Antologia de La Poesia Catalana FINAL

Llengua Catalana
Antologia de la Poesia Catalana
Pol Canal Anna Ballart 1r Batx. A Llengua Catalana Escola Pia Granollers
Escola Pia Granollers 1
Llengua Catalana
NDEX
1. Introducci.......................................................................Pg.
2.
Dels trobadors a Ausis March (XI XV)......................Pg. Anlisi de lpoca........................................................Pg.
2.1
2.2 Poemes............................................................................Pg.
2.2.1 Guillem de Bergued..................................................Pg. 2.2.2 Cerver de Girona.......................................................Pg. 2.2.3 Ramon Llull.................................................................Pg. 2.2.4 Anselm Turmeda.........................................................Pg. 2.2.5 Jordi de Sant Jordi......................................................Pg. 2.2.6 Ausis March..............................................................Pg. 2.2.7 Joan Ros de Corella..................................................Pg.
3. Del segle XVI al XIX. Decadncia i Renaixena............Pg.
3.1
Anlisi de lpoca........................................................Pg. Poemes.......................................................................Pg.
3.2
3.2.1 Francesc Vicent Garcia..............................................Pg. 3.2.2 Bonaventura Carles Aribau.........................................Pg. 3.2.3 Teodor Llorente...........................................................Pg. 3.2.4 Jacint Verdaguer.........................................................Pg.
4. Del Modernisme al segle XXI..........................................Pg.
Escola Pia Granollers
Llengua Catalana
4.1
Anlisi de lpoca .......................................................Pg. Poemes.......................................................................Pg.
4.2
4.2.1 Miquel Costa i Llobrera...............................................Pg. 4.2.2 Joan Maragall..............................................................Pg. 4.2.3 Joan Alcover...............................................................Pg. 4.2.4 Josep Carner...............................................................Pg. 4.2.5 Maria Antnia Salv....................................................Pg. 4.2.6 Josep Maria Junoy......................................................Pg. 4.2.7 Joan Salvat-Papasseit................................................Pg. 4.2.8 Josep M. De Segarra..................................................Pg. 4.2.9 Carles Riba..................................................................Pg. 4.2.10Clementina Arderiu............................................... Pg. 4.2.11Bartomeu Rossell-Prcel.................................... Pg. 4.2.12Rosa Leveroni....................................................... Pg. 4.2.13Mrius Torres........................................................ Pg. 4.2.14Agust Bartra......................................................... Pg. 4.2.15J.V.Foix................................................................. Pg. 4.2.16Salvador Espriu..................................................... Pg. 4.2.17Pere Quart............................................................. Pg. 4.2.18Joan Vinyoli........................................................... Pg. 4.2.19Gabriel Ferrater..................................................... Pg. 4.2.20Joan Brossa........................................................... Pg. 4.2.21Vicent Andrs Estells........................................... Pg. 4.2.22Miquel Mart i Pol....................................................Pg. 4.2.23Maria-Merc Maral............................................... Pg.
Llengua Catalana
1.Introducci
El llibre Antologia de la Poesia Catalana s un viatge per vuit-cents anys de creaci potica en catal, des dels trobadors dels segles XII i XIII Guillem de Bergued i Cerver de Girona,que obren aquest recull, fins a Maria-Merc Maral, la darrera clssica del segle XX. Saltant de segle en segle i dpoca en poca, ell llibre recull poemes de Ramon Llull, Ausis March, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit i Salvador Espriu, entre daltres. Un llibre que consta de quaranta-set poemes on tots, en el segent treball, han estat analitzats. Abans, per, de comenar el treball ens hem destablir uns objectius. Lobjectiu principal daquesta tasca s conixer ms profundament lantologia de la poesia catalana, per aix poder tenir una base general de tota la histria literria de Catalunya. Altres objectius assolibles sn, per exemple, analitzar les poques ms significatives de la histria catalana, conixer la vida dalguns dels autors ms reconeguts, saber de que va cada poema daquests autors fent un anlisi de tot ells, cercar els diferents gneres, estils i llengua de les diferent poques i, finalment, augmentar el nostre conixer sobre la mtrica, els recursos, els temes i la simbologia de la poesia. Antologia de la Poesia Catalana s un dels millors reculls potics catalans i s per aix que pot ser un treball molt til per el futur, no massa lluny, dels estudiants.
Llengua Catalana
2. Dels trobadors a Ausis March (XI XV)

2.1 Anlisi de lpoca
INICIS Durant el perode de lAlta Edat Mitjana van aparixer les llenges romniques, i amb elles, exemplars escrits com Forum Iodicum i les Homilies dOrgany. La tradici literria era oral, festiva i religiosa que, ms endavant, es transform en lesclat literari catal dels trobadors provenals. ELS TROBADORS Els trobadors van representar la lrica provenal els segles XII i XIII. La poesia trobadoresca o provenal era composada pels trobadors, els qui escrivien la lletra i la msica del poema, i interpretada per els joglars, aquell que representava el poema. Les obres eren annimes ja que el nom del trobador era reservat als que sabien llat. El trobadors escrivien en llengua vulgar i, per poder difondre millor la poesia, componien tamb la msica que acompanyaria el poema. Lamor corts i servent cap a una dama era el tema principal, encara que de la poesia trobadoresca en deriven altres registres com la pastorella, lalbada, el comiat, la dansa, la balada, el plany, el sirvents i el debat. En els trobadors ja existien una normes que establien lestructura de la poesia i es caracteritza per reflectir la societat feudal de la poca. Els trobadors ms reconeguts sn: Guillem de Bergued i Cever de Girona.
Llengua Catalana
Ramon Llull, que comen a escriure poesia trobadoresca, cre el catal literari amb les seves obres en prosa que pretenien convertir els infidels al cristianisme. Les Quatre Grans Crniques sn les mostres ms antigues de textos histrics catalans. Aquestes sn: Llibre dels Feits, de Jaume I el Conqueridor, la Crnia de Bernat Esclot, la Crnica de Ramon Muntaner i la Crnica de Pere el Cerimonis. HUMANISME Entre els segles XIII i XIV va sorgir, a Itlia, un moviment oposat al feudalisme, que convertia lhome en el centre de lUnivers, en contraposici del teocentrisme. Aquest corrent literari va ser influent a Catalunya a la segona meitat del segle XIV amb Bernat Metge (Llibre de Fortuna e de Prudncia, Lo somni). Els principals autors en que Metge es va basar van ser Dante, Petrarca i Boccaccio. SEGLE XV Al segle XV es va produir una crisi a Catalunya, on la Generalitat (un nou organisme poltic) lluitava contra la monarquia. Al 1458 aquests dos estaments es van separar, produint la guerra civil a Catalunya (1462-1472). Mentrestant, a Valncia, hi havia una epca de bonana, acompanyada de una gran varietat literria amb autors com Isabel de Villena, Joan Ros de Corella, Joanot Martorell i Ausis March. La literatura, fins aleshores, era influda per la poesia trobadoresca, per Ausis March va trencar amb aquesta tradici, transformant les dones idealitzades dels trobadors en dones atzaroses i tractant temes filosfics. El segle XV va ser un dels moments ms esplendorosos de la literatura catalana que es tanca amb dues grans novelles: Curial e Gelfa, dautor annim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
Llengua Catalana
2.2. Poemes 2.2.1 Guillem de Bergued

BIOGRAFIA Va ser un dels trobadors ms coneguts de Catalunya, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem. El 1176 assassin al vescomte Ramon Folc de Cardona. A causa daix, li van retirar el crrec de vescomte i va viure com a fugitiu durant set anys. Lnic que li va donar suport i el va ajudar va ser Arnau de Castellb. Les seves obres es basen en lodi que ell tenia a certes persones amb crrecs importants com Pere de Berga o el vescomte Ramon Folc de Cardons. Per tot i aix, tamb en tenia algunes que lloaven a dames. TEMA El tema que es presenta en aquest poema de Guillem Bergued s la crtica al Marqus de Mataplana mitjanant, durant quasi tot el poema, insults dirigits a la seva sexualitat. RESUM Aquesta can de Guillem de Bergued s un insult i provocaci envers Pon de Mataplana, a qui denomina com Mon Marqus. El sirvents es divideix en 5 estrofes on, a cada una, es mofa duna manera diferent. A la primera lacusa de ser malvat i tenir poc honor (del traichor de Mataplana). A la segona es burla dun accident que tingu el Marqus a Melgur, on va perdre tres dents (Marques, ben aion las peiras; a Melgur depres Someiras; on perdetz de las denz tres). Seguidament, el tracta de figa-flor, mofant-se dels seus braos sense fora (Del bra no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga). En la quarta estrofa el torna a amenaar de trador i mentider (Marques, qui en vos se fia, ni a amor ni paria). En la ltima estrofa, com un tpic de la poesia medieval, posa en dubte la seva heterosexualitat. POEMA: CANSONETA LEU E PLANA
Llengua Catalana ESTRUCTURA
El poema est format per cinc cobles, les quals divideixen el poema en tres parts: la primera part o introducci est formada per la primera estrofa del poema. En aquesta, shi exposa el tema, el receptor de la crtica i el perqu daquesta. A la segona part o nus, format per les tres estrofes segents, Bergued tracta e ridiculitzar a Mataplana mitjanant insults de tota mena, com hem comentat a lapartat anterior. La ltima part o desenlla, format per lltima estrofa del poema, finalitza la critica amb un insult envers la seva sexualitat. MTRICA I RECURSOS El poema t un total de cinc cobles de cinc versos cadascuna ms dos de tornada. Tots els versos sn heptasllabs, per tant, la rima s dart menor, amb estructura: 7a/7a/7b/7a/7b/7b/7b/7b/7c/7c/7b/7c/7b/7b/7b. El poema t una rima masculina, en els versos de rima b. Alguns dels recursos literaris que hi trobem sn per exemple; una sinestsia en els dos primers versos, un hiprbaton en els versos 33-34, o entre altres, durant tot el poema hi sn present els encavallaments i les hiprboles.
2.2.2 Cerver de Girona

BIOGRAFIA Trobador de les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona, hi treballava com a joglar. Va escriure la producci ms extensa de tota la literatura trobadoresca: 119 composicions. Les seves obres es basen en fets histrics, aix fa que siguin tils per comprendre l'ambient i la ideologia de l'poca. Tamb escrivia poesia amorosa, basant-se ne lamor corts, i poesia religiosa. El seu estil s molt variat: des dutilitzar els recursos de la poesia popular fins a escriure canons artificioses com per exemple un poema format de versos duna sllaba cada un. Escrivia en la llengua provenal, tot i aix, les seves obres tenen un mats catalanitzant.
Llengua Catalana POEMA: Nol prenatz lo fals marit
TEMA Aquest poema, escrit per Cerver de Girona, expressa la desaprovaci dun home que no vol que Jana es casi amb el que aviat ser el seu marit. RESUM Tracta com un home li prega a una dona, anomenada Jana, que no es casi, ja que el seu futur marit s un fals, malvat i mal educat. S'aconsella a la dona perqu refusi el marit imposat i es quedi amb l'amic, amb qui comparteix el llit. Es canten, amb aquest fi, els vicis i defectes del marit imposat. ESTRUCTURA El poema sestructura en una estrofa de 2 versos i sis tercets. Podem dividir el text en dues parts: a la primera estrofa de 2 versos, introdueix el ttol del poema, s a dir, el tema del qual parlar (Nol prenatz lo fals marit, Jana delgada! v. 1 i 2) La segona part s formada per els sis segents tercets, on lautor dna raons perqu Jana no prengui el futur marit com a tal (Que pec s, mal ensenyat, no sia per vs amat, Jana delgada! estr. 3 ). La expressi Jana delgada significa sencera, tendra i decent. Aquesta expressi es repeteix al llarg del text i dna cohesi i lligament a lobra. MTRICA I RECURSOS El poema t una similitud amb el refrany, ja que lexpressi Jana delgada es repetida al final de cada estrofa, tancant els sis tercets que forma la viadera. Lobra, doncs, est formada per una estrofa de dos versos es sesmenta el ttol i sis tercets de rima consonant masculina amb estructura: 7a/7a/7b 7c/7c/7b. Els recurs en qu es basa el poema s el parallelisme estrfic, on la estructura de les estrofes es va repetint (Nol prenatz lo fals jurat, que pec s, mal ensenyat, Jana delgada! Nol prenatz lo mal marit, que pec s, ez adormit, Jana delgada! estr. 2 i 3). El recurs ms usat en el poema sn les metfores, present a les estrofes VI i VII. Escola Pia Granollers 9
Llengua Catalana
2.2.3 Ramon Llull

BIOGRAFIA Va nixer l'any 1232 a la ciutat de Mallorca. Ramon va ser patge de Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i tamb va ser preceptor del prncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a majordom. Vivia a la cort i portava una vida alegre i una mica esbojarrada. En 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domnec i Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aqu la seva vida va canviar radicalment. Es va sentir cridat per Du, va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir els infidels mitjanant la persuasi, a escriure llibres ia demanar a les autoritats la fundaci de monestirs. Se'n va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua rab. Va estudiar el llat, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga. En 1276 va aconseguir fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca on s'ensenyava l'rab als missioners, aix com la manera de convncer als musulmans. Va morir l'any 1325 tornant d'un viatge a Tunsia. El seu cos va ser enterrat a l'esglsia de Sant Francesc a Mallorca. Va escriure ms de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de cincia (Arbre de scincia, Tractat d'astronomia), d'educaci (Blanquerna, que inclou el Llibre d'Amic e Amat), de mstica (Llibre de contemplaci), de gramtica (Retrica nova), Novel (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bsties), etc., que va ser traduint a l'rab, al catal i al llat. TEMA El tema de lobra A vs, dona verge Santa Maria destaca la imatge de la verge Maria i promou lexpansi del cristianisme mitjanant la predicaci daquest i la conversi dels infidels. Escola Pia Granollers 10 POEMA: A VS, DONA VERGE SANTA MARIA
Llengua Catalana
RESUM Ramon Llull afirma que no es pot estimar sense estimar a la verge Maria, s a dir, que qui no basa la seva fe en el cristianisme no s capa destimar qui vs no vol, no ha don senamor. Tot seguit, afegeix que caldria pacificar als cristians i convertir als infidels. I finalment, critica la manca de predicadors. ESTRUCTURA Aquest text consta de dues parts: Tractament de la verge Maria com a midons trobadoresca. (vs. 1-8) Reforma de lEsglsia cristiana (comunitat cristiana) per tal dintensificarla i millorar-la. (vs. 9-20) MTRICA I RECURSOS El text est format per dues cobles de vuit versos i una tornada de quatre. Lesquema mtric s 10A,10B,10A,10B,8a,8a,10C,10C (es repeteix en la segona cobla per varien els dos ltims versos: 10A,10A), i 8a,8a,10B,10B en la tornada. Tots ells sn versos dart major (excepte octosllabs) de rima consonant. Pel que fa als recursos, trobem una metfora als versos 12-13 que expressa la mentalitat de lautor mitjanant la verge Maria. SIMBOLOGIA Utilitza la figura de la verge Maria per representar lnica i veritable idea damor (vs. 1-4) i a partir daquesta introdueix tots els missatges que vol transmetre al lector ja esmentats anteriorment. (v.12)
2.2.4 Anselm Turmeda

BIOGRAFIA Escriptor que ingress a l'orde francisc i estudi a Lleida i Bolonya. Per influncia d'un professor seu decid convertir-se a l'islam i va anar a viure a Tunis. Va escriure textos autobiogrfics on va explicar la forma solemne com va Escola Pia Granollers 11
Llengua Catalana
entrar a l'islam amb brillantor literria. Va estudiar rab i va treballar com traductor. Ms tard va escriure en catal diverses obres literries, com el Llibre de bons amonestaments (adaptaci d'un llibre itali), aquestes obres les va portar a Mallorca per mitj de Mercaders. Ms tard, va escriure les Cobles de la divisi del Regne de Mallorca, sobre la situaci poltica de l'illa. Tamb va escriure diversos textos de profecies poltico-religioses, basats en les lluites dinstiques del compte d'Urgell. El seu estil s molt ms gil que el del text filosfic rab, de qui n'estava influenciat. s l'nic escriptor que ha escrit en rab i en una llengua europea i que se l'ha considerat un clssic en les dues llenges. TEMA El poema de Anselm Tormeda ens planteja el poder dels diners per canviar les persones i moure el mn, el materialisme que aquest provoca i que, qui en posseeix, es creu fora de les lleis establertes. RESUM El poema s un morda retrat dels usos i costums del mn cristi, sobretot de les classes dominants, que al marge de la fe i els deures morals posaven en prctica les formes ms detestables dengany i corrupci. Els diners ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per uns quants d'aquests la gent fa de tot, tant si est b com malament. Fan tornar envejs a la persona que no els usa en precauci. ESTRUCTURA El poema sestructura en nou estrofes, que divideixen el text en tres parts: la primera (la primera estrofa) fa referncia al tema del poema, exposa una idea principal dels diners i la corrupci de lnima que aquests produeixen. La segona part formada per els set quartets segents explica el poder que t els diners sobre la societat. Acaba el poema amb una espcie de tornada que la localitzem grcies a la eliminaci de la repetici del mot diners que susa POEMA: ELOGI DELS DINERS
12
Llengua Catalana
durant tot el poema. En aquesta ltima estrofa fa una sntesi del poema i aconsella al lector que si no vol corrompres, que no abusi dels diners. MTRICA I RECURSOS El poema consta de 9 estrofes de 4 versos octosllabs i tetrasllabs. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, s de rima lliure. s a dir, el poema t una estructura 8a/8a/8a/4- 8b/8b/8b/4-, etc. El poema s de art menor. Els recursos literaris que trobem en lobra sn: lanttesi, que es troba en quasi tot el poema (Diners fan b, diners fan mal, diners fan lhome infernal e fan-lo sant celestial segons que els usa estr. 2), la personificaci dels diners ja que lacusa de crear aquesta corrupci (Diners fan vull al mn lo joc v. 25), enumeracions (Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar precadors v. 9-11). En tot el poema hi ha lanfora (repetici del mot diners).
2.2.5 Jordi de Sant Jordi

