You are on page 1of 64

MOISS GIL

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES


Escultura

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

FUNDACIN CULTURAL FRAX DE LA COMUNITAT VALENCIANA Patronos de Honor M. H. Sr. D. J. LUIS OLIVAS MARTNEZ D. MODESTO CRESPO MARTNEZ D. RAMN MARTN MATEO D. PERE MARIA ORTS I BOSCH PATRONATO Presidente D. MATAS PREZ SUCH Vicepresidentes D. RAMN DE SOTO ARNDIGA Da. CONCEPCIN GMEZ OCAA Secretaria Da. MARA JOS ARGUDO POYATOS Tesorera Da. NURIA MONTES DE DIEGO Vocal Director de Proyectos D. SEBASTI GARCIA I MUT Vocales D. ANTONIO LPEZ DE VILA MUOZ D. LUIS MIGUEL MART BORDERA D. ISAAC VIDAL SNCHEZ

Patronos D. VICENTE ARQUES CORTS D. J. MANUEL DEL CARPIO HORNERO D. PERE JOAN DEVESA MARTNEZ D. JOS MIGUEL ESCRIG NAVARRO D. VICENTE ESCRIG PERIS D. JUAN A. ESPINOSA ZARAGOZA D. JUAN NGEL FERRER AZCONA D. F.JAVIER GARCA CUENCA D. FELIPE V. GARN LLOMBART D. JOS GASC FRAU D. NGEL HERNNEZ RODRGUEZ D. FRANCISCO JUAN MARTNEZ D. MARIANO LPEZ GARCA D. JAIME LLINARES FUSTER D. FRANCISCO RAMN LL ORENS ORTS D. RAFAEL MIR PASCUAL Da. M VICTORIA PALAU TRREGA D. VICENTE PREZ AGULL D. VICENTE PREZ GASQUET D. CARLOS A. PRECIOSO ESTIGUN D. JESS RODRGUEZ MARN D. EDUARDO SNCHEZ JAN D. JOS SUCH RONDA Da. MLUCA TORRES FONTGIRVERT

EXPOSICIN Coordinacin MOISS GIL Montaje JOSE PALACIOS JULIO REIG CATLOGO Texto ROM DE LA CALLE Traduccin al valenciano VICENT SANTAMARIA Maquetacin MOISS JR Fotografas ENRIQ ALBERO

..................................................... de los textos: los autores de las imgenes: los autores y propietarios de la presente edicin: Fundacin Cultural Frax de la Comunitat Valenciana, 2010

ISBN: 978-84-615-2096-1

Fundacin Cultural Frax de la Comunitat Valenciana Paseo de las Estrellas, 3 03581 - Albir - LAlfs del Pi (Alicante, Espaa) Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: + 34 96 686 42 42 www.fundacionfrax.org e-mail: fundacion@fundacionfrax.org

Fundacin Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - LAlfs del Pi (Alicante, Espaa) Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: fundacion@fundacionfrax.org

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

CAMINS LLIURES SITUACICONS PRIVADES


MOISS GIL

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

VICENTE ARQUES CORTS Alcalde de lAlfs del Pi La apertura de la Fundacin Frax ha motivado una demanda artstica en nuestro municipio. Abrirse al exterior y poseer una mayor informacin visual de los acontecimientos artsticos que generan variaciones en nuestro presente plstico, el conocimiento y el reconocimiento a nuestro pasado, son un imperativo para lAlfs del Pi. Esta exposicin de Moiss Gil lo demuestra. Este magnfico Centro Cultural impregnado por el mediterrneo, ha sido y es puente de comunicacin y encuentro, de enriquecimiento y dilogo entre ese, a veces, fantstico y desconcertante arte actual y nuestra ciudad. Como alcalde de lAlfs del Pi quiero reiterar mi felicitacin al Patronato de la Fundacin Frax por su trabajo eficaz. Han sido merecedores de la confianza y apoyo tanto de las entidades pblicas como privadas y eso nos permite contemplar arte del mximo nivel y acercar a los artistas de la Comunidad Valenciana a todos los alicantinos. Con el cambio de estacin la Fundacin Frax vuelve a aportar al mundo cultural y al ciudadano, el aire inquieto y renovador que siempre representa el aire de nuestro tiempo. La dicotoma de mostrar lo de fuera e impulsar lo nuestro, que en tantas ocasiones, como en esta, rebasa la valoracin puramente local.

VICENTE ARQUES CORTS Alcalde de lAlfs del Pi Lobertura de la Fundaci Frax ha motivat una demanda artstica al nostre municipi. Obrir-se a lexterior i posseir ms informaci visual dels esdeveniments artstics que generen variacions en el nostre present plstic, el coneixement i el reconeixement al nostre passat, sn un imperatiu per a lAlfs del Pi. Aquesta exposici de Moiss Gil ho demostra. Aquest magnfic Centre Cultural impregnat pel Mediterrani, ha sigut i s pont de comunicaci i trobada, denriquiment i dileg entre aquest, a vegades, fantstic i desconcertant art actual i la nostra ciutat. Com a alcalde de lAlfs del Pi vull reiterar la meua felicitaci al Patronat de la Fundaci Frax pel seu treball efica. Han sigut mereixedors de la confiana i suport tant de les entitats pbliques com privades i aix ens permet contemplar art del mxim nivell i acostar els artistes de la Comunitat Valenciana a tots els alacantins. Amb el canvi destaci, la Fundaci Frax torna a aportar al mn cultural i al ciutad laire inquiet i renovador que sempre representa laire del nostre temps. La dicotomia de mostrar all de fora i impulsar all nostre, que en tantes ocasions, com en aquesta, sobrepassa la valoraci purament local.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

La exposicin dedicada a Moiss Gil, artista de dilatada trayectoria, tantas veces reconocida en exposiciones nacionales e internacionales y creador sobre todo de una obra personal, representa ms que un homenaje al escultor el reencuentro con nuestro artista y su proyeccin en el mbito provincial, sin ms justificacin que el propio deleite de la contemplacin plstica de una coleccin de esculturas con puesto destacado en nuestra tierra. Para los alfasinos es un orgullo disponer de un Centro Cultural de las dimensiones de la Fundacin Frax y poder albergar exposiciones de la calidad de Moiss Gil a quien damos una calurosa bienvenida desde estas lneas.

