Atenció A La Diversitat 4º ESO Física I Química PDF

Í N D E X
REFORÇ
1. El moviment i la seua descripció ............................................................................................ 2
2. Els moviments accelerats .......................................................................................................... 4
3. Les forces i el moviment ............................................................................................................ 6
4. Les forces i l’equilibri dels sòlids .............................................................................................. 8
5. Les forces i l’equilibri dels fluids .............................................................................................. 10
6. La Terra en l’univers .................................................................................................................... 12
7. L’energia i les seues fonts .......................................................................................................... 14
8. Energia i treball ............................................................................................................................ 16
9. Energia i calor ................................................................................................................................ 18
10. Energia i ones ................................................................................................................................ 20
11. Els àtoms i els seus enllaços .................................................................................................... 22
12. Càlculs químics .............................................................................................................................. 24
13. Energia i velocitat de les reaccions químiques .................................................................... 26
14. Els compostos de carboni .......................................................................................................... 28
15. La importància de la química del carboni ............................................................................ 30
AMPLIACIÓ
1. El moviment i la seua descripció ............................................................................................ 34
2. Els moviments accelerats .......................................................................................................... 36
3. Les forces i el moviment ............................................................................................................ 38
4. Les forces i l’equilibri dels sòlids .............................................................................................. 40
5. Les forces i l’equilibri dels fluids .............................................................................................. 42
6. La Terra en l’univers .................................................................................................................... 44
7. L’energia i les seues fonts .......................................................................................................... 46
8. Energia i treball ............................................................................................................................ 48
9. Energia i calor ................................................................................................................................ 50
10. Energia i ones ................................................................................................................................ 52
11. Els àtoms i els seus enllaços .................................................................................................... 54
12. Càlculs químics .............................................................................................................................. 56
13. Energia i velocitat de les reaccions químiques .................................................................... 58
14. Els compostos de carboni .......................................................................................................... 60
15. La importància de la química del carboni ............................................................................ 62
REFORÇ 1 El moviment
i la seua descripció
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
Els continguts bàsics d’aquesta unitat són:
— Definició del concepte de moviment i de les magnituds amb què es descriu.

— Lectura i representació de gràfiques s-t.
— Velocitat mitjana i instantània.
— Classificació dels moviments.
— Càlcul del valor de les magnituds dels moviments rectilinis i uniformes.
ACTIVITAT DE GRUP
Un dels components de l’equip llança una boleta per un corredor. Els altres, col·locats cada 4 o 5 m, mesuren amb
un cronòmetre el temps que ha tardat la boleta a passar davant d’ells. A continuació, s’elabora una taula s-t i la
consegüent gràfica. A partir d’aquesta es justifica si el moviment ha sigut uniforme o variat. Pot repetir-se l’experiència
per diferents sòls, més o menys polits.
SOLUCIONES DE LES ACTIVITATS PROPOSADES
1. 11) D E S P L A MÇ A E N T Posició s(m) 4 2 0 6 12 13 16 20

12) V OE L C I T A T
Temps t(s) 0 1 2 4 6 7 10 12
13) C VU R I L I N I
14) E S IP A
15) M O B I L
16) T R A J E C T O R I A 5. a) Variat, perquè la gràfica s-t no és una recta.
17) O R I G E N
b) Posició: s(t 4 s) 6 m.
18) V E C T O R I A L
Desplaçament: s sf si 6 (4) 10 m.
2. a) Falsa b) Vertadera c) Vertadera Espai: e 10 m.
e 24
c) v 2 m/s
3. La gràfica correcta és la b). t 12
e e 380 000 (km) e 20

4. v ⇒ t 3167 h 132 dies 6. a) v 10 m/s
t v 120 (km/h) t 2
b) No coincideixen, la seua velocitat inicial és 0.
c) El moviment és rectilini i variat.
Física i Química 4t ESO 2 Atenció a la diversitat

El moviment
1 i la seua descripció
ACTIVITATS DE REFORÇ
1 Completa l’acròstic següent: 4 La Lluna es troba aproximadament a 380 000 km de

11) M la Terra. Quants dies tardaríem a arribar-hi al volant
12) O d’un “cotxe espacial” que viatjara amb una velocitat
13) V mitjana de 120 km/h?
14) I
15) M 5 Un cangur es mou en línia recta fent salts exactament
16) E cada segon, però d’una amplitud que pot variar. La grà-
17) N fica s-t és:
18) T s
20
1) Posició final menys posició inicial.
18
2) Distància recorreguda en la unitat de temps.
16
3) Moviment no rectilini. 14
4) Distància recorreguda. 12
5) Objecte que es mou. 10
6) Camí que segueix un mòbil. 8
7) Punt que ens serveix com a referència. 6
8) Magnitud no escalar. 4
2 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o fal- _4 _2 t

2 4 6 8 10 12
ses:
a) Si la gràfica s-t és una recta, el moviment és rec- Completa la taula corresponent a la gràfica s-t i res-
tilini. pon a les qüestions.
b) En un moviment uniforme, la velocitat mitjana i la
instantània tenen el mateix valor. Posició s (m)
c) Si la gràfica s-t és una corba, el moviment és va- Temps t (s)
riat.
a) El moviment és uniforme o variat? Justifica la res-
3 Un amic que es troba en la parada d’un autobús et posta.
veu a la llunyania i s’acosta per saludar-te. Xarreu uns b) Indica la posició del cangur en t = 4 s. Quin ha si-
segons i torna a la parada. Quina gràfica representa el gut el seu desplaçament fins a aquest moment? I
seu moviment? l’espai recorregut?
a) s b) s
c) Calcula la velocitat mitjana de tot el recorregut.
6 Es deixa caure una moneda des d’una altura de 20 m

i tarda a arribar a terra 2 s.
t t
a) Calcula’n la velocitat mitjana.
c) s b) Coincideix amb la seua velocitat inicial?
c) Classifica el moviment.
Atenció a la diversitat 3 Física i Química 4t ESO

Els moviments
REFORÇ 2 accelerats
Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

— Moviments accelerats. Causes de l’acceleració.
— Acceleració en moviments de trajectòria rectilínia i circular.
— Moviment rectilini uniformement accelerat i l’aplicació d’aquest a la caiguda lliure.
— Moviment circular uniforme: període i freqüència.
ACTIVITAT DE GRUP
Per què no reproduïm les experiències de Galileu sobre la caiguda lliure? Es preparen diversos cossos de grandària i for-
ma semblant, però de diferent massa. Per exemple: una pilota de ping-pong, una pilota de golf o una bola de plastili-
na, una peça de redolament d’acer o un conjunt de claus embolicats en un plàstic. Es deixen caure els cossos simultà-
niament des d’un segon o tercer pis, i es comprova que arriben a terra al mateix temps. Si es desitja, pot mesurar-se
l’altura de llançament i el temps de caiguda per a determinar l’acceleració de la gravetat.
2h
g
t2
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES
1. 5. Pot representar tant el moviment a) com al c), ja que

11) R E C T A en un gràfica v-t no hi influeix la trajectòria.
12) T R A J E C T O R I A
13) D I R E C C I O temps 2 60
6. a) T 40 s
14) F R E Q U E N C I A nre. de voltes 3
15) G A L I L E U 1 1
16) T A N G E N T f 0,025 s1
T 40
17) N O R M A L
2R 2 10
18) G R A V E T A T b) v ⬇ 1,57 m/s.
T 40
19) V E L O C I T A T
v2 1,572
10) C E N T R I P E T A c) an 0,247 m/s2.
11) P E R I O D E R 10
2. En un moviment variat canvia el mòdul de la velo-

1
7. a) s gt2 ⇒ t
2 冪莦2gs 冪
莦
2 20
2,02 s
9,8
citat; en un d’accelerat, canvia el mòdul, la direcció b) v g t 9,8 2,02 19,8 m/s.
o ambdós.
c) s (m) v(m/s)
a) Fals b) Vertader c) Fals d) Vertader 20 19,8
3. a) Vertader b) Fals c) Fals d) Fals
4,9
4. En el punt d’altura màxima la velocitat és nul·la, i
l’acceleració de la gravetat, 9,8 m/s2 en direcció ver- 1 2,02
t (s)
2,02
t (s)
tical i cap avall.
Física i Química 4.o ESO 4 Atenció a la diversitat

Els moviments
2 accelerats
1 Completa el següent acròstic. 3 Raona si els enunciats següents són vertaders o fal-
1) En un MRUA, la gràfica v-t és una sos:
a) En un MRUA, si la velocitat i l’acceleració tenen sig-
2) Camí que recorre un mòbil en desplaçar-se.
nes oposats el mòbil està frenant.
3) En els moviments circulars i uniformes, de la ve- b) Un mòbil amb trajectòria rectilínia, si té una velo-
locitat només en canvia la citat elevada no pot tenir una acceleració pe-
4) En un MCU, nombre de voltes que recorre el mò- tita.
bil cada segon. c) En la caiguda lliure el temps que tarda a arribar a
5) Científic del segle XVII que va estudiar la caiguda terra un cos depén de la seua massa.
lliure i va introduir la idea de buit. d) En un MCU no hi ha acceleració.
6) En un moviment rectilini, l’acceleració és un vec-
4 Ferran juga amb una pilota de tenis llançant-la verti-
tor a la trajectòria.
calment cap amunt. En el punt d’altura màxima, quant
7) En un MCU, l’acceleració es represen- mesura la seua velocitat? I la seua acceleració?
ta per un vector perpendicular a la trajectòria di-
rigit cap al centre. 5 Raona a quin o quins dels moviments indicats pot re-
8) L’acceleració de la en la superfície ter- presentar la gràfica que apareix a continuació.
restre és de 9,8 m/s2. a) Rectilini uniforme.
9) Un cos posseeix un moviment accelerat sempre que b) Rectilini uniformement accelerat.
varia la seua c) Circular uniforme.
10) L’acceleració normal també s’anomena acceleració s
11) En un MCU, temps que tarda el mòbil a fer una

volta.
11) A
12) C
13) C
14) E t
15) L
16) E
17) R 6 Alícia està dalt d’una sénia de 10 m de radi que gira
18) A 3 voltes en 2 min. Troba:
19) C a) El període i la freqüència.
10) I
11) O b) La velocitat lineal d’Alícia.
c) L’acceleració centrípeta que experimenta.
7 Deixa caure un baló des d’una finestra situada a 20 m

2 Quina diferència hi ha entre un moviment variat i un de terra.
altre d’accelerat?
a) Quant de temps tarda a impactar sobre terra?
Segons això, indica si els enunciats següents són ver-
taders o falsos: b) Amb quina velocitat ho fa?
a) Un moviment accelerat és sempre variat. c) Representa les gràfiques s-t i v-t del moviment.
b) Un moviment variat és sempre accelerat.
c) Un moviment uniforme pot ser variat.
d) Un moviment uniforme pot ser accelerat.

Les forces
REFORÇ 3 i el moviment

— Conceptes elementals sobre forces.
— Primer principi de la dinàmica.
— Equilibri d’un cos puntual.
— Exercicis elementals del segon i tercer principi.
— Pes dels cossos.
— Composició de forces mitjançant la regla del polígon.
ACTIVITAT DE GRUP
Al llarg de la unitat s’han descrit tres experiències (una per a cada principi) que poden reproduir-se a l’aula. Podria
dividir-se la classe en tres equips que s’encarregarien d’una experiència cadascun.

v 3 1
1. 11) P E R P E N D I C U L A R S 5. L’acceleració a 0,5 m/s2.
t 4 0
12) A C C I O
13) N E W T O N La força, F m a 5 0,5 2,5 N
14) M A S S A
15) D I N A MO M E T R E
16) I N T E R A C C I O N S 6. a) Si la trajectòria és rectilínia, només hi ha força si
17) D I R E C C I O varia el mòdul de la velocitat. Això ocorre en el
18) C O N T A C T E primer mòbil.
1 b) Quan la trajectòria és circular, la direcció de la ve-
locitat canvia i, encara que no varie el seu mòdul,
hi ha força. Qualsevol de les tres gràfiques seria
2. a) Falsa b) Vertadera c) Vertadera d) Falsa
vàlida.
3. En qualsevol moment del moviment (pujada, baixa- v 60
c) L’acceleració és a 1,5 m/s2.
da o altura màxima), l’única força que actua és el t 40
pes. Per consegüent, l’opció correcta és la b). La força, F m a 2 1,5 3 N
4. Es posa una força a continuació de l’altra i s’uneix

l’origen de la primera amb l’extrem de l’última. 7. L’error consisteix en el fet que només poden com-
pondre’s forces concurrents i les dues forces a què
F3 fa referència l’activitat tenen punts d’aplicació dife-
F2
rents, per la qual cosa no s’anul·len entre si.
F1
Fresultant

Les forces
3 i el moviment
1 Completa el següent acròstic. 4 Un mòbil de massa 5 kg es mou en línia recta, i la

11) seua gràfica v-t apareix a continuació. Calcula la for-
D
12) ça que actua sobre el mòbil.
I
13) N
14) A F1
15) M F2
16) I F3
17) C
18) A
1
1) Les forces _______ a la velocitat varien la direcció 5 Les gràfiques següents reflecteixen el moviment de tres
d’aquesta sense variar-ne el mòdul. cossos de 2 kg de massa. Raona sobre quins mòbils ac-
2) El tercer principi de la dinàmica s’anomena tua una força resultant si:
d’ i reacció.
V(—
m)
3) Científic del segle XVII que va formular els principis s
de la dinàmica. 4
4) La és la constant de proporcionalitat en- 3
tre la força i l’acceleració. 2
5) Una molla calibrada que serveix per a mesurar for- 1
ces s’anomena 1 2 3 4 t (s)

6) Les forces són que s’exerceixen entre
dos cossos.
7) Les forces amb la mateixa que la velo-
citat varien el mòdul d’aquesta. 6 Les gràfiques següents reflecteixen el moviment de tres
cossos de 2 kg de massa. Raona sobre quins mòbils ac-
8) Les forces poden exercir-se per o a dis- tua una força resultant si:
tància.
a) La trajectòria és rectilínia.
2 Les afirmacions següents són vertaderes o falses? b) La trajectòria és circular.
a) Perquè un cos es moga, és imprescindible que la for- c) Calcula la força del primer mòbil quan la seua tra-
ça resultant que actua sobre el cos no siga zero. jectòria és rectilínia.
b) Perquè un cos accelere, és necessari que la força re-
sultant que actua sobre el cos no siga nul·la. V(—
m)
s V(—
m)
s s (m)
c) La força pot tenir una direcció que no coincidisca
amb la de la velocitat. 6 6 6
d) La força sempre posseeix la mateixa direcció i sen- 4 4 4
tit que la velocitat. 2 2 2
3 Un jove llança un objecte verticalment cap amunt, puja 2 4 6 2 4 6 2 4 6

t (s) t (s) t (s)
a 20 m d’altura i torna a caure. Raona quin dels grà-
fics següents representa la força o les forces que ac-
tuen sobre el cos quan puja, en el punt d’altura mà-
xima i en descendir. Es negligeix la fricció amb l’aire.
7 Troba l’error que hi ha en el raonament següent.
Un cavall tira d’un carro; d’acord amb el tercer princi-
pi de la dinàmica, el carro estirarà el cavall amb una
força del mateix mòdul i direcció, però de sentit con-
a) b) c) d) trari; així, la composició de les dues forces dóna una
resultant nul·la i el cavall no podrà mai accelerar el car-
ro.

REFORÇ 4 Les forces i l’equilibri
dels sòlids

— Concepte de sòlid rígid.
— Moment d’una força i d’un parell de forces.
— Centre de gravetat d’un sòlid. Tipus d’equilibri.
— Llei de la palanca.
— Corriola fixa.
ACTIVITAT DE GRUP
Pot preparar-se un sistema que als alumnes els parega que no pot estar en equilibri i
que, no obstant això, una vegada muntat comproven que es troba en equilibri estable.
Un de bastant conegut i que els alumnes poden dur a terme amb materials comuns és
el que es mostra en la figura.
Centre de
gravetat
1. 11) P E S 4. Si ens dobleguem amb la paret darrere, caurem cap

12) M A Q U I N A avant.
13) I G U A L S L’explicació és que el centre de gravetat es desplaça
14) I N E S T A B L E cap avant i el cos deixarà d’estar en equilibri. Sense la
15) P A L A N C A paret darrere, això no ocorre, perquè al mateix temps
16) T I S O R E S que el tronc es desplaça cap avant, la cintura es mou
17) E S T A B L E cap arrere i el centre de gravetat segueix en la verti-
18) P A R E L L cal dels peus.
19) I N D I F E R E N T
5. L’estàtua es troba en equilibri perquè la vertical que
2. a) Vertader b) Vertader c) Fals d) Vertader passa pel seu centre de gravetat cau dins de la base
de sustentació.
3.
M 30
6. M F d ⇒ F 50 N
d 0,6
F2 d2 200 0,9
7. F1 d1 F2 d2 ⇒ F1 257 N
d1 0,7
Física i Química 4.o ESO 8 Atenció a la diversitat

Les forces i l’equilibri
4 dels sòlids
1 Completa el següent acròstic. 3 Fes un dibuix i indica-hi la posició aproximada del cen-
tre de gravetat dels objectes següents:
11) E
a) Paperera.
12) Q
13) U b) Piràmide egípcia.
14) I c) Cartó de llet ple.
15) L d) Cércol de gimnàstica rítmica.
16) I
17) B
18) R 4 En Educació Física deus haver fet el típic exercici de
19) I doblegar-te per la cintura i tocar-te els peus amb les
mans sense doblegar les cames. Intenta dur-ho a ter-
1) Força que atrau als cossos cap al centre de la Ter- me apegant els talons i l’esquena a una paret. Què
ra. ocorre? Quina explicació pots donar-ne?
2) Una permet modificar i amplificar les
forces que actuen sobre un cos. 5 Raona si l’estàtua de la figura es troba en equilibri o
3) Els mòduls de les forces que componen un parell de no.
forces són
4) Un llapis recolzat sobre l’extrem oposat a la mina
es troba en equilibri
5) Barra amb un punt de suport.
6) Unes _______ són un exemple de palanca.
7) Una campana que penja està en equilibri
8) S’anomena de forces dues forces pa-
ral·leles iguals en mòdul i de sentits contraris. 6 La porta d’una nevera té 60 cm d’amplària. Per a acon-
seguir obrir-la, hem de fer un moment de 30 N m.
9) Un baló es troba en equilibri
Si l’agafador de la porta es troba en la seua vora, qui-
na força perpendicular a la porta hem d’exercir per a
2 Raona si les afirmacions següents són vertaderes o fal- obrir-la?
ses:
a) Pot haver-hi moment, encara que la força resultant
siga zero. 7 Calcula F1 perquè el sistema de la figura es trobe en
equilibri.
b) Pot haver-hi força, encara que el moment resultant
siga zero.
c) Una força sempre produeix rotació.
d 1 = 70 cm d 2 = 90 cm
d) Un moment sempre produeix rotació.
F2 = 200 N
F1

REFORÇ 5 Les forces i l’equilibri
dels fluids
— Definició de pressió.
— Concepte de fluid.
— Principi fonamental de la hidrostàtica.
— Vasos comunicants.
— Pressió atmosfèrica.
— Principi d’Arquimedes i les seues aplicacions.
ACTIVITAT DE GRUP
S’ompli una botella de plàstic de 2 L amb aigua. Es tapa la seua boca amb la mà, s’inverteix i s’introdueix en una
cassola parcialment plena també d’aigua. En destapar la botella, es posa de manifest la pressió atmosfèrica. A con-
tinuació es perfora la botella amb una agulla o amb un clip i s’aprecia que la botella es buida. Ara es fan tres ori-
ficis més, alineats i a diferent altura. Un membre de l’equip tapa cada orifici amb un dit i un altre alumne ompli
la botella d’aigua. En destapar els forats es comprova que la pressió s’exerceix perpendicularment a la paret de la
botella, i la força dels dolls indica que la pressió creix amb la profunditat.
1. 11) E M P E N Y I M E N T 6. Les tisores tenen una densitat major que la de l’aigua

12) T O R R I C E L L I i per això s’afonen. No obstant això, la seua densi-
13) C O M P R E S S I B L E S tat és menor que la del mercuri, per la qual cosa en
14) P A S C A L aquest surarien.
15) D E N S I T A T
7. Algunes aplicacions són la navegació marítima, els
16) F L U I D S
submarins, aeròstats, densímetres…
17) B A R O M E T R E
En el cas de la navegació marítima, un vaixell sura
perquè l’empenyiment hidrostàtic produït per l’aigua
2. a) Vertader b) Vertader c) Fals d) Vertader que desallotja la seua part submergida equilibra el seu
pes.
3. L’única afirmació correcta és la c). 8. a) Com que tenen la mateixa massa, la densitat de
Rosa és menor, perquè el seu volum és un poc ma-
jor. Aleshores, serà ella la que sure millor.
4. Pressió deguda a l’aigua:
b) Empenyiment sobre Rosa:
p h d g 500 1030 9,8 5 047 000 Pa
E V daigua g 0,0545 1000 9,8 534 N
Força que actua sobre el peix: Empenyiment sobre Enric:
F p S 5 047 000 0,6 3 028 200 N E V daire g 0,0545 1,29 9,8 0,683 N
L’empenyiment que produeix l’aire és molt petit en
comparació amb el pes, un poc major al 0,1%. Per
5. a) ↔ 3) b) ↔ 1) c) ↔ 4) d) ↔ 2) aquesta raó no sol tenir-se en consideració. El
de l’aigua pren un valor molt semblant al pes
(P = 519 N).