BIOGRAFIA Era un cavaller i un escriptor valenci. Desprs dun temps sota la protecci del rei Alfons el Magnnim, va ser presoner. Durant aquest temps va escriure un poema anomenat Presoner que actualment cantautor Raimon lha musicat. En sortir de la pres va seguir escrivint. Escrivia composicions basades en lamor corts. Tamb, la seva lrica est plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs, denyorament... Jordi de Sant Jordi utilitzava recursos de la lrica italiana de Petrarca. TEMA Aquest poema, escrit per Jordi de Sant Jordi en provenal, sorigina pel fet de que va caure presoner de les tropes franceses, i s per aix que el tema POEMA: PRESONER
13
Llengua Catalana
principal del poema sn els sentiments i pensaments que li produeix estar capturat. (vs.1-5)
RESUM La pres en qu es troba lautor de lobra li produeix sentiments contradictoris: la llunyania respecte la seva llar fa que lenvaeixi un sentiment de tristesa (vs.1-5); daltra banda, el fet destar enamorat el fa feli (v.11), tot i el patiment que aquest li aporta (v. 25). Finalment recalca que noms pot confiar en Du (v.35) i el seu rei (el que el va empresonar) per sortir-ne (vs.41-44). ESTRUCTURA Aquest poema consta de tres parts: la primera exposa la situaci en qu lautor es troba (presoner), s a dir, introdueix el tema de lobra i els fets que lenvolten(vs.1-8); la segona explica els seus sentiments envers aquesta situaci (vs.9-32) i la tercera i ltima on apareix la temtica religiosa molt breument i elogia al seu rei (vs.33-44). MTRICA I RECURSOS La forma del poema sn cinc estrofes de vuit versos i una ltima de tornada formada per quatre versos. Tots els versos sn decasllabs amb cesura a la quarta sllaba (4+6), per aix mateix dart major, la rima s consonant, masculina en el versos imparells i femenina en els parells i sestructura amb variants que es repeteixen: 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D. Alguns dels recursos que podem trobar en aquest poema sn: en el cinqu vers una metfora, en el set una enumeraci de verbs i en els versos nmero vuit, catorze i quinze personificaci. En els versos nov i des quiasme (passat / ara / ara / passat) i tamb, entre daltres, un encavalcament en els versos vint-i-tres i vint-i-quatre. SIMBOLOGIA Jordi de Sant Jordi expressa la tristor que comporta lempresonament i la supressi de la llibertat que pateix mitjanant aquest poema. Tamb recalca el Escola Pia Granollers 14
Llengua Catalana
seu idealisme monrquic, s a dir, el seu recolzament envers al rei en la tornada.
2.2.6 Ausis March

BIOGRAFIA Fill de burgesos enriquits incorporats a l'estament de la cavalleria. Va viure a la societat feudal de la Valncia del segle XV com a cavaller. Va tenir dues dones, una d'elles la germana de Joanot Martorell. s el gran poeta catal, ell escrivia poesia moderna, interioritzada, sincera i molt ms humanitzada que les anteriors, s a dir, es dna molta ms importncia a la figura de lhome. La seva poesia tamb reflecteix la seva personalitat pessimista, angoixant i de pensament contradictori. Va ser el primer que va escriure amb catal i va ser ell qui va trencar la tradici trobadoresca. En les seves obres trobem les dones representades com a atzaroses i capricioses. Les seves obres sagrupen en tres grups: Cants damor, Cants de mort i Cants morals i espirituals. TEMA El tema principal de lobra s el desamor, on Ausis March se sent no correspost a la dama que estima. Aquest s expressat com a una navegaci perillosa i comparat sempre amb la mar, collocant a la dama com el port segur que mai podr arribar a atracar. RESUM A partir de la comparaci entre el desamor i les perillositats de la mar, Ausis March expressa els seus sentiments envers una dama que no li correspon. Com el nufrag que sent la mort a prop i, veient un lloc segur, no el pot aconseguir, Ausis March sent que mai podr atrapar a la dama, encara que, a lltim vers decideix anar proclamant lorgull de la dama. Escola Pia Granollers 15 POEMA: Sense ttol (Aix com cell qui es veu prop de la mort,)
Llengua Catalana
ESTRUCTURA Aquest poema no presenta ni introducci,ni nus,ni desenlla ja que est composat, nicament, per una sola estrofa. Aix doncs, el poema noms t una part, lestrofa. En ella shi marquen les idees clares i concises, s per aix que el poema no necessita una introducci que el presenti ni una conclusi que el sintetitzi. MTRICA I RECURSOS El poema s una sola cobla formada per vuit versos decasllabs dart major amb rima consonant i masculina, amb una estructura creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. El recurs ms present a lobra s la comparaci, ja que podem considerar tot el poema com a una comparaci entre el desamor i la mar. Altres recursos sn: lanfora en el tercer i quart vers, metfora o hiprbole (Aix com cell qui es veu prop de la mort v.1) o la hiprbaton en el vers 4 (e no i ateny per sa malvada sort) SIMBOLOGIA Lautor vol simbolitzar tots els perills que comporta lamor si aquest no es correspost (vers de l1 al 5), per al ser tan diferents t por a, si accepta lajuda de la dama, aquesta difondr el seu orgull arreu.
TEMA
POEMA: Sense Ttol (Colguen les gents ab alegria festes,)
Lamor no correspost i el dolor que aquest comporta. RESUM Es descriu el divertiment i el contraposa a la seva actitud dacostar-se a la tristesa i la solitud dels morts, de les nimes damnades, com la seva, mancada damor. Defensa el dret de cadasc dajuntar-se amb qui li plagui,
16
Llengua Catalana
alhora que comprova que tothom levita en veurel en lestat anmic en que es troba. Es compara a la dissort del rei Xipre, el qual va ser fet presoner, i al patiment de Tici, gegant mitolgic condemnat al infern; sabent que el guariment que li caldria no el podr aconseguir. Ha arribat a tanta desventura a causa del desamor de la dama que noms sav a deixar aquest mn dinfelicitat si tingus la certesa que la dama ploraria la seva absncia, cosa ben dubtosa. La conclusi, a la tornada, sadrea a la dama amb el senyal Llir entre cards i dient-li que tot home pot morir i que si aix li passa a ell, la dama ser la notria de tanta dissort. ESTRUCTURA En la primera estrofa parla del divertiment de la gent, de les festes que es fan. Tot i que tamb com diu ell, hi ha les nimes damnades, aquelles que no tenen amor. En la segona estrofa diu que tothom pot anar amb qui vulgui, que s lliure. Diu que no es vol relacionar amb els vius perqu el veuen com una cosa diferent i que el que ell desitja mai li arribar. La tercera estrofa parla de que te un corc dins el cor que li va menjant mica a mica, i perqu la cura de que aquell corc desapareix-hi, es una cosa que mai estar al seu abast. En la quarta parla de que si li arriba la mort no limporta, ja que li dona el seu cos. En la cinquena, ens diu que si a ell li dona la mort, ell li hauria de dir, que ella a plorat, si es que a ella li sap greu. I a la tornada parla de que tothom a mort i que si per ell s dolor la seva mort que li doni la fe. MTRICA I RECURSOS El poema est estructurat per cinc cobles de vuit versos decasllabs amb una tornada de quatre que segueixen lesquema de rima creu-creuada segent: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. Trobem una censura a la quarta sllaba del vers decasllab.
17
Llengua Catalana
Tot el poema sens presenta com una hiprbole: amb el desesperat desig dobtenir a la dama, es veu avocat en una mort hiperblica. Alguns dels recursos literaris que March utilitza sn: lanttesi en els versos 1-4, on soposa la gent comuna al jo; comparaci amb Tici, gegant mitolgic que, desprs de intentar violar una noia, va ser condemnat al infern (v.17-20) i una alliteraci de la consonant r de les paraules romp, rompre, enterrompre dels versos 21, 22 i 23. SIMBOLOGIA La relaci simblica de la mort amb l'amor extrem s represa aqu en la imatge inicial, on el jo potic ens s presentat com un mort en vida, esquivant l'alegria dels vius i buscant als cementiris la companyia de les nimes condemnades dels morts.
2.2.7 Joan Ros de Corella

BIOGRAFIA Nascut a Valncia, (1435-1497), era cavaller i va estudiar teologia. Mai va arribar a sacerdot, noms va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l'poca. Va ser un dels escriptors catalans ms importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la Valncia, coneguda en tertlies literries i imitada per d'altres autors. Corella escrivia en un estil retric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clssics i que ha estat anomenada pels crtics prosa d'art o prosa artitzada. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. El seu primer objectiu era la bellesa i es caracteritza per la melodia dels seus versos i el color i fastuositat que aquests reprodueixen. Tamb va escriure poesia religiosa. La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitolgiques d'una banda (fruit del seu amor pels clssics) i les proses religioses de l'altra (derivades de la seva condici d'home d'esglsia).
18
Llengua Catalana
Unes de les obres ms important van ser La balada de la Garsa i La Esmeral.
TEMA
POEMA: LA BALADA DE LA GARSA I LESMERLA
Joan Ros de Corella presenta una balada escrita en provenal que tracta el desamor, perqu parla dun home, molt possiblement el poeta ja que es tracta duna balada damor trobadoresca, que li diu a la seva estimada que s capa de morir tot i la seva indiferncia. que ja no us plau que jo per vs haja a morir. que ja no us plau que hagi per vs jo de morir
RESUM Un ocell (jo potic de lautor) observa com una garsa i una esmerla canten una balada damor, en la qual sn exposats els sentiments amorosos de lautor (desamor...). ESTRUCTURA El poema es divideix en dues parts: la primera consta de deu versos en els quals introdueix el tema a partir duna garsa i una esmerla i el seu cant. La segona part, formada per quinze versos, dna a conixer els sentiments de lautor envers la seva dama o midons. Si muir per vs, llavors creureu lamor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort MTRICA I RECURSOS La primera part de la balada, esta formada per deu versos decasllabs amb rima dart major, consonant i amb una estructura creu-creuada ms dos versos de tornada que estan aparellats, que t rima femenina. Daltre banda la Escola Pia Granollers 19 Morint per vs, lamor creureu que us porto al cor, i no pot ser que no ploreu la trista mort
Llengua Catalana
segona part est formada per quinze versos de vuit i quatre sllabes amb rima consonat i femenina i que es troba estructurada de la segent manera: 8A/4b/8A/4b/8A/8C/4d/8C/4d/8C/8A/4e/8C. Pel que fa als recursos, trobem una hiperonmia al vers 7: que no s al mn poeta tan illustre, una metonmia al vers 4: mos ulls resten alegres i una comparaci en tota la primera estrofa, entre daltres. SIMBOLOGIA Joan Ros de Corella utilitza lamor entre dos ocells com a smbol per representar la relaci entre el trobador i la midons.
3. Del segle XVI al segle XIX. Decadncia i Renaixena.

3.1 Anlisi de lpoca
DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVIII. DECADNCIA Durant aquests segles, Catalunya va patir una gran crisi a causa de les guerres, lenfrontament de la Generalitat amb Joan II, lempobriment de la burgesia, les epidmies de pesta, la catstrofe econmica per la expulsi del jueus i la dificultat del comer a la Mediterrnia. Aix comport un empobriment literari. Daltra banda, durant els segles XVI i XVII, la pobre literatura catalana va rebre la influncia dautors francesos com Molire, Racine i Cornelline, i dautors castellans com Cervantes, Lope de Vega, Gngora i Quevedo. La Guerra de Successi (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (17071716) van acabar darrunar la literatura de Catalunya prohibint ls i lensenyament del catal. Durant els segles XVI i XVIII, hi va haver una gran influncia de la Reforma de Luter i la Contrareforma catlica. La literatura catalana es va moure dins el moviment humanstic amb obres, entre daltres, de Joan Llus Vives i Cristfor Despuig amb Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa. Pel que fa Escola Pia Granollers 20
Llengua Catalana
poesia, van destacar Pere Seraf, Joan Timoneda i Joan Pujol amb la influncia castellana. Durant el segle XVII, la literatura catalana va ser molt influenciada pel barroc espanyol. Van destacar Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera. SEGLE XVIII. ILLUSTRACI I NEOCLASSICIME La burgesia va pujar al poder, i es van comenar a formar filsofs com Montesquieu i Rosseau 1789. La illustraci i el Neoclassicisme, amb lobjectiu didctic i ideolgic, va inspirar llibres com Instruccions per a lensenyana dels minyons, de Baldiri Reixac, Calaix de Sastre, de Rafel dAmat i de Cortada, i Lucrcia, de Joan Ramis. Alhora, es va produir una literatua popular tradicional que era cantada i escrita. Aix va comportar la supervivncia del catal. Alguns dels ms ntics sn: La pres de Lleida, Els tres tambors i El bon caador. ROMANTICISME I RENAIXENA Del segle XVIII al XIX, es va crear un nou moviment, el Romanticisme, que va comportar grans canvis i revolucions esttiques, industrials, poltiques i morals. El Romanticisme neix a Alemanya de la m de Novalis i els germans Schlegel. Aquest moviment donava vital importncia als sentiments i pensaments humans, deixant de banda la ra. El ms reconegut sn Goethe, Keats, Byron, Lamartine, Foscolo, Manzoni, Larra, Espronceda i Bcquer. El romanticisme va entrar a Catalunya per mitj de la revista El Europeo que va aparixer el 1823 on hi figuraven traduccions dautors romntics europeus al castell. Aix va provocar un gran nacionalisme catal i es va restaurar la tradici del Jocs Florals, amb Antoni de Bofarull, Joaquim Rubi i Ors, Vctor Balaguer i Mari Aguil. Per, tot i aix, els tres autors que van donar le Renaixena de la literatura catalana foren Verdaguer, Guimer i Oller. Escola Pia Granollers 21 que defensaven el racionalisme i el coneixement enciclopdic. Es va frenar labs de la noblesa amb la Revoluci Francesa de
Llengua Catalana
3.2 Poemes 3.2.1 Francesc Vicent Garcia

BIOGRAFIA Conegut com a rector de Vallfogona, Vicent Garcia va nixer a Tortosa el 1579 (1582). Va ser ordenat sacerdot al 1605 i el 1606 obtenia per oposici la rectoria de Vallfogona de Riucorb. Al 1614 inici la construcci de la capella de Santa Brbara a Vallfogona. Es doctor en teologia al 1621 i aquell mateix any va viatjar a Madrid on va conixer els poetes de la cort. La seva obra ms important va ser El Serm (1622) on lloava el rei. Va escriure prosa, teatre i poesia. Conre una poesia artificiosa i elegant per tamb escriv stires violentes i composicions obscenes i grolleres ja que li agradava utilitzar molt la burla i li agradava molt escriure sobre temes escabrosos o escatolgics. El seu estil fou imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme. BIOGRAFIA Conegut com a rector de Vallfogona, Vicent Garcia va nixer a Tortosa el 1579 (1582). Va ser ordenat sacerdot al 1605 i el 1606 obtenia per oposici la rectoria de Vallfogona de Riucorb. Al 1614 inici la construcci de la capella de Santa Brbara a Vallfogona. Es doctor en teologia al 1621 i aquell mateix any va viatjar a Madrid on va conixer els poetes de la cort. La seva obra ms important va ser El Serm (1622) on lloava el rei. Va escriure prosa, teatre i poesia. Conre una poesia artificiosa i elegant per tamb escriv stires violentes i composicions obscenes i grolleres ja que li agradava utilitzar molt la burla i li agradava molt escriure sobre temes escabrosos o escatolgics. El seu estil fou imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme. POEMA: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE, QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
22
Llengua Catalana
TEMA El poema recau en la temtica amorosa mitjanant lencs del poeta envers una dama que es pentina al terrat de casa seva. Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finssima atzabeja RESUM Un home observa una dama, Flora, pentinant-se al terrat de casa seva, i descriu amb detall i artificiositat aquest fet normalment insignificant. Conclou amb la exposici del seu enamorament envers la dama. ESTRUCTURA Aquest poema es divideix en tres parts: la primera introdueix el tema, s a dir, explica que la dama sest pentinant al seu terrat i el poeta lest mirant (vs.1-4); la segona descriu tot el procs de pentinar-se com un art precis (vs.5-11)); i la tercera i ltima part expressa lenamorament de lhome envers la dama (vs.12-14). MTRICA I RECURSOS El poema s un sonet de versos decasllabs (art major) de rima consonant 10A,10B,10B,10A 10A,10B,10B,10A 10C,10D,10E 10C,10D,10E. Tot i ser un poema molt curt, ha sigut escrit amb una gran quantitat de recursos. En el vers dos, trobem una metfora que a la vegada s una hiprbole: Sos cabells de finssima atzabeja; en el vers set trobem una comparaci I, com la m com el marfil blanqueja (vs.5,10). SIMBOLOGIA Fa un contrast de colors molt tpic de la poca barroca: el color blanc del marfil, la pinta, el coll, la neu i la m amb el negre de latzabeja. TEMA Escola Pia Granollers 23 POEMA: LO MARINER i diverses metfores
Llengua Catalana
La can Lo mariner escrita per Francesc Vicent Garca, s una de les ms conegudes del canoner popular catal, en la qual el tema principal que es tracta s lamor; lamor que el mariner sent per la donzella noms veure-la. A la voreta del mar nhi ha una doncella que en brodava un mocador, la flor ms bella. RESUM I ESTRUCTURA Es tracta duna narraci que fa el poeta, s per aix que la seva estructura est dividida en tres parts: en la introducci, coneixem a la donzella, que sha quedat sense seda i no pot acabar de brodar el mocador. Just en aquell moment, aquesta veu un vaixell que arriba a terra. Llavors, a partir del des vers entrem en el nus de la historia, ja que s quan el mariner posa els seus ulls sobre la dona que humilment li demana seda, i aquest molt amablement la convida a la nau perqu agafi tota la que necessiti amb la intenci de que es quedi amb ell. s per aix que desprs de cantar-li unes canons a la noia que aconsegueixen adormir-la, el mariner aprofita i se la enduu mar endins. Amb el vers numero quaranta comena el desenlla de la historia, ja que per fi la noia es desperta i sadona que est navegant per la mar i s quan li demana a lhome que la torni a terra, per aquest li nega la petici i declara el seu amor a la donzella. La dona el refusa perqu no vol ser marinera i parla de les seves germanes: una casada amb un duc i laltre princesa, per llavors lhome li explica que ella no ser pas marinera sin reina ja que ell s el fill del rei dAnglaterra. i jo, pobreta de mi, s marinera. -No sou marinera, no, que en sereu reina, que jo s lo fill del rei de lAnglaterra
MTRICA I RECURSOS La can est composta per versos de set i quatre sllabes i per tant dart menor, amb rima assonant, masculina en el versos parells i femenina en Escola Pia Granollers 24
Llengua Catalana
els imparells i estructura de la segent manera: 7lliure/7a que es va repetint en tot la can. SIMBOLOGIA Utilitza el nombre set en el vers 49: Set anys ha que vaig pel mar. Aquest nombre representa la infinitat, vol dir que porta molts anys navegant. Tamb utilitza cent lleges per referir-se a un llarg trajecte.
3.2.2 Bonaventura Carles Aribau

