Professional Documents
Culture Documents
ÍNDEX
1. Orientació i Informació
2. Sistema Educatiu
4. Batxillerat
5. Formació Professional
9. Titulacions Esportives
12. Idiomes
16. Beques
20. Glossari
III
1
ORIENTACIÓ
I INFORMACIÓ
1 ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
Informa’t 2008-2009
La legislació arreplega el dret a l'orientació com una obligació del Sistema Educatiu de proporcionar
este servici als estudiants al llarg de tota la seua formació amb major incidència en els canvis de cicle
o en la seua vinculació a les perspectives d'ocupació.
Des de la Unió Europea s'està insistint en el fet que la formació ha d'adquirir un caràcter perma-
nent al llarg de la vida i que l'orientació deu acompanyar esta formació, ha d'estar disponible al llarg
de la vida.
Des d'esta perspectiva, l'orientació educativa i professional s'interrelacionen i configuren com un
continu que ha d'estar disponible al llarg de la vida i que ha de deixar de limitar-se a ajudar l'alumnat
en la presa de decisions sobre un treball o una carrera determinada, per a començar a ensenyar-los
a exercitar capacitats de gestió professional, a atendre al desenrotllament personal i a una presa
més àmplia de decisions.
En l'Educació Secundària Obligatòria, la funció orientadora es dirigix a tots els aspectes de l'apre-
nentatge i maduració de l'alumnat. El paper del tutor és necessari en l'orientació educativa de l'aula.
En l'orientació educativa, psicopedagògica i professional són fonamentals els servicis especialitzats
d'orientació educativa, psicopedagògica i professional.
1. L’orientació educativa
L’orientació educativa se sol definir com el procés d’ajuda a l’alumnat per a facilitar-li l’adaptació i
el desenrotllament personal i es realitza al llarg de la seua escolarització.
El concepte d’orientació educativa ha anat lligat al d’orientació psicopedagògica i al de tutoria,
aproximant-se més a un o un altre al posar èmfasi en la competència i pertinència del tutor o del psi-
copedagog com a agent de l’orientació educativa. El treball dels tutors i dels psicopedagogs és com-
plementari, però un no pot suplir a l’altre. Tota tutoria és orientació i forma part de la docència, no
obstant no tota l’orientació és tutoria. Perquè el tutor exercisca adequadament la seua funció precisa
del suport dels servicis especialitzats. L’educació és un terme més ampli que abraça l’orientació i la
docència i implica altres agents a més dels tutors i els psicopedagogs. L’orientació que realitza el tu-
tor (i la resta de professors) es denomina tutoria i la podem entendre com aquella part del procés
educatiu, en la que intervenen els dits professors, diferenciada de la instrucció. Així mateix, podem
diferenciar l’orientació psicopedagògica com aquella orientació especialitzada, complementària a la
tutoria, que és realitzada pel psicopedagog.
L’orientació es considera com una part integral del procés educatiu afavoridora d’una sèrie de
mecanismes que ajuden l’alumnat a aconseguir el coneixement de:
a) Si mateixos (actituds, valors i interessos....)
b) El sistema educatiu actual
c) Les aptituds o habilitats necessàries per a integrar-se en el món sociolaboral que els rodeja, i
deprendre a prendre decisions dirigides i seleccionades amb el seu procés d’autorealització en la so-
cietat en què viu.
8
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
El professor de Secundària està cridat no sols a instruir o ensenyar, sinó, per descomptat, a edu-
car, la qual cosa significa, entre altres coses, guiar els seus alumnes, assistir-los, orientar-los. Així
s’arreplega en el currículum establit per a l’Educació Secundària Obligatòria en diversos dels seus
elements, principalment:
• A l’insistir que l’objectiu de l’educació consistix a desenrotllar capacitats en els i les alumnes.
• Al destacar com continguts educatius no sols conceptes, sinó també procediments, o modes
de saber fer, i actituds, que inclouen normes i valors.
• Al recordar alguns eixos o dimensions transversals del currículum, en les distintes àrees, i que
es referixen precisament a línies de desenrotllament personal de caràcter general, com ho és, princi-
palment, el desenrotllament moral i cívic.
Educar d’acord amb eixos principis és responsabilitat de tot professor. El tutor de grup, no obs-
tant, té una especial responsabilitat en esta educació: ha rebut formalment l’encàrrec de fer que l’e-
ducació siga realment educació, integral i personalitzada. Eixe encàrrec ha de complir-lo en la seua
docència ordinària, amb el grup sencer d’alumnes i amb tots i cada u d’ells.
Tot això ve a implicar a l’orientació en la millora de l’educació per mitjà de l’atenció a les diferèn-
cies individuals dels alumnes, el desenrotllament d’habilitats per a deprendre a deprendre, el desen-
rotllament d’actituds de participació social, afavorint l’autoconeixement i la maduresa personal, propi-
ciant un coneixement de l’entorn social, econòmic i laboral i, en definitiva, ajudant els alumnes en el
procés d’ajuda en la presa de decisions sobre el seu futur personal i professional.
S’ha d’englobar tot el procés de l’orientació partint del context i de l’oferta educativa que propose
el propi currículum i integrant-lo, plenament, tant en el projecte educatiu com en l’activitat docent.
3. L’orientació professional
L’orientació professional, es revela com un element estructural i funcional del sistema educatiu,
vinculat a la perspectiva d’ocupació amb un objectiu clar: l’èxit d’una inserció professional i social sa-
tisfactòria. L’orientació professional abraça aspectes d’informació acadèmica i professional al costat
d’altres aspectes fonamentals com són el coneixement del subjecte i les possibilitats de l’entorn. La
informació acadèmica i professional és un element imprescindible per a l’orientació; l’orientació pro-
fessional es dirigix a treballar el processament d’esta informació per part de l’individu.
Els canvis del mercat de treball han comportat modificacions en la relació formació-ocupació
sent per això necessari definir en termes qualitatius les exigències que l’orientació professional
haurà de complir en el marc del sistema educatiu. El procés d’orientació professional i laboral i el
perfil de l’orientador són qüestions que s’aborden en este capítol.
La demanda actual en el segment del treball tècnic, exigix d’una banda formació polivalent que
permeta l’adaptació al canvi de les qualificacions, i per un altre una formació específica que capaci-
te per a l’acompliment qualificat de cada professió.
9
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
La informatització posa a disposició de l’orientador una gran quantitat d’informació. La dita infor-
mació abraça aspectes tals com condicions d’accés i plans d’estudi, així com la demanda o desocu-
pació en professions determinades.
El psicopedagog, amb l’ajuda del professorat i, si és procedent de les famílies pot realitzar deter-
minades actuacions amb l’alumnat per a facilitar-li el coneixement de si mateix i de les possibilitats de
l’entorn. És freqüent la utilització de tècniques de dinàmica de grups, estudis de casos, visites a em-
preses, que faciliten la presa de decisions de l’alumnat.
L’orientació professional requerix la intervenció de l’especialista de Formació i Orientació Laboral
(FOL) com a part integrant de l’equip del Departament d’Orientació, aportant coneixements especí-
fics de la seua competència relatius al món laboral i a les tècniques d’arreplegada i transmissió de la
informació, autoavaluació i autoorientació dirigida a l’elaboració d’itineraris professionals, recerca
d’ocupació, etc
Es tracta de proporcionar a l’alumnat una major i més adequada informació que li permeta adqui-
rir una identitat i maduresa professional, motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions al canvi
en les qualificacions (RD 676/1993 de 17 de març).
És precís que l’alumnat, abans d’obtindre el seu títol, conega les claus i normes per què es regix
el món del treball, adquirisca les nocions bàsiques de la normativa de les relacions laborals, tinga
clara la idea de la seua contínua avaluació, conega on obtindre informació laboral i que organismes
intervenen en el mercat de treball. I, finalment, es forme i adquirisca una actitud positiva cap a la pre-
venció de riscos laborals.
No obstant això, hi ha una sèrie de capacitats i actituds personals igualment importants a l’hora
d’aconseguir un ocupació, romandre en ell o poder-se promocionar. Estes capacitats, com són les
habilitats socials, la flexibilitat i capacitat d’adaptació personal i professional, l’actitud i motivació cap
a la formació contínua han de ser abordades en el mòdul de formació i orientació laboral.
El continu procés de canvi i la creixent complexitat que caracteritza a la societat actual, en gene-
ral, i al mercat de treball, en particular, canvis organitzacionals, augment de la mobilitat professional,
crisi i noves formes d’ocupació, aparició de nous requeriments professionals, exigeix un model d’in-
tervenció flexible i adaptat a les persones objecte d’orientació amb la finalitat de respondre a les ne-
cessitats canviants d’una societat en contínua transformació. En l’Educació Secundària, l’orientació
educativa ha de completar-se amb l’orientació professional. Esta té, d’una banda, una vessant indivi-
dual: són els alumnes els que han de rebre l’adequada orientació sobre els itineraris professionals
que s’ajusten millor a les seues capacitats, motivacions o interessos. Així mateix, tenen la dimensió
social estretament vinculada a les necessitats i demandes del sistema productiu. L’orientació profes-
sional juga un paper fonamental en este ajust entre les demandes educatives dels alumnes i les de-
mandes professionals del sistema productiu, a fi d’evitar possibles desajustos entre demanda laboral
i ocupació. En este sentit l’orientació professional constituïx un element clau per a incrementar l’eficà-
cia del sistema educatiu i formatiu en general.
Si es vol orientar i acompanyar de forma adequada la inserció o l’adaptació professional de les
persones, és necessari possibilitar una concordança entre, d’una banda, les capacitats i insuficièn-
cies, les competències i experiències adquirides, les potencialitats dels alumnes i, per una altra, les
qualificacions que són o seran requerides pel món del treball, és a dir, els coneixements i competèn-
cies indispensables per a l’exercici d’una professió en l’empresa i inclús per al desenrotllament d’una
carrera. Açò significa considerar el saber fer i el saber estar en les relacions, però, també, el saber
desenrotllar-se com a persones en una societat canviant.
L’orientació professional, es revela com un element estructural i funcional del sistema educatiu
amb un objectiu clar: l’èxit d’una inserció professional i social satisfactòria.
Per tant, l’orientació educativa i l’orientació professional, són dos parts d’un tot que afecten a mo-
ments diferents, encara que successius i seqüencials de la vida de les persones, i que compartixen
un nexe major o menor depenent de les peculiaritats de la persona i de l’entorn sociolaboral en la
que esta es troba.
L’orientació professional és un instrument clau per a incrementar la qualitat del sistema educatiu i
de la Formació Professional en particular en la mesura en què tendix a:
10
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
• Compensar les inèrcies tradicionals a l’hora d’elegir un itinerari formatiu, adequant eixa elecció
a les aptituds i característiques personals.
• Facilitar la inserció professional proporcionant una oferta formativa adaptada a les necessitats
del mercat laboral.
• Rendibilitzar l’oferta formativa millorant la motivació de l’alumnat.
• Contribuir a una millor integració sociolaboral de la persona en la mesura en què li ajude a ele-
gir l’itinerari formatiu més adequat a les seues característiques i aspiracions personals.
Estos moments definixen les distintes accions d’orientació professional, enteses estes com una
ajuda tècnica que consistix en:
1. Elaborar un perfil personal i professional.
2. Proporcionar informació comprensiva sobre els distints itineraris d’inserció.
3. Orientar en un procés d’adequació del perfil als distints itineraris elegits.
L’objectiu últim del procés d’orientació i informació professional és el d’aconseguir una major
adequació entre la persona i el seu treball, és a dir, una integració professional que facilite la seua
integració social.
• Perfil Personal i Professional: la tasca consistix a arreplegar informació sobre aptituds, compe-
tències professionals, interessos, valors, expectatives, estils cognitius i sistematitzar-los en un instru-
ment que servisca, en la fase d’anàlisi, per a la detecció de necessitats a cobrir, d’habilitats o apti-
tuds que seria desitjable potenciar i per a proporcionar a la persona informació objectiva i ajustada
sobre si mateix.
• Descripció del mercat de treball: l’objectiu de l’acció és tindre un coneixement precís sobre les
característiques i previsions de l’oferta laboral i possibilitats d’ocupació en el mercat laboral local.
• Oferta Formativa: arreplegada d’informació sobre les possibilitats de formació que oferix el sis-
tema educatiu reglat i no reglat en l’àmbit territorial.
Este procés encaminat a l’orientació professional de l’alumnat comprén, fonamentalment, tres fa-
ses: conéixer-se a si mateix, conéixer el món del treball i relacionar estos dos coneixements, per a
poder prendre decisions conscients i fonamentades.
Una primera fase ha d’anar dirigida que els estudiants conseguisquen un coneixement adequat
de si mateixos, evitant, en la mesura que es puga, falses percepcions sobre les seues capacitats i es-
timulant les que posseïxen. D’altra banda, els interessos constituïxen un dels aspectes més impor-
tants de la conducta vocacional, assenyalen cap a on dirigix l’individu els seus desitjos, i representen
un conjunt d’activitats i actituds positives que responen a la qüestió següent: què és el que m’agrada
o desitjaria fer en la vida professional? Les alumnes i els alumnes han d’anar delimitant progressiva-
ment el ventall de possibilitats i interessos, acceptant i sent conscients de la influència que en el seu
11
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
L’aplicació de les distintes accions d’orientació i informació professional ha de seguir tres nivells
bàsics d’intervenció:
1. L’atenció individual a l’alumne.
2. Accions grupals emmarcades dins dels processos de formació.
3. L’assessorament i la formació dels distints agents implicats en el sistema educatiu.
L’elaboració d’un perfil professional suposa una descripció de les característiques i tasques del
treballador idoni. És un model ideal cap al qual han d’aproximar-se els professionals que exercis-
quen funcions d’orientació i informació professional.
La Unió Europea hi ha establit un marc comunitari únic per a ajudar els ciutadans europeus a co-
municar millor les seues qualificacions i competències al sol·licitar una ocupació o l'admissió a una
activitat d'aprenentatge, per mitjà de la creació d'un expedient personal i coordinat de documents,
denominat Europass, de caràcter voluntari.
Europass és un dossier de documents que ajuda als ciutadans a comunicar de manera clara i
senzilla les aptituds, les titulacions i certificats adquirides al llarg de la vida, tant entre països com en-
tre sectors. Este dossier engloba un conjunt de cinc documents, sent el Currículum Vitae el seu prin-
cipal element i podent complementar-lo amb la resta de documents Europass, depenent de l'historial
de cada individu:
1. Curriculum Vitae Europass, que dóna als ciutadans la possibilitat de presentar en forma cla-
ra i completa la informació relativa a totes les seues qualificacions i competències.
3. Document de Mobilitat Europass registra els períodes d'aprenentatge realitzats pels titulars
en països distints del seu.
4. Suplement Europass al Títol Superior proporciona informació sobre els nivells d'estudi en
l'ensenyança superior aconseguits pel titular.
12
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
A més d'estos, la Comissió podrà aprovar altres documents Europass, sempre que siguen perti-
nents i viables, puguen afectar tots els estats membres i estiguen disponibles en totes les llengües
oficials de la Unió Europea.
S'ha creat a més el portal d'Europass, el qual oferix una àmplia informació sobre este nou marc:
http://www.mec.es/europass
http://europass.cedefop.eu.int
13
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
Experiència de treball
Dates Descriga per separat cada ocupació rellevant que hi haja exercit, començant pel
mes recent. Suprimir quan no corresponga
Professió o càrrec
exercit
Funcions i responsabilitats
principals
Nom i direcció de la
empresa o empleador
Tipus d'empresa o sector
Educació i formació
Dates Descriga per separat cada curs realitzat, començant pel més recent. Suprimir
quan no corresponga
Qualificació obtinguda
Principals matèries o
capacitats professionals
estudiades
Nom i tipus del centre d'estudis
Nivell conforme a una Suprimir quan no corresponga
classificació nacional
o internacional
Capacitats i competències
personals
Idioma matern Indique la seua llengua materna (si té més d'una llengua materna, indique
cada una - vore instruccions)
14
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
Capacitats i competències Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
socials Suprimir quan no corresponga
Capacitats i competències Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
organitzatives Suprimir quan no corresponga
Capacitats i competències Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
tècniques Suprimir quan no corresponga
Capacitats i competències Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
informàtiques Suprimir quan no corresponga
Capacitats i competències Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
artístiques Suprimir quan no corresponga
Altres capacitats Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
i competències Suprimir quan no corresponga
Permís de conduir Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.
Suprimir quan no corresponga
Altres informacions Indique en este apartat qualsevol altra informació que puga tindre rellevància,
per exemple persones de contacte, referències, etc. Suprimir quan no corres-
ponga
Annexos Enumere tots els annexos que haja decidit adjuntar. Suprimir quan no corres-
ponga
15
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
L'elaboració d'un curriculum vitae és una etapa important en tota recerca d'ocupació. Amb fre-
qüència, el curriculum vitae constituïx el primer contacte amb el futur contractant, així doncs, el CV
ha de cridar l'atenció d'un eventual empleador des dels primers segons de la seua lectura, i conduir
a una entrevista amb este.
Cuida la redacció del teu CV, presenta les teues qualificacions i competències de manera
clara i lògica, per a ressaltar el valor de la teua persona. No oblides cap detall, ni de fons ni de forma
( atenció a les faltes d'ortografia !).
Concentra't en l'essencial, un CV ha de ser breu: en la majoria dels casos, dos pàgines bas-
taran per a ressaltar un perfil personal. Quan l'experiència professional siga encara limitada, posa de
relleu els teus períodes de pràctiques. Si les competències lingüístiques són importants per a l'ocu-
pació, és convenient que utilitzes el Portafolio de llengües Europass que pots adjuntar al CV.
Adapta el teu CV al lloc de treball que busques, posa de relleu davant de l'eventual emple-
ador els teus avantatges personals per al lloc oferit. Atenció, no unfles artificialment el teu CV; corre-
gudes el risc de caure en descrèdit durant una entrevista.
Respecta l'estructura del model, el model de Curriculum Vitae Europass et permet presentar
les teues qualificacions i competències d'una manera lògica:
- informacions personals;
- descripció de l'experiència professional;
- descripció dels teus cursos d'educació o formació;
- descripció detallada de les teues competències, obtingudes en el curs de la formació, de la ca-
rrera professional o de la vida quotidiana.
Imprimix el teu curriculum vitae en paper blanc, respecta el format de lletra i la configuració
proposats. Evita que un apartat (per exemple un itinerari formatiu) quede repartit entre dos pàgines.
Sigues clar i concís, la lectura del CV ha de permetre a l'empleador fer-se una idea del teu
perfil de competències en alguns segons. Per tant:
- utilitza frases curtes;
- concentra't en els elements rellevants de la teua formació i de la teua experiència professional;
- justifica les interrupcions en els teus estudis o en la teua carrera professional.
Revisa el teu CV, demana a una tercera persona que revise el teu CV per a assegurar-te que
el seu contingut és clar i fàcil d'entendre.
16
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
COGNOM(S) NOM(S)
Data de naixement (*)
Idioma(s) matern(s)
Un altre(s) idioma(s)
Títol(s) o certificat(s)(*)
Nivell europeu
Denominació del / dels titol(s) o certificat(s) Centre emisor Any de referència (***)
Título(s) o certificado(s)(*)
Nivell europeu
Denominació del / dels títol(s) o certificat(s) Centre emissor Any de referència (***)
(*) Les caselles marcades amb asterisc són opcionals (**) Veja's la plantilla d'autoavaluació (***) Nivell segons el Marc
Comú Europeu de Referència (MCE), quan ho indique el certificat o títol original.
17
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
Recomanacions Generals
Abans de començar a omplir el passaport de Llengües, han de recordar-se alguns principis bà-
sics:
Nota:
- imprimir el teu passaport de Llengües EUROPASS sobre paper blanc;
- conserva el tipus de lletra i el format suggerits;
- evita subratllar o escriure frases senceres amb majúscula o negretes: açò dificulta la lectu-
ra del document;
- no canvies mai els textos de la columna esquerra
- elimina tota casella que quede en blanc.
18
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
Per a autoavaluar el teu nivell personal en un idioma estranger, llig les descripcions que segui-
xen i registre el nivell que te correspon (p.e. usuari competent - C2) en la respectiva casella del pas-
saport de Llengües (comprensió auditiva, comprensió de lectura, interacció oral, expressió oral, es-
criptura).
COMPRENDRE
Comprensió auditiva
A 1- Reconec paraules i expressions molt bàsiques que s'usen habitualment, relatives a mi mateix, a
la meua família i al meu entorn immediat quan es parla lentament i amb claredat.
A 2- Comprenc frases i el vocabulari més habitual sobre temes d'interés personal (informació perso-
nal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residència, ocupació).
B 1- Comprenc les idees principals quan el discurs és clar i normal i es tracten assumptes quotidians
que tenen lloc en el treball, en l'escola, durant el temps d'oci, etc. Comprenc la idea principal de
molts programes de ràdio o televisió que tracten temes actuals o assumptes d'interés personal o
professional, quan l'articulació és relativament lenta i clara.
B 2- Comprenc discursos i conferències extensos i inclús seguisc línies argumentals complexes
sempre que el tema siga relativament conegut. Comprenc quasi totes les notícies de la televisió i
els programes sobre temes actuals.
C 1- Comprenc discursos extensos inclús quan no estan estructurats amb claredat i quan les rela-
cions estan només implícites i no s'assenyalen explícitament. Comprenc sense molt d'esforç els
programes de televisió i les pel·lícules.
C 2- No tinc cap dificultat per a comprendre qualsevol tipus de llengua parlada, tant en conversa-
cions en viu com en discursos retransmesos, encara que es produïsquen a una velocitat de par-
lant natiu, sempre que tinga temps per a familiaritzar-me amb l'accent.
Comprensió de lectura
A 1- Comprenc paraules i noms coneguts i frases molt senzilles, per exemple les que hi ha en rètols,
cartells i catàlegs.
A 2- Sóc capaç de llegir textos molt breus i senzills. Sé trobar informació específica i predicible en
escrits senzills i quotidians com anuncis publicitaris, prospectes, menús i horaris i comprenc car-
tes personals breus i senzilles.
B 1- Comprenc textos redactats en una llengua d'ús habitual i quotidià o relacionada amb el treball.
Comprenc la descripció d'esdeveniments, sentiments i desitjos en cartes personals.
B 2- Sóc capaç de llegir articles i informes relatius a problemes contemporanis en què els autors
adopten postures o punts de vista concrets. Comprenc la prosa literària contemporània.
C 1- Comprenc textos llargs i complexos de caràcter literari o basats en fets, apreciant distincions
d'estil. Comprenc articles especialitzats i instruccions tècniques llargues, encara que no es rela-
cionen amb la meua especialitat.
C 2- Sóc capaç de llegir amb facilitat pràcticament totes les formes de llengua escrita, incloent textos
abstractes estructuralment o lingüísticament complexos com, per exemple, manuals, articles es-
pecialitzats i obres literàries.
19
1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ
PARLAR
Interacció oral
A 1- Puc participar en una conversació de forma senzilla sempre que l'altra persona estiga disposa-
da a repetir el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules i a una velocitat més lenta i m'ajude a for-
mular el que intente dir. Plantege i conteste preguntes senzilles sobre temes de necessitat imme-
diata o assumptes molt habituals.
A 2- Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requerixen un intercanvi simple i directe
d'informació sobre activitats i assumptes quotidians. Sóc capaç de realitzar intercanvis socials
molt breus, encara que, generalment, no puc comprendre prou com per a mantindre la conversa-
ció per mi mateix.
B 1- Sé eixir-me’n airós en quasi totes les situacions que se'm presenten quan viatge on es parla ei-
xa llengua. Puc participar espontàniament en una conversació que tracte temes quotidians d'in-
terés personal o que siguen pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball,
viatges i esdeveniments actuals).
B 2- Puc participar en una conversació amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la
comunicació normal amb parlants natius. Puc prendre part activa en debats desenvolupats en si-
tuacions quotidianes explicant i defenent els meus punts de vista.
C 1- M'expresse amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de que buscar de forma molt evident les
expressions adequades. Utilitze el llenguatge amb flexibilitat i eficàcia per a fins socials i profes-
sionals.
C 2- Participe sense esforç en qualsevol conversació o debat i conec bé modismes, frases fetes i ex-
pressions col·loquials. M'expresse amb fluïdesa i transmet matisos subtils de sentit amb precisió.
Si tinc un problema, sortege la dificultat amb tanta discreció que els altres a penes s n’adonen.
Expressió oral
A 1- Utilitze expressions i frases senzilles per a descriure el lloc on visc i les persones que conec.
A2- Utilitze una sèrie d'expressions i frases per a descriure amb termes senzills la meua família i al-
tres persones, les meues condicions de vida, el meu origen educatiu i el meu treball actual o l'úl-
tim que vaig tindre.
B 1- Sé enllaçar frases de forma senzilla a fi de descriure experiències i fets, els meus somnis, espe-
rances i ambicions.
B 2- Presente descripcions clares i detallades d'una àmplia sèrie de temes relacionats amb la meua
especialitat.
C 1- Presente descripcions clares i detallades sobre temes complexos que inclouen altres temes,
desenvolupant idees concretes i acabant amb una conclusió apropiada.
C 2- Presente descripcions o arguments de forma clara i fluida i amb un estil que és adequat al con-
text i amb una estructura lògica i eficaç que ajuda l'oient a fixar-se en les idees importants i a re-
cordar-les.
ESCRIURE
Escriure
A 1- Sóc capaç d'escriure postals curtes i senzilles, per exemple per a enviar felicitacions. Sé omplir
formularis amb dades personals, per exemple el meu nom, la meua nacionalitat i la meua direc-
ció en el formulari del registre d'un hotel.
A 2- Sóc capaç d'escriure notes i missatges breus i senzills relatius a les meues necessitats imme-
diates. Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple agraint una cosa a algú.
B 1- Sóc capaç d'escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que em són coneguts o d'inte-
rés personal. Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions.
B 2- Sóc capaç d'escriure textos clars i detallats sobre una àmplia sèrie de temes relacionats amb
els meus interessos. Puc escriure redaccions o informes transmetent informació o proposant mo-
tius que recolzen o refuten un punt de vista concret. Sé escriure cartes que destaquen la impor-
20
ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1
21
2
SISTEMA EDUCATIU
2 SISTEMA EDUCATIU
Informa’t 2008-2009
Ensenyaments Universitaris
Música Estudis
i Dansa Estudis de Doctorat
Artístics Superiors
de Posgrau
Ensenyaments
Art
Dramàtic
Educació Superior
Ensenyaments d’Idiomes
Formatius d ’ A r ts Esportiu
✰
de Grau Plàstiques i de Grau
Superior Superior
persones adultes
Disseny
d e F. P .
● ✰ ● ✰ ● Nivell
Intermedi
Títol
Títol de Batxiller
Professional
Nivel
C i è n c i e s i Te c n o l o g i a
Bàsic
2n
de
Ciències Socials
Professional Esportius
Humanitats i
Artístics
Educació
Arts
de Grau Mitjà d ’ A r ts de
d e F. P. Plàstiques Grau
i Disseny Mitjà
6 Cursos
● ✰ ● ✰ ●
Títol
Graduat E.S.O. Qualificació
Professional
Móduls
PCPI
Móduls
professionals
voluntaris
i generals
4t
E.S.O.
3r
Ensenyament Bàsic
2n
1r
Accés amb condi-
cions
6t
Ed. Primària
Ensenyaments elementals de
Educació
Primària
5t
✰ Prova d’accés espe-
4t cífica
música y dansa
3r
2n
1r ● Prova d’accés sen-
se títol
Ed. Infantil
Els gràfics que inicien este capítol corresponen a la Llei d'Ordenació General del Sistema
Educatiu de 2 d'octubre de 1990 (LOGSE) i Llei Orgànica d'Educació de 3 de maig del 2006 (LOE).
Estem en el procés d'implantació de la LOE. Les novetats d'implantació per al curs 2008-2009 s'arre-
pleguen en el punt 2 d'este capítol conforme amb el calendari d'aplicació de la LOE regulat pel Reial
Decret 806/2006, de 30 de juny. Queda en vigor, per a este curs 2008-09 els cursos 5t i 6t d'educa-
ció primària, el 2n curs del Batxillerat i la prova d'accés a la Universitat, d'acord amb la Llei
d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
L'estructura del sistema educatiu correspon a l'organització de les ensenyances en etapes, ci-
cles, graus, cursos i nivells d'ensenyança.
L'Educació Infantil és una etapa única de caràcter voluntari que comprén des dels 0 als 6 anys,
organitzada en dos cicles. El primer comprén fins als tres anys i el segon des dels tres als sis anys
d'edat, que responen ambdós a una intencionalitat educativa no necessàriament escolar.
Els continguts educatius de l'Educació Infantil s'organitzen en àrees corresponents a àmbits pro-
pis de l'experiència i s'aborden per mitjà d'activitats globalitzades. Els mètodes de treball es basen
en les activitats, les experiències i el joc. En el segon cicle que es desenvolupa generalment en cen-
tres docents es fomenta una primera aproximació a la lectoescriptura, a la iniciació en habilitats logi-
comatemàtiques, a una llengua estrangera, a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunica-
ció i al coneixement dels diferents llenguatges artístics
L'Educació Primària, inicia el període d'ensenyança bàsica obligatòria. Comprén sis cursos
acadèmics distribuïts en tres cicles i comprén dels 6 als 12 anys. La seua finalitat és la de contribuir
al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual de l'alumnat.
Es posa especial èmfasi en l'atenció a la diversitat i a la prevenció de les dificultats d'aprenentat-
ge per a proporcionar a l'alumnat una educació que permeta refermar el seu desenvolupament per-
sonal i el seu propi benestar, així com adquirir les habilitats culturals bàsiques de l'expressió i la
comprensió oral, la lectura, l'escriptura i el càlcul, les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi,
el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat. L'acció educativa en esta etapa procura la integració de les
distintes experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adapta als seus ritmes de treball. Els cursos
acadèmics s'organitzen en àrees amb un caràcter global, integrador i instrumental per a l'adquisició
d'altres coneixements.
3
2 / SISTEMA EDUCATIU
L'alumnat amb avaluació positiva en totes les matèries obtindrà el títol de Batxiller. Després d'obtin-
dre el dit títol, poden optar a incorporar-se a la vida laboral, matricular-se en un Cicle Formatiu de
Grau Superior o accedir a estudis superiors. Per a accedir a la universitat serà necessari superar
una única prova homologada a la que podrà presentar-se qui estiga en possessió de títol de
Batxiller.
Les Ensenyances Artístiques tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació artís-
tica de qualitat. Són ensenyances artístiques les següents:
a) Les ensenyances elementals de música i de dansa.
b) Les ensenyances artístiques professionals: les ensenyances professionals de música i dansa,
així com els graus mitjà i superior d'arts plàstiques i disseny.
c) Les ensenyances artístiques superiors: Els estudis superiors de música i de dansa, les ensen-
yances d'art dramàtic, les ensenyances de conservació i restauració de béns culturals, els estudis
superiors de disseny i els estudis superiors d'arts plàstiques, entre els quals s'inclouen els estudis
superiors de ceràmica i els estudis superiors del vidre.
Les Ensenyances d'Idiomes s'impartixen en les escoles oficials d'idiomes. Tenen com a objec-
te capacitar l'alumnat per a l'ús adequat dels diferents idiomes fora de les etapes ordinàries del siste-
ma educatiu i s'organitzen en els nivells de bàsic, intermedi i avançat. Per a accedir a les
Ensenyances d'Idiomes és requisit imprescindible tindre setze anys complit l'any en què es comen-
cen els estudis. Poden accedir així mateix els majors de catorze anys per a seguir les ensenyances
d'un idioma diferent del cursat en l'Educació Secundària Obligatòria. El títol de Batxiller habilitarà per
a accedir directament als estudis d'idiomes de nivell intermedi de la primera llengua estrangera cur-
sada en el Batxillerat.
