You are on page 1of 36

ANARCO-TERRITORIS.

Revista anarquista de pensament territorial

REVISTA ANARQUISTA DE PENSAMENT TERRITORIAL

NM. -2 HIVERN 2006

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

CONTINGUTS
EDITORIAL UNA CUESTIN DE EPISTEMOLOGA ANARQUISTA: EL DESEO APUNTS: PIOTR KROPOTKIN, 1842-1921 KROPOTKIN EN EL DEBAT POST-ANARQUISTA KROPOTKIN EN LA POLMICA DETERMINISMO-VOLUNTARISMO 10 KROPOTKIN I EL TERRITORI DARWIN-KROPOTKIN: EL "ASALTO CIENTFICO" DE LA BIOTECNOLOGA AUTOPOYESIS, AUTORREGULACIN Y ANARQUA LUCHA Y ALTRUISMO EN LA NATURALEZA: LA CONTROVERSIA HUXLEY-KROPOTKIN LA VISI DE LA NATURA I LTICA EVOLUCIONISTA DE P. KROPOTKIN

La edicin est realizada bajo "anti-copyright" o copyleft o copyfight (la verdad, no lo s). El caso es que puede copiarse, reproducirse y citarse libremente.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

EDITORIAL
En aquest tercer nmero de la revista es continua, perqu aix ho volem, amb la construcci dels anarco-territoris. En aquesta ocasi, i continuant amb el sentit de monogrfic, elxs diferents autorxs reflexionen sobre Piotr Kropotkin, un gegraf anarquista. Com tamb ho era Elise Reclus, de qui aquest any passat 2005 se nha celebrat el centenari de la seva mort, amb un monogrfic de la revista francesa de geopoltica Herodote o amb un cicle de conferncies organitzat per la Societat Catalana de Geografia. En tot cas el pensament territorial anarquista ha de superar, per continuar avanant, els seus exponents passats, les seves prpies fronteres. Daquesta manera des de leditorial volem conduir aquesta reflexi sobre el pensament territorial de Kropotkin cap a una deconstrucci daquest, enfrontant-lo, si es dna el cas, amb lepistemologia del desig que les tendncies (post)-anarquistes proposen. Els anarco-territoris, com qualsevol altra experincia anarquista, sn construts per aquelles persones (o una persona sola) que per afinitat decideixen lliurement construir-los, al marge i en rebuig a qualsevol instituci de poder, sigui lEstat, la famlia o els exponents passats (com Kropotkin i Reclus), i sovint hackejant les fronteres que imposen aquests institucions. All exclusivament necessari s la prpia voluntat dexistncia daquelles persones que els construeixen, sense necessitat de basarse o justificar-se en elements externs existents en el temps o lespai (independentment de si ho sn de forma real o imaginria). s a dir, per posar un exemple, que per justificar lajuda mtua en una comuna no cal buscar exemples daquesta entre els animals o els ecosistemes, com va fer Kropotkin (com es mostra en bona part dels articles daquest monogrfic). Des duna perspectiva post-anarquista no s que no existeixi la necessitat de buscar arguments externs a les iniciatives i prctiques individuals i collectives, sin que aquests arguments no tenen sentit en relaci al projecte que s construt; simplement sn precedents (passats i futuribles) o parallels (present) en lespai que poden o no conixer-se per aprofitar-ne lexperincia derivada, tal i com s percebuda o assumida per aquelles persones que construeixen. No es rebutgen aquells anarcoterritoris sin que lexistncia daquells no justifica la construcci daltres. Aix doncs, el fet que hagi passat, estigui passant o pugui passar en el mateix lloc o en altres llocs no demostra que pugui produirse en un altre/mateix temps i espai. I encara que pogus demostrar-se, aquests arguments no tindrien un valor superior al de la voluntat de les persones. Lacceptaci del desig com a concepte estructurador dels anarco-territoris implica un rebuig al cientifisme (tal i com Pendleton Vandiver exposa en el primer dels articles), tant perqu aquest s el producte de les relacions de poder que lanarquisme rebutja i destrueix, com per la relaci de poder que construeix. Ara b, cal plantejar-se una pregunta: el rebuig al cientifisme i lacceptaci del desig com a crtica al sistema de relacions de poder noms s crtica quan en primera instncia hi ha un accs o possibilitat daccs (directe o a travs del coneixement) de les experincies externes? o b quan es rebutja laccs mateix? ignorant daquesta manera la prpia existncia de les experincies externes. Des del punt de vista de lepistemologia del desig sembla ser indiferent, per des de lanarquisme per a un rebuig crtic cal tenir-ne coneixement. Per ltim, tot i el rebuig als arguments externs aix no implica que els anarco-territoris siguin construccions ahistriques ni desterritorialitzades, sin tot el contrari. Si b la seva construcci no necessita justificaci, s que el procs de construcci est contextualitzat en un espai i un temps concrets i unes relacions socials concretes; com ja shavia dit en el nmero 0 daquesta revista, els anarco-territoris sn un procs de reterritorialitzaci. SALUT I ANARQUIA!

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

Pendleton Vandiver (Traducido por Anarco-Territoris)

UNA CUESTIN DE EPISTEMOLOGA ANARQUISTA: EL DESEO

El anarquismo, entendido como una filosofa poltica construida en los ltimos 200 aos, es un producto de la moderna sociedad occidental. Esto provoca que muchas de las bases de la teora anarquista merezcan un escrutinio por parte de cualquiera que considere su proyecto el de destruir la moderna sociedad occidental, en otras palabras, cualquiera que se considere a si mismo anarquista. Teniendo en cuenta que el anarquismo es una filosofa que apunta ms all de si misma, la epistemologa anarquista siempre ser una cuestin problemtica. Esto es as porque la meta delx anarquista, tal y como yo lo veo, no es instaurar un nuevo sistema poltico llamado anarquismo; si no que su meta es la de promover la anarqua. El anarquismo es una herramienta con la que se promociona la anarqua, y como tal tiende a retroceder ante sintetizadores y sistematizadores que buscan construir una teora anarquista definitiva. El anarquismo clsico est siendo cuestionado y revisado cada vez ms porque acepta demasiados presupuestos de la cultura dominante de la que procede. Por esta razn, la raz de varios de los problemas del anarquismo clsico es epistemolgica. Los/as anarquistas se estn volviendo cada vez ms suspicaces, cuando no directamente hostiles, hacia las ideas que buscan eliminar las parafernalias del poder poltico y econmico dejando intactos los mecanismos de dominio que permiten prosperar a este poder. El sistema industrial ya no se ve como un mecanismo benigno de progreso que necesita ser reemplazado en las manos del proletariado. El anarquismo, en resumen, se est volviendo verde, y esto simplemente significa que se est convirtiendo en global; se dirige a la totalidad de la vida, y no solamente a la restringida esfera poltica, porque no puede permitirse dejar ningn lugar a la opresin. El anarco-primitivismo es un de esta tendencia. No solamente las estructuras polticas son criticadas por esta tendencia, sino que el conjunto de formas fundamentales de comunicacin humana y categoras de pensamiento. El primitivismo es una crtica radical que busca identificar las races de la opresin. Los escritos de John Zerzan lo muestran particularmente en cuanto que exploran los supuestos orgenes de la alineacin y de la estratificacin social en las categoras, normalmente tomadas como seguras, del tiempo, lenguaje, nmeros, arte y agricultura. La crtica primitivista es muy importante, y no puede ser ignorada por nadie con una orientacin anarquista verde, aunque hay contradicciones irritantes en una importante parte de la teora primitivista, que parecen ser el resultado de una insuficiente consideracin a la epistemologa. Los principales exponentes de esta filosofa consideran a revisin la totalidad de la civilizacin. En A Primitivist Primer de John Moore se designa anarco-primitivismo al conjunto de crticas radicales a la civilizacin desde una perspectiva anarquista, aunque la mayor parte de stas se sitan firmemente en el discurso cientfico occidental con su confianza y dependencia en los datos antropolgicos. Si el anarcoprimitivismo fuera una crtica inmanente, explorando los objetivos y mtodos de la civilizacin con el objetivo de mostrar que son inconsistentes el uno con el otro, quizs se tratara de una perspectiva que fuera suministrada por la ciencia occidental. En cambio se propone mostrarnos como salir de la civilizacin, hacia un afuera que es total y cualitativamente diferente. Pero el hecho de que ese afuera est siendo definido, en un proceso de arriba a abajo, por las instituciones mismas que se critican parece no preocupar demasiado a lxs tericxs anarco-primitivistas.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

La yuxtaposicin del purismo inflexible y la ingenuidad que se muestra en muchos de los escritos primitivistas es a menudo sorprendente, incluso chocante. Una cita de Elements of Refusal de Zerzan es emblemtica de la irona desconocida que impregna parte de la crtica anarco-primitivista: "De hecho, la vida [primitiva] era vivida en un continuo presente, (12) subyacente al punto que el tiempo histrico no es inherente a la realidad, sino que es una imposicin en sta". Despus de informar al lector que esta afirmacin indemostrable es un "hecho", Zerzan tal y como se esperaba proporciona un pie de pgina para demostrarlo. Como esta afirmacin puede ser en algn sentido cierta, no deseo contestarla. La cuestin reside en que esta postura enteramente acientfica, incluso anti-cientfica, sea disfrazada en un atuendo acadmico con el objetivo de dotarla de un aire de rigor y de legitimacin metodolgica que solamente puede parecer congruente al lector superficial. La tesis, que el tiempo es la causa principal de la alineacin, vale la pena considerarla, ya que Zerzan es un magnfico escritor que a menudo dice cosas importantes. Aunque epistemolgicamente es contradictorio desafiar la misma existencia de la civilizacin y simultneamente aceptar su metodologa y conclusiones. En resumen, el proyecto primitivista est sujeto a una responsabilidad desacertada de teora purista llena de impurezas que incluso no busca tratar. La tendencia primitivista de valorizar la naturaleza por encima de la cultura es ingenua porque olvida que la cultura define necesariamente a la naturaleza. La definicin de esta ltima como algo que no es cultura siempre ser til al poder, porque iguala la naturaleza con cualquier cosa que ya sea subyugada y ofrece a sus oponentes la oportunidad de identificarse a si mismos con lo derrotado. Ofrece adems las condiciones necesarias con las que una oposicin deficiente puede formar alrededor de una crtica radical ostensible. Oponerse completamente a la civilizacin tal y como es definida es garantizar su hegemona sobre cualquiera que reclame una civilizacin diferente o alternativa. Si deseamos destruir la civilizacin, tenemos que definirla tambin en nuestros trminos, que es de hecho lo que una epistemologa anarquista aportara. Lxs primitivistas han enganchado su vagn a una estrella, y miraran la trayectoria de esa estrella si quisieran mirar hacia donde les conduce. Hace 30 aos lxs antropologxs mostraron una imagen muy diferente de lo que era la vida primitiva; desde hace 30 aos, esa imagen ha ido cambiando. En ese caso, el conjunto de la filosofa social del anarco-primitivismo tambin cambiar de la misma forma. Cmo una critica que se propone ser tan radical puede permitirse estar comprometindose directamente con las instituciones que clama oponerse? Si la teora primitivista no afrenta la cuestin de la epistemologa, sta no ser una fuerza vital del anarquismo. Una verdadera epistemologa anarquista a qu se parecera? Sospecho que una epistemologa anarquista sera una epistemologa del deseo. Con esto no quiero decir que tengamos que buscar la instrumentalizacin completa de los conocimientos; el deseo siempre emerge desde una idea de lo que es, y yo no doy uso a la preposicin epistemolgica que dice que "lo que quiero que sea verdad, es por lo tanto verdad." Simplemente quiero decir que, como anarquistas, sabemos lo que queremos; y esto no depende, no puede, en modas cientficas y caprichos sociales. Ciertamente es posible que nuestros propios deseos sean socialmente construidos, pero invalidarlos por esta razn llevara a la crtica anarquista hasta el punto de la irrelevancia. Por lo tanto, considero que hay verdades bsicas sin las cuales el anarquismo sera irreconocible. No son necesariamente verdades sobre el mundo, sino que lo son sobre el anarquismo. Todxs lxs anarquistas queremos vivir tan libres como sea posible. Esto es una verdad inequvoca; ser anarquista, es tener necesariamente este objetivo. Es una verdad fundacional de la que las teoras anarquistas deben proceder para que lo sean. Esto no quiere decir que sea necesariamente verdad que la libertada sea la meta de la existencia humana. En este sentido, pienso modestamente que es evidente que hay algunos modos de pensamiento que puede ser etiquetado como anarquista, y otros que simplemente no se pueden. El pensamiento anarquista est, por definicin, relacionado

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

directamente con el acceso a la libertad. Naturalmente, en la prctica su significacin es de una manera u otra ambigua, pero en general es una verdad anarquista inmutable. En segundo lugar, la anarqua es en cualquier sentido verde: queremos vivir de una forma sostenible, tanto ecolgicamente como socialmente. Dado que las instituciones y prcticas que causan la degradacin y la destruccin ecolgica han estado involucradas, hasta el momento, en la supresin de la libertad humana, esta segunda afirmacin no debiera entrar en conflicto con la primera, aunque no es inconcebible una situacin en la que lo sea. Si eso sucediera, es totalmente posible que unx anarquista decidiera olvidar la libertada en favor a la sostenibilidad, pero en hacerlo no estara actuando como unx anarquista. En otras palabras, incluso si alguien considera al anarquismo (que, como he dicho antes, es una conveniencia) la ms apropiada respuesta a una situacin, tendra que saber que lo que est promoviendo no es la anarqua si no construye una situacin en la que podamos vivir tan libres como sea posible. Aunque el anarquismo valore ms la libertad que la sostenibilidad, no se ven en conflicto. Una vida libre es una vida sostenible, porque las personas actuando como individuos libres no se involucran en instituciones que son inherentemente opresivas y destructivas. Las implicaciones de esto en la epistemologa anarquista son las siguientes: no importa de donde proceda nuestra informacin ya que nuestros objetivos no proceden de esa informacin. De esta forma la anarqua no es lo que lxs antroplogxs nos explican. Por ejemplo, si lxs antroplogxs de repente deciden que, despus de todo, las bandas de ganaderos nmadas fueron extremadamente patriarcales, lxs anarquistas no revisaran su visin de la anarqua para incluir el patriarcado. Si algo as sucediera, el anarco-primitivismo estara forzado a eliminar el prefijo anarco-, porque el patriarcado es incompatible con la anarqua. Lo sabemos porque sabemos lo que queremos. Esto es lo que para mi significa una epistemologa del deseo. El conocimiento sin significacin son simplemente datos, y la significacin es conocimiento informado a travs del deseo. Esta definicin de significacin es crucial, porque cualquier otra definicin nos conducira hacia consecuencias autoritarias. Todos nosotros confiamos en varias fuentes de informacin para conocer el mundo. Una epistemologa anarquista no declara invlidas a priori las fuentes cientficas, ya que podemos usar perfectamente ese tipo de informacin como herramienta. Aunque si la anarqua se identifica completamente con las perspectivas de una poca de la existencia humana que pertenece a una fase histrica de la ciencia occidental, entonces el anarquismo se convierte en una parte integral, no de la civilizacin, sino que de una fase particular de sta. Esto es un problema serio en el pensamiento anarquista, y es directamente atribuible a una falta de atencin a la epistemologa. No es difcil sospechar que si permitimos que nuestros deseos sean canalizados en una imagen cientfica de utopa, nos estamos vendiendo cmodamente a la civilizacin occidental. En identificar completamente cualquier cosa que queramos con una poca (pre-)histrica especfica implica olvidar la anarqua y sucumbirla en una mera nostalgia; peor, una nostalgia por un pasado que simplemente es una abstraccin. No aceptamos, por lo tanto, ningn modelo social que haya sido moldeado desde la antropologa. Independientemente de las fuentes de informacin, una crtica anarquista necesita emplear una epistemologa anarquista en vista a evitar su subordinacin a la ciencia occidental, o cualquier otra institucin. Los principios generales que he sugerido para una epistemologa anarquista son muy amplios, quizs incluso vagos. Siento que esto es necesario porque, aunque el proceso de interpretar el conocimiento es complejo, debemos tener en mente una serie de principios cuando lo interpretamos. Si tuviera que presentar una teora epistemolgica especfica, no sera una epistemologa anarquista. Para lxs anarquistas, por encima de todo es el deseo de libertad el que permite al conocimiento ser coherente y empoderador.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

