Tema 4. Radiació. Sistemes Termics

Sistemes tèrmics I
Tema 4. Radiació
Dra. Eng. Ind. Núria Garrido

Despatx: 148 – TR4 (I sotsdirecció Entorn)
E-mail: nuria.garrido@upc.edu
Tema 4. Radiació
 Índex
1. Naturalesa de la radiació tèrmica. Medis transparents i

participants
2. Radiació del cos negre. Lleis fonamentals
3. Radiació dels cossos reals. Propietats radiants
4. Intercanvi entre superfícies negres. Factors de vista

Objectius
1. Classificar la radiació electromagnètica i identificar la radiació tèrmica.

2. Explicar què és un cos negre idealitzat i calcular la potència d’emissió del
cos negre, total i espectral.
3. Calcular la fracció de radiació emesa en una banda específica de longitud
d’ona, aplicant les funcions de radiació del cos negre.
4. Explicar les propietats d’emissivitat, absortivitat, reflectivitat i
transmissivitat.
5. Aplicar la llei de Kirchoff per a determinar l’absortivitat quan es coneix
l’emissivitat.
6. Definir el factor de vista i aplicar-lo en els càlculs de transferència de
calor per radiació
7. Desenvolupar relacions de factor de vista i calcular factors de vista en un
recinte, aplicant aquestes relacions.
8. Calcular la transferència de calor per radiació entre superfícies negres i
en un recinte.
Tema 4.1 Naturalea de la radiació tèrmica.
Medis transparents i participants.
 Radiació:
• Energia emesa en forma de radiació per un cos com a

conseqüència, única i exclusivament de la seva
temperatura.
• La radiació tèrmica és una radiació electromagnètica que

es pot tractar com una ona o bé com a fotons, excepte
per la distribució espectral o les propietats radiants dels
gasos, que han de ser tractades des del punt de vista de
la teoria quàntica.
• Es propaga pel buit a 3·108 m/s (velocitat de la llum)

Tema 4.1 Naturalesa de la radiació tèrmica.
 Radiació:
• La radiació tèrmica és una radiació electromagnètica que

està compresa entre 0,1 μm i 100 μm, aproximadament,
de l’espectre d’ones electromagnètiques.
 Radiació:
• Tot cos, pel fet d’estar per sobre del 0 K, no pot deixar
d’emetre radiació tèrmica.
• La radiació és funció de:
o Temperatura
o Substància
o Estat superficial
o En el cas dels gasos: espessor i pressió
 Diferències entre Radiació i la conducció/convecció:
• La radiació no precisa de suport màssic.
• Mentre que la conducció i la convecció, la transferència de

calor és sempre amb els elements veïns (vibració reticular),
la radiació és un intercanvi a distància
• La conducció i la convecció són com reaccions químiques

irreversibles (equilibri estàtic), la radiació és una reacció
reversible (equilibri dinàmic)
• A causa de la seva forta dependència amb la temperatura

(quarta potència), es fa predominant a altes temperatures:
forns, combustions, explosions nuclears, tec... I a baixa
 Medis transparents – medis participants:
• Medi transparent a la radiació: intercanvi entre les

superfícies que delimiten l’espai considerat.
o P.e: una habitació, on el petit volum d’aire contingut en ella, fa
que l’intercanvi radiant es limiti a un intercanvi, només, entre
les parets, com si l’aire no hi fos.
 Medis transparents – medis participants:
• Medi no transparent a la radiació (participant): el medi participa en

l’intercanvi, absorbint, emitint, reflectint i dispersant la radiació que
s’està intercanviant entre les supefíces.
• L’atmosfera
• Combustions
Tema 4.2 Radiació del cos negre.
Lleis fonamentals
 Idea:
• La interacció de l’energia radiant i la superfície d’un cos no
depèn solament de les propietats de la superfície, sinó
també de la quantitat de matèria que hi ha per sota d’ella.
 Diferència:
• No és el mateix la capacitat d’un cos per deixar passar la
radiació a través de la seva superfície, que la capacitat
d’absorbir-la un cop ha passat al seu interior.
Lleis fonamentals
 Definició:
• Un cos negre és aquell que permet que tota la radiació
incident passi al seu interior (ρ = 0) i llavors que tota ella
sigui absorbida internament (τ = 0) : Absorbidor i
emissor màxim
• Absorbidor perfecte de la radiació incident per a totes les

longituds d’ona (λ) i per a totes les direccions
d’incidència (ω). I en aquest sentit, apareixerà de color
negre a l’ull humà. Negre tèrmicament no és el mateix
que negre òpticament
• Exemples: carbó, carbur de silici, negre de platí o negre

d’or
Lleis fonamentals
 Idealització d’un cos real
• La seva isotropia ens serveix com a referència de les

propietas direccionals
• La seva emissió i absorció màxima, per a totes les longituds

d’ona, ens serveix com a referència de les seves propietats
espectrals
Lleis fonamentals
 Lleis del cos negre. Planck

c1  W 
q 0   m2m 
  c2
 T 

  
 e
5 
 1
 
• c1 = 3.743·10-16 W/m2
• c2 = 1.4387·10-2 mK
• L’augment, per a totes les λ, de qλ0 amb la temperatura