La superació de les exigències acadèmiques establides per a cada un dels nivells de les ensen-
yances d'idiomes donarà dret a l'obtenció del certificat corresponent.
Les Ensenyances Esportives tenen com a finalitat preparar l'alumnat per a l'activitat professio-
nal en relació amb una modalitat o especialitat esportiva, així com facilitar la seua adaptació a l'evo-
lució del món laboral i esportiu. S'estructuren en dos graus: mitjà i superior. Les Ensenyances
Esportives s'organitzen en blocs i mòduls de duració variable, amb coneixements teoricopràctics.
Per a accedir al grau mitjà és necessari tindre el títol de Graduat en Educació Secundària
Obligatòria. Per a accedir al grau superior és necessari el títol de Batxiller i el de Tècnic esportiu en
la modalitat corresponent. També poden accedir als graus mitjans i superiors els aspirants que, no
tenint títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria o títol de Batxiller, superen una prova
d'accés regulada per les administracions. La superació de les ensenyances esportives de grau mitjà
o superior suposa l'obtenció del títol de Tècnic o Tècnic Superior en l'especialitat corresponent.
4
SISTEMA EDUCATIU / 2
L'Educació de les Persones Adultes, té l'objectiu que tots els ciutadans tinguen la possibilitat
d'adquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i aptituds per a la seua maduresa
personal i professional. Regula les condicions en què han d'impartir-se les ensenyances conduents
als títols oficials, alhora que establix un marc obert i flexible per a realitzar altres aprenentatges i pre-
veu la possibilitat de validar l'experiència adquirida per altres vies.
Els Estudis Universitaris, tenen com a finalitat completar la formació integral de l'alumne, do-
tant-lo dels coneixements i les competències necessàries per al futur professional. Al mateix temps,
els estudis universitaris fomentaran el desenvolupament cultural i la investigació en totes les àrees i
nivells del coneixement. Amb la superació dels ensenyaments universitaris de primer cicle s'obté el
títol d'Arquitecte Tècnic, Diplomat, Enginyer Tècnic o Mestre, mentres que si estes són de primer i
segon cicle o de només segon cicle el títol que s'obté és el d'Arquitecte, Enginyer o Llicenciat. En els
ensenyaments universitaris, hi ha un tercer cicle de formació, la superació del qual suposa l'obtenció
del títol de Doctor en la titulació universitària corresponent.
2. Implantació de la Llei Orgànica d'Educació de 3 de maig del 2006, per al curs 2008-2009
Estem en un procés que continua la implantació del sistema educatiu que regula la Llei Orgànica
2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE). El calendari d'aplicació de la LOE es regula pel Reial
Decret 806/2006, de 30 de juny de què destaquem els apartats per al curs 2008/2009. Per a més in-
formació, consulteu el mencionat Reial Decret.
Educació infantil
La implantació de les ensenyances corresponents al primer i segon cicle de l'Educació Infantil.
Educació Primària
La implantació, amb caràcter general, de les ensenyances corresponents als cursos 3r i 4t de
l'Educació Primària.
A partir del curs 2008-09 es realitzarà en tots els centres docents una avaluació de diagnòstic al
finalitzar el segon cicle de l'Educació Primària, d'acord amb el que establisquen les administracions
educatives. La dita avaluació serà relativa a les competències bàsiques aconseguides pels seus
alumnes i tindrà caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al
conjunt de la comunitat educativa.
Batxillerat
S'implanten, amb caràcter general, les ensenyances corresponents al curs 1r de Batxillerat.
Ensenyances artístiques
S'implanten els cursos quint i sext de les ensenyances professionals de música i de dansa i que-
5
2 / SISTEMA EDUCATIU
da extingit el tercer cicle de les ensenyances de grau mitjà vigents fins al moment.
La implantació de les ensenyances professionals d'arts plàstiques i de disseny de grau superior.
Ensenyances d'idiomes
S'implanta el nivell avançat de les ensenyances d'idiomes.
El sistema educatiu valencià establix uns objectius en matèria de llengües que fa necessari l'es-
tabliment dels mitjans per mitjà dels quals tots els estudiants coneguen les dos llengües oficials: el
valencià i el castellà. Per a aconseguir-ho s'ha dissenyat un model d'educació bilingüe que s'estruc-
tura en programes: Programa d'Ensenyament en Valencià i Programa d'Incorporació Progressiva.
En cada una de les Direccions Territorials d'Educació hi ha una Oficina d'acollida a l'alumnat im-
migrant i a les seues famílies. L'Oficina atén permanentment les consultes sobre escolarització o
convalidacions, així com la sol·licitud de traductors o de materials que faciliten la comunicació.
6
SISTEMA EDUCATIU / 2
També atén els centres docents i els professionals de l'educació (equip directiu, professors, psicope-
dagogs, etc.), les demandes més freqüents del qual es referix a: la incorporació a la llengua d'ús del
centre, materials de lectoescriptura, agrupaments flexibles, acollida de l'alumnat, etc.
Alacant: 965934464
Castelló de la Plana: 964358445
València: 961964197
7
3
EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
3 OBLIGATÒRIA
Informa’t 2008-2009
1. Introducció
L'etapa d'Educació Secundària Obligatòria té caràcter obligatori i gratuït i constituïx junt amb
l'Educació Primària, l'educació bàsica. Comprén quatre cursos acadèmics, que comprenen ordinà-
riament dels 12 als 16 anys d'edat. Amb caràcter general l'alumnat té dret a romandre en règim ordi-
nari fins als 18 anys d'edat complit l'any en què finalitze el curs, sempre que l'equip d'avaluació con-
sidere que, d'acord amb els seus interessos i actituds, puga obtindre el títol de Graduat en Educació
Secundària.
La finalitat de l'Educació Secundària Obligatòria consistix a aconseguir que els alumnes i les
alumnes adquirisquen els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes huma-
nístic, artístic, científic i tecnològic; desenvolupar i consolidar en ells hàbits d'estudi i de treball; pre-
parar-los per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral, i formar-los
per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.
S'organitza segons els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat. Per a facilitar l'a-
tenció a la diversitat, les assignatures instrumentals Llengua Castellana, Llengua Valenciana i
Matemàtiques disposen de possibles adjudicacions d'hores de reforç segons les necessitats i deci-
sions dels instituts. Amb la mateixa finalitat, les assignatures de Biologia, Física i Química, Anglés i
Tecnologia faciliten la millora dels aspectes pràctics per mitjà dels desdobles de grups, en els que
dos professors/es atenen a l'alumnat de l'aula per tal d'afavorir l'aplicació pràctica dels coneixements
adquirits. Per a l'atenció a la diversitat i de forma més específica, es contemplen les adaptacions cu-
rriculars individuals significatives i no significatives, les adaptacions d'accés al currículum, la integra-
ció de matèries en àmbits en els distints programes a fi d'atendre a l'alumnat de forma personalitza-
da en funció de les seues necessitats educatives específiques. També afavorix l'atenció a la diversi-
tat, l'oferta de matèries optatives, programes de reforç i agrupaments flexibles. Totes estes mesures
d'atenció a la diversitat tenen com a finalitat la consecució dels objectius de l'Educació Secundària
Obligatòria per part de tot l'alumnat.
Els centres educatius tenen autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexi-
ble i per tal de adoptar les mesures d'atenció a la diversitat adequades a les característiques del seu
alumnat.
Les mesures d'atenció a la diversitat que adopten els centres estaran orientades a la consecució
dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria per part de tot el seu alumnat i no podran, en
cap cas, suposar una discriminació que els impedisca aconseguir dites objectives i la titulació co-
rresponent.
En l'Educació Secundària Obligatòria es presta especial atenció a la tutoria personal de l'alum-
nat, així com a la seua orientació educativa, psicopedagògica i professional.
Com a novetat del curs 2007-08, la Direcció General d'Avaluació, Innovació i Qualitat Educativa i
de la Formació Professional de la Conselleria d'Educació va aprovar el pla experimental d'implanta-
ció dels programes de qualificació professional inicial en instituts d'educació secundària de la
Comunitat Valenciana, per al seu desenvolupament durant el període comprés entre el 7 de gener i
el 30 de juny del 2008.(RESOLUCIÓ de 10 de desembre del 2007 DOGV 28.12.2007).
2
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
3. Competències bàsiques
Són aquelles competències que ha d'haver desenvolupat un jove o una jove al finalitzar l'ensen-
yança obligatòria per a:
• Poder aconseguir la seua realització personal.
• Exercir la ciutadania activa,
• Incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria
• Ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
1. Integrar els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matè-
ries, com els informals i no formals.
2. Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb dis-
tints tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resulten necessaris en diferents si-
tuacions i contextos.
3. Orientar l'ensenyança, al permetre identificar els continguts i els criteris d'avaluació que tenen
caràcter imprescindible i, en general, inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyança
i d'aprenentatge.
És important comprendre que amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els
alumnes i les alumnes aconseguixen els objectius educatius i, conseqüentment, també que adquiris-
quen les competències bàsiques. No obstant, no hi ha una relació unívoca entre l'ensenyança de de-
terminades àrees o matèries i el desenvolupament de certes competències. Cada una de les àrees
contribuïx al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cada una de les competèn-
cies bàsiques s'aconseguirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries.
El treball en les àrees i matèries del currículum per a contribuir al desenvolupament de les com-
petències bàsiques ha de complementar-se amb diverses mesures organitzatives i funcionals, im-
prescindibles per al seu desenvolupament. Així, l'organització i el funcionament dels centres i les au-
les, la participació de l'alumnat, les normes de règim intern, l'ús de determinades metodologies i re-
cursos didàctics, o la concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar, entre altres as-
pectes, poden afavorir o dificultar el desenvolupament de competències associades a la comunica-
ció, l'anàlisi de l'entorn físic, la creació, la convivència i la ciutadania, o l'alfabetització digital.
Igualment, l'acció tutorial permanent pot contribuir de mode determinant a l'adquisició de competèn-
cies relacionades amb la regulació dels aprenentatges, el desenvolupament emocional o les habili-
tats socials. Finalment, la planificació de les activitats complementàries i extraescolars pot reforçar el
desenvolupament del conjunt de les competències bàsiques.
La definició de les competències bàsiques s'ha realitzat en el marc de la proposta realitzada per
la Unió Europea, i d'acord amb les consideracions anteriors, així s'han identificat huit competències
bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per a aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.
3
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
2. Competència matemàtica.
Consistix en l'habilitat per a utilitzar i relacionar les cantitats, les seues operacions bàsiques, els
símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant per a produir i interpretar distints tipus
d'informació, com per a ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat,
i per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.
4. Accés a l'ESO.
Els alumnes escolaritzats en Educació Primària accedixen a 1r de l'ESO quan han aconseguit
les competències bàsiques corresponents i l'adequat grau de maduresa. Si no ha aconseguit algun
dels objectius de les àrees de Primària podran passar a l'ESO sempre que eixa circumstància no els
4
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
impedisca seguir amb aprofitament el nou curs. En este cas rebran els suports necessaris per a re-
cuperar dites objectives.
També accedixen a l'ESO els que hagen cursat l'etapa d'Educació Primària i repetit un curs amb
un pla específic de reforç o recuperació de les seues competències bàsiques.
Els estudiants procedents de sistemes educatius estrangers que desitgen incorporar-se a qual-
sevol dels cursos que integren a Espanya l'Educació Secundària Obligatòria no hauran de realitzar
tràmit algun de convalidació d'estudis. La incorporació dels dits alumnes al curs que corresponga
s'efectuarà pel centre espanyol en què l'interessat vaja a continuar els seus estudis, segons la nor-
mativa aplicable respecte d'això. (Orde ECD 3305/2002 de 16 de desembre. BOE 28/12/2002).
Dins de la xarxa dels centres públics, per a estudiar l'ESO cal matricular-se en els Instituts
d'Educació Secundària (d'ara en avant IES). Els IES són institucions d'ensenyança pública depen-
dents de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Organització:
L'organització de l'IES és més complexa que la dels Col·legis de Primària, amb algunes coses di-
ferents.
La responsabilitat de l'organització i del funcionament recau en l'Equip Directiu que pot arribar a
tindre els càrrecs següents: director/a, vicedirector/a, Cap d'Estudis del matí, Cap d'Estudis de la
vesprada, Cap d'Estudis de Formació Professional, secretari/a i Vicesecretari/a.
El Departament d'Orientació (d'ara en avant DO) en la majoria dels IES està prop dels despatxos
de l'Equip Directiu, en ell s'establixen els plans d'acció tutorial; el pla d'orientació educativa i psicope-
dagògica i el pla d'orientació academicoprofessional.
El Departament d'Orientació, per mitjà del professor de Psicologia i Pedagogia, atén personal-
ment a les consultes dels estudiants referides a aspectes que incidixen en l'educació, així com l'as-
sessorament vocacional ajudant a l'estudiant a conéixer-se millor, reflexionar sobre les diferents al-
ternatives i presentar informació de qualitat adequada a la demanda personal perquè l'estudiant junt
amb els pares o responsables de l'alumne prenguen les decisions pertinents. El professor/a de
Pedagogia Terapèutica també forma part del DO i atén els alumnes que per diverses circumstàncies
tenen necessitats educatives especials.
L'Equip de Professors d'un grup-classe el formen tots els professors i professores que impartixen
classes en eixe grup. Un professor/a d'eixe equip, és el Tutor/a, igual que en Primària. El Tutor/a co-
ordina al professorat del grup en els aspectes educatius, atén l'alumnat en la seua problemàtica per-
sonal i en la seua educació. Es coordina amb el Cap d'Estudis i el Cap del DO. Desenvolupa el Pla
d'Acció Tutorial i intervé en la millora del mateix.
Personal no docent: els IES disposen de personal de secretaria i consergeria a què l'alumnat pot
dirigir-se per a assumptes relacionats amb el seu treball: inscripcions, matrícula, certificats, consul-
tes, etc.
5
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Instal·lacions
Les instal·lacions són molt variades en funció de les assignatures i matèries d'ensenyança, per
tant hi ha les aules de cada grup-classe i altres més específiques com: el laboratori de Física i
Química, el laboratori de Ciències Naturals, aula de Música, aula de Tecnologia, aula d'Educació
Plàstica i Visual, el Gimnàs i l'aula d'Informàtica.
Ensenyances
En els IES hi ha altres ensenyances com el Batxillerat i Formació Professional. Esta circumstàn-
cia obliga cada estudiant al compliment de les normes generals de l'IES i les específiques de l'etapa
en què està estudiant.
6
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
*D’acord amb l’Article 7.4 del Decret 112/2007 de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix
el currículum de l’educació secundària obligatòria per a la Comunitat Valenciana, l’alumnat cur-
sarà tres d’estes matèries. Els centres hauran d’oferir-les agrupades per opcions que configuren
vies formatives coherents. Estes opcions es vincularan preferentment amb els estudis que, amb
posterioritat, cursarà l’alumne en l’educació secundària postobligatòria.
Optatives: l'alumnat pot triar entre una sèrie de matèries optatives que responguen als seus
interessos, capacitats i necessitats formatives.
7
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
L'elecció de les optatives per part dels alumnes i alumnes ha de tindre sentit per a la preparació
més adequada en funció de motivacions, interessos i ritmes d'aprenentatge. El tutor i l'orientador del
centre poden contribuir que l'elecció de les àrees tinguen una correspondència adequada amb els
estudis posteriors.
Actualment cada Institut oferta un grup d'optatives en cada nivell perquè l'alumne trie les seues
preferències. Este grup d'optatives pertanyen al següent llistat general:
Segona Llengua Estrangera (s'oferta en tots els cursos), Informàtica (s'oferta en tots els cursos),
Cultura Clàssica (en 3r i 4t) i la resta d'optatives que se citen es distribuïxen segons l'organització de
l'Institut. Estes són: Astronomia, Cant coral, Cartografia, La comunicació audiovisual, Cultura popu-
lar, Dramatització/teatre, Educació mediambiental, L'entorn: taller del geògraf i de l'historiador, El la-
boratori de biologia i geologia, El laboratori de física i química, Estructures espacials, Habilitats so-
cials, Iniciació al món laboral miniempreses , Jocs de lògica i estratègia, Metodologia documental
Àrees específiques:
L'elecció de les matèries agrupades per opcions que configuren les vies formatives així com
completar l'opció triada amb Informàtica o Segona Llengua Estrangera és important per a tindre for-
mació coherent per a la continuació d'estudis.
Les opcions són: 1. Biologia i Geologia, i Física i Química; 2. Llatí i Música; 3. Tecnologia i
Educació plàstica i visual. Es completa l'opció triada amb Informàtica o Segona Llengua Estrangera.
En la ESO es realitza un procés d'avaluació continu i diferenciat segons les distintes matèries del
currículum. El professorat avalua a l'alumnat tenint en compte els diversos elements del currículum i,
en el cas que el progrés de les alumnes o els alumnes no siga l'adequat es podran establir diverses
mesures de reforç educatiu. Estes mesures es dirigiran a garantir que l'alumnat adquirisca aquells
aprenentatges imprescindibles amb què poder continuar el seu procés educatiu.
Al finalitzar el curs l'equip docent de les alumnes i alumnes com a conseqüència del procés d'a-
valuació, prendrà aquelles decisions corresponents a la promoció de l'alumnat, tenint en compte tant
8
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
el que establix el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel que s'establixen les ensenyances
mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, el DECRET 112/2007, de 20 de juliol,
del Consell, pel que s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat
Valenciana així com el que establix l'ORDE de 14 de desembre del 2007, de la Conselleria
d'Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria.
Graduat en Educació Secundària Obligatòria s'obté a l'acabar l'ESO i s'haja aconseguit les com-
petències bàsiques i els objectius de l'etapa.
Certificat d'Escolaritat en què consten els anys cursats. L'obtenen els alumnes i les alumnes que
cursen l'Educació Secundària Obligatòria i no obtinguen el títol.
Amb 17 anys complits abans de finalitzar l'any natural, els alumnes es poden presentar a les pro-
ves d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà de Formació Professional. El procés que se seguix
és: sol·licitud per a la realització de l'examen (informar-se per març i primers d'abril), realització de
l'examen, sol·licitud de plaça (encara que no se sàpia si s'ha aprovat l'accés) i matricular-se en les
dates del calendari de matriculació (si s'ha aprovat la prova d'accés)
Amb el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria li permet accedir al batxillerat, a la
formació professional de grau mitjà, als cicles de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny, a les ensen-
yances esportives de grau mitjà i al món laboral. (treballador per compte d'altri, autònom, oposicions
a llocs de treball grup C2 de l'administració pública estatal, autonòmica o local i cossos de seguretat
de l'estat, autonòmica i policia local).
Amb el Certificat d'Escolaritat es pot accedir a les ensenyances d'adults per a l'obtenció del títol
de Graduat en Educació Secundària, a les Escoles Taller i Casas d'Oficis i al món laboral (treballa-
dor per compte d'altri o autònom).
9
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
10
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
11
E N S E N YA M E N T S
12
D’IDIOMES
EIXIDES DES DE LA ESO
Prova de
Certificació
2 n N i v e l l Av a n ç a t
1 e r N i v e l l Av a n ç a t
CONTINUACIÓ D’ESTUDIS
Prova de
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Certificació 12
MON DEL TREBALL
2n Nivell Intermedi
1er Nivell Intermedi Títol de Batxiller
TREBALL PER COMPTE D’ALTRI
2n BATX.
Cicles Grau Mitjà Tècnic
Arts
Formatius d ’ A r ts Esportiu
Bombers
de Plàstiques de Grau
Escoles taller
i cases d’oficis
Tr e b a l l A u t ò n o m
Administració
C i è n c i e s i Te c n o l o g i a
Altres per compte d’altri
5 7
1r BATX.
6
Prova de 8
Educació de perssones adultes
Certificació
2n Nivell Bàsic
3 Programa Mòduls
10 2 voluntaris Mòduls
de qualificació
4t professionals
professional
1 i generals
3r inicial
2n
ESO
1r
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
1 i
2
ACCÉS ALS PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL
REIAL DECRET 1631/2006, de 29 de desembre, pel que s'establixen les ensenyances mínimes
corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria.
• Jóvens majors de setze anys, complits abans del 31 de desembre de l'any de l'inici del progra-
ma, que no hagen obtingut el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
• Excepcionalment, i amb l'acord d'alumnes i pares o tutors, la dita edat podrà reduir-se a quinze
anys per a aquells que una vegada cursat segon d'ESO, no estiguen en condicions de promocionar
a tercer i hagen repetit ja una vegada en l'etapa. En tot cas la seua incorporació requerirà l'avaluació
tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l'Administració educativa, en els termes que
esta establisca, i el compromís per part de l'alumne de cursar els "mòduls voluntaris"
3
Accés a les ensenyances d'idiomes de Nivell Bàsic
Es pot accedir directament tenint16 anys complits i supere una prova de valoració dels coneixe-
ments previs. La Prova de Nivell, elaborada pels departaments didàctics
DECRET 155/2007, de 21 de setembre, del Consell,pel que es regulen les ensenyances d'idio-
mes de règim especial en la Comunitat Valenciana i s'establix
El currículum del nivell bàsic i del nivell intermedi.(DOCV 24/09/2007).
5
Accés a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Formació Professional
• Accés directe amb el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
• Sense títol de Graduat en ESO superant la prova d'accés regulada per les Administracions edu-
catives tenint almenys 17 anys complit l'any de la prova
6
Accés a les ensenyances artístiques de Grau Mitjà d'Arts Plàstiques i Disseny
13
3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Haver superat els cursos comuns establit amb caràcter experimental a l'empara del RD
799/1984, de 24 de març. Regulació taules d'equivalències del RD 799/1984, de 24 de març.
7
(LOE ART. 64.2 ) Per a accedir al grau mitjà serà necessari el títol de Graduat en Educació
Secundària Obligatòria.
En el cas de determinades modalitats o especialitats, serà a més requisit necessari la superació
d'una prova realitzada per les Administracions educatives, o acreditar un mèrit esportiu en què es
demostre tindre les condicions necessàries per a cursar amb aprofitament les ensenyances corres-
ponents.
(64.3) També podran accedir als graus mitjà (...) d'estes ensenyances aquells aspirants que, no
tenint el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (...), superen una prova d'accés regula-
da per les Administracions educatives. Per a accedir per esta via al grau mitjà es requerirà tindre l'e-
dat de dèsset anys, (...), complit l'any de realització de la prova o díhuit si s'acredita estar en posses-
sió d'un títol de tècnic relacionat amb aquell a què es desitja accedir.
(64.4) Les proves a les que es referix l'apartat anterior hauran d'acreditar per al grau mitjà, els
coneixements i habilitats suficients per a cursar amb aprofitament les dites ensenyances (...) serà
també requisit la superació de la prova o l'acreditació del mèrit esportiu a què fa referència l'apartat 2
d'este article.
8
COS DE BOMBERS. REQUISITS GENERALS
Al ser una oposició local, cada organisme convocant podrà exigir els requisits que considere
convenients, encara que com a norma general seran:
• Ser espanyol o membre de la Unió Europea.
• Graduat Escolar o Formació Professional de primer grau.
Per a les oposicions de bombers en l'Ajuntament de Madrid exigixen Batxiller o FP II, i la denomi-
nació de la plaça és bomber especialista.
• Tindre els 18 anys d'edat i no excedir l'edat de jubilació forçosa(55) (CADA COMUNITAT, OR-
GANISME O ENTITAT POT VARIAR EL LÍMIT SUPERIOR D'EDAT).
Altura: no hi ha res definit. Hi ha convocatòries en què no demanen i hi ha altres en què poden
demanar un mínim de 1,65.
• Estar en possessió del permís de conduir B i C.
Per al cas que siguen places per a bombers-conductors, els requisits són iguals que els de bom-
bers, a excepció del Carnet, que solen exigir el C+E.
9
Les condicions d'accés són: desocupats jóvens en edats compreses entre els 16 anys i els 25
anys i estar inscrits en les oficines del Servici Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF). Per a més
informació consultar en el capítol Formació Professional.
10
DECRET 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel que s'establix el currículum de les en-
senyances professionals de música i es regula l'accés a estes ensenyen
14
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3
15
4
BATXILLERAT
4 BATXILLERAT
Informa’t 2008-2009
1. Introducció
El Batxillerat és una etapa no obligatòria de l'Educació Secundària i s’estructura en dos cursos aca-
dèmics. Les seues finalitats són proporcionar als alumnes una educació i formació integral, intel·lec-
tual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permeten exercir les seues funcions so-
cials i laborals amb responsabilitat i competència. Així mateix, els capacitarà per a accedir a la
Formació Professional de grau superior i als estudis universitaris.
Esta etapa educativa es diferència en modalitats, que més endavant s'indiquen i que permeten
als alumnes una preparació especialitzada per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la
inserció laboral.
2
BATXILLERAT / 4
Modalitat d’Arts
SEGON CURS
Història 3
COMUNES
Castellà: Llengua i Literatura II 3
(En sessions
semanals) Valencià: Llengua i Literatura II 3
Llengua Estrangera II 3
QUÈ S’ESTUDIA?
Filosofia II 3
Tutoria 1 (d’assistència voluntària
per a l’alumnat)
3
4 / BATXILLERAT
Els alumnes de l'opció Cientificotècnica que vullguen cursar Química i Biologia hauran d'ha-
ver cursat en primer curs Biologia i Geologia com a optativa.
Els alumnes de segon curs de la Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut que no
hagen cursat Dibuix Tècnic I en primer curs i vullguen cursar en segon curs l'opció
Cientificotècnica amb Dibuix Tècnic II, hauran de cursar Dibuix Tècnic I com a optativa.
Els alumnes de segon curs de la Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut que no
hagen cursat Biologia i Geologia en primer curs i vullguen cursar en segon curs l'opció de
Ciències de la Salut, hauran de cursar Biologia i Geologia com a optativa.
SEGON CURS
Història 3
Castellà: Llengua i Literatura II 3
COMUNES
Valencià: Llengua i Literatura II 3
(En sessions
semanals) Llengua Estrangera II 3
Filosofia II 3
Tutoria 1 (d’assistència voluntà-
QUÈ S’ESTUDIA?
4
BATXILLERAT / 4
SEGON CURS
Història 3
Castellà: Llengua i Literatura II 3
Valencià: Llengua i Literatura II 3
COMUNES Llengua Estrangera II 3
(En sessions Filosofia II 3
semanals) Tutoria 1 (d’assistència voluntària
per a l’alumnat)
QUÈ S’ESTUDIA?
5
4 / BATXILLERAT
Modalitat de Tecnologia
SEGON CURS
Història 3
Castellà: Llengua i Literatura II 3
Valencià: Llengua i Literatura II 3
COMUNES
Llengua Estrangera II 3
(En sessions
Filosofía II 3
semanals)
Tutoria 1 (d’assistència voluntària
per a l’alumnat)
QUÈ S’ESTUDIA?
6
BATXILLERAT / 4
Aquells alumnes que finalitzen els seus els estudis de Batxillerat en el curs 2008-2009 i obtin-
guen el títol de Batxillerat podran accedir a la Formació Professional Específica de Grau Superior
(vore capítol 7); iniciar estudis universitaris, per al que seria necessari superar una prova d'accés
a la Universitat (PAU) que, amb les qualificacions obtingudes en el Batxillerat, valorarà la madu-
resa acadèmica dels alumnes i alumnes (vore capítol 15); accedir als graus i estudis superiors de
les ensenyances artístiques, prèvia superació de la corresponent prova (vore capítols 8 i 10); ini-
ciar altres estudis (vore capítol 18); o incorporar-se al món laboral (vore capítol 1)
7
5
FORMACIÓ
PROFESSIONAL
FORMACIÓ
5 PROFESSIONAL
Informa’t 2008-2009
1. Introducció
Els canvis en el món laboral, les estratègies coordinades en matèria d'ocupació, la cada vegada ma-
jor implantació de processos tecnològics de la informació i la comunicació en els diferents sectors
productius són factors que contribuïxen i han de contribuir en el futur a aconseguir una població acti-
va qualificada i apta per a la mobilitat i la lliure circulació d'esta en la Unió Europea.
La Llei Orgànica 5/2002 de les Qualificacions i de la Formació Professional, establix el denominat
Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional, com l'element al voltant del qual es van a
aglutinar totes aquelles accions encaminades a aconseguir, entre altres finalitats, coordinar l'oferta for-
mativa dels tres subsistemes de la Formació Professional: específica, ocupacional i contínua.
El Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional, està format per accions i instru-
ments que tot seguit s’indiquen:
1. Informació i orientació professional que tenen com a finalitats:
a) Informar sobre les oportunitats d'accés a l'ocupació, les possibilitats d'adquisició, avaluació i
acreditació de competències i qualificacions professionals i del progrés en estes al llarg de tota la vida.
b) Informar i assessorar sobre les diverses ofertes de formació i els possibles itineraris formatius
per a facilitar la inserció i reinserció laboral, així com la mobilitat professional en el mercat de treball.
Nivells de qualificació, establits atenent a la competència professional requerida per les activi-
tats productives d'acord amb criteris de coneixements, iniciativa, autonomia, responsabilitat i com-
plexitat, entre altres, de l'activitat a desenrotllar.
2
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
d'utilitzar els instruments i tècniques pròpies, que concernix principalment a un treball d'execució que
pot ser autònom en el límit de dites tècniques. Requerix coneixements dels fonaments tècnics i cien-
tífics de la seua activitat i capacitats de comprensió i aplicació del procés.
2.1. Introducció
La Formació Professional Específica constituïx un aspecte essencial del Sistema Educatiu, s'or-
ganitza en un conjunt de cicles formatius amb una organització modular, de duració variable, consti-
tuïts per àrees de coneixement teoricopràctiques en funció de diversos camps professionals. Els
programes formatius han de prendre com a referència fonamental les necessitats de qualificació del
sistema productiu, és a dir les ensenyances professionals, la seua estructura, objectius, criteris d’a-
valuació i continguts, han d’enfocar-se des de la perspectiva de l’adquisició de la competència pro-
fessional requerida en l’ocupació (Reial Decret 676/1993 de 7 de maig).
En este sentit, l’estructura adoptada per als títols Professionals, i el seu procés d’elaboració,
obeïx a la finalitat bàsica d’aconseguir les capacitats que permeten exercir, i realitzar “rols” i situa-
cions de treball necessaris en l’ocupació.
Les ensenyances del Cicle Formatiu s’organitzen en Mòduls Professionals la finalitat de les
quals és la de proporcionar als alumnes i les alumnes la competència professional característica de
cada títol. Els mòduls poden estar associats a una unitat de competència (els més específics) o a di-
verses d’estes unitats (els denominats de “base o transversals”). En les ensenyances del Cicle
Formatiu s’inclou també un mòdul de Formació i Orientació Laboral que no té una relació directa
amb la competència professional però que facilita un coneixement d’aspectes generals del món del
treball, tals com salut laboral, legislació, orientació i inserció laboral i principis d’economia i empresa;
i un mòdul de Formació en Centres de Treball (pràctiques) que es desenrotlla en l’àmbit productiu.
Els Cicles Formatius s'organitzen en Famílies Professionals i, dins d'estes en Grau Mitjà i Grau
Superior, segons responguen a diferents requeriments del sistema productiu i per tant cada un
d'ells té uns continguts específics. En els capítols següents es pot veure una descripció dels títols
que componen cada una de les famílies.
Al finalitzar un Cicle Formatiu de Grau Mitjà s’obté la titulació de Tècnic en la professió correspo-
nent, que permet la inserció al mercat de treball. Igualment este títol permet l’accés al primer curs de
Batxillerat en alguna de les seus modalitats.
Si s'ha cursat un Cicle Formatiu de Grau Superior, s'obté la titulació de Tècnic Superior en la
professió corresponent, que permet accedir al mercat de treball o directament als estudis universita-
3
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
ris vinculats amb la professió estudiada (Vore desplegable de les vinculacions dels cicles forma-
tius de grau superior amb estudis universitaris).
