlgutzirs en ío Regne, y qne lo

governador abolis, los qui llevors heren per ell creats es
en libre den RoíTello en cartes 3 5 i. primera pagina, comen
fa. Martinus.
Que nos puga crear Alguazir,parle en libre den Aballo
en cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.

AP L E C H S.

Que nos faífen Àplechs Ó Syndicats, ni Procuratoris, es

tn libre den RoíTello en cartes 442* fegona pagina, comen-
fa. Martinus Dei gratia,

ADlVDICACIOnS DE PREFS.

Que los Preus dels bens venuts per la cort no poden

efíer diftribuits fins fien adiudicats entrels creadors é fien
dites adiudications fetes en llochs publicl·ls e acuftumats,es
en libre
 r franMFZSes
A
èn libre den Ròffallo eft cartes 445, primera pagini comen^
fa. Nos Martinus.

ART.

Cadehu pot vfaí de fa Art ès en libre de RoíTello eri

cartes 419. fegona pagina, eomenfa. Petrus Dei Gratia.

A M'B AXADOR.

los Salaris de EmbaXadors miren en la didio Salari?.

AL IM E NTS.

Si fera queftio de Aliments dada la primera Sententia

íla feta exequutio en libre den Sanít Pera en primera co¬
lumna vers. ítem fi frt. cartes jt.
Que los Magnifichs Clavaris, y Moftafiaph. quant hau¬
ran apendre concell dè Doctor noi poden pendre fino de
■ vn dels Advocats de la Vuiveríltat no eílènt fuípe£tes, pa¬
gant per fon íalari a raho de quatra dines per llivra, y dit íà
lari no pot excedir à fet lliures en lo extraord. a j.Dezem-
bre Any 1585. Cart. 194.
Los Mallorquins no poden eller compellits per toría
apofentar alguna perfona, es en libre de privilegis, y lletres
Reals intitulat Vniverfitat fol. es del Emparador Carlos Quint.
Que la concefsio de la Aigua pertangue als Magnifics
Iurats apar per dos privilegis Reals en libre den Sandl Pera
Cart. 184. pag. 1.
La Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Al-'
ba fins a mitg die conforme fententia en libre den S. Pera
fol. 90. Col. i. & fol. 114.
De la Aigua de la Sèquia de la Ciutat, y tandas, y de
la lurifdictio del Siquierj mira, cn libre den RoíTello vell
foU57- & kg*
Los Advocats no poden tenir orna o Aüeílona que
Ff j no hagen
 *30 SVMJRIDE PRIVILEGIS,
A
*7o/hagen advocat dos Anys cs en íibre de Abelló 162. pag{~
na primera columna fegona.
Los Ablolts per Sententia de alguns crims, no puga
fer altre vegada inquifits dels matexos crims ó deliórcs en
libre den Abelló folio 23. pagina 2.
Crida Real contra los Agabelladors de vitual·les, y man¬
teniments es en libre del ^ MoftaíTaph
del Any 1650. íïnic en 1*51. à 30. Ianer 16^51.
Afsicntos dels Iurats no deuhen alterarfe. Cart. Real
dat, en Madrit a 20. Defembre Any 1598. folio 24 del lib.
Je Cartes Reals ab cub. de fuít.
Advocats de la Vniverfitat no deuhen eflerreprefos per
los DD. de la Real Audientia Cart. Real dat en Sand Llo
rens à z6. luny 1614. tol. 44. del libre de cartes Reals ab
cub. de fuíL tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de
pleg. folio 73. r J
Adops forçofos, y Adornos moderats de la cafa de la
Vnivetíitat deu pagarlos la Coníignatio carte Real dat en
el Pardo a 28. Novembre 1620. folio 71. del libre de cart
Xeals ab Cub. de luft.
Audientia Real, novement fe eregex en Mallorca cart.
Fveal dat, en Aranivez a 11. Maig 1571. folio 9. del libre
de cartes Reals ab cub. de plegami.
Adminiftratio de luftitía, fia conforme à les franquefes
del Regne carte Real dat en Valladolid a 8. 5?bre. 1558.
folio 26. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
Afsientos dels Iurats, y demes Preheminenties
qüe no tindran fpecial provifio que fian conforme en Ca-
taluna carte Real dat en la Cardiga à 29. Maig 1581. fol.
2.9. del libre de cartes Rpals ab cub. de pleg. y lo matex fon
les dos cartes íeguens.
Afsiftentos dels Iurats fia a la dreta del Senor Virrey,
quant la Audientia es prefent, y la Audientia à la efquerra.
Cart. Real dat en el Efcurial a 8. Agoft 1579. folio 57. del
libre de cart. Pveals ab cub. de pleg.
Appellations de lutjes inferios, vide caufas
Alguazils
 mmgvmsEs í3ï
a
Àlgiia-zib ík>' podén íegk per fubfKtlits· ni per Arren -
dadors, fino per fi matexos cart. Real dat. en Madrid à iz>
Febrer i6t6. foh 8oi del lib. dé cart. Reals ab cub* de pleo\
Altre ni ha fol. 157. dat en Madrid a 10. Iuiïol 1 6*7.

BALLBSl
Í A Primera ímri(di<9>io qui es ílada donada al Regne
de Mallorques apres ïo iloftinent es ftadà del Balle
.^jfegons confià per vn a£le fet abans de la primera fran-
quefa al dit Regne atorgada, lo qual es en libre den S.
Pera en la primera carta en ló principi de lafegona colum
na, comènía. Noverint Vniverfi, hon moftra fegons la tenot
de dit aóte lo Balle eífer edat lo* primer oifieial creat apres
del Iloclinenn
Que lo Balle é la Cort fien tinguts fobre lo Iurament
p.reílat fervat franqueies., es en la primera franquefe en dit
libre en. la fi ré en 1& fegonà-què es la matexa enlaadditió
en la fi de aquella.
Los Balles dels Magnats fon tinguts íurar les franque-
fes del-Regne, es en dit libre en la 4. carta en la 4. columna.
Qbe los Balles de la part Forana pufcan de tots fets
Civils é bans compofar, es en dit libre à ir. carta en la z-,
columna, aífoniatex es^ en libre den Roífello en 110. cartes
en la primera paginà §. ítem. al fife Capitol.
Los-Balles» íon lutgtís dels'Sarrajfns é Sèrràynes, es en íó
libre,d m Sanet
“ ' Pere
‘ ’ *' a‘ 34' cartes
' . en la primera columna co-
men.fa Declara en Ramon Alamany, efi caura en bàn dc qui
deu ei ei e quil deú eXeouutar: miren en lo dit llocli.
Si los Balles dels Magnats íeran negligens en fet íufii-
cia tant en Civil com en Criminal lo Governador te fup-
plir llurs defeóles, es' en libre den Sandt Pere a 35, cartes eü
la* primer-à columna, eomenfa Attendat' locumt.
De les
ig* SVMAR1 DE PRIVILEGIS,
B
De les Àppellations dels dits Balles te eonexer lo Gover¬
nador, es en dit lloch e col.
No poden conexer los dits Balles dels Magnats, dels ho-
iïiéns barras ftranys. es aqui metex.
Si lo Balle fera Inhàbil e Infufficicnt, miren devall
en didió Ordinaris, lo Balle ha de vagar tres Anys, miren
•en diclio, officials.
Que, lo Balle hage efler aconfellat de dos, com lo Va-
guer, es en dit libre den Sand Pere en cartes 140. fegona
pagina en lo principi.
Que lo Balle puxa firmar cartes de alienations es en
librè denRoíIello en cartes 166. primera pagina, còmenfa*
íapien tuit.
De les franquefes dels Balles de la part Forana diu vn moc
la franquefa en libre den Roílello en cartes 2.06. en la fegona pa¬
gina comenía. Nos Petrus.
Per la Eledio dels Balles de la part forana, mira la franque
fa en libre den Roffello en cartes 2.2.5. en la fegona pagina comc
fà. Petrus Dei Gratia.
Los Balles éPromens de la part forana poden elegir en
llürs parroquias depofitaris, es en libre den Roffello en cartes
2.80. en la fegona pagina comensa. In Dei Nomine.
Los Balles han de vagar per tres Anys é llurs Affeffors per
dos Anys, es en libre den Roffello en cartes 374.primera pagina
còmenfa. Nosloannesl . .

BANDEÏGS BANDETIJTS.

Qui contra fara el Bandeig c acullira Scientment al¬

gun Bàndetjat de crim enorme fta a merce de la cort en
bens e en perfona, es en libre den Send Pera en la quinta
carta en la quarte columna còmenfa la franquefa Quoniam
Vniveríç libeitates.
Nos pot deffenfar lo Bandetjat fmo es en poder de la cort,
es en dit libre en 35. cartes en la primera columna.
La franquefa é ys obferyat que los ordinaris poden
punir
 WANiVBSBS Vj}
B
punir los acullins Bandetjats íia feruada es en libre den RoP
íello en calces 135. en la primera pagina, comenfa. Petrus
Dei Gratia
Que los Bandeigs fe faílen en la Ciutat é defora iuxta
les franquefes, es en libre den Roífello en cartes Z38. en la
primera pagina, comenfa. Petrus Dei Gratia.
Dels Bandeigs parla la franquefa en libre den Roífello
en cartes Z45. en la primera pagina, comenfa. Petrus Dei
Gratia.
Com fe deliuen Bandetjar los criminofos, es en libre den
Roífello en cartes 2.64. primera pagina, comenfa* Nos Petrus,&
ibi loquitur de pena imponenda delatis.

èlak

Nos faífa vét de Blat fino en ternps de careíl·la, es en

libre den Senct Pera, en la fexta carta, en la fegona colum¬
na, en lo principi de la franquefa, comenfa. Noverint Vni-
verfi, &c. Aquefta matexa franquefa es en lo dit libre en
cartes. 101. é es duplicada, pero ja es eftada repetida.
Del Blatquirefta enlo íircuit de la quartera ócircunílan-1
ties de la mefura es en la dita franquefe en lo dit lloch. Aíío
matex es en lo libre denRoíTello, en cartes 49. en la primera pa¬
gina comenía. Donam encara. ,
Blats no puxeiï muntar de for quant fe venen fino en cert
modo çoes 1. ó 3. dines cafcunIorn>eques venen porgats é nets
es en libre den Sanót Pera a 83. cartes en la z. columna comen¬
ía ia franquefe en Nom de Den fia.
Que los Blats no ifquen del Regne fens febuda écon-
fell delsïurats, es en dit libre den Sand Pere en cartes 11%
C’i la primera pagina, comenfa. Petrus Dei Gratia, eftetiam
in libro den Roífello folio zzi*
Que lo Blat del Senar Rey fia entés en ptobibitions de
Blats com los altres, es en libre den San£t Pera en caites
139. en la primera colum ia en lo principi. Aífo matex es
es en libre den Roífello en cartes 164* en ^ fegona pagina
Go; comenfa»
 ÍM SmMI DE PRIVILEGIS,
B

1 -tomcnfa. DaJ^e.-pait.
Veí de Blat ne de viandps nos faixen entre les Illes de Mal¬
lorques Menorca é Efviça ans de les vnes fepugan portar a les
altres, es èn libre den San& ftera en cartes i8z.enlafegona
-pagina; .
Nofia vet ;dé Blat ret fipo en tero$ de carçítia es en
ilibre dea RafíeUo cn c5ir.te^ 47, en la primera pagina co—
iinenía. Sapien Tuyt.
Lo Blat 110 fia tret de la Illa de Mallorques fens licé- •
içia dels Magnífics lurats et pn libre dpn Roílèllo en cartes
zzi.m laprimera pagine, comenfa Pptrus Dei Gratia.
Que no pufca comprar Blat en Mallorca del qui fi cullira
per revendre, es èn libre den Roífello en cartes 314. en la fego—
ne pagiíia comenfa. Nós Petfus.
Los Blats nó poden pujar de for fino de dos, ó tres
.{diners per cafçun die é han efíèr porgats é nets, es en libre
Am RoíTallo en cartes 388. fegona pagina comenfa la fran-
quefeen nom de Deu •fia.-*
Nota què a 2-4 del mes de Ianer del Any. 15 69. fon-
ch prefentada Supliçatio per part dels Magnífics lurats del
prefent Regne al Iliuftre Sjpnpr Don Iuan de Vrries Loóti-
freht General de fe Magéftat en dit Regne, y en aquella
ionc pxhibit lo privilegi $§1 qual fe fa menfio en lo Capiíol
de fus fenyat del prefent fenyat, y dita fuppliçatio es Regiftada
cn lo extraordinari deia Governatio de Mallorques y lo ori-
guu.l de dita fviplicatio eftfemps ab lo dit Privilegi eftaaffix
cn lo extraordinari de la Vniyerfitad del Any 15 C?.

B E RB.fi RIA.

Que no$ pugan apqrtar Arpaes èn Berb.eria, ferro, lle-

nyam, pegunta, fil de canyem, eSarçi^ ni nau ni vendre Va
xell, ni Forment, ni Qrdi,, ni Mill, ni Panis, ni altres vitu-
alies, es ell libre den SaruR Pera en la feptima carta en la
fegoiia columna^ comenfa, Iacobus Dei Gratia. Y Roífello
nou. cartes 8. en laun^e.
Altres
 TRAl·lQVESES íjj

B
Altres Mercaderies no progihideS, ccth/dit es fepoden
aportar en Berberia, eXceptes Terres del Solda, es en dita
-franqueía en dit lloch. Roíléllo nou cartes 8. comenfa En
Iaume.
Privilegi del N. S. Sandfc Pare del que es licit à Ven¬
dre é portar en Berberia es en dit libre en la 8. earta en la
primera calumna, comeníii Innocencius Aílo matex
es en libre den RoíTello en cartes 134. comenfa. Gregori
bifbe. primera pagina. AíTo matex es en libre den Sand
Pera ’en la 8. carta en la quarta columna en la fi de aquel¬
la Gregorius.
Ques puga anar en Berberia é aportar Mercaderies 00
proibides, tant en tems de pau eom en tems de Guerra,
difpon la franqiteía en libre den San61 pera à 17. cartes la
fegona columna, comenfa. Pateat Vniverfis. Y en les Ordi-
nations del Regne cartes 168,
En temps de Pau fe poden portar Vitualles en les terres
de Berberia excepto lo que demunt es prohibit: es en libre
den RoíTello en 56. cartes en la primera pagina, comenía.
Innocent. Bisbe.
En Terres del Solda noy aporten Ferro, Armes, Lenyam
Plom, & alia, es en libre den RoíTello en cartes 5 6. fegona pa¬
gina, comenfa en Iaume.
Los habitedórs del Regne poden navegar en Berberia
axi emtems de Guerra com de Pau, es en libre den Rof-
fello es en cartes 12.7. primera pagina, éomenfa. Don Fer¬
nando, axi com es en lo dit libre den Roíléllo en cartes
2.04. comenfa. Pateat Vniverfis. Excepto emperò Ferro, Ar¬
mes, ó Cavalls, Sec. en la primera pagina lo que per fent-
blant es entes de poder anar en Efpanyai
Los habitadors del Regne poden navegar en les pars
de Berberia, es en libre den RoíTello en cartes 2.15. primera pà¬
gina, co menfa. Petrus Dei Gratia.

BENEFICIS ECCLESIASTICHS, BENEFICIATS.

Privilegi Papat que los benificis Ecclefiaítichs fe hagen per
Ggi femdíantment
 t$è SFMARJ DE TRÏFlLEGIS,
B
íèmblantment donar é conferir als Fills de la Terra, cs etv
ïibre den Sand Pera en la 8. carta cn la tercera columna
comenfit. Ioannes Epifcopus aíTo matex es en libre denRoííel-
lo en cartes 135. cómenfa. Iohan Bisbe, &c. es vn altre in¬
dult Papal, lo matex es en libre den Abelló cartes 71. co¬
menta- ín Dei Nomine, y Àb privilegi del Emparador Car
les es lo matex, y molt mes llarch com es de veure en lo ex¬
traordinari de 1553. cartes 363.
Tots los Benificiats hagen a fet Refidentia-perfonal en
les ïglefias on tenen los llurs beneficis, es en libre den Rof-
fello en vn Indult Papal en cartes 135. en la fegona pagina,
comenfa. Ioari Bisbe.
Que los Rectors han de donar de llurs rendes per les
obres, y ornamens de les Iglefies de hont Í011 Reòtors, es
en libre den FvoíIallo vn Indult Papal en cartes 134. en la
fegona pagina, comenfa. íoa'ft Bisbe,

barca:

Algu qui fia flat ó fia Catïu nò puxa perfi matex ma-
llar Barca es en libre de Sand Pere en cartes 83. en la quar¬
ta columna comenfa la franquefa. En nom de Deu. Aíío
matex es en libre den Roífello en cartes 385?. primera pa¬
gina, comenfa, a’xi matex,

- BENS EN REALENCH

Los Preveres, y Clergues no poden comprar, y pofife-

-hir bens enRealench, axi com los llaychs, es en libre den
Sand Pera en Cartes %<$. la primera columna, comenfa.
Pateat Vniuerfis,

BE SANTS.

De Befànts parla la franquefa en libre denr Roífello en

cartes 77. la primera pagina comenfa. Sapien Tuyt.
 TRANQVESES *57
B
BAN Si

Que Ja terfa parc dels bans pertany als Murs deia

Ciutat es en libre den Sanet Pera en cartes izi> primera
pagina, comcnfa. Sartcius.
Hun ó dos dels Iurats han etitrevenir en difcutir los
comptes dels bans, es en dit libre en la dita carta é lloch
confirmada per lo Rei en Pere, confta en dit en la dita car-
tas 118. en la primera pagina.
La Caxa de les pecunias dels Bans no fe hage vbrit
ferts prefentia de dos dels Magnífics Iurats de Mallorques
es en libre den Roííelló en cartes 2.83, fegona pagina) co—
menía Petrus Dei Gratia.
Que per los cullidors dels Bans fia donada la terfa part de
de aquells à les Obres dels Murs é fens les Obres dels Murs, la
caXa on feran pofats dits baiisnospuga vbrir en lò libre dert
Roífello en cartes 184. fegona pagina comenfa. Petrus4

B OVATGE.

Que no fia rebut.ni demenat Bovatge en MallorquèS

ne en la Illa es en libre den Sanót pere en cartes 138. en la
fegona pagina en lo principi, de Bovatges fe parla en libre
den Roíïello en cartes 65 * en la fegona pagina , comenfa
en cara retenim.

BEN1FLAC1E

Dels privilegis qui fort aBeniplacit difport le franqueía

en libre den Sand Pera en cartes 194. en la fegona paginà
comenfa Nos Ioannes.

bordell:
Los Capítols del Bordell fon menf.onats en libre dea
San& Pera en cartes 196. la primera pagina en la n,
' Gg j Son
ï3 8 rSFMJKI DE mVlLIGIS,
B
Son continuats en lo extraordinari de la Vniveifidad
del Any 1479. en cartes 1x4. en lo principi del teíhmentari
dels Magnifichs kirats

BENS IMMOBLESL

Los Officials no pugan comprar bens Immobles: perla

franqueía en libre den Sanót Pera en la fegona columna en
la quarta carta, miren en diótio vendes fetes per la cort, é
en dicl·lo Officials.
Blats;, Llegums, Carns, y Vi de Cataluna pere Mal-
lòrque, y fes Illes no paguen de exida mes de vn diner per
lliure, folio 30. del libre de Cors Generals en les Corts de
Monçó Any 1375.
Balle, no pot efler, el qui es comprador de delmesde
Beftiar: capitol 63.deies Corts de 1380. en libre de Corts
Generals,
Balles, yVeguers no paguen les terfes de fos oficis fina
de penes , y compoficions , y fi no baílan ho fuplex el
Real Patrimoni. Carte Real dat en Madrid a 9. Noembre:
1^59. fol io 170 . pagina fegona del libre de Cartes Reals
ab cub erta de fuft.
Bens de Dona Beatriu de Pinos fian cobrats per los
Sindichs de Mallorca, y lo Senor Virrey de Barcelona que
los ampare contra qualfevols detenidos > Carte Real dat
en el Pardo a 19. Agoíl 1571. folio 10. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de plegami.
Blat nos pot treura fens íàbuda, y concell dels Magni
fich:; Iurats en cartes 119. del libre de Sanót Pera, y Roflel
lo nou 173. y Cartes Reals en .libre de Carte Real de cu¬
berta de plegami folio 2.1.
Benef cis nos poden conferir à forefters libre de Cartes
Reals ab cuberta de hift folio 105 . y en lo extraordinari
ÚQ4i6í6'. cartes 3^3* fe troba privilegi íobfe lo matex.
 TRANQVESES *3?

c
C A Ç A R.

C ASCV dels habitadors í pobladors de la terra poden

caçar liberament fegons forma de la primera franque
íà al dit Regne atorgada, com apar en lo libre deu
Sanet Pera en la primera carta en la fegona eolumna co--
nienfa. Noverint Vniverifi.
Caieu pod Caçar liberament en fo del feu, es en dic
libte de Sanót Pera en cartes 12.3. en la fegona pegina, Saïí
cius Dei Gratia. AíTo matex es en dit Jibre deia Sanót
Pera en 116. cartes en la fegona pagina. Sancius Dei Gratia.

ÇVGVS.

Si algu dira a algu Cugus ó Renegat é aquí tentoíi

tantoft aquell quiu dira rebrà algun dan no fia tingut res¬
pondrà a algun fenyor, apparen la primera franquefa enlS
bre den Sanet Pera primera Carta en la fegona. columna cir
ca la fi.de aquefla matèria de Cugus parla la franquefa en li¬
bre den Roífello en car es zCz. fegona pagina comenfa.
Nos Petrus.

CAVALLERS.

Lo Cavaller per deuta 110 li puxa eífer llevat lo Cavall

que aquell Cavalca: es en libre den Sanót Pera en la fegona
carta de la primera franquefa circa lo fi.
Los Cavallers poden comprar honors en Realench fins
à D. Florins de Or çs en la tercera carta del dit libre en k
franquefa z. deia 1. columna.
Los Cavallers fon tenguts pagar en les Armades per
deffenfio del Regne talls, fcoltes, donatius, adobs de murs, e
valls, é altres cofes ab algunes excepcions, es en dit libre en
cartes 86. coinenía. In Dei Noniine. Y cs Sententia en la
primera
 Í4P, rSmMl DE PRIVILEGIS,
c
primera columna z. 3. 4. de aíTo matex parla la fententia
altre intitulada fegona en cartes 88. en la 1. z. 3- 4. col.
e en la tercera fententia apres feguint en les cartes 89. en la
1. z. 3.4. columna fe famenfio dels dits militars com dit es.
Lo Execudor es Iutge de les dites cofes dels Militars
miren en la diótio. Execudor.
Les Sententias dels Cavallers íè han donar ab coníèll
de Prohom ens, es en dit libi e d en San <51 Pera en cartes i'oi.
en la fegona pagina, comenfi. Martinus Dei Gratia.
Los Cauallers en que fon tinguts en contribuir, es en
libre den Sanet Pera en cartes 14Z. en la primera pagina ca
menfi Nam fos per la gratia de Deu.
Los.Cavallers fon tinguts a contribuir en les mefsions
de les Armades, es en libre den Ro0ello en cartes 170. en.
Ja primera? pag. comefa. Nam fos.
Que los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen
èïi Talles, y Scoltes es en libre den RoíTello en 174. cartes
fegona pagina coménfa. Nam fos.
Que los Cauallers qui tenen honors es vt fupra.
En quines ne quals cofes fon tinguts contribuir los Ca
Vàllers, homens de Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rof-
fe!lo en cartes en la fegona pagina comcnfa. In Dei
Nomine, é es notable franquefa longa é diffufa é en la ma
teria no fa alexar que nos lige tota: quod uota.
Los Cauallers é Generofos fon tinguts en contribuir en
totes les Colledtes, talls aiudes élmpofitions, es en libre den
Róífello en cartes 2.31. comenfa. Petrus Dei Gratia é miren
en dit libre en cartes zz£. en la fegona pagina, en la fran—
quefa. In Dei Nomine pròximament notada.

condemnat.

Lò Condernnat apena 6 Mort corporal no pert los

bens ans pot Teftar de aquells es en libre den Sanót Pera
en carte primera en la primera franquefa circa la fi é en 1°
dit libre en cartes nu excepta los cafos en la franquefa^ex-
Preífats,
 r vrakqyzses £jjj
c
prcfiats") comenfa. Nos Petrus.en la primera columiK
Lo Condemnat apena de fanch é fententiat, apres dé
la Sententia nos pot compofar, fens confulta del fenor Rey,
es cn libre den Sanet Pera. en cartes 24. en la fegona colíU
na, comenfa. Hoc eíl translatum.
Si alga fera Condemnat de quantitat menor de cent
fous,-fia feta exequutio, pofat que appellatio hi entrevenga
dada íarmanfa de tornar, fi lo contrari era Iudicat, en libre
den Sand Pera en cartes 31* in prima columna, comenfaj
ítem fi aliquis condemnatus.

CORREDOR;

Cafcu pot fer Corredor, é cafcu pot fer preconitzar les

cofes fues, apar en libre den Sand Pera en la primera fran-
quefe en la primera carta, en la fi de aquella.
Corredors no paguen res a la Cort per llur* autoritat}
es .en dit libre en cartes 138.
Al dit del fol Corredor fe deu ftar é creure en los con¬
trades que entrevendra in libro den Sand Pera en cartes
31. in prima columna vers. ítem dico,

CLERGVE]

Que iiegun Clergue no Advocli ni IudfcH éii la cort

fecular, es en libre den Sand Pera, en la quarta carta, en la
primera columna en la franquefa qui comenfa. Noverint
vniverfi quod nos Iacobus. Aífo matex es en dit libre
en cartes 9 a. en la primera columna comensa. Petrus Dei
Gratia.
Los Clergues fon tinguts a contribuir en adobs deia
Muralla é valij é altres cofes, es en libre den Roífello en
cartes 120. en la fegona columna comenfa petrus Dei Gra¬
tia é mireu en les didions Glero e en la didio Muralla
c Vall. . ,
Certificatoria del. Veguer de Bercelona en quins; drets
Hh de la
 'SVMÀRÏ DE PRIVILEGIS,
c
de la Vniveríitat de Barcelona contribuexen, los Clerges, es en
libre dçn Roífélio en cartes 378. en la íegona pagina, co—
ineafa. Honorabilibus.

CAVALLS CAVALLS, ARMATS.

Cavalls no poden exir ne eífer trets del Regne, es en

Kbte den Sand Pera en la quarta carta en la íegona colum¬
na comeníà la franquefe. Noverïnt Vniverfi.
Ciutadans íian entre íí pledejats é amanats exi com a
Cavallers en libre den Roífello en cartes 131,

CABRERA. í
Lo Caílell de Cabrera Fonch tenuntiat als IVÍagnifics Iu*
rats per moíen Micbel Sureda Çanglada à n. de Agoft 1537»
appar en lo extraordinari de dit Any, en cartes 144.
De Cavalls Armats parla lo capítol de Leyda en les,
5J5. cartes en dit libre en lo fe te en fa primera columna é
dels dics-cavalls armats parla la franquefa en lo dit libre en
cartes 138. comenfa-«Encara volem en la fegona pagina.
De Cavalls armats parla la franqueia en libre den
'Sand Pera en cartes i£i. en la primera pagina, comenfa.
Ioannes Dei Gratia.
De Cavalls armats difpon la franquefa en dit libre en
Cartes 194, en la fegona pagina, comenfa. Nos Ioannes.
Eàqúi matex pària de la revocatio de les remifsions
dels Cavalls armats.
L:òs Rofsins, y. Cavalls no fien trets del regne> es en
libre den Roífello nou en cartes i6t. en la primera pagina,
comenfa. Petnis Dei Gratia. Y lo matex privilegi es enlf-
hre den Ròïfelio vell en cartes 112,.
.nOiqd zirr-T - • .
CAVALLERIES.

: íQoéspufcan donat,y tt'èíporta^yper feinhlans p°ífefsio$

iï eb i\ donades
 rmAN$V£SES m
í c
donades per lo Rey franquement fens contradidioj es erí
libre dén Sand Pera en la quinta carta en la fegona coll.
Que los Militars fon franchs en certs cafos, miren davall
en la didio militars, é en la didio Cavallers demunt
Confirmatio de les Cavallaries, es en libre den Rof-
fello en cartes 5 8. en la fegona pagina, comenfa. Encara
atoream.
O §

Los havents Cavalleries pugan preftar Iurament defide-

lidad en poder del governador, ó de fon llodinent es en
libre den Roífello en cartes 2.35. comenfa. Nos Petrus.
\ ' -V
CBJLVIER} -f

De Cequier parla la franquefa en libre den Sand Pe¬

ra en la fmquena carta en la terfera columna comenfa. Quo-
níam vniverfe libertates.
De cequier parla la franquefa en cartes 11 de dit libre en
la fegona columna.
De quatra bons homens ne fia elegit vn per Sequier
es en dit libre en cartes 114 en la primera pagina, comen-
fa. Nos Petrus.
De Cequier parla la franquefa en libre den Roííello en
3to. cartes en la primera pagina comenfa. ítem alvuytenó
vujt capitols.
Com fe te elegir lo Cequier, es en libre den RoíTclló
en cartes 458. primera pagina, comenfa. NosPetrus.

CRIM ENORME ÇRIMINOS.

Que fia Crim enorme ho declara la franquefa en libre

den Sand Pera, comenfa. Quoniam Vniverfe Libertates en
h quinta carta, en la tercera columna.. v'^' ^ *
Lo modo com fe te proceir contra los Críminofos,
primo íe publica la • Inquifitio y doncs al delat tranílat, y
apres fe aflïgna a aquell defenftons, es en libre den RoííelJ
lo en cartes 314. en la primera pagine, comenfa. Nos Petrus.1
Hhi Inlibrq
Ï4? SFMMJ DE PRIHLEGIS;
C
te iibro pargameneoeiufdem in cartis ttyl
De crim enorme nos faífe perdonament tranfadUo, ó
íremifsioa es en libre den Roífelio en cartes-43 3. primera pa¬
gina, comenfa Martinets.
De crim enorme fe parla en dit libre en cartes 451*
;priméra pag-ine, comenfa. -Encara Volem»

CENS ALS, 0 CENSOS.

:Que fi alguno volta pagar los Cenfos., ó tributs, que lo

Stablidor puga emparar les cafes ó .poífeffions quils feran é
aportarien les portes* és en libre den Saníi Pera en la quinta
carta en la teríera columna, comenfa. Quòniam vniverfe
líBeríates.
Nos pot fer fobreceiment en cencals es en dit libre en
35. cartes en la terfere columna* comenfa. Noverint Vniverfi»
'■ Cencals quis conpran fobre la Vni ver fitat fon hauts
per fmortizats, e$ cn dit libre en cartes 12.8. primera pagi-i
na, comeníà. Nos Martinus.
Que lós Cencals corregan axi com es acüftumat, es
en libre den San61 Pera en cartes 139. en la primera pagU
na, in lo principi de aquella.
Si algú fa Ceiifil de iorment deu pagar de aquel forJ
ment cullit en la Poífefsio per lo qual lo fa, é fino ni hau-
ra; çullit de altre axi bo aebneguda del Balle en libre den
San6t Pera en cartes 31. in fegona columna, comenfa. ítem
íi aliquis.
Nos poden fer fobrecehimens en cencals, miren en lo
capitol de Monfo 58. comenía. ítem que vos Senor.
Aflb matex mireu ert los capítols de corts generals 48.’
capitol comenfa ítem quel Senor Rey.
Que lós fens dexats al Hofpital fon llaguts per fmor-
tizàts * eS Cn libre den Abelló en cartes 83. en ia fegona
pagina.
Lo Goverrtàdor nos pot enttemeter de queftions de
cenfals^ es én libre den Roífeilo /en cartes zyu primera pa-
 r FRANCESES ïtf
c
.gina, comenta. Petfus Dei Gratia,
Los Centals ab carte de gratia encarregats fe poden
cjuitar encare que lo tems fia paíTat: es en libre den Rota
fello en cartes 386. eii la fegona pagina, comenta. En nom
de Deu fia. Affo matex es en dit libre en cartes 42.6. pn-
merà pàgina, comenta. Pateat Vniverfis.
En los centals nos pot fer fobrecehimèns aíi alguna
manera, ni allongàments, es en libre de capítols de corts
generals en cartes 30 . fegona pagina en lo 58 . comenta,
ítem que vos Senor,
Si tara qüeílio dè Cental o no pagat, dada la primera
tantetnia fia fetà eXécutio en libre den Sana:. Pera en cartes
.31. primera columna, comenta. ítem fi fit. ítem eft tarvan-
durn in qu'eíHombus Salari) feu ïnercedis ^el alimentomm
in dióto proximo loco»

GARCER- CARCELLATGE»

f: Que los chrifians é Iueüs no ítigan plegats en lo carcet

ne les dones ab los homens ans tots feparats, es en libre
den Sanet Pela eii la C. xarta en la tercera columna comen¬
ta la banqueta. Noverint vniverfi AíTo matex es en libre
den Ro (tallo en cartes 50, en la z. pagina, comenta encara
atorgam.
Que nos pacb de Carcellage fino dos dines per perfo-í
na lo. die, es en dit libre den Sanet Pera en la 1 z. carta en
la fegona columnav.comeíiía. Noverint Vniverfi;
Que en les millors cafes del Carcer, les Notables perfo
.nes fian detingudes, es en dit libre den Sanót Pera en car¬
tes i oi...èn la fegótia pagina circa lo fi. Aífo matex es en
dit libre en 113.. cartes fegona pàgina, comenta. Sanciüs
Dei Gratia Aífo matex es en libre den Roítallo en la pri¬
mera carta en la fegona pagina* encara.
No paguen Garcéilage los Àbfoks:en 1x3. cartes deSv
Pera çomenfa. noverint Vniverfi.
Los Contalles no liagen altra offici é quespach Càr-
Hh 3 cellage
 IM SFMAR1 DE PRMLEGIS;
C
cellage acuftum dc Barcelona, es en libre den Sanet Pera
en cartes 137. primera pagina, comenfa. Encara atorgam.
Que ningú no fia tingut pagar Carcellatge mes de
dos dines lo dia, es en libre den RoíTello en cartes 142.. en
la primera pagina comenfa. Sapien tots.
Si algu fera encarcerat per deuta particular ó Vniver-
falfe faífa en ella quella provifioques fa contra los carcerats
per devtcs fiícals,es en libre den RoíTello vell en cartes z. pri¬
mera pagina, comenfa. Nos Pctrus.
Que anels encarcerats per deutes Vniverfals no fien do-
lnats deprovifio fino fis diners cafcun die, es en libre denRoíïèl
o cartes z8z. primera pagina, comenfa. Petriis Dei gratia.

CEQV1A DE LA C 1VT ATy D E CANET\

é de lo Grange..

Tothom ha de contribuir en los adobs de lacequiaó

fer venir Laygua en la Ciutat es en lib re de San£t Pera en
la fetena carce en la primera columna, comenfa: Noverint
Vniverfi.
De lafeqüia parla la franquefa en libra den SandtPe^
ra en vj. cartes en la quarta columna, comenfa. Venera-;
bilibus. ^'
Se.ntentia de la Aygue de lafeqüia es en dit libre en car¬
tes 90. en la fegona columna.
De la fequia que tothom contribuefca, es en libre deri
RoíTello eh cartes 48. primera pagine, comenfa. Encara ator¬
gam c en 53. cartes primera pagina, comenfa. Encara fi
per Aygues.
De la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma
qne eftaven, ftigueir, es en libre den RoíTello en cartes 103J
primera pagina, comenfa. Pateat Vuiverfis
Que pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet
es en la franquefa en libre den RoíTello en cartes 437. fego-
na pagina, comenfa Martinus.

CAANJTGE
 T FRANSjffSES i47

carnatge.

Que del dret del Carnatge lo Regna es quid: difpon ho la

franquefa Noverint Vniverfi en ía 15. carta en la tercera,
columna en libre den San&Pm» j
Remifsio de Carnatge es en dit libre en cartes 137.cn
la fegona pagina, comenfa. Encàrrec,
De Carnatge parla la franquefa en libre den Roífello
çn cartes 102. fegona pagina, comenfa. Sapiçn tuyt.

CENSOS NO VORTATS.

Per Cenfos no portats, es vifiafer la franquefa’ó Sen-

tentia continuada en libre den Sancfi Pera a zo cartes en la
fegona columna ala fi de aquella*
Parla le franquefa dels dits Cenfos en la dita carta en
k quarta columna de aquella cirque la fi.
Que per los Cenfos no portats é que los pagefos pu-
gan efíer emparats en la Ciutat é convenguts, es vida fer
la Sententia feta entra los de la Ciutad é part forana en li¬
bre den Roífello en cartes iï£. en la fegona pagina, élade-
claratio fobre los dits Cenfos feta per lo Rey en Sànchoj es
en dita Sententia en cartes 117 . en la fegona pagina
çirca la fi» •

CONSOLS, consolat

í Confols-fe diu vn mot en la franquefa, PateatVm-*

verfis en libre d.cn San& Pera a 1ç. cartes en la quarte col.
Dels Confols fa menfio la franquefa en lo dit libre en
z%. cartes en l.a quarta columna, comenfa. Venerabilibus.
De Cenfols é elecfio de aquells confia en dit libre en
2.9. cartes e;n la primera columna* comenfa» Nos Petrus
Dei Gratia.,
Los Confols poden fer exequutio de bens mobles es
en dit
na SVMAR1 DE PRIVILEGIS'i
c
en dit libre en cartes 7$. en lo principi? comenfa la frar£
queia. Nos Petrus.
Per cau fes civils poden pendre axi com los ordinaris
los deutos, 6 convinguts, es en dite carta en lo mateX lloch,
comenfa. Nos Petrus.
Que los Privilegis de Confolat fien fervats per Refor¬
madors é altres Officials en la dita carta en la primera pa¬
gina, comenfa. Petrus Dei Gratia.
Que Confols fien en Mallorques que determinen les
cavfes dc Homens de Mar axi com los de Valentia es en
dit libre en cartes 74. en lo pr/ncipi de aquella, comenfa
Hoc eft tranflatum.
Que los Confols Iutge éfcriva fian elegits la Vigilia
dé Sand íuan Baptifta es en libre de SandPera en 74. car¬
tes en la primera pagina, comenfa. Nos Petrus Dei Gratia.
Los Confols no fon forçats tenir Tavla es en lo dit
libre en dita carta elloch, comenfa. Petrus Del Gratia.
Que los Confols hagen tres diners de cafcuna part dé
Iudícatures per falari parla la franqueíà en dit libre en dites
74. cartes en la primera pagina, comenfa nos Petrus.
Que lo Governador no perturbe los Coníols en llur
offici, es en libre de Sand Pera en 74. cartes fegona pagi¬
na, comeníà. Petrus Dei Gratia. AfTo matex es en les dues
franquefas feguens, en lo dit libra continuades.
Que los Confols puguen condemnar en lesmefsions?
los demenants fils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la
primera pagina, comenfa. Nos Ioannes.
Que los Confols determinen é conegan los Ades $•
negofis mercantils axi com los corn los maritimi, es en 1<^
dit libre den Sand Pera a 77. cartes en la fegona pagina*
la franquefa, In Dei Nomíiie.
Les lettes Reals caufa recognocendi no han lloch ear
les caufes del confolat, es en la féntentiaen libre den Sad
Pera en 78. cartes en la fégona pagina? comenfa. Spedabi-
lis, & Magniíicus Dominus locum tenens.
Del Confolat fe parla vn poch en lo dit libre en la
dita
 r VRANgVESES ±42
c
dita carta en la quarta columna.
Que de les Sententias donades per los Confols, &; Iut-
ge de Apells, nos pot appeilar, ni el Rey, ni à fon gover¬
nador 9 es en dit libre en cartes 24. en la tercera columna
en lo quart capitol de Leyda.
Letra Real faent per la Iuridi&io dels Concols, es en
dit libre en cartes 103. en la fegona pagina, comenfa.
Nalíonfo.
De Confols é de la llur ele&io parla la franquefa en
lo dit libre en cartes 140. en la fegona pagina], comenfa
Sapien ttiyt.
Que les taufes pertenyeris als Concols no pugen eíTer
evocades per negun liitge, es en dit libre en cartes 161. en
la fegona pegina, comenfa. Ioannes.
Los Concols fian ordenats é elegits en la fivtat de
Mallorques es en libre den Roflello en cartes 103 . eii la pri¬
mera pagina, comenti. Pateat Vniverfis.E encartes 167.den
Roflello en la fegona pagina, comenfa Sapientuyt.
Que lo Governador es tingut fervar los capítols de Con-
ío!at> es en libre den Roflello en cartes 2.75 . primera pagi¬
na, comenfa. Petrus Del Gratia.
La creatio del oihci del. concolat, es en libre den RoL
íello en cartes 343. en la fegona pagina, comenfa. Nos
Petrus.
Los Confols prenen de cafcuna part tres dines per iu-
dicaturas per lliure es en dit libre BvOÍTello en cartes 344»
en la primera pagina* comenfa. Nos Petrus.
Revocatio de vna comifsio feta contra capitolos de Con-
folat, es libiu den Roflello en cartes 344. en la fegona pa¬
gina, comenfa. Petrus Dei Gratia. Affo matex es en dit li¬
bre en la carta feguent, comenfa. Petrus Dei Gratia.
Que los privilegis del confolat de la Mar de Mallor-
ques fia'n fervats axi com Valentia, es en libre denRoflel-
lo en cartes 345. en la fegona pagina, comenfa. Petrus Dei
Gratia. ^
Los Coníàls’ de la mar no fon tinguts tenir Taula, es
li en dit
 %5° WMARI DE fWILEGIS,
C
en dic libre en cartes 346. primera pagipa, comenfa. Petrus
Pei Gratia.
Qiie íurifta Nottari, ni caufidich no çntreuenga en lo
Concplaç libre de Abelló cartas 111, comenfa Nalfonfo per
la gratia de Deu.
Lo Governador* no deu ni pot entrametres dels Con-
jfols é Iurifdiccio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.
Les ComiGioiïS fetas als Ivriftes é perits en dret per nc-
goíis del Confoíat fien revocades, es en dit lib^re den Rof-
íello en cartes 347. en la primera pagina, comenfa. Nos
Petrus.
Que los privilegis del Confoíat fian fervats* es en dic
libre* en cartes 34^. primera pagina.
Los Capítols del Confoíat fian fervats en dit libre en *
cartes 348. en la primera pagina, comenfa. Petrus Dei Gra¬
tia, Aflo rnatex es en la íeguent franquefa, comenfa. Pe-
tr^s pei Gratia.
Los Çonfo.ls .ppdçn com<Jçpniar en les defpefes, los ca-
lumniats, es en dit libre den RoíTello en cartes 350. comen¬
fa. Nos Jpannes en la primera pagina.
Privilegi del Confoíat per los Fets mercantils, es en
dit libre en dita carta fegona pagina., çomenía. In Dei No-
mine. Martinnsj 6çc.
Lo Governador Àbolefca los Alguzirs novement crç*
y que hage de fervar los capitols dc Confoíat, e no vin-
ga contra aquells, es en dit libre cn cartes 3 51. en la prime¬
ra pagina^ comenfa. fyíartinus.

CARRZÇm.

Quç Tothom fia tingut pagar los Carrechs del Reg¬

na. fs en libre den. SanótPera en eartçs 3,8. en la quarta
columna, comenfa. Venerabilibus, Aflo rnatex es en libre
den RqÇfello en 2.04. cartes en la fegona pagina^ comenfa.
Pateat Vniverfis.

CASTELL
 T FRANCESES
c

CASTELL DE POLLENÇA]

Del Cafteli de Polença parla la franquefa en libre deri

Sand Peraa z?. cartes primera columnaj comenta, Petrus Dei
Gratia, deaqueít parla en la dita carta en la fegona columna.

CAPÍTOLS DE CORS GENERALS.

Los Officials han de tenir Taula é durant la Taula ha-

gen effer fotpefos del Offici, es en libre den Sand Pera en
cartes 3 z. en la fegona columna ela forma del tenir de la
Taula e quins ofíïicials hi fon tinguts é com trobaras ho
tot en la dita ordinatio ó capitulatio, comenfant. Hoc eít
tranflatum en la fegona tercera, y quarta columna c en la
carta 33. en la primera fegona, y terfera columna. E que los
officials hagen tenir Taula ho difpon la franquefa, en libre
den Sand Pera en cartes 140. en la primera pagina, consten-
fa. Encara volem. E aíTo matex es antes dels AíTeíTos-
Los Capitols de Cors generals fon Ades foleraii.es dc
Cort, y per tots los Officials, fe deven Iurar, y fervar, es
en libre intitulat de capitols de Cors generals, en lo capi-
tol 5>4- en cartes 56. en la primera pagina, comenfa. E totes
&c. E los habitans en lo Regne de Mallorques fe poden
aiudar, com los de Cathelunya, es en dit lloch*
Capitols de Leyda, miren en la didio Capitols de
Leyda.

CAMPIS CAMBIEDOS.

De paga de Cambis é ab qual moneda fe tenen de

pagar parla la franquefa en libre den Sand Pera en cartes 34*
en la tercera columna, comenfa Iacobus Dei Gratia é, en la
quarta columna.
Los Cambiedors no fon tinguts pagar lo morabati,
UP pei: dita occafio pagan es en libre den RoíTello en 1C9.
4 - 1 jiZt cartes
 ' smMl DE PRMLEGIS;
c
cartes en la primera pagina, comenfa. Nam Fos]

CONSÍimiONS ÇFRIALS DE MALLORQFES.

ívifeu én-li didírb, Oirdinatíonsj

COMPOSICIONS;

* Compofitions nos poden fer fenf que la part Offefano

fia 'fatiffcta, es en libre den Sanót Pera en cartes 45. en
íà primera columfía cíita fincm.