BIOGRAFIA Barcelona (1798-1862). Escriptor, economista i poltic. De famlia menestral. Va estudi retrica i potica al seminari conciliar, i hidrosttica, esttica i fsica experimental a la Junta de Comer. fund, amb altres la Sociedad Filosfica. dos anys desprs, public el seu primer, i nic, llibre de poemes (Ensayos poticos). El 1820 collabor en la revoluci liberal. El 1823 inici la seva carrera com a secretari de la diputaci de Lleida, per hagu d'abandonar-la ben aviat. Liberal illustrat, Aribau comen practicant una mena d'enciclopedisme que propugnava l'utilitarisme, el millorament moral i material de l'home, el progrs cientfic, etc., i que ben aviat canalitz cap a l'economia sense desinteressar-se mai del mn de la tecnologia. Amb el temps, per, el potenci amb ingredients ms o menys romntics i intervingu en les primeres empreses encaminades a traduir Walter Scott i Alessandro Manzoni. Fou redactor d'El Europeo, divulg les idees esttiques de Friedrich von Schiller, propuls la fundaci d'El Vapor i, sobretot, escriv un poema, "La Ptria" (1833), que inici, alhora, el romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixena. POEMA: LA PTRIA
TEMA
25
Llengua Catalana
Lenyorana que sent lautor cap a la seva ptria, Catalunya, i cap a la llengua catalana. El tema es veu plasmat perfectament als dos primers versos (Adu-siau, turons, per sempre adu-siau, oh serres desiguals, que all en la ptria mia,). RESUM El poeta evoca al poema tota lenyorana que sent per Catalunya, desprs de ser exiliat. Primerament escriu una descripci idealitzada del lloc, parla del relleu, les muntanyes, la vegetaci (son gust perden los fruits e son perfum de flors v. 16). Ms tard exposa els seus sentiments dient que est lluny de la seva ptria i, exiliat, la recorda sovint (Qu val que mhaja tret una enganyosa sort, a veure de ms prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un geners? v. 17-20). Finalment deixa veure aquella a qui troba ms a faltar: la llengua catalana, anomenada errniament com a llemos. ESTRUCTURA Loda est estructurada en sis cobles, que divideixen el poema en tres parts: la primera (primera estrofa) introdueix el text i el tema del poema, s a dir, expressa que troba a faltar la seva ptria. La segona part, formada per les 4 estrofes segents, engloba tots els sentiments que reprodueix lautor en el poema cap a la ptria i la llengua catalana (Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemos li parl, que llengua altra no sent, v. 37 i 38). A la tercera part i desenlla, sintetitza la idea de enyorana que sent i proclama que mai deixar de parlar el catal. MTRICA I RECURSOS Loda est estructurada en sis cobles de vuit versos alexandrins. La rima s creu-creuada i t una estructura 12A/12B/12B/12A/12C/12D/12D/12C. Els versos sn dart major. La rima s consonant i combina la rima masculina i la femenina sense seguir un patr determinat. Els recursos ms usats sn: la hiprbole (tan superbe front v.9), la metonmia (arbre migrat v. 15) i una metfora global entre els versos 13 i 16 Escola Pia Granollers 26
Llengua Catalana
en qu lautor es compara amb un arbre que ha estat traslladat del seu lloc. Cal destacar labundncia de verbs performatius (sent, em transport, parl,..). SIMBOLOGIA En aquest poema el Montseny adopta la simbolitzaci de Catalunya en general. Ens diu que es comporta com un gurdia vigilant, s a dir, ell s el guarda Catalunya (Adu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, v. 5,6).
3.2.3 Teodor Llorente

BIOGRAFIA Valencia, 1836- 1911. Escriptor espanyol en llengua catalana i castellana. Gran promotor de la Renaixena a l'rea valenciana. El ms important de la seva obra es troba en les seves sues poesies en catal: llibret de versos, Nou llibret de versos. Va estudiar dret filosofia i lletres. Va escriure en espanyol per desprs d'haver llegit algunes obres ho va comenar a fer en valenci. Va dirigir el diari La Opinion que ms tard va ser Las Provincias. Va guanyar uns Jocs Florals. I l'any 1906 va participar en el primer congrs de la llengua catalana i lany 1891 va ser triat diputat al congres. En les seves obres explicava les costums de la societat humil per tamb fa una poesia de carcter histric i culte. TEMA El tema del poema Vora el barranc dels Algadins la descripci daquest barranc de forma subjectiva, s a dir, expressar els sentiments no t lo mon millors jardins i records volguts records de ma infantesa que aquest barranc evoca a lautor. RESUM Comena introduint el tema mitjanant la descripci dels jardins del barranc en la primera estrofa. Les dues segents sn la continuaci de la Escola Pia Granollers 27 POEMA: VORA EL BARRANC DELS ALGADINS
Llengua Catalana
descripci del barranc: vegetaci, fenmens meteorolgics... I finalment, la ltima estrofa narra el barranc en un futur, el qual seguir sent el mateix en qu lautor del poema va viure. ESTRUCTURA Aquest text es divideix en tres parts: la primera (introducci) on introdueix el tema principal del poema, s a dir, descripci de la bellesa del barranc dels Algadins (vs.1-8); la segona (nus) on es recrea i desenvolupa la descripci daquest barranc (vs.9-24); i la tercera (desenlla) on descriu el futur del barranc, el qual romandr igual desprs de la seva mort. MTRICA I RECURSOS Consta de quatre cobles de vuit versos octosllabs amb rima assonant 8A / 8B / 8B / 8A / 8A / 8C / 8C /8A. Vora el barranc dels Algadins 8A hi ha uns tarongers de tan dol flaire 8B que per a omplir daroma laire, 8B no t lo mn millors jardins.8A All hi ha un mas, i el mas t dins 8A volguts records de ma infantesa; 8C per ells jo tinc lnima presa 8C vora el barranc dels Algadins 8A Trobem metfores/personificacions en els versos 5-6, 11 i 29, encavalcaments en els versos 2-3 i 13-14, hiprbaton en el vers 4 i anfora en els versos 1-8, 9-16, 17-24 i 25-32. SIMBOLOGIA Teodor Llorente exalta la vida natural mitjanant els arbres, ocells, el mas, les plantes i laigua, els quals prenen cos i vida i protagonitzen el poema grcies a la gran quantitat de personificacions dels fenmens naturals.
28
Llengua Catalana
3.2.4 Jacint Verdaguer

BIOGRAFIA Escriptor catal (Flogueroles 1845-Barcelona 1902). va donar forma al catal literari modern i el va dotar com a poeta amb una esttica entre romanticisme i realisme, vlid universalment. Al 1865 va participar als Jocs Florals de Barcelona. Ell va ser un dels fundadors de l'esbart de Vic (1867) i va comenar un poema sobre Colom a part de l'Atlntida que va seguir amb Canig. Va ser declarat poeta nacional de Catalunya i va assolir gran popularitat. Va entrar amb conflicte amb els marquesos per motius personals i religiosos. Ell va conrear la poesia religiosa: Ptria, Aires del Montseny, entre altres obres. TEMA El tema s la retrospecci de la ptria i la runa en que sha vist capbussada. RESUM Mitjanant un dilegs entre dos campaners, Verdaguer explica com s que la ptria ha arribat a un estat tal de decadncia que permet que loblit i la runa sobrepassin la nacionalitat catalana. ESTRUCTURA El poema de vint-i-una estrofes es pot dividir en tres parts. La primera i introductria ens descriu com els quatre monestirs ms importants de Catalunya passen de est esplendorosos a un estat totalment de runa (On tos rengles de monjos, presbiteri, que, com un cos sens nima, est trist? v.9,10). La segona part, que comena amb el vers <<Una nit fosca...>>, comprn onze estrofes on es mantenen diferent dilegs entre els campanars de Sant Mart i Sant Miquel, comentant els canvis. La tercera part, formada per les tres ltimes estrofes, en que el poema hi inclou trets positius per introduir que al Canig no el tiraran a terra (v. 104) perqu mai el podran destrossar. Escola Pia Granollers 29 POEMA: CANIG. Epleg. Los dos campanars.
Llengua Catalana
MTRICA I RECURSOS El poema de vint-i-una estrofes de versos decasllabs, presenta una rima consonant i la estructura segent: 10A/10B/10A/10A/10B. Uns dels recursos usats sn la pregunta retrica, presents a les tres primeres estrofes ( ... On s. Oh Soledat ! lo, teu salteri?... v. 8), metfora (...Somrigu la muntanya engallardida, com si estrens son verdejant mante v.96), la comparaci (...la rosa s'esfull com lo roser... v.17) o polisndeton (del vers 66 al 70). SIMBOLOGIA Verdaguer utilitza molta simbologia, que funcionen com a metfores plstiques, ben caracterstiques de Verdaguer: llntia (pel sol), mirall (pel mar), platja del mar dels cels (la mort), pgina (vida eterna) en sn alguns exemples. TEMA El poema tracta diversos temes filosfics com la contemplaci del paisatge per entendres un mateix; el record del passat i la incertesa del futur; la utopia del mn ideal; lanhel dimmortalitat... Els temes ronden, doncs, sobre una filosofia pensativa. RESUM Sovint es considera que cont resumidament tot el mn potic de Verdaguer, el del triomf i la plenitud i el de la cisis de finals de la seva vida. Hi trobem sobretot, lactitud romntica de confrontar-se amb la prpia obra i demanar-se qui s ell, qu s la poesia i quin s el sentit de tot plegat si saspira a assolir la plenitud de leternitat al costat de Du. ESTRUCTURA El poema sestructura en tres blocs de tres, quatre i tres estrofes respectivament. En les tres primeres la veu potica ens parla en present, per Escola Pia Granollers 30 POEMA: VORA LA MAR
Llengua Catalana
en el inici de la quarta estrofa, el verb aixequ ens marca un canvi de visi cap al passat, amb alguns temps de present. I, finalment, en lestrofa vuitena es torna a imposar la veu en present, ara, per , amb el complement dalguns verbs en futur que clouen el poema. MTRICA I RECURSOS Els versos decasllabs es combinen amb els hexasllabs formant estrofes de quatre versos amb lesquema de rima: 10A/6b/10A/6b. Per tant, es combinen versos dart major amb versos dart menor. La rima s consonant i en els versos decasllabs s femenina i en els versos hexasllabs s masculina. Trobem recursos literaris com lanfora (contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa v. 67) i la metfora (Eixes ones, mirall de les estrelles v. 9). SIMBOLOGIA La paraula llntia encesa del vers 5 simbolitza el sol, que illumina el poeta (Amb la claror daqueixa llntia encesa... v. 5). El poeta representa la vida sencera en el mar, la platja i el mn martim, per b que laigua simbolitza la vida.
4. Del Modernisme al segle XXI

4.1 Anlisi de lpoca
EL MODERNISME El realisme va caure en un crisis ja que, a finals del segle XIX, es buscava una literatura ms ntima, espiritual i bella. La oposici al culte materialista, la filosofia utilitria i el positivisme burgs es va originar a Frana, on Pars es convert en el centre modernista de lpoca. Lautor, orgulls i solitari, no es limitava a plasmar la realitat, sin que hi buscava el seu esperit.
31
Llengua Catalana
A Catalunya, aquest moviment arrib a partir del 1892 i tenia com a objectiu convertir la literatura catalana en una literatura nacional i oberta a Europa. Era un moviment bsicament burgs i aix va fer que alguns shaguessin denfrontar amb la seva prpia classe. Davant del projecte modernista s'aprengueren dues actituds :
Els defensors de l'art per l'art que pretenies superar l'art mercantilista i utilitari i sensibilitzar la societat per l'art sublim. Els regeneracionistes que proposaven la utilitzaci de l'art per canviar radicalment la societat.
Amb les revistes, la premsa modernista va tenir un paper fonamental en la difusi de les noves idees i esttiques. POESIA MODERNISTA La poesia era sinnim d'art i la sntesi expressiva mxima. Es van seguir els corrents europeus, especialment el simbolisme, el parnassianisme i el prerafaelisme. El problema ms greu va ser el fet de no disposar duna llengua literria adoptada a les necessitats expressives. Hi destaquen Joan Maragall , Jeroni Zann i els poetes de l'escola mallorquina : Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. NARRATIVA MODERNISTA Cercava de noves maneres de narrar la crisi que patia el realisme i el desprestigi del que s real com a matria de lobra artstica. La veritable novella modernista catalana prengu cos i forma en el que s'anomena novella rural, que des d'una visi metafrica o simblica, els conflictes de l'individu oposat a la societat. Raimon Caselles, Vctor Catal i Joaquim Ruyra destaquen en aquest gnere. TEATRE MODERNISTA Aquest teatre es presenta sota dues direccions :