Lexposici dedicada a Moiss Gil, artista de dilatada trajectria, tantes vegades reconeguda en exposicions nacionals i internacionals i creador sobretot duna obra personal, representa ms que un homenatge a lescultor el retrobament amb el nostre artista i la seua projecci en lmbit provincial, sense ms justificaci que el propi delit de la contemplaci plstica duna collecci descultures amb un lloc destacat en la nostra terra. Per als alfassins s un orgull disposar dun Centre Cultural de les dimensions de la Fundaci Frax i poder albergar exposicions de la qualitat de Moiss Gil a qui donem una calorosa benvinguda des daquestes lnies.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Moiss Gil junto a la escultura Equilibri en el Centro Cultural el Brocense . Cceres

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

MATAS PEREZ SUCH Presidente de la Fundacin Frax Siempre resulta gratificante llevar el arte a la calle. Interrumpir el paseo de quien se dirige a alguna parte para comunicarle un mensaje que no espera. Como presidente de la Fundacin Frax, me satisface de manera especial poder contribuir a esa sorpresa organizando, a partir del 23 de septiembre, una nueva exposicin en el espacio urbano que rodea el edificio de nuestra sede con la muestra Caminos libres, situaciones privadas del escultor Moiss Gil. Con su ejrcito de almas de metal y acero sobre la acera, Gil conseguir cumplir por partida doble el objetivo que cincela su obra: hacer reflexionar al individuo sobre el lugar y papel que ocupa en la sociedad que lo envuelve. Una provocacin a despertar del comportamiento normalizado, generalizado, que llegar a quienes vengan en su busca, y a quienes la casualidad de su paseo les enfrente a ella. La Fundacin Frax contribuye as a universalizar ms la obra de este artista que busca embestir el pensamiento ajeno sin importarle la complacencia de la crtica. Que recrea figuras cuya fuerza y frialdad no deja lugar a la indiferencia. Un artista, Moiss Gil, que busca el renacimiento de la conciencia humana encarndola al mimetismo y robotizacin que impone la rutina y el acomodo de la vida diaria.

MATAS PEREZ SUCH Presidente de la Fundacin Fraxi Sempre resulta gratificant portar lart al carrer. Interrompre el passeig de qui es dirigeix a alguna part per a comunicar-li un missatge que no espera. Com a president de la Fundaci Frax, em satisf de manera especial poder contribuir a aquesta sorpresa organitzant, a partir del 23 de setembre, una nova exposici a lespai urb que rodeja ledifici de la nostra seu amb la mostra Camins lliures, situacions privades de lescultor Moiss Gil. Amb el seu exrcit dnimes de metall i acer sobre la vorera, Gil aconseguir complir per partida doble lobjectiu que cisella la seua obra: fer reflexionar a lindividu sobre el lloc i el paper que ocupa en la societat que lenvolta. Una provocaci a despertar del comportament normalitzat, generalitzat, que arribar als que vinguen a buscar-lo, i als que la casualitat del seu passeig els la pose al davant. La Fundaci Frax contribueix aix a universalitzar ms lobra daquest artista que busca envestir el pensament ali sense importar-li la complaena de la crtica. Que recrea figures, la fora i la fredor de les quals no deixa lloc a la indiferncia. Un artista, Moiss Gil, que busca el renaixement de la conscincia humana encarant-la al mimetisme i a la robotitzaci que imposa la rutina i lacomodament de la vida diria.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Moiss Gil treballant al seu estudi de Cocentaina tallant una figura humana

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

ROM DE LA CALLE Catedrtic Universitat de Valncia-Estudi General MOISS GIL. OPCIONES NARRATIVAS DE LA FIGURA HUMANA. Me gusta, a travs de la obra de arte, hacerme eco de lo que veo, siento y vivo; referirme a lo que pasa en la calle y en el mundo. Moiss Gil (2010) Afirmar que la imagen escultrica de la figura humana siempre ha despertado --para nuestra mirada-- una singular pregnancia en el mantenimiento de su inters y seguimiento visuales y que ha potenciado adems, a travs de todas sus posibles metamorfosis expresivas, una especial capacidad de significacin, no deja de ser la puntual formulacin de un principio de lgica obviedad, plenamente constatada en el dominio de la comunicacin artstica. Por otra parte, atestiguar que --desde un punto de vista formal-- la construccin, en el espacio, de estructuras geomtricas exentas, plenamente armnicas y regulares en sus trazados, activando con su presencia el compartido concepto de cobijo, refugio o habitculo arquitectnico, no hace sino propiciar, estticamente, el surgimiento de una fuerte tensin escenogrfica al socaire de nuestras posibles intervenciones en ellas. Pues bien, si sumamos ambas opciones, por una parte, la presencia prioritariamente reiterada de la figura humana y, por otra, la coexistente proliferacin, asimismo, de estructuras geomtricas exentas, tendremos ya perfectamente definidos los dos parmetros escultricos en principio, radicalmente distintos y opuestos entre s-- que con9

ROM DE LA CALLE Catedrtic Universitat de Valncia-Estudi General MOISS GIL. OPCIONS NARRATIVES DE LA FIGURA HUMANA. Magrada, a travs de lobra dart, fer-me ress del que veig, sent i visc; referir-me al que passa al carrer i al mn. Moiss Gil (2010) Afirmar que la imatge escultrica de la figura humana sempre ha despertat -per a la nostra miradauna singular pregnncia en el manteniment del seu inters i seguiment visuals i que ha potenciat, a ms, a travs de totes les seues possibles metamorfosis expressives una especial capacitat de significaci, no deixa de ser la puntual formulaci dun principi d'obvietat lgica, plenament constatada en el domini de la comunicaci artstica. Daltra banda, testificar que -des dun punt de vista formal- la construcci, en lespai, destructures geomtriques exemptes, plenament harmniques i regulars en els seus traats, activant amb la seua presncia el compartit concepte de recer, refugi o habitacle arquitectnic, no fa sin propiciar, estticament, el sorgiment duna fort tensi escenogrfica a recer de les nostres possibles intervencions. Doncs b, si sumem ambdues opcions, duna banda, la presncia prioritriament reiterada de la figura humana i, duna altra, la coexistent proliferaci, aix mateix, destructures geomtriques exemptes, tindrem ja perfectament definits els dos parmetres escultrics -en principi, radicalment distints i oposats entre si- que constitueixen el fonament i el punt de partida de lactivitat escultrica desenvolupada per Moiss Gil (Cocentaina, 1963) durant

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

stituyen el fundamento y punto de partida de la actividad escultrica desarrollada por Moiss Gil (Cocentaina, 1963) durante cerca de tres dcadas, a partir de una doble tradicin que bebe directamente del expresionismo, en la elaboracin de la siempre emblemtica figura humana, y del contructivismo, en la radical normativa que regula la presencia de las potentes escenografas arquitectnicas. La verdad es que he seguido profesionalmente, por mi parte, las aventuras de su trayectoria artstica --siempre decantada, de forma monogrfica, hacia el quehacer escultrico-- como critico de arte y profesor de Esttica, centrado, muy en particular, en el contexto valenciano, desde hace suficientes aos como para poder afirmar, sin duda alguna, que tanto su concepcin escultrica como su lenguaje artstico han mantenido una sostenida continuidad evolutiva en los rasgos bsicos de todo su itinerario investigador, docente y productivo. De ah que francamente no nos resulte difcil, intentar una cierta aproximacin didctica a las claves esenciales de su potica escultrica. Pero de qu hablamos, precisamente, 10

