Ampliacio I Reforc Medi Segundo Primaria PDF

Reforç
PRIMÀRIA
i ampliació
Coneixement
Recursos per al professorat
del medi 2
Reforç i ampliació de Coneixement del

medi per a 2n de PRIMÀRIA és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el departament d’Edicions Educatives
de Santillana Educación, S. L./Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan
Redal i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat

l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Raquel Rubalcaba Bermejo
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalete
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Teresa Grence Ruiz
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

1r CICLE-PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Projecte Els Camins del Saber
230653 _ 0001-0072.indd 1 09/03/11 15:06

Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: José Luis García, Raúl de Andrés, Rosa Barriga i Jorge Gómez.
Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada.
Confecció i muntatge: Manuel Baña, Jorge Borrego i Victoria Lucas.
Correcció: Antoni Soriano I Immaculada Gregori Soldevila.
Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez.
Fotografia: GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. Jaime; A. G. E. FOTOSTOCK/Vidler;

EFE/EPA/Barbara Walton; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; ISTOCKPHOTO;
PHOTOALTO; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.
© 2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
CP: 230653 intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
Depòsit legal: d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
230653 _ 0001-0072.indd 2 09/03/11 15:06

Índex
Fitxes DE REFORÇ
Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Unitat 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Unitat 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Unitat 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Unitat 13. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Unitat 14. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Unitat 15. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxes D’AMPLIACIÓ
Unitat 1 Unitat 9
La circulació de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . 34 El paisatge del fons marí . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 2 Unitat 10
El sabor dels aliments. . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Alerta amb el Sol! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 3 Unitat 11
Què és un constipat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Una ciutat soterrada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 4 Unitat 12
El «rebost» del dromedari. . . . . . . . . . . . . . . 40 De viatge per Bangkok. . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 5 Unitat 13
Animals curiosos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 La llavadora, quin invent!. . . . . . . . . . . . . . . 58
Unitat 6 Unitat 14
Per què les fulles d’alguns Records de família. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
arbres canvien de color i cauen? . . . . . . . . 44
Unitat 15
Unitat 7 Els records del nostre passat. . . . . . . . . . . . 62
Com ens arriba l’aigua a casa?. . . . . . . . . 46
Unitat 8
La «sopa de plàstic» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Solucionari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
230653 _ 0001-0072.indd 3 09/03/11 15:06

UNITAT
1 Nom Data
El nostre cos
REForç
1 Completa cada oració amb la paraula corresponent.
articulacions ossos esquelet
E”> ¬ín†erio® ∂e¬ nost®æ cofi efi tro∫±>

elfi .
E”lfi ossofi forµe> ¬´
.
E”lfi ossofi fiªuni≈e> πe® ¬efi
.
2 Encercla les articulacions que doblega cada xiquet. Escriu com es diuen.
3 Escriu V si és verdader o F si és fals.
Els músculs són durs i rígids.

Els músculs ens permeten moure el cos.

Els músculs s’unixen als ossos pels tendons.

A la cara no tenim músculs.

4 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
230653 _ 0001-0072.indd 4 09/03/11 15:06

4 Observa el dibuix A i copia els noms dels músculs en el dibuix B.
A bíceps B
pectoral
bessó
abdominal
5 Pinta el dibuix segons la clau i continua l’oració utilitzant

les dues paraules.
Tràquea
(roig)
Pulmons
(blau)
Lái®æ q¤æ ®espi®eµ

.
Recorde les idees principals
E”lfi ossofi só> durfi ^ rígidfi ^ fiªuni≈e> πe®

¬efi .
E”lfi só> toufi ^ elàsticfi ^ enfi
πerµe†e> e¬ cofi. Súni≈e> alfi
ossofi πelfi .
Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5
230653 _ 0001-0072.indd 5 09/03/11 15:06

UNITAT
2 Nom Data
L’alimentació
REForç
1 Completa.
E”¬ µenja®, ^ µescla† passå πe®

tritura† amb lå ¬´
amb ¬efi , ^ arribå å
¬´ .
2 Agrupa els aliments. Pinta’ls segons la clau.
(blau) Aporten proteïnes i calci. (taronja) Aporten hidrats

de carboni.
(verd) Aporten vitamines i fibra. (roig) Aporten proteïnes.
3 Relaciona.
Greixos Enfortix els ossos.

Vitamines Aporten energia.
Proteïnes Ajuden a estar sans.
Calci Ajuden a créixer.
230653 _ 0001-0072.indd 6 09/03/11 15:06

4 Escriu l’aliment més saludable en cada cas.
5 Escriu amb quina freqüència has de prendre estos aliments.
Di√±rßefi √±ga∂efi
.
E”lfi aliµentfi enfi aju∂e> å ,

enfi e>forti≈e> elfi ^ enfi
aju∂e> å esta® .
Heµ ∂æ µenja® √±ga∂efi cadå
diå ^ p®end®æ aliµentfi sanfi ^ .
230653 _ 0001-0072.indd 7 09/03/11 15:06

UNITAT
3 Nom Data
La salut
REForç
1 Observa els dibuixos i escriu el que fa Lluc quan se sent malament.
L”lu© ßæ ßen† malaµen†.

L”^ få ma¬ e¬ caπ ^ tufi.
E”lfi pa®efi e¬ d¤e> P®e> e¬ q¤æ

å lå consultå hå di† e¬ .
∂e¬ .
2 Respon.
Quins símptomes té Lluc? L”^ ^ .

Si et sents malalt quan estàs a l’escola, a qui ho dius?
S’han de prendre medicaments si no ens ho diu el metge?
230653 _ 0001-0072.indd 8 09/03/11 15:06

3 Dibuixa una cara alegre si creus que el que fan estos xiquets és bo
per a la salut, i una cara trista si no ho és.
Faig exercici
Dorm huit
tots els dies.
hores cada nit.
Em raspalle
les dents només
Llig contes prop als matins.
d’una llum.
Menge fruita
i verdura cada dia.
S<^ enfi poßeµ malaltfi, ™eµ ∂ána® å lå

consultå ∂e¬ ^ ƒe® e¬ q¤æ enfi di¤.
E”¬ µet@æ ∂elfi xiq¤etfi fiªanoµenå .
L’efi ®evisionfi, lå , ƒe®
^ pro¤ enfi
aju∂e> å mantind®æªnfi .
230653 _ 0001-0072.indd 9 09/03/11 15:06

UNITAT
4 Nom Data
Els mamífers i les aus

REForç
1 Unix els punts i respon.
Quin animal és? Quin animal és?
És vertebrat o invertebrat? És vertebrat o invertebrat?
Per què? Per què?
2 Relaciona.
Vivípar Naix d’un ou.

Ovípar S’alimenta de plantes.
Herbívor Naix del ventre de la mare.
Omnívor S’alimenta de carn.
Carnívor Menja de tot.
230653 _ 0001-0072.indd 10 09/03/11 15:06

3 Què tenen en comú tots els mamífers? Marca.
Són animals vivípars.

Tenen plomes.
Mamen.
Són animals vertebrats.
4 Pinta el dibuix i escriu

cada nom al seu lloc.
cap bec
tronc ales
cua potes
5 Pensa. Què tenen en comú els mamífers i les aus?
Q¤æ só> .
E”lfi mamí£erfi só> animalfi ,

^ aliµen†e> amb
¬efi crêfi. L”å majoriå †Æ e¬ cofi co∫±r† ∂æ
^ quat®æ .
Lefi aufi só> animalfi
^ . Te>e> ,
u> , d¤efi ^ d¤efi .
230653 _ 0001-0072.indd 11 09/03/11 15:06

UNITAT
5 Nom Data
Altres animals
REForç
1 Forma parells d’animals i escriu els seus noms en el grup

corresponent.
serp saltamartí granota sardina
tauró mosca tortuga salamandra
Rèptils:
Amfibis:
Peixos:
Insectes:
2 Ordena els canvis que sofrix fins a convertir-se en granota. Numera d’1 a 4.
230653 _ 0001-0072.indd 12 09/03/11 15:06

3 Marca les característiques de cada grup d’animals.
Rèptils Amfibis Peixos Insectes

Són vertebrats X
Són ovípars
Tenen escates
Tenen aletes
Tenen antenes
4 Pinta i escriu.
æ å
å
å π
E”lfi ®èptilfi só> ^ .