APUNTS: PIOTR KROPOTKIN, 1842-1921


Joan Francesc Pont (Publicado por vez primera en Espai de Llibertat, nm.6, 1997) El prncep Piotr Alexeivich Kropotkin va nixer a Moscou lany 1842 en el si duna famlia de laristocrcia russa: va seguir la carrera militar fins que els seus desacords amb la poltica tsarista el portaren a demanar un dest a Sibria. En els indrets solitaris daquesta part de lImperi durant els anys 1862 a 1867, Kropotkin va dedicar-se a conrear la seva vocaci cientfica, va deixar les armes per ingressar a la Facultat de Matemtiques de Petrograd lany 1867 i, finalment, als trenta anys la seva formaci liberal el va decidir a dedicar-se quasi exclusivament a la difusi de les idees anarquistes, sense abandonar la seva activitat cientfica. Des de les seves primeres obres, Kropotkin intueix el nucli essencial del seu pensament llibertari: la negaci de lEstat, la comuna com a base de la societat, la necessitat de satisfer el mxim de reivindicacions populars des dels primers dies de la revoluci i el rebuig dels revolucionaris professionals. Lany 1874, Kropotkin fou detingut com a membre del Cercle Tchaikovsky, format per joves socialistes. Va fugir de forma espectacular i inici un exili creatiu i activista que el portaria per tota Europa i particularment Frana i Anglaterra des del 1876 fins al 1917. Lany 1917 Kropotkin torna a Rssia, on es acollit amb respecte, per uns, i amb entusiasme, per daltres. Kerensky, primer, i Lenin, desprs, li oferiran al vell Kropotkin un crrec oficial al govern. Ho rebutjar en ambdues ocasions, al mateix temps que expressar la seva condemna del cop dEstat contra els menxevics. Fins el 8 de febrer de 1921, data de la seva mort, sobreviu amb pocs recursos a Dmitrov. Les seves obres, amb excepcions, no tornaran a publicar-se al seu pas durant cinquanta anys, mentre que arreu del mn el seu optimisme social i humanista es difon entre el moviment obrer, malgrat lexcomunicaci del marxisme clerical. Lesquerra dogmtica no ha tolerat mai la llibertat de criteri de Kropotkin: amic dels seus amics, sense prejudicis de partit-religi; amic de Ferrer i Gurdia, encapalar a Londres la protesta contra la seva injusta mort; partidari de la no violncia no dubtar en criticar la bomba del Liceu, i contra el determinisme histric, no deixar mai de recordar que a molts pasos els ha marcat el seu 1789. Al Moscou de la pre-perestroika podien visitar-se el Museu i lEstaci de metro Kropotkin, per no es trobaven els seus llibres enlloc. Entre la seva obra publicada en castell destaquen La conquista del plan (Ro Nuevo, Barcelona, 1977), Campos, fbricas y talleres (Zero, Madrid, 1972), La moral anarquista i Las prisiones (ambds a la P.B. Calamus Scriptorius, Mallorca, 1977), El apoyo mtuo (Tierra y Libertad, 1947) i tica (Maucci, Barcelona, 1922).

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

KROPOTKIN EN EL DEBAT POST-ANARQUISTA


Hiram Gascoigne La dualitat kropotkiniana: Piotr Kropotkin, tant des de la seva faceta danarquista com de pensador territorial, ha estat objecte de debat i polmica entre les diferents tendncies anarquistes i entre lanarquisme i altres corrents ideolgiques. Com a objecte, Kropotkin, no ha pogut parlar mai per si mateix, per tant els debats generats sempre shan desenvolupat a partir de les interpretacions que dels seus textos o actes se nhan fet. A nivell del debat entre lanarquisme i altres corrents shan discutit bsicament dues qestions cabdals del pensament de Piotr Kropotkin, tals i com les ha senyalat recentment lvaro Girn en el cicle de conferncies Cincia i comproms social: lise Reclus (1830-1905) i la geografia de la llibertat. Duna banda, la idea que elxs obrerxs sota lestructura del sistema de producci capitalista estan forats a treballar en un sol ofici i, per tant, per destruir-lo havien desforar-se per assolir la diversitat docupacions (implicant tant als treballadors industrials, com als agrcoles, el lumpenproletariat i els intellectuals dclass) i aix combatre lassalaritzaci del treball; i, de laltra, loposici a la visi darwinista de la lluita per la vida i la defensa de lajuda mtua com a fonament de la solidaritat entre els ssers humans i com a eina de progrs. Un exemple daquesta segona qesti s linters que encara avui genera el debat entre Kropotkin, com a subjecte, i el darwinisme (Huxley), tal i com pot deduir-se de la presncia en aquesta revista dels articles de Lus Andrs Edo, Geovani Lpez-Ortiz i Xavier Oliveras, els quals parallelament mostren que aquest debat encara s vigent, on per tant Kropotkin hi apareix com a objecte. A nivell intern del moviment anarquista, Kropotkin apareix en les polmiques entre el determinisme i el voluntarisme (lepistemologia del desig defensada per Pendleton Vandiver en aquesta mateixa revista), tal i com es mostra en C.Lpez i O.Corts (2002)1 i com pot veures en alguns frums anarquistes a internet. Per a uns, Kropotkin teoritzava un procs social determinista basat en el cientifisme i el positivisme. Segons aquests, entre els quals cal destacar a lanarquista Enrico Malatesta, Kropotkin noms mostrava lanarquia com a un procs histric i natural, i per tant ineludible. En part lacusaven, a ligual que al marxisme, de creure que al final la histria ens donar la ra. Per a uns altres, en canvi, Kropotkin era un defensor del voluntarisme, en el sentit que si b cal acceptar i tenir en compte el procs histric, les persones tenen la capacitat de decidir lliurement; en aquest sentit, lanarquia s entesa com un procs individual. Per ltim, un tercer grup, en desacord amb aquesta dicotomia (pel rebuig a qualsevol dualisme) mostra que Kropotkin no era ni plenament determinista ni voluntarista, sin que basculava en una escala de grisos entre aquestes dues posicions. M.Onfray (2005)2, per exemple, considera que Kropotkin defensava el voluntarisme, per des de lepisteme judeocristiana del lliure albir, s a dir, confonent entre la capacitat potencial de decisi lliure de lsser hum i la capacitat real de cada individu. El lliure albir nega la influncia de les construccions epistemolgiques de la societat en les persones i les fa completament responsables i, des duna perspectiva del poder, punitibles dels seus actes i decisions (la inconscincia del mateix Kropotkin destar raonant a partir duna episteme teista demostraria en part lopini dOnfray).

CHANTAL LPEZ y OMAR CORTS (coord.) (2002): Benjamn Cano Ruiz y Jos Peirats: Determinismo y voluntarismo. Polmica libertaria. http://usuarios.lycos.es/abatir/ 2 MICHEL ONFRAY (2005): Tractat dateologia. Barcelona: Edicions de 1984
1

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

Aquesta difcil afiliaci de Kropotkin pot deures, com pot deduir-se de larticle de X.Oliveras, de la complexa visi del territori (natura i societat) daquest pensador. Segons R.Galois (1976)3 la perspectiva territorial kropotkiniana era el resultat de la interacci entre una component orgnica (o holstica), una dhistrica i una despontnia. Depn de qui interpreti les paraules de Kropotkin pot veure contradiccions en aquesta interacci o b complementarietats. En tot cas, el determinisme de Kropotkin procedeix de les components orgnica i histrica, i el voluntarisme de la histrica i lespontnia. El debat post-anarquista sobre Kropotkin: Des de laparici dels primers textos anarquistes de Kropotkin hi ha hagut debats sobre el seu voluntarisme-determinisme en el si del moviment anarquista. Tal i com es desprn de Marc Angenot (2001)4 en parlar de Proudhon, aquest debat apareix perqu les teories elaborades per Kropotkin, en especial la de lajuda mtua, no noms sn llegides com a crtiques al capitalisme i lautoritarisme, sin que ho sn tamb per que constitueixen escndols epsitemolgics. s a dir, la seva teoria entra a formar part del milieu anarquista caracteritzat per una contnua srie de disputes, controvrsies, polmiques i provocacions dall que s impensable (en el sentit que lepisteme hegemnic no ho permet). Actualment, tot i que amb no tanta intensitat com en daltres ocasions, sest desenvolupant un debat a lentorn dels anarquistes clssics (Kropotkin, per tamb Mijail Bakunin, Pierre Joseph Proudhon...) entre les tendncies post-anarquistes i les anarquistes clssiques Ara b, fins a quin punt lactual debat pot considerar-se al marge de la polmica que va generar Enrico Malatesta durant el primer ter del segle XX o lintens debat en linterior del moviment llibertari espanyol de 1950 entre Benjamn Cano Ruiz i Jos Peirats (com explica Victor Garca en el seu article)? Kropotkin va entrar en els plantejaments post-anarquistes de m de Saul Newman (2001), amb el seu llibre From Bakunin to Lacan: Antiauthoritarianism and the Dislocation of Power5. Newman s considerat el principal representant de lanarquisme lacani (i possiblement sha convertit a desgrat seu en el clssic daquesta tendncia), desenvolupat sobretot a partir dels treballs de Jacques Lacan i Max Stirner. Newman critica als anarquistes clssics, com ara Bakunin i Kropotkin, en quant que assumeixen una "natura humana i un ordre natural objectiu; s a dir s crtic amb lessencialisme, que veu com a endmic en el pensament de Kropotkin. En aquest sentit Newman no est gaire allunyat de les crtiques fetes per Malatesta. Aquest essencialisme de Kropotkin, segons Newman, fa referncia a una doble concepci de lsser hum: duna banda, la representaci del subjecte hum la veuria com naturalment oposada al poder tot i que, de laltra, el subjecte en si mateix seria propens a un desig natural al poder. En contra daquesta aproximaci argumenta que el progrs hum est fora de la natura, essent els sistemes de poder les limitacions que forcen a lsser hum a comportar-se de forma diferent. Tot i aix, les seves concepcions post-anarquistes no rebutgen del tot lanarquisme clssic. En front daquesta opini de Newman, els anarquistes Jesse Cohn i Shawn Wilbur (2003) elaboren un text, What's Wrong With Postanarchism?6, que critica la major part del seu llibre. Respecte a Kropotkin argumenten que aquest era menys essencialista i ms crtic amb el cientifisme del que Newman generalment considera. Per ells Kropotkin soposava, de fet, a les natures o essncies que limiten i
ROBERT GALOIS (1976): Ideology and the idea of nature: the case of Peter Kropotkin. Antipode. A Radical Journal of Geography, vol.8, nm.3, pp.1-16 4 MARC ANGENOT (2001) : Proudhon et l'art social. Sur l'essai de Pierre-Joseph Proudhon. Du principe de l'art et de sa destination sociale a POPOVIC i VIGNEAULT (dir.) Les drglements de l'art. Formes et procdures de l'illgitimit culturelle en France. Montral, Presses de l'Universit de Montral, 2001, p. 169-180. 5 SAUL NEWMAN (2001). From Bakunin to Lacan: Antiauthoritarianism and the Dislocation of Power. Lanham: Lexington Books 6 JESSE COHN I SHAWN WILBUR (2003). What's Wrong With Postanarchism? Institut for Anarchist Studis: www.anarchist-studies.org/article/articleprint/26/-1/1/
3

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

determinen les persones, tal i com demostra en la seva resposta al darwinisme social de cientfics com Huxley. Jesse Cohn (2002)7 afegeix que Kropotkin era partidari de lautonomia (el voluntarisme) en quant que aquella doble concepci de la naturalesa humana fa referncia sempre al subjecte hum per si mateix, mai a la representaci daquest, de manera que potencialment cap de les dues domina per sobre de laltra i, per tant, lindividu pot decidir en igualtat de condicions (acceptant evidentment el lliure albir judeocristi). Per les caracterstiques del debat que proposen Newman i Cohn pot concloures que aquest, de fet, noms s una continuaci de la polmica entre voluntarisme i determinisme. Newman, a ligual que Malatesta i Cano Ruiz abans que ell, defensa una perspectiva determinista en Kropotkin, mentre que Cohn i Wilbur, com Peirats, el contrari, una perspectiva voluntarista. Propostes per a un debat post-Kropotkin: En cap cas, doncs, es tracta dun debat exclusivament propi del post-anarquisme, simplement s la continuaci dun debat ja fa anys comenat. De manera que superant el pensament dual en el qual es basa aquest, cal preguntar-se com hauria de ser un debat post-anarquista en el que no es vulgui establir la pertinena a un costat o laltre de Kropotkin, sin ms aviat superar el debat entre voluntarisme i determinisme en aquell. Cal reconixer que la tradici anarquista no s completa ni s un tot perfecte que es troba darrera de qualsevol revisi o crtica, sin que est en una necessitat de crtica rigorosa i permanent. En aquest sentit algunes propostes del post-estructuralisme permeten realitzar aquesta crtica destructivaconstructiva, superant en part a Kropotkin. Aix doncs, apareix una perspectiva per al debat postanarquista sobre aquest. Entre daltres qestions cal, primer, qestionar la necessitat del cientifisme i qualsevol construcci social de la natura, com s la teoria de lajuda mtua, per a justificar les decisions i accions de les persones; segon, reconixer, dacord amb loposici prpia de lanarquia, el paper limitant i autoritari dels sistemes de poder en aquelles i que, per tant, rebutgi el lliure albir (reconegut com a episteme que justifica no lautonomia de les persones sin lautoritat dels sistemes de poder sobre aquestes); i, tercer, qestionar les dualitats pel seu reduccionisme i negaci de la complexitat, com ara natura-societat o la doble concepci del subjecte hum.

