TEMPESTAT DE FLAMA

ANTOLOGIA POTICA,
BARTOMEU ROSSELL-PRCEL

Rossell-Prcel

Unitat 3

Obra potica

LITERATURA CATALANA
2n batxillerat

1. CONTEXTUALITZACI
1.1. TRADICI I INFLUNCIES LITERRIES

Representant de la Generaci del 36 (o Generaci de la guerra,

Generaci sacrificada)
Adscrit a la tendncia culturalista.
Entn la poesia com a una experincia intellectual i el poema, com
un acurat treball lingstic, un artifici la perfecci artstica del qual
arrela en lelaboraci artstica.

arbitrarisme orsi (noucentisme)

1. CONTEXTUALITZACI
1.1. TRADICI I INFLUNCIES LITERRIES

Lobra potica de Rossell-Prcel beu de les segents fonts

literries:
SIMBOLISME
(europeu)

POSTSIMBOLISME
(catal, 1923-1939

CULTURALISME

Art evocatiu, suggerent

-Simbolisme hum:
emotivitat i reflexi jo lric
-Simbolisme transcencent:
allegoria de lAbsolut
- Autors: Poe, Baudelaire,
Verlaine, Mallarm,
Rimbaud

-Influncia
dels
plantejaments
arbitraristes
del
noucentisme.
- Acurada elaboraci
retrica i formal.

-Poesia com a font de

coneixement
i
una
experincia de cultura.
-Hermtica,
amb
tendncia a labstracci,
de contingut metafsic.
-Autors: Paul Valry

-Autors: Carles Riba

1. CONTEXTUALITZACI
1.1. TRADICI I INFLUNCIES LITERRIES

Lobra potica de Rossell-Prcel beu de les segents fonts

literries:

AVANTGUARDES
-Provocaci,
ruptura,
transgressi...
Atac
a
lesttica
racionalista i burgesa.
- J.V. Foix uneix la
voluntat de trencament
amb
la
tradici
culturalista.

TRADICI
BARROCA

ALTRES

- Recreaci dels tpics -Depuraci literria de la

barrocs: Gngora
poesia tradicional i popular
/ Neopopularisme
- Exercici intertextual:
Motius
de
lEscola
Francesc Vicen
Mallorquina:
Alomar,
Garcia.
Alcover, Sants Oliver,
- Acostament als poetes de
la Generaci del 27: Guilln

1. CONTEXTUALITZACI
1.2. PRODUCCI LITERRIA

LLIBRES DE POESIA
Nou poemes (1933)
Quadern de sonets (1934)
Imitaci al foc (1938)

2. ANLISI TEMTICA I ESTRUCTURAL

Inicis literaris emmarcats en la tradici literria illenca

Mallorquina.
Recerca duna veu literria prpia
dessencialitzaci.

Escola

procs de depuraci formal,

Reiteraci dels tpics clssics: tempus fugit, locus amoenus, ubi sunt, vita rerum...
Interessos temtics de Rossell-Prcel: la comprensi intellectual del mn i
la necessitat de lart, relaci entre coneixement, art i llenguatge, relaci entre
poesia i existncia...
Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els epgrafs): la
tradici catalana medieval i barroca, avantguardes, poesia intellectualitzada...

2. ANLISI TEMTICA I ESTRUCTURAL

Concep la creaci artstica com el resultat duna tensi entre dos

mons antagnics: el mn exterior i sensorial i la seva interioritzaci.
La violncia entre elements oposats s un dels procediments ms
utilitzats pel poeta. Aquest xoc provoca dolor
un estat ms elevat
de conscincia.
El poeta potencia la mirada com a forma de percepci de la natura
per tal de transcendir-la en la seva interpretaci simblica.
Objectiu

recerca de la paraula veritable o pura.

Supera la seva funci referencial i accedeix a una dimensi

simblica.

2. ANLISI TEMTICA I ESTRUCTURAL

Imaginari relacionat amb el foc, la llum, laigua, laire, la terra

pes de la filosofia presocrtica.

El poeta esdevindr poeta-ngel, poeta-ocell, poeta-arbre o poetavident

elevaci espiritual i emotiva relacionada amb la poesia
pura.
Poeta i paisatge esdevenen una unitat indissociable.
En darrer terme
enel domini fosc, la mort, la tensi vital es
resol en la perdurabilitat de la poesia.

3. ASPECTES FORMALS

El lxic popular experimenta un procs dintensificaci.

Joc daprofundiment simblic dels mots.

Gust per lencavallament, potenciant la musicalitat.

Predomini de lart menor (hexasllabs, heptasllabs, octosllabs)

poesia popular / tamb decasllabs

El sonet s lestructura predominant, tamb madrigals i romanos.

Varietat en la rima: combinaci rima consonant i assonant, vers blanc.
Gust per la imatgeria
essencial.

substantius que comuniquen un mn

3. ASPECTES FORMALS

s de ladjectiu, mai sobrer ni preciosista

les qualitats anmiques i tiques.

remet a lmbit de

Aprofitament de figures retriques de regust simbolista:

sinestsia, axmoron, anttesi.
La poesia de Rossell-Prcel demostra, des del punt de vista
lingstic, que forma i contingut salimenten mtuament.