5 dels fluids
1 Completa el següent acròstic. 4 En els fons marins habiten espècies poc conegudes. Un
peix pla de 0,6 m2 de superfície està a 500 m de pro-
11) P funditat. Troba la pressió que l’oceà exerceix sobre el
12) R peix. Quina força origina aquesta pressió sobre el peix?
13) E La densitat de l’aigua de mar és 1030 kg/m3.
14) S
15) S
16) I
17) O 5 Relaciona una xifra de la primera columna amb
l’equivalent de la segona.
1) Força vertical cap amunt que experimenta tot cos a) 1,31 atm 1) 1,234 mm de Hg
submergit en un fluid.
b) 1250 mbar 2) 1,4 bar
2) Físic italià que va idear una experiència que posa-
c) 649 mm de Hg 3) 132 700 Pa
va de manifest el valor de la pressió atmosfèrica.
d) 140 000 Pa 4) 0,854 atm
3) Els gasos són i els líquids no.
4) Unitat de la pressió en el sistema internacional.
5) El quocient entre la massa i el volum s’anomena
6 Unes tisores s’afonarien ràpidament en una cassola ple-
6) Substàncies que adopten la forma del recipient que na d’aigua. Explica què ocorreria si la cassola s’omplira
els conté. de mercuri.
7) Aparell usat per a mesurar la pressió atmosfèrica.
2 Els enunciats següents són vertaders o falsos? 7 Enumera les aplicacions que recordes del principi
a) El principi d’Arquimedes és una conseqüència del d’Arquimedes. Explica el fonament d’alguna d’aquestes
principi fonamental de l’estàtica de fluids. aplicacions.
b) El principi d’Arquimedes és vàlid en tot tipus de
fluids.
c) El principi de Pascal és vàlid en tot tipus de fluids.
d) L’origen de la pressió atmosfèrica s’explica a través 8 a) Enric i Rosa tenen els dos una massa de 53 kg. Ell
del principi fonamental de l’estàtica de fluids. té un volum de 54 L i ella de 54,5 L. Quin dels dos
surarà millor en una piscina?
3 En relació amb el principi d’Arquimedes, només una de b) Rosa se submergeix en la piscina i comença a bus-
les afirmacions següents és correcta. Raona quina. sejar, mentre Enric es tomba a prendre el sol. Calcu-
L’empenyiment hidrostàtic depén… la l’empenyiment hidrostàtic que experimenten l’un i
l’altre. Compara ambdós resultats.
a) … de la densitat del cos i del seu volum submergit
en el fluid. daigua 1000 kg/m3; daire 1,29 kg/m3
b) … del volum del cos, estiga submergit o surant.
c) … del pes del fluid desallotjat.
d) … de la profunditat a què se submergeix el cos.

REFORÇ 6 La terra en l’univers
— Coordenades celestes.
— Models cosmològics, des de la concepció aristotèlica a l’actual.
— Aplicació qualitativa de les lleis de Kepler.
— Càlcul de l’atracció gravitatòria en exercicis pràctics simples.
ACTIVITAT DE GRUP
En www.intra.es/descubreAprende/htm/3_2_1_accion.htm apareixen desenes d’experiències, moltes de les quals, re-

lacionades amb l’astronomia i l’astrofísica. Podem proposar-ne diverses i que cada grup dels formats en la classe en
duga a terme una, i després l’explique a la resta.
1. 11) C U M U L S 4. a) La velocitat del cometa és major en el periheli que

12) H E L I O C E N T R I C en l’afeli. La segona llei de Kepler diu que el vec-
13) E C L I P T I C A tor de posició d’un planeta respecte al Sol cobreix
14) V O L T A àrees iguals en temps iguals, per la qual cosa es
15) G E O C E N T R I C mou més de pressa quan es troba pròxim al Sol.
16) R E T R O G R A D b) Tarda més el cometa Halley (76 anys) que l’Encke
17) A S C E N S I O (3,3 anys). Segons la tercera llei de Kepler, el pe-
ríode de revolució dels astres augmenta amb la
distància mitjana al Sol.
2. a) Vertader b) Vertader c) Fals d) Fals
mSmT 1,99 1030 5 ,98 1024
5. a) F G 2 6,67 1011
r (1,5 1011)
2
3. Les estrelles estan compostes fonamentalment 3,53 1022 N

d’hidrogen i heli. El Sol és una dels milers de milions b) Realment, el Sol i la Terra giren al voltant del cen-
d’estrelles que formen la nostra galàxia, que s’anomena tre de masses d’ambdós i, com que la diferència
Via Làctia, que al seu torn forma part d’un cúmul de de massa és tan gran, el centre de masses es tro-
galàxies, el Grup Local. Les galàxies estan separant- ba molt pròxim al centre del Sol. Podem pensar
se les unes de les altres, la qual cosa es coneix com que una mateixa força exerceix una influència ma-
a expansió de l’univers, que té lloc des del seu ori- jor sobre el cos de menor massa, en aquest cas la
gen, fa aproximadament quinze mil milions d’anys en Terra, i que al Sol pràcticament no l’afecta.
un procés singular anomenat big bang.
6. La massa és la mateixa independentment d’on es me-
Els astres emeten radiacions electromagnètiques que
sure.
ens transmeten informació que ens permet estudiar-
los. Fins al segle XX només aconseguíem percebre la En la Terra:
P 686
llum visible a simple vista o mitjançant ulleres de P mA gT ⇒ mA 70 kg
gT 9,8
llarga vista i telescopis. Hui dia detectem totes les
El pes en la superfície de Mart és:
ones electromagnètiques: raigs gamma, raigs X, raigs
11 6,42 10 70
23
ultravioleta, llum visible, raigs infrarojos i ones de M mA
F G M 6,67 10 259 N
ràdio. R2M 3 400 0002

6 La terra en l’univers
1 Completa el següent acròstic. 4 a) El cometa Halley descriu una trajectòria el·líptica al

11) U voltant del Sol. El punt P és el periheli i A l’afeli.
12) N En quin d’aquests punts té major velocitat? En qui-
13) I na llei de Kepler et bases per a justificar-ho?
14) V
15) E
16) R P
A
17) S Sol
1) Les galàxies s’agrupen en estructures majors ano-

menades de galàxies. b) Junt amb el Halley, un altre cometa bastant cone-
2) El model situa el Sol al centre de gut és l’Encke. El primer té una distància mitjana al
l’univers. Sol de 2 750 milions de quilòmetres, i el segon, de
3) Trajectòria aparent que segueix el Sol sobre l’esfera 340 milions de quilòmetres. Quin tarda més a com-
celeste en el transcurs d’un any. pletar una volta al voltant del Sol? Quina llei de Ke-
4) El firmament és la celeste sobre la qual pler utilitzes en el raonament?
aparentment estan situats els astres.
5) El model situa la Terra al centre de
l’univers. 5 a) El Sol té una massa d’1,99 1030 kg, i la Terra, de
6) El moviment és el retrocés en forma de 5,98 1024 kg. Ambdós astres disten 1,5 1011 m.
bucle que semblen descriure els planetes observats Calcula la força amb què s’atrauen.
des de la Terra.
7) L’angle mesurat sobre l’equador celeste i comprés Dada: G 6,67 1011 N m2 kg2
entre l’equinocci de primavera i el meridià de l’astre b) Per la tercera llei de Newton, la Terra exerceix so-
s’anomena recta.
bre el Sol una força del mateix mòdul que la d’aquest
2 Raona si els enunciats següents són vertaders o falsos. sobre el nostre planeta. Aleshores, per què es diu
a) Aristarc de Samos va proposar un sistema heliocèn- sempre que la Terra gira al voltant del Sol i no que
tric i Ptolemeu un de geocèntric. el Sol gira al voltant de la Terra?
b) Les trajectòries dels planetes al voltant del Sol eren
circulars per a Copèrnic i el·líptiques per a Kepler.
c) L’absència de paral·laxi estel·lar era un argument dels
defensors de l’heliocentrisme. 6 Un astronauta té un pes a la Terra de 686 N. Si acon-
d) El model heliocèntric va acabar acceptant-se al final seguírem situar-lo en la superfície de Mart, quina mas-
del segle XVI. sa i quin pes tindria?
3 Completa el text següent: Dades: G 6,67 1011 N m2 kg2
Les estrelles estan compostes fonamentalment d’ gT 9,8 m s2
i . El Sol és una dels milers de milions d’estrelles MM 6,42 1023 kg
que formen la nostra galàxia, que s’anomena ,
RM 3400 km
que al seu torn forma part d’un cúmul de galàxies, el
. Les galàxies estan separant-se les unes de les
altres, la qual cosa es coneix com a de l’univers,
que té lloc des del seu origen, fa aproximadament
d’anys en un procés singular anomenat .
Els astres emeten radiacions que ens transme-
ten informació que ens permet estudiar-los. Fins al se-
gle XX només aconseguíem percebre la llum visible a
simple vista o mitjançant ulleres de llarga vista i .
Hui dia detectem totes les ones electromagnètiques:
raigs , raigs , raigs , llum visible, raigs
i ones de .

REFORÇ 7 L’energia i les seues
fonts
— Idea clara del concepte d’energia.

— Formes en què es presenta l’energia i característiques de cadascuna.
— Comprensió i correcta expressió del principi de conservació de l’energia.
— Determinació del rendiment en els processos energètics.
— Classificació de les fonts d’energia i característiques d’aquestes.
— Alteració del medi per l’ús de l’energia.
Atés l’impacte social de la contaminació i el deteriorament progressiu del medi per l’aplicació de males polítiques
de desenvolupament, motivaria l’interés dels alumnes una discussió dirigida sobre els beneficis i els perjudicis de
l’ús de l’energia. En el mateix sentit, seria útil la lectura del discurs d’entrada en la Reial Acadèmia de la Llengua
Espanyola de Miguel Delibes, titulat “El sentit de progrés en la meua vida”.
ACTIVITAT DE GRUP
Dividiu la classe en grups reduïts, per exemple de tres alumnes. Cada grup elaborarà un senzill projecte amb la fi-
nalitat d’optimitzar, estalviant, el consum dels distints tipus d’energia consumits en el centre escolar. Posteriorment,
es farà a classe una posada en comú, després de la qual s’elaborarà un informe conjunt en la classe que es tras-
lladarà a la Junta Directiva perquè el pose en pràctica.
1. Sistema físic 1 2 3 4 5 6 5. b) 2000 0,65 1300 J

Tipus d’energia D C A C B C 6. a) Eperduda 8000 J 6000 J 2000 J
6000
b) r 100 75%
8000
2. Tèrmica, cinètica, elèctrica.
7. En a) i c).
3. a) F b) V c) F d) F e) F f) V g) F
8. Elèctrica-tèrmica
Elèctrica-cinètica
4. a) Sí. Elèctrica-lluminosa i tèrmica
b) No, només part. Potencial-cinètica i elèctrica
c) Sí, la sudoració i l’augment de temperatura cor- Elèctrica-cinètica
poral. Química-cinètica
d) Dels aliments i els processos exoenergètics del
metabolisme. 9. Energia química a elèctrica, més tèrmica.

L’energia i les seues
7 fonts
1 Assigna a cadascun dels següents sistemes físics el ti- 5 El rendiment d’un motor és del 65%; quanta energia
pus d’energia que té. útil ens proporcionarà amb un consum de 2000 J? As-
1) Aigua embassada A) E. tèrmica. senyala entre les quantitats següents la correcta:
2) Automòbil a 90 km/h B) E. química a) 1000 J
3) Estufa encesa C) E. cinètica b) 1300 J
4) Vent D) E. potencial c) 650 J
5) Pila E) E. nuclear d) 2000 J
6) Corredor competint
6 En un habitatge es factura un consum de 8000 J;
l’energia útil amb aquest consum és de 6000 J en
2 El text següent descriu una central de producció
l’habitatge. Calcula:
d’energia. Escriu les paraules que falten en el text.
a) L’energia perduda.
En aquesta central es crema gasoil, la seua combustió
produeix l’energia que fa que l’aigua pas- b) El percentatge d’energia aprofitada.
se a vapor, i aquest és conduït perquè incidisca sobre
els àleps de la turbina, que comença a moure’s adqui-
rint energia , que actua sobre el generador 7 En quins dels casos següents s’emmagatzema energia po-
que produeix l’energia , que finalment és tencial?
enviada per a il·luminar la ciutat. a) En pujar els llibres de la planta baixa a la primera
planta de l’institut.
b) En botar des d’un trampolí.
3 Indica, raonant-ho, si les afirmacions següents són ver- c) En estirar una goma.
taderes o falses. d) En esgarrar un paper.
a) Els éssers vius no necessiten energia per a mante-
nir els seus processos vitals.
8 Completa la primera i l’última columna de la taula
b) L’energia pot canviar de forma, però mai pot ser cre- següent, que fa referència a l’energia consumida
ada ni destruïda. i aprofitada en el nostre benefici pels sistemes se-
c) L’energia generada al Sol es produeix per reaccions güents:
de fissió nuclear.
E. consumida Sistema físic E. aprofitada
d) Energies renovables són aquelles que una vegada
consumides en un procés poden tornar a utilitzar- 2 Torrador de pa
se de nou sense pèrdues. Molinet de café
e) L’energia hidràulica és la que provoca l’evaporació Bombeta
de l’aigua.
Central hidroelèctrica
f) El rendiment energètic és la quantitat d’energia útil
per unitat d’energia consumida. Llavaplats
g) El rendiment energètic es mesura en unitats d’energia. Automòbil
4 Quan correm:
a) Es consumeix energia? 9 Quina és la transformació que té lloc en una pila?
b) Tota l’energia consumida s’aprofita a córrer?
c) Alguna manifestació fisiològica indica que una part
de l’energia no s’inverteix a córrer?
d) D’on prové l’energia consumida pel corredor?

REFORÇ 8 Energia i treball

— Estudi de l’energia mecànica d’un cos per la seua posició i pel seu moviment.
— Constatació que si el sistema està aïllat, l’energia mecànica es conserva.
— Concepte de treball mecànic i la seua dependència de l’energia.
— Inevitable pèrdua d’energia en els processos mecànics que condueix al concepte d’eficiència o rendiment en les
màquines.
— Potència o eficàcia de les màquines, quant a la seua rapidesa per a realitzar un treball.
Aquesta unitat és molt adequada per a mostrar als alumnes com es treballa en les ciències físiques per tal que
s’habituen a l’observació detallista, la mesura precisa i la formulació rigorosa de les teories que expliquen els fenò-
mens físics.
ACTIVITAT DE GRUP
Després de la descripció a classe de les màquines simples (palanca, pla inclinat, caragol, corriola simple fixa, com-
binació corriola fixa i mòbil), els alumnes, en grups reduïts, reflexionaran sobre l’eficàcia d’aquestes màquines sim-
ples i anotaran els avantatges de cadascuna de les màquines. Posteriorment, es passarà a una discussió dirigida, re-
flexiva i crítica de les aportacions de cada grup.
1. a) P m g 4 10 40 N 5. a) Sí, ja que la força aplicada es desplaça en la seua

direcció i sentit.
b) Ep m g h 4 10 2 80 J
b) W Fd cos 20 5 1 100 J
c) Ep m g 2h 4 10 2 2 160 J c) W Fd cos 20 10 1 200 J
d) És a causa de l’existència de forces de fricció.
1 1
2. a) Ec m v2 4 52 50 J W 800
6. a) P 200 W
2 2 t 4
1 1 Eútil 800
b) Ec m (2v)2 4 (2 5)2 200 J b) r 100 100 40%
2 2 Esubministrada 2000
c) S’inverteix en treball contra la força de fricció i
dissipació de calor. 7. a) Ep m g h 600 10 6000 J
6000 (J)
b) 300 J/s
3. Els dos. 20 (s)
c) P 300 J/s 300 W
d) El cos pujaria en la meitat de temps, això és, en
4. 10 s.
Posició Ep Ec Em
1 2000 0 2000 8. a) En A, energia potencial.
2 1250 750 2000 En B, energia potencial més energia cinètica.
En C, energia potencial més energia cinètica.
3 700 1300 2000
b) S’inverteix en treball de fricció, que es dissipa com
4 0 2000 2000 a energia tèrmica.

8 Energia i treball
1 Un bloc de massa 4 kg s’alça 2 m sobre el terra. Deter- 5 Espentes amb una força de 20 N el carro del super-
mina: mercat en línia recta i per una superfície horitzontal.
a) El pes del bloc en newtons. a) Has realitzat treball? Per què?
b) L’energia potencial del bloc en aquesta posició. b) Si l’espentes una distància de 5 m, quant de treball
c) Si el bloc s’alça a doble altura, quant val la seua has realitzat?
energia potencial? c) Quant de treball realitzes si el desplaces el doble de
Prendrem g 10 m s2. distància?
d) Has estudiat que si és zero la resultant de les for-
ces que actuen sobre un mòbil, aquest continua mo-
2 Un cotxe de joguet a radiocontrol té de massa 4 kg i vent-se a la velocitat constant que té. Dóna la raó
es mou a 5 m/s. per la qual és necessari que continues exercint for-
a) Quant val la seua energia cinètica? ça perquè el carro continue movent-se.
b) Quant valdria la seua energia cinètica si es despla-
çara a una velocitat que fóra el doble de l’anterior?
6 Un motor subministra 800 J d’energia útil cada 4 s.
c) Si s’apliquen els frens i el cotxe queda en repòs, de
a) Quina és la potència d’aquest motor?
manera que es perd la seua energia cinètica, què ha
succeït amb aquesta energia? b) Si l’energia subministrada al motor en aquests 4 s
és de 2 000 J, quin és el rendiment del motor?
3 Deixem caure un cos des d’una altura de 25 m. Quan

està a 7 m de terra, té energia cinètica o energia po- 7 Un motor elèctric és usat per a pujar verticalment un
tencial? pes de 600 N a 10 m d’altura en 20 s.
a) Quant és el seu guany en energia potencial?
b) Quant és el seu guany en energia potencial cada
4 Un cos cau des de certa altura. Utilitzant el principi segon?
de conservació de l’energia mecànica, completa la tau- c) Quant val la potència útil del motor?
la que fa referència a les quatre posicions de la figu-
ra. d) Si el motor tinguera potència doble, quin efecte tin-
dria això en el procés?
8 El dibuix mostra un pèndol que parteix del repòs en la

1
posició A.
a) Quines formes d’energia té el pèndol en les posicions
A, B i C?
2
b) Amb el temps, el pèndol acaba parant-se. Explica
què ha succeït amb l’energia inicial del pèndol.
3
Posició Ep Ec Em
1 2000 A
2 750 B
C
3 700
4

REFORÇ 9 Energia i calor
— La calor, com una de les formes de manifestar-se l’energia.

— La temperatura. Escales termomètriques.
— Concepte de calor específica i capacitat calorífica.
— Determinació de la quantitat de calor emesa o absorbida per un sistema material.
— Formes en què es transmet la calor: conducció, convecció, radiació.
— Efectes de la calor sobre els sistemes físics: variació de la temperatura, canvis d’estat, dilatació i contracció.
— Màquines tèrmiques. Rendiment.
Hem d’exposar aquests continguts de manera concisa, clara i assequible al nivell dels alumnes, mitjançant exem-
ples pròxims al seu entorn. La brevetat i concisió és necessària perquè mantinguen l’atenció i l’interés pel que
s’exposa, ja que la majoria comença a distraure’s al poc de temps. Immediatament, hauran de contestar i aplicar els
continguts exposats, mitjançant la resolució d’exercicis i qüestions teòriques, inicialment senzilles, d’aplicació direc-
ta, perquè la consecució d’èxits els motive per a continuar treballant.
ACTIVITAT DE GRUP
Feu que els alumnes, en grups reduïts, descriguen les energies i les transformacions d’aquestes que tenen lloc en
l’acció de muntar amb bicicleta. Quin tipus d’energia se subministra a aquesta màquina composta? En quins tipus
d’energia es transforma? Quin o quins d’aquests tipus es consideren energia útil? Com, en quina forma i en quins
llocs es perd o es dissipa energia? Es durà a terme una reflexió crítica dels resultats elaborats a classe.

1. a) En A les partícules es mouen més lentament. 6. a) teb 80 C
b) Del bloc B al bloc A. b) La temperatura s’estabilitza a 80 °C. L’única dife-
c) Quan s’igualen les temperatures, de manera que rència és que s’aconseguiria més ràpidament aques-
s’aconsegueix l’equilibri tèrmic. ta temperatura, i observaríem major pendent en
la rampa de calfament.
tc tf 32 c) Ebullició: pas de líquid a vapor en tota la massa.
2. ; tc 37,7 C Evaporació: pas de líquid a vapor només en la su-
5 9
perfície.
No ha de preocupar-nos, només es tracta de febrícula.
7. 10 (kg) 4180 (J kg1 C1) (t 12) ( C)
3. 0,1 (kg) Ce (97,5 24,5) (K) 16(kg)4180(Jkg1 C1)(60t)( C); t41,5 C
0,5 (kg) 4180 (J kg1 K1) (24,5 20) (K); 8. a) Treball en 1 s: W 105 (J/s) 76 103 (J/s)
Ce 12,88 J kg1 K1 2,4 104 J/s.
3600 (s)
Treball en 1 h: W 2,4 104 (J/s)
1 (h)
8,64 107 J.
4. Al b), es calfa gel des de 10 C a 0 C, es fon i es 2,4 10 (J/s)
4
b) Rendiment, r 100 24%.
calfa l’aigua de 0 C a 30 C. 105 (J/s)
9. Perquè el coeficient de dilatació de la tapa metàl·lica
i del vidre són distints.
5. 3 (kg) 4180 (J kg1 C1) (t 10) ( C)
10. Perquè els valors indicats per a la pressió adequada
estan donats a temperatura ambient, i la temperatu-
3 (kg) 472 (J kg1 C1) (150 t) ( C); t 24,2 C
ra dels pneumàtics augmenta en rodar.