La duració dels cicles és de 1.300 a 2.000 hores de formació que engloba les hores lectives des-
tinades a la formació al centre educatiu i així com les hores destinades a la formació pràctica en cen-
tres de treball, a través del mòdul de formació en centre de treball
Cada Cicle Formatiu té els seus propis mòduls en funció de les característiques pròpies. No obs-
tant, hi ha un mòdul que està present en tots els Cicles Formatius. Eixe mòdul és el de Formació en
Centres de Treball (FCT), la duració del qual varia segons els cicles, situant-se entre les 300 i les
720 hores, la qual cosa manifesta clarament seua importància.
El que caracteritza significativament a este mòdul és que l’alumne o alumna complementa en
l’empresa la competència professional aconseguida al centre educatiu per mitjà de la realització d’un
conjunt d’activitats en un ambient real de treball, exercint les funcions pròpies de la professió, i assi-
milant continguts formatius que no els seria possible adquirir-los al centre educatiu (organització dels
processos productius, drets i obligacions derivats de les relaciones laborals, prevenció de riscos la-
borals, conéixer els mecanismes d’inserció professional....).
L'accés als cicles varia segons siguen de grau mitjà o de grau superior. Per a ambdós hi ha dos
vies, l'accés directe o l'accés per mitjà de prova.
Per als cicles formatius de grau mitjà els accessos poden ser:
a) Accés directe:
• Graduats en Educació Secundària Obligatòria.
• Haver superat 2n. de BUP.
• Titulats de Formació Professional de primer grau (Tècnic Auxiliar).
• Titulats de Formació Professional de grau mitjà (Tècnic).
• Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma de les ensenyances
mitjanes.
• Haver superat, de les ensenyances d’Arts Plàstiques i Oficis Artístics, el tercer curs del Pla de
1963 o segon de comuns experimentals.
• Altres titulacions equivalents a efectes acadèmics.
La prova als cicles formatius de grau mitjà, comú a tots ells, constarà únicament d’una part gene-
ral dividida en dos apartats A i B, i en ella els aspirants hauran d’acreditar els coneixements i habili-
tats suficients per a cursar amb aprofitament dites ensenyances. El nivell exigible serà el correspo-
nent al de l’Educació Secundària Obligatòria.
• L’apartat A inclourà la comprensió i expressió de textos escrits amb propietat, autonomia i crea-
tivitat al costat de coneixements de Ciències Socials, Geografia i Història.
• En l’apartat B es proposarà la resolució d’exercicis de Matemàtiques al costat d’altres coneixe-
4
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
Per als cicles formatius de grau superior els accessos poden ser:
En l'última normativa relativa a l'admissió de l'alumnat que desitja cursar ensenyances de
Formació Professional Específica de Grau Superior (Orde de 26 d'abril del 2004, de la Conselleria
de Cultura, Educació i Esport, DOGV 5 de maig del 2004), s'establixen els criteris corresponents a
l’admissió que, a continuació presentem de forma resumida:
a) Accés directe:
• Titulats de Batxillerat LOGSE.
• Titulats de Batxillerat Experimental.
• Alumnes amb COU o PREU superat.
• Titulats de Formació Professional de segon grau o altres titulacions equivalents a efectes
acadèmics.
• Titulats universitaris que no posseïsquen cap de les titulacions anteriors.
Si s’acredita estar en possessió d’un títol de Tècnic de determinada Família Professional, el re-
quisit d’edat per a la realització de la prova a un cicle formatiu de grau superior de la mateixa família
professional serà de 18 anys o complir-los durant l’any natural.
La prova d'accés als cicles formatius de grau superior constarà de dos parts: part general, comu-
na a tots els cicles de grau superior, i part específica. La part general acreditarà la maduresa en rela-
ció amb matèries comunes i de modalitat del Batxillerat i la part específica la de les capacitats co-
rresponents al camp professional que es tracte. Si s'acredita més d'un any d'experiència laboral en
el sector professional corresponent al cicle formatiu que es desitge cursar, pot sol·licitar-se l'exemp-
ció d'esta part específica.
La part general constarà de dos apartats, el contingut d'estes proves s'adequarà al currículum vi-
gent del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
5
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
Apartat B, que constarà d'exercicis de Matemàtiques, els continguts del qual estan inclosos
en el currículum de les matèries de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II. La part es-
pecífica inclourà continguts de determinades matèries de modalitat o optatives del Batxillerat, se-
gons siga l'opció a què estiga adscrit el cicle formatiu. Les distintes opcions són les següents:
6
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
L'actual legislació sobre Formació Professional permet l'obtenció del títol de Tècnic o de Tècnic
Superior de Formació Professional Específica per mitjà de la realització de determinades proves per
als diferents mòduls que componen els cicles formatius. Així la Direcció General d'Ensenyança, convo-
carà, almenys una vegada a l'any dites proves. En la convocatòria es determinaran tant els cicles for-
matius per als que es realitzen les proves, el període de matriculació, documentació, dates i horaris.
Requisits
Els sol·licitants hauran de tindre, almenys, 17 anys o complir-los l'any natural si es presenten a
les proves per a l'obtenció del títol de Tècnic. Per a aquells que es presenten a les proves per a l'ob-
tenció de Tècnic Superior el requisit d'edat serà tindre, almenys vint anys o complir-los l'any natu-
ral. A més hauran d'acreditar una experiència laboral de, almenys, dos anys, relacionada amb el sec-
tor productiu del cicle formatiu a què pertanga el mòdul professional corresponent o la unitat de com-
petència el reconeixement de la qual es pretén. Per a això haurà d'aportar Certificat de la Tresoreria
General de la Seguretat Social, o Mutualitat laboral o Règim Especial de treballadors autònoms, on
conste l'empresa, categoria laboral, període de contractació, o qualsevol altre mig de prova admés
en dret.
També haurà d'aportar un Certificat de l'empresa o empreses on haja adquirit l'experiència labo-
ral, en el que conste explicitament la duració del contracte, l'activitat laboral exercida, o Certificació
d'alta en l'impost d'activitats econòmiques per a treballadors per compte propi. Així com justificants
d'haver cursat ensenyances professionals relacionades amb el sector professional corresponent.
Matrícula
Els aspirants podran matricular-se en un sol cicle formatiu i dins d'este, en els mòduls professio-
nals que desitge. Esta modalitat d'obtenció d'un títol és incompatible amb la matrícula en règim d'en-
senyança oficial del mateix. Tampoc podran matricular-se en dos centres diferents per al mateix cicle
formatiu. Aquells aspirants que hagen adquirit competències professionals que formen unitats de
competències previstos en els títols de Formació Professional, a través de l'exercici de l'activitat la-
boral o de distints aprenentatges, podran sol·licitar al tribunal la seua avaluació i reconeixement en el
moment de la matrícula, aportant per a això la documentació acreditativa corresponent.
Proves
Es confeccionarà una prova per a cada un dels mòduls professionals que componen els cicles,
excepte el FCT. Amb estes proves es pretén comprovar si els aspirants han aconseguit les capaci-
tats terminals, competències professionals i objectius dels diferents mòduls professionals i del títol
professional. Per a això les proves inclouran continguts teòrics i realitzacions pràctiques, sent els
seus referents els currículums dels cicles formatius.
Titulació i acreditació
Una vegada superats tots els mòduls, es pot sol·licitar el títol acadèmic corresponent, per a això
s'haurà d'acreditar:
Per al títol de Tècnic
a) Estar en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària.
b) Certificat de superació de la prova d'accés a cicles de grau mitjà de Formació Professional
Específica.
c) Estar en possessió del títol de tècnic auxiliar.
7
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
La superació dels mòduls professionals associats a unitats de competència, donarà dret a l'acre-
ditació d'estos que tindrà validesa en tot l'estat.
En este apartat es troba una breu descripció de les diferents famílies professionals, així com la
relació dels diferents cicles, tant de Grau Mitjà com de Grau Superior de cada una d'elles.
Activitats Agràries
Constituïxen el sector primari de l’economia, en Grau Mitjà
ell s’engloben tant les tasques pròpies de l’agricultura • Explotacions Agràries Extensives.
com de la ramaderia. En l’actualitat la modernització • Explotacions Agrícoles Intensives.
dels sectors productius d’un país també afecten este • Explotacions Ramaderes.
sector primari, ja que la millora en les diferents tècni- • Jardineria.
ques de reproducció animal, la utilització de noves • Treballs Forestals i de Conservació del
varietats agrícoles resistents a les plagues, una millor Medi Natural.
utilització dels recursos naturals, etc; necessiten ja
no sols de la formació a través de la transmissió fa- Grau Superior
miliar, sinó també d’una formació tècnica i científica • Gestió d'Empreses Agropecuàries
que siga capaç d’incorporar totes aquelles innova- • Gestió i Organització dels Recursos
cions que permeten traure l’agricultura del seu ostra- Naturals i Paisatgístics.
cisme tradicional.
8
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
Activitats Maritimopesqueres
Els professionals d’esta família desenrotllen la
Grau Mitjà
seua activitat laboral al mar i tot allò que s’ha relacio-
• Busseig de Mitjana Profunditat.
nat amb ell, distribuint-se en tres grans blocs d’activi-
• Operació, Control i Manteniment de
tat: la pesca que és el sector més important; l’aqui-
Màquines i Instal·lacions del Vaixell.
cultura tant marítima, la principal producció de la qual
• Operacions de Cultiu Aqüícola.
se centra en la clòtxina i la continental en piscifacto-
• Pesca i Transport Marítim.
ries de truites i finalment, el busseig que s’orienta a la
reparació i construcció de vaixells i instal·lacions por-
Grau Superior
tuàries. Així trobarem com a professions les de pes-
• Navegació, Pesca i Transport Marítim
cadors, patrons de vaixell, criadors de peix o de ma-
• Producció Aqüícola
risc, o bussejadors i mecànics de motors de vaixell.
• Supervisió i Control de Màquines i
Instal·lacions del Vaixell.
Administració
Totes les empreses independentment de la seua
Grau Mitjà
grandària necessiten disposar de professionals que
• Gestió Administrativa
es dediquen a la gestió dels seus recursos, d’ací que
esta família siga la més coneguda i la que arreplega
Grau Superior
un nombre més gran d’estudiants. En ella es troba
• Administració i Finances
entre les principals activitats d’administració, gestió
• Secretariat
de personal i de recursos, així com l’assessorament i
la informació que necessiten els clients de les empre-
ses. Per als professionals d’esta família, la incorpora-
ció de les noves tecnologies i el coneixement d’idio-
mes, sobretot aquells que són utilitzats en el marc de
la Unió Europea, constituïxen ferramentes bàsiques
per al seu treball.
9
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
Arts Gràfiques
Els titulats d’esta família desenrotllen la seua acti-
Grau Mitjà
vitat professional en relació a les diferents etapes
• Enquadernació i Manipulats de Paper i
que configuren una publicació escrita, be siga un pe-
Cartó
riòdic, una revista o un llibre, des del disseny i edició
• Impressió en Arts Gràfiques
a l’enquardenació passant per la preimpressió i im-
• Preimpressió en Arts Gràfiques
pressió corresponent. Així en la fase d’edició, es des-
enrotllen tasques d’anàlisi, planificació i organització.
Grau Superior
En la fase de preimpressió es treballaran aspectes
• Disseny i Producció Editorial
relatius al tractament de textos i imatges fins a la
• Producció d'Indústries d’Arts Gràfiques.
seua filmació i processat, que es completa amb la
d’impressió on es realitzarà la transferència del text i
imatges al suport físic del paper; sent l’última fase la
de manipulat la que tanca el cicle completant i donant
forma a la publicació.
Comerç i Màrqueting
En esta família treballen els professionals dedi-
Grau Mitjà
cats tant a l’intercanvi de productes i servicis entre
• Comerç
empreses i d’estes als consumidors, com a les activi-
tats que configuren els processos, que intervenen per
a una adequada comercialització de béns o servicis Grau Superior
els destinataris de la qual són els consumidors. • Comerç Internacional
Podem trobar treballadors d’esta família tant en co- • Gestió Comercial i Màrqueting
merços detallistes o majoristes, en el sector de trans- • Gestió del Transport
port terrestre, aeri o martítim, i també en oficines d’a- • Servicis al Consumidor
tenció al consumidor.
Igual que en altres famílies professionals, el co-
neixement d’idiomes, els propis de l’entorn europeu
bàsicament, i la utilització de noves tecnologies, ju-
guen un paper important en este sector de l’econo-
mia, tenint en compte els processos de mundialitza-
ció que s’estan donant en el comerç.
Comunicació, Imatge i So
Els mitjans de comunicació han sofrit un enorme
Grau Mitjà
desenrotllament en els últims anys, gràcies sobretot
• Laboratori d’Imatge
tant a la gran oferta d’oci i cultura com als importants
avanços tecnològics, la qual cosa ha derivat en la in-
corporació de noves professions amb uns perfils molt Grau Superior
clars que són els que desenrotllaran tot el procés d’u- • Imatge
na producció audiovisual. Els professionals d’esta fa- • Producció d'Audiovisuals, Ràdio i
mília desenrotllen la seua activitat principalment en Espectacles
els mitjans de comunicació tant gràfics com audiovi- • Realització d'Audiovisuals i Espectacles
suals. • So.
10
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
Electricitat i Electrònica
Els professionals d’esta família desenrotllen la Grau Mitjà
seua activitat en la totalitat dels sectors productius • Equips Electrònics de Consum
del país, podent-se diferenciar en ells tres àmbits, la • Equips i Instal·lacions Electrotècniques
fabricació de béns elèctrics, la instal·lació i muntatge
dels dits equips en els processos de producció, i fi-
nalment el manteniment dels citats equips i instal·la- Grau Superior
cions. Esta família representa un sector punter quant • Desenrotllament de Productes
a l’aplicació de les noves tecnologies de la comunica- Electrònics
ció ja que suposa el seu suport físic. • Instal·lacions Electròniques
• Sistemes de Regulació i Control
Automàtic
• Sistemes de Telecomunicació i
Informàtics.
Fabricació Mecànica
Esta família professional ve a arreplegar els pro- Grau Mitjà
fessionals que treballen en sectors tals com construc- • Fundición.
cions metàl·liques, indústria pesada o construcció de • Joieria
maquinària i béns d’equip, que es troben diversificats • Mecanitzat
en els diferents subsectors de la indústria. En el sec- • Soldadura i Caldereria
tor industrial té una gran importància la incorporació • Tractaments Superficials i Tèrmics
de noves teconologies, els continguts de la qual
s’han incorporat als títols d’esta família. Grau Superior
• Construccions Metàl·liques
• Desenrotllament de Projectes Mecànics
• Producció per Fosa i Pulvimetal.lúrgia.
• Producció per Mecanitzat
• Òptica i protètica ocular
11
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
Hoteleria i Turisme
El turisme representa a Espanya el primer sector Grau Mitjà
productiu del país, i en el qual s’integren un gran • Cuina
nombre de treballadors, que es troben agrupats en el • Pastisseria i Forn
subsector de Restauració, Allotjament i Servicis • Servicis de Restaurant i Bar
Turístics, això dóna com a resultat un ampli ventall de
professionals que inclou entre altres: cambrers, cui- Grau Superior
ners, restauradors, agents de viatges, etc. Al costat • Agències de Viatges
de la qualificació professional que definix cada un • Allotjament
dels títols, el domini d’idiomes i la bona capacitat de • Animació Turística
relació interpersonal constituïxen elements significa- • Informació i Comercialització Turístiques.
tius per a estos treballadors. • Restauració
Imatge Personal
Els professionals d’esta família es dediquen fona- Grau Mitjà
mentalment al manteniment i cura de l’aspecte físic • Caracterització
de les persones, sent les ocupacions més represen- • Estètica Personal Decorativa
tatives les de perruquer, esteticista, manicura, maqui- • Perruqueria
llador, caracteritzador, estilista o assessor d’imatge
personal. Grau Superior
• Assessoria d'Imatge Personal
• Estètica.
Indústries Alimentàries
Els titulats d’esta família professional treballen en Grau Mitjà
el sector industrial de l’alimentació, en relació amb al- • Conserveria vegetal, càrnia i de peix
gun dels següents processos: elaboració de produc- • Elaboració d’olis i sucs
tes alimentaris, envasament, laboratori alimentari, • Elaboració de productes lactis
producció alimentària i gestió de qualitat. Els subsec- • Elaboració de vins i altres begudes
• Escorxador i carnisseria-xarcuteria
tors on es desenrotllen les activitats anteriors són en-
• Molineria i indústries cerealistes
tre altres; indústries làcties, indústries càrnies, pastis- • Panificació i rebosteria
seria, xocolateria, productes animals, alcohol, vi, cer-
veses, etc.
Grau Superior
• Indústria alimentària.
12
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
Informàtica
Esta família professional arreplega els professio- Grau Mitjà
nals de la informàtica que desenrotllen la seua activi- • Explotació de sistemes informàtics
tat en servicis tals com: manteniment de sistemes in-
formàtics, comercialització de programes informàtics, Grau Superior
desenrotllament de programes i aplicacions informàti- • Administració de Sistemes Informàtics
ques; totes estes activitats tenen la seua aplicació en • Desenrotllament d'Aplicacions
qualsevol sector econòmic, sent a més una de les fa- Informàtiques
mílies professionals més dinàmiques ja que es troba
sotmesa a un continu canvi tecnològic.
Fusta i Moble
Els professionals d’esta família desenrotllen la Grau Mitjà
seua activitat en els diferents processos de transfor- • Fabricació a Mida i Instal·lació de
mació de la fusta, des dels primers moments fins a la Fusteria i Moble
seua presentació per a ús industrial (taulers, aglome- • Fabricació Industrial de Fusteria i Moble
rats, etc.) o per a la fabricació de mobles (tant d’ús • Transformació de Fusta i Suro
domèstic com per a oficina).
Grau Superior
• Desenrotllament de Productes en
Fusteria i Moble
• Producció de Fusta i Moble.
13
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
Grau Superior
• Desenrotllament de Projectes d'Instal·la-
cions de Fluids, Tèrmiques i de
Manutenció
• Manteniment d'Equip Industrial
• Manteniment i Muntatge d'Instal·lacions
d'Edifici i Procés
• Prevenció de Riscos Professionals.
Química
En l’actualitat, els titulats d’esta família professio- Grau Mitjà
nal de Química ocupen un camp laboral molt ampli, • Laboratori
que van des de la fabricació d’objectes de plàstics i • Operacions de Fabricació de Productes
rodes de cotxes, fins a medicines, cremes de bellesa, Farmacèutics
colònies, reciclatge del paper i els cartons o anàlisi • Operacions de Procés de Pasta i Paper
de la contaminació del medi ambient; així podem tro- • Operacions de Procés de Planta Química
bar tres àrees bàsiques d’actuació: laboratori, pro- • Operacions de Transformació de Plàstics
ducció i seguretat i medi ambient, la qual cosa dóna i Cautxú.
com resultat una gran especialització en les tasques.
Grau Superior
• Anàlisi i Control
• Fabricació de Productes Farmacèutics i
Afins
• Indústries de Procés de Pasta i Paper
• Indústries de Procés Químic
• Química Ambiental
• Plàstics i Cautxú.
14
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
Sanitat
En esta família professional, l’especialització re- Grau Mitjà
presenta una característica essencial dels seus pro- • Cuidats Auxiliars d’Infermeria
fessionals, d’ací que resulte difícil enquadrar-los en • Farmàcia.
grans àrees, excloent les competències pròpies dels
metges i del personal d’infermeria, si bé podem as- Grau Superior
senyalar que els tècnics d’esta família treballen en • Anatomia Patològica i Citologia
atenció primària, servicis personals, servicis sanitaris • Audiopròtesis
de caràcter general i productes sanitaris. •Dietètica
• Documentació Sanitària
• Higiene Bucodental
• Imatge per al Diagnòstic.
• Laboratori de Diagnòstic Clínic
• Ortoprotèsica
• Pròtesis Dentals
• Salut Ambiental
• Radioteràpia
Grau Superior
• Assaonats
• Patronatge.
• Processos de Confecció Industrial
• Processos d'Ennobliment Tèxtil
• Processos Tèxtils de Filatura i Teixidura
de Calada.
• Processos Tèxtils de Teixidura de Punt.
15
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
Vidre i Ceràmica
Esta família arreplega un dels sectors més tradi- Grau Mitjà
cionals de l’economia, si bé en l’actualitat els produc- • Operacions de Fabricació de Productes
tes manufacturats de vidre i ceràmica, han anat do- Ceràmics
nant pas a processos industrials cada vegada més • Operacions de Fabricació de Vidre i
tecnificats, amb la consegüent especialització dels Transformats,
professionals i en conseqüència d’una necessària
formació més especialitzada. Grau Superior
• Desenrotllament i Fabricació de
Productes Ceràmics
• Fabricació i Transformació de Productes
de Vidre.
3.1. Introducció
La formació professional ocupacional forma part de les polítiques actives d'ocupació dels Estats
membres de la Unió Europea, i es dirigix prioritàriament a potenciar la inserció i reinserció professio-
nal de la població demandant d'ocupació per mitjà de la qualificació o requalificació de les seues
competències professionals que podran acreditar-se per mitjà dels certificats corresponents. Els cur-
sos de Formació Professional Ocupacional són oferits i subvencionats per la Generalitat Valenciana,
són activitats formatives complementàries a les regulades pel Sistema Educatiu, organitzades amb
l'objectiu de preparar els professionals que demanda la societat i el mercat de treball, i dirigides a
afavorir la integració laboral dels alumnes en l'activitat productiva.
El seguiment amb aprofitament conduirà a l'obtenció d'un Certificat de Professionalitat, que per
les seues característiques de flexibilitat i adaptació del mercat laboral té un prestigi reconegut a ni-
vell empresarial.-
Poden accedir a ells tots els treballadors i treballadores desocupats majors de 16 anys i inscrits a
les oficines d'ocupació que necessiten adquirir o perfeccionar la seua qualificació per a l'acompli-
ment d'una determinada professió, i que complixen amb el perfil establit en cada cas.
Es tracta de programes públics d'ocupació-formació que tenen com a finalitat la inserció de des-
ocupats a través de la seua qualificació en alternança amb la pràctica professional en ocupacions re-
lacionades amb la recuperació o promoció del patrimoni artístic, històric, cultural o natural, amb la re-
habilitació d'entorns urbans o del medi ambient, la millora de les condicions de vida de les ciutats, ai-
xí com de qualsevol altra activitat d'utilitat pública o d'interés general i social que permeta la inserció
a través de la professionalització i experiència dels participants.
16
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
• Per als Tallers d'Ocupació: desocupats de 25 anys o més inscrits a les Oficines d'Ocupació.
On informar-se?
• Telèfon d'informació de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació: 900 100 785.
• Oficines d'Ocupació de la Generalitat Valenciana.
• Línia gratuïta d’informació del SERVEF 900 100 785
• Pàgina web del SERVEF: ( www.servef.es )
COMERÇ Secretari/ària
Dependent de Comerç Telefonista/Recepcionista d'Oficina
Venedor Tècnic
Caixer INDÚSTRIES QUÍMIQUES
Gerent de Xicotet Comerç Operador de Planta Química
Agent Comercial Analista de Laboratori
Operador de Transformació de Plàstic i Cautxú
ADMINISTRACIÓ D'OFICINES
Administratiu de Personal INDÚSTRIES DE FABRICACIÓ D'EQUIPS
Administratiu Comercial ELECTROMECÀNICS
Administratiu Comptable Electricista Industrial
Empleat d'Oficina Ajustador Mecànic
17
5 / FORMACIÓ PROFESSIONAL
18
FORMACIÓ PROFESSIONAL / 5
AUTOMOCIÓ
Xapista Pintor de Vehicles
Mecànic de motors nàutics i components mecànics
navals
Mecànic de Vehicles Lleugers
Tècnic en Diagnosi de Vehicles
Electricista Electrònic de Vehicles
INFORMACIÓ I MANIFESTACIONS
ARTÍSTIQUES
Operador de càmera
Editor muntador d'imatge
Tècnic de so
Tècnic en audiovisuals
Fotògraf
Operadora de cabina de projeccions
cinematogràfiques
19
6
CICLES FORMATIUS
DE GRAU MITJÀ
CICLES FORMATIUS
6 DE GRAU MITJÀ
Informa’t 2008-2009
Tècnic en Explotacions
Agrícoles Intensives
2
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
3
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
4
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
5
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
6
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
A D M I N I S T R AC I Ó A RT S
G R À F I QU E S
Tècnic en Gestió Administrativa.
Tècnic en Enquadernació i
Quines competències s’adquirixen? Manipulats de Paper i Cartó.
Efectuar les operacions de gestió administrativa
en l’àmbit públic i privat, d’acord amb les nor- Quines competències s’adquirixen?
mes d’organització interna i amb la legislació vi- Executar de forma autònoma els treballs propis
gent, de forma eficaç i amb qualitat de servici. de preparació i control de les màquines per a la
tirada de productes d'enquadernació, manipula-
Què s’estudia? ció i acabat de paper, cartó i altres materials, se-
Primer curs: gons quantitats, qualitats i terminis, i en condi-
• Comunicació, arxiu de la informació i operatò- cions de seguretat establides.
ria de teclats.
• Gestió administrativa de compravenda. Què s’estudia?
• Gestió administrativa de personal. Primer curs:
• Comptabilitat general i tresoreria. • Primeres matèries d'arts gràfiques.
• Productes i servicis financers i d’assegurances • Processos d'enquadernació i manipulats de paper.
bàsics. • Processos de manipulats de cartó.
• Principis de gestió administrativa pública. • Processos d'impressió en tintes líquides.
• Aplicacions informàtiques. • Processos d'arts gràfiques.
• Formació i orientació laboral. • Seguretat en les indústries d'arts gràfiques.
Segon curs: • Formació i orientació laboral.
• Formació en Centres de Treball: 340 hores. Segon curs:
• Formació en Centres de Treball: 440 hores.
Quina duració tenen estos estudis?
1.700 hores. Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores.
Quines ocupacions pots exercir?
Auxiliar administratiu, o de l’Administració. Quines ocupacions pots exercir?
Ajudant d’oficina. Auxiliar de documentació i ar- Tècnic en enquadernació en rústica, tapa dura,
xiu, Caixer. Administratiu de banca i institucions fil d'aram i fil, fil de seda; en fabricació de so-
financeres, empleat de cartera, empleat de va- bres, llibretes, bosses, blocs, formularis, mate-
lors, empleat d’“estranger”. Empleat d’assegu- rial escolar, d'oficina; en fabricació de moca-
rances de producció. Administratiu de gestió i de dors, compreses, tovallons, bolquers, tovalles
personal de paper tissú; en fabricació de complexos i
contraplacats; en confecció de tubs; en fabrica-
ció de cartó ondulat; en encunyat amb o sense
impressió; en plegat, cosida, engomada; en ta-
llat, encolat, ratllat, apilat, flexat; en manipulats
de cartó.
7
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
8
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
COMERÇ C O M U N I C AC I Ó ,
I M À RQ U E T I N G I M ATG E I S O
Quina duració tenen estos estudis? Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores. 1.400 hores.
9
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
10
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
11
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
12
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
Tècnic en Mecanitzat
Quines competències s’adquirixen?
Realitzar les distintes operacions en els proces-
sos de mecanitzat, controlant els productes ob-
FA B R I C A C I Ó tinguts, així com el funcionament, posada en
MECÀNICA marxa i parada dels equips, responsabilitzant-se
del manteniment de primer nivell dels equips, ob-
Tècnic en Joieria tenint la producció en les condicions de qualitat,
seguretat i termini requerits.
Quines competències s'adquirixen?
Realitzar operacions de producció de joies ma- Què s’estudia?
nejant i mantenint en ús les instal·lacions i Primer curs:
equips del taller, aconseguint baixos costos de • Procediments de mecanitzat.
producció amb la qualitat requerida, en condi- • Preparació i programació de màquines de fa-
cions de seguretat i salut. Organitzar, adminis- bricació mecànica.
trar i gestionar un xicotet taller de joieria. • Fabricació per arrancada de borumballa.
• Seguretat en les indústries de fabricació mecànica.
Què s'estudia? Segon curs:
Primer curs • Sistemes auxiliars de fabricació mecànica.
• Modelatge en cera de peces de joieria. • Fabricació per abrasió, conformat i procediments
• Microfusió. especials.
• Operacions bàsiques en joieria. • Control de les característiques del producte
• Materials emprats en fabricació de joieria. mecanitzat.
• Representació gràfica en joieria. • Administració, gestió i comercialització en la
• Relacions en l'equip de treball. xicoteta empresa.
• Formació i orientació laboral. • Relacions en l’equip de treball.
Segon curs • Formació i orientació laboral.
• Mecanitzat en joieria per CNC. • Formació en Centres de Treball: 380 hores.
• Fabricació de joieria.
• Encastat. Quina duració tenen estos estudis?
• Administració, gestió i comercialització en la 2.000 hores.
xicoteta empresa.
• Formació en Centres de Treball: 380 hores. Quines ocupacions pots exercir?
Preparador de màquines (torns automàtics,
Quina duració tenen estos estudis? transfers, sistemes flexibles, línies de processat
2.000 hores. de xapa, etc.). Torner. Fresador. Mandrinador.
Rectificador. Conductor de línia de conformació
Quines ocupacions pots exercir? per arrancada de borumballa, modele, deforma-
Joiers. Argenters. Orfebres. Muntadors. ció i tall, laminació, estampació i especials.
Fonedors de microfusió. Modelistes de joieria. Modelista. Matricer motlista. Programador de
Escultors amb metalls preciosos. màquina-ferramenta CNC en planta.
13
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
14
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
15
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Tècnic en Transformació
de Fusta i Suro
Quines competències s’adquirixen?
Realitzar o conduir les operacions de primera
transformació de fusta i suro per a l'obtenció de H OT E L E R I A
productes semielaborats, per mitjà dels proces- I TURISME
sos d'emmagatzemament, preparació, tracta-
ment, mecanitzat, armat-premsat i revestiment, Tècnic en Cuina
en condicions de seguretat, posant a punt els
equips i aplicant els procediments establits de Quines competències s’adquirixen?
control de qualitat. Executar totes les operacions de manipulació,
preparació, conservació i presentació de tota
Què s’estudia? classe d’aliments, confeccionar ofertes gastro-
Primer curs: nòmiques i recolzar les activitats de servici,
• Control de magatzem en indústries de la fusta. aconseguint la qualitat i objectius econòmics es-
• Tractaments de la fusta i el suro. tablits i aplicant en tot moment les normes i
• Mecanitzat industrial de la fusta. pràctiques de seguretat i higiene.
• Fabricació industrial de derivats de la fusta i
el suro. Què s’estudia?
• Materials i productes en indústries de la fusta. Primer curs:
• Seguretat en la indústria de la fusta i el moble. • Preelaboració i conservació d’aliments.
• Formació i orientació laboral. • Tècniques culinàries.
Segon curs: • Administració, gestió i comercialització en la
• Formació en Centres de Treball: 340 hores. xicoteta empresa.
• Llengua estrangera.
Quina duració tenen estos estudis? • Relacions en l’entorn de treball.
1.300 hores. • Formació i orientació laboral.
Segon curs:
Quines ocupacions pots exercir? • Ofertes gastronòmiques i sistemes d’aprovisio-
Mecanitzador de fusta. Tècnic en tractaments nament.
de la fusta. Tècnic en corbat de la fusta i ratà. • Rebosteria.
Tècnic en emmagatzemament i assecat de la • Tècniques bàsiques de servici i de preparació
fusta. Tècnic en elaboració de xapa. Tècnic en d’aliments i begudes a la vista del client.
fabricació de taulers. Tècnic en fabricació de • Elaboracions i productes culinaris.
productes de suro i derivats. • Formació en Centres de Treball: 380 hores.
16
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
17
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
18
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
Tècnic en Perruqueria
Quines competències s’adquirixen?
