Antonio Caldara. Vida i obra del compositor venecià.

Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736) fou un compositor italià,
especialment conegut per les seves òperes i oratoris. Va ser un dels autors més prolífics
d'aquesta seva generació tan inusualment productiva, Caldara va ocupar importants càrrecs a
Màntua, Roma i Viena, en un moment en el qual la música vocal italiana estava experimentant
un procés de ràpida evolució.[1]

Procedent d'una família de músics, el seu primer mestre fou el seu pare, Giuseppe, que era
violinista. A partir dels onze anys, va estudiar sota la direcció de Giovanni Legrenzi a l'escola de
la basílica de Sant Marc de Venècia on va exercir com a violoncel·lista a partir de 1693.

El 1699 és contractat pel duc de Màntua com a mestre de capella. Durant els anys següents
realitza nombrosos viatges dins d'Itàlia i a l'estranger. El 1708 coincideix a Roma amb
Alessandro Scarlatti, Arcangelo Corelli i Georg Friedrich Händel, que en aquells anys es troba
fent un dels seus viatges per Itàlia. El 1708 també és contractat finalment per l'Arxiduc Carles i,
amb la seva cort, es trasllada a Barcelona, on compon diverses òperes i hi fa representar les
primeres òperes italianes de la península Ibèrica. La seva òpera Il più bel nome nei festeggiarsi
il Nome Felicissimo di Sua Maesta Cattolica Elisabetha Christina Regina delle Spagne es
representa a la Llotja de Mar l'agost de 1708, per celebrar el casament de l'arxiduc amb
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Podria ser que Caldara fos alhora l'autor de l'òpera Imeneo, que es va representar, també a
Barcelona, per la Mare de Déu d'agost del mateix any, així com que fos a Barcelona on va
compondre les obres que d'ell s'hi van representar l'any següent: Il nome più glorioso i el
segon acte d'Atenaide.

El 1709 torna a Itàlia i a Roma el príncep Ruspoli el contracta com a mestre de capella. Malgrat
tot, els seus contactes anteriors amb la dinastia dels Habsburg el duen a establir-se
definitivament a Àustria: a partir de 1716 tindrà el càrrec de segon mestre de capella a la cort
imperial de Viena, sota la direcció de Johann Joseph Fux, moment a partir del qual va dedicar-
se en cos i ànima a proveir de música la cort vienesa fins al moment de la seva mort el 28 de
desembre de 1736.

La seva producció és enorme (més de 3.000 obres) en tots els àmbits i formes musicals: música
religiosa (misses, cantates, motets, 32 oratoris), instrumental i lírica (87 òperes, nombrosos
madrigals). L'obra de Caldara tindrà influència en l'escola de Mannheim, així com en Haydn i
Mozart.