9 Energia i calor
1 Els blocs A i B de la figura estan a distinta tempera- 5 Se submergeix en 3 L d’aigua a la temperatura de

tura (TA
TB). 10 °C un bloc de ferro de 3 kg que es troba a la tem-
peratura de 150 ºC. Quina temperatura s’aconseguirà
A B en l’equilibri?
TA TB Ce, ferro 472 J kg1 C1; Ce, aigua 4180 J kg1 C1
a) Com és el moviment de les partícules en A respec-

te a les de B? 6 La gràfica ens mostra com canvia la temperatura d’un
b) En quin sentit es transfereix l’energia tèrmica? líquid en calfar-lo fins a ebullició en un vas de preci-
pitats obert.
c) Quan cessa la transferència d’energia tèrmica?
t (°C)
2 En un viatge d’estudis als Estats Units, un dels alum-

nes es troba malament i és hospitalitzat. El metge ens
comunica que la seua febre és de 104 °F. Ha de pre- 80
ocupar-nos seriosament aquesta informació? 60
40
20
1 2 3 4 5 t (min)
3 Per a determinar la calor específica d’un metall,
introduïm 100 g del metall a 97,5 ºC en un caloríme-
tre amb 0,5 kg d’aigua a 20 °C. L’equilibri s’aconsegueix a) Quin és el punt d’ebullició d’aquest líquid?
als 24,5 ºC. Quina és la calor específica del metall?
b) Si es calfa el líquid amb molta més intensitat, que-
Ce, aigua 4180 J kg1 K1
daria alterada en alguna cosa la gràfica anterior?
c) Quina és la diferència entre ebullició i evaporació?
4 Indica a quin dels processos següents correspon aques-

ta gràfica temperatura-temps.
7 Si es mesclen 10 L d’aigua a 12 °C amb 16 L d’aigua
a 60 °C, quina serà la temperatura final de la mescla?
Dada: Densitat de l’aigua 103 kg/m3
t (°C)
8 El focus calent d’una màquina tèrmica subministra

30
105 J/s i cedeix 76 103 J/s al focus fred. Calcula:
20
a) El treball desenvolupat per la màquina en 1 h.
10
b) El rendiment de la màquina.
_10 temps
a) Es calfa gel a 5 °C, fins que es converteix en ai- 9 Per què en calfar la tapa metàl·lica d’un flascó de con-
gua a 30 ºC. serva de vidre s’obri més fàcilment?
b) Es calfa gel a 10 °C, fins que es converteix en ai-

gua a 30 ºC. 10 El manual de manteniment dels automòbils aconsella
c) Es calfa gel a 10 °C, fins que es converteix en va- comprovar sovint la pressió dels pneumàtics i especi-
por d’aigua a 120 °C. fica que la mesura no es realitze després d’un llarg re-
corregut; per què?

REFORÇ 10 Energia i ones

— Concepte d’ona. Exemples: ones en l’aigua, en una corda, en un moll…
— Classes d’ones.
— Magnituds característiques de les ones.
— El so com a exemple de moviment ondulatori.
— La llum com a exemple de moviment ondulatori.
— Fenòmens de reflexió i refracció en el so i en la llum.
Aquests continguts introdueixen l’alumne en l’estudi del moviment ondulatori i li permeten conéixer el comporta-
ment de la llum i el so. S’exposaran buscant que siguen assequibles a les peculiaritats dels alumnes, evitant que es
generen errors o vicis en l’aprenentatge per falta de rigor en les exposicions. Un exercici a classe podria ser la lec-
tura en veu alta del concepte de què es tracte per algun dels alumnes, para a continuació demanar a alguns que,
consecutivament, descriguen oralment el que han entés, amb l’objectiu que la seua lectura siga comprensiva i re-
flexiva, acompanyada de la discussió que se suscitarà a partir d’exemples concrets que fonamenten i justifiquen la
teoria llegida.
ACTIVITAT DE GRUP
Es demanarà als alumnes que, en grups reduïts, prediguen gràficament i analíticament el comportament d’un raig
de llum que incideix en la superfície de separació de dos medis (per exemple, aigua/aire) dels quals es donaran els
índexs de refracció. També es donaran dos valors de l’angle d’incidència, un de major i un altre de menor que l’angle
límit. Utilitzaran el material de dibuix necessari i paper mil·limetrat. Els resultats es corregeixen a classe i opcio-
nalment es poden posar de manifest experimentalment.
1. Les afirmacions a) i c) són vertaderes; b) i d), falses. 8. a) s 220 2 440 m

s 440 (m)
2. a) Mecàniques i transversals. b) t 1,3 s
v 340 (m/s)
b) Mecàniques i transversals. c) s v t 340 (m/s) 0,5 (s) 170 m
c) Mecàniques i longitudinals. s 170
Distància al penya-segat: d 85 m
d) Electromagnètiques i transversals. 2 2
9. a) c = 3 108 m/s
3. v (m/s); f (Hz); (m).
s 384 000 (km)
b) t = 1,28 s
v (m/s) f (Hz) ␭ (m) v 300 000 (km/s)
Ona 1 32 8 4 Per tant, tarda més d’un segon.
Ona 2 32 16 2 10. a) Angle d’incidència. b) 60
Ona 3 32 32 1 c) Angle Angle
d’incidéncia de reflexió
4. a) 2 m b) f 3 Hz c) v f 6 m/s inc Raig ig

Ra flexió
ide r e
nt de
60° 60°
5. 1-c 2-a 3-d 4-b
Espill
6. a) Perquè la velocitat de propagació de la llum és
molt major que la del so. 11. a) Raig 30° b) Raig
incident incident
b) s v t 340 (m/s) 4 (s) 1360 m Aire Aire
Aigua Aigua
7. a) És major en aire calent. 22° Raig
Raig
b) És major en sòlids. refractat refractat

10 Energia i ones
1 Indica la veracitat o falsedat de les afirmacions 6 a) Per què sentim el tro després de veure el raig?
següents. b) Si veiem el raig i 4 s després sentim el tro, quina
a) Un moviment ondulatori és la propagació en l’espai distància hi ha entre la nostra posició i el lloc en
d’un moviment vibratori. què va caure?
b) Les ones mecàniques poden propagar-se en el buit.
7 El so viatja més ràpid a través de…
c) Els moviments ondulatoris transmeten energia.
a) Aire fred o aire calent?
d) Els moviments ondulatoris transporten matèria.
b) Un sòlid o un gas?
2 En els següents moviments ondulatoris, indica si les
8 Un vaixell es troba a 220 m enfront d’un penya-segat
ones són mecàniques, electromagnètiques, longitudi-
quan fa sonar la seua sirena.
nals o transversals.
a) Quan se sent l’eco en el vaixell, quina distància ha
a) Ones que es propaguen en la superfície de l’aigua
recorregut el so?
en llançar una pedra.
b) Quant de temps després de sonar la sirena tarda a
b) Ones que es propaguen en agitar l’extrem d’una cor-
sentir-se l’eco?
da subjecta en el seu extrem oposat.
c) El vaixell canvia de posició, i aleshores el temps que
c) El so produït per la veu humana.
tarda a sentir-se l’eco és 0,5 s; a quina distància es
d) L’energia que emet un radiador.
troba ara el penya-segat?
3 Tres ones tenen la mateixa velocitat, però diferents fre- 9 La llum es desplaça a la màxima velocitat permesa.
qüència i longitud d’ona. Ompli les quadrícules que fal- a) Quina és la velocitat de la llum?
ten en la taula següent:
b) Si la Lluna es troba a 384 000 km de la Terra, tar-
v (m/s) f (Hz) ␭ (m) darà la llum a arribar de la Lluna a la Terra més o
Ona 1 8 4 menys d’1 s?
Ona 2 16 10 En la figura, un raig de llum incideix sobre un espill.
Ona 3 1
4 Les ones de la figura són ones superficials que es tras-

lladen en la superfície de l’aigua. Cada ona té una lon-
60°
gitud de 2 m (distància entre dos punts consecutius
que estan en fase). Espill
a) Com s’anomena l’angle de 60º de la figura.

b) Quant val l’angle de reflexió?
c) Completa el dibuix aplicant les lleis de la reflexió i
indica-hi els raigs incident i reflectit i els angles
2m
d’incidència i de reflexió.
a) Quant val la longitud d’ona?
b) Si tres ones passen per la bandera cada segon, quin 11 a) Completa la figura dibuixant la normal, el raig re-
és el valor de la freqüència? fractat i els angles d’incidència i de refracció.
c) Quin és el valor de la velocitat?
5 Assigna la característica descrita en la primera colum-

na amb el corresponent concepte de la segona.
a) Màxim desplaçament. 1) Longitud ona. 60°
Aire
b) Perpendicular al front
d’ona. 2) Amplitud. Aigua
c) Distància recorreguda 3) Freqüència.

en un període. b) Dibuixa el que succeiria si el raig de llum incideix
d) La seua unitat és l’hertz. 4) Raig de llum. perpendicularment a la superfície de l’aigua.

Els àtoms i els seus
REFORÇ 11 enllaços

— El model atòmic nuclear. Nombre atòmic i nombre màssic. Isòtops.
— L’escorça atòmica, nivells energètics i model atòmic de Bohr.
— El sistema periòdic dels elements. Sistema periòdic i estructura electrònica.
— Agrupacions d’àtoms: enllaç químic. Regla de l’octet.
— Enllaç metàl·lic. Enllaç covalent. Enllaç iònic. Propietats.
— Les fórmules químiques i el seu significat. Formulació química inorgànica segons la IUPAC (Annex).
ACTIVITAT DE GRUP
Prepareu, en grups, una cristal·lització d’un alum de crom i investigueu per a saber que es tracta d’una mescla a
parts iguals de sulfat d’alumini i sulfat de crom. Prepareu una dissolució molt concentrada del compost: un grup
pot col·locar-la en un cristal·litzador i deixar-la en repòs uns dies; un altre grup pot preparar-la de manera que es
formen els cristalls sobre una corda; i, a partir dels resultats, observeu els cristalls, compareu-los amb altres mate-
rials (un ciri, un tros de coure, etc.) i esbrineu les diferències entre els tres tipus de sòlids (conductivitat, punts de
fusió, etc.). També es poden realitzar cristal·litzacions a partir de dissolucions saturades de sal comuna, sulfat de
coure, etc.

1. ÁTOMS 4. Les opcions a), d) i g) són correctes.
b) Tenen el mateix nombre atòmic i distint nombre
es descriuen s’ordenen
mitjançant en un màssic.
c) El més pesat té 10 neutrons en el nucli.
MODELS SISTEMA PERIÒDIC e) La distribució és: 1 s2 2 s2 2 p4.
estructurat en
f) Més pròxima a 16 que a 17.
NUCLEAR NIVELLS 5. Cera: sòlid covalent molecular; diamant: xarxa cris-

(RUTHERFORD) D’ENERGIA (BOHR) GRUPS PERÍODES tal·lina covalent; sal comuna: xarxa cristal·lina iòni-
ca; or: xarxa cristal·lina metàl·lica.
2. a) L’enllaç iònic el formen ions positius (procedents 6. Iònics, b) i e); covalents, c) i d); metàl·lics, a), f) i g).
d’un metall) i ions negatius (procedents d’un no-
metall), que s’atrauen elèctricament i es disposen 7. a) Es tracta d’un cristall iònic, ja que hi apareixen dos
formant una xarxa cristal·lina. tipus de “bitles” (que en aquest cas són ions posi-
b) El nombre d’ions d’un signe que envolta l’ió de tius i negatius). El més senzill seria comprovar si és
signe contrari s’anomena índex de coordinació de conductor o no. En cas de ser-ho, és un metall.
la xarxa. b) En el NaCl, els ions ocupen els centres de les ca-
res del cub. En el CsCl, ocupen els vèrtexs.
c) S’anomena índex de coordinació el nombre d’ions
3. Si se li dóna un colp de peu al baló, aquest pren d’un signe que rodeja l’ió de signe contrari. L’índex
energia i ascendeix a nivells superiors. Després des- de coordinació del Cs és 8.
cendeix de nou al seu nivell d’energia potencial més
baixa, i va caient d’escaló (nivell) en escaló. Cada ve- 8. a) BH3, CH4, NH3, H2O, HF, cap per a He i Ne.
gada que ho fa, emet energia, com s’aprecia en el ••
b) H 䊊N H H B H
•
•
䊊
䊊
dibuix. Això fa referència directa al tercer postulat

•
•
䊊
䊊
• 䊊
•
de Bohr: “Quan l’electró passa d’un nivell d’energia H H
superior a un altre d’energia inferior, la diferència Queden dos electrons lliures en NH3.
d’energia s’emet com a llum”. c) Les seues propietats són descrites en el text.

11 enllaços
1 Completa l’esquema utilitzant els conceptes: períodes, 5 Classifica els següents sòlids en substàncies covalents
nuclear (Rutherford), models, grups, nivells d’energia moleculars, xarxes cristal·lines iòniques, xarxes cris-
(Bohr), sistema periòdic. tal·lines covalents i xarxes metàl·liques: cera, diamant,
ÁTOMS sal comuna i or.
es descriuen s’ordenen
mitjançant en un
6 Relaciona les propietats següents amb el tipus d’enllaç
(iònic, covalent o metàl·lic) que presenta una substàn-
estructurat en cia.
a) Condueixen l’electricitat en estat sòlid.
b) Condueixen l’electricitat si estan dissolts.
c) Molts són gasos a temperatura ambient.
2 Completa els espais de les definicions següents: d) Presenten les temperatures de fusió més altes.
a) L’enllaç el formen ions (procedents e) Són fràgils.
d’un metall) i ions (procedents d’un ), f) Són mal·leables.
que s’atrauen i es disposen formant una g) Són blans i tenaços.
b) El nombre d’ d’un signe que envolta l’ de 7 a) Discuteix amb els teus companys si la següent es-
signe s’anomena de la xarxa. tructura correspon a un cristall iònic o metàl·lic.
Quines proves es podrien fer per a comprovar-ho?
3 El gràfic pot ajudar a comprendre el model atòmic de
b) La xarxa del clorur sòdic dibuixada en el text es diu
Bohr. Suposa que dónes un colp de peu al baló i aquest
que està “centrada en les cares”, i, tanmateix, la del
puja fins al cinqué escaló. Què ocorre a continuació? Re-
clorur de cesi està centrada en els vèrtexs. Explica-
laciona-ho amb el tercer dels seus postulats.
ho.
c) En el NaCl, el Na té coordinació 6. A què s’anomena
índex de coordinació? Quin és el del Cs en la xarxa
de CsCl?
Cl
Cs
4 Corregeix les afirmacions errònies referents a les es-

pècies:
16 17 18
8O, 8O, 8O
8 La taula recull els símbols de Lewis d’alguns elements
a) Són isòtops d’oxigen i tots tenen 8 protons. de la taula periòdica.
b) Tenen el mateix nombre màssic i distint nombre atòmic. a) Quin és el compost més probable que cadascun
c) El més pesat té 8 neutrons en el seu nucli. d’aquests formaria amb l’hidrogen?
d) En estat neutre, tots tenen 8 electrons en l’escorça. b) Representa l’estructura de Lewis per a les molècules
e) La distribució d’aquests electrons és: 1 s2 2 s2 2 p6. BH3 i NH3. A quina d’aquestes li queden electrons
f) La seua abundància relativa és, respectivament: sense utilitzar per a l’enllaç?
99,76%; 0,04%; 0,2%. Per tant, la massa atòmica c) El NH3 és una substància molecular. Quines propie-
mitjana que apareix en la taula periòdica està més tats poden esperar-se per a aquesta substància?
pròxima a 17 que a 16.
• He •
g) Aquesta massa atòmica mitjana es calcula així: • • •• •• •• ••
••
••
••
•B• •C• • N• O F• Ne
•
•
99 ,76
g) 16 0,0004 17 0,002 18 16,0044 u • • •• •• ••
100

REFORÇ 12 Càlculs químics

— Relacions entre masses en les reaccions químiques: llei de la conservació de la massa (Lavoisier) i de les propor-
cions definides (Proust).
— Comportament dels gasos: llei de Gay-Lussac i hipòtesi d’Avogadro.
— Concepte de mol. Nombre d’Avogadro. Massa atòmica i molecular.
— Representació, ajust i interpretació d’equacions químiques.
— Càlculs amb masses en les reaccions químiques. Concepte de reactiu limitant.
— Els gasos: lleis de Boyle, Charles i Gay-Lussac. Equació dels gasos ideals. Volum molar.
— Càlculs amb gasos en les reaccions químiques.
— Càlculs amb fórmules: fórmula empírica i fórmula molecular, composició centesimal.
La manera més adequada d’introduir els conceptes bàsics del tema és l’experimentació i la mesura directa de mas-
ses o volums en alguns processos químics senzills.
ACTIVITAT DE GRUP
Prengueu un vas de precipitats amb una certa quantitat d’aigua. Prepareu una aspirina efervescent. Peseu el con-
junt separadament i anoteu el resultat. A continuació, i sempre damunt de la balança granatària electrònica, poseu
l’aspirina a l’aigua. Mentre el procés comença i ballen les xifres en la balança, pregunteu-vos què ha d’ocórrer i in-
terpreteu-ho entre tots en veu alta. Ha d’augmentar el pes, disminuir o quedar-se igual? Per què? Anoteu el resul-
tat final i compareu-lo amb la suma de les dues masses inicials.
Repetiu el mateix procés en un flascó tancat hermèticament.
Induïu entre tots la llei de conservació de la massa de Lavoisier. Llegiu després el text, situeu històricament el des-
cobriment, llegiu un paràgraf de la vida de Lavoisier que pot trobar-se en diverses pàgines d’Internet, per exemple,

1. LES REACCIONS c) La massa no es conserva, atés que és un procés
QUÍMIQUES obert i els gasos escapen.
permeten establir
4. a) Representa la llei dels volums de combinació en-
LLEIS PONDERALS LLEIS VOLUMETRIQUES tre hidrogen i oxigen per a donar aigua.
ENTRE MASES PER A GASOS
b) Es pot interpretar en volum o en mols, però no en
que permeten formular
massa, perquè aleshores no es compleix la llei de
LLEI DE LLEI DE LES HIPÒTESIS LLEI DELS conservació de la massa.
CONSEVACIÓ PROPORCIONS D’AVOGADRO VOLUMS DE
DE LA MASS DEFINIDES COMBINACIÓ c) Si 1 mol en c.n. són 22,4 L, fem una senzilla pro-
porció i obtenim que 1 L conté 0,0446 mol, que són
2. a) Oxigen el fosc, i hidrogen el clar. La molècula més
0,0446 NA 2,69 1022 moléculas.
petita és la d’hidrogen (H2), ja que cada àtom de
H només té un electró en la seua escorça. (L H O (g))
d) 2 2 0,089 mol
b) 2H2 (g) O2 (g) → 2H2O (g) 22,4 (g/mol)
m 0,089 (mol) 18 (g/mol) 1,6 g
5. S’anomena reactiu limitant aquell que determina la

màxima quantitat de producte que pot formar-se.
3. a) Reacció de descomposició de l’hidrogencarbonat de 6. Substancia Mols Massa Àtoms N Nre. molècules

coure (II) per a donar òxid de coure (II), sòlid que C2H7N 0,415 18,69 g 5 1023 2,5 1023
apareix al fons del tub i que lògicament té un altre Cd(NO3)2 0,76 180 g 9,2 1023 4,6 1023
color perquè és una altra substància amb altres pro-
pietats. Per això, diem que és un procés químic.
7. a) K3PO4
b) En trobar-se amb una superfície més freda, el vapor
d’aigua es condensa en el tub. b) C12H12N2O3

12 Càlculs químics
1 Completa l’esquema utilitzant els conceptes: hipòtesi 4 a) Què representa el dibuix? A quina llei es refereix?
d’Avogadro, lleis ponderals entre masses, llei de con- b) Seria possible que cada botella representara 1 kg de
servació de la massa, llei dels volums de combinació, substància? I 1 mol?
lleis volumètriques per a gasos, llei de les proporcions
c) Si els volums estigueren mesurats en c.n., quantes mo-
definides.
lècules d’oxigen hi hauria en la botella?
LES REACCIONS d) Quants grams d’aigua es podrien obtenir?
QUÍMIQUES
permeten establir
1L 1L
1L 1L 1L
que permeten formular
2 El gràfic mostra la reacció entre hidrogen i oxigen per a H2 H 2O

H2 O2 H 2O
donar aigua.
5 Seguint els moviments del cavall d’escacs i començant

per la síl·laba destacada en el requadre gris, podràs
completar la definició de “reactiu limitant”.
RE MAR QUE TE TIU
a) Quin color representa l’hidrogen i quin l’oxigen? A què DEL MA AC SE QUELL DUC
es deu la diferència de grandària?
b) Escriu la reacció química entre ambdós. FOR NA QUE XI LI
c) Dedueix i dibuixa el resultat final.
QUAN TER NO A PRO MÀ
3 Donada una reacció química de descomposició per calor:

ME POT NA TAT MI
Cu(HCO3)2 (s) CuO (s) + 2CO2 (g) + H2O (g) MI TI TANT S’A LA DE
H 2O
6 Completa la taula i calcula la composició en percen-
tatge d’aquestes substàncies.
Cu(HCO3) 2 (s)
CuO
Substancia Mols Massa Àtoms N Nre. molècules
C2H7N 2,5 1023
Explica el procés que té lloc i respon:
Cd(NO3)2 180 g
a) Per què tenen distint color inicial i final la subs-
tància del fons del tub? Es tracta d’un procés físic
o químic?
b) Per què si l’aigua apareix com a H2O (g), es veu al 7 Determina les fórmules empíriques següents:
final del tub en forma de gotetes? a) 53,3% de K, 14,6% de P, 30,1% de O
c) Es conserva la massa? Justifica-ho. b) 62,1% de C, 5,21% de H, 12,1% de N, 20,7% de O

REFORÇ 13 Energia i velocitat
de les reaccions químiques

— Ruptura i formació d’enllaços. El model de col·lisions.
— Intercanvis energètics en les reaccions químiques: reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.
— Reaccions de combustió. Combustibles.
— La velocitat de les reaccions químiques. Càlculs elementals de velocitat.
— Reaccions lentes i ràpides: energia d’activació.
— Factors que afecten la velocitat de la reacció: concentració. Temperatura. Àrea de contacte.
— Catalitzadors i la seua importància biològica i industrial. Els enzims.
Mitjançant senzills experiments, es poden associar els noms dels processos endotèrmics i exotèrmics amb el mateix
procés químic a què fan referència i amb el diagrama energètic corresponent.
ACTIVITAT DE GRUP
Es poden preparar reaccions que absorbeixen o desprenen energia.