Potenciar la imatge personal i assessorar el
client, aplicar tècniques de perruqueria per a l’a-
tenció i embelliment del cabell i tècniques com- INDÚSTRIES
plementàries de manicura, pedicura, arregla- ALIMENTÀRIES
ment i rasurat de barba i bigot; en condicions de
qualitat i seguretat i higiene òptimes. Tècnic en Conserveria Vegetal,
Administrar, gestionar i comercialitzar una sala Càrnia i de Peix
de perruqueria optimant el desenrotllament de
l’activitat empresarial davall la supervisió corres- Quines competències s’adquirixen?
ponent. Realitzar les operacions d'elaboració i envasa-
ment i aplicar els tractaments de conservació
Què s’estudia? dels derivats carnis, vegetals, de peix i cuinats
Primer curs: en les condicions establides en els manuals de
• Direcció tècnica artística. procediment i qualitat. Manejar la maquinària i
• Higiene, desinfecció i esterilització aplicades a equips corresponents i efectuar el seu manteni-
perruqueria. ment de primer nivell.
• Canvis de forma en el cabell.
• Pentinats acabats i arreplegats. Què s’estudia?
• Anatomia i fisiologia humanes bàsiques. Primer curs:
• Cosmetologia aplicada a perruqueria. • Operacions i control de magatzem.
Segon curs: • Operacions bàsiques d'elaboració de conserves.
• Tractaments capil·lars. • Tractaments finals de conservació.
• Canvis de color en el cabell. • Envasament i embalatge.
• Tall de cabell i tècniques complementàries. • Higiene i seguretat en la indústria alimentària.
• Tècniques bàsiques de manicura i pedicura. • Primeres matèries, processos i productes en la
• Administració, gestió i comercialització en la xi- indústria alimentària.
coteta empresa. • Sistemes de control i auxiliars dels processos.
• Formació i orientació laboral. • Formació i orientació laboral.
• Formació en Centres de Treball: 380 hores. Segon curs:
• Formació en Centres de Treball: 440 hores.
Quina duració tenen estos estudis?
2.000 hores. Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores.
Quines ocupacions pots exercir?
Director tècnic artístic de sales de perruqueria. Quines ocupacions pots exercir?
Estilista. Perruquer. Manicura. Barber. Elaborador de productes carnis. Cap de masses
càrnies. Operador/controlador d’embotidores.
Curador. Elaborador de peix i derivats.
Elaborador de conserves vegetals. Elaborador
de confitats i olives. Envasador. Magatzemista.
19
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Quina duració tenen estos estudis? Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores. 1.400 hores.
20
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
21
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Quina duració tenen estos estudis? Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores. 1.400 hores.
22
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
23
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Tècnic en Electromecànica
de Vehicles
Quines competències s’adquirixen?
Realitzar operacions de manteniment, muntatge
d’accessòries i transformacions del vehicle en
l’àrea de mecànica, hidràulica, pneumàtica i M A N T E N I M E N T I S E RV I C I S
electricitat ajustant-se a procediments i temps A L A P RO D U C C I Ó
establits, aconseguint la qualitat requerida i en
condicions de seguretat. Tècnic en Instal·lació i Manteniment
Electromecànic de Maquinària
Què s’estudia? i Conducció de Línies
Primer curs:
• Motors. Quines competències s’adquirixen?
• Circuits de fluids, suspensió i direcció. Realitzar el manteniment i reparació de maquinà-
• Circuits electrotècnics bàsics. Sistemes de cà- ria i equip industrial, en condicions de qualitat i se-
rrega i arrancada de vehicles. guretat i en els terminis requerits. Obtindre la pro-
• Administració, gestió i comercialització en la xi- ducció en línies automatitzades amb la qualitat,
coteta empresa. quantitat i en els terminis requerits, coordinant els
• Tècniques de mecanitzat per al manteniment recursos humans i mantenint els equips i sistemes
de vehicles. de producció en condicions de fiabilitat i disponibi-
• Seguretat en manteniment de vehicles. litat. Realitzar el muntatge i instal·lació en planta
• Formació i orientació laboral. de maquinària i equip industrial, realitzant el servi-
Segon curs: ci tècnic postvenda.
• Sistemes auxiliars del motor.
• Sistemes de transmissió i frenada. Què s’estudia?
• Circuits elèctrics auxiliars del vehicle. Primer curs:
• Sistemes de seguretat i de confortabilitat. • Administració, gestió i comercialització en la xi-
• Formació en Centres de Treball: 380 hores. coteta empresa.
• Tècniques de mecanitzat per al manteniment i
Quina duració tenen estos estudis? muntatge.
2.000 hores. • Electrotècnia.
• Automatismes elèctrics, pneumàtics i hidràulics.
Quines ocupacions pots exercir? • Seguretat en el muntatge i manteniment d’e-
Mecànic d’automòbils. Electricista d’automòbils. quips i instal·lacions.
Mecànic d’equips dièsel. Instal·lador d’accesso- • Relacions en l’equip de treball.
ris. Mecànic de maquinària agrícola i d’obres Segon curs:
públiques. Mecànic de motocicletes. Mecànic de • Muntatge i manteniment mecànic.
vehicles pesats. Electricista de vehicles pesats. • Muntatge i manteniment elèctric.
• Conducció i manteniment de línies automatit-
zades.
• Qualitat en el muntatge i procés.
• Formació i orientació laboral.
• Formació en Centres de Treball: 380 hores.
24
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
25
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
26
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
27
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Tècnic en Operacions
de Transformació
de Plàstics i Cautxú
Quines competències s’adquirixen?
S A N I TAT
Conduir/realitzar totes les operacions d’elabora-
ció, transformació i manipulació de plàstics i
cautxú amb documentació tècnica, preparació i Tècnic en Cures Auxiliars
posada al punt d’instal·lacions, màquines i utillat- d’Infermeria
ge de fabricació, responsabilitzant-se del mante-
niment de primer nivell, de la qualitat dels mate- Quines competències s’adquirixen?
rials i productes, en les condicions de seguretat Proporcionar cures auxiliars al pacient/client i
establides. actuar sobre les condicions sanitàries del seu
entorn com a membre d’un equip d’infermeria
Què s’estudia? als centres sanitaris d’atenció especialitzada i
Primer curs: d’atenció primària, davall la dependència del di-
• Materials polimèrics i les seues mescles. plomat d’infermeria o, si és procedent, com a
• Instal·lacions de transformació. membre d’un equip de salut en l’assistència sa-
• Transformació i modelatge de plàstics. nitària derivada de la pràctica de l’exercici libe-
• Transformació i vulcanització d’elastòmers. ral, davall la supervisió corresponent.
• Acabat i control de qualitat de productes de
plàstics i cautxú. Què s’estudia?
• Formació i orientació laboral. Primer curs:
Segon curs: • Operacions administratives i documentació
• Formació en Centres de Treball: 440 hores. sanitària.
• Tècniques bàsiques d’infermeria.
Quina duració tenen estos estudis? • Higiene del medi hospitalària i neteja de
1.300 hores. material.
• Promoció de la salut i suport psicològic
Quines ocupacions pots exercir? al pacient.
Grancista. Preparador de mescles. Tenyidor. • Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica.
Estrusor. Injectador. Calandrador. • Relacions en l’equip de treball.
Termoconformador. Operador de reforçats. • Formació i orientació laboral.
Operador d’estrusió bufat. Vulcanitzador. Segon curs:
Impressor. Mecanitzador. Preparador de màqui- • Formació en Centres de Treball: 440 hores.
nes i manipulador de làmines. Per mitjà d’un
curt període de formació o experiència profes- Quina duració tenen estos estudis?
sional també podrà exercir treballs de: transfor- 1.400 hores.
mació de plàstics, cautxús, plàstics reforçats i
cautxús reforçats. Quines ocupacions pots exercir?
Auxiliar d’infermeria/clínica. Auxiliar de balnearis.
Auxiliar d’atenció primària i cures d’infermeria a
domicili. Auxiliar bucodental. Auxiliar geriàtric.
Auxiliar pediàtric. Auxiliar d’esterilització. Auxiliar
d’unitats especials. Auxiliar de salut mental.
28
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
Tècnic en Farmàcia
Quines competències s’adquirixen?
Realitzar les operacions de dispensació, venda i
distribució de productes de farmàcia i parafar-
màcia efectuant el cobrament, control de caixa i S E R V I C I S S O C I O C U LT U R A L S
la tramitació administrativa de liquidacions diferi- I A L A C O M U N I TAT
des, organitzant l’adquisició, recepció, emma-
gatzemament i reposició dels productes i mate- Tècnic en Atenció Sociosanitària
rials expedits en els establiments de farmàcia i
parafarmàcia i efectuant operacions fisicoquími- Quines competències s'adquirixen?
ques elementals, davall la supervisió correspo- Ajudar en l'àmbit sociosanitari a persones i
nent col·lectius amb especials necessitats de salut fí-
sica, psíquica i social: majors, discapacitats, ma-
Què s’estudia? lalts crònics i convalescents, aplicant les estra-
Primer curs: tègies i procediments més adequats, davall la
• Procediments administratius i de control d’exis- supervisió corresponent si és procedent, per a
tències en establiments de farmàcia. mantindre i millorar la seua autonomia personal,
• Dispensació i venda de productes farmacèu- les seues relacions amb l'entorn i la seua inser-
tics i parafarmacèutics. ció ocupacional.
• Elaboració de preparats farmacèutics i parafar-
macèutics en establiments de farmàcia. Què s'estudia?
• Realització d’anàlisis clíniques elementals. Primer curs
• Promoció de la salut i suport psicològic a les • Atenció sanitària.
persones. • Atenció i suport psicosocial.
• Formació i orientació laboral. • Alimentació i nutrició familiar.
Segon curs: • Necessitats físiques i psicosocials de col·lec-
• Formació en Centres de Treball: 340 hores. tius específics.
• Relacions en l'equip de treball.
Quina duració tenen estos estudis? Segon curs
1.300 hores. • Planificació i control de les intervencions.
• Higiene.
Quines ocupacions pots exercir? • Oci i temps lliure de col·lectius específics.
Tècnic d’oficina de farmàcia. Tècnic en magat- • Administració, gestió i comercialització en la xi-
zem de medicaments. Tècnic en farmàcia hospi- coteta empresa.
talària. Tècnic en establiments de parafarmàcia. • Comunicació alternativa.
• Formació i orientació laboral.
• Formació en Centres de Treball: 380 hores.
29
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Tècnic en Confecció
Quines competències s’adquirixen?
Realitzar la confecció industrial de peces i com-
plements de vestir i articles tèxtils per al llar i
TÈXTIL, usos industrials per mitjà del tall, acoblament i
CONFECCIÓ I PELL acabats de teixits, pell (ant, napa i doble faç) i
altres materials, aconseguint la producció en
Tècnic en Calçat i Marroquineria quantitat, qualitat, terminis i condicions de segu-
retat establides.
Quines competències s’adquirixen?
Elaborar industrialment calçat i articles de ma- Què s’estudia?
rroquineria per mitjà del tall, acoblament, muntat Primer curs:
i acabats de pell, cuir, sintètics, teixits i altres • Tècniques de tall de teixits i pells.
materials, produint-los en quantitat, qualitat, ter- • Tècniques d’acoblament.
minis establits i en condicions de seguretat. • Acabats de confecció.
• Matèries tèxtils.
Què s’estudia? • Pell i cuir.
Primer curs: • Productes i processos de confecció.
• Tècniques de tall de teixits i pells. • Seguretat en la indústria tèxtil, confecció i pell.
• Tècniques d’acoblament. • Relacions en l’entorn de treball.
• Tècniques de muntat i acabat de calçat i ma- • Formació i orientació laboral.
rroquineria. Segon curs:
• Matèries tèxtils. • Formació en Centres de Treball: 440 hores.
• Pell i cuir.
• Productes i processos de calçat i marroquineria. Quina duració tenen estos estudis?
• Seguretat en la indústria tèxtil, confecció i pell. 1.400 hores.
• Relacions en l’entorn de treball.
• Formació i orientació laboral. Quines ocupacions pots exercir?
Segon curs: Tallador de peces i articles tèxtils. Tallats de pe-
• Formació en Centres de Treball: 440 hores. ces de pell. Cosidor-acoblador. Preparador al
cosit de peces de pell (taulerista). Brodador a
Quina duració tenen estos estudis? màquina. Planxador-acabador. Confeccionista a
1.400 hores. mida.
30
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
31
6 / CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
Tècnic en Producció
de Teixits de Punt
Quines competències s’adquirixen?
Preparar, regular, programar, mantindre en pri-
mer nivell i controlar les màquines per a produir VIDRE
tot tipus de peces i teixits de punt, aconseguint I CERÀMICA
la producció en quantitat, qualitat, terminis i con-
dicions de seguretat establides. Tècnic en Operacions de Fabricació
de Productes Ceràmics
Què s’estudia?
Primer curs: Quines competències s’adquirixen?
• Producció de teixits de punt per arreplegada. Realitzar operacions de fabricació de productes
• Producció de teixits de punt per ordit. ceràmics, control de materials, procés i productes
• Matèries tèxtils. efectuant la preparació i conducció o maneig de
• Elements, sistemes i instal·lacions de maqui- màquines, equips i instal·lacions en les condi-
nes tèxtils. cions de qualitat, seguretat i ambientals establi-
• Seguretat en la indústria tèxtil, confecció i pell. des, i responsabilitzant-se del manteniment en
• Relacions en l'equip de treball. primer nivell dels mitjans de producció i control.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs. Què s’estudia?
• Formació en Centres de Treball: 440 hores. Primer curs:
• Pastes ceràmiques.
Quina duració tenen estos estudis? • Frites, pigments i esmalts.
1.400 hores. • Processos de fabricació de productes ceràmics.
• Control de materials i productes ceràmics.
Quines ocupacions pots exercir? • Administració, gestió i comercialització en la xi-
Tècnic en preparació i control de màquines de coteta empresa.
preparació al tissatge. Tècnic en preparació i • Indústries i productes ceràmics.
control de màquines tèxtils de punt per ordit. • Relacions en l'equip de treball.
Tècnic en preparació i control de màquines tèx- • Formació i orientació laboral.
tils de punt per arreplegada. Preparador de Segon curs:
mostres tèxtils de punt. • Formació en Centres de Treball: 440 hores.
32
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ / 6
Què s’estudia?
Primer curs
• Administració, gestió i comercialització en la xi-
coteta empresa.
• Composició i fusió.
• Conformació de productes de vidre.
• Manufactura i decoració.
• Materials, productes i processos en la indústria
del vidre.
• Relacions en l'equip de treball.
• Transformació de productes de vidre.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs
• Formació en Centres de Treball: 440 hores.
33
7
CICLES FORMATIUS
DE GRAU SUPERIOR
CICLES FORMATIUS
7 DE GRAU SUPERIOR
Informa’t 2008-2009
2
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
A C T I V I TAT S F Í S I Q U E S A C T I V I TAT S
I E S P O RT I V E S M A R I T I M O P E S QU E R E S
3
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
4
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
5
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
6
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
7
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
8
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
9
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
10
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
11
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
12
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
13
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
14
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
15
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
16
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
Tècnic Superior
en Allotjament
17
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
18
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
Tècnic Superior
en Restauració
Quines competències s’adquirixen?
Administrar establiments, àrees o departaments de
restauració, dissenyant i comercialitzant la seua I M ATG E
oferta gastronòmica. P E R S O NA L
19
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
Tècnic Superior
en Estètica
20
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
21
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
22
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
23
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
24
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
25
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
26
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
Quina duració tenen estos estudis? Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores. 1.400 hores.
27
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
Quina duració tenen estos estudis? Quina duració tenen estos estudis?
1.400 hores. 1.400 hores.
28
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
29
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
30
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
31
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
32
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
33
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
34
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
Tècnic Superior
en Educació Infantil
Quines competències s’adquirixen?
Programar, intervindre educativament i avaluar
S E RV I C I S programes d'atenció a la infància, aplicant els mè-
S O C I O C U LT U R A L S todes d'ensenyança-aprenentatge que afavoris-
I A L A C O M U N I TAT quen el desenrotllament autònom dels xiquets i xi-
quetes de 0 a 6 anys, organitzant els recursos ade-
Tècnic Superior en Animació quats.
Sociocultural
Què s’estudia?
Quines competències s’adquirixen? Primer curs:
Programar, organitzar, dinamitzar i avaluar projec- • Didàctica de l'educació infantil.
tes d'intervenció social encaminats al desenrotlla- • Autonomia personal i salut.
ment social, aplicant tècniques de dinàmica de • Metodologia del joc.
grups i utilitzant recursos comunitaris, culturals i • Expressió i comunicació.
d'oci i temps lliure. • Desenrotllament cognitiu i motor.
Segon curs:
Què s’estudia? • Desenrotllament socioafectiu i intervenció amb
Primer curs: les famílies.
• Organització i gestió d'una xicoteta empresa d'ac- • Animació i dinàmica de grups.
tivitats de temps lliure i socioeducatives. • Formació i orientació laboral.
• Desenrotllament comunitari. • Formació en Centres de Treball: 710 hores.
• Animació cultural.
• Animació d'oci i temps lliure. Quina duració tenen estos estudis?
• Animació i dinàmica de grups. 2.000 hores.
• Metodologia de la intervenció social.
• Formació i orientació laboral. Quines ocupacions pots exercir?
Segon curs: Educador/a infantil. Animador/a infantil.
• Formació en Centres de Treball: 740 hores.
35
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
36
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
37
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
38
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR /7
39
7 / CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
40
So
Imatge
Estética
Allojament
Secretariat
Restauració
Accés
Fusta i Moble
Administració
Arts Gràfiques
Animació Turística
Producció Aqüícola
Imagen Personal
Gestió del Transport
Agències de Viatges
Comerç Internacional
Activitats Agràries
Hoteleria i Turisme
Específica
Servicis al Consumidor
Fabricació Mecànica
Administració i Finances
Comerç i Màrqueting
Construccions Metàliques
Realització i Plans d’Obra
Electricitat i Electrònica
Disseny i Producció Editorial
Assaonats
Automoció
Patronatge
Química
Radioteràpia
Ortoprotèsica
Audiopròtesis
Informàtica
Salut Ambiental
Anàlisi i Control
Accés
Pròtesis Dentals
Educació Infantil
Integració Social
Plàstics i Cautxú
Química Ambiental
Higiene Bucodental
Industria Alimentària
Vidre i Ceràmica
Animació Sociocultural
Documentació Sanitaria
Manteniment d’Aviònica
Industries Alimentàries
D. Biblioteconomia i Documentació
D. Ciències Empresarials
D. Educació Social
D. Estadística
D. Fisioteràpia
D. Gestió i Administració Pública
D. Infermeria
D. Logopèdia
D. Màquines Navals
D. Navegació Marítima
D. Nutrició Humana i Dietètica
D. Òptica i Optometria
D. Podologia
D. Radioelectrònica Naval
D. Relacions Laborals
D. Teràpia Ocupacional
D. Treball Social
D. Turisme
E.T. Aeronàutic (totes les especialitats)
E.T. Agrícola (totes les especialitats)
E.T. de Mines (totes les especialitats)
E.T. d'Obres Públiques (totes les especialitats)
E.T. de Telecomunicació (totes les especialitats)
E.T. en Disseny Industrial
E.T. en Informàtica (totes les especialitats)
E.T. Forestal (totes les especialitats)
E.T. Forestal esp. Indústries Forestals
E.T. Industrial (totes les especialitats)
E.T. Naval (totes les especialitats)
E. de Monts
E. en Informàtica
E. Químic
E. Telecomunicació
Llicenciat en Biologia
Llicenciat en Biotecnologia
Llicenciat en Ciències Ambientals
Llicenciat en Ciències del Mar
Llicenciat en Documentació
Llicenciat en Dret
Llicenciat en Farmàcia
Llicenciat en Filologia (totes les especialitats)
Llicenciat en Física
Llicenciat en Matemàtiques
Llicenciat en Medicina
Llicenciat en Odontologia
Llicenciat en Pedagogia
Llicenciat en Psicologia
Llicenciat en Química
Llicenciat en Sociologia
Llicenciat en Traducció i Interpretació
Llicenciat en Veterinària
Mestre (totes les especialitats)
8
CICLES FORMATIUS
D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
CICLES FORMATIUS
8 D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Informa’t 2008-2009
Els antics estudis d'Arts Aplicades i Oficis Artístics es transformen en les Ensenyances d'Arts
Plàstiques i Disseny i s'integren, totalment, dins del sistema educatiu, requerint-se per a accedir a
elles els mateixos estudis bàsics generals que per a la resta de les ensenyances.
Estes ensenyances aborden l'aprenentatge dels oficis artístics tradicionals, en connexió amb el
nostre patrimoni artístic i cultural i incorporen les últimes tècniques i procediments del disseny, i es-
tan dirigides a qualificar als futurs professionals dels diversos camps de les arts.
a) Condicions d'accés:
Estar en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària, BUP, o equivalent.
Superar una prova d'accés especifica per mitjà de la qual s'haurà d'acreditar els coneixements
i aptituds necessaris per a cursar amb aprofitament estes ensenyances. Estaran exempts de realit-
zar esta prova els alumnes que complisquen algun d'estos requisits:
• Títol de Tècnic Superior d'Arts Plàstiques i Disseny de la família professional corresponent.
• Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny de la família professional corresponent.
• Cursos Comuns dels estudis d'Arts Aplicades i Oficis Artístics del Pla experimental o de 1963.
Podran accedir al grau mitjà d'estes ensenyances els aspirants que superen la prova de madure-
sa establida a l'efecte, així com la prova d'accés específica de caràcter general, i reunisquen alguna
de les següents condicions:
Tindre complits 18 anys en el mateix any natural.
Haver superat un programa de Garantia Social.
Acreditar, almenys, un any d'experiència laboral.
Amb caràcter transitori, tindre complits 16 anys, no continuar en el sistema educatiu reglat i no
posseir titulació acadèmica superior a Graduat Escolar.
El contingut d'esta prova de maduresa prendrà com a referència els objectius generals i els vi-
gents currículums de l'Educació Secundària Obligatòria i valorarà la maduresa intel·lectual necessà-
ria per a cursar amb aprofitament el corresponent cicle formatiu, acreditada a través del domini de
les capacitats lingüístiques, de raonament i de coneixements fonamentals de l'etapa educativa ante-
rior, relacionats amb l'ensenyament a què s'aspira.
c) Titulació.
El títol que s'obté és el de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny en la professió corresponent. La
dita titulació permetrà l'accés al Batxillerat en la seua modalitat d'Arts amb les revalidacions que
s'establisquen.
2
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
3
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
a) Condicions d'accés:
Estar en possessió del títol de Batxillerat, COU o equivalent.
Superar una prova d'accés especifica per mitjà de la qual s'haurà de demostrar tant la madu-
resa intel·lectual com les habilitats específiques necessàries per a cursar amb aprofitament estes en-
senyances. Estaran exempts de realitzar esta prova els alumnes que complisquen algun d'estos re-
quisits:
• Batxillerat d'Arts, havent cursat determinades matèries concordants amb el cicle formatiu
que es desitja cursar.
• Graduat en Arts Aplicades en especialitats del mateix àmbit professional.
• Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny de la mateixa família professional.
• Batxillerat Artístic (experimental).
Podran accedir al grau superior d'estes ensenyances els aspirants que, sense reunir els requisits
acadèmics establits en el primer punt, tinguen complits 20 anys (en el moment de realitzar la prova) i
superen una prova de maduresa establida a l'efecte, així com la prova d'accés específica de caràc-
ter general.
c) Titulació
El títol que s'obté és el de Tècnic Superior d'Arts Plàstiques i Disseny, en la professió correspo-
nent. La dita titulació permetrà l'accés directe a determinats estudis universitaris. (vore taula 2).
4
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
5
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
6
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
7
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Què s'estudia?
Primer curs:
• Història de les Arts Aplicades de l'Escultura.
• Dibuix Artístic i Color.
• Geometria Descriptiva.
• Disseny Assistit per Ordinador.
• Materials i Tecnologia: Arts Aplicades de
l'Escultura.
• Audiovisuals.
• Idioma estranger.
• Taller de Talla Artística en Pedra.
• Taller de Talla Artística en Fusta.
• Taller de Buidatge i Enmolat
• Taller de Forja Artística.
• Volum i Projectes.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs:
• Història de les Arts Aplicades de l'Escultura.
• Dibuix Artístic i Color.
• Materials i Tecnologia: Arts Aplicades de
l'Escultura.
• Audiovisuals.
• Idioma estranger.
• Taller de Talla Artística en Pedra.
8
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
9
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Què s'estudia?
Primer curs:
• Dibuix.
• Volum.
• Història de la Ceràmica.
• Tecnologia dels Materials Ceràmics.
• Disseny assistit per ordinador.
• Idioma estranger.
• Taller Ceràmic.
• Projectes de Ceràmica Artística.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs:
• Dibuix.
• Volum.
• Història de la Ceràmica.
• Tecnologia dels Materials Ceràmics.
• Audiovisuals.
• Idioma estranger.
• Taller Ceràmic.
• Projectes de Ceràmica Artística.
• Formació i orientació laboral.
Inclou a més:
• Fase de formació pràctica en empreses, estu-
dis o tallers: 50 hores.
• Projecte final: 150 hores.
10
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
11
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Què s'estudia?
Primer curs:
• Dibuix del Natural.
• Història del Disseny Industrial.
• Disseny assistit per ordinador.
• Dibuix Tècnic.
• Matèries i Tecnologia: Modelisme.
• Teoria i Ciència del Disseny.
• Idioma estranger.
• Taller Modelisme i Maquetisme.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs:
• Dibuix del Natural.
• Història del Disseny Industrial.
• Ergonomia i Antropometria.
• Dibuix Tècnic.
• Teoria i Ciència del Disseny.
• Idioma estranger.
• Audiovisuals.
• Taller Modelisme i Maquetisme.
• Formació i orientació laboral.
Inclou a més:
• Fase de formació pràctica en empreses, estu-
dis o tallers: 50 hores.
• Projecte final: 150 hores.
12
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
Tècnic Superior A r ts A p l i c a d e s
en Mobiliari a la Indumentària
Quines competències s'adquirixen?
Realitzar treballs en equip, estudis o tallers amb
Tècnic Superior
possibilitats de gestió i coordinació. Realitzar tas- en Estilisme d'Indumentària
ques de manteniment del mobiliari tradicional, en
els aspectes tècnics i de conservació, així com Quines competències s'adquirixen?
reproducció de models històrics. Crear nous dis- Crear i dissenyar qualsevol element d'indumen-
senys de mobles, adaptant-se a la filosofia i ca- tària. Definir els productes i determinar les ma-
racterístiques competitives de l'empresa. tèries i els colors. Dirigir i coordinar estèticament
i tècnicament el procés de producció. Assegurar
Què s'estudia? la interpretació adequada de les seues crea-
Primer curs: cions en l'elaboració dels prototips. Compondre,
• Dibuix Artístic i Comunicació Gràfica. examinar i/o admetre les tendències de la tem-
• Història del Moble. porada següent. Redissenyar i adaptar tendèn-
• Geometria Descriptiva. cies pel que fa a colors, teixits, línia i massa es-
• Disseny assistit per ordinador. tructurals. Intervindre en la distribució de les
• Matèries i Tecnologia: Mobiliari. col·leccions pel seu coneixement del mercat.
• Ergonomia i Antropometria. Participar en l'elaboració de catàlegs i dossiers
• Idioma estranger. de presentació de les col·leccions. Assessorar
• Taller de Modelisme. sobre els productes per mitjà del seu coneixe-
• Taller de Mobiliari. ment dels aspectes socials de la moda i les
• Formació i orientació laboral. seues aplicacions pràctiques. Establir les rela-
Segon curs: cions pertinents per a la participació en fires i
• Història del Moble. mostres nacionals i internacionals, com a mitjà
• Matèries i Tecnologia: Mobiliari. de distribució i promoció de les creacions de
• Idioma estranger. moda. Crear i seleccionar elements de fornitura
• Audiovisuals. i complements del vestit, coordinant-los.
• Projectes i Metodologia: Mobiliari. Investigar noves fórmules per a millorar estratè-
• Taller de Mobiliari. gies estètiques i funcionals.
• Formació i orientació laboral.
Inclou a més: Què s'estudia?
• Fase de formació pràctica en empreses, estu- Primer curs:
dis o tallers: 50 hores. • Dibuix del Natural i la seua aplicació a la indu-
• Projecte final: 150 hores. mentària.
• Història de la Indumentària.
Quina duració tenen estos estudis? • Idioma estranger.
1.900 hores. • Color.
• Tecnologia tèxtil.
Quines ocupacions pots exercir? • Disseny assistit per ordinador.
Estos professionals són capaços de definir en • Dibuix tècnic.
maquetes arquitectòniques volumètriques les • Modelisme.
idees que els dissenyadors necessiten; pot co- • Formació i orientació laboral.
brir altres camps afins: premaqueta, maqueta, Segon curs:
prototip i model. També actua com a modelista o • Dibuix del Natural i la seua aplicació a la indu-
maquetista en: arquitectura, urbanisme, decora- mentària.
ció, modelisme aeri, naval, etc. • Història de la indumentària.
• Idioma estranger.
• Color.
• Audiovisuals.
• Tecnologia tèxtil.
• Disseny assistit per ordinador.
13
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Què s'estudia?
Primer curs:
• Dibuix del Natural i la seua aplicació a la indu-
mentària.
• Història de la Indumentària.
• Idioma estranger.
• Color.
• Tecnologia tèxtil.
• Disseny assistit per ordinador.
• Dibuix tècnic.
• Formació i orientació laboral.
14
CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY / 8
Què s'estudia?
Primer curs:
• Història dels Tèxtils Artístics.
• Dibuix Artístic.
• Color.
• Matèria-textura.
• Materials i Tecnologia: tèxtils.
• Idioma estranger.
• Taller de Tapissos i Estores.
• Taller de Teixits en Baix Lliç.
• Taller de Brodats i Randes.
• Taller d'Estampació i Tintat de Teles.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs:
• Història dels Tèxtils Artístics.
• Volum.
• Materials i Tecnologia: tèxtils.
• Audiovisuals.
• Idioma estranger.
• Disseny assistit per ordinador.
• Taller d'Art Tèxtil.
• Projectes: Art tèxtil.
• Dibuix tècnic.
• Formació i orientació laboral.
Inclou a més:
• Fase de formació pràctica en empreses, estu-
dis o tallers: 50 hores.
• Projecte final: 150 hores.
15
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Què s'estudia?
Primer curs:
• Història de l'Orfebreria, Joieria i Bijuteria.
• Dibuix Artístic i Color.
• Modelatge i Maquetisme.
• Dibuix Tècnic.
• Disseny assistit per ordinador.
• Materials i Tecnologia: Orfebreria i Joieria.
• Audiovisuals
• Idioma estranger.
• Projectes de Joieria.
• Taller de Joieria.
• Formació i orientació laboral.
Segon curs:
• Història de l'Orfebreria, Joieria i Bijuteria.
• Modelatge i Maquetisme.
• Materials i Tecnologia: Orfebreria i Joieria.
• Idioma estranger.
• Projectes de Joieria.
• Taller de Joieria.
• Formació i orientació laboral.
Inclou a més:
• Fase de formació pràctica en empreses, estu-
dis o tallers: 50 hores.
• Projecte final: 150 hores.
16
8 / CICLES FORMATIUS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
Taula 2
Accés als
Licenciat en Documentació
E.T. Industrial Esp. Tèxtil
E.T. en Diseny Industrial
Licenciat en Periodisme
Licenciat en Belles Arts
Licenciat en Geologia
Grau Superior
Licenciat en Història
de
E.T. en Topografia
Arquitecte Técnic
Disseny d’Interiors
Arquitectura Efímera
Projectes i Direcció d’Obres de Decoració
Diseny Gràfic
Il·lustració
Gràfica Publicitària
Fotografia Artística
Ceràmica Artística
Ceràmica Artística
Paviments i Revestimients Ceràmics
Modelisme i Matriceria Ceràmica
Diseny Industrial
Modelisme i Maquetisme
Diseny en Mobiliari
Textils Artístics
Art Tèxtil
Joieria
Joieria d’Art
17
9
TITULACIONS
ESPORTIVES
TITULACIONS
9 ESPORTIVES
Informa’t 2008-2009
1. Ensenyances esportives
Tenen com a finalitat preparar l'alumnat per a l'activitat professional en relació amb una modalitat o
especialitat esportiva, així com per a facilitar la seua adaptació a l'evolució del món laboral i esportiu.