Te>e> e¬ cofi co∫±r† amb .
E”lfi πeixofi tam∫…. A µéfi, †e>e> .
E”lfi aµfibifi só> ^ .
Te>e> lå πel¬ ^ quat®æ .
E”lfi inßec†efi só> ^ .
Te>e> sifi ^ d¤efi .
230653 _ 0001-0072.indd 13 09/03/11 15:06

UNITAT
6 Nom Data
Les plantes
REForç
1 Escriu el nom de les parts d’una planta.
2 Ratlla les coses que no necessita una planta per a viure.
3 Quin d’estos terrenys és sòl? Pinta’l i respon.
Què prenen les plantes

del sòl?
Per on ho prenen?
Pe® .
230653 _ 0001-0072.indd 14 09/03/11 15:06

4 Pinta el camí que seguirà la llavor per convertir-se en una planta.
5 Unix cada planta amb l’etiqueta corresponent. Després, pinta.
Arbust Arbre Herba

Tija dura i curta. Tija gruixuda i dura. Tija flexible i verda.
L’efi partfi ∂æ ¬efi plan†efi só>: ,

^ . A”lgu>efi plan†efi
tam∫… †e>e> ^ ,
o> efi tro∫±> ¬efi .
L’efi plan†efi >e©essi†e> , ,
^ .
230653 _ 0001-0072.indd 15 09/03/11 15:06

UNITAT
7 Nom Data
L’aigua i l’aire
REForç
1 Ratlla les dues oracions que són falses i convertix-les en verdaderes.
La neu és Podem agafar l’aigua

aigua líquida. líquida amb les mans.
L’aigua dels rius i llacs és

aigua dolça. És la que
usem per a beure i regar.

2 Observa amb atenció i dibuixa el que ocorrerà al final. Després, completa.
Qua> ¬áiguå efi ca¬få, efi con√±rti≈

e> .
Qua> ¬áiguå efi ®æf®edå, efi con√±rti≈
e> .
230653 _ 0001-0072.indd 16 09/03/11 15:06

3 Observa el dibuix i completa.
Láiguå evaporadå E”lfi núvolfi produï≈e>

formå . .
E”¬ S<o¬ ca¬få ¬áiguå L”å plujå ca¤ sob®æ

^ fiª . elfi riufi ^ e¬ ma®.
4 Escriu V si és verdader i F si és fals.
L’aire està pertot arreu. L’aire està sempre quiet.

L’aire té forma. En l’aire hi ha oxigen.
Láiguå éfi u> . Qua> efi ®æf®edå

mol† efi con√±rti≈ e> , q¤æ éfi
u> . Qua> efi ca¬få, efi con√±rti≈
e> , q¤æ éfi u> .
L´ éfi unå µesclå ∂æ .
E”¬ gafi µéfi importan† éfi ¬´ .
230653 _ 0001-0072.indd 17 09/03/11 15:06

UNITAT
8 Nom Data
Protegim la naturalesa
REForç
1 Observa el dibuix i respon.
Quins elements formen part del medi ambient?

Pensa en les necessitats de la vaca. Explica com depén del medi.
L”å vacå >e©essitå πe® å ®espira®,
πe® å aliµenta®-ßæ ^
πe® å ∫±u®æ .
2 Observa els dibuixos i escriu què passa en les escenes.
A B C
A. A”¬ bos© vi¤e> mol†efi mo>efi.

B.
C.
230653 _ 0001-0072.indd 18 09/03/11 15:06

D E F
▶ ▶
D. M”oltfi πeixofi vi¤e> a¬ ri¤.

E.
F.
3 Escriu alguna cosa que es puga fer per a evitar…
La desaparició d’alguns animals i plantes:
La contaminació de l’aigua:
La contaminació de l’aire:
E”¬ µed^ ambên† ∂æ ¬efi πerso>efi éfi lå

. Però ¬efi πerso>efi dan¥e> e¬
µed^: contami>e> ¬´ ^ ¬´ ,
^ provoq¤e> lå ∂ánimalfi
^ .
230653 _ 0001-0072.indd 19 09/03/11 15:06

Unitat
9 Nom Data
Els paisatges
REForç
1 Escriu quin tipus de paisatge és i pinta’l segons la clau. Escriu també els
noms dels punts cardinals.
Paisatge d’
Serra Vall Plana

(marró) (verd) (groc)
2 Escriu quin tipus de paisatge és i anota les paraules on corresponga.
penya-segat platja cap illa
Paisatge de
230653 _ 0001-0072.indd 20 09/03/11 15:06

3 Pinta de blau el curs del riu i dibuixa un punt roig on naix
i un punt verd on desemboca. Després, respon.
On és més estret el riu i les seues aigües van molt ràpides?
E”> .
Què és un afluent? U> ri¤ q¤æ
.
E”lfi paisat@efi ∂´ esta> situatfi

llun¥ ∂e¬ ma®. Po∂e> ße® ∂æ
o ∂æ .
E”lfi paisat@efi ∂æ esta> banyatfi
πe¬ ma®.
E”lfi só> dibuixofi q¤æ most®e>
e¬eµentfi ∂elfi .
230653 _ 0001-0072.indd 21 09/03/11 15:06

Unitat
10 Nom Data
El Sol, la Terra i la Lluna

REForç
1 Relaciona i respon.
Ix el Sol. Fosqueja.
El Sol està més alt. És migdia.
El Sol comença a amagar-se. S’ha fet de nit.
El Sol no es veu. Clareja.
En quin moment del dia el Sol fa més llum i calor? A”¬ .

2 Observa els dibuixos i completa.
L”å Terrå tardå

å ƒe® unå voltå a¬ voltan†

. Duran†
estå voltå, ßæ suc©eï≈ e¬
^ lå .
L”å Terrå tardå
å ƒe®
unå voltå a¬ voltan† .
Duran† estå voltå ßæ suc©eï≈e>
¬efi .
230653 _ 0001-0072.indd 22 09/03/11 15:06

3 Convertix estes oracions falses en verdaderes.
La major part del nostre planeta està cobert per terra ferma.
La Lluna brilla perquè té llum.
Les estreles són molt xicotetes.
4 Observa el dibuix. Pere no aconseguix vore la Lluna. Per què no n’hi ha?
Perq¤ê qua> h^ hå llunå

, lå L”lunå no efi √±¤.
E”¬ S<o¬ éfi unå q¤æ enfi dónå

^ .
L”å Terrå éfi e¬ nost®æ . Girå a¬
ma†ei≈ †empfi a¬ voltan† ∂æ
^ ∂e¬ .
L”å L”lunå girå a¬ voltan† ∂æ
^ lå √±êµ canvia® ∂æ .
230653 _ 0001-0072.indd 23 09/03/11 15:06

Unitat
11 Nom Data
La localitat
REForç
1 Escriu si és un poble o una ciutat i per què.
É”fi πerq¤ê:
1. .
2. .
3. .
É”fi πerq¤ê:
1. .
2. .
3. .
230653 _ 0001-0072.indd 24 09/03/11 15:06

2 Escriu dos serveis que l’ajuntament oferix als seus habitants.

3 Explica si els xiquets ho fan bé o malament segons les normes de circulació.
E”¬ xiq¤e† ho få
πerq¤ê .
L”å xiq¤etå få πerq¤ê
.
L”å localita† éfi lå
o e¬ o> viviµ.
L´ éfi e¬ go√±r>
∂æ lå localita†. E”stâ forma† πe® u>
^ di√±rsofi .
E”llfi organitΩe> elfi q¤æ
>e©essitå lå localita†.
L’efi aju∂e> å
millora® e¬ trànsi† ^ evita® acci∂entfi.
230653 _ 0001-0072.indd 25 09/03/11 15:06

Unitat
12 Nom Data
Els treballs
Reforç
1 Escriu el nom dels treballs. Després, respon.
L´ E”¬ få
cultivå bla†. på amb e¬ bla†.
E”¬ E”¬
criå porcfi. √±> lå ßeuå car>.
Qui treballen en la naturalesa?
Qui elabora un producte?
Qui dóna un servei?
2 Ordena de l’1 al 4.
SUCRE
Fàbrica Fàbrica Camp Botiga

de dolços de sucre de remolatxa de llepolies
230653 _ 0001-0072.indd 26 09/03/11 15:06

3 Completa l’esquema.
Els mitjans de transport
poden traslladar es mouen per
πerso>efi ma®
4 Observa i marca el tipus de comerç.
Botiga Hipermercat