• El desplaçament del màxim qλ0 cap a l’origen o llei de Wien
maxT  2897,8 mK
Lleis fonamentals
 Llei de desplaçament de Wein

Lleis fonamentals
 Llei Stefan - Boltzman


4c1T 4 4 W 
q0   q 0d   T  2 
m 
4
 0
15c 2
• σ = 5.67·10-8 W/m2 K4
Lleis fonamentals
• Dividint la llei de Planck per T5  funció que depèn només

de λT
 f T 
q 0 c1

T 5
  c2 
 T  
(  T ) e
5  
 1
 
• Per calcular la fracció d’energia que hi ha per sota d’una
longitud d’ona determinada. Per a una temperatura prescrita
i un interval entre 0 i λ, aquesta fracció F0-λT (tabulat)
 
q 0 d q 0 d T
  5 dT   f T 
q 0
F0T  0

 0
T 4 T
q d 0
0
0
f  T
m  K
Lleis fonamentals
λT λT
 Funciones de (μm K)
f(λT)= f(0λ)
(μm K)
f(λT)= f(0λ)
200 0.000000 6200 0.754140
radiación de 400 0.000000 6400 0.769234
600 0.000000 6600 0.783199
cuerpo negro 800
1000
0.000016
0.000321
6800
7000
0.796129
0.808109
1200 0.002134 7200 0.819217
1400 0.007790 7400 0.829527
1600 0.019718 7600 0.839102
1800 0.039341 7800 0.848005
2000 0.066728 8000 0.856288
2200 0.100888 8500 0.874608
2400 0.140256 9000 0.890029
2600 0.183120 9500 0.903085
2800 0.227897 10000 0.914199
3000 0.273232 10500 0.923710
3200 0.318102 11000 0.931890
3400 0.361735 11500 0.939959
3600 0.403607 12000 0.945098
3800 0.443382 13000 0.955139
4000 0.480877 14000 0.962898
4200 0.516014 15000 0.969981
4400 0.548796 16000 0.973814
4600 0.579280 18000 0.980860
4800 0.607559 20000 0.985602
5000 0.633747 25000 0.992215
5200 0.658970 30000 0.995340
5400 0.680360 40000 0.997967
5600 0.701046 50000 0.998953
5800 0.720158 75000 0.999713
6000 0.737818 100000 0.999905
Lleis fonamentals
• Per calcular la fracció d’energia compresa entre dues

longituds d’ona determinades λ2-λ1
2 2 1
q
1
0 d q 0 d   q 0 d
F 2T 1T  
 0 0

T 4
q
0
0 d
 2T 1T
dT   dT   f0 2  f01

q 0 q 0
 
0
T 5 
0
T 5
Tema 4.3 Radiació dels cossos reals.
Propietats radiants
 Els cossos reals ni absorbeixen tota la radiació

incident, ni emetran en la mateixa proporció.
 Propietats radiants
• Emissivitat: capacitat que té un cos per emetre radiació

tèrmica en relació a com ho fa el cos negre a la mateixa T
q q
 
q 0 T 4
o Llei d’Stefan—Boltzman:
4
q  T
Propietats radiants
• Absortivitat o absortància (α): és la mesura en que un cos

absorbeix la radiació incident.
qabsorbit

qincident
• Reflectivitat o reflectància (ρ): és la mesura en que un cos
reflecteix la radiació incident.
 qref lectit

qincident
Propietats radiants
• Transmisivitat o transmitància (τ): és la mesura en que un

cos transmet (en forma de radiació) la radiació incident.
qtransm¸s

qincident
• Excepte per superfícies netes i pulides, totes aquestes

propietats s’han de determinar experimentalment. Aquestes

propietats es poden relacionar
Propietats radiants
• Segons la segona llei de Kirchof
   
o Per a les propietats promitjades


Propietats radiants
• Segons el principi de conservació de l’energia aplicat a la

incidència d’una radiació sobre una superfície
qincident  qabsorbit  qref lectit  q transm¸s
o Dividint per qincident

1  

Tema 4.4 Intercanvi radiant entre
superfícies negres. Factor de vista
 Dos casos senzills:
• Intercanvi entre superfícies negres.

o Propietats constants en λ i ω
o ε=α=1ρ=τ=0
• Intercanvi entre superfícies gris – difuses
o Propietats constants en λ i ω
o ε=α 1ρ 0
 Intercanvi entre superfícies negres.
• Tota la radiació emesa per una suerfície és absorbida per

l’altra
Factor de vista o de
Q12  T14 A 1F12 configuració. Depèn només
de la geometria

Q12  T14 A 1F12
 Factor de vista 
• el tant per ú de radiació emesa pel cos 1 que arriba al 2.