\írj OOrt . i' .

WMPENSÀÏIO
( , - .
.
r,j - if*

Qub los Ta&àts/fib pugàn allegàf compenfafio contrj

fà Vniverfitat *es en libre ; den San£t Pera en cartes 177. en
là vltima pagina, que comenfa. lonnnes Dei Gratia.
Coiiàpòfitio fèt'a entra lò Rey en Pera de Aràgo é lo
Rey èfi ïaumé de Mallpr'qúes fòbïe les Terres de dit Iau-
me, es en librè den RoíFçllo en cartes 63. fegona pagina,
bcméiïfà. Sàpie'n Tuyt.
0Ue les rerentiotls poíades en la dita Compoíitiono
préiudïcàn % les fratiquefas del Règiiir, es en libre denRof-
felfo én taïtes 'fò. fegón'a pàgina, comenfa. Sapien Tuyt.
Parla l'o libre den Rbífello dt dites Cómpofitions Re-
c'oifceiïfà.'Sttpiénr-Tdyt. AíFo rfiatex es
en dit libre en cartes 139, é 140. comenfa la franquefa. ba-
gen conegut.

CAPÍTOLS DE COMSOLAt

los capítols de Coníblat còmenïen en libre den San6t

‘Pèth. én cartes 35 . en la quarta columna de la qual carta
duren é fon continuats fins en 70. cartesInclufiveRubïcats
:afcu de que conte, les quals Rubicas totes iuíbdes troba¬
ràs én lo libre défiluiit tfíc cfeíl Saiiít Péra en la'qòarra c<ir-
*·t·a ta no
 V-- - - r'F&AKQV&SEZ .

:C
ta no fenyades, comenfand lo principi del dit libre é eii di¬
tes tub i cas rem efes per «norhbríí de capitols trobaras lo que
mefter auras, e axi mireras U reíla de la dita rubica eii lo
dic libre en cartes jl. é a'flo e s fiat axi continuat per no re¬
portar dos vegades lo qui es fet é pei levar la Vniveríitat
de defpafes irVvtiU é füperfuès.
Capitols fets -febre la concòrdia de Bercalona entre lo$
creditos ceníàliftas 'en libre dfe cots generals en cartes 195*

CONCOKDIA èOWEmïO.

Concordià fetà é convenfio entre los Reys en Pera, é

^n Iaume trobaras en libre den Roftello en cartes 63. co-
menfa Sapien Tuyt, é dura fins en 7 3 *
Concordia c Conventio feta entra los de la Ciutet é
fos de la part forana, es m dit liibre en cartes 114. fegona
pagina, comenfi. Sapien Tuyt,
ComiíTos libre deti Roífello cartes 116. que falta dè
Cartes qui :hati apaffeit Deu Anys nos pot comiftar.
*v . De Convieníes fetes entra rlos Reys de Aragoi de Mal i
lorqucs Iermans parla vn Ade en libre den Roífello en car
tes 139 en la primera .pagina, cómenfa. Hagen conegut.
E de aíío matex en la carta feguent que es 140, co-
rneiifa, Hagen conegut», en lo qual lloch:pus largainent fen
parla. Aífo matex :es en dit libre en cartes 141. ctoroenfa,
Sàpien. tots, -

‘ CRIM DÈ LES-A MAG ESTAT*

Lo -Grim de lefa Mageftat conl.es entes parla laífern-

>*4cGi ^ en libre den Sanet ;Pera en fartes 71 . en laf ego-
m columna, comenfi. Nos Petrus, é de la pena en los bens
del qui tal delide eomet appòfada.
De crim de lefa Mageftat parla la franquefa é que han
fervit los bens contifeats en libre den Roífello fen carnes 301.
primera-pugina, comenfa. Nos Petrus.
li 3 ^ COMISSOS
*54 ' mmjt Ï)É PRJWLEGty
c .__
comsos.
De Remiffio de ComiíTos parla la franque(à en libre
iden Sand Pera en 80. cartes, en la quarta columna, comen
íà la franquefa. In Dei Nomine. é en la carta íèguent.
Remifsio de Comifos es en la franquefa en dit libre en
cartes 148. en la fegona pagina, comenía Alfonfus.
Remifsio de comiflos es en lo dit libre de Sand Pe¬
ra en cartes no. comenía la franquefa. Nos Martinus en la
paimera pagina.
Lo qui pofehex per deu Anys ab Iuít titol pacifica-
ment no li pot efler feta queílio de Comis, mireu en libre
den RoíTello en cartes 166. en la primera pagina, comenfa,
Sapien Tuit.
Remifsso de Comiflos é de feus es en libre den Rof-
fello en cartes 419. en la primera pagina, comenfa. Nos
Martinus.
Qui poflehex Vn Immoble per tems de deu Anys no
li pot afler acomiflat es en libre den RoíTello en cartes

CAVBREVDEL SEnOR RET. í

Del Capbreu del Senor Rey c dels capitols fets abell

é la Ciutat: comenfa en libre den Sand Pera en cartes 80.
en la quarta columna, comenfa. In Dei Nomine, é en la
carta feguent en la primera columna.
De aflo rçràtex confta en libre den RoíTello en cartes
380. primera pagina, comeufa. In Dei Nomine.
Lo Privilegi fobre la capbrevatio concedit per lo Rey
Fernando trobaras en libre de cors Generals en cartes *85?.

consvet/d e bons vsos;

'F‘\ - ■■ •

De Confuetud é bons Vfos parla la franquefa en libre

den Sand Pera en cartes 82,. primera columna, comenfa..
Ioann.es
 Y FRANCESES %$$
C
ïoannes Dei Gratia , c en lo matex libre fe parla dels dits
bons vfos en cartes ip. en la fegona pagina, comenfa. En-
careas atorgam.
Confirmatio de coníuetüd e bons víos fen dit libre en
cartes 151. en la íègona pagina, comfenfa. Nos Alfonfus.
Confirmatio de confuetud é bons vfòsies en dit libre
cn cartes 160 en la primera pagina, comenfa. In Dei Nomine.
De bons vfos parla vn mot la -frahquefa en lo dit libre
en cartes i 65,en la primera pagina, coméfifa· Nos ïoannfes.
La franquefa que la coníuetudf bons víbs hagen eífer fer
vatsi es#en libre den Roífellòen cartes 2,02.. coftieníà. Pateat
Vnivetfis en la primera pagina. t
Confuetudsi'é vfos contra privilegis, np fian fervats: apa*
libre den Sand Pera en cartes 141. còmenía, NamPos, &c.
Confirmatio de bons vfos:.es eii libre den Roffello en car¬
tes .2.3 5. en la primera pagina, comenfa. Petrus Dei gratia,
De Confuetud é bons vfos fa menfio la franquéfi en li¬
bre den Roffello cn cartes í6i. en la fegona pagina, comen
fa. Nos Petrus Dei Gratia.
De Confuetud é bons vfos parla lo capítol en libre de cà-
pitols de Corrs Generals en cartes 1 o 1. én la fegona pagina, co¬
menfa, Per k prefent èmpero Í49. càpitok
Confuetud fia Redigida en fcritsren libre den SandPera
eR cartes 31. en Laptimeracokmna.in primo §. e fi algu ne
allegara que no fia redigida puxa eífer approvada, fi axiapparra
al Governador»

CATIVS:

Negu pot tenir mes àe quatre Catius a fetmana o llo

guer, es en libre den Sand Pera en cartes 83. en la prime¬
ra columna, comenfa» En Noni de Deu fia, e en lo dit oc 1
parla de catius é del nombre que cafcu pot per fon vs te¬
nir, Affo matex es en libre den Roífello en cartes 3 & ea
la fegona pagina, comenfa. En Nom de Deu ia.
^ Confirmatio de Privilegis» ftanqueíèsconiuetucts,o^di-
mrinnc
 Í5« SFMAR1 DÈ TRlVïLEGlSy
C
nations , é bons ufos feta per la Reyna IoanaJ y fon Fill
Carles Reys} y Senors Noftres de gloriofa memòria troba¬
ràs en libre den Abelló en cartes 151.
Algu, ni Alguna no pot tenir catives en lloch defoneíls
per cometre peccats carnals per haver de aquelles fetmanes
é lloguers ó profit algu fots pena de 10. liures per cafcuna vega¬
da que fera contrafet, es en dit lloch, fo es en lo dit libre
.den Sand pera en cartes 83 . primera columna, comenía.
En nom de Deu fia. E aífo matex es en libre den Koíïel-
lo en cartes 386. vt fup.
Si lo Senor ó dona batent é caíligant llurs Catiifs aquells
moren no íon tinguts acort, es en libre den Sand Pera erç
cartes 93. en la primera columna.
Quant vn catiumata laltra difpon la franquefaen libre
den Sand Pera en cartes 93. en la quarta columna, come-
fa. Nos Petrus Dci Gratia, é lo matex diípon la franquefa
en cartes no. del dit libre den Sand Pera, comenfa. Petrus
Dei Gratia.
Negu qui fia fiat Catiu no pot tenir Barca per fi ma¬
tex, es en libre den Sand Pera en cartes 83. en la quarta
columna, comenfi. En Nom de Deu fia. Aífo matex es
en libre den Roífello en cartes 389. primera pagina.

CENSALS MORTS. \

De Cenfals morts parla la franquefa en libre den Sj

Pera en cartes 86. en la terfera columna, comenía. Nos
Ioannes

CLERO.

Lo Bisbe é Clero fon tinguts contribuir enrefediode

Murs é valls, es en libre den'Sand Pera cu cartes 90 en la
quarta columna, comenfa. Petrus Dei Gratia. Aífo matex
es en libre de capitols de? Gorts Generals en cartes 73. en la
fegona pagina en lo capital 43.
CAPDE GFATTES
 rFRAX&FJZSES , 554

CAVDEGVATTES]

t- No pot haver en lo Regne fíno qüatre Capdeguàyte^

es en libre den Sand Pera en cartes 91. en la primera co¬
lumna, comeafa. Petrus Dei Gratia. AíTo matex es enli,
bre den RoíTello en cartes 195 . en la fegona pagina, co~
menfa Petrus Dei gratia. AíTo matex difpon la franquefa
en dit libre den RoíTello en cartes 414. en la fegona pagi¬
na, comeafa. Vniverfis, fingulis.

COMISSARIS REALS.

Que los Corríiíïaris del Senor Réy han de Iutjar ab con-

fell de Promens, es en libre den Sand Pera en cartes 94.eü
la fegona columna en lo tercer capitol de Leyda.
Que Comiílaris no poden eíler tramefos per lo Senoi*
Rey en lo Regne, es en lo dit libre en cartes 94. enlò quint
capitol de Leyda en la quarta columna. AíTo matex tro¬
baràs en libre de capítols de Corts Generals en cartes 69.
en li% zo, capitol.
AíTo matex difpon la franqueía en libre deu Sand Pera
en cartes 146* en la fegona pagina, comenfa. Nos Alfonfus;
Que Comfflaris Reals no poden víar en lo Regne es
en dit libre en cartes 152,. en la fegona pagina > comenfa;;
Nos Alfonfus.
Que ComiíTaris no pugar ffar en Mallorques es en lo
dit libre en cartes 159, en la fegona pagina, comenfa.TNal-
fonfo per la gratia de Deu. AíTo matex es en lo dit libre
en cartes 165. en la fegona pagina, comenfa. Nos Ioannes.
Que fi ComilTaris Reals ferian tramefos en Mallorques
fiaa tinguts fervar las franqueíès del dit Regne, es en libre
den RoíTello en cartes 313 . en la íegona pagina, comenía*
Petrus.
Comiffaris ni altres ab qualfevol color no vfen de cd)
miífos cs en dit libre en cartes 403 . en la íegona pagina1
Ki comenfa
 Íj8 DE fWÍLECISl

'comenfa. Martinus^
De comiíTos, è Comlííarïs é ijüe fian revocats parla
la franquefa en dit libre, e'n. cartes 413» en la fegona pagi
na, comenfa. Nos martmus.
• «• "■ \ ;. • ;; • . : ::

tADEtiA òétoMüïi

Pe tenir condrcta la Cadena de Portopi parla lo capí¬

tol de Leyda I4Í en libre den San& pera en cartes 97, en
la primera columna. -
De la Cadena Je Portopi fe parla eU libre den RoíTel-
lo en cartes 369 • én fa fegona pàgina!, comenfa. Ioannes
pei gratia de tenirla condreta é altres cofes notables, com
çn aquella appar. . ,.t. . . ^ $
De dita Cadena parla la franquefa en libre den Pvof*
r>r * . 1 r u
çn cartes 447. en la iegona pagina* comenta en Marti*

COnSVESTA.

to Temps que lo Senor Rey vingué en Mallorquei

Vfït conquiltar aquella, i la promefa que feu als nobles-Ca¬
vallers é altres de ferlós ’part dé là conquifta, es en libre
çten fcaà Peta en cartes 99. éft là pnfnèrà pagina,' comen¬
ta. in

CONCELL, CONCELLERS.

De cjongament de Concell, é de tíombra de Confel-

íers parla ía franqüéía èn li'bèe deii Satid Peta tti cartes 99.
ï r 1 ZO\ V ■ t
lò Cpntéll-tota ve
cada One lerari démàna&.è àí> ftíàhànrehts benals. no vole
venir que fiàgüéti les deípefes als dé la part Porana Fetes per
occaíio del dit ConfelL es ?en %e ditfen cattes 165. en là
icgoru pagina círca lp fi de aqliellà, conienfa-. Nos Ioannes.
Que 1òl-C^nSUefs tteaB>ug^a Sflei de Còrifèll de là
^ 5 Ciutat
 T VRANQVESÈS ,.:ti
C
Ciutat en libre den RòíTeilo en cartes 3. en lafégona d:<;
na, comenfa. Petrus.

4 COMPTAT DE VRGELL]

De la donatio del Comptat de Vrgell al Senor Rey

feta, es en dit libre den Sand Pera en 111. cartes, comenfa,
Manifeftum fit omnibus en la primera pagina»

| COMPRADORS DE AIVDES>
fj ' l.^-b : ■ r(.j ;ï j ^ Ji&STí

Los Compredors de Aiudes fi allegaran Corona per no

pagar fian foragitats, del Regne, es en libre den Sand Pera
en cartes 12,9. en la fegona pagina, comenfa. Ioannes Deí
Gratia.
Que los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden por¬
tar les Armes guiades, es en libre den Abelló en cartes 9*
en la fegona pagina;, comenfa. Nos Petrus Dei Gratia.

| CARTES; E SCRIPTVRES. >

I j;
Lo Balle ab Promens taxeiiles Cartes, é fcriptures5 es
en libre den Sand Pera en cartes 139. en la primera pagina.
Que a les Cartes fignades de ma de Notari quis di-
ga publicb fe hage de.’ ftar fins atantdo coqprari fos provat
es en dit libre en cartes 34 . en la quarta columna en les
coníHtutions.

CLAVARIS.
rV : ; * . 11; • yyisçi.t.
Los Exactors Colledors é adminiftradors de téspe'cu-
nies de les Impofitions, é aiudes qui fòrian los Gkvaiís no
poden en llur exadio e adminiílratio per qualfevol official
del Regne eífer impetits, demenats, convinguts, requeíls, cif;
tàts en donar ralio de aquelles, ni perturbats, es en libre den
Sand Pera en cartes 147. en la primera pagina , comenfa.,
m' KK z Nos
 1*0 SFMM! JD.E PRWILEG1S,
C
.Nqs íqaqnçs. ^b.'njftçx atrobqKis en libre den RoíTellp
en cartes 383. en la primera pagina, cqmenfa. Nos Ioapnes.
Electio de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de
Sanfta Lucia .gs ep <jl libre den %q£t Pera en cartes 160,
en la íègona pagina, comenfa. Ioannes Dei Gratia.
;Qüe fesii^iVjariSipqíquep eopejter, y.:fsptentiar enles
jsmfes t&Js deMw èe fo Ç?3lf*gn«dp> y ks di^? fententir
es exequutar, ;y fi ,de aquelles volen appellar.ó.recorrci ba-
gen de appellar als matexos Clavaris ab confcll dels Iurats
axi com en lp_s ©ffiçis d$l Çxeeudpr, ;y ^oílafaph fta pro-
Vehit es vn privilegi del Rei Àlfoníò regiftat en libre de
capiiqls.de Kbrts genepfc fpíiq %\i. cQmenlà .^lfQnfus Dei
Gratia. E lo mate* es en libre den Abelló en cartes 1.17.
r»òieQiíà..^6jhfiis,-J0SÍ,6ïí«Í^
De la poteftat dels Clavaris parla la franqueía en lo dij:
libre den San<£ Rera en («cries ,ify. ia prçmpra pigina,.
•comenfa. IoannesyDeiCrauia.
Ma los X4.\viuàsi l«rifdi<aiq de .aquell? é adminiftra,
tio de les aiudes fa lo capitol de libre del corts generals en
cartes 64. en la fegona pagina, çom.ei^a lç -papitol 8,

CÓRRER LA ¥ILA AB ASSÇffS.

r . .

Meguna ;perfona franca no tpot mst afíotada exiftenc

en lo Regne, e$ <en libre den Sanófc Peta en cartes 148. çn
ja primera pagina, copienía> ÀlfoníïiS.

CONSELL DE LA FRANMFESA.

Del Confell de la Franquefa parla aquella en libre dea

Sanét Pera jen cartes iè$ e& fa primera pagina > comenfo.
Mos loamixes,
E- de ia difa feanquefa es eta libre den RoiRllo m car¬
tes 438. çn^ fegona pagina^comenía Martínus.
n De la nominatio e ele$io dels Qçnçèjíkrs dèl coip^fidll
de la franquefa pfrla b ppneipi, N$s. F^rdiípndtfs m ItM?
aflgim
 . x.m4mpg$M$ ' í*ï
c
den Roífello en cartes 455. en la fegona' pagina,

COSSMIS.

Jaas Cofaris quant íèran prefos que fian penjats es ^

libre den Sanft Pera en cartes 165. en la fegona pagina,
comenfa. Nos Ioann çs.
Los Coífaris no poden efler guiats es en libre den Rof-
fcllo en cartes 410. en la primera pagina, comentà. Nos
Martinus.
Negu no compre cofes furtades per Coflàrk, es en li¬
bre den Roífello en cartes 4 n. en la fegona pagina co¬
ntenia. Nos Martinus.

mhLEQí pELAMERCABERIA.

Si lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó fe¬

ra lez tant en lo pafllu com en efdevenidor fis vol en con-
tmde ó en Iuy ó alias en qualfevol manera puxa demanar
reftitiltio In intregum, axi com hun menor, es en libre dé
San€t Pera en cartes i&e. *n la primera pagina» comenía.
Nos Ioannes.

CARREGAR CENSALS.

1,0 Regne pot carregat Çcnfals per quitar los de Bar-

çelona, miren en la dictio Regne, de Mallorques.

CQLLECTJ.

Per Collecta alguna íaedora per loí Promens de Mal¬

lorques, no fia fet perjuy à les franquefas del Regne es en
libre den Rofleüo en cartes 130. en la fegona pagina, co-
menfit! Manifefta cofa.

KK3 CLAVSVLA
 »6i SFMARI DE PRlElLEGlS,
C

CLAVSVLA ÀRBITRE DE BON BAROl

La clauíula àrbitre de bon Baro ó de bon home acuf-

tumada apofar en lo compromís mireu en la dibíio. Renútiatio.
»i
COMPROMÈS.
.IloJi nsL us 2£ luÀiiQ 'Iíhí^ nsfco.q ori 2x$i*no/.
Les claufules acuftumades ametre en lo Compromès
Renunciant Làrbitre de bon home miren en la diólio. Re-
nuntiatio.
jsh^í , nog^l ú iïj . iiL zmu'y t\t> n*-'h of *
COMANDES.

De les Comandes fetes a algun munint en lo viage

fien reílituides anaquell equi les han fetes, y la Muller del
Mort aquiiera íbide feta‘ tal comanda no fia oida per fon
dot, .es en libre den Roífello en cartes Z45. en la fegoria
pagina, comenfa. Petrus Dei Gratia.
Pèr Comandes ó depofits algu pot eífer pres, y detin¬
gut fins que pach q donchs no era queftiodel deute la qual
penjant fe deu dar à Manlleuta, la dona emperò perdepo-
fit ó comanda no pot eífer prefa, fi emperò per mercaderia
í! mercadeya > en'libre den Sand Pera en cartes 31. en la
primera columna, comenfa. ítem que depofitio.
De les Comandes é> depofits fe la InÇontinent é do fi
donchs.no. íe allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins
deu dies: es en libre den Roífello en cartes ziz. enlafego-
na pagina, comenfa. Petrus Dei Gratia.

CORONA CORONATS.
cj bb zfbap'nini ,ul h yÈrjrjq 32Í or:
En la ordinatio de.no portar corona noy fian entefos.
los confeílers, Iurats é officials de la Sala,.es en libre den
Roífello en cartes 149. comenfa Petrus Dei gratia.
Los Notaris del Regne de Mallorques no portants co-
. v, . -r/l tona
 r mAK$vÈ!sÈs iè$
t,
rona ó nor conftituícs en ordes facres. no fïàti comprefosen
la ©rdinatío feta de no portar corones; es en líbre den RoC
fello eu.cartes 2.50. en la legona pagina, comenta. Petrus
Del Gratia,...
Privilegi Hba > que los coronats Clergues ó no be-

444 en la primera pagina, comenta. Benedictus Epifçopus.

Que alga coronat no íu admès en qualtevoV.otfici.de
ïa Ciutat, es en líbre den Roítello en cartes 455. en la pri¬
mera pagina, comenta. Pettus Dei Gratia.

EfrlfhNs RÉaíÏ
Revocatio de Ckatio feta per lo Senor Réy de alguns
íinò-ulars a íà fúa celfituil, es en litre den Roífeilo en 165.
Rutes én la prunera pagina, comenta Petrus Del bnatia.

; : t'MNisïÈ^Í.

jper aquell íutge pèr lo 4ual f^ta ftai . ,.j;es. ell

Roífeilo en cartes 134. en la primera pà|ïhàí còméiifa; Nós
Petrus. , v?v '\
Si algun Camiífer per fraü lera llevat del offici no li
fia tornat, fino i ijRtantia delsOurat^ Rper lo ^oftafaph,
ei'eh líbre deti Róífefió én cartes 3Í6. en la primera pagi-
na, comenta. Nos Petrus»

COMPTES, COMpfADÒRS VNIFERSALS.

De leVÜaS
de la Vniver fitat nos puga apellar, es en libre den RoíTel-
lo en cartes 194. en la fegona pagjna * comenta. Nos Pe-
trus Si dons nos fos donada per ignorantia, ó error de compta.
«' *J
Pet
Por1
Icj r SFMARI DE TRIFILECIS;
C
Per los dits Comptedors es vifta fer la franqnefa en li¬
bre den RoíTello en cartes zyj. en la fegona pagina, comen-
fa. Nos Petriis.
Qui adminiftra bens de la Vuiverfïtat es tingut a do¬
nar fos comtes dins vn mes finida la adminiftratio, y à ref-
tituir lo que fera condemnat dins dos mefos apres de la
comdemnatio , es en libre den RoíTello vell en cartes 2.5)7.'
en la primera pagina, comenfa. Nos Petrus.
Quant algu fera agraviat de les diffinitions dels Comp¬
tedors los Execudors, ab confell dels Iurats poden corregir
les-dites diffinitions, es en libre den PvOÍfello en cartes 300.
çomenía. Petrus.
E dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capí¬
tols de corts generals en cartes 101 en la fegona pagina, co-
ínenfa. ítem Statuira en 46. capítols é en la pragmaticadc
mofen Huc de Anglafola en lo matex libre en cartes nz,
en la primera pagina, comenfa. ítem com nos * é del llur
fcriva fen parla en lo capitol feguent en lo matex libre.
Los Comptedors de Civtat^ y Scriva de comptes
Íqh obligats quifcun die no Periat fer refidentia dos fiores
en le cafa dels comptes exercint llur offici, y lo de¬
fora vujt dies continuos quifcun mes fots petia de per¬
dre lo falari en libre de fort, y de fach en la fegona
pagina en cartes 24.
J .:3%iXXí.·*· £1 ->
CASAR'.
if- on brfto bb' jfn

Les Dones no poden Caíar ab llurs Sclaus mireu en

ladiftïó'i^aíiii·nonis..
xlr.snr~o tt:i
CAMINS.

De Camins mireu en la diclio via publica"

?iob;.:qrrt r
-iïftoü nob sidil na 29 «léb.qs con Jí.iíl'iovinV ~.b
-9{í, im ..aiiam-'o .cnjgcq ta rl oi
•wnaiwa sbïoxia capítols
 r FRANgrssÉS:
G

capítols de letda.

Capítols de Leyda fian fervats iuxta la refpofta en a-

quells feta per lo Senor Rey , es en libre den Roflello ea
cartes ? ra. fegona pagina comenfa Petrus. jWT
Capítols de Leyda fonen libre den Sand Pera en cartes
94. en la primera çpklnua^: ta ,j?c‘ ySA o^noM ab
>.,*. ■·,.·\4·} V ’> -j;or» con <>hilO oí> kïòjiqfiCj
CONTRACTES* '.;ir

Que la cort no fe entremeta dels Contractes ques fan ab

1n< délapart foraua m dels Contrades depreftechs quesfan
ÍeU navegants fi primerament per lo lutge ecc efiaihch
no «declarat tals contrades effer vfurans, es en libre den
Roffello en cartes ;35»o. en la primera pagina, comenG,

N Que lòs cohtrades' poden efTer rabuts per lo?T°^

qui ftan ab Notaris mira Infra, in cartes 41. en la didio
Iovers do Notaris,; * ,'i._h ttMfofr eoneilntp-
COMENDADOR DEL

Certa cóncordia fobre la validit.it dels privilegis ék-

ttíunitats atorgades a la cali de Sant Iuan de Icrufalem , es
continuada el
libre den RoíTeUo en cartes 458-
<iia cofa mamtefta.
|^
mera pagma, comerua. w

CONFESSAT EN lEt

De Confeflar en Iuy, vide en la didio obligat enluy

jnfra k cartes 54.

i CREADOR.

»i» VOT“S r" V £

4Ï9
SFMM1 DE Zfi&ltEGlS,
D
mira infra en la diàiò vendes fetas per la cort in car. 70.
Gredit de Iueu tontta Ghriílià fepíefcriu entres Anys
capítol 41. de les còrts de Monlo Any 1375 ; eft libre de

COrtSGiutedans nòusj deven tenir càfe en la. Ciutadi y ha-

bitar en ella, alomeftOs tíè's riiéíbs contínues enló-Any alias
tontvibtïestatí étt las viles ’ àfeònc abítan , oàpitol 43. de les
corts de Nionçó Any 1375. en tibïè de totts Generals.
Capítols de Oficis nos podenydéCletar, fens eílerfe pri
mer Comunicats ab los iür'ats cartes'io dat en Madrit a rt.
ïuny.iónS folío 45.de! libre de cartes Rèals ab çubertade
íuft timbe es folid; 8S-dclíibre ab cübelta de plagamí.
- " CíM de itiíès biferiò^ inflors dfe 15V ÜUtes qm van
per apelïiCi'O·'a la RealAudientia nos faílen plettarias, ílno q
'ló S Révehc lcs ^déedèfeà Vcrbalmcnts catre rcàl dat fen Gto»
0 «Stóc i^t'ï^ólíb -jdí dél libre dc «àrtes reàls àl»

de la tJàftpy nd ne Advocat vmç-

Caufes nos declàran deferies, fi la pàTt tó cotíclusdms
al tems, cartes Reals dat én Madrit a 12.. Iüiiy 1 <í 13 •
•70 del libre •aè taftèí Rédls àfe àibferta de plagaml altre iuha
• 1 4 r ï ■ i i/i

tV1Í° SrÈísïljÍí!'y ï&'píiViy^^ privilegi

Collector de la Parc FOràn.r pafbits tres Anys de les
"(CblíeCtès no pòdeti demeiiir cóFa^ fíno tenen allktrd óaSta
cn lo extraordiriàfrdí IR5- ^ ****"»
pitols dels drets de la Vniverlicat cartes i?t; .
Cottiandes íètdLs aparcades, ft m<yen fore Regna íc
ban de pagat primet que ló_s dots dc la muller es én Jibrc
den ÍPLolíclto nòu fen edites ióo. y-ij?. Cala de laVniver-
fitat Val a íós qui Cdttí fogert èn elià per tto effer captrtrats
com ft fos Iglefia vide extraordinari de ifiii.fins en
y provo, del Senor Virt'èÍ;'dè Ij- màjg iíM. f
7V Confolsnos fufpen je.execudo per lorenor Vtrrcy
per 14 hores privilegi de Don Cailòs, y Dona Ioarià pe 10
 r TRANQVESES r-o
c
Iuriol 15*9* libre deu Abelló iííz. pagina primera7 éii la,
fegona columna nis poden evocar catifes" per llecras reco^
nofcendi. &
Corona qui la ha allegat per evadirfe de la Iufidi&iio
Real, no pot alegrarfe de oficis Reals lli vniverfals en líbre
den Abelló folio 85.
Contra&e fant fet àb los creditors cénfaliíles en llibre
vert è. 85^
Cavallers del habit de Santiago còrtvdeven contribuir
libre de Sant Pera cartes 2.10.
Conteníions de Iurifdi&io entre moftaíaf, Executqr, y
Seqüier deven determinarfe fumariament fens figura de jui
per lo Governador folio 55. del libre dert Abelló.
Confolat no pot intervenir Iuriseni cavfidic del libre
den Abelló folio 1 í í.
Corredors fien revocats, y mudats, elagit per los Iu-
rats màrcàdefe, y defètiadors del libre den Abelltí folio. 115.
Cenfals de la Vniverfitat pot fer qualfevol compellic
per los Iurats acomprarlos folio 119. del libre den Abelló.
Capitals de la Taula Nuniularia folio 135. ad 149.1
del llibre den Abelló, y folio 14.6. 6c fcqq. la reforinatiò, y
privilegis de dite Tavla;
Gapita general no pot fer eíiatuts capítols ó ordinari-
ons fens que primer los comunich als Magnifichs Iurats cn
libre den Abelló folio 91. pagina fegona;
Ciutadans quis fan de nou ban. de àbitaf tres níefos
cade Any en la Ciutat cs en libre den Rofello nou folio
I?5·
Carcellatja noi deuhen pagar los qui fón allibéíats pet
fententia difinitivà cn libre den Sant Pera folio 182.. pagina
fegona.
Creatio dels Confolsj y fos privilegis, es en libre den
Rofíello nou folio X97. & feqq.
Coníell de Arago no pot pròvehir llecras caufa recòg-
nofendien les caufas de Confolat, y lo Lloctinent General
no pot fobra feura las execucions dels confols fino per 2.4;
Ll x horas
m SVMMJ m VKWTLEG1S
c
,
litre den Abelló folio \6t. pag. columna i]
Qonfóls, Executors, y MoftafTaph no poden fer ini-
bits per carta Real en libre de regeftre cubcrtas de plega-
itníòlté v>Í4*
Górapoficions, y perdonamèns nos poden fer en lib,
den RoíTello vell follio 433. piimerapagma*
Capítols sde> Offtcis, y Gonfrarías nós poden! decratar
fens comunicarlos primer als Magniíichs Iurats en: libra de
.pragmancas,ycartesReals folio 45.
Contenfions del MoítaíTaph,y Scquier fe hari deter¬
minar fumariarnén’C per lo Governador en libre den; Abel¬
la folio 55,

D
D&VTE DBVTÒ R, E D EVÏOR S DE LA
Vnivzrfitat.

S I àlgu fçra deütor> 6 fèrmanfi, y paífat lo terma fera at-

ïtóbàt en lo Regne nos-ípttfca alegràr de. Privilegi fora
de aquell, ans hage de refpondra dihs lo Regne- apar en la
primera franquefr en la primera carta ett la fegona columna
eivlibrc den Sant Pera.
Lo Deutor,? ó Fermanfa poden donar penyora al cre-
hedòr fègòns difpòn la: dita ’ franquefa en dit libre en dita
coltinina/
Los Deurors fe poden Bandejar íervada la folemnitat
cn là fràtibjuéfa exprefàda> coiiieiifa. Quoniam vttiverfe liber-
tates^en;-dit libre en la quinta carte en la quarta columna.
Los Deutos de la Vniveríitat lian provehits axi com
los Deutors Fifcals d/lpòn li Tranqtiefa en dit libre en car¬
tes up; en la fegona pagina, cemeir& NÒs' Pétrusi
Que lòs Deutora de la Vnivérfitat ftants prefos- enca-
reque fafïen ceffid de bens no fien deflfttf ràts dél Carcer niïs
‘Vàldgain- guiatges.ni fòbrecctínients e$ eii dit litre en car-
a Ü tes
 XFR4N£V£S£S %%$
C
tes iéh. en k primera pagina;, comenía, loannes Dei gratj^
De Alongamcnt per deutes miran dalt en k li&jo?
allongaments
Los Deutors prefos per dentes tant de la Vniuerfitat
com de particulars fia feta ert ells aquella proviíío ques fa
contra; los preíos per los deutes íïícals, es ett libre den RoC*
fello en cartes .152» , en la primera pagina, comenfa. Nos
Petrus Del gratia.
Los Deutors de la Vniverfitat preíds per dits deutes
no hagerí fi no fis diners per cafcun dia per llur prpyiíïo
faífi eXecutío cóntra los bens de aquells no obftants quaU
fevols graties allongamenss* c Íbbrafd/nents* es en libre den
Roífello en cartes 2,81. en k primera pagina cornenía Petrus*
Ncgurt deutor cíe ía Vniverfitat no fia admes a algun
offici, ó regiment de la dità Vniverfitat es en dit libre en’
cartes 448. en la fegonapagina, comenfa Martinus, y en nou
417. Super hoc vide eri libre: de regiment en cartes 49. y 54.
Decrets per fer botigàs de forment per la part forana
no han de pagar íàlari es ert libre den Abelló en cartes 164,
cn capítol 10* comenca mes avant fuplicaren,

DOTS.

Que los Dots affignats petf los Marits fobre les cava-
leries é honors dels Magnats fien falves a les dones fens fir¬
ma del Senor, es en libre den Sant Pera en la primera car¬
ta en 1?* quarta columna, comenfa, Noyerint vniuerfi quod
nos. lacobus.
Depofar ’ heretats, vide cn lo libre den Abelló en càtJ
tes'icò.eníocapitol 5,

D'ON ATI ON S R'ÈALS B FBTBS FBR IÒ

Sémr Rey.

De' Donatians Reaísr íc park en libre den Sant Perà ert

la 10 ' carta en la primera columna comenfa noV erint vniuer.
Li í Dqnatiç*
*73 SVMARI DE PRIVILEGIS,
D
Donatió feta al Infann en Pera de Portugal de 39. fous
ha^edors dels fruits de Malorques de fi vida confta cn li-
bra den Sand Pera en cartes m. comenfa la franqueia
Iu dei Nomine en la íègona pagina.
Gom lo Senor infant Alfonfo primogènit de Arago,
appirova e lloba les donat ions c parts fetas a fos frares Pera
ç íaume, confta en libre den Sant Pera en cartes i'n. co-
menfa* hoc eft tranílatum. en la fegona pagina.
Bonations, é eftabliments confirma lo Senor Rey en
libre den Rofíallo en cartes 61. en ia fegona pagina come-
fà. Encara donam.
Gonfirmatio de Donatíons, y affignations de PoíTeffi-
ons alodials, es en libre den Roílella en cartes 8*?. Cn lapri
mera paginà] conenfa, Sapien tuyt.

DINER DEK

Lo Difcer deu fervia a refedio del mur però la fran-

qufcCi es temporal en libre den Sant Pera en la íi. carta ert
la fegona pagina columna circa la fi de la frauquefa, e en
libre den Roííallo en cartes 141. parla la fraaqueía del dit
cliner deu la fegona pagina comenfa conegan tots.

DELME-.

Que lò delme del beftiat fe hage dè llevar per tòt lò

iTièï de Maig difpon la franquefa Noverint vniveríi en li¬
bre den Sant Pera en la 19. carta.en la tercera columna;
Bel Delme fa fa nrcnfio cn lo dit libre à Í60 cartes
comenfa Pateat vniverfis. en la quarta columna.
De Delme fa mcnfío la franquefa en dit libre a *8.
càítes comenfa venerabilíbus. en la 4. columna.
Que lo Delme del beftkir fia llevat axicom esacuftu-
mat cs en libre dit, en cartes 139. en la primera pagina.
De Del-mes parla la fen queia en lo dit libre en cartes
i j £ en la fagena paginacomeníà Alfonfus, &c.
Dels
 \ ... . •

béfc céüifi&àèts’úà Delirie delo óli ptílalà fx^nquc

fa cti lo dit libré éri èàrtes i£ò; en, la fégoria pagina cò~
menfà. lóaririés Del gtaila. t/.í
Del Délme de lo Oli com fe pren e fi paga drets eri
libre déü Sant Péri es éii cartes i jí. coftïeafa. Ibannes dd
gratia;
SÍ los compradors dels delmcs axi Reals com Eclefi-
iftichs devhèíi pagar én les àíudes de íà terra^ es' en íiBre deri
Sant Pera éri cartes éri la fegorià pàgina* comenfa. Nos
loarinés.
Que ló Delme dell Bèíliar & llcttè* eri tems còngriíò
es en libre deri Ròífelló eri cartes 76. éii la primera paginà
comerifi en Iaurne;
À(fú màtex es feta libre den Róiflello éri-cartes ik 3. en
la primera pagiriày éorrièrifà étí^Santbo. j
Que jos Deliries fe hageri dé ílevar àxi com es acut-
tumat, es en iiBfé deh Róífeilo èn cartes 103. en la prime¬
ra pagina^ comenfa. Patéat vriiverfis.

DIFINinÒNSi É JblFIMTlQNS REALS.

A,jsí sn ,
Les Diffimtiòris ques fan i pare e mare pèr Io$ fills
ans de entrar en Religió nos poden àpres impugnar, per los
Móriàftirs Hòn férafí entrats: és en la ftariqüéfa éri lifere deri
•Sand Pera éri la carià 19; eh la quarta columna çoménE
•NoVérint Vriiveffi. ;'■?.] -d na .oi^ >j xn ,
Aílb niatéx es eri libre deri RofTéllò eri eartéà 1*3. eri
eri íà fegona pagina, comenfa. tapien Tuyt.
JDiffiriítid del Sérior Réy cs en libie deri Sant Pera eri
cartes 151. eri là fegona pagina^ comenfa. Nos Alfonfus. del
dqtíé hivii be'ftrétperlàgérit dé Armes;
Quant Fills é Filles fari difiriítions à Pares é Mares mid
'•riu éri la'dféfcicrFilís, e éri là diftióÍt^íiriià.' > 5 .
^ tés Diffiriifióris qué lós adults fan fa^ llurs TudoPS ^ y
Cüradors valcgari fi irifrévíridrà la autoritat del Iiitge, és én
libre deriRoíTelló éri cartes 307; í. pigiha coriierifa; NosPétrus
Z'ti Certa-
 SFMAKÏ DEf.RMUEGIS
D
Gcrti» DifinifiOt per' lo Rey feta per lo Dot de la In^
fenca Ioana filla (iia es en libre den Roflello en cartes 384»
eh la lègona pagina, comeníi. Nos Ioannes.

VE CLAR ATIO ENTRE LOS DE LA CIVTAT

é de la fart Forana.

Es en 'libre den Sant Pera dita declaratio, cn cartes 184

en la fegona pagina,comenfa. Com entra.

er[r: *VES?ESES COMENES. o

í;i3fíiíïq i»l no i'jTíío olisTib./í rtbf> tri-cú r* zo
De les defpcfes comunes negu no es exempt, axiu diC
pon k franqueíà en libre den -Sant Pera en cartes 2.6. cn la
quarta columna, comcníà. Pateat vnivcrfis.

DELEGAR* T DELEGATS.

Que en caufcs de appellations fe puxa delega**, es ca

libre den Sant Pera en cartes' 34. cn la primeta columna
circa la fi.
Lo^Iutges delegats no refpongan dé la terfa part delr
íalaris cadafiy al governador o a fon llochtinent ab Iura-
ment e fia rabuda informatio per lo Balle e fi (era trobat
lo contrari, tals Iutges fian nn hàbils aiudicar, es en libre de
Roffello en cartes 416, cn la primera pagina, comeníà.
Pateat Vniverfi·.
íttlofi. j • ; /: - - *: •, - ;.í x:o
DEMANDA.

Lo a quies fa demanda no es tingut Refpondrc fi la cau

& no es expreffa cn la dita Demanda.
No fols la Demanda principal mes tot lo procés fia
haut per libell é fia allçfaala Iúftitia original» es en dit li¬
bre den Sàtit Pcra en cartes 168. en k primera pagina, co-
menfiu Nos loannes Dei gratia. T
DRAPS
 T TRANQgESES
*7*
D

DRAPS, DRAPRES, DRAPS STRAHGERS,

Lo Drap com fe te de canat quant fe ven: es en libre

i Sant Pera cn cartes 82,. en l'a quarta columna comen-
E11 Nom de Deu fia. E del que tenen atirar ó canar es
lo dit lloch.
AíTo matex es eh libre den RoíTello en cartes 38 6. en
fegona pagina^ comenfa. En Nom de Deu fia.
Drapras no paguen res per la autoritat: es en libre den
-nt Pera én cartes 138. en la fegona pagina.
L©s Iurats poden fer ordinatio que negu nos vefta de
raps ftrangers, es en libra den RoíTello en cartes 294. en
primera pagina, comenfa. Petrus Dei gratia
Draps eftrangers fe poden aportar en Mallorques* y
*ftir> es en libre den RoíTello en cartes 403. en laprime-
■ pagina> comenfa. Martinus.
De Draps eftranys, e altres Draps ne trobaras capítols
i libre de capitols de corts generals, çomenfànt a dues car-
;s e durant fins a 5. cartes, comeníà primerament com als
'rinceps.
Los capitols fets fobra lo obratge, y drets de la dra-
eria, y offici de Bolladors fon en lo extraordinari del dif-
•ret en Pera Moranta Nottari Scriva de la Vniverfitat del
Viíy 1486. en cartes 288,

DOMEsricus.

Àpres mort lo Senyor dins lany fedega demanar- la fol-

idai paflat la Any no la pot d'emanar fmo te carta, es en
bra dé Sant Pera en cartes 95. en la capitol de leyda 9.
Los Domeftichs del Governador no íían admefos en
Iguns officis fi no fon nats en lo Regne, es en libre den
loíTello en cartes 308. en la primera pagina, comenfa»
Petrus. . - - • • -

DELAT
 smARl DE PR ''ALEGIS
m
D

"PELATS,

Que no lla feta execució dels bens delsDclats fins pa

fat vri Any e vn dia, es en libre den Sanbt Pera en cartes
íiò. comcnílvltení. (enyora cn !a fegona pàgina:
Com fete apçp.çeir contra los Delats cíiniinòfcs miren
dalt èn là diílio, crim enorme, e críniinos. ' :

DEPENEDORS DEL C0LLEG1MERCMTIL.

De la eleSrio dels dèfenedors:parla la franquèía en !í-

%xe: den Sàd# Pera ,en cartes 153- en k ícgona pagina*
comenfa. N,o^ Alíonfus,
y ;f *5:: 1 )±lüÍYi XI 1} IT.j 10(71’ i: *■ lïÇjt J Q1 «’ I :; J L V *í

DENUNCIADOR DE \AEGVN CKM.

Lo Dcntinciadorde* algun crim contra algu, fi procc-

‘güira la deftüticiíicíò es tingué pagar fe mkat dè íes deípeíes
fetéi eti aquelft: en libre den Sant Perà èn cirt-es 31. colú-
nartercera §. ítem fiquis.
-nh .<:! oí> '230*1 r> V , ryv mdo oi £3 mi 4,lr-
D ANS DONATS DAMNIFICATS DEMNATGES.

De Dans donats parla la frariqUefe en libre den Smt

Pera en cartes 156. en la primera pagina, comenfa Alfonfe.
De la Reftitucio Ms $ms 'dóftats als ciutadans per los
pagefosi es en dit libre en cartes 158. en la íègona pagini#
comenfa. Àlfónfus. r]A
Què los damnificats- sb -loj llúiyi o laüt den Be-rengw
Gaflò tóffifekftètdb dan:' a? ca to de eenfal, es. ett. libre* dm
Ròfïello àti cfàics ifjïèn fe- fè^oiii pagina# conleafeí Noi-
Ço. dè proxidà.
Aífocmà^èXf es en Xaifegüent en. dicd&tffcefl caítès'a§.<í.
cn la primera pagina# comenfa. Petrus Dei gratia-

DONA-
 r mAH&rz&zs
D '

DOHATIVS AL £ .

