AVAN DELS REGNES

CRISTIANS
IES MOIXENT

DEFINICIO DE RECONQUESTA
Procs histric de lluita entre cristians i musulmans que
comprn des de la batalla de Covadonga (722) fins a la
conquista de Granada (1492). Els regnes cristians es
consideraven hereus del regne visigot de Toledo per aix la
utilitzaci del prefix re (tornar a conquistar)
DEFINICI PROFESSOR IES MOIXENT

DEFINICI RECONQUISTA

PROFESOR DANIEL GMEZ

ES

CRONOLOGA

PROTAGONISTAS

Adquisicin de espacio por parte de los reinos

cristianos del norte a partir de enfrentamientos
militares con los ejrcitos de Al-ndalus o ganando
reas despobladas.
Se desarrolla entre mediados del siglo VIII y
finales del siglo XV

-Por una parte los reinos cristianos que se van

formando en el norte de la Pennsula Ibrica a
partir del siglo VIII.
-Por otra parte las diferentes formas polticas que
adopta el dominio musulmn en el solar
hispnico.

ESQUEMA DESTUDI
FASE I

GALCIA
TERRES
SERRALADA
CANTBRICA RIU
DUERO

CRONOLOGIA
756-929
POCA DE LEMIRAT
INDEPENDENT
POCA
DINESTABILITAT

TERRES/REGNE I REI
PROTAGONISTA

CARACTERSTICA
DAQUESTA FASE DE
LA CONQUESTA
AVAN FCIL
ELS MUSULMANS NO
OFEREIXEN RESISTNCIA
TERRA POBRA I
DESPOBLADA
DESERT DEL DUERO

GALCIA (SANTIAGO)
I TERRES ENTRE LA SERRALADA
CANTBRICA I EL DUERO (LLE,
ZAMORA, PORTO)

REGNE PROTAGONISTA
REGNE ASTUR-LLEONS
REI MS SIGNIFICATIU
ALFONS III CONQUESTA DE
ZAMORA.

FASE I (AVAN FINS A DUERO)

CRONOLOGIA

CARACTERSTIQUES
D AQUESTA FASE
DEXPANSI DELS
REGNES CRISTIANS
REGNE
PROTAGONISTA
CONQUESTA
GALCIA
TERRES ENTRE
SERRALADA
CANTBRICA I EL
RIU
DUERO

SEGLES VIII AL X (756-929)

SITUACI DAL-ANDALUS: EMIRAT
INDEPENDENT. POCA DINESTABILITAT

AVAN FCIL: AQUESTA ZONA NO

INTERESSAVA ALS MUSULMANS I HAVIA
QUEDAT QUASI DESERTA . DESERT DEL
DUERO
GALCIA: SANTIAGO (800)

REGNE
ASTUR- CONQUISTA
LLEONS

TERRES ENTRE
SERRALADA CANTBRICA I EL
RIU DUERO: LLE (854),
ZAMORA (893), PORTO (881)

GRAN AVAN REGNAT D ALFONS III

(REI DASTRIES) (866-910)

FASE I (756-929)

SITUACI AL
VOLTANT DE
LANY 756

FASE I (756-929)

SITUACI AL
VOLTANT
ANY 1000

FASE I (756-929)

FASE I (756-929)

FASE I (756-929)
PROTAGONISTA
Alfons III d'Astries

II FASE
VALLS DEL TAJO, CURS ALT GUADIANA I LA
VALL DE LEBRE

CRONOLOGIA
S. XI 1031 DISSOLUCI
CALIFAT DE CRDOVA
S.XII 1147 ARRIBADA
ALMOHADES

CARACTERS.

TERRES/REGNES I REIS

-EXPANSI DURANT LPOCA

DEL REGNES DE TAIFES (10311085)

ZONA OCCIDENTAL
REGNE CASTELLA I LLEO
(TOLEDO) ALFONS VI
REGNE PORTUGAL (LISBOA)
ALFONS I HENRIQUES

- LEXPANSI MS LENTA AMB

LARRIBADA DELS ALMORVITS
I FONAMENTALMENT AMB ELS
ALMOHADES.