A TOMBAR EL MUR Acer i alumini 171x62x50 2008

prop de tres dcades, a partir duna doble tradici que beu directament de lexpressionisme, en lelaboraci de la sempre emblemtica figura humana, i del constructivisme, en la radical normativa que regula la presncia de les potents escenografies arquitectniques. La veritat s que he seguit professionalment, per la meua banda, les aventures de la seua trajectria artstica -sempre decantada, de forma monogrfica, cap al quefer escultric- com a crtic dart i professor dEsttica, centrat, molt en particular, en el context valenci, des de fa suficients anys com per a poder afirmar, sens dubte, que tant la seua concepci escultrica com el seu llenguatge artstic han mantingut una sostinguda continutat evolutiva en els trets bsics de tot el seu itinerari investigador, docent i productiu. Dac que francament no ens resulte difcil intentar una certa aproximaci didctica a les claus essencials de la seua potica escultrica. Per de qu parlem, precisament, quan ens referim descriptivament a la potica dun artista? En concret, conv recordar que la noci de potica integra, al seu torn, determinats extrems copresents: duna banda, s determinant lexistncia dun

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

cuando nos referimos descriptivamente a la potica de un artista? En concreto, conviene recordar que la nocin de potica integra, a su vez, determinados extremos copresentes: por una parte, es determinante la existencia de un concepto de arte; adems es esencial el recurso a una opcin de programa y, por ltimo, tenemos la disponibilidad de una serie de registros normativos, siempre en relacin a las posibles actividades resultantes de su aplicacin. Referirnos, pues, a la potica de Moiss Gil implica, desde la actividad de la crtica de arte, poner en marcha la tarea de explicitar las bases generales de su lenguaje escultrico, a partir precisamente del estudio de su produccin artstica, en relacin directa con la concepcin esttica habilitada, con el programa operativo desarrollado y con la regulacin normativa fijada conjuntamente en su particular trabajo. A menudo, entre la potica efectiva y la obra final resultante en cada caso-- conviene asimismo rastrear la posible presencia intermedia del apunte, boceto, estudio previo o dibujo preexistente, ya que es esta especie de etapa puente entre la potica general y la obra definitiva-- la que cobra una rotunda fuerza explicativa, de carcter pedaggico y didctico, tanto respecto a la propia actividad 11

EN LA PORTA Acer i auumini 230x70x57 2008

concepte dart; a ms s essencial el recurs a una opci de programa i, finalment, tenim la disponibilitat duna srie de registres normatius, sempre en relaci a les possibles activitats resultants de la seua aplicaci. Referir-nos, doncs, a la potica de Moiss Gil implica, des de lactivitat de la crtica dart, posar en marxa la tasca dexplicitar les bases generals del seu llenguatge escultric, a partir justament de lestudi de la seua producci artstica, en relaci directa amb la concepci esttica habilitada, amb el programa operatiu desenvolupat i amb la regulaci normativa fixada conjuntament en el seu particular treball. Sovint, entre la potica efectiva i lobra final resultant en cada cas- conv aix mateix rastrejar la possible presncia intermdia de lapunt, esbs, estudi previ o dibuix preexistent, ja que s aquesta espcie detapa pont -entre la potica general i lobra definitiva- la que cobra una rotunda fora explicativa, de carcter pedaggic i didctic, tant respecte a la prpia activitat escultrica mantinguda per lartista o en relaci a lanlisi de les obres

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

escultrica mantenida por el artista o en relacin al anlisis de las obras existentes, como igualmente tambin en lo tocante a la experiencia esttica de los receptores. En nuestro caso, convenimos en mantener estos tres extremos mutuamente correlacionados, al referirnos a su potica, a su lenguaje y a su produccin artstica. No en vano, apuntbamos al principio, a modo de escueta aproximacin, que el encuentro calculado y decidido del expresionismo preponderante de la figura humana y del contruccionismo inherente a las estructuras geomtricas --diseadas en el espacio y convertidas en habituales escenografas de su actuacin, ms all de ser simples basamentos evolucionados-son por cierto, como ya otros estudiosos han matizado, los constantes elementos que han venido integrando su personal repertorio escultrico. 12

existents, com igualment tamb pel que fa a lexperincia esttica dels receptors. En el nostre cas, convenim a mantenir aquests tres extrems mtuament correlacionats, en referir-nos a la seua potica, al seu llenguatge i a la seua producci artstica. No de bades apuntvem al principi, a manera de concisa aproximaci, que l'encontre calculat i decidit de lexpressionisme preponderant de la figura humana i del construccionisme inherent a les estructures geomtriques -dissenyades en lespai i convertides en habituals escenografies de la seua actuaci, ms enll de ser simples basaments evolucionats- sn, per cert, com ja altres estudiosos han matisat, els constants elements que han estat integrant el seu personEL CAM RECORREGUT Acer i alumini al repertori escultric. 210x70x57 Certament, al llarg de 2008 la seua prolfica trajectria, Moiss Gil no ha deixat de presentar-nos en una metfora sostinguda- les ms diverses aventures narratives

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Ciertamente, a lo largo de su prolfica trayectoria, Moiss Gil no ha dejado de presentarnos en una sostenida met fora-- las ms diversas aventuras narrativas en torno de la figura humana, en el problemtico contexto de su existencia contempornea. Lo que supone, en igual medida, su directa implicacin personal como escultor inquieto y comprometido-- en el marco plural del complejo universo humano. As hemos querido reflejarlo con la cita de nuestro motto inicial, en la que l mismo acenta su compromiso con la sociedad contempornea, a la que desea reflejar a travs de sus obras, poniendo en prctica su personal pedagoga, propia, sin duda, de un profesor que ha reflexionado asiduamente en torno a los objetivos, los procedimientos y las etapas de su correspondiente accin educadora y tambin de su aprendizaje, siempre en simultaneidad. Sus figuras humanas, realizadas habitualmente en aluminio, manteniendo fijadas sus caractersticas expresivas, incluso al margen de sus dimensiones, segn las esculturas promovidas, en cada situacin, de acuerdo con los encargos y propuestas recibidas, aseguran la presentacin de un determinado carcter genrico y universal. Sin rasgos concretos 13

FINESTRES DENSOMNI Acer i alumini 150x35x35 2009

al voltant de la figura humana, en el problemtic context de la seua existncia contempornia. El que representa, en la mateixa mesura, la seua directa implicaci personal com a escultor inquiet i comproms- en el marc plural del complex univers hum. Aix, hem volgut reflectir-ho amb la cita del nostre motto inicial, en la qual ell mateix accentua el seu comproms amb la societat contempornia, a la qual desitja reflectir a travs de les seues obres, posant en prctica la seua personal pedagogia, prpia, sens dubte, dun professor que ha reflexionat assduament entorn dels objectius, els procediments i les etapes de la seua corresponent acci educadora i tamb del seu aprenentatge, sempre en simultanetat. Les seues figures humanes, realitzades habitualment en alumini, mantenint fixades les seues caracterstiques expressives, fins i tot al marge de les seues dimensions, segons les escultures promogudes, en cada situaci, dacord amb els encrrecs i propostes rebudes, asseguren la presentaci dun determinat carcter genric i universal. Sense trets concrets personalitzats, apunten sempre i per igual al subjecte hum en general, sense privatitzacions ni singularitats especfiques. Direm que les seues escultures mai no tenen cognoms didentificaci, perqu solament

