Professional Documents
Culture Documents
FRANCISCÀ SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 24 juny 2019 núm. 223
ofscat.jimdo.com ofscatalunya@outlook.es
1
Regla de l’Orde Franciscà Seglar
Punt 5
QÜESTIONARI
1) A la Regla s’ha posat aquest ordre: germans, Escriptura, Església, accions litúrgiques,
quan es tracta de cercar la Persona de Crist.
.-. en el germans
.-. en l’Escriptura
.-. en l’Església
.-. en les accions litúrgiques
2
FRANCISCO DE ASÍS EL SANTO QUE TODO LO HERMANA
4
LLIÇONS NO PRETESES
Hi ha coses, com el cent per u de l'Evangeli que hom sap que existeixen, que se'n
parla sovint, que hi són... però no se'n fa més cas. Semblen aquells tòpics que tothom
coneix i que s'apliquen com explicació davant l'evidència de les coses. Seran els anys i
la perspectiva que això comporta, que amb el pas del temps tornen a venir a la ment
moments que des de l'experiència, aleshores sí, es manifesten com fets radicals de
clarividència i acabes comprenen les coses i els fets de vida des de la perspectiva dels
anys. Aleshores ho veus tot molt clar; allò que era fosc, o no circumstancial ara és tor-
na diàfan. I moltes vegades, l'evocació en la memòria ni tan sols és pretesa, apareix i
no se sap com.
Per motius que us diré unes ratlles més a sota, m'ha vingut el record de la padrina
Marieta, la mare del meu pare i d'alguna de les seves màximes improvisades que des-
prés ni tan sols recordava haver-les dit, perquè l'havia deixat caure en el moment es-
caient i al variar i canviar el moment, aquella dita ja quedava desfasada. Fins que amb
el temps i sense pretendre-ho tornava a la memòria, en aquest cas, a la meva, en la
que hi era latent, sense consciència per part d'aquell que l'havia sentit.
També recordo sentències de la meva mare que han resultat definitives. A voltes li
pregunto si se'n recorda que ho havia dit. Normalment la resposta és negativa, no ho
recorda, però sospesa allò que li dic i amb aquell accent i musicalitat tan peculiars que
dona a la llengua el nostre dialecte del Alt Aragó respon: "¡Pues si que estava lúcida i
aguda aquell dia!".
La Pilar i la Maria són ds terciàries franciscanes. No és el moment ara d'explicar
quant els hi dec i afortunadament no em cobraran mai tot el que elles m'han donat i
que jo he rebut concretament d'elles. No hi ha or en tot el mon per a pagar-ho. A més,
són un binomi: la Pilar i la Maria; la Maria i la Pilar. És impossible trencar el binomi. I
l'ordre en el que siguin citades no determina el valor de la parella, sempre són una
unitat.
Darrerament en una conversa vaig rebre una lliçó. En aquest cas de la Pilar. La Pi-
lar té una amiga, la Luisa. Conec la Luisa. La Luisa, que ha patit el seu... no és una bona
dona, és més, és una dona bona. Són molt anys, entre elles, d'amistat i de coneixença,
d'afecte, de confiança mútua. Comparteixen amor fidel i la mateixa fe en Crist. Això els
permet una comunicació molt íntima. Doncs, bé, jo parlava de certes situacions i mo-
ments i la Pilar em deia que ho encomanés a Déu. Que ho posés a les seves mans, però
que ho fes com ho fa la Luisa.
La Luisa, explica la Pilar, no para de demanar-li coses a Déu. És una dona de pregà-
ria i al mateix temps, de necessitats molt peremptòries. Sí, viu molt justament i amb el
mínim. Però confiadament se sap en mans de Déu. Per això li demana tot el que ella
creu que necessita. Però la Pilar m'explicà com ho fa. Ho demana tot però sempre amb
una "muletilla" final: "Dios mío, yo te pido todo esto, pero si Tú consideraras que al-
guien lo necesita más que yo, dáselo a él, precisamente porque sabes que lo necesita
más que yo. En ese caso, no seria justo que fuera yo quien lo recibiera".