L'art per l'art, que es tracta d'un tipus de teatre ms elitista i simbolista. El regeneracionisme amb major impacte popular.
L'autor ms destacat va ser Santiago Rusinyol amb lesteticisme i la ironia.
32
Llengua Catalana NOUCENTISME
Al comenament del segle XX es va substituir el Modernisme pel Noucentisme, encara que partien dels mateixos objectius dexpansi de la llengua catalana. La gran diferncia, per, es que el Noucentisme possea un poder poltic que ho podia dur a terme, format per Enric Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Eugeni dOrs i Josep Carner. Desprs del desastre del 98, es va decidir fer la reconversi de La Veu de Catalunya i es va formar la Lliga Regionalista. El noucentisme es caracteritzava per condemnar el romanticisme i menysprear el costumisme i el naturalisme. Era lafirmaci de la ra i del intellecte sobre el sentiment i linstin. Les obres que van destacar ms en aquell moment van ser Glossari, de Eugeni dOrs, Els fruits nombrosos, de Josep Carner i Horacianes, de Miquel Costa. Encara que lideleg per excellncia va ser Eugeni dOrs, que va mostrar el seu prototip de professional com un home dedicat a la lletra i a la cultura i els seus articles van tenir una forta influncia a la societat. Josep Carner i juntament amb altres poetes van formar un grup conegut per presentar alternatives globals a la poesia modernista i per compartir uns ideals politics, morals i literaris comuns. Aquest grup, a ms de Josep Carner, el formaven Jaume Bofill i Mates, Josep M. Lpez-Pic i Rafael Mas. AVANGUARDISME Lobjectiu principal de lAvantguardisme era labandonament de la realitat amb concepcions dinmiques i experimentals de lart. Soposava completament a la societat burgesa i a la cultura acadmica, formant un actitud de ruptura i una gran conscincia de grup. Shi podien identificar diferents tipus: Fauvisme (1905). Va ser un moviment pictric francs que va sorgir com a reacci a la llum i el color dels impressionistes. Expressionisme (1905). Va ser un moviment artstic i literari nascut a Alemanya. Aquest defensava el pacifisme militant. Cubisme (1907, Guillaume Apollinaire). Moviment Francs.. Creia que el volum era el ms important dels objectes i els expressava mitjanant
33
Llengua Catalana
figues i slids geomtrics. Utilitzava el collage per a expressar-se. Una obra important s Les senyoretes del carrer dAviny de Picasso. Futurisme (1909, Marinetti). Moviment itali. Feria apologia de la guerra, lesport, joventut, innovacions tecnolgiques... i atacava el passat i la tradici. Dadaisme (1915, Tristan Tzara). Es caracteritzava per una actitud anarquitzant. A la literatura es practicava lescriptura automtica i portaven fins a les ltimes conseqncies ja formules en els moviments anteriors. Surrealisme (1920, Andr Breton). Va ser el moviment ms organitzat i pragmtic. Els surrealistes exploren lunivers dels somnis i de linconscient. A partir dels anys 30 sobserva una forta polititzaci daquest corrent, que cada cop sassemblar ms al marxisme. Encara que el representat avantguardisme ms important fou Juan Salvat-Papasseit i J.V.Foix. AL MARGE DEL NOUCENTISME Essent el Noucentisme un moviment burgs, provoc que ni Sagarra (noble rural) ni Pla (pags) fossin influts per aquest moviment. Sagarra feia una poesia lluminosa, amb molts recursos literaris i amb un profund coneixement de la llengua catalana, cosa que provoca que la seva poesia sigui superior a la avantguardista. Les obres ms importants sn Vida Privada, La ruta blava, La filla del Carmes, Lhostal de la Glria i El caf de la Marina. Pla volia escriure un recopilatori de la seva poca, formant, doncs, una mescla de gneres literaris. Era atent al detall i bon observador. EL TEATRE CATAL (ANYS 20- 70). JOSEP M. DE SAGARRA Desprs de la Guerra Civil es van prohibir les representacions de teatre en catal. Abans de la guerra, era un gnere que havia aconseguit produccions notable si per aquest fet , molts autors que havien cesat la seva activitat durant la prohibici la van reprendre. Alguns daquest autors van ser Josep M. de Sagarra o Joan Oliver i tamb nhi va haver de nous incorporats com Espriu. Escola Pia Granollers 34
Llengua Catalana POESIA DE POSTGUERRA Poesia simbolista
Els poetes de lpoca intentaven utilitzar un llenguatge coherent, adequat i acurat per tal dintentar aconseguir la perfecci formal seguint lesttica postsimbolista. Salvador Espriu destaca en aquest camp. Poesia avantguardista Basada en lexperimentaci i recerca de recursos expressius alternatius sorgeix a finals dels anys 40. Joan Brossa s el principal autor. Realisme histric Durant els anys 60 va sorgir una poesia lligada a la realitat quotidiana i al moment histric caracteritzada per les composicions potiques narratives, lutilitzaci del llenguatge planer i el to conversacional i la temtica centrada en parlar de la guerra i la postguerra. PROSA DE POSTGUERRA Hi podem distingir un parell de corrents: Novella psicolgica. Es basa en linters en lanlisi psicolgica dels personatges ja que aquests freqencen els records. Els autors ms destacats sn Lloren de Villalonga i Merc Rodoreda. Prosa Realista. Descriu la realitat quotidiana. Utilitza un llenguatge colloquial amb poques figures retriques. El principal autor s Josep Pla.
4.2 Poemes 4.2.1 Miquel Costa i Llobera

BIOGRAFIA Miquel Costa i Llobera va ser un poeta mallorqu nascut a Pollena l'any 1854 i fill d'una famlia amb propietats rurals. Va quedar orfe de mare als 11 anys. Desprs d'estudiar la carrera de Dret a Barcelona i Madrid, se'n va anar a
35
Llengua Catalana
Roma a estudiar a la Universitat Gregoriana on estudi teologia. L'any 1888 va ser ordenat sacerdot. L'any 1902, va guanyar tres premis ordinaris dels Jocs florals, i tot seguit, en el 1906, va llegir el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona i particip en el 1r Congrs Internacional de la Llegua Catalana. Miquel Costa i Llobera s una de les figures mximes de la literatura mallorquina i balear de tots els temps. L'any 1970, a Montjuc, va crear els Jardins Mossn Costa i Llobera, es tractava d'un jard botnic dedicat a Miquel Costa. TEMA Per escriure aquest poema, Miquel Costa i Llobera sinspira en els pins dels penya-segats de la pennsula de Formentor, doncs daix mateix tracta aquest poema, dun pi, el qual el poeta descriu i admira. Mon cor estima un arbre! Ms vell que lolivera RESUM Lautor a la primera estrofa introdueix el tema i descriu admirat el pi que segons diu s vell, gran i robust. En la segona i tercera estrofa explica les relaci que estableix larbre amb lentorn i explica el lloc on est situat, ja que lautor diu que encara que larbre no pot veure el que els altres senten per ell, Deu lha posat en el lloc ms alt perqu trobi tota laigua que necessita, i a continuaci explica que els ocells li volen per sobre tot el dia i que aix fa moure les seves fulles. O del voltor qui passa sent lala gegantina remoure son fullam A la quarta estrofa lautor senyala que t molts de vida i que per sobreviure noms necessita all que la mare naturalesa li ofereix. En les estrofes cinquena i sisena lautor va ms enll i dona atributs divins a larbre. Posa a larbre com a sser dominant del paisatge, on esmenta que les muntanyes on es troba situat, estan plenes darbres. A les dos ltimes estrofes, lautor declara la seva admiraci i a la vegada enveja que sent envers larbre. Arbre, mon cor tenveja. Sobre la terra impura,com a panyora santa dur jo el teu record. POEMA: LO PI DE FORMENTOR
36
Llengua Catalana ESTRUCTURA
El poema sestructura en tres parts: la introducci (vs.1-5) on afirma que el pi s el millor arbre, el desenvolupament (vs.11-35) on explica totes les facultats de larbre i el desenlla (vs.36-40), on reafirma el tema principal i leternitza. MTRICA I RECURSOS Sn vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinqu hexasllab, amb rima consonant, que segueix el segent esquema: 12A/12B/12A/12A i t rima femenina en els versos estructurats amb A i els altres masculina. El principal recurs lingstic que hi ha en el text s la personificaci que fa de larbre i un clar exemple s quan diu que es lluitador ja que aix no s un tret dun arbre. i lluita amb les ventades que atupen la ribera SIMBOLOGIA Al llarg del poema larbre es va convertint en el smbol de la perfecci. Comena per all ms terrenal i culmina per fer una comparaci entre larbre i la Divinitat.
4.2.2 Joan Maragall

BIOGRAFIA Neix a Barcelona el 10 d'octubre de l'any 1860. L'obra bsica de Maragall est escrita en catal, per tamb va escriure en castell. A lany 1881 participa en els Jocs Florals i guanya un premi per la poesia titulada "Dins sa cambra". En l'any 1884 es va llicenciar en Dret, iniciantse a partir d'aqu una crisi entre la seva vocaci literria i la pressi de l'entorn familiar que li orientava cap a una vida mes convencional segons els criteris de la burgesia. L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills. A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com impulsor dels nous corrents de modernitat. Aix es manifesta en les seves collaboracions en les revistes protagonistes del Modernisme . Durant varis anys segueix participant en els Jocs Florals i segueix guanyant premis. Lany 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glossa, sent proclamat Escola Pia Granollers 37
Llengua Catalana
Mestre en Gai Saber. Maragall s'identificava amb un nacionalisme catal tradicionalista i catlic, per mai va voler entrar en poltica i va rebutjar les ofertes que li van fer. Aquesta tendncia conservadora, b reflectida en el seu estil literari, fa que se li classifiqui dintre d'un grup d'escriptors modernistes que situen la seva obra en ambients tradicionals i rurals. Durant l'any 1911, l'ltim de la seva vida, va publicar "Seqncies", que manifesta una exaltaci vitalista amb la qual torna a posicions heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. Maragall mor a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911. TEMA El tema pot ser interpretat de moltes maneres. Una delles s la estimaci que sha de tenir al mn que ens envolta i refusar simplement laparena, per poder descobrir lnima de les coses. RESUM El poema ens parla, duna manera trgica, la histria duna vaca que sha quedat cega i roman apartada de les seves companyes ja que no pot fer el mateix que fan elles. Durant bona part del poema, el poeta es explica les raons per la qual la vaca sha quedat cega (Dun cop de roc llanat amb massa traa, el vailet va buidar-li un ull, i en laltre se hi ha posat un tel: la vaca s cega v. 46). Es converteix, doncs, en una marginaci imposada per la seva sort. ESTRUCTURA El poema pot presentar la introducci, formada pels tres primers versos, on es planteja el tema i es dona lloc a la histria. En el nus es planteja les raons per la qual la vaca sha quedat cega i la solitud que aquesta presenta. Finalment, es finalitza el poema amb una resignaci de la vaca al seu trgic dest. Aquest es presenta des de els vers desprs aixeca al cel, enorme,.... MTRICA I RECURSOS POEMA: LA VACA CEGA
38
Llengua Catalana
El poema est format per vint-i-tres versos decasllabs que no presenten cap rima regular i determinada. s, doncs, una tira de versos lliures. Els recursos daquesta obra no abunden massa, per en poden trobar uns quants: contraposici entre laigua fresca i viva i la vaca moribunda, personificaci (pel silenci dels prats... v.11) i metfora (orfe de llum... v. 21 es refereix a la ceguesa). SIMBOLOGIA Aquest poema utilitza la simbologia dun sser viu com s una vaca, per escenificar els sentiments de totes aquelles persones o collectius que pateixen alguna deficincia, als quals tamb hem destimar. De la mateixa manera, tamb recalca el valor de lesfor i el treball daquells que, acceptant el seu dest, no es rendeixen i continuen caminant. TEMA Cont dos temes destacats: la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra (On sn els barcos?-On sn els fills?; Tot ho perdrs, - no tens ning; arrenca el plor de mare!) i el sentiment diferenciador que el poeta vehicula amb referncia a la llengua, que en cap cas surt citada directament. Tot plegat fa que prengui posicions clares i valentes, tan equidistant d'un espanyolisme en catal com d'un sentiment separatista (On ets Espanya?- NO et veig enlloc.; No sents la meva veu atonadora?; No entens aquesta llenguaque et parla entre perills?; Has desaprs d'entendre en els teus fills?; Adu, Espanya!). RESUM El poeta mant una conversaci amb Espanya, on critica la pssima Espanya de la seva poca. Fa una reflexi de la mort intil en el front cub a travs de la integraci. ESTRUCTURA Escola Pia Granollers 39 POEMA: ODA A ESPANYA
Llengua Catalana
Lobra potica de Joan Maragall est estructurada en vuit estrofes de sis versos. Tota ella forma part dun mateix bloc ja que en el transcurs de tots els versos es presenta un discurs entre Maragall amb lEspanya daquell temps. Loda comena amb el crit del poeta Escolta, Espanya, de forma acusadora simbolitzant una crida a latenci, i li proclama la visi personal que t della. Maragall fa un poema directe i entenedor que exposa les consideracions vers un fet que, en aquella poca, marcava lactualitat. MTRICA I RECURSOS El poema presenta vuit estrofes de sis versos de mtrica diversa. Cada estrofa cont versos: decasllabs els tres primers versos i el cinqu, i tetrasllabs en el quart i lltim. No hi veiem cap rima regular i noms alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima. SIMBOLOGIA Maragall fa servir el catal per desitjar una Espanya que accepti totes les cultures i per demostrar que no es aix. (...que et parla en llengua no castellana (...) en questa llengua pocs than parlat v. 2,5). Tamb nombra la sang com a font de vida (vida s la sang v. 14)
4.2.3 Joan Alcover

BIOGRAFIA Joan Alcover va ser poeta, assagista i poltic. Va nixer a la ciutat de Mallorca el 1854 i hi va morir el 1926. Va ser deixeble i condeixeble d'autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. Les seves obres es basen en la reflexi ntima sobre el dolor i la tragdia humana, cosa que reflectien alguna etapa que li va tocar viure. Aquest, va tenir 3 fills dels quals noms un va sobreviure. Joan Alcover va comenar la seva carrera dedicant-se al castell, per posteriorment, es va veure obligat a expressar els seus sentiments amb la seva llengua materna,i va ser llavors quan va comenar a escriure en catal. Alcover va ser molt influenciat per Costa i Llobera, el poeta ms destacat de Mallorca. L'any 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber i l'any 1919 va aconseguir el Premi Fastenrath. Escola Pia Granollers 40
Llengua Catalana
El 1951 es van publicar les seves Obres Completes. Algunes de les seves obres, com La Balanguera, van ser tradudes a diverses llenges i musicades, aquest es el cas amb la msica d'Amadeu Vives que esdevingu l'himne de Mallorca. TEMA La balanguera de Joan Alcover, tracta del pas del temps, de cada etapa de la vida i el clssic tempus fugit. Una dona gran, la balanguera, ens parla de com veu el pas del temps des dun rac del poble on teixeix bellugant laspi, i el ttol fa referncia a la figura duna dona gran, lelement clau en el qual es veu reflectit el pas del temps. RESUM I ESTRUCTURA El poema es pot dividir en tres parts: la primera estrofa formaria la introducci del text on ens presenta la Belenguera com una vella que teixeix en un rac del poble; el desenvolupament, estaria format per les dues estrofes segents, en les quals primer parla del naixement, de linici de la vida i desprs sobre un matrimoni de recent casats, que viuen el seu moment illusionats; finalment en la quarta i cinquena estrofa, que formen el desenlla, la balanguera, com a mare de la ptria semociona i sentendreix de comprovar que, malgrat tot, la llavor de qui som fructificar. i de la ptria la visi fa bategar son cor de la vella sota la sarja del gip. MTRICA I RECURSOS El poema esta compost per cinc estrofes de sis versos octosllabs ms una tornada de dos versos que tamb tenen vuit sllabes, per tant dart major, amb rima consonant primer i asonant al final, i sestructura: 8A/8B/8A/8B/8C/8C/8C/8C. La rima s femenina en els versos impars i masculina en els versos pars. POEMA: LA BALANGUERA
41
Llengua Catalana
Alguns dels recursos lingstics que podem trobar sn; Una anfora en els versos 12 i 13 del verb sap i en el vers 30 fa una metfora del futur: SIMBOLOGIA Parla de la parca, que simbolitza la mort dins daquesta temtica del tempus fugit. s una figura de la mitologia clssica que representava el dest i controlava el fil metafric de la vida. Daltra banda, la darrera estrofa diu que el jovent s el futur, i per aix els tix la senyera com si fos un vel de noces, duni entre ptria i gent que permetr la continutat i evoluci de la societat.
4.2.4 Josep Carner

BIOGRAFIA Josep Carner, va ser un poeta, autor de teatre, periodista i traductor catal nascut a Barcelona el 9 de Febrer de 1884. Aquest, tamb s conegut amb el nom de el prncep dels poetes catalans i representa el mxim exponent de la poesia en el Noucentisme. Lany 1897 Josep Carner va entrar a la Universitat de Barcelona, on es llicenci en Dret i Filosofia. Aquest, va collaborar amb Pompeu Fabra en la fixaci i lenriquiment de la llengua. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa , va crear un nou estil de periodisme poltic. Josep Carner, va situar la poesia catalana a lalada de la poesia europea del seu temps. En les seves poesies, utilitza un estil molt personal que amoroseix amb components de delatada contemplaci i distanciada ironia un pensament dhumilitat franciscana i dinconfessat escepticisme quan a la condici humana. TEMA El poema s una metfora a tres bandes: la canoneta, el cam i la vida, explicitada en els versos finals. La vida s un cam incert i mai podem saber qu ens espera a cada revolt. RESUM POEMA: CANONETA INCERTA
42
Llengua Catalana
s fa una reflexi sobre la vida i els camins que aquesta comporta. Primer esmenta que la vida es basa en prendre decisions que menen cap a destins que no sempre podem preveure ni descobrir fins que no ens hi acostem o arribem. Exactament igual que un cam, on les seves dreceres, curtes o llargues, bones o dolentes, ens porten a un lloc o altre i que, finalment, hem dacceptar que la vida s un cam incert. ESTRUCTURA Sestructura en tres parts, tantes com estrofes t el poema. La primera estrofa el poeta ens relaciona el cam amb la vida, per aix mostrar el tema. En la segona part, es pregunta el dest a qu ens porta cada drecera, s a adir, cada decisi que prenem (Ser drecera del gosat, rossola ingrata, o b un cam denamorat v. 9-11). Es finalitza amb un desenlla que ens mostra la incertesa que provoca la vida, personificada en el cam (I s cam incert cada mat, ns cada vida! v.23-24) MTRICA I RECURSOS La forma del poema sn tres estrofes de vuit versos, que combinen versos aparellats de set i quatre sllabes, amb lesquema de rima: 7a/4b/7a/4b/7c/4b/7c/4b. La rima s consonant i masculina en els versos pars i femenina en els imparells. Trobem recursos com Trobem lanfora als versos 17,19 i 21 (Qui sap...), preguntes retriques (Qui sap si mor sobtadament sota la brosta? v. 19,20), anttesi (Qui sap si trist o somrient,... v. 17) o la personificaci del cam prpia del tot el poema, on el cam simbolitza la vida. SIMBOLOGIA El poema s una metfora a tres bandes: la canoneta, el cam i la vida, explicitada en els versos finals. La vida s un cam incert i mai podem saber qu ens espera a cada revolt. El cam, personificat (un lliri blau, color de cel; diu: - vine, vine! - v.5 i 6) exemplifica, el que pot ser la vida: marca el dest a la vila, a conviure amb la gent, o al pi de la carena, company de solitud; pot ser
43
Llengua Catalana
drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries (Qui sap si trist o somrient acull a lhoste? V.17,18) o es pot anar bruscament i inesperada com la vida. TEMA Lideal noucentista de pas perfecte. La Blgica que el poeta descriu s tal i com ell desitjaria que fos Catalunya, de fet reuneix tots els ideals del pas perfecte dels noucentistes. (...magradaria fer-me vell en un pas on es filtrs la llum, grisa i groga, en somrs, ... v. 2,3). RESUM En la primera estrofa, es paisatge ens s presentat domesticat al servei de lharmonia humana. La segona estrofa s encapalada per lexpressi i el desig del magradaria i shi estableix amb ironia la perfecci de lharmonia mai assolida a Catalunya, comenant per uns soldats no gaire de deb i acabant amb levocaci dels infants i els obrers, que eren els grups normalment ms desfavorits, que no despertarien mai llstima. A la tercera estrofa, hi ha dissenyada fil per randa la ciutat ideal noucentista, un espai urb amb cases i monuments responent tot a un ordre que proporcionaria espais vitals per a les relacions humanes. Lestrofa final es tanca amb un vers que pretn expressar, encara, amb la ironia present en tot el poema, la presncia de la rutina plcida, en qu estan controlats tots els imprevistos per a b dels seus habitants. ESTRUCTURA Carner inicia el poema amb un si condicional i hi va desgranant els seus desigs de felicitat i equilibri amb els element de la natura i els seus consemblants. MTRICA I RECURSOS El poema consta de quatre estrofes de 12, 13, 14 i 7 versos majoritriament alexandrins per tamb amb decasllabs, versos apropiats pel to narratiu que pren el poema. Lesquema de rima s el segent: POEMA: BLGICA
44
Llengua Catalana
Antologia de la Poesia Catalana La rima s
12A/12B/12B/12A/10A/10C/12B/12C/12/10D/12E/10D.
consonant i no segueix cap esquema en quant a masculina o femenina. Els recursos sn: la metfora (i hi hagus prades amb ulls daigua i amb voreres v.4), la personificaci (I cel i nvol , manyacs o cruels v.10) SIMBOLOGIA En el poema hi podem trobar molts molt noms que atribueixen a Blgica el model ideal del noucentisme. Tots aquests noms donen al poema un toc brillant i llumins, com per exemple: llum, aigua, cor, cel, estels, msica, arbre, flor, mar, jardins, amor, joia, peixos dor.
4.2.5 Maria Antnia Salv