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

personalizados, apuntan siempre y por igual al sujeto humano en general, sin privatizaciones ni singularidades especficas. Diramos que sus esculturas nunca tienen apellidos de identificacin, pues slo desempean, ms bien, explcitas funciones: homo faber, homo ludens, homo socius, homo viator Por el contrario, las estructuras geomtricas estandarizadas, desarrolladas comnmente en acero tratado, oxidado y envejecido, presentan colores y texturas totalmente diferentes y contrastadas frente a las figuras de aluminio. De ah la fuerte distincin que el contemplador ejercita visualmente-entre la figura humana y las arquitecturas en las que habita y donde se plantean contextos diferenciales --como al propio Moiss Gil le gusta subrayar-- respecto a las situaciones que sus esculturas crtica y/o testimonialmente representan y comunican. En realidad, cada uno de sus diferentes propuestas escultricas, sirvindose estrictamente de esos dos elementos referenciales ya citados la arquitecura circundante y la figura humana como protagonista-- componen siempre una concreta teatralidad, a la cual los respectivos ttulos dados a las obras ayudan a predeterminar semnticamente. Tampoco queremos pasar por alto, como un dato caracterstico ms, la explcita monumentalidad que las piezas transmiten. No importa su tamao. Siempre esa tendencia a la ejemplaridad se trueca en recurso 14

exerceixen, ms aviat, explcites funcions: homo Faber, homo ludens, homo socius, homo viator Al contrari, les estructures geomtriques estandarditzades, desenvolupades sovint en acer tractat, oxidat i envellit, presenten colors i textures totalment diferents i contrastades davant de les figures dalumini. Dac la forta distinci que el contemplador exercita visualment- entre la figura humana i les arquitectures en qu habita i on es plantegen contexts diferencials -com al propi Moiss Gil li agrada subratllar- quant a les situacions que les seues escultures de manera crticament i/o testimonial representen i comuniquen. En realitat, cadascuna FUGIDES VERTICALS de les seues diferents escultrFerro i polister propostes 182x52x87 iques, servint-se es2006 trictament daquests dos elements referencials ja citats larquitectura circumdant i la figura humana com a protagonista- conformen sempre una concreta teatralitat, a la qual els respectius ttols que dna a les obres ajuden a predeterminar semnticament.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

monumental en el dilogo que se establece entre la figura y el andamiaje escenogrfico en el que acta. Casi afirmaramos que cualquiera de sus propuestas de pequeo formato podra versionarse, en grandes dimensiones, sin alterar realmente sus intrnsecas referencias constructivas. No es menos cierto que el espectador, al enfrentarse a las propuestas de Moiss Gil, mantiene un cierto distanciamiento analtico frente a ellas. No juegan curiosamente a su seduccin. Ms bien motivan brechtianamente, por el contrario, el ejercicio de la reflexin crtica. Por ello necesita penetra en el ambiente que se le muestra y que, debido a los metales utilizados en la produccin escultrica aluminio / acero y hierro, bsicamente y a veces, a modo de elocuente contraste, tambin la madera, sumamente clida o el polister muy verstil en sus posibilidades; sin olvidar sus recurrencias al gres, de intenso comportamiento--, transmite y adquiere, por lo comn, tonalidades fras, motivando sensaciones mecanizadas propias de un mbito postecnolgico y hasta rayando incluso con la ciencia ficcin. Cunto de realidad o de utopa nos es planteado en esos escenarios, siempre diferentes y siempre iguales, que forman parte directa de sus obras? Entre la realidad y la ficcin, cada secuencia narrativa, transformada en escultura, abre las puertas a la fantasa de la interpretacin, algo que la literatura de sus rtulos orientativos respalda y promueve. A menudo he pensado que si Moiss Gil se dedicara al Cmic en vez de a la Escultura, esas mismas situaciones, presentadas en sus obras, se transfor15

Tampoc volem passar per alt, com una dada caracterstica ms, lexplcita monumentalitat que les peces transmeten. Tant fa la dimensi que tinguen. Sempre aquesta tendncia a lexemplaritat es transforma en recurs monumental en el dileg que sestableix entre la figura i la bastimentada escenogrfica en qu actua. Quasi afirmarem que qualsevol de les seues propostes de petit format podria versionarse, en grans dimensions, sense alterar realment les intrnseques referncies constructives. No s menys cert que lespectador, en enfrontar-se a les propostes de Moiss Gil, mant un cert distanciament analtic. No juguen curiosament a seduir-lo. Ms aviat, motiven brechtianament, al contrari, lexercici de la reflexi crtica. Per aix necessita penetrar ENCREUAMENT DEL CAOS en lambient que se li Acer i polister mostra i que, a causa 280x182x37 2007 dels metalls utilitzats en la producci escultrica -alumini / acer i ferro, bsicament i a vegades, a manera deloqent contrast, tamb la fusta, summament clida o el polister molt verstil en les seues possibilitats; sense oblidar les seues recurrncies al gres, dintens comportament-, trans-

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

maran directamente en vietas seriadas de una narracin continua. Y si se dedicara al cine, a la pintura, al teatro o la literatura? Sirvan, pues, tales analogas (en potencia) para expresar mejor ese carcter de elocuente seriacin encadenada, que estratgicamente deseamos aadir, como una nota ms, a la suma total de sus trabajos. No en vano, unas obras apuntan hacia las otras en una persistente cadena semntica y transvisual, que aboca potencialmente a un universo comn o enfoca hacia un imaginario compartido. Por otro lado, quizs esas constantes referencias arquitectnicas, directamente vinculadas a nuestra cotidianidad ventanas, puertas, barandillas, terrazas, rampas, abismos o escaleras-- sirven precisamente para mejor ubicar y dar vida, en proximidad descriptiva, a los planteamientos argumentales que sus piezas comunican, tomados de la vida diaria, de nuestra privacidad y de nuestras opciones pblicas o de sus contextos sociopolticos. Ars speculum vitae. Sus constantes reflexiones antropolgicas, transformadas en proyectos escultricos, mantienen esencialmente dos polaridades destacadas: por un lado, la presencia individualizada del sujeto humano, como actor y protagonista singular y exclusivo de la mayora de sus trabajos (A tombar el mur. 2008. Acero y aluminio. 171 x 62 x 50 cms / En la porta. 2008. Acero y aluminio. 230 x 70 x 57 cms. / El cam recorregut. 2008. Acero. 210 x 117 16

met i adquireix, normalment, tonalitats fredes, motivant sensacions mecanitzades prpies dun mbit posttecnolgic i fins i tot ratllant amb la cincia-ficci. Quant de realitat o dutopia ens s plantejat en aquests escenaris, sempre diferents i sempre iguals, que formen part directa de les seues obres? Entre la realitat i la ficci, cada seqncia narrativa, transformada en escultura, obri les portes a la fantasia de la interpretaci, un fet que la literatura dels seus rtols orientatius abona i promou. Sovint he pensat que si Moiss Gil es dedicara al cmic i no a lescultura, aquestes mateixes situacions, presentades en les seues obres, es transformarien directament en vinyetes seriades duna narraci contnua. I si es dedicara al cinCERCANT EL CAM ema, a la pintura, Acer i polister 280x182x37 al teatre o a la lit2006 eratura? Servisquen, doncs, aquestes analogies (en potncia) per a expressar millor aquell carcter deloqent seriaci encadenada, que estratgicament desitgem afegir, com una nota ms, a la suma total dels seus treballs. No de bades, unes obres apunten cap a les altres en una persistent cadena semntica i transvisual, que acosta potencialment a un univers com o enfoca cap a un imaginari compartit.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