5
No se m’hauria acudit mai poder ser tan generós en la meva pregària. Impossible.
Ara ho podré ser per la lliçó rebuda.
Aquestes dones que he citat i que m'han tornat al record, una vegada més, per la
conversa amb la Pilar són "unes mestres". No són "mestres"; no són "professores";
són "unes mestres". Al Magisteri s'hi arriba per la via acadèmica, al Mestratge s'hi ar-
riba per coherència de vida, per fidelitat, per esdevenir model sense pretendre-ho. I
ací vaig.
Aquestes dones es permeten el luxe de donar lliçons precisament perquè no pre-
tenen donar-les. S'imposen per elles mateixes perquè, també precisament, no volen
imposar-se. Donen lliçons i no saben que les estan donant. Només reflecteixen, amb
les seves actituds i paraules, la seva discreció caminant per la vida.
Fra Joaquim Recasens, ofm
PENTECOSTA
Pentecosta és la festa agrícola del poble d'Israel, on s'ofereix els primers fruits de
les collites.
Per a entendre bé tot el missatge de la Bona Nova de Jesús de Natzaret, Pentecos-
ta és la configuració plena. Els apòstols perden tota la por en voler comunicar la Bona
Nova de la Resurrecció de Jesús de Natzaret. Diuen sí i amb coherència a tot el que
han viscut i presenciat.
Quan un té un ordinador o bé un telèfon mòbil, el vol configurar a la seva manera
de treball perquè li doni els resultats esperats. En aquests aparells hi trobem molts de
programes i eines, però si volem que respongui en allò que nosaltres volem, ben aviat
ens adonem que moltes no ens són necessàries.
En el pla de Déu, Ell cada dia vol configurar la seva segona vinguda, i si en el seu
moment va trobar la noia de Natzaret, Maria, en portar la figura fonamental del pla
salvador, ara Déu, cada dia ens pregunta si volem ser peces claus d'aquest pla.
Pentecosta és la Llum, la Força per a dir SÍ a Déu. "Tots els membres se li han de
configurar, fins que Crist sigui format en ells (Col 2, 19), cal adherir-se al qui és el cap.
Sant Francesc va saber respondre i adherir-se, com Maria, a qui calia servir.
Tenien ganes de posar sobre la taula, allò que creien i veien. Van ser coherents
amb el seu sentir.
Déu ens ho pregunta cada dia a nosaltres. Ens sentim interpel·lats?
¿s volem configurar amb Ell i sentir-nos U en un sol cos i que el seu pla quedi
complert? (Lumen Gentium, 7)
6
ALERTA AMB ELS PENSAMENTS NEGATIUS!
Els pensaments negatius que tenim dintre els nostres caps són molt tòxics per a nosal-
tres mateixos. Afecten la nostra seguretat, la nostra autoestima, la nostra confiança, el
nostre benestar, la nostra pau interior ... Per treure’ns-els del damunt, cal convertir-
los en pensaments positius i així poder retrobar la pròpia confiança i felicitat en les
nostres vides.
Aquests pensaments negatius que ens cal esborrar dels nostres caps, podríem resu-
mir-los de la manera següent:
Tenir un concepte molt baix de nosaltres mateixos. Pensant d’aquesta manera,
deixarem entrar la tristesa en les nostres vides i no aconseguirem tenir força per a
lluitar en el nostre dia a dia. Tenir aquest concepte de nosaltres no és pas ser hu-
mil. Ser humil és reconèixer la veritat, i en aquest supòsit és reconèixer la veritat
d’un mateix.