Que per fer donatius alSenor Rey UQ fia fet per Iuy
a les franquefes, es en libre den Ro(fetío.«V CattÇS 448. en
la primera pagina, comenfa. Sapien tòts.
Aífo matex es. en lo privilegi feguenc, comenfa. Hà'i
gen conegut.

bEVOSÏtS BEPOSÏTAm' Z

Que dels depofirs fe -fafe eXequutio Incantinem;.peir©

fi fe allega paga, aquella fe hage aprovar dins 30. dies, es en
libre den Roífello en cartes tu,, en la fegona pagina, co-
menfa. PetrusDei gratia.
Que los Balles é Promens de les parròquies foranes
puxen elegir en quefcuna de aquelles depofitatis» es en li-
bre den Roífello en cartes i?o. en la fegona pagina conte
fa. In Dci Nomine.
Que per Depofit, o comanda, o fet jnatcantil» algu pot
‘elfes pres e detingut: en libre den Sant Pera en cartes 31»
en la primera columna, comeníà quod depofíto.
.Depofar heretats quant allegan que fon eXaUÍteí
‘vide in libre den Abelló'en cartes 160. càpitòl

*D0m PRAtWtDOS. EU.tOtíiTféMSÀ ;

La Dona qui pren dos mants Incorre la pena del bo

qui pren dos mullers,la qual cs pena de,mort, es en libre
den RoíTallo en cartes xrj. en la fegoua pagiru, comenta
Nos Peirus, . . . . .-

ï mNd. ' ■ - -

La Donà no pot eflèr preà m detengude pet depofiç

0 comanda-, be
emperò per roeïeiderm fi roet'càdéifcen Hhre
:j * ivlnUj den
 mmj §è fkwíLÈGis
&
dcn Sant Pera en cartes 31.cn la primera collumna, comen
fa. Irem quod depoíïtò.
Les donps morts H$rs marits lo primer Anynohagcai
goyda1 de lluts àdots, fiíïo la pèüfio feS fen' libreém Abelló
ien tMçïíiy. ctvk fegèna pagina* coitiéafa-. Sancius Dei
gratia.

DERASSANA. ■ ju;

La Vniverfitaf pot pétiàié déi pati dc la Déraffana tat

quant yolra per teiurhi les Galeres e altres Navilis: es en li¬
tre dcn Ròíiélld en cartes xyL.cn la primfera paginà, co—
•ttérifi. jSlofc ■ PctraS.

JDILWl DE LA. TERRA.

Píòyiíïò fefc?è les eofes illevades en lo Diftxvj dciaRi-

*$Ly qiies puga fe ínqüifòeio' de aquells* es éh libre deri Rof-
fcflo en cartes 430, en la primera pagina > cofàehfa. Maf*
ïSfíitè
Bcï GMtia; ' '

WKAZIGNS.

Les Dònttions fe podm feçfenís Iníïnuaciodelutge nbe

excedeícan la valor de D. diners de or puys íia renunci¬
at a la léy íoBre aÏÏo difjtòis&ftt, In lifcre den Sant Pera in
cartes 31, en la íègona columna. comeníi, ïtem Donatione.
Óifetfes poden aumentarife ,ítm màç del §enqr Rey
càítós Reals dat fen. Sant Lfawí». «a letó©! s^/folib 44
eii là fegonà pagina del libie de cartes Reals ab tctibcitadç
fuft, tambe es en libre de cartes Reals ab cuberta de píe-
gamifolio 73.
Delmes fon franchs fdlaMènt en la primera compra.
Cartes Reals dat en madrid a 14. Dezembre 1651. £olio
ri8. del libré <fc taftfes Rfeàls íuberta de foft; Altre- dat
1*5. 4çlí.*»at,cx. lir
bre
 YMÀNgrzszs U*
d
Brc. Altre dat en Madrid à 3. Defembre folio
del matex libre. Altre dat en Madruià*:
164 del matex libre.
Deutes de Drets vniverfals goíen de privilegis de Fif.
cals cartes Reals dat en Madrid a 19. Marts 1653. folio
113. del libre de cartes Reals ab cuberta de fuft.
Drets que deu et comprador fon vltra iuftum pretiu
cartes Reals dat en Madrid, a 19'. Marts 1653, folio 12.3.
^ de libre de cartesjReals ab cubérfe de fuft.
Diner qui ix del Regne per fòteent no deu dret de
Sacretaria, carta Real dade en Madrit a 5.. Setembre 1^5;^
folio i 17. pagina fegona dci libre de cartes Reals ab cubeta
ta de fuft.
Dictes foles, y riò més, fcf ha de donar a. los lutyes
qui van fora: carta Real dade én Sant Llorens a 16. Iúliol
1614. folio 74. dét libre de càrtes Reals ab cubertà de pleg.
Drets nos deuhen de robes quis tféí|>afen de ytivaxeÜ
a altre, carte Real dada en madrid a it. Agdft ú&yifolio
158. del libre de cartes Reals ab cuberta dè plegami.
Degut de la Cicra Congrégacio dels lÉminentïfsrnas
Cardenals fobre los falaris dels miniftres del illuftrifsirn, f
Reverendifim Senor Bisbe, y altres cotes en lo Extreordi-
naride 1636. a 38. folio <>i.
Diftïnicio feta pçr la Filla en favor del pare, tenint ca-
torfe Anys y eftant en poder del marit val: eri Içs Otdina*
cions del Regné folio 17<r. pagina fegoaa. -
Drets Te poden impoíar, llevar, miftuir* o creXer péf
los Magnifichs íurats, y CoriCell General en libré den Abel
lo fot. 8u capitol 18. y libre vèrt folio 70.
Delinqüents", y com fe dèga procebir contra dè élïs
RqíTello nou folio 2.69.
Dones morts llurs marits lo primer Any aó agén goj~
da dels llurs adots, (ino la provifto en libre den Abelló fòl.
89. pagina fegona.
Donacions fe poden fer fens' irtíiriuacio de Iutje èitòt
re que exccdefcan à 500. ducats dor, püis fià remugat àlà
Mmj llaj
 48* SVMAR.I DE PRMLEG1S
D
tlaj fobre afib difponent en libre den Sant Pera folio 3333.
«n la fegoua columna.

E
1 . EMVBITEOTA\

Q VE los Emphíteotes tenints Terrefi·cpoiTeísïonsnop-

ganes al fegon fenyor aquell tal de ia pria aii-thorai •
puxa pendra les portes de la cafa obligada 3 es en libre dm
Sant Pera en la 6. carta en la tercera columna* /comeofi,
Noverint Vniveríi. Affo matex es en libre den RoffiTfo
cn cartes 50. eu la primera pagina, ccmcnfa encara atorgSL
Lo primer Emphiteota ha la quarta part del luyfiraç
es cn libre dèn RoíFello, en caixes xTí. en La fçgona pagina,
comeníi. Sapien tuyt.
Lo Emphiteota pofat hageceíTat pagar lo ceníalper U
colà a ell ftablerta ya per axo nopert aquella*, te emperò pa¬
gar lo cens. degut: en libre den Sand Pera en cartes 31. ca
ü
ía tercera colunma, comensa, ítem aliquis. ^

EXECVDOR:-

Del privilegi del Execudor confia en líbre den S and

.
Pera a 2.6 cartes en la primera columna, comenía. Nos
Jacobus, e tanbefen parla de íufpites en k fcmqueíà íeguà:
en la matexa carta cn la fegona columna.
Lo Execudor te Iurifdidio de conexer contra los, pof
fehidors de les cavalleries per lo que pretenen effer frandhs
de aquelles, es en dit libre en cartes 89.. cn lo marge ddlaL
tercera* y quarta columna* es vna Sentencia. Spedabife
Arnaldus Vnis. ...
De Execudor parla lo capitol 17. deLcyde cn 96, car^
tes en dic libre en la-fegona columna.
Eo Priyil^gi del Execudor es en libre. den Sant Pera
 TVRANQVESES l8l

D
en cartes 116. comenfa.Nos ïacobus.
En lo mateX lloch. es vna Sentencia entre lo Vaguer
de la Ciutat e Execudor pe cert contrast entre los dits da¬
da, comehfa. Lfoverint Vniverfi.
De Execudors parlen les franquefes eil dit libre en càr
tes 118. comenfa Petrus Dei gratia»
Lo Execudor pot executar los moneders en certs ca-
fos, es en dit libre en cartes ïi8, en la íegoria pagina, cgL
menfa, Petrus Dei gratia.
Que los Execudors no fieri torbats en llurs officis, és
en lo dit libre en la matexa carta pròxima dita* comenfà.
rPetrus Dei gratia.
Del Execudor fe parla en lo mafceX llocE del dit libre
den Sant Pera en les dues franqueías íegüen'ts e en’ çàrrès
1 lo. en la primera pagina parla de la ;fua lurisdiccio* e no

pot eífer embargat, comenfa. Martinus Dei gratia-.

Quant algu fera agraviat de les diffinitions dels comp
tedors, lo Execudor a'o'coní'ell delslurats púguen ttls difi-
nicions corregir, es en libre den RoíTélló èú Cüttks 500. pa
gina, comenfa. Petrus,
De la Sentencia Provifio o Determinació del Execu¬
dor no fen pot llom appellaf, es en libre den Roílcilo en
cartes 330. en la primera pagina* comenfa, Nos ïa'cobus
Lo Veo-uer nos pot empatxar dels nègòfis tocants al
Executor cs^en libre den Róíïallo en cartes 3 30, en la fago

11a paginà, comenfa* Noverint vniverfi.

Lo Execudor te acónexer de les penes dels capitols
d,e les aiudes, es en libre den Roflello en cartes 3 3^* ^
fegona pagina, comeníà. Petrus Dei gratia,
AíTo matex es en la franquefa fe girem en dit libre, co
menfa. Petrus Dei gratia* e en lo matex lloch què' lo Exe
cedor no fia impedit. ,
Los Execudors teaconexer fobre lo moneder per rano
de Impoficions e aiudes es en libre den Roífello en cartes
333. en la primera pagina* comenía. Petrus Dei gracia.
Lo Execudor fon coriexedors de totes queftions deu
allants
 lS3 SFMARI DE PRMLEGIÏ
1
ellants de aiudes e impoficions, es jen libi e den Roííello c«
cartes 333. en la fegona pagina, eomenCi. 'Petrus.
Lo Execudor ha tenir Iloch per exercir fon offici, es
en dit líbre en cartes 134. en la primera pagina, couicnía.
Nos Petrus.
Lo Execudor pot Fer qtialFcvols crides, -es en dit libre
den Roííello en cartes 3 38. en la Fegona pagina, tcomaiía.
Nos loannes.
Lo Execudor es Iutge de les perFoncs de les aíndes
es en dic libre eti cara que los dits perfoners no fian obli¬
gats a la Vniverfitat .en cartes 335. en la primera pagina,
comenfit. Martinus.
No pot eflfer impedit en fon oFlici es en dit libre e
carta .e pagina coiuenía,. Martin us:.

EXTR.ANTSL

Los Eflranvs ab Hurs coíès fon Sal vos en lo dit Reg¬

ne iens perlui de FranqueFes es en libre den Sant Pera en
cartes 2.7* en la quarta columna» comenfií, Nos Petrus.
Los Eftranys Fon tinguts pagar en les aiudes impoíà-
des per deffenfio del Regne, es en libre den RoíTello en car
'es 176. en la primera pagina, comenia. lacobus Dei gratia,
en libre den PvoFsello nou cartes 117.
Les Perfones eftranyes fien tractades axi com los Ciu-
‘ adíns de Mallorques es puguen alegrar de les Franqucfes es
n libre den Rofiello en cartes 185. en la fegona pagina,
omenFa. Nos P-cmis.
AíTo matex es en la Fran queia Feguentemes Riidh.co¬
rn enfa. Nos Petrus, en cartes 2.86.
Aflo matex es en dic libre en cartes 4t1. cn la Fagoiu
vagina, comenfe. Nos Martinus.

eclesiastichs:

Sipoden comprar en Realench mireu en la didlio bens

3 ^ Los
 T FRANQVESES ,
E
Los Eccleffaftichs paguen per les poffdfioíis qut bofTe
hexen en Realench com los laychs, es en libre den San&
Pera en cartes 95, en lo capítol de Leydà 8* en la fcgona
columna!
Que los Ecclefiaftichs íbn tinguts pagat èn Ics aiudes
impofades per defenfio del Regna, es en libre den Roflclló
en cartes 176. en la primera pagina, cofaenfa, Iacobus.
Los Eccleqaftichs no poden advocar niiudicar eti caüfes
llaycas e profanes, es en lidre den Sant Pera eh cartes pa. co^
mcnfa. Petrus Dei gratia.

BMBKTVi VE AXGVES*

Quant es queftio de Emprius de ay gues miren qui te aconc

xer en libre den fanc Pera en cartes pLen la quarta colum¬
na, comenfa. Petaus Dei gracia,
’ - n) >•-r. ... r ,
‘ > EMANCfrATS]

Los Fills contraólants de Matrimoni íorí bagiits pe?

mancipats en libre den Sant Pera en cartes $tt vers. Prima
Filius familias en la primera columna*

EXELl EXEÍLaK*

La Provifio del Exelí cícís participants ab efi Bàllefteí

e ab en Mafcaro, es en, libre den Sant Pera cartes 157. co*
menfa. Alfonfus. En la primera pagina,

EVOCACÏO VE CAPSES.

Que no fian Evocades caüfes algunes per lo Magnífic

del Senor Rey miren; en U dicció Regna de Maílorques.

Nfí rEXCm:E*tfS
i*"} srxéM tòfmíEGJs
E

BléVMEfkS. '

t)C EXcuiments parla la franqucfa en libre dífl Saftct

Mà en 'tayrts tjvïàfegòna pàgina, comenta. ïeanncs

. "
mpz
>üj ,4^ í'I'j :. .0 1nor.» r:o eo ;• o
fw los Pà&toi poden tflet 'Mp*M per
/SL L i. w,«» iü* f- R°ff’«
catres , ,5. en la fS® p#«» eomenfa la cohcordia. Sa-

^ Axinutcx poben ePfer emparats per tos ecnfos qtíe fan

* Cl\^'bains1lÍlmdo5Ínl feta denunciat ala cort algtt

na haver fervada la emparà o en la pena rmpofada eflér m-
IwtW que mes ttflfMl MMk, es ca librc den AbeU
- & a Dflt·nrc
k en cartes % Nos Petrus*
f5 ■ j
mo no
JïUlUli'JJJ JilSUr* - ; **- ■ •“«** ..*
Les E*os no fienacavailades % per Roísin^ penm

emes fols íe les «tòiOK e fufikiènts e que fien fenyades de

foch es en libre den RoíTello, en çartes 130. en Ufegpnapa,

y fo **
maníExÍcut°or yconfÍnopoden fer inibitscartesReallsen

vt -i-*- TÍí*aV<ï fcübèfta tàè f4&gàtïn foho »

f6SUbtepl£ -fío pòdéh fe qaife aporteftaibMttWm
(os preus libre de corts generals c^te? cn\parador Carlos
Execio *
•Qgiïit. ea. ia extraordinari de 15H* * EfclaU
 ■. ; 'Y FRAN&FESES: t8<5

F
Efclau moro qualfevol fia. pot fer pres per treura de
caprivitad vn fill de la terra, pagant a fon Amo lo que li

cofta, y los gaftos libre de Ordinacions dc folio 159. en

cffipït^dfn: ínó^iüfí rJ i$9‘ xVíoí £Í1 on stQ
• Mafurar quiívulla pot lo feu Ol.ab megira propir libi«
déti Roffello folio 1x7. jdl·Wíj
Execudor y los privilegis en libre den Roflello íob

'.'.Execudor MoftafTaph, ,y Confols no poden íèr ini-’

bïts ^r carte de fa mageftat ,en libre cúbertes de plegami

Execució de 50. liures en avall nos pot fer perfequef-

txa C planys en llurs cofas fen iàlvos en lo Regna de Mal

lorques fens pequi de franquefcs en libre den Sant Pera folio
17. en la quarta columna,
Eftranis Domiciliats en lo prafent Regne pafats deu
Aftvs fon tinguts per naturals ab determinació del Gran, jr
General Concell dc 9. Ianer 162.1. folio 3.

xstttn

-riRMES de Privilegis Reals que no fien admefos. los Pri

rvilegis Reals haont faltara lafirmadel Vici-Canciller, en
libre den Sant Pera en cartes 108. comeníà feidinandus.

FERMANSA. rnoD
D'iCii
; La Fermanfa no fia tingude per lo principal eflènt aquel
itefént e. pagador, apar ]en la primera, franquefa e" P ’
S carta e» libre den Sanft Pera en la fegona columni
;irca lo medi

TOU —c

Nnt ‘FERMANSA
soSfit
 SFMjffi MfÉP&EGJS
ï

fERMANSA DE SftïR À ÜRBÏl

Que no fia feta forfa en la parconaefeètts de negupuys

Itaf à drefc Í5 díofiCfes nb era enormfc eritiu
és en la primera franquefa en libre dén Sattft Petà an la fi
tPipM ab Sidil na zisaliYhq
AíTo matex difpon la franquefa en dit libre, cometria.
fóVttÜiit Vttttfriifi'■'«*•' là íy càu efi MSegsAtt totomna.
À'Ife difp"bfl la franquefa etí lifera den Rotllo
en cartes 49. en la fegqna pagina, eomcníà. Encara atorgatiL
| tísl joq to.': l'j.'ir. m ■ .oj- * ■■ .1
FRAN£?ES£S( Oílcíi andii• ííL, «3 *»

0 eonfinrialífiydé ïas Prar^itéfe íak f*t lo

me es en libre den Sant Peja en U ? carta «31 la primer*
iíòïutnòa, lo màfèx dïfpibfiïfi .tfit libre a* dita caria en U
fttók. còitíríSHÏ, '-mím » ftatiqúéfi. Qipúam vnivírfc
libercates. ídem t$F&t diMBfrtf la ètenà *à«à «ri la pW®©-
ra columna, comenlà. Noverint Vniverfi Quod Nos ïacob .
Aífo matex es en dit lM en la fetena carta en la quar¬
ta collumna, comenfa. Sit omfeibus manifeftum.
. t _ A(Tq matex çs cn dit libre en la 8* cartcen la primc-
fa coíumna, còrítéttfi in Í9ei Ndniiíiè;-
I!,> Alfo imtex en' dite &W 8. éft k fegoda cólunuia, c«J-
rnetifa. ín Deï Norfttrtt. , . • . j ’
Alto matex en la 9 . carte de dit libre en la tercera
collumna, comentà. Nouerfiílt ^fi^Hi·
AíTq matex es en dit libre en la 10. earta del dit libre
én ïa feédtw colümhi, cdrffcíHia. NbV«»ftit Vnkeífi» Ca lo
dfit libre eri cartes 18. éri lïift|cftm ètitennwi confirmaciódf
^uencs?Int^riiiaVfèííiait퀷 • . _
Aflo matex es en dit libre cn las 19. cartes*!* Jat«r
fera columna, comenfa. Sancius Dei gratia.
Si algu manament del Setior Rey fera fet a qua evo
oí&eial contra franquefes e algu fera agraviat puxa haver
*lt ^ racos
 ■-• ¥ , .
V Att Scnot e fià fobféftgutàtal execució de

flfees
'“nlfe NfAp f
cer enteftiment de aquelles a vti ta e
libre den Sant Peta en la fetena caite en la terte
t· ^ columna

MMiïTS-to pofadesendïi
... n St« ioo. en lo principi.de là pagine primera.-co*

pitoli econcefstoW dec ^ Sant p^taf.^

íent Regne dé MaUorju e dé iQilliürfes fet
CónfiMaéiò Lt pérà à iv CaKfesí
al Rey Sanxo, c0"fta C^ ^^ ^ovciint Vniverfi h fegona.
la primerà columnà, coMen en la tranquee

polar Colle&es .
nk ****d‘
ç.rtee én là fegoaà
*» “?®##03fà“4 * en 1* tetceía col.
columna* comenfa.^ ^ ^ ^ dcl matex libre en
lafnna i là. fii de q v Pàtèat Vniverfis.
U tercet. Jà* con» fianquétes Piivilepi
P„rf,« o to ne de alguna vàl«
confuetuts, e bons vlos n . gti cartés
aíTo difponla fraucpieía ^
en la primerà columna, com • ^ ^ cónexédòf lti
Si Prdvifions fon contra Franqu
Governador, mireu eri ja Mto Gove^P^^^
Que les Franquefcs ficny entele . & eti dit li-

S"c'^«w;bSííE
 SFMAR1 DE PRIVILEGIS
F
iibre en iz. capítols deLeyda en 96. cartegenk^cçlumoa
Que los pledegans, o impretrants pròyifibns contra
Franqueíes hagen a donar farmanía fobre les defpefes/es cn
dit libre en cartes 104 en la primera ’pagina, comenfa. Nos
Petrus ,
Confirmació de Franqueíès es en Iibre den Sant Pera
en cartes 115. en la primera, y fegona pagina en la qnatrc
fenqueíès en aquella continuades, comenía cadavna, Novc
rint Vnivcrfi.
Sien íèrvades les franquefes cn les pueílions, es en dit
lil?re en cartes 130. en la primera pagina, comenfa. Petrus
Dei grada.
Que no fia periudicat a Franquefes, es en lo dit Iibre
en cartes cartes 13 6. en la primera pagina, contenia. Petrus
Dei grada, ^
Si alguna cofa es feta contra Franquefes nos pot treu
ra en confequenda, es en Iibre den Sant Pera cn la dita car
tà ; en dita Franqueía, comenfa. Petrus, 6cc. circa les parau¬
les finals de aquella.
Confirmació de Franquefes en dit Iibre en cartes 137
en la primera pagina, comenfa/ Sapíen Tiïyt.
Que 110 fia res fet contra Franquefes a les quals íio pu
ga pedudicar res en contrari fet, es en Iibre den Sant Pera
cn cartes 1.4.1. en la primera pagina, comenfa. Nàmfos per
la Gracia de Deu.
Que tots ades, e atorgamens contra Franpuefes fien
nu lles, es en Iibre den Sant Pera en cartes 142,. en la prixtc
ra pagina, comenía. Namfos &cc.
•Confirmació de Franquefes de la Reyna Dona Ioana^
fyr dçl Rei Don Carles fon Fill, y Emperador primogènit, y
lednt confirma bons vfos appar en libré deia Abelló fól. 151.
Confirmació de Franquefes , es én dit Iibre en cartó
143. cn la primera pagina, comenfa. Sapicn Tuyc.
AiTo matex cs en dit Iibre cn cartes 145. cn!aprime¬
ra pagina, comenfa. Pate.it Vniverfis.
Affo matex en la Franquefa feguent. én la niàtexa car-
3'i
~h:-;-eJ-' ntò i. <
ta 'ep
■ nVi
 r FRAN&fsms
f
ta en la fegona pagina, eomenía. Patea't Vniveríis.
Confirmació de Fr.irtqüefes, Privilegis e reícrirs feta per
lo Rey Alfonfo en dit libre en 149. cartes en la fegona pa
gina, "comenía. Pateàt Vnïveffis,
Confirmació de Franqucíès, Privilegis è borrs vfos, es
en dic libre en cartes 151. en la fegona pagina , eomenía
Nos Àlfonfus.
Confirmació de Frànqúefès, Piivnegïs ebons víbs del
prefertt Regna, es en lo dit ltbjre èn taïtes Uó-, kh la ptirnè
fà pagina, eórrtenfa. ín Dei Nomifie.
Cartes, o I.etres contra PrivilcgisjRinqUefb, Eibertats
e bons víos no fien admefes iie los ofhcials qui admetré
no les voldran Iíicorregan en les p'chàs ·en acjàels conringu
des> es ert lo dit libre ert cartes tffji eft la priméra pàginé*
eomenía. Nós Ioanncs.
Confirmaeïo de les Frànqúéfés dèl Rey Nòftrórt Séi
nòr are pfófperamcnt Regnant es eti Rit libre en 198. car¬
tes en là fegona pagina, comenfa. ïn Dei Nomine.
Confirmació dé Fraitqüefts, ei én lilsrtí den Roílèllo
en cartes 54. en la fegona pagina, cotitenfa Sapien Tuyí.
AíTo matex, es en dit libre cit éàtteS 58. èn la prime¬
ra pàgina, cómenía. Ell Nom de N. S. Deu.
AíTo matéX en dit libre eil Cartes 58. ert la iegoria pS
gina, comenfa. Encara àtorgam.
A(To matèX en dit libre én 59Í cartas en la fegona pa
ginàj comérifL Etl Noni de Deu.
Alfo matex, es èn dit libre ert cartes tó. en la fegonà,
pagina, comènía. Sapien Tuyt.
Afio matex en dit libre dert Roílèllo en cartes 9 i. co¬
ntenia. En Nom de N. S. ...
AlTo matex en dit libre en cartes 105 . en la primera
pagina, comesía. En Nom dé N- R feEts^GKfíftí
AíTo matex es en lo dit libre den Roílèllo én éoatei
, C|·| (a fegona pagina, eomenía. Sia a tots cofa manifèfta.
' Aífo fttótéí èn dit libre den RoíMò en cartes iif, é« là
fegona pagina, comenfa Sapien tots:
m SFMMl DE VKWÍL·EGJS
F
AíTo "matex en dit libre den RoíTello en cartes154.cn
la primera pagina, comenfa. Sapien Tuyt.
Altra confiirmacio en dit libre en cartes 157.cn lapri-?
mera pagina, mira aquefta matèria en dit libra en cartes
ïCC. comenía. Sapien Tuyt fegona pagina.
AíTo matex en dit libre en carres 17 z. en la primera
pagina, comenfa. Narrifos.
Affo matex en libre den RoíTello cn ioz. canes.cnla
primera pagina, comenfa Pateat Vniverfis.
Àífo matex es en dit libre den RoíTello en cartes 2,32,.
cn la primera pagina, comenía. In DeiNomine.
E de confirmació de Franquefes e de bons vfos parla
la franqueía cn lo dit libre cn cartes 2.35; comenfa. Petrus
E)ei gracia.
Que fi fera fet’contra Franquefcs que nos puxa al·le¬
gar poíTeffio, es en libre/den RoíTello en cartes 168. cn la
fegona pagina comenía Nam Fos^ y en libre den RoífeU
lo nou en cartes 119.
Res fot quontra Franquefes, Privilegis confuetud, c
bons vfos de Mallorques fia tot Revocat e reduit al primer
eftat no obftant qualfevol manament en contrari Real pto-
vehit. es en libre den RoíTello cn cartes z*6, en la fegona
pagina, comenía. Petrus Dei grada, èc novo pargameneò
in cattis 191.
Comifsions fetes contar Franquefes fon nulles e denc
gun moment, es en libre den Roflèllo en cartes 139. cn la
primera pagina, comenfa. Nos Petrus.
Letres o cartes Impretrades, o Impetradores contra Fra
quefes no fien obeides, es ca libre den RoíTello en c-artes
2.49. en la primera pagina, comenfa. En Pera per La gracia
de Deu.
Si algu Impetrara letres, o provifions contra Franque¬
fes, tal Impetrant bage a donar caucio de les defpefes que U
Vniverfitat per Revocar aquelles fara, es en libre den Rofo
fello en cartes *68. en la primera pagina, comenía. Nos Petrus.
Que l©s Officials Reals qui han Iurat fervar alguns
6 A. • ' ' capirok 1
 r mANQVESES
F
tapitols: no fon tinguts fervar aquells, fi fon Contra franquefes.*
3s cn libre den RoíTello ert Cartes zy8, en la primera pagi¬
na, comenfa. Petrus.
Que lès Lletíes Impetrades, e ímpctradóres del Senor
Rey, conegut per lo governador que fon contra Franquefes
no fien fervades, es en libre den RoíTello en cartes 178. en
la fegona pagina, comenfa. Petrus.
Que fio fia fet perjuy a les franquefes per lo excesfet
per los habitadors de Mallorques per la obfidió feta al Caf
teli de Polleníà per manament Real, es en libre den Roífeí-
lo en cartes 2.01. primera paginà, comeníà. Nos Petrus, .>
Revocatoria de vna Letra Real obtefa contra Franque¬
fes es en libre den RoíTello en cartes 370; la primera pagi¬
na,' comenfa. Ioannes Dei gfacia.
Lletres, Gaftes, o Scriptures Rèatsi le§ quals fon viftes
eíTer contra Franquefes no fian ferVades, es en libre en car¬
tes 367. en la fegona pagine, comenfa. íoannes Dei gratia;,
y les deípefes de rcvocarhò fe pagan de bens dels qui tals
letres e provifions Impetràran contra Franquefes.
Confirmació de Franquefes, es efi dit libre efi cartes
385. la primera pagina, camenfa. Patcàt Vnivetfïs.
Per los capítols de corts Generals* no fia perjudicat en
coía alguna a Ics Franquefes, Confuefuds, t bons vfos deí
Regne de Mallorques, ans aquelles eftigan en fe forfa e và*
lor, es en libre de capítols de Corts Generals en 88, capitols
en cartes 54. la fegona pagina,

De Fruyta verde nos paga dtet* de la fèca, emparo íò

àcufiurriat; parlai la Franquefa en libre den Sant Pera en la
fifena carta en la fegona columna.
De la Fruyta uerde difpon la Franquefa lo -contengut
de dalt en libre den RoíTello en cartes 45). en la fegona pa¬
gina, comenfa encara donam.

vyvv·/A ' Oo FADIGA

 SFMAR1 DB PRIVILEGIS
£

PABIGA.

Qui- ha Lo bafto haeW Badiga* en Alous Reals, es cn

libre den Sant Pera éU la 16. caria en la prirggra columnf
un 70. cartes;, comeria h franqueEu Novei'int Vniyerfi ep.
la quarta columna*
Àflb mateX es en cíit librè en r 16. cartes Cà ía íego-*
na pagina* No-verinr VniiVeríi.
AíFo matex m dit libre en cartes* 140,m làfeg$jupíi
gina, Comenía encara comja*
Aflb es en libre deu Roüello en cartes io^/ègona pa-»
gina^ comenfa, Sapicn Tuyc.
riacm • /’tr K(j r'" , f rt

PILLS DlFPlNlNt EDS PÀRBS QVAL EDAB

D<t ufeti tíàVfK

Es continuat xlevall en h Jetra L. en Ja çliétio Legiti¬

mà, mirem allí der dilímiciGils dels dits Bilis, eit di&i<p
•diffiàitions*
Lo Fill en tra£aht de Matrimoni j es haüt per írumçi-
pat in libro deti Sant Perà in cartes 31. Vers /. primer
ïiliíis familias.

■VOtMÏEWfS. ■■

LicenCia de Formetus, mireu dcVall eii là di&io habi-

tadors on hi ba algunes hcencies continuades fots la dita
diclio*
SÍ aígn comprà Forqiept a tr^ Jeu pe&r a quatra
lliures e deu dar ió* VUÍes de Pa Blanch q zt. yqcjis de Pa
ros e 30. viices de Pa ab tot de aqUfíjljs, é^jtj,^ çppituln·-
cionsTent pti aflb. parlen VQs capitob pQÍÀft IjWc den
Rotfelio en Cartes. 90. eri le proflca <&$toyjç#tP$fífa''$ %"
pra Por ment e ptoCeguex hns a .cartes. 9 2*.,. en didjo Bjat mi-
*a tpc lo qui parla de Foíments.
FRVFTS
 r FR4M3JTESES 1 H
Jc

FRVTTS 0 SBLEU

Los Fruyts ço es Blats, Vins, Olis, Llana, Forníents e

altres fruyts, ans que fien nats nos poden comprar ans de
temps apreu ccrt, e los conttades fonnulles e lo Venedor,
cs tingut tornar lo preu ab lo interelTer que es quatra fous
per lliure, es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la fego na
columna, comenfa. Iacòbus Dei graçia.
De Fruyts comprats arrancats e dats a renovellar par-*
la la franquefa en dit libre en cartes 85. en la fegona colu-
na> comenfa. Martinus dei grada* e en la quarta cblurrirfit,
es moguda vna queftio fobre dits contrades
Doftors en lo dit lloch continuats.

FLORINS,

De Florins mira la didio monedes dauall continuada

FISCH.

Sentencia donada contra lo ’Fifch mireu en dictio!

Advocat Fifcal.
Lo Procurador Fifcal no puxa negos fots privació dc
fon ofíici menar ne procurar plets de qualfevols fingulars
altres, fino] folament, les caufes Fifcals, es en libres den Sant
Pera folio 33. columna tercera cap. ítem per Tolre vexacions

VRAVS

Si Fraus feran comefos per los compradors del del ma

del beítiar e altres difpon la Franqueía en lo libre den Sant
Pera en la primera pagina en cartes 1 zu comenfa. Nos lo-
annes Dei gratia.

O02? FRANCHS.
 SVMARI DE FRIVILEG1S
F

FRANCÉS.

Perfones Franques no poden eíTer aífotadesi mireu en

Ja diótio, córrer la vila ab aífots.

*FOSSAR DELS 1VEVS.

Com lo Rey dona lo foflar dels lueus a la Vnivcríí-

tat, es en librc den Roífello en carces m. en la fegona pa¬
gina, comenfa. SapieaTuyt.

FITTES.

Totes queílions per occafio de Fittes fehagen a deter

minar fens ftrepit fumniariamenti es en libre den Roífello en
cartes 138. en la fegona pagina, comenfa. Enfant en laumc
e mireu dalt en la diótio, termeris > e de fittes, mira en la
diótio termens de Poífcísions e paftures.

FAMILIARS REALS
r f • • J . . f
Quifon entefos Familiars Reals, mira la decleratio en
libre den Roífello en cartes 175. en la primera pagina, co¬
menfa Iacobus.

FIRIES DE MESSES

Dc Firias de meífes parla la franquefe en libre den Rof-

fello en cartes 134. comenfa. Petrus Dei gracia en la primc
ra jpagihàv

FAMILIARS DE GOVERNADOR.

Si los Familiars de Governador poden haver officis en

lo Regne, mireu en la diótio Domeftichs.
FERRERS.
 T VRANQVESES

^ •

FERRERS:
’#
Negun Ferrer, o altre no gos fer o pofar en alguna
ferrufía, coltell o daga algun feííyal, fino aquells que aquell
tal Ferrer, o la fua familia hauran lets, es en libre den Rof
fello en cartes 371» fegona pagina, comenfa. loannes.

i FORÜERS1
Ú
') -

Dels forners parla lo Privilegi en libre den RoíTello en

cartes 45 6. la primera pagina, comenfa. Nos ferdinandus.
Forners no poden tenir càrrec ningú vniverfal folio
pagina fegona del llibre deti Abelló.
Franchs fon en totes les terras de Aragó, los homens
de Mallorque. en RoíTello nou folio zz. 119. y 166.
Contra Franquefes nos pot allegar poíTeiïio en dit libre
folio 119.
Filiació fe ha de fer per lo Gran* y General Confell
nemine diferepante fe refolgue ab determinació del Concell
Gran a 2. i'ï Maig 1609. decretada per lo Senar Vitteyals.
Fadiga es del qui ha lo bafto o hafta en libre denS.
Pera folioj 140* pagina fegona.
Fill contradant matrimoni es hagut per emenfipat en
dit libre folio 31 Veríiculo primo filius familias.
Familiars no anant; a guarda los dies quels toca, pu—'
gan eífer compellits per los Mmiftres Reals libre vert folio 117.
Inquiíidors no poden conexer de camins Reals, y pu-
blichs libre folio 117.
Franquefes que íien obfervades en la} adminiftracio de
Iuílicia, vide adminiftracio.
Franquefes íien fervades, y no fien interpretades capi-
tol 45. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.
Familiars del Sant Ofici, no gozen'de immunidad per
rao de deuta Real ni fifeal, ni de adminiftracio de bens Vni-
verfals: carta Real dat, en Valladolid a 2.9. Mars 15 5 5. folio
Oo 3. 16.
 *-97 SVMAR1 BE PRIEILEGIS
F
6. del libre dc Cartes Reals de euberta de full.
Familiars del Sant Ofici cílan fu.bie&cs al Moflaíaf en
;ofes de fe luriíuiclio; Carta Real dade cn Madrid a 19. la-
íter 1609. folio 17. del libre de Cartes Reals de euberta dc
fuíl, &: folio 64, del libre 'de Cartes Reals ab euberta de
plégamiv
Familiars ni Miniílras del Sant Ofici., no poden ícrteai
■:J carrechs Vniveríals: Carta Real dat en Madrid a 20. fr.brer
37* folio 96. pagina fegona del libre de Cartes Reals ab
euberta defuít.
Familiars del Sant Ofici poden tenir carrechs Vniver-
fals-j mentres no hagen de donar vot ni aconcellar Carta
Real dat en Çaragofa a 10 .8bre. 1643. folio. 98. paginaíc-
gona del libre de Cartas Reals euberta de fuíl:.
Familiars del Sant Ofici.eítan fubjecles al Execudor
Carta Real dat en Aranives a 29. Abril 1651. folio 111.del
libre de Cartes Reals ab euberta de fuíl.
Franchs no poden tenir Oficis Vniveríals: Carta Real
dat en Madrid a 14. Mars 1646, folio 122. del libre de car¬
tes Reals ab cobertes de fuíl.
Familiars Franchs del Sant Ofiicg no poden fer Mor-
bers^ni altre -Oficis Vniveríals Carta Real dad en Madrid
a 15. Setembre 1660. folio 172 del libre de Cartes Reals ab
Cuberta de fuíl.
Familiars del Sant Ofici na poden Regir Oficis fens q
primer, y antes de la Extradio no hagen renunciat a fon for
Carta Real dat en rnadrid a n Ianer 1662. folio 181 . del
libre de Cartes Reals ab euberta de fuíl.
Fifcal de Moílaíaf toca ncmcnaiio a los Iurats Carta
Real dat en Maiirid a 2. Febrer 1610. folio 151, del libre de
Cartes Reals ab euberta de plegami.

G
 r tranqvesès í?g

G
GOVERNADOR

Que lo Gouernador, ò qualfevol altra Official fien tihi

guts iurar les franquefes e aqüèlles feruar, e Fer faruar es
fi.
en la i. franquèfa del lik den S. Pera en la fegona carta en la
AiTo matex es eh lo dit libire eh 2.4. cartes en la ter¬
cera columtià* comèníà. Sah&ius.
Que lò Governador de les Sentencias e Provifions per
el Fihedóres nò puga hàver falari ni lo feu Àíícfior/es a
2.9. cartes de dit libre éh là téreerà columna, comenfa. Pe-
trus Dei gracià. .
Lo Governador te punirlos Delinquens en les vies pii
blicas, es en libre dit en 35. cartes eh la primera columna
comenfa. Àtteridat lo cumts tenens.
Lo Governador ha de fegtiir los mes vots de Ja Audi
diencia, es en dit libre à 71. cattà énlà tercera columna, co-
ftïcnfa là frahquefa. Petrus Dei gracià.
Neguri de Aràgò'e del comptat de Roíïello nopotejfc
fer Governador eh lo Regne dé mall orques, es en jibrà den
Sant Pera à 75. eartés en la fegorià pàgina, comenfa la fran-
quefa. Noverint Vniverfi.
Que lo Governador nò Perturb los Confols en llur Of¬
ici, mireu en la dictio Confols.
Que lo Governador conega fi Provifions fon contrà-:
fahens franquefes, és en dit libre en cartes 94. la fegona cò
lumíia, comenfa en lo íegón capítol de Leyda.
Lo Governador íudich les caúfçs dels officialst fens ía
laris, es en libre deh Sant Pera emeartes 117. cii là prime¬
ra pagina, concnfn. Petrus Dei gracià.
Lo Governador, es Iuitgé del Patrimoni Real, fens fit
lari, es eh dit libre en cartes 12.7. en ía fegonà pagina, co¬
rn enfa. Petrus Dei gracfr
Que lo Governador no pot treura les caufes dels o rdinaris
chdit libre cartes 119. en la 1. pagina,conxçnfa. Petrus Dei gra'
~ m
 SFMMI DE PRIVILEGIS
*G\
Aiïo mateX, cs en la franqueía Namfos en la primera
pagina.
Aflfo mar ex, es eft líbra dea Roffello ea cartes npen
la -fegona pagina» çomenía. ítem el fegon capitol.
Lo Gòuefnadores Iutge de les Appdlaaoris'dé'Menor
ta e Eviça, Cs eh dit libre dea Sanet Pera en cartes 142.. en
la fegòna pagma/coménfà. Islam Eos.
Lo Governador Còm dMinari no hage falari efe fes Sen
tcncias, cs en dit libre den Sant Pera en cartes 149. en la.fi
3e la iegona pàgina, còmenfa. Petrue Dei gracià. Eíl cade
ijue eft fupérius folio 19. còlumna tercera emfdern libri.
Lo Governador es tingut deduir, a eXequutio les letres
Reals e tremefes els Iurats» es en libra den Roffello en car-
tbs 130, la primera pàgina^ coinenfa. En'5anxo.
Àffo mitex diu la franqueía en libra dèn Rolïèilo en
cartes 153. en la fegona pagina, cromenfa. En Sanxo, ente-
henthi fxanquéfes. *
Los Governadors ban de lutjar e Condemnar ab con-
fell depromens, es en libre den Roffello en cartes r^Tenl*
là fegona paginà, còmenfa. Encara Atorgàm.
Lò Govtrn'ador de les caufcs ordinàries no hage fàlari^’
Es en libra de« Roffello en cartes 2.11. en la primera pagi¬
na, còmenfa. Petrus Dei gracia la primera. Et eàdetíi de,
qua íuperius in líbro déii Sarit Pera in duobús locis.
Que lo Governador,.es conèxedòr deies caufèsEatry
ííiòrtiols, fens filàii, es en dit libra en cartes i 13% en ia pri-
inera pagina, còmenfa. Petrus Dei gratia.
Que lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris
C altres Òfhcials en civil, e criminal perïeho del offici, 6c
nan aliàs, es en dit libre den Roffello eri caites 2*17. en la
pagina» còmenfa. Petrus Dei gratia.
Que lo Governador hage de conaxer dels porters Re
ais venint afsi emMallorcas ab comifsions, £cc. Es cn dit li
bre den Roffello en cartes 117. en la fegona pagina»comen^
fa. Nos Petrus Dei gratia.
Que lò Governador hage de conexar de Ics cauías del
Patrimoni
 T TRANQVESES •3°°
G
Patrimoni fens falari, es errlibre den RoíTcllo cn cartes 118
primera pagina» comenfa. Petrus Dei gratia
Que lo Governador conega de les caufes, e queftions
tès quals ferari fobre conceíïions fetes , y fehedores de offi-
cis de pes, de Scriveíiies, e altres cofes, esenlibre denRoC
fello en cartes 2.19. en la fegona pagina.
Lo Governador no pot fer manament als Ordinaris
que procehefcanfumariament, finò com han acuftumat Iux~
ta la franquefa, es en libre den Roflello en cartes 111 en la
* fegona pàgina, comenfa. Petrus Dei gracia
Lo Governador en admetre de ies appellacions hage
/de fervar la franquefa cn aflo difponent, e lo que es difpo-
fat per dret comu, es:en libre den RoíTèllo en cartes 2,12,. en la
1. pagina, comenfa. Petrus Dei grada,
y ' ' Al Governador fepoden fer e prefentaf pro tefts Pab qualfe
vülla Notari* es en libre den Roflello en cartes iw. en la íego-
ria pagina, comenfa. Petrus Dei gracia*
Lo Governador nos pot entremeter de les caufe dels
Ordinaris, es en libre den RoíTello en cartes 2.14. comenfaj
Petrus Dei gracia en la primera pagina.
Los havents Cavallaríes poden preftar lo lurarnent de
feeltat en poder del Governador, o de fon lloch tinent, es
ren libre deri RoíTello en cartes 2.35. en la fegona pagina co
* menfa. Nos Petrus.
Lo Governador, y tots los altres Ofíicials íian tin¬
guts totes les Catifes civils, y criminals determinar ab con-
cell de promensjno obftant qualfevullaus contrari feguit, es
en libre den RoíTello en cartes 2.3^. cn la primera pagina, co
menfa. Petrus Dei gratia.
Lo Governador ne altres Ofíicials 110 hagen falari de
ies queftions de las quals fon ordinaris comefes a ells a de¬
cidir, es en libre den Roflello, en cartes x48. en la fegona
paginar comenfa Petrus Dei gracia.
Que lo Governador nos entremeta de queftions de cen
' fals, es en libre den Roflello en cartes 2.71. en la primera pa
gina. Petrus Dei gracia. j \
Pp* • ; .r-'. V Lo
 WMARl ÈE PRiïTLEGIS
3S
•^:*etíétóaor es tiiigüt forvat los tapitoi's de Co'fiFè
jilt és eà libre den Rofièllo en tarccs x^., en la primera, pa-

*m «* »*
aquell,
er *.*taí£SÏ5í
es en libre den Roíicllo en certes .jptUapnmerapa-

’^’S^àeSS'^ fon Lloch T&ient no ban de fòdí-

tar àb ptOtíréns; 'W les canfes dè Appe^fons, les quils à\
Vèrs fi fe retindranj es ert libre den íbo&lfe en caues .jo£v
nriinèfà'pai^nài còrtïeíifa. NósjPetrus.. Y<
■ One 4ò ’èovertedor ito fia de Arago nt de Rollelro,.
td tms m en diblibrè la primera pagina, comçnkN^
Vérint V niuerfi. v . . . ■
Beclèactò :dèl Governador pet \a quàl,« determm»
éuc lo \ragner de MalforquesJitó feb tremeta, dels. negplis
pmanVentfal Exeeutoíi ^(chdfote deti BMelfo en
*W>.> i, pagina, contenia. Noverint Vnftrerfiv • j _ ,
Ets Goüemàd'èínnóiiéfttremefa del Omet del Conto-
kt,ts ert dit libre d«sn%of^ «n<!6aítes^ tv pagina,-^
tnérila,: PetniS Dei Gratia. ” - : ; .
Xte (Sòvernador.faífií luíHcia en a qüeíboqueer*
bér rahO id^kfoferínahiïi .delsconfolat per los ades merean
tils, és eti libre den Roffello en cartes U ptinerapa
gine,cOtneufà. Martinús.

dert^RbíMo ért cartes 410. en la primera pagina, comenta}

Nos £ çm Elochtinent nos cur de les qüek

t.ófts bér&nyèiü' als- ©rdüiarisy es ien 'libre den RoUello en
cattes ai'5 • em là- fegOfta ipaginé, Enmenfa.ÀfeWWife ... _
Lo (joVernaíor, o fon. L·locbtincttt faffe.gnaytaper·-
fonaítnènt,«' qtte h<0 dótïett'.keencia.nTles ^utés de portar
MàStóftüiné akres^FoBafc perla Ciutat,
felló en cartes i$. en la fegona pagina, eomenla. Martmu
gratia. Lo
 T FRANQVESES 302.
G
Lo Governador no poc remetre caíós de homeynide
crim enorme* ni traníactio, ni pardonement fino que faffa la
Iufticia, es en libre den RoíTello en cartes 433» primera pa
> gina# comenfa* Martinus Dei gracia.
Lo Governador no pot fer alonganlents de deutes, es
en libre den RoíTello en cartes 434. en la primeta pagina, eo
mania. Martinus.
Lo governador, e altres Ofhcials iens algun falari de
gan diffinir totes les cavfes tocants a la Vniverfitad, es en
íibra den RoíTello cn cartes 448. en la primera pagina co-
menfa. Martinus.
Lo Governador e altres Officials ’expedefcan les qües¬
tions Civils e Criminals no donants en aquella alguna di-
letio, es en dit libre en cartes 449. en la primera pagina, «d-
menía. Martinus.