JESSE COHN (2002). What is Postanarchism "Post"? www3.iath.virginia.edu/pmc/text-only/issue.902/13.1cohn.txt

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

10

KROPOTKIN EN LA POLMICA DETERMINISMO-VOLUNTARISMO


Vctor Garca Extrado de la introduccin del libro digital CHANTAL LPEZ y OMAR CORTS (coord.) (2002): Benjamn Cano Ruiz y Jos Peirats: Determinismo y voluntarismo. Polmica libertaria. http://usuarios.lycos.es/abatir/ En el nmero extraordinario de Tierra y Libertad de Mxico (No. 165 - 166, del 19 de Julio de 1956), apareca un trabajo firmado por B. Cano Ruiz bajo el ttulo de La gentica contra el concepto clsico de la justicia, en el que el animador de aquella publicacin anarquista azteca defenda abiertamente el determinismo. En octubre del mismo ao, en el nmero 70 de Cnit, publicacin tambin libertaria que se edita en Tolosa de Francia, Jos Peirats replicaba a Cano Ruiz en su trabajo titulado El proceso de la justicia - Reflexiones sobre la condicin humana, defendiendo en el mismo la posicin voluntarista. En otras tres entregas, esta vez a Cnit, Cano Ruiz se extendi en la defensa de su tesis, y en otras tantas Peirats, tambin desde Cnit, ofreci a sus lectores nuevas argumentaciones en favor del voluntarismo. No es inaugural, en los medios libertarios, esta polmica sobre determinismo y voluntarismo. Intermitentemente ha asomado en nuestras publicaciones la discusin sobre el tema, y las citas que B. Cano Ruiz y Jos Peirats hacen de Kropotkin, Bakunin, Malatesta, Han Ryner, Rocker, Fabbri y otros tericos cratas demuestran que ha sido debate de todos los tiempos entre nosotros. Las decisiones, segn el determinismo, son resultado de costumbres, cromosomas, medio ambiente, educacin, circunstancias exteriores, etc. La voluntad, como factor independiente capaz de expresarse en oposicin a la ley de herencia y al medio, no existira. Lo que llamamos voluntad no sera otra cosa ms que el efecto de determinadas causas. Nada en el mundo, segn el determinismo, nada en la vida, escapara a la ley de no hay efecto sin causa. Es el principio de causalidad. La voluntad de los voluntaristas, para los deterministas, sera una accin sin causal, es decir, un absurdo. En los voluntaristas, las decisiones, las acciones volitivas, son libres, independientes. Descartan toda secuencia entre la inmutabilidad de las leyes fsicas y las ideas o los sentimientos. No hay vara que pueda medir, con la rigidez con que se calibran los pesos especficos, las cotas altimtricas o la resistencia de los metales, la intensidad sentimental o el poder volitivo del ser humano. La voluntad se transforma repetidamente y asume diferentes intensidades segn el objetivo, segn el carcter. Salvo excepciones, los anarquistas son partidarios de la moral. Una moral racionalista, que Guyau calific sin obligacin ni sancin. La moral impone obligaciones, deberes, todo lo cual no tendra sentido, siempre segn los voluntaristas, si en el ser humano no existiera la facultad de decidir en cuanto a la accin, a la voluntad. Malatesta convirti a Kropotkin, sin ste haberlo deseado nunca, en adalid del determinismo. La fe ciega que el anarquista eslavo tena en la ciencia lo llevaba a apoyarse solo y exclusivamente en ella para augurar el advenimiento de la anarqua como hecho inevitable al que inexorablemente debera conducirnos la ciencia. Malatesta, que consideraba a Kropotkin como un poeta de la ciencia, atac en repetidas ocasiones el cienticismo kropotkiniano, y hay trabajos exclusivamente dedicados a ello, como los que publicara en Volont el 22 de noviembre de 1913 (Determinismo e Volont), el 27 de diciembre del mismo ao (Scienza e Riforma Sociale) y el 3 de enero de 1914 (La Volont). Siguieron otros muchos, algunos de expresin dura: la idea de Kropotkn manifestada en una conferencia dada el 6 de marzo de 1896, para m arbitraria y absurda, que la anarqua sea una concepcin del universo basada en la interpretacin mecnica de los fenmenos (Pensiero e Volont. 1 Sept. 1925), y varios aos despus de muerto Kropotkin, todava machacaba Malatesta el tema en un trabajo titulado: Pietro Kropotkin - Ricordi e critiche di un vecchio amico (Studi Sociali, de Montevideo, 15 abril 1931):

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

11

Kropotkin, pues, que era muy severo con el fatalismo de los marxistas, caa en el fatalismo mecnico que es mucho ms paralizante. Se afianzaba en su conviccin sosteniendo que todos los recientes descubrimientos en todas las ciencias, de la astronoma hasta la biologa y la sociologa, concurran para demostrar cada vez ms que la anarqua es el modo de organizacin social que ha sido impuesto por las leyes naturales. De los ataques llevados a cabo por Malatesta contra la panacea cientfica kropotkiniana se surtieron, con empacho la mayora de las veces, los exgetas del anarquismo que ignorando los atenuantes que en favor de Kropotkin existan, trataron de lapidarIo en la Roca Tarpeya de la exageracin. Y as, de la misma manera que Malatesta carg con los atributos de voluntarista a ultranza, a pesar de reconocer en repetidas ocasiones, como la lgica exige, el determinismo de las leyes naturales: Consideradas las cosas as, es tarea de la ciencia el descubrir lo que es fatal (leyes naturales) y establecer los lmites donde termina la necesidad y comienza la libertad; y su mayor utilidad consiste en liberar al hombre de la ilusin de poder hacer todo aquello que quiere y ampliar siempre ms su libertad efectiva (Pensiero e Volont, 1 de febrero de 1926.) De la misma manera se orillaron los cuantiosos atisbos voluntaristas que Kropotkin cargaba en sus alforjas y que inclusive Malatesta pona de relieve: Kropotkin olvidaba, como si tal cosa, su concepcin mecnica y se lanzaba a la lucha con el bro, el entusiasmo y la confianza de uno que cree en la eficacia de su voluntad y espera lograr, con su actividad, obtener o contribuir a obtener lo que se desea (Studi Sociali, artculo ya citado). El propio Peirats pareciera sumarse a esta corriente de orilladores cuando dice en su ltimo artculo que tanto Godwin como Kropotkin son cientficos, materialistas y deterministas rabiosos. Sin embargo Malatesta tiene razn cuando seala que Kropotkin cree en la eficacia de su voluntad y hay obras, entre las de Kropotkin, que son ms voluntaristas que deterministas. Una de ellas, La Moral Anarquista, aparecida en La Rvolte de Pars, en los nmeros comprendidos entre el 1 de marzo y el 9 de diciembre de 1891, y publicada el mismo ao en folleto de 74 pginas, nos descubre al hombre que cree en la responsabilidad y el libre albedro. La moral que se deduce de todo el conjunto del reino animal, superior en grado sumo a la precedente (la cristiana), puede resumirse as: Haz a los dems lo que t desearas que los dems te hicieran en idnticas circunstancias. La idea del bien y del mal existe en la humanidad. El hombre, sea cual fuere el grado de desarrollo intelectual que haya logrado, por confusas que sean sus ideas debido a los prejuicios y a los intereses personales, considera generalmente como bien aquello que es til a la sociedad en la que vive, y como malo aquello que es nocivo a la misma. En esta obrita, desgraciadamente orillada por muchos, Kropotkin se yergue en abogado de Sofia Perovskaya y los que con ella intervinieron en el atentado que acab con el zar. Este derecho de hacer uso de la fuerza, la humanidad no lo niega nunca a aquellos que lo han conquistado sea que el mismo se emplee en las barricadas o en la sombra de una encrucijada. Empero, para que este acto produzca en los espritus una impresin profunda, es necesario conquistar este derecho. Los prrafos finales cierran con broche de oro el voluntarismo que Kropotkin ha dejado suelto: Si sientes la fuerza de la juventud, si quieres vivir y gozar la vida toda, plena, exuberante, s fuerte, s grande s enrgico en todo lo que hagas. Siembra en torno a t ... Reblate contra la iniquidad, la mentira, la injusticia. Lucha. La lucha es vida, que ser tanto ms intensa cuanto ms la lucha sea viva. Lucha para permitir a todos el vivir esta vida rica y exuberante y puedes estar seguro que encontrars en esta lucha placeres tan grandes como no te sera posible hallarlos en no importa qu otra actividad. Es cuanto puede decirte la ciencia de la moral. A t de escoger. Otro gran anarquista contradictorio, mucho ms que Kropotkin, en este zigzagueo que coloca a los anarquistas del determinismo al voluntarismo, resulta serIo Bakunn. En su pensamiento hallan apoyo, indistintamente, Cano Ruiz y Peirats, el primero para fortalecer su tesis determinista, el segundo para apuntalar la voluntarista. Ello obedece al hecho de que Bakunn es un puente de transicin que une dos perodos bien precisos del socialismo europeo: en el primero profundamente marcado por el materialismo cientfico de Marx, a quien reconoce categora de maestro inclusive y llega a traducirle

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

12

Das Capital, en ruso, y en el segundo cuando ya anda por sus propios pasos y Marx ha sido derribado del pedestal en que lo elevara previamente. Indudablemente Bakunn se inclinar, hasta el ltimo da de su vida, frente a las leyes naturales y su autoridad: que regulan todos nuestros movimientos, todos nuestros pensamientos, todos nuestros actos como inteligentemente Cano Ruiz lo destaca al citar unos largos prrafos de Dios y el Estado, que es un largo fragmento sacado de L'Empire Knouto-Germanique et la Revolution Sociale, Ilme. livraison" (1871), por Eliseo Reclus y Cafiero sin el consentimiento de Bakunn. Pero ello anda muy lejos de ser el pensamiento uniforme del gran revolucionario ruso. En Federalisme, Socialisme et Antitheologisme, escrito dos aos antes, en 1869, ya nos advierte que: Es necesario reconocer los lmites de la ciencia y recordar que no es el todo sino una parte y que el todo es la vida. En las Considerations Philosophiques que es un apndice a L'Empire Knouto-Germanique, (1870), nos afirma que: El hombre slo adquiere su verdadera condicin de hombre y conquista la posibilidad de su emancipacin interna cuando logra romper las cadenas de esclavitud que la naturaleza externa hace pesar sobre todos los seres vivos. En realidad, y a pesar de la influencia innegable del determinismo cientfico de Marx, Bakunn se manifiesta ms veces voluntarista, en sus escritos, que determinista: Esta tendencia -la satisfaccin de las propias necesidades-, manifestacin esencial y suprema de la vida, constituye la base misma de lo que llamamos voluntad: fatal e irresistible en todos los animales, incluido el hombre ms civil, instintiva, podramos decr mecnica casi, en las organizaciones inferiores; ms inteligente en las especies superiores, sta alcanza conciencia plena de ella misma en el hombre que -gracias a su inteligencia que lo eleva por encima de sus propios movimientos instintivos y le permite parangonar, criticar y ordenar sus necesidades-, es el nico, entre todos los animales de la Tierra en poseer una conciencia consciente de s misma, una voluntad libre. (Federalisme, Socialisme et Antitheologisme). De hecho, adems, todos los revolucionarios se han inclinado ante las leyes naturales bien que en el campo anarquista han sido siempre minoritarios los que han querido abrazarse al determinismo. B. Cano Ruiz saba sobradamente que su osada iba a merecer la rplica de parte de la ortodoxia anarquista, pero ha demostrado en repetidas oportunidades que no teme la polmica (recientemente lanz un gran desafo desde las columnas de Tierra y Libertad al publicar un trabajo titulado Inutilidad del Sindicalismo), que la sabe mantener dentro de los cnones de la correccin y que tiene argumentos para defender sus puntos de vista. El lector se ir dando cuenta de que a pesar de las brillantes contestaciones de Peirats, la exposicin de Benjamn Cano Ruiz llega airosa hasta el final y, como en tantas otras veces, la controversia determinismo-voluntarismo no ha podido declarar vencedor y vencido. A pesar de ello, la lectura de las pginas que siguen ofrecer unos momentos de aguda y custica filosofa que todos sabrn apreciar. Por ltimo, las declaraciones de los Premios Nobel Taung Dao y Chen Ning Yang: Debemos estar preparados ante la revelacin de un fenmeno llamado a reconsiderar las llamadas leyes naturales, que cita Peirats al final de la obra, ponen de manifiesto que no es superfluo revisar todo el andamiaje filosfico de las ideas sociales, y en nuestro caso las anarquistas, pues la ciencia, esta diosa idolatrada por Kropotkin -y por B. Cano Ruiz-, anda a galope vertiginoso por el mundo, y son muchos los cientficos -el 99 por ciento de los hombres de ciencia que ha tenido la humanidad estn vivos, ha dicho Oppenheimer- que hurgan los arcanos para depararnos sorpresas a cada amanecer. El impacto del quanta, lanzado por Planck en la mesa de estudio de los cientficos, factor de relieve que utilizara el propio Einstein para su Teora de la Relatividad, oblig a arrinconar las leyes de Newton en el desvn. La mecnica cuntca est expulsando el determinismo de la ciencia en favor de la probabilidad. Uno de los cientficos que, armado de los conceptos de Planck, ha dado gran impulso a la Mecnica Cuntica, Werner Heisenberg, ha llegado a afirmar que: El determinismo ha muerto. Las causas no provocan, irremisiblemente, determinados efectos. La ciencia prefiere, cada vez ms, apoyarse en la Estadstica que es la que abastece las leyes de probabilidad.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