Comparar-nos sempre amb els altres. Actuant d’aquesta manera, obrim la porta a
l’enveja, que ens conduirà, més aviat o més tard, a l’odi, pel fet de considerar-nos
inferiors, o també a l’orgull, quan els nostres pensaments tendeixin a pensar que
no hi ha ningú que sigui o que faci les coses millor que nosaltres.
No perdonar-nos mai els propis errors. Tenir sempre presents les nostres errades,
ens farà arribar a tenir complexos d’inferioritat. Tots cometem errors, no som per-
fectes, som persones humanes, amb els nostres encerts i els nostres errors.
Malfiar-nos de tothom. És ser molt orgullós creure que només un mateix és bo i
sap fer les coses bé. Només els orgullosos construeixen murs al seu voltant i aca-
ben ben sols, tancats en els seus propis murs ...
Tenir por de “ficar la pota”. Hem de fer tot el que calgui per no deixar-nos domi-
nar per la por, ja que paralitza i molt ... Tenir por abans de fer alguna cosa no té
cap fonament, només ens impedirà de dur a terme normalment qualsevol acció.
Estar arrelat en el passat. Mirar sempre enrere, tant si és per recrear-nos en fets
joiosos com dolorosos, és molt perillós, ja que la vida avança en el camí i en el
temps, i si sempre mirem enrere, ens entrebancarem en el present i no podrem
seguir cap el futur ...
Donar la culpa de tots els nostres mals i errors als altres. Pot ser que alguna ve-
gada algú ens hagi fet mal , però no pas per això hem de pensar que aquesta situ-
ació es repetirà, i si, malauradament es repetís, hem de recordar que existeix el
perdó, que és conseqüència de l’amor, i que cal posar-lo en pràctica, si noa ens
anirem tancant en nosaltres mateixos fins arribar a malfiar-nos de tothom.
Balbina Birba, ofs
7
FESTA DE LA DIVINA PASTORA 2019
8
Llavors vingué la pujada al Santuari de Bonany on, després de saludar
la Mare de Déu, hi celebraren l’Eucaristia i s’hi compartí el dinar amb
joiosa fraternitat. Es dona la casualitat que en aquest mateix santuari s’hi
conserva un quadre antic pintat a l’oli que representa la Divina Pastora que
hi deixaren els ermitans de la
Congregació de Sant Pau i Sant
Antoni durant la seva llarga estada
com a custodis del santuari. Sens
dubte aquesta obra és una
testimoni fefaent dels lligams
espirituals i fraterns que sempre hi
ha hagut, i encara hi ha, entre els
frares de l’orde franciscà caputxí i els nostres ermitans.
9
CAPÍTULO ELECTIVO DE LAFRATERNIDAD DE GRANOLLERS
10
fraternidad), el Dios Misterio (Fray Francisco Pesquera) y aspectos básicos de
la Regla y las Constituciones; Testimonios, como el de Roland Fosso, sobre ru-
tas migratorias de África a Europa.
• Vida fraterna: Celebración mensual con una comida fraterna, en comunión
espiritual y material con los cristianos de todos los tiempos; Salidas con los
hermanos para tener espacios de convivencia: Puiggraciós, Cracovia, Gandía,
Olot y Girona; Compartir experiencias que los hermanos han tenido en ve-
rano: Lourdes, Assís, Polonia, Croacia, Colombia, Asturias, Bulgaria…; inten-
tamos dar acompañamiento espiritual y humano a los jóvenes de JUFRA y en
celebración en Granollers del encuentro nacional en Marzo de 2017.
• Vida de Caridad: Ayuda a los proyectos solidarios que fija la fraternidad: apa-
drinamiento de un niño de Colombia, donativo a las hermanas Carmelitas de
la Torreta, ayudas a la Iglesia necesitadas, a Casa Guadalupe de Sabadell (Cen-
tro de acogida de madres monoparentales), al cenáculo del Montseny (centro
de acogida de personas con problemas de adicciones) y al centro de enfermos
terminales de Palma de Gandía que llevan los hermanos de la TOR; Participa-
mos de las actividades solidarias que organiza la Parroquia: El café franciscano
(espacio de acogida, convivencia y alimentación espiritual y material a los
beneficiarios, La Llar (acogida para hombres solos y en situación de exclusión
social que la Parroquia ha abierto en 2018 y actualmente tiene 3 residentes,
ayuda puntuales a familias con problemas económicos graves.