GVATTA

Que los bons bomens de la terra fafleil Gtfaysa parla

la franquefa en libre den Sant Pera en la fifena carta en la
fegona columna.
AíTo matex difpon la franqueíà en libre den RoíTello
. en cartes 49. en la fegona pàgina, comenfa. Atorgam encara.
Lo Governador, o fon Llochtinent no poden fet Guay-
ta fino perfonalment, es ea libre dén RoíTello en cartes 42.9J
íègona pagina, comenfa. Martinus*

GARRIGA,

Cafcu es pot emprar de la Garrjga del Vebi per cent bif-

ties menudes, aíTo difpon la franquefa en libre den Sant Pe¬
ra a 34. cartes en la primera columna, comenfa. Statuit Dns
Rex, en la fi de aquella.

ppz^ hracla
3ò3 SVMARI DE PRMLEGIS
G

GRACIA DE CREADORS.

Los menors Creadors devhen eftar a la Gracia feta àl

deutor per los maiors Creadors en deuta e nombre de per
fones en libre deu Sant Pera en cartes 31. en là fegona co¬
lumna, comenfa. ítem aliqui.

GVIATGE, E GV1ATGE DE tlTEÀLES.

Que los portams Vituallcs fon guiat% es en libre den

Sant Pera en cartes 7 i. en là tercera columna> comenfa. Pa-
‘ teat Mànifefte. Excepta certs cafos, en dita franqucíà expreflats.
Guiatge e fòbrefehimerit atorgat per lo Senor Rey a
tots aquells quis vendran apoblar en Mallórques ès en, dit
libre en cartes 114. en la fegona pagina> comenfa. Nalfonfo.
De Guiatge dç Vitualles pana la franquefa en dit libre
pn izl cartes en la fegona pagina, comenfa. Pateat Vniveríis.
Dé Gúiàtgò dèmbbàcòrdadà per là fràtiqueía en dit
libre en cartes 194. én la pagiha, conietiía la fraitquefà.
Nos Ioannes.
De Guiatge de Vitualles parlà là frariquéfà en libra den
Sant Pera èh cartes 197. eh la fégoha pàgina, comenfa.Nos
Perdínandüs. !.*
Apolïàhb Víttíàlfe foh g&iàts y fio pot-eíFer dada mar
ca contra ells , es en librè'dcïiRoíféllió éú cartes 2.47* eh
la fegona pagina, comenfa. Nos Petrus.
Los Guiatges atoirgaès én fàvor de Armada no valgan
als acordats fi perfonalment no yran, es en libre den Rof-
íelltí 'èú cartes yii., èh la prihïeirà paginà, eòhíèhíà. Nos
Petrus; r .*•
Los Gülàtges dels Gbífiris fiènievooàts, ès en libre
den RoíTello en cartes 408. en la pantera-paginà, comenfa.
Martinus.
De Guiatgé de armades, mira en la di&io, Armament
Armades.
Lo
 r tranqveses 504
G
Lo Governader ni altres Officials río p«den guiar ni af-
fegurar Coíïaris, de Mar ni malfa&ors, es en dit libre en
cartes 410* en Primera pagina, comenfa. Nos Martinus.
Guiatges de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles
an lo dit Regne es en libre den RoíTello en cartes 41-7. z
pagina, comenfa. Pateat Vniverfís.
Guiatge atorgat a totes nacions venints apoblarfe en
lo Regne, es en dit libre en cartes 446. en la fegona pagi¬
na, comenfa Martinus.

GOKBLLAS.

De Gonellas parla la franquefa en libre den Sant Pera

en cartes 165. en la fegona pagina, comenía. Nos Ioannes.
, , . - ' • v i ElOi'jf.7 :rí Z i 23Q> 'V
GALERA, 0 GALERES. J :

Que home de Mallorques no fia detingut en Galera^

es en libre den Sant Pera en cartes 185; erí k primera pa¬
gina, comenfa Don loan* e en la franqfiefa fegueiit cn la
mateXa carta en la íegona pagina, comenía. Nos Ioannes.
Que lo Senor Rey ha detenir quafra Galeres pèr Tui-
cio del Regne, es en libre den RoíTello cn cartes 1d?. en la
fegona pagina, comenfa. Namfos.
Aífd matex en dit libre en cartes 169. Wla fegona pa
gina, comenfa. Namfos.

GRECm:

Los Grechs e los altres fubie&es el Emperador de Gók

tantinopla, no íian hoits per la cort en cas de Proclamar
libertats, es en dic libre den RoíTello en cartes 410. en la
prim ere pagina, comenfa. Nos Martinus*
Generals de Galères no poden regóxer Vaxells en co-
rats en los Ports de la Illa, Carta Real dade en Madrida 30.
Iuriol 1d55.fol.143.del libredecart.re.ab cub. de.fuft*
Pp 3* Gran
3o5 SFMMI DE PR^EbEGIS
G
Gran , y> Genetai Concili deu veu re .les inftruaions
ques donen a los Sindichs qui van a la cort. Caïra Real dat
en Aranivez a x. Maig 1584. folio 31. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de plegami.
Gaftos de Blat, deuhenpagarlbs Eclefiaftichs, com los
demes, Carta Real dat en Madrid a 7.. Maig 162.0 folio 74.
del libre de cartes Reals ab cuberta de fuft. Altre ui ha fot
-lio 15. del libre ab ouberta de plegami.

H
HJÈIfJBÜRS DEL REGNE.

Q VE tots los Habitadors del Regne fian Franchs en to¬

tes les Terres dél Séfior Rei àb totes les coles e mer¬
caderies llurs: de tota lleuda Portatge, Meívrage, Pes, ribat-
ge &c. apparen la primera franqúeia del libre den Sarufc
Pera en la ptimeia carta, com en fa. -N overinc Vnivcrfi.
AíTo matex en la íegona carta del libre cn lafrattque-
.faj'camenfa. Mànifeítum fit'cun6Hs.r
Aflò matex, es cn la tercera carta del dit libre en la
franqueía qui, comeiisa. Noverint Vrrivetfi qiod nos la'co-
bus en la primera columna. • i ,' i
<Jüc tot habitador del Regne fia tingut de contrada
•crim, o delide que en lo Regne de Maüorques banra co¬
mes, es en dit libre en la 5. carta en primera columna, co-
menfa. Noverint VoiveríL
Gracia feta per lo Rey de Sicilià als Habitadors del
Règne oCiutadïns de aquell de cens-'drets* eren tinguts Pa
gar per tnercaderias, es cn la ï6. caktas en la 3 . columna
del dit dibre, comeníi. Pedericus Tertius.
Privilegi del Senor Rey de CaíHlia denat al Rey de Àua
Jho, e Hàbitàdors del prefem Regne dc Mailorcas» e seO La 16.
cartes del dk libre den Sant Pera en la quarta columna co-
menfà. Don Ferrando/ e vn altra defeguretat per dk Rey
rir D f '[ atorgat
 ¥ 'Ws
bï ,
atorgat als bfercàders,, babkarits en MallOrCas cn là 17. car¬
tes en la Fegonà columna, efte es traiúlado, e vn altre pri-
vilecri après del dit Rey, tnmènfa, eíic es tranflado en <}ità
Carta del dit libre eii la terfera cólumnà,;
Gracia Feta per fo Rey de Sicilià aís hà'bMdórs dè
Mallorcas, es en dit libra à ï.4. cartes eft la Fegona colum-
nà> contenia. Federicus.
Privilegi atorgat als Habiradots dteHfcRégrfedèi qui
pot treüré de Valentia qui cià prohibit, es en libre den Sans
Petà à í3. cartes en la fegona coluinm,cpmenía. Nos PciUst
Là Reiniffio dels Bens oCcupats dels habitadots del.
Regnè dé Mallorquès per oètaïiò de là Rcbellió del Rey
Eli Perà es én libtè dèü Sant Perà à :iy. 'eàrtés la quarta co¬
lumna,'tomenfa. Nos Pctrus. , .
La Fegüïetat dóftàdà per l'ó Rey ért Perà à tots ros ha-
bitadòís del Regne dürti taincn lí preíten dins cert temps
là Fèaldact, és 'éii dit ïibrè à iSidaitevfett là priinerà eolluiU
Uà, comenfà.Pàtéat Vniverfis.
Lícèntia dé hàWr ïbrthents dàdà àls bamtadogi delReg
ftèjdé Tortofa és en dit libre den Sàht'Pera à 18. caries 3•.
columna, CòmenFa. Noverint VníVeWi. , ' ;
A(fo matex díipoii là franqucfa. Venerabilibus a 18.
CàrteS ért là qüartà columna-.
Qué als i Libitadors, e Mercadeh pfcr llurs mercaderies

no íes moiueiij utim lamut ~ , «-> *

es en dit libre a >9- cartes en là primera columna, comeh-
Ta; E és vn $. Nos Pctrus: s
AíTo rhatex diipoti eb lo dit libre dita carta en la íe-
gonà colunuia; .nh. , , . - .
Los Habitades del Règüe Fon Francbs d'e pofada coes
que nois puga efíer Feta fotía per ÒFficial per pelades y, es
en dit libre eh cartes 94. 3. columna, comenià. Patcat Vm-
Vcrfis qüód ttòà Martinus. . _. . , ,
Los Habitadors Fon Francbs. per totes les Terres del
SénorRcy de Ltòda de totes llurs niereaderiesj peatge,jkc.
•307 Smm DE PRIVILEGIS
U
cn dit Ubrç cartes 13 & en la primera pagina, comenfa PetrUf
Dei Gracia e fobre afio mira la dictio Leuda,
Remiffio é Àbfolucia feta per lo Seííor ReydetOtaac
tio Civil, o Criminal als habitadors de Mallorques, es ç'n dit
libre en cartes 144. en la fegona pagina,com enía. Nos Alfonfus
Que tots los Habitados, e ciutadans fon tinguts a c5-
tribuir en tot comu e véfinage per Cafès e PoíTeffions q
Ragen en la Ciutat, es en libre den RoíTello en cartes 4!,
comenfa. Encare volem) y per famblant fon tenguts los No
bles en la feguent franquefa,
Abfolucio del Rey en Jaume feta als Habitadors del
Regne de 3a feekat, es en libre den Roflèllo en carter £9, la
1. pagina, comenfa, Sapien Tuit.
Los Habitadors del Regne fon Franchs en totes k§
Terres del Rey de Arago, es en libre den RoíTello çncitf-
tes 74. en la primera pagina, comenfa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es eftat atorgat per lo Rey
de Sicilià cert privilegi de franquefa de mercaderies, es m
libre den RoíTello en cartes ?8. en la fegona pagina, càí~»
menfa. Federich Ters.
Los Habitadors -de Mallorcas fon Franchs en Sidlía
axi com los de Barcelona fon, es en libre den RoíTello cn
cartes 152. en la primera pagina, comenfa. Federicus,
Lo Senor Rey es tengut deífeníàr los Habitadorsdèl
Regne e bens de aquells contra los hemens del mon, es cn
dit libre den RoíTello en cartes i6t. primera pagina, comen
ia. Prometem -encara.
Los habitadors del Regne de Ma.llorques en les cofes pro
hibides treure de València fian tra&ats, com los de Arago
València, y Cathalunya. -es en libre den RoíTello en'cartes
*07, comenfa. Nos Petrus Dei gratia.
Que a los Habitadors de Mallorques fien íbrvades lc§ \í-
bettats en totes ks Terres del Seüor Rey, es en dit libre
den RoíTello en cartes 210. en la primera pagina, conscn£L
Petrus Dei gràcia.
Los Habitadors del Regne fien franchs dehoft,
ç$ac
 T TRANQVESES r5oS
H
cade,: £ Lleu de, es en libre dic en cartes ïi$f primera pagi¬
na, comenfa. Petrus Dei gracia. / 6~
Que los Habitadors fon franchs de Pes e Mefnrage
es en libre deh RoíTello en cartes 2,15 .fegona pagine cornen-.
fa.Poít hxcvero.
Los Habitadors de Mallorcas fon franchs de pofada
qüe fie altra ,- &c. es en libre den Roffelllo en cartes 413,
en la primera pagina, comenfa. Pateat Vniverfis.

HOMEJER, HOMEE

Deu eíTer punit aquell com Homeyer qui ab animo

deliberat voldrà' matar algu el anava infeguint, es en libre
den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columta, comenfa,
Noverint vniverfi.
De Homeyer parla lo ïo. capitol deLeyde en libre dic
en cartes 9 5.; la tercera coll umna.
Los homeyers no habitan en lo lloch bon lo dit ho-
mey es comes, es en libre den Roífello en cartes Z96. prime
ra pagina, comenfa. Nos Petrus.
De Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remifíïo per lo Governador, fïno que faífe
la Iufticia, es en libre den Roflèllo en cartes 43 3. en là primera
pagina, comenfa, Martinus,

HONORS EN REALENCH

Que totes les Honors en Realench fïen tingudes con¬

tribuir en tots vifinages e colle&es, es en libre den Roflel-
lò en cartes 5 i en la fegona pagina, Sapien.

HOMENATGE,

Dels Homenatges preílats per lo Rey de Malíorques àt

Rey de Arago fe fà menfio en libre den Sant Pera en la i a.
carta en* là tercera columna quarta, y quinta, y fifena que
^ Qfq fóti*
 wmm: nte/mxmGis

fò^ firftaftijderes en írotnbre ab itàhBkio? toAèm^ií querms

fos perjui a les franquefòs del: Regne,'
E del dir Horrienatge íèparla ; enda i í; çmà enjàquaf
tn: cólüiiíría 5 en la franqueíà. Nov.ediir Vniy^fli, en lo, dir,
libre»
De bòi^ehaí^é preílat eh lel Rfey Satfçi^jprt· loà iurató
òbl dit Regne* coíiftk én díb libré ai jL ja qktm( e%{lapftmgD
ra columna,
Si algu romprà Homenatge lò íutge“qiü haurà pres, d
fera fet en poder dè ie&pfiiH» fea cònex^r de tal rompinient,
es en lo ïj capitol de Leyde en dit libre den Sant Pçracn
éartès 97. etila fègóïi^cólnrnnal·
Àífo níatéx es en libre den Ròífelló ert èarçei
gohapagiAiycòrfteiíía» Pecrbs'iDoí gràoiai Rnò toca eï do»
vernador íitio ert cert cas,
Def rfbrüehaègé preíbat el Rey de ÀiUgO coníbr cn li¬
bre den RoíTello en cartes. eí{ la fegona pàgina3cómeiV
.fi-’ Eti ti8frki:dé: Nv &
Dè fa fi" AbíbkïoiSyó: fceltaé-preítade al; infant de Poç
tugal, e de là Àbfoludo del Homenatge per los de Malípt
ffiçf pfellàt\l dqüellv eniiftà eb libre den RoíTello etv cartes
151; en \£ pfirnéfa pagina^ cromeníii Infant en Pera,
E6s Hèrnenatgés fe* hari d píéftaf en poder dels [íltirs
ordinaris exclüs lo Governador*, es eii h.fere cjen RoíTello en
en libre deil Roííello en cartes 177 * en la fegona pagíne,
comenfa, Nos Pdrus*

mSPfïJLS,

Del Hofpital dé Sant Andreu e deí que poria cptrul

prar en Reaicnchs fa meníio la franquefa* Nduerint Vnívet
fi en ía cartes en la tòreéra còlutnna en libre den Sant
Pera,
Què tòts lòs Hòfpititk dfc 4a Ciutat e Regne de Mal-
lórqucs. fien Reduíts en Vn Hofpital en lo qual -fia vníf§
agregat 1b Hoïjpï'tàl (fe ..Sà'ttc Andreu* es en libre :deO &Úít
■yC) ' ' J rera
 C TFRJNgrsSES ylG
G
Pera en cartes 159. en la pnmeta pagina, eomenfa. Nos
Alfonfüs.
privilegi fobre la vnio dels Hofpitals de la Ciutat de-
Mallorques es en lo dit libre, en cartes 169. en la primera
pagina, comenía.Nos Ioannes en femps ablo de Sant Andreu.
Privilegi Papal per lo Hofpital, es en libre den Sant
Pera en cartes 171. en la primera pagina, eomenfa. Pius
Epifcoptis
Lo Hofpital de Sant Andreu pot comprar cenfals en
Realench fins a 10. fous, es en libre den RoíTello en cartes
144. en la fègona pagina, eomenfa. Sapien Tots.
No íie feta coníignacio per lo Senor Rey a algu de
les rendes del Hofpital de Sant Andreu contra la conceffio
feta a aquell, es en libre den RoíTello en cartes 198. en la
primera pagina, eomenfa. Nos Petrus.

HORES, LA TORRE DE LES HORES.

ïn los adops de les Hores qui hi te a contribuir mi-,

reu en libre den Sant Pera en cartes 184. en la fègona
gina, eomenfa. Com entre los Magnifichs Iurats.

HOMENS DE PARAGE E TRJVILIGIATS:

Dels 'Homens de Peratjè ] mireu en la dictio cauallers

è en libre den RoíTello en cartes 12.6. en la fègona pagina
eomenfa. In Dei Nomine.

OTDORS DE COMPTES]
£ - í ?:ti *f,rrrik ,,, •_ *. ' r \ \

Dels Oydors de comptes mireu en la diól·lo Compredors"

f) 'ïjtjïüoD ivihíL'jq ol
1
 3ï« SFMARI DE VRWILEG1S

I
inmu.
De Im u tia, y co.fcs mal fetes, de les quals lcra feta
clamor a la cort difponla franquefa primera en libre den
Sant pera en la primera carta en la primera columna circa
lib) fil .
En les caufes de Iniuria, dans, e nafres fe procehefça
íegons los vfatges de Bcrcelona, apar tn la primera fran-
queía en la primera caijta en ia fegona columna en libre
den Sand Pera,

im

Tots los Iuys fe faffett ab conçell de Promens es enk

primera franquefa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo
oit libre en cartes 138. en la primera pagina, comenfa. Én
càfeus atorgam.

' IVKATS.
■
Del nombre del Magnifichs Iurats, e de la porcíht llur
e del que poden e deufen fe) é$ en libre den Sant P«ra en
k quarta carta en la tercera columna comenfa la franquda
Noyerint Vnivcrfi quod nos Iacobus,
Dels dits Iurats fa menfio la franquefa, comcnía. Nos
Iacobus, en dit libre en ia £f@p& òirteen U quarta columna.
Los Iurats poden fer ordinacions, apar en dit líbre a
tï. eatça primera columna, comenfa. San dius. Dei gratia.
Que los Iurats foíTen elegits la vigiíia dc Nadal pavia
la franquefa en dit libre en cartes zi. en la tercera colum¬
na comenfa noverint vniveríï.
No poden fer Colleótes, o queftions íéns Hcenfia del
Senor Rey o fos fuccífors, es en libre den Sant Vctx a
i cartes
 rmAN^VESES y, int
•G

cartes en la fegona columna. . ,r,

'De% Èleòtto dels lurats:parla la franqrtçfa en . fa \{*
cre a xy. cartes en la tercera columna circa lo principi delia.
Poteftat dada als lurats de llevar cert dret inj$oí'at en
lo Regne contra voluntat llur, confta en lo. dit libre.a *>$
acartes en la fegovia columna comenfa. Nos Petrus Djéiígràtià.
Los lurats no poden havet lurifdiòLioIudicjaria ni atw
bitraria, es en dit libre en cartes 33. en la qüaíta columna,
comenfa. Memòria fit baiulo, e aquí niatex fi res fe te trac
tar ab lo Governador que ells vagen al Caftell. -
Que los lurats 119 poden fer Inquiíitions ocultes^es eti
lib.re den Sant Pera en cartes 33. en la quarta columna, co¬
menfa, Memòria fit baiulo,
sS "Si la Gort vol Inilituirres de nou, fe te fe ah confell
dels lurats, es aqui mates:. . . - .7, ; .
Que los lurats no poden fe flatuts fi primer los Ofi
ficials. no -fon requefts es a qui matex
' Que no falten res en prejudici del Senor. Rey, e fiti
fan que fian compellits.
; Lbsdúrats poden fe deícaragar Forments, e altres Vi-:
tualksien La .Regne, e detenir los Navilis, es en libre dert
S^nc Beraoàr;y x* ;cartes. en la tercera columna, cotiienia la frarï
quefa, Patea t nàanifeíler iiniverfis.
Que vn,o dos dels lurats entrevenguen en jos comptes
dels bansy .es én.dit libre enü i carta en la primera pagina, co-
menfa. Sanótius Dei gracia,
;; libre etl.cartes ul la primera pagina*
comenfa. Nos Petrus.
te Que nò fen Lurats ne fala,.és en lo dit libre den Sant Pera
en cartes* 138.cn la i . .pagina* en lo principi.
De eleclio de lurats parla la fianquefa en lo dit libre
en-cartes 140. ea.k fegona pagina, comenfa. SapienTuyt..
Que los lurats Puguen pofar totes aiudes, c tots altres
drets fins a tant la terra fie quítade e crexer uqiiells fegons
a ells; aparra, es en cjit libre detí Sant Pera en cartes 14V. en
la fegona pagina, comentí, Nos Ioannes* y «n libre clen Rofi
Q3 3r- lellò
 3*3 SFAUR1 DE PRI/ILEGIS
1
fello nou en cartes 338.
Los Iurats poden pendra dels diners de la Configna
cio, e apres tornarloshi axi per via de Impoíit, tall, o colli
ra cn cert cas, es en dit libre cn cartes 154. en la fegcn*
pagina, comenfa. Alfonfus Dei gratia.
Ele dio de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre
en cartes 160. en la fogona pagina, comenía. Ioanncs Dei
gracia.
Los Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, c de¬
cret del Senor Lochtinent, es en libre den Sant Pera cn
cartes 165. en la fegona pagina, comenfa. Nos Ioannes. *
De les Gramalles dels Iurats parla la franqucG. en dit
libre en cartes 173. comenfa. Ioannes Dei gratia.
De aflo matex parla lo capitol cn la pragmatica dc
moíTon Huc de Anglesola cn cartes 103. en la fi de la fe¬
gona pagina, comenfa. E primerament.
Las conceffions de les aygues de la Ciutat de Mallor-
ques pertanyen als Magirïfichs Iurats, es en libre den San&
Pera-en cartes 184. comensa. Nos Nartinus.
Los Magnifichs Iurats en que fon tinguts diítribuir les
450.lliu.es en libre den Sant Pera en vna declaració feta en¬
tre los de la Ciuta e los de la part Forana, en cartes 184.
comenía, com entre los Magnifichs Iurats, &c. cnlovltim
capitol de dita declaració.
Que los Iurats no poden efler penyorats cn bens pro
pris de la Vniveríitat, es en libre den Sant Pera en cartes
197. en la primera pagina, comenfa. Senora molt excellent
y en libre den Abelló en cartes 66.
Que dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es
en dit libre den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.
AíTo metex difpon la franquefa en dit libre en cartes 194.
en la fegona pagina, comenfa. Nos Ioannes, elaprimsradi¬
ta, comenfa. Nos Ferdinandus.
Que los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los
Iurats, es en libre den RoíTello en cartes 51. en la primera pagi¬
na, comenía. Nos en Iaume.
Los
 i
'iQKlMZm «p.cp%4# çoí.kés3 fe^UggRcjà 4çi
Senor Rey o de fon Llochtinent, en la franquefieii' ']$>{$
den Roflelld:en: cartes iq|; emla primera paginà* cóniènïa'1
Tornant atras, m nom de Koiho Senor.
AíTo niace^jdiu jo dit libre: en cartes i jj. en là fegon^

PagÍtlJli • r r ,
Los Iurats poden rer Ordiria çions.:en què prefentçnaqucl
m
les a la cort, es en Jibre den Roílello en. cartes 118. en la
priïnera pagina* comenta, En .Sài.chçy .
Los Iurats eren-elegits; a .4-y>giljri..d9rNadia,íl,·,e.s en,\Ü
bredit* en cartes iz-L c\x làiprimera; pagiíu j coniep]^ Sa-i
pien tots, - • : , , L Ji;, .
Lo Iurament. dels Iurats, es en libre den Iloílclío en 1
cartes en la fegona pagina, cómenfa; Yo aytal.
Los- Iurats pq^rylleyaç Íis:iqipQÍjc;^s i,^po(^dçf, coii
tra voluntat llur, c culíides: es en libre den Roilelb en 106
cartes eri la íegona pagina, comenta. Nos pemis.
Si, \q? íp$a& Senor Rey ntmíios lç|.Çqver
riador no dnipedefcà aquells, es eü libre, den Roílyliq en
&irt4s úte-Aii 4. ^Ín1^ç4p?igifi4 cam<^
Quant tos hm*: cppgrfcgaran io ConcçlLpo.dçn Impo-
far pena als Góncelíers per llur àrbitre que (ien en dit Con
eell, c lb qiie per d.ità peafio fer* exbigit a'.que te a ïervir
mireu en libre den Roílello eti cartes 187aen la primera pa
gtriL* comento; N#§ .
Los íurAts Aiíy dçuben comptar; ab los Syndichs
de la part toraha, es eri libre deri Roílello en caires 2.60. li

Los Iurats poden impofar aiudes,-es!erí libre deri Rof-

jfello en car,tes 2,70. cn Li íçgona pagina, comenta. Nos Pe-
trus DevQracipL • . ...
Los Iurats han entrevenír eri vbrir ía caxa de les pecunies
dels bans, es ert libre deu Roííelld en cartes a8 3 .• ía 1. pagina có
fncnfa.Petrus Dei Gratia.
Que los Sarrayns preíbs íabents en la art Maritima
muyretK A cooàg&kdçl Ccvenxador, y Iurats, es cn íilvu
deri
315 SFMARI DE PRIF1LEGIS
I
den RoíTello èn cartes z<h. en la fegona pagina, comenfa.
Petrus.
Los Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohi¬
bir que nega nos vefta de drap ílranger, es en libreden Rof
fello en cartes 194. en la primera pagina , còmenfa. Petrus
Dei Gratia.
Los Iurats han entrevenir ab lo Execudor, c ab coneell
llur fe han de corregir los greuges de les dilfinicions dels comp*
tedors, es en dit libre den RoíTello cn cartes 300. çn la íe-
gona pagina, comenfa. Petrus Dei gratia.
Ab coloq ii primer hagut ab los Iurats los Taulers de la
taula fetenen elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rof-
fello cn cartes 335. en la primera pagina, comenfa, Petrus
Dei Gratia.
Impetrans Officis Reals fien proveits de aquells quat
informació, fe haura rebre per lo governador, faífes a co¬
neguda dels Iurats, es en libre den RcíTello en cartes 340,
en la primeía pagina, comenfa. Nos Ioannes, e en la feguent,
comenfa. Nos Martinus.
Los Iurats han a donar lo Offici de fots Sequier dc la
Ciutat, es en libre den RoíTello en cartes 358, fegona pa¬
gina,jComenfà. Petrus.
Negu nos puga appellar, ni puga contradir a* les Ordí
nacions fetes per los Iurats de ab concell de promens em¬
paro que fien autoritzades per lo Governador, es en libre
den RoíTello en caites 375* en la fegona pagina, comenfa,
Nos ioannes.
Aífo matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pa¬
gina, comenfa. Nos Ioannes.
Los Iurats poden £er defearregar qualfevullaNavílí por
tant vitualles en lo Regne, es en libre den RoíTello en car
tes 417. en la fegona pagina, comenfa. Pateat Vniverfis,
Lo Iurat aportant loftandart pufea portar Símera Real, cs
en libre den RoíTello encarres 444. en la primera pagina, co
fíienfa. Nos Martinus.
Del Teíhment dels Iurats nc com fe ,deu fer nc per**
que
 T FRANQrsSES '> ^
II
que difpon lo capitol de la Pracirtatica.de mofon Huqde
An^lefola en libre de capítols de Corts Generals coiuinu*-

.jc en cartes 104. éft la primera pagina, comenfa. Itcm com

antigament.
Los Iurats han haver fertificacio dels Blats de la parc
.forana, es en la pragmaticà de mofon Hac de Anglefola en
cartes 104. primera pagina, comenta lo capitol. It.envProvehim
Los Iurats han elegir lo Sçriva dels clavaris eítaabcnl-
placit llurs, es en vn capitol dc la Pragmatica de mofon.HtJC
de AngleíTola en cartes 1x0, en la fegona pagina, comenta.
Ítem com la ravocacio.
Los Iurats entems de necçfiitat poden arm.ïr per ha-
Ver Formens, es en libre den Abelló en cartes 111. en la
quarta columna. _ r '
Que les execucions que fan contra los olims Iurats
jes obligacions que han fetes aquelles matexes íianíetas con
tra los moderns Iurats, es. en libre den Abelló en cartes. u8.
en ía quarta columna, comenfa. Nos Ioannes.
3' v í.' 0
mOFisicio:

, ; inqutficio contra algun particular nós pot fer fens que

primer no fia citat e que vaie Iurar TeíHmonis, es puga
defendre com de dret fe deu fer, es en libre den Sant Pera
Sb 'fe.idefefta ;ç*£ta';eiila priíiaérà eolunina, comenfa. Noye
rint Vniverfi. • . . - , . ..: ... ; ^
Aífo matex, es en libre den Roílello en càftas 63 ! la
primera pagina, comçnía..Z.H
Inquifitio General com fe pot fer en cert cas^ es en li¬
tre den Sabt Pera en la- mateXa; 10carta'eir la’ditrxoll.
n:. Quant la Inquificiq fe fa qui; hi deu entrevenir, niireu
en libre den Sant Pera a 2*7. cartes en la.primera columna
nometifa. Pateàt Vníverfis. ... i v , : : i \
De les Inquificions fe parla a 35. cartes del dit libre en 1%
primera coluimna Attendat loçurntenenf. _
En les InquificiQiïsaidues^ofeprénen
Kt[ ~ recepció
3%7 míM M mMLEGIS
s
recepció dé aquelles té efe lo Iutgevcs en.dit libre deSantPçKt
én cartes 3 5. en la fegona columna.
Qne lés Inquificions íe fàílen àdefpéfesdé'la cort, es en dit
líbre den Sànt Perà en cartes 19 3. èn la primera pàgina^ comen-
£1. Nos ïoannes.
Affó rnatéx en libre derl Roííè’lo eii cartes 171. fegona pà
gina, còrnenfi. NamFos.
Aífo matex, es eh vil capítol en libré dè eapitòlsdè corts
Generals éticartes 71. capitol 33.
En* les Inquificions te eíTer prefent lo AíTeíïbr, 'e*en la
recepció dels Teftimonis, en los negocis àrduos,res en librc
den Roílellò eri cartes zo8, en là íegona pagina, comeníà.
Pateat Vniverfis.
Si ínquificio fera feta contra algu lo qual fera citat ren
Cort del Re/ fia acabada, e fia fenteuciat íervades les fran-
quefes difponents que négii puga eíTer tret dèl Regneyes eh
libre den RoíTellò etrcarte'í5 la fégótiàf agitia, dOtaen-
ja. Petms D ei gracia.;
Inq aificio nos faíla contra algú que primer no eílà citat
aqueí contra quis farà*Kés‘eh libre den RoíTello en cartes
2.63. z. pàgina, comenfa; Nos Petrus.
Les Inquificions fe téfiéti aferà defpefes deia cort^ es cn
dic libré den RoíTellò en cartes 415- eii 1* primera paginà; co*
ménía. Martlnus.
Itém-en lo .i zi capitol dels càpítotedé corts Generats dé
Leydà en 9 5 * cartes del libre den Sant Pera<

ILLES DE MEWRCJï E mCA

Que ió Regne de MàlTòi^OeSj es tingut darlos -focos

èri temps déeftol o de neaeífitac eix libre . den Sant Pera a
fcf. cartes én là fegotia cókmuta.
AíTo Matex diu la franqueigérivlibte -jden;'Roffetiò*
cartes -ii5. cn la íegona:pàgtòa.
De les Appellacionsdé ' Menorca, elvica, es íutgedo
Góyeiríà'dòf de Màüòrqúès/ es éix-ditifee ^en^iSant Peia
*1 I cn
 ' Y FRAN&FESES ' 5x%
I
m cartes 4C en k fegona pagina. Nanfosi
Remiffio de les defpefes de Menorca, es en dit libre en car
tes rfó. en la fegona pagina* camenía. Nos Ioannes.
Los procuradors, e llochtinents de aquells, fon fotsprotec
cio del Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell
è de aquell al Sehor Rey, es en libre den RoíTeilo en canes iji.
fegona pagina, comenfa. Nam Fos.

IÈEVS.
\ ' ' 1 '

Los lueus fen fots cuílodia e proteccio del SenorRey

fegurs ab totes fes Robes, en libre den Sant. Pera a zy.car^
tes 3. columna comenfa Pateat Vniveríïs en la primera pa-
gina.
Que lueus fets Chriílians hagen franquement los bens
que de abans hàvlan, axi com fe conte en vn privilegi en
libre den Sant Pera en cartes 114. en la primera pagina co
menfa. Quoniam puis 6c mifericors. "
Que tots los lueus habitadors de Mallorques puguen
eftar plegatsen vn Jloch, es en dit libre : en cartes 137. en
la fegona pagina, comenfa Encareus Atorgam.
Que lueus no tingan Offiei de 'Senor, es éh dic libre en
cartes 139. en la primera pagina, • 7
Si algu Iueu preftara fobre penyora a algu catiu que
lo Senor puga recobrar la penyora fens refttituir lo preííat,
es en libre den RoíTeilo en cartes 54. en la primera pagina
comenfa. Sapien Tuyt.
Los lueus ’qiiis Batetjaran no tornen en fervitut, es en
dit libre den RoíTeilo en cartes 169 . en la primera pagina,
comenfi. Nam Fos.
Los lueus no poden comprar honors ni Poífefíions, ni
Cenfals en que hage fenyoria fobre Chriftians, es en libre.
den RoíTeilo en 170, cartes en la fegona pagina, comenfa
Sapien Tuyt.
Los lueus Mercaders paíTant per Mallorques ab Merca
deries no paguen alguns Drets* fino los acuftumats, es en
sd.' R* 2-* libre
fíí srJmw W mniEGis
i
libre den RoíTcllo en cantes en la fegona pagina, ço*
men£i. NianfW,
Que los Ifueus de Incbà efHgart fepamt^es en libre den
Roffdla m ékçtefe hii. en la fegona pagina* comeníà. Pe¬
trus Dei gratia.
Los Iueus pCidett eflèt turmentats bngude licencia del
Governador, no obítant la -privilegi en goi^ct ari obtes, es eít
libre den Roílèllo en cartes 2.23. en la fegona panina, co—
menfa. Nos Petrus.
Los Iuens dins finch Anvs hagueíleil ademenar los llurs
deutes es <Jni libre dit- en cartes 304. en la primera pagina,
comenfa. No5 Petrus*

IFRATS DE LA VARI FORANA.

De Senteneias domades per los larats de la part forana paí

la 1q fran^ueGi eia libre dmi Sant Pera à x8. cartes en la íego-
lia columna, comenfa.Nos Bbtruà,
i■ i ^upiolkL; f)b tiabL·lickd zmxÀ eol 2103 ;
;r WÍQE bE AFPELLi
,m■< ■. \ z 1) j'iüdnli ■ 0rnco /;r; ^r.* 1 ! : ■ *y\ &[
De la Sententíà dei Iútge de appells nos poden àppel-
lar, es en libre den Sant Pera m 74. cartes ep la fegona pagina^
Comettfet, Pdtfus Dàí Gracia Rex.
AOo nvatex, es tn lo dit libre eri cartes 75 . comenfa la fra-
queia. Petrus de} gratia,ert:la primera pagina e en la fegona c en
la franquefà fegüent,
Lo Iuíge de cónfolaf, ds donexador de les apellacions e
no altr<| es en libre den Roffello en cartes 175. en la fegona pa¬
gina, ccunenía. Petrus Deigracia.
Lo ïutgé de appells la nit de Sant luart Baptifta, eS
èn ítbre <ièn Roffetlo ert caries 343, en la fegona pagina,
Comenfa; Nos .petrus*. *
Lo Iutge de appells pren per iudiCatures tres dines pcí
lliura dd caleüria part, es eh Ííbre den Roíféllo en canes 344*
primera pagina; comenfa. Nos Petrus,
De
 arv• T i*®
ïï
or: Be W 'Setóenpies dels.lmg£ <feí app.ells nc& pat appe^
iàt ni lo Gov.$cij^4Pf’i £eP pot entremetre, nis pot «haUer
recos a ell, cs en libre de cn.pit.ob de corts Generals. enca.&·*
$.
çes 6 en la fegona pagina en lo i 8* capítol*

IVTGESy É 1VTGES DELEGATS

- Indo! ií v a í h s p
- Los Iutges han haver lo faíari. fens què fiàda Senieià#
cía.puhlicade r es. eri lo .Capital de Leyda & ca libre d^fl,
Sant Pera en cartes 95.
Los Iutges delegatS ban ídè .pronunciar en confell de
Tromens e lo Govarnador, o fon Lloólinent no ha a Indi¬
car ab proniénsL. eq iés queftions dOjlpelbiçions íè$ quals
en vers fi fe retindrà, es en libre deii Rpífello en cartes 3 0^
en la primera paginà* comenfa* Nos Petrus*

I0C11, IFGARy IVGADORS.

S mJkt ^ ' I 5 r é \
Los qui per dati íügant a DaüS pugati Repetir* demé*
nar, e cobrar la quancitèr, o cofa cpie perdude auran> e ’os
qui guanyat hauran íian compellits a reílituhir ho, eS en
libre den Sant Pera en cartes 1^5* eh la fegona pagina co-
óienfa Ipannes Dei Gracia* ^
- Revocació del Privilegi de poder: Riffor lo Pex de 1$
AlbufFera>es en dir libre den Sant .Pera en la mate» çarú
1^5. en Ja fegona paginà*

iNStADORS DE COMPTES,

De Inftadors de comptes parla la franquefa en libre den

,
Sant Pera en-cartes 176 en la fegona pagina, comenfa. Io-
annes Dei Gratia.

INSTRUMENTS

Que ets inftmments fubíiga\ts de: ma.de Notari cui*

Rt3* diga
 •§íï SFMAR1 DE TRMLEG1S
1
«diga puhlich fe hage de eftar fins atant que lo contrari fia pro
vat, es en libre den Sant Pera en cartes 34. en la quarta colúi
na en les conftitucions curials.

PARAMENT. ]

Que nos reba Iurament dels Chriftians íobrales pecu-

iliasa aquells per los Iueus preílades, es en libre den Roflel-
lo en cartes 76. en la primera pagina, comenfa. En Iaume.

IMMOBLES.

Mireu en la diclio bens Immobles, e en la diclio ven-'

des fetes per la corc.
. - . J>
1FGADISSA ,;
;.. /. . ■ ; i
Mira de dita lugadifla en la diótio Tafuraria?
‘WENTARt

Los Hereus, Tudors, e curadors e lo fifch poden fer'

Inventari dels bens dels defunts fens citació dels legataris^ e
dels creadors en libre den Sant Pera en cartes 31. en la fe-
gona columna, comenfa. Ítem eíl de vfu,

IOVENS VE NOTARIS.

Los Ioyens qui eftan ab notaris poden pendre qualfevol

contractes exceptats Teftaments, ecodicils in libro den Sant
Pera en cartes 31. en la íegona columna, comenfa. Itemeft
de vfu; 6c confuetudine in Maioricis.

&RISTES:

Que Iuriítes, Notari, ni Caufidich, no cntrevenga en

Confolat
 r vranqveses jíí
i
Confolat, es én libre den Abelló en cartes 111. en la primera pa
gina, comenfr. Nal Forifo per la gratia, &c.
Iurats no fien alterats en fos affientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Car
tes Reals ab cubertà de fuíl.
Iutje de corts ni altre Miniítra, no pot demenar cofe
a les Viles ahont van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20 .
Iuliol 1614. folio 45. del libre de Cartes Reals ab cuberti
.de fuíl.
Iurats deuhen veure los capítols dels Officis, y Colle-
.gis ans de decretarfe aquells: Carta Real dade en Madrid a
22. lunij i&\6, folio 45/del llibre dè Cartes Reals ab cu¬
berta de fuíl.
Iurats fon los principals Misiílres en materias de Peílé
(Garta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63.
dél libre dé Cartes Reals eb cuberta de fuíl, y en lo libre
4e Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobaradolio 131.
Iviçà es part del Regne Carta Real dade en Madrid a
8. de de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reais
ab cuberta de furt.
Iurats íon Proteóltors del Hoípital General. Vide
Hofpital.
Iurats fumpre que vullen avifar à fe Mageílad de qual
fevol cofa, no poden efler impedies per los Senyors Virreys
Carta Real dade en Valladolida 8. Noembre 1558. folio 6.
de' libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.
■Iurats poden provehir de carn a fes yoluntats fens po
'dereíïèr impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.
Iurats, y fosjAffientos. Viee Afíientos.
Iuílicia fe ha de adminiílrar conformà franquefas. Vide
^Adfniniftracio.
Iuriíles no poden eíïer AíTefors antes de hauer Advo¬
cat* dos Anys libre den Abelló folio 6z.
Iuriíles no podenAduocar que nohagen tingut Con-
clufions'en Extraordinari de 1549- folio 36.
Los Magnifichs Iurats hari de conexer.de les. fcgciv
tíi íftancias
3*3 smARJ DÈ PRIFÍLEGIS
ï
ïílancias dels Magnifiichs Clavaris, Moftaíïaph, y Execiidor
en libre Vert íolio 31.
Lo Inquiíidor no puga defenCix lo^feniïSmissein
los Fraus, y cofes que to can al Moftaflap cn Úii Mie
íolio 117.
Familiars del Sant Oífici recuíar/t fer Guardes los dies
quels toca pügah fer compellits, y executats per los MiniC-
tres Reals en dit libre, y lloch.
Lo Inquiíidor no conega de Camins Reals, y pub-
Jdclis en dit librefelio 117.
Iu'tjes de corts quant ixen fora no pugau demanar co-
fa alguna mes de les dretas en libre de Cartes Reals cubertas
de plagami folio 74. 100. • - *
Itiriftès no pugan cífer Afcífors ni regir Officis que no
liagen pradtcat dos Anys en la Ciutat cn libre den Abelló
folio 6z.
Iuriftès no poden Advocar delegarncch alias que pri¬
mer no hagen tingudes Conclufions conforma decret preíl
dal en lo Extreordinari de 1545^ folio 36.
iXUil ob XTO-du:* ds

L
LEVDA*
-ai . [ .0 > -• • , ; v:.;T .rr»rD
. * \ n tots los Habitadorsfon franchs de Leudaj escnlí
primera fit-nqueía en la!primera carta del libre den Sant
Pera, comenía. Noveaint vnivcríi cn !a fegena columua ç
en la 5. carta del dit libre en la primera columna, ccmenfa.
Iacob.ns.:Dei giacia. '
En les 8. cartes del dit libre en la quarta columna a la
fi de aquella, eo nien fa. latobus Dei gràcia. E de Leuda fe-
parla en lebre den Sant Pera en les 10. emes en la fegona
columna, com enfa Noverint Vnivcrfi. . t. .
En la 11 cartes en la tercera columna, ccmcníà. Kó-
verint Vniverfo .....
Effi
 T VRANgVESES 3*4
L
En la ïí. carta en la primera columna parla deTend-i
comenfi Noverint Vniverfi.
E mes fe fa menfio de aquella en dic libre 17. eài:
ta en la quarta columna» comenía. Iacobus Dei gratia e en
la 19. cartes affo matex.
E mes parla de Leuda lo dit Libre en les 10. cartes en
la quarta columna, comenfi. Noverint Vniverfi, e enlafé-
guent en cartas zz. parla de aíío e en la fegnehten car.iz.
De la Taula de la Leuda parla lo 2,7. eapitol de Ley-
da en cartes 97. en la fegona columna de dit libre.
Los Habitadors del Regne en les Terres del Senor Rey
fon franclis de Leuda, Peatge, Porcage pontage, &c. es en dic li
bre en cartes 13 6. comenfa la franquefi. Petrus Dei graeia.
Aífo matex en dit libre en cartes 137. en la fegona paginà,
comenfa. Encare atorgam.
Que la franquefa de no pagar Leuda fie fervade en les
terres del Senor Rev > es en libre den§a£t Pera en cartes
136. en la fegona pagina, comenfa. Petrus Dei gratia.
Nove Levda no fia pofade, es en libre den Sant Pera
eu cartes 137’. en la fegona pagina, comenfi. Ençareus.
Que Levders no tirígan miílàtges, es en dic libre en cartes
135>. en la primera pagina.
De Leuda parla la franquefa en lo dit libre en cartes 140.
en lo 1. pagina, comenfi Namíos, &c.
De la Leuda de Tortofa en lo dit libre en cartes 154. en fa
z. pagina, comenfa.. Alfonfus Dei gratia.
Dc Leuda fe parla en libre den RoíTello en Cartes 65. en la
z. pagina, comenfa. Encara que nos.
De Leuda fe parla en dit libre en cartes en la pri¬
mera pagina,comenfi Sapien Tuyt,fens fer periuy a frariqüefeS
Traníedlio feta fobre la Leuda donar bona, es en libre
den RoíTello en cartes 8<?. en la primera pagina, comenfi.
Sapientuyt.
Los Habitadors {on franchs de Leuda, Peatge, &c. es
eu dit libre den RoíTello en cartes izt, en la 1. pagina, co¬
menfa. Sapien tots, e apres en la feguent.
SS, E aíTo
3*5 SFMAR1 DE PftMLEGIS

L
E affo matex, e en làltra en 115 .• cartes del dit libre
comenfa. Sapien Tuyt,
£ affo matex en dic libre en cartes 13^. en la fegona
pagina, comenfa , En Iaume per la gracià de Deu, e en la
feguent en cartes 138. en la primera pagiftà, comenfa. En
Iaume per la gracia de Deu . Ab la qual mana el Balle de
València que obferva lo dcfufdit, ès en lo dit libre den
Roffeltò.
Affo matex mireu en libre’ den RoíTello en cartes 168.
en la primera pagina, comenfa. Namfos.
Los Hahitadors de Mallorques fon franchs per to-
tes les Terres del Senor Rey5 ab totes llurs Mercaderies de
Leuda, peatge, &c. es en dit libre den RoíTello eil car. -zzy
en la primera paginà, comenfa. Petrus Dei gratia.
Los Habitadors de Mallorque fon franchs à Tortoia
d'e tota leuda, pes port, &c. es en dit libre den RoíTello en
cartes 373. en'Ta primera pagina, comenfa. Ioanncs Déi
Gratia.
Vna íetre Real dífponent fòbre Ta Leuda, cs cn libre
den RoíTello en cartes 374. en la primera-pagina, comenfa.
A tots e fengles.
LosLleuders no tinguen Taula per exhigir la Leuda de
cadaques, e fià ferrada lo franqueig es en libre den RoíTel¬
lo en cartes 431. en la fegona pagina,- comenfa. Marti nus.
Sí algu llevara pecunia de la coit dada fermanía de
tornados fi algu hi tindrà milor dret fi fera venfut per vna
fentencia ho dega tornat en poder de la Cort: es en libre’
den San61 Pera en cartes 31 en la primera columna, co--
ffienfa, ítem aliquis,

LLADRE.