ZONA ORIENTAL
REGNE DARAG (SARAGOSSA)
ALFONS I EL BATALLER
COMTATS CATALANS
(TORTOSA)
RAMON BERENGUER IV
COMTE BARCELONA
UNI ARAG I CATALUNYA

FASE II (1031-1147)
CRONOLOGIA

CARACTERSTIQUES
D AQUESTA FASE
DEXPANSI DELS
REGNES CRISTIANS

SEGLES XI-XII
1031 (LA FI DEL CALIFAT DE CRDOVA) A
1147 (ARRIBADA DELS ALMOHADES)

Amb la dissoluci del califat de Crdova i la

divisi del territori musulm en regnes de
taifes, s'aprofita aquesta situaci de debilitat
per expandir-se al sud del Duero. Malgrat el
pagament de paries als reis cristians per
evitar la conquesta.
Els almorvits per sobretot els almohades
(arriben lany 1147) van frenar aquesta fase
dexpansi i conquista.

FASE II (1031-1147)
REGNES PROTAGONISTAS ZONA OCCIDENTAL
ZONA
OCCIDENTAL
TERRES ENTRE
EL DUERO I EL
TAJO I EL CURS
ALT DEL
GUADIANA

-REGNE DE CASTELLA I LLE (UNI 1037 FINS A 1157)

ALFONS VI CONQUESTA TOLEDO (1085)
-REGNE DE PORTUGAL (INDEPENDNCIA DEL REGNE DE
LLE DES DEL 1143)
ALFONS I HENRIQUES CONQUESTA LISBOA (1147)

REGNES PROTAGONISTAS ZONA ORIENTAL

ZONA
ORIENTAL
LA VALL DE
LEBRE

-REGNE DARAG
ALFONS I EL BATALLERCONQUESTA SARAGOSSA (1118)
-COMTATS CATALANS (COMTE DE BARCELONA)
RAMON BERENGUER IV CONQUESTA TORTOSA (1148)
UNI ARAG I CATALUNYA (1137) MATRIMONI
COMTE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA
(FILLA DEL REI DARAG RAMIR II)

II FASE (1031-1147)

AL VOLTANT
1031

II FASE 1031-1212

ANY 1150

II

II FASE PROTAGONISTAS. ALFONS VI DE CASTELLA

A AQUEST REI VA SER A QUI EL CID LI VA FER JURAR QUE NO HAVIA PRES PART EN
LA MORT DEL SEU GERM EL REI SANCHO II DE CASTELLA. EL FAMS JURAMENT
DE SANTA GADEA A BURGOS.
VA CONQUERIR LA CIUTAT DE TOLEDO LANY 1085

II FASE PROTAGONISTAS. ALFONS I HENRIQUES DE

PORTUGAL

PRIMER REI DE PORTUGAL.

LA INDEPENDNCIA
DAQUEST REGNE VA SER
RECONEGUDA LANY 1143
PEL REI DE CASTELLA I LLE
ALFONS VII
VA CONQUERIR LISBOA
LANY 1147.

II FASE PROTAGONISTAS. ALFONS I EL BATALLADOR.

REI DARAG.
Alfons el Bataller (1073-1104). El
sobrenom li venia per les nombroses
campanyes contra els musulmans que
li permeteren expandir Arag cap el
sud a travs de la vall de l'Ebre.
Va conquerir Saragossa lany 1118.

UNI ARAG I CATALUNYA 1137

EL CONTRACTE
MATRIMONIAL ENTRE
RAMN BERENGUER IV I EL
REI D'ARAG RAMIRO II ES
VA SIGNAR L'ANY 1137.
PERONELLA TENIA 1 ANY I
RAMN 23 ANYS.
EL MATRIMONI VA TENIR
LLOC EN 1150, ELLA TENIA
14 ANYS, L'EDAT MNIMA
ESTABLERTA PEL DRET
CANNIC PER CONTREURE
MATRIMONI. EL COMTE DE
BARCELONA TENIA 36 ANYS.

PERONELLA I RAMON
BERENGUER IV

UNI ARAG I
CATALUNYA 1137.
ERROR

III FASE 1212-1292

CRONOLOGIA

1212 TRIOMF CRISTI EN LA BATALLA

DE LES NAVAS DE TOLOSA. ELS REIS
CRISTIANS DE CASTELLA, NAVARRA I
ARAG VENCEN ELS ALMOHADES.
L'ARTFEX D'AQUESTA COALICI VA SER
EL REI ALFONS VIII QUI HAVIA ESTAT
DERROTAT EN 1195 PELS ALMOHADES EN
LA BATALLA DE ALARCOS (CIUDAD REAL) I
TEMIA PER LES SEUES POSSESSIONS A LA
VALL DEL TAJO.
1292 CONQUESTA DE TARIFA .
ES DET LA RECONQUESTA FINS A FINALS
DEL SEGLE XV. EL REGNE DE GRANADA
QUEDA COM A LTIM REDUCTE MUSULM
EN LA PENNSULA.