11
Desde mi rincón.
Algo de Cristología
- En el seguimiento a Jesucristo como
cristianos hay una correlación entre la
imagen que el hombre se hace de sí
mismo, de su destino y de su necesidad
de salvación y la interpretación que el
hombre hace de la persona y de la obra
de Cristo. Y no se trata de hacer un Cris-
to a la medida de nuestros deseos y ne-
cesidades, se trata de entender y prac-
ticar el seguimiento en la medida de
Cristo.
- El seguimiento del cristiano está en el
encuentro con Cristo vivo y resucitado.
Es el Cristo que se convierte en Cristo y
se hace camino, vida y verdad.
- En el seguimiento es de suma importancia examinar el desarrollo del pensa-
miento acerca de la persona de Jesús, esto es la cristología, reflexión sobre
Cristo. Inseparable de ella está la reflexión sobre la obra salvadora de Cristo,
la soteriología.
- Muy importante en el seguimiento a Cristo es comprender la relación entre
Cristo y el Espíritu porque es el Espíritu el que cubre la distancia entre Cristo y
los cristianos. La Iglesia es no sólo el cuerpo de Cristo; es la Comunidad de
Pentecostés.
- El seguimiento a Cristo expresa la verdad de ese encuentro místico. El cono-
cimiento pleno de Jesucristo comporta un caminar y un seguir. “Jesús es co-
nocido en la medida en que es seguido. Su misterio sólo se desvela a quien
van tras él, están con él, sirven al mismo Dios, parten el mismo pan y anun-
cian el mismo evangelio”. El seguimiento a Cristo implica: conocimiento,
amor, confianza, obediencia, fidelidad…
Para mí la escena del NT que mejor expresa la personalidad histórica de Jesús es la úl-
tima cena. Cuando Jesús tomó el pan y lo bendijo, lo partió y, dándoselo a sus discípu-
los, dijo; "Tomad, comed, este es mi cuerpo". Para mí representa la entrega total a la
misión que ha sido encomendado. Cuando tomó el pan aquella tarde para partirlo y
repartirlo según su costumbre, nos podemos dar cuenta de que así era Él: un pan par-
tido, repartido, una vida devorada por todos los que tenían hambre de vivir, de ser
amados, escuchados, comprendidos, amados. Este Jesús histórico que se entrega en
su misión es el que me orienta al servicio de los demás.
Francisco Javier Conejo, ofs
12
RESUM DE L’ASSEMBLEA ANUAL DE L’OFS DE CATALUNYA 2019
ARENYS DE MAR
13
Descobrir que som pobres, però que som estimats de Déu. Viure amb
autenticitat i rebutjar les paraules buides i tot fariseisme.
A continuació hi hagué diverses intervencions agraint als ponents les
seves ponències i vivències d'experiència personal que tan bellament han
exposat.
14
Agenda
(D’acord amb les dades facilitades per les Fraternitats)
Dissabte 1 de juny, 12h. Presentació del llibre, “Reflexos del Cántico de las
Criatures” al Monestir de Pedralbes.
Diumenge 30 de juny
Fraternitat de Granollers, 9h.Sortida del Convent dels Franciscans,
Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers. Per visita cultural i final de curs
a Girona, visitant la Catedral, el barri jueu, el casc antic etc. Telèfon
de contacte per als interessats a apuntar-se, Sussi 639 406 950.
Redacció: Pompeia, Diagonal 450, 08006 - Barcelona, Tel. 635 612 431.
16