SÍ algu fera pres eri Latroçini furtant aquell de qui fo'

fa la cofa furtada pot tenir ío lladre tant fins aquella li fia
tornada eaquell pot métfe lo dit hdre en ma-de la cort- es en la
primera franqueía den Sant Pera en la 1 . carta ï. columna.
 T VRANQVESES 22.6
L

LLIT.

Lo Llit ne Robra de aquell nos pot penyorar per in¬

juria feta aalgu, ni per lo dret de la cort, apar en laprime
ra franquefa en la primera carta en Jibre den Sant Pera en
la primera columna.

LLOACIO DE HONORS*.

Lloha lo Rey e aprova totes les Honors e poflèffions

atorgades fegons fe conte en lo capbreu per ell e els feus
es en la fegona franquefa en libre den Sant Pera qui toca,
es yna pero es addició circa la fi.

lletres reals:

Que Lletres, ó provifions Reals contra franquefes nd

:-an de valor' algus, es en libre den Sant Pera en la fego-
Ha franquefa Circa lo fi de aquellaj en la fegona carta> co-
menía* Hec íunt capitula.
De Lletres Reals contra franquefes provehides, mirar*
diffufament en la di&io franquefes,

LVTSMES.

De Luyfmes fe fa menfioen libre den Sant Pera en La

finqiiena carta en la tercera columna, comenfa. Quoniam vni
verfe libertates, e en la 9. cartes en la quarta columna, co-
jnenía. Novetint vniverfi.
En la dita franquefa en dita carta la quarta columna fe
fa meníio de luyfmes.
De Luyfmes tocants aí fenor Rey famenfiolafranque-
fà en dit libre ert la fiíena carta en la quarta columna, ço--
menfit.
E del dits luifmes del fenor Rei fe famenfio en dit li-
t Ss z, bre en
 SFMARI DE PRMLEG1S
I
bre en cartes 137. en la fegona pagina, comenfa. Encareus
Atorgam.
Les Poífeffions fe poden donar eítimades per los Pares
!aís Fills tempore nupfiarum, e no fon tinguts en lo dit cas
pecrar Luyfmes als Aloers, cotifia en dit libre den Sauc Pera.
en^la novena cauta en la quarta columna, comenfa. Nove-
rint Vuiverfn
Aífo matex, es cn libre den RoíTello en 6l. cartes, co¬
menfa* Encara donanl.
Que les PolTetfionS fe poden dividir entre los Hereusj
e noy ha Lnyfmc no entreVeninthi pecuuia, es en libre den
Sant Pera en la novena carta en la quarta columna, comeii
fíà. Noverint Vniverfi»
Aífo mate* en libre den RoíTello eh Cartes eh li
primera pagina, incipit. Encare donam.
De Luyfmes Reals, e'de les entfades parla la franque¬
ja en libre den $ant P-era en cartes 174. en la primera pagi¬
na, contenfa. Ioannes Dei gracia.
Del Luyfmé den Nuno SaftS parla la fratiqucíà en li
bre <Jen RoíTello en cartes 133- In la fegona pagina, comen-
Ci. £n Nom de Iefuchriít per los qualís Continguts pagar 1*
nlena parc,

.LEGITIMA.

La Filla qui haura difinit fon Pare ab concentimenc

del marit tenint edat legittima, no pot demanar Llegitima
es en libre den Sant Pera en la fetena carta en la primera
columna' comenía. Noverint Vniverfi.
Atio matex trobaras ell .libre-den RoíTello cn cartes 5 3.
en fa primera pagina, còtrtenfo. Sapien Tuyt.
Aquefta Legitima edad es eítade intrepretade, efler en
les famelles 11. Anys. diípon la franquefa, Noverint Vniver-
fi en libre den Sant Pera èti la 19. carta èia la quarta columna-

LENTA.
 T VRANQVÈSES ^8

LENTA.

En tot lloch fepot fer Lenya libérament per propri vs

cxcepta los abres prohibits, es en libre den Sant Pera a 34,
cartes en la primera columna, comanfa* Statuit Dns Rex*

iim

En certa hora, e lloch fon prohibits los layçhs apor¬

tar Llum, lo riiatex es entes en les perfones Eclefiaílicas fots
certa pena, ès en libre den Sant Pera a 34. cartes en la féu
gona columna^ comenfa diftriéte percipimus.

LlBERTAtSi

De Libettats de Grechs allègadés, es Iutge lò Balle,es

ien libre den Sant Pera a 8i. cartes en la primera columna
comenfa. Ioannes dei gratia*
Que les Caufes de libèttat fe falfen en la Audienciedei
la preío, e lo eíslaV proclamaht malament libertat fia punit
à' àrbitre dels ïutges, és en libre den RoíTelld ertçartès m,
en la fegona pagina, comertfa, Nalfonfo per la gracia de Dem

LOTGE DE GENOVESOS.

De Lotge dels Genovefos fe park ert libre deri Sant

Pera en cartes 165. en la primera pagina,eomenfa. Nos Ioàttnes*

L1BELLt

Mira cn la di&io demanda.

LLOGVEZ*

Si feira qúèftio dé Lloguer dada la primera fentenciafia

Ss 3, M-· i: feta
 3*9 SFMAR1 DE PRIFILEGIS

feta execució: en libre den Sant Pera en la primera columna

comenfa. ítem íï fic en cartes [31.
Iluifmes nos deuhen per lo ques dona, a Fills, o Fil¬
les en temps dc Núpcies, es en libre den Roílello nou, fo-
lio ix. y Ordinacions del Regne folio 177.
Filles Menors de 15. Anys qui cafaràn contra voluntat
de fos Pares o parents poden fer privades de la Ílegitima,y
exhccudades en libre den Sant Pera folio 175.
Llibertat que proclamen los Efclaus vide Abelló folio
.1 ix. pagina fegona.
Llanes nos poden treura del Regne Carta Real dada en
Sant Llorens a 16. Maig 1609. folio xx del libre dc Cartes
Reals ab cuberta de fuíb
Licencias fobre embarcar mercaderias Carta Real dada
en Madrid a 4. 8bre. folio 1x9 ; del libre de Cartes Reals
ab cuberta de fuft.
Lluiíme nos deu de lò ques dona, a Fills, o Filles en
temps de Nupfies libre den Roflello nou folio n.y Ordina
eions del Regna folio 177.
Lluifnaa; én los Elíebliraens nos paga fino'de b entra
de, libre de Sant Pera folio 18.
Legitima poden privar Parejo Mare als Fills qui cafaran
«contra fe Voluntat antes de tenir 2.5. Anys, es ea libre. den
Sant Pera folio 165.
S.OT0I

'mdil
'JA Ma.
> M ■ub &pio..ï sG
niswi íiï'.·rxjfiq cl no. >«1 icm;
MÓNADERS.
au
De Monaders fe fa menfio en la tercera carta del libre
den Sant Pera en la' quarta columna, comenfa ,1a franqueíè.
Noverint Vniverfi Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del
dit libre e 14. fe fa menció de Monades, e fenyale, les qua¬
litats de aquelles, e en X5. cartes fe diu vn mot de Mone¬
des, es en dk libre en l'a fegona columna, comenfa. Nove-
riiit Vniverfi.
 T -pKANgVESES 35o
M
De dites Monedes parla là franquefe .en la 14’. cartes
Noverint Vníveríi en la quarta columna, e apres en la fe-
guefte franquefa en la 15. carta fe parla de dites monedes,
Morabatins e mafamòdines e befants en la primera columna.
De Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles
es en lo dit libre a 34. cartes én lo fegona columna, cq-
menfa. Iacobus Dei gracia.
De quina monede: fetenen de pagar Dots e Donacions
per contemplació de Matrimeni íetes* es en lo matexUoch
e tan be parlà dels àltres contractes e vfures e deia paga
dels Dots.
Axi matex fa menfio la franqueía eti dit libre en cartes
3 5. en la fegona colümna, comenk. Nono. Kls. Februarij e
en en la franqueía fe'guént.
De Florins e ques'pugan batre eri ’MàHorques, es en
lo dit librtí en 78. cartes en la i. columna 2^3.^ 4. e en ki
carra fegusnt, cotnenfa. InDei nomine.
- De Mo'tVàde preftade e beftretaper la Vnivetfitat en
lo betiment de Florins confta en libre den cSantPeraen 80»
cartes en 1 i 4. éoíumna, eomenfa. Nos Ioannes.
De Monedes-parla lo . capítol de Leyde en cartes
en la quarta columna’.
Que no fia batüde nova Monede ,. es en lo dit libre
-en cartes iq8. en la primera pagina.
Revocacio de les Monedes de Menorcà, es endit libre.
en cartes 166. en la primera pagina * comerifa.' Nos Ioannes
e íi latreu fepert.
De Monedes fa la menfio la franquefe ert libre den
Sant Pera en cartes 194, en la:%ona paginà,-còmenfa.Nos
^Ioannes.
Que los Habitadors-del Regne de Mollorques poden
treure monedes de Sicilià* es en libre den Abelló en' cartes
80. en vn priuilegi capitular, es en la primera pagina co¬
menk mes avant, &c. y es capitol it.
Moneda de Barcelona corregà en terres de Roffello'e
Serdanya Conflent vallefpir/e caucholibero es en libre den
Rom
 33* SFMARI DE FRMLEGIS
M
RoíTello en 6:p. cartes, comenfa. Encare prometem.
Que Moneda fe puxa batie en Mallorques, es en dit
jlibre den RoíTello en dita carta en la fegona pagina, come
Í2l, Detenim emperò.
De Monedes parla la frapquefa en libre den . RoíTelb)
-en cartes 78. en la fegona pagina, comenfa. Sapien Tuytt.
Lo Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den
RoíTello en cartes 38. en la fegona pagina, comenfa. Sa-
;pien Tuyt.
Lo Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den
Roílello en cartes 144. en la primera pagina, comenfa. Co
íiegamg tots. f
Revocacio de vna letra ab la qual era prohibit que vn %
caufe quis aportàua entre la Vniverfitat, e los monadeis íè
tra&as en Cort Hel Senyor Rey, es en dit libre en cartes
Z7i.en la fegona pagina, comenfa. Petrus.
En Mallorques fe poden batre zo. marchs de Argent
en libre den RoíTello en cartes 376. en la fegona pagina,co¬
menfa. Nos Ioannes.
De Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, cs cn
libre den RoíTello en cartes 451. en la fegona pagina, co¬
rn enfi. Nos Alfonfus.
Los Mallorquins foh hauts per Catalans, es en libre
den Sarit Pera en cartes 161. en k fegona pagina, comen¬
fa. E mes com los Mallorquins

MERCAT.
'" 1 J-. ■ Oi . CC:: • • ■ ♦ ; *

Que los difaptes fe puxa tenir Mercat, es en libre dé

Sant Pera en la quarta carta en la fegona columna comenfa
la franquefe. Noverint Vniverfi.

MILITARS,:

Que los Militars comprans Poífeffions cn Reaench de

períones no privilegiades tenen apagar, de aílo parla la fran-
• quefe
 T FRANCESES 53Í
M
queíé en libre den Sant Pera en la íifena cara en la pripie-í
ra columna.
Que en les caufes dels Militars fien prefòs Protnens^
apar en libre den Sant Pera en cartes 101. en la primera pa-
gina, comenfa. Martinus.
Los Militars a que fon tinguts, mireu alt en la] diclio
Cavallers.
Que los Militars paguen, e contribuhcfcan, cs en dic
libre cn cartes 166. en la fegona pagina, comenfa. Nos
Ioannes.
AíTo matex es en libre den RoíTello cn cartes 5 a. en la
fegona pagíne, comenfa. Encare per nos.
Contra los Militars novament fets per la franquefa eix
dit libre den Sant Pera en cartes 180. en la primera pagina
comenfa. Ioannes Dei gratia.
Los Militars en quines cofes fon tinguts acontribuir, ne
com, mireu en libre den RoíTello en cartes no. en là pri*
mera pagina, comenfa. Nos PetrusDei gracia.
Que fia fervade la Sentencia donade entre" la Vnivcr-
fitat> y los Militars ÍÒbre aquelles coíès en les quals dits Mi¬
litars fon tinguts, a contribuir es en Hibre den RoíTello ea
cartes 146. en la primera pagina, comenfa. Nos Petrus.
Privilegi Militar que 110I poden eíTcr turmentats fino eti
certs' cafqs tret de vn libre no autentich que te Mofen Iu-
an de Lofcos, continuat en libre den Sant Pera en cartes *or#
en la primera pagina, comenfa. Iacobus.

Del Moll parla la franquefa en libre den Sant Pera,"

comenfa. Noverint Vniverfi a la 6. carta en la tercera columna,

MVRS* MFRADSy VALLS.

Que en la Reparació de la Murade han tots a tontri-

buir, e dels Valls, es en libre den Sant Pera en la é. carta en
'Lj·fi'.v·:. ' TT* la quarta
:$$4 wmmi de PRMLEG1S
M
L%q|Mrç$ çqlummv cómeilfa Noverint Vniverfi.
ÀíTo matex, es en libre den RoíTello en. cartes 53. çu
í& {mmerà pagina, còmenía. Encarc donam.
. L<> Blíbe, e Cleto fou tinguts en aífo, mireu eu
h di&ió dlero, e cn di&io Clergue*
ies .Çaíés qui; affi'onten de la Muralle íiçn enderocades
es eii dic iibre den Sant Pera eii cartes 15 9. eii la primcía
pàgtte çquienf^: Àlfonfos.
co£í De adífos de jmuradè fe fa menfió en dit libre dcrt
Sant Pera e en vnà declaració entre los de la Ciutat, e d$
U partí e®, qartg$. ï.&k. en la fegona pagina, cromenfa.
Com entre los Magnifiche Iurats*
r: • La terija part dels bans pertany a la Murade, es -en li-
brè deu RoíTello en cartes 284. en la fegona pagina, conié
fa. Petrus Del gratia-. c;
' • 1>
-i- r , .... MaUHA^ MFLXF'REm

De Mcvlincrs» é Multure^s parla là franquefc. N.cyyerinc

Vniveríg Es en libre deu Sant Pera en la 15. carta en. lafo
gQi^írç^ltí|n^
Los Moliners Seiiors del Molins, fon tinguts eícurar ç
'tenir condret per llup traíl la Sèquia de la Ciutat, es en dit
Ííbferen ^ò.' cartes en la }, cplumnai ... , ,
J Los-. Moliners ban de rebre per Multures la fet z ena
part^ es en libre deiy Roflelfo; en cartes 101. en la priuiera
pagina, comenfa; Sapien Tuyt.
.JJOiE
mola de andraig.
^ rr.·L •; ; "í .73 fL'jpí d j.r j ' \.Ç! .. ,
, ^ Dq:U Mola de.Andçabc parlada; frçinqucía* In DeLNd,
mine 1. columna den Sant Pera. mire cn la 16. carta en la pii
Los drets qjú£ lo'SeftPE Rey tepia en la Mola de An--
draig ha dats e Relaxat als* Iurats e Vniveríitat de Mallor-
qjuss; SSsíera libre deft Ròflfellb én Cartes; 146. en; la. primera
p3giiu*> coiEtejfda»:·.EAi' Nofti tM- Deiií ! ; i
tàmmd . MARCA0
 r vranqveses
m

Mmchjj

No pot effet donada a eftrany contra contra lo Regne

de Mallorquesne Habitants de aquell, es en libre den Sant
Peta a xy. cartes en la primera columna, comenfa;. Pateat
Vniverfis.
De Marca fa Menfio la frantpiefa en librjfc den Sant Pc
i'a a xy. cartes en la quarta columna, comenfa. Nos Petrus
De Affo matex fe fa menfio en dit libre a 19. cartes
en la tercera columna, comenfa. Excellens, Sc Mag. Principi,
Affo matex en laFranquefo, o Letra (ipres feguent en
dit lloch.
Marca no fia feta en la Ciutad de Mallorques, esendic
libre en cartes 13y\ en la fegona pagina, comenfa. En$a--
reus Atorgam.
Contra los Habitadors de Mallorca noy puga haVéf
Marca, es cn libre den Roffello en cartes 2.08.comenfa.?^
teat Vnivèrfrè.

MOSTASSA.K

Del Óffici de Moftaffaf parlà la franquefa en libre den!

Sant Pera a iy. cartes en la terfeíra columna, comenfa. Pa-
teat Vniverfis.
Privilegis pedants’ de Mofteffaf trobaras en dit libre eri
cartes 104. 105. y 10S. e del Saig, e Carniffer per aquell
elegidors.
E en ioy. cartes\ es com lo Mofteffaf te conexer de
Parets e Fineftres e pot remetre bans, e que ningú no pot
comprar mes de 10. corteras de Forment per revendre, cs
en dit lloch. .
Es axi matex la Iurifdidio de aquell en 108, cartes eri
dit libre per tot.
E lò dit Moftaffaf no es forçat tenir tandaf es en dit lí-
bre e en dita carta io?. en libre den Sant Pera.
Ttx. E que
UI SmMjWTMfàEGlS ]
u
E que los Carniflers privats fien per ell matex reftitu*
ít$ e del falari de aquell, es en 10$. cartes en [dit libre.
E del dit Offici parla la frànqueíe en libre den RóíTel-
cartes jiii eri la primera pagina* còrnehfà. Iacobus*
QUe lò MèífoíTaf regefca Conv aquell de València, es
èf^ libre dén-RoíTellò en cartes 311. en là fegona pagina co¬
menfa. Pateat Vniverfis.
Del 'Saig del'Moftaflàf e de k revocació de aquell, par*
k la- franqueía en libre den Roílèllo en cartes 311* en la r*
pagina, conienfe# Petrtís Dei Gratia.
Certa Revocació de vna provifiò del Mòfteífaf obtefit
dél Se&yor Rey es en dit libre en Cartes jzi. en la i4 pagi¬
na, tòmenfa. Nos Petrus.
Que lò ; privilegi del Moílatfaf fia fervat, és en dit libre
den RoíFello, en; cartes 5i en la primera, pagina, comenfa
Petrus Dei gratià. E en dit libre en Cartes 314, en la pri-
tnéra pàgíria, cómenfi. Petrüs.
Aíïb* mate* en dit libre en cartes 3*5 r erï la primera
pagina, eómenfiu Petrus
Que lò MoftaíTaf cónèga de Parets, FiileftràsjeEnbans,
es en dit libre en la màtexa carta en la fegona pagina, co-
menfa* Nos Petrus.
r Lo Mòftaftif de MaHbrques pot fer crides, e Remetre
Wns-, €s en dit libre en cartes en la primera pagina*
comenfa* Petrus.
Lo Moftaflaf pót reftituit en ío Offici lós privats de
aquell, èn dit libre den Ròfíetfe en cartes 315, an la ï* pa¬
gina, comenfa. Petrus Dei gratia.
! : Los Moftaflàfos fòn tinguts àtertir Taula per 10, Anys,
éS'· 'ètí -iibí<é' dètt··'Roflelld· e-fí cartes 52*5; en da fegona-pagina
Comeufà. Nòs Petrus.
Que lo MoftaíTaf hage lo íàlari acuflumat, es en dit
libre efí cartes 32,6 * ert la fegona pagina,'comenfa. Petrus
Dei gratià*
Ltf Moftafiaí ce a Ér dels Emoluments tre$ parts la ï.
al Senot Rey - la altre per ell: laltra -als macips 0 focios
. • per llurs
 r VRANgTESES ^
M
per llurs treballs* cs en la pragmatica de Mofen Huc de ÀrU
glefola en cartes 114, eil la primera pagina* comenfa* ïtetii
coni nós Volent e en lo Capítol aptes fegueiit * es tingut te-*
nir Tavk*

MERCADERS,

Los Mercaders fort falvos, t- íegiírs en lo Regnede MaU'

lorcas fian de quines Nacions vulla* eníenips ab fes merca¬
deries, es en libre deil Sant Pera a 17. Cartes la quarta co¬
lumna* comenfa* Nos Petrüs'Dei Gratia* fens perjuydeles
reílaiis franqueies*
Lós Mercaders, paíïants] per Maílórques ab mercaderi¬
es no fon tinguts pagar mes de Is qui fon acuftürtiats, es ert
libra den Rofíello en Cartes 17i* en ia fegona pagina* Có-
menfaNarrifós*
Los capítols atorgats per ló Senoi: Rey als Mercaders
que fian fervats* es en dit libre den Roftello eri cartes 446*
en le 1. pàgina, comenfa. Martinus.
Los Notaris entrert per Màrcaders* miren en la dida-
O, Notaris,

MBlStAMENTS RENALS,[

Manaments Penals nos poden fer , es en libre detl

Sant Pera en cartes 31* en la quarta columna* C*>riierifa*San^
cius Del gratia.
Que no fiart fets Mananiens à patrótis ds Nayilis dé
llevar miífatgers del* Regne, es ért dit libre' en Cartes i$a4
en la fegona pagina* Comenfa. Petrus Dei gratia.
Nó podert eífet fets Manaments à Notaris de nópré-^
fentar Requefies e proteftació* es en dit libre ert Cartes
130. ert la fegona pagina, comenfa. Petrus Dei gratia.
Que íio fian fets Manaments penals, es en libre deti
Róífello eri cartes 450. en la i. pagina, conienfa. San&ius
Dei gracia* eft eadem que eft in libró den Sant Peta.
Tt3* MERCADERIES
537 SmJKI BE TRMLEG1S
M

MERCADERIES E FET MERCANTIL,

Per fet Mercantil algu pot efler pres* o detingut, e en

cara que fia Dona in libro den Sant Pera en cartes 31. en
la primera columna, çomçnfa. ítem per depoficio.
En les Mercaderies, e altres cofes, es primer lo Vene¬
dor que qualfevol altre creditor, mira baix en ladidlio Ve¬
nedor ; en cartes 69.

MASSIONS DE PLETS,

De Maffions de Plets parla la franquefa en libre den

Sant Pera en 83. cartes en la terfera columna* comenfa. En
Nom de Deu fia.

MOROS,

Moro, mira devaP en la’ diólio Sarrayns, e íl Moros cru

la f illa feran prefos no puga eíler feta Queftio als qui prefos
los hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes
den Sant Pera en la' primera columna.

METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lany alias aquell
no poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera
en lo 9. capitol de Leyda.

MANLLEVTA,

De les Manlleutes dels delats parla lo capirol de Ley¬

da 16, en libre den Sant Pera en 96. cartes en la primera
columna, e de Maleutes parla, e difpon la franquefa en li¬
tre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina, co-
menfa. Encareus atorgam.
 V FI14N^T[BS;£S: 33?
Mi
SL al«m pendra a Manllcuta la pcrfonade altre potreC.
rimir aouella cncarc què pon fia requefte, es Ubccat.de la
Mirillèuta en libre dferi Sant Pera en cartes en la prL
mera columna, contenia. Ítem fi aUquis manuleuiucnc. .
De MarileUtes parlà lo capítol. 50. enlihie de coits, Q&j
nevak en cartes ,<L comçnCy Itc.nv que totes Manleuies te-
fey &e. y palTat id Àny là ^anleut^ es hulla^

monaders.

Del Privilegi dels Monaders ç contra aquells, es en li-,

bre dèri Sant pera eri cartes ioa0ei> la ptupçra pagina, co-,
tneúfb Nlos ÀÍÉÍÏ0^í . : . . -v ; ■ ■ r
Los Monaders poden effer executats en certs cafos peR
£ Executor, es en libre den;SWa Pera eri cartes n8. c*

menfE)e Monadersgparla là franquedi en dit libre en cartes

148.'eri la primeri paginè difpofont que cqntnbuefcan, co-
rnerifà Àlfonfus. 1M
Pnvilesi,contrada Monadcts, <rs en # Ubre eq car-
te$. lOÍ- enia ptimem pagina cptat la nwg^comcnfe.Nos

Alfot£ileeis dc 'Monaders lo qual fe preten, es revocat

és en libre den Sant .Pera eri, cartes 163. enJa pumetapa-
óinà comenfa. Pi Iefuchrifti nomine. , .
° ’ Sobre los Talls deForment pagadors per Monaders par¬
la’ la franquefa en libre den Sant Pera en cartes 174. comen--
fa. loannes^Dçigracki. • dif-
Sobre los, Monaders, e Alcjldcs c^uals fon franch^cbl
pon ïa fmnqueie en dit libre eü cartes 175* el- a ;
einaycorrienía ïoannes Dei gratia. ^
Moneders pagari en partió eje Blats en dit libre en car¬
tes i 88. e 189' en lo principi de dita cart^y conienía lo pri¬

vilegi Nos íofannes. , . . .■

t Los Monaders hagen de contribuir en les aiude^ ar*.
com los de Barcelona, es en libre déri Roffello %^Jt^ it
com
m SVMAR1 DE PRIVILEGIS
M
cometiíà. Petrus Dei gratia.
Revocacio de vna Lletra Real ab que manava lo Senor
Kcy que la caufa quis menava entre la Vniverfitat, e Mo-
naders tos portada en cort Real, es en libre den RoíTello en
cartes 271. 1. pagina, comenfa. Petrus.
Los Monaders fon tinguts fer dret per les Impòficions
e aiudes devant lo Execudor 5 es en libre den RoíTello en
cartes 333. en la primera pagina, comenfa. Petrus.
Los Monaders no- poden eífer admefos a Confellers ni
alurats, fi donchs no renunciauen a llur franquefa, cs en la
pragmatica de Mofen Huc de Anglefola en cartes 98. en la
fegona pagina en lo 33. capitol.
Algu que fia franch no pot regir Offici de la Vniver
fitat fens que no renuncia, es en libre den Abelló en cartes
69. en la fegona pagina columna, fegona, comenfa. ítem
Senora Molt Excellent.

MISSATGERS, MISTATGES.
f .i
De falari de Miflatges mireu en diftio domeílichs"
Los Miflatgers qui van al Senor Rey no poden efler im^
pedits que no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130.
en la fegona pagina, comenfa. Petrus Dei gratia, e de Mif-
Citgers mireu dévall en laltra di&io Miflatgers, ' •
.
' . -
mestratge.
.,;0J ■ x-.; 3:;:'' f. ■„ xjjj ..v.;;. S í.! x(
De Mefuratge parla la franquefa vn moc en libre den
Sanc Pera en cartes 137. en la primera pagina, comeufa. En
careus atorgam.
tol

MORBERS.
HI ell

Capitols dels Morbers en lo Extraordinari del Any

M.CCCC. LXXV. íegons en lo libre de dita Capitulació
dels Morbers.
", -a MALIFICIS.
 T FKANgTBSES 34P
M

MALtFICIS.

Que algu pres per Malefici fia Iutjat dins 30. dies i
en libre den Sant Pera en cartes 138. en la fegona pagina.
Que los Maleficis fe pugan pafificar c diffiinir per bons
Homens, ans de cífer fet clam ala cort mireu en didio pa-»
cificar malificis, c en la di&io Gatius.

MENESTRALS, E ARTESANS.

Que los dits fi volen Advocats quels fian donats mic

genfant degut Salari, es en libre den Sant? Pera en cartegí C7.;
en la primera pagina* comenfa. Nos Alfonfus.
\
MVLES.

Qui haura 55. Anys puxa caualcar Mula, es enlíbré

den Sant Pera en cartes 15^. çn la primera pagina, comen-
ía. Nos Alfonfus.
Licencia que puxen cavalcar Mules tenint vn Roííït
-s en dit libre cn cartes 158. en la fegona pagina) comen¬
fa. Alfonfus.
Que cafcu puga cavalcar Mul, o Mula fens incorri-^
ment de alguna pena, es en dit libre en cartes 161, en la r»
paginà, comenfa. Nos loannes.

MAÏRIMONIS.

De Clandeftins Matrimonis parla la franqueía en libre

den Sant Pera en cartes íCG. en la primera pagina, comen
fa. Nos Ioanues.
E de aquefta matèria parla la franqueía en libre den
Roífello en cartes 114. en la primera pagina* comenfa. Nos
Petrus.
Les Dones nos Gofen cafar ni fer matrimoni ab llnrs
VV Elclaus
 SVMMl DE WVllECAS
' *■<?

M
Efclaus, que comprats haurarij.es en libre den RoíTello en
305. cartes z. pagina, comenfa. Petrus.

MALLORMVES, E MALÓRgflNS.

Los Malorquins fon haguts, y reputpçs, per Catalans

naturals es poden alegrar de Officiss'e Birijfiçis del Princi¬
pat de1 Catalunya, e de les Coftitucioiïs Generals de Cata¬
lunya, Privilegis, e vfatgcs, dé la Civtít 9e Barcelona, es en
libre den Sant Pera en cartes 16z, en la .fegona pagina co¬
menfa locapitol. E mescòm los Mallorquins.
Que la Ciutat de Mallorques.^fia-aguda per patria co¬
muna, e cafcu puxa en aquella efler convengut, es en lo
dit libre en cartes en la primera pagina, çomenfe.
Nos IoanneS.

. r •• •' mestr'a de gvaita.

Del ineílra de Guaita; e dels Efclaus’ parla la franquç-
fe en libre den Sant pera én cartes 168. comenfa. Ioannqs
Dei gratia.
Los capitoís del meíïra de Guaita fon en dit libre en
cartes 190. coménfant en dita carta fins en cartes .1.93.1
Addicions e)e Cap.itob de rrieftra de Guaita fon en dit
libre en cartes 196. en la fegona pagina, comenfa* Primo
com fos ordenat. .
Que lo meílre de Guaita de la Ciütad cxercefcados
Capitoís fets contra lq$ Ç^tius, es en libre den Rofielloen
cartes z8z en la fegona pagiriaV Còriaenfa. Petrus Dei gratia.
Los Capitoís de meíïra de. Gpaytaian per femblant
en libre den RoíTello en cartes 361. e duren fins en cartes
r- ;. ■ •• :í: j :rj sj fíO .001 r í:? ■■ ^
365.
Lo Privilegi del mqíïra de Çuay te es en libre den Rof-
fello en fem ps ab altres còfes en aquell ccntengides encer¬
tes 3 66 en la fegona pagina,, comenfa. Nosloannes. ;

. *j ■ c:>MASSJM0 DINES
 T FRANQUESES ^
M

massjmodines, morabati, monedatge:

La Sentencia del Morebati» coníla en libre den Sanc

Pera en cartes 183. comenfa. Spe&abilis, & Magni ficus,
cn la primera pagina.
De Maffamodines, e Morabatins fe parle en libre den
Roífello en cartes 77. en la primera pagina , comenfa, Sa-
pien Tuyt.
Que havents, o poífehints bens valents 10. lliures pach
lo morabati, es en libre den Roílello en cartes 80. comem-
fa. Sapien Tuyt. en la fegona pagina, e del dit morabati part¬
ia la dita franquefa en la carta feguent de aquella ep la pri¬
mera pagina.
Lo morabati del fogatge nos paga fino de fet en fet
‘Anys, es en libre den Roífello en cartes 287. en la fegona
pagina, comenfa. Nos Petrus.
Que per anticipar la paga del monedage al SenorRey
no fia fet perjuy a les fianquefes del Regne, es en libre den
Roífello en cartes 289. en la fegona pagina, comenfa.
Nos Petrus.

monestir de santa magdalena.

Les 67. quorteras de Forment cens. Que la Vniverfi--

tat fa el dit Moneftir no foífen venudes, es ell libre deíi
Roífello en cartes 259 en la fegona pagina i conienía. Pe¬
trus Dei gracia.

MENORS.

Les difinicions que fan fos híefíors e Adults, llurs tudors

y Curadors mireu en di&io difiínicions.
Los menors de 20 Anys no fien adnlefos * a Concel-
]ers, ne algun Ofíici de la Vniverfítat , es vn Gapitol cfe': fa
Pragmatica de mofen Huc de Anglefola en cartes ij§. en
Vy-. li fegofia
 34} SFMARI DE PRMLEGIS

M
la íègona pagina, comcnía. ítem Statuim, e ordenam.

MANTELLS DE BAGASSES.

■ I.o Governador no pot guiar Mantells a les Bngafes,

ej en libre den RoíTello en cartes 41$. en ja fegorta pagina
e lo Ballé, e lo Vaguer ho tonen a fet íïft tenen privibgi,
■comenfa. Martinus»

. MP’mnoNEB4

Lo MunicioUer pot tenir altre Ofiici, es en libredeks

municions ço es en lo principi quant íe prqvehi, é eoïnen-
. ià. Dit Oífici.

MISSATGERS.

De Salaris dtf Miíïkgefs tnireU en la di&ió Salaris, e

• ; fi poden tiaVec va efciivent a defpefes de là Vniverliíar, mï-
reü ert la Pfagmatiea de miolfcii Htic de Anglefola en car¬
tes 100. en la fegona pàgina en lo principi, tomeníi. Srà-
tuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol íeguent 41.
E axi matex íàls miflTatgers pridert efïèr foríats en lo ca¬
pitol feguent 43. en dita carta, e elíent los vns en cort no
ni pugaU anar de altres- en lo capitol fcguenr 44. en la
niàtexa carta e llodà e ert carta'ioi . que ÍUren eh poder
del- Gtív'ertiodof en la primeraí-pàgirià en lo capitol 45.
Qires poden tremetre tres Syndichs, o Èmbaxadbri; ço
es dos deia Ciutat, y hu de la part Forana, apaf en lo libre
del Novell Reçiment fotio io. y là forma com fe han de
elegir, es en lo matex lloch capitol, Incipit. ítem íhu m
e drdeWatn que los IriiíKtgers, &c.
Com anaren a;la Màgeftat dct 'Rdy en Pera dòs Iuraó
y apres fis embaxilofsfèl&gits per lo; GÍincell Génèní! vide
in iibro dea Saftt Pera folio 99. cOrrtènfà. Patebt
quod Nte Petrtis, &c.V Y aqui es com lo Rey ipua »
 r franqueses • 344
ívi
Confell de la Ciutat.
Mallorquins poden liberament Navagar en’Alexandria
Chypre, y de mes terres del Solda tenint llicencia dél Papa
còníla en una TrarifàóHo íeta per lo Seíior Rey en Pera
y los Iurats de Mallorca del libre den Abelló folio i
MofteíTaf én el donar preu a les Robes per fer tres dies
deu pendra parer, y Pvelolueid delos Magnifichs Iurats. libre
Extraordinari 1586. folio 180. y 333. y Extraordinari. 16.
Iuni 1587.
Moíteííaf no pot donar lloch íè ftíTen tres dies‘fina en
el Porxo de Plaíla, y de la intervenció, y refólucio dels Mag
nifichs Iurats erlló preu deu fer fe en la bollete el Secre¬
tari de le Vnivcrfitat, vide Decret, de fa Illuftricima en li¬
bre de Decrets f
Mandatos penals de bens propris nos poden fer a‘ los
Magnifichs Iurats Abellfólio 165*"
Moneda ques treu del Regne es perduda ? o fenblant
quentitat libre den Sant Pera folio 166. pagina primera fub
tali fighó. fl
Mofteílaf, y fos privilegis en RoíTello nou folio 171.
òc vfqne.
Mòftèílàf ba de conexer dels fravs cometen los Fami-
ars del Sariót Offici en libre vert folio Í17. pagina primera
capitol fegon.
MofteíTaf es Iutge Óeneral de totes les Vitualles del
prefent Regne, y dels fraus cometen los Compradoes dels
Delmes del Seíior Rey, y Bisbe , y capitol enlibreden Sant
Pera folio i-fi.
Monaders han de contribuir en talls per Barcas de For¬
ní ents en dit libre folio 174.
Mallorca efta vnida. ab la Corona de Arago RoíTello
nou folio 114.
Mallorquins poden recórrer a íà Mageílat a reprefen-
tarli agravis, Abelló folio 8C. pagina primera contenia. Ce-
terum eílatuimus.
Mallorquins poden negociar ab Moros RoíTello fol. 8.
& 154.- Vv 3 Mallorquins
3*5' SFfríARI DE PRF/iLEGIS
M
Merfeamcom fe ha de regir Carta Real dat. en Madrid
&$.*?•. SbVe. 1.65,3. folio i 17. del lihre de cartes Reals de cas
bectií de füíi Altre folio 131. dat, en Madrid, a 4. maig 1.654.
Morbo, o Pefte, el obviaríc, y preíervaríè fpeéiaprin¬
cipal menta los barats: Carta Real dade en Madrid a z^Dc-
zembre 16l 2,-. folio 63. del libre de cartes reals de cuberaa
•de [haít tambe es folio 131 del libre d-e catres reals ab <ca-
bercas dc plegaaii
Moretorias, dilecions., ni altre genero deentretenim-ms
a favors dc Debitors ÇepÇiJrflcs no puga,concedir ’la Sefior
Rey ni fos Miniílres, ni impedir al Creditor Çenfaliifok^c
ccucio encara que la major part dels. Creditors hi Yfogjfósçs
be .capítol 58. dc les Corts dc M-onsó Any 3 375 en li!bs^
de Corts Generals.
Miiti.ftres. feiçtraordinaiís.. per caíligat algpn çrimyno|>os:
íèr embiat per’lo Scnof Rey fino ques ddga indicar per ím
lúdics Ordinaris capirol 37. de les corts d-p JEyíegifo del Any
1563 en libre de Corts Generals.
Moíteíhf te lurildicrio fobre Rrmiliars del Sant Ofiid
Vide Familiar’S.
Mercaderies qui es tresbalfen, tro deuhen dret vide Dactn
ívlallerçfïíi·nsno poden eíïer trets 4 P;ledetja«r fora Rcg-
foc.: Roíelfo nou íplio, 7. 7R 2. % i.
Mallorquins no poden efler detinguts en Galet as fi mo fro
condemnats pet fos crimnsiem libre den .Sant Pera folio a‘%.
pagina primera, & fqgona.
Mallarqui xjui es fentkà agravat :de algun mandatodel
.Senor Rey, y voldrà .acudir a fo Iviagellat fobçefogak Ççw
Rolícllo nau folio 3.
Mandatos penals de !bens. pròpris nos poden fer .als
Mafnificlas íurats Abelló .folio -^colu/mna ?qu arta en lo
ítem Sehora Molt Excel lent com per provi fio Real. $cc.
en rqiucj y com hm de contribuir .ejii Ro&'iiÜo
©on folio ayx. : ;,nFF ci;,
 r VRAN.QVESES 34C

N
mVFRAJG. ■

VTO fera Naufraig algu en neguna parc de la Illa de Mal-

1^1 lorqúes:axiu difpon la franquefa primera en libre dqu
den Sant Pera en la primera carta en la primera columoè
circa lo fi de aquella.

NOTARIS NOTTES.

De Notaris fe fa meníio, y del Offici de aquell en Ià

primera franquefa en libre den Sant Pçra en la primera caç-
ta a la fi de aquella.
Negu Clerga in lacris pot effer Notari, es en dit libre
en la quarta carta en la primera columna, comenía Noye-
rint Vniveríi.
Negu pot eirer Notari fmo ha 15. Anys e Exemínat,
es en dit lloch.
Que les Notes dels Notaris no pugan effer prefes ni
regonegudes per nigu, ni menos emparades, es en libre den
A ballo' en cartes 2. r. comenía. Nos Ioannes Dei gratia,
en la 15 columna.
Que los Notaris en les corts hon Ser i ven nó procuré
ni Advoquen, es cn libre den Abelló en cartes 95. en la pri
mera pagina, comenfa. Iacobus Dei gratia.
Notaris fon tinguts a intimar Proteft al S* Virrey,Re
gent, Procurador F,eal, Auditos de la Rotta, &c. es en li¬
bre den Abelló en cartes ^19. comenfa. Nos Philipp.us,
Que los Notaris han a demenar los falaris dels Teffa-
mcrits dins cerc tems es en dic libre en Cartes 93. an la 3.
columna, comenfa. Com molts Notaris.
Que los Notaris per Autoritat Real han effer Exemi-
nats per lo Veguer, es én dit libre en cartes 130 en la prime-
ra pagina, comenfa Nos Petrus.,
Que qualfevpl dels Notaris no^ fia prohibit de prefeji
tar requefta
*547 SVMAR1 VE PRIVILEGIS
N
tarRequeftes al Governador, es en dit librc en cartes 130
en la 1. pagina, comenfa Petrus Dei gratia.
Qui Acufirà algun Notari de fals fe hage fcriure per-
feguidor, e fia tingut a pena de talio, es en "dit libre en car
tes 13^ . en la fegona pagina, comenfa la ffanqueft. Nos
^ioanties,
- Que los Notaris íian fets íbgons franquefes, es en dit
libre en cartes 138 fego; a pagina.
Notaris no paguen res en dit lloch.
Que Notaris requeíls faflcn proteftacions, es en dit
libre en cartes 141. en lo principi, comenfa. Namfos.
Affo matex , «es en libre den Roílèllo en cartes 171.
-en laíegona pagina.
Notaris quant fan inftruments e anomenen Moneda
no digan fino, Re. Ma. Mi. es en libre den Roílèllo en car
-tes 80. an la primera pagina, comenfa la ffanquefa. Sapien
Tuytexceptats certs cafos en dita franquefe expreflàts.
Los Notaris quant per los Officials los fera demanat
confell entre venint com a promens en les caufes hagen en-
trevenir en aquelles, fens algun falari. AíTo difpon la fcm-
• qu-efi en libre den RofTello en cartes 138. en la 1. pagina,
comenfa Pe-trus Dei graria.
Los Notaris de MaBorqnes no portants corona, o no
cónftituícs en ordens no fian comprefos en la ordinario fe¬
ta de no portar corona, es en libre den Roílèllo en cartes
250. en b fegona pagina, comenfi. Petrus Dei gratia.
LoV Notaris Scriptors de les corts fien tinguts fervar los
capitols de les Corts Generals fets íobre los Regiftres, es en
libre den RoíTello en cartes 184. en la Primera pagina, co¬
menfi. Pèrrus Dei gratia.
Los Notaris poden rebre qualfevolls proteftacions e Iníl
trumens, es en libre den RoíTello en cartes 418. en la íe-
gona paginay comcnía. Martinus.
Si queftio íèra de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehefca fegons forma de la fraoqueía prefeut Martinus,
es en libre den RoíTello en cartes 430., primera pagina.
-j " Ports
 r FRANgEESES" ?. c34s

Botts no podert effei- ISIotaris, es cn libre den Rjofisífo

en cartes433.cnla fegona pagina, comenfa. Marcinus Dci
grafia.
Que los Notaris entren per Marcaders, es en laPrao-..
matica de Monfcn Huc de Angleíola en cartes 90 . fegona
pàgina, e pcrfo com en lo capítol tercer. .
Lo Notari, e Scriva de la Vniverfitat te a fer tots jos
Actes de aquella, es en libré de Corts Generals en. cartes
105. en la primera pagina* comenfa. ítem provehim. es ça
pitol cn dita pragmatica. . •
Lo Notari de la Vniverfitat, es tingut lliurar. totes!es
-feriptures. de aquella al fuccesfor fens premi algu, es en la
Pragmatica de Monfen Huc de Angleíola en earresi-05'.'òn
la fegona pagina a la fi de aquella, comenfa. ítem ftatuim en
libre de capítols, de corts G.neràls. „a
r Lo Notari, e Scriva dels Clavaris ha de cífer elegit
per. las Magnifichs’ Iurats, e- ablcniplacit de' aquells, es en la
Pragmatica de Moufen Huc de Anglefola Regiftrade cn fe¬
bre de capitols de’Corts Generals,folio 1 ip. comenGt.Ítem
com la Rcvocacio, &c. en lo matex libre en la concefíro
He" nou Rrgiment de Sort, e de Sach per lo Rey. Alfonfo
folio 15 2.. comenfa lo copitoí. ítem com lo Offíci de Scri¬
va dels comptes de Clavaris , &c. . . ' '

-:7 . . ' mm SAÏ& ;

Tots los qui poíTcbeXeii Honors, Poííeffions, e Ter¬

res, e altres drets.per Nuno Sans, es confirmat per lo Senor
Rey que be poífehexen en libre den Sant Pera en la' 8~ car
ta' en la tercera columna, comenfa, Noverint Vniverfi.la^
: Aífo matex* es en libre den Roífello en cartes 37. en
la fegona pagina, comenfa Sapien Tuyt. _ .
i G ' • V:
; NAVILIS, E EETENIMtNXD£, AQVELls'. ~. . . ,

r. .Que .puX.a.eíTer.pïef^.a.J^ayiliSj appar en . libre jen

?jí( > . : í XX ‘ Sant
 34Í SPMARl BE FRMLEGIS
N
Sant Pera cn ca*tes $5> en la fegona columna, coiwnfa. Mar
tinus Dei gratia.
Los Detenimens de Nauilis nos faíTeft fino per lo Go
Vcrnador, o fon Lloch Tinent, Procurador Real, e Balle de
Mallorqües enfemps: e no per huii, o dos de aquells, es en
libre den RoíTello en 4i8* cartes en la primera pagina, co-
menía. Nos Marrinus.
Ques puíca carregar en Navilis, o Vaxells de Caftci-
lans mercaderies, es eu libre den RoíTello en cartes 547. 4.
pagina, comenía. Martinus.
Notaris no pot efler Bort, en RoíTello nou folio 395*
Notari per Ton Examen han de tenir 2.5. Anys cum<-
plits: en Sant Pera folio 4. columna crimei a.
Notes no poden eíTer regonegudes ni prefes p ningú ni
menys emparades en libre den Abelló folio zj.
Notaris fon tinguts Intimar protefts: al Senor Viarey,
Regent, y Procurador Real, y oïdors de la Roca en dit li
bre folio ztp*
Notaris per au£fcoritat Real Te han. de Examinar devant
del Vagueï en libre den Sant Pera folio 130.
Notari no pot efler Procurador en caufa ahont fera el
Plet fobre Teflament, o A&a que aquell haura rabut: folio
Cj. del llibre den Abelló.
Notaris fe han de crear devant el Veguer, y Re&ors
y que fe obferve lo Privilegi qui axi ho diípofa} Carta Re¬
al dat. en el bofch de Segòvia a 1. Iuííy 1591. en libre de
Cartes Reals de cuberta de füft folio 8. altre dat. en Ma¬
drid a 19. mars 1Ó5 3. folio 111. pagina z.
Nigu pot efcufarfe de regir lo offici en quehaforteat
Carta Real dat. en Madrit a u Agoft 1636. en libre de car
tes Reals de cuberta de füft folio 96. pagina fegona tambe
es folio 198 del libre de cartes reals ab cuberça de plega mi
Naturals o Habitadors de Mallorques y fes Illes no fon
tinguts per eftrangers de Cataluna folio 31. dellibre dc Corts
Generals en les Corts |de Monso Any 1375.
Nigu fia tret a Pledetiar fora de} Regne capítol \ 4 dc
Jes corts
 7 FRANCESES 5lp
N
les corts de 1380. en libre de Corts Generes.
Nigti qui no haje eftudiat dret en Efeoles aprovades
no puga menar mes de vn plet, ni eiíer admès a Advocar
capitol 35. de les corts de 1380. en libre de corts generals.
Notaris no poden recufar prefentar Peticions dels Iurars
a los Senyors Virreys, y tocar A&es de les prefentacions Car
ta Real dat en Valledolit a 8. pbre. 1558. folio 5. del libre
de cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Ma-,
drid a 2,1. Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la car¬
ta feguenc.

o
OmCïALS.

