Curs 2011 2012 Universitat de les Illes Balears Grau de Mestre Especialitat Educaci Infantil

Treball: El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Alumnes: Ribas Fernndez, Alicia. Rodrguez Rodrguez, Amanda. Roig Galdn, Cira. Curs: 3r de Grau. Assignatura: Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II (22020). Professora: Ribas Moranta, Antonia Maria De La Salud.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Eivissa, 17 de gener de 2012.

ndex Pg.
1. Elecci i definici del projecte.......................................................................... 3.

2. Planificaci del projecte.................................................................................... 6.

3. Avaluaci............................................................................................................ 7.

4. Bibliografia......................................................................................................... 9.

5. Annexos............................................................................................................. 12.

5.1. Annex 1: Qestionari que hem passat als diferents professionals.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

1. Elecci i definici del projecte. Per a realitzar aquest projecte, ens vrem fixar en un dels vdeos que va posar la professora a lassignatura dEstratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II, envers una escola que segueix la metodologia de Maria Montessori a Frana. Desprs de veure la filmaci vrem comentar que el qu ms ens va impactar era la manera amb la qual treballaven la lectura i lescriptura. s a dir, ens va cridar latenci que per practicar la grafia de les vocals els nens havien descriure les anomenades lletres en un calaix ple de sorra. Un fet, per a nosaltres, poc freqent i interessant, que ens va fer pensar en els materials emprats en aquesta activitat. O sigui materials naturals i de la vida quotidiana. Arran daix, pensarem que el nostre projecte podria intentar donar resposta a la segent pregunta: quins materials es fan servir a la metodologia de Maria Montessori envers la lectura i lescriptura? En haver-ho comentat amb la professora, arribarem a la conclusi que potser era millor plantejar una qesti ms oberta que posteriorment pogurem focalitzar, segons la quantitat dinformaci que trobarem. Ja que si plantejvem una pregunta massa concreta podrem trobar-nos amb que no tindrem prou recursos per donar-li resposta. Aix doncs, vrem decidir tornar a formular el focus de partida de la nostra investigaci, el qual va quedar de la segent manera: quins materials es fan servir a la metodologia de Maria Montessori? Per, que va passar llavors? Doncs, que cercant informaci ens vrem topar amb que hi havia dades molt interessants envers la metodologia que utilitzava aquesta autora i que potser era ms enriquidor indagar envers aquesta metodologia en general.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Finalment, desprs de reflexionar, vrem decidir que el tema a desenvolupar al nostre projecte es centraria en els materials que es fan servir a la metodologia de Montessori. Tot aix es tradueix en la segent qesti, la qual seria el nostre punt de partida: quina s la rellevncia del material Montessori a letapa de lEducaci Infantil? Una vegada hem centrat la nostra pregunta de partida ens hem adonat que lndex que havem plantejat no donava resposta a les qestions que sens demanen al projecte. Aix doncs, hem hagut de tornar a formular el nostre ndex inicial i concretar una mica ms els punts daquest. s per aix que arribats en aquest punt, volem respondre a tres qestions indispensables per a continuar desenvolupant aquesta recerca. Aquestes preguntes sn: qu sabem envers el tema seleccionat, quins dubtes tenim i, per tant, qu volem saber de nou. En definitiva, ens hem adonat que tenim alguns coneixements sobre la metodologia de Montessori i les seves idees innovadores per a la seva poca, com ara explicarem. Per ens agradaria donar resposta a diversos dubtes i concretar algunes dades envers els materials que va crear aquesta autora, per poder dur a terme les seves conviccions teriques referents a leducaci. Qu sabem? Maria Montessori va ser la primera dona italiana metge que va treballar amb nens amb necessitats educatives especials. Desprs de la seva experincia ella sen va adonar que els nens progressaven ms amb tcniques educatives i no tant amb tcniques medicinals. A partir daqu, va comenar a dedicar-se a la docncia amb un mtode que ella estava confeccionant. La principal idea de la seva filosofia educativa era el seu concepte dinfncia. Ella veia als infants no com a projectes de futurs adults, sin com a persones completes, amb plenes facultats i portadores dun enorme potencial a desenvolupar.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Conseqentment, del seu mtode es pot extreure que no es tracta, doncs, densenyar-los coses que les persones grans sabem i ells no, sin de proporcionar-los situacions, mitjans i activitats concretes perqu desenvolupin les seves capacitats i aix aprenguin tot all del seu entorn que els interessi i els convingui 1, per progressar i ser felios. Envers el seu mtode, hem de dir que algunes de les caracterstiques ms rellevants sn: les agrupacions que feia amb els infants de diferents edats, s a dir, els nens ms grans podien ajudar als ms petits alhora que aquestos reforaven els seus aprenentatges. Una altra caracterstica essencial era aprofitar les experincies de la vida quotidiana. Lautora tamb donava valor a la figura de linfant com a centre del procs educatiu i per tant, tot havia destar organitzat tenint en compte els interessos dels nens. A ms a ms, remarcava que cada boix t el seu desenvolupament individual i que ladult lha de respectar, aix com mostrar una actitud de pacincia davant daquells que tenen un ritme daprenentatge ms lent. Quins dubtes sens plantegen? i Qu volem saber? En iniciar aquest projecte, ha estat necessari estructurar tot all que volem saber i on podem cercar tota la informaci que es requeria per tal de resoldre aquells dubtes que ens han anat sorgint al llarg del nostre projecte de recerca. s per aix, que ha arribat el moment de concretar els nostres dubtes, encara que aquest punt es podr anar ampliant o reduint a mesura que vagin sorgint noves idees, conceptes i preguntes. En altres paraules, les nostres inquietuds inicials sobre el tema i que ens hem plantejat sn: 1