x 48 cms. / Finestres densomi. 2009. Acero y aluminio. 150 x 35 x 35 cms.) y, por otra parte, la accin colectiva que toma cuerpo y fuerza comunitaria en determinadas propuestas escultricas (Fugides verticals. 2006. Hierro y polister. 182 x 52 x 87 cms. / Encreuaments del caos. 2007. Acero y polister. 280 x 182 x 143 cms. / Cercant el cam. 2007. Acero y polister. 180 x 117 x 37 cms. / Espectants. 2008. Acero. 201 x 69 x 61 cms.). Sin embargo, tambin caben en su recorrido opciones intermedias: presentaciones de figuras en grupos reducidos, mostrando la solidaridad, la ayuda o la labor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acero y aluminio. 233 x 84 x 62 cms. / Submissi. 2009. Acero y polister. 194 x 45 x 40 cms. / Ambivalents. 2009. Acero y aluminio. 232 x 59 x 50 cms. / Pujada per la porta. 2008. Acero y aluminio. 294 x 47 x 43 cms.). Y especial atencin merecen sus figuras humanas talladas en madera. Aunque obedeciendo al mismo lenguaje, el tacto del material y su mayor calidez acrecientan la interna expresividad de estas propuestas escultricas. (En espera. 2008. Acero y aluminio. 185 x 64 x 46 cms). 17

ESPECTANTS Acer 201x69x61 2008

Daltra banda, potser aquestes constants referncies arquitectniques, directament vinculades a la nostra quotidianitat -finestres, portes, baranes, terrasses, rampes, abismes o escales- serveixen precisament per a ubicar millor i donar vida, en proximitat descriptiva, als plantejaments argumentals que les seues peces comuniquen, presos de la vida diria, de la nostra privacitat i de les nostres opcions pbliques o dels seus contexts sociopoltics. Ars speculum vitae. Les seues constants reflexions antropolgiques, transformades en projectes escultrics, mantenen essencialment dues polaritats destacades: duna banda, la presncia individualitzada del subjecte hum, com a actor i protagonista singular i exclusiu de la majoria dels seus treballs (A tombar el mur. 2008. Acer i alumini. 171 x 62 x 50 cm / En la porta. 2008. Acer i alumini. 230 x 70 x 57 cm / El cam recorregut. 2008. Acer. 210 x 117 x 48 cm / Finestres densomi. 2009. Acer i alumini. 150 x 35 x 35 cm); daltra banda, lacci collectiva que pren cos i fora comunitria en determinades propostes escultr-

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Pero lgicamente la propia labor de seriacin que se promueve en la produccin escultrica de Moiss Gil tambin se ejercita en los montajes expositivos. A menudo no se presta suficiente atencin a las estrategias expositivas al hablar de las obras de un artista. Se piensa que esta tarea de montaje es ms bien responsabilidad directa del comisario de la muestra. Lo cual no deja de ser cierto, comnmente. Pero sera un equvoco imperdonable olvidar la estrecha correlacin existente entre escultura y espacio circundante. Una cosa es el espacio interno a la obra, con sus huecos, sus estructuras o sus distancias compositivas y otra diferente es el espacio que rodea las piezas y con el cual stas sostienen un interminable dilogo de colaboracin o incluso de pugna, segn los casos. Los montajes expositivos de Moiss Gil es cierto que juegan frecuentemente con el recurso a la serie, reforzando no slo el efecto visual sino tambin el conceptual en el espectador. En lo que afecta a la retrica expositiva, con este recurso serial es como si se reiterara la misma idea una y otra vez, remachando en el lenguaje su formulacin y sus consecuencias. Citemos dos ejemplo distintos, la obra titulada Reflexi. 2007. --Acero y polister, medidas variables segn montaje-- se compone de cuatro piezas idnticas, pero de medidas diferentes, que se

CREUAMENT DE PORTES ENLAIRADES Acer i alumini 233x84x62 2008

iques (Fugides verticals. 2006. Ferro i polister. 182 x 52 x 87 cm / Encreuaments del caos. 2007. Acer i polister. 280 x 182 x 143 cm / Cercant el cam. 2007. Acer i polister. 180 x 117 x 37 cm / Expectants. 2008. Acer. 201 x 69 x 61 cm). No obstant aix, tamb caben en el seu recorregut opcions intermdies: presentacions de figures en grups reduts, mostrant la solidaritat, lajuda o la labor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acer i alumini. 233 x 84 x 62 cm / Submissi. 2009. Acer i polister. 194 x 45 x 40 cm / Ambivalents. 2009. Acer i alumini. 232 x 59 x 50 cm / Pujada per la porta. 2008. Acer i alumini. 294 x 47 x 43 cm). I especial atenci mereixen les seues figures humanes tallades en fusta. Encara que obeint al mateix llenguatge, el tacte del material i la seua major calidesa acreixen la interna expressivitat daquestes propostes escultriques. (En espera. 2008. Acer i alumini. 185 x 64 x 46 cm). Per lgicament la prpia tasca de seriaci que es

18

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

ubican en paralelo, unas junto a otras. Lo mismo cabe apuntar de la obra Confrontaci ascendent-1 / 2. 2006. Hierro y aluminio. 180 x 40 x 25 cms cada una de las piezas. Su montaje nos propone la confrontacin de las dos piezas simtricas, pero en oposicin, haciendo referencia directa al ttulo. Y esa es una de las claves expresivas de la obra. En idnticas estructuras geomtricas, convertidas en arquitectnicas metforas del hbitat, reside el ser hSumano y ejercita escultricamente, de la mano de Moiss Gil, posturas y actitudes diferentes. Unas veces, plenamente estticas y de quietud, permaneciendo a la espera, contemplando el entorno, estando en vigilia o persistiendo en profunda reflexin. En otras ocasiones, por el contrario, es la dinamicidad expresiva la que rebosa al mximo y se muestra por doquier: el sujeto trepa, corre, pasea, escala o destruye obstculos. Todo un amplio repertorio de opciones posibles, extradas de la vida misma. Con la muestra que ahora nos ocupa titulada en conjunto Caminos libres, situaciones privadas--, Moiss Gil insiste en esa persistente obsesin suya, que ha caracterizado plenamente su consolidada potica escultrica, por aproximar decididamente sus trabajos a las plurales situaciones humanas. La privaticidad, la intimidad, nuestro personal radio de accin se diferencian del mbito pblico, pero deben desarrollarse 19

promou en la producci escultrica de Moiss Gil tamb sexercita en els muntatges expositius. Sovint no es presta suficient atenci a les estratgies expositives en parlar de les obres dun artista. Es pensa que aquesta tasca de muntatge s ms aviat responsabilitat directa del comissari de la mostra. La qual cosa no deixa de ser certa, sovint. Per seria un equvoc imperdonable oblidar lestreta correlaci existent entre escultura i espai circumdant. Una cosa s lespai intern a lobra, amb els seus buits, les seues estructures o les seues distncies compositives i una altra diferent s lespai que envolta les peces i amb el qual aquestes sostenen un interminable dileg de collaboraci o fins i tot de pugna, segons els casos. Els muntatges expositius de Moiss Gil s cert que juguen SUBMISSI sovint amb el recurs a la Acer i polister srie, reforant no sols lefecte 194X45X40 2009 visual, sin tamb el conceptual en lespectador. En el que afecta la retrica expositiva, amb aquest recurs serial s com si es reiterara la mateixa idea una vegada i una altra, reblant en el llenguatge la seua formulaci i les seues conseqncies. Citem dos exemples distints, lobra titulada Reflexi. 2007. -Acer i polister, mesures variables segons muntatge- est formada per quatre