/-'vVE no fia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q

V^pufcan entrar per camí algu, o íufpita per fi fols en.
cafa de algu, Iens dos promens, o quatre bons homens.
Aflo matex fia fervat en los Navilis, lenys. Forns, e
Molins, apar en la primera franquefa en laíègona columna
en la primera carta del libre den Sanc Pera.
Que no fia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna coíi
per fer Iufticia, fino al Saig anant fora Ciutat fis diners per
llegua, apar en dita franqueia en dita carta del dit libre.
Que negun Ofikial çoes Balle, Veguev, o Saig nò pu
ga conexer de falfedad de Mefures, e de pes fino enlloch pu-
blich, e devant bons homens, es en dita franquefa del dit
libre en la primera carta en la fegona columna den Sand
Pera
Que nos pnxa Tudicarpet los Officials fino ab promens,
cn dita franquefa en la fi. .
Aflb matex en libre den RoíTello en cartes 153. en la
pnmera pagina, comenfa. En Sancho. -
AíTo matex, es vifta dir la franquefa en dit Jibtt en
cartes 1 j 5. en la primera pagina en la fi, e fia qualfe vol Ofhcial.
"' • 1 XX a. Ql’e
35 í SFMAR1 DÉ W^ÍLEGIS
Ò
Que los Òfficials. no pugan comprar bens knmofefesi.
purla ia fi-anqueía cn dic libré dén Sant Perà eh la fegóna
Columna en la quarta carta.
Que no fian Òfficials. ordinaris, fino del Regne, es en
dit libré en cartes 2.6..en la quarta columna., e ban atenir
Taula, e que fien del Regne es en dit libre en cartes 1,37,
&h la prinòefa pagina, comenía. Encara atorgain ,'
Qüe los Òfficials ham d'e vacar ties Anys ans de regir
aquell matex Offici^es en'dit libre deu Sant. Réra en cantes
5>i. en la tercera columna. Nos loannes, ;
Aílò matex diipon la iran queia en dit libre den Sant
Pera en cartes 137. en la primera pagina. Encara atorgani.
AíTo matex fe troba en libre dcnRoíTello en cartes i6ia
en la primera pagina*
Que los Òfficials no. reben férveys^ es en dit libre den
Sant Pera en cartes 38. en la fegona pagina, comenfa. Ea
careus atorgani.
Que los Òfficials faíFan Incjüjíiciò de dé Robadors, é Malfec-
tors, es eh dit libre den Sàht Pera en cartes 141 . en lai.fo
gona pagina* comenfa. Nathfos.-
Que los Òfficials qui éXccutén per la Vniverfitat efeii
açcuíàts devant los lueges dé-la Taula no fon tenguts po**
far lo bafto fins a Sentencia difinitiva fi íeran condeiímats:
es en libre den Sant Pera eri cartes 199: cohienià. Noverint
Vhiverfi.
Que los Òfficials del Regne ferien les franquefts,eli-
bertats del Regne, es eh libre den Róflello en cartes í í z. en
là primera pàgina, comenfa: En Sancho.
Qiie nèhguns OÉficiàls no emparen algun plet mentre
cinga lo Offici, es en libre den RoíTello en cartes 170. m
la 1. pagina, comenfa. Sapieti Tuyt.
Que los òfficials, Preíldent, Balife, e Veguer, ealtres nopo;
den entremeter dels talls, es én libre den'Roilello eh cartes
171* en la primera pagina, cohieníà. Sapien Tuyt;
Los Òffiicials fien nnnuals, c locals, &qucdílnt do¬
miciliari ín locis,. es en dit libre' efi çaité's 2.14. en la?íeG.cna
■ .• : I ■ ' •' ; pàgina
 r.mmgppsEs-
o
pagina, comenfa. Petrus Dei Gracia.
La Privilegi de elegir los OfKcial* en les parròquies
de la parc Forana fia fervat, mireu en libre den Roflèllo en cartes
2.30. en la primera pagina, comenfa. Petrus Dei gra eia. g mi
reu en dicSHo Balles.
Revocacío de diverfes coriceíTions qnc alguns fofien
Officials de dos en dos Anys, es en libre den RoíTello en
cartes 144. comenfa. Nos Petrus.
Los Officials no haien Galarí dc les queílions que fbü
ordinaris es en libre den RoíTello en cartes 148. 2,. pagina
comenfa* Petrus Dei gratia;
Que los officials Reals qui liauran Iuràt fervar alguns
Capítols no Fon tenguts fervar aquells fi fon c ontra fon que
fe, es en libre den P^oíïèllo en caites 178 eri la primera pa¬
gina, comenFa. Petrus1.
Los Officials han eílèr annuals e locals, es en dit libre
en cartes 304. en la primera pagina, comenfa. Petrus Dei
gratia. AíTomatex.en dic libre en cartes 339. en la prime
ra, comenfr Petrus Dét gratia.
Los Officials no poden diílribuir los preus de les ven
des quis fan per la cort fins fien fetes les adíudicacions, que
les dites adiudicacions íe fiífen én lloch publich, es en libre;
den RoíTello en cartes 445. en la primera pagina, comenfa.
Nos Marti nus.
Que los Officials fens Gilari hagen adiffinir totes leS eau
fes tocants a* la Vniverficac, es en dit libre en cartes 448. t
pagina, comenfa. Martinus.
Los Officials expedefean fes queílions tant civils, com
Criminals no donant en aquelles dilació, es en dic libre
en cartes 449. en la primera pagina, comenfa. Martinus
gracia.
Qje fos Officials Reals quant feran elegits fi eren con
cei .ers durant llur Offici no ufen de Coníeller, es en lo ca-
P*c°l de 1^ Pragmàtica de Mofen Huc de Anglaíola, co-
menía. ítem com lo Concell, en cartes 99 . en la primera
Pagjna, en libre de capítols de Corts generals.
Xx 3. ORDINARIS
m smrni Dt mimEGís ;
a
Ü'ÉDÍNjm,

Les Cauíes no. poden exir dels 'Ordinaris fa la iran que.

ie,.en libre den Sant pera en zi. carte en la íègona coium
na,' comeníà. Sancius Dei Gratia.' <
Qpe los Ordinaris fien hlis de la;teira, e eiint':a!sv e ífa-,
gen. tenir Taula, es en dit libre en cartes, zS; en Ja quarca
eo!umna> corneníà. Venierabilibus.
Los Ordinaris -poden remeter e fer ccmpofcicns dels
crims excepto crims de Hcmeys,. c altres ciimsgrcus, cs
en dit libi-c *1 34. cartes cn la primera columna, «cchicníà.
Satifteca la pa.rr..
Los Ordinaris poden conexér de víures, cs e-n dir li¬
bre a 35. cartes en la primera columna, comenti. Attendat
locHintenens.
Los Ordinaris íi feran inabils5:*e infufiçiens. Ca ccmful
tpf lo Sonor Rey, e íbbrcfegut en admeuels, es cn libre den
Sant Pera en cartes 82.. en la -tercera columna, comeníà. Io-
Dei gràcia....... -
Les Catifes no poden exir. dels Ordinaris, es en dit.li-
bte cn cartes 115?. en la primera pagina, ccmcnfa. Perriis
Dei gratia. . ’
Les Caufcs no poden eíTer tretes dels Ordinaris nccvo
çades per lo Governador -ni akre,Jutge, es en dit libre cn
cartes \6i, en la íegona pagina, comenfa. loarncs Dei ora.
Los Ordinaris de Catalunya > e procuradors b;n tíler
Catalans ,axi difpon vn çapiuol de Barcelona de Ja Coix
pofat en libre den Sant Pera en cartes, i6z. cn la 1. pagina
comcnía. ítem ad fuplicationera..
E los Iutges deuhcn eíTer Catalans, clos Maltorquuxs (cn
reputats Catalans, es en lo matexjloçh*
Que lo Governador no pufea traure ni rp picpriar r.ci
les caufes dels Ordinaris Bal·le, e Ycguer, íuiq ah cm cas,
es en libre den Sant Pera .cn cartes 168. en la Jegoiut pa¬
gina, coxmeníao Ncs loannes.
AfibVnacW
 *' mAngvÈm ^
o
AflomateX, es en libre den RoíTello en "cartes ti% c
12,0. ítem al i. capitol.
Los Ordinaris fien de la illa de Mallorques, e hagen
de tenir Taula, e fian annuals, es éh libre den flofTeílo en
cartes 103. la primera pagina, cotïiénfà. Pateat Vriiyerfis. j
AíT© matex en dit libre en cartes 106 . en la primera
pagina, eomenfa. Nos Petrus.
Les caufes no fian tretes del Ordinaris, en libre den Roí-
fello en cartes 119. en la primera pagina, eomenfa. Petrus
Dei Gracia; e la carca es rotta.
Lo Governador no pot fer Manament ab Ordinaris que
proceefcan fimuriament, e de pla ep les canfes, es èn libre
den RoíTello en cartes 2,2,0. en la fegòftà pagina, cbíncnfa*
Petrus Dei gratia.
Lo Governador nós te entramatre deies caufes dels Or¬
dinaris, es eu libre den RoíTello en cartes 2.14. en la prítnd
ra pagina > eomenfa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn -diítío
Governador.
Los Ordinaris poden punir los aeullínts BandetjatSj esc en
dit libre en cartes 2.3$ en la primera pagina, eomenfa. P*
trus Dei gratia.
Lo Governador no pot péndre les queítions tocants als
Ordinaris, es en dit libre den RoíTello en cartes 2.44. comen
ía Petrus Dei gratia.
Lò Governador, o fon L·lochtinent nos curan de quefti
ons pertanyents als Ordinaris, es en dité libre encarte^ij.
1. pagina^ eomenfa. Martinus.
Los Ordinaris oíen los Advocats de les parts fobre los
drets de aquells, es en libre den RoíTello en cartes 430. u
pagina, eomenfa. Martínus.
Los AíïèíTor del Governador no Impedefca lo delag
quifera abfolt del feu "ordinari ab- fe- fentencia ab confell de
Promens, concordes, es en libre den Roílèllo en cartes 45
i. pagina, comçnfa Martinus.

OBLIGACIO
 iíí srmu; m 'MWfcEGis
0
'* T'j.Utt· ïi'J v!ijí •• ~l f• . 'ïrïr.'.ï!'. 'TA
OBLIGACIO DE DONES.- ... , r C,T

. c'ï-2. Oibljgucio -dè Ics Doíies Interçedil·is per los matits

val^puis lir íiala ile/iuntiatio del velleyay encara epx imíy.
U^Renuadatio de la^ut-Gnúca,, fi qua nuílier.in lib. -denfS.
Pera en cartes 31. ea primera c^lur^^HcpnieaGi,- Rem
éQnfuemdiwe; iquadr^lulicres.;. ...... - r r. -,d ' 1

ÓRDINJCIÚNS DE LES - CORTS; -E- ALTRES.- •

. sr? v f. r } - *1*1 * r-.*: cn tot.* c*-'• rd

Dc aquelles fé. fa .ixien/íí* en li-buc- den -Sanc -Pcraa -34-
eartes en la cjuarjtp. jcçlorot^^çepf^^riaip ^quçd ludaç
■«: en 35 en Ta ‘prihiera columna, e fegona.r . -
De Qrdinacions fetes, per Jos. Iurats’, mireu m la dic-
tioíums. . .7,
: ?f',í4*r!aci0lls A1®J·.:R9c%AfeiiíÇíJsivp|'tti«a·t.r4els,íuEat?j
■en litre den Sant Pera cn cartes 33. comenfa. McHiot·.ui'-fe
'Biwlp, vide Rnva?giuit>-a.%rlitfp defi abeílp teli© ?t.
qï ,aú;yq mmnq èï na fets zvn^ ,» ->,“•}}
eutt
rnoH··.ef .cn - i.VcO o
X c’JTIí/j íiïí oiicïíoü Tít-Í) &ïúL· :3 ?*J ,'h. ihO
Que nos futíliruescan fens Iufta cauftp &fe
.la-falarf: los•• Qfiïcisjf &s-; eitV JiEafe rdàióS*mtbRet-a'• £&.: catila 3^.
cn la. fçg^n^ p«i^i4ik:Qra€ttí;vMosrlàfrtà&jjr: : r r: r:c n wo
Si Officis k donen, o coticefítohl cfc-pes/ o
mcsb: é dk^rcoCesLes^ Jutgé. lo (Sovecmdor, cs -gfí kbij: ckiii
ilofleUo^nfCai^s/.at^ atfi b fegona paguia la ç\iita es-a'^^
Los Familiars, o Domeíïichsdel Govern atiar; no* í&m
adfàefo^ a:aígüns -Qfitcis del Regne,.-e de la ciuta*, iliR) ikam
®m.m b dit;Regne, es otv lQdii;libre:deri:RoiIiil^re^^^
C^t^s;yi.,.;pagiaaj.(çmF£fc6L P-etriuc.. •,• <i:(y>. ^rM-cVl
Imprctratis# Officis Real.^^Jbàgerí^flftóiiputi;
igudadels lurats, es en dit libre den Rofíello en cartes 3 ^.
eomenía. Nos loannes e cn la kguenr. Nos Mart in us.
^; ) Or m
 r vkanqveses ■ ^f6.
o
Dc vn Official Real nos faffa fino vna carta, e fi$ fec
lo contrari no fie oide fino la primera en data: es en dit li-
bre en cartes 341. fegona pagina, comenfa. Mardnus.
Los Officials axi Reals com Vnivéríals ab quina forma
y enquins cafos poden Regir per fubílitut, es en libre de
Regiment de fort, y de íach folio44. pagina fegona cap; 15.
Incip. Com per forma del dit Regiment, &c.
Algu no pot tenir dos Officis de la vniyerfitat no en
tenenthi Offici de confaller, es en la pragmatica de Mofen
Huc 'de Anglefola en cartes 119. en lo primera pagina, co^
menfa. ítem ftatuim, y en lo fegon capítol fi alguhauracq
mes frau en lo Offici fia fet .inhàbil privat de.aquell, en lo
leguenr parla de confellers e fi ix a altre Offici nos puga
fcufar fens Iuíla caufa a conaguda del Governador, en la dita
carta lloch e pagina.
Impretàns Officis Reals fien próvehits de aquells,quant
Informació fe haura a rebre per lo Governador, fnTes aco
negude dels Iurats, cs en dit libre den Fvoffello en cartes
340 cn la primera pagina3 còmenfa. Nos Ioannes? e en la
feguent) comenía. Nos Martinus.
Obfervancia de Privilegis deuhen Iurar llifament, y fens
condicio alguna los Senors Virreys , Carta Real dada cn Mà
drid a 17. Sètembra 156-4. en libre de Cartes Reals de cu*
berta de fuft folio 7. y tambe la trobaran folio 14. del li¬
bre de Cartes Reals ab cuberta dè plegami.
Officis de la Vniverfitat no poden eíler regits, per qui
deu, o Pledetja ab Ella: Carta Real dat en Madrid a
brçrri<*uJ folio 11 pagina fegona del libre de Cartes Reals
cuberta de foft.
; Vnivéríals np poden fer regits, peà qui mude
’de ftament que no hage fis Anys lo ha mudat folio 155).
«del libre den Abelló.
Olis que fe aporten al Banch ni fos preus poden fer
emparats, en libre de Corts Generals folio 2.83. en la íego
na pagina,

Perxo
 Ïf7 SFMARI DE PKMLEGIS

P V - -

P ORYO de Plaía mira la .'Capitulació» y concordia en¬

tre la prefent Vniverfitat, y los Obrers de Santa Eulalia,
es en lo extraordinari de Raphel Mora a 19 Mars 1547.

PORT, FES.

Que haiam Pórt, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos,

fe en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagi
na, comenfa. Encara atorgam.

PROCURADOR REAL.

Que lo Procurador Real rió fentremeta de alguna co-

ta, qui pertanga al Offiei dé Balle, c Veguer, es en libre dett
Roílello en cartes 172,. 1. pagina. Namfos.
Qne lo Procurador Real, e yn lurat fien Iutges dels Sa
laris Immoderats: en libre den RoíTello en cartes m. en 1*.
primera pagina, comenti Nalfonfo perla gracia de Deu*
La Pragmatica de Mofen Huc de Anglefola fobre lo
Regiment, en libre de Corts Generals, cartes 89.
Lo Procuredor Real dé qviça, e Menorca fon íbts pro-
tedio del Procurador Real de Mallorquesehan havérRecors
à ell, e de aquell al Serior Rey, es en libre den RoíTello en
cartes 171. en la fegona pagina, comeníi. Namfos.
Lo Procurador Real es tingut exh* del Regne per do¬
nar comptes al Meftre Racional del Senor Rey» esen lí-
bre den RoíTello en cartes 304. én la íègona pagina,comçn-
fa. Petrus Dei gratia.

PESCAR, PESCADORS, PEXÏS.

Cada vn pot Pefcar liberament en la Mar, conft a f» li

bre den Sant Pera en la primera franquefa en la primera
YY carca
 r mANgV&SES 35S

carta en fo principi» somenfa. Noverint Vniverfi.

LosPexos freíchs e íaUts quis pefcan en la Illa de Mai-
lorques no íian trets fora aquella, es en libre den RoíTello
en cartes 36?. en la primera pagina, comenfa. Ioannes.. .

PACIFICAR MALEFICIS.

Que totes les cofes maletes fe pufean Pacificar per

bons homens e diffinir abans que fia feta clamor a la Cort
fegons difpon la franqueíà, en libre den Sant Pera 1. carta
2,. columna firca la fi.
AíTo matex difpon la franquefa en dit libre en la fe-
gona carta en la primera columna, comenfa. In Xpi. nomi-
ne. circa la fi de dita columna.
De Pacificar Maleficis parla la franquefa en dit libre en
cartes 93. en la 4. columna.Petrus Dei gratia.
De Pacificar Maleficis dc Morts fetes per los catius ad
invicem, es en dit libre en carte? uo. en la primera pagina,
comenfa. Petrus Dei gratia.
los Maleficis fe poden pacificar, ans que fia feta clamor
a la Cort, e parla dels Eíclaus, es en libre den RoíTello en
cartes z??. z. pagina» comenfa. Petrus.

PR0V1SI0 REAL SOBRE LES MITGES CREVS

de Sant Joan'

En libre den RoíTello en cantes 430. es la dita Provi-

íïo Real,y lo Aóte feu lo Uur confervador Renunciant a la
caufa.fe aportava,

PRES.

Si algu' fera Pres per algun crim*, no fia Abfoít fens fer-
ínanfa de ffcar adret, es en la primera franquefa en libre den
Sant Pera en la primera carta circa lo fi de aquella.
Si algu fera Pres per Malefici ha eíler fentenciat dins
Yy i. 30. dies
359 SVMARl DE PRIVILEGIS
P
30. dies mireu en: didio maleficis, e íïno fera Iutiat fia dat
a Manleuta.
<■ Si algu fera pres, te donar fermanfà de la perfona mi¬
reu en didio fermanfa.
Pres per deutes tant de la Vniverfitat, com alias>fe £1
femblant provifio de aquell que es fa contra los prefos per
Fifcals, es en libre den Roílello en cartes 252. primera pa-
èina, comenfa. Nos Petrus.
'I
PACTA DE QVOTA PARTE.

Que negun Advocat no puga have r part de la queíl·lo

que de'fenfarà, es en libre den Sant Pera en la quarta carta
enla primera columna, comensa. NoverintVnivéifi.
' kí::.:b ru rd Jih/q rbrbbM toii i :.■;/]oCÍ
TORTVPL

Lo dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats

es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la fegona co
lumna, comenfa Noveririt Vniverfi qiíod Nos Iacobvs.
- * ' ' 5 -í *
PROTESTAR...

En libre den RofTello en cartes 174. en la fegona pa*

ginav y ha Privilegi ques puga proteftar al Governador,
comenfa. Petrus Dei grada.
Vide altre Privilegi en libre den Abelló folio iro. pa*
gina fegona, comenfa. Nalfoníbper la Gracia de Deu, Stc.
E11 dit libre den Abelló en cartes 219. en la fegona pa¬
gina es que qualfevol Notari requeft a de prefentar protefts
tant al Senyor Virrey com a altres Officials en cett rno
do, comenfa. Philippus,^c.

' POSSEHIDOR 0 PRESCRIPCIÓ.

Qui Poffehe-x ab bona fe e Iuft citol, cafes, o poífeffi

^ ons per
 Y FRANQVESES 3<ro
p
ons per io. Anys, es feta de aqüelltal é prefcrítà ab certes
condicions, es en libre den Sant Pera en la 5. carta en la
primera columna, comenfa. Noverint Vniverfii.
Qne lo poífeidor pacifich per 10. Anys ab Iuft titol
encara que li mancan inftruments no li pot eífer feta de¬
manda per lo Seíior Rey, e altres Officials , mireu en libre
den Roífello en cartes 166, en la primera pagina, comeiv
fa. Sapien Tuyt.

PLASSA, PLASSA DEL 'MOLL.

De Plafes parla la franquefa. Noverint Vniverfi eu lí-

bre den Sant Pera en 14. cartes en la tercera'* columna.
Queia plafíe del Moll, o Ribera fia de la Vniviríitad
cs en libre den Roífello en cartes 51. en la [fegona pagina,
comanfa. Sapien Tots.
De quatre plaíès fora lo Mur de la Civtat fa menfio la
franquefa, en libre den Roífello en cartes 86. comenfa. Sa¬
pien Tuyt. Y en libre nou den Roífello en cartes 3 z. en la
fegona pagina.

PES DE LA, FARINA.

Parla la franquefa del dit pes, au. carta del libre den
Sant Pera en la fegona columna e en 119. cartes Jen libre
den Roífello en la primera pagina e en la carta feguent.

PROCURADOR FISCAL. ^

Del que lo Procurador Fiícal te a fer, e es obligat, es

en libre den Sant Pera a 17. cartes en la primera columna
Pateat Vniverfis.
Lo Procurador Fifcal no pot procurar, fino les caufes
Fifcals, es en los 11. 11. capitols de Leyda en dit libre en
cartes 95.
Que lo Procurador Fifcal no puxa appellar delesSen-
Yy 3. tenfies
 SFMAR1 DE ERIF1LEGIS

P
tencies abfolutories en les Catifes Criminals en les Civils,
fe pot appellar, es en dic libre en cartes 98. en la tercera
columna. Nos Ioanncs.
Lo Procurador Fifcal no fe appell de les Sentencies lino
ab concell del Advocat Fifcal:, es en libre den RoíTello en
cartes 107. en lafegona pagina, comenfa. Petrus Dei grana.
Lo Procurador Fifcal ha eífer pagar dels drets Reals,
es en libre den RoíTello en cartes zo8. en la fegona pagina
es tingut procurar les Perfones miferables.
Lo Procurador e Advocat Fifcal fens algun Salari, fi¬
en tinguts fer part en los fets Criminals , es en libre den
RoíTello en cartes 2.37. en la fcgona pagina, comenía* Pe-
■crus dei gratia.
Lo Procurador Fifcal no pot procurar fino en les cau-
fes Fiícals, es en libre den RoíTello en cartes 499. en la pri¬
mera pagina, comenía en Nom de Deu fia.
AíTo mat ex en libre den Sant Pera a 83 . cartes en la
tercera columna.
r.·iíj.’.a?. zonLO nií 'olidlloil rbn 'úòii yarjit cvj Y ayoT naiq
PARIATGE.

De Pariàtge fc fa manfío a 30. cartes del libre den S.

Pera en la primera columna, comenía. Hoc efl: tranflatum,
en la z. 3. e 4. columna fc fa en dits llochs, menfío del Pa-
riage del Bisbe de Barcelona.
La Confirmació del Pariage, es en libre den RoíTello
en cartes 150. en la fcgona pagina, comenfc. Sapien tots, j
en libre nou en cartes gg.

VJRAïRES.
.••mníJÍo> :/:e;ní: ; ;:í & y ' ;vi r;: >
Ordinacions, e capitols de Parayres que fian Servats,
axiu diípon la ftatiquefa, cii libre den Sant Pera en Bz. car
tes en la quarta columna, comenfc. En nom de Deu fia;

PENÀ
 T VRANgVESES ^
P

VENA DE @VINT.

De Pena de quinc parla la franqueia en libre den Sant

Pera en cartes 83. en la tercera columna, comenfa. En Nom
de Deu fia.
De Pena del Quint parla lo 19 . capitol de Leyda en
dit libre a 96. cartes en la tercera columna.
Penas fe han de appiicar la terfe part als rnurs de la
Ciutat, es en libre den Sant Pera en cartes 12.1. comenfa*
Sancius Dei gratia..

VLETS.

Mireu en Díctio Qneílions*

v . VAGESOSy FART FORANA.

Si lo Pages fe fara Ciutada bage de efhr eii caía fua etí

Ciutat al menys tres mefos lany, es en libre den Sant Pera
en 94. cartes en la 3. columna. ítem que com alguns.
Aílò matex én libre den Roífello en cartes 2.40. en le
fegona pagina, comenfa. Nos Petrus.
AíTo matex en vn capitol de Corts Generals en 43.
xapitals
Lo privilegi atorgat a la part Forana fobrc lo Beftiat
e Vitualles de aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en
libre den Roífello en cartes 153. en la primera pagina, co-
menfa. Petrus Dei gratia.
Los Pageffos han de pagar la micat del fou pagat ales
■gents darnaes, e aximatex la mitac dalo que per los Èmba-
xadors es eílat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les
les provifions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155',
en la 1. pagina, comenfa. Alfonfus..
Que los Pageíos, e altres habítadors en la part forana
quant feran citats per lo Concelb o en altre manera -ab llur.
1 • ' ' ' •■familia
 3*3 SVMARI DE PRIVILEGIS
P
'amilia acompanyant los aportar armes qualfcvulla^fcns ïn-
comment de pena alguna* es en libre- den Roílello en car¬
tes 240, en la primera pagina, comenfa. Nos Petrus.
Lo Pages pot eífer convingut devaiit aquell lurge en la
Còít del qual fe íera obligat, pçíat no bage renunciat a fon
íqr, en libre den Sant pera en cartes 32. en la fcgona colú-
íia> comcnfc. ítem íi aliqnis forenfis.
Lo Pages olaligat ab contra&e celebrat en ia Ciutat pot
allí eífer emparat fi fera en aquella atrdbate pot eíTer deyant
lo Balle de la- Ciutat conúengut, in lifcio den Sant Pera en
cartes 31. en fegona columna, comenfa. ítem q aliguis forenfis.
Lo Efclau, o Reília de Pages obligat pot eíler empara¬
da en la Ciutatíi emperò hi íera lo Senyor altrament no,
les alcres cofes poden eífer emparades en abíencia del Senor
in predido loco, com en fií, ítem fi aliqnis forenfis. ;
Lo Pages obligat no pot eíler emparat en Ciutat fi bí
fera per negofis de la Parròquia? in dido Icco, comenía.
Ítem íi aliquis forenfis,

“PROCURADORS.

Del falari dels Procuradors aquell íe te dctnenàt ans de

la publicació de Sentencia fi dons nois es pi c mes en carta
cn lo % capítol de Leyda en libre den Sant Pera cn cartes 95.
Procurador qui no han hoit diet no pot procurar mes
de vna Caiifa, es en lo 14. capitol d« Leida en lo dk li¬
bre en cartes '95.
Alio matéx en libre den Rcffello en cartes 75. en fa
fegona pagina* comenfa. E11 íaume.
Lo Procurador del Abfent de la illa, es tingut a les
defpefes in lihro den Sant Pera en cartes 31. en fcgona cc*^
lumna, comenfa. ítem fi aliquis,

PROVISIONS, PROVISIONS REALS.

Que totes les provifions Impctrades per la Vmv^Lnit

- eniàver
 T TRANQVESES 364
P
en favor del dit Regne haudes per privilegis, e per Aótes
Je Corts Generals, es en lo 31. capitol de Leyda en 96. car_
tes en la quarta columno den Sant Pera.
Les Provifions Reals la primera en data fia obeida e
laltra apres fin ha, no: fi donchs de la primera no feyamen-
fio, es en libre den RoíTello en cartes 341. en la fegona pa¬
gina, comenfa. Martinus. E de Provifions Reals mira la fran-
quefa en dit RoíTello en cartes 340* en la primera pagina,
comenfa. Nos Ioannes . E en la íèguent , comenfa. Nos
Martinus.

POSSESSIONS ALODIALS, REALS, E ALTRES.

No fian tranfportades les PoíTeffions Alodials en mans

Epifcopals e mortes: fegons difpon la franquefaen libre den
Sant Pera en cartes 115. en la fegona pagina, comenfa. la-
cobus Dei gratia.
De les PoíTeffions que paguen axi com han acuftu-
mat en defpefes, es en libre den Sant Pera en cartes 138.
en la primera pagina.

PROMENS.

Que los luys no muden los promens en libre den S.

Pera en cartes 127. en la primera pagina1, comenfa. Petrus
Dei gratia.
Que en les Queftions de Balle, e Veguer entrevengan
Promens, en libre de RoíTello en cartes 30. en la primera
pagina, comenfa. Atorgam encara.
En les queftions han entrevenir Promens: mireu en la
diòtio, queftions e en la di6lio Ofíïeial e Officials e en la
diótio Comiflaris Reals.
Que Promens entrevengv'cn en ^es ^enten“es
dinaris, e Delegats> es en libre dels capitols de Corts Gene¬
rals en cartas 68. primera pagina capitol 17.

■’.Y r zz: PER0R-

 SVMARI DE PRIVILEGIS

PÉRORROSCENTU.

De Perorroscencia parla la franquefa en libre den Sant

Pera en cartes 14#. en la primera pagina, comenfa. Nos Alfons9

PARRO^FIES,

Le$ Parròquies han benefici de reítitucio In Intregum

com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166.
en la primera pagina# comenfa. Nos Ioannes.
L*ès Parròquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.

PES DEL CARRO.

Del PeS del Carbó parla la franquefa en libre den S.

Pera cn cartes 1B1. en la primera pagina, cornenfa.Ioannes.

PLASA DB SANÍ ANDRÈVy E DE CORT.

Que en larPlafa de Sant Andreu fe venen algunes co-

fes, mireu en libre den RdftUlo èn cartes 76. en la íegona
pagina> comenfa en Iaume.
Del lloch del 'Execuddr,- mirà là di&io Execúdor.
i ’ v'i .íAíÍJÍ..^ j , :• r f( ' r [ - ■
^ 1 i ** *

‘ PASTADOR, PASTAR.
•' '

De Paftadors, e Befciryrers fe parla cn libre den Rof-

fello en cartes 170. y en libre rfou én cartes 111. en la íe¬
gona pagina. comenía. Namfos.
djiie èn Malfcrqnes lloí pu^art Bíftar Pans Privilegi¬
ats^ revocant totes les conceffions altres fobre aflo fetes» es
èn libre den Roffello èn cartes 393 . en la íegona pagina,
comenfa. Nos Ioannes.
m

-iv :vvi PES, E

 r vranqveses 3 66

VES, E MESTRATGE.

La Crida com los habitadors fon franchs. de pes e me-

íuratge, es en libre den Roffello en cafres 2,15. en la fego-
na pagina, comenfa. Poft bec veró.

VROCVRADOR BE VOBRES BE CHRIST.

Lo Ptocurador dc Pobres de Chrift es tingut procurar

les miíèrables prefones fens Salari de aquelles, e fia pagac
dels drets Reals, es en libre den RoíTelIo en cartes 2.69. fe-
gona pagina, comenfa Petrus Dei gratia.
De aíTò matex parla lo libre den Roffello en cartes 311.
en la fegona pagina, comenfa. Petrus Dei Gratia.

VROCES.

Si lo Procés tot es haut per libell, mira la di&io demandat

\ POSABES.

En la Illa deMallorques no poden eífer forfats de po-

fades, ni hoílalatge, &c. a curials, en libre den Roffello nou
en cartes 381. en la quarta columna, comenfa. PateatVni-
verfis.
Prohibició de treure vitualles ço es forment, y altres co-
fes trobaras en lo libre extraordinari del Any M.D.XXIIIÍ.
fots a 15. de luny. Y affo matex en lo libre del Mofbffaf
a 80. cartes en lo libre quete lo Moítaílaf.
Pragmatica de Mofen Huc de Angleíala fobre eí Re¬
giment de Iurats, y Concellers del Regne folio 25. del li¬
bre den Abelló.
Pragmatica de Mofen Huc de Angíefola fobre la abre¬
viació dels Plets, y Advocats, y Ïutjcs, y Notaris folía 31.
pagina fegona del libre den Abelló.
Zz i. Proyifio
3*7 SVMAR1 BE PRIVILEGIS

Provifio Real contra franquefes fia nulla folio 135.pa

gina fegona del libre den Abelló.
Pròvifions Reals que no venen en forma de Cancille
ria noJs deuhen pofar eh execució libte de Sant Pera fol.
2.08.
Policia fe impoía ab decret prefidalde iò.
libre de decrets folro 1x4. per determinació ée concell a 5.
Maig 1615,
ProceíFos contra aufents uide libre de Determinació de
Concelis de 1624. ad 16 fet a 2. 8bre. 1615.
Pendencia, o malifici fe*pot apagar antes de dar clam
a la Cort en RoíTcllo nou folio 257.
Privilegi del Regiment con pren la Ciutat, y part fora
na en libre den Abelló folio- 00. pagina fegona.
Privilegi, y Llibertats del Regne foren confirmats cap.
de les corts de Monfo de 1375. cn ^re de tCorts
Generals,
Procurador Real tenga la Cadana dè Portopi condreta
tant en Hyvern, com en Eftïu: capitol 49. de les Corts de
1380. en libre de Corts Generals.
Policia, y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Re¬
al dat en Çaragofa a 4.' pbfè 1643. folio 130* del libre de
Cartes Reals ab c ub erta* d'e fuft.
Plets entre Militars fe Notifican de tres en tres dies
Carta Real dat en Madrid a 2. 9bre. 1619, folio 15 6. del li¬
bre de Cartes Reals ab cuberta de fuíL
Pares ni Sogres Iutjes de la Real Audiència no poden
efier Reladors, en catifes en qufc fos Fills, o Gendres fon.
Advocats, y fi habitan tots en Vila cafa tampoch no poden
votar en ellàsr Carta Real’ dat en Madrid a 30. Iuriol 1658.
folio 164. del libre de* Cartes Reals ab cubertà de íiift.
Part Forana no deu pagar gaftos de pafeguir, Ídlaiis ni
Dietas de Miniftres, ni deu exir a rebre forà les viles a los
• • ■ • y • .

Iutjes
 r VRANgyÈSÈS
í>
Iütjes de Cort: Carta Pveal dat en Madrid a io. 9bre 16$o.
folio i6y. pagina fegona del libre de Cartes Reals ab cuber
tes defufi*.
Proceir de fet en coías Criminals no deúhen los SS.
Virreys Carta Real dada cn Madrid a 2.9. Mayg 165 3. folio
113. pagina fegona del libre de Cartes Reals ab cuberta de
fnft.
Peticions dels Magnifichs Iurats no poden dexar de
admetrelas los Senors Virreys: Carta Real dat en Valladolid
a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre de Cartes Pveals de Cübeí
ta de plegami. Altre dada en Madrid a 2.1. Dezembr^i 574.
folio 19. de dit libre.
Peticions firmades de fola la part 3 fe han de admetre
en cautes de Sufpites Carta: Real dat en lisbon a 19. 8bre.
1581. íolio 31 . del libre de Cartes Reals ab cuberta de
plegami.
Privilegis del Execudor, y Confols del Mar fien guar¬
dats Carta Real dat en Madrid a 16. lani 1617. folio 157.
del Libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Q
gVESTIONS.

Q VESTIONS nos pugan fer fino en llocla publicH ab los

botís Homens, apar en la primera franquefa, en libre
den Sant Pera cn la prim era Carta en la fegona columna
circa lo medi. r c
De Queftions que fe hagen a finir dins tres inefos &
menfio la franquefa, conàetífa. Novcrint Vniverfi Quod Nos
Iacobus, en dit libre en la quarta carta, en la primera columna.
Queftions no poden eXir fora lo Regne es en la quar
ta carta del dic libre en- dita* Carta en U tercera columna co
menCi. Noverint Vniverfi Qriod Nos Iacobus.
Que fi per algun Ofoc.al fera moguda queftio pe^dit
Oífici
Zzb
 WMARJ DE PRMLEGtS

Offici a alga aquella hage eíTer finida dins quatra meíbs

affi en lo Regne, es en dit libre en la finquena carta en !a
quarta columna, e aíTo es limitat en la frànqueía pofada en
la <£, carta en la z. columna.
Que les Queílions fe hagen de finir Iuxta Ics Fran-
ciuefes > e Ordinacions, coníla en libre den Sant Pera en
83- cartes en la tercera columna, contenia. En Nom de
Deu fia.
En les Queílions fien Lervades franquefes, cs en dir li-
bre en cartes 130 . en la primera pagina # comenfa. Petrus
Del graria.
Que le Queílions no pugan exir :del Regne fino en
certs caíos, es en dit libre den Sant Pera cn cartes 146. co
menfia. Nos Alfonfus.
En les Queílions en les quals lo Senor Pvey> o ion
Fifcli fa part, en la determinació noi cntrevenga ícn advo
cat Fifcal, es en dit libre en cartes 146. en la primera pagi¬
na, comenfa. Petrus Del Gratia.
Queílio moguda contra algu per Balle, o Veguer íè ha¬
ge determinar per temps de 40. dies, es én libre den Rot
íelio en cartes 50. en la primera pagina, comenfa. Stablim
Encara.
Que en les Queílions devant Balle, o Vaguerentreven
gan promens, es en libre den RoíTello en cartes 50. en la
primera pagina, comenfa. atorgam.
Qae lo Governador de Mallorques, e los altres Offici-
als fien tinguts determinar totes les Caufes Civils, e Crim i
nals ab Confellde Promens no obílant qualfcvol vs con¬
trari feguit, es en libre den RoíTello en cartes 2.36. en la 1.
pagina, comenfa. Petrus Dei .gratia.
Les Queílions qui feran entre los Ciutadans, y los. Ha-
bítadors de h part forana per reho de pertions de Poílèffi-
ous fien determinades per llurs Ordinaris, es en dit libre
dea RoíTello en cartes 370 en la fegona pagina, comenfa.
íoannes Dei Gratia.

QVARTERA*
 r FRANgVESES, . m

%
gVÀTERA.

La PlaiTa de la Quartera^ e$ pèfc lo Sènor Rey Atorga

da> apar ea librc den Sant Pera en la tercera carta en la fe
goria columna en la fegoha franquéfà, comenfa. Noverinc
Vniveríi.

^rTAMEUrs.

De Quitaments de Baitflb&ty mireu en dicSlio fobre^

fcehiméht. ‘ *
Que los Quitàmènts dek Cènf&bs de Barcelona nos pu-
'güéh fer fins qúe primèhífflèhc no fíèrl pagats los Roífechs
deguts als Cenfalers de Mall orques, ès en librè den Sant
Pera eii cartes i 8è. eti la fegòna paginà, tomenfa. Nos Ioannes.
Los Genfals fe poden Quitar però ab gràcia de qüitar
feta encara que lò temps fià paílat, és en librc den Roflel
lo en cartes 42 <SV èn la prinièrà pagina, comenfa. PatèatVni
Veríïs, e mira fobre aífo en di£fcio cençàls*.
Qui penetra Moros loS fa feus* pagarit el Délme alS.1
Rey capitol 62,. le$ XSorts dè 1380. én libre de Cort*
Generals.
Qui tè dret dc Aigua per éonceffio de la Giutkt noi
pot vendrà fino vfarrié per (ti TefítS; capitol 91. de les Corts
del Any 1380. eh líbre de Cbrfcs Generals-? y en libre den
Roífello nou cartes 314. Privitógji del Sénòr Rey DonPedró
dat en Barcelona a 14. sjbrè. 1 jjí-
Qiií dèm o Pledétia ab là Vnivèrfftat no pot tenir car
rechs de ella:Carta Real dada en Madrid a’: 1: Fabrer 16tu
folío <?B. del tím dé Ofitéi Reals ab cuberta dé plagami.

REGNA
 57* SVMJR1 DE PRIVILEGIS

R
REGNE, E ILLES DE MALLORQPES.