Quin tipus de material es fa servir al mtode Montessori? El mobiliari forma part del material Montessori? Serveix qualsevol tipus de material?

CANALS, M.Antonia (2003).

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Quina funcionalitat tenen els materials? Els materials estan agrupats duna determinada manera? Com es distribueix el material dins de laula? Els infants tenen lliure accs per gaudir dels materials? Tots els objectes que sutilitzen com a joguines tenen finalitat ldica? Com han dactuar els mestres envers la relaci que sestableix entre els infants i els materials? s a dir, els adults han de donar indicacions o han destar a lescolta?

2. Planificaci del projecte.

Per plasmar i tenir conscincia de tota la informaci que sanir recollint elaborarem un document amb les idees ms rellevants per tal que serveixi destudi als companys, aix com una presentaci PowerPoint per mostrar a classe i illustrar el procs seguit, les idees bsiques apreses i les conclusions. Per poder dur a terme aquesta fita, ens hem distribut les tasques a realitzar i per aix varem fer un organigrama on posrem els noms de les autores del projecte i les primeres feines amb les que, en un primer moment, pensvem que podrem extreure la informaci necessria. Per, com s obvi, aquesta organitzaci pot anar variant i modificant-se segons vagi avanant el projecte i les aportacions amb les quals cada component pot contribuir. Per dur a terme el projecte, hem planificat uns dies i unes hores flexibles amb lhorari de classe per poder realitzar uns qestionaris a unes professionals de leducaci que ens poden fer aportacions sobre el tema a tractar, ja que som conscients que coneixen de primera m el mtode Montessori, i cercar dades als diferents punts dinformaci.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

s a dir, hem cercat informaci a la biblioteca per veure de quins llibres disposvem envers el mtode de Montessori, hem demanat ajuda a professores encarregades de la docncia de futures educadores, les quals ens han facilitat alguns articles dinters i ens han donat les referncies de diverses revistes especialitzades. I, finalment, hem buscat dades complementaries a webs on-line de temtica educativa.

Dit duna altra manera, aix com hem planificat la realitzaci de la nostra investigaci considerem molt viable i factible el seu desenvolupament, per pensem que si disposssim de molts ms recursos econmics, temporals i materials, arribarem a realitzar una recerca molt ms profunda. O sigui, podrem permetrens el luxe danarnos de viatge a La Village cole a Frana, entre altres escoles montessorianes, per conixer de primera m com els infants treballen amb aquest tipus de materials. Aqu a sota, deixarem constncia de la darrera planificaci envers la temporalitzaci i les tasques que hem hagut de portar a terme per poder realitzar aquesta investigaci. Nom Cira Amanda Alicia Tasca Qestionari Recerca Internet Biblioteca Data 28/11/2011 29/11/2011 30/11/2011 Posada en com 6/12/2011 15/12/2011 12/01/2012

