Temes 1, 2 i 3 de Cincia per al mn contemporani

Tema 1
1. Cossos celestes del Sistema Solar 2. Unitats de longitud en lastronomia 3. Lorigen de lunivers

Tema 2
1.Les propietats de la vida 2.Els escenaris inicials de la vida 3.Enginyeria gentica

Tema 3
1.El creacionisme 2.Levolucionisme 3.La paleontologia 4.Lanatomia i embriologia comparada 5.La biologia molecular 6. Altres proves de levolucio 7.El neodarwinisme 8.Lequilibri puntual.

Tema1
1. Cossos celestes del Sistema Solar 1.1 Planetes: Estan separats pel cinturo dateroides en interns i externs Interns: Son rocosos, relativamente ms petits i amb pocs satellits: Mercuri Venus Terra Mart Externs: Son gassos, relativamente mes grans i amb molts satellits: Jupiter Saturn Ur Nept 1.2 Objectes transneptunians: Son aquells cossos que es troben mes enlla de Neptu. Per exemple, el cinturo de Kuiper, el qual es un conjunt de cometes (formats per gel i roques amb una orbita molt excentrica). 1.3 Cinturo dasteroides:

Es una regio compressa entre les orbites de Mart i Jupiter, formada per asteroides. La seva massa total equival al 4 % de la massa de la lluna, i es troben disperssos per tot el volum de lorbita. 2. Unitats de longitud en lastronomia: 2.1 Unitat Astronomica (U.A.): Equival a la distancia mitja entre el Sol i la Terra 1,5 1011 m 2.2 Any llum: Es la distancia que recorre la llum en un any. La velocitat de la llum (c) = 300 00 km/s = 3 108 m/s
1 Any llum =

1U.A. = 150 000 000 km =

365 dies 1 any

24 h 1 dia

3600 s 1 h

3 108 m = 9,4608 1015 m 1 s

2.3 Prsec: Es el radi de la circunferencia que te una longitud darc d1 segon equivalent a una unitat astronomica 360 = 1,296 106 s 1,296 106 s = 1 U.A. 1 s 1,5 1011 m 1 U.A. = 1,944 1017 m

Pesfera = 2 r Prsec = 2 Pesfera 2 1,944 1017 m = 3,094 1016 m

2.4 Relaci entre les unitats de longitud: 3,094 1016 m 1 Any llum 1 Prsec = 1 Prsec 9,4608 1015 m 1 Prsec = 1 Any llum = 3,094 1016 m 1 Prsec 9,4608 1015 m 1 Any llum 1 U.A. 1,5 1011 m 1 U.A. 1,5 1011 m

= = =

3,270 Anys llum 2,062 105 U.A. 2,3072 104 U.A.

1 U.A. = 1,5 1011 m

1 Any llum = 9,4608 1015 m 1 Prsec = 3,094 1016 m 3. Lorigen de lunivers Lunivers es va formar fa 15.000 bilions danys en un pores anomenat gran explosio o Big Bang. Avans daquest moment, tot lunivers era un unic punt que concentrava tota la materia existen llavorns i avui dia, amb una pressio i temperatura molt elevades. En el mateix moment en que es va donar la gran explosio, lunivers es va expandir. En aquest proes, la fora gravitatoria va fer que la materia sanes associant, donant lloc als diferents cossos celestes i a les seves agrupacions. 3.1 Lorigen de la Terra La Terra es va formar fa 4.500 milions danys i la nostra especie (Homo sapiens) va apareixer fa 40.000 anys. Les galaxies son agrupacions de milions destrelles i sagrupen en cumuls. El Sol es troba a a la Via Lctea, la qual te 300.00 milions destrelles, i en lunivers conecgut hi ha 125.000 milions de galaxies. Cada galaxia produeix una mitja duna supernova cada 6 segles. 3.2 Plaques tectoniques La superficie de la Terra esta formada per unes plaques solides i rigides de litosfera que comprenen lescora i la part superior del mantell, anomenades plaques litosferiques. Les plaques litosferiques poden estar formades per escora oceanica (mes densa), per escora continental (menys densa), o per les dues. Limits entre plaques: Limits de plaques convergents Placa continental i placa oceanica: formen cadenes montanyoses Placa continental i placa continental: formen cadenes montanyoses, com lHimalaya Placa oceanica i placa oceanica: formen arcs dilles, com el Japo.

Limits de plaques divergents: formen dorsals oceaniques, ja que en aquest proes es produeix nova escora. Limits transformants: les plaques llisquen lateralment i produeixen canvis en el relleu, com la falla de San Andres.