Contribuïxen que l'alumnat adquirisca les capacitats que li permeten exercir la competència, garantir
la qualificació professional d'entrenament, perfeccionament i direcció d'equips esportius.
Comprendre les característiques i l'organització de la modalitat o especialitat respectiva. Adquirir els
coneixements i habilitats per a l’exercici de la seua labor en condicions de seguretat.
Les ensenyances esportives s'organitzen prenent com a base les modalitats esportives i les
seues especialitats, i s'estructuren en dos graus: grau mitjà i grau superior.
Per a accedir al grau mitjà és necessari el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Per a accedir al grau superior és necessari el títol de Batxiller i el de Tècnic esportiu, en la modalitat
o especialitat corresponent.
En determinades especialitats o modalitats, a més és requisit necessari la superació d'una prova
realitzada per l’Administració educativa.
També poden accedir als graus mitjà i superior d'estes ensenyances els/les aspirants que, no te-
nint títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria o del títol de Batxiller, superen una prova
d'accés. Per a accedir per esta via al grau mitjà és requisit necessari tindre 17 anys d'edat, i 19 anys
per a l'accés al cicle superior, complit l'any de realització de la prova o 18 si s'acredita estar en pos-
sessió d'un títol de tècnic relacionat amb aquell a què es desitja accedir
Les ensenyances esportives s'organitzen en blocs i mòduls de duració variable, constituïts per
àrees de coneixement teoricopràctiques adequades als diversos camps professionals.
Els que superen les ensenyances esportives de grau mitjà reben el títol de Tècnic Esportiu en la
modalitat o especialitat esportiva corresponent. Els que superen les ensenyances esportives de grau
superior reben el títol de Tècnic Esportiu Superior en la modalitat o especialitat esportiva correspo-
nent. El títol de Tècnic Esportiu Superior permet l'accés als estudis universitaris que es determinen.
2
TITULACIONS ESPORTIVES /9
Futbol
Tècnic Esportiu en Futbol
Quines competències s'adquirixen?
Instruir en els principis fonamentals de la tècnica i la tàctica del futbol. Conduir i acompanyar a l'equip
durant la pràctica esportiva. Garantir la seguretat dels esportistes i aplicar en cas necessari els primers
auxilis. Programar i efectuar l'ensenyança del futbol i programar i dirigir l'entrenament de jugadors i
equips de futbol. Dirigir a jugadors i equips durant els partits de futbol.
Què s'estudia?
Estes ensenyances s'estructuren en dos nivells, sent necessari superar el Primer Nivell per a poder
cursar el Segon Nivell. Estos nivells s'organitzen en els següents blocs i mòduls:
Bloc comú Nivell I Nivell II
• Bases anatòmiques i fisiològiques de l'esport. 15 h. 30 h.
• Bases psicopedagògiques de l'ensenyances i de l'entrenament esportiu. 15 h. 20 h.
• Entrenament esportiu. 20 h. 30 h.
• Fonaments sociològics de l'esport. 5 h. -------
• Organització i legislació de l'esport. 5 h. 5 h.
• Primers auxilis i higiene en l'esport. 45 h. -------
• Teoria i sociologia de l'esport. ------- 10 h.
Total hores 105 h. 95 h.
Quina duració tenen estos estudis? Nivell I: 455 hores. Nivell II: 565 hores
Com s'accedix?
Per a accedir al Primer Nivell cal complir dos requisits, un acadèmic i un altre esportiu.
Requisit acadèmic: Graduat en Educació Secundària Obligatòria o titulació equivalent. (Si no n'hi ha,
18 anys i superació d'una prova de maduresa).
Requisit esportiu: Superació d'una prova de caràcter específic.
Per a accedir al Segon Nivell, el requisit és la superació de les ensenyances del Primer Nivell.
3
9 / TITULACIONS ESPORTIVES
Què s'estudia?
Estes ensenyances s'organitzen en els següents blocs i mòduls:
Bloc comú
• Biomecànica esportiva. 20 h.
• Entrenament d'alt rendiment esportiu. 40 h.
• Fisiologia de l'esforç. 30 h.
• Gestió de l'esport. 35 h.
• Psicologia d'alt rendiment esportiu. 15 h.
• Sociologia de l'esport d'alt rendiment. 15 h.
Total hores 155 h.
Bloc específic
• Desenrotllament professional III. 40 h.
• Direcció d’equips III. 30 h.
• Metodologia de l'ensenyança i de l'entrenament del futbol III. 25 h.
• Preparació física III. 50 h.
• Regles del joc III. 25 h.
• Seguretat esportiva II. 10 h.
• Tàctica i sistemes de joc III. 100 h.
• Tècnica individual i col·lectiva III. 90 h.
Total hores 370 h.
Bloc complementari 75 h.
Projecte Final 75 h.
4
TITULACIONS ESPORTIVES /9
Futbol Sala
Tècnic Esportiu en Futbol Sala
Quines competències s'adquirixen?
Instruir en els principis fonamentals de la tècnica i la tàctica del futbol sala. Conduir i acompanyar a l'e-
quip durant la pràctica esportiva. Garantir la seguretat dels esportistes i aplicar en cas necessari els pri-
mers auxilis. Programar i efectuar l'ensenyança de futbol sala i programar i dirigir l'entrenament de juga-
dors i equips de futbol sala. Dirigir a jugadors i equips durant els partits de futbol sala.
Què s'estudia?
Estes ensenyances s'estructuren en dos nivells, sent necessari superar el Primer Nivell per a poder
cursar el Segon Nivell. Estos nivells s'organitzen en els següents blocs i mòduls:
Bloc comú Nivell I Nivell II
• Bases anatòmiques i fisiològiques de l'esport. 15 h. 30 h.
• Bases psicopedagògiques de l'ensenyances i de l'entrenament esportiu. 15 h. 20 h.
• Entrenament esportiu. 20 h. 30 h.
• Fonaments sociològics de l'esport. 5 h. -------
• Organització i legislació de l'esport. 5 h. 5 h.
• Primers auxilis i higiene en l'esport. 45 h. -------
• Teoria i sociologia de l'esport. ------- 10 h.
Quina duració tenen estos estudis? Nivell I: 420 hores Nivell II: 555 hores
Com s'accedix?
Per a accedir al Primer Nivell cal complir dos requisits, un acadèmic i un altre esportiu.
Requisit acadèmic: Graduat en Educació Secundària Obligatòria o titulació equivalent. (Si no n'hi ha,
18 anys i superació d'una prova de maduresa).
Requisit esportiu: Superació d'una prova de caràcter específic.
Per a accedir al Segon Nivell, el requisit és la superació de les ensenyances del Primer Nivell.
5
9 / TITULACIONS ESPORTIVES
Què s'estudia?
Estes ensenyances s'organitzen en els següents blocs i mòduls:
Bloc comú
• Biomecànica esportiva. 20 h.
• Entrenament d'alt rendiment esportiu. 40 h.
• Fisiologia de l'esforç. 30 h.
• Gestió de l'esport. 35 h.
• Psicologia d'alt rendiment esportiu. 15 h.
• Sociologia de l'esport d'alt rendiment.
15 h.
Total hores 155 h.
Bloque específico
• Desenrotllament professional III. 40 h.
• Direcció d’equips III. 30 h.
• Metodologia de l'ensenyança i de l'entrenament del futbol III. 25 h.
• Preparació física III. 40 h.
• Regles del joc III. 20 h.
• Seguretat esportiva II. 10 h.
• Tàctica i sistemes de joc III. 80 h.
• Tècnica individual i col·lectiva III. 80 h.
Total hores 325 h.
Bloque complementario 75 h.
Bloque de formación prácticas 200 h.
Proyecto Final 75 h.
Com s'accedix?
Requisits acadèmics: títol de Batxiller o equivalent a efectes acadèmics. (Si no n'hi ha, 20 anys i su-
peració d'una prova de maduresa) i títol de Tècnic Esportiu en Futbol Sala.
Requisit esportiu. Experiència esportiva com a entrenador titular de futbol sala, en alguna de les si-
tuacions següents:Dos temporades com a mínim en equips de “tercera divisió” o de ”regional prefe-
rent”. Tres temporades com a mínim en equips de categoria “regional ordinària”, o de la “lliga nacio-
nal juvenil”. Quatre temporades com a mínim en equips de les categories “juvenil”, o “cadet” o infan-
til, o “aleví” o benjamí.
6
1 0
CERÀMICA
I DISSENY
CERÀMICA
10 I DISSENY
Informa’t 2008-2009
1. Ceràmica
Objectius
Els estudis superiors de Ceràmica tenen com a finalitat la formació integral de professionals que
desenrotllen capacitats artístiques, tecnològiques, pedagògiques i d'investigació, aplicades a la inno-
vació industrial i a la millora de la qualitat de les produccions ceràmiques.
Estructura
Estos estudis es distribuïxen en tres cursos acadèmics, amb una càrrega lectiva de 270 crèdits i
un projecte final de carrera de 20 crèdits, amb una duració total de 2.900 hores. En segon i tercer
curs s'establixen dos itineraris acadèmics: Art Ceràmic i Ciència i Tecnologia, l'alumne haurà de
triar les optatives per a completar el total de crèdits en el seu itinerari formatiu (60 crèdits total).
Titulació
Al finalitzar estos estudis s'obté el Títol Superior de Ceràmica, que serà equivalent, a tots els
efectes al de Diplomat Universitari.
Accés
Per a accedir a estos estudis superiors de Ceràmica es requerix:
- Estar en possessió del títol de Batxiller o equivalent i superar una prova d'accés.
- Els majors de 19 anys que no estiguen en possessió del títol de Batxiller podran accedir per
mitjà de la superació, a més de la prova específica, d'una prova que acredite que l'aspirant posseïs-
ca la maduresa en relació amb els objectius del batxillerat.
- Els alumnes que hagen superat la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys, es
considerarà requisit acadèmic equivalent a la prova de maduresa, havent de superar la prova d'ac-
cés.
- Podran accedir directament als estudis, sense necessitat de realitzar la prova d'accés, els que
es troben en possessió d'algun dels títols de Tècnic Superior d'Arts Plàstiques i Disseny, o algun
dels declarats equivalents.
Prova d'accés
Consta de dos exercicis:
El primer versarà sobre les següents matèries comunes del nivell educatiu precedent
Valencià: llengua i literatura; Castellà: llengua i literatura; Història; Matemàtiques; Física i
Química, i Llengua estrangera. Cada aspirant seleccionarà tres de les dites matèries en l'acte
d'inscripció i desenrotllará per escrit una qüestió de cada una de les matèries triades. El tribunal
proposarà quatre qüestions de cada una de les matèries, que s'entregarà als aspirants en l'acte
de les proves. El temps màxim per a contestar a cada una de les matèries serà de 60 minuts. En
este exercici es valorararan tant els coneixements de nivell educatiu precedent, com el grau de
maduresa quant a la comprensió de conceptes, la utilització del llenguatge, la capacitat d'anàlisi i
2
CERÀMICA I DISSENY / 10
En estos exercicis es valorarà la fidelitat, tant artística com tècnica, de la representació, així com
les actituds creatives, les habilitats, les destreses, la sensibilitat artística, els coneixements, la com-
prensió tècnica, la capacitat per a plantejar i resoldre problemes, la qualitat i la precisió en l'acabat
del treball i la utilització correcta de les tècniques emprades.
La qualificació final de la prova d'accés resultarà de la mitjana ponderada de les qualificacions
obtingudes en els dos exercicis superats. Per a això es valorarà el primer exercici en un 40% i el se-
gon en un 60%.
L'aspirant disposarà d'un límit de 4 convocatòries per a la superació de la prova d'accés.
3
10 / CERÀMICA I DISSENY
Pla d'estudis.
Ceràmica. S'estructura en els següents cursos, matèries i càrrega lectiva en crèdits de les
mateixes.
PRIMER
Fonaments Artístics: Dibuix 12
Fonaments Artístics: Volum, Forma i Color I 18
Sistemes de Representació I 6
Fonaments Científics: Física i Química 9
Fonaments Científics: Matemàtiques 6
Ciència i Tecnologia: Materials Ceràmics I 9
Ciència i Tecnologia: Tecnologia Ceràmica I 15
Decoració Ceràmica 9
Història i Teoria de l'Art i del Disseny I 6
SEGON
Fonaments Artístics: Volum, Forma i Color II 6
Projectes Bàsics 6
Comunes Ciència i Tecnologia: Materials Ceràmics II 15
Història i Teoria del Disseny II 6
Ciències Socials i Legislació Aplicada al sector Ceràmic 6
Assignatures Optatives 24
Desenrotllament de Projectes I 15
Itinerari Sistemes de Representació II 6
d'Art Ceràmic Història de la Ceràmica 6
Itinerari
Anàlisis Químics I 6
de Ciència
Color Ceràmic 6
i Tecnologia
Tecnologia Ceràmica II 15
TERCER
Projectes: Ceràmica 18
Comunes Modelisme, Matricería i Seriación Ceràmica 9
Assignatures Optatives 36
Projecte Final 20
4
CERÀMICA I DISSENY / 10
2. Disseny
Les Ensenyances Superiors de Disseny tenen com a finalitat la formació integral de professio-
nals que desenrotllen capacitats artístiques, pedagògiques i d'investigació, aplicades a la innovació
industrial i artística i que puguen contribuir a la millora de la qualitat en les diferents àrees del
Disseny. Estes ensenyances es regulen pel decret 133/2001, de 26 de juliol, del Govern Valencià,
en el que s'establix el currículum i regula l'accés a les dites ensenyances. Els centres on s'impartixen
estes ensenyances es denominen Escoles d'Art i Superior de Disseny en les localitats de València,
Castelló, Alacant, Alcoi i Orihuela són de titularitat pública.
Estructura
Els estudis superiors de Disseny en cada una de les especialitats comprenen tres cursos acadè-
mics més la realització d'un projecte final de carrera, amb una càrrega lectiva total de 273 crèdits,
270 corresponen a la formació en el centre educatiu, i els tres restants al projecte final de carrera.
Les especialitats que es poden cursar en estos estudis són: Disseny Gràfic, Disseny d’Interiors,
Disseny de Moda i Disseny de Productes.
Titulació
Al finalitzar estos estudis s'obté el títol superior de Disseny, que serà equivalent, a tots els efec-
tes al de diplomat universitari.
Condicions d'accés
Per a accedir a estos estudis superiors de Disseny es requerix:
- Estar en possessió del títol de Batxiller o equivalent i superar una prova d'accés.
- Els majors de 19 anys que no estiguen en possessió del títol de Batxiller podran accedir per
mitjà de la superació, a més de la prova específica, d'una prova que acredite que l'aspirant posseïs-
ca la maduresa en relació amb els objectius del batxillerat.
- Els alumnes que hagen superat la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys, es
considerarà requisit acadèmic equivalent a la prova de maduresa, havent de superar la prova d'ac-
cés.
- Podran accedir directament als estudis, sense necessitat de realitzar la prova d'accés, els que
es troben en possessió d'algun dels títols de Tècnic Superior d'Arts Plàstiques i Disseny, o algun
dels declarats equivalents.
Prova d'accés
Consta de dos exercicis:
El primer, versarà sobre les següents matèries comunes del nivell educatiu precedent: Valencià:
llengua i literatura; Castellà: llengua i literatura; Història; Matemàtiques; Física i Química, i Llengua
estrangera. Cada aspirant seleccionarà tres de les dites matèries en l'acte d'inscripció i desenrotllará
per escrit una qüestió de cada una de les matèries triades. El tribunal proposarà quatre qüestions
de cada una de les matèries, que s'entregaran als aspirants en l'acte de les proves. El temps màxim
per a contestar a cada una de les matèries serà de 60 minuts. En este exercici es valorarà tant els
coneixements de nivell educatiu precedent, com el grau de maduresa quant a la comprensió de con-
ceptes, la utilització del llenguatge, la capacitat d'anàlisi i síntesi i la seua adequada integració amb
altres disciplines afins.
El segon, constarà de dos parts:
a) La primera part, amb una duració màxima de cinc hores, consistirà en la realització d'un exer-
cici de representació d'un model tridimensional, per mitjà de l'aplicació de tècniques i llenguatges
propis del dibuix artístic i la representació del mateix o d’un altre model en un sistema propi dels llen-
guatges de representació tècnica.
b) La segona part, amb una duració màxima d'una hora, consistirà en la realització d'un exerci-
ci compositiu a color realitzat amb tècnica lliure, basat en la lliure interpretació del model proposat.
5
10 / CERÀMICA I DISSENY
En estos exercicis es valorarà la fidelitat, tant artística com tècnica, de la representació, així com
les actituds creatives, les habilitats, les destreses, la sensibilitat artística, els coneixements, la com-
prensió tècnica, la capacitat per a plantejar i resoldre problemes, la qualitat i la precisió en l'acabat
del treball i la utilització correcta de les tècniques empreades. La qualificació final de la prova d'ac-
cés resultarà de la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en els dos exercicis superats.
Per a això es valorarà el primer exercici en un 40% i el segon en un 60%. L'aspirant disposarà d'un
límit de 4 convocatòries per a la superació de la prova d'accés.
Pla d’Estudis
6
CERÀMICA I DISSENY / 10
PRIMER
Dibuix artístic 6
Color 6
Volum i Espai 9
Anàlisi de la Forma i Composició 6
Psicologia de la Percepció 6
Tècniques d'Expressió Gràfica 6
Història i Teoria de l'Art 6
Matemàtiques 6
Física i Química aplicada al Disseny Interiors 6
Sistemes de Representació 6
Teoria i Metodologia del projecte 9
Taller d'Iniciació al Projecte 18
TERCER
Construccions i Estructures II 6
Acústica i Il·lustració 9
Biònica i Ergonomia 6
Noves tecnologies aplicades al Disseny Interiors 9
Gestió de Qualitat 3
Projecte d'Interiors II 12
Condicionament i Rehabilitació de Edificis i Espai 12
Economia i Gestió del Disseny 9
Màrqueting 9
Optatives 12
Projecte final 3
7
10 / CERÀMICA I DISSENY
8
CERÀMICA I DISSENY / 10
9
11
MÚSICA, DANSA
I ART DRAMÀTIC
11 MÚSICA, DANSA
I ART DRAMÀTIC
Informa’t 2008-2009
1. Música
La música forma part de les ensenyances artístiques i tenen com a finalitat proporcionar a l'alum-
nat una formació musical de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música.
Les seues ensenyances s'organitzen de la manera següent:
a) Ensenyances elementals de música.
b) Ensenyances professionals de música.
c) Ensenyances superiors de música.
Els nous estudis elementals de música, es plantegen amb dos finalitats clarament definides: la
formació musical dels xiquets i xiquetes que no han tingut oportunitat d'iniciar-se en la pràctica musi-
cal i la d'aquells que, havent iniciat estudis no reglats en l'àmplia xarxa d'escoles de música, públi-
ques i privades, localitzades en pràcticament tota la geografia valenciana, desitgen incorporar-se a
l'ensenyança reglada.
Les ensenyances elementals de música tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació
artística de qualitat i garantir la seua qualificació en el nivell competencial propi d'estes ensenyances.
La finalitat de les ensenyances elementals de música s'ordena en tres funcions bàsiques: forma-
tiva, orientadora i preparatòria per a les ensenyances professionals de música.
T Estructura acadèmica
Les ensenyances elementals de música, d'aplicació en l'àmbit territorial de la Comunitat
Valenciana, s'estructuren en quatre cursos acadèmics. Les matèries que configuren el currículum
d'estes ensenyances, es concreta en l'estudi del llenguatge musical i en l'aprenentatge de la tècnica
d'una especialitat instrumental. Estos coneixements es complementen amb la pràctica instrumental
de conjunt i la pràctica coral.
Es manté la convocatòria de proves extraordinàries per a l'obtenció directa del certificat d'estudis
elementals, a l'efecte de possibilitar als alumnes no escolaritzats en els conservatoris o centres auto-
ritzats, obtindre la certificació oficial corresponent a este nivell acadèmic, en el moment en què acon-
seguixen el grau de coneixements teòrics i pràctics establits.
T Accés
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances elementals de música serà necessa-
ri realitzar una prova per mitjà de la qual, es valoraran les aptituds de l'aspirant per a cursar les dites
ensenyances. La prova d'ingrés als centres que impartixen les ensenyances elementals de música
es realitzarà en una única convocatòria en el mes de setembre, efectuada pel centre docent corres-
ponent. L'adjudicació dels places escolars vacants en cada especialitat es realitzarà d'acord amb les
puntuacions finals obtingudes en les proves d'ingrés.
Les ensenyances elementals de música es cursaran ordinàriament entre els 8 i els 12 anys d'e-
dat. L'inici de les ensenyances elementals amb menys de 8 anys o més de 12 s'entendrà com a ex-
cepcional. A este efecte, la Conselleria d'Educació atendrà el tractament d'esta excepcionalitat.
2
MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC / 11
T Assignatures
Assignatures comunes a tot el currículum: Llenguatge musical i Cor.
Assignatures pròpies de l'especialitat: Instrument individual i Conjunt.
Els alumnes que cursen més d'una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes
en una d'elles. Una vegada superades en una especialitat, la qualificació obtinguda serà vàlida per a
la resta d'especialitats. En els documents d'avaluació de cada especialitat es farà constar la qualifi-
cació de les assignatures comunes superades.
T Especialitats
Són especialitats de les ensenyances elementals de música: Acordió, Arpa, Clarinet, Clau,
Contrabaix, Fagot, Flauta travessera, Flauta de bec, Guitarra, Instruments de pua, Oboé, Percussió,
Piano, Saxòfon, Trombó, Trompa, Trompeta, Tuba, Viola, Viola de Gamba, Violí y Violoncel.
T Promoció
Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada
curs o tinguen avaluació negativa en una assignatura com a màxim. En el supòsit d'assignatures
pendents referides a pràctica instrumental, la recuperació haurà de realitzar-se en la classe del curs
següent. Per a la resta d'assignatures, els centres establiran en els seus projectes educatius, els cri-
teris per a la recuperació de les mateixes. En cap cas es podrà qualificar l'assignatura motiu de pro-
moció sense haver aprovat l'assignatura pendent.
Els alumnes que al terme del quart curs tingueren pendents d'avaluació positiva tres assignatu-
res o més, hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca
en una o en dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents.
T Límit de permanència
El límit de permanència en les ensenyances elementals de música serà de cinc anys i no es pot
romandre més de dos anys en el mateix curs.
La Conselleria d'Educació, podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alum-
nes puguen ampliar un any més el límit de permanència en supòsits de malaltia greu o altres cir-
cumstàncies que meresquen semblant consideració i que impedisquen el normal desenvolupa-
ment dels estudis.
T Títols acadèmics
Els alumnes i alumnes que hagen superat les ensenyances elementals de música obtindran el
Certificat d'Ensenyances Elementals de Música, en el que constarà l'especialitat cursada.
Obtenció directa del Certificat d'Ensenyances Elementals de Música. Els conservatoris públics
elementals i professionals que impartisquen les ensenyances elementals de música, organitzaran en
el primer trimestre del curs proves per a l'obtenció directa del Certificat d'Ensenyances Elementals
de Música.
Les ensenyances professionals de música tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una for-
mació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música.
La finalitat de les ensenyances professionals de música s'ordena en tres funcions bàsiques: for-
mativa, orientadora i preparatòria per a estudis superiors.
T Estructura acadèmica
Les ensenyances professionals de música s'organitzen en un sol grau de sis cursos de duració.
T Especialitats
Són especialitats de les ensenyances professionals de música: Acordió, Arpa, Baix elèctric, Cant
flamenc, Cant, Clarinet, Clau, Contrabaix, Dolçaina, Fagot, Flabiol i tamborí, Flauta travessera,
3
11 / MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC
Flauta de bec, Gaita, Guitarra, Guitarra elèctrica, Guitarra flamenca, Instruments de corda polsada
del Renaixement i del Barroc, Instruments de pua, Oboé, Orgue, Percussió, Piano, Saxòfon, Tenora,
Tible, Trombó, Trompa, Trompeta, Tuba, Txistu, Viola, Viola de gamba, Violí i Violoncello.
s
- T Accés
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de música serà neces-
sari superar una prova d'accés.
Les ensenyances professionals de música es cursaran ordinàriament entre els 12 i els 18 anys.
- L'inici de les ensenyances professionals amb menys de dotze anys o més de díhuit s'entendrà com a
- excepcional. A este efecte, la conselleria competent en matèria d'educació regularà el tractament
d'esta excepcionalitat.
Així mateix, podrà accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat
els anteriors sempre que, a través d'una prova realitzada davant d'un tribunal designat pel director
- del centre, l'aspirant demostre posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics, ne-
- cessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents. (Per a informació de l'es-
tructura de la prova consultar Decret 159/2007, de 21 de setembre, del Consell)
T Límit de permanència
El límit de permanència en les ensenyances professionals de música serà de huit anys. L'alumne
no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs, excepte en 6t curs, fins a completar el límit
de permanència.
La Conselleria d'Educació podrà autoautoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats
alumnes puguen ampliar un any més el límit de permanència en supòsits de malaltia greu o altres
circumstàncies que meresquen semblant consideració i que impedisquen el normal desenvolupa-
ment dels estudis.
T Promoció
Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada
curs o tinguen avaluació negativa com a màxim en dos assignatures. En el supòsit d'assignatures
pendents referides a pràctica instrumental o cant, la recuperació haurà de realitzar-se en la classe
del curs següent si forma part del mateix.
En la resta dels casos els alumnes hauran d'assistir a les classes de les assignatures no supera-
des en el curs anterior.
La qualificació negativa en tres o més assignatures d'un o més cursos impedirà la promoció d'un
alumne al curs següent.
Els alumnes que al terme del 6t curs tingueren pendents d'avaluació positiva tres assignatures o
més hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca en una
o dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents.
T Titulació acadèmica
Els alumnes i alumnes que hagen superat les ensenyances professionals de música obtindran el
títol professional de música, en el que constarà l'especialitat cursada.
També obtindran el títol de Batxiller si superen les matèries comunes del Batxillerat, encara que
no hagen realitzat el Batxillerat de la modalitat d'arts en la seua via específica de música i dansa.
Les matèries comunes del Batxillerat podran cursar-se simultàniament o realitzar-se després de la
superació de les ensenyances professionals de música.
4
MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC / 11
periors de música al currículum de les ensenyances professionals. Així mateix garantirà la coordina-
ció entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització.
Les ensenyances superiors de música tenen com a objectiu proporcionar una formació pràctica,
teòrica i metodològica a través de l'aprofundiment en les matèries que conformen l'especialitat tria-
da, a fi de garantir la qualificació dels futurs professionals de la música en els àmbits relatius a la
creació, la interpretació, la investigació i la docència.
T Estructura acadèmica
Comprén un cicle de quatre cursos per a totes les especialitats, menys per a Direcció
d'Orquestra, Direcció de Cor i Composició que són de 5 cursos.
La classificació de les assignatures del currículum de les diferents especialitats en no instrumen-
tals, instrumentals col·lectives i instrumentals individuals es poden consultar en l'annex I del decret
132/2001 (DOGV 14/08/2001).
La distribució per períodes lectius i cursos de les assignatures constitutives de les distintes es-
pecialitats i els seus continguts, queden explicitats respectivament en els annexos II i III del men-
cionat decret.
Per a totes les especialitats és obligatori durant l'últim curs la realització d'un treball escrit d'in-
vestigació sobre un tema relatiu a la pròpia especialitat.
T Especialitats
Acordió, Arpa, Cant, Clarinet, Clau, Composició, Contrabaix, Direcció de Cor, Direcció
d'Orquestra, Etnomusicología, Fagot, Flamenc, Flauta travessera, Flauta de bec, Guitarra,
Instruments de corda polsada del Renaixement i el Barroc, Instruments de la música antiga,
Instruments de la música tradicional i popular, Instruments de pua, Jazz, Musicologia, Oboé, Orgue,
Pedagogia, Percussió, Piano, Saxòfon, Trompa, Trompeta, Trombó, Tuba, Viola, Viola de Gamba,
Violí i Violoncel.
T Accés
Es requerix estar en possessió del títol de Batxiller i haver aprovat els estudis corresponents al ter-
cer cicle del grau mitjà (actualment ensenyances professionals de música) i superen la prova específica.
Sense reunir un o els dos requisits a què es referix l'apartat anterior, superen una prova establida
i, a més, demostren a través d'un exercici específic posseir tant els coneixements i aptituds propis
del grau mitjà com les habilitats específiques necessàries per a cursar amb aprofitament l'especiali-
tat sol·licitada.
Els alumnes que desitgen canviar de l'especialitat que estigueren cursant a una altra distinta
hauran de sotmetre's a la prova d'accés establida per a esta última.
T Límit de permanència
El límit màxim de permanència en el centre serà de sis cursos acadèmics per a totes les espe-
cialitats, excepte per a Composició, Direcció de Cors i Direcció d'Orquestra, en les que el dit límit se-
rà de set cursos acadèmics.
T Promoció
La promoció al curs següent queda condicionada a la superació de, almenys, un 75% dels crè-
dits establits per a cada curs.
T Titulació acadèmica
Els que hagen superat el grau superior de les ensenyances de música tindran dret al títol
Superior de música, en el que constarà l'especialitat cursada, que serà equivalent amb caràcter ge-
neral al títol de Llicenciat Universitari.
5
11 / MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC
2. Dansa
Les ensenyances elementals de dansa tenen com a objectiu iniciar les alumnes i alumnes en el
coneixement de les tècniques bàsiques de la dansa, en les seues diferents facetes i modalitats.
T Estructura acadèmica
Les ensenyances elementals de dansa tenen una estructura de quatre cursos de duració que es
cursen ordinàriament entre els huit i els dotze anys d'edat. L'inici de les ensenyances elementals
amb menys de huit anys o més de dotze s'entendrà com a excepcional.
T Accés
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances elementals de dansa és necessari
realitzar una prova per mitjà de la qual es valoren les aptituds de l'aspirant per a cursar les dites en-
senyances.
Es pot accedir a cada curs de les ensenyances elementals sense haver cursat els anteriors sem-
pre que, a través d'una prova realitzada davant d'una comissió d'avaluació designada pel director del
centre, l'aspirant demostre posseir els coneixements teoricopràctics necessaris per a seguir amb
aprofitament les ensenyances corresponents, valorant-se l'edat idònia.
T Assignatures
Dansa acadèmica, Folklore, Expressió musical i rítmica, Tècnica de sabata, Iniciació a la Dansa
contemporània i Escola bolera.
T Límit de permanència
El límit de permanència en les ensenyances elementals de dansa serà de cinc anys. L'alumne
no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs.
T Promoció
Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada
curs o tinguen avaluació negativa en una assignatura com a màxim.
T Titulació acadèmica
Superant les ensenyances elementals, s'obté el Certificat d'Ensenyances Elementals de Dansa.
Estos estudis tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació artística de qualitat que
garantisca la qualificació dels futurs professionals de la dansa.
T Estructura acadèmica
Els estudis professionals de dansa s'organitzen en un grau acadèmic de sis cursos de duració
T Especialitats
Les especialitats de les ensenyances professionals de dansa són: Ball flamenc. Dansa clàssica.
Dansa contemporània i Dansa espanyola.
T Accés
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de dansa és necessari
superar una prova d'accés.
Les ensenyances professionals de dansa es cursaran ordinàriament entre els 12 i els 18 anys.