Q VE lo Regne de Mallorques no pot efler Separat de

la càfa de Aragq, es en la primera franquefa en libre
den Sant Pera en la fi e en lo dit libre en cartes 137. en la
primera pagina, comenfa. Encara atorgam.
Aflo matex fe troba en libre den RoíTello en cartes i6z.
en la primera pagina e en 173.
Queítions no poden exir fora lo Regne, es en libre
den Sant Pera en cartes 4. en la fegona columna, comenfa.
Noverint Vniverfi, les altres remiffions, e concòrdies, mira
les alt en la diótio queftions.
Privilegi de noftre Sant Para que no pufea efler citat
algu en Roma fi de aquell dit privileSi nos fa exprefa meu
fio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera
columna, comenfa. Innoccntius, lo fegon Privilegi. Aflo ma
tex diu laltra qui ye après- per orda.
E que algu del Regne no puga efler citat en Roma*
coníla per la franquefa en. libre den Sant Pera a 8z. cartes
en la fegona columna, comenfa Ioannes.
E aflo matex difpon vn Indult del Papa en lo dit li-i
fire a 84. cartes en la prinera columna.
Aflo matex en libre den RoíTello en cartes 55 . en la
primera pagina, comenfa Innocent Bisba.
E aflo matex es en vn altre indult Papal en libre den
Roflello en cartes 134. en la primera pagina, comenfa In¬
nocent Bisba.
Aflo matex difpon lo capitol de Leyda en libre den
Sant Pera en cartes 94* en la paimera columna.
Avinenfa feta per dos Reys frares del Regne de Mallor
ques es en libre den Sant Pera en cartes 113. en la íegona
pagina, comenfa. Noverint Vniverfi.
Que algu no fia tiugut pledetiar fora lo Regne de Mal-
l.Vv7a\ lorques*
 r franqueses 3?*
R
lorqúes^ es en díc libre den Sant'Pera en caftes ii§;eil \z
fegona pagina, comenfa. Nos Petrus.
De la vnio del Regne de Mallorques abló Regne de
Aragó, es lo Inftrument en dic libre en cartes :i 31. e dpra
5. cartes fins en 135. de la dic* vnio j confta en.libte den
Roffello en cartes 173. en la primera pagina, contenfarSa-
pien Tuyt. ■
Que no fien evocades confés'* pel* lo Scnor Rey, £$ éti
libre den Sant Pera en cartes 165. en la primera pagina, cq-
momenía. Nos Ioannes.
Los bens que caícu ha en lo Reghe de Mallorques fon
obligatsapagar Talls e tots altres carrechs, es en;dit libre
den Saqt Pera en cartes 166. en la primera pagina, cemen-
fi'.1 Nos ioannes.
; ,'ÇÍue alga no fia citat fora lo Regne, es eri dit libre
cn carteS x86. en la primera pagina > comenfa. Ioannes Dei
Gratia. :
Lò Regne pòt encarfegar Cenfals pef quítar los deÈar-
celo na, es en libre den Sant Pera en cartes 1575. en la pri¬
mera pagina, comentí la franquefi. Nos.Ioannes.
Les Caufes no poden exír del Regne, es en libre den
Sant Pera en cartes 195. en k primera. pagina, comenfa.
.Nos Ioannes.
V Que tíeguna Çaiife pot exír del Regne, es en libre den
Roítello én cartes u8. en la fegona pagina, comenfa. Petrus
Dei Gratia. Es vift fa per aflb matex la franquefa en li
bre den RoíTello en cartes 'ui. en la fegona pagina, comen
fe "Petrus Dei Gratia. ^
Si aígii fera citat fore lo Regne per lo fenor Rey
, mí en ïa diftio Citacions Reals; que flíg'ú ifque del Règ-
ne de ÍMallorques cóes de la Illa per alguna caufa, esen dit
libre den RoiTelío en cartes cn pfinaera pagin.i, co-
hapnía. Petrus Dei gratia. . f r c
One riehgun pf fet Civil m Crimmal na fe tret fo¬
ra Ip Regne, es en libre den Roffello en cartes la i pa¬
ginà, comenCi Petrus Dei gratia.
Aaa Aílo
 miJJU M VWÏLEGiï
R
çÀ$0 MateX trobaras- en lò dic librè éft cartes 2.73. fcft
k primeïa pagina, comenfa. Petíus E)ei gratia en la qüài es
Vna Carta Real Infertada qui manava lò tòrttfàri àp'res fbïich
j^yocada, eòtn àpaí aquí*
Àffo íilateX en dit librè ert cartes 174. en là fegòhà
fpagina, oomenfa ■*. Pettús Dei gratia.
Negrt poc eXh* del Regne per dónaï Comptes àl Méftre^
■Racional del Senòr Rey e&ceptò lò Procurador R'eàl * 'es eti
ibre úm Roííello en Cartes en !a fegònà paginà tò-
jnenCu Ram,
Hegu no pot t%ii de là ïllà pèf négüft fet, è$ réú iibrè
.denRofíèllo ert cartes 3'ò$* en ïa fegófta pagirtà) còrrtehfa.
"ÍJ.OS Pettrts*
Les catifes fora lò Règrtè rtòs podenévòcàr neïespàrtè
3iè los lutges per lo femblant i es ert libre dert Rofféllb en
çartes 370. en là primera paginà* cotrteüfa, lòànrtés.
-Les .Califes no ífquen del Regne feo GàüíàRecqntv*
cendi, je que Ga fobte fegut pet quatrè mefos» es mlibre
tleu RoíTellò en cartes 43 í. ert la primera pagina» comen¬
ça. Martinus. Àífò ftiafcéx eti dit libre étl CartéS 490*
i. paginà* COmenía. MartirtUs*
Executòria Real de là Bülla Papal, ab la qiial es difpd
fat que rtegu rto fia tret He la Illa de Màllórqües pet lletres
de la Seu Àpqftolica per tes befís que en dita Ílía tendrati
puys fiati promptes e aparellats fer íuílida de fi matexòs.da-
Tant Jutge competent 3 es en libre den Roftello en cartes
44O. r* pàgina* comenfa. Martinus Dei'gratia*
Que rtegu no fia tret de Ta lila de Màllórqües encarà
jque fia citat per lo Papa 0 fos Officiats * es en dit libre eti
cartes 441* en là primera pagirtà 5 eomertfa4 Màttirttis l>éi
gfatiàj es molt bell prirtdpí.
Qge Tòs Hàbitadòts rtò fiart tírtgtitS píedetjar fóra \ó
Regne, és en libre de Capítols de Corts Generaís en carter
$6. en la fegona pagina* coníenfa. ítem cqtn vòs Sefior Ca
pitol i 4. ^(fo matex* es 10 capital fegucnt del dit ií-
bre en cartes
MALS*
 r franceses
R

REALS, • ' ■ :

Qiie Reals corregan en Mallorques apar en libre den

Sant Pera en la teríera carta en la tercera columna, comen-
ü. Noverint Vnivcrfi.

REGAR.

„ ’ Que pugan Regar'e aportar Aygo per Regarfefamen

fio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la- ààítunn^
comentà la franquefa. Quoniam vniverfe liberr s,' • ;
Tothom de qualfevol Condicio, o Stamcnt fia qui
afronta en la Cequia de la Ciutat, e Rega de aquella, hage
contribuir en les defpefes de aquella e de la font, es en dic
libre en dita franquefa en la carta a la fi de aquella franqueià.

RECTORS ECCLES1ASTICHS.

t privilegi Papal que los Rectors de’ llurs redditors ha-

> u a fer almoyna a la Fabrica de les líglefies, es’en libre
den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, cornen
là. Ioannes Aífo matex, es en libre den Rof-
feílo en cartes 134. en la fegona pagina, comenfa.Ioan Bisbe.

RENWCIAC10.

La Renunciacio feta al arbitra de bon BaroJ nos pot irà

pugnar e val toftemps es en libre den Sant Pera a ij. car¬
tes en le primera columna, comenfa. paceat Vnivcríis. _ '
AíTo matex en libre den RoíTello en cartes aoS. enlà
1. pagina, comenfa, Pateat Vniveríís.

REMSQ DE CEXSALS:

De Remlq de Cenfals feadora dins cert tems parlà

pixa i* "** 4 la franquefa
 &mW M PkmÉGis
m

R
li franquefa, eti libre den Sant Pera en 83. Cartes en iapri-
ftiera «olumnaj comenía. En Nom de Deu.

Hké dalt 'en la diel·lo Regne de RTallòrciuéSi

reò'ístSes.

ï)é Regiftres parla lo 13. capítol de Leyda en libre dert

um -
íailt Pera1 en
fi en 'icartes 95. eh la quarta columna.
■ - : • . : : 1 : :

1 ?.d -inóLni ‘ifa

mt K ^ *• wmmm
> i I ïJL*
R^oilèilò noi
libre deti Roüe

kEüMó:M¥£iïB> ¥ BèliïTÈs.

All'o n tatex cu libre cíen Roífello en cartes i 5 i. en la

fegona pagina; conégan tots.
De Remiflio dé Penes p^rla la.frartquela en libre dea
Roífelló eti cartes Í7Ò. eit Ta primera pagina* comenfa,
PetrÚ.^, p **>rj .ni·-Jl r*C «fi r.-’f; ‘ ’Kï íj'' ,

en
comçri^, J^d$ddaniiés7P^Í, . u ^<
bém koífeU.
lóètl cartes 39 i- i. pagina,é<Wilfa.
lo en cartes r.:. # v Nds loiAncs.
; . ^ i-
Remiflio general dé iòtps Penesjecuttiàries pérfonals:
è dè rflòrt, és en lïbfe den Roflellò eti bartés 39Í. «H la **

pa8i”s:2SSlItlí"íS « «
 r .mïiïàKs&m
%í
libi-e den Roíléllo en: cartes 4 ió, ert lài fégona pàgina;, co-
menfa. Nos Màrtinus.
A(To màtèx,. es en dit libfie én éartes 42.4. en ia fegor.
ba pagina, cometifa Kíàrfcinüsi .
-■ Àíló ftíatéx ert dit lite en cartes 4Í7; én la ptinaétà,,
pagiíià, éórnenfa. Nós Martíntis. .

' RÉ'm'ÀèíÒ DELS FETS ’ÜÈ MOSEN AÍBERti. ^

• • • * ï
De ía Révòèaciò dels fets de Moíén Barthomeu. Al-
Win, é Ptòvilídfls, es'jft Íítré dèn $ànt Pérà ért i
erf la i; pagiïüàj tófrtériías Ns>s: Alfon&s,

REFÈRÍMBm
Confirmació dels Réffedraehts, és en librè den Saii&
Perà en cartes 153. ert lci i: pagina, tüniénla· Nos AlfoniUS;

RECJTXATS.

- dels Recatxàts ^ue tos tledces dofiats íosíieii

reftituits per Ià part forana, és én libre den Sant Pera éRCaf. ;
tes 155; ért la fegórtà pagina, edrtienfa: Alfontus Del gra:

réspostesAejls.

Òue les Refpolíes Reals fetes a lès demandes, e fc

piicacions capitulídes haii forfe de privilegi g
en ÜKre denRoíTelle ert cartés üà en U legüna pagina Éir
ta la fi, coniénfa: Èn Sanclió;

r reforMAdors.

Lo, Rcformadórs,
 ’sfj WMAtí DÉ PRIVILEGIS

R
Que los Reformadors admeten , appellàcioris de llurs
Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa carta j co-
rUenfa. Petrus Dei Gràtia la fegona pagina.
Les Çaufes per los Reformadors, tretes dels Ordinaris
tbxnen els dits Ordinaris, en dit libre en cartes 2.55. i.pàgi
na, comenfa* Petrus Dei Gratia.
Los qui Roban Beftiar no poden efler compofats fino
que íien caíïigàts - en libre den Àbello folio 82.. pagina pri¬
mera columna ícgona capitol 151.
Repreíàlíes ni Empényoraments'que no puguen eííèr
fets en Mallorca dels Va^ells qui aportan vitualles en el Reg¬
ne libre den Abelló privilegi del Rey en Pera folio 7. pa-»
.gina fegona.

- _ .. " '•
s ■ r- .J .... . . . . , .(

SAGRAMENT de calvmnia,;■

D EL Sagrament de Calumnia parla vna paraula la pti-

mera frarlqueíà en la fegona columna eh la'primera car
ca del libre den Sant Pera.

SAGELL DE LA VNIVERSTTAT\ E DEL BESTIAR.

Que los lurats pugan tenir Sagell, e quals armes hi

deúhen efler eículpides, es en libre den Sant Pera en la‘5. car¬
ia en la 3. columna, comenfa. Quoniam Vniverfe.
Del Segell del Beftiar ab lo qual aquell fe feayava cr
quil tenia parla la franquefi en libre den Rofletlo ciï cartes
^íi. en la fegona pagina, comenfa. Iacobus Dei Gratia.

STABLIDORj STABLIMENTSL
':MV r ' rt cr 9

Dc Stablidor, e del que toca, apagar al dit StabiiçfoF

parla la franquefa ccmenfent. Quoniam Vnivcríe, Acci*
" ’ oïé de»
 . • :.5, : . ■ ■ çv , . •
bre ien Sant Perà/èn la 5. carta eh la qüartà^oiumna,
QUè dels Stàblirtietlts iïòs pagüéíà•lüyfiriès fínó de les
entrades éii éattéS i8ò. éri dit líbre èh là fégonà pàgittà, to'
inerïía lòa'nnés;
Los Stàblitàénts è DòÏÏatiòfis Fetes pèr. lò R'éj^ íb'ft coà
firmades, és éft libré deii Ròffellò' éri cartes <Si. én la fègo-
na paginà. É'ricarè dònànà. ^
Lò ètàblídór daènt execució CòntràJo ÈmphyteQté péf'
fon ccrtíal àxi éft tréüré les portés dé là coíà Stablerta,coiri
en aítré niaftéfà* és/crégut de les deípefés <qüé Fa ab Çigra^
haèiit de èlh ò d'el ftiiffatgé cjui trill lò cens én libré déft
Sant Pérè iii càrté§ 3 i-, irl Tégònd columna, ^amenFa. ítenl
éft dé confií eéudiftés

Mira defobré ètila letra H. en la dicttò Hòípltal

De vrià Sentència Arbitral dadà entra là Vniyèrfitatyè

los Hòméns dé la prat forarià, coilfitrnada per lo Senyor Kéf
de Màllórqüès éohfcaüértt divtrfòs caps íbbré cèrts embafà
dos, è fobrc ètïïpàreà Fètès als de là part forana,eíobrédéC.
péfés dé íà Fótít dé là Víld> é clefpéíes de Àrmadss parla là
fnricjtíéfà*, libré deii Sant Pérà à ió; cartes la priiiterà
columna, córriéfífà. Nfóvéfint Viiíverfi.
Nós pugail éxeclitar finoybà pòíadà pena, és én ditlU
bré éri cartes ‘35. éH là príftiéra Còlúmtxà, corilénFà. Attcri-v
dat iòcürii íériéris·
Là cònfirniaciò dé là Séhtèneià·doiiadà per lò Sénor Rey
dónàdà ’èbtrà Iòs Ciütadàns, e los de k part forana, és en
libre deri RdíTelíó én eaites ÍÒ5. en k primérà pagina, éò«
mertfà. bíóvérint Viiivérfi.
Là Vrià íéritétlçíà arbitral Rea! íob.re la contribució dé
éós, y fréè éótra là C'iiitaté là parc forana > és én fd libré
déii
 379 SFMAR1 DE PRIVILEGIS
S
-3cn'At>el!o cn cartes 181. ans de la fi, comcnfa.In Dei htf>-
ítnine pateat Yniyeiíis, Scc.
- _■ • rf - ■■ .. : : ; ’ * , ' •' •; ;0

SBmENClÈS.

Sentencies nos poden dar íino àb confèll de Promens

-o fien civils, o criminals, es en'libre den Sant Pera en
cartes en la tercera columna, comenfa. Sancius Dei grada.
LE en Jo dit libre a 2. 5. cartes cn la fegona cclumna, comen-
diàfan queia. Pateat Vnivcrfis.
Les Sentencies fe dciíbcn publicar en prefencia dels Pro
ïnens, es en lo dit libre en la dita carta en la dita columna,
comenfa axi matéx com la pròxima.
AíTo matex en libre den RoíTcllo cn cartes T30. cn la
primerti pagina, comenfa. En Sanch , e en dit libre en car. 15 3 J
Sentencia ab concell de promens fe deu donar en la
Ciutat, ‘eí en libre den Sant Pera a 18. cartes an la quarta
columna, comerifa. ‘Vencrabilibus.
Apres tres Senteíities la tercera fe deu executar, cs ert'
dit libre den Sant Pera eii 35. cartes en U primera colum-.'
na Arrendat locumtenets.
? De la Sentencia Irítérloquutoria nos pot appellar ílnc^
: Vna vegada; es en dit libre den Sànt Pera en L13. colum¬
na cn cartes’ 35. comenfiu Quóniam rei experientia.
1 Que ies Sentencies Herí doiiàdes ab Promens fens co.J
miffions, e falaiis, cs en libre den Roílello cn cartes zotj
- en la primera pagina, coiwnía. Pateat Vnivcrfis.
La Sentencia íe deu publicar cn prefencia dels PromeOss
es en libre den Roílello en cartes 108. en IL íegóna pagini
comenfa. Pateat Vnivcrfis
Que Li Sentencia fc ha-ge donat ? c publicar ab confcll
dels qui primer feran ftats prefos per Promens, cs cn libre
den RoíTcllo en cartes zCC. en ta legoiu pagina, comcafu
Petrus Dei gratia.
Les Sentencies no fiàfi ordenades ni fetes fíao de ma
del Iutge qui ‘les dona, es cn libre d£i* Koílcíió cn cartes
 T FRAmrzSES iïq
s
3^8. Èn la primera pagina, comenfa. Ioanncs Dei gratia
Les Sentencies donades en fet Criminal, e concorda¬
des ab lo Iutge > e Promens abfolvent lo delat, nos pufca
appellar lo fifch, es en libre den Roífello en cartes 435. pri,
mera pagina, comenfa. Martinus.
Les Sentencies fe poden publicar per los Notaris fens
preferida déHutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.

SÜIS V& MOSZtt ERJLi j

Los Stils de Moíèn Eril trobaras continuats en libre den

Sant Pere a 31. carta en la r, a. 3, columna.

SGLESIA.

Les cofes dexades, petpctualment a la Sglefia, o Alous

o PoíTeffions fia attes per los Officials, e confiderat, com
fe deu fer, es en libre deri Sant Pera en cartes 33. en la 4.
columna en lo fi de aquella, comeníà Memòria fit baiulo.;
E que nos pugàri ampliar per Samenteris per Places, e
Ilochs püblichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iunf-
diótio en los llaichs, fino tant com es permes de dret, es
en dit lloch.
E que no pugan remetre los crims, es aqui matex.
La claufula exceptis militibus. & fantis quihi contrafa
’difpon la franquefa en libre den Sant Pera en cartes 34. v
columna, comenfa. lliris. Dns. Rex.
De Amortizacions en ma Ecclefiaftica parla la franquè
íà en dit libre a 35. cartes en la primera, columna, comen-
ca. Attendat locumtenat.

stamsnt.

Qui muda de Stament nos alegra de-Officis per <r Anys

es en libre den Roífello eu cartes 159. en lafegona pàgina.
3H $mm J)E PRIVILEGIS
s
SERREB1, E SERREBINA, 0 MORO]

De aqueftos difpon la franquefa en hbre den Sant Pera

a 14. cartes la primera columna, comenía declara en Ramo
Alàmany. .
Que Sarrahins fets Chriílians, e tornats a la Santa Fe
Catòlica hagen francament los bens que abans havien, axi
com fe conte en lo privilegi en dit libre en cartes 114. en
la primera pagina, comenfa. Quoniam
Cafcu pot treura, o tremetre Sarahins fens pagar exi-
da alguna, es en dit libre en cartes 137* fegona pagina, co
rnenfa. Encareus atorgam.
Que Sarrahins alforros, o çatius no tinguen de vian¬
des , o ’vituales tenda, es en dit libra en cartes 135). en la
primera pagina; • ^
Que lo privilegi- dels Sarrahins, c Sarrahines de no pa
gar dret fia fervat, es en dit librç en carres 141. en la pri¬
mera pagina, comenfa. Namfos. •
Ques piigan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun
dret, es en libre den Roffello en cartes r68. en la fegona pa
gina* comenfa, Namfos.
Que Sarrahins venint en MallorqueS ab mercaderiesfír
en falves, e feg.urs ab aquelles pagüant los. Drets acoflumats
çs en libre den RoíTello çn cartes en k fegona pagina
comenfa. Namfos» :
Los Sarrehins Mercaders paífant per Mallprques ab mer-
çaderïes no fon tingüts pagar mes drets dels que fon acuf-
tumats. es en libre den RoíTello, çn cartes i 7* . en la fegona
pagina, comenfa. Namfos.
Comits, Sòtecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins prefos
hagen dé morir pagant la Vniveríitat 50. liures per cafcu,
es en libre den RoíTello en cartes 171* fegona pagina, co-*
menfa. Nos Petrus..' ' - r r * .
Los Sarrahins prefps en lart Maritime JgJLíyrej^ a PP Po¬
guda del Governador, y lurats, es cn libre den RoíTello cit
/ cartes
 r vranqp'eses
s
cartes 2.9 u en la fegona pagina, cnmetifa. Petrus Dei gratia]
Que los Moros preios en lo Regne fien fets propis
dels prenedors donat lo delme el Senor Rey en libre dels
capítols de Corts Generals en cartes 77, càpitól
Que Catiu Moro fepuxa comprar, e haver de fon Se¬
nyor pet lo preu, o for que comprat haura per treuraun filf
de la terra llant catiu en Terra de Moros, es en lo extrau
ordinari den Gabriel Maríàl Notari maiot de dies, lo qual
extraordinari comenfa a 9. de Ianer Any 451, ves los capi*
tols den Pera Granyana en cartes

SALARIS.

Los Salaris dels IutgeS Ordkiath fon 3. dines per lliu¬

ra, es en lo 18. caritol de Leyda en libre den Sant] Pera 1
cartes 97. en la 3. columna.
Que lo Governador, y àttfeS Ofíïcials fian tinguíe dú .
cullir, y Sentenciar les caufes cft que fon ordinaris dels fin-.
gulars, fens falari, es eti la líbte den Sant Pera en cartes
i4.9. comenfa. Petrus Dei Gracia. Mira la matexa en libre
den Abelló en cartes 164*
AlTo matex en les caufes de la Vniverfitat, es en libre
den RoíTello en cartes 14». Martinus Dei gratia. Mes en lo
ljbre nou den RoíTello en Cartes iCu Dei gratia. Mes en li¬
bre den Sant Pera folio 19. colnmna tercera & folio 149.
Lo Concell pot creXét Sakrren libre de Corts cartes 118;
De Salaris dels Ordinaris, e dels AíTeílors del Gover¬
nador parla la franqueía èn dit libte en cartes ioz. en la fè-
gona pagina, comenfa. Àlfonfus . j.o
De Salaris dels Offieials parla ía franqueía en lo dit li¬
bre en cartes 142.. en la fegona pagina* comenfa. Narnros.
Que los Salaris dels Embaxadors de la Vniverfitac fi-
en pagats dei les pecunies de la Vniverfitat, ésenditlibreeii
cartes 155. cn la fegsona pagina. Nos Àlfonfus.
E quin Salari te havef lo Miflitger, es 30. íous, e lo
Iuriite ha 40, fons casc un die, es enlibre de capítols de coits
Bbt> u generals
 3S3 SVMAR1 DE PRIVILEGIS
s
generals éh cartes, ioo. primera pagina, comenfa. provchim.
É>e Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs
confirina lo que es ordenat per les Ordinacions delesçotts
en libre den RòíTello en cartes 171. en la fegona pagina*
eojfienfa. Namfos.
De Salaris de Delegats pagadors en certa part al Go¬
vernador ab certes condicions mireu en la franqueía. Pate-
ac Vniverfis, en libre den RoíTollo en cartes 42.6. en la pri¬
mera pagina.
Si fera queftio de Salari dada la primera Sentencia fia
feta execució en libre den Sant Pera en la primera colum¬
na, comenfa. ítem fi fit ;en cartes 31.

STRENGERS.

Que los Strangers fe poden alegrar de les franqueíes

del Regne, es en libre den Sant Pera en 92.. cartes en laíe
gona columna. Nos petrus.
Que los Strengers ad llurs còfies- fon falvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 17. cartes en la quarta columna co*
menfa. Nos Petrus.
Los Strengers qui no tendran aífi Muller no pugan pa¬
rar Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la fegona pa¬
gina, comenfa. Com en la prefent Ciutat.

,
scrPa de la pavia, scriptors scrivans.

Parla del Notari de la Taula lo 15. capitol de .Leyda,

en libre den Sant Pera en cartes.
Que los Scrivans de les corts no fiari procuradors/es
en lo dit Regne libre en cartes 138. comenfa. Eflçarçus ator-
gam en là 1. pagina.
Los Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de
les fcriptures dels proceffos, fi donchs no cònfta aquells ha¬
ver regiftrats, es en libre den Roífello en cartesf 305?. feg©-
na pagina, comenfa. Petrus Dei gratia,
Revocacio
 r mmzom ,
s
Revocacio de la conceffio avida de la ferviania dels
Iutges de la Taula, es en libre den RoíTello en cartes 33c,.
z. pagina, comenfa. Petrus Dci gratia.
De Scriva de la Vniveríitat e del Scriva dels Clavaris
mireu alt en didio Notaris.

SCREX.

Que los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida es en

libre den Sant Pera en cartes 12.5. en la primera pagina co
menfa. Sandius Dei gratia.
Qiie nos pac mes de la quarta part del . rex, en dic
libre en cartes i8z. en la fegona pagina, com (aprimoor¬
dena, es aqui mateX que puga tenir caieu de íe vida apres
rObit de la Muller.

SAIG.

Si algun Saig fara Onta, o Defonor, a alguna períona

íèns manament de Iutge perda Loffíci, e Cm punit a conagu
da del Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la
fegona pagina, comenfa. Encareus atorgam.
Que Teftimoni de Saig valgué tant com de vna per-
fona excepta citacions, 6cc. es en dit libre en cartes 135?. en
la primera pagina en lo principi.
Que tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fa¬
raperda Loffici, e fia punit, es en dit libre en cartes 1 ?z.
en la fegona pagina.

SCRIFTXRES.

Scriptures mireu en la didio cartes.

SÈRVITXÏ, 0 SOLDADE.

Serüitut, o Soldada, en didio Domeftichs.'

Bbb 3. ‘ SOBRECEHIMENT
 jjgjf smm de mwiLEGis
s
■SOBRBCEHIMENr.

Lo Sobrecehimént en Ics quitaciotis de Barcelona fins

Stores les penfions fian pagades, es en libre den Sant Peta
«n cartes 157. en la primera pagina* comenía Alfonfus Dei
gratia.
Sobrefeiment de les fuites ífaangercs que 110 hi puxea
ca-rregal* mercaderies, cs en lo dit libre en cartes 167* en la
fegona pagina, comenfa. Alfonfus.
Revocado del Sobrecehiment de la Part Forana emío
dit libre» es en cartes 158. en la primera pagina> comcnfi;
Alfonfiis.
Si alga fera agreujat de Manament Real,e volra ha-
Vsr récorsal dit Senyor Rey que fia fobrefegut per la cort,
-es en dit libre den RoíTello en cartes 50. en la fegona pa¬
gina, comenfa. Encare atorg&n;
Aíïb matex mireu en ía di£Ho franquefes, quafi en So
principi de Aquella.
Que en les catifes qui ixen del Regne cauíàRccognof-
cendi fia fobrefegut per 4. mefos, es en libre den Roflillo
en cartes 454. comenfa. Martinois,
d) rr:o.j . . '' lúo . . O
sfbhastm.

Algu pot affignar a fubhaftar la Poíleffio per fpay de 4. ine-

fos> (i donchs no hi éra Renunciat, en libre den Sant Pera
en cartes 31. en 1. columna, comenfa. ítem de eonfuctudine,

" ;®a

Pròviíïo Real fbbre los 2.2.. íous de la feta, es en li¬

bre den Sant Pera en cartes 179. cn la fegona pagina, c$>~
menfa. Nos loannes.
Sobre los Ofíicials deia Seca, eObrers’par lafranq^e-
íi en dit lib/car. 179. en là 1. pagi, comenía. loannes Dei gra.
Privilegi
 T FRANgFZSm m
o
Privilegi de la Seca del Rey en Ioancopiosi cï en li-
bre den Sant Pera en; cantes. ï8a, en 1» fcgona pagina, co-

m“ gS £««* .««b- *»•

h Seca,’ fmo homens que acuftumen viure de lluí treball,
« »Tó p-oximo & pSvfcgi, « en -%

E de la matèria deia Seca mireu diftulament çn ia

diçlio Monadcrs.

SE1VIS1 FE?YAL SEHIOR REY.

PC[ |Sw|

.P““n 1> fcg»»1 pap»*» “,'·U“

comenfa aximatex.

STND1CH DE. T-ÍA VElV-E RCITAY> E SYti-

dtcbs de la part forana.
deuhett' contat, e fetiffer lo que mcaak
Los >y > < ínMtSú é$ en libre cl en Roiteii©
Par,t Forana als pagina, comenfa.. Nos: Petrus.
Ctl “uC^tl \Vniverfitatquetefer,ne
La Poteftatd y de corts Generals en la
que pot fer es. - dle AngleíTola en cartes 106. en
Pragmatica de fl^uim.
u primera pagma,..Com^_ pufcan eff«

dits per lo governador, y del Sal ^ en cartes r3o. *.

diòlio Milfatger, es en libre den San
pagina, comenfa. Petrus.

SCWA DE COMPTES.

. Plet als Oydors de comptes fos

Que lo Scnva **-*]$£ den Roffello en cartes
admesPer Arnauburgues, cs*
%6z.. i. pagma, çomenfa. i «ous ·J 3 - SCR]J/J
 SFMAR1 DE PRMLEGIS
S

SCR1VA DE CONSOLAT.

La Elecció dé Scriva de Confolat fe deu fer la Nir, o

Vigília dc Sant Ioan Baptifta, es en libre den Roflello en
•cartes 343. e en la fçguent carta fe fa menfio de la ele&io
Jfel dit Seriua en la primera pagina, comenía. Petrus.
Aífo matex en dit libre den Roflello en cartes 348. i.1
pagina, comeníà. Petrus.

SOT CÉMVIERS.

Lo Offici dels Sotfequiers pertany als magnifichslu

xats del Regne, es en libre den Roflello en cartes 358. z<
pagina^ comenfa. Petrus Dei gratia.

J : SOBKEPOSATS DELS OFFICISi

Los Sobrenofats 'dels Officis de Mallorqucs fe poden

.éongragar en temps ab.les perfonesde.llur Offici. cs en li¬
bre den RoíTello en cartes 411. en la primera pagina, co-
menfa. Nos Martinus. ,

• SINDICATS 0 VROCVRATORIS,

Que nos facenCongregacions,Íyndicats, o Prociirato-

tis> es en libre den Roflello en cartes 442.. fegona pagina,
cotfienfa. Martinus. •,

SPLETS.

Miren en dictio Fruits.1 . N

STFDT GENERAL.

Que los Iurats dç Mallorques pugan tenir icudi Gene¬

ral de
 T FRANgTJZSJSS.
s
ral de totes Arts, y Scienciés ab tots los Privilegis Gene¬
rals, y perticulars que te lo Audi General de Leyda, es en
libre den Sant Pera en cartes ioz. en la primera pagina co-
menfa. Nos Ferdinandus.
Salari no es digut per cauícs no finides, o acordades
Carta Real dat en Sant Llorens a z6. Iurioi 1614. folio 44*
pagina legona del libre de cartes Reals ab cuberta de fuft.
Sentencia no íïa feta, en les liquidacions, ibid.
Síndichs en quina forma fe han de cmbiar a Ja Cort
Carta Real dat. en Madrid a 5. 8bre 162,5.
Síndichs que el Regne elegeix no poden eíler impedits
per lo Senyor Virrei, en Roffello nou folio 177.
Síndichs ques fan per demanar remeis per algunes, op-
preffions del Senor Virrey no fe lihan de communicar las
inílrudions en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.
pagina fegona.
Sedas nos poden treura del Regne, fino torfudes, ote
xides en dit libre folio 2.2..
Subílituts de Officials Reals fe han de fer de confen-
timent del Seàor Virrey, y de Vniverfals dels Magcifichs
dels Iurats en libre de regiments de fach, y de fort folio
44. dagina 1. cap. 15.
Sentencia de fe SantedadqiielosBenífícis Ecclefiaítichs
no poden fer conferits a Eftranys fino a naturals del Regne
en libre dc Pragmaticas, y Cartes Reals folio 105.
Salaris nos deuhen al Senyor Virrey, y Regent per la
.Vniverfitat en libre den Abdlo folio 93. pagina fegona en
la quarta columna. r ■ ■
Studi General, y fos privilegis fe ttoban manuients au-
tentices en lo extraordinari de 1607. f°lio z6' Pnmae com~
putacionis. r
Sèquia de la Ciutat, y Iurifdi&io del íèquier en iore
den Roiïello nou folio 310. 6c íeq<J«

Ccc TALLS
$8$ smiRl DE PRMLEGIS

T
TALLS, TATXATS.

Q VE tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer

en certs cafos expreífats en la franqUefa, çomenlant.
Quoniam vniverfe libertates, en libre den Sant Pera en la
5. carta en la primera columna.
Tots los qui pofeh’exeri en Realench hageh, a contri¬
buir en Talls, es en dit libre en la fifena carte en la quar¬
ta columna, comenfa. Noverint Vniverfi.
Que los Taxats en los Talls no pugan allegar com-
penfacio, ne fia hoit qui ve per corregir fe fora lo terma pre-
figit a correccio, es en libre en cartes 177, en la fegona pa¬
gina, comenfa. Ioannes Dei gratia.

TERim&ns dz; e. VASTVR.ES.

De queítions de Termens de Alcharies, e paflürcs fa

nien fio la franquefe. comenfa. Iacobtis, en libre Sant Pera en
la 9, carta en la 3. columna.
De dics Termens de Poífeííions, e camins, c de Par¬
ròquies fe fa meiifio en dit libre en cartes zy. en la tercera
columna, nò ès axo fino que confirma que no pugan foríar
a nigu.
Quant es qiieílio dels dits' Termens pettany aquella a
conexer als Balles de les Viles ab los Iurats eníèmps, és en
dit libre en 91 carta en la tercera e quarta columna.
Que de les Sentendas dels termens de les Poííeffions
fi es appellat fe deu admetre appellatio en quatre cafos con
tenguts en la franquefa, comenfa. Petrus Dei gracia, en libre
den Roífello en cartes 2.11. 1. pàgina.

TRETA
 r franceses fy*
T

ve [forment.

?o bs habitadors de Mallorques han liberament treta dç

Forments, ealtres vituallesde València, eCatalunyafranque
ment, e libera* es en libre den Sant Pera a iG. cartes en la
quarta columna, comenfa. Circa la fi.
Aíío matex, es en dit libre en cartes z8. en la tercera
columna, conenfa. Petrus’Dei gratia.
AíTo matex en libre den Roflello en cartes 2.05. en la:
fegona pagina, comenía. Pateat Vniveríis.
Treta de forment, vitualles de Tortofa, e de tots los
llochs fubieóles àl| Senyor Rey, es en libre den Roflello en
cartes zio. en la prinera pagina, 'Comenfa. Petrus Dei gr^„

TESTAMENT, E TESTMENT VE IFRATS.

Los Teílaments valen no obílants les folemnitats de

dret, es en libre den Sant Pera a 2.7. cartes en la primera
columna entenent cmpero que lo Hereu íïa capas, comen
íà. Rurfus &c.
Aflb matex, es en libre den Roflello cn cartes 107. en
la primera pagina* comenfa. Pateat Vniveríis.
Del Teftament dels Iurats parla lo capitol, en libre de
capitòls de corts generals en cartes 104. en la Primera pa¬
gina cn lo principi, comenfa. ítem com antigament.
Los Teílaments ques fan no fien publicats devant los
teílimonis en libre den Sant Pera en cartes 31. en la prime¬
ra columna, comenfa. ítem Teílaments*

TURMENTAT, TURMENTS, tort/ra.'

Que negu fia Turmentat iens Sentencia ab concellde

Promens dada e dels qui hi entrevenien difpon la franque
fi en libre den Sant Pera a 2.7. cartes en la piimera colum¬
na, comenfií. Pateat Vniveríis, y de Aflb matex difpon Ja
Ccc i. franquefa
5P sfmjri Se mwmEGis
T3?
fraitqueíà qui, comenfà. Nos Ferdinandus en libre denSanc
Pera en cartes. 198,
De Turments, tí queftióris parla ía frariqueíà en libre
den Sant Peta eii cartes 138. en lo principi de la f ' nera
pagina, comenía, En careus atorgant ,j7 ?3ij .
Que los turmentats fien fets íegons jfrailquefe^j cs en
dit libre en cartes 141. eri la primera pagina, comenta. En
careus aíorgàrfU
o • . ’ -

Que en les Tortures naít entreVenir dos dels Magni7

íchs Iurats es en lo dit libre ert cartes 194. en la fegona pa¬
gina, comenta, Nois Ióatmes, y mes eil lo Matex libre en
cartes 198. comenía, Nos Ferdinandus.
Àíl'o matex difpcui la .franqueig Nos Ferdinandus en
lo dit libre eil cartes 198* eri la primera pagina.
Que no fia algu turmentat fens confell de Promens, e
que aquells entrevengan en dita, Tortunt, es en libre den
RoíTello eri cartes 2.08. en la íegona pagina, comenía.
Pateat Vnivetíis. > ,

ÏAFLA, E TAVLA DE CAMBl

De la taula que ban dé tenir los Ófficials mireu en ía

dictio capitols de Corts Generals, e quins Ófficials hi fon
tinguts,-mireu en lo dit Ilocbj ,
Que los Ófficials qui cxecutait per la Vniverfitat aiufi-
tats devant los íutges de, la taula no fon tenguts pófai lo
bafto fins, a Sentencia difiriitiva fi fort comdemnats , e s en
libre den Sant Pera en cartes 199* en la fegona pagina, co¬
menía Noverint Vniverfí.;
Que negti no gos tenir Taula de Cambi ab tapit fi ía
dita Taula tio havia afegurade en ..poder de laOorc,es en li¬
bre den RoíTello en cautes 171. en la primera pagina, co-*
menfa Sà'píen tuyt. >
Que los Ordinaris foli tinguts tenir taula, cs en libreí
den RoíTello en cartes 153. en la primera pàgina com en-
fa. Pateat Vniverfis. -
Aflb
 t FRANgvgms In
T
Aíïo matexi es en dit libre tú cartèí' tòàl còmeti&l
Petrus Dei Gratia en la i pàgirià* *
Los Taulers conegan de tots íòs Officials paíïats e qua
no fien Impedits per lò Governador èti cartes 308, èn libre
den Roílello en la í. paginà* comenfa, Petrus Dei gratia.
La Taula Nümularia de la Vniverfitat de Màllorques
Inftitucio e capitols de aquella eiilibre Àbelío en càrces 135.
Los IutgeS dd 1a Taula fien elegits de les mest Idone-
as pcrfones e haut col·loqui ab los Magnifichs luracs jmè
rament, es ert libre deri Róífello ert .cartes 339. en * prime
ra pagina, comenfa Petrus Dei gratia.
La Taula del depofit fia de là Vniverfitat de Matíor-*
ques al exemple de Barcelónà» es en libre den RoíTello en
cartes 412.. l paginà* Córtienfa, Nós Martinus.
Los capitols de la Taula, y creació de aquells] fon tú
lo libre den Abelló eil cartes 135*

TÉXIDORS DÈ LLANA

Les Ordinacíons, é* capítols de Texidors, fien íervats*

es en libre den Sant Pera en 82., cartes en la quarta eolum
na, comenfa, En Nom de Deu#

ÏÉffiMQm
f-

De Putjir. falfos TeíHtiloms, és etí libre den Sant Perà

en cartes i», en la primera pagina j comenfa. Iacobus Dei

^"Que les depoficions del Teftimonis pcrfonalment

los Nottaris de les corts e que nos cometen a Ióvens íino
fon ben Inftruits c doftes, ert libre den Abe o en car,
50 en la primera pagina* comenfa. SancUus Dei gratia,

ÏKESOti

Los' qui trobçrart Trefor fia fervat lo drei con.ujcsei»

^ Cdc 3. • libre
 SFMARJ DE FRMLEG1S
T
libre den Sant Pera en cartes 137* en la fegona pagina, en-
careus atorgam. Aflo matex troberan en libre den Roflellc*
*Ur6x, cartes en la fegona pagina.

TRJICIO.

Si algu es trobat en Traycio, o en falcia (la Iutiat per

la Cort, e promens, e en continent lo que fera Iutiat nies
en execució, és en libre den Sant Pera en cartes 140. en la
5, pagina, comenfa. Sapien Tuyc.

T1NCTS; T1NCT0RES.

Que Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no habi¬

ten en mig de la Ciutat, es cn libre den RoíTello en 189.
cartes, comenfa. Nos Petrus en la primera pagina.

tavwraria.

Taffuraria no pot cífer ni en la Carce Real ni cn algu

lloch de Mallorques es *en libre den Rofíello en cartes
en la 1. pagina, comenfa, Petrus Dei gratia.
Afl'o matex en dit libre en cartes 35)1. fegona pagina,
comenfa. Nos Ioannes,

TAXES DEL SCRIPa DELS CONCOLS T ALTRÈS. y

Tatxacions fetes per los Magnifichs ïurats dels Selaris

del Scriva del Confolàt, y dels Verguersj y limitacions dels
càlculs, y relacions, es en libre pXtreordinaridé Ramorri Lull
Nottari èn Iani 1540 regiftades.cn la Governació en libre de
Suppor. del dit dit Any comenü. Noverint Vnivers.
Tatxacions fetes fobre les portades dels Baftaxo s,ftan
continuades en lo extraotdinari del diferet en Perot Geno-
Vart Nottari del Any. 1543.
Capitol,y Ordinacions de la Taula eia lib. den Abelló car. 105,
Taula
 T FR4N£rjZSES 354
T
Taula de la Vniverfitat intitucio, y capítols de aquelr
la cn libre den Abelló folio 135. 103, y 2.2,1.
Tolies, ni Sindicats no poden refóldres en lo Gran
y General Concell fens el vot de la terfa part dels coníeU
lers de le part Forana folio 86. del licre den'Abelló.
Talaies íien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2,,
del libre den Abelló.

v
VENEDORS.

V ENEDOR de Vi, Farina, y de totes cofes de meniar

fi tendra falfe mefure perde totes les cofes que ven, e
la terfa part fia de la cort e les dos parts de la Murade.
AíTo matex fen ten en lo Flaqucr, o Flaquera qui ven
pa a manco pes, que fie pofat en lo Coftell» o do 5. fous
apar an libre den Sant pera en la primera carta en la %. co¬
lumna circa ía mirat de aquella.
Affi matex es que nengun, es tingut a fer Crida del
Vi, Oli, o de les altres cofes venals, ne puxa crexer lo preu
que en lo principi hi haurà mes ni faífa mefcla, es en la di¬
ta franquefa vt fupra.
Lo Venedor de Mercaderies, y altres cofes es primer
aquelles ftants enpoder del comprador que qualfevol altre
creditor in libro den Sant Pera en cartes 31. en la fegona
columna, comenfa. ítem fi.

VEGVER, E vegver VE [fora.

La Iurifdiélío del Vaguer, es en libre den Sant Pera en

la fegona carta en la franquefa qui comenfa. Hoc elt tran-
latum.
Del Vaguer fé fa menfio en dit libre en la fifena car-
ta la tercera columna a la fi de aquella franquefa, Noverint
vniYeríi
 Tjtf SFMARl DE PR1FI&EGIS \
V
Ynivèríï, es en lo tïiatex libre a 17. cartes en la primera co¬
lumna, comeníà. Pateat vniverfis.
De la lurifdi&io del Vaguer £1 menfio dit libre en la
franquefi a 34. cartes en la primera lolumna, comenfa. Hoc
eíl tranlatum.
Si lo Vaguer tant de la Civtat com de fora fera inhà¬
bil, e iníufficient, mireu en diótio Ordinaris.
Del Vaguer de la Ciutat, "e Iurifdiótio de aquell parla
la franquefa en lo dit libre en 100. cartes en la fegona pa¬
gina, comenfa. Ii Xpi. Nomine.
Lo Vaguer ha de vacar 3. Anys mireu en diólío Officials.
Lo Vaguer no fie comprador de les Rendes de laCiu
tat ne Perfoners, es en dit libre cncaates 138. en la primera
pagina
Negu pot efler .Vaguer per caufa de preítuch,o de
compra, es en libre den Roflello en cartes 51* en la prime¬
ra pagina, comenfa. Encare donam.
Les Armes de quifuulla íien e bans de aquelles deuhen
eflèr del Vaguer, és én libre den Sanc Pera a ^... cartes en
la primera columna, comenfa la franquefa. Declara en Ra¬
mon Alemany.
Lo Vaguer nos pot empatxar de les caufes *. tocants aí
Execudor, es en libre den Roflello en cartes 3 30. 2. pagina»
comenfa. Noverint vniveríi.
Los Vagucrs han de vacar 3. Anys, e los Aííeffors z]
es en Roflello en cartes 374. cn la primera pagina, comernj
fa. Nos Ioannes.

VSVRES.

Que nos puguen pagar vfuresmes havant de quatra

diles per lliura, es en libre den Sant Pera en It quarta carta
en la fegona columna, cornenfli. Noverint vniverC.
Aflo matex difpon la franquefa en dit libre en la fui-
quena carta en la primera columna ela lo principi.
Los Ordinaris poden conexer de vfures es en libre der
Sanc
 Y FRANQUESES fa
V
Sant Pera a 35.' cartes en la Primeracoíunuyji comeníà, At«
tendat Locum Tenens.

VEÏNATGE.

Del dret del veíïnatge parla la frattquefa en libre den

Sant Pera en la íifena carta enla primera columna, comenfa.
Quoniam vniverfoe libertates.

VTIVALLES,;

Portants vitualles en lo Regne fon írafichs de totes im^

podcionSj es en libre den Sant Pera a 17. cartes en la 1. co¬
lumna: excepta los Drets Reals àcoftumats a pagar.
Confirmació per tretta de vitualles de Aragó, València;
e Catalunya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 2,00. en la 1. pagina, comeníà. Nos Alfonfus.
Portans vitualles en lo Regne fon franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acoftumats pagar, es en libre den
RoíTello en cartes 158. comeníà. Pateac vaíverfis en la pri¬
mera pagina. , . . .
En cas de neceflitat los Iurats poden detenir los Navi¬
lis portans vitualles, e çompellir en defearregar aquelles en li¬
bre den Sant Pera en cartes 71. enla tercera columna5fi,
nali, comeníà. Pateat manifeíic vniverfis,

VIA tVbLIÇA.