III FASE 1212-1292

CARACTERSTIQUES
D AQUESTA FASE
DEXPANSI DELS
REGNES CRISTIANS

EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII

ELS CRISTIANS ES VAN ENFRONTAR ALS
ALMOHADES, POBLE DEL NORD
D'FRICA , QUE HAVIA PARALITZAT
L'EXPANSI DAQUESTS REGNES.
LA DERROTA DE LAS NAVAS DE TOLOSA
MARCA LA DECADNCIA ALMOHADE I
L'AVAN DELS REGNES CRISTIANS CAP
AL SUD. AL-ANDALUS ES TORNA A
FRAGMENTAR EN REGNES DE TAIFES

REGNES PROTAGONISTAS
REGNE DE PORTUGAL
FINALITZA LA RECONQUESTA AMB EL DOMINI DE LA
REGI DE LALGARVE. PRESA DE FARO 1249

REGNE DE CASTELLA I LLE

(UNI DEFINITIVA CASTELLA-LLE ANY
1230) FERRAN III EL SANT
CONQUESTA ANDALUSIA
ZONA DE LA VALL DEL GUADALQUIVIR
Ferran III el Sant va prendre Crdova (1236) i Sevilla (1248)
ZONA DE LESTRET
Alfons X el Savi conquesta Cadis (1256)
SAN IV conquesta Tarifa (1292)

CONQUESTA DEL REGNE TAIFA DE MRCIA

Durant el regnat de Ferran III es va conquerir aquest regne i les seues
principals places: Mrcia (1243) i Lorca (1244).

CORONA DARAG
JAUME I
VA CONQUERIR
-ILLES BALEARS. (1229-1231)
-VALNCIA (1233-1245)
MALLORCA I VALNCIA ES VAN INCORPORAR
COM A REGNES NOUS A LA CORONA DARAG.

III FASE 1212-1292

AL
VOLTANT
ANY 1200

AL
VOLTANT
ANY 1300

RECONQUESTA

AL LLARG DELS SEGLES XIV I XV, LA

RECONQUESTA VA QUEDAR PROU INACTIVA
COM A CONSEQNCIA DE LES DIFICULTATS
ECONMIQUES I SOCIALS QUE VAN VIURE ELS
REGNES CRISTIANS.

IV FASE
LA GUERRA DE GRANADA
1482-1492

CRONOLOGIA
GUERRA DE
GRANADA
PROTAGONISTES
REGNE I REIS

TERRES

1482-1492

CORONA DE CASTELLA.
REIS CATLICS
REGNE DE GRANADA SESTENIA PER
LES ACTUALS PROVNCIES DE
MLAGA, ALMERIA, GRANADA I PART
ORIENTAL DE CDIS
-Els Reis Catlics van enfrontar-se a un regne de Granada
en crisi, destrossat per les disputes internes entre els
diferents clans musulmans.

CARACTERSTIQUES

- Aquesta guerra va completar la Reconquesta i les terres

sotmeses es van incorporar a la corona de Castella.
- Aquesta guerra va tenir tamb una naturalesa religiosa, ja
que va ser declarada croada i els Reis Catlics van poder
beneficiar-se dels recursos de lEsglsia.

REGNE DE GRANADA
LTIM REDUCTE MUSULM

CONQUERIT ENTRE 1482-1492 PELS REIS CATLICS

PENNSULA IBRICA LANY 1482

REIS CATLICS I LA UNI PENINSULAR.

RENDICI DE GRANADA. GENER 1492

BOABDIL PLORA QUAN ABANDONA LA SEUA ESTIMADA

GRANADA

2.- TERRES DUERO-TAJO(ZONA

OCCIDENTAL)
LA VALL DE LEBRE (ZONA ORIENTAL)

1.- TERRES ENTRE SERRALADA

CANTBRICA Y EL DUERO I GALCIA
3.- ALGARVE, EXTREMADURA, ANDALUSIA,
MRCIA,VALNCIA, BALEARS
4.- REGNE NASSARITA GRANADA.