L'inici de les ensenyances professionals amb menys de 12 anys o més de 18 s'entén com a excep-
6
MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC / 11
Els alumnes que cursen més d'una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes
en una d'elles. Una vegada superades en una especialitat, la qualificació obtinguda serà vàlida per a
la resta d'especialitats. En els documents d'avaluació de cada especialitat es farà constar la qualifi-
cació de les assignatures comunes superades.
T Límit de permanència
El límit de permanència en les ensenyances professionals de dansa serà de huit anys. L'alumne
o l'alumna no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs, excepte en sext curs.
Amb caràcter excepcional podrà ampliar-se en un any la permanència en les ensenyances pro-
fessionals de dansa en supòsits de malaltia greu o altres circumstàncies que meresquen la mateixa
consideració.
T Promoció
Promocionen de curs quan hagen superat les assignatures cursades o tinguen avaluació negati-
va com a màxim en dos assignatures. En el supòsit d'assignatures pendents referides a la pràctica
de la dansa, la recuperació de les mateixes haurà de realitzar-se en la classe del curs següent si es-
tes formen part del mateix.
En la resta dels casos, els alumnes hauran d'assistir a les classes de les assignatures no supe-
rades en el curs anterior.
Al terme del sext curs, si es tingueren pendents d'avaluació positiva tres assignatures o més,
hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o dos
assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents.
T Titulació acadèmica
La superació de les ensenyances professionals de dansa donarà dret a l'obtenció del títol profes-
sional corresponent, en el que constarà l'especialitat cursada.
Es pot obtindre el títol de Batxiller si superen les matèries comunes del Batxillerat, encara que no
hagen realitzat el Batxillerat de la modalitat d'arts en la seua via específica de música i dansa.
3. Art Dramàtic
Les ensenyances d'Art Dramàtic tenen com a finalitat la qualificació dels professionals de La in-
terpretació, l'escenografia i la dramatúrgia. Al seu torn, dins d'estes especialitats s'obrin Distintes op-
cions o itineraris formatius, en funció del futur exercici professional. Comprenen un sol cicle de grau
superior amb una duració de quatre anys.
T Accés
Per a accedir a les ensenyances d'Art Dramàtic es requerix el títol de Batxiller i superar una
prova específica. La prova d'accés als estudis d'Art Dramàtic consta de dos exercicis:
• El primer exercici tindrà com a objecte avaluar la maduresa i coneixements de l'aspirant per
mitjà de la comprensió de conceptes, la utilització del llenguatge, la capacitat per a relacionar i sinte-
titzar, així com l'anàlisi del text des de la perspectiva del gènere teatral en què s'inserisca, de les ca-
racterístiques més importants que definixen el dit gènere i dels aspectes històrics, socials i artístics
relacionats amb l'obra.
7
11 / MÚSICA, DANSA I ART DRAMÀTIC
• El segon exercici, específic de cada especialitat serà de caràcter pràctic i tindrà com objectiu
els conceptes següents:
1. En l'especialitat d'Interpretació, avaluar les aptituds artístiques en relació amb les capaci-
tats vocals, corporals i interpretatives de l'aspirant. En este exercici haurà d'exposar diversos textos
prèviament memoritzats.
2. En l'especialitat de Direcció d'Escena i Dramatúrgia, avaluar les aptituds artístiques del as-
pirant respecte al fet multidisciplinari, artístic i tècnic de la direcció escènica i de la dramatúrgia.
L'exercici consistirà en l'anàlisi d'un text teatral i la proposta de la seua traducció escènica.
3. En l'especialitat d'Escenografia, avaluar les aptituds tecnicoartístiques de l'aspirant que
permeten el posterior desenvolupament de la seua capacitat artística. L'exercici constarà de dos
apartats:
a) Realització d'un dibuix del natural. El tribunal valorarà la fidelitat en la representació, la qualitat
del grafisme i la precisió i acabat del treball.
b) Realització d'un esbós escenogràfic, acompanyat d'un text explicatiu, a partir d'un text literari
proposat pel tribunal.
No obstant, es pot accedir als estudis superiors d'Art Dramàtic sense complir els requisits acadè-
mics citats si se supera la prova especifica en la que l'aspirant demostre les habilitats necessàries
per a cursar estos estudis.
T Titulació acadèmica
A la superació dels estudis d'Art Dramàtic s'obté el títol Superior d'Art Dramàtic, en el que cons-
tarà l'especialitat cursada i és equivalent, amb caràcter general, al de Llicenciat Universitari. Els titu-
lats superiors en Art Dramàtic poden accedir als estudis de doctorat que organitzen les universitats.
T Especialitats
• Especialitat de Direcció d'Escena i Dramatúrgia: Consta de dos opcions, una orientada a la for-
mació de directors d'escena i una altra a la formació en escriptura dramàtica, dramatúrgia, teoria del
fet teatral, crítica i investigació.
• Especialitat d'Escenografia: Orientada a la realització de projectes escenogràfics.
• Especialitat d'Interpretació: Consta de quatre opcions, cada una de les quals aprofundix en un
àmbit de la interpretació en funció de l'element expressiu fonamental empleat.
Al seu torn, dins de les especialitats de Direcció d'Escena i Dramatúrgia i d'Interpretació, s'obrin
distints itineraris formatius, en funció dels diferents perfils professionals que s'opte per desenvolupar.
8
12
IDIOMES
12 IDIOMES
Informa’t 2008-2009
Les Escoles Oficials d'Idiomes són institucions de titularitat pública, és a dir dependents de la
Generalitat Valenciana, que oferixen una ensenyança d'idiomes pública no universitària.
Les ensenyances d'idiomes, de règim especial, van dirigides a aquelles persones que, ha-
vent adquirit les competències bàsiques en les ensenyances de règim general, desitgen o ne-
cessiten al llarg de la seua vida, adquirir o perfeccionar les seues competències en una o diver-
ses llengües estrangeres i en valencià; així com obtindre un certificat del seu nivell de compe-
tència en l'ús de les llengües.
Estructura
L'ensenyança de les Escoles Oficials d'Idiomes s'organitza en tres nivells: Bàsic, Intermedi i
Avançat
a) Nivell Bàsic.
Les ensenyances del Nivell Bàsic en règim presencial estan organitzades en dos cursos
d'una duració de 120 hores lectives cada u.
b) Nivell Intermedi
Les ensenyances del Nivell Intermedi en règim presencial estan organitzades en dos cur-
sos d'una duració de 120 hores lectives cada u.
c) Nivell Avançat
Les ensenyances del Nivell Avançat en règim presencial estan organitzades en dos cursos
d'una duració de 120 hores lectives cada u.
Per a accedir a les ensenyances de Nivell Avançat és necessari estar en possessió del
Certificat del Nivell Intermedi.
L'alumnat podrà accedir directament al 2n curs del Nivell Avançat sempre que complisca
allò que s'ha fixat per a l'accés a este nivell i, a més, supere una prova de valoració dels conei-
xements previs.
2
IDIOMES / 12
Oferta
Matrícula
3
13
FORMACIÓ
DE PERSONES ADULTES
FORMACIÓ
13 DE PERSONES ADULTES
Informa’t 2008-2009
1. L'oferta formativa
Els centres de formació de persones adultes oferixen una sèrie de possibilitats educatives per a per-
sones majors de 18 anys:
Programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obten-
ció del títol de Graduat en Educació Secundària.
Cursos de preparació per a la prova d'accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà i, si s’escau,
de Grau Superior de Formació Professional Específica.
Cursos de preparació per a la prova perquè les persones majors de 18 anys puguen obtindre
directament el títol de Graduat en Educació Secundària.
Cursos de preparació de l'ingrés de les persones adultes a la Universitat per mitjà de la supe-
ració d'una prova específica.
Cursos per a promoure el coneixement de la realitat valenciana en tots els seus aspectes i, de
manera específica, en tot allò que es relaciona amb la llengua i la cultura.
Cursos que orienten i preparen per a viure el temps d'oci d'una forma creativa.
La duració de cada curs depén de la preparació prèvia de cada persona i del temps disponible, i
pot durar un o més anys acadèmics.
Les persones adultes es podran incorporar a la Formació Bàsica de Persones Adultes a partir
de l'any natural que es complisquen 18 anys d'edat.
Per a poder accedir als cursos de preparació de proves lliures (Graduat en Educació
Secundària, accés a cicles de FP, accés a la Universitat, etc.), hauran de tindre l'edat requerida en la
normativa vigent per a l'accés a través de la prova específica corresponent al nivell educatiu de què
es tracte.
2
FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES / 13
cediments que posseïsca cada persona i tindrà en compte els seus estudis anteriors, expectatives i
interessos.
Els centres de formació de persones adultes oferixen uns horaris flexibles. L'horari sol variar
d'uns centres a altres: poden ser torns de matí i vesprada-nit.
Tipus de centres:
• Centres públics de formació de persones adultes dependents de la Generalitat Valenciana.
• Centres públics de formació de persones adultes de titularitat de les entitats locals.
• Centres privats de formació de persones adultes.
4. Proves lliures
INFORMACIÓ:
Direccions Territorials de Cultura, Educació i Esport
Alacant C/ Carratalà, 47 03007-Alacant 012
Castelló Av. de la Mar, 23 12003-Castelló de la Plana 012
Valencia C/ Gregorio Gea, 14 46009-València 012
D.G. d’Ordenació i Centres Docents Av. Campanar, 32. 46015 - València 963863246
5. Educació a distància
3
13 / FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES
Característiques:
• Poden accedir al curs de That's English! les persones majors de 16 anys que complisquen amb
els requisits acadèmics exigits per a accedir a estes ensenyances en règim presencial.
• La matrícula es realitza en les Escoles Oficials d'Idiomes.
• Es tracta d'un programa que utilitza material didàctic específic per a l'ensenyança a distància.
Informació:
4
1 4
ACCÉS A LA UNIVERSITAT
14 ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Informa’t 2008-2009
1. Requisits d'accés
Per a accedir als estudis universitaris s'ha de posseir la titulació exigida per als mateixos i, en alguns
casos, superar una prova d'accés.
Este requisit varia segons el caràcter dels estudis que pretengues cursar:
• Accés als estudis de primer cicle (Diplomat, Arquitecte Tècnic, Enginyer Tècnic i Mestre),
Requisits:
- Alumnes que hagen superat la Prova d'Accés a la Universitat (és l'anomenada “selectivitat” i en
avant PAU).
- Formació Professional (títol de Tècnic Superior o equivalent).
- Proves d'accés per a majors de 25 anys.
- Titulats universitaris.
- Estudiants estrangers (hauran de tindre convalidats els seus estudis d'ensenyança mitjana amb
els exigits per a l'accés a Espanya i a més superar la PAU).
• Accés als estudis de primer i segon cicle (Llicenciat, Arquitecte i Enginyer), Requisits:
- Alumnes que hagen superat la PAU.
- Prova d'accés per a majors de 25 anys.
- Formació Professional (títol de Tècnic Superior o equivalent).
- Titulats universitaris.
- Estudiants estrangers (hauran de tindre convalidats els seus estudis d'ensenyança mitjana
amb els exigits per a l'accés a Espanya i a més superar la PAU).
• Accés als estudis de només segon cicle (Llicenciat i Enginyer): A estos estudis només po-
den accedir els que hagen cursat un primer cicle d'altres estudis universitaris o bé, estiguen en pos-
sessió d'un títol universitari oficial i que, en ambdós casos, la normativa dels estudis de només segon
cicle permeta l'accés als mateixos, bé directament o després de cursar uns determinats complements
de formació (comunament anomenat “curs pont” o “passarel·la”).
2
ACCÉS A LA UNIVERSITAT / 14
determinat d'estudis universitaris, la qual cosa dóna preferència per a l'accés a tals estudis sobre
aquells alumnes que hagen optat per vies d'accés no relacionades amb els mateixos. En la taula 3,
s'inclou la relació entre els estudis universitaris i les vies d'accés de la PAU i les modalitats de batxi-
llerat
La qualificació global de la PAU correspon a la mitjana aritmètica d'ambdós parts. Es necessitarà
obtindre quatre punts per a ser declarat apte.
La qualificació definitiva per a l'accés a estudis universitaris es calcula ponderant un 40 per 100
la qualificació global de la PAU i un 60 per 100 la mitjana de les qualificacions globals del Batxillerat.
Per a accedir a la Universitat esta qualificació definitiva haurà de ser igual o superior a cinc punts.
Només es pot presentar a un màxim de quatre convocatòries. Una vegada superada la PAU, pot
presentar-se a tantes convocatòries com es desitge i en la mateixa Universitat, llevat que es justifi-
ques un canvi de residència. En qualsevol cas es mantindrà la millor de les notes obtingudes.
La prova comuna tindrà com a objectiu apreciar la maduresa i idoneïtat dels candidats per a se-
guir amb èxit estudis universitaris, així com la seua capacitat de raonament i d'expressió escrita i
constarà de quatre exercicis:
a) Comentari de text d'un tema d'actualitat.
b) Llengua: castellà.
c) Llengua: valencià.
d) Llengua estrangera: a triar entre anglés, francés, alemany, italià o portugués.
La prova específica té com a finalitat valorar les habilitats, capacitats i aptituds dels candidats per
a seguir i superar els estudis de l'opció per ells triada. La prova específica s'estructura en cinc op-
cions: opció A (cientificotecnològica); opció B (ciències de la salut); opció C (humanitats); opció D
(ciències socials) i opció E (arts). En cada una de les cinc opcions els candidats s'examinaran de
dos matèries obligatòries i una optativa a triar entre dos.
Igual que en la PAU del Batxillerat, l'opció triada està relacionada amb uns determinats estudis
universitaris, la qual cosa dóna preferència, a efectes d'ingrés, sobre els que hagen superat dita pro-
va per una opció no relacionada amb tals estudis. La relació de les distintes opcions de la PAU dels
majors de 25 anys amb els estudis universitaris és la mateixa que la de les distintes vies d'accés de
la PAU del Batxillerat.
2. Preinscripció
Les universitats, poden establir en cada curs i per a determinats estudis que en elles s'imparti-
3
14 / ACCÉS A LA UNIVERSITAT
xen, un límit màxim d'admissió d'alumnes (LMA) en funció de la capacitat física i del professorat de
cada centre. Per tant, inclús tenint els requisits necessaris per a accedir a uns estudis, cal considerar
si tenen o no LMA.
Si es reunixen els requisits necessaris i es desitja accedir a uns estudis sense LMA, l'únic pas
que falta és el de formalitzar la matrícula en els terminis establits per la Universitat. No obstant, si es
pretén accedir a uns estudis universitaris amb LMA, s'haurà de sol·licitar l'ingrés en els mateixos a
través del procediment denominat comunament com a preinscripció, encara que es disposen els re-
quisits necessaris per a ingressar en els mateixos. La preinscripció per a estudis universitaris orga-
nitza l'accés als mateixos atenent principalment al tipus d'estudis i tenint en compte que les places
es distribuïxen de la forma següent:
Una vegada observat l'anterior, les places oferides s'atorgaran tenint en compte la qualificació
definitiva de la PAU i de l'expedient acadèmic en els altres casos. Tindran també preferència aquells
que superen la PAU o aproven els seus estudis en la convocatòria de juny de l'any en curs o ho ha-
gen fet en convocatòries anteriors sobre els quals ho facen al setembre.
Alumnes amb minusvalideses: aquells alumnes que tinguen reconegut un grau de minusvalidesa
igual o superior al 33%, o tinguen menyscabament total del parla o pèrdua total d'audició, que sol·li-
citen l'ingrés en estudis amb LMA i complisquen els requisits exigibles per a l'accés als mateixos, te-
nen reservat el 3% de les places oferides en els mencionats estudis.
4
ACCÉS A LA UNIVERSITAT / 14
Esportistes d'alt nivell: aquells alumnes que, reunint els requisits acadèmics corresponents, el
Consell Superior d'Esports qualifique i publique com a esportistes d'alt nivell abans del 15 de juny de
l'any en curs, tindran reservat un 3% de les places disponibles i, addicionalment, el 5% de les places
corresponents a la llicenciatura de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.
S'ha de tindre en compte que el procediment de preinscripció a què fa referència este apartat no-
més afecta els estudis impartits en universitats públiques i en centres públics o privats adscrits a les
mateixes. Els alumnes que, reunint els requisits acadèmics corresponents, desitgen cursar els seus
estudis en alguna universitat privada hauran de sol·licitar l'ingrés en esta d'acord amb el procediment
que la universitat determine.
En esta direcció s'accedix a una aplicació informàtica que ens va guiant en tots aquells passos
necessaris per a efectuar la sol·licitud d'ingrés en els estudis universitaris amb LMA dels centres pro-
pis i adscrits a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana. Per mitjà d'este procediment
pots sol·licitar, per orde de preferència, un nombre limitat d'ensenyances, sent convenient que sol·li-
cites el nombre més gran possible. D'esta manera, si no aconseguixes una plaça en l'ensenyança
triada com a primera preferència, potser l'aconseguisques en la de segona preferència i així succes-
sivament.
5
14 / ACCÉS A LA UNIVERSITAT
rigorós orde, poden optar a estes places. Si quedaren places vacants després de la primera crida,
s'obriria un segon crida i així successivament fins que es cobrisquen totes les places o la universitat
done per finalitzat el període de matrícula. Les universitats fan públiques en premsa estes convoca-
tòries i, al mateix temps, et podran informar en els seus servicis d'informació a l'estudiant. L'accés a
la universitat
3. Matrícula
Una vegada obtinguda la plaça en un dels estudis sol·licitats en la sol·licitud de preinscripció, no-
més queda formalitzar la matrícula en les dependències universitàries que cada Universitat tinga es-
tablides a este efecte. És convenient estar atent als diferents terminis de matrícula, perquè la no for-
malització de la mateixa suposa la renúncia d'accés als estudis universitaris per als que s'havia ob-
tingut plaça.
• Reial Decret 1640/1999, de 22 d'octubre (BOE 27/10/99) que regula la prova d'accés a estudis
universitaris.
• Ordre de 25 de novembre de 1999 (BOE 30/11/99) que determina els estudis conduents a
l'obtenció de títols universitaris oficials que es relacionen amb cada una de les vies d'accés als
dits títols.
• Reial Decret 69/2000, de 21 de gener (BOE 22/01/2000), pel qual es regulen els procediments
de selecció per a l'ingrés als centres universitaris dels estudiants que reunisquen els requisits legals
necessaris per a l'accés a la universitat.
6
ACCÉS A LA UNIVERASITAT / 14
5. Vinculació entre les modalitats de 2n Batxillerat, les opcions de la prova daccés i els
estudis universitaris
Taula 3
BATXILLERAT
Vies d'accés CT S H CS AR
LLICENCIAT, ENGINYER O ARQUITECTE
Arquitecte X X
E. Aeronàutic X X
E. Agrònom X X
E. de Camins, Canals i Ports X X
E. Geòleg X X
E. de Mines X X
E. de Monts X X
E. de Telecomunicació X X
E. en Informàtica X X
E. Industrial X X
E. Naval i Oceànic X X
E. Químic X X
L. Administració i Direcció d’Empreses X X X
L. Belles Arts X X X X X
L. Biologia X X
L. Biotecnologia X X
L. Ciències Ambientals X X
L. Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport X X X X X
L. Ciències del Mar X X
L. Ciències Polítiques i de l’Administració X X X X X
L. Comunicació Audiovisual X X X X X
L. Dret X X X X X
L. Economia X X X
L. Farmàcia X
L. Filologia (Totes les especialitats) X
L. Filosofia X X X X X
L. Física X X
L. Geografia X X X X X
L. Geologia X X
L. Història X X X
L. Història de l’Art X X X
L. Humanitats X X X X X
L. Matemàtiques X X
L. Medicina X
L. Odontología X
L. Pedagogia X X X X X
L. Periodisme X X X X X
L. Psicologia X X X X X
L. Publicitat i Relacions Públiques X X X X X
L. Química X X
L. Sociologia X X X X X
L. Traducció i Interpretació X X X X X
L. Veterinària X
7
15
ESTUDIS UNIVERSITARIS
ESTUDIS
15 UNIVERSITARIS
Informa’t 2008-2009
1. Estudis universitaris
Tenen com a finalitat completar la formació integral de l'alumnat, dotant-lo dels coneixements i les
competències necessaris per al futur professional. Al mateix temps, els estudis universitaris fomenta-
ran el desenrotllament cultural i la investigació en totes les àrees i els nivells del coneixement.
L'actual oferta d'estudis universitaris respon a l'exigència d'una millor adaptació de la Universitat
al seu entorn social, a fi que sorgisquen d'ella experts amb una formació teoricopràctica en camps
professionals específics sense oblidar, al mateix temps, l'essencial preparació multidisciplinari que
dote als titulats d'un més ampli coneixement del seu entorn. D'altra banda l'actual estructura dels es-
tudis universitaris té l'objectiu de procurar la necessària harmonització de la nostra ensenyança su-
perior amb la de la resta de països que integren la Unió Europea.
Els actuals plans d'estudi estan integrats per un conjunt de matèries troncals (establides per a ca-
da titulació pel Govern, a través d'un reial decret), obligatòries (establides per la universitat), optati-
ves, i de lliure elecció per l'alumne, cada una de les quals té un nombre determinat de crèdits (1 crè-
dit equival a 10 hores lectives). Els estudis universitaris poden ser de:
Primer Cicle: Conduents a l'obtenció del títol de diplomat, mestre, enginyer tècnic o arquitecte
tècnic. Tenen una duració de dos o tres anys acadèmics.
Primer i Segon Cicle: Conduents a l'obtenció del títol de llicenciat, enginyer o arquitecte. Tenen
una duració de dos a tres anys acadèmics el primer cicle i de dos anys o, excepcionalment, tres el
segon. Són organitzats per facultats i escoles tècniques superiors.
Segon Cicle: Igual que els anteriors són estudis conduents a l'obtenció del títol de llicenciat o en-
ginyer però no comporten la continuació directa d'un correlatiu primer cicle. A estos estudis s'accedix
després de la superació d'un primer cicle d'un altra ensenyança determinada o l'acreditació del títol
de diplomat, mestre, enginyer tècnic o arquitecte tècnic i la superació, si cal, dels complements de
formació que calguen. Són organitzats per facultats i escoles tècniques superiors.
Tercer Cicle: Tenen com a finalitat l'especialització i el desenrotllament d'una investigació deter-
minada. La superació del tercer cicle es realitza a través de la redacció i l'aprovació de la tesi docto-
ral, i s'obté el títol de doctor.
Un aspecte important que cal indicar, és la possibilitat existent per a diplomats, mestres, engin-
yers tècnics i arquitectes tècnics d'accedir al segon cicle de determinades ensenyances de primer i
segon cicle, directament o després de la superació d'uns determinats complements de formació.
2
ESTUDIS UNIVERSITARIS / 15
Estudis universitaris de 1r cicle, amb les notes d'accés curs 2007/2007 des de P.A.U. i F.P., així com la cà-
rrega lectiva en nombre de crèdits de la titulació
Arquitecte Tècnic
UA S.Vt.del Raspeig E.P.S. Alacant 220 6,40 5,13 250
UJI Castelló E.S. Tecnologia i CC Experimentals 90 6,13 5,00 225
UPV València E.T.S. Gestió en l’Edificació 380 6,66 5,88 250
Biblioteconomia i Documentació
UV València Fac. Geografia i Història 110 5,00 5,00 180
Ciències Empresarials
UA S.Vt.del Raspeig E.U. CC Empresarials “Germán Bernácer” 500 5,00 5,00 195
UCV València Fac. Estudis de l’Empresa 5,00 5,00 190
UJI Castelló Fac. CC Jurídiques i Econòmiques 274 5,00 5,00 200
UV Ontinyent Fac. Economia, Secció Ontinyent 80 5,00 5,00 184
UV València Fac. Economia 665 5,97 6,38 184
Centres privats adscrits
UMH Paterna C.U. Estema 50 5,00 5,00 192
UV Catarroja Centre Florida Universitària 200 5,00 5,00 184
Educació Social
UCV Godella Fac. CC Educació i de l’Esport 5,00 5,00 183
UV València Fac. Filosofia i CC de l’Educació 160 6,14 7,09 180
Infermeria
UA S.Vt.del Raspeig E.U. Infermeria 188 7,26 8,50 235
UCH Moncada Fac. CC Experimentals i de la Salut 5,00 5,00 200
UCV València E.U. Infermeria “M. de Déu dels Desamparats” 5,00 5,00 225
UV València E.U. Infermeria 260 7,32 8,33 225
Centres públics adscrits
UV Castelló E.U. Infermeria “NªSª Sgdo. Corazón” 54 7,14 8,20 225
UV València E.U. Infermeria “La Fe” 65 7,60 8,98 225
Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Explotacions Agropecuàries
UMH Orihuela E.P.S. Orihuela 48 5,00 5,00 225
UPV València E.T.S. Medi Rural i Enologia 50 5,00 5,00 225
Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Hortofruticultura i Jardineria
UJI Castelló E.S. Tecnologia i CC Experimentals 68 5,00 5,00 225
UMH Orihuela E.P.S. Orihuela 71 5,00 5,00 225
UPV València E.T.S. Medi Rural i Enologia 90 5,00 5,00 225
Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries
UMH Orihuela E.P.S. Orihuela 57 5,00 5,00 225
UPV València E.T.S. Medi Rural i Enologia 50 5,44 5,00 225
Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Mecanització i Construccions
Rurals
UPV València E.T.S. Medi Rural i Enologia 50 5,00 5,00 225
Enginyer Tècnic en Disseny Industrial
UCH Alfara del Patriarca E.S. Ensenyaments Tècnics 5,00 5,00 225
UJI Castelló E.S. Tecnologia i CC Experimentals 120 5,00 5,00 225
3
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
4
ESTUDIS UNIVERSITARIS / 15
7
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
Estudis universitaris de 1r i 2n cicle, amb les notes de'accés curs 2007/2008 des de P.A.U.
i F.P., així com la càrrega lectiva en nombre de crèdits de la titulaci
8
ESTUDIS UNIVERSITARIS / 15
9
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
10
ESTUDIS UNIVERSITARIS / 15
11
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
Veterinària
UCH Moncada Fac. CC Experimentals i de la Salut 5,00 5,00 373
13
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
Observacions
1. Les notes són de caràcter orientador i poden variar cada any en funció de l'oferta de places i
de les sol·licituds presentades. Les notes de tall que s'indiquen en esta edició són les dels sol·lici-
tants que van ser admesos en l'últim lloc, per a eixa quota i titulació, en la fase A de preinscripció per
a l'accés al curs 2005/2006.
2. La càrrega lectiva està expressada en crèdits (1 crèdit = 10 hores lectives), tant pràctics com
teòrics i en nombre de cursos per als plans antics.
Este apartat inclou informació sobre els canvis que progressivament s'aniran produint en els es-
tudis universitaris del nostre país, fins a la seua plena consecució i d'acord amb la resta de països de
la Unió Europea amb l'horitzó de l'any 2010.
Amb la Declaració de Bolonya al 1999, s'inicia un procés cap a la concreció d'un sistema flexible
de titulacions, comprensible i comparable, alhora que promou oportunitats de treball per als estu-
diants universitaris, junt amb una major competitivitat del sistema d'educació superior europeu.
Els canvis que es promouen en el sistema universitari espanyol, d'acord amb les directrius ema-
nades per les Conferències d'Educació Superior (Praga 2001 i Berlín 2003), establix un nou marc
per a les titulacions universitaries, encara no implantat, però definit pel R.D. 55/2005, de 21 de ge-
ner, pel qual s'establix l'estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis universi-
taris oficials de Grau i, el R.D. 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris
oficials de Postgrau.
2. Postgrau.
El segon cicle dels estudis universitaris estarà dedicat a la formació avançada, de ca-
ràcter especialitzada o multidisciplinària, dirigida a una especialització acadèmica o profes-
sional o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. La superació del cicle donarà
dret a l'obtenció del títol de Màster.
El tercer cicle dels estudis universitaris tindrà com a finalitat la formació avançada de l'estudiant
en les tècniques d'investigació, i inclourà l'elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral,
consistent en un treball original d'investigació. La superació del cicle donarà dret a l'obtenció del títol
de Doctor.
T Definicions, el nou marc per a l'educació universitària establix una sèrie de conceptes que és
convenient conéixer:
a) Títol oficial: l'expedit per les universitats, acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estu-
dis de caràcter oficial, amb validesa acadèmica i professional en tot el territori nacional.
b) Títol propi: l'expedit per les universitats, acreditatiu de la superació d'altres ensenyances im-
partides fent ús de la seua autonomia, sense els efectes que les disposicions legals atorguen als tí-
tols oficials.
c) Directrius generals comunes: les establides pel Govern i que són aplicables a tots els plans
d'estudis conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial, amb validesa acadèmica i professional
en tot el territori nacional.
d) Directrius generals pròpies: les establides pel Govern per a cada títol universitari oficial a
les quals han d'ajustar-se les universitats en l'elaboració dels respectius plans d'estudis, perquè
14
ESTUDIS UNIVERSITARIS / 15
Per a un coneixement més detallat de la nova ordenació del sistema universitari, recomanem la
lectura dels reials decrets esmentats anteriorment.
15
15 / ESTUDIS UNIVERSITARIS
Els estudis que s'impartixen en els centres de la UNED a la Comunitat Valenciana són els
següents:
Taula 6
ESTUDIS AZ AV AG AO AS BE CV DN EL XA
D. Ciències Empresarials X X X X X X X X
D. Educació Social X X X X X X X
D. Treball Social X X X X
D. Turisme X X X X X
E.T. Industrial, esp. Electricitat X X X X
E.T. Industrial, esp. Electrònica Industrial X X X X
E.T. Industrial, esp. Mecànica X X X X
E.T. Informàtica de Gestió X X X X X X X X
E.T. Informàtica de Sistemes X X X X X X X X
E. Industrial X X X X
E. Informàtica X X X X X
L. Administració i Direcció de Empreses X X X X X X X X X
L. Antropologia Social iCultural (2n cicle) X X X
L. Ciències Ambientals X X X X
L. Ciències Físiques X X X X
L. Ciències Matemàtiques X X X X
L. Ciències Polítiques X X X X
L. Ciències Químiques X X X X
L. Dret X X X X X X X X X X
L. Economia X X X X X X X X
L. Filologia Anglesa X X X X
L. Filología Hispánica X X X X
L. Filosofia X X X X
L. Historia X X X X X
L. Pedagogia X X X X
L. Psicologia X X X X X X X X
L. Psicopedagogia (2n cicle) X X X X X
L. Sociología X X X X
Accés majors 25 anys X X X X X X X X X X
En els centres de Benicarló, Alcoi, Elda, Requena i Segorbe només s'impartix Accés majors 25
anys.
16
1 6
BEQUES
16 BEQUES
Informa’t 2008-2009
Per a obtindre una beca, ajuda a l'estudi o complements de formació per a la inserció laboral serà
necessari complir els requisits de caràcter acadèmic i econòmic fixats en la pròpia convocatòria.
Actualment hi ha una variada oferta de beques i ajudes per a la formació. Les que depenen de
l'administració de l'estat i l'administració autonòmica, apareixen periòdicament en el Boletín Oficial
del Estado (BOE) i Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). No obstant això, l'oferta no es li-
mita només a Ministeris i Conselleries sinó que l'administració local, institucions públiques o priva-
des, emprese i organismes col·laboradors, també convoquen beques, ajudes i modalitats de forma-
ció que poden ser molt interessants. Estes ajudes d'entitats privades i organismes públics són in-
compatibles amb les del Ministeri d'Educació i Ciència, sempre que siguen pel mateix concepte, po-
den ser compatibles sempre que l'entitat o organisme que les concedix o l'alumne que la sol·licita
demane la compatibilitat al Ministeri d'Educació i Ciència. Els centres escolars reben regularment el
BOE i DOCV, així com revistes especialitzades i publicacions en què s'anuncien estes convocatòries
i en un primer moment es pot obtindre informació a la secretaria de cada centre.