Mercat Centre comercial

E”lfi t®eballfi fiªagruπe> e> t®eballfi e> lå

, t®eballfi e> ¬efi
^ t®eballfi q¤æ .
E”lfi traslla∂e> elfi
produc†efi ∂únfi llocfi å alt®efi πe® ,
πe® ^ πe® .
E”lfi produc†efi efi √±>e> alfi å
canv^ ∂æ .
230653 _ 0001-0072.indd 27 09/03/11 15:06

Unitat
13 Nom Data
Les màquines i els invents

REForç
1 Encercla les màquines que hi ha en el dibuix.
2 Escriu el nom de dues màquines de l’activitat 1 que tinguen poques

peces i el de dues màquines més que tinguen moltes peces.
Màquines amb Màquines amb

poques peces moltes peces
3 Escriu el nom de cada màquina al seu lloc.
Funciona amb la força de les persones:

Funciona amb gasolina:
Funciona amb electricitat:
230653 _ 0001-0072.indd 28 09/03/11 15:06

4 Dibuixa un ordinador que tinga monitor, teclat, ratolí i caixa.
5 Completa l’oració.
E”lfi ordinadorfi efi po∂e> con>ecta® amb alt®efi

å tra√–fi ∂´ .
L’efi só> obΔec†efi q¤æ enfi

aju∂e> å ƒe® elfi t®eballfi.
L’efi màqui>efi funcio>e> amb lå
∂æ ¬efi πerso>efi, amb
o amb .
E”lfi ordinadorfi só> màqui>efi. L’efi partfi
principalfi só>: lå ,
e¬ , e¬
^ e¬ .
230653 _ 0001-0072.indd 29 09/03/11 15:06

UNITAT
14 Nom Data
El temps passa
REForç
1 Completa l’encreuat. 1
T
3 G
Q
Ü 4 P
5 L
2
6 C Ç
1 Servia per a transportar aigua. 4 Amb elles decoraven les coves.

2 Mitjà de transport que s’inventà 5 En ell vivien el rei i els cavallers.
fa més de cent anys. 6 Carretera de pedra.
3 Lluitador romà.
2 Classifica les paraules anteriors en la seua època.
Època de les coves
Època dels romans
Època dels castells
Època dels invents
230653 _ 0001-0072.indd 30 09/03/11 15:06

UNITAT
3 Descobrix les cinc coses actuals que s’han colat en este dibuix. Encercla-les
i escriu com es diuen.
E”> ¬´èpocå ∂æ ¬efi ¬efi

πerso>efi no vivê> e> u> llo© ‡i≈.
E”> eixå èpocå fiªin√±ntâ e¬ .
Desp®éfi vå vind®æ ¬´èpocå ∂elfi .
A”¬esho®efi efi va> construi® car®e†e®efi
∂æ πedrå, anoµena∂efi ,
^ πe® å du® aiguå.
Desp®éfi arribâ ¬´èpocå ∂elfi .
I µéfi tar∂, ¬´èpocå ∂elfi .
Va> c®éi≈e® ¬efi ^ va>
apa®éi≈e® ¬efi priµe®efi .
230653 _ 0001-0072.indd 31 09/03/11 15:06

UNITAT
15 Nom Data
La meua Comunitat
REForç
1 Escriu el nom de la Comunitat i dibuixa la seua bandera.
L”å µeuå —omunita† efi di¤
2 Completa l’esquema sobre la naturalesa a la Comunitat.

Escriu exemples de cada aspecte.
Paisatges
LA NATURALESA
A LA NOSTRA Plantes
COMUNITAT
Animals
230653 _ 0001-0072.indd 32 09/03/11 15:06

3 Escriu el nom d’un monument de la teua Comunitat de cada època.
Època de les coves Època dels romans
Època dels castells Època dels invents
L”å µeuå —omunita† efi di¤

.
E”> e¬ paisat@æ ∂estaq¤e>
.
A”lgunfi animalfi esta> e> πeril¬ ∂éxtinció,
coµ .
—onßer√±µ mol†efi tradicionfi, coµ
.
230653 _ 0001-0072.indd 33 09/03/11 15:06

Unitat
1 Nom Data
El nostre cos
AMPLIACIÓ
La circulació de la sang
Segurament, alguna vegada, quan t’has fet una
ferida, t’ha eixit sang.
La sang recorre l’interior del nostre cos i li permet
cor
que realitze les seues funcions. Per això, és
fonamental per a la vida. El moviment de la sang
s’anomena circulació.
El cor és un múscul tan gran com un puny i es troba
entre els pulmons. El cor es mou sense parar. Amb
cada moviment o batec, bomba la sang. Després,
la sang passa als vasos sanguinis, que són els tubs
pels quals viatja la sang.
Saps quantes vegades batega el cor en un minut?
En una persona major, entre 60 i 80 vegades. Però
el cor d’un xiquet batega més ràpid, entre 80 i 100
vegades per minut, i el d’un bebé, entre 130 i 140
vegades. També batega més de pressa quan correm
o fem esport, i més a poc a poc quan dormim.
vasos
sanguinis
1 Completa amb les paraules que corresponga.
L”å éfi u> líqui∂ roi@ q¤æ ®ecor®æ

¬ín†erio® ∂e¬ cofi. E”¬ moviµen† ∂æ lå san@ efi
di¤ . E”¬ bombå lå
san@ ^ elfi lå por†e> å
to†efi ¬efi partfi ∂e¬ cofi.
230653 _ 0001-0072.indd 34 09/03/11 15:06

2 Dibuixa el camí correcte.
Entre 130 i 140

batecs per minut.
Entre 60 i 80
batecs per minut.
Entre 80 i 100
batecs per minut.
3 Descobrix com et batega el cor.
Pressiona lleugerament la part interior d’un

dels canells, exactament com mostra la
fotografia. Si poses atenció, podràs sentir
els batecs del cor.
Agafa un rellotge que tinga agulla dels
segons i compta les vegades que et batega
el cor en un minut. Anota-ho.
Nombre de batecs:
4 Completa.
E”¬ co® q¤æ å tra√–fi arribå å

bombå lå ∂elfi to† e¬
, .
230653 _ 0001-0072.indd 35 09/03/11 15:06

Unitat
2 Nom Data
L’alimentació
AMPLIACIÓ
El sabor dels aliments

Saps per què els aliments són salats, dolços, amargs
o àcids?
Els sabors dels aliments es distingixen per les
papil·les gustatives que tenim a la llengua.
Si t’observes la llengua en un espill, voràs que
hi ha uns bonyets molt menuts. Eixos bonyets són
les papil·les gustatives. Si et mirares la llengua amb
un microscopi, vories que estes papil·les tenen forma
de botons amb uns pelets molt fins. I eixos pelets
són els que reconeixen el sabor dels aliments. Podem
tindre fins a 10.000 papil·les gustatives a la llengua.
També l’olor dels aliments que percep el nas ajuda
a reconéixer el sabor que tenen. Per això, quan estàs
constipat i no pots respirar bé pel nas, pots notar que
els aliments fan un gust una miqueta diferent.
El sabor dels aliments
pot ser es percep per
sala† ¬efi
e¬
230653 _ 0001-0072.indd 36 09/03/11 15:06

2 Escriu com és el sabor d’estos aliments: dolç, salat, amarg o àcid.
3 Pensa i respon.
Si el suc de taronja fa gust àcid,

què pots fer perquè tinga gust dolç?
Posa®-l^ .
L’aigua té sabor?
Si poses sal a l’aigua, quin gust farà?
Pel sabor, podem saber si un aliment està

en mal estat?
Com ho saps?
230653 _ 0001-0072.indd 37 09/03/11 15:06

Unitat
3 Nom Data
La salut Si estàs constipat, no et

AMPLIACIÓ
preocupes. Els xiquets

solen constipar-se unes
Què és un constipat? quantes voltes cada any.
De segur que, de tant en tant, passes uns quants dies
en els quals no pots respirar bé, tens mocs, esternudes
i tusses. Potser també tens febre i et fa mal la gola o les
orelles. Estos són els símptomes d’un constipat.
El constipat el causen uns virus que entren al nostre
cos. Els virus són organismes tan menuts que no els
podem vore a simple vista i que causen moltes
malalties.
Quan una persona amb constipat tus o esternuda,
ixen els virus del cos i es queden en l’aire. Si una
I es cura en
persona sana respira eixe aire, els virus li entren uns pocs dies.
al cos i es posa malalta.
Per això, si tenim un constipat, hem de tapar-nos la
boca o el nas quan tossim i esternudem, per a evitar
contagiar els altres. També és important llavar-nos
les mans sovint, ja que en tocar coses que ha tocat
abans una persona constipada, podem agafar els
virus.
1 Llig el primer paràgraf. Quins són els símptomes d’un constipat? Encercla.
Mocs Febre
Tos Mal de gola
Esternuts Mal de cames
Mal d’orella Picor de cap
2 Llig el segon paràgraf. Què causa un constipat?
230653 _ 0001-0072.indd 38 09/03/11 15:06