3. Avaluaci.

Qu ens aporta el tema a la nostra futura tasca com a mestres? Desprs de la realitzaci daquest treball, volem posar de manifest els nostres pensaments i sentiments que ens han sorgit amb la realitzaci del nostre projecte envers el nostre aprenentatge.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Parallelament, hem de dir que el nostre propsit com a futures mestres s que els nens aconsegueixen un aprenentatge significatiu i, una sintonia entre all que saben i all que els contextos els hi ofereixen. Creiem adient insistir que, a letapa deducaci infantil, el docent s una figura fonamental en el procs densenyament i aprenentatge. El mestre ha de ser capa destablir vincles afectius envers els infants i les famlies, per tal darribar a crear un espai de seguretat, confiana i confort per aconseguir una estabilitat en les emocions i els sentiments, la qual cosa comportar un autoconcepte positiu a cada infant cap a laprenentatge, tal com Maria Montessori fa referncia a la seva metodologia. A ms, shan de tenir en compte les necessitats dels infants com: el joc, el moviment, la socialitzaci, el descans, lautonomia i lexperimentaci, etc. Per tant, hem de crear espais dinvestigaci, per jugar, comunicar-se, organitzar, prendre decisions, equivocar-se i refer lerror, crear, imaginar, etc. Degut a aix, el nostre projecte est enfocat a una metodologia constructivista que dona resposta a les necessitats emocionals, socials i intellectuals dels infants, hem de tenir present la importncia de la perspectiva globalitzadora, el vincle afectiu, laprenentatge significatiu aix com, cooperatiu, collaboratiu i individual. I es per tot aix, que considerem que aquest projecte ens ha ajudat a entendre la rellevncia que t lestructura dun ambient ric i elaborat, a ms dun material til, atractiu i enriquidor per al desenvolupament adient dels infants. En altres paraules, aquesta investigaci ens ha fet comprendre que la vertadera tasca del docent s crear un ambient cuidat i amb materials triats acuradament, ja que la nostra major finalitat s incitar als boixos i guiar-los cap a un pensament crtic mitjanant lexperincia.

4. Bibliografia.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Llibres, revistes i documents: CANALS, M. Antnia (2003); Maria Montessori i el seu concepte deducaci. Revista Infncia, N 130, gener febrero. GONZLEZ AGPITO, Josep (2003); La educacin infantil. Lecturas de un proceso histrico en Europa. Octaedro Rosa Sensat: Barcelona. SANCHIDRIN, Carmen.; RUIZ BERRIO, Julio (coords.) (2010); Historia y perspectiva actual de la educacin infantil. Gra: Barcelona. ROSENDO CAMIA, V. Power Point: El mtodo Montessori. Pgines web: Envers el tema: Casa y Taller Montessori. 2011. El sistema Montessori. Espanya. [Web en lnia]. <http://casaytallermontessori.edu.mx/index.php/montessori/ver/el_metodo> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Educar. 2011. Artculos: Mtodo Montessori. America Latina. [Web en lnia]. <http://www.educar.org/articulos/metodomontessori.asp> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Espacio Logopedico. 2002. Artculos: Principios Bsicos del Montessori. [Web en lnia]. <http://www.espaciologopedico.com/articulos2.php?Id_articulo=197> [Consulta: 20 de novembre de 2011].

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Jugar i Jugar. 2011. Juguetes para vivir. Espanya. [Web en lnia]. <http://www.jugarijugar.com/es/buscar? linkSearch=1&submit_search=Buscar&categoria=64> [Consulta: 5 de desembre de 2011]. Montessori. 2011. International Montessori School. Colegio Parque Conde de Orgaz. Madrid. [Web en lnia]. <http://www.montessori.es/web/index.php> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Psicopedagogia. 2003. Metodologia Montessori. Santiago. [Web en lnia]. <http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=350> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Uclm. 2010. Maria Montessori: Materials. Castilla La Mancha. [Web en lnia]. <http://www.uclm.es/servicios/buscador/?cx=011183630464236066727%3A2b2fthxjxe&cof=FORID%3A11&q=maria+montessori> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Uhu. 2004. Cine: Educacin: Figuras Pedagogia: Montessori. Huelva. [Web en lnia]. <http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Youtube. 2011. Le Village cole Montessori. St Georges de Didonne. [Web en lnia]. <http://www.youtube.com/watch?v=g7hnOSXyCu4> [Consulta: 14 de novembre de 2011]. Diccionaris i enciclopdies en lnia: El 2011]. Enciclopdia Catalana. 2011. Diccionari en lnia. [Web en lnia]. Punt Avui. 2011. Diccionari en catal. [Web en lnia]. <http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html> [Consulta: 10 de desembre de

<http://www.enciclopedia.cat/> [Consulta: 10 de desembre de 2011].

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

10

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Softcatal.

2011.

Traductor

en

lnia.

[Web

en

lnia].

<http://www.softcatala.org/traductor > [Consulta: 10 de desembre de 2011]. Wordreference. 2011. Diccionari de sinnims en lnia. [Web en lnia]. <http://www.wordreference.com/es/ > [Consulta: 10 de desembre de 2011]. Pellcules: Una vita per i bambini, Itlia (2007). Dirigida per: Gianluca Maria Tavarelli.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

11

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Annexos

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia II.

Pg.

12