Una altra possibilitat per a rebre informació és acudir a les següents entitats i servicis: l'IVAJ, ser-
vicis d'informació de la Universitat, telèfon d'informació general de la Conselleria d’Educació, servicis
d'orientació educativa, psicopedagògica i professional, gabinets psicopedagògics autoritzats de cen-
tres privats i administració local o les oficines de beques de cada direcció territorial d’Educació.
Algun d'estos servicis apareixen en este capítol i altres es poden trobar en el capítol de direccions
d’interés.
2. Estudis de nivell universitari i altres estudis superiors que es cursen en la pròpia Comunitat.
Els conduents al títol de llicenciat, enginyer, arquitecte, diplomat, mestre, enginyer tècnic i ar-
quitecte tècnic.
Curs de preparació per a accés a la universitat de majors de 25 anys impartit per la UNED.
Cursos d'adaptació que puguen existir per a titulats de primer cicle universitari que desitgen
continuar estudis superiors oficials.
Ensenyances artístiques superiors i Restauració i Conservació de Béns Culturals.
Els estudis de Turisme cursats en Escoles Oficials o Escoles adscrites a elles.
Estudis cursats en els Instituts Nacionals d'Educació Física conduents a l'obtenció d'un títol
oficial.
Estudis religiosos.
Estudis d'Idiomes realitzats en Escoles Oficials de titularitat de les Administracions públiques,
inclosa la modalitat de distància.
Estudis militars.
Els altres estudis especials el pla d'estudis o el currículum dels quals l'haja aprovat El
2
BEQUES / 16
Característiques generals de les beques de caràcter general: Estes beques i ajudes es con-
voquen en el BOE, i en cada convocatòria figuren els requisits.
Termini de sol·licitud: Solen publicar-se en el mes de juny o juliol de cada any i les sol·licituds
s'admeten en el mes de juliol per als alumnes que han aprovat al juny i fins a finals d'octubre per als
que es presenten a exàmens de setembre o no ho han presentat en juliol.
Orde ECI/1386/2007, de 14 de maig (BOE 21/05/2007), per la que es convoquen beques per
als alumnes que vagen a iniciar estudis universitaris en el curs 2007/2008.
3
16 / BEQUES
28/01/2007). Per al curs 2008/2009, el bo-llibre comprendrà els cursos 1r, 2n, 3r i 4t d’Educació
Primària.
Ajudes per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Les convoca el
Ministeri d'Educació i Ciència. Última convocatòria Orde ECI/1796/2007 de 6 de juny (BOE
19/06/2007). Es requerix l'Informe Psicopedagògic dels Servicis Especialitzats d'Orientació
Educativa, Psicopedagògica i Professional (SPE i DO) o Certificat de Minusvalidesa expedit pels
Centres Base de Benestar Social, entre altres requisits.
Ajudes per a cursos de llengua alemanya o francesa en l'estranger durant l'estiu de 2008 per a
alumnes de cicles formatius de grau superior. Última convocatòria Orde ECI/325/2008, de 1 de fe-
brer (BOE 14/02/2008).
Ajudes per a cursos de llengua francesa a França durant el mes de juliol del 2008, per a alum-
nat de Batxillerat i de Formació Professional de Grau Mitjà. Última convocatòria Orde ECI/317/2008,
de 1 de febrer (BOE 13/02/2008).
Ajudes per a cursos de llengua alemanya o francesa en l'estranger durant l'estiu de 2008, per
a alumnes universitaris i d’ensenyaments artístics superiors. Última convocatòria Orde ECI/
394/2008, de 1 de febrer (BOE 19/02/2008).
Beques per a la realització d'estudis universitaris durant el curs acadèmic 2006/2007 en les
universitats de la Comunitat Valenciana, Orde de 10 d’agost de 2006, de la Conselleria d'Empresa,
Universitat i Ciència (DOGV 29/08/2006). Estan destinades a sufragar el gasto de matrícula i el perí-
ode de sol·licitud coincidix amb el de la convocatòria del Ministeri d'Educació i Ciència. Poden sol·li-
citar-se ambdós convocatòries al mateix temps però són incompatibles.
Ajudes per a cursos de llengua anglesa, durant l'estiu de 2008, destinades a jóvens d'entre 18
i 30 anys. Última convocatòria Orde ECI/395/2008, de 4 de febrer (BOE 19/02/2008).
c) Premis: Estan destinats a donar un reconeixement oficial als millors expedients acadèmics,
com són:
Els premis extraordinaris de Batxillerat. Última convocatòria Orde 2 de maig de 2007 (DOGV
11/05/2007).
A més dels anteriors, que són beques i ajudes a l'estudi, els alumnes poden aconseguir altres
ajudes per al desenrotllament d'activitats:
4
BEQUES / 16
Ajudes per a escoles Viatgeres. Per a grups de 15 alumnes de 5t i 6t de Primària amb el seu
professor. Última convocatòria Orde ECI/2884/2007, de 17 de setembre (BOE 05/10/2007) i les
sol·licita el centre docent.
Ajudes per a participar en l'activitat de centres de "Educació Ambiental", les convoca el MEC.
Última convocatòria, a realitzar durant l'any 2008, Orde ECI/2967/2007, de 28 de setembre (BOE
13/10/2007).
3. Informació
BEQUES EDUCACIÓ
DIRECCIÓ TEL FAX DEPENDÈNCIA
012
C/ Carratalá 47 - 03007 Alacant 965900875 965901075 Conselleria d’Educació
Av. del Mar 23 - 12003 Castelló de la P. 964358467 964358562 Conselleria d’Educació
C/ Gregorio Gea, 14 46010 Valencia 961964230 961964418 Conselleria d’Educació
961964231 961964232
BEQUES UNIVERSITAT
DIRECCIÓ TEL FAX DEPENDÈNCIA
Campus S. V. del Raspeig - 03080 Alacant 965903400 965903464 Univ. d'Alacant
Av. Ferrocarril, s/n (E. Helike)- 03206 Elx 966658641 966658680 Univ. Miguel Hernández
Campus Riu Sec 12071 Castelló de la P. 964728855 964728838 Univ. Jaume I
Avda. Blasco Ibáñez, 3 - 46071 Valencia 963864100 963864117 Univ. de València
Camí de Vera, s/n 46022 Valencia 963877701 963877904 Univ. Politècnica València
5
17
ESTUDIAR EN L'ESTRANGER
I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS
ESTUDIAR EN L'ESTRANGER
17 I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS
Informa’t 2008-2009
L'Estat Espanyol té centres docents en l'estranger en què s'impartixen ensenyances reglades del
sistema educatiu espanyol de nivell no universitari, adequant-les a les necessitats específiques de
l'alumnat i a les exigències de l'entorn sociocultural.
L'actual normativa reconeix als centres docents de titularitat de l'Estat espanyol la capacitat per a
impartir ensenyances reglades del nostre sistema educatiu amb les consideracions següents:
Els plans d'estudis i l'organització pedagògica s'han d'acomodar a les necessitats específi-
ques de l'alumnat.
L'estudi de la llengüa espanyola i la del país ha de tindre un tractament preferent tenint en
compte el problema que plantegen les interferències lingüístiques en el procés d'aprenentatge.
L'ensenyança de l'àrea social hi ha d'adequar a les exigències de l'entorn geogràfic i històric
en que se situe el centre.
El règim horari i el calendari escolar han d'ajustar-se a les condicions i hàbits del país on esti-
ga ubicat el centre.
Poden ser centres específics en què s'impartisquen ensenyances d'un determinat nivell o eta-
pa del sistema educatiu espanyol o centres de diferents nivells o etapes.
Han de realitzar activitats interdisciplinars, interculturals i extraescolars tendents a projectar i
difondre la llengua i la cultura espanyola.
Han de flexibilitzar la seua estructura i funcionament, buscant una major efectivitat en la seua
adaptació real a les condicions del medi en què radiquen.
Aquells alumnes i alumnes que tengan que cursar estudis en altres països es dirigiran prèvia-
ment a:
Ministerio de Educación y Ciencia
SUBDIRECCIÓ GENERAL DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL
Paseo del Prado, 28 - 2a Planta.
28071 Madrid
Tel..: (34) 91-506.56.00 Fax.: (34) 91-506.57.04 e-mail: sgci.informacion@educ.mec.es
2
ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS / 17
Cada vegada és més freqüent realitzar o completar estudis superiors en altres països (hi ha es-
tudiants espanyols en la Unió Europea i als Estats Units d'Amèrica, però també en altres nacions). Hi
ha convenis amb altres països, especialment amb els de la Unió Europea. Institucions públiques i
privades establixen una sèrie de beques i programes que propicien l'intercanvi de jóvens estudiants,
pràctiques en empreses, ensenyances d'idiomes, la formació europea i l'enriquiment professional en
llicenciatures, especialitzacions i màsters.
Cada dia és més freqüent seguir algun curs d'ensenyança secundària en l'estranger. Esta guia
no entra en este terreny, més propi de l'ensenyança superior, no obstant això ens permetem apuntar
una sèrie de consells pràctics i alguna direcció d'interés:
a) Igual que per a prendre altres decisions sobre el futur educatiu i laboral, recomanem acudir a
servicis especialitzats (Departaments d'Orientació, Servicis Psicopedagògics Escolars) en orientació
educativa, psicopedagògica i professional; ara serà tant o més important assegurar-se sobre els paï-
sos i estudis que es poden seguir. En primer lloc, seria convenient consultar amb ells.
b) S'hauria de planificar els estudis en altres països amb prou temps d'antelació. Potser un any.
Cal tindre en compte que hi ha molts tràmits i papers, a més interessa estar atent a convocatòries de
beques i ajudes.
c) Convé assegurar-se de les revalidacions, proves d'accés a estudis superiors a Espanya des-
prés d'estudiar en un altre país, validesa de les titulacions, etc. En esta guia es troben els telèfons
d'informació del Ministeri d'Educació i Ciència a la Comunitat Valenciana. Es recomana informar-se
abans de prendre la decisió, consultant en l'Àrea funcional d'Alta Inspecció d'Educació.
d) Encara que parega elemental, convé recordar que cal dominar l'idioma del país on es va i que
també és convenient un segon idioma d'àmbit internacional (anglés, francés...).
A continuació es presenten les direccions i els telèfons dels servicis culturals d'algunes ambaixa-
des, és convenient acudir a elles també. Alguna d'estes ambaixades tenen servici cultural a la
Comunitat Valenciana:
• ALEMANYA. C/ Fortuny, 8 - Tel. 915579000 - 28010 Madrid.
• ARGÈLIA. C/ General Oraá, 12 - Tel. 915629705 - 28006 Madrid.
• ARGENTINA. C/ Pedro de Valdivia, 21 - Tel. 915622800- 28006 Madrid.
• AUSTRÀLIA. Pza. del Descubridor Diego de Ordás, 3 - Tel. 914416025 - 28003 Madrid.
• ÀUSTRIA. Paseo de la Castellana, 91 - Tel. 915565315 - 28046 Madrid.
• BÈLGICA. Paseo de la Castellana, 18 - Tel. 915776300 - 28046 Madrid.
• BOLÍVIA. C/ Velázquez, 26, 3º A - Tel. 915780835 - 28001 Madrid.
• BRASIL. C/ Fernando el Santo, 6 - Tel. 917004650 - 28010 Madrid.
• BULGÀRIA. Travesia Sta. María Magdalena, 15 - Tel. 913455761 - 28016 Madrid.
• CANADÀ. C/ Núñez de Balboa, 35 - Tel. 914233250 - 28001 Madrid.
• XILE. C/ Lagasca, 88, 61º - Tel. 914319160 - 28001 Madrid.
• XINA. C/ Arturo Soria, 113 - Tel. 915194242 - 28043 Madrid.
• COLÒMBIA. C/ General Martínez Campos, 48 - Tel. 917004770 - 28010 Madrid.
• COSTA RICA. Paseo de la Castellana, 164, 17 A - Tel. 913459622 - 28046 Madrid.
• CUBA. Paseo de la Habana, 194, 4ª A - Tel. 913592500 - 28036 Madrid.
• DINAMARCA. C/ Claudio Coello, 91 - Tel. 914318445 - 28006 Madrid.
• EQUADOR. C/ Velázquez, 114, 2º dcha - Tel. 915627215 - 28006 Madrid.
• EL SALVADOR. C/ General Oraá, 9,5º A - Tel. 915628002 - 28006 Madrid.
• ESTATS UNITS. C/ Serrano, 75, Tel. 915872200 - 28006 Madrid.
• FILIPINES. C/ Eresma, 2. - Tel. 917823830 - 28002 Madrid.
• FINLÀNDIA. Paseo de la Castellana, 15, 4º - Tel. 913196172 - Madrid.
• FRANÇA. C/ Marqués de la Ensenada, 10 - Tel. 917007700 - 28004 Madrid.
3
17 / ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS
Per a un major coneixement dels diferents sistemes educatius que es desenrotllen en els països
de la Unió Europea, poden consultar-se les web següents:
Eurydice, és la xàrcia europea d'informació en educació
Unitat Espanyola: http://www.mec.es/cide/eurydice/index.htm
Unitat Europea: http://www.eurydice.org/ (només en anglés, francés i alemany).
Ploteus, és un portal que informa de les oportunitats d'aprenentatge en tot l'espai europeu,
donant a conéixer l'oferta d'educació i formació en tota Europa:
http://europa.eu.int/ploteus/portal/home.jsp
4
ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS / 17
Les Àrees d'Alta Inspecció d'Educació en les Comunitats Autònomes tenen encomanades fun-
cions, entre altres, d'informació i tramitació de l'homologació/revalidació de títols i estudis estran-
gers. En la Comunitat Valenciana els interessats poden dirigir-se a:
Àrea d'Alta Inspecció d'Educació
C/Joaquín Ballester, 39
46009 València
Telèfon: 963079475
Fax: 963079471
e-mail:educacion@valencia.map.es
Els efectes d'este reconeixement són exclusivament professionals, és a dir, conduïxen a l'autorit-
zació de l'exercici d'una professió concreta en l'Estat d'acollida.
a) Directives sectorials: permeten un reconeixement directe dels títols i afecten les professions
següents:
• Metge i metge especialista. • Infermer responsable de cures generals.
• Comare. • Odontòleg.
• Veterinari. • Farmacèutic.
• Arquitecte
b) Sistema General de reconeixement: a diferència de les directives sectorials, no s'ha pro-
duït una coordinació prèvia de les formacions. Permeten un reconeixement directe dels títols, pe-
rò si hi ha discrepàncies en la formació, es pot demanar una prova d'aptitud o un període de pràc-
tiques professionals previ al reconeixement del títol en l'Estat d'acollida. El sistema està integrat
per dos directives:
1ª Directiva 89/48/CEE, referida als títols d'ensenyança superior amb una duració mínima de
tres anys.
5
17 / ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS
2ª Directiva 92/51/CEE, referida a les professions que exigixen una formació d'ensenyança
postsecundària de menys de 3 anys o pertanyent a nivells inferiors:
El reconeixement que els títols i certificats expedits a nacionals dels Estats membres o associats
a l'espai econòmic europeu, es corresponen amb els títols i certificats que permeten a Espanya l'ac-
cés a activitats de les professions relacionades anteriorment. Serà efectuat per l'autoritat competent,
a qui correspondrà la comprovació de les certificacions expedides per les autoritats competents de
l'Estat d'origen i presentades pels interessats acreditant l'exercici professional.
Són diferents en funció de cada professió (és el Departament ministerial que té relació amb la
professió o professions en qüestió, o les comunitats autònomes en alguns dels supòsits coberts per
la 2a Directiva del Sistema General)
6
ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS / 17
Ministeri d'Educació i Ciència: professions regulades per Directives sectorials: Metge, Metge
Especialista, Infermer responsable de cures generals, Odontòleg, Veterinari, Comare, Farmacèutic i
Arquitecte.
Les professions contemplades per les Directives del Sistema General corresponen, en funció de
la matèria, als diferents ministeris:
Ministeri d'Administracions Públiques: Gestor Administratiu.
Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Enginyer Agrònom, Enginyer Tècnic Agrícola,
Enòleg.
Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació: Intèrpret Jurat.
Ministeri de Defensa: Enginyer d'Armament i Material, Enginyer d'Armes Navals, Enginyer de
Construcció i Electricitat.
Ministeri d'Economia i Hisenda: Economista, Diplomat en Ciències Empresarials i Professor
Mercantil, Actuari d'Assegurances, Auditor de Comptes, Habilitat de Classes Passives, Agent i
Comissionista de Duanes.
Ministeri d'Educació i Ciència: Psicòleg, Biòleg, Mestre, Professor d'Educació Secundària,
Professor d'Universitat, Professor d'ensenyances d'Art Dramàtic, Arts Plàstiques i Disseny, Dansa i
Música, conduents a l'obtenció del títol oficial.
Ministeri de Foment: Arquitecte Tècnic, Enginyer Aeronàutic, Enginyer de Camins, Canals i
Ports, Enginyer de Telecomunicació, Enginyer Tècnic Aeronàutic, Enginyer Tècnic d'Obres
Públiques, Enginyer Tècnic de Telecomunicació, Enginyer Tècnic en Topografia, Cap de Màquines
de la Marina Mercant, Oficial Màquines de 1a Classe Marina Mercant, Oficial Màquines de 2a
Classe Marina Mercant, Oficial Radioelectrònic de 1a Classe Marina Mercant, Oficial Radioelectrònic
de 2a Classe Marina Mercant, Administrador de finques, Contramestre electricista, Electricista Naval
Major, Electricista Naval de Primera Classe, Electricista Naval de Segona Classe, Mariner, Mariner
Cuiner, Mariner Electricista, Mariner Mecànic, Mecànic major naval del sector de la marina mercant,
Mecànic Naval del sector de la marina mercant, Mecànic Naval de Segona Classe del sector de la
marina mercant, Motorista Naval, Operador de Molls o Terminals de Mercaderies Perilloses, Patró
d'altura del sector de la marina mercant, Patró de cabotatge del sector de la marina mercant, Patró
Major de Cabotatge del sector de la marina mercant, Patró de litoral del sector de la marina mercant,
Patró de trànsit interior, Radiotelefonista Naval, Radiotelefonista Naval Restringit, Tècnic de
Manteniment d'Aeronaus, Tripulant de Cabina de Passatgers, Pràctic de Ports.
Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç: Físic, Químic, Enginyer Industrial, Enginyer de Mines,
Enginyer Naval, Enginyer Tècnic Industrial, Enginyer Tècnic de Mines, Enginyer Tècnic Naval, Agent
de Propietat Industrial, Artiller Barrinaire, Instal·lador Nuclear i Radioactiu, Tècnic d'Empreses i
Activitats Turístiques, Agent Comercial, Pèrit Mercantil.
Ministeri de l'Interior: Director d'Escoles de Conductors, Professor de Formació Vial.
Ministeri de Justícia: Advocat, Procurador.
Ministeri de Medi Ambient: Enginyer Forestal, Enginyer Tècnic Forestal, Geòleg.
Ministeri de Sanitat i Consum: Fisioterapeuta, Òptic, Podòleg, Logopeda, Terapeuta
Ocupacional.
Ministeri de Treball i Assumptes Socials: Diplomat en Treball Social, Graduat Social.
Administració Autonòmica
Als òrgans corresponents de les comunitats autònomes els correspon el reconeixement de les
professions següents:
Auxiliar d'Infermeria, Bussejador Instructor, Bussejador de Primera Classe, Bussejador de
Segona Classe, Bussejador de Segona Classe Restringit, Decorador, Delineant, Educador Infantil,
7
17 / ESTUDIAR A L’ESTRANGER I ALTRES SISTEMES EDUCATIUS
Guia de Turisme, Guia Intèrpret de Turisme, Higienista Dental, Instal·lador d'Aparells a Pressió,
Instal·lador de Calefacció i Climatització, Instal·lador de Llanterneria, Instal·lador Frigorífic, Instal·la-
dor de Gas, instal·lador-muntador Electricista, Mariner de Pesca, Mecànic de Litoral, Mecànic major
naval del sector de la Pesca Marítima, Mecànic naval del sector de la Pesca Marítima, Mecànic na-
val major del sector de la Pesca Marítima. Mecànic naval de primera classe del sector de la Pesca
Marítima, Mecànic naval de segona classe del sector de la Pesca Marítima, Monitor d'Iniciació al
Busseig, Patró costaner polivalent, Patró de Litoral del sector de la Pesca Marítima, Patró local de
pesca, Patró de pesca local, Patró de segona classe de Pesca de Litoral, Protètic Dental, Tècnic
Especialista en Anatomia Patològica i Citologia, Tècnic Especialista en Dietètica i Nutrició, Tècnic
Especialista de Laboratori, Tècnic Especialista de Radiodiagnòstic, Tècnic Especialista de Medicina
Nuclear, Tècnic Especialista de Radioteràpia, Tècnic Especialista en Salut Ambiental.
8
18
ALTRES ESTUDIS
ALTRES
18 ESTUDIS
Informa’t 2008-2009
La Llei de Règim de Personal de les Forces Armades regula els compromisos dels militars pro-
fessionals de tropa i marineria fins a un màxim de dotze anys de temps de servicis o els trenta-cinc
anys d'edat.
La permanència en les forces professionals s'establix per mitjà de compromisos temporals que
es poden ampliar prèvia superació de determinats requisits i proves.
a) Especialitat
Dins de les Forces Armades, els aspirants a soldats i mariners professionals poden optar per una
variada gamma d'opcions professionals, ja que poden elegir entre 49 especialitats dels tres exèrcits,
tant operatives com tècniques. En cada una d'elles, adquirixen uns coneixements pràctics que els
preparen per a trobar treball en la vida civil, si opten per no renovar el compromís o finalitza el seu
temps de permanència en les Forces Armades.
La majoria de les places tenen assignats el destí i l'especialitat, per la qual cosa els elegixen direc-
tament en la sol·licitud, per a açò es pot obtindre informació en les adreces i els telèfons següents:
Per a comprovar les titulacions requerides, condicions d'ingrés i dates de les convocatòries, po-
den telefonar al Servici d'Informació Administrativa del Ministeri de Defensa
Telf. 902432100 o http://www.soldados.com
Estes són les especialitats que poden elegir, les possibilitats de formació que oferixen per a tro-
bar un treball en la vida civil i el seu centre de formació.
2
ALTRES ESTUDIS / 18
Exèrcit de Terra: Artilleria antiaèria i de costa • Artilleria de campanya • Cavalleria • Infanteria cui-
rassada mecanitzada • Infanteria lleugera • Enginyers • Logística • Transmissions • Administració
• Magatzems i parcs • Cartografia i impremta • Xapa i soldadura • Electricitat • Albarderia • Hoteleria
• Instal·lacions • Manteniment d'aeronaus • Manteniment d'armament • Manteniment electrònic
• Manteniment de telecomunicacions • Manteniment de vehicles • Música.
• Cos d’Intendència
• Llicenciat en Administració i • Cos d’infanteria de marina
Cos i Accés Cos i Accés • Prova d’accés a la Universitat
Direcció d’Empreses, Dret, Econò-
miques o Ciències Actuarials i • Concurs-oposició
Financeres
• Concurs-oposició 5 cursos acadèmics: Marín
Període de ( Pontevedra)
Formació Tel. 986804700
Període de 1 curs acadèmic: Zaragoza
Formació Tel. 976517000
Ocupació TINENT
Ocupació TINENT
• Cos d’Intendència
• Cos d’Enginyers Politècnics Cos i Accés • Llicenciat en Administració i
Cos i Accés • Arquitecte Direcció d’Empreses, Dret,
• Enginyer (especialitat segons la Econòmiques o Ciències Actuarials
convocatòria) i Financeres
• Concurs-oposició • Concurs-oposició
3
18 / ALTRES ESTUDIS
EXÈRCIT DE L'AIRE
• Cos Militar d’Intervenció
• Cos General Cos i Accés • Llicenciat en Dret, Administració i
Cos i Accés • Prova d’accés a la Universitat Direcció d’Empreses, Econòmiques
• Concurs-oposició o Ciències Actuarials i Financeres
• Concurs-oposició
5 cursos acadèmics: San Javier
Període de (Murcia)
Formació 1 curs acadèmic: 3 mesos en
Tel. 968570100 Període de Acadèmies Generals i 6 mesos a
Formació
Madrid
Ocupació TINENT Tel. 915426338
4
ALTRES ESTUDIS / 18
ESCALA D’OFICIALS
Gràfic 5
EXÈRCIT DE TERRA ARMADA
• Cos General de les Armes • Cos d’Infanteria de Marina.
Cos i Accés • Batxiller Cos i Accés • Batxiller
• Concurs-oposició • Concurs-oposició.
ARMADA
EXÈRCIT DE L'AIRE
• Cos General
Cos i Accés • Batxiller • Cos General
• Concurs-oposició Cos i Accés • Batxiller
• Concurs-oposició
3 cursos acadèmics: Marín
Període de (Pontevedra) 3 cursos acadèmics: San Javier
Formació Període de (Murcia)
Tel. 986804700 Formació Tel. 968570100
5
18 / ALTRES ESTUDIS
ESCALA D’OFICIALS
• Cos d’Enginyers
Cos i Accés • Cos de Sanitat
• Enginyer tècnic (especialitat se-
gons la convocatòria) Cos i Accés • Diplomat en Infermeria.
• Concurs-oposició • Concurs-oposició
• Cos d’Especialistes
Cos i Accés • Batxiller
• Concurs-oposició
Ocupació ALFERES
6
ALTRES ESTUDIS / 18
ESCALA DE SUBOFICIALS
Gràfic 6
EXÈRCIT DE TERRA ARMADA
• Cos d’Infanteria de Marina.
• Cos General de les Armes • Batxiller
• Batxiller Cos i Accés • Concurs-oposició.
• Concurs-oposició • Almenys tres anys de temps de
Cos i Accés • Almenys tres anys de temps de
servicis com a militar professional
servicis com a militar professional de tropa i marineria
de tropa i marineria.
Accés directe. 2 cursos acadèmics: San Fernando
Període de (Cádiz)
Formació Tel. 956599048
Període de 2 cursos acadèmics: 1r a Tremp
Formació (Lleida) i la resta segons les espe-
cialitats Ocupació SARGENT
Tel. 973650300
EXÈRCIT DE L'AIRE
Ocupació SARGENT • Cos General.
• Batxiller
Cos i Accés • Concurs-oposició.
• Almenys tres anys de temps de
• Cos d’Especialistes servicis com a militar professional
• Batxiller de tropa i marineria
• Concurs-oposició. Accés directe.
Cos i Accés • Almenys tres anys de temps de
servicis com a militar professional 2 cursos acadèmics: 1r a León, la
de tropa i marineria Període de
Formació resta segons especialitats
Accés directe. Tel. 987302000
Ocupació SARGENT
Període de 2 cursos acadèmics: 1r a Tremp-
Formació Lleida i la resta segons les espe-
cialitats • Cos d'especialistes
Tel. 973650300 • Batxiller
Cos i Accés • Concurs-oposició.
• Almenys tres anys de temps de
Ocupació SARGENT servicis com a militar professional
de tropa i marineria
Accés directe.
ARMADA
Període de 2 cursos acadèmics: 1r a León, la
• Cos d'Especialistes Formació resta segons especialitats
• Batxiller Tel. 987302000
Cos i Accés • Concurs-oposició.
• Almenys tres anys de temps de
servicis com a militar professional Ocupació SARGENT
de tropa i marineria
COSSOS COMUNS DE LES FORCES ARMADES
2 cursos acadèmics: 1r a San
Període de Fernando (Cádiz) la resta segons • Cos de Músiques Militars
Formació especialitats. Cos i Accés • Batxiller en música o equivalent
Tel. 956599048 • Concurs-oposició
7
18 / ALTRES ESTUDIS
Militars de complement
• Cossos a què es pot accedir segons convocatòria:
Exèrcit de Terra Exèrcit de l'Aire :
Cos General de les Armes (1) Cos General (1)
Cos d'Intendència (2) Cos d'Intendència (2)
Cos d'Enginyers Politècnics (2) Cos d'Enginyers (2)
Cos d'Especialistes (1) Cos d'Especialistes (1)
Armada:
Cos d’Infanteria de Marina
Cos d’Especialistes
8
ALTRES ESTUDIS / 18
El personal de la Guàrdia Civil es distribuïx en sis escales, l'ingrés del qual s'aconseguix al com-
plir els requisits i superar les proves d'accés a algunes d'elles:
Superior d'Oficials. Facultativa Tècnica.
D'Oficials. De Suboficials.
Facultativa Superior. De Caporals i Guàrdies.
La Direcció General de la Policia convoca, de forma cíclica, proves selectives per a cobrir va-
cants en el Cos Nacional de la Policia, en dos categories: Executiva i Bàsica.
9
18 / ALTRES ESTUDIS
El Reial Decret 2062/1999, de 30 de desembre (BOE 21 - 1- 2000), pel qual es regula el nivell mínim
de formació en professions marítimes, té per objecte establir les condicions generals d'idoneïtat profes-
sional i titulació aplicables als que exercisquen funcions a bord dels vaixells mercants espanyols, en
compliment de les disposicions contingudes en el Conveni Internacional sobre Normes de Formació,
Titulació i Guàrdia per a la Gent del Mar, 1978, (Conveni STCW) en la seua forma citada.
L'aplicació i el compliment a Espanya de les disposicions correspon a les diferents administracions
amb competències i funcions específiques, conforme al que establix l'ordenament intern espanyol.
S'entén per títol professional :"Un títol professional de marina mercant expedit per l'Administració
d'un Estat part del Conveni STC” Art.2.2.
El control i registre de títols professionals i certificats d'especialitat, així com el de les targetes
professionals exigibles per a exercir a bord de vaixells mercants, correspon al Ministeri de Foment a
través de la Direcció General de la Marina Mercant.
La targeta professional de marina mercant és: "El document expedit pel Ministeri de Foment, a
través de la Direcció General de la Marina Mercant, que acredita que el seu titular està en possessió
del corresponent visat exigit per les disposicions del Conveni STCW i que faculta el seu titular per a
prestar servici a bord dels vaixells mercants amb el càrrec estipulat exercint les funcions previstes per
al nivell de responsabilitat especificat, en un vaixell mercant de tipus, arqueig, potència i mitjans de
propulsió pertinents." Art. 2.4.
Per a exercir professionalment a bord dels vaixells mercants espanyols com a capità, patró, ofi-
cial o mariner que forme part de les guàrdies de navegació o de la cambra de màquines, s'ha de
posseir la targeta professional de marina mercant en vigor, a més, els membres de la tripulació de
vaixells mercants hauran d'estar en possessió del corresponent certificat d'especialitat que siga pre-
ceptiu, segons el tipus de vaixell o la funció realitzada a bord.
Tots els membres de la tripulació de vaixells mercants espanyols, capità, patró, oficials i mari-
ners, així com aquells altres que exercisquen altres funcions que requerisquen capacitacions distin-
tes o addicionals a les marítimes, hauran d'estar en possessió del certificat bàsic establit en la regla
VI/1 del Conveni STCW i, si és procedent, del títol o habilitació que necessiten per al corresponent
exercici professional o professió regulada.
S'expedirà una targeta professional de marina mercant, com a document acreditatiu de la pos-
sessió d'un títol professional o d'un visat, així com de la continuïtat en la competència professional.