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

juntos y en intervenciones paralelas, toda vez que los sujetos actuantes, en cada caso, somos los mismos. Sin embargo, es bien compleja la situacin y no es fcil determinar dnde comienzan y dnde terminan ambos dominios, aunque las leyes lo intenten. Hoy ms que nunca la moral personal y la tica colectiva no pueden darse la espalda mutuamente. Ambas se mueven en el mismo contexto existencial, en el que lo pblico y lo privado confluyen, se desarrollan y tambin chocan. Puede y/o debe el arte --y concretamente el compromiso escultrico-- intervenir en tales confluencias, desarrollos y conflictos vitales? Moiss Gil nos dice que s resolutivamente, a travs de sus obras, en las que pretende que converjan --convertidas en testimonios elocuentes-- la reflexin y la experiencia esttica, el clculo y el sentimiento, la realidad y la utopa, la imaginacin y lo cotidiano. De hecho, el hilo existencial que recorre, une o separa todos estos dominios es cada vez ms fino y equvoco. Ars speculum vitae.

peces idntiques, per de mesures diferents, que subiquen en parallel, unes al costat de les altres. El mateix cal apuntar de lobra Confrontaci ascendent-1 / 2. 2006. Ferro i alumini. 180 x 40 x 25 cm cadascuna de les peces. El muntatge ens proposa la confrontaci de les dues peces simtriques, per en oposici, fent referncia directa al ttol. I aqueixa s una de les claus expressives de lobra. En idntiques estructures geomtriques, convertides en arquitectniques metfores de lhbitat, resideix l'sser hum i exercita escultricament, de la m de Moiss Gil, postures i actituds diferents. Unes vegades, plenament esttiques i de quietud, romanent a lespera, contemplant lentorn, estant en viglia o persistint en profunda reflexi. Altres vegades, al contrari, s la dinamicitat expressiva la que sobrex al mxim i es mostra pertot arreu: el subjecte enfila, corre, passeja, escala o destrueix obstacles. Tot un ampli repertori dopcions possibles, extretes de la vida mateixa. Amb la mostra que ara ens ocupa titulada en conjunt Camins lliures, situacions privades-, Moiss Gil insisteix en aqueixa persistent obsessi seua, que ha caracteritzat plenament la seua consolidada potica escultrica, per aproximar decididament els seus treballs a les plurals situacions humanes. La privaticitat, la intimitat, el nostre personal radi dacci es diferencien de lmbit pblic, per han de desenvolupar-se junts i en intervencions paralleles, alhora que els subjectes actuants, en cada cas, som els mateixos. No obstant aix, s ben complexa la situaci i no s fcil determinar on comencen i on acaben ambds dominis, encara que les lleis ho intenten. Avui, ms que mai, la moral personal i ltica collectiva no poden donar-se lesquena mtuament. Ambdues es mouen en el mateix context existencial, en el que el pblic i all que sha pri20

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

vat conflueixen, es desenvolupen i tamb xoquen. Pot i/o deu lart -i concretament el comproms escultric- intervenir en tals confluncies, desenvolupaments i conflictes vitals? Moiss Gil ens diu que s resolutivament, a travs de les seues obres, en les que pretn que convergisquen -convertides en testimonis eloqents- la reflexi i lexperincia esttica, el clcul i el sentiment, la realitat i la utopia, la imaginaci i la quotidianitat. De fet, el fil existencial que recorre, uneix o separa tots aquests dominis s cada vegada ms fi i equvoc. Ars speculum vitae. ROM DE LA CALLE Catedrtic Universitat de Valncia-Estudi General

21

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

22

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

23

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

PENJAT Acer i alumini 268x92x73

24

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

25

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

REFLEXI Acer i alumini 233x95x84

26

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

27

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

ASENYALANT Acer i alumini 268x92x73

28

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

29

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

PASSADS Acer i alumini 233x95x84

30

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

31

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

BAIX LARC Acer i alumini 350x81x60

32

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

33

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

PER LARC Acer i alumini 210x52x49 Cm.

34

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

35

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

EN LA PORTA Acer i alumini 230x70x57

36

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

37

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

AL CREUAR LA PORTA Acer i alumini 233x98x84

38

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

39

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

RELAXACI aCER I ALUMINI 184X55X57

40

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

41

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

ASCENCINS Acer i polister 240x80x40 Cm.

42

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

43

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

EL VIATGE Acer, alumini, paper i s medidas variables.

44

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

45

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

EL VIAJE: UNA REFLEXIN SOBRE LA VIDA. La obra de arte siempre es susceptible de multiplicidad de interpretaciones, tantas como espectadores la perciban. Centrndose en el viaje, su finalidad dista mucho de lo que se pueda ver a primera vista, no es una crtica cida y mordaz sobre el hecho de viajar y hacia las empresas de transporte areo. Se utiliza este recurso como metfora de la vida, sobre todo del transcurso de la vida. Se quiere establecer un dilogo en cuya base se centre una reflexin sobre nuestra vida cotidiana en esta sociedad posttecnolgica. La intervencin puede resultar pesimista, dramtica e incluso trgica, el espectador tiene que darle la vuelta y con cierto sentido del humor, pensar acerca de su propia situacin en este sistema de vida actual y el papel que ocupa en la sociedad, para recapacitar en base al discurso escultrico, cambiar, o al menos intentarlo, de todo en lo que no est de acuerdo y nos perjudica como seres humanos pensantes, posicionarse para recuperar la libertad individual, estar en contra de la soledad que cada da nos acucia en mayor medida, intentar no ser autosuficientes y compartir sensaciones y pensamientos con los dems, evitar el trato inhumano que soportamos casi diariamente en cualquier situacin, vivir sin prisas ni estrs, etc. ser verdaderamente lo que queremos ser y hacer. Se plantea que el ser humano de nuestra sociedad no forme parte del mecanismo social contemporneo y recapacitar acerca del viaje que supone nuestra propia vida. Abramos los ojos y no nos dejemos llevar, viajemos en libertad. Moiss Gil