BIOGRAFIA M. Antnia Salv, nascuda a Palma de Mallorca lany 1869, va ser la primera poetessa moderna en catal. Sota el lambient del Renaixement, i ensenyada per Miquel Costa i Llobera, es va donar a conixer a la ltima dcada del segle XIX. M. Antnia Salv, feia poemes sobre la casa de Mallorca Llucmajor,sobre ambients, canons, del seu temps a Mallorca. De les seves obres, destaca Espigues en flor ( 1926), El retorn (1934) i Lluneta del Pags ( 1952). Aquesta poetessa es basava en la contemplaci de la naturalesa. Tamb destaca com a traductora i en el cultiu de la prosa. La obra de M. Antnia Salv ha hagut de passar per perjudicis que socialment han situat la literatura de les dones en segon plat . TEMA El poema Lencs que fuig de Maria Antnia Salv s un cant a la bellesa i la seva fugacitat, s per aix que es titula daquesta manera. RESUM En les dues primeres estrofes, lautora parla del fet de que la bellesa sallunya i sesvaeix i diu que aquesta li somriu simbolitzant el fet que torna a Escola Pia Granollers 45 POEMA: LENCS QUE FUIG
Llengua Catalana
retrobar-se amb all que sembla que ha estat tant important per a ella. Dins el misteri que esfulla les roses veig la Bellesa qui pasa i somriu. En la tercera estrofa s quan aquesta parla de la seva bellesa que sent que ja ha marxat i que enyora. En la estrofa que continua, Salv agraeix el fet dhaver pogut sentir-se bella algun moment de la seva vida, per per altre banda a travs duna pregunta retrica, la poetessa explica que un cop marxa, noms queda el neguit de sentir-la passar. En la darrera estrofa, lautora reconeix que mai tacostumes a no sentirte bella i que tot i aix sempre podrs trobar el plaer de lamor i la bellesa en coses com la boira del cim o fontana dargent. Oh aquella amor consirosa i plaent, de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola, boira del cim o fontana dargent! ESTRUCTURA Aquesta obra sestructura de la segent forma: introducci (dues primeres estrofes), desenvolupament (tercera i quarta estrofa) i desenlla (darrera estrofa). Cadascuna delles est explicada anteriorment en lapartat RESUM. MTRICA I RECURSOS El poema consta de cinc estrofes de quatre versos decasllabs, dart major, amb rima consonant, femenina en el versos imparells i masculina en els parells que sestructura de la segent manera: 10A/10B/10A/10B En el text trobem alguns recursos lingstics tals com: la personificaci que es produeix durant tot el poema de la bellesa, lanfora que es troba en els versos 17 i 18 i diferents metfores com Dins el misteri que enfulla les roses en el vers 7. SIMBOLOGIA Representa la bellesa mitjanant diversos elements de la natura com la boira, la aigua de la neu, els rous matinals i les poncelles descloses. Escola Pia Granollers 46
Llengua Catalana
4.2.6 Josep Maria Junoy

BIOGRAFIA Va nixer l'any 1887, va ser un periodista, poeta i dibuixant catal. De jove va viure a Pars, ciutat va comenar a publicar vinyetes de temtica anticlerical i de denuncia social. A Catalunya de nou, va ser un dels introductors de la poesia avantguardista i un important collaborador de revistes com la Publicitat o La veu de Catalunya. Tot i aix, cap al 1930 Junoy va convertirse al catolicisme i es va orientar cap al neoclassicisme esttic. Apart, durant la guerra civil va donar el seu suport a Francisco Franco, i, ms endavant va escriure noms en castell. TEMA El tema daquest poema s un cant delogi i record a un jove aviador francs anomenat Guynemer que va ser abatut en ple vol. RESUM Aquest poema s una oda, s a dir, un cant delogi per alg, en aquest cas un jove aviador francs, Guynemer, que fou abatut amb el seu avi en una acci durant la Primera Guerra Mundial. Lautor utilitza els diferents tipus de lletres disposades amb la voluntat dexplicar lacte heroic dut a terme per el jove, encara que, de fet, s lavi, la mquina la que resulta mortalment ferida per que tot i aix continua funcionant i que acompanya lheroi cap a la glria de leternitat, al mn de les constellacions. ESTRUCTURA El poema s un calligrama representat amb lletres de punts (ne) que fa referncia al cel de Frana i per aix est escrit en francs. Llavors, una lnia de versos en lletra de pal enllaats lun darrere laltre representant lestela de la cua dun avi tocat en combat. POEMA: ODA A GUYNEMER
47
Llengua Catalana MTRICA I RECURSOS
No t mtrica ja que s tan sols una disposici de paraules en un lnea que no presenten rima. Per tant, recursos literaris tampoc sn utilitzats en aquesta obra. SIMBOLOGIA Les lletres de punt representen el cel de Frana, des de on lavi va caure. El recorregut de les paraules, tal com una serp, fa referncia a la trajectria que va fer lavi mentre queia.
4.2.7 Joan Salvat-Papasseit

BIOGRAFIA Va nixer l'any 1894. Tot i que s especialment conegut per la seva poesia, la seva obra tamb avarca articles, manifestos, etc. I, en general es veu impregnada dinconformisme i idealisme. El fet de caure malalt de tuberculosi marca, en gran mesura, la seva poesia, que combina la modernitat i l'avantguarda amb un cert costumisme. Mor al 1924, i tot i que la seva obra va passar desapercebuda durant un temps, ms endavant va ser divulgada grcies a, per exemple, les recitacions de Llus Llach o Ovidi Montllor. Se'n destaca el Poema de la Rosa als llavis,L'irradiador del port i les gavines i La gesta dels estels. TEMA Explica tot el que veur lendem quan saixequi si no ha mort abans per culpa duna malaltia greu per la qual pot morir la mateixa nit. RESUM Tot lenyor de dem s possiblement un dels poemes ms significatius de Joan Salvat Papasseit, ja que parla de la seva malatia, per tamb del seu sentiment optimista i fins i tot la seva sensibilitat. Per el que ms reflexa aquest poema s lesperana de vida i la melancolia que, malgrat la greu Escola Pia Granollers 48 POEMA: TOT LENYOR DE DEM
Llengua Catalana
malaltia, sent per les petites coses quotidianes, que enumera al llarg del poema i espera tornar a gaudir personalment o si no pot ser per si mateix, almenys a travs del goig dels amics. ESTRUCTURA El poema esta estructurat en tres parts: en la introducci, que consta dels cinc primers versos, s on exposa la seva condici de malalt i el seu moderat optimisme per tot el que li agradaria tornar a viure el dia de dem. Ara que estic al llitmalalt, estic fora content. A partir del sis vers, Papasseit fa una enumeraci de diferents elements de la vida quotidiana que sovint no valorem i en la seva expressi prenen valor potic les places, les tanques, la noia que surt a buscar llet, el jove venedor de diaris.... En els deu ltims versos, el poeta fa la conclusi. Aix s el que podria veure ell, per si ja no ha de poder veure mai ms, tota lesplendor del seu mn restar a labast dels amics i aix duna forma o un altre ell podr participar-hi, i amb les ltimes frases, lautor dona a entendre que tard o dhora pel fet de viure, a tots ens arribar la mort i per tant, que aprofitem fins lltim detall. Vosaltres restareu, per veure el bo que s tot:i la Vidai la Mort. MTRICA I RECURSOS El poeta fa servir recursos molt propis de la literatura avantguardista, com sn els versos trencats, s per aix que al poema no hi ha ni rimes, ni estrofes. Pel que fa als recursos, podrem dir que tot el poema s una metfora de que la vida, pel sol fet de ser vida, ha de tenir un final, s a dir, la mort. SIMBOLOGIA Al text trobem un smbol, que s la rialla fresca, ja que aquesta representa la joventut, la vida i la salut de la noia de la qual lautor parla.
4.2.8 Josep M. de Sagarra
49
Llengua Catalana
BIOGRAFIA Dramaturg, periodista, novellista, memorialista i poeta que nasqu l'any 1894 a Barcelona. Fill d'una famlia aristcrata, va comenar a estudiar una carrera a l'Instituto diplomtico y consular de Madrid, per la abandona per a dedicar-se plenament a la literatura. Durant tota la seva vida va collaborar amb la premsa, i tamb a la traducci: va dedicar-se a la Divina comdia de Dante i a algunes obres de teatre de Shakespeare, sobretot en el perode (1938-1940) que pass exiliat a Frana. Les seves obres han estat tradudes a diverses llenges i fins i tot algunes com L'hereu i la forastera i La ferida lluminosa han estat adaptades al cinema. TEMA Levoluci i contemplaci de lentorn i la natura, especficament, dunes vinyes. RESUM Josep M. de Sagarra fa la descripci dunes vinyes dels voltant del Port de la Selva i els seus voltants martims. En fa una descripci harmnica del paisatge i molta referncia al color verd a mesura que passa el dia. A ms a ms, les vinyes prenen vida, es personifiquen i, de manera progressiva, el paisatge descrit passa a formar part de lesperi i els sentiments del poeta. ESTRUCTURA El text est compost de tres parts: La introducci, que est formada per les tres primeres estrofes. Aquestes ens introdueixen en un paisatge harmnic, estable i encisador, per tant es possible que sigui en la estaci de primavera (ara que el vent no remuga, us feu ms verdes i encar teniu la fulla poruga v. 2-4). El desenvolupament est format per les dues estrofes segents. A partir dall, el poeta lestaci i se situa a lestiu. (vinyes verdes, soledat del verd en lhora calenta. V. 16,17). POEMA: VINYES VERDES VORA EL MAR
50
Llengua Catalana
La conclusi est formada per les dues darreres estrofes i aquest cop ens situen en la tardor, on el ram ja es fa negre i la situaci del poema s ms freda (ram negre, pmpol dor v. 28) MTRICA I RECURSOS El poema, caracteritzat pel gnere popular de la can, est format per set cobles de cinc versos heptasllabs amb una rima consonant que segueix el segent esquema 7a/7b/7a/7b/7a. Els versos sn dart menor i salternen mascul i femen comenant per el mascul. El recurs ms utilitzat en el poema s lanfora, repetici del mot vinyes durant tota lobra. Altres recursos sn: la personificaci de les vinyes (us feu ms verdes i encar teniu la fulla poruga v. 3,4) i alguna metfora (Verd vora el blau mariner v.8) SIMBOLOGIA Sagarra fa servir el concepte de vinya i el seu cicle vital per poder mostrar el pas del temps i les estacions del any. TEMA El motiu de lobre s el tpic Carpe diem i convida a creure en el mn tangible i gaudir-ne sense avergonyir-nos (sense la por de jeure avergonyits v. 17). RESUM El poeta fa referncia a tot el procs de viure enamorat. Diu que li agradaria quedar-se per sempre en una cala, smbol de tranquillitat, sense tenir por del desconegut futur que ens espera (I no saber on anirem v. 10) . Aprofitar cada moment i cada instant per poder viure amb plenitud (Carpe diem), saber a estimar el nostre voltant com el poeta estima lamor que sent per lestimada, igual com laigua marina del mar (i el teu amor, transparent com una aigua marina v. 24). Escola Pia Granollers 51 POEMA: AIGUA-MARINA
Llengua Catalana
ESTRUCTURA El poema pot ser dividit en tres trossos segons la temtica que expressen. El primer tros, comprs a la primera estrofa, fa referncia a lnsia de llibertat i completa serenor (sser lliure com una ala v. 2). El segon tros, que es correspon al nus, est format per les dues estrofes segents. En aquestes es planteja el tpic de Carpe diem i la necessitat de viure amb intensitat tots els moments de la nostra vida (I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles v. 14,15). Finalment el poema acaba amb lltima estrofa diu que hem de saber estimar el nostre entorn i a les persones important per a nosaltres. MTRICA I RECURSOS Est estructurat en quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre tamb irregular. Encara que predominen els heptasllabs, podem trobar tamb tetrasllabs, pentasllabs i octosllabs. La rima presenta unes quantes irregularitats per, generalment, podem dir que s una rima consonant que segueix alguna regularitat. Els recursos que podem trobar sn: comparaci (sser lliure com una ala v. 2), anfora en tota lestrofa segona, anttesi (rosa i espina v. 20) i una metfora (i el teu amor, transparent v. 23). SIMBOLOGIA El poeta utilitza una cala com el locus amoenus del paisatge per aconseguir un ambient de plenitud amor i tranquillitat. (i no mudar-me de lloc platejat daquesta cala... v. 3,4) Amb els objectes marins com el rem i lesclem, que ajuden a empnyer la barca de la vida, dna lambient adient i esmenta que abans no arribi la mort, hem de poder dir que sha navegat al mar de lamor.
4.2.9 Carles Riba

BIOGRAFIA Poeta barcelon nascut l'any 1893. Amb els estudis de Dret i Filosofia i lletres, va treballar com a professor de literatura i de grec, aix com a traductor Escola Pia Granollers 52
Llengua Catalana
de la Fundaci Bernat Metge, i com a collaborador de Pompeu Fabra en el diccionari normatiu publicat l'any 1932. Va haver d'exiliar-se a Frana al 1939, d'on va tornar bastant aviat. En llarg de la seva vida va escriure llibres de narrativa com Sis Joans, de poesia, com Cor Salvatge o Del joc i del foc;Aix mateix va dur a terme una important tasca com a traductor d'obres tan importants com l'Odissea d'Homer. Va morir al 1959 deixant enrere una poesia s un punt dinflexi en la literatura catalana del segle XX. TEMA El tema principal del poema s la llibertat i el dest, els quals es contraposen i deixen al poeta en un estat de confusi (vs.1-3). RESUM I ESTRUCTURA El poema, est clarament diferenciat en tres parts; En la primera ens explica la situaci dun moment de dubte, de replantejament i de recerca de nous camins. Lautor, que se sent sol, es planteja reconduir el seu dest i es manifesta lliure en la natura. Tot i la decisi dabaixar el vol, s present la conscincia de la possible felicitat fora de les ciutats en una natura harmnica. mena amb fatiga cap a ciutats que estrenyen laigua lliure antre molls oblidats dhaver-hi comes verdes amb arbres i ramats. (vs.6-8) En la segona part parla sobre el pas de la vida i explica quina s la manera que ens permet recollir els records. Tot seguit senyala els canvis que es produeixen al llarg de la vida, per tot i aix, lautor transmet certa melancolia i infelicitat. Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar, qui de recana ulls clucs de peix,tenen ms que no jo, que, extany a mi mateix (vs.14-16) I finalment la conclusi, que s la darrera estrofa, composta per dues interrogacions retoriques: la primera, lautor la utilitza per senyalar el fet que ell vol canviar i obrir-se a la gent, per que no sap com fer-ho; i en la segona Escola Pia Granollers 53 POEMA: POEMA N8 DEL SEGON LLIBRE DESTANCES
Llengua Catalana
planteja si, per molt que ho intenti, potser el dest final de locell reial, s quedar-se sol i venut. MTRICA I RECURSOS El poema est estructurat per tres estrofes anomenades estances que va ser una forma estrfica molt utilitzada en el Renaixement en la qual per norma, totes les estrofes han de seguir el model de la primera estana. En aquest cas, el poeta combina cinc versos alexandrins amb cesura en la sisena sllaba i dos enneasllabs amb lltim vers de lestrofa hexasllab. T rima consonant i masculina a tot el poema. Aquest poema s bastant ric en figures estilstiques, algunes de les quals sn: la comparaci que Carles Riba es fa amb un ocell en el primer vers i majoritariament predominen la metfora (v.4), lencavalcament (vs.19-20) i lhiprbaton (v.12). SIMBOLOGIA El riu idllic que apareix en la primera estrofa simbolitza la vida, mentre que quan parla docells o ales en aquest mateix vers es refereix al sentiment de llibertat que lautor busca. Tamb apareix el color verd, com a smbol desperana. TEMA Exalta les qualitats de la cultura grega a partir de Snion, un temple en runes situat a Grcia. RESUM Carles Riba comena amb la descripci subjectiva de Snion i el que aquest temple el fa sentir, i continua explicant que grcies a ell i prenent-lo com a model, podr superar qualsevol obstacle. ESTRUCTURA POEMA: SEGONA ELEGIA
54
Llengua Catalana
Aquest poema t dues parts: la primera (vs.1-2) introdueix el tema principal; la segona (vs.3-14) narra fets antics que linspiren i ajuden en la seva dura batalla. MTRICA I RECURSOS Aquest poema no t una mtrica regular, s a dir, no t rima ni un nombre determinat de sllabes. Hi trobem recursos com la metfora (v.3) i personificaci (v.6) entre daltres. SIMBOLOGIA Riba utilitza paraules com marbre (smbol destabilitat), blanc (smbol de puresa) i rei del mar i el vent (rei de tot) entre daltres.
4.2.10 Clementina Arderiu