3
4

REPOBLAMENT CRISTI

CONCEPTE REPOBLAMENT
S

OBJECTIU

s l'ocupaci de les terres que s'havien mantingut

deshabitades o que els reis cristians havien
arrabassat als musulmans.

Afermar el control de lespai.

Gent vinguda dels regnes cristians.

REPOBLADORS

SISTEMES DE
REPOBLACI

Mossrabs, cristians que vivien en territori

musulm.
-Repoblaci concejil o municipal
-Repoblaci dordes militars i nobles
-Repartiment.

SISTEMES DE REPOBLAMENT

Repoblaci concejil.
QUAN ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?

ON ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?

EN QU CONSISTIA?
DESCRIPCI

Segles XI-XII
-Territoris entre els rius Duero i Tajo
Toledo, Salamanca, Soria, vila,
Seplveda
-Part dels territoris de la Vall de lEbre
Lleida
A) El territori conquerit es divideix en
circumscripcions (divisions) denominades
concejos o municipis on existeix una vila o
ciutat murallada i un extens terme municipal o
alfoz. En aquest alfoz havien poblats
disseminats.
B) El rei concedeix a estos municipis furs o
cartes de poblament on atorguen privilegis i
drets als repobladors daquestes perilloses
terres de frontera: propietat de la terra,
vivenda.

Repoblaci concejil
ASPECTES SOCIALS I
ECONMIC
DAQUEST SISTEMA
(CONSEQNCIES)

-Origen d'una massa de camperols lliures no

sotmesos a senyors feudals, que gaudeixen de certs
privilegis i drets i que defensen i conreen la terra.
- Predomini de la mitjana propietat i la propietat
comunal

REPOBLACI DORDES MILITARS I NOBLES

QUAN ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?
ON ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?

FINALS S XII- PRIMERS ANYS SXIII

Zones extenses, perilloses i poc poblades. Les
incursions almohades sn freqents.
Terres entre el riu Tajo i Sierra Morena
(Extremadura, La Mancha) i les altes valls dels
rius Tria i Xquer. (Teruel, Cuenca, nord de
Castell)
El rei atorgava a un senyor feudal o a ordes
militars els drets per conquerir , repoblar i
defensar uns territoris.

EN QU CONSISTIA?
DESCRIPCI

Els extensos senyorius que rebien les ordes

militars rebien el nom de mestrats.
Les ordes militars eren monjos guerrers la missi
dels quals era conquerir r i defensar els territoris
enfront dels musulmans.

REPOBLACI DORDES MILITARS I NOBLES

ASPECTES SOCIALS I
ECONMIC
DAQUEST SISTEMA
(CONSEQNCIES)

- Els camperols que vivien en aquestes

terres convertides en senyorius de nobles o
ordes militars eren serfs amb mnimes
llibertats.
- Es creen grans latifundis dedicats
fonamentalment a la ramaderia ovina que
reporten grans beneficis i no requereixen
molta m d'obra.

CASTELL DE LORDE DE CALATRAVA.

PROVNCIA CIUDAD REAL

CASTELL DE MONTESA

REPOBLACI PER REPARTIMENT

QUAN ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?

ON ES VA DONAR
AQUEST SISTEMA?

EN QU CONSISTIA?
DESCRIPCI

SEGLE XIII.

Vall de Guadalquivir, Mrcia, costa valenciana i Illes

Balears. Zones molt poblades.

Els bns obtinguts (vivendes, terres ) es repartien

entre aquells que participen en la conquesta en funci
del seu rang o condici social
A) Es concedeixen grans latifundis a la alta noblesa,
ordes militars o l'Esglsia denominats donadios.
Tamb el rei es reserva possessions.
B) Els soldats o els colons que acudien, membres de
l'estament no privilegiat, rebien xicotets lots de terra,
les heretats

REPARTIMENT
ASPECTES SOCIALS I
ECONMIC
DAQUEST SISTEMA
(CONSEQNCIES)

-A les terres conquerides es va imposar una estructura

feudal , on predominaven els grans latifundis en mans
de la noblesa i les institucions eclesistiques que
coneguem com a feus o senyorius.
-La poblaci musulmana de les Balears va ser
majoritriament aniquilada, a Andalusia molts
musulmans van ser expulsats desprs de la fracassada
revolta de 1264, per contra a Valncia els musulmans
van romandre i es van convertir en serfs de nobles i
clergues.