Q12 Q
F12   12  Q12  T14 A1F12
Q1 T1A1
cos 1 cos  2dA1dA 2
F12 
1
A1
   d2
A1 A2

F21 
1
A2
  cos1 cos 2dA1dA 2
 d2
 A2 A1
F1-2. A1 = F2-1. A2

Q12  T14 A 1F12
 Factor de vista 
• Teorema de reciprocitat F1-2. A1 = F2-1. A2
• Calor que surt de 2 i va a 1,
Q21  T24 A 2F21  T24 A1F12

• Intercanvi net entre les dues superfícies negres
  
Q12  Q12  Q21   T14  T24 A1F12   T14  T24 A 2F21 
 Mètodes d’avaluació del factor de vista
• Mètode de la integració directa.
• Altres mètodes considerant que:
o El factor de vista és la fracció d’energia interceptada per una

superfície
o El teorema de reciprocitat
 Àlgebra del factor de vista
Q =Q +Q
1-(2+3) 1-2 1-3
4 4 4
T A F = T A F + T A F
1 1 1-(2+3) 1 1 1-2 1 1 1-3
F 1-(2+3) = F1-2 + F1-3
Factor geomètric Gi-j = Ai Fi-j
G 1-(2+3) = G1-2 + G1-3

A1 A1
G (2+3)-1 = G2-1 + G3-1
Q1-2 Q1-3
Aplicant reciprocitat Q1-3 Q2-3
A2 A2
G (2+3)-1 = G1-2 + G1-3
A3 A3
Així,
G (2+3)-1 = G2-1 + G3-1 = G1-2 + G1-3 =G 1-(2+3)
En general, G (1+2) - (3+4) = G1-3 + G1-4 + G2-3 + G2-4

Exemple d’aplicació
A determinar
G (1+a)-(b+2) = G1-b + G1-2 + Ga-b + Ga-2

Calculables configuració nº 12
G (1+a)-b = G1-b + Ga-b 3 equacions – 3 incògnites
G a-(b+2) = Ga-b + Ga-2

Factors de vista en recintes.
Exemple d’aplicació 1:
Per a l'esfera 1 tenim que: F1-1 + F1-2 = 1

mentre que per a la 2: F2-1 + F2-2 = 1
On:
• F1-1 = 0, doncs és una superficie convexa que no es pot veure a sí mateixa.
De manera que
• F1-2 = 1
Pel teorema de reciprocitat, podrem escriure, també, que
• A1.F1-2 = A2.F2-1

2

2 2 r
A 4 r r F =1- 1
1 1 1 r
F = F = = r 2-2 2
2-1 A 1-2 2
2
2 4r
2
N
 Gi-j = Ai
j=1
Exemple d’aplicació 2: recinte triangular, infinit en la dimensió

perpendicular a la pantalla.
G +G +G = L .
1-1 1-2 1-3 1
G +G +G = L .
2-1 2-2 2-3 2
G +G +G = L .
3-1 3-2 3-3 3
Si tenim en compte que:

• les tres superfícies són planes: G1-1 = G2-2 = G3-3 = 0,
• que pel teorema de reciprocitat: G1-2 = G2-1, G1-3 = G3-1, i G2-3 = G3-2,
ens quedarà G +G = L .
1-2 1-3 1
G +G = L .
1-2 2-3 2
G +G = L .
1-3 2-3 3
Sumant la primera i la tercera equacions, i restant-els-hi la segona,

obtenim
(L - L + L ) L -L +L
1 2 3 1 2 3
2G = L( - L + L 
)∞ F = =
1-3 1 2 3 1-3 2L  2L
1 1
Configuració nº 13
• Nº d’incògnites = nº factors de vista N2

• Nº d’equacions de SF =1  N
• Nº d’equacions de reciprocitat  Combinacions de N elements de 2 en
2.
• El nombre d’informacions addicionals C2N = N(N-1)/2
Per exemple. Recinte de 3 superfícies:
- 9 incògnites
- 3 equacions de SF =1
- 3 equacions de reciprocitat
- 3 informacions addicionals (taules…)
 Mètode de Hottel
Factors de vista en recintes en el pla.
Permet la presència d'obstacles que interfereixen l'intercanvi entre les

dues superfícies considerades.
Volem avaluar el factor de vista entre les superfícies AB i CD