BIOGRAFIA Va nixer l'any 1889 a Barcelona. Al 1916 va editar el seu primer llibre i es cas amb Carles Riba, tamb poeta, i amb qui s'exili a Frana durant 4 anys. La seva poesia, fora influenciada per Josep Carner va guanyar el premi Joaquim Folguera al 1938; el Premi ssa Menor al 1958 i el Lletra d'or l'any 1960. Majoritriament, la seva obra ens parla d'amor, fe, dolor i la condici femenina, de forma mesurada per expressiva. Tot i que la seva obra es considera noucentista incorpora elements del simbolisme i de l'avantguarda. Va morir el 1976, quan tenia 87 anys. Algunes de les seves obres ms conegudes sn Esperana encara, Canons i elegies i L'alta llibertat. TEMA El tema s lassoliment de la felicitat plena, mitjanant els sentiments. Clementina Arderiu expressa de bon principi que sser i sentir s una cosa rara i que aquells que ho aconsegueixen (que sn pocs), poden gaudir de plena felicitat. POEMA: EL PENDS
55
Llengua Catalana RESUM
La poetessa ens explica que intentant prendre les dreceres de la vida, recula molt ms que no avana i ha de fer ms esfor per poder mirar endavant. En la quarta estrofa constat que es troba perduda en un bosc metafric on els arbres li tapen lhoritz i no la deixen seguir. En la cinquena estrofa comprova que res ning la ve a treure daquest mal pas, i acaba, en la sisena, desitjant tenir prou aplom per fer front a la dissort. Daquesta manera, tornant-se voluntriament insensible, es veur menys afectada pels atzars de la vida. ESTRUCTURA Estructurem el poema en tres parts: la primera, la introducci, comprn les tres primeres estrofes on, ja en els primers versos en els primers versos, lautora ens planteja el tema principal i ens parla sobre la dificultat de les persones per aconseguir la plenitud feli que comporta ser i sentir (sser i sentir, fortuna rara v. 2,3). El desenvolupament comena a la estrofa quarta i compren aquesta i la cinquena. Sadopta un to trist i amb actitud negativa. (Res ni ning, no sem enduu v. 33,34). Es conclou el poema amb la sisena estrofa on la poetessa es torna insensible i decideix avanar sense que res li immuti (i aquell frement deseiximent que res no immuta! v. 46-48). MTRICA I RECURSOS El poema est format per sis estrofes de vuit versos cadascuna. Tenen totes quatre sllabes, menys el quart que s dobla a vuit sllabes seguint llavors el segent esquema: 4a/4a/4b/8A/4b/4a/4a/4b. Aix doncs els versos sn dart menor i dart major. La rima s consonant i s masculina als versos 1,2,4,6,7 de cada estrofa i femenina als versos 3, 5 i 8. Els recursos que susen en aquest poema sn la hiprbaton (per un pends rodolads jo faig ma via v. 9-11), la bimembraci (sser i sentir v.2), la metfora dels arbres i el pendent, la exclamaci retrica (que res no immuta! v. 48) i la personificaci dalguns elements de la natura (I els arbres sn v.25). SIMBOLOGIA Escola Pia Granollers 56
Llengua Catalana
La poetessa ens sn entendre mitjanant un versos, que es troba en un pendent que la fa caure. Utilitza el pendent per simbolitzar les dificultats de la vida (Un pas amunt i en llisco sis v.12 o Si em vull salvar, b cal pujar v. 17,18). Hi ha un moment on el bosc esps li tapa lhoritz, s a dir, les dificultats no la deixen veure ms enll del que t davant (I els arbres sn dun sol pregon la immbil presa v. 25-27).
4.2.11 Bartomeu Rosell-Prcel

BIOGRAFIA Palma, Mallorca, 1913 - el Brull, Osona, 1938 Escriptor. El 1930 public a Madrid una Antologa de poetas mallorquines que prolog i tradu en part. A la universitat fou deixeble de Carles Riba, que l'influ fortament, i company de Salvador Espriu, Amlia Tineo, J.Garcia i Lpez, J.Teixidor, E.Valent i J.Vinyoli. Llicenciat el 1935 va anar a Madrid all el sorprengu la guerra civil. Deix una obra breu per densa Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934). Imitaci del foc (1938) representa la culminaci de la seva trajectria potica i hom hi troba ressons de la seva preocupaci per la literatura castellana, un neo popularisme semblant al de Garca Lorca o Alberti i tamb la forma acurada de J.Guilln. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introdut a Mallorca. Gens anecdtica, la seva poesia s l'expressi d'un fet vital sense cap concessi a la facilitat. Mor de tuberculosi al sanatori del Brull. TEMA Aquest poema, escrit per Bartomeu Rosell fa una descripci sentimental del paisatge mallorqu. El motiu principal del poema s lenyorana. RESUM El poema descriu el paisatge de la seva regi natal des del record i lenyorana de qui ha hagut de marxar de la seva terra. Escola Pia Granollers 57 POEMA: A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Llengua Catalana
No s'amaga del orgull que sent de haver nascut en ella que se lestima com a cap altre. Tota la meva vida es lliga a tu ESTRUCTURA La primera part est formada pels vuit primers versos i s lautor qui fa la descripci dels camps verds, de les arbredes, del color blau del mar que es retalla en les muntanyes, de les pedres, de la pluja i mostra que aquests elements del paisatge mallorqu, lautor no els pot veure directament, sin que els veu des dels seus records que li provoquen un sentiment denyorana.que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!. En la segona part es mostra el present; els elements de la natura shan transformat en els seus contraris. Els camps verds shan cremat, les arbredes ara sn jardins i latzur passa a ser el capvespre. El cor de la tardor ja shi marceix, concertat amb fumeres delicades. I finalment en la tercera part, que consta dels dos ultims versos lautor expresa els seus sentiments destima cap a la seva terra.
MTRICA I RECURSOS Els primers vuit versos sn octosillabs, el 9 i el 13 sn alexandrins i la resta decasillabs. No hi ha rima, s a dir, els versos sn lliures. Lautor ha optat per utilitzar els segents recursos estilstics en aquest poema: en els versos setze i disset hi ha una anttesi on es dna el contrast de dues idees dun significat oposat: somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Finalment hi ha una personificaci en tot el poema ja que lautor tracta Mallorca com si fos una persona. SIMBOLOGIA Durant tota la segona part esmentada anteriorment sobserva com lautor tracta de relacionar totes les catstrofes causades a lentorn amb la guerra.
58
Llengua Catalana
Tamb dna un carcter melanclic a Mallorca identificant-lo amb un objecte perdut que mai ser recuperat.
4.2.12 Rosa Leveroni

BIOGRAFIA Barcelona, 1910 - Cadaqus, 1985 Poetessa. Llicenciada en filosofia i lletres i bibliotecria. Deixebla de Carles Riba. A ms de la poesia conre l'assaig i la crtica literria (sobre Ausis Marc, especialment) i la narrativa curta, a Contes (1986). La seva poesia parteix de Carles Riba i es caracteritza per la transparncia i un to de confidncia a mitja veu, una poesia que Espriu qualific de "divina simplicitat" i que encet a Epigrames i canons (1938) i continu a Presncia i record (1952). El 1981 l'apleg en el volum Poesia. s l'obra d'una sensibilitat molt acusada que contempla la vida i el pas del temps amb melangia. Fou cofundadora de la revista "Ariel". TEMA La poetessa ens exposa la irracionalitat de lamor i la dificultat per descriure i argumentar aquest sentiment (No em preguntis, amor, per qu testimo, si no trobo raons. v.1,2) . RESUM Lautora en aquest poema certifica la intensitat i indissolubilitat de lamor que el jo potic sent per lhome estimat. No t paraules per a explicar-li el sentit i la intensitat del seu amor i, per aix, mitjanant dues interrogacions retriques el compara a fenmens que ella considera purs i intensssims, i que, tot i ser imatges de gran exquisidesa no sn comparables a lamor que sent perqu, fins i tot, quan lamat respira, ho fa dins el respir della. ESTRUCTURA POEMA: ELEGIES DE LA REPRESA, VI
59
Llengua Catalana
Podrem separar lestructura daquest poema en tres parts, de la segent manera: La primera part, serien els dos versos primers, on es presenta el tema i on es diu que no hi ha raons per lamor, que no es pot descriure en paraules. La segona part, aniria fins el vers deu, on trobem un seguit de preguntes retriques cercant respostes de lamor (Per podria dir-te del rossinyol la meravella (...) suau de les estrelles? v.2-6). La tercera part, i lltima, aniria del vers onze fins el setze, on es torna a plantejar la mateixa situaci del principi (no em preguntis, amor, per qu testimo v. 11). MTRICA I RECURSOS El poema de Rosa Leveroni est format per una sola estrofa completa de versos decasllabs exceptuant-ne lltim vers, que s hexasllab, per tant hi ha una combinaci dart major i menor sense cap rima regular. Els recursos usats sn: la polisndeton de la paraula ni als vers quart i de la preposici o al vers 9, preguntes retriques (s que sabries, cert, lardent misteri dunes ales signant latzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan laire passa? v. 7-10) i personificaci (dir-te rossinyol la meravella v. 3). SIMBOLOGIA Leveroni adopta un entorn de natura i primavera per localitzar el poema. Aquest li dna un to tranquil, relaxat i calmat, propi del poema (ni la segura dolcesa de larrel dins de la terra v. 4,5). Per el final de lobra, la poetessa diu que el seu amat respira dins della. La respiraci simbolitza la vida, s a dir, ella no pot viure sense el seu amat (perqu respires dintre del meu respir v. 13,14).
4.2.13 Mrius Torres

BIOGRAFIA Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, Valls Oriental, 1942 Poeta. La seva poesia ms intensa i ms artitzada fou escrita sobretot en el perode de la guerra civil, desfeta de Catalunya, exili interior... El seu cant Escola Pia Granollers 60
Llengua Catalana
expressa el seu drama personal, presidit per l'amenaa constant de la mort, i el collectiu de la ptria venuda. La seva figura va desaparixer en plena joventut i maduresa literria i esdev un mite i la seva poesia va influir en els medis catlics i en els joves de la postguerra durant els primers 30 anys. Joan Sales va publicar juntament amb el grup Quaderns de l'Exili els seus versos. La seva poesia es nodreix de la sensibilitat literria, plstica i musical i de la religiositat transcendent. TEMA Parla duna ciutat enfonsada i tot el que aquesta podria haver arribat a esdevenir en un futur. RESUM I ESTRUCTURA El poema est dividit en dos parts: els dos primers quartets de lobra formarien la primera part en la qual lautor fa una descripci de la seva ciutat enfonsada. la ciutat ideal que volem bastir,entre runes de somnis colgats, ms prop de terra . La segona part, consta dels dos quartets segents, i en aquest parla dels sentiments que lenvaeixen al descriure una nova ciutat ms esplendorosa que evoca ms esperana en una victria. Ms llunyana, ms lliure, una altra nhi ha, potser, que ens envia, per sobre daquests temps presoners MTRICA I RECURSOS El poema s un sonet, format per versos alexandrins, s a dir dart major. Lesquema rtimic daquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambds tercets encadenats. s un poema ric en recursos: trobem metfores (vs.3,11,12), personificacions (v.4), hiprbatons (v.10) i encavalcaments (v.6). POEMA: LA CIUTAT LLUNYANA
61
Llengua Catalana SIMBOLOGIA
Mrius Torres, va escriure aquest poema el 5 de mar de 1939 un mes i mig desprs que les tropes de Franco haguessin acabat docupar el territori catal, s per aix que el ttol del poema s una metonmia que fa referncia al poble Catal, la prdua de llibertat que pateix i les conseqncies daquesta.
4.2.14 Agust Bartra

BIOGRAFIA Barcelona, 1908 - Terrassa, Valls Occidental, 1982. Poeta, narrador i dramaturg. El 1934 guany un concurs de contes socials i el 1936 esdevingu collaborador regular a la revista "Meridi" i "Amic". Public el llibre de contes L'oasi perdut (1937) i l'any segent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal. Viatj a Mxic on l'obra del gran mite mexic, Quetzalcatl, comenada en catal i desprs directament en castell, li valgu un ampli reconeixement pels joves escriptors mexicans. En aquesta obra es reflecteix el que signific Mxic per l'escriptor. Fou un dels fundadors de la revista "Lletres" (1944-48), de la qual aparegueren deu nmeros. Bartra tradu poesia nord-americana al catal, i public Odisseu (1953), Oda Atlntica (1951) i Una antologia de la lrica nordamericana (1951). El 1954 public a Barcelona una antologia potica (per primera vegada des de la guerra) i el 1955, hi edit la versi castellana d'Odisseu que ms tard tamb seria publicada en versi francesa. Reb el premi Ciutat de Terrassa (1969) per l'obra Doso. Ja installat a Barcelona el 1970, despleg una gran activitat amb l'edici de les seves obres anteriors i l'escriptura de nous llibres. TEMA El tema principal daquesta oda s la tristesa que sent Bartra per la seva separaci, mitjanant lexili, de la ptria catalana (Entre auqell febrer i aquest novembre, no vull lenyorana v.1). Podem dir que tamb apareix un altre subtema que tracta sobre larribada a la llar d acollida, un espai desconegut i estrany. Escola Pia Granollers 62 POEMA: ODA A CATALUNTA DES DELS TRPICS
Llengua Catalana
RESUM En la primera estrofa el poeta fa referncia al dolor i enyorana que sent al ser exiliat de Catalunya. En lestrofa segent lescriptor explica que la seva ptria s tot all que domina el seu esperit i que, tot i trobar-se separats en la distncia, no deixa dafligir-se per la tristesa de la seva terra.En la tercera estrofa el poeta indirectament fa saber que es troba al continent Americ i en lestrofa que segueix torna a remarcar que se sent com un estrany en aquella terra lluny de Catalunya. Lestrofa cinquena s una crida directa a la ptria recordant-li el seu dolor des dunes terres que sn desconegudes recprocament. Bartra vol aclarir que els seus patiments sn de dolor i tristesa i no denyor ja que ell mai sha desprs sentimentalment de la seva terra i per tant, no la pot trobar a faltar ( Com podria enyorar-te si no thas desprs de mi, v. 26).Finalment en lltima estrofa on es troba el clmax del poema Agust Bartra torna a dirigir-se a la seva terra venuda i li diu que ella ho s tot, i explica el gran desig que t de que la naci catalana revisqui. ESTRUCTURA Podem dividir el text en tres parts: la primera, compresa en la primera estrofa, ens mostra que lautor no vol lenyorana, o sigui que pren una actitud combativa i esperanada malgrat la derrota (No vull la degotejant enyorana que plany un sostre, v.3). En la segona part, mitjanant metfores, va desgranant les emocions i experincies que passa lluny de la ptria i es pregunta que fa aqu (que faig aqu, fugitiu de tota arribada, v. 20). LA tercera part i ltima, conclou el poema dient que la ptria ho s tot, que espera tornar a ser lliure per sentir el poble catal reviure amb ms fora (Jo noms visc (...) per la resurrecci exacta de la te4va veu entre les escumes... v. 3335). MTRICA I RECURSOS Mtricament aquesta oda no t una estructura clara sin que est composta per llargs versos lliures, s a dir, que no segueixen cap mesura ni cap rima.
63
Llengua Catalana
Algunes figures retriques que es detecten sn; parallelisme entre els versos 1 i 6 ("Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull lenyorana (...) sin el crit del zel fluvial), en el vers 9 es produeix una apstrofe en els que lescriptor es dirigeix de manera directa la seva ptria personificada (ets tu, Ptria!), i trobem interrogacions retriques (Com podia enyorar-te si no thas desprs de mi, (...) en el refugi dels cossos? v. 31,32). SIMBOLOGIA Lautor, en aquest poema, fa referncia a lescuma de laigua com a simbolitzaci de la vida (per la resurrecci exacta de la teva veu entre les escumes... v. 35). En la darrera estrofa esmenta que la ptria s la terra que simbolitza la naixena i germinaci, larbre que s el creixement, el desenvolupament i la vida, i el foc que representa la fora de la purificaci i regeneraci. (Tu ets la terra, larbre, el foc. V. 28-30).
4.2.15 J.V. Foix