13

KROPOTKIN I EL TERRITORI
Agar Aldea (Publicado por vez primera en Butllet cientfic i dopini de lAssociaci de Joves Gegrafs/es de la UAB, nm.5, 1999) PREFACI Aquesta s una primera anlisi sobre com la ideologia, tant cientfica com poltica, pot direccionar la metodologia i les observacions dun estudi. La recerca es divideix en quatre apartats, tot comenant per una breu biografia de Kropotkin per poder fer aix una contextualitzaci social, poltica i cientfica del moment histric. Seguidament, en el segon apartat, dita contextualitzaci se centra ms en aspectes referits al pensament kropotkini. Els dos ltims apartats sn un reps dels diferents treballs realitzats pel gegraf rus, per una banda les seves aportacions en el camp de la geografia fsica i, per laltra la seva concepci sobre la ciutat, tema destudi que estigu fora influt per la condici anarquista del gegraf. BIOGRAFIA DUN GEGRAF ANARQUISTA Piotr Alexeivich Kropotkin nasqu a Moscou el 27 de novembre de 1842, en el nucli duna famlia aristocrtica. El 1857 ingress al Cos de Patges per a seguir la carrera militar i el 1862 esdevingu oficial dels Mounted Cossacks, on va tenir loportunitat de formar part dexploracions geogrfiques i estudiar la fisiografia local a lest de Sibria i de Manxria. El 1864 particip a lexpedici organitzada per llmperial Geographical Society, a la Gran Serralada de Khingan; en aquest viatge travess la serralada volcnica dllkhuri-Alln i fou el primer explorador que descrigu els volcans del nord de Rssia. Tres anys ms tard, el 1867, ingress a la universitat per estudiar matemtiques, mentre que al mateix temps treballava a la Societat Geogrfica Imperial, que el 1874 el feu secretari de la secci de geografia fsica. En aquest perode de temps va realitzar una expedici a Finlndia per estudiar els dipsits glacials, aix com tamb va contribuir a les que es feren als mars del nord de Rssia. El 1872 viatj per Europa i foren les visites a Blgica i, sobretot, a Sussa el que el marcaren profundament, doncs va ser quan es va comenar a interessar per les condicions socials i la seva conscincia social es comen a dirigir cap als postulats anarquistes. El 1874 fou detingut i empresonat a Rssia, fins que el 1876 va aconseguir escapar, tot dirigint-se a Anglaterra. Durant aquests anys de pres, Kropotkin continu treballant i escrivint en el tema del glaciarisme. El 1877 es trasllad a viure a Sussa, on va esdevenir membre de la Federaci del Jura. El gener daquell any va conixer al tamb gegraf anarquista, Ellss Reclus, el qual lajud en la preparaci dun volum sobre els dominis de lsia russa per la Nouvelle Gographie Universelle. Lestada a Sussa noms dur tres anys, doncs el 1881 fou expulsat i llavors marx cap a Frana on va ser arrestat i sentenciat a cinc anys de pres. El 1886 va comenar un exili de trenta anys a Anglaterra; aquests anys foren els ms prolfics i escrigu tant de poltica com de temes cientfics, tot fent aportacions a Nature, Nineteen Century i al Geographical Journal. El 1897 va fer el primer dels seus viatges a Amrica prenent notes de la topografia, dels recursos i dels experiments agrcoles i un any ms tard va poder publicar larticle "Some of the Resources of Canada" a la revista Nineteen Century. El 1899 public Memries dun revolucionari i el 1904 al Geographical Journal una extensi del seu treball sobre lorografia i sobre el paper de la dessecaci a Eurosia. Durant els ltims anys de la seva vida, Kropotkin escrigu llibres tan rellevants com La conquista del Pan (1892), Campos, fbricas y talleres (1899) o El apoyo mutuo: factor de evolucin (1902).

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial El 1917 va tornar al seu poble de Dmitrov, a la nova Uni Sovitica, on mor el 8 de febrer de 1921. IDEES CINTFIQUES I PENSAMENT GEOGRFIC

14

Per a Kropotkin la geografia era lestudi de la natura i la integraci de lsser hum en ella. La seva visi de la geografia com a disciplina queda reflectida en dos articles: "All que hauria de ser la geografia" (1885) i "On the teaching of fisiography" (1893). Kropotkin examina el rol de la geografia en "els ltims anys del segle XIX i estimulant lestudi de la fisiografia, tot incloent lhome, doncs la separaci daquest lhavia trobat absurda. A travs de la seva experincia, viatjant i fent recerca independent, considera necessari mantenir un inters per la matria i expandir-se cap a nous horitzons. Pedaggicament, Kropotkin creia que la geografia havia de ser una sntesi o estudi parallel de petites localitats i del mn sencer, en especial daquest ltim. Les lleis de la natura i de lunivers eren les millors per entendre i concebre, primer, el fet general i, desprs, llocs petits on es podia fer un estudi espontani. El coneixement i lestudi geogrfic, teric i prctic havia danimar a tots els nivells educatius. A lescola primria la geografia hauria destimular al desig dels nens a partir dun ensenyament basat en llibres de viatges, histries i excursions al camp. El paper de lhome dins la natura, per a Kropotkin, venia emfatitzat per linters que sels hi donava als nens. Els pares haurien dajudar als mestres i la societat havia de ser emfatitzada. Durant la secundaria shaurien destudiar les lleis naturals i la seva rellevncia en el globus, mentre que el paisatge i el regne de la natura shaurien de revisar i analitzar. Kropotkin recolzava la idea dengegar la Federaci dEscoles per a facilitar lintercanvi entre les escoles, de correspondncia en matries geogrfiques i de colleccions de cincies naturals. Cada escola de poble havia de tenir colleccions de tot arreu. Les universitats ocuparien el punt ms alt de la jerarquia pedaggica i hauria de fer-se responsable de la preparaci i el nivell dels professors de geografia i tamb dels seus escrits per a poder promocionar la recerca geogrfica. La visi del mn que tenia Kropotkin era immensa. La seva prctica i les seves aportacions analtiques de la vida es basaven en les lleis de les cincies naturals. Creia que el mn estava integrat en un procs de canvis i conflictes constants, i que tendia a perdres en mig duna expansi autoritria en la qual hauria de desaparixer, preferiblement, a travs dun procs pacfic. El seu objectiu era, doncs, com a home racional i realista combatre lexistncia dels problemes socials. Kropotkin considerava leducaci com a instrument de poder per a comprendre i transformar el mn. Tant des de fora com des de dintre tota la societat i, en especial, les generacions joves, que haurien de prendre conscincia del rol natural i encoratjar-se i agafar valors a travs de la igualtat, la fraternitat i la llibertat. La seva visi de la cincia, sense enigmes ni esoterismes, era que necessitava ser completament aplicada i que les revelacions haurien de desaparixer en benefici de tota la humanitat i les generacions futures. El paper de la geografia hauria de ser el de lobertura de nous interrogants i de lleis del mn natural dirigits a lestudiant i a la recerca. En les seves lectures i assaigs, Kropotkin argumenta que leducaci hauria de ser el paper i les normes, i el que ell en diu tcniques pedaggiques haurien de desenvolupar i estimular lintellecte cap a altres camps destudi. Les parts ms importants de la tesi de Kropotkin estan basades en el que ell considerava lhome com a intransigent i benvolent i el desig del qual s el de treballar responsablement i competitivament. Kropotkin va traar una evoluci humana i una assistncia emfatitzada en loposici a la lluita com a desenvolupament de levoluci humana. Els arguments essencials eren que aquest home en la seva necessitat duna interacci social i una supervivncia es convertiria en un membre trivial que safegiria als diferents costums per no a una autoritat absoluta. El desenvolupament de lhome sobtenia a travs duna srie destatges/fases: el salvatge, el barbar, la ciutat medieval i el perode de lestat.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

15

Kropotkin observ que el gnere hum en la seva totalitat, i la societat com a intermediria, com a subordinats de la natura, amb la qual shavia de treballar harmoniosament. En general, Kropotkin troba que la recerca individual de les feines industrial, agrcola, mental i manual, en contrast amb lespecialitzaci pura, eren necessries per entendre el progrs i la pau al mn. APORTACIONS A LA GEOGRAFIA FSICA Kropotkin va donar a la geografia un ampli estudi, relacionant-Ia amb la sociologia i la histria. El seu desig era de crear una visi del desenvolupament de lsser hum amb una base geogrfica i desenvolupar una teoria socio-geogrfica del desenvolupament de la cultura i la civilitzaci. La seva contribuci cientfica ms important fou la del desenvolupament de la geografia fsica i, especialment, de la geomorfologia. Un gran nombre dels seus articles resolgueren gran part dels problemes plantejats en lestudi del relleu dsia, les principals caracterstiques de lestructura i les pautes de distribuci de les serralades i dels altiplans. A laltipl de Patomsk troba restes dun antic mar i tamb duna glaciaci continental. Les mesures i clculs sistemtics que realitza ell mateix el convenceren que Sibria no era una gran vall com shavia estat creient fins aquell moment, sin que era un altipl travessat per una serralada muntanyosa. Aquests resultats necessitaven una anlisi seriosa, per Kropotkin rebutja totes les observacions personals, totes les nocions de Humbold sobre lextensi meridional i latitudinal de les muntanyes dsia i les lleis de distribuci de les seves serralades i altiplans, recollint durant dos anys dades baromtriques dels viatges realitzats. Arriba a la conclusi que les muntanyes no eren serralades per que estaven prximes a limmens altipl i que les principats serralades dsia sestenien, no noms de nord a sud i doest a est, sin que tamb ho feien a sud-oest a nord-est. Aquest nou concepte orogrfic, malgrat que no fou acceptat per alguns, serv per estimular lintent de resoldre molts dels problemes de la geografia i la geologia dsia. El 1870, grcies a linters de la Societat Geogrfica Russa, emprengu una expedici a loce rtic i amb el seu gran sentit danlisi per a tots els fenmens fsics arrib a la conclusi que al nord de Novaya Zemlya havia dhaver existit una altra terra que sestenia al llarg de molts quilmetres enll. Dos anys ms tard es descobriren aquestes terres. Durant la seva visita al Canad, el 1897, Kropotkin va expressar la seva idea sobre la semblana del Canad amb la Sibria, i la seva primera contribuci al desenvolupament de la geografia queda reflectida en el seu llibre sobre el perode glacial. Aquesta idea lanomena "Teoria Glacial basada en la teoria de la glaciaci continental del quaternari, la qual fou rebutjada a nivell general; llavors Kropotkin, per convencer-los, formula la "Teoria del Plstic", la qual explica com el gruix de la glacera continental es mou des del nord del centre de lacumulaci del gel que sha dipositat a la zona, tot esquivant les llargues depressions i muntanyes i perqu els seus lmits sajusten al curs del moviment, desviant la direcci del seu moviment cap a la direcci general. Durant la lectura de la seva teoria va afegir, en el concepte del moviment de les glaceres, les conseqncies de la progressiva destrucci per part daquestes de la formaci dalgunes formes derosi, afirmant que limpacte de les glaceres donava alteracions en les formes de les valls, que anteriorment noms havien estat modelades per lerosi de laigua i, per tant, critica la idea que els circs eren el resultat de lacci de les onades del gel. Pel que fa a la formaci dels sediments glacials, Kropotkin va arribar a la conclusi que la major part de les formacions rocoses de Finlndia, Sucia i el nord de les regions de la resta dEuropa eren morrenes dipositades sota el gel al llarg del seu recorregut. Tamb es dedica a examinar en detall el problema de lorigen i estructura dels eskers, tot criticant la teoria que afirmava que aquests eren antics bancs costers, i dient que shaurien format degut al moviment de les glaceres. KROPOTKIN I LA CIUTAT Kropotkin, com a gegraf i com a anarquista, tenia unes idees molt concretes sobre la ciutat i el territori, les quals han estat reflectides en obres com La conquista del pan (1906) i El apoyo mutuo (1902).

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

16

Kropotkin, de tendncia anarco-comunista, promulgava una revoluci social i la formaci duna nova societat de tendncia llibertaria. Creia que les necessitats de la humanitat shaurien de satisfer i, per tant, la seva teoria es fonamentava en lajuda mtua, donant importncia a la cooperaci per a la supervivncia i desenvolupant les societats humana i animal. Kropotkin rebutjava la fora en levoluci natural de la societat dins un model preconcebut, per ho enfocava permetent un ple desenvolupament de lindividu sense una estructura comunitria. Malgrat aix per a Kropotkin la comunitat era una unitat essencial en lorganitzaci social, per la descrivia com una petita unitat dassociacions, grups de treballadors, consells locals i regionals, assemblees nacionals que podien estar formades per federacions de persones amb interessos comuns. Aquests interessos comuns eren les bases del concepte de Kropotkin de comuna, els quals no havien de ser, necessariament, geogrfics. La idea de Kropotkin sobre la comuna s important tamb quan ens referim a termes de localitzaci o territorials, on la unitat o la regi podien convertir-se en una cllula integrada, amb recursos, informaci i idees intercanviables lliurement amb altres regions. Dins daquesta idea tamb sha dincloure duna manera implcita lautosuficincia de la regi i la responsabilitat duna major especialitzaci didees, les quals servirien per a la integraci de la vida urbana i la vida rural. Daquesta manera, Kropotkin afirmava que shavien de reduir les diferncies entre el territori urb i el territori agrcola i, per tant, havia dhaver una abolici de la renda i de lexpropiaci, de manera que el valor de les cases seria el resultat de la seva localitzaci, de com havien estat construdes... La dissoluci de la propietat implicava la reorganitzaci dels usos de la terra dacord amb la necessitat i es convertia amb una possible integraci dels espais destinats al treball, a viure i a loci, considerant els factors idonis. Kropotkin desenvolupa aquesta idea en Lajuda mtua basantse en la ciutat medieval, doncs deia que en aquesta s on es produ la lluita entre la comuna i lestat, aix com entre la llibertat i la tirania, i atribua una eventual destrucci de les institucions. Aix fou com en la ciutat medieval aparegu lajuda mtua, ja que s en aquest sistema medieval on els gremis de diferents professions i les activitats comunes realitzaven els seus serveis que, ms tard, serien apropiats per lestat, mantenint la justcia i les formes dadministraci. Daquesta manera la ciutat estava organitzada en federacions de petites comunitats i gremis. En moltes ciutats europees, en aquest perode, el territori urb fou dividit entre quatre i set seccions radiocntriques, a cada una de les quals corresponia una professi o gremi determinat, i on tots els vens de la secci tenien el mateix estatus social. La ciutat medieval daquesta manera era com una federaci tant territorial com de conjunts de professions organitzada sota principis dautodeterminaci i llibertat i fundada sota el concepte de treball, producci i consum. La ciutat medieval reflecteix, prcticament, moltes de les idees dassociaci comunal que preocupaven al pensament urb de Kropotkin i dels anarquistes. CONCLUSIONS Durant lelaboraci del treball, la presncia de la Natura, aix com la importncia dels estudis de les cincies naturals han estat un factor dimportncia rellevant per poder entendre les relacions socials que Kropotkin va establir en el territori.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