EL VIATGE: UNA REFLEXI SOBRE LA VIDA Lobra dart sempre s susceptible de multiplicitat dinterpretacions, tantes com espectadors la perceben. Centrant-se en el viatge, la seua finalitat dista molt del que es puga veure a primera vista; no s una crtica cida i morda sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de transport aeri. Sutilitza aquest recurs com a metfora de la vida, sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un dileg en la base del qual se centre una reflexi sobre la nostra vida quotidiana en aquesta societat post-tecnolgica. La intervenci pot resultar pessimista, dramtica i fins i tot trgica, lespectador ha de donar-li la volta i amb un cert sentit de lhumor, pensar sobre la seua prpia situaci en aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs escultric, canviar, o almenys intentar-ho, tot all amb qu no hi estiga dacord i ens perjudica com a sers humans pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte inhum que suportem quasi diriament en qualsevol situaci, viure sense presses, sense estrs, etc. Ser vertaderament el que volem ser i fer. Es planteja que el ser hum de la nostra societat no forme part del mecanisme social contemporani i reflexionar sobre el viatge que implica la nostra prpia vida. Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en llibertat. Moiss Gil

46

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

47

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

48

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

49

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

50

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

51

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

52

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

53

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

54

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

55

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

56

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

57

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Moiss Gil junto a una pieza de la instalacin El Viatge en la Fundacin Frax. LAlfas del Pi

58

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

CURRICULUM Moiss Gil Cocentaina, 1963. El Comtat, Alacant. moigil@gmail.com Escultor Doctor en Bellas Artes por la Universidad Politcnica de Valencia. Profesor Titular del Departament dEscultura de la Facultat de Belles Arts de San Carles de Valencia. U.P.V. PREMIOS: 1983- Premio de Escultura en el Primer Certamen de Escultura al Aire Libre de Oropesa del Mar. 1985- Mencin Honorfica y Medalla en la VIII Bienal Internacional de Arte de Marbella. Mlaga. 1986- Premio de Escultura en la Semana de las F.A.S. Santa Cruz de Tenerife. 1992- Candidato por Espaa para la Ppinire de Escultura en la Academia de Bellas Artes de Bratislava. Eslovaquia. Comisin de los Comunidades Europeas 1996- Finalista en el Certamen de Escultura de pequeo formato. Martos. Jan. 1996- Premio de Medalla en la Primera Bienal de Arte Agull de Cocentaina. 1997- Premio de Escultura en el 2n Sal Internacional dArts Plstiques ACEA. Barcelona 97, Villa Olmpica. Barcelona. 1998- Finalista en el Concurs dEscultura Pblica a la Plaa Sant Jordi de Lleida. 1999Menci dHonor en el V Sal Internacional dArts Pstiques ACEA. Barcelona. 2000Primer Premio de Escultura, Premio internazionale di Arte Contemporanea. Remo Brindisi. Ferrara. Italia. 2001Gran Premio de Escultura del XX Saln Internacional dArts Pstiques ACEA. 2002-Mencin Especial en el IV Concurso de Artes Plsticas. Chambre Officielle de Commerce dEspagne en France. Paris. 2003- Primer Premio de Escultura en 1er Saln Internacional de Artes Plsticas y Visuales Aceas de Pequeos Formatos. Barcelona. 2004-Premio Alfonso Arana de Escultura. Plstica Latina. Barcelona. - Premio de la Crtica en el 1er Sal Internacional de Petit Format Forum Acea. Barcelona. 2007- Premio de Escultura de la Bienal de Buol. 2008- Mencin del Jurado. Cmara de Oficial de Comercio de Espaa en Francia. Pars. EXPOSICIONES INDIVIDUALES: 2011- Camins lluires, situacions privades Fundacin Frax, Alfs del Pi. Intervencin en el espacio natural Cova dAigua Biodivers Carrcola. Espai dArt Mediambiental. Carricola. Hotel Ferrero Bocairent. 2010- Espais, realitats i utopies Castillo de Santa Brbara. Alicante. Dialegs a lEspai Bentos Galera. Jvea. Contextos Diferenciales Centro Cultural Casa de Vacas, Parque del Buen Retiro. Madrid. 2009- Confluencias, Entorno y Ser. Sala El Brocense, Diputacin de Cceres. Cceres. Circunstancialitats Vivencials Centre dArt lEstaci, Dnia. 2008- Murs Oberts, escultura Sala de Exposiciones del Rectorado de la Universidad Miguel Hernndez. Elche. Verbalitzant lEspai intervencin al aire libre. El Matzem. Muro. Transigencias del ser humano lo fsico y lo irreal Atalaya de Abizanda, Renovarte, Comarca del Sobrarbe. Huesca. 2007- Pensamientos Paralelos Galerie Reitz, Kln. Alemania. Al voltant de lEspai Escultric Atrio de los Bambs. Palau de la Msica. Valencia. 2006- Moiss Gil, obra recent Galera 9- Valencia. Espais Reals Utopia Trobada. Sala Unesco. Alcoi. 2005- Vivencialidades Sala de Exposiciones del Centro Cultural del Matadero. Huesca. 59

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

2004-Moiss Gil. Escultures 1997-2002 Centre Cultural Can Gelabert Binisalem. Mallorca. 2003- Moiss Gil. Escultures 1997 - 2002. Museo de Arte Contemporneo de Sa Pobla. Mallorca. -Esculpir el tiempo. salas de exposiciones del Palacio de Villardompardo. Diputacin de Jan. Jan. 2002-Instalacin Gemeinsam auf dem Weg nach oben. DaimlerChrysler AG. Dsseldorf. Alemania. -Los Espacios del Ser Humano Galera Nela Alberca. Madrid. 2001- Spanische Kunst - Kaarst, Stefan W. Fries. Alemania. -Escultures mbit, galeria dArt. Barcelona. 2000- Voyageurs du destin. Colegio de Espaa. CIUP. Paris. 1998-Reflexions i histries quotidianes. Galera Alba Cabrera. Valencia. -Espai lmit. Espai dArt La Llotgeta. Valencia. 1997-Estancies-Trnsits. Centre Cultural Manuel Sanchis Guarner, Ontinyent. 1996- Espacio-Trnsito, Museo Juan Barjola. Gijn. 1995- Les Cares de lExistncia, Galera dArt Hctor Mora. Elche. 1994- Espacio Consciente, Centro Cultural La Asuncin. Albacete. 1993- Sense Distancies, Juan Gil Albert. Alicante. -LEspai de Moiss Gil, Centre Cultural dAlcoi. 1992- Moiss Gil 1992, Casa Municipal de Cultura, Alicante. 1991- lnterioritats Externes, Galera Eros. Santa Pola. 1989- Moisss Gil 5 Anys, Diputacin de Huesca. 1987- Sala de Exposiciones de la CAM. Cocentaina. 1986- Galera Gomis, Onteniente. 1985- Sala Rigoberto Albors, CAM. Alcoy. EXPOSICIONES COLECTIVAS: 2011- Collectiva dArtistes Catalans CAEE, Andorra. Cevisama 2011 Feria Valencia. Carakolection, EPSA, U.P.V. y Alameda. Alcoy. Miradas Antichita Via dei Fossi, Firenze. Italia. 60