B
C
L2
L5 L6
L1 L3
L4
superfície L4 que està interferint l'intercanvi
A D
B
C
 Mètode de Hottel L2
L5 L6
L1 L3
Factors de vista en recintes en el pla.
L4
A D
Volem avaluar el factor de vista entre les superfícies AB i CD
(TAB-TCD)4 GAB-CD = (T1-T3)4 G1-3

GAB-CD = G1-3
TAB= T1 TCD= T3
B
C
 Mètode de Hottel L2
L5 L6
L1
Factors de vista en recintes en el pla. L3
L +L -L L4
pel recinte ABC G = 1 2 6

1-2 2 A D
L +L -L
pel recinte ABD G = 1 4 5
1-4 2
en el recinte ABCD G +G +G +G =L
1-1 1-2 1-3 1-4 1
On G1-1 = 0 Suma fils creuats Suma fils paral·lels
(L + L ) - (L + L ) - 2L (L + L ) - (L + L )
Així 5 6 2 4 1 5 6 2 4
G =L - =
1-3 1 2 2

Tema 4. Radiació. Sistemes Termics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4. Radiació. Sistemes Termics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistemes tèrmics I

Dra. Eng. Ind. Núria Garrido

1. Naturalesa de la radiació tèrmica. Medis transparents i

2. Radiació del cos negre. Lleis fonamentals

3. Radiació dels cossos reals. Propietats radiants

4. Intercanvi entre superfícies negres. Factors de vista

1. Classificar la radiació electromagnètica i identificar la radiació tèrmica.

• Energia emesa en forma de radiació per un cos com a

• La radiació tèrmica és una radiació electromagnètica que

• Es propaga pel buit a 3·108 m/s (velocitat de la llum)

• La radiació tèrmica és una radiació electromagnètica que

• La radiació és funció de:

 Diferències entre Radiació i la conducció/convecció:

• La radiació no precisa de suport màssic.

• Mentre que la conducció i la convecció, la transferència de

• La conducció i la convecció són com reaccions químiques

• A causa de la seva forta dependència amb la temperatura

 Medis transparents – medis participants:

• Medi transparent a la radiació: intercanvi entre les

 Medis transparents – medis participants:

• Medi no transparent a la radiació (participant): el medi participa en

• Absorbidor perfecte de la radiació incident per a totes les

• Exemples: carbó, carbur de silici, negre de platí o negre

 Idealització d’un cos real

• La seva isotropia ens serveix com a referència de les

• La seva emissió i absorció màxima, per a totes les longituds

 Lleis del cos negre. Planck

• L’augment, per a totes les λ, de qλ0 amb la temperatura

 Llei de desplaçament de Wein

 Llei Stefan - Boltzman

• Dividint la llei de Planck per T5  funció que depèn només

• Per calcular la fracció d’energia compresa entre dues

dT   dT   f0 2  f01

 Els cossos reals ni absorbeixen tota la radiació

• Emissivitat: capacitat que té un cos per emetre radiació

• Absortivitat o absortància (α): és la mesura en que un cos

• Transmisivitat o transmitància (τ): és la mesura en que un

• Excepte per superfícies netes i pulides, totes aquestes

• Segons la segona llei de Kirchof

o Per a les propietats promitjades

• Segons el principi de conservació de l’energia aplicat a la

o Dividint per qincident

 Dos casos senzills:

• Intercanvi entre superfícies negres.

• Intercanvi entre superfícies gris – difuses

 Intercanvi entre superfícies negres.

• Tota la radiació emesa per una suerfície és absorbida per

• el tant per ú de radiació emesa pel cos 1 que arriba al 2.

• Teorema de reciprocitat F1-2. A1 = F2-1. A2

• Calor que surt de 2 i va a 1,

Q21  T24 A 2F21  T24 A1F12

 Mètodes d’avaluació del factor de vista

• Mètode de la integració directa.

• Altres mètodes considerant que:

o El factor de vista és la fracció d’energia interceptada per una

 Àlgebra del factor de vista

F 1-(2+3) = F1-2 + F1-3

Factor geomètric Gi-j = Ai Fi-j

G 1-(2+3) = G1-2 + G1-3

 Àlgebra del factor de vista

G (2+3)-1 = G2-1 + G3-1 = G1-2 + G1-3 =G 1-(2+3)

En general, G (1+2) - (3+4) = G1-3 + G1-4 + G2-3 + G2-4

 Àlgebra del factor de vista