17

Sha observat com Kropotkin no entenia cap lligam entre humans i humans-Natura sense un coneixement previ de les lleis naturals que regeixen el planeta, doncs aquests estan integrats en un procs de canvi de tipus natural en el qual intervenen, de manera directe i/o indirecte, en els canvis socials. Lobjectiu principal de Kropotkin era la recerca de lequilibri harmonis entre ssers humans natura. Heus aqu el perqu el gegraf rus direcciona les seves investigacions cap a les dues vessants de la geografia, la fsica i la humana, doncs cap de les dues sentn sense laltra. Tot i aix, he trobat un punt de discrepncia amb lautor: lescala destudi. EII parteix de la universal per poder explicar els fets particulars, doncs els fenmens generals sn, segons ell, els qui expliquen els casos concrets i/o locals. Diferents escoles geogrfiques han afirmat durant anys que no es pot fer un estudi dels fenmens universals sense un coneixement previ dels fenmens locals, ja que un desconeixement del medi ms proper que ens envolta dificulta entendre el medi a escales ms grans malgrat que la tendncia general sigui lexplicaci dels casos a partir dun mtode de tipus derivatiu. BIBLIOGRAFIA ALEXANDROVSKAYA, O. (1983); "Piotr Aleksejevic Kropotkin. 1842-1921", Geographers, nm.7, pp.57-62. CAPPELLETTI, A. (1980); La teora de la propiedad en Proudhon y otros momentos del pensamiento anarquista. Madrid: La Piqueta, pp.97-147. FERRER I GUARDIA, F. (1976); La escuela moderna. Barcelona: Tusquets Editorial, pp.264-266. HORNER, G.M. (1979); "Kropotkin and the city: the socialist idea in urbanism". Antipode, nm.10-11 (3), pp.33-45. KROPOTKIN, P. (1988); "All que hauria de ser la geografia". Documents dAnlisi Geogrfica, nm.13, pp.103-125 KROPOTKIN, A. (1977); Palabras de un rebelde. Barcelona: Ed. Pastanaga. PADILLA, A. (1976); El moviento anarquista espaol. Barcelona: Ed. Planeta, pp.109-114. POTTER, S.R. (1983); "Peter Alexeivich Kropotkin (1842-1921). Geographers, nm.7, pp.63-69. STODDARD, D.R. (1975); "Kropotkin, Reclus and a relevant geography". Area, nm.7 (3), pp.188-190.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

18

DARWIN-KROPOTKIN: EL "ASALTO CIENTFICO" DE LA BIOTECNOLOGA


Lus Andrs Edo (Publicado por vez primera en Butllet de la Fundaci dEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, nm.4, 1999) Cuando el economicismo tradicional (ese pretexto poltico, que nada tiene que ver con la economa social) se tambalea a la velocidad de la luz, poniendo en trance la estabilidad del Sistema, una especie de "nuevo oleaje cientfico" se halla dispuesto a sustituir las muletas sobre las que se sustenta el Poder. El pasado 9 de marzo [de 1999] en el Congreso de los Diputados se decida que en Espaa se sigan desarrollando los cultivos agrcolas transgnicos. Durante esos mismos das se celebraba en Barcelona un encuentro internacional de expertos y cientficos, donde se denunciaba sin paliativos los efectos destructivos de la biotecnologa sobre la biodiversidad de los cultivos agrcolas. El mtodo transgnico de simientes se viene realizando en laboratorio desde hace ms de veinte aos; en la actualidad esa biotecnologa ha alcanzado una aplicacin generalizada, con movimientos de libre comercio en el mundo que rebasan un volumen financiero de ms de medio centenar de billones de pesetas, solo en el sector alimenticio. Este fenmeno comercial es consecuencia de una metodologa empresarial basada en la investigacin para la elaboracin artificial de simientes de cultivo agrcola, uno de los sectores de mayor crecimiento son las Empresas privadas de laboratorios, especializados para cultivos transgnicos. La ya auto llamada "Industria Biotecnolgica", en un despliegue pblico sin precedentes, est contraatacando a sus crticos, utilizando, o mejor dicho instrumentalizando, la "comunidad cientfica espaola", que ya se ha manifestado en favor de dicha industria, sentenciando que las citadas crticas no son ms que "una guerra comercial". Guerra que, como por ejemplo en Inglaterra alcanza un carcter de autntico "terrorismo empresarial", protagonizado por las multinacionales contra grupos y publicaciones ecologistas inglesas. Durante ms de un millar de millones de aos la "ingeniera gentica", en el terreno agrcola, se ha producido por un fenmeno natural de biodiversidad. La intromisin de un concepto economicista en cualquier investigacin cientfica produce, inevitablemente, una deformacin de la finalidad de esa investigacin, que no puede, ni debe, tener otra que una finalidad social. La transgentica que nos ocupa, no tiene la honesta finalidad de suplir las necesidades contra el hambre, sino, exclusivamente, la de ganar dinero. Kropotkin, ante Darwin y Huxley Este marasmo "cientfico", que sirve a los intereses de la alta finanza, est ahogando un fenmeno, aun minoritario y marginal, de un autntico avance de la ciencia biolgica molecular que, en un contexto hostil, est superando barreras seculares que la han venido estancando hasta ahora. Una de estas barreras es el criterio defendido por Darwin, que aun prevalece hasta hoy, con la vulgarmente llamada "ley del ms fuerte", calificada como "el motor del desarrollo y supervivencia de las Especies". Sobre estas teoras, y tras un ensayo del darwinista T. H. Huxley, ya polemiz en su da Pedro Kropotkin, defendiendo su tesis de que el motor de ese desarrollo era la solidaridad entre los individuos de una misma Especie. Esta polmica protagonizada por Kropotkin, mantenida en diversa prensa durante varios aos y especialmente a partir de 1890 en la revista especializada The Nineteenth Century, fue copilada despus en una obra que tom como titulo "El Apoyo Mutuo".

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

19

Kropotkin, basndose en observaciones experimentales, se avanzaba de un siglo a la investigacin analtica de hoy, por la que se demuestra cientficamente, que el comportamiento celular y molecular en el contexto de un ente, se desenvuelve cooperativamente. El deterioro de esa cooperacin se traduce en el deterioro del ser. Queremos destacar la referencia a Kropotkin, aparecida en el n61 del Bulletin dInformation du 2me U.R. CNT, Paris, que de alguna forma rompe con el incomprensible silencio, sobre esta noticia, de nuestros especialistas libertarios, en materia terica y cultural. Dicho "Bulletin" se hace eco de los trabajos de disciplina matemtica, de dos investigadores, Martn Nowac, de la Universidad de Viena y Karl Sigmund de Oxford, que, un siglo despus descubren que Kropotkin tenia razn con su teora del apoyo mutuo. Mientras, una nueva percepcin cientfica de la realidad se viene abriendo paso en el terreno de la biologa, con anlisis que han llegado a una sntesis prcticamente completa de los nuevos descubrimientos, en una perspectiva englobadora, con el reconocimiento de la cooperacin y la interdependencia entre las formas de vida, como aspectos centrales de la evolucin y la supervivencia de las Especies. En efecto, una de la ms extraordinaria sntesis, es la que nos ofrece el fsico Fritjof Capra en su ltima obra La Trama de la Vida, desafiando las visiones convencionales de la evolucin y organizacin de los sistemas vivos, con un criterio que podra resumirse con la frase "La vida no conquist el Globo con combates, sino con alianzas", de un anlisis de la biloga Lynn Margulis, una de las principales investigadoras actuales de esta nueva perspectiva cientfica. "Desde hace miles de millones de aos -nos dice Capra- las habilidades combinadas de los sistemas vivos para reproducirse y generar novedad, condujeron naturalmente a la evolucin biolgica; un despliegue creativo de vida que sigue en un ininterrumpido proceso desde entonces....., sin romper jams el patrn bsico de sus redes autopoisicas (creadoras)". Es decir, sin romper, durante miles de millones de aos, el elemento transversal de los sistemas vivos: la cooperacin. Sin embargo, estos trabajos investigativos, de indudable inters e importancia, quedan inconclusos porque las decenas de investigadores que se inscriben en esta nueva perspectiva de la ciencia, no se comprometen, como lo hizo Kropotkin, a dar el salto a la transferencia social de sus descubrimientos. La ocasin es suficientemente oportuna para terminar con una crtica a nuestros tericos actuales de anarquismo que, salvo honrosas y marginales excepciones, vegetan patinando con las imgenes histricas, en una estancadora invariancia sobre la Idea.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

20

AUTOPOYESIS, AUTORREGULACIN Y ANARQUA


Casilda Rodrigaez. (Extracto de El Asalto del Hades) Quiz la palabra autopoyesis resulte extraa para mucha gente. Autopoyesis es un trmino utilizado por los bilogos Humberto Maturana y Francisco Varela para designar la capacidad de la vida de autoorganizarse y de reproducirse a s misma. Segn estos autores, un sistema autopoytico es un sistema que en vez de ser programado desde fuera, se hace a s mismo, pero que est abierto para recibir y producir. El sistema autopoytico se define, entonces, como una organizacin cerrada (que se hace a s misma y no est programada desde fuera) y una organizacin abierta (que produce, da y recibe). Para comprender qu es la vida, ms all de nuestra semntica, hay que comprender que las condiciones que permitieron la aparicin y la consolidacin de un ente orgnico son las mismas que pueden permitir su permanencia, su equilibrio estable, su autorregulacin. Por eso la autorregulacin, que es, a pesar de todo, un fenmeno sensible relativamente perceptible y asequible para nuestras mentes, nos acerca a entender el concepto de autopoyesis. La vida, pues, es un sistema autopoytico con capacidad autorreguladora, en otras palabras: ni hay creadores ni hay legisladores externos al sistema. Un motor necesita que alguien lo fabrique, necesita una fuente de energa y alguien que lo active y lo maneje. Una fbrica necesita una financiacin, un@s obrer@s, un director, jefes de departamentos, encargados, etc. Cuando decimos que algo tiene vida propia, entendemos que no necesita nada de eso; proviene de la misma vida, de una larga filognesis: se autorregula y es un ente autopoytico. Este es un eslabn importante de la metafsica. En el mundo material, no en el mundo de las ideas, la capacidad de autorregulacin, es decir, la no necesidad de algo exterior que nos gobierne, es un correlato de la autopoyesis. No hay ningn creador, ningn ente metafsico que haya creado, planificado o legislado los sistemas abiertos de la vida; ni ningn supervisor que se dedique a velar por el cumplimiento de ley alguna. El concepto de ley, incluido el de la ley natural, es una invencin con una clara intencionalidad poltica y social, tanto en su origen histrico como en el presente. Recordemos que ya en el colegio nos enseaban que la primera ley escrita data de 1800 a.c. y fue dictada por un rey (Hammurabi) que supuestamente haba sido instruido a tal efecto por el dios Marduk. Tambin los mandamientos de la Ley de Moiss fueron presentados como provenientes de Yav, el Dios de judos y cristianos, que ha jugado y juega un papel tan importante en nuestra sociedad, etc. etc. No es casualidad que en nuestra lengua no exista una palabra de uso comn para designar este fenmeno que ahora llamamos autopoyesis. Desde hace 5000 aos (slo desde hace 5000 aos, pues antes la civilizacin humana estuvo profundamente impregnada de la nocin de autopoysis), dicho fenmeno, dicho concepto, se ha excluido de la Realidad de la sociedad patriarcal que funciona segn diversos tipos de leyes. Sin llegar a acuar un nuevo concepto, Kropotkin ya habl de la autopoyesis. Lo que se llamaba Ley natural no es ms que una cierta relacin entre fenmenos que vemos confusamente es decir, si un fenmeno determinado se produce en determinadas condiciones, seguirase otro fenmeno determinado. No hay ley alguna aparte de los fenmenos: es cada fenmeno el que gobierna lo que le sigue, no la ley. No hay nada preconcebido en lo que llamamos armona de lo natural. El azar de colisiones y encuentros ha bastado para demostrarlo. Este fenmeno perdurar siglos porque la adaptacin, el equilibrio que representa, ha tardado siglos en asentarlo Kropotkin avanz lo que ahora, desde distintos campos de la ciencia, los llamados tericos del caos y de los sistemas auto-organizadores y autopoyticos, estn descifrando. Tras fijar toda su atencin en

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

21

el sol y los grandes planetas, los astrnomos estn empezando a estudiar ahora los cuerpos infinitamente pequeos que pueblan el universo. Y descubren que los espacios interplanetarios e interestelares se hallan poblados y cruzados en todas direcciones imaginables por pequeos enjambres de materia, invisibles, infinitamente pequeos cuando se consideran los corpsculos por separado, pero omnipotentes por su nmero. Son estos cuerpos infinitamente pequeos los que analizan hoy los astrnomos buscando explicacin a los movimientos que animan sus partes, y la armona del conjunto. Otro paso ms, y pronto la gravitacin universal misma no ser ms que el resultado de todos los movimientos desordenados e incoherentes de esos cuerpos infinitamente pequeos: de oscilaciones de tomos que actan en todas las direcciones posibles. As, el centro, el origen de la fuerza, antiguamente trasladado de la tierra al sol, vuelve a estar hoy desparramado y diseminado. Est en todas partes y en ninguna. Como el astrnomo, percibimos que los sistemas solares son obra de cuerpos infinitamente pequeos; que el poder que se supona gobernaba el sistema es l mismo slo resultado de la colisin de estos racimos infinitamente pequeos de materia; que la armona de los sistemas estelares slo lo es por consecuencia y resultante de todos esos innumerables movimientos que se unen, completan y equilibran recprocamente. Con esta nueva concepcin, cambia la visin general del universo. La idea de que una fuerza gobernaba el mundo, de una ley preestablecida, de una armona preconcebida, desaparece y deja paso a la armona que vislumbr Fourier: la que resulta de los movimientos incoherentes y desordenados de innumerables agrupaciones de materia, cada una siguiendo su propio curso y mantenindose todas en equilibrio mutuo. En nuestro mundo caos y anarqua representan el desbarajuste, la disfuncin de lo que tiene que funcionar. En nuestra lengua, quieren decir falta de ley, haciendo ver que para que las cosas funcionen hacen falta ley y gobierno: es la fuerza simblica de los conceptos, como dira Lacan. La fuerza de una simbologa que tiene por objeto fabricar una cosmovisin en la que perdemos contacto con la vida material, perdemos la confianza original en ella y el sentido del bienestar; y en cambio, nos hace aceptar la ley y rendir nuestras vidas a los seres superiores que nos gobiernan. La ley es, relativamente hablando, producto de los tiempos modernos. La especie humana vivi siglos sin ninguna ley escrita escribi tambin Kropotkin, aadiendo: Sin sentimiento y usos sociales, habra sido del todo imposible la vida en comn. No fue la ley quien los estableci; son anteriores a toda ley. Ni los orden tampoco la religin; son anteriores a toda religin. Se hallan entre todos los animales que viven en sociedad. Se desarrollan espontneamente por la propia naturaleza de las cosas Surgen de un proceso de evolucin Kropotkin tiene que dar un rodeo para explicar qu es la vida humana; tiene que decir que la vida humana funcionaba antes que la ley y que la religin, para demostrar que los sentimientos de solidaridad son propios de la vida humana y no producto de la ley. Estos rodeos son los que siempre tenemos que dar a falta de conceptos y de representaciones que expliquen la realidad con minscula de la vida. Por eso el concepto de autopoyesis implica una revolucin de la semntica, al menos en esta cuestin: caos es armona, eficacia, perfeccin. Anarqua es la cualidad bsica de los sistemas autopoyticos, puesto que no hay entes superiores que dicten leyes ni las mantengan: no hay poder: la vida es anrquica.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