Experiment 1. Col·loqueu en un tub d’assaig un poc de Zn i afegiu-hi H2SO4. Toqueu el tub amb la mà.
Experiment 2. Peseu per separat 32 g de Ba(OH)2 8H2O i 10 g de NH4Cl. Col·loqueu un vas de precipitats sobre un
vidre de rellotge gran que continga un poc d’aigua. Anoteu la temperatura ambient. Mescleu els sòlids en el vas de
precipitats i agiteu amb un termòmetre. Es forma una suspensió líquida blanca i es desprén amoníac. Observeu la
disminució de la temperatura; al cap d’una estona, el vas de precipitats es congela i el vidre de rellotge amb l’aigua
queda apegat al vas.
Interpreteu què ocorre en cada experiment. Quin diagrama energètic correspon a cadascun? Expliqueu per què.

1
1. a) Temps (s) 0 30 60 5. a) Mg O2 (g) → MgO 601,7 kJ
2
Energia
Mols de A 1,2 0,7 0,4 Mg +/12 02

2
Mols de B 0 0,5 0,8 601,7 kj
b) Velocitat mitjana de desaparició de A:
0,5 0,3
v0-30 0,0167 mol/s; v30-60 0,01 mol/s
30 30 MgO
Velocitat mitjana d’aparició de B en tot el procés. 0,2 Avanç de la reacció
0,8 b) nMg 0,00823 mol nMgO
v0-60 0,0133 mol/s 24,3
60 nMgO 0,00823 mol; mMgO 0,00823 40,3 0,33 g
2. Condicions per a un xoc eficaç: orientació adequada Calor despresa: 0,00823 601,7 4,95 kJ.
i energia suficient. 1
c) 1 g de Mg equival a 0,041 mol Mg.
Cl NOCl
24,3
Calor despresa: 0,041 601,7 24,76 kJ/g.
Col·lisió ineficaç
Cl ClNO
6. a) Ea i E’a representen l’energia d’activació amb cata-
litzador i sense.
Col·lisió eficaç
b) Com es veu, l’acció del catalitzador disminueix el
3. Catalitzador: substància que accelera la reacció sen- valor de la barrera i fa que el procés discórrega a
se consumir-se en el procés. Enzim: proteïna que ca- més velocitat (vegeu el text).
talitza una reacció en els éssers vius. Substrat: subs- c) Es tracta d’una reacció exotèrmica el balanç ener-
tància capaç de ser transformada per una reacció en- gètic de la qual no es veu modificat per l’acció del
zimàtica. Centre actiu: lloc de l’enzim on s’uneixen catalitzador: en tot cas, és G.
els substrats i té lloc la reacció catalitzada per l’enzim.
Verí: substància que bloqueja el centre actiu i impe- 7. a) C6H12O6 (s)6 O2 (g)→6 CO2 (g)6 H2O (l)2803 kJ
deix que el substrat encaixe bé. 9000
3,21molper a funcionar:m3,21180 578 g.
2803
4. La velocitat d’una reacció química mesura el canvi
de concentració de reactiu o producte per unitat de b) Es desprenen 3,21 6 19,26 mol de CO2, que
temps. són: 19,26 22,4 431,4 L en c.n.

Energia i velocitat
13 de les reaccions químiques
1 En la reacció hipotètica: A (clar) → B (obscur), cada 5 Es calfen fortament 0,2 g de magnesi en un cresol, fins
bola representa 0,1 mol. que es converteix en òxid de magnesi (MgO). Sabent
0s 30 s 60 s que la calor intercanviada en la combustió del mag-
nesi és E 601,7 kJ/mol:
a) Escriu l’equació termoquímica completa i el seu dia-
grama energètic.
b) Calcula la massa final de producte i la calor des-
a) Completa la taula:
presa.
Temps (s) 0 30 60
Mols de A
c) Calcula la calor de combustió del magnesi en kJ/g.
Mols de B
b) Troba la velocitat mitjana de desaparició de A en 6 Analitza detingudament el gràfic i explica el significat
cada interval, així com la velocitat mitjana d’aparició de les lletres: Ea, E’a, G.
de B al llarg de tot el procés. a) Què és l’energia d’activació i com influeix en la ve-
locitat d’un procés?
2 Es vol estudiar el procés: Cl NOCl → NO Cl2.
b) Quin dels dos processos està catalitzat i en què con-
L’àtom de clor i la molècula de NOCl tenen la geome-
sisteix l’acció d’un catalitzador?
tria que apareix en el dibuix.
c) Es tracta d’una reacció exotèrmica o endotèrmica?
Influeix el catalitzador en el balanç energètic?
Quines condicions han de complir les col·lisions per-

què siguen eficaces? Dibuixa un xoc que siga previsi- Barrera d’energia Barrera d’energia
blement eficaç i un altre que no ho siga.
Ea
3 Relaciona els conceptes catalitzador, enzim, substrat,
E’a
Energia lliure
centre actiu i verí, amb les següents afirmacions que

descriuen l’acció de catalitzadors. reactiu reactiu
a) Proteïna que catalitza una reacció en els éssers vius.
b) Substància que bloqueja el centre actiu i impedeix
que el substrat encaixe bé. Curs de la reacció Curs de la reacció
c) Substància capaç de ser transformada per una reac-
ció enzimàtica.
d) Lloc de l’enzim on s’uneixen els substrats i té lloc la
reacció catalitzada per l’enzim.
7 Una persona necessita diàriament 9000 kJ per a fun-
e) Substància que accelera la reacció sense consumir-
se en el procés. cionar. Si obtinguera tota l’energia de l’oxidació de la
glucosa (C6H12O6), la calor d’oxidació de la qual és 2803
4 El mur: començant per la síl·laba ressaltada i llevant les kJ/mol:
rajoles que es troben lliures per la seua banda superior,
podràs llegir la definició de “velocitat de reacció”. a) Quina quantitat hauria de consumir-ne diàriament?
LA VE LO CI b) Quants litres de CO2 (g), mesurat en c.n. es des-
prendrien d’aquest procés?
TAT D’U NA RE AC
CI Ó QUÍ MI
CA ME SU RA EL
CAN VI DE CON
CEN TRA CI Ó DE
RE AC TIU O
PRO DUC TE PER U
NI TAT DE TEMPS

REFORÇ 14 Els compostos
de carboni

— L’àtom de carboni en la taula periòdica. Enllaços del carboni.
— Representació dels compostos del carboni. Tipus de cadenes carbonades.
— Hidrocarburs: propietats, nomenclatura dels hidrocarburs de cadena lineal.
— Compostos oxigenats i nitrogenats: propietats.
— Polímers: aplicacions.
La introducció de la unitat es podria fer realitzant una pluja d’idees sobre materials de la vida quotidiana i, amb
l’ajuda del professor, destacar els que estan compostos de carboni. En una posada en comú, s’insistirà en la gran
quantitat i varietat dels composts que hi ha d’aquest element, tant naturals com artificials.
ACTIVITAT DE GRUP
La classe es divideix en grups de tres o quatre alumnes per a realitzar models de les molècules més senzilles i co-
negudes que s’esmenten en la unitat. Per a això, els àtoms seran petites esferes de plastilina de diversos colors
(blanca per a l’hidrogen, negra per al carboni, blava per a l’oxigen i verda per al nitrogen) i els enllaços es poden
fer amb palletes de refresc (tallades) o amb furgadents; tot això es col·locarà en un panell. Els enllaços senzills, do-
bles o triples es modelen amb un, dos o tres trossos de palletes de refresc, respectivament. El professor ajudarà
l’alumnat proporcionant imatges de les fórmules estructurals dels diferents compostos.
1. a) HC⬅CCH3 b) CH3CHO 6. Segons creix el nombre d’àtoms de carboni de la ca-

dena, la temperatura de fusió augmenta. A tempera-
tura ambient el seu estat d’agregació és:
2. Hi ha un carboni unit amb cinc enllaços, la qual cosa C4H10 C8H18 C18H38
és impossible, ja que és tetravalent. gas líquid sòlid
7. 3-hexené CH3CH2CHCHCH2CH3
3. a-2 b-4 c-1 d-3
Età CH3CH3
4. a) H2CCHCHCHCH3 Pentà H3CCH2CH2CH2CH3
b) H3CCHCHCH2CH3 1-hexí H3CCH2CH2CH2C⬅CH
H3C H
H3CCH3 CH2
H3C H 8. a) Alcohol b) Cetona c) Àcid d) Aldehid
H3CCH3 CH3
9. a) Falsa b) Vertadera c) Falsa d) Vertadera
5. a) Els alcans es caracteritzen perquè els àtoms de
carboni estan units per enllaços senzills i la seua 10. L’opció c).
fórmula molecular és C2H2n2
b) Els alquens i els alquins es caracteritzen perquè 11. La resposta és a) i c), amines; b) i d), amides.
almenys hi ha dos àtoms de carboni units per un
enllaç doble o triple, i s’anomenen hidrocarburs 12. a) Els polímers són substàncies naturals o sintètiques
insaturats. d’elevada massa molecular que resulten de la unió
d’unitats més simples anomenades monòmers.
c) L’estat d’agregació a temperatura ambient dels oc-
tans és líquid, i d’una cadena de més de 15 àtoms b) Reaccions d’addició.
de carboni és sòlid. c) Sí. Les proteïnes, àcids nucleics, midó, cel·lulosa…
d) Els alquens i els alquins són més reactius que els d) Se’n fan bosses, envasos flexibles, joguets i ob-
alcans perquè tenen dobles o triples enllaços. jectes emmotlats, cables aïllants, pel·lícules…

Els compostos
14 de carboni
1 Escriu els enllaços necessaris entre els àtoms de C, i 7 Completa la taula següent amb el nom o la fórmula
amb el O, en els compostos següents. semidesenvolupada.
a) HC C CH3 3-hexé
b) CH3 CH O
Età
H3CCH2CH2CH2CH3
2 Raona si la següent cadena d’àtoms de carboni és pos- H3CCH2CH2CH2C⬅CH
sible o no.
H3CCH CHCH2CH3
H3C H 8 Relaciona els compostos oxigenats amb el seu grup
H3C CC⬅C funcional.
H3C
H3CCH3 C a) CH3CH2CH2OH 1) Aldehids
b) CH3COCH3 2) Alcohols
3 Relaciona la fórmula molecular dels hidrocarburs se- c) CH3CH2COOH 3) Cetones
güents amb la seua representació semidesenvolupada. d) CH3CH2CHO 4) Àcids
a) C4H10 1) CH3CH2CH2CHCH2
9 Indica si les següents afirmacions són certes o falses.
b) C2H2 2) CH3CH2CH2CH3
a) Els alcohols primaris en oxidar-se formen les ceto-
c) C5H10 3) CH3CHCH2
nes.
d) C3H6 4) HC⬅CH
b) L’àcid etanoic és un líquid amb olor de vinagre.
c) Tots els alcohols són sòlids.
4 Completa amb hidrògens les següents cadenes de car- d) Els aldehids posseeixen el grup carbonil (CO) en
boni: un carboni primari.
a) CCCCC
b) CCCCC 10 Quina de les propietats següents no pertanyen a les
C amines?
CCC
CC a) Reaccionen amb àcids forts per a formar sals.
CC C
b) Tenen olor semblant a peix en descomposició.
c) Pinten de roig el paper pH.
5 Completa les frases següents. d) Les amines de radicals de pocs àtoms de carboni són
a) Els alcans es caracteritzen perquè els àtoms de car- gasoses.
boni estan units per i la seua fórmula mo-
lecular és
11 Indica quins compostos nitrogenats, amines o amides,
b) Els alquens i els alquins es caracteritzen perquè al-
corresponen a cada compost.
menys hi ha dos àtoms de carboni units per ,
i s’anomenen hidrocarburs a) CH3CH2CH2NH2
c) L’estat d’agregació a temperatura ambient dels oc- b) CH3CONH2
tans és , i d’una cadena de més de 15 àtoms c) (CH3)2NH
de carboni és d) NH2CONH2
d) Els alquens i els alquins són més que els al-
cans perquè tenen
12 Contesta les preguntes següents:
a) Què són els polímers?
6 Observant la següent taula de temperatura de fusió de b) De quin tipus són les reaccions que donen lloc a po-
diversos hidrocarburs, què se’n pot concloure? límers, quan els monòmers tenen dobles enllaços en-
tre els àtoms de carboni?
Alcans C4H10 C8H18 C18H38
c) Hi ha polímers naturals? Posa’n exemples.
Tfusió ( C) 138,3 56,8 28 d) Quines aplicacions té el polietilé?

REFORÇ 15 La importància
de la química del carboni

— Història dels compostos del carboni. Científics importants en la química del carboni.
— La química del petroli. L’origen i la refinació d’aquest. La indústria petroquímica.
— Els plàstics. Classes, aplicacions i reciclatge.
— La química de la matèria viva. Bioelements.
— Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Classes, constitució i funcions.
La presentació de la unitat es pot utilitzar per a mostrar els avanços de la química en el segle XIX i en el moment
actual, i per a això es podria comentar la pàgina de la revista científica. Posteriorment, es pot treballar sobre el pe-
troli (refinació, destil·lació i craqueig), les propietats i aplicacions dels plàstics i la matèria viva.
ACTIVITAT DE GRUP
La classe es divideix en grups per a realitzar murals i exposicions sobre els continguts bàsics de la unitat. El pro-
fessor proporcionarà dibuixos o imatges de les fórmules dels diferents compostos. Seria convenient, per exemple, re-
alitzar el dibuix d’una torre de destil·lació i indicar els intervals d’ebullició, les cadenes semidesenvolupades dels pro-
ductes destil·lats i les seues aplicacions, o investigar les seues propietats.
1. L’hexà C6H14. El seu estat d’agregació a temperatura 6. a) PVC: policlorur de vinil. PE: poliestiré. PETE: teref-
ambient és líquid. S’utilitza com a dissolvent. talat de polietilé. Per a facilitar la separació dels
distints tipus de plàstics.
2. Craqueig. Consisteix en la ruptura de les molècules b) El nombre indica el tipus de polímer de què està
de cadena llarga, en aquest cas del decà, mitjançant fet. El PETE, ja que com més baix és el nombre
altes temperatures, en presència d’un catalitzador, per corresponent al codi SPI, més fàcil n’és el reci-
a formar molècules d’hidrocarburs de cadena més clatge.
curta, en aquest cas, l’octà (gasolines) i l’eté (fabri-
cació de plàstics). 7. C N
A I
3. a) És una mescla de gasolines, que conté un 70% de R R T
2,2,4-trimetilpentà i un 30% d’heptà. B D E 0 R
b) No. En la seua combustió es produirien moltes ex- O F R O
plosions. N S F G
I Ò O E
4. a) Termoestables. F S N
b) Elastòmers. H I D R O G E N
c) Termoplàstics. N E G I X O
8. GLÚCIDS
5. Processos mecànics. Les peces usades s’arrepleguen,
es classifiquen, es trituren, es fonen i es convertei-
xen en altres articles amb propietats idèntiques a DISACÀRIDS POLISACÀRIDS MONOSACÀRIDS
les del material original.
Processos químics. Es regeneren els constituents glucosa
lactosa sacarosa fructosa galactosa
bàsics dels plàstics, és a dir, es degraden els polí-
mers a petits hidrocarburs i diòxid de carboni. cel·lulosa glucogen midó ribosa
Ús energètic. Els plàstics usats poden utilitzar-se 9. Glúcids: fructosa, cel·lulosa i midó. Àcid nucleic:
com a combustibles, controlant les emissions a ARN. Lípids: àcids biliars i colesterol. Proteïnes: al-
l’atmosfera. El poder calorífic del plàstic és equiva- búmina i queratina.
lent al del gas natural o al fuel. 10. ADN: l’adenina, la guanina, la citosina i la timina.
ARN: l’adenina, la guanina, la citosina i l’uracil.

La importància
15 de la química del carboni
1 Dels següents hidrocarburs, C6H14, C8H20, C3H8 i C18H36, a) De quin tipus de plàstics es tracta? Per a què
quin pertany al grup de les naftes? En quin estat s’estableixen aquests codis?
d’agregació es troba a temperatura ambient? Per a què b) Què indica el nombre? Quin dels tres és més fàcil
s’utilitza? de reciclar?
2 Un dels principals usos del petroli és la producció de 7 En la següent sopa de lletres, troba els bioelements
gasolina, però la fracció d’aquesta que es genera en la primaris.
destil·lació fraccionada és petita; per això, en la refi-
nació del petroli s’utilitza un altre procés per a aug- A S D F G A C P Ñ O N
mentar la producció d’aquella. Com s’anomena aquest M E R C U A I O Ñ C I
procés? Explica en què consisteix mitjançant la reacció U R Y E R O N R E O T
següent. T B R B D I 0 C E B R
C10H22 → C8H18 C2H4 C O O C Q F E S R A O
H N H U S O Q R F L G
3 Contesta les qüestions següents:
I U E Ò I D O C O T E
a) Què significa que una gasolina té 70 octans?
P L F T A E M E S O N
b) S’utilitza aquest tipus de gasolina en els cotxes? Què
succeiria? U H H I D R O G E N C
M R C E U N E G I X O
4 Identifica cadascuna de les característiques següents
amb la classe de plàstics: termoplàstics, termoestables
i elastòmers. 8 Completa el següent mapa conceptual dels glúcids.
a) Són plàstics que en calfar-los per primera vegada GLÚCIDS
es reblaneixen i es poden emmotlar, però una ve-
gada que es refreden, romanen durs i no és possi-
ble tornar a emmotlar-los. POLISACÁRIDS
b) Són plàstics que s’alteren fàcilment, de manera que glucosa

recuperen la seua forma inicial quan cessa la cau- lactosa
sa de la deformació.
midó
c) Són plàstics que s’ablaneixen amb les altes tempe-
ratures i en refredar-se es tornen rígids. Aquest pro-
9 Associa a cadascuna de les substàncies següents el
cés pot repetir-se les vegades que siga necessari.
principi immediat corresponent: fructosa, cel·lulosa,
5 Completa les oracions següents sobre el reciclatge dels àcids biliars, albúmina, colesterol, queratina, ARN i
plàstics. midó.
Una manera de disminuir els residus plàstics consis-
teix a recuperar els residus mitjançant diversos pro-
cessos: 10 Els àcids nucleics estan formats entre altres molècu-
• Processos . Les peces usades s’arrepleguen, es les per una base nitrogenada. Identifica entre les se-
, es trituren, es i es converteixen en güents bases nitrogenades, quines poden constituir
amb propietats a les del material l’ADN i quines l’ARN.
original.
• Processos . Es regeneren els dels plàs-
tics, és a dir, es degraden els a petits
i diòxid de carboni.
C T U
• Ús energètic. Els plàstics usats poden utilitzar-se com
a , controlant les . El poder Citosina Timina Uracil
del plàstic és al del gas natural o al
fuel.
A G
6 Els codis SPI de tres plàstics són els següents:
Adenina Guanina
1
3- PVC 5- PP PETE

AMPLIACIÓ
AMPLIACIÓ 1 El moviment
i la seua descripció
Alguns continguts per a aprofundir en aquesta unitat són:

— Ús elemental dels vectors en la descripció del moviment.
— Problemes de MRU de dos mòbils simultanis.
Poden diferenciar-se dos tipus d’activitats: unes, d’aprofundiment en els continguts explicats, amb un grau de difi-
cultat més elevat, i que solen resoldre’s en la pissarra; altres, de caràcter més obert i divers per a alumnes in-
tel·lectualment molt inquiets i que realment sí que suposen una ampliació en els continguts de la unitat.
1. 5. Temps t (s) 0 1 2 3 4
vi Posició ជr (m) (0, 0) (2, 3) (4, 6) (6, 9) (8, 12)
ri r
Y
rf 12
10
r4
8
6 r r3
vf 4 2
2 r1
2 4 6 8 10 X
2. a) Vertadera b) Falsa c) Falsa
3. a) Calculem el temps que inverteix a recórrer la dis- a) El moviment és rectilini.

tància indicada:
e1 e2 50 50 b) En la gràfica s’aprecia que cada segon recorre el
t t1 t2 150 s mateix espai, per la qual cosa es dedueix que el
v1 v2 0,5 1
La seua velocitat mitjana serà: moviment és uniforme.
e 100
vm 0,67 cm/s.
t 15 0 6. Les equacions de posició són:
b) Calculem l’espai recorregut en el temps indicat:
s1 35 (t 8)
e e1 e2 v1 t1 v2 t2 0,5 30 1 30 45 cm
La seua velocitat mitjana serà: s2 31t
e 45 Quan la policia atrape l’altre automòbil, les dues po-
vm 0,75 cm/s.
t 60 sicions seran iguals:
c) En el primer apartat, la velocitat mitjana no coin-
cideix amb la mitjana aritmètica de les dues veloci- 35 (t 8) 31t ⇒ t 70 s
tats que s’aporten com a dades. En el segon apartat, L’espai recorregut pels dos mòbils és:
sí.
s1 s2 31 70 2170 m
4. Temps t (s) 0 1 2 3 4
Posició ជr (m) (0, 0) (2, 1) (4, 4) (6, 9) (8, 16)
Y
16 r4
14
12
10
8 r3
6
4 r2
2
2 4 6 8 1012 X
a) Moviment curvilini (la trajectòria és una paràbola).

b) En la gràfica s’aprecia que cada segon no recorre el
mateix espai, per la qual cosa el moviment és variat.