En la via publica, e lo* camins, e llochs publichs nos

pot edificar ni aquella aminuaf, es en libre den Sant Pera èn
cartes 34. en la primera colutnnainprimo. ■
Les vitualles pnblicas fe tengan en condret, e lo qui
demanarà que fien adobades hage de pagar la mitat del
adob. e laltre mitat la Vniverfitat, es en libre den Rollello
en cartes 310. en la íègonapagina, comeníà. Petrus,

Ddd. VENDES
m SVMAM mpnmiGlS
v
VENDES FETES PER LA CORT.

Qu* les VendeS fetes per la Cortpuys fie fervafe folemrti-

tat deguda fon valides, e nos poden Retrectar, cs en librc den
Sant Peta en çarces 35 i en la quarta columna> çomenfa.

Que les vendes, e aïiénaeiòns fetes per là Cort hagett

fermament* es en libre den Sant Peta en cartes íjfi.comen-
fa. Nos Petrus, . .
Què les permiciorls e Òrdinacians fobrc les vendes te¬
tes per là cort tant dels Mobles quant Immobles fien ferva
des, es en libre den Rpfleílo en cartes i*.* « la primera
pagina, comenfa. Nos Petrus. «.i
Là Pecunià de ïa toia venuda per la co«,.es llmrade
al Vigilant creàdoi qui la feta Vendrà* dàde emperò terrnan
(a poiats àlttevprimers Créa^pts pretenen.temrhimillor dret
perque no tròbant altres betts pora retornar contra lo dit
vigilant ca libre dea Sant %a en cs^tes en la prunera,
comenfa. Itetít fibona.

VïsàlmirallI

Dcï Òffïci dé ViÉfalipiraPl parlaía fhmquefa en libre dett

Sant Pera eni.ff.cajctes enlai.paginf·coro·nfa. NosIbannes,

mVKs,

Que les Vidües lò pttmet Any hagen provifío, enoap

tra Goyda, es en libre dcft Sant Pera en cartes 12,3, en 1*
primera pagina, COmenfa. SlfoCius Dpi Gratia. . *
• Aífo ïnateX en dit Ebre en cartes 1 Sa», caçta t.. pagina.

VASSALLS.

^ Lo Senyor Rey, eí tingut cfcffenfaf los vaxalls, Uurs

 • r m&NgvESEs ■ ’ ^

v
béns contra totes les perfones del Mon, es én bbrèden Sant
Pera en cartes 137. en la Tegona pagina, cometi. Prome¬
ten en cate,

• ; vsos.

De bons vfos, mireu en la dí&io confuctud. e bons vfos,

Víbs contra Privilegis no poden eíTer trets en confequen^
CÍa* cs en libre den Sant pera en cartes 141. comenfa iSlom fos

VNIVERSISAT.

La Vniverfitat per íranquefa te binifici de Reftitucio

ín Intregrum com lo Menor, es en libre den Sant Pera en
cartes 166- en lajprimera pagina.
La Vnivercitàt ha tacita hypotheca en lo Matex llodbu

VILES.

Les Viles tenen lo dic Privilegi dereílitucio ínlntegrum

com' la Vniverfitat, mireu en la di&ío Vniverfitat, les Viles
han tacita hipotecha, mireu en dit lioch.

FET DE BLAT.

Res que parla de Vet de Blat mireu en diaio Blat’

yiGILAl·TÏ CREHEDOR.

Del Vigilant creador, mireu en b diaio vendes fetes

per la cort en cartes 70.

vsaïges.

Los Viatges antichs de les cuftumes de la cort que en

Ramó Berenguer ves Befcomte de Barcelona,e fe Mullci Sta-
Ddds. bluen
 SFMAKl DE PRMLEGIS
V
blircn tenir en llur terra, fon continuats èn libre de» Rof-
feUò en. cartes i8j. e duren-fins en cartes rpp. no es cofo
que hom fe púga fervir, mes es ftat pofat pe feguir [orde
del libre que per Vtiíitat.
Dels viatges dé Bercelo.nà parla la primera franquefa en
libre den Sant Pera en la primera carta en la fegona colum
na, e miraii dalt en -Iniuria.

VERGVERS DE LA GOFERNAàO^ E DE LA mFÈRSUi;;

Los Verguersde la Governació han de íaïarí io. lliures

dels bens de la Vniverfi-çat, es: m vn çapkcd de kPqtgma
trca de.Mófen Hiíc de Apiglçfola, en caççtsr en la fegon;
na pagina, comeníà. ítem Sfentóm. • ■ r
Lo Varguer pus velírd^ls Iúrats tq j la guarda de la Sa¬
la, e hage habitació èn aquella franca* es en la pragmatica
de Mofen Huc de angléfok‘en, çartes 117. cn la fegona pa¬
gina, Comenta. ítem com nós iKitjanh..

JSEHEDGIà
■ - . kn;
Los Vehedors 110 han Salari deia Vniveríitat, mes fon
pagats per les parts fegòns llurs treballs, a coneguda del Mof
taflaph e ha eífer meílrèfesen la Pragmatica de Moíen Huc
de- Anglafok.cn cartes i·ijy eíi, la primera pagina, comen-
fa. Ítem que en tems paífat. ' -t .. : i
VniVerfitat no ven. cens.afhabicadors de fora Regne
folio 6. del llibre den Abelío. N
Valls de la Ciutad-que nos fembren Carta Real dat en
Madrid a 2.7. 8bre 1574. folio iG> deblibre de Cartes Reals.
ab cuberta de Plegami.
Virreys Iuren llifameitck obfervancia dels privilegis*
vide obfervancia.
Virreys no impedefcan los Inratà. en eforiufàj a ferMa-
jeftat* vide Iurats^
:J .. . • " ’ Virreis
 ; 4QO
V
Virreys de Barcelona ampàren los SindicTïs ídef-Uàlfe
cs, vide bens. f
Virreys en marerias de Pèfta que dexen obrar a los faí
ratSj-vi'de Pefte, Iurats* Mocbaria.
■: Virwyí. no detihen impedir los Iurats, y Moftafaiiken
rao de provehir a-fe vptuntad lés places de Carm CartxRas,
al dat en Madrid au. 9bre 1574. folio 17. del librede Car-
tes Kjeals abcuberta de Píè^ami.
Virreys deuhen comunicar los pregons, o Ordenacions
qae taàq: a los lmt$: Càca Rèal dac eírel Pardo a ^. Mars
1577, folio-i?4;dréllibfe de Gartes Reals àboubma dePlègnml
Virreys en riaateria^de Provifiorts nos entiremeten.ablo^
Iurats Carta Real dat etv Miidrid1 a* ïl Aígoít iGzy. folio 158.
del libre de Gattcs ab cúberti efe Ple^abii.

x
EEXÈNTEl^AÍ -

P ER. treura Coltell, Spaíà, o altre Arma Iradament pac a la

Cort Xéxàntafous: aparen la primera franqiida èn librede
Sant Peraenla 1.cartaeriía'í.còlüfiiiiàcifúlàfl déaqtièíià! - - »

TPOTUECA.

P ROVISIO fobre les YpotecaS de les' Mullers, e franque

fa, es en libre den- Sant Pera eii cartes 144- en laprime-
re pagina, comenfa. Petrus Bçf gratia,

CAPÍTOL í.4. GRANTANA.

ítem iupliquen al dit Senor Rey que fi per furtuna al-

7 Ddd 3. gun
 > SFMARI VE PRMLEG1S

gtm Fill de la Téíra, o natural del dic Regne fe trobata ci

tiu en terra de Moros, e eftrobara algun caciuMoro en lo di t'
Regne, que aquell tal catiu Moro fe puga comprar de fon
amo pertreura lo Filfde la terra, qüi efta catiu en terra de
Moros, y aço per lo preu que haura coftat al dit Senor, o
amo ab les meffions. Placet Regix Majeftati. t: r:

J)EL LLIBRE VEN ABELLÓ CARTES 165XAP. zz.

Plau a fc Mageftat que fi lo Scriva per mudar las par >

íides dels cens; quant fe traíportçn, de mima cn altre, ce -
aoo. lliures de falari no puga demanar ni exhigir altre cofa
jnes, focs pena de privació de Offici, fi ja dons primer no
enfenarà que a mes del falari de dites 100 lliures te legiti- ,
■ma inftitucio de rebre los z. fous per lliure de quefamen-
fio lo capitol.

FESTI, et feriati
 'TESÏÏ, ETFESJAfi ^.Oh

FESTÍ, ET FERIATI
nri?s OVI MAIOBJCIS OBSERVANTVR^VNCDE-
’ NVO RECOGNITÏ, ET EMENDATI.

ÍENTMIFS, bebet dies XXXI.

^PSTVM Cireundfionis DominiNòftri IefuChrifti»

)
F.s-k-.·*"* e2£i
Xh
xvii. Sandi Antonij Abbatis. .
xx Sandi Sabaftiani, & Eabiani Martyris. colttur.
xxij SancH Vincentià- K Atlaftafij Mamns.
5* Convcrfio Sandi Pauli Apoftoli
Sk santo Agnetis fecundo V. Sc M. Patroríetotius Of,
dir. i i SanciíTimai Trinitats.

xxix. Sandi Petri Nolafci.

TEBKyAWSi hadet dieï XXflU

PurificatibBeatíMari Virginis. -
colitur.
* J
iij Sandi Blafij Epifc. 2C Mf<7» ^

....
ix.
xij
xxij. Catredra fandi Petri colitur, &yíutf.
xxiiij Sandi Matina: Apoíloli. ^ ■ DiesMàrtir
Dieslovis ante carms pruuum. Uies n ,
carnispriviuij,SidiesMercuri| • MARTIPS
 40$ SVMARJ DE PRIVILEGIS

MARTJVS, hahet dies XXXI

yij S. Thomç deAquino D. conf.

x ij. S. Gregorij Papa?, 6c conf. ( Omnes Veneris
xix. S. Iofeph ConfeÇ tolitur. 4 dieshuius men-
xx. S. Ioachimi. { fis funt feriati.
XX j S. Benedidi Abbatis.
XXiij S. Gabrielis Archangeli.
XXV. Anuntiatio Beata? Virgin. colituri
A vigil. Paímamm, víque ad fèft. Angeli Cuft. fer.

APRILIS hahet dics XXX.

i j. S. Francifd de Paula ConFefforis.

v. S. Vinccntij Ferrer ConfeflC
Xxiij. S. Georgij Martiris.
Xxv. S. Marci Evangeliftac.
xxix. S. Petri Veronen. Martyris.

MAIVS habct dios XX Xï.

j. Sandor. Philippi, 8c ïacobi, Apoftolorum. tolitur,&}e]

iti j. Invenúo Sanda? Crucis. colitur.
v i i j. Aparitio Sandi Michaelis.
xv. Sant Ifidori.
Xix. S. Ivonis Presb. confeff.
Tertius dies Litaniarum pridie Afcenfionís, eft fèriatuij

1VNIVS habet dies XXX.

Feftum Corporis Chrifti cutn Od. fer.

x j. Sandi Barnabae Apoft. 6c Onuphrij Conf.
xiij. S. Antonij Paduenfís Confef.
xxiiij. Nativitas S. Ioannis Baptiftas, colitur, &
xxix SS. Petri, 6c Pauli, Apoft. çclitur3£r)eiunwm
xxx. S. Martialis Epiícop.
lALlVS
 tatxes dels contractes
iyLIFS hahet dies XXXI

•i). Vifitatio Beatx Marie Virgiuis.

Sandi Chriftòphòri Martyiis. _
X.
Xiiij.
Sandi Bonavcncurx Dod. Conteíl
XVJ
Feftum Beat«£ Marix Mòncis canaicU*
xvij. Sandi Alcxij ConfeíToris.
XX. Sandx Mjtrgaritae Virg. 6c Mart.
XX j. Sanòbe Praxedis Virg. 6c Marc.
xxij. Sandx Marix Magdaíenx. jolitur. & /Vj un*
XXV. S. Iacobi Apoft. Patron. Hifp. .
Colitur·
xxvj Sanótx Annç Matris B. Mana^ ^
xxxj Sandi Ignatij Loiolx Conrciloris.

AGVSWS habet dies XXXI

j. San&omm Petri, & Fclicis Maityrum.

i j. Sanda; Marie Angelorum. .
iii j: Sandi Dominici Contellorts.
v j. Tranffiguratio Salvatoris. colitur, jeiHZf,
x Sandi Lttureritij. Marc.
Santo Clars Virgmts; _
colitur, tr yitinh
StiSÍ' s„ai spï&e
lí. SanSi Magini, * f Ludo„c Eopícopi.
**■ Saoai.Semardi Uhm. tr j«mi.
xküii..Sandi Bartolomei Apoi. n n
xxviij. Sandi Augnftini, Epilcopi on . ^
xxix, Decollatio Sandi Ioannis papn x.

SEPTEMBER hdbet dies. XXX.

Vindemürum feriaj per totutn Seprembrcrr cg^tur^

viij. Nativitas Bearç Mariç Virginis-
X. Sandi Nicolai Tolenúnaois Contcll.
Xüi). Exakatio .Sandi Cnicis. ^ & . ,
xxj. Sandi Mathei Apoftoli. ' xxvn
 ttm,rETï£RLffl
xxvii Sanílorum Cofinte, & Damiam tttaityruos.
xxix. DedicatsoTempli SaníH Michaélis Arcbangea Romç
in fummo Circo. ioílt»Y'

vot Saníti Hieronymi Confcfíòns Do&oris.,

' iÒ&TÚ&·BK. habet diesXXXt

Declicatio templí íedis Majorícamm.

iiij. Feítam SanctiFrancifci ConfeíT.
xj SaníH Brunonis Confcflbris.
- Xlt. '■■Beata: Theredx de Iefus, Vitgil·lís.
Xviij. SaníH Luc* E^ngcliftae. ,
xxj. Sanítorum Vrfuïç, to foriamn* Vifginum. Martyfaifl-
Xxviij. Sanílorum Simonis, to Iudae, Apoftolotum. tolituri
(g'\útiniurn. tv-.ü V. ■■
NjV£MB£R hcbtt dies XXZ

1« Pcftum Omnium . . tfiitvr, Ü"je?fW«

Commemorario Omhium EideliURï Detunftonja'i·
M-
Sanéti Caroli BorroiïJei ConfeC
iiij
•* ix. Paísío Imagjnis Chrifti Dotnini Salv&tPïW*
. x j. SaníH Martini, Epiícopi TuronenC
^ .
;,XÍj SaníH Did-ici ConfeíT,
■ xix. ; $anét;e ElííabecRegihï Vngaria;.
xxj. Prefeotatio Beata: M triè Virgipis. ,,
xpr. San<a* Catbarin* Virgmis#·.8íi.MaWiris- <(
-xxx. SaníH Aadreç Apoftòli, .

DECÈÈÈM. bubet dies, XXXl

SaníH Eligij Épifcopl Noviomenfi*.

SancVi Franciíci Xavier ConfeíT.
ij-
iiij. Saníbe Barbarç, Virgtnís, toMartiris.
SaníU Nicolai, Epifcopú 8í Gonfeff.
vj.
vij. SaníH Ambrofij Epifcopi DoíE to CotafeCT. -
CONCEPTIONIS B. MAíUA;VlRGlN, lH·'nR1'
vi i j,
MO INSTANT!
 FESTI, ET FERIATl pe

xiij. Saníte Lutí* Virgints, 8c Víartyns. -

xviij. Beats Matis Virginis Expectació, partus. _
xxj. Sandi Thome ApoftolL fmr, Crjttw
A die Nativitatis Domini, vfque ad reítum oancu
Iuliani funt Feriati. . / ;;
XXV Nativit. Domini Noftri IEfu-Chrifti, colitur,& yiunt,
xxvj. Sandi Stephaoi Protomatt. uLitur,.
xxvij. Sanfti Ioannis Apoft. 8c Evangelift. coíitu^
xxviij. Sandorutn Martitum Innocencium. tolitur,
xxxi ss. Sylveftri, & Columbx. . . . colttur.
■ líh die fuit capta hsc ínfula Ma,oncarUm. Anno
Domini M. CC. XXX.

TATXES
Eeei.
4074- - TATXES DELS CONTRACTES

DE TE3TAMENS, INXENTARIS, COBICILS, E DONACU

oús pef 'caüíà de mOrt. En los Notaris fon les
TatXès fcguens.
Íy -'J *} ^•».<*$ ,y :·'· '· '-'V *: ;'.-'í *7-:■ - »;’
‘fàjRïMÒ de béns Valens fins^ a cent liurcs. xx. fol,
* Ítem dé cent liures fins a treeentcs Urnes. xxx. fol.
' ltem <|e '30°· H„res, if. fiu. y.fo].
ítem de 500. liures fins en 1000. liures. iij.liures*
ítem de 1000. lliures fins en 1000. liures. v. liures.*
ítem de zooo. liurcs fins eíi 5000, liures vij. liu. x. ío!
Ítem de 5000. liures fins erí 10000. liures. n. jiures‘
Ítem de valents mes de 10000. liures quant que fia, xx. li.*
E mes avant vltra les tàXàíions hàgcn los dits Nota¬
ris per caícun die que trabal&fafl^ells, oHiïrsfobrògats én fer-
lo Teftament, Inventari, y Encarit, fi es dins lo tloch afiont
Teran domiciliats, vij? foli y vj„ diiu e fi csforaloüocahont
feran domiciliats. Xv. fol.

DE ESPOLTTS.

PRIMO fins 50. liurcs de Dot hajen haver xv fol.

ítem de 50. liures fins a cent liur xx. fol-
ítem de 100. liures fins a 100. liures. xxx. fol.
ítem de zoo. liures fins ajoo. liures, ij.liu.x.fol.
wíï-ÀT ítem
 7 mAN$?£SZS «O-l

ítem 4C 5oo. liures fins a tooo, Júíí^r- . M Mi j

ítem de iooo. liures r{5fí$rà riopo... .. . <-i
E íí es mes de dos rhilia muntat* a i i i j* ÍqE pet, ç^n«^
tenar mes avant de les cinch liutes X fol. aço que flO
excedefca de xx. liu. en.çoti
•■ " ,·TíryjXO -jQfj E3ÜV rüí 1VJ lii 2^i.ï

2>i vémúipà àg®**

PRIMO fins a cinquatítii liures de preu.

ítem de cinquanfailiureis frts a ióO. liures. _ _ . ^.iÍtÍï!? j/i
■ ítem deqor». liuïfs tocr. Jiares, . ■ ^•UujX.MA
i i]., liures,
Item dtí^^te?^ ^^00- UtíeS 111 j. llufes.
30d. liures
ítem de 300. fins etl
liures,uns cn 5< 50. liures
5w. — -■r·pmiSK
ítem de 500. liures fa cn tOOó. liures, o quanrfe yuK.
' la mes. vij. liures,..yoç. íoh

D£ ACTES UOIA£tiïMZÓS DB.gVALSEFOL COSÀ.,.^

quejiett. ..j
iii .ïtiniii'.i
PRIMO de valor. íWmoo. liures.
... , _ii‘.íoL^
ítem de., 1 oau■liutw.&&■..* ^°°· I!u;
.' icem as aoo. liures fi«s;ia ,300. liures i.liurd*
i.'liú, ío. fol
ítem de;3QO.'liures ÍPSuA 5°°- *iu-. ' n r·A.l.i.
. ítem de^Qà.diuresfim^. uóoo. lui. 3. ha*
ítem de.iooo.ifins.£n 2.6o°. hu. 4. liu*

ítem de 1000. liures bm ert 5000 liures ¥.‘ ïia. lOtíoL

ítem de 5000. liu, fim,en 1O000. liu. 10. liu.
. Irem de 10000. liuím &'*ltra. l0‘ llUi

QmAW^fflPJ; MARINAS.

Menorca, Efviffa. d^mcfòs!

«fe* .*•*•
Serdena, Cotctga. . ^
Sicilià, Nàpols, Roma» GeriQV , rUhdes
CabU Sant Ma. Ch|P.t, todru,
 4od !, tatxes, dels compactes
Inglaterra, y altres parts.
8. meíos.
Indias OcciHen<aIs de la nova Efpana. 18. meíos.
Y ^el Peru.
2.. Anys.

IES JORNADES ®VE LOS PORTADORS DE LLE-

tres tenen en les Viles per executar, y quantes
dietes a cade Vila.

ÏÚàïo. Dilluns.
J-
Algaida." Dimecres j-
Alcudia cade dié. Liuramens Dimecres. iij.
Artà cade dic. Liuramens Divendres. iiij.
Andrax.
' ij.
BaSabufar. Dilluns. !ij.
Benyamar. Dimars.
ij-
Benifalem. Dimecres.
í-
Bufiolà. Divendres.'
i-
Campos. Dilluns. ij-
Campanet. Dilluns.
Calvià. üj
Dimecres.'
j-
Falanix. cade die. Lïuramcnts Dilluns;
Inca, cade die.
Lluch major, cade die.
Liuram ens Dijous.
Liuramens Dimecres.
t
ij.
Manacor, cade die, Liuramens dimars. Ij.
Muro cade die. Liuramens Dijous.
ij
Montuiri, Dimars.
ij-
Marratxí. Dimars.
Porreres. Dilluns.
ij.
Pollença. Cade die. iij.
Pobla. Divendres.'
«j.
Petra. Dimars, é Diíàpte.
ij-
Púrpunenk Dilluns.
t-'
Sóller. Cade die. i/-
Selva. Dilluns. */.
Sencelles. Dimars.
ij-
Santani. Dimars. iij.
Sineu cade die? Liuramens Dimecres. ij-
Santa
 TATXES dels, contractés
Divendres.
Santa Maria del camí.
Divendi
Sant luan de Sineu.
Santa Margarita de Muro
Stellenchs.
, yalldemuffa,

Anni tempóréj pr^tér^üirtt ab Adventii vf^ua iti

vam PalchatíS) permittutuf rtupti^

JbtkM

“ZTn. 5Sf"* «* 8 t?
'»«. **» «w* «*» £5 5S
^VaTéOK ANNI: ÏÉMÈORAi
A SSIGNATIO ad.pone-
dum vide pag. j. ordi. 9.
Z30. de Pobres pag. ztj
pag. ZZ9.
Afíígnatio ad probandum >/- Aloér vide pag. 3Z.
depag.7. ord. ió. & pag.ü; jp4f. zi8.
ord 11. pag. 9. ord. 14. & 16, Anar Fora a reber enquefta
?ag- 10.orà. 17.18. & 19. pag. pag. 69. ord. 16. pag. 78. r. 3#
ïl. ord. 2.4, fa-gina, 4.7; orJ. 4. A&es exibits Wde ^4f. 70
pag. 48. ord. <>. . ord. ij. : ]
Apellacio vide pag.i^.órdi Audiència Real 154.
z6. pag. 14. ord. z8. &. zy. y cauíes ques poden Euocar
pag. 15. ord. 30. 17. a ella vide. pag. 181. W 188.
ord. $6. pag. 45. ord. z. pag. «4-
99. ^>4^. 136. »«/». 4Z. pag. Advocat Filcal p. zzz.
ZO4. pag. Z17. . Adulteri />. 2,15.
Adiudicacio ^4^. 17. Armes ibid.
ord. 46. 47- Almudayna zi6.
Afícfor vid. pag. z6. ord.54. Armades, y Armar p. zzoj
pag. z8. ord. 57,fag.69: ord.i5. Aygua de la Ciutad ibid,
í?z. ord. iz. del Governa¬ &* p. ZZ9. &z\6.viàe Çequia,
dor /?4£. iz£ del Balle, é Ve- y Seqma^y Empriw.
guer zzj. Àlmirant p. zzz.
Advocats pag» 30. ord. AíTegurament/?. 1Z3.
59. pagina 50. ord. 9.pag. 10z. Abfens pag. zz\.
c4/\ 3, iO(j, * ï4De Abatuts ibid.
lr Vniyerfitad ^4^. zi£. ZZ9. Anells de Delme 7^5-
Abfolts
 INDEX,; 412.

Abíolts ibid. & 130. Arc pag. zz%

Ajudes de la Ciutad, y Parc
Forana pag. 2.2,6.
Afíiftent /í/>.
Almoyna p. zzj. y 3-74.
Xer'ho ReSïors.
Alienations de Mobles, e
Immobles ibid.
Alcudia ibid.
Adminiftradors pag, zi8.
Aduítos ibid.
Aplechs /í/W.
Adiudications ibid.
Alimens ibid.
Apofentar nigu no poden
los Naturals p. zz?.
Agabelladors p.2.5 o.
Affiencos dels Iura'ts ibid.,
per tot.
Adops, y Adornos de la
Cafa del Regne p. 130.
Adminiftracio de Iuílicia
p. 2.30.
Alguazils p. Z31.’

B
B alles p. z$i. & 138*
Bendeigs, y Bendetiats
Bans 137.
Bovatje ibid.
fa£-z 31. Beneplàcit ibid.
Blacp. 13$. &*5%.per tot. Bordell ibid.
Barberia p. 134. Bens Inmobles p. 138. y
Beneficis, y Beneficiats p. de D' Beatris de Pinos ibid.
Z35. e> 2.38- in fi. Bifbe, y íos Miniftres quin

Barca pag. zy6. Salari han p. z8o. verbo De¬

Bens en Realanch ibid. cret.
Beíants /í/W. Borts yide Notaris.

C OMPOSICIO, y Com- .
c Cenfals p mudarfe nos deu
pofl: ~vid. f. 35. ord. 66. csfaalo Scriva p. 401.
pag.i5z. Comiffions vide p. 67. ord.
Cenfals videp. $z. ord. 16. íï.p. 77. c. z.p. íoS.vJi/ue ad
104. c. 3. pagat, o no pagat 115. & M7-
P' ln. n. 5. de Blat p\ 114. «. ComifTaris Reals p. 157
15 'h H4- 147. mots p. 156. Corredorsp. 6%. ord. 1 z. p.
de la Vniyerficad "175. 80. c. 4.p. mv.z.p. M'- -70-
FFF Confolat'
m INDEX

C on Çohtffiàe /?. 6 8. ord. 13. Corts Generals ibid.

p, 83. ord. 6. p. 247. & 25 2. Cambis, y Cambiadors ibid.
Cavalls videp. 71. ord. 18. Conftitucions de Pelayo
p% 84. ord; 7. vidé Roffins, & Nuríes p. i; dé Berenguer V-
his ^. 43. 57. 75. 95- De
Caüclo lo i de p. izz.n. 4. Micer Rodrigo Falco p. 107.
Creditor, yigilant/. 122. de Mofen Blanes p: inr. De
7./?. 2.<í8. Mofen Aril p. i 21.
Comiílbs p. \%G.n, z6. f. Compenfacio p. -5 2.
25 4- Conéordià /?. 253.
Comprador qui no pàguà Capbreu del Senor Rey
el preu pi 1 zè:n. 30. Í54; u
Confüetuds ques fer van p: Catius /?. ïjj;
ï 55.fi. 36 p. 254. Catiu pera refcatarfe fe pot
Caufes quals íe poden evcte prendré qüalfevol Moro p el
car a Ià Real Audienciaf^ que cofta p. 400. i» fi.
181. 1&6.& i88. Càp de Guaites ibid.
C la vari de qui hà peiidré Cadena dé Pórtopi p. 25 8
concell/?. 229. 259,; 5nde Portopi-
Caçar p. 2,35), Conquifta ibid.
Cngvs íbiài Conceli ibid dé la fran-
Cavallers ibid. (juefi p. 160. de Arago pag.
Comdemnat/?. 24c}} 270';
Clergue p. 141. Comtat de Vrgell p. 259;
Cavalleries ibid. Compradors de ajudes/W
Cavallers delhabit de Saní Córrer la Vila p. z6ò.
Íago p. 170'. CoíTaris p. 161.
Cabrera p. 14i] Collegi de la Marcaderia
Cequier p,.z43,- ibid 10 ide .Mercaderia> y Mer-
Crim zbid, & 253- cadeirs.
Carcer p. 145. 179* Carregar cenfals ibid.
Cequiaf. 246.videvertó Colleéles ibid. —
Aigiia. . . _ Claufúla àrbitre de bori
Carnatjtp. 147. fiaro p* zCi.
Carrechs p. 250. Compromís ibid.
, Caftell de Pollepfa/. 2.51.! Comandes ibidl £9»
^o'rònats
 INDEX.
Coronats ihid. O p. 170.
Citecions Reals pag. 163,
Carnicers ibid.
Comptes,y Contedors V-
nivrfals ibid.
Cafaefe pag. 267.
Camins ibid.
Confeflat en Iuy p. 268.
Comenador del Temple ibid.
Contrades ibid, O ±70.
Capítols de Lieyda ibid,
de la Taula p. 27°*
Crèdit de Iueu p. Z69.
Ciutadans nous ibid. 0*2.70.
D
D ÉPOSITIO TeftiumW
dep. 8. ord. 11.
Dilatio vltra marina p. 9.
ord. 15 .p. IL7. ti. 28.
Deípefes Tpide.pJg- 7*
p. iz. ord. zs.pag.i*). ord, 41*
p. 94. ^d. H-p-175·
Debitor vide.p. 38. ord. 70.
O 7z.p. 51. ord. 13.pag. 103.
cap. 4.De la Vniverlítad p. 2.71.
Demanda vide p. 5 3*
17. p8 104. e. 3. p, 133. ###?.
35- />. 2.75,
Defenedors /). 8o.r. i.
Diner tret de la cúria com
feha de reftituir vide p. 122.
mm. 3.
Donatio es pot fer fens in
íinuatio p. iï4. n. 13. Real
p. 171. 0*179.j 180.
Fffi
414
Capicols de Officis ibid
O 2-71.
Cau fes de lutjes Inferiors
menors de 15. lliures ibid.
Cauíes de fiifpiccs ibid.
Caules defertes ibid.
Condols del mar, y fos
Privilegis ibid. & infra.
Conlleclor ibid.
Contra&e íant p. 270.
Contencions ibid. o 2.71.
Capita General ibid.
Compoíïtious pag, 171,
•
Denunciador de crimspag,
1 1-7. ». 17. pag. 277.
Dot, y fe repetitio pag. 138.
0* 272.
Deutes de Arciítes, o Me-
neftrals pag. 151. de Drets Vni
veríals p. 280.
Defertio p. 194. in fio xg%
Diner deu p. 173. qui ix
per Forment p. 180.
Delmes ibid. çr 27.9.
Diffinitions pag, 274.
Declaratio pag. 275.
Drapers, y Draps Eílren^
gers -rj
Domeftichs ibid.
Delats p. 277»
Donatius p. 278. ^
Depofitaris, y depofits ibid.
Dona ibid. y i$à.
DreíFar.a
 4,i5, ;> ÍN P E X
• Dr^ffinn'H79.
Diluvi zbid*
Dietes rio poden aumen-
taríe/tó. y 180.
Drets Vniveríals p. 2.80.£7*
Excepció dilatòria videp. 6.
ordí f p. \ 90.
'ÉYoriva viép.. zi.ord. 45,
f. 51; ord. 14. de la Còníig-
naciò no te coía per mudat
ceníos de vna maena$re/y
401. 1 130. n. 31.
Emencipar vid. f. 38. ordl
' jQ. p.; i zz.‘p. z. '
' Extreíiia de Offipsf. -8pt
ord. to.
ExéCtício fe dona, prefta-
da oaucio no. obífantla apel-
lacio vid$p\ izz.. .f. 102,.
Éxecucio quant fe dona,
p. 1z1. n.G,.p. 125. 207
& /r menors de 5 0. lliu.
;■ i í3: •
E nomaf. 115.«. 19.,^ 20.
ern.p.i$$.
F ERM ANSA vi de p. 50.
ordi. rt. De reprefentar
Tf’àfe p. ’ 12 3. *n. 9. f. 1%6. y
287. •
infra,.-
Difinitio fetè per la filla
a Parc, 6 Iermans, p. 2,8.
Deliílquens p. z%o.
Eíclaü Morbas f. 117, wra.
28. per trenta vn Fill. de la
Terra f * 2.8.6. qualfevol fe p(j>t
pendre per el que cofta pera.
qpitar viv Griíjjja f. 400. in.^
Efcriptura com íe prova f
Embaxedor f 227.
• -Exeoudorf. 281 285,.j2^
Emplitheçtva. ibid.
Eftranysf. 183.^ 28^-
Èclefiaílichs
' Emprius de Aigües /?. 284!
Emencipar ihid. v
Exdlar /h/d. ■
Evocació dc catifes ibjd.
Efcuimens p. 285-.
E gqs./tó.,
Èxcijacio de 1 2. in taps ihid^
Franquefes W. f. 65.
5bf. il?v c.yi p^u ord.-
Í87 2 4, j5:2^7:. • ...
Fiil de/famili^s W<f .i ’ ?2a
 I K D E X.

Fraus ibid.
mm. i. difinint fon Parg f'ig.
Fiích.s ibid. OeL Moílataf
295. per Ma:i'in)o'ni ós enié-
ciprt f. 2
p. 297-
Franchs p. i >5 297.
Feries de 11sçffesj». '43-^
y per i i.’ irifans f: 28 5-.
2 95. Foílàr delslueus ibid.
Firmes de Privilegis Reals p.
Faniiliars Reals ibid, del
2%. , Governador ibid. delS. Olfi-
Fruita p. 292- 0 íP’’# 194
ci p. 296. & 297-
■ Fadíga p. 2)3.0' 1,<5'·
Forméns iW mira veroo
• Ferrers p. 3.9^ . ■
Forners ihid.
Blat. Frabrica, dç Igleíiap 3 74.
Flòrinsp 294-

C > p AVAMEN ridep. 13-

Guiatjr iA'i.
Gonellesp. 304.
Jòrd.^·&^·b’· ^■«rd·
G akres^id. '& Í»f** fàfi**-
-Govàúaiprvídep..6%.ord. Grechs ibid.
Gran, y General Concili
14.P.298.
3 04. - . - -
Guayta p. |02. " G-iílos per Blats ibid pet
Garriga
, Graeiade Aci^adorsp- 303- Plets p. 3 37-

H
Hofpitals p. ,309.
TJABITEDORS del Règ
Hores» y la Torrà de les
'One p. 30v
hores P- i'°-
Homeier, y Homey p. 3oV" Homens de paratje ibid.
Honors /W.
Homenatjes W.

íuraméntutfi calíftiiae f: 8.
IvRIS firmaV^cp. 5.^ 5.-. orà: 13.
F ir 3
 4*7 INDEX
ord. 3**. dorp. 323.
Iurje delegat p. 1G. orà. 31. ; Illes dè Manorca^ e Iviça
/. 18. orà. $9.p.6o. orà. l.p. /V317.
61. orà, 4* p. 5)3. orà' 13. p. lüeus p. 318.
^75-J^ 32*0* Iutje de Apellacions p.319.
Inventari p. 125.». 16. p. ïochj jugar] p. 310. Iuga-
*)$•&. 33*1. diíla 321.
lòvens de Notaris p. 125, Inftadors de comptes ibid.
n. ly.p. 321. Inftrumens ihidzm.
Iniurie p. 311. Immobles p. 322.
Iuy zfó/. Iuriíles ibid. & 323.
ïamts ibid. dé la part Fo¬ Iutjes de Cortp. 323*
rana p. 319. Igleíia p. 374. 380.
Inquifício p. 316. Inquiíï-

L Vide /p. 28 orà. 57

LEÏRÉS de la Cúria*
. . €>*58;
Llu/fmes ibid.y 319.&infra
Llegitimap. 327.jp $2?. ver
Reals p. 326. l>o filles.

Llibertad vide. p. GG. ord Llenap. 328.

10* p. 87. ord. 9.^.328.^329. Llum /tó/.
Llochtinent General p. 68* Llonge dc Genovefós ibid.
ord. 14. Llibell ibid.
Lleuda p. 32-3. Lloguer ibid.
Lladre p. 325. Llanes nos trevhen fora f\
Llit p. 32.6. 3*9-
Lloatio Llicencies d e embarcar ihid.

M
M ORATORlA vide p.
4<J. ord. 5. f. 49. ord.i.
Moderació de defpfes, y
Salaris V/de f- 94- »rd. H-
p. ioi.c. i.p.iiS.rz.ïj.p.nR Mercaders p. 356.
345. Mercaderie, y fet mercan¬
til P-
 IN D E X. 4»8
ítil p. I2j.».8.p. 115.». 24.p. Mefiiratje p. 28G.y $39-
Maleficis p. 340.
329.7337- ;
Muller pot fer fiança del Meneítrals ibid.
Marit?’. 123. n. n.viilè'Ver Mulres ibid.
Mataimonis ibid.
bo Dorta.
Mandatos Penals f. 141; Mallorca, y Mallorquins

336- 344-7 345- . • , . .. 341- y 344*.

Moftafaf de qui nà pen- Meílra de Guayta. ibid.
dracoricéllf.· 22.9. 344-7 345; Mafniodiners Morobatins
Monadèrsp-.3*9.438.7 344 V. 342. . .
Mercat p. 3 31. , Moneftir dc Santa Magda
Militars ibid: vide Caval¬ lena ibid. . ,
lers, y Ciutadans f. 345- Menors ibid.
Moll f; 332. Mantellsp. 343- , i
Municioners ibid.
Murs ibid. .
Moliners,y Moltures ?’. 3 3 3 •' MorBaria p. 345*
jWiniftres ibid.
Mola de Andrag ibid.
Mo 11 p. 3^o*,
Marcà P- 334-
jVíetj ès no poden vifitar fens
Moros fi 3 37;
tenir Conclufions vide Dre~
Metjes hbd.
tret fet a 8. Mars ift
Manleuta ibid.
libi de Decrets:
Morbers ¥• ?5Í?', ,1
Mifatjers ihid\ y 543*

,o ■ . •
NVLLIDAD vide f- I?r J 35° • .
Naufraig p- 34^-
vrd. 34'. i? 35* Nuno Sans p. 348*
- Notes vide p. ord. 48.
NaursNàvilis ibid. ^
Notaris vfL·p. u^. ord. 50.
Naturals de Mallorques p.
52. p. 'id. ord 67.. &
34^. Mallorquins.
£8. p. 51. tfrd. i2. f • 34G 349»

Òificials
 INDEX
o
^\FICIALS vidt p. 3 3. ord.
\^J 63. 64.. & Cy.p.^z. ord.
35. p. 61. ord. 5,p. 350.
Òfficis p. 3 5 5. nigú pot re-
cufarlo 349.De la Vniverfitad
p. 35^.
Ordinations fien fervades
p. ioi.p. 104. c.i.de les corts
3 5 5-
Ordinations de Pelayo V-
nis p. 1. de Berenguer Vnis
p. 43* 57- 75. dci^icer
P ROCVradok dc Po¬
bres /?. 366.
Procurador Real p. 357.
y 3^7-
Procurador Fifcal /?. 36.
Procurador videp. 4.
1. 1. 3. e^1. 4./?. iX - ord- 4S-pag
30. ord. 39-p.yo.ord ?.p. 103
c. 2. De Abfensp. 116.#. 23.
Procures videp. 10. ord. zo.
p. w.ord.zi.zz.p. 1i.ord.z3.
p. 9 8. ívz/\ 2./?. 144.
Penora , y Penorar p. 2.0.
^rd.43.
Probos Homens videpag.
z6. ord. \ yp. 364.
Procés original v/Wi? p. 30.
6o./>. 50. 077/. xo.
Rodrigo Falco /?. 107. de Mo
fen Blancs /7. 116. de Aíofen
Aril p. 121.
Olis no poden fer empa¬
rats /?. 285. jy 356. mefurarlo
pot quifvulla 286.
Oidors de Comptes p.310.
Ordinaris p. 353.
Obligations de Dones /?
355. TvVfe Dona,y Muller.
Obfervanc/a de Privilegis
3Í D’¬
Proclames v/dfe p.31. ord.di
Preus de bens venuts pet
curiam 7nde p. 39. ord. 71.
Pencions de ce#fal vi de pag.
41. ord. 37.
Peticions v/afe pag. 91. ord.
11.
Portadors de lletres vide
p. \o%.vfque ad 113.
Pariatjep. 141 .y 361.
Privilegis p. 147. del Ex-
ecudor, y M>ftafafp. 368.
Provifions Reals />. 147.
Prova, y fon tems p. 196.'
Porxo de Plaffa /?. 357.
Port, y Pes ibid.
Pefcar, y Pex z’W.
Pacificar p. 358.
provifio
 IN D E X 41©
Provifio Real [Aid. PoíTefions p. 364]
Pres Aid. Perhorreceneia p. 3 C3.
Paóta de qu©ta litis/?* 3 5 57. Parrochies Aid.
Proteílar Aid. Pa fiar, y paílador Aid.
Porcopi Aid. Procés p. 3 66. contra au-
Pofleidor Aid. ícns 367.
Prefcriptio Aid. Poíàdes Aid.

rr
Plaía p. 3co. de Sant An¬ Proibitio de treura vitua
dreu p. 363. lles Aid.
Pes de la farina Aid. del Policia p. 367.
C arbo p. 363 .y mefurat]e 3 67. Pendencia Aid. vide Pa ci~
Perayres p. 361. ficar.
Pena p. 361. Pares, y Sogres íutjes de la
Plets Aid. Real Audiència p. 367.
PageíTos Aid. Procehir de fet/?, 36%.
Part Farana Aid. y 367. Penfions dels Iurats Aid.

Q
Q VEStio menor de 2.00.
lliures vide p. 45. ord.i.
Quartera. p. 370]

Vzde p. y. c. i-}*- 308.

R ECVfacio Iudicis vid.p.

6. ord. 6. 7.
Rebots vi de p. nC.ad n o,
Reòtors de viles poden re¬
Recepció de Teftimonis bre firmes Pag. 13%. n. 33.
p. 2.4. ord. 5 3. V*g.374.
Regiftre, y Regiftar/?. 2,7. Reals p. 374*
ord. 57. p. 375. Regar Aid. vide Aigua 3 Ce-
Regne, y exir del Regne, quier.
y treura de ell vide p. 64.ord Renunciatio Aid.
1*P. 71. ord. 18. p. 85. ord• Redemir Cenfals Aid vi-
8- V. 371. de Cenfals.
GGG. Roma
 ÏNB EX
Rama7?. 37Ï? Recatxats ibid.
Rocins ibid. Refpoftes Reals zbid.
Remiffio zbid. Reformadors zbid.
Revocatio p. jyé. Robos de beítiar p. 377.
Réferimens ibicL Reprefalles zbid.

SALARI vide p. 18. ord. 37. Segell de 3a Vniyeríitat

er 38./?. 19. oird. 39. 40. }K ibid.
10. ord. 44./?. 60. ii 3 . C37-.4. Stamerít p. 380.
Pi 91. ord. n. p. 5>4« ord. 14. Serrahi px^%i. vi de. Morob.
Salari-/?. 134. 135.151. Strangers p. 383. Vzde Ef-
381. £5?* 388. trsinys.
Sentencia Vidép.30. ord. 6ò> Scrjvaíis ibid de. Comtes p.
p. 136*n. 38. Arbrital p.37%. 3$6. de Confolat 387.
Sentencia quant fe execu Screx p> 334.
tap. in. 4. p. \z6. n. Saig ibid.
P- 379. 385. Scriptures ibid.
Sllbhaftar 12.3.n. io, Sóbreíeura p. 485.
^.385. Seca ibid. ide Moneders.
Stablidor pot portarien lès Servici fet al Senor Rey
portes de la Cofit Eftablerta h 38 ^.
p. 114. n. 14. p. 477. Sindichs ibid. 388.
Stil /?. 136. 38./?. 380. Sindicats p. 387.
Soldades p. 150. 384. Sotffequier ibid.
Servitud p. 384. Sóbre pofats ibid.
Sòfpites p. 188. & léy. Splets. ihzd. vide fruita.
Suplicacio Contrario mi- Studiv Geüei'al ibid &Linfrai
perio p. 191. y fon termini Seda nos tregue dél'Reg-
P. 101. :nep. 388.
Suplicacio en forma/?.i£L Sèquia de la Ciutad ibid.
Sagrament de calumnia Vide Aigua.
F.377.
Tàxatio
 INDEX. 4W-

T
AXACIO de Fruits In-
terefos, y Defpefes vide
p. 19. ord 41.
Teftimonis p? 14. <?n£ 55,
p. 51. ar//. u, 392,.
Tafuraria videp. 3 4. <W. 65
F- 393.
Tercer opofítor !?///? /?. 49
ord. 7.
Turmensj y turmentat vide
(>5. /• 75. c.i.p.390.
Teftamens nos lligen de-
vant los Teftimonis/. 12,3.
n. iz. p. 156. n. 39. F- 39°*
Tatxes de Notaris j». 451.
393. & 406.
Tems per a provar/?. i96.
pera apellar p. 2.04. feq.
Talls p. 389. £9* 394-
Temies ibid.
Treta de Blats p. 39CÜ
Taulap. 391. e3^ 393• inft
394*
Tixedors p. 392..
Trefor /Í//Z.
Traicio /?. 393.
Tins, y Tintorers ibid.
Talajes/• 394-

ENDES per la Cort f, Via publica ibid.

137. 3í>7-
Vicealmirant ibid.
Vendes fetas a tems^/'/fe Vaxalls ibid.
p. 116. 7?y^ 12-0. Víos pag. 398.
Venedors 394* 399- Vniverfitad ibid. & 399.
Vicaris - jforaníbs poden re- 'Viles /Í/í/.
bre firmes p. 131. Vet de Blat /Í//Z.
S. Virrey abfènt qui gover¬ Vigilant creditor ibid.
na liO. Víatjes ibid.
Vergvers pag. 399-
S. Virreys F- 399* 4^°*
Veguer p. 394. Valls de la Ciutad ibid.
Vfures 395.
Vefinatje p. 396.
Vitualles /Í/W.
Xexentana
Ggg
m - ■

IN D E X

X
^^EXENTENA pagina 400.

i
]
 A /((/1$ (
.

i 2$ so**^