22

Las formas orgnicas son al mismo tiempo, caticas y perfectas; caticas porque no hay un orden predeterminado ni un patrn de conducta: no se fabrican con moldes fijos ni maquetas; y son perfectas porque realizan perfectamente los procesos vitales que sustentan. As pues, caos y perfeccin, caos y armona, no slo no son calificativos excluyentes sino que estn estrechamente unidos. Lo mismo que la ausencia de ley est unida a la armona, porque los fenmenos naturales, la vida, es un equilibrio que ha tardado siglos de evolucin en asentarse: esa es la razn de la armona y de la perfeccin, y no la ley preconcebida. El conocimiento de la vida, su condicin autopoytica y anrquica, se oculta en medio de una profusin de informacin y de conocimientos dispersos. Como si estudisemos los rganos, los tejidos y las clulas de nuestro organismo por separado y nos ocultasen que forman parte de nuestro cuerpo, su funcin y su interrelacin (armnica, anrquica) como partes de un todo. De este modo, a pesar de todos los conocimientos cada vez ms especficos, ms sectorializados, como si la verdad estuviese en el interior de cada corpsculo slido de vida, y no en la interrelacin de sus formas y procesos, en su movimiento asociativo, y a pesar de los avances tecnolgicos para estudiar la vida, como deca Saint Exupry, lo evidente permanece invisible; invisible, indecible e impensable porque nuestro mundo simblico y nuestra semntica ocultan lo que es la vida. Y se oculta, porque si los seres vivos tienen como cualidad la autorregulacin, y si su agrupacin, por muy compleja cuantitativa y cualitativamente que sea, no es jerarquizacin, la necesidad de cualquier tipo de gobierno o de jefatura queda en entredicho.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

23

LUCHA Y ALTRUISMO EN LA NATURALEZA: LA CONTROVERSIA HUXLEY-KROPOTKIN


Geovani Lpez-Ortiz En un principio, los procesos en los cuales las especies basaban sus interacciones intraespecficas e interespecficas se haban relacionado principalmente con dos conceptos importantes: la lucha por la existencia y el altruismo. Ambos trminos fueron trascendentales en la concepcin darwinista de la evolucin. Sin embargo, el primero de ellos fue para muchos el que aportaba ms elementos para explicar la evolucin de las especies. Este escrito tiene como finalidad centrarse en los orgenes de dichos conceptos y en la disyuntiva generada en el contexto histrico de su formacin, donde los nombres Huxley y Kropotkin sobresalen por ser los representantes de 2 visiones antagnicas al respecto. Mayr plantea que es prcticamente imposible el anlisis de cualquier problema cientfico si no atendemos al estudio de su historia, tambin seala lo relevante que es remitirse al origen de ciertas concepciones cientficas para comprender las causas y el influjo que tienen o han tenido en la historia de la ciencia. El origen y la inclusin del trmino lucha por la existencia surge a partir de los escritos del socilogo y economista ingls Thomas Malthus quien, hacia 1798, publicara de manera annima su Ensayo sobre el principio de la poblacin. En dicho ensayo menciona que la intensidad del instinto reproductivo es lo que determina un exceso en cuanto al crecimiento de todos los seres vivientes en comparacin a la cantidad de alimento disponible. Esto resulta obvio debido a que para Malthus, las plantas no tienen un instinto de reproduccin incontrolado. As pues, una vez que el ser humano sobrepasa el punto crtico en el cual la cantidad de alimento es menor que la cantidad de habitantes, se desprender inevitablemente una lucha para sobrevivir, es decir: la lucha por la existencia. Darwin manifiesta la importancia que tuvieron los escritos de Malthus para plantear los procesos de evolucin de las especies ya que segn l, la lucha por la existencia se da entre todos los seres orgnicos del mundo. De hecho, cuando establece el principio de seleccin natural lo relaciona directamente con la lucha por la existencia. Tal adherencia a los postulados de lucha, le valieron a Darwin una gran cantidad de crticas, ya que se tergivers la importancia que el mismo le daba a tal concepto, quedando ste ltimo como fundamento absoluto en la supervivencia de las especies. Ejemplo de esto puede observarse en el darwinismo social cuya consideracin no slo se limit a una lucha por la existencia: tena un pasado hobbesiano que se relacionaba con una lucha de todos contra todos. Lewontin menciona que cuando Darwin y la mayora de sus seguidores deciden hacer hincapi en la lucha competitiva entre los organismos, se presenta una prueba tangible tanto del origen maltusiano del Origen de las especies, como de la expansin, en todos los rdenes, de las relaciones competitivas en nuestra sociedad. Es justamente en esos momentos que el concepto de lucha comienza a utilizarse para justificar un nmero interminable de desigualdades entre los seres humanos; todo estaba permitido y justificado puesto que el fin de toda imposicin no era el deseo de exterminio sino la supervivencia. En la dcada de 1870, Karl F. Kessler realiza estudios en zoologa y descubre que, a diferencia de lo que consideraban una gran cantidad de darwinistas, no era la lucha por la existencia lo que determinaba la supervivencia de las especies sino la ayuda entre las mismas. Posteriormente, en 1880, imparte una conferencia titulada Sobre la ley de la ayuda mutua, en la cual pone nfasis en los procesos de asistencia que se dan entre las especies. Durante cierto tiempo, las observaciones de Kessler pasaron desapercibidas y el concepto de lucha se torn preponderante; pareca, pues, que la lucha era el nico elemento valido en la supervivencia de

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

24

las especies. Esto no debera de sorprendernos; histricamente es posible constatar que el ser humano ha mantenido, en su simbolismo cultural, los conceptos del bien y el mal; ambos trminos representan una tensin cuyo resultado inevitable es la lucha. Cuando Darwin escribe el origen de las especies e implanta el trmino de lucha por la existencia, define que lo aplica en el sentido ms amplio. Sin embargo, esa consideracin sirvi de poco cuando an la gente ms allegada a l termin tergiversando dicho concepto extendindolo a todo aspecto del funcionamiento del mundo natural y llevndolo a una exageracin tal, que para muchos fue el nico factor del cual dependan las especies para sobrevivir y evolucionar. Ejemplo de esto fue T. H. Huxley cuando escribe en 1888 un artculo denominado Struggle for Existence and its Bearing upon Man, publicado en la revista Nineteenth Century. En l, el concepto de lucha por la existencia se defina como un mecanismo esencial para definir el proceso evolutivo, asociado tambin con la supervivencia del ms apto. Huxley crea que la fuerza era el aspecto ms importante en los organismos, ya que aseguraba la supervivencia de los mismos; en consecuencia, para l, la virtud y la bondad eran conductas que se oponan al xito en la lucha csmica por la existencia, siendo justamente en su artculo donde establece que los ms dbiles y los ms estpidos estn condenados a muerte, mientras que sobreviven los ms astutos y aquellos a quien es ms difcil vulnerar, aquellos que mejor supieron adaptarse a las circunstancias (Huxley, T. H. 1888. Nineteenth Century. 23: 161-180). Los postulados de Huxley fueron una excelente excusa para todos aquellos darwinistas sociales defensores del capitalismo y del laissez-faire. As mismo, hubo quien vio redimida toda ansia de posesin y riqueza, y se encontraron con que los planteamientos de Huxley eran, en s, la forma ms inmediata de justificarse. No hay que olvidar que en la poca victoriana estaban en su apogeo nuevas consideraciones polticas, la burguesa de por entonces le gana terreno a la aristocracia y la consecuencia inmediata fue el establecimiento de 2 nuevas clases sociales, los burgueses y los proletarios, siendo los primeros los que tenan la premura por encontrar una justificacin para defender las discordancias que ellos mismos generaban, y la hallaron en los escritos de Huxley que planteaban la lucha gladiatoria como un aspecto inherente (y no amoral) al ser humano. Michael Ruse piensa que la bsqueda de esa justificacin no comenz directamente con Huxley, ni siquiera con Darwin, sino con diversos autores insatisfechos con el cristianismo como filosofa apta para la sociedad industrializada, los cuales pretendieron convertir las ideas biolgicas en un programa sociopoltico-econmico pleno. Como se mencion anteriormente, fue a partir de los postulados establecidos por Darwin que Huxley dio a conocer sus escritos de Struggle for Existence. En ese tiempo, el ruso Pietr A. Kropotkin profundiza en los principios de ayuda establecidos por Kessler y decide hacer hincapi en ello. Kropotkin realiza una serie de estudios en Siberia de 1862 a 1867 y observa que las especies en esa parte de Asia septentrional, lejos de ostentar una lucha encarnizada por sobrevivir, mostraban una conducta altruista que l definira como apoyo mutuo. De tal forma, el altruismo entre las especies es para l lo que proporcionar a las mismas el xito en la lucha por la existencia. Es importante mencionar que la obra de Kropotkin se reviste de un gran antropocentrismo, hecho que desvirtuar gran parte de la misma, aunque aporta los elementos necesarios para ser considerada como uno de los primeros escritos que fundamentaron el altruismo en la naturaleza. El altruismo (fundamentado y expuesto por la tica positivista) se relacion con la ayuda que un miembro de una especie puede

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

25

proporcionarle a otros, no importando si esa ayuda acarreaba una consecuencia negativa. Dobzhansky menciona que los seres vivos pueden luchar por la existencia no slo atacndose unos a los otros sino tambin siendo altruistas: A Darwin no le pas por alto este hecho, pero fue Kropotkin quien le dio la debida importancia. Con estos hechos, hacia finales del siglo XIX, se genera una disyuntiva en la biologa evolutiva: por una parte Huxley establece la lucha como aspecto primordial en el proceso evolutivo y, por la otra, Kropotkin con el apoyo como factor de la evolucin, siendo justamente la revista Nineteenth Century donde se llev a cabo dicha confrontacin tan poco conocida en la historia de la ciencia. Ruse plantea que la versin de la supervivencia del ms apto en la versin de Thomas Huxley del darwinismo era ms una crnica de las condiciones econmicas de la Inglaterra victoriana que de la seleccin natural, hecho que demuestra Kropotkin en sus artculos publicados en Nineteenth Century y posteriormente, y a partir de dichos ensayos en su libro Mutual Aid: A factor in evolution. Si bien Darwin manifest la importancia de la conducta cooperativa en la supervivencia de las especies, desgraciadamente, hubo quienes tergiversaron su obra, estableciendo que la lucha entre los organismos y la supervivencia de los ms aptos eran los factores ms importantes en la naturaleza. A la par de estas afirmaciones existieron tambin algunos detractores de las mismas, siendo estos ltimos los que se promulgan por la existencia del apoyo mutuo entre las especies. Las consideraciones anteriores han generado a lo largo del tiempo una gran cantidad de controversias en diferentes disciplinas cientficas. A diferencia de otros postulados evolutivos, el concepto de conducta cooperativa tuvo una especie de halo que lo haca invisible y prcticamente nulo para muchos. Algunos investigadores, como Hammilton, Harcourt, Wilson, Trivers y Mayr, entre otros, retomarn en las dcadas posteriores los aspectos ligados al altruismo, un concepto contemplado por Kropotkin dcadas atrs.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

26

LA VISI DE LA NATURA I LTICA EVOLUCIONISTA DE P. KROPOTKIN


Xavier Oliveras Introducci La teoria de Kropotkin sol ser ignorada o simplement desconeguda, i quan s coneguda i tinguda en compte se sol pensar que li s exclusivament prpia, o que la seva teoria, i ell mateix, estava isolada, al marge de la resta de lactivitat intellectual i filosfica. El cert, per, s que no s aix. Daniel P. Todes (1987) demostra que el pensament de Kropotkin forma part de lescola evolucionista russa. El mateix Todes explica que la ra del desconeixement daquest fet, i de la mateixa existncia de lescola russa, es deu a que els pensadors russos han estat exclosos del mn intellectual dominant (langlosax), a travs de la no traducci, en aquest cas a langls, de les seves obres. Aquest mateix argument pot traspassar-se al cas espanyol i catal (fortament colonitzats per lacademicisme anglo-americ i francs), on tampoc poden trobar-se les obres daquesta escola de pensament. En el cas de lobra de Kropotkin, si aquesta s coneguda s deu al fet que la major part della va ser escrita originalment en angls i francs; i, degut a limportant moviment anarquista espanyol (1870-1939), va ser traduda profusament al castell. En el context de les tiques de la natura, Kropotkin tamb ha estat ignorat, tot i que la major part de la seva teoria tica es basa en la zoologia, a ligual que Darwin, i que la seva visi de la natura ha influenciat enormement a alguna de les tendncies actuals. Kropotkin i la discordana entre natura i moralitat La discordana entre Natura i moralitat humana ha estat un dels majors temes de debat, en el camp de ltica naturalista i evolucionista, des de laparici de la teoria de Charles Darwin. Es tractava de trobar o no trobar una base per a la moralitat humana en la natura i en levoluci; s a dir entre justificar les accions humanes en una suposada moralitat natural o b construir-la a partir de les prpies prctiques humanes (la teoria del desig). En la recerca en la natura, Stephen Jay Gould (1997) considera que al llarg daquest debat shan establert 3 solucions principals. La primera, i la que ms seguidors ha aconseguit, s la que Thomas Henry Huxley (el principal deixeble de Darwin) va desenvolupar. Huxley va crear una visi de la selecci natural on hi predominava la lluita sagnant entre diferents individus duna mateixa espcie. De fet, hi va fer un smil amb la lluita de gladiadors. Va concloure que la Natura s horrible i desagradable, i no aporta cap mena de guia pel que fa a la moralitat, a excepci feta, potser, de ser entesa com a indicador del que la societat humana ha devitar. Per tant pot dir-se, que la natura es troba entre lamoralitat i la immoralitat. La segona de les solucions es basa directament en Darwin, en especial en la seva visi metafrica sobre la lluita per la vida. Segons aquesta visi, la lluita per lexistncia no fa referncia explcitament a la lluita sanguinria, sin que el criteri de selecci natural funciona de diferents maneres: la lluita s una possibilitat, per la cooperaci, la simbiosi... tamb representen xits segurs en altres contextos. Per tant la natura s a vegades horrible i desagradable i, en altres ocasions, s bonica i agradable, tot i que tamb s cap de les dues coses, ja que els termes lingstics humans empleats sn inapropiats. En aquest cas la natura no proveeix cap base per als valors morals, sin que pot ajudar a explicar el per qu de la moralitat. Els defensors daquesta segona soluci (com el mateix Jay), solen exemplificar-la en la natura no afavoreix a ning i no ofereix lnies mestres a seguir. Els fets de la natura no poden proveir duna guia moral en cap cas (Jay, 1997). s a dir, la natura s amoral. Tamb pot considerarse a aquesta segona soluci com a anti-determinista, ja que la natura mai pot decidir pels humans. Per ltim, la tercera de les solucions rebutja completament la visi de la natura de Huxley, i refurmula la visi daquesta tot buscant una interpretaci molt ms confortable. Alhora pren la visi metafrica de