2010- Artistes pels drets humans Unesco, Alcoi. 100 anys amb tu Homenatje a Moret, Sueca. III Mostra art al carrer Simbiosi espacial, Cocentaina. Art al cor dOntinyentMuesatra Urbana, Ontinyent. Biodivers- exposici de projectes, Carrcola. Escultures al Pati dArmes del Palau Palau Contal Espai dArt. Cocentaina 2009- Desde els ponts i mes Enll UNESCO. Alcoi. Expo Lemos Monforte de Lemos. Pontevedra. Situaciones emergentes Galera Geraldes da Silva. Oporto. Portugal. X Certamen de Artes Plsticas Villa de Sax. Alicante. Puro Arte Feria Internacional de Arte de Vigo. Galera de Arte Pablo Ruiz. Mlaga. II Biennal dArts Plstiques Art Nostre Centro Cultural Mario Silvestre, Alcoi. Galera Manuel Marquez Ourense. 2008- Saln Art shopping galera arteabstracto T10 Carrousel du Louvre. Pars. Artistes per el Sahara La Nau, Universitat de Valncia. Colectiva Contrastes Galera Contenedor de Arte, Valencia. X Mar dArt, Duanes de la Mar, Xbia. II Biennal Art Nostre 08, Centre Cultural Ibi. Escultures al Cor dOntinyent Plaza de la Concepcin. Ontinyent. I Mostra dEscultura Urbana, Cocentaina. Colectiva Inauguracin de la Galera Galeria de Arte Verdi. Torrevieja. Extremo Concepto Salas de Exposiciones del Club Financiero de Vigo. Vigo. 2007- I Mostra dArt Local Sala de la Torre, Palau Comtal Espai dArt. Cocentaina. Certamen Internacional de Escultura Ciutat de Vinaros 2007. Vinars. Art i entorn Sala Rigoberto Albors CAM, Alcoy. 2006- Hermandades escultricas Museo de Arte Contemporneo Ateneo de Yucatn. Mrida de Yucatn. Mxico. Inmig-Art. UNESCO. Alcoy. Arts Visuals 2000-2005 Can Gelabert, Binisalem, Mallorca. Art Nostre. Museu Valen-

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

cia del Paper. Banyeres de Mariola. 2005- Colegio de Espaa, Pars. - Al voltant de lOvidi. Centre Cultural Ovidi Monitor. Alcoi. - Libertad y Diversidad. Galera Lecrin. Granada. 2004- Tendances Figuratives Galerie Artitude. Paris. - La Mar dArt V Duanes de la Mar. Jvea. -Arts per la Rebellia. UNESCO. Alcoi. 2003- El Tall de la Cultura. Museu de Prehistoria y de les Cultures de Valencia. Valencia. - Colectiva Galeria Zero. Onteniente. 2002-Estampa, Feria Internacional de Obra Grfica y Ediciones de Arte. Recinto Ferial de la Casa de Campo. Madrid. -Sid-Can Galera Nela Alberca. Madrid. -mbit, Galera dArt. Barcelona. -Verano 2002, Pintura y Escultura. Juan de Juanes, Galeria de Arte. Alicante. 2001-New Art Barcelona. -La mar dArt II. Duanes de la mar. Jvea. -Galera Circulo della Grada. Bolonia. Italia. 2000-Trnsit, Project Room. Instalaci. Consorcio de Museos de la Generalitat Valenciana. Interart- 2000. Valncia. -Galera Linda Hewitt. Esporles. Mallorca. -Artexpo 2000, Fira Internacional dArt de Barcelona. 1999-Artisti Acea BCN. Accademia Internazionale dArte Moderna. Roma. -Fiera dell Arte. Pavia. Italia. -Per un somriure. Fundacin March. Palma de Mallorca. 1998-Saln de Otoo. Centro Cultural Casa de Vacas. Madrid. -Homenatge a Joan Pons. Sala El Viens. Barcelona. -Pal des Rois du Majorque. Perpignan. -LIX Exposicin Nacional de Artes Plsticas. Valdepeas. 1997-El Gayo Arte, Galera de Arte. Madrid. -Galera Ra del Rey. Arte Contemporneo. Madrid. -Arte + Sur. Feria Internacional de Arte Contemporneo. Granada. -Grand March de lArt Contemporaine. Bruselas. 1996-Biennal dArt dAlcoi. -20 x 20. Galera Ra del Rey. Madrid. 1995-Artistes Contestons, Art per la Cara Galera. Cocentaina. 1994-Art per la Pau, Intinerante Alcoi-Comtat. -Sim61

posio de Escultura de Macael. Almera. 1993-Todos par la Vida, Lonja de Pescado. Alicante. -XXXVII Saln Internacional de Beziers. Francia. 1992-lnterart 92. Feria internacional de Arte Contemporneo. Valencia. -X Bienal del Deporte. Tecla Sala. LHospitalet. J.J.O.O. 92. Barcelona. -Museo Espaol de Arte Contemporneo. Madrid. 1991-52 Exposicin Nacional de Artes Plsticas de Valdepeas. -Museo Nacional de Escultura de Vallodoild. 1988-Artistas de la Galera, Calera Arnal. Villalba. Madrid. 1987-Certamen Nacional de Artes Plsticas, Ministerio de Cultura. Madrid. -VI Exposicin de Invierno de Artistas Alicantinos. Alicante. -IX Bienal Internacional de Arte de Marbella. 1986-Sala de Exposiciones de la Fbrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid. -V Exposicin de Invierno de Artistas Alicantinos. Castillo de Alicante. 1985-Homenatje a Eusebi Sempere. Itinerante Comunidad Valenciana. 1984-XXI Saln de Primavera Valencia. OBRA PERMANENTE: Museo al Aire Libre Oropesa del Mar. Museo del Ejrcito, Santa Cruz de Tenerife. Colegio Mayor Universitario de Huesca. Universidad de Zaragoza. Caja Postal - Argentaria. Madrid. Colegio de Espaa. CIUP. Paris. Universidad Cardenal Herrera. CEU San Pablo. Valencia. Fundacion Bancaja. Valencia. Fundacin Mercedes Benz. Alemania.

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Valencia C.F. Reale seguros, S.A. Palau de la Msica. Valencia. Diputacin de Cceres. Su obra se encuentra en colecciones privadas de Espaa, U.S.A., Alemania y Japn.

62

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

Moiss Gil junto a la escultura RELAXSACI en la Fundacin Frax. LAfas del Pi

63

MOISS GIL Camins lliures situacions privades

MOISS GIL Del 23 de setembre de 2011 al 12 de febrer de 2012 CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES
Fundacin Frax de la Comunitat Valenciana Paseo de las Estrellas, 3. 03581 -Albir- Alfs del Pi (Alacant) Tl.: 96 686 40 40 - Fax: 96 686 42 42 www.fundacinfrax.org - E-mail: fundacion@fundacinfrax.org HORARIO DE APERTURA De martes a viernes: de 10:00 a 19:00 Sbados, domingos y festivos: de 10:00 a 14:00

64

You might also like