10
19
DIRECCIONS
D’INTERÉS
19 DIRECCIONS
D’INTERES
Informa’t 2008-2009
Educació
Secundària
IES El Pla IES San Blas
Centres Docents Av. Ciudad León de Nicaragua, 8 C/ Isla de Corfú, 9
03015 Alicante 03005 Alacant
Públics que 965261182 965261162 965120089 965130641
5
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
IES Vicent Sos Baynat Sec. E. Sec. del IES Serra IES Miralcamp
C/ Moncófar, s/n d’Espadà Camí del Miralcamp, 126
12003 Castelló de la Plana Av. Serra d’Espadà, s/n 12540 Vila-real
964233451 964222610 12200 Onda 964524412 964528136
964603580 964603873
Sec. E. Sec. I.E.S. Matilde Salvador IES Professor Broch i Llop
Camí Pi Gros, s/n Orpesa Av. Europa, s/n
12005 Castelló de la Plana IES 12540 Vila-real
964206387 964206387 C/ Vicente Blasco Ibañez, 14 964524902 964520760
12594 Orpesa
L’Alcora 964312140 964311062 Vinaròs
IES L’Alcalaten IES José Villaplana
C/ Prol. del Camino Norte, s/n Peñíscola Av. Gil de Atrocillo, s/n
12110 L’Alcora IES Alfred Ayza 12500 Vinaròs
964360954 964360272 C/ Tramontana, s/n 964400048 964402449
12598 Peñíscola
IES Ximén d’Urrea 964480361 964480361 IES Leopoldo Querol
Av. de Castellón, s/n C/ Gil Atrocillo, s/n
12110 L’Alcora Sant Mateu 12500 Vinaròs
964360724 964360530 IES 964401096 964401096
Ctra. de Tirig, s/n
La Vall d’Uixó 12170 Sant Mateu Sec. E. Sec. del IES José
IES Benigaslo 964416517 964416438 Villaplana
Av. Arcadi García Sanz, 1 C/ 29 de septiembre, s/n
12600 La Vall d’Uixó Segorbe 12500 Vinaròs
964696453 964660032 IES Alto Palancia 964454806 964454806
Av. de la Constitución, s/n
IES Botànic Cavanilles 12400 Segorbe Viver
C/ Jaume I, 60 964711616 964711677 Sec. E. Sec. de l’IES Alto
12600 La Vall d`Uixó Palancia
964661358 Fax964660708 IES Ntra. Sra. de la Cueva Sta. Carretera Viver-Jérica, s/n
Av. Fray Luis Amigó, s/n 12460 Viver
IES Honori García 12400 Segorbe 964129547 964129084
C/ Instituto, s/n 964710337 964712038
12600 La Vall d’Uixó
964660637 964691117 Torreblanca
Sec. E. Sec. de l’IES d'Alcalà de PROVÍNCIA DE VALENCIA
Montanejos Xivert
Sec. E. Sec. de l’IES Ntra. Sra. Av. Gravador Fabregat, s/n Ademuz
de la Cueva Sta. de Segorbe 12596 Torreblanca IES
C/ Ctra. de Valencia, 54 964421296 964421296 Av. de Valencia, 17
12448 Montanejos 46140 Ademuz
964131244 964132504 Vall d’Alba 978782100 978782100
IES Alfonso XIII
Morella C/ Conselleria de Cultura i Aielo de Malferit
IES Els Ports Educació, s/n IES
Pl. Jaume I, 3 12194 Vall d`Alba C/ Julian Juan Mompó, 3
12300 Morella 964320600 964330049 46812 Aielo de Malferit
964160134 964160737 962360364 962904312
Vilafranca
Nules IES Alaquàs
IES Gilabert de Centelles C/ Sta. Bàrbara, 20 IES Clara Campoamor
C/ San Vicente, s/n 12150 Villafranca del Cid C/ González Huguet, s/n
12520 Nules 964441462 964441462 46970 Alaquàs
964670184 964672211 961506769 961506769
Vila-real
Onda IES Francesc Tàrrega IES Dr. Faustí Barberá
IES Serra d’Espadà C/ Ausiàs March, 13 C/ Vicente Lis Barona, s/n
C/ Padre Anselmo Coyne, 30 12540 Vila-real 46970 Alaquàs
12200 Onda 964520695 964520695 961503450 961511167
964600304 964770313
7
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
IES Districte Marítim IES Luis Vives IES Vicente Blasco Ibáñez
Av. Baleares, 62 C/ San Pablo, 4 Av. Regne de Valencia, 46
46023 Valencia 46003 Valencia 46005 Valencia
963308770 963304058 963510568 963529382 963162360 963162362
12
DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA / 19
15
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
17
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
19
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
20
DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA / 19
San José y Santa Ana Colegio Hermanas Mantellate Hogar Ntra. Sra. del Rosario
C/ Maestro Giner, 20 C/ Marchalenes, 80 C/ Vicente Brull, 54
46900 Torrent 46009 Valencia 46011 Valencia
961550574 961573559 963494425 963466380 963672182 963240776
21
19 / DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
María Auxiliadora Ntra. Sra. del Socorro San José HH. Franciscanas de
Av. de la Constitució, 178 C/ Salas Quiroga, 9 la Inmaculada
46019 Valencia 46007 Valencia C/ Doctor Sumsi, 5
963650850 963665173 963841119 963845731 46005 Valencia
963733084 963733084
María Inmaculada Oller 2
C/ Ricardo Micó, 26 C/ Llanera de Ranes, 3 San José de Calasanz
46009 Valencia 46017 Valencia C/ Micer Mascó, 5
963406143 963461438 96323627 963223627 46010 Valencia
963690700 963691608
Marni Pío XII
C/ Padre Viñas, 94 C/ Alboraia, 9 San José Madres Escolapias
46019 Valencia 46010 Valencia Gran Vía Fernando El Católico, 23
963650198 963650162 963607000 963607152 46008 Valencia
963852331 963820499
Martí Sorolla II Pureza de María
C/ Pianista Amparo Iturbi, 64 C/ Vicente Gallart, 25 San Juan Bosco
46006 Valencia 46011 Valencia C/ Gregorio Gea, 21
963748161 963342559 963712311 963711506 46009 Valencia
963495539 963495100
Mercurio Pureza de María
C/ Ruaya, 16 Av. del Cid, 142 San Marcelino
46009 Valencia 46014 Valencia C/ Doctor Royo Vilanova, 3
963472036 963484679 963791200 963134120 46017 Valencia
963587268 963170140
Niño Jesús Sagrada Familia
C/ San Clemente, 13 C/ Poeta Ricard Sanmartí, 3 San Pedro Pascual
46015 Valencia 46020 Valencia C/ Maestro Guerrero, 3
963494436 963494436 963391550 963610500 46008 Valencia
963856808 963847394
Ntra. Sra. de Fátima Sagrada Familia
C/ Jumilla, 6 C/ Padre Barranco, 40 San Roque
46018 Valencia 46015 Valencia C/ José Grollo, 20
963793568 963594426 963405410 963405411 46025 Valencia
963491658 963491800
Ntra. Sra. de Loreto Sdo. Corazón de Jesús-Carmelitas
C/ Salamanca, 55 C/ Muro Santa Ana, 5 San Vicente Ferrer-Dominicos
46005 Valencia 46003 Valencia C/ Isabel La Católica, 25
963331029 963355712 963910512 963922768 46004 Valencia
963536600 963941211
Ntra. Sra. de los Desamparados Sdo. Corazón de Jesús-Esclavas
C/ Parque de Nazaret, 82 C/ Micer Mascó, 1 Santa Ana
46024 Valencia 46010 Valencia Av. del Puerto, 51
963678229 963675835 963691100 963691104 46021 Valencia
963690674 963933757
Ntra. Sra. del Carmen-S.Vte Paul Sagrado Corazón HH. Maristas
Av. Burjassot, 150 C/ Salamanca, 45 Santa Magdalena Sofía
46025 Valencia 46005 Valencia Carrera del Riu, 67
963491210 963400848 963742011 963349783 46024 Valencia
963671581 963671581
Ntra. Sra. del Pilar Salesianos-San Juan Bosco
Av. Blasco Ibáñez, 35 Av. Plata, 10 Santa María
46021 Valencia 46013 Valencia Av. Tres Cruces, 10
963694308 963934009 963343705 963739630 46014 Valencia
963792355 963837616
Ntra. Sra. del Rosario San Antonio Abad
C/ Fortuna, s/n Av. Primado Reig, 2 Santiago Apóstol
46026 Valencia 46009 Valencia C/ Doctor Oloriz, 36
963960743 963960743 963655700 963654819 46009 Valencia
963473715 963473715
22
DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA / 19
Santo Domingo
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
C/ Ravalet, 26
46270 Villanueva de Castellón Institut de Formació
962451025 962452791 Professional Superior
Costa de Azahar
Vinalesa Av. Ferrandis Salvador, 6
Santa Joaquina de Vedruna 12100 Castelló de la Plana
C/ Mayor, 44 964280420 964280505
46114 Vinalesa
961490050 961499500
PROVÍNCIA DE VALENCIA
Xàtiva
Claret
Camí Dos Molins, s/n Instituto de Formación
46800 Xàtiva Profesional Superior
962270211 962275352 Núm.2
Ctra. de Madrid, s/n
Ntra. Sra. de La Seo 46380 Cheste
C/ Moncada, 7 962525563 962525586
46800 Xàtiva
962273611 962273459 Institut de Formació
Professional Superior
Seminario Menor Diocesano Mislata
Camí Dos Molins, s/n Prolongació Carrer del Quint, s/n
46800 Xàtiva 46920 Mislata
962281672 962275352 963831887 963836709
23
19 / DIRECCIONS D’INTERES / ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL
Ensenyances
de Règim Especial
Banyeres de Mariola
4. Escoles d’Art 5. Escoles Superiors C. Elemental de Música
C/ Del Llavador, 1
PROVÍNCIA D’ALACANT de Ceràmica 03450 Banyeres de Mariola
965566269
Alacant Manises
Escola d'Art i Superior de Disseny C/ Ceramista Alfonso Blat, s/n Benidorm
C/ del Clot, s/n 46940 Manises C. Prof. Música J. Pérez Barceló
03011 Alacant 961545092 . 961524538 Av. de la Aigüera, 10
965170098 965170061 03502 Benidorm
L’Alcora 966806795 966805004
Alcoi C/ Rigoberta Menchu, s/n
Escola d'Art i Superior de Disseny 12110 - L’ Alcora Benimeli
C/ Alzamora, 1 964367518 964367530 C. Elem. Música Vicente Perelló
03801 Alcoi Pl. Mayor, 12
966521103 966521148 03769 Benimeli
965587261
Orihuela 6. Conservatoris
Escuela de Arte y Superior de Dénia
Diseño de Música C. Prof. Música Tenor Cortis
Av. del Doctor García Rogel, s/n C/ Temple Sant Telm, 9
03300 Orihuela PROVÍNCIA D'ALACANT 03700 Dénia
965302811 966743937 966421263 966422992
Alacant
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ C. Elem. de Música Lucentum Elda
C/ Cardenal Belluga, 3 C. Prof. Música Ruperto Chapí
Castelló de la Plana 03005 Alacant C/ Miguel de Unamuno, 5
Escola d'Art i Superior de Disseny 965922456 03600 Elda
Plaça Fadrell, 1 965390607 965390607
12002 Castelló de la Plana C. Prof. de Música Guitarrista José
964222766 964260398 Tomás Elx
C/ San Fernando, 30 C. Prof. de Música
03001 Alacant Av. del Ferrocarril, s/n
PROVÍNCIA DE VALENCIA 965207016 965218906 03201 Elche
965422785 965459740
Valencia C. Superior de Música Oscar Esplá
Escola d'Art i Superior de Disseny C/ Catedràtic Jaume Mas i Porcel, 2 Mutxamel
C/ Pintor Domingo, 20 03005 Alacant C. Elem. Mús. Rafael R. Albert
46001 Valencia 965201244 965202075 Av. Carlos Soler, 74
963156700 . 963620611 03110 Mutxamel
Alcoi 965950415 965955699
C. de Estudios Barreira-Escuela C. Prof. Música Juan Cantó
de Diseño (Centro Privado) C/ Juan Cantó, 2 Novelda
C/ Conde Salvatierra, 35 03800 Alcoi C. Prof. de Música Mestre
46004 Valencia 965541128 965547086 Gomis
963514193 963514193 C/ Hernán Cortes, 24
Almoradí 03660 Novelda
C. Prof. de Música 965602070 965602070
Av. Príncipe de España, 3
03160 Almoradí Orihuela
966782068 C. Prof. de Música
C/ Aragón, 1-A
Altea 03300 Orihuela
C. Prof. de Música d’Altea 965300943 966744454
C/ Ingeniero Muñoz,14
03590 Altea
965845844 965845844
24
DIRECCIONS D’INTERES / ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL / 19
26
DIRECCIONS D’INTERES / FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES / 19
PROVÍNCIA DE VALENCIA
Alzira
Escola Oficial d'Idiomes
C/ Riola, 9
46600 Alzira
962415850 962404235
Gandia
Escola Oficial d'Idiomes
C/ Abad Sola, 96
46701 Gandia
962865766 962865411
Quart de Poblet
Escola Oficial d'Idiomes
C/ Xiquet de Quart, s/n
46930 Quart de Poblet
961523374 961523302
Sagunto
Escola Oficial d'Idiomes
Ctra. de Sagunto al Puerto, s/n
46500 Sagunto
962683474 962683714
Utiel
Escuela Oficial de Idiomas
C/ San Ildefonso, 46
46300 Utiel
962174541 962174541
Valencia
Escola Oficial d'Idiomes
C/ Llano de Zaidía, 19
46009 Valencia
963405022 963492547
28
DIRECCIONS D’INTERES / FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES / 19
Formació
de Persones Adultes
10. Centres Públics Cocentaina Orihuela
F.P.A. Beniassent F.P.A.
de Formació de Av. Pais Valencià, 147 Av. Doctor García Rogel, s/n
03820 Cocentaina 03300 Orihuela
Persones Adultes 965593230 966736765 966736990
30
DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS / 19
Estudis
Universitaris
11. Universitats UNIVERSITAT MIGUEL Facultat de Física
C/ Dr. Moliner, 50
HERNÁNDEZ D’ELX 46100 BURJASSOT (Valencia)
en la Comunitat SERVEI D'ALUMNAT 96 354 33 07
C/ Petrer Cantó Monòver
Valenciana 03205 Elx Facultat de Psicologia
966658600 966658680 Av. Blasco Ibáñez, 21
UNIVERSITAT DE VALENCIA http://www.umh.es 46010 VALENCIA
SERVICI D’INFORMACIÓ A 96 386 46 81
L’ESTUDIANT (D.I.S.E.) PRIVADES
http://www.uv.es/dise Facultat de Geografia i Història
UNIVERSITAT CARDENAL Av. Blasco Ibáñez, 28
Campus de Blasco Ibáñez HERRERA-CEU 46010 VALENCIA
Aulari III C/ Menéndez y Pelayo, s/n Edificio Seminario s/n. 46113. 96 386 47 23
46010 Valencia Moncada (Valencia).
963864040 963864019 96 136 90 00 Facultat de Ciències Socials
http://www.uv.es http://www.uch.ceu.es Av. dels Tarongers. s/n. Edif.
Dep. Occidental
Campus de Burjassot-Paterna UNIVERSITAT CATÒLICA DE 46022 VALENCIA
Av. Dr. Moliner, 50 VALENCIA "SAN VICENTE 96 382 85 00
46100 Burjassot (Valencia) MÁRTIR" Facultat de Filologia
963544060 963544059 SERVICI D’ATENCIÓ A NOUS Av. Blasco Ibáñez, 32
ALUMNES 46010 VALENCIA
Campus Av. dels Tarongers 902300099 96 386 44 00
Av. dels Tarongers, s/n http://www.ucv.es
Aulari Nord Facultat de Ciències de
46022 Valencia l’Activitat Física i de l'Esport
963828503 963828690 C/ Gascó Oliag, 3
12. Relació 46010 VALENCIA
UNIVERSITAT POLITÈCNICA 963864343
DE VALENCIA. de Centres
Facultat de Ciències Biològiques
SERVICI D'INFORMACIÓ Universitaris C/ Dr. Moliner, 50
Camí de Vera, s/n 46100 BURJASSOT (Valencia)
46022 Valencia a la Comunitat 96 386 41 00
963879000 963879009
http://www.upv.es Valenciana Facultat de Química
C/ Dr. Moliner, 50
RELACIÓ DE CENTRES 46100 BURJASSOT (Valencia)
UNIVERSITAT D’ALACANT 96 354 43 23
Oficina d’Atenció al alumnat UNIVERSITARIS A
(O.I.A.) LA COMUNITAT VALENCIANA
Facultat de Farmàcia
Apartat de Correus 99 C/ Vicent Andrés Estellés, s/n
03080 S. Vicent del Raspeig UNIVERSITAT DE VALENCIA
46100 BURJASSOT (Valencia)
(Alacant) 96 354 48 73
965903456 965903755 FACULTATS
http://www.ua.es Facultat de Medicina i
Facultat de Ciències
Matemàtiques Odontologia
UNIVERSITAT JAUME I C/ Dr. Moliner, 50 Av. Blasco Ibáñez, s/n
DE CASTELLÓ 46100 BURJASSOT (Valencia) 46010 VALENCIA
SERVEI D'INFORMACIÓ I 96 354 43 56 96 386 41 00
ASSESSORAMENT A L'ESTU-
DIANT (SIAE) Facultat de Filosofia i Ciències Facultat de Dret
Campus de la Penyeta Roja de l'Educació Av. dels Tarongers, s/n. Edif.
12071 Castelló de la Plana Av. Blasco Ibáñez, 30 Dep. Occidental
964729252 964728838 46010 VALENCIA 46022 VALENCIA
http://info.uji.es 96 386 41 00 96 386 41 00
32
DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS / 19
33
19 / DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS
34
DIRECCIONS D’INTERES / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA / 19
35
19 / DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS
36
DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS / 19
37
19 / DIRECCIONS D’INTERES / ESTUDIS UNIVERSITARIS
38
DIRECCIONS D’INTERES /OCUPACIÓ / 19
39
19 / DIRECCIONS D’INTERES / OCUPACIÓ
Comunitat Foral
de Navarra
Universitat de Navarra
Campus Universitario
31080 Pamplona
948425600
http://www.unav.es
Comunitat Autònoma
del País Vasc
Mondragón Unibersitatea
C/ Loramendi, 4
20500 Mondragón (Guipúzcoa)
943712185
http://www.mondragon.edu
Universitat de Deusto
Av. de las Universidades, 24
48007 Bilbao
944139000
http://www.deusto.es
40
DIRECCIONS D’INTERES / OCUPACIÓ / 19
Ocupació
15. Oficines Elx Villena
Elx-José Sánchez Compositor Manuel Carrascosa,2
d’Ocupació C/ José Sánchez Sáez, 11 03400 Villena
03202 Elx 965801508
Centres SERVEF d’Ocupació 966613920
Xixona
PROVÍNCIA D'ALACANT Elx-Mariano Benlliure C/ Marcelo Mira, 10
C/ Mariano Benlliure, 6 03100 Xixona
Alacant 03201 Elx 965610083
Alacant-Isabel la Católica 965445312
C/ Isabel la Católica, 1-3 PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
03007 Alacant Elx-Pedro Moreno
965927940 C/ Pedro Moreno Sastre, 20 Castelló de la Plana
03205 Elx Castelló-Castelldefels
Alicante-Los Ángeles 965430055 C/ Castelldefels, 17
C/ Primitivo Pérez, 15 12004 Castelló de la Plana
03010 Alicante Elda 964723150
965250361 Elda-Rodríguez Fornós
C/ Dr. Rodríguez Fornós, 2 Castelló-Herrero
Ubicació provissional 03600 Elda C/ Herrero, 29-31
C/ Jávea, 2 965399611 12005 Castelló de la Plana
965910142 964254264
Elda-María Guerrero
Alacant -San Juan Bosco C/ María Guerrero, 30 Onda
C/ San Juan Bosco, 15 03600 Elda C/ Concepción, 46
03005 Alacant 965393301 12200 Onda
965984497 964600809
Ibi
Alcoi Av. Juan Carlos I, 13 Segorbe
C/ Oliver, 11 03440 Ibi C/ Castellón, 19
03802 Alcoi 966553382 12400 Segorbe
965330275 964711245
La Vila Joiosa
Benidorm C/ Pianista Gonzalo Soriano, 1 La Vall d’Uixó
Av. L’Aigüera, 8 03570 La Vila Joiosa Av. del Agricultor, 4
(Edif. Gemelos XVII) 965890332 12600 La Vall d’Uixó
03501 Benidorm 964690704
965850188 Novelda
C/ María Cristina, 123 Vila-real
Calp 03660 Novelda Av. Francisco Tárrega, 22
C/ Benissa, 2. Edif. Atalaya 965605211 12540 Vila-real
03710 Calp 964506610
965834911 Orihuela
Prol. Ronda Sto. Domingo, 4 Vinaròs
Crevillent 03300 Orihuela C/ Santa Marta, 9
C/ San Vicente Ferrer, 1 965302647 12500 Vinaròs
03330 Crevillent 964450516
965401861 Petrer
Pl. Pablo Iglesias, 2 PROVÍNCIA DE VALENCIA
Dénia 03610 Petrer
Av. Ramón Ortega, 3b (Ed. La Paz) 965376411 Alaquàs
03700 Dénia Pl. Constitució, 3
966420610 Torrevieja 46970 Alaquàs
C/ Galeón, 6 961506511
03180 Torrevieja
966701377
41
19 / DIRECCIONS D’INTERES / ORIENTACIÓ
42
DIRECCIONS D’INTERES / ORIENTACIÓ / 19
Elx
Camino de Ferrández, 5
965453029
03271 Elx
Orihuela
Pda. Escorratel, 13-A
965304676
03300 Orihuela
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
Benicarló
Av. Corts Valencianes, 2
964461840
12580 Benicarló
Castelló
C/ Venecia, 140
964256181
12006 Castelló de la Plana
PROVÍNCIA DE VALENCIA
Aldaya
C/ Ricardo Fuster Fuster, s/n
961515528
46960 Aldaia
43
19 / DIRECCIONS D’INTERES / INFORMACIÓ
Orientació
SPE A-09 PROVÍNCIA DE VALENCIA
17. Servicis C/ Vicente Aleixandre, 12
03440 Ibi SPE V-01
Psicopedagògics 965554907 966554065 C/ Amadís de Gaula, s/n
03402940@edu.gva.es (C.P. Nra. Sra. del Carmen)
Escolars 46022 Valencia
SPE A-10 963725804 963557893
PROVÍNCIA D'ALACANT C/ Hernán Cortés, 24 46402005@edu.gva.es
03660 Novelda
SPE A-01 965604811 965604811 SPE V-02
03402991@edu.gva.es C/ Erudito Pagès, s/n
Arzobispo Loaces, 9, baix 46019 Valencia
03003 Alacant 963661785 963661188
965125773 965126908 SPE A-11 46402391@edu.gva.es
03402460@edu.gva.es C/ 9 de Octubre, 4-b Edif. La Paz
03700 Dénia SPE V-03
SPE A-02 965783733 966424212 C/ Albalat, 1-2º
Av. Mestre Melchor Botella, 10 03403002@edu.gva.es (Casal de la Joventut)
03206 Elx 46500 Sagunt
965462405 966667024 SPE A-12 962660986 962663526
03402541@edu.gva.es C/ España, 35 46402030@edu.gva.es
03160 Almoradí
SPE A-03 965701715 966781671 SPE V-04
C/ Maestro J. Ribera Montes,10 03403041@edu.gva.es C/ San Juan Bautista, 22
(Parque el Romeral) (CP San Juan Bautista)
03802 Alcoi PROVÍNCIA DE CASTELLÓ 46900 Torrent
965332262 965333738 961588404 961572041
03402630@edu.gva.es SPE C-01 46402081@edu.gva.es
C/ Carreró, s/n
SPE V-05
SPE A-04 12500 Vinaròs Av. Alcodar, s/n. Pol. Alcodar
C/ Guillén Tato, 26 Baix 964454343 964454343 46701 Gandia
03600 Elda 12400241@edu.gva.es 962868934 962868174
965382858 965390433 46402108@edu.gva.es
03402681@edu.gva.es SPE C-02
C/ Prol. José Pradas Gallén, Ed. SPE V-06
SPE A-05 B, Pta. 2 Av. Luis Suñer, 12, entres.
Camí de l’Institut, 2 12006 Castellón de la Plana 46600 Alzira
03590 Altea 964224493 964224493 962402257 962401278
965843973 966880736 12400330@edu.gva.es 46402111@edu.gva.es
03402708@edu.gva.es
SPE C-03 SPE V-07
SPE A-06 C/ Manuel Cubero, 7 Av. Plà de l’Arc, s/n. (Villa Ángeles)
C/ Marqués de Rafal, subida. S. 12530 Burriana 46160 Llíria
Ant. 1 964516735 964516735 962782785 962782155
03300 Orihuela 12400381@edu.gva.es 46402170@edu.gva.es
.965305105 965305142
03402711@edu.gva.es SPE C-04 SPE V-08
Ctra.Borriol s/n, Campus Borriol C/ Garcés Vericat, 12
(E.O.I.) Edificio C , 3er pta. (CP San Luis)
SPE A-07 12006 Castellón de la Plana 46360 Buñol
Arzobispo Loaces, 9 - baix 964244557 964244557 962500145 962500145
03003 Alacant 12400408@edu.gva.es 46402251@edu.gva.es
965125773 965126908
03402770@edu.gva.es SPE C-05 SPE V-09
Paseo Romualdo Amigó, 6 C/ Académico Maravall, s/n bajo
SPE A-08 12400 Segorbe (CP. Gonzalbez Vera)
Av. Mestre Melchor Botella, 10 964713044 964713044 46800 Xàtiva
03206 Elx 12400411@edu.gva.es 962274303
965462655 965460223 46402340@edu.gva.es
03402851@edu.gva.es
44
DIRECCIONS D’INTERES / INFORMACIÓ / 19
45
19 / DIRECCIONS D’INTERES / INFORMACIÓ
Informació
Oficina d’Estrangers Castelló
19. Oficines i 20. Oficines 964759250
47
19 / DIRECCIONS D’INTERES
48
20
GLOSSARI
20 GLOSARI
Informa’t 2008-2009
R Consell orientador: accions d'ajuda individualitzada a l'alumnat sobre el seu futur acadè-
mic i professional, que serà realitzat pel tutor o tutora de l'alumne o alumna, d'acord amb les
aportacions del professorat del grup i l'assessorament del Departament d'Orientació.
R Informe Psicopedagògic: manifestació escrita o oral d'un juí sobre un subjecte com a re-
sultat del procés d'exploració continuada i de la interpretació de les dades obtingudes.
R Tutoria: acció orientadora directa realitzada pel professorat, principalment el que exercix
les funcions de tutor, amb el grup-classe.
2
GRÀFICS
Esquema d'itineraris des del
Batxillerat
3r Cicle Doctor
Títol de Tècnic Superior Títol de Tècnic Superior
2n Cicle Llicenciat
Cicles Formatius de Cicles Formatius de
1r Cicle Diplomat Formació Professional Grau Superior
Específica
Ensenyaments Ensenyaments d’Arts
Universitaris Formació Professional Plàstiques i Disseny
de Grau Superior
Prova d’Accés Prova d’Accés
T í t o l Superior
Prova d’Accés
equivalent a
Títol Llicenciat
de Batxiller Universitari
Art Dramàtic
1r Curs
T í t o l Superior
Batxillerat
equivalent
a Llicenciat
Prova d’Accés
Universitari
Títol equivalent a Grau Superior
Diplomat Universitari
Ensenyaments
Prova d’Accés
de Música
Ensenyaments
Superiors Ensenyaments
de Conservació de Dansa
i Restauració
de Béns Culturals,
Ceràmica, Disseny T í t o l Tècnic
i Vidre Esportiu Superior
Prova d’Accés
Grau Superior
Certificat de Nivell
T í t o l Tècnic
Esportiu
Ensenyaments Grau Mitjà
d’Idiomes
Ensenyaments
Sense Titulació Amb Titulació Esportius
Esquema d'itineraris des dels
Cicles Formatius de Formació Professional
de Grau Mitjà
Títol de Batxiller
Títol de Tècnic Superior
2n Curs
Cicles Formatius
Formació Professional de Formació Professional
Ocupacional 1r Curs
Específica
MÓN LABORAL
Títol de Tècnic
* Professional Específica
Formació
Títol de Tècnic Professional de
Grau Mitjà
Cicles Formatius
de Formació Professional
Específica Títol Professional
Prova d’Accés
Grau Mitjà
Formació Professional
de Grau Mitjà Ensenyaments
de Música
Ensenyaments de
Títol de Tècnic en Arts Dansa
Prova d’Accés
Plàstiques i Disseny
Grau Superior
Ensenyaments d’Arts
Plàstiques i Disseny Títol de Tècnic
Esportiu
Certificat de Nivell Grau Mitjà
Ensenyaments
Esportius
E n s e n y a m e n ts
d’Idiomes
Sense Titulació Amb Titulació
Prova d’Accés
MÓN LABORAL
Llicenciat Universitari
Grau Superior
* Títol de
Art Dramàtic
Títol Professional
Prova d’Accés
Tècnic Superior
Grau Mitjà
Cicles Formatius
Ensenyaments de M ú s i c a
de Formació Professional
Específica
Ensenyaments de D a n s a
Grau Superior
Grau Mitjà
Cicles Formatius
de Grau Superior Ensenyaments Esportius
E n s e n y a m e n ts
d ’ A r ts P l à s t i q u e s i Títol equivalent a Diplomat
Disseny Universitari
Prova d’Accés
Certificat de Nivell
Ensenyaments Superiors
de Conservació
i Restauració de Béns
E n s e n y a m e n ts Culturals, Ceràmica,
d’Idiomes Disseny i Vidre
Títol de Batxiller
Títol de Tècnic Superior en
2n Curs Arts Plàstiques i Disseny
Formació Professional
de Grau Superior
Prova d’Accés
Cicles Formatius
de Grau Mitjà
Títol de Tècnic
E n s e n y a m e n ts
Cicles Formatius
d ’ A r ts P l à s t i q u e s de Formació Professional
i Disseny Específica
Formació Professional de
Títol Professional Grau Mitjà
Prova d’Accés
Grau Superior
Ensenyaments de Dansa
Títol de Tècnic
Esportiu
Certificat de Nivell Grau Mitjà
Ensenyaments
Esportius
E n s e n y a m e n ts
d’Idiomes
Sense Titulació Amb Titulació
Prova d’Accés
MÓN LABORAL
Títol de Tècnic Superior
Cicles Formatius de
Formació Professional
*
Específica
Formació Professional
Títol de Grau Superior
de Tècnic Superior
en Arts Plàstiques i
Prova d’Accés
E n s e n y a m e n ts d ’ A r ts Títol Professional
Plàstiques i Disseny
Grau Mitjà
Ensenyaments de Música
Ensenyaments de Dansa
Certificat de Nivell
Títol de Tècnic
Esportiu Superior
Prova d’Accés
Grau Superior
E n s e n y a m e n ts
d’Idiomes Títol de Tècnic Esportiu
Grau Mitjà
Ensenyaments
Esportius
3r Cicle Doctor
2n Cicle Llicenciat
1r Cicle Diplomat
Ensenyaments
Universitaris
Títol de Tècnic
Esportiu Superior
Grau Superior
Ensenyaments Esportius
Prova d’Accés
Títol Tècnic
Títol de Batxiller
Esportiu
2n Curs Professional
1r Curs E n s e n y a m e n ts
Esportius
Batxillerat
Prova d’Accés
Títol de Graduat en
Educació Secundària
Educació Secundària
Obligatòria
3r Cicle Doctor
Ensenyaments
Universitaris
Títol Superior
(equivalent a
Llicenciat
Universitari)
Ensenyaments
Superiors
de Música
Prova d’Accés
2n Curs E n s e n y a m e n ts
1r Curso Professionals
de Música
Batxillerat
Prova d’Accés
Certificat
Prova d’Accés
E n s e n y a m e n ts
E l e m e n ta l s
de Música
3r Cicle Doctor
Ensenyaments
Universitaris
Títol Superior
(equivalent a
Llicenciat
Universitari)
Ensenyaments
Superiors
de Dansa
Prova d’Accés
2n Curs E n s e n y a m e n ts
1r Curso Professionals
de Dansa
Batxillerat
Prova d’Accés
Certificat
Prova d’Accés
E n s e n y a m e n ts
E l e m e n ta l s
de Dansa