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

27

Darwin com a un prometedor punt dinici, per sense desenvolupar-se al voltant daquesta, com s el cas de la segona soluci. Al contrari de la competncia, s la cooperaci en la natura la que domina en la lluita per la vida. Per tant, la natura en la majoria de les vegades s bonica, agradable i justa, i ho ofereix com a base per a la moralitat humana. En aquest cas, la natura s moral. La ms famosa de les expressions daquesta tercera soluci la desenvolupa Piotr Aleksejevic Kropotkin (1842-1921) en les obres: LAjuda Mtua. Un factor de levoluci (1902), en la seva inacabada continuaci tica: Orgens i desenvolupament (1924) i La moral anarquista (1891). En lnies generals Kropotkin argumentava que el principal criteri per a lxit de levoluci era normalment lajuda mtua ms que no pas la lluita per lexistncia. La humanitat, doncs, sha de construir sobre bases procedents de la natura (no al contrari della, com sost Huxley), formulant un ordre moral que aporti pau i prosperitat a la societat. Kropotkin i lescola evolucionista russa Abans dentrar en la vessant tica del pensament de Kropotkin cal contextualitzar la seva base intellectual. Daniel P. Todes (1987) demostra que a Kropotkin cal inclourel en lescola evolucionista russa. Aquesta es caracteritza per ser fortament crtica tant a Darwin com al darwinisme, en el sentit que els cientfics rebutjaven les idees de John Malthus. s a dir, criticaven a la vessant malthusiana de la teoria de Darwin, mentre que nacceptaven la visi metafrica de la lluita per lexistncia. En aquesta escola poden distingir-se dues tendncies: lala anti-malthusiana i la no-malthusiana. Sovint la divisi entre elles no s gens clara, i normalment poden trobar-se alhora (com en el cas de Kropotkin). La primera, emfatitza laversi poltica de la doctrina malthusiana i, per tant, s decididament anti-darwinista social. Pel que fa a la segona, se centra en la realltat fsico-geogrfica de Rssia, en la qual el malthusianisme hi falla completament. El rebuig a les premisses darwinianes cal buscar-les en el rebuig cap a les idees de Malthus, de les que Darwin shavia inspirat. Malthus considerava que la competici, en el mateix sentit que lentendria desprs Huxley, hauria de dominar en un planeta cada cop ms poblat, en quant que la poblaci creix geomtricament mentre que els recursos (com els aliments) noms sincrementen aritmticament. Hi ha dos grans raons a aquest rebuig, en ms o menys consonncia a les dues tendncies de lescola: la primera delles relacionada amb la geopoltica, i, per tant, amb la tendncia anti-malthusiana, mentre que la segona ho est amb el propi territori i histria natural de Rssia, s a dir, amb la tendncia nomalthusiana. En el cas de la primera, les objeccions eren paralleles al rebuig al capitalisme industrial dOccident. Les crtiques provenien de tots els sectors de la poltica russa. Per exemple, els cientfics radicals veien el malthusianisme com a una reacci burgesa en poltica econmica, i els conservadors, que desitjaven mantenir els drets feudals que el tsarisme els havia ofert, el veien com a una expressi del model nacional britnic. Pel que fa a la segona, cal tenir en compte la geografia russa: al s.XIX lextens territori de lImperi rus estava infra-poblat i infra-utilltzat pel que fa a recursos, i, com els naturalistes i gegrafs havien observat, el territori oferia una dures condicions de vida, tant per a lespcie humana com per a les vegetals i animals (no-humans), on la competici es donava ms entre les espcies que no pas entre diferents individus de la mateixa espcie. Unit tamb a la geografia, cal tenir en compte que tant Darwin com Alfred Russel Wallace van desenvolupar independentment la teoria de la selecci natural desprs dhaver experimentat principalment en la zona intertropical. Per tant si ambds van admetre estar inspirats en Malthus, altre cop independentment, probablement la seva experincia ambiental en el trpic els va predisposar a llegir a aquell, i de forma aprovatria. Lmbit ecolgic intertropical t una major biodiversitat i biomassa que no pas lmbit de la taig. Per tant les teories evolucionistes seran completament diferents en funci de quina sigui lexperincia ambiental del teoritzador; o, com diria Michel Foucault, el discurs est determinat pel context exterior (lentorn) i interior (la formaci) de qui elabora el discurs. Tornant a Kropotkin, no hi ha dubte que cal interpretar la seva obra com una corrent en el si de lescola crtica russa, ja que la lgica central dels seus arguments s mpliament compartida per lescola

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

28

evolucionista russa. De fet, la primera sistematitzaci sobre lajuda mtua fou elaborada pel cientfic rus K.F.Kessler, i posteriorment hi contriburen en el seu desenvolupament altres pensadors daquesta escola. Ara b, fou Kropotkin qui la va desenvolupar amb major amplitud i la de qui ms es va difondre. La visi de la natura de Kropotkin En la seva particular visi de la Natura no noms hi va influir ltica evolucionista de Darwin (i daltres) i lescola evolucionista russa, sin tamb la seva formaci com a gegraf i, principalment, la tendncia anarcocomunista, que ell mateix va ajudar a formular. La visi de la natura de Kropotkin, segons Robert Galois (1976), pot establir-se a partir de tres components interrelacionats: 1- orgnica o holstica 2- histrica 3- espontnia Orgnica o holstica Kropotkin no va inventar pas una visi orgnica de la natura, ni tan sols una fracci concreta daquesta. La seva invenci i desenvolupament es troba en la filosofia grega, en el moviment romanticista i, sobretot, en lobra de Darwin. Kropotkin noms en va fer una interpretaci que va contribuir a la construcci de la seva visi unificada de la natura i, com a component separat, a desenvolupar ms mpliament el pensament orgnic. Kropotkin concep a lsser hum com una part ms de la natura i, per tant, s a la vegada subjecte de i participa en els mateixos processos que regeixen a la resta de la natura. Daquesta idea pot derivar-se que la natura sigui vista com un conjunt interrelacionat, i que les accions de qualsevol part tan sols tinguin sentit en funci de la seva posici en relaci a aquest conjunt. Aquesta visi tamb la va utilitzar per interpretar la naturalesa de la societat. Per encara que la observs orgnicament, hi reconeixia que en ella existia, tamb, una component atomstica; sobretot en la societat capitalista. Aquest enfocament veu en la natura una srie dunitats discretes que actuen independentment. Des del punt de vista anarquista, Kropotkin soposava a aquesta atomitzaci, afavorint el desenvolupament de la integraci i lestructura orgnica de la societat. Histrica La visi histrica de Kropotkin prov del fet que considerava que lsser hum, com a espcie social, havia evolucionat. Aquesta evoluci, per ell, implicava que shavien produt canvis sota un o ms modes de fer-ho i al llarg del temps. De fet, distingia quatre fases evolutives en levoluci de la humanitat: la primitiva o salvatge, la brbara, la urbana i lestat. El procs histric que va adoptar per explicar els canvis i modes de canvi en la natura fou el procs antinomial, teoritzat pel tamb anarquista Pierre Joseph Proudhon. Aquest procs t bastantes similituds amb el mtode dialctic, per en aquest cas es veu a la histria en funci duna srie delements contradictoris, els quals no poden resoldres en una sntesi, com en el mtode dialctic, sin que sestableix un equilibri dinmic entre aquests components. Espontnia Lespontanetat, i dacord amb Galois (1976), pot mostrar-se a travs de tres apartats: progrs, llibertat i sentiment. El progrs sha de relacionar amb la visi histrica. Dacord amb el procs antinmic, el progrs no pot pas ser de cap manera lineal, sin que es tracta ms aviat dun avan refractiu al llarg del temps. Aquests avanos els explicava com a producte de lactivitat creadora espontnia. Pel que respecte a la llibertat, Kropotkin reconeixia que aquesta podia usar-se de formes diferents i significar situacions diverses. Ara b, i tenint en compte les relacions sistmiques que impliquen la visi orgnica, considerava que la llibertat havia de ser defensada socialment, i no pas individualment, o el terme seria

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

29

buidat de tot significat. Aix suposa que totes les relacions que es donin entre els membres de la natura estiguin contnuament en desenvolupament i reajustament en funci del progrs, i en el cas de la societat que estiguin regulades per uns acords mutus i una srie de costums i hbits socials. Per ltim, amb el concepte de sentiment Kropotkin reconeix i identifica un element irracional en la natura. Aix pot semblar paradoxal si es t en compte que ell mateix es considerava racionalista. No obstant, va veure aquesta irracionalitat a travs de lamor potic que li inspirava la natura. Ltica kropotkiana: naturalista i evolucionista La teoria tica de Kropotkin queda definitivament formulada amb dues de les seves obres: tica i La moral anarquista, juntament amb alguns escrits menors i desprs dhaver elaborat LAjuda mtua. Encara que tica rests incompleta s possible extreure un esquema precs de la filosofia moral de Kropotkin a travs particularment de La moral anarquista. En aquesta darrera obra no s remet gaire a les qestions de la natura tot i que ja formava part del seu pensament en el moment descriure-la. De les tres obres pot extreures que la seva tica s abans que res naturalista, en quant que rebutja tot tipus de fonament religis i no reconeix cap tipus dinfluncia sobrenatural en lorigen de les idees i els sentiments morals. Duna manera molt especial s en la zoologia on cal buscar els orgens de ltica kropotkiana, amb la seva caracterstica tesi de lajuda mtua entre les espcies animals com a precedent natural i necessari de la moralitat humana. Anlogament rebutja qualsevol intent de fonamentaci de la moral en entitats abstractes i soposa a ltica metafsica, reduint-la quasi a la moral rellgiosa, que troba la seva ra dsser en una revelaci sobrenatural. Dels anteriors plantejaments pot inferir-se que la seva tica s tamb evolucionista. Pretn emmarcarse dins del transformisme mecanicista de Darwin, a qui considera com al mxim exponent de la biologia moderna, tal i com fa lescola evolucionista russa. Els fonaments biolgics de la moral: LAjuda Mtua T. H. Huxley (1888) va publicar un article titulat The struggle for existence: a programme, en el que, i segons Kropotkin, shi desenvolupa una exageraci unilateral del darwinisme i dels seus punts de vista sobre la lluita per la vida. En conseqncia Kropotkin decideix refutar la seva tesi en una srie darticles, publicats a partir de 1890, i ampliats i recopilats en un volum titulat Lajuda mtua: un factor devoluci (1902), en el que hi demostra, o ho intenta, els fonaments biolgics (de la natura) de la moral (humana o de la segona natura).. El propsit fonamental daquesta obra s demostrar que juntament amb el factor de la lluita i la competncia, lexistncia de la qual no nega pas, es produeix una cooperaci i ajuda mtua entre els animals duna mateixa espcie i entre animals de diferents espcies, i que es constitueix en un factor encara ms important que lanterior en la evoluci de les espcies i, sobretot, en el progrs de la humanitat. Kropotkin considera que lajuda mtua s practicada pels animals amb tres grans finalitats (1989, p.57): 1- educar a la seva descendncia: possibilita que les espcies crin a la seva prole amb la mnima prdua denergia i que mantinguin el nombre dels seus membres encara que lndex de natalitat sigui molt lent 2- assegurar a lindividu: permet als insectes ms dbils, als ocells ms dbils i als mamfers ms dbils protegir-se de les aus i animals de rapinya 3- proveir-se daliment necessari: permet la longevitat, permet als animals gregaris migrar a la recerca duna nova terra A aquestes finalitats, Kropotkin va afegir-hi dos factors ms, no tan ben argumentats per tamb importants: 1- el joc 2- la satisfacci de la vida i la facultat intellectual

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

30

Amb aquest objectiu, comena analitzant lajuda mtua entre els animals, en particular entre aquelles espcies que habiten en regions densament poc poblades pels ssers humans. Les seves observacions sobre la fauna de la Sibria oriental li revelen que hi ha moltes adaptacions per a la lluita comuna envers les condicions climtiques, i molt poca lluita entre els individus duna mateixa espcie i/o dun mateix grup o societat. Comprova, tamb, nombrosos casos dajuda mtua, en especial entre les aus i els rumiants, en lpoca de les migracions. I incls en zones on la vida animal s ms abundant, observa que rares eren les vegades en les que es produa una lluita entre els individus duna mateixa espcie danimals. Entre els mamfers, per exemple, el que ms li crida latenci, com ell deixa constncia, s la superioritat numrica de les espcies socials respecte aquelles poques de carnvors (en especial als felins), els membres dels quals viuen allats. Exemples de sociabilitat els troba en lassociaci per a la caa en la famlia canina (gossos, llops...), i formes ms desenvolupades dajuda mtua entre els rosegadors, ungulats i rumiants. Tamb observa en algunes espcies, com en els elefants, lexistncia dun com afecte i sentiments envers a altres individus. Per s sobretot entre els grans simis, lestudi dels quals considera particularment interessant (ja que segons ell representen la transici a les societats dels homes primitius), on troba la ms alta expressi de la sociabilitat i lajuda mtua. Conclou que en tots els nivells de la vida animal hi ha una vida social i que, a ms, apareixen ja en linici del desenvolupament del mn animal en forma de colnies o societats estretament lligades; i que, a mesura que sascendeix en lescala zoolgica, aquestes societats van fent-se ms conscients, perden el seu carcter fisiolgic, deixen de fonamentar-se en linstint i acaben per ser racionals. Aquesta idea contradiu altra vegada a Huxley, qui afirma que qui per primera vegada substitu la guerra mtua pel mutu acord va crear la societat. Kropotkin sost que aquesta no fou creada per ning, sin que, pel contrari, va existir abans que lsser hum, o, en altres paraules, que la societat va precedir a lespcie humana i/o a qualsevol individu daquesta. Lsser hum, doncs, no s hum sin per la seva sociabilitat, i va poder arribar a ser evolutivament el qu s grcies a la tendncia a la convivncia i el mutu recolzament permanents. Per ltim, considera que aquelles espcies que han redut al mnim la lluita entre individus i lajuda mtua practicada al mxim sn les que desenvolupen una major capacitat mental i les que ms probabilitats de sobreviure tenen. Conseqentment a la seva visi orgnica, lsser hum no pot sser una excepci dins del mn animal i per tant, com a espcie sociable, noms troba un medi de supervivncia en ella. El desenvolupament de ltica evolucionista: tica Durant els seus ltims mesos de vida Kropotkin va dedicar-se a lelaboraci duna gran obra, en la que hi volia demostrar que el socialisme llibertari constitueix, per sobre de tot, la culminaci de la moralitat humana. Aquesta va quedar inacabada, per es conserva el primer volum. Aquesta obra perseguia dos grans objectius: 1- elaborar les bases de la moral sobre els resultats de les cincies naturals 2- proposar una nova tica que, fonamentant-se en la biologia evolucionista, mostrs precisament que s lajuda recproca la font dels sentiments morals En aquell volum van quedar parcialment aconseguits aquests dos objectius. Pel que fa al primer, desprs de justificar aquesta base racionalista resumeix el contingut de Lajuda mtua, alhora que ampliant-ne largumentaci, i deixant, se suposa, per al(s) segent(s) volum(s) un major desenvolupament. A tica lajuda mtua s solament el primer pas duna progressi ascendent, que va de la justcia a la moralitat. Aquesta idea s en si mateixa el resultat de la seva visi orgnica de la natura. Kropotkin pass dafirmar el paper de lajuda mtua en levoluci humana a defensar que la sociabilitat s la font de la moralitat. Una font innata que s reforada per la ra. Aquesta extensi del paper de lajuda mtua representa, per una banda, un intent de fer cientfica ltica, i per laltra, un desig destablir unes bases morals per a la societat present i futura. s a partir daquest moment en el que sha de desenvolupar el segon objectiu.