3 Llig la resta de la lectura. Escriu el que has de fer, si tens
un constipat, per a curar-te i no contagiar els altres.
A”briga®-†æ s^ få f®e∂. moltå aiguå.
4 Completa l’esquema amb les paraules següents.
respirar virus mocs tocar tos esternuts
els causen els
Constipats els símptomes són
es contagien en
230653 _ 0001-0072.indd 39 09/03/11 15:06

UNITAT
4 Nom Data
Els mamífers i els ocells

AMPLIACIÓ
El «rebost» del dromedari

El dromedari és un animal herbívor que viu al desert.
En este lloc hi ha poca aigua i poques plantes.
A vegades, quan el dromedari fa un llarg viatge, pot
passar uns quants dies sense trobar aliment. Sort gepa
que té un gran rebost: la gepa.
La gepa del dromedari està plena de greix. Com ja
saps, el greix aporta energia al cos. Quan el dromedari
no troba plantes per a alimentar-se, utilitza el greix de
la gepa. Amb este greix pot caminar deu dies sense
menjar ni beure!
A mesura que utilitza el greix, la gepa es fa xicoteta.
Però després de menjar plantes i descansar un parell
de dies, torna a créixer.
La gepa és una forma que té el dromedari
d’adaptar-se al desert. Encara que no és l’única:
Les plantes del desert

Té el cos cobert d’un solen tindre espines.
pèl que el protegix La boca i la llengua
de la calor. del dromedari són
tan dures que pot
menjar-ne sense
fer-se mal.
Els dits de les potes
tenen uns coixinets que
fan que no s’afone en Té unes pestanyes
l’arena quan camina molt llargues perquè
i que no es creme amb no li entre arena als
l’arena calenta. ulls quan bufa fort
el vent.
230653 _ 0001-0072.indd 40 09/03/11 15:06

1 Este dromedari s’ha perdut. Marca el camí on viu.
2 Escriu i completa.
Protegir-se els ulls. Viure uns dies sense menjar ni beure.
Caminar per l’arena sense cremar-se. Menjar plantes amb espines.
El dromedari té Li servix per a
Pèl No passar molta calor.
Gepa
Pestanyes llargues
Boca i llengua dures
Coixinets a les potes
230653 _ 0001-0072.indd 41 09/03/11 15:06

UNITAT
5 Nom Data
Altres animals
AMPLIACIÓ
Animals curiosos
Saps què passa si talles una estrela de mar en diversos
trossos i els tires al mar? Que de cada un dels trossos
es reproduïx una estrela de mar completa.
I saps que hi ha un animal molt menut que pot tindre
fins a 750 potes? És el milpeus, que és molt semblant
a un cuc. Encara que es diu «milpeus», el seu nom
només significa que té moltes potes, perquè la major
part té menys de 200 potes.
Estos són alguns dels animals curiosos que viuen
al nostre planeta.
El planeta Terra és tan ric i variat que cada any els
científics descobrixen noves espècies d’animals,
algunes de les quals són molt rares.
Una d’estes espècies és un peix anomenat
peix dràcula, perquè té dos enormes claus
que li servixen per a defendre’s.
També han descobert un cuc que viu en les
profunditats del mar i que, quan se sent amenaçat,
llança unes esferes de llum de color verd per distraure
els enemics.
Però potser la criatura més sorprenent de totes
és una aranya que pot mesurar fins a setze
centímetres i que teixix unes enormes teranyines,
de color daurat!
230653 _ 0001-0072.indd 42 09/03/11 15:06

1 Quina paraula significa el mateix que «descobrir»? Marca.
Trobar. Tapar. Encobrir. Amagar.

2 Escriu una curiositat de cada un dels animals de la lectura.
Animal Curiositat
Estrela de mar
Milpeus
Peix Dràcula
Cuc
Aranya
3 Quina de les espècies de la lectura et resulta més curiosa? Explica per què.
4 Inventa un nom per al cuc que viu en les profunditats del mar i un altre per
a l’aranya.
Cuc:
Aranya:
230653 _ 0001-0072.indd 43 09/03/11 15:06

Unitat
6 Nom Data
Les plantes
AMPLIACIÓ
Per què les fulles d’alguns arbres canvien

de color i cauen?
Durant la primavera i l’estiu, les fulles dels arbres
produïxen una substància anomenada clorofil·la que
servix per a absorbir la llum del Sol. La clorofil·la és
de color verd i, per això, les fulles tenen eixe color.
Quan arriba la tardor, els dies es fan més curts i brilla
el Sol molt menys temps. En no tindre prou llum, alguns
arbres deixen de produir clorofil·la. Aleshores, el color
verd de les fulles desapareix i estes es veuen d’altres
colors: grocs, taronges i marrons.
A més, a la tardor, la tija de cada fulla es posa dura i
no deixa passar l’aliment i l’aigua a les fulles. Per això,
les fulles s’assequen i cauen fàcilment amb el vent.
1 Explica per a què servix la clorofil·la.
S’ervi≈ πe® å .
2 Relaciona i forma tres oracions verdaderes.
A la primavera, les perquè la tija no deixa

fulles són verdes passar l’aliment.
A la tardor, les plantes

perquè hi ha poca llum.
no produïxen clorofil·la
Les fulles s’assequen perquè produïxen

i cauen a la tardor clorofil·la.
230653 _ 0001-0072.indd 44 09/03/11 15:06

Les fulles dels arbres
A la primavera i l’estiu A la tardor i l’hivern
les fulles produïxen les fulles no produïxen
i per això tenen color i per això tenen color
4 Les fulles tenen formes diferents. Unix cada fulla amb la seua etiqueta.
Fulla lanceolada Fulla lobulada

En forma de punta Amb vores
de llança. ondulades.
Llorer
Roure
Pi
Om
Fulla cordiforme Fulla acicular

En forma En forma
de cor. d’agulla.
230653 _ 0001-0072.indd 45 09/03/11 15:06

Unitat
7 Nom Data
L’aigua i l’aire
AMPLIACIÓ
Com ens arriba l’aigua a casa?

L’aigua que utilitzem a casa ve d’uns enormes depòsits
que s’anomenen embassaments.
Els embassaments són llacs

que es construïxen per acumular
l’aigua de la pluja i dels rius.
Per unes canonades, l’aigua

L’aigua depurada
dels embassaments es porta
s’aboca als rius
a les plantes potabilitzadores.
o als mars.
Ací es neteja perquè la
2 puguem beure.
5
4
L’aigua neta es conduïx fins a les
Des de les clavegueres, l’aigua cases per canonades disposades
bruta arriba a les depuradores. davall el sòl. L’aigua bruta de les
Ací es neteja perquè no contamine cases va a parar a les clavegueres,
les aigües dels rius i mars. uns túnels també subterranis.
230653 _ 0001-0072.indd 46 09/03/11 15:06

1 Completa.
A”lfi fiªacumulå ¬áiguå.

E”fi >e†ejå å ¬efi .
A”rribå å ¬efi caßefi å tra√–fi ∂æ

sub†errànêfi.
Láiguå brutå efi >e†ejå å ¬efi .
Láiguå ∂epuradå fiªabocå alfi
^ .
2 Observa els dibuixos. Escriu per a què utilitzem l’aigua a casa
gua i dibuixa un altre ús de l’aigua en el requadre en blanc.
orta
ores.
a
Pe® å
.
230653 _ 0001-0072.indd 47 09/03/11 15:06

UNITAT
Unitat
8 Nom Data
Protegim la naturalesa
AMPLIACIÓ
La «sopa de plàstic»
Fa alguns anys un científic va descobrir
per casualitat una enorme taca a l’oceà
Pacífic. En examinar-la de prop va vore
que es tractava d’una massa formada
per restes de plàstics i altres deixalles
que suraven al mar.
Esta enorme massa de fem és més gran
que el territori d’Espanya i els científics
l’han batejada com la «sopa de plàstic».
S’ha investigat l’origen de la taca i es
creu que es va formar amb el fem que
llancen els vaixells en alta mar i amb els residus que
es llancen a les platges.
La «sopa de plàstic» representa un gran problema per
al medi ambient perquè alguns animals marins, com
les foques, les tortugues i les balenes, confonen els
trossos de plàstic amb menjar i moren enverinats.
Saps quant de temps tarda a descompondre’s el fem
si el llancem al mar?
Una bossa Una llanda

de plàstic: Una botella de refresc: Una botella
150 anys! de plàstic: 200 anys! de vidre:
450 anys! 1.000 anys!
230653 _ 0001-0072.indd 48 09/03/11 15:06

1 Quines dues paraules signifiquen el mateix que «descompondre’s»?
Encercla.
desfer-se podrir-se mantindre’s
2 Quins problemes causa al medi ambient la «sopa de plàstic»? Marca.
No és bonic que els residus suren a l’oceà.