El moviment
1 i la seua descripció
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1 Un satèl·lit artificial gira al voltant de la Terra des- 4 El vector posició d’un mòbil és ជr (t) (2t, t2), on t es
crivint una òrbita circular. Considerem un recorregut mesura en segons i ជr en metres. Representa en el pla
d’un quart de volta, com s’aprecia en la figura. Pre- XY les posicions que ocupa en els instants t 0,
nent com a origen del sistema de referència el cen- t 1, t 2, t 3 i t 4 s.
tre terrestre (hipotètica ubicació de l’observador), re- a) És un moviment rectilini o curvilini?
presenta els vectors de posició inicial, posició final,
b) És uniforme o variat?
desplaçament i velocitat instantània en aquests dos
punts.
5 Repeteix l’activitat anterior per al vector posició
ជr (t) (2t, 3t).
6 Un cotxe de policia persegueix un altre automòbil

que s’ha saltat un senyal de stop. El primer circula a
35 m/s i l’altre a 31 m/s. Si la policia passa per l’stop
amb 8 s de retard, quant de temps tarda a atrapar-lo?
Quina distància recorre?
2 Indica quines afirmacions són certes i quines no ho són: 7 Et proposem un parell d’animacions en Internet sobre
a) Si el mòdul de la velocitat és constant, el moviment dos aspectes tractats en la unitat:
pot ser curvilini.
• Diferència entre el desplaçament i l’espai.
b) Si la direcció de la velocitat és constant, el movi-
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/
ment pot ser curvilini.
document/applets/Hwang/ntnujava/xva/xva_s.htm
c) Si el vector velocitat és constant, el moviment pot
• Distància de seguretat i temps de reacció.
ser curvilini.
http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/
3 Calcula la velocitat mitjana d’un caragol en els dos ca- document/applets/Hwang/ntnujava/carDistance/
sos següents: carAccident_s.htm
a) Recorre un espai d’1 m: 50 cm a 0,5 cm/s i els al- Si t’hi animes, pots navegar en la xarxa, descobrir al-
tres 50 cm a 1 cm/s. tres pàgines sobre cinemàtica i preparar una exposició
b) Es mou durant 1 min: els primers 30 s a 0,5 cm/s per a la teua classe.
i els altres 30 s a 1 cm/s.
c) Quina conclusió extraus?

Els moviments
AMPLIACIÓ 2 accelerats

— Càlcul del desplaçament i de l’espai recorregut en un MRUA.
— Acceleració total: suma vectorial de l’acceleració tangencial i de l’acceleració normal.
— Problemes de major complexitat sobre MRUA i MCU.
1. a) La velocitat inicial és 6 m/s i l’acceleració 2 m/s2, 5. a) Cert, sempre que l’acceleració tinga el mateix signe
per tant v 6 2t. que la velocitat inicial.
b) v 0 ⇒ 0 6 2t ⇒ t 3 s. b) Fals. Si es dobla el temps de caiguda es quadru-
c) Posició: s(t 4) 5 6 4 42 13 m. plica la longitud de descens.
Desplaçament: c) Cert. Si se solta un cos des del repòs i tarda un
temps t a caure, en la primera meitat del temps
s s(t 4) s(t 0) 13 5 8 m.
1
Espai recorregut: cal tenir en compte que en recorre del total:
4
t 3 s inverteix el sentit de marxa:
e | s(t 3) s(t 0) | | s(t 4) s(t 3) |
冤冢冣
1 t 2 1 1
4 2
1
s1 g gt2 s .
2 2 4 冥
| 14 5 | | 13 14 | 19 1 10 m Com que en la segona meitat ha de recórrer els
3
del total, es compleix l’enunciat.
4
2. L’única afirmació falsa és la c), ja que
v v0
vm només es compleix si e i s coincidei- 6. a) Les equacions de posició dels mòbils són:
2
xen, és a dir, quan v0 i a tenen el mateix signe. 1 1
s1 50 10t1 9,8t12; s2 50 10t2 9,8t22
2 2
3. La resposta és a) i c). En el primer, l’acceleració tan- Quan l’objecte arriba a terra, la posició és 0:
gencial augmenta el mòdul de la velocitat, i en el 1
0 50 10t1 9,8t12 ⇒ t1 4,37 s
tercer, el disminueix. El diagrama b) representa un 2
MCU. 1
0 50 10t2 9,8t22 ⇒ t2 2,33 s
2
1 b) v1 10 9,8 4,37 32,86 m/s
4. Des de la part superior de la finestra: s gt2.
2
1 v2 10 9,8 2,33 32,86 m/s
Des de la part inferior: s 2 g(t 0,3)2.
2 Les dues velocitats són idèntiques, arriben a terra
Resolem per substitució: amb la mateixa velocitat.
1 1
gt2 2 g(t 0,3)2 ⇒ t 0,53 s c) El desplaçament és de 50 m per als dos objectes.
2 2
L’espai recorregut pel segon també és 50 m, però
La distància que recorre el test, mesurada des de la no coincideix per al primer, ja que la velocitat ini-
part inferior de la finestra, és: cial i l’acceleració tenen signe oposat. En aquest
1 cas, l’espai recorregut, com es comprova, és 60,2 m.
s 2 9,8 (0,53 0,3)2 3,38 m
2

Els moviments
2 accelerats
1 Un mòbil es desplaça segons l’equació s 5 6t t2, 5 Galileu (1 564-1 642) va rebre una herència científica
on les magnituds estan donades en el SI. en la qual pogué haver-se inspirat, encara que no sem-
a) Escriu l’equació de la velocitat. pre va ser encertada. Comprova si els enunciats que se
b) En quin instant s’anul·la la velocitat? sintetitzen a continuació són vertaders o falsos:
c) Calcula la posició, el desplaçament i l’espai recorre- a) L’espai recorregut per un mòbil en un MRUA equi-
gut en t 4 s. val al que recorreria el mateix mòbil en un MRU la
velocitat del qual fóra igual a la que té en l’instant
2 Només una de les afirmacions següents és falsa. Rao- mitjà del temps transcorregut durant el moviment
na quina. accelerat. Teorema del Merton College; Nicolau
En un MRUA... d’Oresme (1325-1382).
a) … la gràfica s-t sempre és una paràbola. b) En la caiguda lliure, cada vegada que es dobla la
b) … la gràfica s-t2 pot ser una recta. quantitat de temps es dobla la longitud de descens.
c) … la velocitat mitjana és sempre la semisuma de la Leonardo da Vinci (1452-1519).
velocitat inicial i la final. c) La caiguda lliure és un MRUA i la distància recor-
d) … el desplaçament i l’espai recorregut coincideixen reguda en la primera meitat del temps és exacta-
quan v0 i a tenen el mateix signe. ment igual a un terç de la recorreguda en la sego-
na meitat. Domingo de Soto (1494-1560).
e) … l’acceleració mitjana i la instantània coincideixen.
3 Raona quin o quins dels tres diagrames representa 6 Des d’un punt situat a 50 m de terra es llancen ver-
l’acceleració total d’un moviment circular variat en el ticalment dos objectes idèntics, els dos amb una velo-
qual el mòbil gira en el sentit de les agulles del rellot- citat de 10 m/s, però un cap amunt i un altre cap avall.
ge. Calcula:
a) El temps que tarden a arribar a terra.
a b) La velocitat amb què impacten sobre terra.
c) Coincideixen el desplaçament i l’espai recorregut pels
dos cossos?
a a 7 Projecte d’investigació.
• Al llarg de la unitat s’ha comentat que amb Galileu
comença la ciència moderna. En què consisteix el
mètode científic? Recorda els teus coneixements so-
bre el tema o documenta’t en altres fonts i indica’n
4 Cau un test des d’una terrassa. Un veí de baix observa les fases i característiques.
que tarda 0,3 s a creuar la seua finestra, que mesura • Informa’t sobre el moviment circular uniformement
2 m d’altura. Quina distància, mesurada des de la part accelerat. En què consisteix? Quina és la seua equa-
inferior de la finestra, ha recorregut el test? ció del moviment?

Les forces
AMPLIACIÓ 3 i el moviment

— Descomposició de forces mitjançant trigonometria elemental.
— Problemes sobre el segon i el tercer principi de la dinàmica de major complexitat.
— Descripció quantitativa de la força de fricció.
1. A 4. P៮៬: força que la Terra exerceix sobre el baló (pes).

M C P៮៬ : força que el baló exerceix sobre la Terra, aplicada
A C I T S Á L E C en el seu centre.
S E ៮៬: força que la superfície exerceix sobre el baló (nor-
N
S P E S L
mal).
A E E
N៮៬ : força que el baló exerceix sobre la superfície ter-
A K F R
D I N A M O M E T R E A restre.
C O I C N
F O R Ç A H C I
È R E A C C I Ó Ó P
N I N’
Ó I C C A Ó
P’
2. Sí. En l’expressió F៮៬ ma

ជ cal considerar la força re- 5. a) Vertadera b) Falsa c) Falsa d) Falsa
sultant, en la qual està inclosa la fricció del terra so-
bre el moble i que impedeix que el moguem. Per tant,
l’acceleració és 0, ja que també la força resultant ho 6. L’acceleració del bloc és:
és. v v0 0 52
2 2
v2 v20 2as ⇒ a 2,5 m/s2

2s 25
3. a) La força que origina el corrent coincideix en mò-
En una superfície horitzontal, la força normal coinci-
dul amb la resultant dels tractors. Com que
deix amb el pes: F =
N =
mg.
les forces dels tractors són perpendiculars entre
si, trobem la resultant amb el teorema de Pitàgo- Prescindim del signe de l’acceleració per a treballar
res: amb els mòduls dels vectors. Així,
苶
Frío 兹5000 2
500苶
苶 02 7071 N ma a 2,5
F
mg ma ⇒
0,26.
b) Les components perpendiculars al riu s’anul·len en- mg g 9,8
tre si. La força resultant exercida pels tractors és
el doble d’una de les components paral·leles al riu,
que coincidirà amb la força del corrent del riu: 7. L’acceleració del bloc és:

mg
Friu 2 Ftractor cos 30 2 5000 cos 30 8660 N F
N
mg ma ⇒ a
g
m
0,23 9,8 2,25 m/s2
F Com que l’acceleració frena el bloc, la prenem ne-
gativa; l’espai recorregut serà:
30°
F cos 30° v2 v20
v2 v20 2as ⇒ s
30° 2a
0 62
8 m
F 2 (2,25)

Les forces
3 i el moviment
1 Troba onze vocables que apareixen en la unitat. Tin 4 Un baló es troba en repòs sobre la gespa d’un camp
present que es disposen horitzontalment o verticalment de futbol. Tenint en compte el principi d’acció i reac-
(no en diagonal) i en un sentit o un altre. ció, raona els parells de forces que apareixen, indicant
el punt d’aplicació d’aquestes.
E H A J P Y B N F U I V D L A
K L P A M E F U E G H M C A C
U E Z B A C I T S À L E I L C
5 Raona si les afirmacions següents relacionades amb el
S A D A S Q H F D R E Y U I E
tercer principi de la dinàmica són certes o no:
G N U B S G P E S L A D L A L
a) El mòdul de la força amb què la Terra t’atrau a tu és el
V A N F A E A K S T B O T H E
mateix que el de la força amb què tu atraus la Terra.
A D E A R G B O H N A F Z E R
D O D I N A M O M E T R E A A b) Sobre la Terra actua una força i sobre tu una altra,
però no són iguals per la diferència de massa.
E K A C S F T H U I V I W H C
M F O R Ç A O T F M H C A C I c) La Terra t’atrau, força coneguda com a pes, però tu
G D R È F A T R E A C C I Ó Ó no exerceixes cap acció sobre la Terra.
L O A N F C Z X A X J I E A Q d) Sobre tu actuen dues forces originades per la Terra,
S N Ó I C C A G V O A O H B E l’acció i la reacció.
M U T F V R A R E K J K E A D
A B Y E S A G B A H L O C F E 6 Es fa lliscar un bloc de fusta sobre el terra, amb una
velocitat inicial v0 5 m/s. Observem que es deté des-
2 Com saps, el segon principi de la dinàmica afirma que prés de recórrer 5 m. Determina el coeficient de fric-
la força i l’acceleració són proporcionals (F៮៬ ma
ជ). Si ció entre el bloc i el terra.
tu espentes un moble (exerceixes una força) i no acon-
segueixes desplaçar-lo (no l’acceleres), es compleix la 7 Fem lliscar un bloc d’alumini sobre el terra, amb una
segona llei de Newton? velocitat inicial v0 6 m/s. El coeficient de fricció és

0,23. Troba l’espai que recorre fins a detenir-se.
3 a) Una barcassa és remolcada riu amunt mitjançant
cordes unides a dos tractors que exerceixen sen-
gles forces de 5000 N perpendiculars entre si. El
corrent de l’aigua provoca una altra força que no
coneixem. Si la barcassa es mou amb velocitat uni-
forme, calcula la força originada pel corrent del
riu.
b) Resol novament l’activitat suposant ara que les for-

ces que exerceixen els tractors formen entre si un
angle de 60º. Com que ja no és possible utilitzar el
teorema de Pitàgores, en aquest cas pots descom-
pondre les forces en dos components, una en la di-
recció del riu i una altra de perpendicular.

AMPLIACIÓ 4 Les forces i l’equilibri
dels sòlids

— Moment de diverses forces concurrents.
— Composició de forces paral·leles.
— Equilibrant d’un sòlid sobre el qual actuen forces paral·leles.
1. A F 4. El centre de gravetat està en el centre geomètric de la

R U A tapa. Si la distància entre la seua vora i les frontisses
d
E Q U I L I B R I és d, el c.d.g. estarà a de l’eix de gir. Prenent mo-
2
U C C
ments respecte de l’eix, en l’equilibri es compleix:
I R T N E M O M
d P
M E E M P 150 d 0 ⇒ 150 ⇒
2 2
E T P 300 N
D T O
F L E X I O P D 5. Perquè el prestatge estiga en equilibri, la força re-
S R I sultant ha de ser 0:
S G R F1 F2 100 200 0 ⇒ F1 F2 300
R E S I S T E N C I A La segona condició d’equilibri és que també s’a-
O R nul·le el moment resultant. Prendrem el punt O
T N O P com a referència per a calcular la suma dels mo-
ments:
M F1 0 200 0,6 100 1 F2 2 0 ⇒ F 110 N
2. a) Com més lluny es trobe la recta que conté el Substituïm F2 en la primera equació: F1 190 N.
vector força de l’eix de la roda, més gran serà F1
el moment. Per això, convé espentar en el punt
A. F2
b) M F r sin
O
MA 300 0,5 sin 90 150 N m
MB 300 0,5 sin 45 106 N m Pprestatge
MA 300 0,5 sin 0 0 N m Pllibres
6. Amb la primera condició d’equilibri:

3. Considerem positius els moments que originen un gir
R 10 9,8 15 9,8 245 N
en el sentit de les agulles del rellotge.
Amb la segona condició d’equilibri:
M 50 0,2 sin 45 50 0,2 sin 60
M 15 9,8 (1,3 d) 10 9,8 d 0
75 0,2 sin 60 5,92 N m 191,1
191,1 147 d 98 d 0 ⇒ d 0,78 m
És a dir, el mòdul del moment és 5,92 N m i pro- 245
dueix un gir en sentit antihorari. S’ha de realitzar una força de 245 N cap amunt a
78 cm de la massa més petita.
7. L’avantatge és que la potència és menor que la re-

sistència que cal véncer. Pot ser la meitat, la terce-
ra part, la quarta part…
L’inconvenient és que l’altura a què pot elevar-se la
càrrega està limitada, perquè depén de la distància
que separa les dues primeres corrioles.

4 dels sòlids
1 Troba deu vocables que apareixen en la unitat, 3 Calcula el moment resultant de les forces següents res-
incloent-hi l’apartat “Ciència aplicada”. Es disposen pecte del punt O.
horitzontalment o verticalment, però no en diago-
F1 = 75 N
nal.
E S A N Y F O N J C O P L A
A E R G D U V I H A L M A N
P E Q U I L I B R I Ñ B E Z O 60°
A D U V R C G E O C F A F O 45° F2 = 50 N
M N I Q E R C N T N E M O M 20 cm
O B M V J E N B H E J B W A
G X E O A F K N A T D A S D F3 = 50 N
U S D B I T F N V O R N L P
F L E X I O X E C P G D A E
V A S R E R A P U I H I B V 4 Per a alçar la tapa d’un bagul, l’agafem per la vora
i hi apliquem com a mínim una força vertical de
A C X N L S L A S E Q G F E
150 N. Si suposem que la tapa és homogènia, calcula’n
R O R E S I S T P N C I A H
el pes.
N E V T N O P G B I A R S D
O B D E T N O P P V N U M E
5 Un prestatge de 2 m de longitud té un pes de 100 N
i se subjecta mitjançant dos permòdols als seus ex-
2 La roda d’un carro es queda encallada en una zona en- trems. A 60 cm d’un dels extrems es deposita una pila
fangada. de llibres que pesen 200 N. Quina força ha de realit-
a) Raona en quin punt convé espentar per a desenca- zar cadascun dels suports del prestatge?
llar-la.
b) Si el diàmetre de la roda mesura 1 m i el mòdul de
la força és de 300 N, calcula el moment de la for- 6 Al sud-est asiàtic és comú que una persona carregue
ça respecte de l’eix de la roda en els tres punts, A, bastant pes emprant una barra de la qual fan penjar
B i C. pels extrems els objectes que volen transportar. Suposem
que d’un extrem penja una massa de 10 kg i de l’altre
una massa de 15 kg i que la barra mesura 1,30 m. De-
A F termina el mòdul i el punt d’aplicació de la força que
B F ha de realitzar la persona.
C F
7 Els polispastos són combinacions de diverses corrioles
fixes i mòbils. Informa’t en l’adreça d’Internet
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material107/ i
explica els avantatges i inconvenients d’aquests apa-
rells.

AMPLIACIÓ 5 Les forces i l’equilibri
dels fluids

— Anàlisi numèrica de l’equilibri de sòlids que suren en líquids.
— Qüestions d’estàtica de fluids de major complexitat.
1. La pressió causada pel mateix pes del fluid augmen- 4. a) La força és la diferència entre l’empenyiment i el pes.
ta amb la profunditat. Tanmateix, el principi de Pas- F E P V dL g m g
cal es refereix a una pressió extra realitzada en al-
0,03 1000 9,8 0,3 9,8 294 2,94 ⬇ 291 N
gun punt d’un líquid en equilibri, no a la generada
pel pes del líquid. b) En equilibri, l’empenyiment i el pes són iguals.
F1 F2 S2 El volum submergit és:
2. a) ⇒ F2 F1
S1 S2 S1 E P ⇒ V dL g m g ⇒
144 (cm2) m 0 ,3
90 (N) 1620 N ⇒ V 3 104 m3 0,3 L
8 (cm2) dL 1000
b) El líquid de frens és incompressible, per la qual El volum que queda sobre el nivell de l’aigua és:
cosa els volums desplaçats en els dos extrems del 30 0,3 29,7 L
sistema han de ser iguals:
c) El raonament anterior continua sent vàlid; la di-
V1 V2 ⇒ S1 d1 S2 d2 ⇒
ferència rau ara que l’empenyiment té dos orígens.
S1 8 (cm2)
⇒ d2 d1 10 (cm) 0,56 cm E P ⇒ V daigua g V daire g m g ⇒
S2 144 (cm2)
⇒ V daigua V daire m
3. Tant en un líquid com en un gas, l’equilibri
s’aconsegueix quan l’empenyiment hidrostàtic s’iguala V 1000 (0,03 V) 1,29 0,3
al pes. En el cas d’un cos submergit en un líquid de 1001,29 V = 0,2613 ⇒ V 2,6 104 m3 0,26 L
densitat més gran, el cos emergeix fins que el volum
per davall del nivell del líquid origina un empenyi-
ment del mateix valor que el pes. En el cas d’un cos
que ascendeix en l’atmosfera, l’empenyiment dismi-
nueix perquè la densitat de l’aire disminueix amb
l’altura.