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

31

Per acomplir-lo shavia plantejat primer presentar, de manera cientfica com pretenia, la histria i evoluci de les idees morals (des de els pobles primitius, com els anomena, fins a la filosofia del segle XIX, seguint lesquema de les quatre fases evolutives de la seva visi histrica de la natura), per tal de destruir all que considera no vlid per a les bases morals de la present i futura societats. Malauradament aquesta histria i evoluci ha estat lnic que va deixar escrit. Tenia pensat continuar per construir decididament la teoria tica evolucionista que tenia en ment, complementria a la destrucci. A ltica evolucionista shi adhereix en part per tamb hi polemitza fortament. Aquesta adherncia i rebuig constitueix de fet la discordana entre Natura i moralitat i les respectives solucions. De tots els representants de ltica evolucionista es limita a estudiar solament als tres que considera ms importants: Huxley, Spencer i Guyau; sense oblidar, per, a Darwin. Deixa, per, a Wallace. Les grans lnies de la tica de Darwin, segons Kropotkin, es basen en linstint de conservaci comuna ms que no pas linstint de conservaci individual. Segons aquesta en lsser hum, a ligual que en la resta danimals gregaris (que tenen tendncia a viure en comunitat), hi ha una tendncia moral originada en els sentiments de la sociabilitat. No obstant aix, es queixa, tal i com havia fet ja en LAjuda mtua, que la majoria de darwinistes (entre els que sobresurt Huxley) no van tenir en compte aquesta tesi (la visi metafrica) i van optar per considerar que era el predomini de la lluita per lexistncia el fonament de la vida animal i la vida social entre els ssers humans. Segons Huxley, diu Kropotkin, el procs csmic i el procs moral sn entre si totalment contraris, ja que el primer est basat en la violncia, en la crueltat, en el domini del ms fort i en lopressi del ms dbil, implica dolor i sofriment per a totes les espcies i noms pot ensenyar el mal absolut; el segon, sorgeix inexplicablement en el si del primer, desprs dun incalculable nombre danys, i radica en la supervivncia no dels ms aptes sin dels que sn moralment millors. Aquesta s la primera soluci que sha presentat anteriorment. Kropotkin senyala una mancana en lexplicaci dels orgens daquest procs, ja que considera que aquest no pot haver nascut en el si de la natura. De totes maneres lobjecci de Kropotkin perd la seva fora desprs que De Vries presenti la seva teoria de les mutacions. Aix doncs, el procs tic podria haver sorgit com una mutaci en els gens de certa espcie animal, sense deixar de ser un fenomen natural, i dintegrar el procs csmic. Spencer per la seva banda, que ja abans de Darwin havia exposat una concepci evolucionista, en la seva obra Esttica social, concep ltica com una part de la filosofia de la natura. Kropotkin, que hi est totalment dacord, reconeix lesfor meritori de Spencer en proposar-se establir les regles de conducta sobre una base cientfica, precisament en un moment en el que el poder de la religi es debilita i les doctrines morals ja no poden recolzar-se sobre ella, i tamb la idea que ltica ha de repudiar qualsevol mostra degoisme. En canvi li retreu que no hagi concedit una major importncia als fenmens dajuda mtua. Kropotkin opina que Spencer explica lorigen i levoluci de les idees morals no per mitj dabstractes entitats metafsiques o preceptes religiosos, ni pel clcul dels plaers o de laprofitament personal (com en lutilitarisme), sin com un producte necessari de levoluci social, a ligual que en el desenvolupament de la intelligncia, de lart, del saber o del sentiment esttic. Spencer reconeix que lsser hum sha desenvolupat grcies al plaer que produeixen certs actes acomplerts en pro del b com. Per que, objecta Kropotkin, una tica basada en levolucionisme no pot acceptar aquesta idea incondicionalment, en la mesura que est obligada a admetre que la moral sorgeix de lacumulaci accidental dhbits tils a lespcie en la seva lluita per la vida, tal i com observa en el comportament dels animals al llarg de la seva vida. Amb lobra de Marie-Jean Guyau culmina, segons Kropotkin, ltica evolucionista. La seva obra parteix de la idea que la vida s creixement, impuls i creaci contnua. Ara b, ltica constitueix la recerca per part de lsser hum dels mitjans pels quals saconsegueix aquelles finalitats que la natura proposa, s a dir, el desenvolupament de la vida. La moral pot prescindir perfectament de qualsevol coacci o obligaci prpiament dita i en especial de tota sanci transcendent, sobrenatural o social, ja que es desenvolupa grcies a la necessitat mateixa que els humans experimenten de viure una vida plena i intensa. Un intent com aquest dedificar una moral al marge no tan sols de qualsevol vincle sobrenatural sin tamb alliberada de la idea mateixa dobligaci i sanci, era inevitable que fos

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

32

interessant per a un pensador eminentment anti-autoritari com Kropotkin. Aix no significa pas que aquest intent no sescaps de les crtiques de Kropotkin: Guyau desenvolupa escassament les idees de justcia i sociabilitat. Per una altra part, segons Cappalletti (1978), Kropotkin no adverteix que la noci de vida, tal i com la formula Guyau, connota implicacions metafsiques. Tal noci sembla suposar en qualsevol cas un cert finalisme en la natura, i aix resulta totalment incompatible amb el darwinisme (el de la visi metafrica) que el propi Kropotkin professa. A manera de conclusi... Robert Galois (Breitbart, 1989, p.185) escriu que El fet que lobra de Kropotkin i les idees que va tractar dexposar-hi siguin sent, tot i la seva posterior comprovaci, mpliament desconegudes en lactualitat, diu quelcom al respecte del medi intellectual dels nostres dies. Amb aquestes paraules pot resumir-se el que Kropotkin i la seva contribuci han representat en el si del mn intellectual i de les tiques de la natura; s a dir, no res. Com daltres cientfics, pensadors, filsofs, artistes... anarquistes, Kropotkin ha estat ignorat per aquells que podien difondrel, i desconegut per aquells que de la m dalg altre podien conixer-lo. Tamb s el cas, per exemple, del tamb gegraf Ellse Reclus, que al segle XIX va desenvolupar una teoria de lecologisme ja ben elaborada. Degut al rebuig a lanarquisme, calgu esperar-se fins a la dcada de 1960 a que Rachel Carson, amb la seva obra Silent Spring, poss de nou el tema sobre la taula. Aix, daquesta manera, la producci intellectual dels i les anarquistes ha quedat relegada noms en els espais anarquistes. Com sha dit en la introducci, la visi de la natura i ltica kropotkiana es troba en la base dalgunes de les tiques de la natura actuals, en especial entre aquelles que han estat formulades des de lanarquisme o que ha estat reformulades per anarquistes. s el cas de lanarcoprimitivisme, lanarconaturisme o lecologia social. Les dues primeres estan dacord amb Kropotkin respecte a la soluci que representa en el debat entre natura i moralitat; s a dir, consideren que la natura s moral. Aquestes corrents poden diferenciar-se luna de laltre a partir dels captols de LAjuda Mtua en els quals es recolzen. Lanarcoprimitivisme es queda noms amb els 3 primers (Lajuda mtua entre els animals 1 i 2, i Lajuda mtua entre els pobles primitius); mentre que lanarconaturisme es queda amb els dos primers i els 4 i 5 (Lajuda mtua entre els brbars 1 i 2). s a dir, les dues corrents sn partidries de la no explotaci dels animals; en canvi mentre la segona accepta lagricultura (no intensiva), la primera la rebutja i noms accepta la recollecci. Lecologia social, per la seva banda, aposta ms per la segona daquelles solucions, lamoralitat. Sha desmarcat de la soluci de Kropotkin a partir del desenvolupament de la Primera Natura (la natura: amoral) i la Segona Natura (la societat humana: moral i immoral) que Kropotkin havia apuntat, per que mai havia acabat daprofundir-hi. La visi de la natura de Kropotkin ha estat totalment assumida, en especial la visi histrica. De fet, alguns eclegs socials fan s, en gran part de les seves obres, de lesquema evolutiu en quatre fases. Tamb des de lecologia social sha continuat treballant en la qesti de lajuda mtua entre els ssers vius. Aix, per exemple, Murray Bookchin ha complementat lobra de Kropotkin amb lobra de D.Henry (Simbiosis), en la que shi tracta lajuda interespecfica entre els vegetals, tema que Kropotkin no shavia ni plantejat. Parallelament des del post-anarquisme no s que es rebutgi a Kropotkin sin que considera que ha de ser superat en el conjunt de lanarquisme, en quant que lanarquisme per definici ha de rebutjar justificar-se tant en la natura i la histria com en la cincia daquestes (procs que feia Kropotkin). Es considera que la moral ha de provenir, primer, dels desitjos de cada una de les persones i, desprs, pel pacte com entre persones amb desitjos afins. Daquesta manera, no es nega lajuda mtua sin que es considera que no cal justificar-la per mitj de les experincies dels animals o de poblacions humanes passades. Referncies bibliogrfiques

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

33

BOOKCHIN, Murray (1999). La ecologa de la libertad. La emergencia y la disolucin de las jerarquas. Madrid: Madre Tierra BREITBART, Myrna M. (ed.) (1989). Anarquismo y geografa. Vilassar de Mar: Oikos-tau CAPPELLETTI, Angel J. (1978). El pensamiento de Kropotkin. Ciencia, tica y anarqua. Madrid: Zero EDO, Lus A. (1999). Darwin-Kropotkin: El "asalto cientfico" de la biotecnologa. Butllet de la Fundaci dEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, nm.4 GALOIS, Robert (1976). Ideology and the idea of nature: the case of Peter Kropotkin. Antipode. A Radical Journal of Geography, vol.8, nm.3, pp.1-16. En castell: a BREITBART, Myrna M. (ed.) (1989) GIRN, lvaro (2003). Kropotkin between Lamark and Darwin: the impossible synthesis. Asclepio, vol.LV, nm.1 JAY, Stephen (1997). Kropotkin Was No Crackpot. Natural History, KROPOTKIN, Piotr (1977). tica: origen y evolucin de la moral. Madrid: Dogal (1977). La moral anarquista. Barcelona: Olaeta (1989). El apoyo mutuo: un factor de la evolucin. Mostoles: Madre Tierra MORRIS, Brian (2001). Kropotkins metaphysics of nature. Anarchist Studies, nm.9, pp.165-180 ROSELL, Josep M. (2003). La vuelta a la naturaleza. El pensamiento naturista hispano (1890-2000): naturismo libertario, trofologa, vegetarismo naturista, vegetarismo social y librecultura. Barcelona: Virus TODES, David P. (1987). Darwins Malthusian metaphor and Russian evolutionary thought, 18591917. Isis, vol.78, nm.294, pp.537-551 ZERZAN, John (2001). Futur primitiu. Barcelona: Llavor dAnarquia

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

34

DES DE ANARCO-TERRTITORIS DESITGEM ACABAR AMB LES LIMITACIONS QUE IMPOSA EL MONOGRFIC:
DES DEL PRIMER NMERO DAQUESTA REVISTA (no, dabans que aquest es materialitzs) HEM VOLGUT QUE LA CONSTRUCCI DELS ANARCOTERRITORIS COMPTS AMB LA MAJOR QUANTITAT POSSIBLE DE PERSONES I COLLECTIUS, PER TAL DE DUR A TERME AQUESTA TASCA, PER CRITICAR-LA, PER COLLABORAR. EL QUE VULGUI I COM HO VULGUI. PER TOT AIX US ANIMEM A ESCRIURE. PODEU ENVIAR ARTICLES, POESIA, ILLUSTRACIONS, CRTIQUES, RESSENYES, etc. AL MAIL: anarco_territoris@yahoo.es

DESDE ANARCO-TERRTITORIS DESEAMOS ACABAR CON LAS LIMITACIONES QUE IMPONE EL MONOGRFICO:
DESDE EL PRIMER NMERO DE ESTA REVISTA (no, desde antes que ste se materializara) HEMOS QUERIDO QUE LA CONSTRUCCIN DE LOS ANARCOTERRITORIOS CONTARA CON LA MAYOR CANTIDAD POSIBLE DE PERSONAS Y COLECTIVOS, CON EL OBJETIVO DE LLEVARLO A CABO, PARA CRITICARLA, PARA COLABORAR. LO QUE QUIERA Y COMO QUIERA. POR TODO ESTO OS ANIMAMOS A ESCRIVIR. PODIS ENVIAR ARTCULOS, POESA, ILUSTRACIONES, CRTICAS, RESEAS, etc. AL MAIL: anarco_territoris@yahoo.es

ANARCO-TERRITORIS. Revista anarquista de pensament territorial

35

No, escucha, lo que ocurri fue esto: te mintieron, te vendieron ideas sobre el bien y el mal, te hicieron desconfiar de tu cuerpo y te avergonzaron de tu profesin de caos, se inventaron palabras de asco por tu amor molecular, te mesmerizaron con su indiferencia, te aburrieron con la civilizacin y con todas sus roosas emociones. Hakim Bey (1984)

NMEROS ANTERIORS: Nm. 0: Les Zones Temporalment Autnomes (TAZ) Nm. -1: Hacking the bordres: creuar o destruir les fronteres?

anarco_territoris@yahoo.es www.berguedallibertari.org/anarcoterritoris/3.pdf

You might also like