Pot causar la mort a alguns animals marins.

Contamina l’aigua.

3 Com s’ha format la «sopa de plàstic»?
4 Observa el dibuix. Pinta el xiquet que actua correctament.
5 Recorda quant de temps tarden a descompondre’s estos objectes.
Quin és més danyós per al medi ambient?

Per què?

230653 _ 0001-0072.indd 49 09/03/11 15:06

Unitat
9 Nom Data
Els paisatges
AMPLIACIÓ
El paisatge del fons marí

Antigament es pensava que el fons del mar
era pla. Però fa un poc més de 150 anys, uns
científics van descobrir que no ho era. Des
d’un vaixell van mesurar la profunditat de
l’oceà Atlàntic. Estos científics van vore que
en uns llocs de l’oceà la distància al fons era
molt més gran que en altres.
Des d’aleshores, molts científics han estudiat
el fons dels oceans utilitzant màquines modernes.
I han descobert que el paisatge submarí s’assembla
molt al de la terra ferma.
A molta profunditat, on el fons del mar és molt
fosc perquè no hi arriba la llum solar, hi ha planes
enormes. També hi ha fosses molt profundes.
I moltes muntanyes, amb valls entremig. Algunes
muntanyes són tan altes que els cims ixen fora
de l’aigua i formen illes.
illa
plana
muntanyes
fossa
valls
230653 _ 0001-0072.indd 50 09/03/11 15:06

1 Tria la paraula correcta per a completar les oracions.
damunt davall fondo estret
«S<ubmarı» sign^ficå q¤æ estâ

∂æ lå suπe®fíc^æ.
«Pro‡un∂» sign^ficå q¤æ estâ .
2 Compara el dibuix del fons del mar amb este paisatge d’interior.
Què tenen en comú?

En què es diferencien?

El paisatge del fons marí
està format per
planes
230653 _ 0001-0072.indd 51 09/03/11 15:06

Unitat
10 Nom Data
El Sol, la Terra i la Lluna

AMPLIACIÓ
Protegix-te fins i tot

Alerta amb el Sol! en dies núvols, perquè
els raigs solars
El Sol ens dóna la llum i la calor necessàries per a la travessen els núvols.
vida, i a més aporta al nostre cos una vitamina molt
important. Però el Sol també és perillós, ja que ens
pot cremar la pell en poc de temps.
Saps quant tarda la pell d’un bebé a cremar-se
exposada al Sol si no està protegida? Sols set minuts!
Les cremes de protecció solar ens permeten estar
més temps al Sol sense cremar-nos. Hi ha cremes
molt diferents. Cada una es marca amb un número.
Com més alt és este número, millor, ja que més
temps ens protegix la crema del Sol. Els xiquets sempre
han d’utilitzar una crema del número 30 o més alt.
A més d’usar cremes de protecció, convé que seguisques
estos consells que donen els metges:
Procura estar poc de Evita el Sol al migdia, ja Posa’t crema cada

temps al Sol. És millor que entre les 12 i les 4 dues hores i després
jugar a l’ombra. el Sol és més fort. de cada bany.
És bo que dugues Si t’has cremat Els raigs solars

una gorra, encara que una miqueta la pell, també fan mal als ulls.
no t’agrade molt. posa’t una camiseta. Protegix-los amb ulleres.
230653 _ 0001-0072.indd 52 09/03/11 15:06

1 Ordena amb números de l’1 al 4 els pots de crema de menys a més
protecció. El pot que protegisca menys temps serà el número 1
i el que protegisca més temps serà el número 4.
2 Respon.
Quines cremes dels dibuixos de dalt no has d’utilitzar?

Per què?

3 Et pareix correcte el que fan estos xiquets? Escriu el que els diries
per a protegir-se del Sol.
M’encanta dinar al
parc al sol.
M’he posat crema

este matí. Ja no
en necessite més.
230653 _ 0001-0072.indd 53 09/03/11 15:06

UNITAT
Unitat
11
1 Nom Data
La localitat
Ampliació
AMPLIACIÓ
Una ciutat soterrada
A la ciutat de Derinkuyu, a Turquia, tot semblava estar

en calma. De sobte, el sentinella va donar la veu
d’alarma: «Vénen els enemics!».
Tots els habitants de Derinkuyu van abandonar les
cases i van córrer a amagar-se en l’altra ciutat que
havien excavat davall el sòl.
Els habitants de Derinkuyu estaven tranquils perquè
sabien que a la seua ciutat amagada podien resistir
durant molts mesos sense que els faltara res.
La ciutat subterrània estava formada per vint pisos
de galeries en les quals hi havia habitatges, magatzems
d’aliments, pous d’aigua, estables per als animals, sales
per a celebracions religioses…, i, per descomptat, forats
per a l’aire. Ací podien viure milers de persones.
Una vegada que tots els habitants estaven dins, tancaven
amb unes pedres enormes les entrades dels túnels que
comunicaven la ciutat subterrània amb l’exterior. Així
ningú podia entrar-hi per atacar-los.
230653 _ 0001-0072.indd 54 09/03/11 15:06

1 Ratlla el requadre que no significa el mateix que estes paraules de la
història que has llegit.
sentinella:
guàrdia vigilant governant

galeria:
terrassa túnel camí subterrani

exterior:
que està fora soterrani part externa

2 Respon.
Per a què van construir els habitants de Derinkuyu una ciutat soterrada?
Com podien viure uns quants mesos soterrats?
Pensa en com és la localitat on vius i el que hi fas. En acabant, imagina

com devia ser viure a Derinkuyu. Què trobaries a faltar si visqueres
en una ciutat subterrània?
230653 _ 0001-0072.indd 55 09/03/11 15:06

Unitat
12 Nom Data
Els treballs
Ampliació
De viatge per Bangkok

Bangkok és una ciutat asiàtica amb
uns mitjans de transport molt
variats. Els seus habitants poden
viatjar amb samlor, amb tuk-tuk
o amb bus aquàtic.
El samlor és un taxi molt particular.
És un gran tricicle amb un seient
per al transport de passatgers.
El tuk-tuk és un taxi menut,

mescla de moto i furgoneta.
Reben este nom tan singular
pel so que fan.
El bus aquàtic recorre el riu

i els canals de la ciutat, fent
diverses parades per arreplegar
i deixar els passatgers.
1 Relaciona cada paraula amb la definició corresponent.
Taxi menut, mescla de moto

Samlor
i furgoneta.
Embarcació que transporta persones
Tuk-tuk
pel riu, fent parades.
Taxi amb forma de tricicle amb
Bus aquàtic
un seient per als passatgers.
230653 _ 0001-0072.indd 56 09/03/11 15:06

2 Compara un samlor i un tuk-tuk.
Sásßemb¬e>
.
E”fi di£e®encê>
.
3 Inventa un nom diferent per a cada un d’estos mitjans de transport.
Per al samlor:
Per al tuk-tuk:
4 Coneixes algun mitjà de transport curiós? Respon i, després, dibuixa’l.
Com s’anomena?
Transporta persones o mercaderies?
És públic o privat?
Va per terra, mar o aire?
És lent o ràpid?
És gran o xicotet?
230653 _ 0001-0072.indd 57 09/03/11 15:06

UNITAT
13 Nom Data
Les màquines i els invents

AMPLIACIÓ
La llavadora, quin invent!