5 dels fluids
1 El principi fonamental de l’estàtica de fluids afirma que 4 a) Volem submergir un baló de platja en el mar. El seu
la pressió augmenta amb la profunditat. No obstant volum és de 30 L i la seua massa de 300 g. Quina
això, el principi de Pascal assegura que en un líquid la força caldrà realitzar?
pressió es transmet en totes direccions amb la matei- b) A continuació se solta, i el baló queda surant. Troba
xa intensitat. Aleshores, si té la mateixa intensitat, com el volum que queda submergit i el que emergeix.
creixerà la pressió amb la profunditat? Potser són afir-
c) Realment, la part del baló que es troba sobre la su-
macions contradictòries? Explica aquesta aparent pa-
perfície també experimenta un empenyiment pro-
radoxa.
duït per l’aire. Si tenim també en compte aquest al-
tre l’empenyiment, repeteix els càlculs de l’apartat
anterior.
2 Els frens hidràulics d’un automòbil es basen en el
principi de Pascal. El pistó del pedal té una superfí- Dada: daigua 1000 kg/m3; daire 1,29 kg/m3
cie de 8 cm2 i sobre aquest s’exerceix una força de
90 N. El pistó associat al disc del fre té 144 cm2 5 Projecte d’investigació.
d’àrea. Si t’hi animes, prepara un petit treball, individualment
o en equip, sobre algun dels següents temes o qual-
a) Troba la força realitzada sobre el disc.
sevol altre de relacionat amb els continguts de la uni-
b) La força s’ha amplificat, però a canvi el desplaça- tat.
ment del pistó del disc és menor que el del pedal. • Imagina que col·loques uns vasos comunicants en un
Si aquest últim es desplaça 10 cm, quant ho farà automòbil en repòs o amb velocitat uniforme. L’altura
l’altre? serà la mateixa en ambdós tubs. Què passarà si el
cotxe accelera i els vasos comunicants es disposen
en la direcció de marxa? Per a què pot emprar-se
3 Si submergim completament un suro en aigua i el sol- això? Una pista: el dispositiu s’anomena accelerò-
tem, l’empenyiment hidrostàtic el porta a la superfície metre.
i va emergint fins que el volum submergit origina un
• En la unitat has tractat exclusivament l’estàtica de
empenyiment igual al pes. És a dir, l’equilibri
fluids, encara que els fluids també es mouen. Es po-
s’aconsegueix per disminució del volum que queda dins
den fer algunes idealitzacions que simplifiquen l’estudi
del líquid. En alliberar un globus aerostàtic també as-
de la dinàmica de fluids. Documenta’t sobre la dife-
cendeix, encara que en aquest cas l’empenyiment no
rència entre fluids ideals i fluids reals.
disminueix per la mateixa raó d’abans. Explica les ana-
logies i diferències en l’equilibri d’un cos que sura en • Un comentarista esportiu diu: “El futbolista va trau-
un líquid i d’un altre de submergit en un gas. re la falta i va transmetre al baló un efecte increï-
ble”. Increïble o té explicació? El moviment dels cos-
sos a través de fluids depén de la seua rotació; és
l’efecte Magnus. Podria el futbolista aconseguir el
seu propòsit a la Lluna, on no hi ha atmosfera? Do-
cumenta’t sobre el tema.

AMPLIACIÓ 6 La Terra en l’univers

— Aplicació numèrica de les lleis de Kepler.
— Determinació de l’acceleració de la gravetat en punts diferents de la superfície d’un planeta.
— Càlcul de paràmetres d’astres amb òrbita circular.

T2C T2E GM M
1. Segons la tercera llei de Kepler, es compleix que: 3 3 4. a) Com que g ⇒ GMM gR2M aleshores:
rC rE R 2M
Aïllem el radi de Cal·listo i operem:
42
冪莦冪莦42r3 42r3
MMm
G m r⇒T
冪莦冪莦
T2C 16,692 r2
T2 GMM gR2M
rC rE 3 2 671 000 3 1 883 100 km
TE 3,552
2. Si en el punt A l’acceleració de la gravetat és nul·la,

la Terra i la Lluna han d’originar acceleracions del
T
冪莦莦莦
42 3 705 0003

3,7 3 40 0 0002
6851 s 1,9 h
冪莦冪莦
mateix mòdul i direcció, però de sentits contraris. MMm v2 GMM gR2M
b) G 2 m ⇒ v
Anomenem x la distància entre el centre terrestre i r r r r
el punt A.
MT ML d

冪莦莦莦
3,7 3 400 0002
3398 m/s
3 705 000
GG ⇒MT(d x)2 MLx2 ⇒x
x2 (d x)2
冪莦
ML
1
冪莦 4 2
MT GMTm GMTT 2
5. a) m r⇒r
r2
T2
3
42
384 000
x = 346 174 km
冪莦莦
6,671011 5,981024 (96,560)2
r 3
冪莦莦
7,14 10 22 42 6970 km
1
5,98 1024
L’altura sobre la superfície és 6970 6370 600 km.
3. Tant els astronautes com la nau estan sotmesos a la
b) L’acceleració de la gravetat a 600 km d’altura és:
mateixa acceleració, per la qual cosa els astronautes
11 5,98 10
GMT 24
no acceleren respecte de l’entorn que els serveix de g 2 6,67 10 2 8,21 m/s2
sistema de referència. D’ací prové la sensació r 6 970 00 0
d’ingravitació. La ingravitació també pot aconseguir-
se en un avió que puge a gran altura per a descen-
dir a continuació en caiguda lliure. Per raons òbvies,
en aquest cas la ingravitació només es manté durant
uns segons.

6 La Terra en l’univers
1 El 7 de gener de 1610 Galileu va descobrir els quatre 4 L’any 2006 va arribar a Mart la sonda Mars Recon-
satèl·lits més lluminosos de Júpiter: Ió, Ganimedes, naissance i es va situar en una òrbita pràcticament cir-
Cal·listo i Europa. Cal·listo tarda 16,69 dies a fer una cular a 305 km d’altura sobre la superfície del plane-
volta completa al voltant de Júpiter, i Europa, 3,55 dies. ta. Determina:
Se sap també que aquest últim té una òrbita circular a) El període orbital de la sonda.
de radi 671 000 km. Calcula el radi mitjà de l’òrbita
b) La velocitat lineal amb què gira.
de Cal·listo.
Dades: Radi de Mart, RM 3400 km
2 En el segment que uneix el centre de la Terra i el de Acceleració de la gravetat en la superfície de
la Lluna hi ha un punt A en què l’acceleració de la Mart, g 3,7 m/s2
gravetat és 0. Si et situares allí et trobaries en equili-
bri inestable, perquè qualsevol petita pertorbació et
5 El telescopi Hubble es va llançar a l’espai l’any 1990,
portaria, bé sobre la Terra, bé sobre la Lluna. Localit-
za aquest punt. amb una òrbita circular de període 96,5 min. Calcula:
Dades: Distància Terra-Lluna = 384 000 km a) L’altura sobre la superfície terrestre a què es tro-
MT 5,98 1024 kg; ML 7,14 1022 kg ba.
b) L’acceleració de la gravetat a aquesta altura.
Dades: G 6,67 1011 N m2 kg2
MT 5,98 1024 kg
RT 6370 km
Terra
Lluna
x A (d x) 6 Projecte d’investigació.
d Si t’hi animes, prepara un petit treball, individualment
o en equip, sobre algun dels següents temes o qual-
sevol altre de relacionat amb els continguts de la uni-
tat.
• Les vides dels científics que han aparegut en aques-
ta unitat són especialment interessants. Pots docu-
3 L’Estació Espacial Internacional gira a 450 km d’altura
mentar-te sobre les biografies de Galileu, Kepler,
sobre la superfície terrestre. Allí l’acceleració de la gra-
Newton…
vetat val 8,58 m/s2. Com expliques que els astronau-
tes es troben en una situació d’ingravitació? • El sistema solar està format pel Sol, huit planetes,
tres planetes nans, asteroides… Saps que el 2007
s’ha donat una nova definició a la paraula planeta?
Saps que el dia de Venus dura més que el seu any?
Podies preparar un treball amb algunes de les nom-
brosíssimes curiositats planetàries.
• T’interessa l’origen de l’univers, el seu futur, l’evolució
de les estrelles fins a convertir-se en gegants roges,
nanes blanques o, potser, en forats negres? Ací tens
un altre camp inesgotable d’investigació.

AMPLIACIÓ 7 L’energia i les
seues fonts

— Mostrar com de l’estudi de l’energia se n’ocupen, per la seua importància, multitud d’àrees del coneixement: bio-
logia, química, física, medicina, geologia, enginyeries, economia…
— Anàlisi comparativa de les distintes fonts d’energia i de la relació entre energia produïda i matèria consumida,
així com del rendiment en el procés, el caràcter renovable o no de l’energia consumida i els seus efectes conta-
minants.
— Exercicis quantitatius sobre l’anàlisi comparativa anterior.
— Possibles estratègies i solucions per a un millor ús de l’energia en el futur.
— Processos nuclears de fissió i fusió.

35 (kcal) 1000 (cal)
1. a) 3500 cal/g 5. a) Energia dissipada: 2300 (J) 1700 (J) 600 J.
100 (g) 1 (kcal)
1700 (J)
35 (kcal) 100 (g) 4180 (J) b) r 100 73,9%
b) 1,46 106 J/kg 230 0 (J)
100 (g) 1 (kg) 1 (kcal)
6. Taxa metabòlica en circular amb bicicleta 7,6 Js1 kg1.
2. a) Energia solar incident:
a) Energia consumida en 4 h de circular amb bicicleta:
375 (J s1 m2) (0,75 1,20)(m2) (3 3600)(s) 3600 (s)
65 (kg) 4 (h) 7,6 (Js1 kg1) 7 113 600 J
1 (h)
3 645 000 J
b) Teixit gras consumit:
b) Energia dissipada:
1 ( g) 1 (cal)
7 113 600 (J) 183 g
3 645 000 (J) 2 458 000 (J) 1 187 000 J. 9,3 10 (cal) 4,18 (J)
3
235
3. Energia produïda en un dia: 7. a) Distància recorreguda amb 1 g de U:
7,2 10 (J) 100 (km)
冢冣
10
J 86 400 (s) 40 (J) 1 (kW h) 1 (L)
9,8 105 1 (g U) 4500 km
s 1 (dia) 100 (J) 3,6 106 (J) 1 (g U) 5 (L) 3,2 108 (J)
9408 kW h/dia
b) Distància consumida amb 1 g de gasolina:
1 (mL) 1 (L) 100 (km)
4. a) Energia produïda: 1 (g) = 125 m
0,8 (g) 1000 (mL) 5 (L)
冢冣
2
m 30
E 103 (kg) (3 108)2 2,7 1013 J
s 100
2 (g H 2)
8. a) 4,19 1010 (J) 340 g de H2
b) Energia degradada: 2,4 105 (J)
9 1013 (J) 2,7 1013 (J) 6,3 1013 J. b) No hi hauria contaminació, ja que l’únic produc-
te de la combustió és aigua.
c) Tones equivalents de carbó necessàries:
2,93 1010 (J) 60
x (tec) 2,7 1013 J ⇒
1 (tec) 100
x 1535,8 tec

L’energia i les
7 seues fonts
1 El contingut energètic d’una llesca de pa amb mante- 5 El motor d’un ascensor consumeix 2300 J d’energia elèc-
ga és de 35 kcal/100g. Troba’n el contingut energètic trica i realitza un treball útil de 1700 J. Determina:
en: a) La quantitat d’energia dissipada en calor.
a) Cal/g b) El rendiment energètic de l’ascensor.
b) J/kg
Dada: 1 cal 4,18 J 6 L’exercici de circular amb bicicleta presenta una taxa
metabòlica de 7,6 J s1 kg1.
a) Quanta energia gasta una persona de 65 kg en anar
2 La radiació solar aporta 375 J s1 m2.
4 h amb bicicleta?
Calcula:
b) Si aquesta energia s’obté pel metabolisme dels grei-
a) L’energia que incideix sobre una superfície metàl·lica xos, quant de greix s’ha consumit en aquest exer-
de 75 cm d’ample per 120 cm de llarg, sotmesa a cici?
aquesta radiació durant 3 h. Dada: Energia equivalent del greix 9,3 kcal/g
b) Si la superfície metàl·lica absorbeix 2458 kJ, quina
quantitat d’energia s’ha dissipat al medi?
7 Un automòbil consumeix 5 L als 100 km. Cada litre de
gasolina produeix una energia de 33,2 105 kJ.
3 En una central hidroelèctrica, l’aigua que incideix so- a) En l’hipotètic cas que la font d’energia del mo-
bre la turbina aporta 9,8 105 J/s. Si el rendiment del tor d’aquest cotxe fóra la de fissió de l’urani 235,
procés de transformació a energia elèctrica és del 40%, quants quilòmetres es podrien recórrer amb 1 g
determina els quilowatts-hora d’energia elèctrica pro- d’urani 235?
duïts en un dia. b) Si la densitat de la gasolina és 0,8 g/ml, quina dis-
tància es recorrerà amb 1 g de gasolina?
Dada: La fissió d’1 g de 235U produeix 7,2 1010 J
4 En els processos nuclears, l’energia es deu al “defecte
màssic” en el procés, és a dir, que part de la massa es
transforma en energia segons l’expressió E mc2. 8 En el futur, l’hidrogen pot ser una de les millors fonts
d’energia, ja que en la seua combustió es produeix ai-
Calcula: gua i gran quantitat d’energia:
a) L’energia en joules produïda per 1 g de massa, si el 1
H2 O2 → H2O 2,4 105 J
rendiment del procés és del 30%. 2
b) L’energia dissipada o degradada. a) Quina quantitat de H2 cal per a produir l’energia
equivalent a una tona equivalent de petroli segons
c) Les tones equivalents de carbó necessàries, si el ren- el procés anterior?
diment de la transformació d’aquest en energia és
del 60%, en el procés nuclear anterior. Dada: 1 tep 4,19 1010 J
Dada: c 3 108 m/s; 1 tec 2,93 1010 J Massa del H2 2 g
b) Quina contaminació provocaria aquest procés?

AMPLIACIÓ 8 Energia i treball

— Estudi de l’energia mecànica d’un cos per la seua posició i pel seu moviment.
— Constatació que si el sistema està aïllat, l’energia mecànica es conserva.
— Concepte de treball mecànic i la seua dependència de l’energia.
— Inevitable pèrdua d’energia en els processos mecànics, que condueix al concepte d’eficiència o rendiment en les
màquines.
— Potència o eficàcia de les màquines quant a la seua rapidesa per a fer un treball.
Els continguts són els mateixos que els indicats en les activitats de reforç, però ací s’aplicaran amb major amplitud
i la resolució dels exercicis exigirà més raonament i implicació d’alguns dels conceptes estudiats en aquesta o en
altres unitats anteriors.
Seria útil ampliar els coneixements d’aquesta unitat, aplicant-los a l’estudi de les màquines simples: palanca, cor-
rioles, pla inclinat i caragol, la qual cosa sens dubte refermaria els conceptes estudiats i faria veure als alumnes la
seua utilitat des del punt de vista pràctic de la tècnica.
1. a) Energia cinètica. 1
4. mgh mv2 ⇒ v
2 苶 19,8 m/s
兹2gh
b) Es perd per fricció.
c) Sí. Mitjançant un motor que subministre l’energia
W 5 3,6 106 (J)
necessària per a poder portar-la a l’altura inicial 5. a) P 5000 W
de la presa.
t 3,6 103 (s)
d) No produeix contaminació atmosfèrica; s’aprofiten 5 3,6 106 (J)
b) 30 000 (W) ⇒ t 600 s 10 min
els desnivells geogràfics; és possible recuperar-la. t
6. a) W P t 3000 (W) 1 (s) 3000 J

冢冣
2
1 m
2. a) E 250 (kg) 62 4500 J b) W 3000 (W) 5 (s) 15 000 J
2 s
b) 4500 J Pútil 3
c) r 100 75%
Psubministrada 4
3. a) Energia potencial. 1
b) La pèrdua de l’energia potencial deguda a la pèr- 7. W Ec m(v2 v20) 120 J
2
dua dels 2 m d’altura es transforma en energia ci- W 120
F 24 N
nètica. d 5
Velocitat en el punt més baix:
1
mv2 mgh ⇒ v 兹2gh
2 苶 6,26 m/s

8 Energia i treball
1 El dibuix mostra l’esquema d’una central hidroelèc- 4 En un parc d’atraccions es pot descendir per una ram-
trica. pa com la de la figura.
20 m
20 m
L’aigua es precipita des de la part superior de Quina és la velocitat en la base de la rampa?

l’embassament a la central, on fa girar la turbina. (Negligiu la fricció.)
a) Quin tipus d’energia té l’aigua quan incideix sobre la
turbina?
b) Part de l’energia de l’aigua es perd; per què? 5 Un motor realitza un treball de 5 kW h en 1 h.
c) És aquesta una font d’energia renovable? a) Quina és la potència en watts d’aquest motor?
Si és així, com pot reposar-se l’energia potencial per- b) En quant de temps realitza aquest treball una mà-
duda en el salt? quina de 30 kW?
d) Quines avantatges presenta una central hidroelèctrica
sobre una central tèrmica que s’alimenta amb com-
bustible fòssil? 6 Un motor té una potència útil de 3 kW.
a) Quant de treball útil pot fer en 1 s?
b) Quant de treball útil pot fer en 5 s?
2 Un peix espasa de 250 kg envesteix a 6 m/s un rai c) Si la potència total subministrada al motor és de
de suro. La seua espasa penetra en el suro i queda pa- 4 kW, quin és el seu rendiment?
rat.
a) Quina és l’energia cinètica inicial del peix?
7 A un carro de 20 kg que es desplaça a 2 m/s en línia
b) Quin treball ha realitzat el peix? recta, se li aplica una força en la direcció i sentit del
desplaçament, amb la qual cosa la seua velocitat pas-
sa a ser, després de recórrer 5 m, 4 m/s. Calcula el tre-
3 Un xiquet aconsegueix en una engrunsadora una altu- ball realitzat per la força i el valor d’aquesta.
ra màxima de 2 m sobre la posició més baixa del seu
recorregut.
a) Quin tipus d’energia tindrà en el punt més alt del re-
corregut?
b) Quin tipus d’energia i quina velocitat tindrà en el punt
més baix del recorregut?
(Negligiu la fricció.)

AMPLIACIÓ 9 Energia i calor

— La calor com una de les formes de manifestar-se l’energia.
— Temperatura. Escales termomètriques.
— Concepte de calor específica i capacitat calorífica.
— Determinació de la quantitat de calor emesa o absorbida per un sistema material.
— Formes en què es transmet la calor: conducció, convecció, radiació.
— Efectes de la calor sobre els sistemes físics: variació de la temperatura, canvis d’estat, dilatació i contracció.
— Màquines tèrmiques. Rendiment.
L’alumne, una vegada dominats els continguts d’aquesta unitat –mencionats en l’apartat de Reforç– i amb capaci-
tat d’expressar-los correctament, començarà a abordar la resolució d’exercicis numèrics i qüestions teòriques que li
exigiran un major nivell de raonament. Haurà de ser capaç de relacionar allò que ha aprés en aquesta unitat amb
els coneixements que ja coneix d’altres unitats afins i amb la multitud d’aplicacions tècniques de l’energia tèrmica
de què ens servim en els nostres dies.

1. 6. a) No.
Ebullició Fusió Zero
Escala b) Disminueix.
H2O gel absolut
100 C 0 C 273 C L
Centígrada 7. L L0 (t t0) ⇒ 1,3 105 C1
L0t
Farenheit 212 F 32 F 459 F
Kelvin 373 K 273 K 0K 8. L L0 (t t0) 0,4956 m
La longitud a 50 °C serà aproximadament 1200,5 m.
2. 0,6 Ce (90 10) 2,5 4180 (100 90); 9. Treball/dia 2400 0,1 240 kcal
Ce 2177 J kg C1 1
Energia dissipada/dia 2160 kcal
Energia dissipada/hora 90 kcal/h 376 200 J/h
冢冣 10 J
2
1 1 2 m
3. Q mv2 5 (kg) (2 103) 7
Augment de la temperatura cada hora:
2 2 s
2 392 344,5 cal 376 200 (J) 70 (kg) 4180 (J kg1 C1) t
t 1,3 C
4. Si m massa d’aigua a 18 C :
V T 2V0 T
m 1 (cal g1 C1) (35 18) (C) 10. ⇒ ⇒ T 606 K
V0 T0 V0 30 273
(120 000 m) 1 (cal g1 C1) (80 35) (C) 11. Treball realitzat:
30 000 (cal/s) 13 333,3 (cal/s) 16 666,6 cal/s
Volum de l’aigua a 18 C 87,1 L.
a) Treball realitzat en 1,5 h:
Volum de l’aigua a 80 C 32,9 L.
冢冣
cal 5400 (s)
W 16 666,6 9 107 cal
s 1,5 (h)
5. Q 0,5 (kg) 4180 (J kg K ) (100 20) (K)
1 1
16 666,6 (cal/s)
b) r 100 55,5%
冢冣
J 30 000 (cal/s)
0,5 (kg) 2,2 10
6
冢冣
kg cal 4,18 (J) 1 (kW)
c) P 16 666,6 64,7 kW
Q 1 267 200 J s 1 (cal) 103 (J/s)

9 Energia i calor
1 Completa les dades que falten en la taula següent. 6 En calfar un líquid, h’augmenta el volum.
a) Es modifica la seua massa?
Ebullició Fusió Zero
Escala b) Què ocorre amb la seua densitat?
H2O gel absolut
Centígrada 100 C 0 C 273 C
7 Una barra de ferro d’1 m de longitud a 4 °C es calfa
Farenheit a 50 °C, i experimenta una dilatació lineal de 0,06 cm.
Kelvin Quin és el coeficient de dilatació lineal del ferro?
8 Un tram de cable de línia elèctrica té 1200 m quan es

2 La massa d’un recipient és 600 g i es troba a 20 °C. mesura a 15 ºC. Calcula’n la longitud a 50 ºC.
Quan s’hi aboquen 2,5 kg d’aigua bullent, la tempera- Dada: 11,8 106 C1
tura final és de 90 °C. Quina és la calor específica del
recipient?
9 Un home de 70 kg consumeix 2400 kcal/dia d’energia.
Dada: Ce, aigua 4 180 J kg C
1 1 En treball, utilitza un 10%, i el 90% restant es trans-
forma en calor. Si el cos humà no tinguera mitjans per
3 Un meteorit de 5 kg arriba a terra a 2000 m/s. Quan- a desprendre aquesta calor, quant augmentaria com a
tes calories s’alliberen si tota la seua energia cinètica mitjana la seua temperatura cada hora
es transforma en calor? La calor específica dels teixits animals és aproximada-
ment igual a la de l’aigua: 4180 J kg1 C1.
Dada: 1 cal 4,18 J
10 El volum d’un gas es duplica a pressió constant. Qui-
4 Volem obtenir 120 L d’aigua a 35 °C, mesclant aigua na és la temperatura final si inicialment es trobava a
a 15 ºC amb aigua a 80 °C. Quants litres han de mes- 30 °C?
clar-se de cada classe?
Dada: Densitat aigua 1 g/mL; Ce, H2O 1 cal g1 C1 11 El focus calent d’una màquina tèrmica subministra
30 kcal/s, de les quals 800 kcal/min són cedides al re-
frigerant. Calcula:
5 Quina quantitat d’energia tèrmica cal per a transfor-
mar 0,5 L d’aigua a 20 °C en vapor? a) El treball realitzat per la màquina en 1,5 h.
b) El rendiment de la màquina.
Dades: Ce, aigua 4180 J kg1 C1
c) La potència de la màquina en quilowatts.
Lv 2,2 106 J/kg

AMPLIACIÓ 10 Energia i ones

— Concepte i classes d’ones.
— Magnituds característiques de les ones.
— El so. Fenòmens de reflexió i refracció.
— La llum. Fenòmens de reflexió i refracció.
Els continguts coincideixen essencialment amb els indicats en Reforç, però ací s’exigirà major perfecció en el co-
neixement, en l’exposició i en l’aplicació a resoldre les situacions problemàtiques que es presenten. També s’ampliaran
aquests coneixements en aplicar-los a un conjunt més nombrós de situacions.
1. a) Falsa, pertany a ones transversals. 6. L’angle del raig incident amb l’espill serà de 40°.
b) Falsa, les seues ones són longitudinals.
7. a) És adimensional, ja que és el quocient de dues ve-
2. a) locitats.
b) No, ja que la velocitat de la llum en qualsevol
A
medi sempre és inferior a la del buit.
8. a) Perquè els raigs de llum experimenten refracció en

passar a l’aigua i s’acosten a la normal, amb la
b) En són tres. qual cosa veiem una imatge virtual més pròxima
0,15 a la superfície del que realment es troba.
c) T 0,05 s
3 b) La imatge real es forma per la intersecció de raigs
1 reals; la virtual, per la prolongació d’aquests raigs.
d) f 20 Hz
T Com a exemple d’imatges virtuals tenim les dels
espills.
3. a) Ones longitudinals són aquelles en què la direcció
de vibració i propagació coincideixen. En les trans- 9. a)
versals, la direcció de vibració és perpendicular a
la de propagació.
b) Els raigs X danyen les cèl·lules de l’embrió en
creixement. Els ultrasons distingeixen entre dis-
tintes capes de teixits blans, mentre que els raigs
X, no.
c) S’usen per a detectar defectes en estructures me-
tàl·liques.
b) Refracció.
2 (m)
4. V 20 m/s c) Perquè passa d’un medi a un altre de distint, amb
T 0,1 (s) la qual cosa la llum canvia de velocitat i direcció.
5. Obtindríem una gràfica anàloga a aquesta: c c 300 000 (km/s)
10. a) n ⇒ v 123 966,9 km/h
m)
V(—
v n 2,42
s
340 b) 2,42 sin l 1 sin 90; l 24,4
337
334
331
328
325
322
_15 _5 5 10 15 t (°C)
D’això se’n dedueix que la velocitat és directament

proporcional a la temperatura en graus centígrads.