BIOGRAFIA Poeta, periodista i assagista que nasqu a Barcelona el 28 de gener de 1893 mor a Barcelona el 29 de gener de 1987. Inici els estudis de dret i continu la indstria paterna. Redactor de "La Revista" (1917), "La Cnsola" (1919-20), "Monitor" (1921-23), entre d'altres, i es convert en un dels fundadors ms actius d'Acci Catalana (1922). El seu mn, que lliga la lrica i les arts plstiques, t les arrels en els clssics catalans, provenals i italians. Els seus primers llibres en prosa potica sn tasts d'un extens diari i no tingueren cap ress. Foix dirig la "Revista de Catalunya" (1934) i la plana literria de "La Publicitat", on signava sovint Fcius. Era membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1961) i ha estat un dels mestres de la postguerra, que ha influt especialment sobre el grup Dau al Set. Ha aplegat el conjunt de la seva obra en tres volums d'Obres Completes (1974-1985). El primer, recull l'obra lrica en vers des del 1917 al 1973; el segon comprn tota la prosa potica; i el tercer aplega els articles i assaigs poltics escrits entre el 1921 i el 1936. Li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la
64
Llengua Catalana
Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d'Or de la Generalitat (1981), entre d'altres guardons. TEMA Aquest poema escrit per lautor J.V Foix tracta de la solitud de la persona envers els reptes de la vida. Es troba perdut, sense saber de on ve, on s ni cap a on va. RESUM I ESTRUCTURA El sonet es pot dividir en tres parts: la introducci, s a dir, la primera estrofa del poema, on el poeta planteja que es troba sol i de dol a travs del temps ja que es veu sovint perdut en un paisatge de solitud tal i com senyala en el segon vers. A lestrofa segent i segona part, aquest es qestiona, diversos raonaments duna forma parallela, doncs per una banda, parla de on es troba i la seva vida i per un altre de lastre cap al qual sadrea i la mort. Finalment, els darrers tercets formen la conclusi del poema i s quan lautor constata que com a individu sol, s etern com una encarnaci del paisatge, i que sempre divaga entre Deu i el diable. On ja vagu, i, de Du, el parany Per heurem tot. O del diable engany . MTRICA I RECURSOS El poema s un sonet format per quatre estrofes de versos decasllabs amb cesura a la quarta sllaba, rima consonant, femenina en els versos imparells i masculina en els parells i sestructura: 10A/10B/10A/10B// 10A/10B/10A/10B// 10C/10D/10D/10C/10D/10D. A nivell lingstic hi trobem repeticions de son consonntics que fan una costant al llarg del poema, recurs anomenat alliteraci. A ms a ms un encavalcament entre els versos tres i quatre, i una anttesi molt marcada al final del poema quan lautor contraposa la idea de Du i el diable i en la segona part del poema esmentada anteriorment, on parla per una banda de on ve i de la vida i per laltra cap a on va i de la mort, fet que en s mateix forma una preciosa metfora. Escola Pia Granollers 65 POEMA: SONET (Sol, i de dol, i amb vetusta gonella)
Llengua Catalana
SIMBOLOGIA En aquest poema el paisatge s un reflex dels pensaments i sentiments de lautor. Utilitza un paisatge trist i rocambolesc per tal dexpressar les contradiccions i confusions que el tema del poema esmentat anteriorment li suggereixen. TEMA En aquest poema lautor narra que els somnis el fan adonar-se de la realitat amb tota la seva complexitat seguint el corrent surrealista. RESUM I ESTRUCTURA A la primera estrofa Foix descriu lespai en qu es situa, prop del mar a Port de la Selva, on explica comportaments inusuals i estranys s quan plou que ballo sol. A la segona, fa una caricatura dell mateix dient que es veu geperut en el bassal de sota lera i indirectament fa una crtica al franquisme de lpoca (vs.13-18). I la tercera i ltima estrofa es veu farcida dimatges relacionades amb el sexe femen (v.24-26). MTRICA I RECURSOS El poema consta de tres estrofes de deu versos heptasllabs amb el segent esquema de rima: 7a/7b/7a/7b/7a/7b/7a/7b/7a/7b. Fa una anfora amb els dos primers versos de cada estrofa, els quals estan repetits al final de cadascuna delles. Tamb hi trobem metfores (v.16) i personificacions (v.2728) SIMBOLOGIA Aquest poema t molts trets simblics: utilitza paraules com or, cel escarlata i gira-sol com a smbol desplendor; monstre com a smbol de preocupaci i inquietud; i perles com a smbol de riquesa. Tamb cal afegir que tota la segona estrofa s una crtica amagada a la dictadura franquista: els versos 13-16 tenen un rerefons pel qual es denuncia labs a dones senzilles Escola Pia Granollers 66 POEMA: S QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
Llengua Catalana
per part de militars (homes antics) i en el vers 18, quan diu Mato el monstre que no dic fa una referncia directa a Franco (el monstre que no diu, ja que lacusarien de trador).
4.2.16 Salvador Espriu

BIOGRAFIA Santa Coloma de Farners, Selva, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985.El 1931 public El doctor Rip, i l'any segent, Laia. abans d'esclatar la guerra civil, Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), obres que l'acreditaren com el narrador ms original de la seva generaci. Espriu, que havia comenat a escriure poesia abans de la guerra, no public el seu primer volum de poemes fins el 1946: Cementiri de Sinera. Amb aquest llibre i amb l'obra teatral Primera histria d'Esther. Comen la seva popularitat de la postguerra, que an creixent en publicar-se la resta de la seva obra, a partir d'aleshores essencialment potica Amb La pell de brau (1960) signific la consagraci popular d'Espriu en assolir un gran xit de pblic: l'autor plantejava el drama histric de Sepharad (Espanya) en poemes d'elevada ressonncia espiritual, moral i poltica. Espriu ha obtingut un reconeixement internacional molt important ja que va rebre el premi Montaigne (1971), va rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972), el premi Ignasi Iglesias de la Generalitat (1978), la medalla d'or de la Generalitat (1980), el Premi Ciutat de Barcelona (1982) i la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona (1982). L'any 1982 rebutj la creu d'Alfons X el Savi. A causa de la seva trajectria va ser reconegut per les Universitats de Tolosa i Barcelona com a doctor honoris causa. TEMA El tema daquest poema s el pas del temps i el cam cap a la mort. RESUM Un caminant passeja pel cam de la vida i reflexiona sobre aquesta. POEMA: CAN DEL MAT ENCALMAT
67
Llengua Catalana
Reflexiona sobre el pas del temps, la mort que, impacient, a tots ens espera, i els records que romanen en la nostra nima (he collit ja el meu temps v. 23). ESTRUCTURA Podem dividir el poema en tres parts: la introducci, correspon a la primera estrofa. Aquests versos representen el pas del temps, una reflexi metafrica que, utilitzant els verbs perfets i imperfets, ens dna la sensaci del pas del temps (El sol ha anat (...) oblidaven). La segona part, corresponent al nus que es troba a la segona i tercera estrofes, fa referncia al mn dels morts que ha tots ens espera: la mort com a meta (Et perdrs pel cam que no t mai tornada v. 11,12). La tercera part explica que el caminant de la vida, solitari, fa un record al passat per poder endinsar-se a la incertesa del futur. (Cridat, ara entrar a les fosques estances. v. 25,26). MTRICA I RECURSOS El poema est estructurat en quatre estrofes de sis versos hexasllabs, llevat del sis de la primera estrofa que s de quatre sllabes. Alterna versos masculins i femenins amb rima assonant. Els recursos ms significatius sn: la personificaci (Aquests ulls tan cansats (...) han mirat, han comprs, oblidaven v. 3-5), metfora (Sota la llum clement v.13) i dhiprbaton (Cridat, ara entrar v.25). SIMBOLOGIA En aquest poema es fa un gran s del simbolisme: el sol, mentre puja lalba, significa el pas del temps (El sol ha anat daurant v.1). En un moment del poema fa referncia a Caront, que en la mitologia grega era el barquer de les nimes que transportava cap al mn del morts. Amb aquesta referncia exposa la mort com a meta (Lluny, enll de la mar, sen va la meva barca v. 7,8 i Et perdrs pel cam que no t mai tornada v.11,12). Tamb exposa amb la frase del jard dels cinc arbres (v.22) les etapes de la nostra vida: la infantesa, adolescncia, joventut, maduresa i vellesa. A les fosques estances (v. 26) es simbolitzen com el futur incert al que ens endinsem. Escola Pia Granollers 68
Llengua Catalana
TEMA
POEMA: ASSAIG DE CNTIC EN EL TEMPLE
El tema daquest poema s la subordinaci de Catalunya sota Espanya en lpoca franquista i cansat, sofreix aquesta situaci (Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, v. 1,2). RESUM En el poema, Salvador Espriu es queixa de la seva terra i la titlla de covarda perqu no es revolta contra el poder que la mant sotmesa. Amb aquestes queixes ens mostra el desig que t de marxar e Catalunya, encara que es conscient que tindria problemes per b que sen mofa dells. Per aix acaba dient-nos que tot i que es queixa tant del seu pas no en marxar pas perqu se lestima. ESTRUCTURA El poema est dividit en tres parts, que a simple vista queden diferenciades. La primera ocupa els set primers versos i reflexa el desig de fugida de lautor del seu pas (... i com magradaria dallunyar-men v. 3). La segona part, es mostra la cesura social a la que seria sotms si definitivament decids marxar. Els habitants del pas desaprovarien la seva nsia de llibertat i de fugida de Catalunya (Aleshores, a la congregaci, els germans dirien desaprovant... v. 8,9). La tercera part i ultima ens confessa que, encara que vulgui fugir, mai hi far, ja que es considera un covard i sestima desesperadament la seva ptria (i estimo a ms amb un desesperat dolor v. 17,18). MTRICA I RECURSOS El poema consta duna srie de vint versos de mtrica irregular i sense rima. Els recursos que en podem trobar sn: asndeton (covarda, vella, tan salvatge terra v. 2), comparaci (<Com un ocell que deixa el niu, aix lhome que sen va del seu indret> v. 9,10).
69
Llengua Catalana SIMBOLOGIA
Quan lautor diu daquest meu rid poble (v. 13) s refereix a Catalunya com un desert (rid) relacionant-ho amb la prdua de la terra israelita. La congregaci fa referncia a la uni del poble (Aleshores, a la congregaci, els germans dirien v. 8).
4.2.17 Pere Quart

BIOGRAFIA Sabadell, Valls Occidental, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986 Escriptor. D'una famlia de tradici dins de la burgesia industrial sabadellenca. Estudi a Barcelona la carrera de dret, per des de jove es decant per les lletres i escriv poemes, teatre i prosa literria. Form part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de carcter avantguardista. Collabor en varis diaris. Amb Francesc Trabal, Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols fund, a Sabadell, la collecci literria edicions La Mirada, que entre el 1925 i el 1935 public una dotzena d'obres. Al 1934 inici la seva carrera potica en la qual utilitz el pseudnim de Pere Quart amb Les decapitacions, on esbossa una temptativa iconoclasta i on, entre l'humor i la stira. Els seus supsits esttics, que es movien encara en els lmits del noucentisme, tendiren a una formulaci realista en la qual la histria viscuda t un paper rellevant. Durant la guerra civil form part de l'Agrupaci d'Escriptors Catalans i escriv l'himne de l'Exrcit Popular Catal. S'exili el 1939 i, desprs de passar alguns mesos a Frana, on form part del grup d'escriptors del castell de Roissy-en-Brie, s'establ a Santiago de Xile fins el 1947, que retorn a Catalunya. En el 1955 fou fundador i membre actiu de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona. Va obtenir diferents premis com el premi Ossa Menor i el premi Ausis Marc. En homenatge a la seva obra, la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi, que refus. TEMA Escola Pia Granollers 70 POEMA: CORRANDES DEXILI
Llengua Catalana
Aquest poema parla dels sentiments del poeta, Pere Quart, derrotat ell tamb en lexili fors de Catalunya. El poeta transmet la seva desolaci i desesperaci en comenar lexili del propi pas, exili que llavors encara durava. RESUM I ESTRUCTURA El poema est dividit en tres parts: La primera, que consta de les tres primeres estrofes, s on presenten la situaci. Estan arribant a la frontera amb Frana, tristos i abatuts. El poeta va acompanyat de la seva dona. Lautor, abans de travessar la frontera besa la terra com a disculpa per la guerra. Perqu ens perdoni la guerra, que lensagna, que lesguerra, abans de passar la ratlla, majec i beso la terra. La segona part, formada per les quatre estrofes segents, lautor recorda i enyora la terra que abandona i diu que hi deixa mitja vida i que no la deixa tota perqu sin no podria sobreviure. Llavors, resignat pel fet que ha de refugiar-se a Frana, recorda al seu estimat Valls i fa una petita descripci del paisatge. A la estrofa final, que s la conclusi, indica el seu sentiment desperana desfet, per tot i aix confia en el ressorgiment de la ptria catalana. I una patria tan petita que la somio completa. MTRICA I RECURSOS La majoria destrofes sn de quatre versos heptasllabs i alterna les de cinc i quatre versos heptasllabs amb rima regular consonant. Alguns dels recursos que podem trobar sn: encavalcament en el vers 6 i 7, comparaci en el vers 8; Com una Mare de Du.., metonmia en el vers 12 i alliteraci en la 3 estrofa. SIMBOLOGIA Utilitza elements naturals com lluna (tristor, v.4) o terra (records, v.13) per referir-se a sentiments trgics del seu exili. TEMA Aquest poema reprn el tema del seu anterior poema, el dolor i estupidesa que sent al ser exiliat del seu propi pas. Escola Pia Granollers 71 POEMA: VACANCES PAGADES
Llengua Catalana
RESUM I ESTRUCTURA El poema consta de tres parts: la primera estrofa, en la qual introdueix el tema de lexili; les cinc estrofes segents, en les quals renega de tots aquells causants del seu exili i narra les circumstncies en qu es troba (anar i tornar repetidament); i finalment les dues ltimes estrofes, on afirma que sen va definitivament criticant als que lhan exiliat per tractar-lo com a un criminal i a Du. MTRICA I RECURSOS El poema t una srie destrofes dun fins a set versos de mtrica diversa i sense cap esquema rtmic determinat. Pel que fa als recursos, tot el poema s una gran metfora, ja que les vacances pagades de les que parla durant tota la obra sn en realitat una forma irnica i humorstica de referir-se a lexili. SIMBOLOGIA Pere Quart reincideix en el tema de lexili. Sinicia amb un contundent parell de versos reblats pel tema amn que vol dir aix sigui, a causa ben segur de les moltes decepcions que el poeta accepta resignadament. En les estrofes segents temporalitza entusiasmes i desillusions de la fe en la ptria i la gent que ha deixat per, en la quarta estrofa, identificar-se amb el personatge bblic de Job en lestadi ms miserable de rebuig i marginaci. Per aix, en els dos versos segents ratifica amb ironia que prendr el tren de les vacances pagades, lexili.
4.2.18 Joan Vinyoli

BIOGRAFIA Barcelona, 1914 - Barcelona, 1984 Poeta. De formaci autodidctica, el coneixement de Rilke (de qui fu excellents versions) i Riba, als quals s'afegiren desprs Hlderlin, Rimbaud i Shakespeare, determin una slida vocaci potica, entesa en els termes de la poesia metafsica del romanticisme alemany i del postsimbolisme. Comen la Escola Pia Granollers 72
Llengua Catalana
seva producci amb Primer desenlla (1937). Al final de la seva carrera reb nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pstumament hom ha publicat la seva correspondncia amb Miquel Mart i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondncies (1987). TEMA El tema del poema sn les conseqncies de les nostres accions vitals. Amb una srie de preguntes, el poeta ens reflexiona el sentit de la nostra vida (On s que som? Enlloc? v. 28). RESUM Quan llencem una pedra a laigua, aquesta comena a fer cercles que sn les conseqncies de les accions que prenen a la vida. Les boies trobem tot un seguit de smbols lligats a laigua i la navegaci que concorden amb el fet que el poeta es faci la pregunta crucial : On s que som?, que es respon amb ms preguntes. s, doncs, un poema que, mitjanant la metfora, relaciona un seguit de elements naturals amb la totalitat de la vida i les nostres accions. MTRICA I RECURSOS El poema sestructura en una srie de versos la majoria dels quals sn trencats i no tenen rima, per si suneixen formen versos alexandrins tot i que hi han tamb versos hexasllabs, octosllabs i decasllabs. Els versos es combinen entre art major i menor. No segueix cap rima regular. Els recursos usats sn: anttesi (Intentar de dir la llum de la foscria v. 1), metfora (escumes fosforescents v. 3,4), hi ha el Jo potic (Intentar v. 1), comparaci (ms negre que una gola de llop v. 16,17) i un eptet (nit negre v. 24). SIMBOLOGIA Aquest poema s ple de simbologies. A Les boies trobem tot un seguit de smbols lligats a laigua i la navegaci, dient finalment que les boies sn els nics objecte que suren per damunt de les maltempsades i els contratemps. De Escola Pia Granollers 73 POEMA: LES BOIES
Llengua Catalana
fet, el poema s lexposici de tot un segui dadversitats en el port, prop del mar. El color predominant s el negre, que ho domina tot (illuminen el cel ms negre que una gola de llop v. 16,17). Tota la llum de les estrelles, el vent, el girar del far i fins els gavians sn signes de malastrugana (La serp del vent, desenroscada, xiula pels carrers v. 18,19). El smbol de total possessi, el representen els gavians que sarreceren dins el poeta i ja criden per ell langoixa que sent de tot el caos que lenvolta (Els gavians sarreceren dins meu, ... v. 22,23). Finalment, hi aporta lnic smbol de tranquillitat del poema: les boies (Si vols dormir tranquil pensa en les boies).
4.2.19 Gabriel Ferrater