Sabies que la llavadora es va inventar fa
uns cent anys?
Abans calia llavar tota la roba a mà.
I, a més, com que les persones no tenien
aigua corrent a casa, anaven als rius
o als llavadors públics per llavar la roba.
Era un treball molt pesat!
Normalment, les dones eren les
encarregades de realitzar esta tasca tan
dura. Un dia per setmana carregaven tota
la roba bruta de la família i caminaven
a vegades durant hores fins a arribar al riu
més proper. Allí llavaven la roba, i després
l’estenien sobre les plantes. Quan
s’eixugava, arreplegaven la roba i tornaven
a casa. Per a llavar la roba necessitaven tot
un dia!
Fa cent anys es va inventar la primera llavadora automàtica. Però estes
primeres llavadores eren molt cares. Per això, només les persones més
riques en tenien a casa.
Fa cinquanta anys es van començar a fabricar llavadores més barates
i totes les persones se’n van poder comprar una. La llavadora va millorar
la vida de tots!
1 Quin és el tema de la lectura? Marca.
Consells per a llavar bé la roba.

La història de la forma de llavar la roba.
Com seran les llavadores en el futur.
230653 _ 0001-0072.indd 58 09/03/11 15:06

2 Inventa un altre títol per a la lectura.
3 Compara com es llavava la roba abans i ara. Marca.
Abans Ara
Es llava la roba a casa.
Es llava la roba al riu.
Es tarda molt a llavar la roba.
Es tarda poc a llavar la roba.
Una màquina ajuda a llavar.
Es llava a mà.
4 Quins són els avantatges de la llavadora? Escriu.
En el passat E”fi llavavå å .

Llavar
Fa cent anys Sín√±ntâ lå .
la roba
L’efi llavado®efi baixa®e>
Fa cinquanta anys
∂æ ^ to†efi
¬efi πerso>efi pog¤e®e>
compra®-ßæª> unå.
230653 _ 0001-0072.indd 59 09/03/11 15:06

Unitat
UNITAT
14 Nom Data
El temps passa
AMPLIACIÓ
Records de família
Els nostres pares i els nostres iaios vivien
abans que nosaltres nasquérem. Moltes
coses han canviat des que ells eren xiquets.
Els nostres pares i iaios tenen en la seua

memòria records de fets que els van
succeir o de coses que van aprendre.
Ells ens conten els seus records. D’esta
manera podem conéixer la història de
la nostra família.
Si parlem amb persones més grans,

podem aprendre moltes coses sobre
com era la vida en el passat.
Les fotografies i els objectes que guarden

els nostres iaios i els nostres pares també
ens ajuden a conéixer la història de la nostra família.
1 Completa les oracions.
L”å ∂æ lå nostrå ‡amíliå lå

co>ei≈eµ ∂æ ¬efi ma>e®efi ßeg∏entfi:
S’entin† conta® elfi
∂elfi nost®efi
pa®efi ^ iaiofi.
Obßervan† ¬efi
^ elfi
q¤æ ha> conßerva† ∂æ få moltfi anyfi.
230653 _ 0001-0072.indd 60 09/03/11 15:06

2 Completa la fitxa.
Lloc on van nàixer els iaios:
Lloc on van nàixer els pares:
Lloc on vaig nàixer jo:
3 Pregunta als iaios i als pares quin era el seu joguet preferit quan eren
xiquets i escriu quin és el teu.
Els iaios
Els pares
Jo
4 Apega una fotografia

o dibuixa un objecte antic
que conserven els teus
pares en l’espai de la dreta.
5 Demana als iaios o als pares que et conten un record divertit

de quan tenien la teua edat. Escriu-lo.
230653 _ 0001-0072.indd 61 09/03/11 15:06

Unitat
15 Nom Data
La meua Comunitat
AMPLIACIÓ
Els records del nostre passat

Les tradicions, les llegendes, les festes i els
monuments ens ajuden a recordar el passat
del lloc en el qual vivim.
Els costums d’un lloc es diuen tradicions. Les
cançons i els balls, els vestits, els menjars típics
i l’artesania en formen part. Les persones més
joves aprenem estos costums dels majors i, així,
es conserven al llarg del temps.
Les llegendes són històries sobre personatges
que van viure fa molts anys. Part del que
conten és real, però una altra part ha sigut
inventada amb el pas del temps per les persones que anaren
relatant estes històries. Per això, solen ser molt entretingudes.
Moltes festes recorden fets importants del passat,
com una batalla o la firma d’un acord.
Els monuments històrics també són restes de la nostra història.
Són construccions realitzades en altres èpoques: castells,
esglésies, ponts, muralles… Els van construir les persones que
van viure a la nostra Comunitat fa molt de temps.
1 Busca la informació i respon.

En quin paràgraf trobaries la resposta a estes preguntes? Marca.
Paràgrafs
1 2 3 4 5
A. Qui va construir els monuments històrics?
B. Per què les llegendes són entretingudes?
C. Què són les tradicions?
230653 _ 0001-0072.indd 62 09/03/11 15:06

Ara, respon a eixes preguntes.
A.
B.
C.
2 Completa la taula amb algun exemple de la Comunitat Valenciana.
Exemple
Tradicions
Llegendes
Festes
Monuments històrics
Els records del nostre passat
tradicions monuments
per exemple
cançons i balls,
230653 _ 0001-0072.indd 63 09/03/11 15:06

SOLUCIONES
SOLUCIONS SO
Unitat 1 Unitat 3
Reforç
1. • o
ssos. 1. Lluc ho diu als pares. → Els pares
• e squelet. el duen a la consulta del pediatre /
• a rticulacions. metge. → Pren el xarop que ha dit el
2. Primer dibuix: colzes, genolls; segon metge.
dibuix: cintura, coll; tercer dibuix: 2. • Li fa mal el cap i tus.
canells o monyiques. • Al professor o professora.
3. F, V, V, F. • No.
4. De dalt a baix i d’esquerra 3. És bo per a la salut: fer exercici cada
a dreta: pectoral, abdominal, bíceps, dia, llegir els contes prop d’una llum,
bessó. i menjar fruita i verdura tots els dies.
5. L’aire que respirem arriba als pulmons Recorde les idees principals:
a través de la tràquea. • m
etge … pediatre.
Recorde les idees principals: • higiene … exercici i dormir … sans.
• a
rticulacions.
• m
úsculs … moure … tendons. Unitat 4
1. Animal de l’esquerra: un tigre;
Unitat 2 és vertebrat; perquè té ossos
1. El menjar, triturat amb les dents a l’interior del cos.
i mesclat amb la saliva, passa Animal de la dreta: una papallona;
per l’esòfag i arriba a l’estómac. és invertebrat; perquè no té ossos.
2. Aporten proteïnes i calci: el formatge 2. • V ivípar → Naix del ventre
i la llet; vitamines i fibra: la pera i el de la mare.
pimentó; hidrats de carboni: el pa • O vípar → Naix d’un ou.
i la pasta; proteïnes: l’ou, el peix • Herbívor → S’alimenta de plantes.
i les nous. • Omnívor → Menja de tot.
3. • G reixos → Aporten energia. • Carnívor → S’alimenta de carn.
• V itamines → Ajuden a estar sans. 3. Són animals vivípars, mamen
• P roteïnes → Ajuden a créixer. i són animals vertebrats.
• Calci → Enfortix els ossos. 4. De dalt a baix i d’esquerra
4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: a dreta: bec, tronc, cap, ales, cua,
pa, oli d’oliva, xulla, maduixes. potes.
5. Verdures: diverses vegades cada dia; 5. Que són vertebrats.
dolços i refrescos: de tant en tant; Recorde les idees principals:
pollastre: diverses vegades per • v ertebrats, vivípars … llet … pèl …
setmana. potes.
Recorde les idees principals: • v ertebrats i ovípars … plomes …
• créixer … ossos … sans. bec … ales … potes.
• cinc … variats.
64 © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
230653 _ 0001-0072.indd 64 09/03/11 15:06

SOLUCIONES
SOLUCIONS
Unitat 5 Recorde les idees principals:

• arrel, tija i fulles … flors i fruits …
Reforç
1. serp → tortuga
saltamartí → mosca llavors.
granota → salamandra • llum, aire, aigua i altres substàncies.
sardina → tauró
Unitat 7
• Rèptils: serp, tortuga.
• Amfibis: granota, salamandra. 1. • L a neu és aigua sòlida.
• Peixos: sardina, tauró. • No podem agafar l’aigua líquida
• Insectes: saltamartí, mosca. amb les mans.
2. 4, 1, 3, 2. 2. • vapor.
• gel.
3. Són vertebrats: rèptils, amfibis
3. El Sol calfa l’aigua i s’evapora. →
i peixos.
L’aigua evaporada forma núvols. →
Són ovípars: rèptils, amfibis, peixos
Els núvols produïxen pluja i neu. →
i insectes.
La pluja cau sobre els rius i el mar.
Tenen escates: rèptils i peixos.
4. V, F, F, V.
Tenen aletes: peixos.
Tenen antenes: insectes. Recorde les idees principals:
4. Peix: escates, aletes. • líquid … gel … sòlid … vapor … gas.
Vespa: antenes, ales, potes. • aire … gasos … oxigen.
Recorde les idees principals: Unitat 8
• vertebrats, ovípars … escates. 1. • L’aire, l’aigua, les plantes, els
• aletes. animals, els paisatges.
• vertebrats, ovípars … nua / humida • aire … herba … aigua.
… potes. 2. B. Les persones talen els arbres.
• invertebrats, ovípars … potes … C. Les mones se’n van perquè
antenes. el bosc ha desaparegut.
E. Una fàbrica aboca substàncies
Unitat 6
tòxiques al riu.
1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: F. Els peixos es moren per
fulles, tija, flors, fruit, arrel. la contaminació de l’aigua.
2. L’alumne/a ha de ratllar: llanda de 3. • P er exemple, plantar arbres,
refresc, jersei, casa, hamburguesa. deixar-los créixer i talar només els
3. L’alumne/a ha de pintar el primer necessaris.
dibuix. • Per exemple, no llançar a l’aigua
• Aigua i altres substàncies. deixalles ni detergents ni altres
• Per l’arrel. productes químics que la contaminen.
4. Vore l’apartat «La reproducció • Per exemple, utilitzar més sovint
de les plantes» en el llibre de l’alumne. el transport públic, no encendre
5. D’esquerra a dreta: arbre, herba, la calefacció si no és realment
arbust. necessari i multar les fàbriques
que contaminen molt.
© 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 65
230653 _ 0001-0072.indd 65 09/03/11 15:06

SOLUCIONS
SOLUCIONES SO
Recorde les idees principals: Unitat 11

• T erra … aigua … aire… desaparició
Reforç
1. És una ciutat perquè, per exemple, és

… plantes. una localitat gran, en què viuen moltes
persones, té edificis alts de molts pisos
Unitat 9 i nombrosos comerços, hi circulen
1. Paisatge d’interior. L’alumne/a ha de molts cotxes…
diferenciar correctament la serra, la vall És un poble perquè, per exemple,
i la plana, i localitzar els punts cardinals. és una localitat xicoteta, està
2. Paisatge de costa. D’esquerra a dreta: envoltada per camps de cultiu,
illa, cap, penya-segat, platja. les cases són baixes, hi circulen
3. El punt roig ha de situar-lo a les pocs cotxes…
muntanyes, i el punt verd, on aboca 2. Per exemple: enllumenat, neteja
les aigües al mar. dels carrers i arreplega del fem,
• En la muntanya. transport, organització del trànsit,
• U n riu que desemboca en un altre manteniment dels parcs, seguretat…
riu. 3. • m alament… camina per la calçada.
Recorde les idees principals: • bé… creua pel pas de vianants
• interior … muntanya … plana. quan li correspon.
• c osta. Recorde les idees principals:
• m apes … paisatges. • c iutat … poble.
• ajuntament … alcalde … regidors
Unitat 10 … serveis.
1. • Ix el Sol → Clareja. • normes de circulació.
• E l Sol està més alt → Migdia.
• E l Sol comença a amagar-se →
Unitat 12
Fosqueja.
• E l Sol no es veu → S’ha fet de nit. 1. agricultor/el llaurador → forner.
• A l migdia. ramader → carnisser.
2. • u n dia / 24 hores … de si mateixa • L’agricultor i el ramader.
… dia … nit. • El forner.
• u n any … del Sol … estacions. • El carnisser.
3. • L a major part del nostre planeta està 2. 3, 2, 1, 4.
cobert d’aigua. 3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
• L a Lluna brilla perquè rep la llum del mercaderies, aire, terra.
Sol. 4. Hipermercat.
• L es estreles són molt grans. Recorde les idees principals:
4. nova. • n aturalesa … fàbriques … donen
Recorde les idees principals: serveis.
• e
strela … llum i calor. • m itjans de transports … terra … mar
• planeta … si mateixa … Sol. … aire.
• la Terra … forma / fase. • comerços … diners.
230653 _ 0001-0072.indd 66 09/03/11 15:06

SOLUCIONES
SOLUCIONS
Unitat 13 Unitat 15
Reforç
1. L’alumne/a ha d’encerclar: 1. Comunitat Valenciana.
el tallagespa, les tisores d’esporgar, 2. • Per exemple, la platja d’Alcossebre,
la bicicleta, el carretó i la grua. el riu Xúquer i la serralada Ibèrica.
2. Màquines amb poques peces: les • Per exemple, l’arenària i la carrasca.
tisores d’esporgar, el carretó. • Per exemple, la rabosa, el flamenc i
Màquines amb moltes peces: el samaruc.
per exemple, la grua i el tallagespa. 3. • È poca de les coves: Cova Remígia, a
3. • Funciona amb la força de les Ares del Maestrat.
persones: grapadora. • Època dels romans: arc de Cabanes.
• Funciona amb gasolina: camió. • Època dels castells: Castell de
• Funciona amb electricitat: llum. Villena.
4. Activitat lliure. • Època dels invents: Ajuntament de
5. ordinadors … Internet. Castelló de la Plana.
Recorde les idees principals: Recorde les idees principals:
• màquines. • Comunitat Valenciana.
• força … gasolina … electricitat. • e ls de costa, amb platges com la
• caixa … monitor … teclat … ratolí. d’Alcossebre i penya-segats com
els del cap de la Nau; els de plana,
Unitat 14 amb rius com el Xúquer; i els de
1. 1. Aqüeducte; 2. Tren; 3. Gladiador; muntanya, amb serres com la
4. Pintures; 5. Castell; 6. Calçada. serralada Ibèrica.
2. Època de les coves: pintures. • el samaruc.
Època dels romans: aqüeducte, • les fogueres de Sant Antoni Abad,
calçada, gladiador. les creus de maig, la «mocadorà», la
Època dels castells: castell. romeria de les Useres, la Setmana
Època dels invents: tren. Santa, etc.
3. • Avió.
• Semàfor.
• Telèfon mòbil.
• Cotxe.
• Càmera de fotos.
Recorde les idees principals:
• coves … foc.
• romans … calçades … aqüeductes.
• castells.
• invents … ciutats … fàbriques.
230653 _ 0001-0072.indd 67 09/03/11 15:06

SOLUCIONS
SOLUCIONES SO
Unitat 1 Pestanyes llargues: protegir-se els ulls.

Ampliació
1. sang … circulació … cor … vasos Boca i llengua dures: menjar plantes

sanguinis. amb espines.
2. • B ebé → Entre 130 i 140 batecs per Coixinets a les potes: caminar per
minut. l’arena sense afonar-se ni cremar-se.
• X iquet → Entre 80 i 100 batecs per
minut. Unitat 5
• P ersones majors → Entre 60 i 80
batecs per minut. 1. Trobar.
3. Resposta lliure. 2. Estrela de mar: si la talles en diversos
4. El cor bomba la sang, que a través trossos, de cada un es reproduïx
dels vasos sanguinis arriba a tot el cos. una estrela completa.
Milpeus: pot tindre fins a 750 potes.
Unitat 2 Peix Dràcula: té dos enormes claus
1. El sabor dels aliments pot ser: salat, per a defendre’s.
dolç, amarg, àcid. Cuc: llança esferes de llum verda per
Es percep per: les papil·les gustatives, distraure els enemics.
el nas. Aranya: teixix enormes teranyines de
2. D’esquerra a dreta: àcid, salat, dolç, color daurat.
amarg. 3. Resposta lliure.
3. • Posar-li sucre. 4. Resposta lliure.
• N o.
• S alada. Unitat 6
• S í.
• P erquè fa pudor i mal gust. 1. Servix per a absorbir la llum del Sol.
2. A la primavera, les fulles són verdes
Unitat 3 perquè produïxen clorofil·la.
1. Mocs, tos, esternuts, mal d’orella, A la tardor, les plantes no produïxen
febre, mal de gola. clorofil·la perquè hi ha poca llum.
2. Virus que entren al cos. Les fulles s’assequen i cauen a la
3. Beure molta aigua; llavar-te les mans tardor perquè la tija no deixa passar
sovint; tapar-te la boca en tossir l’aliment.
i esternudar. 3. A la primavera i l’estiu les fulles
4. Els causen els virus. Els símptomes produïxen clorofil·la i per això tenen
són: mocs, tos, esternuts. color verd. A la tardor i l’hivern
Es contagien en: respirar, tocar. les fulles no produïxen clorofil·la
i per això tenen color groc, taronja,
Unitat 4 marró.
1. L’alumne/a ha de marcar el camí que 4. Fulla lanceolada → llorer.
conduïx al desert. Fulla cordiforme → om.
2. Gepa: viure uns dies sense menjar ni Fulla lobulada → roure.
beure. Fulla acicular → pi.
230653 _ 0001-0072.indd 68 09/03/11 15:06