10 Energia i ones
1 Llig atentament les afirmacions següents i raona si són 5 En l’aire, la velocitat del so varia amb la temperatura.
vertaderes o falses: En la taula es donen els valors de la velocitat a dis-
a) Els polsos d’ones en cordes pertanyen a ones longi- tintes temperatures.
tudinals. T (C) 15 10 5 0 5 10 15
b) El so és un moviment ondulatori constituït per ones v (m/s) 322 325 328 331 334 337 340
transversals.
2 El dibuix següent mostra un tren d’ones. Representa gràficament velocitat enfront de tempera-
tura i dedueix quina és la relació entre les dues mag-
nituds.
6 Un raig que incideix en un espill forma amb el raig re-

flectit un angle de 100º. Determina l’angle que forma
el raig incident amb l’espill.
7 a) Quines dimensions té l’índex de refracció d’un
medi?
a) Indica-hi l’amplitud mitjançant la lletra A.
b) Pot ser l’índex de refracció d’un medi 0,75? Per
b) Quantes ones (cicles) es mostren en el dibuix? què?
c) Aquest tren d’ones s’ha produït en 0,15 s. Quant val
el període? 8 a) Els objectes submergits en el fons de l’aigua parei-
xen trobar-se més pròxims a la superfície del que
d) Calcula el valor de la freqüència d’aquest moviment
realment es troben. A què es deu aquesta falsa apre-
ondulatori.
ciació?
3 Els ultrasons són ones longitudinals d’alta freqüència, b) En què es diferencien les imatges reals de les vir-
i els raigs X són ones transversals d’alta freqüència tuals?
també. 9 a) Dibuixa la trajectòria del raig de llum groga en tra-
a) Explica la diferència entre ones longitudinals i trans- vessar el prisma de vidre de la figura.
versals.
b) El dibuix mostra una de les aplicacions dels ultra-
sons: una sonda explora l’estat d’un embrió.
Paret
abdominal
de la mare
b) Com s’anomena aquest efecte?

Sonda
d’ultrasons c) Descriu per què la llum canvia de direcció en tra-
(ecografia)
vessar el prisma.
Dóna dues raons de per què s’usen ultrasons i no
raigs X en aquesta exploració. 10 El diamant té un índex de refracció de 2,42. Sent
300 000 km/s la velocitat de la llum en l’aire, calcu-
c) Descriu alguna aplicació industrial de les ones la:
d’ultrasons.
a) La velocitat de la llum en el diamant.
4 Una partícula que vibra amb un període de 0,1 s pro- b) El valor de l’angle límit en el diamant.
voca un moviment ondulatori amb una longitud d’ona
de 2 m. Amb quina velocitat es propaga aquest movi-
ment ondulatori?

AMPLIACIÓ 11 enllaços

— L’experiment de la làmina d’or i les seues conseqüències.
— L’escorça atòmica: espectre d’emissió i model de Bohr. Subnivells electrònics s, p, d, f.
— El sistema periòdic dels elements. Els decimals de la massa atòmica.
— Regla de l’octet i configuració electrònica.
— L’enllaç covalent. Els diagrames de Lewis.
— Els aliatges.
ACTIVITAT DE GRUP
Per a aprofundir es poden realitzar experiències bàsiques d’assajos a la flama. Es poden prendre mostres dels clo-
rurs indicats en la taula.
Element Color de la flama Intensitat (Å)
Ba verd clar baixa 5150
Cu blau verd intens mitjana 5790 - 5850
K violeta alta 4044
Li roig intens alta 6710
Na groc molt alta 5890 - 5896
Tritureu-ne cadascun en un morter. Prengueu fil de nicrom, humitegeu-lo i acosteu-lo a la substància polvoritzada
perquè s’hi adherisca. Poseu-la sobre la flama d’un bec i anoteu el color d’aquesta.
Interpreteu el que ocorre. Quines dades apareixen en l’última columna? Per què aquests experiments poden ajudar
a estudiar l’escorça electrònica?

1. 3. Es tracta del brom (Br2).
+ +
+ + + +
+ +
+ + + +
| |
| |
+
+ + + + Br Br |BrBr|
+ +
+ + + +
+ +
Hidratació de catió Hidratació d’anió

Les propietats són les dels compostos covalents mo-
+
leculars. La seua massa atòmica mitjana, si fóra un
H✒O Catió Anió
+ + 50% exacte, seria de 80 u.
La molècula d’aigua és polar, la qual cosa li permet 4. El SiO2 forma cristalls covalents. És un dels compo-
dissoldre un cristall iònic en dissociar-lo en anions i nents de l’arena. Cristal·litzat, forma el quars (dure-
cations. La part positiva de l’aigua atrau l’anió, i el sa 7 en l’escala de Mohs); en estat amorf, forma
pol negatiu, el catió. Quan l’energia d’atracció és su- l’òpal. Es fon a més de 1700 C.
ficient, es produeix la ruptura de la xarxa i
l’envoltament de cations i anions per molècules 5. S’emet en ocasió de la celebració el 2007 de l’any de la
d’aigua. Aquest procés s’anomena hidratació. ciència. La data coincideix amb el centenari de la mort
de Mendeléiev. Cada bloc de color coincideix amb els
grans grups d’elements i amb els subnivells s, p, d, f. Els
2. a) A pertany al grup 1; B, al grup 16. quadres en blanc coincideixen amb els buits que va dei-
b) i c) AB és un compost iònic, del tipus de Na2O. El xar Mendeléiev i dels elements dels quals va predir les
compost BB és covalent molecular, del tipus O2. propietats.

11 enllaços
1 Els gràfics es refereixen a un procés de dissolució en 4 Projecte d’investigació.

aigua: posa llegenda a aquests i escriu un text ex- a) Representa les estructures de Lewis de PH3, SiO2,
plicatiu que incloga les paraules: polar, envoltament, SiH4 i C2H4.
anió, catió, cristall iònic, energia d’atracció, hidrata-
b) Quina d’aquestes substàncies forma cristalls cova-
ció.
lents? Investiga en quines formes cristal·litza i qui-
nes propietats físiques corresponen a cadascuna. Et
+ +
+ + + + recorda alguna substància de la vida quotidiana?
+ +
+ + + +
+ 5 Un segell peculiar.
+ + + +
El 2 de febrer del 2007 es posa en circulació el segell
+ +
+ + + + reproduït en el dibuix. Què representa? Per què aques-
+ + ta data? Què simbolitza cada color? A què obeeixen
els quatre quadres en blanc? En l’acte de presentació,
cert polític va fer una comparació del segell amb
+ l’hemicicle del Congrés dels Diputats dient: "A l’esquerra
+ +
s’hi col·loquen els més reactius; a la dreta, els més
inerts; al centre, els metalls, brillants i perdurables".
2 Analitza els símbols de Lewis: Fes una interpretació química d’aquesta frase.
••
••
••
A• B
a) A quin grup de la taula periòdica pertanyen?

b) Descriu els enllaços AB i BB. 0,30 CIENCIA
QUIMICA
c) Quines propietats poden esperar-se per a cadascun?
España
3 Consulta la taula periòdica i digues quin element dels

halògens és l’únic que és líquid a temperatura ambient.
Descriu l’enllaç de la seua molècula diatòmica mitjan-
çant símbols de Lewis. Quines propietats poden predir-
se per a aquest element? TABLA PERIÓDICA DE ELEMENTOS
ORREOS DE MENDELÉIEV
En la naturalesa es troben dos isòtops de brom, 79Br i DISEÑO: J.GARCÍA MARTÍNEZ © RCM-FNMT 2007
81
Br l’abundància relativa dels quals és d’aproximadament
el 50% per a cadascun. Quina massa atòmica mitjana
tindrà el brom en la taula periòdica? Raona la respos-
ta.

AMPLIACIÓ 12 Càlculs químics

— Utilització conjunta del concepte de mol, nombre d’Avogadro i volum molar.
— Ajust i càlculs amb masses en les reaccions químiques complexes.
— Càlculs amb reactiu limitant.
— Càlculs amb masses i volums en les reaccions químiques.
— Càlculs amb fórmules: determinació de la fórmula d’un hidrat.
ACTIVITAT DE GRUP
La següent experiència es pot realitzar de diverses maneres i permet reproduir els experiments de Lavoisier. És es-
pecialment important que l’alumnat imagine les preguntes que pogué fer-se Lavoisier en comprovar que el que ells
anomenaven calcinat final pesava més que el metall original. (Llegiu el text i fins i tot il·lustreu lectures adequa-
des sobre els experiments de Lavoisier.)
Poseu una esponja d’acer sobre un cresol i peseu el conjunt. A continuació, calfeu fortament amb un bec fins que
l’esponja d’acer es pose al roig. Es pot també calfar directament sobre la flama perquè el procés siga més ràpid, te-
nint la precaució d’arreplegar les petites llimadures enceses que poden caure. A continuació, es pregunta als estu-
diants si opinen que el pes final del conjunt serà igual, major o menor. En comprovar, com li va passar a Lavoisier,
que el pes final és major, es procedeix a buscar explicació: per què?, què ocorre en l’experiment?, què ocorreria si
es fera en un recipient tancat?

1. a) Té lloc la reacció següent: 3. 2NH3 CO2 → (NH2)2CO H2O
HCl (aq) NaHCO3 (aq) → NaCl (aq) CO2 (g) H2O (l) a) 2,5 mol de NH3 requereixen 1,25 mol de CO2; per
tant, sobren 2,35 mol de CO2. El reactiu limitant
b) Passem els 10 g a mols i resulten: és el NH3 i s’obtenen 2,5 mol d’aigua.
0,274 mol de HCl; 0,12 mol de NaHCO3 b) Passem les dades a mols i el resultat és: 0,147 mol
Com que cal el mateix nombre de mols de l’un i de NH3 i 0,082 mol de CO2.
0,147
l’altre, sobraran 0,154 mol de HCl. Calen 0,0735 mol de CO2, per tant sobren:
2
Prenent els 0,12 mol de NaHCO3, s’obtenen: 0,0085 mol, que són, 0,0085 44 0,374 g de CO2.
0,12 58,4 7 g de NaCl; 0,12 44 5,28 g de CO2 El reactiu limitant és el NH3.
500
0,12 18 2,16 g de H2O c) 22,32 mol de NH3, la qual cosa donaria
22,4
11,16 mol de H2O; és a dir: 11,16 18 200,88 g.
2. a) Les magnituds són: 100 mm de Hg, pressió; 300 K i Si el rendiment és del 85%: 0,85 200,88 170,75 g.
600 K, temperatura; 10 L, volum.
b) Com pot veure’s, ha augmentat la temperatura al 4. El residu de FeCl3, de massa molar 162,2 g/mol, és:
doble, per la qual cosa el volum també es dupli- 0,6 12 7,2 g de sal seca.
ca. Les que estableixen la relació directament pro- Per tant, establim la proporció:
porcional entre volum i temperatura i entre pres- 162,2 18x 162,2
; d’on resulta x 6.
sió i temperatura es coneixen com a lleis de Char- 12 7,2
les i Gay-Lussac. La fórmula de l’hidrat és: FeCl3 6H2O.
c) Utilitzem la llei dels gasos ideals: p V n R T. 5. C4H5N2O; C8H10N4O2
100 6. NH3 (g) 5 O2 (g) (800 C) → 4 NO (g) 6 H2O (g)
10 n 0,082 300; n 0,053 mol
76 0 a) 500 L de NO
b) 500 L de NO2
c) 3 NO2 H2O → 2 HNO3 NO; 333,3 L de HNO3
Mesurat a 800 °C i p = 1 atm, el resultat és 5 mol,
és a dir: 320 g. El NO restant passa a l’etapa b).

12 Càlculs químics
1 a) Què ocorrerà si es mesclen les dissolucions d’ambdós 3 Ajusta el procés: NH3 CO2 → (NH2)2CO H2O.
vasos? a) Reaccionen 2,5 mol de NH3 amb 3,6 mol de CO2.
Quin és el reactiu limitant? Quina quantitat d’aigua
s’obté? Quant de reactiu sobra?
Cl - Na+
+
O- O
H b) Reaccionen 2,5 g de NH3 amb 3,6 g de CO2. Quin
H C C-
OH
H+ O és el reactiu limitant? Quina quantitat d’aigua s’obté?
Cl - Na+
c) Es fan reaccionar 500 L de NH3 (g) mesurat en con-
HCl (aq) NaHCO3 (aq) dicions normals, amb la quantitat suficient de CO2.
Quina massa d’aigua s’obté si el rendiment de
l’operació és d’un 85%?
4 Es calfen 12 g d’un hidrat de FeCl3 i perd un 40% del

seu pes. Troba la fórmula de l’hidrat.
Interpreta el procés i dedueix el resultat final de la 5 Troba la fórmula empírica i molecular de la cafeïna,
reacció, sabent que un dels components és gas i que conté: 49,5% de C, 5,14% de H, 28,9% de N, 16,5%
l’altre és molt habitual a la cuina. de O.
b) Si reaccionen 10 g de HCl i la mateixa quantitat de Dada: Massa molar de la cafeïna 194 g/mol.
NaHCO3, quin és el reactiu limitant? Quina quanti- 6 Projecte d’investigació.
tat en massa s’obté de cada producte?
1a part. Per a l’obtenció de l’àcid nítric de manera in-
dustrial s’utilitza el procés d’Ostwald. Consisteix en
2 Analitza detingudament el gràfic i les xifres que hi apa- l’oxidació de l’amoníac procedent de la síntesi de Ha-
reixen. ber, en tres etapes:
a) Oxidació de l’amoníac a òxid nítric:
100 mm Hg 300 K 100 mm Hg 600 K
NH3 (g) 02 (g) (800C) → NO(g) H2O(g)
Ajusta el procés i dedueix quants litres de NO
s’obtenen amb 500 L de NH3 en les mateixes con-
V = 10 L dicions de pressió i temperatura.
b) Oxidació de NO a NO2: NO (g) O2 (g) → NO2 (g).
Quant NO2 s’obté a partir del NO del pas a)?
100 mm Hg c) Pas de NO2 a HNO3: NO2 H2O → HNO3 NO.
Quants grams de HNO3 s’obtenen? Què faries amb el
NO sobrant?
2a part. Investiga les dues síntesis que apareixen en el
problema:
a) A quines magnituds corresponen? Hi detectes algun a) La síntesi de Haber.
error?
b) El procés d’Ostwald.
b) Què ocorre del primer al segon dibuix? Quin serà el
volum final? A quina llei dels gasos es refereix? Descriu-les, exposant les condicions en què tenen
lloc, els problemes que presenten, el rendiment de
c) Quants mols de gas es troben tancats en l’èmbol? cadascuna, els productes i usos d’aquests, etc.

AMPLIACIÓ 13 Energia i velocitat
de les reaccions químiques

— Ruptura i formació d’enllaços. Balanç energètic.
— Reaccions exotèrmiques i endotèrmiques. Diagrames energètics i equacions termoquímiques.
— Reaccions de combustió. Combustibles. Densitat d’energia i energia específica.
— Mesura quantitativa de la velocitat de reacció.
— Neutralització àcid-base: un exemple de reaccions ràpides.
— Comprovació dels factors dels quals depén la velocitat de la reacció.
ACTIVITAT DE GRUP
Es poden analitzar alguns factors que influeixen en la velocitat de reacció:

1) Poseu dues masses iguals de zinc en dos tubs d’assaig, l’un en un sol tros i l’altre en grànuls. Agregueu una quan-
titat igual de HCl 3 M a cada tub. Observeu la velocitat i extraieu-ne una conclusió.
2) Dissolgueu alguns grans de KMnO4 en 100 ml d’aigua destil·lada i afegiu-hi unes gotes de H2SO4. Aboqueu la ma-
teixa quantitat d’aquesta dissolució en dos tubs d’assaig. A continuació, poseu un clau de ferro en cada tub. Dei-
xeu-ne un així, i fiqueu l’altre en aigua bullent. Mesureu el temps que tarden a decolorar-se.
3) Prengueu un tros de 10 cm de cinta de magnesi i peseu-la. Talleu-la per la meitat i poseu cada tros en un tub
d’assaig. A continuació, prepareu una dissolució diluïda de HCl. Poseu en un vas 10 ml d’aquesta dissolució i afe-
giu-hi 10 ml d’aigua destil·lada, amb la qual cosa l’àcid es dilueix a la meitat. Poseu quantitats iguals dels dos
àcids en els tubs amb magnesi. Anoteu el temps que li costa desaparéixer.
Extraieu conclusions de cada experiment. Quins factors són els que s’estudien i com influeixen? Expliqueu també
els processos químics que tenen lloc.

1. a) La reacció de Mg amb Cl dóna MgCl2. 3. 2 HCl Ca (OH)2 → CaCl2 2 H2O
b) A partir de la definició de velocitat, es calcula: 0,150 L 0,8 mol/L 0,12 mol HCl, que consumeixen
0,06 mol de Ca(OH)2, que són: 0,06 74 4,44 g.
0,25 (g) 0,25 (g)
v 7,14 103 g/s ⇒ pH log [H] –log 0,8 0,1
35 (s) 24,3 (g/mol)
0,0103 mol 4. a) CaCO3 (s) 2 HCl → CaCl2 CO2 H2O
El CO2 després fa que disminuïsca la massa.
0,0103 (mol)
Per tant: v 2,9 104 mol/s.
3 5 (s) t (min) Massa total (g) Pèrdua massa (g)
7,5 10 4 (mol/s) 0 161,5 0
c) 2,6 vegades augmenta la velocitat.
2,9 10 4 (mol/s) 2 161,44 0,06
4 161,33 0,17
2. a) Amb 2 t es produeixen: 2 106 18 3,6 107 kJ.
6 161,24 0,26
3,6 107
Es necessiten: 734 693,9 g de gasolina. 8 161,17 0,33
49
3,6 107 10 161,12 0,38
253 521,1 g d’hidrogen. 0,06 (g) 0,11(g)
142 b) v020,03g/min;v240,055 g/min
253 521,1 2 (min) 2(min)
El producte seria aigua: 126 760,55 mol.
2 0,09(g) 0,07(g)
La massa d’aigua: 126 760,55 18 2,28 106 g v460,045g/min;v680,035 g/min
2(min) 2(min)
d’aigua. 0,05 (g)
v810 0,025 g/min
b) 1 L 800 g, és a dir: 800 49 39 200 kJ/L. 2 (min)
Excepte en el primer tram (inici de la reacció), la
2 g de H2 són 22,4 L; per tant, 1 L equival a 0,089 g, velocitat disminueix amb el temps, ja que es va
és a dir: 0,089 142 12,7 kJ/L. consumint el reactiu.
c) L’hidrogen té major rendiment per gram, però la c) Massa total despresa: 0,38 g CO2.
1 (g)
gasolina posseeix més densitat d’energia. A partir de l’equació: 0,01 mol CaCO3,
100 (g/mol)
donen 0,01 mol CO2, que són: 0,01 44 0,44 g.
Es veu que el rendiment del procés és d’un 86,4%.