Tema 2
1.Les propietats de la vida Segons la Nasa, la via s un sistema qumic autopoetic capa dexperimentar evoluci darwiniana, es a dir, amb material gentic que es replica i muta. Es poden distingir quatre propietats fonamentals. Autopoesi: Ser capa dautorenovar-se

 Metabolisme: la necessitat dincorporar i processar mateirua i energia de lentorn. Reproduccio: laparicio dun nou organisme que acumuli el material gentic dels progenitors. Evolucio: a partir de la selecci natural, safavoreixen els cambis en el material gentic mes beneficiosos per al individuu. 2. Els escenaris inicials de la vida. Lany 1860, el qumic i microbileg Louis Pasteur va demostrar la presencia de microorganismes a laire. Lany 1929, el genetista i bioqumic John Haldane va introduir la nocio de sopa primitiva: aiges oceniques de zones intermareals, enriquides en materia orgnica, on shaurien format les primeres estructures amb capacitatper autoreplicar-se. La atmosfera daquella epoca de la Terra estava composada per hidrogen, meta, amonac i vapor daigua i hi actuava laccio de descarregues elctriques. Primer va aparixer la cellula procariota, sense nucli, petita i amb una estructura interna senzilla, fa entre 3.900 i 3.500 milions danys. A partir dels organismes auttrofs i els cianobacteris, es va arribar als nivells actuals doxigen a latmosfera, fa entre 1.000 i 700 milions danys. Les cllules eucariotes van aparixer fa 1.500 milions danys, a partir de la fusi dun bacteria anomenat Thermoplasma amb un altre tipus de bacteri. 3.Engunyeria gentica. Consisteix en la manipulaci i modificaci de linformacio gentica, es a dir, lADN, introduint els gens daltres organismes o la modificaci dels gens propis. Es pot aplicar als vegetals transgnics, aliments suposadament millors en quant a qualitat, i en la creaci de vida artificial.

Tema 3 1.El creacionisme

s la ideologia que diu que les especies son creades per Deu, de forma independent unes de de les altres. Aix vol dir que que hi ha hagut un pla div que ha originat les clases bsiques dorganismes. 2.Levolucionisme. Aquesta teoria diu que tota forma de vida sha desenvolupat a partir dun unic tipus desser viu o dunes poques formes de vida inicials. Que han anat cambiant al llarg de la historia de la Terra. 2.1 Lamarckisme. La teoria de levolucio de Lamarck estipula tres fonaments basics: La necessitat dadapatar-se fsicament al medi ambient La llei de lus i el dess, segons la cual lus freqent i sostingut dun rgan el fortifica i es desenvolupa, i la falta dus rgan en disminueix les facultats i el fa dessapareixer.

 La llei de lherencia dels carcters adquirits, segons la qual, tot all que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus es conserva en els individus descendents. 2.2Darxinisme. La teoria de levolucio de darwin estipula que: Els individus duna poblaci no son tots iguals. Algunes daquestes variacions es transmeten als descendents. En cada generaci tots els individus lluiten per lexistencia i nomes una part daquesta sobreviu. Els individus que sobreviuen son els que tenen unes variacions mes favorables. La selecci natural es la reproducci i supervivncia dels individus mes aptes, i aix causa lacumulacio de les caracterstiques favorables en relaci al medi ambient. 3.La paleontologia. s la disciplina cientfica dedicada a lestudi dels fssils, restes dorganismes daltres temps que, per causes naturals, shan preservat en les roques de lescora. 4.Lanatomia i embriologia comparada Lanatomia comparada ha permes establir tres tipus dorgans en els essers vius: Organs anlegs; son els que tenen la mateixa funci i diferent origen embrionari(les ales dels insectes i les de les aus) Organs homlegs: son els que tenen diferent funci i mateix origen hembrionari (extremitats dels hominis i ales de les aus) Organs vestigials: son els que han perdut la funcionalitat, per que son testimonis duna adaptaci i una funci determinada en lespecie ancestral (lapendix verniforme) Lestudi de diferents embrions de vertebrats ha permes establir que son molt semblants entre ells en els primers estadis de formaci. A mesura que lembrio es desevolupa van apareixent les diferencies prpies de lespecie. 5.Altres proves de levolucio. Proves serolgiques: consisteixen a comparar reaccions antigen i/o antics en diferents organismes Proves biogeogrfiques: la biogeografia permet comparar la distribuci de les especies en els diferents continents o areas geogrfiques concretes. 6.El neodarwinisme Lany 1927 es va reformular la teoria de Darwin, i aquesta es pot resumir en en quatre punts: Els gens son els elements determinants dels carcters hereditaris. Les mutacionsson la causa de la variabilitat.

 La selecci natural asctua sobre la variabilitat. Els individus que sobreviuen i arriben a reproduir-se son aquells que tenen la informaci gentica que els adapta millor a les condicions del medi. Senten especie el conjunt dindividus morfolgicament semblants capaos de reproduir-se entre si i originar descendncia frtil. Laillament duna part de la poblaci es tamb un factor clau en lespeciacio. 7.Lequilibri puntual Aquesta teoria sost que les discontinutats dels registres fssils son el reflex del ritme real de levolucio: hi ha llargs perodes destabilitat o equilibri, en els quals sbserven pocs canvis, seguits de breus perodes de crisi ambientals i canvis molt rpids, puntuacions, durant els quals apareixen noves especies.