BIOGRAFIA Reus, 1922 - Sant Cugat del Valls, 1972 Escriptor i lingista. La seva obra potica consta de tres llibres: Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits, amb algunes supressions i poques addicions, en Les dones i els dies (1968). L'aportaci de Ferrater a la poesia catalana s l'observaci detallada i despullada d'estupefaccions de l'experincia moral de l'home, al pol oposat de l'esttica romntica. L'erotisme s constant en la seva poesia, on tamb hi destaca la seva preocupaci per definir la seva prpia actitud moral i on dona un dels testimoniatges ms valuosos de la guerra civil i de les seves conseqncies. Va escriure articles de crtica, que foren publicats com a prlegs d'edicions de Carner, Foix , entre d'altres, i tradu al catal Der Prozess, de Kafka, i al castell Hemingway, Weiss, Sdeberg, Gombrich i Bierwisch. Desprs que Gabriel se sucids el 27 d'abril de 1972, el seu germ, Joan Ferrater, li va publicar un volumins conjunt de texts en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986). TEMA Lautor es troba en un estat de tristesa desprs de fer lamor. POEMA: CAMBRA DE LA TARDOR
74
Llengua Catalana
El temps va passant a lexterior de la cambra, per dins daquesta sha aturat degut a la vivncia de plenitud del moment amors. ESTRUCTURA I RESUM El text es divideix en dues parts: la primera estrofa s la introducci on dna a conixer el tema principal de lobra i culmina el plaer sexual; els segents versos sn la segona part, on expressa la tristesa que li aporta recordar aquells moments. MTRICA I RECURSOS El poema combina versos decasllabs i alexandrins sense rima. Hi podem trobar hiprbatons Mira, s'obren trenta set horitzons rectes i prims i algun pleonasme, ja que repeteix a l'inici dels versos 20, 22 i 24 el sintagma les fulles. SIMBOLOGIA Lautor utilitza paraules com horitzons (v.4), mel (v.7), poma (v.7), cambra (v.11) i fulles roges (v.19) per expressar sentiments amagats com lexterior, la dolor, lacidesa, linterior i els dubtes respectivament.
4.2.20 Joan Brossa

BIOGRAFIA Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998 Poeta i dramaturg. En el 1936 s'allist a l'exrcit republic i lluit en el front de Lleida. En aquesta poca ja apareixen el primers escrits. Acabada la guerra civil, treball a Barcelona com a gravador i venedor de llibres, per dedicat bsicament a la seva obra. Durant els anys posteriors va collaborar amb diferents artistes com el pintor Joan Mir. L'activitat creativa de Brossa, inconformista i d'una gran coherncia, t com a expressi principal un concepte molt personal de la poesia. En el 1997 s'obr una nova sala teatral que porta el seu nom. Brossa guany diferents premis com el premi Nacional de Cultura (1998).
75
Llengua Catalana TEMA POEMA: POEMA
El tema del poema que vol indicar lautor s la fora de la poesia. Les pistoles disparen bales de foc, per la poesia dispara paraules, ms fortes que les bales. RESUM Aquest poema visual es basa en el fet dencaixar la paraula POEMA a la culata duna pistola, emulant aix la fora de la poesia. Per s que de fet, una pistola dispara bales i fereix, s a dir, toca el fons de la gent, amb aquesta representaci grfica, el poeta vol indicar que li agradaria que passes aix amb la poesia. ESTRUCTURA El poema es basa, bsicament, amb lencaixament duna paraula amb la forma dun pistola. No t, doncs, cap estructura. MTRICA I RECURSOS El poema, en aquest cas, noms t una base grfica expressada en dues tcniques diferents: la tipografia de les lletres i el dibuix de la culata de la pistola. SIMBOLOGIA La pistola representa la fora, la fora que hauria de tenir la poesia, la fora de les paraules, que sobrepassa els lmits de les armes de foc. Les pistoles travessen teixits, les paraules travessen el cor.
4.2.21 Vicent Andrs Estells

BIOGRAFIA Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - Valncia, 27 de mar de 1993 Poeta extraordinriament prolfic i d'edici marcadament dispersa va ser considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempornia. La seva poesia segueix dues constants: la mort i el sexe; evita sovint la realitat Escola Pia Granollers 76
Llengua Catalana
quotidiana, descrita majoritriament amb el predomini de la llengua vulgar. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a ttol pstum. Des del 1973 es convoca a Valncia un premi de poesia amb el seu nom.
TEMA
POEMA: ELS AMANTS
El tema principal de lobra Els amants s lamor passional i la curta durada daquest. RESUM s un poema escrit per Vicent Andrs Estells, una composici que ens mostra la passi entre dos amants, sembla ser que lautor fa referncia i plasma una situaci viscuda per ell mateix amb una dona. Al llarg de tota lobra compara labans: eren fogosos, sanaven en qualsevol rac, no eren en cap cas defensors dun amor tranquil sin que eren salvatges i bruscos; amb lara, ja que ha passat molt de temps des daquella poca. ESTRUCTURA El poema consta de tres parts: el primer vers, que introdueix la temtica amorosa de la qual es parlar durant tot el poema; del 2n a lavantpenltim vers, en els quals sexplica tota la relaci amorosa entre els dos amants; i per acabar, els dos ltims versos, en els quals recupera la idea principal i afegeix que damants com ells no sen troben. MTRICA I RECURSOS Aquest poema el conformen vint-i-quatre versos alexandrins sense rima. Al llarg del poema trobem multitud de recursos literaris. El primer s un hiprbaton localitzat al segon vers:Feroment ens amvem des del mat a la nit i en aquest mateix vers trobem tamb una anttesi mat i nit. En els versos set i vuit, hi trobem una comparaci: No comprenem lamor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles. I finalment tenim Escola Pia Granollers 77
Llengua Catalana
una metfora on diu em pren aquell vent, referint-se a que li entren ganes de fer quelcom. SIMBOLOGIA Utilitza paraules com: hurac, per simbolitzar la destrucci; terra, per expressar un sentiment denyorana; i brbars, per implicar senzillesa.
4.2.22 Miquel Mart i Pol

BIOGRAFIA Roda de Ter, Osona, 19 de mar de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003 Poeta. La seva poesia revela una constant biogrfica i simbolista i parteix, d'entrada, d'un vitalisme realista no exempt de preocupacions religioses. Durant els anys setanta, la seva poesia prengu un tombant ms intimista quan comen a patir les conseqncies de l'esclerosi mltiple que l'afect progressivament. La incidncia de la seva poesia arriba fins i tot a les escoles. Miquel Mart i Pol rev importants premis com els premis d'Honor de les lletres Catalanes. Els seus poemes han estat molt sovint interpretats per cantautors; cal remarcar la collaboraci amb Llus Llach. TEMA En el poema hi veiem el cicle vital duna noia on ens presenta les injustcies socials i les dures condicions, tant de vida com de treball, de la classe obrera en aquella poca (LElionor tenia catorze anys i tres hores quan ve posar-se a treballar v.1-3). RESUM Miquel Mart i Pol resumeix la vida dElionor, una noia que amb catorze anys i tres hores va comenar a treballar en una fbrica, la qual cosa la va marcar. Tot i aquesta condici de vida ella era molt educada i per aix la gent se lestimava. La seva feina era la de passar lescombra per a netejar i al principi ho feia amb alegria per desprs de tants anys tancada dins la fbrica Escola Pia Granollers 78 POEMA: LELIONOR
Llengua Catalana
va acabar perdent lalegria que de bon principi la caracteritzava. Arribat a aquest punt les altres dones li deien que aquesta sensaci de tristesa li passaria si es casava i tenia fills. Quan va seguir el consell daquelles dones i va tenir la seva primera filla, aquesta va comenar a treballar a ledat de catorze anys i tres hores. ESTRUCTURA Dividim la histria en tres parts: la primera, compresa entre els onze primers versos, engloba letapa on Elionor entra a la fbrica a treballar i es caracteritza per la felicitat que desprn (La gent se lestimava, lElionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia passar lescombra. v. 8-11). La segona part comprn del vers 11 fins al 25. En aquesta etapa, Elionor, cansada de la rutina, sentristeix i la seva mirada senfosca. Aquesta part es caracteritza per aportar al poema un to negre i trist (pas sabut dir don li venien les ganes de plorar v. 16,17). La tercera part i ltima comprn des de que Elionor t una filla i aquesta es posa a treballar, tancant el cicle de la histria (feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar v. 27-29). MTRICA I RECURSOS El poema consta duna sola estrofa de 31 versos polimtrics i no t cap classe de rima, ni assonant ni consonant. Alguns versos per sn dart menor i daltres dart major. Els recursos usats sn: metfores (enregistrades a la sang per sempre. v. 5 o Els anys, per, a dins la fbrica es dilueixen en lopaca grisor de les finestres v. 12-14), anfora (Duia trenes encara i deia S, senyor i bones tardes v. 6,7). SIMBOLOGIA Lautor pren a Elionor com a exemple per s clar que vol simbolitzar aquesta nena com totes les dones treballadores de la seva poca.
4.2.23 Maria Merc Maral

BIOGRAFIA Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13/11/1952 - Barcelona, 5/7/1998. Escola Pia Granollers 79
Llengua Catalana
A Barcelona particip en el naixement de Llibres del Mall. Fou guardonada amb el premi Carles Riba per Cau de llunes (1977). Feminista i nacionalista, collabor en diversos moviments i en diferents revistes com ara "Reduccions", "Escrivim a les parets" i "Dones en lluita". La seva poesia s marcada per una tica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilsticament, incorpora elements de la tradici oral, per que no rebutja alternatives formals clssiques com la sextina i el sonet. Els seus poemes foren musicats per Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. El 1981 guany la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. La seva nica novella, La passi segons Rene Vivien (1994), fou guardonada amb els premis Carlemany (1994), Crtica Serra d'Or (1995), Crexells (1995) i l'Instituci de les Lletres Catalanes (1996). TEMA Les limitacions humanes i les conseqncies de no tenir-les en compte. RESUM Ella es veu anat per tots el llocs portadora de vida per totes les fires i va sense cap mena de limitacions. Se sent atreta per l'amor, perqu s'ha enamorat d'una persona que la fa patir, perqu ella s de l'altre riba i per aix s un amor amarg. Fuig de les cadenes que l'estan empresonant, aquestes cadenes que l'empresonen sn les regles socials, ella el que fa es fugir d'aquestes regles socials per poder estar amb la persona que ella estima. Diu que s'escapa d'aquestes cadenes pel call dels bandolers, s a dir, que sempre torba una sortida. ESTRUCTURA Aquest poema no t una estructura definida: comena introduint el tema (v.1) per no el desenvolupa, sin que es queda en una breu introducci acompanyada per una tornada. POEMA: BRIDA
80
Llengua Catalana MTRICA I RECURSOS
Aquest poema est format per tres estrofes de sis versos cada una alternades amb una tornada de dos versos que es va repetint. La majoria dels versos son de sis sllabes encara que hi ha alguns que sn de quatre sllabes. Rimen els versos parells i els senars queden lliures. Pel que fa als recursos, tot el poema s una gran metfora dels lmits marcats i definits que tenim els ssers humans. SIMBOLOGIA El punt ms important daquest poema s la paraula brida, smbol de control i limitaci. A partir daqu es deriva tot el poema com una gran metfora. Tamb hi trobem altres smbols com cadenes, que expressen la opressi i manca de llibertat.
5. Conclusi
Desprs dhaver realitzat aquest treball ens hem pogut donar compte de la poca cultura literria catalana que posseem abans. Ara, havent fet aquesta tasca, em pogut aprendre molt ms sobre les poques ms importants de Catalunya i la influncia dels corrents artstics ms significatius daquesta, entre daltres. Hem pogut assolir tots els objectius esmentats a la introducci, com buscar les biografies dels autors, analitzar cada poca i corrents artstics, buscar temes, mtriques i simbologies dels poemes, etc. Creiem que el treball ens ha ajudat a saber molt ms de la cultura lrica catalana, i aix poder comprendre ms b la literatura actual. Fent un reps de la histria potica de Catalunya, ens hem adonat de la quantitat de cultura literria que tenim en aquest pas i que, potser mai, nhem estat conscients. Estem molt contents dhaver realitzat aquest treball que, amb molt desfor i pacincia, hem pogut dur a terme i acabat satisfactriament.
81
Llengua Catalana
6. Bibliografia
CNSUL Isidor i SOLDEVILA Lloren (2005), Antologia de la Poesia Catalana. Valls. Proa, les Eines, editorial. L'ENCICLOPDIA. Joan Oliver i Sallars. [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047165&BATE=Joan %20Oliver%20i%20Sallar%E8s [12/3/11] L'ENCICLOPDIA. Joan Brossa i Cuervo. [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0012409&BATE=Joan %20Brossa%20i%20Cuervo [12/3/11] L'ENCICLOPDIA. Rosa Leveroni. [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037067&BATE=Rosa %20Leveroni%20i%20Valls [18/01/2010] L'ENCICLOPDIA. Salvador Espriu. [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025032&BATE=Salvador %20Espriu%20i%20Castell%F3 [18/03/11] L'ENCICLOPDIA. Cerev de Girona [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017181&BATE=Cerver %ED%20de%20Girona [18/3/11] L'ENCICLOPDIA. %20Marc [18/3/11] L'ENCICLOPDIA. Francesc Vicent Garcia [en lnia] Ausis March [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040006&BATE=Ausi%E0s
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029101&BATE=Francesc %20Vicent%20Garcia%20i%20Torres [18/3/11]
82
Llengua Catalana L'ENCICLOPDIA. Teodor
Antologia de la Poesia Catalana Llorente [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0038040&BATE=Teodor %20Llorente%20i%20Falc%F3 [18/3/11] L'ENCICLOPDIA. Joan Maragall [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039959&BATE=Joan %20Maragall%20i%20Gorina [19/3/11] L'ENCICLOPDIA. Josep Carner [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015193&BATE=Josep %20Carner%20i%20Puig-Oriol [19/3/11] L'ENCICLOPDIA. Josep M. Junoy [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0035090&BATE=Josep %20Maria%20Junoy%20i%20Muns [19/3/11] L'ENCICLOPDIA. Joan Salvat-Papasseit [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058379&BATE=Joan %20Salvat-Papasseit [12/3/11] L'ENCICLOPDIA. Josep M. De Sagarra [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057732&BATE=Josep %20Maria%20de%20Sagarra%20i%20de%20Castellarnau [10/3/11] L'ENCICLOPDIA. Clementina Alderiu [en lnia]
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp? NDCHEC=0004910&BATE=Clementina%20Arderiu%20i%20Voltas [20/3/11] L'ENCICLOPDIA. J.V. Foix [en lnia] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp? NDCHEC=0232740&BATE=Josep%20Vicen%E7%20Foix%20i%20Mas [16/3/11] LLETRA UOC.EDU [en lnea] <http://lletra.uoc.edu/ca/obra/antologia-de-lapoesia-catalana-1900-1950-1951> [19/3/11] Escola Pia Granollers 83

Antologia de La Poesia Catalana FINAL

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Antologia de La Poesia Catalana FINAL

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

Dels trobadors a Ausis March (XI XV)......................Pg. Anlisi de lpoca........................................................Pg.

Anlisi de lpoca........................................................Pg. Poemes.......................................................................Pg.

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Anlisi de lpoca .......................................................Pg. Poemes.......................................................................Pg.

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

2. Dels trobadors a Ausis March (XI XV)

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

2.2. Poemes 2.2.1 Guillem de Bergued

Escola Pia Granollers

Llengua Catalana ESTRUCTURA

Antologia de la Poesia Catalana

2.2.2 Cerver de Girona

Escola Pia Granollers

Llengua Catalana POEMA: Nol prenatz lo fals marit

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

2.2.3 Ramon Llull

Antologia de la Poesia Catalana

2.2.4 Anselm Turmeda

Antologia de la Poesia Catalana

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

2.2.5 Jordi de Sant Jordi

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

seu idealisme monrquic, s a dir, el seu recolzament envers al rei en la tornada.

2.2.6 Ausis March

Antologia de la Poesia Catalana

POEMA: Sense Ttol (Colguen les gents ab alegria festes,)

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

2.2.7 Joan Ros de Corella

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Unes de les obres ms important van ser La balada de la Garsa i La Esmeral.

POEMA: LA BALADA DE LA GARSA I LESMERLA

Antologia de la Poesia Catalana

3. Del segle XVI al segle XIX. Decadncia i Renaixena.

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

3.2 Poemes 3.2.1 Francesc Vicent Garcia

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

3.2.2 Bonaventura Carles Aribau

Escola Pia Granollers

Antologia de la Poesia Catalana

Antologia de la Poesia Catalana

3.2.3 Teodor Llorente