You are on page 1of 57

Caso Clnico

55 aos
Antecedente: enfermedad pulmonar
crnica (dx haca 1 ao), acude a su
mdico por empeoramiento de la falta de
aire.
Es fumador (un paquete de cigarrillos/ da,
durante 30 aos); niega otros problemas.
En cuanto a su aspecto general, es un
hombre delgado, que parece encontrarse
con moderada dificultad respiratoria.

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

ACV: normal.
T&P: se observa el dimetro antero-posterior
del trax amplio y se auscultan sibilantes
espiratorios.

Caso Clnico
Su radiografa de trax revela campos pulmonares
hiperinsuflados, sin infiltrados.
Su mdico le recomienda una espirometra para poder
diferenciar enfisema, debido a una enfermedad pulmonar
obstructiva, de enfermedades pulmonares restrictivas.
Qu efecto tiene el enfisema sobre la capacidad residual
funcional y VEF1?
Qu efecto tiene un proceso de enfermedad pulmonar
restrictiva sobre la capacidad residual funcional y FEV1?
Mencione algunas funciones no respiratorias del pulmn
Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

http://www.easyauscultation.com/case
s?coursecaseorder=4&courseid=201#

FISIOPATOLOG
A
PULMONAR

Dra. Claudia C. Becerra Nez


Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Medicina Interna - HCFAP

OBJETIVOS DE LA CLASE

1. Comprender la importancia del estudio


fisiopatolgico respiratorio.
2. Anatoma de las vas respiratorias.
Fisiologa pulmonar. Inmunologa
Respiratoria.
3. Diferencias de las principales fisiopatologas
respiratorias.
Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Introduccin
El principal papel de los pulmones: llevar oxgeno a los
tejidos y eliminar el principal subproducto de ese
metabolismo, dixido de carbono.
Los pulmones realizan esta funcin moviendo el aire
inspirado en proximidad cercana al lecho capilar pulmonar
para permitir el intercambio gaseoso por difusin simple.
La extensa superficie del sistema respiratorio tambin
debe estar protegida de una amplia variedad de noxas
ambientales infecciosas o txicas.

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

McPhee S.J. Fisiopatologa mdica: Una introduccin a la medicina clnica.


Mc Graw Hill. 6ta ed. 2010

Cuando ocurre la lesin a


los componentes del
sistema respiratorio, se
interrumpe su funcin:
La lesin de las vas
respiratorias o su disfuncin
resulta en enfermedades
pulmonares obstructivas
(bronquitis, asma)
El dao al parnquima se
traduce en enfermedades
restrictivas o vasculares.
Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Mecanismos de Defensa del pulmn


I. Nonspecific defenses
1. Clearance
a. Cough
b. Mucociliary escalator
2. Secretions
a. Tracheobronchial (mucus)
b. Alveolar (surfactant)
c. Cellular components (including
lysozyme, complement, surfactant
proteins, defensins)
3. Cellular defenses
a. Nonphagocytic
Conducting airway epithelium
Terminal respiratory epithelium
b. Phagocytic
Blood phagocytes (monocytes)
Tissue phagocytes (alveolar
Dra. Claudia
C.
macrophages)
Becerra Nnez

II. Specific immunologic defenses


1. Antibody mediated (B-lymphocyte
dependent immunologic responses)
a. Secretory immunoglobulin (IgA)
b. Serum immunoglobulins
2. Antigen presentation to lymphocytes
a. Macrophages and monocytes
b. Dendritic cells
c. Epithelial cells
3. Cell mediated (T-lymphocyte
dependent) immunologic responses
a. Cytokine mediated
b. Direct cellular cytotoxicity
4. Nonlymphocyte cellular immune
responses
a. Mast cell dependent
b. Eosinophil dependent

Situaciones Especiales

1. Hipercapnea Crnica: la ventilacin por minuto


depende de el estmulo tnico en los cuerpos
carotdeos.
2. Hipoxia Crnica: puede desaparecer la
respuesta ventilatoria.
3. Ejercicio: puede incrementar la ventilacin/min
hasta en 25 veces el nivel en reposo.
Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Distensibilidad y Retraccin elstica


(Compliance & Elastic Recoil)

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

McPhee S.J. Fisiopatologa mdica: Una introduccin a la medicina clnica.


Mc Graw Hill. 6ta ed. 2010

FISIOPATOLOGA DE LA EPOC
Dra. Claudia C Becerra Nez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Patrones del EPOC

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Trax enfisematoso

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

G lobal Initiative for Chronic


bstructive
ung
O
isease
L

D
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention


of COPD

Definicin

EPOC, es una enfermedad comn, que puede


prevenirse y tratarse

Se caracteriza por la limitacin persistente


del flujo areo que suele ser progresiva y
asociada a una respuesta inflamatoria crnica
en las vas respiratorias, como consecuencia
de exposicin a partculas nocivas o gases.