SOLUCIONES
SOLUCIONS
Unitat 7 3. Resposta lliure.
Ampliació
1. • embassaments. En el primer cas, l’alumne/a pot apuntar
• plantes potabilitzadores. que cal evitar el Sol al migdia perquè en
• canonades. eixes hores crema més. Altres consells:
• depuradores. menjar a l’ombra d’un arbre, posar-se
• rius i mars. una gorra i ulleres de sol… En el segon
2. D’esquerra a dreta: per a cuinar; cas, l’alumne/a ha d’aconsellar a la
per a escurar els plats; per a llavar xiqueta renovar la crema cada dues
la roba; per a beure; per a regar. hores i, si es fica a la piscina, posar-se’n
després de cada bany.
Unitat 8
1. Desfer-se i podrir-se. Unitat 11
2. Pot causar la mort a alguns animals 1. • G overnant.
marins. Contamina l’aigua. • Terrassa.
3. Amb el fem que llancen els vaixells • Soterrani.
en alta mar i amb els residus que es 2. • Per a protegir-se dels atacs
llancen a les platges. dels enemics.
4. L’alumne/a ha de pintar la figura • Perquè hi havia tot el que
de la xiqueta que deposita la bossa necessitaven: forats perquè hi entrara
en la paperera. l’aire, aliments, aigua, habitatges,
5. • La llanda. estables per als animals, etc.
• Perquè tarda 200 anys a • Resposta lliure.
descompondre’s i la bossa de
plàstic, 150 anys.
Unitat 12
Unitat 9 1. Samlor → taxi amb forma de tricicle

amb un seient per als passatgers.
1. • davall. • fondo.
Tuk-tuk → taxi menut, mescla
2. • Que en els dos hi ha muntanyes,
de moto i furgoneta.
valls i planes.
Bus aqüàtic → embarcació que
• En el fet que, en el primer, eixos
transporta persones pel riu, fent
elements estan en el fons del mar.
parades.
3. Està format per planes, muntanyes,
2. • S’assemblen en el fet que els dos
valls, fosses.
són taxis xicotets que transporten
persones.
Unitat 10 • E s diferencien en el fet que el samlor
1. 2, 4, 3, 1. és com un tricicle que funciona
2. • La del número 8 i la del número 15. amb la força de la persona que el
• Perquè els xiquets sempre han conduïx, i el tuk-tuk és una mescla
d’utilitzar una crema del número 30 de moto i furgoneta que funciona
o major per a protegir la pell. amb gasolina.
230653 _ 0001-0072.indd 69 09/03/11 15:06

SOLUCIONS
SOLUCIONES
3. Resposta lliure. Unitat 15

Ampliació
4. Resposta lliure. 1. • A → 5.
B → 3.
Unitat 13
C → 2.
1. La història de la forma de llavar • A . Les persones que van viure
la roba. a la nostra Comunitat fa molt
2. Resposta lliure. de temps.
3. • A bans: es llava la roba al riu, B. Perquè part del que conten
es tarda molt a llavar la roba és inventat.
i es llava a mà. C. Els costums d’un lloc.
• Ara:
es llava la roba a casa, es tarda 2. Resposta lliure.
poc a llavar la roba i una màquina 3. Els records del nostre passat:
ajuda a llavar. tradicions, per exemple, cançons
4. No cal llavar la roba a mà. i balls, vestits, menjars i artesania;
Es pot llavar a casa. Es tarda poc llegendes; festes; monuments.
a llavar la roba.
5. En el passat, es llavava a mà.
Fa cent anys, s’inventà la llavadora.
Fa cinquanta anys, les llavadores
baixaren de preu i totes les persones
pogueren comprar-se’n una.
Unitat 14
1. història… records… fotografies…
objectes.
2. Resposta lliure.
3. Resposta lliure.
4. Activitat lliure.
5. Resposta lliure.
230653 _ 0001-0072.indd 70 09/03/11 15:06

230653 _ 0001-0072.indd 71 09/03/11 15:06
230653 _ 0001-0072.indd 72 09/03/11 15:06

Ampliacio I Reforc Medi Segundo Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ampliacio I Reforc Medi Segundo Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Reforç

Reforç i ampliació de Coneixement del

En la seua elaboració ha participat

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

Projecte Els Camins del Saber

230653 _ 0001-0072.indd 1 09/03/11 15:06

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Fotografia: GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. Jaime; A. G. E. FOTOSTOCK/Vidler;

© 2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 2 09/03/11 15:06

230653 _ 0001-0072.indd 3 09/03/11 15:06

1 Completa cada oració amb la paraula corresponent.

articulacions ossos esquelet

E”> ¬ín†erio® ∂e¬ nost®æ cofi efi tro∫±>

3 Escriu V si és verdader o F si és fals.

Els músculs són durs i rígids.

4 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 4 09/03/11 15:06

5 Pinta el dibuix segons la clau i continua l’oració utilitzant

L´ai®æ q¤æ ®espi®eµ

Recorde les idees principals

 E”lfi ossofi só> durfi ^ rígidfi ^ fiªuni≈e> πe®

230653 _ 0001-0072.indd 5 09/03/11 15:06

E”¬ µenja®, ^ µescla† passå πe®

(blau) Aporten proteïnes i calci. (taronja) Aporten hidrats

Greixos   Enfortix els ossos.

6 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 6 09/03/11 15:06

5 Escriu amb quina freqüència has de prendre estos aliments.

 E”lfi aliµentfi enfi aju∂e> å ,

230653 _ 0001-0072.indd 7 09/03/11 15:06

1 Observa els dibuixos i escriu el que fa Lluc quan se sent malament.

L”lu© ßæ ßen† malaµen†.

E”lﬁ pa®eﬁ e¬ d¤e> P®e> e¬ q¤æ

 Quins símptomes té Lluc? L”^ ^ .

 S’han de prendre medicaments si no ens ho diu el metge?

8 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 8 09/03/11 15:06

Recorde les idees principals

 S<^ enfi poßeµ malaltfi, ™eµ ∂ána® å lå

230653 _ 0001-0072.indd 9 09/03/11 15:06

Els mamífers i les aus

1 Unix els punts i respon.

Quin animal és? Quin animal és?

És vertebrat o invertebrat? És vertebrat o invertebrat?

Per què? Per què?

Vivípar   Naix d’un ou.

10 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 10 09/03/11 15:06

Són animals vivípars.

4 Pinta el dibuix i escriu

5 Pensa. Què tenen en comú els mamífers i les aus?

 E”lfi mamí£erfi só> animalfi ,

230653 _ 0001-0072.indd 11 09/03/11 15:06

1 Forma parells d’animals i escriu els seus noms en el grup

serp saltamartí granota sardina

tauró mosca tortuga salamandra

12 Material fotocopiable © 2011 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

230653 _ 0001-0072.indd 12 09/03/11 15:06

Rèptils Amfibis Peixos Insectes

 E”lﬁ ®èptilﬁ só> ^ .

230653 _ 0001-0072.indd 13 09/03/11 15:06

E”lfi ossofi só> durfi ^ rígidfi ^ fiªuni≈e> πe®

Greixos Enfortix els ossos.

E”lfi aliµentfi enfi aju∂e> å ,

Quins símptomes té Lluc? L”^ ^ .

S’han de prendre medicaments si no ens ho diu el metge?

S<^ enfi poßeµ malaltfi, ™eµ ∂ána® å lå

Vivípar Naix d’un ou.

E”lfi mamí£erfi só> animalfi ,

E”lﬁ ®èptilﬁ só> ^ .

Què prenen les plantes

L’efi partfi ∂æ ¬efi plan†efi só>: ,

Qua> ¬áiguå efi ca¬få, efi con√±rti≈

Láiguå éfi u> . Qua> efi ®æf®edå