Energia i velocitat
13 de les reaccions químiques
1 a) L’experiència 3 dóna compte de la reacció entre el 4 S’ha estudiat la velocitat de reacció entre el carbonat
Mg i el HCl. Quin és el resultat del procés? de calci i l’àcid clorhídric, de la manera següent.
b) Si 0,25 g de cinta de Mg tarden 35 s a reaccionar S’ha pres 1 g de carbonat en un vidre de rellotge i
completament amb el HCl, calcula la velocitat mit- 50 cm3 de HCl 2 M en un matràs d’Erlenmeyer, i s’ha
jana de reacció en grams per segon i en mols per posat tot sobre una balança electrònica. La massa del
segon. conjunt és 161,5 g.
c) En augmentar la temperatura en 10 ºC, la velocitat S’ha afegit el carbonat dins del matràs d’Erlenmeyer al
del procés és de 7,5 104 mol/s. En quant ha aug- mateix temps que es posava en marxa el cronòmetre.
mentat o disminuït la velocitat? Hem anotat la massa total cada dos minuts, i en re-
sulta la taula següent:
t (min) Massa total (g) Pèrdua massa (g)
2 El valor energètic de la fusta és d’aproximadament 0 161,5
18 kJ/g; el de la gasolina és de 49 kJ/g, i el de
2 161,44
l’hidrogen, 142 kJ/g. Certa família consumeix en un hi-
vern 2 t de fusta. 4 161,33
6 161,24
a) Quina quantitat de gasolina i d’hidrogen cadrien
8 161,17
per a produir la mateixa energia? Quins produc-
tes de reacció donaria l’hidrogen i en quina quan- 10 161,12
titat? a) Completa la taula i calcula la massa perduda en
b) Calcula la densitat d’energia de la gasolina (densi- grams. A què és degut això? Escriu i ajusta la re-
tat 0,8 kg/L) i de l’hidrogen gas en c. n. acció que ha tingut lloc.
c) Quins avantatges i inconvenients veus a cada com- b) Calcula la velocitat del procés en cada interval de
bustible? 2 min. Explica la variació.
c) Quina massa total de gas s’ha després? Coincideix
amb la seua predicció estequiomètrica?
3 Escriu la reacció de neutralització entre l’àcid clorhí-
dric i l’hidròxid de calci. Quants mols i grams de la 5 Projecte d’investigació.
base són necessaris per a neutralitzar 150 ml d’una a) Enzims. Explica la seqüència de l’acció d’un enzim.
dissolució de HCl de 0,8 mol/L? Quin pH correspon a Investiga sobre els enzims: què són, com actuen,
la dissolució àcida? classificació… Tria i estudia un tipus d’enzims.
b) Biocombustibles. Comenta críticament el text se-
güent.
“A pesar que els combustibles d’origen vegetal tam-
bé produeixen CO2 quan es cremen, aquestes emis-
sions es veuen compensades en gran part per
l’absorció de CO2 durant el creixement d’aquestes
mateixes plantes. Així, la substitució de combusti-
bles derivats de petroli per biocombustibles redui-
ria de manera efectiva la quantitat de CO2 que s’emet
a l’atmosfera.”
Investiga què s’anomena biocombustibles de prime-
ra o segona generació. Quins plans es proposen des
de la Comissió Europea per a la biomassa? Quins
països potencien més la producció i l’ús de bio-
combustibles?

AMPLIACIÓ 14 Els compostos
de carboni

— Representació mitjançant diagrames de Lewis dels compostos en els quals intervé el carboni.
— Els compostos del carboni: els isòmers.
— Hidrocarburs: nomenclatura dels hidrocarburs de cadena ramificada, reaccions de combustió.
— Compostos oxigenats i nitrogenats: nomenclatura.
— Polímers: monòmers i reaccions de polimerització.
Es pot aprofundir en la nomenclatura dels compostos orgànics, per a la qual cosa es poden fer els exercicis que hi
ha en l’annex del text, així com dissenyar-ne d’altres d’un índex de dificultat major.
ACTIVITAT DE GRUP
L’alumnat, dividit en grups, fa una investigació sobre determinats continguts, guiada pel professor, i l’exposa al
conjunt de la classe. Es pot seguir la línia següent:
• Isomeria de posició i de funció.
• Reactivitat dels hidrocarburs insaturats: addició (hidrogenació i halogenació).
• Reaccions d’oxidació dels alcohols primaris i secundaris.
• Obtenció dels èsters per reacció entre àcids i alcohols. Propietats físiques, nomenclatura.
• Altres compostos oxigenats i nitrogenats: èters i nitrils. Propietats físiques i nomenclatura.
• Hidrocarburs cíclics: el benzé i alguns derivats.
1. a)
HHHHOH b)HHCO c) H 5.
H3CCCCH3
H OH H OH H3C

2,3-dimetil-2-buté
HCCCOH HCCH CCC⬅N H3CCH3 CH3
H OH H OH OH

HHHHOH HHCOH H HOH H3CCHCHCO

2,3-dimetilbutanal H3C H
H3CCH3 CH3H
a) Set enllaços senzills CH, 2 CC; un CO i un
H3CCHCHOH
OH. Ác. 2,3-dimetilbutanoic H3CCHCH
b) Tres enllaços senzills CH; un CC; un CO; un H3CCHCHCO
H3C
OH i un enllaç doble CO. H3CCH3 CH3
c) Tres enllaços senzills CH; un CC; un de doble H3OH OH
CC i un de triple C⬅N. 1,2-hexanodiol H2
CH2CHCH2CH2CH2CH3
2. Les opcions a), c), i d) són isòmers de posició, amb
6. a) És indicatiu que en els dos compostos hi ha el
fórmula molecular C6H14. L’opció e) té distinta fór- grup carbonil (CO). En l’acetona es forma un co-
mula molecular, C7H16. El b) és el mateix compost que lor groc més suau, i en l’etanal, un color més in-
a), i f) és el mateix compost que d). tens i amb precipitat.
冢冣
b) La resposta requerida és la següent:
3. a) FF S’anomena tefló.
• Amb el KMnO4, l’etanal experimenta un canvi
CC de color a marró, mentre que amb l’acetona
no es produeix canvi de color (púrpura del
FF n KMnO4).
b) 500 (12 2 4 19) 50 000 u • Amb el Fehling (blau), l’etanal experimenta un
canvi de color en calfar-lo a roig rajola. Amb
4. a) CH4 (g) 2 O2 (g) → CO2 (g) 2 H2O (L) 891 (kJ) l’acetona, no.
C4H10 (g) 13/2 O2 (g) → 4 CO2 (g) 5 H2O (L) • Amb el R. de Tollens, en calfar l’etanal apareix
2877 (kJ) una capa d’espill de plata a les parets del tub
b) 44,8 L en c. n. són 2 mol de butà. Per tant, es des- d’assaig. Amb l’acetona, no.
prenen: 2 2887 5774 kJ El canvi de color és una evidència experimental del
fet que s’ha produït una reacció química. L’aldehid
1 (mol de metà) x
→ x 6,46 mol reacciona amb els tres reactius, i la cetona, no. Per
16 (g) 103,6 (g) tant, ens servirà per a poder distingir aquests com-
Per tant: 6,46 891 = 5776 kJ. postos. En aquest cas, els aldehids s’oxiden, i les ce-
L’energia alliberada en les dues situacions és la mateixa. tones, no.

Els compostos
14 de carboni
1 Dibuixa el diagrama de Lewis de cadascuna de les se- 5 Completa la taula següent amb el nom o la fórmula
güents molècules, i assenyala els electrons compartits dels següents compostos de carboni.
i el tipus d’enllaç entre cada àtom.
a) CH3CH2CH2OH 2,3-dimetil-2-buté H3
H3C
b) CH3COOH
c) CH2CHCN 2,3-dimetilbutanal H
H3C
H3CCHCHOH
H3CCHCH
2 Dels compostos següents, quins són isòmers? H3CCHCHCO
a) CH3CH2CH2CH2CH2CH3OH H3C
H3CCH3 CH3
b) CH2CH2CH2CH2 H3OH OH
OH H2
H2CH3CCH2 CH3 CH2CHCH2CH2CH2CH3
c) CH3CH3

CH3CCH2CH3 6 Experiència.
Es pretén identificar el grup carbonil (CO) en els al-
CH3CH3OH dehids i en les cetones, i, posteriorment, observar el
d) CH3CH2CH2CH2CH3 comportament diferent que es produeix entre els al-
CH3 OH
CH3CH3 dehids i les cetones amb diversos reactius.
e) CH3CH2CH2CH2CH3 a) Per a la primera investigació, s’aboquen en dos tubs
CH3 OH d’assaig 2 ml d’etanal (acetaldehid) i 2 ml de pro-
CH3CH3 CH3 panona (acetona). Es posen dues gotes de 2,4-dini-
f) CH3CH2CH2CH2CH3 trofenilhidrazina en cada tub. Observa els colors
CH3 OH grocs que es produeixen; de què són indicatius?
CH3CH3 CH3
b) Per a la segona investigació, s’aboquen 2 ml d’etanal
i acetona en sengles tubs d’assaig i a cadascun
3 a) Escriu el polímer desenvolupat que es deriva del te- d’aquests s’hi afig 1 ml de permangantat de potas-
trafluoretilé: CF2CF2. Com s’anomena? si.
b) Quina massa molecular correspon a una macromo- S’aboquen 2 ml de cada etanal i acetona en sengles
lècula de 500 unitats? tubs d’assaig i a cadascun d’aquests s’hi afigen 4 ml
Dades: Masses atòmiques: C 12 u, F 19 u de reactiu de Fehling, i es calfa suaument al bany
Maria.
S’aboquen 2 ml de cada etanal i acetona en sengles
4 En la combustió completa del butà es produeixen tubs d’assaig, als quals s’afig –a cadascun– 1 ml de
2877 kJ/mol, i en la del metà, 891 kJ/mol. reactiu de Tollens, i es calfa 3 o 4 min al bany Maria.
a) Escriu i ajusta les reaccions de combustió dels dos Observa els colors que apareixen en cada parell de tubs
combustibles. d’assaig. De què són evidència experimental els canvis
b) Què allibera més energia, 44,8 L de butà mesurat de color? Quines conclusions es deriven d’això?
en c. n. o 103,36 g de metà?

AMPLIACIÓ 15 La importància
de la química del carboni

— Química del petroli. Reaccions de craqueig.
— Química de la matèria viva. Biomolècules. Composició centesimal.
— Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Reaccions químiques. Identificació experimental.
Es pot aprofundir en les reaccions de craqueig i en la composició estructural de les biomolècules.
ACTIVITAT DE GRUP
Es poden ampliar identificacions experimentals, com per exemple la determinació de la vitamina C (àcid ascòrbic).
Per a això, organitzarem la classe en grups i cadascun d’aquests grups investigarà un suc natural espremut i diver-
sos sucs envasats de la mateixa fruita. Aquesta ampliació pot ser guiada pel professor. Com a indicador s’utilitza
blau de metilé o 2,6-diclorofé-indofenol. Per a veure com actua, s’utilitza com a patró, per exemple, Redoxon. Es
col·loca 1 ml del reactiu i s’hi afig una gota de la dissolució patró, s’agita i s’observa si es decolora, la qual cosa
indica que la quantitat de vitamina C en aquesta gota és suficient per a reduir 1 ml de reactiu. A continuació, es
realitza i s’exposa la investigació.
1. a) C5H11O2N. 5. a) C15H32 → C6H14 C7H14 C2H4

b) 180 g de carboni, 33 g d’hidrogen, 96 g d’oxigen b) C6H14 19/2 O2 → 6 CO2 7 H2O 4194,4 kJ
i 42 g de nitrogen. C2H4 3 O2 → 2 CO2 2 H2O 1410,9 kJ
b) 351 g de valina són 3 mol.
c) 300 g C 6 H 14 són 3,49 mol; per tant, s’emeten
2. a) C6H12O6 → 2 C2H6O 2 CO2 20,94 mol CO2, que són: 920,93 g.
9000 300 g C 2 H 4 són 10,71 mol; per tant, s’emeten
b) 9000 grams de glucosa són: 50 mol.
180 21,41 mol CO2, que són: 942,86 g.
Es produeixen 100 mol d’etanol: 100 62 6200 g
Lleugerament més, l’eté.
etanol.
d) 300 g C6H14 són 3,49 mol; per tant, es desprenen
NH2CHO NH2CHO NH2CHO CHO
14 638,46 kJ.
3. CHCOH
NH2CHCOH NH2CHCOH → H2NCHCH 300 g C2H4 són 10,71 mol; per tant, es desprenen

NH2CHCH3 NH2CHCH3 NH2CHCH3 CHCH3 15 110,74 kJ.

CH3CH3 CH3CH3 CH3CH3 CH3
7. Apareix el color roig rajola. Significa que totes les
substàncies que donen aquest color amb aquests re-
4. a) m d V 0,864 (g/mL) 500 (mL) 432 g d’heptà. actius són del mateix tipus que la glucosa.
100 (g heptà) 432 (g heptà) Si no canvia el color blau, això significa que no re-
⇒ x 1330,5 g CO2 acciona. No es comporta com la glucosa, pel fet que
7 44 (g CO2) x
no és reductora, ja que no té un grup hemiacetàlic,
432 (g heptà) la qual cosa es deu al fet que la glucosa i la fructo-
1 (m ol heptà) 100 (g/mol) sa s’uneixen pel seu CO a través de l’enllaç gluco-
b) ⇒ x
11 (mol O2) x sídic.
47,52 mol O2 El color que apareix és el roig rajola, ja que el HCl
hidrolitza la molècula de sacarosa, que es trenca en
1 (mol O2 en c.n.) 47,52 (mol O2) glucosa i fructosa, i per això apareix el color roig ra-
⇒ x 1064,45 L O2
22,4 (L de O2) x jola propi de la prova patró.
en c.n.
100 (g heptà) 432 (g)
c) ⇒ x 622,08 g
8 18 (g H2O) x
d’aigua

La importància
15 de la química del carboni
1 La valina és un dels aminoàcids presents en les pro- 5 El craqueig del n-pentadecà dóna lloc a un hexà, un
teïnes. hepté i l’eté.
NH2CHO a) Escriu l’equació química corresponent.

NH2CHCOH b) Anota les equacions químiques de combustió de
l’hexà i de l’eté, i investiga l’energia que alliberen
NH2CHCH3 per cada mol.

CH3CH3 c) Quin dels dos emetrà més CO2, si es parteix de 300 g
de cadascun?
a) Quina és la seua fórmula molecular?
d) Quina quantitat d’energia es desprendrà en cada
b) Quants grams de nitrogen, oxigen, carboni i hidro- cas?
gen hi haurà en 351 g de valina?
6 Projecte d’investigació.
2 La glucosa produeix per fermentació età i diòxid de Els triglicèrids i el colesterol són dos lípids que exer-
carboni. ceixen influència en la salut dels éssers humans. In-
vestiga: com són químicament les seues molècules?,
a) Escriu la corresponent equació química.
quina funció exerceixen en el nostre organisme?, quin
b) Quants grams d’etanol s’obtenen de 9 kg de gluco- tipus de problemes ens causen?, per què els causen?,
sa? com es poden solucionar?
7 Experiència. Aprofundiment en el reconeixement de

3 Escriu la reacció entre dues molècules de l’aminoàcid glúcids.
essencial valina per a obtenir un dipètid.
Es pretén determinar per què hi ha glúcids que amb
la prova de Fehling donen reacció negativa.
4 El n-heptà que indica l’índex d’octans igual a zero en Es fan reaccionar en un tub d’assaig 3 ml de glucosa
una gasolina té una densitat de 0,864 g/ml. amb 1 ml de reactiu de Fehling A i 1 ml de reactiu de
L’equació que representa la seua combustió és: Fehling B, calfant-ho. S’observa un determinat color;
C7H16 11 O2 → 7 CO2 8 H2O quin significat té?
a) Troba la quantitat de diòxid de carboni que es pro- A continuació, es repeteix l’experiència, però amb 3 ml
dueix quan reacciona completament mig litre d’aquest de sacarosa. Què posa en evidència el color que hi apa-
hidrocarbur. reix? Investiga a què és degut.
b) Calcula el volum d’aire necessari per a aquesta com- Comença de nou, posa 3 ml de sacarosa, però ara afig-
bustió, mesurat en c. n. hi 10 gotes de HCl al 10% i calfa-ho amb el bec. Dei-
xa-ho refredar i afig-hi 1 ml de reactiu de Fehling A
c) Determina la massa d’aigua que s’ha produït. i 1 ml de reactiu de Fehling B. Quin color apareix? In-
vestiga què ha succeït i per què ara el resultat és dis-
tint.

PROJECTE EDITORIAL
Equip d’Educación Secundària d’Ediciones SM
AUTORS
Mariano Remacha
Jesús A. Viguera
Alberto Sanmartín
EDICIÓ
Antonio Fernández Roura
COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICS

Josep García Illa
I més, SLL
IL.LUSTRACIÓ
Domingo Duque
Jurado y Rivas
DISSENY
Estudio SM
MAQUETACIÓ
Grafilia, S. L.
COORDINACIÓ EDITORIAL
Nicolás Romo
DIRECCIÓ EDITORIAL
Aída Moya
EDICIONES SM no pot controlar les informacions o continguts dels llocs web d’aquesta publicació que no són propis o que són
gestionats per tercers. Per això no garanteix ni assumeix cap tipus de responsabilitat pels continguts que puguen resultar il·lícits
o que puguen lesionar qualsevol dret de tercers.
© Ediciones SM
Imprés a Espanya - Printed in Spain

Atenció A La Diversitat 4º ESO Física I Química PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Atenció A La Diversitat 4º ESO Física I Química PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Í N D E X

Els continguts bàsics d’aquesta unitat són:

— Definició del concepte de moviment i de les magnituds amb què es descriu.

SOLUCIONES DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. 11) D E S P L A MÇ A E N T Posició s(m) 4 2 0 6 12 13 16 20

e e 380 000 (km) e 20

Física i Química 4t ESO 2 Atenció a la diversitat

1 Completa l’acròstic següent: 4 La Lluna es troba aproximadament a 380 000 km de

7) Punt que ens serveix com a referència. 6

2 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o fal- _4 _2 t

6 Es deixa caure una moneda des d’una altura de 20 m

Atenció a la diversitat 3 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. 5. Pot representar tant el moviment a) com al c), ja que

2. En un moviment variat canvia el mòdul de la velo-

3. a) Vertader b) Fals c) Fals d) Fals

Física i Química 4.o ESO 4 Atenció a la diversitat

11) En un MCU, temps que tarda el mòbil a fer una

7 Deixa caure un baló des d’una finestra situada a 20 m

Atenció a la diversitat 5 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

4. Es posa una força a continuació de l’altra i s’uneix

Física i Química 4t ESO 6 Atenció a la diversitat

1 Completa el següent acròstic. 4 Un mòbil de massa 5 kg es mou en línia recta, i la

4) La és la constant de proporcionalitat en- 3

tre la força i l’acceleració. 2

5) Una molla calibrada que serveix per a mesurar for- 1

ces s’anomena 1 2 3 4 t (s)

3 Un jove llança un objecte verticalment cap amunt, puja 2 4 6 2 4 6 2 4 6

Atenció a la diversitat 7 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. 11) P E S 4. Si ens dobleguem amb la paret darrere, caurem cap

Física i Química 4.o ESO 8 Atenció a la diversitat

Atenció a la diversitat 9 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. 11) E M P E N Y I M E N T 6. Les tisores tenen una densitat major que la de l’aigua

Física i Química 4t ESO 10 Atenció a la diversitat

Atenció a la diversitat 11 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

En www.intra.es/descubreAprende/htm/3_2_1_accion.htm apareixen desenes d’experiències, moltes de les quals, re-

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. 11) C U M U L S 4. a) La velocitat del cometa és major en el periheli que

3. Les estrelles estan compostes fonamentalment 3,53  1022 N

Física i Química 4t ESO 12 Atenció a la diversitat

1 Completa el següent acròstic. 4 a) El cometa Halley descriu una trajectòria el·líptica al

1) Les galàxies s’agrupen en estructures majors ano-

Atenció a la diversitat 13 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

— Idea clara del concepte d’energia.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. Sistema físic 1 2 3 4 5 6 5. b) 2000  0,65 1300 J

Física i Química 4t ESO 14 Atenció a la diversitat

Atenció a la diversitat 15 Física i Química 4t ESO

Els contiguts bàsics d’aquesta unitat són:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

1. a) P m g 4  10 40 N 5. a) Sí, ja que la força aplicada es desplaça en la seua

Física i Química 4t ESO 16 Atenció a la diversitat

3 Deixem caure un cos des d’una altura de 25 m. Quan

8 El dibuix mostra un pèndol que parteix del repòs en la

1. 11) D E S P L A MÇ A E N T Posició s(m) 4 2 0 6 12 13 16 20

3. Les estrelles estan compostes fonamentalment 3,53 1022 N

1. Sistema físic 1 2 3 4 5 6 5. b) 2000 0,65 1300 J

1. a) P m g 4 10 40 N 5. a) Sí, ja que la força aplicada es desplaça en la seua

b) Es calfa gel a 10 °C, fins que es converteix en ai-

1. Les afirmacions a) i c) són vertaderes; b) i d), falses. 8. a) s 220 2 440 m

1. a) HC⬅CCH3 b) CH3CHO 6. Segons creix el nombre d’àtoms de carboni de la ca-