Las exacerbaciones y comorbilidades


contribuyen a la severidad.
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of COPD

Mecanismos
Limitacin del flujo areo en el EPOC
Enf de Va Area Pequea
Inflamacin de las vas
respiratorias,
Fibrosis, tapones mucosos
Aumento de resistencia

Destruccin del
Parnquima
Prdida de la unin
alveolar
Disminucin de la
retraccin elstica

LIMITACIN DEL FLUJO


2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Impacto del EPOC


EPOC es una causa importante de
morbilidad y mortalidad en todo el
mundo.

Aumentara en las prximas dcadas


debido a la continua exposicin a
factores de riesgo y el envejecimiento
de la poblacin mundial.

Est asociada con una carga econmica


significativa.

2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention


of COPD

Risk Factors for COPD


Genes
Infections
Socio-economic
status

Aging Populations
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of COPD

Diagnstico: Puntos Clave

Debe ser considerado en pacientes que


presenten
Para hacer el diagnstico se requiere
Espirometra: post-broncodilatador de
FEV1/FVC < 0.70
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Diagnstico de EPOC
SNTOMAS
Falta de aire
Tos crnica
Esputo

EXPOSICIN A
FACTORES DE RIESGO
Tabaco
Ocupacin
Polucin
fuera/dentro de casa

ESPIROMETRA: Required to
establish diagnosis
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Spirometry: Normal Trace


Showing FEV1 and FVC
FVC

Volume, liters

5
4

FEV1 = 4L

FVC = 5L

FEV1/FVC = 0.8

Time, sec
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Spirometry: Obstructive
Disease
Normal

Volume, liters

5
4
3

FEV1 = 1.8L

FVC = 3.2L
FEV1/FVC = 0.56

Time, seconds
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Obstructive

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Symptoms of COPD
Disnea: Progresiva, persistente y
caractersticamente empeora con el ejercicio.
Tos Crnica: Puede ser intermitente y no
productiva.
Produccin crnica de esputo: es frecuente en
pacientes con EPOC,
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Modified MRC (mMRC)Questionnaire

2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Assessment of COPD

Assess symptoms
Assess degree of airflow limitation

using spirometry
Assess
risk of exacerbations
Use
spirometry
for grading severity
Assess comorbidities
according
to spirometry, using four
grades split at 80%, 50% and 30% of
predicted value
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention


of COPD

Classification of Severity of
Airflow Limitation in COPD*

En pacientes con FEV1/FVC < 0.70:

GOLD 1: Leve

FEV1 > 80% predicted

GOLD 2: Moderada
predicted

50% < FEV1 < 80%

GOLD 3: Severa
predicted

30% < FEV1 < 50%

2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of COPD

Evaluar riesgo de exacerbaciones

Dos o ms exacerbaciones en
el ltimo ao
O
FEV1 < 50 % del valor esperado
ALTO RIESGO
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention


of COPD

Evaluar comorbilidades
Pacientes con EPOC tienen mayor riesgo de:
Enfermedades cardiovasculares
Osteoporosis
Infecciones Respiratorias
Ansiedad y depresin
Diabetes
Cncer de Pulmn

Estas condiciones pueden influir en la mortalidad y


en las hospitalizaciones y deben ser buscados
rutinariamente y tratados apropiadamente
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Differential Diagnosis:
COPD and Asthma
EPOC

Inicia a

ASMA

Inicio temprano (fcte: niez)


mediana edad

Los sntomas varan de da a


Los sntomas son
lentamente progresivos da.

Los sntomas empeoren en la


Historia de tabaquismo
noche/madrugada
Concomitante con: alergia,
rinitis y eczema

Antecedentes familiares de
asma
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Cul sera el tratamiento?

Dra. Claudia C.
Becerra Nnez

Global Strategy for Diagnosis, Management and Prevention of


COPD

Therapeutic Options: COPD


Medications

Beta2-agonists

Short-acting beta2-agonists
Long-acting beta2-agonists
Anticholinergics
Short-acting anticholinergics
Long-acting anticholinergics
Combination short-acting beta2-agonists + anticholinergic in one inhaler
Methylxanthines
Inhaled corticosteroids
Combination long-acting beta2-agonists + corticosteroids in one inhaler
Systemic corticosteroids
Phosphodiesterase-4 inhibitors
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease

Slovenia

Germany Brazil Ireland


United States Australia
Canada
Philippines Mongolia

Moldova Norway Thailand


Kazakhstan

United Kingdom Syria


Italy
New
ArgentinaZealand
Mexico
United Arab Emirates

Portugal
Greece

Saudi Arabia

Bangladesh

Yugoslavia Croatia
Austria
Taiwan ROC
Yeman

Malta

China

South Africa
Hong Kong ROC

Nepal Chile

Israel

Pakista Russia
n
Peru Japan

GOLD National Leaders


Poland Korea
Netherland
Egypt France s
Switzerland India Venezuela
KyrgyzstanGeorgia
Macedonia Albania
Iceland
Czech
Denmark
Turkey
Belgium
Slovakia
Republic
Singapore Spain
Colombia
Ukraine
Romania
Sweden
Uruguay
2013 Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease
Vietnam

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor Peter J. Barnes, MD


National Heart and Lung Institute, London UK

Professor P.J. Barnes, MD, National


Heart and Lung Institute, London UK

You might also like